4nf t«rw . j|.a Spoca - N. 76 Dl»»ab'e 11 d'Abril 1908

Justícia Social Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI áOCIALISTAl#!|

Redacció: íuirliï, U, pral. - BARMLONA'A.'/: J l ß'iiü,

PesombreDes de fa alguns mesos la nostra metròpoli respira

sota la pressió d'una idea fatalista. Els antics fogars del'ideal es marceixen i paulatinament van apagant-se undarrera l'altre. El vell amic, el vell company que en elsoptat encontre ens interrogava amb l'esguard llampe-gant, passa avui ala-caigut i desesperançat com si haguésja descobert l'evidència de que porta damunt una malal-tia incurable que no té altra solució que la mort.

La primavera és manyaga i plena de sol, l'airct éssubtil i vivificador. La immensa gestació segueix el seuprocès. El que tenia l'esperit constantment sostraguejatpel frenesí del miracle, en ésser requerit per al treballperseverant i metòdic, s'ha vist abandonat d'aquella il-íusió que el mantenia adelerat i neguitós. La seva déud'energies era la fe cega en el daltabaix, en el cataclisme.Ara se li diu «treballa i espera», i l'home s'arronca d'es-patlles, baixa els ulls i es rendeix a discreció.

Nosaltres rendim el nostre esforç i al voltant nostreponcella l'optimisme. Una dita dels avis, clara i precisacom el pensament de la naturalesa, és l'únic recurs filo-sòfic qu« coneixem.—«Qui sembra cull»—diu l'adagi, ínosaltres cullirem. La Uunió Socialista de Catalunya nova darrera de miracles ni d'esdeveniments extraordinarisque capgirin les coses a favor dels seus altíssims ideals.Aspira a ésser escola, a educar als homes en la fidelitat !als grans principis i a la gran causa. Quan va néixer va ¡trobar el món tenebrós i malalt. Treballa per la seva re- ;dempció, perquè la llum devalli i illumini els esperits. I jels dies són més clars, l'horitzó va aixamplant-se i les ¡veus són més segures entorn nostre.

Per què, doncs, defalleixen altres homes que en tempsno molí llunyans ens perdonaven la vida per pura conmt-seració? Es que el miracle no vé? No vé, ni vindrà. Notemptareu les divinitats propícies, ni conseguireu el favortteî-etiqué no haveu merescut ni afanyat.

En canvi, pareu ment! Repareu com aprofiten l'esto-na aquells que per haver sufert repetidament el rebuig delpoble s'han acostumat a encarar-se amb la realitat i sot-jen totes les ocasions per a imposar llur magre ideologiai establir llur imperi impossible. Les dretes, les extremesdietes, creuen menys en la casualitat i en el miracle queels homes d'esquerra, que els grups que es proclamavencampions de la llibertat. Les dretes treballen aferrisada-mènt i no conseguirán totalment llur objectiu perquè nosón coses d'aquest món ni d'aquest temps les que desit-geri. PèrÕ f aran feina, tindran un èxit parcial i ens hau-ran imposat una reculada de mig segle.

Si una visió fictícia o deficient us feia creure en situa-cions o possibilitats fantàstiques, dreceu-vos, homes lli-berals, davant de la realitat i mantingueu el patró mínimde fortitud i de civisme que el poble té dret a esperar devosaltres. No us encastelleu en l'escusa de que el pobleés maseli i no té consciència del que perd i del que gua-nya. A formar aquesta consciència, començat per conso-lidar la vostra, hi teniu una obligació que no declina enaquestes ni en altres circumstàncies. Deixeu el pesombrei el mal somni i treballeu amb fermesa i amb humilitato del contrari les dretes tindran raó quan asseguren quel*ei|*rit«HnSeiial era*tm fantasma i que aquí Túnica cosaviva són aquestes quatre dotzenes de personatges anqui-losats que com a corbs famolencs esperen llençar-se da-munt el cadàver de les nostres llibertats públiques.

(Segona edició)

ti deure d'aquesta horaEsterirfatalment lligats als-grans fets econòmics, no

Wem d'oblidar-ho mai, i no ens podrem sustreure à;la se-va acció fins que l'estructura de l'actual societat capita-lista sigui savia i generosament canviada.

EÎ nostre! deure ens apareix, doncs, ben clarament as-senyalat: Tots els instruments de lluita—sindical, coope-ratísta, polític—per a la transformació social, han d'és-ser posats en joc pel proletariat amb harmònica simulta-neïtat i independència, sense que l'acció de cap d'ells en-feltfeixi la dels altres. Abandonarle qualsevol, per laidolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure ambhUéÜÉ inconsciència, fora del món que trepitgem.

—Manoi, quina manera d'editfçar a Catalunya d'ençàs d'aixòde l'ordrel

—Si, noi; aviat tintir<tm cada itebaiíador'úiia tasa de cinc pisos.

DissociacióS'ha suscitat, amb aquest tí-

tol, un interessant problema dePsicologia, de prou importàn-cia per a justificar l'insistir-hi,ja que el seu anàlissi, sense li-mitacions de doctrina, ens potreportar aventatges de tantaconsideració, com el de conèi-xer no sols l'existència del fet,sinó també la d'assenyalar-nos-en la causa.

Diguem, des d'ara, que ladissociació és un fet innegable,i que les observacions d'EnCarles Pi i Sunyer, fetes en «LaPublicitat», són rublertes d'unexcel·lent sentit realista. Cal,també, dir, però, que el fet dedissociació no és privatiu deCatalunya. Es presenta en totsaquells pobles que no han tingutempenta per a crear, ni esmaper a servar una civilitzaciópròpia. I com tots els pobles estroben, en un temps o altre dela seva història, en un o en totsdos dels anteriors casos, d'aquí,que tots els pobles ens oferei-xin una psicologia que, com «la.nostra», sigui una entitat essen-cialment dissociada.

Podrà, la dissociació, mos-trar-se amb major o menor re-lleu; podrà presentar-se ambmés o menys intensitat; dins,però, de la relativitat, la disso-ciació se'ns evidenciarà sempre.Les característiques d'un poblehem de cercar-les en la maneracom ha cumplert la respectivamissió històrica. Si aquestes ca-ractéristiques se'ns preientenen articulació armònica, totalit-zades en ponderació de perfec-te equilibri, no existiria disso-ciació. Pel contrari: el presen-tar-se aquestes característiquesen singularitzacions de supera-ció o de minoració, sense coor-dinació de valors, sense travatarmonie, deslligades, donarà,sempre, per résultat el fet dedissociació.

Així, Grècia se'ns presentaen l'Història amb la missió dedignificar l'individuu; de digni-ficar l'home; de reivindicar lapersonalitat humana, que esperdia en l'abim de l'abjeccióobert pel sentit oriental de cas-ta; i conscient de la seva missió,Grècia, honora als vencedors en

els jocs, i admira, en ells, elsl :jr«lleus de llurs muscles i la pal-ipítació de llurs artèries, com re-

velació d'una potencialitat tant?«iés dignificadora, en quant s'a-tribuia éxclussivament a la di-vinitat. I, així, troba a l'homedigne d'ésser home, de tal mane-ra, que en aquest procés de dig-nificació humana, arriba a laculminació suprema amb l'an-tropomorfisme. Grèftia sagellala seva missió històrica conside-raní la forma humana com lamés digna per a la plasmaciódels deus. No podia Grècia do-nar a l'home més alta gerar-quía.

Així, Roma, la de l'Imperi,ens, diu la seva missió de realit-zar la idea de unitat. I aixamplales fronteres, i prete la conques-ta del món aleshores conegut,per a abastar la unitat territo-rial; i obre les portes dels seustemples a tots els Deus per aassolir la unitat religiosa; i do-na a tots els súbdits de l'Imperiel títol de «ciutadà romà» per aatènyer la unitat civil; i admet alsoli imperial a homes de totesles nacionalitats per a aconse-guir la unitat política. I amb tan-ta intensitat sent la seva missió,que al veure's impotent per arealitzar-la no repara en sacri-ficar, en un moment de' tràgicesforç, la seva Ciutat, entregant-la, amb el pacte de Constantí, auna nova potència, dç la queconsidera pot vindré la volgudarealització de la idea de unitat.

I així, l'Aràbia sent la missió"de salvar les valorsj de les civi-litzacions anteriors, que anavena, sufrir el perill de la E. M., iconscient de lo greu i de lo pe-rentori de la tremenda crisi, al-ça la bandera de l'Islamisme, iamb vertiginosa cursa, prodigaarreu els seus esforços, creantuna civilització, que, com pontprovisional arrencant en el puntd'iniciació del predomidi delPapat, porta al renaixement laideologia clàssica, evitant siguiarrebatada per la tèrbola i fu-riosa corrent del misticisme teo-logie-roma.

Doncs bé, aquestes tres civi-litzacions, que semblen oferir-se'ns, cada una de per sí, com

un conjunt armonie, perfecta-ment articulat, tendint al cum-pliment d'una missió ben defini-da i concreta, són forts exem-ples de dissociació.

Grècia, que amb tant d'afanycercava la dignificació de l'indi-viduu, el malmetia, en altre sen-tit, deformant la seva espiritua-litat, anegant-lo en les truculèn-cies de cultes fantasmagories,especialment després de lest r io tn fc i l s gestes ' d'Alexandre,que produïren l 'efecte paradoxalde «obrir, segons ditade S. Rei-nach, la Grècia a les influènciesnssiat iques, que no l'Assia alhelenisme».

1 com Grècia, la Roma impe-rial, que mentres buscava pertots els mitjans i en tots els or-dres la realització de la tendèn-cia a la idea de unitat, escarniala dignitat d'aquesta idea en les-cruentes violències del circ i enles vessàniques apoteosis impe-rials.

I, deia mateixa manera, l'Is-lamisme, que a l'ensems ques'afanyava en el cumpliment del'alta missió de salvar el valuósllegat de les anteriors civilitza-cions sostenint, a l'efecte, es-plèndits centres d'irradiació cul-tural, com els de Córdoba iBagdad s'esgotava en el confus-sionisme dels emmirallamentsproduits, en la caliginosa llu-nyania d'aquells infinits horit-zons, per les estridències de lallum vessant-se en pompositatsenervadores, fins a fer caurela raça en la degeneració d'unfatalisme estèril, i que, com ele-ment perturbador, empeltava enaquell patrimoni ideològic, delqual semblava tindré la missióde guardar.

I aquesta dissociació la tro-bem, aixímateix, repetida en totsels temps, en tots els pobles i entots els sistemes. En la Reforma,que ens diu de Witemberg onLuter, amb les seves tesis, ini-cia la lluita religiosa oposant ellliure exàmen a l'autoritat des-pòtica de Roma; i ens diu, tam-

bé, de Ginebra on el dogmatismefuriós de Calvi encén la piraque devia cremar a Servei. Enla Revolució, que trenca cade-nes i proclama els drets d« l'ho-me, per a, tot seguit, amb aquellferro forjar les fullea de la gui-llotina que havia de tallar éjscaps d'aquells que volia manu-mitir. En l'Alemanya suara des-aparescuda, que mentre més eivigoritzava amb la seva gráe-diosa producció científica^ ntéjanava anorreant-se en l'atitóòji-fera perniciosa de rimperiaílism«que l'havia de destruir. En laFrança d'ahir i d'avui, què commés s'ens mostra plena 'de refi-naments d'enlairada i nobilissi-ma espiritualitat, més la sabem,també, ensorrant-se en les pràc-tiques d'un abstencionisme ego-ista. I així, també, igual—tonteaproportions gardées—Catalunyaque mentre s'afanya en xuclardel subsòl racial els elementstonificadors de la sava per a queesclati en policroma floració,per a que senyali les caracterís-tiques de la seva personalitatmalmet les seves energies eneixorques discussions de bizan-tinismes banals, sense braó pera enlairar-se enfrontant elsgreus problemes que fan vibraraltres nuclis humans, poruga deperdre, amb les sacsejades d'a-quelles fortes i ennoblídores vi-bracions, el llastimós patrimond'un estevisme mansoi i ridícol.

Assenyalat el fet de la disso-ciació com propi de tots els po-bles i de tots els sistemes, és na-tural pensar que la causa que edetermina ha d'ésser de caràctergenèric; que no pot ésser unacausa portada per accidentalitatde les circumstàncies; que la se-va actuació ha d'ésser constanti ha de raure en lo íntim de l'es-tructuració d'aquelles entitatsper a, així, produir-se amb aque-lla constància dels fets inexcu-sables. Així, en efecte, creiemque és. L'intentar demostrar-hoserà motiu d'un altre article.

J. M.a Casanovas

V¿RS ELS DIES NOUS

L'ideari de la "Unió Socialista"Corresponent al prec de molts Com-

panys transcribim a coatinuaeió unsquants paràgrafs de la declaració de

s principis feta inicialment per la«Unió Socialista de Catalunya», totlaraeutant-nos de l'impossibilitat dereproduir ¡a in extenso:

«El nostre erodo, universalment di-fós i conegut, ens obre per si mateixla ruta que havem de seguir. La nostra acciò pot definir-se senzillamenteu aquests termos: En les lluites quees plantegin entro el treball i el capi-tal, el nostre lloc és, invariablement,alcostat dels treballadors. Jin les llui-tes entro treballadors, si era de peu-

, dre partit, el nostre deure és ai udarels que vagin un pas més enllà en

: l'ordre de les reivindicacions proleta-,ries.

Però en la nostra terra—que és ellloc on necessàriament hem d'ac-tuar—convé proclamar en aquest ma-teix acto do baptisme que ingressem

¡en. l'ordre civil per excel·lència i queres absolutament po-lrà fer nos per-dre el compàs entre els principis i l'ac-ció, amb oi fi que aquesta sigui por laso va bondat i rectitud la garantia i lapenyora de la bondat- dels principis.Soni dels que creiem fermament quel'acció i els principis, IMI matèria dere.novaeió social, en confonen i escompleten. Po.Irei el temperament di-vers dels homos desvirtuar l'eficàciadels principis salvadors però quanaquests principis descabdellen llursvirtuts operatives, laccio es santificaper la pregona inspiració que la mouí la guia.

Declarar quii som homes d'acció novol dir que rendim cap culto a la violòncia. No volem, naturalment, infon-dre entre els treballadors un esperitde beatifica passivitat ni una resigna

da propiciació al sacrifiqui i almartivperò hem d'aconseguir que tingui"soutits per compondre que Ja verita-ble revolució social és obra de gor m inació i aquesta germinació serà sem-pre malaurada per tota obra de vio-lència. Ks més: hem de proclamar unaveritat elemental, que és la de que laprimera finalitat de la revolució so-cial és l'oxtermiui de la violència il'imperi pacífic del dret i de la raónatural. La violència é» incompatto!-«amb tota sana doctrina d'amor als.-ho-mes, la qual s'empara i triomfa perl»força que H adjudica la eoho-<sló de 1»massa que lleialmout ha de «eguir-la.

L'elaboració de principis-amb elmés alt sentit de la vida humana; larecerca de totes los llums do la intel-ligència per fer-les col·laboradores dala nostra magna empresa; la interven-ció decidida i generosa en aquello«accions que puguin tenir trascenden-cia social, la iniciació o participacióen iota obra do cultura i d'edificaciósuciais, proparant o participant l'ad-niment d 'una humanitat mes justa IIMPS perfecta. Veu's aquí un prograt i i i i d'acció iimne (lata per H la TINIOSOCIALISTA DE CATALUNYA. Ven'*»qui una orientació. Veu's aquí uuulîisca a acomplir.

L'experiència, la vida mateixa, ens»ni rh ensenyant el canvi. Eng cal pe-netració, d u c t i l i t a t , clarividència. Síla tenim—com quo do les nostres con-viccions no hem de dubtar-ne—podemaixecar nu m o n u m e n t q u o p«-r IH se-va signif icació, p.T la «èva dinàmicai per la seva vitalitat sigui la més al-ta esperança i la mós bolla ronlltatque s'ofereix a la Catalunya present If u t u r a . *

Lu «UNIÓ SOCIALISTA -DE CATA-

LUNYA.

*a4. J U S T l C l Ç S Q C I A L tt 4'AteU iW

CRONICA HEBDOMADARIA

Política internacionalEl cas cf Egipte

/. " , Aquest Mediterrani, mare nostrum, que fou en temps llunyansmirall de la més alta civilització s'ha convertit en un recipient de

* vergonyoses deteccions. La fauna que pulula en les seves riberessembla dominada per l'obsessió d'esborrar tot vestigi de tradició

-.gloriosa. Tòt el que podríem dir-ne cassos patològics en l'ordreApolític i social es produeixen entorn d'aquestes aigües tranquil·les

qn no hem vist contemporàniament altra epopeia que el borbar-1 i$eig d'un assil d'infants de Corfú. Egipte és també ?1 Mediterrani"1 jen ell les aigües del Nil hi aboquen totes les impureses del desert- tan ric en testimonis d'una època brillant que resumeix un llargüperíod« de l'història universal...,, -, El lector ja té referències de la vida política d'Egipte. Fa pocs,

íjpfts que-en altre lloc d'aquest periòdic es donava compte del resul-tat de les eleccions celebrades el 12 de març per a la renovació de

"lá "Cambra disolta en 24 de desembre darrer. La causa aparent del•daltabaix polític que va volcar el govern presidit per Zaghlul foud'assassinat del sirdar o cap dels exèrcits, el general anglès Sir Lee. Stack. De causes, sense aquesta, n'hi havien moltes i poden resu-nwr-se o englobar-se en la lluita que sostenen Egipte i Gran Bre-tanya,, aquesta per a sostenir amb apariències de líiberalitàt la do-

"íàinació pràctica del país i l'explotació de totes les seves riquesesNaturals; aquell per a guanyar la seva total independència i reco-brar la seva dignitat de poble lliure.

La Cambra es compon de 214 diputats i d'aquests 192 eren del.partit wafd acapdillat per Zaghlul. Ningú no podia dubtar que lavoluntat del poble era que Zaghlul tingués el poder. I el vell llui-

'tador de de 1 independència egípcia va abandonar el seu exili de-Gibraltar i va presidir el govern del seu país. Obligat a dimitirquan, arran del prim, Gran Bretanya va presentar un ultimàtum

-nmb les més extraordinàries exigències, Ahmed Paixà Ziwar va,[çsónstltair,govern i va disoldre el Parlament. Els antiwafdistes va-ren ar^ar a la lluita amb qualque esperança de succés. Aquests re-presenten quatre partits: Lliberals constitucionals escindits del"'partit wafd en 1920; els unionistes (Ittehad) partit fundat fa quatre/mesos per a facilitar les desercions dels partits extrems sense cau-•j;e amb els lliberals constitucionals; els independents que tenen unavaga organització i entre els quals hi figura el primer ministre i els

'nacionalistes (Hísb e/ Wafam) més extremistes que Zaghlul i que'preconitzen la política de no relació amb oran Bretanya fins que«1 darter soldat britànic hagi abandonat el territori egipci,t Entre tots, segons les dades oficials, varen reunir 109 diputats-rpntra 102 wafdistes. Mancaven eleccions en tres districtes. Mal-grat l'aparent victòria, el Govern no era optimista ni les autoritatsiiritàníqúes tenien cap confiança en el resultat oficial. Prova d'ai-;xò és que el cap del Govern va presentar immediatament la dimis-*SiÓ a l'objecte de que els wafdistes s'enteressin de que els hi serienratificats els poders, que constituiria un ministeri de concentraciój¡q«e no hi havia cap probabilitat de que Zaghlul fos cridat a ,for-/nar govern. La finalitat era impressionar a tots els febles i dubto-sos en el sentit de que la situació era estable i que no era hora¿ropíciàper a versatilitats. Així i tot, quan va arribar la constitu-cíóde la Cambra de Diputats en 23 de març ja sabia el Govern«ue seria derrotat en l'elecció de president del Congrés per deu oxjotze vots, Sols mancava un diputat dels 211 elegits. Després de

Agie el missatje de,la Corona, va venir l'elecció de President iaad Pdîxà Zaghlul fou elegit per 125 vots contra 85 que va obté-ír-ñe ' Abdel Khalek Paixà Sarwat. Els dos vis-presidents, també

wafdistes, foren elegits per les dues terceres parts dels dipútatepresents.•„..: ,1 acabada l'elecció el cap del Govern, Ahmed Paixà Ziwar, vaanunciar a la Cambra que, havent presentat la dimissió del seuGovern al rei Fuad i havent-li aquest ratificat els poders, havia de-Víait disoldre la Cambra i convocar eleccions pel dia 23 de maigvinent. El Parlament disolt havia durat deu hores escasses. Pro-vablement Egipte haurà batut el record dels parlaments de curtadurada. I posats en aquest camí el rei Fuad, Ziwar Paixà i la collade botiflers abandonen ja tot escrúpol i es disposen a desafiarobcrtament la voluntat sobirana del poble. Una comissió de cincministres ha rebut l'encàrpec de redactar una nova llei electoral enkj que es faran les restriccions necessàries per a fer possible unavictòria- al Govern. I no solament es dictarà a espatlles dels cos-sps legislatius una llei fonamental del país, sinó que la feina deredactar la llei, examinar-la i aprovar-la farà impossible la cel·le-bració d'eleccions fins al novembre. Així queda nul·la la constitu-ció i romput el pacte entre el poble i la monarquia, i Egipte quevolia entrar a la categoria dels pobles regits democràticament con-tinua subjecte al despotisme monàrquic atent només a la pròpiaconservació. Al poble egipci no li queda altre camí que el de larevolució i la violència.ï • A Egipte eï sufragi era universal i directe i l'elector devia fer-

sr 1» pròpia candidatura. Els analfabets eren d'aquesta manerapi àcticawfflt excluits del dret de votar si bé se'ls podia ensenyaruj s quants dies abans d'escriure el nom del candidat de llur pre-K; ènei a. L'elector entrava, els de la mesa li donaven un paper enWane el qual ell omplia darrera d'un reixat de tela metàl·lica i des-\ 7 és, plegat, l'entregava a la mesa, el president de la qual, en pre-.4 ncia de l'elector, tirava la candidatura a l'urna. Les meses erenpjesidides per un jutje i formades per un representant del Governi 1res delegats dels electors escullits en les eleccions de primer grauk-s quals no tenien altre objete que el d'elegir aquests delegats pera fer la proposta i proclamació de candidats i constitució de mesesélectorals. Les reformes proposades a la llei són la limitació delvot als que paguen una certa contribució i exclussió de les llistesde tots els analfabets. Aquesta selecció farà possible l'exclussiódels indesitjables.

No és hora de discutir si Egipte guanya o perd amb l'inter-venció britànica, qüestió entoni de la qual gira tota la política d'a-quell p a í s . . . . . . . . . . . . La voluntat del poble egipci s'ha ma-nifestat, sempre que ha tingut ocasió de fer-ho, en un sentit deter-minat. Un any enrera aquesta manifestació democràtica fou res-pectada i Zaghlul cridat a governar en nom del poble que l'haviavotat.

M. Serra i Moret

La correspondència d'administracióde JUSTÍCIA SOCI AL, (girs, recla-macions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, carrer Llovera, 13,Reus.

LA FINESTRAO B E R T A

. L'HORA D'BSTIU ' t,Altra vegada el projectat can-

vi d'hora, per aprofitar la majettdurada de tlaror natural en elsmesos de primavera i estiu, tor-na a promoure Testúpida cam-panya de cada any. fyèteïmins*,des entitats patronals,—a Íé'áquals el major tavor que p^tfer-se és suposar que fan de ÌR'iella mogudes per les grans em-preses suministradores de llum— adressen telegrames a Afa-drid, pregonant, també com ca-da any, les malaventures queesdevindran de adoptar rbòré;d'estiu. Els mateixos que prenenresolucions trascendental« -amM

1 r*£i ̂ T T fi *z \De €°0P«racï*JL V^CH v5 ";-;; V^J, JL JLjZj Ko és ¡imprimer« volta que

sa irrespóttíaèfy•peseu eí prt i m

lamés candorós,litat, pesen i sospeseu e¡contra, i marquen en llnr¡es arrumes don seny .apartffydavant de cada niciesa corner^tída en telegrama de protestà

La fam, la misèria, lesmalvestats d'Egipte, amb lapja de granotes i tot, cauranmunt nostre si avencem elllotge d'una hora]

Desconcerta pensar comquesta innovació pogué 4implantada en els països eúfguerra, en els moments més 4&licats de llur economia, i COAencara any s'hi persisteix adopftant-la com una mida de boagovern', í quin tràgic i funestmal aire pren aquesta disposici^tan sols en passar de Cerbeee %

«ïCttncies'de ' l'Escola Normal deMestresses de Lleida.

'a. Uri*, cumpli-, dels Seus deures professio-

,._.„ i motáis fins a la rigidesaIfttiflelcible, enterada del raovi-'i&at "Intel·lectual del ntfn, ex-pensíonada á l'estranger, tenia

•m esperit amplement iliberal enJ'pxposició científica. , Perquèpensament sense llibertat és unaSuposició que ultrapassa tots elsabsurdes.

.Plena de fe en l'avenir d'fts-jüèraya (perquè és un a,espanyolaenragée) desvetllava á les ma-

r«U<8

ta senyoreta Uriz, prima, ner-- vetllen per la religió, .Ja fKM-al,sa, intél·ligentíssima, auitera, pii lei» bones costums... teresianes

"J;4e guanyar les oposir.T "als cursos de l'Escola

¡todis • Superiors del! Magis-es plaça a la Càtedra de

jfaveues del món del pensamentÍ alumnes normalianes, que:u pateixen una somnolència:calde dona d'harem, ambde remat d'ovelles teresia-

Hendaya a ¡es estacions dfaPort-Bouo Irúnl ^

Les raons per les quals aquesfta reforma en passar la fronte»'ra es torna agre, cal cercar-le$en la psicologia d'una part—fel,més que una part, cal ter fustífrcia—però la part mèi tipica^,la ripstra burgesia. i

El bon botiguer encara no ßäpogut pair queia seva depen-dència plegui a les set—a lesset tocades—o a les vuit del veí*pre, segons en quins rams i se*gons quin* dies. Enyorant eÄtemps feliços en que a quartsd'onze de la nit tancava ¡a botí-ga, aquestes dues o tres hores'de menys en tenir fermais afíseus esclaus, són dues o freírhores ¿que li roben» segons fra*se gràfica que acut als seus #a-vis massa sovint per no despeHtar aproposits en contra. No hifa res que el públic s'hagi «cos-.fumat al nou horari i que einegoci no s'en ressentí, és ei seuurc d'amo mig-eval esbravat e/qui s'en ressent cada vegadaque véu als seus dependentsalliberats de ¡aseva ferula^!encara amb claror de diai ,-"?

, l e í senyor bisbe de Lleida,Í Correligionari del de Girona que

intente fer-li expedient -amb, coincidència que li havia sus-

^¿s una neboda, vegé que aque-ím doneta insignificant educava,¿¡trae tenia un esperit fecundant,que tes més ben dotades alum-nes renaxíen a 4a llum sota l'in-

/fluencia positiva de la Professo-ri Uriz. I topà amb una donetade principis, inatacable en lescostums, incoercible pels mit-jans que corren a dojo, l'afalac,k por, usats sistemàticament perla sotana. I després de la guerrasorda, vingué l'atac a la desco-berta, impiétés, formidable, plede mines. Perquè, llegidors, a-questa gent negra només gasta

m

bala explossi'va retallada de la

Per això s'poosa amb fote&Jles seves forces a la implande la hora festiu, Tant-servaldel negoci-^eí bon botígofAtambé té quelcom superior àtíinteressos del negoci: la sevamisèria espirituales »una |frtra hora que U rohewì

Viatjant, el primer estiu knque s'adoptà a Espanya el canvid'hora, arribàrem a una capitaide provincia. En entrar en relè •''río amb elt habitants de Fit rdret* no assimilats eocara a nreformatou precís, per entén»drt'ns, posar les coses en sonlloa Hakla Va.—ens diguerenamb Faire de Thome que no es*ta per romanços—de la horaantigua o de la hora moderna?

Hora «antiga» i hora »moder-na'... Quina distinció més exaC'ta i protunda acabava de feraquell bon homei

Realment, els nostres boti-guers encara estan en Thota.»antiga», l amb el rellotge parati la corda espatllada.

Airet

Í I í í

"punta1. Oh la suavitat dels des-cendents dels Apòstols, predi-cadors de l'exemplar mansuetde Crist, l'ovella que s'oferí pervíctima expiatoria dels pecatsdel móni

Naturalment, la ProfessoraUriz ha estat separada de la cà-tedra, sospesa de sou i empleu,llençada al mig del carrer, llen-çada a la misèria. El senyorbisbe, pot estar satisfet. Rebil'església lleidatana en la perso-na venerable i seràfica del seucap, els nostres cumpliments,

1 Es precís que la professoraUriz hagi greument mancat ales regles morals, als reglaments

Professionals, a la disciplina aca-èmica. La magnitud del càstig fa

suposar en algún error imperdo-nable, en alguna distracció in-confessable. Sort, bona sort, quela Professora és d'una vida trans-parent, inatacable, a prova d'in-vencions o de calúmnies. Es¿lar, sinó hagués comptat ambaquesta fortitud, la nostra Don-zella lliure pensadora, hauriasucombit a les primeres imposi-cions clericals. SorUdament ara,fola i confiada en la dretor dela seva causa ha gosat plantarcara a la coacció inquisitorial.Si fos casada, si hagués tingutfills qui ens podria dir que Pa-mor materna, plena de temors iesperances, no hauria doblegat

1 el seu tremp?

> v l r«s més. Per això Uriz ésfora'de ta Càtedra.,» ,.• / / '• .• .f • • •

> Recordo que quan el cas, Xenius, tan trist i vulnerableper altra part, deia un Presidentde Diputació Provincial queboxa no li podia tolerar que fes

'• posar a lerç monges que estudia-.vena l'Escola d'Infermeres entrajo,de bany. Es que una as-signatura era Gimnàssia i con-venia que les alumnes monges,com les demés, es posessin untrujo adequati de Gimnàssia.L'home confonia la Gimnàssiaamb la Natació, Però J'espècíefastuosa sortida de la boca de l'o-racle corria per totes les provín-cies.

Ara també n'he escoltat unade fresca. Diu que la Srta, Urizexplicava amb l'exemple delsconillets d'Indjei, el fenomen dela procreació. Segur que la Srta.Uriz no se n'ha enterat encara,Jo no sé la cosa.

Se m'acut que a Lleida elsgossos pel carrer porten calcesi saben de cor els reglaments depolicia, igual els ases de l'Ugan-4aj a l'Africà central. (Perquèßino, les altes autoritats que

sertett juna miqueta inconse-qüents. ...̂

I no consentiran a les alum-nes normalisées ni la criarde ca-naris. ""-." :..

Quins disbarats i quins es-càndols fan aquesta gent quanmoralitzal . ' * ;

El cas Uriz és crític. D'araendavant la llibertat de càtedraha passat al domini de la Mito-logia, Senyçrs: Deu va criar elmón en sis dies, 'el setè va des-cansar. Aleshores es va retirara la vida privada lins que pro-crea per obra de l'Esperit Sant.

Ja hi som, jal La burra de Ba-laam té la paraula. Els germansde Lia (filla de Jacob) vengenl'honor de la nena fent un car-natge en els que primer havienensopit donant-los-hi entenentde circuncidar-se. I Josué parael Sol i la Lluna, i no para resmés perquè no li dona ia gana.No és més bonic això que donarun sentit històric i evolucionistadel món? Doncs aquell que nohi estigui conforme, al carrer.

El moment és d'una tal pres-sió reaccionària/realitzada ambtal ignara impudencia, que caluna 1è molt arrelada en el pro-grés i perfeccionament lentís-sim, però fatal, de I*húmanitat,pera no defallir.

I més quan hom veu l'estúpi-da insensibilitat de tots aquellsa qui amenaça el més afrós delsesclavatges: l'espiritual, bàsic idirecte començ de tots els al-tres. : - ' • - ' • ' • • ' • ; • • ' •

De totes maneres, podemaferrar-nos al matei? mot dia-manti i feridor de Tenémiç pas-saran els homes 1 restaran elsprincipis,

En la lluita a'mort entre aixòi allò, això nostre, que és lallum, matarà allò d'ells, que sónles tenebres, ,

Que

ECOS I COMENTARISEl·lllbr«

L-v «Biblioteca di Coltura polìtica»,a curti de Fraitco Ctarlal·lttnl, acabad'odítar pnloraraent l'obr« captai rtaPrat de la Riba. L'Haliaua traduccióha aparegut a Milà, feta por 0. olar-dini, queen oi pròleg: ha demostratU'ia visió roal, neta, amoroalda del'afer a ell encarregat. Bis historiadorsi polítics italians podran quedar per-fectament orçterHts, C. Giarilinl sapmaravellosHinont de que se les heu.Eil un caá d'absoluta comprensió, nogaire freqüent ca els estrangers, pelaquals oh assumptes deia Pnrjinsulasón cog a <) ' xtrarradl, tigui dit seneeganes do fer-n* retrtt.

I com en els temps que correm uoés gaire còmode entretenlr-se en lescoses pròpies escau aprofitar íes arl-uente*aa que generoaameut ens ofe-reixen els forasters.

El nom de Giardini mereix éssersaiudat amb amical reverència.

L'Estat ha O'estar sempre perdamunt de la Religió.

»ERRIOI

primera volta queparlem de cooperació en aquestperiòdic; és més, creiem ou«, ésconvenient parlar-tie sovint, per-què els $ü la descpneixen pu-guin enterar-se del qaé é"s i delque per mitjà d'ella pot fer-se. .

Avui direm el que a girat du-rant l'any 1924 là cooperativaobrera de consum «El Rellotje».Han entrat en Caixa ser totsconceptes 900.957*47 ptsfí n'hansortit, en total; 891.80f76, lesquals, han deixat un excés depercepció —hi ha qui en diu be-neficis— de 43.469*90 pessetes.Totes aquestes pessetes "que elcomerç detallista hauria gua-nyat, h han sigut restades peruna sola cooperativa.

A aquells que ta cooperaciósols la coneixen per sentir-neparlar, per referències o snper-fícialmettt, els jnostraretó garfi-caraent com se répirteix l'excésde percepció en aita cooperati*va.A la Caixa de In val idea/i

i Retir. . . 10 V, 4.346'48 pté».« »¡nortitzac-tó de uiobl- ;/Ilari . . . -r>V.2.n^¡..«¡

« fons CpVlectiu 15 •/. 6.51973 ¿Excés de percepció con • ' "

sum sodi . . . 30.3ÌOVJ «Id. socis cooperadors 4.054 52 «

Total . . ' • ' . ' 43.464*90 ptes.

En 1905 va iniciarse eflònscol·lectiu; avui compta 86.57?'̂ptes. En 1909 va fundar-se unacaixa de socors, per cassos demalaltia. Per nodrir-la sííi vádestinar un dos per cent semes-tral del fons col·lectiu (que alla-vors comptava unes set mil pts.)i un 1 °/0 del gir total, ;ï(£e»m asubsidi es donava 2 ptes. diàriesdurant trenta dies per semestre:el 1913 s'acordà donarrtres ptes.i els mateixos dies; el 1915, tresptes. i quaranta dies; el 1921quatre ptes. i els mateixos dies;avui la caixa de socors compta30.415'45 ptes.

En 1914 va fundar-se la caixade Invalidesa i retir, destinant-se per à fomentaria, un 1 percent semestral del fons col·lectiui un 10 per cent del excés depercepció, demés, l'excés de per-cepció que corresponia als so-cis els tres primers mesos, pas-sà a la dita caixa, l'excés depercepció .dels socis cooperardors entra per meitat à les cai-xes de socors i de Invalidesa 4Retir. En 1916 va començar afuncionar donant una pessetadiària als que fa deu anys quesón socis i són invalits pèl frè^ball; el 1919 va augmentar-se «l'50 diàries, i el 1922 va acpï-dar-se donar dues ptes. Els quefa vint anys que són socis i te-nen saixanta anys, si nopod<mtreballar, tenea dret a les duespessetes diàries. Avui, la ditacaixa compta amb 43.194*42 pts.

En fer pública l'actuació de lacooperativa «EI Rellotje», sols"em guia l'afany de que els obrírsque llegeixen aquestes* ratlles iignorin que, cosa és el coopera-tivisme, s'enterin i es convencinde que hi ha unes quaantes as-sociacions obreres que fan feinapositiva, puix al mateix temps'que van suprimint el comerç de*tallista i els petits industrials,van construint els motllos, de lasocietat del pervindre. ( '

B. Parré

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALMol? avia f—oportunament anunciarem la data—esposarà a la venda el $EQQN NUMERO de les

Edicions de JUSTÍCIA SÔeiXCPublicarà sencera la gran obra de H.-Q. WeUs,apareguda en diversos fulletons d'aquest bemdo-madari, traduïda pel cqmpany J. Roure i Torrent,

Aquest diantre de sabDiäteres amb que han estat seguits eh fulletons,augura un veritable èxit del segon numero de les

Edicions de JUSTÍCIA SOCIAtque formarà un fullet, elegantment enquadernat,.Preguem als amics i corresponsals que tacin tot .

seguit les comandes.Company! Propagueu Tobra de H. Q. WELLS

Aquest diantre de Atom - - . i - . . , , , : . ' ¡ j , i » i ; S t l ! ! • J t > h'U" ..Jí A )íj*,uíaaí

u « Abril d* leas rU'STWAfSÖtaiAl.

limilaEn números anteriors d'a-

quest setmanari, hem parlat dela lluita que sostenen els obrersflequers ae Barcelona per tal deque el treball de dia no'ls siguiarrebassat.

No anem a parlar avui delsinconvenienti, tant d'ordre eco-nòmic com d'ordre higiènic, queofereix el treball de nit en l'in-dústria del pa.

Per tal d orientar l'opinió so-bre la lluita que arreu del mónes mena per 1 abolició completadel treball de nit a l'indústriaflequera i per a que tothom sà-piga que és aquest un afer quena merescut l'atenció de tots elsgoverns d'Europa donem a con-tinuació un extracte d'un infor-me que el company W. Banfield,secretari de l'«Unió d'obrersflequers í pasticers» d'Anglater-ra, va tenir l'amabilitat de tra-metre'ns.

Com veureu si teniu la pa-ciència de lit gir fins a la fiaquest article, la pugna per tal

i de implantar el treball de dia alnostre ofici, no és cosa nova si-nó que data de molts anys.

Fou a Anglaterra el primerpals del món on es parlà del'implantació del treball de diaa l'indústria del pa. Degut a lacondemnació que del treball denit feren eminents homes deciència,l'any 1848 es presentà alparlament Britànic, un projectede llei encaminat a impedir quees treballés de nit a les fleques,projecte que fou rebutjat.

De resultes del projecte men-tat, els obrers francesos empren-gueren l'any 1869 una duracampanya encaminada al ma-teix fi, no traient-ne-cap resultatfins l'any 1871, data en la qualel govern de la «comunne» elva implantar per decret, decretque va quedar sense efecte quan1 e s tropes reaciconaries d eThiers aconseguiren enderrocarel govern popular de la «co-munne».

La primera llei establint eltreball de día a les fleques fouimplantada pel govern de No-ruega l'any 1885.

À Itàlia, després de granslluites, s'aconsegní que Tany1908 el govern implantés perdecret el treball de dia.

Després d'Itàlia, fou Finlàn-dia on també l'implantaren, perdecret del 4 de juny de l'any1908 llei que fou respectada tantpel govern despòtic del Tzarcom pel govern terrorista blancque governa d'ençà de l'any1918.

Ja establert de manera defini-tiva el treball de dia als pai'sosanomenats, els obrers flequersde França emprengueren unagran campanya per abolir eltreball de nit, .campanya de laqual no s'en t-agué altre cosasinó que M. Justin Godart pre-sentés a la cambra de diputatsun projecte prohibint el treballde nit a les fleques; projecte quelou rebutjat per la majoria.

Degut però, a la persistènciadels obrers i després d'algunesvagues s'aconseguí treballar dedia a algunes importants ciutatsde la veïna República.

A causa de les dificultats eco-nòmiques en que es trobarenels estats durant la guerra, s'ar-ribà a prohibir el vendre pa fetdel mateix dia, prohibició queva fer que sense lluita de capmena sMmplantés el treball dedia al ?3 per cenf de les pobla-cions franceses.1 A Hongria encara regeix eldecret del li de juliol pel quales prohibí tota mena de treballdintre ïes fleques des de les sisde la tarda a les sis del matí.

A. Alemanya, degut a la lluitaque els obrers flequers empren-gueren després de la Revolució,s'aconseguí que el Reichtaf vo-tés un llei prohibint també e1

treball de nit.Després d'Alemanya fou Txe-

coslovàquia, el país que seguí,implantant-se el treball de diaper llei del 13 de juny del 1919.

À les dites nacions seguiren,en l'implantació del treball dedia: França, per llei del 28 demarç de 1919; Àustria, del 3d'Abril del mateix any; Holan-da, Suècia, Dinamarca i Bèlgicatambé l'implantaren al mateixany.

Finalment Polònia i Rússia elvaren implantar l'any 1921.BA Anglaterra tot i havent es-tat el primer pais del món on es

parlà de l'abolició del treball denit a l'indústria del pa, encarano hi ha cap llei que prohibeixiel treball de nit. Però són mol-tes les poblacions en que estreballa de^dia per simple acordentre patrons i obrers.

Resumint: el treball de nit ésprohibit:Durant 10 nores segui-

des de la uit, a.Idem idIdem idIdem 9 . . . .Idem 8 . . . .

literaIilsmIdemIdoinIdemMemIdemIdemi Idem

id.id.id.id.id.1

id.id.6

NorueK»HolandaSuèciaFinlàndiaTxecos-

lovàquiaAlemany»DinamarcaAustriaPolònia

RussiaItàliaFrancaBèlgicaKspaiiya

Com es veu, al país on menyshores de descans durant la nites donen als obrers flequers ésEspanya. Cosa gens estranya,i encara si les lleis es cumplís-sin, puix són ben poques lespoblacions on s'implantà el tre-ball de dia, i menys encara lesque, després d'implantat, hanrespectat lo establert per la llei.

L'interès que els governs detot Europa donen al afer deltreball de dia a l'indústria delpa és ben marcat i valdria lapena que els que regeixen elsdestins d'aquest país es cuides-sin de fer cumplir el que esta-bleix una llei promulgada pergovers anteriors.

Miquel VilagiHès

Rothschild casa la sevafilla. A la fi de l'àpat denoces, un sabi pren la pa-

raula:—Germans meus i germa-nes meves, ja que ens tro-bem en la joia i el plaer,no oblidem els pobres...Us proposa que crideuamb mi: «Visca els po-

bresl»...(HIWOBIBTA POMILA&'IUWA).

LLIBRES REBUTS«MOUS PÜKMSS», de Jorn Anit

»Nou» poemes» ós uua porftiutücontinuïtat dol« uou notnrloM llibre«de renoi de J om Arui. Totes le* wo-dalitaU, tutu« lu* imiiltjvs, VOU 1»facilitat, lou «U «tfuti iuuatH, tòf eique trebmu ru les »«ves u.tr»s fjtytt^üu trobuiu un els <NOUH poeiiu-n». i

i)u tutus inaiierea uquttst llibre éímés madur, s'M troba més plasmtt el••u esperit 1 ha guanyat en d«ei»ió.Per aUò, coûté mem omocló i éa tue»jovial la Jovialität gairebé Infnutívol»du l'autor. Mol tu daU sonets, euoçotifi poumei de 1 obra, u duagrat de boli a ver du sabut lliurar d'iufiuànclo^jsou perfectes. La seva obra éa ú 14ïdfloxe del seu petiaament, que ea¿diu eu el poema «Pensameli« i aú<vola»: - iMou ponaameut éa au i 6» vuriablü 'com uls uÚYol* que volea per l'esput.,I jo mateix contemplo l'espectaclei m'eu faig uti uaplai.

R.T. .:'.tCARLES RAHOLA. -L 'SntforM «/«

Crònica 4'Sn Muntamr. MXUXXV,'

El nostre bon amic Cariisi Hatiòt»;ha editat la aova notable conferèuciiTescrita amb motiu du l'iunuguraclódela Galaria d'empordauMos IHui-jtres a la ciutat de Piguerat. Bs un te*- >pigolMMnt afortunat en la -celebrei !«Crònica» quo, com diu l'autor, «é«un d'aquell* llibres inexhaurible»,que, quan inca un bout «1« llegeix, imó« el« estudi», i me* » lií tuidinsa,mes coses li revelen.

A. un Bañóla no li ha «oatat galratrobar en l'obra d'En Muntaner »aco-

ses referenciei als llocs i a le« pereo-aei de là pàtria comú. D«« 'ir <juaaUn -Mn n tañer, irifsnt proirptwítnr, soen l lue rna aiub hi puiiijio^a presènciadu l'alt r '1 Uh Ja ime, flu* t fu« ja veili pie d'uutoritat r torna a l'Enipor-là« utìomj'anyar a N'Afirni1»* d'AUri, «1•tu acu*ut espvrit d'*mpordanès nova niai abandonar-lo i per alzò la te-v» «( ¡roñica» é>< «ir molti ptli&tg«

' nun f;n)t;iai(nti itpologlti da l'a terraeiDp inlaiic'aa. Su Haboia ho reconeixi í« «n provai donant major relleu à

!• lea imatges d'Sri Muntaner amb fingretocs de la seva pluma ustiiitzada ihàbilment ponderativa.

El llibre és eurt però complert. Bisf eplssodla guerrers, l'ineendl de Pere-

lads, los pxpfdloions marines, lea no?í ces reial«, tot Ui.és reculltt i cet > j at

r gr iciosauiént, «ense mancar-hi el ti-'"pusd« l'hurolna, Na Marcudera, i el

de la niHtica, Na Palomera, a les;'quals K f i Hnholn sap presentar coni a

• ullo bols,-Purq uè sigui més complerthi ha el capítol dedicat al caràcterüinponlauàs éu el qual l'autor quetan bé lia ssipigút enaltir la figura de'Bn Muntaner estableix distincions'molt oportunes entre l'Empordà que-el cronista arriva a representar i l'Em- 'pordà idifal que en Rahola •stima 1

*fio ha sigut un magnífic exemple de*Ues virtuts cíviques i de detocioaslliberals.-!.

Afavorint Piiiipttntta

d« JUSTICIA SOCIAL

•jud«u «J no»tr* ••*-

RIMIMI.

AIS COmpäfiyS queexpontaniamentens ajuden amb llur col·laboració; hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la'limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin;,,

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb là major cläretat i cori-

cissíó possibles, i > < ! : »4.' Escriure en quarries per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

EntremaliaduresAmb aquell to doctoral, pecu-

liar en la seva cofradía, el com-pany J. Peiró ha publicat dar-rerament en les planes delnostre estimat col·lega «Solida-ridat Proletària» un article»«En torno de la unidad sindical»,en el qual es confon el nostresocialisme amb el dels que po-den simultanejar els ideals i lesregidories governatives, i s'ensperdona la vida una vegadamés.

No és gaire elegant potser re-tallar paraules soltes d'un arti-cle aparegut a JUSTÍCIA SO-CIAL, amb la signatura d'unestimat amic nostre, per a donarun caràcter doctrinal al que no(era res més q^e urça nota infprrmativa. La postra ppsiqó, am,b,referèijcia q l'organització pbre-ra de Catalunya ï'heirç definid^mantes vegades amb Ja clarefatque egcau al nostre IJenguatgesincer-r-poc amic de lei entre-maliadures—i, darreramant, haestat glosada com calia pel com-pany Cot de Reddis.

E.1 company Pziró coneix lanostra història. No li semblaque teni« dret a que s'ens ata-qui noblement?

P« a aliíai al(oían "Roí EM"Organització i Treball,

10 ptes.; R. S,, de Me-diona, 5; A, V., 2, To-tal 17 ptes.

Del nostre arxiu

I

Ais nostres amics:JUSTÍCIA SOCIAL és un periòdic de desinteressats

ideals renovadors que ha de viure solament de l'entusias-me de la minoria d'homes conscients i generosos.

La premsa industrial té mil camins coraerciali, no-bles o no, per a assegurar el seu manteniment.

La premsa chantagista viu amb negocis vils i ambsubvencions tèrboles.

La premsa anònima d'odis i escàndols és mantingu-da per les baixes passions de la generalitat í protegidaper la tafaneria dels inconscients.

La premsa confessional és nodreix de l'ignorància ide la tríala fe dels homes.

La premsa pornogràfica s'engreixa i prospera ambles turpituds patològiques de la humana bestialitat.

La premsa deportiva, per comptes de servar l'honorable lloc secundari que li correspon, amenaça envaïr-ho totper l'abrandament d'una moda que absorbeix tota la vidaespiritual de certa joventut de peus grossos i cervell petit.

La premsa política burgesa té el viure assegurat per; les grans empreses i pels vividors de la política que ex-

ploten les sagrades dolors del poble.La PREMSA DIDEES GENEROSES té de viure no-

més de Tadhessíó dels homes que pensen generosament.

A vosaltres ens adrecem!Als obrers conscients, als intel·lectuals nobles, als es-

tudiants dignes, als homes que pensen i sofreixenl

Cumpliu el vostre deure!' Llegiu i propagueu

JUSTÍCIA SOCIALeol'laborant-hi, suscrivint-vosrhi, fent suscriptors, recap-tant donatius.

Si ens acompanya el vostre entusiasme farem del nos-tre setmanari una ampla tribuna digna de l'esforç de tots.

s No oblideu els obstacles que la situació política ac-tual posa en el nostre camí ascendent/

JUniOA SOCIAL és la revisto del Poble.Es publica tots els dissabtes. Pfgfj- |j [|j

LLETRES AL DIRECTOR

Eia defensa pròpia!En el número 73 de JUSTÍCIA

SOCIAL apareixen dos escritssignats pel company M. P. i l'al-tre pel senyor M. Ros, perme-tent-se el luxe de publicar unesquantes lleugereses en contra lameva persona.

Res diria si no fos la mala feque entranyen els dos escrits que:porten|per títol «Crònica de Gi-rona »(¡l'un, i «El nomenamentd'un regidor» l'altre.

Cal fer constar que el meu no-menament fou fet per assembleageneral i sense mancar a capdels acords presos per la «U. G.de T.» i pel «P. S. O. E.»

, Que a la reunió hi assistirenrepresentants de totes les enti-tats que actualment composenla «Federació Local de Societats,Obreres».

•Que si la societat «Arte deImprimir» np assistí a la reunióno fou pas perquè se l'éliminés,sinó senzillament perquè no lidonà la gana d'assistir-hi, puixlá convocatòria havia estat pu-bKcada per la premsa local perespai de dos'dies i fins per al-guns diaris de Barcelona, reco-manant l'assistència a tots elsfederats per l'important dels as-suraptes a tractar.

Que molt abans de començarla reunió, eren en el local laSocietat «Arte de Imprimir»quan es donà la veu d'anar co-tnençar l'assemblea, ells entra-ren a la secretaria a cotitzar enlloc d'entrar a la sala on es feiala reunió.

Que totes les societats forenconvidades del mateix modo perjnitià de la premsa.

BTot això ho saben el company, P. i el senyor M. Ros.Respecte al nombre de càr-

recs que fins fa poc han pesatsobre meu, si el company M. P.durant el temps que ha vingutesc'udrinyant a la Federació,hagués demanat l'entrada a al-guna societat federada ,com a$oci,jcosa que no ha pèrtenes-eut mai com a tal en cap socie-tat de resistència, i el senyorM. Ros hagués fet el mateix,m'haurien pogut rellevar d'al-guns dels'càrrecs i jo no hauriatingut de presidir, secretaritzar,tresqrejar, vocalitzar, etc. etc.

Però ni el company M. P. niel senyor M. Ros podrán mai dirque els càrrecs desempenyatsper mi no hagin sigut desempe-nyats amb honradesa i a la llumdel dia i que si jo no hagués-portat aquesta gran càrrega j,ifaria molt temps que no queda-ria res del que ens resta orga-

! nifzat i pot ésser molt fàcil que

el company M. P. i el senyorM. Ros volien això.

També diu que em crec re-presentar genuïnament la classeobrera; jo represento a les so-cietats que composen la Fede-ració local de S. O., que siguinmolts siguin pocs varen tenir abé elegir-me i molts, davant lesvostres difamacions m'han ofertla seva adhessió i la seva sim-patia i si com diu que el meunomenament ha estat près debroma per la classe obrera, ésficil que l'únic sigui vostè per-què en el seu escrit es veu quevostè és força bromista i forçatrapella. .

Com no sé qui es vostè, ni ga-nes de saber-ho, ni li dic res més.

Al company M. P. respecte ala representació obrera, li dic lomateix que al senyor M. Ros, yï ara em permetré preguntar-li:En quina societat de resistènciahan pertenescut i perteneix?Quins sacrificis haveu fet per laclasse obrera que sofreix i tre-balla? I vos sou el que preteníeuenpastifar la meva conducta so-cial i política, que fins els ad-versaris nobles i sincers l'hanreconeguda digna i honrada?No sou pas vos, company, quim'ha de jutjar; damunt meu hiha la «Federació Local», la «Fe-deració Catalana», la «U. F. delT}» i el «Partit Socialista ObrerEspanyol», ja veieu si n'hi haque tenen drçt ha jutjar elsmeus actes.

Finses ara ningú no sabiaqjpe el company M. P. fos socia-lista, ni que pertanyés al'«UnióSocialista», puix si en les co-lumnes de JUSTÍCIA SOCIALés diu Socialista la seva políti-ca locdl, dista molt d'ésser la del'«Unió Socialista», puix és moltdiferents i el seu temperamentd'intolerant i certes vegades ri-diedi, no és pas gaire socialista.

Respecte la alussió que feudel llançament de la bandera so-cialista al mig del fane per algúque es diu socialista, i que no esdels vostres (primer tindríem desaber quins son els vostres),tin-gueu present que mai he ama-gat el nom, em dic socialista,socsocialista, en faig i en faré finsa morir, i encara que pertanyoal «P. S. O. E.» veig amb gust isimpatia a l'«Unió Socialista»,tant per la seva obra com perles amistats que tinc amb algunscompanys que la integren:

Company M. P., ja sabeu quela meva conducta social i políti-ca, és molt neta i que està moltper damunt vostre.

I prou, que mentres els obrers. es barallen la burgesia riu i nom'agrada fv:r-la divertir.

i [ B. Discossí.L'Girona, Març de 1925.

Pàgina 4 *?Wf«*%«¥*frL n S'Abrll l'm

U n i i G r ù f l t i r«odfM tonfili IAquesta institució,genuï-nament obrera, és un ex-periment viu d'emancipa-ció Modal 1 económica. Té

v dret, doncs, a la solidari-tat du los (Militata similar«i a i'ajut de tota els homes

progressius.

Malls dima di tota imEbrio Qra&Kdo«, 3«, literie*

BARCELONA

Elsrtiledm u ta.

m n Joiiltllte estil M i» li

[en niui| Obrers del campii Llegiu i propa&Mv

"LA TERRA"! SETMANARI POPULA»

! PORTAVEU DE LA «UN1<3 DE KA-1 HASA1RES DB CATALUNYA»

{ Hx i.i'h/icacadadittabíe, ÍSCtt.

müi i umdtíHdí: HM, t.*i BJUtOKbOflA

Company: Si sentiu les in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

"ti wmwr ori-i •-'•v de la Federació de Coo-

;>erativu de CatalunyaAI ticks doctrinals sobrecooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.\ P A U K 1 X CADA QUINZENA

Snscripció anyal: 4 ptes.Mila i ftiWM;

I Suora, 11 Hi. • üitó

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésserobra dels mateixospbrers

d'aqui.

J. M. PROUS i VILA

U Ull DI El UM](CANÇONS i POEMES)

Per comandes n tallibreria Bibliothek«,Llovera, 13. ~ Reus.

S'h» POMI |a a la venda en le« llibreta 'de Barcelona

Si hom es diu lliberal, iper justit'icar-ho, obrai liba aiment però senseposar-hi el cor, es troba-rà e:i una posició tannics' jnina que la seva vi-da no podrà cumplir res» l ' e x , c i e n t , inútil hauràM ¡í i r ¡a seva naixensa, i

i n ú t i l la seva mort.1) ! TR1P1TAKA X1NESC

Què f a » pel m i l l o r a m e n tt nostra societat? Com

u í ü u e i x e s a l m i n t e n i -í m u n t de la premsa sòcia-ís3.«

l is ta i obrerista?

Noves idocumentóFINLANDlA.-Oáavl d« HOT*»

El govern presidit por íngtntn for-mat per la coalició del« partits con-ter vad or, suec, agrari i progressiu,havia ofert uua reforma de laUclatec-toral a ba»e d« fer més«f«ctlva la representació proporcional que reg«ixactualment. En novembre passat ellagrwi» v«f«n sepífur se'dt la coalició,però oi* tueca i prog «cgstu» t\\w coïtíp-tun »mb oneiissa rupreatìiiluCiu ítaii-ttoa en 1» «nodifkacló de la llei. Enposano la refunnu n vnUeíó del Klks-dâg, en 18 d» man;, uua part dal« con-í«rr»tfoT8 abtudortarun el Govern 1aqufWt fon dwrtatat per 112 voti con-tra (tí.

En 30 de muro; va eoostitufr se elnou gabinet coin segueix: Prof. Ant-ti Tulenaelmò, Prfmer rainlítro: Dr.H; M. J. Riláüd'er, mWiirire de Plrtah-eo*; Lampón, do Dofòtiir,PéH&lnen,de Çowierçi Pr->f. Sitila, dWttctóló;LiUuf?, i4« JuntM«; Mm»«, d'Ator»««trat^err, Auro, du )'ln1«rfor; Semita,(rAg.rfc'uUura; Vestor!t>«»u, .ministra««sistent (tAgVtfefrMora; KalHò, de Co-ittivfticaato^ Jookstiaiiieï», a'AJbravcKMn, > LMïi.ttrtrífífrtftórrle^arlIrt.Els clot; pf iqtera són eoefeonrádârs, eintres seguente no pertanyen « oapp«»-tit i ois cinc darrera (brmen en el par-titsgrari.

ESTATS UNlTS.-Obr»r»llMHUlw«

KlMi«*«»nrrtleTÄ<iö*'PW»8ll pu-W!<^ *itres'lirtt>rtwaÉ(bt#.|·*i)Í l'estatde'ls'sïlarlt eri el èurtdeTTO^*'Resul-t* q n* et promt«- d* »aterís en »lo« (B>briques és de 25 dollari «etraknal« o«IguLque8.240.000haucobrat <»1 souaproximat' de Î.300 dofárs' àfíyals,«umafte en conjunt lO.ÍSOlOOOíOOO do-uto»! ;L*s ecnpikMöti industrial« 'vnrentreballar amb uri 84 pel» oont '<I«Wobrera dispanlbleii« i comptant elsobMrfrqu^rwirtrirtimUit *mb horariréduit, pot calcular se en un 35 peucenila mà d'obra qnff ftá vagarâurèiitl'any.

La Federated Prest ens fa saber, oncanvi, que 12 banquers de Nòvi Yorkque compten amb un capital global»de a08jOO«.ôoO drf<lfl l *f»'hiui i-eaUtMbeneflpis en 1024 prr import do5é. OOOJOOÒ d'e dollars. TKe Firttffàtto-nal SiMÍ que dtipösa d'un capitar dede» muions hn :tlngut diiratt l'arfy12.241.028 dollars de beneficis querre-iulta aproxlmadiimetit ol 12£per Cent.Però no és aquest «1 màxim. "fKe*King't County Tmst Comfuny anun-cia uh benefici de 993.000 dollari sob'reun capitai 500.000. Demés cal tenir encompte que els cOniëllers d'àquéstei"'.institución! 1 principals acclotoiste«formen part de diverses emprttses in-dustrials farrocàfrll«, mines, etc., lque llurs beneficiï es multipliquen antotes 1«* direccions. SI a algú H sein-bla equitatiu el 89u eventual de 25dollars setmanals, prengui nota d'a-rç uestes dades i judiqui imparcial-ment.

Trafeall 1 prodvmlft

Per tal de combatre el »oflsme deque les vult-horé* minven U prodÇa-cló, el Feïtr&l Mitent So*rd, Instí-tdeló oficial stnorican* douu les da-des següents que no tenen desp«f di-ci. Amb el 7 per cent ^raenj^d^objrer«ocupats, 1« producció de 1824 h» sigutun 14 per cent major a la de 1919, 1comparada amb la de 1014, quan an-eara les vuit hores «ran unjwBxcepcWj,,és una vegada i mitjà més amb sola-mant un 20 pur cent d'obren més-ioou-pats en les Indústries. Prenent pertl-pus ei 1910 amb 100 de proveció-iobrers ocupntSj vegi's la<pr"oduecÍ0del 1924:

Ptatvetítt OcnfrtO"

Ferro l acer 103 83 'Automòbils 183 89Teitil 98 80Alimentitelo 106 100 '•usin 140 lliPaprr 1 Iroprempta 117 104Uiriroi 89 81Ciment 1 stallars 149 110Tabac H« 85"

IUGOSLÀVIA.—«to «Toarfnr '

El 27 de març, Paul Rittitx, «botdel cap del partit republicà croata, Tacloure un debat politic que1 feia círibdios que duraba llegint una declara-ció del seu partit reconeixent l'actualcomposició de! reialme dels servia,croates i eslovena; la dinastia Kàra-georgevitx i la Constitució de Vidov-dan la qual, però, desljen que sigiliquelcom modificada i afegint que esta-ven disposats a col·laborar en la poli-tica constructiva 1 normal del pali.Dosprés d'aquesta sensacional decla-ra Ió que contradiu radicalment lesmitigues pràctiques 1 principis delpartit croati, la Sknpstlna fa votar laproposició del Govern de Patxitx,»iiiil·lant las actes de Raditi, Mitxeki altre« quatre directors del partit quecontinuen empresonats 1 declarantdiputats als sis que seguien en llistà

i quo també HÓn partidaris d« Unditx.Les actos dois rupuMiq*»* i-TOíitegol«-gíts per primera vogada foren aprova-des totes i leí dais quo ja formaven.enJa Cambra anterior—que «on SO—Qiie-dareo pendents de revisió i es creuque sarán finalment aprovades. Pat-xitx digui que amb aquesta inoltrade benignitat posarla a prova la lleal-tat de lei deelarâcioms dal partit agro-croat;i, il bé no pot dir que hi arris-qui grau cosa tot» vegada que 1« ma-joria d» U. coalició gôvtíruamoulal so-bro tutes les oposicious reunides ésde 11 vota i .lífatint l'aprovació de >esactes deli 30 radltxlBtw no ha do pas-sar cap naguit pur ço qu« is refereixala vida parlsur^ntària del seu go-vern. L'èxlt de Pattiti é» evident ll'aplicació de lea mesurei de repres-sió a Croada sua, com s'ha vist, d'unaoficióla extraordinària.

BELGICA.-Vác«M »n ltf94

Inctouut lua, inicióle» cu 10231 aoa.budes ep 1924, sou 180 los v»gung quoentren en lus esUdistiqucs de 19Ä4 lesqua)» hau afectat 597 em prete* i88.45^treballadors. 45 d'aquestes .va-gues foren totalment «ruanya-les.irtligula el 24 per cent afeotant 11JÌ89vaguistes, o sigui el 14 per cent; 03vwen «oa|»P »»b transacció ¡Dtaww-'sant 46.034 v«gul.4tus, ço que repre-

raiA^-ltoff«?^«^.1 ?lv*-gués interassaut 26.484 obror* furt'nperdale«, gesuita, 4«w% due la pro-p-^WdVvtguelfpSÍaúmW la %ï-jor, si bé no uuclou la majoria delsoliili UH>Wl*Wto deí*qutí¥é#tt*jor en les vaguea acabados amb trän-'sacólo. Durant el mateix »ÌÌJCMBiVf*ren declarar se dos looK-outt compre-nent 53 empreses 11.700 treballador!,Ambdós terminaren amb acord entrtl«s due» parta.

ALEMANYA. -•idtnoUli.

L·i «Uoolona pr»-

El dia 29 do març varen tenir lloc a ,Al^rfianyà fti '«älecclons* fiér a escuíífrél PrlíWt»«nt d4'W-Re^úWlcàJ^nto hede ;Hjcoeir al difunt Eowt. Set-onNirdats sol·licitaven els sufragis del po-ol^ sitjè'1kinWta"Rrá piiirtfetônYáít-definida entre monàrquics i republi-cans. Aquests—socialistes, demòcra-tes i Centre catòlic—no es poguWen'pota*'d'acord pnr la'deMfrtafclo «Aí tinsol candidat. Bis monarqulCB^uado^iiàlistes i popullstps—feren, dai delpHmbYtnòrffénf, él'frotìt^h'fc.Ws có-nlunlites anaven sols, els populistes

»bevete»«»; volgueren demostra* llu^j'particularisme malgrat tractar s« deutia^lèteW 'dB^artóter'rentrt'al··i eWrácistei o- íilxisiNl·TOnjtï·íeis·'ÍBr'Ur»'T»gada mèi «li gegants a aquell po-bre general Ludenáorff disponiblepôr a lei grani emprawK"*FTfiSUttaV¿•finitiu de l'elecció és «1 legüint:

Jarree (nacionalltei ipopulistes) . . 11.021.321 vots

Braun (socialista) . 8.256.430 >'Marx (Centre catòlic) . 4.280.370 >Thalmann (Comuil^KôtfíuO 1V jl·l·llpach (démocrate) 1.684.398 >Held (pojulita bavarès) 1.694.720 »Ludendoríf (rascista) 889.170 »

Com sigui que, segons la constitució, ei requereix majoria abseluta deltotal de vots cmcioi per a ésser elegiten la primera elecció, cap dels Candi-dats actuals l'ha obtinguda 1 caldràCelebrar lei segone« eleccions el 26d'aqtest mes quedant aleihores ele-git eil que obtingui major nombre desufragis. Com es ven, els tres partitirepublicans han obtingut una majo-,ria de 3.208,877 vots la coalició dritti- ;ta 1 monàrquica. Aquesta, per tald'aasegurar la victòria, ha tingut in-tere* en plantejar la lluita en termesde obrers contra burgeioi a l'oblect«/d'atraure's el Centra catòlic, però lamaniobra ha fracaisat totalment catels socialistes, centrist«» 1 demòcra-tes han concertat ja la colitelo per alei eleccions del 26 d'abril, designantcandidat comú a l'excanciller Marxacreditat de bon republicà, personaequàaimelde gran lentlt democrà-tic. Bl candidat socialista, Brautf, tor-A a>la presidència del Govern dePrussia amb l'apol de la coalició, pera qual lloc foli elegit el dia 3 d'abrilper 220 voti contra 170 de lei dretesi 40 dels comunistes.

Es remarcable 1 fins sorprenent elgrau augment de vots obtingut pellsocialistes en menys d'un any i lapèrdua considerable de vots delícomunistes. Vegi's, si no, les se-güents xifres:

Socialiste« Camnnlitu

4 de maig de 1924 6.192.093 3.626.6107 desembre -1924 7.859.438 2.698.98826 de març 1926 8.856.430 1.980.700

Resulta, donci, que en el períodede doi mesos, els socialistes ban gUs-'nyat 9.064.337 voti 1 els comunistesn'han perdut 1.647,01$' Bf crnnunii-me alemany es liquida ràpidamenten tant que el socialisme, que tempre

UB* posició de neutralitat ea tots elsconflictes aliens, no podent aquestaguarda ésser utilitzada per les lluitescontra los tropes regulars d'un altre

jaalc t,,Gu.Mdari» las fronteres culdantde desarmar lei tropes que les trespassessin i protegiria ois habitants lesj^Wimtt«Tk!r Contra tòta violaciótt8l*Wrríto"ri"peí'part de'tropes des-

J^a sigut el partit alemany més fortnumèrlcainmit, vá adquirint un vi-Ifü* fcfeí g-wtí.ïjiitt fa (treure qu . ' f i l i an sSe molta any* poiirà C U I I M r 1 sevaaotual iut/ t iènirla v i i la y.Hvruai'iódei pu*>l pur la dirocciò t 'Xc iundha ld»»c¡issiva. Du luoiueut ell ús proufort p«;a assegurar la vida du la Hc-pubilc» 1 la vigència de les llibertatstea dolorosament conquerides.

HOLANDA.-El Aeiarmament

Seguint l'exemple du Dinamarca,eli spcialistoB Uolaudtì«oa que es pre-pareu par a obtenir una victòria enlua properes eltiociona, hau elaborat

' uu projecte da llei do dosuruiamuut il'hau proBtìiitat a la Cámara de di]»u-t»t<i ou ha tingut una excel·lent auu-llid»> Aquest projecte intenta trans-formar. l'exèrcit i la mariun eu uuaim.pl« servei de seguretat nacional.La Cuajwripcló baixaria de 19.500 ho-mes a 3.000 anyalment par a Ica for-cus d«f terra i l.OOO.per u iti« du mar.

, Kl temp« regular de «ervel 't'ora dequatto mtäsoi. üutru uffutlus l • reaur-V<M ht hauria 300.000 humus quu po-drioii euer posats sobre lus armes <-ncatftlü"fh;ceBsitat i el torn d» «ervuiactiu compondría 30.000 huuies. cri-

"dátaf flleil tfe'tre» mil eu três cada/tilMre-iBeBAlis Aqne«tAíiüíV(í1 seria ro-.trlbuittJit cottipuiüjació a J» .pèrduade le» acüvitat» tivil» l igualment so-rl«u Induiunitzats els :rui*ervistes enqualsevol intettPupció quu .sufriísiuen llur« ooupacions normalst

Els militars piufBnniiimikx que uofoíain.nocessàrls per ui eurvci de guar-da nocional serien llicenciats teninten compte llurs drets i mèrits en la«jarrera. Bla serveis de guarda es re-fereix al cumplimcnt estricto d« les¿ttUgacioBi internacionals mantenint

baft'dadííí« mercenàries. També cui-daria do la, p»U Interior 1 auxllisria lapolicia quan aquesta fos Impotent peri lettnetrè* els revoltosos.

-fctóBMffCTRG. - President «é í»Oatattrtt

etò aprova de hi pollanca que vaAdíjuirint el Partite socialista en elprlnpipnt lliure de Luxemburg, *ra hasigut elegit'president de la Cambrak^rlstó' vi* el 'nostre company RenéBlum, diputat do la conca minera imetal·lúrgica del Sur. Blum és unïromè'cíftiefefut en els cérftres sòcialls-tt» internaolonlila havent pres. partdiferents congre*«o8 l'col·laborat molteflcaçment en l'obra admirable delssocialistes belgues. La fracció sòcia-'4tata-d«-la eaaaera de Ou»«»b«rg- é*la més nombrosa de totes i per això liha sigut atorgada la presidència.

<í6«»HJany!"per Màxim GforM

P R E U : 10 c è n t i m s

Demaneu aquest Interessant fullet al'administració de JUSTÍCIA SOCIAL

En totes èpoques i entot Ïloc, el pensament deles ànimes medítdores

, ha sigut mutiu d'escan-dol.

; ANATOLE FRANCE

iilironilL'administració de JUS-

TÍCIA SOCIAL, compre-nent les dificultats que tro-ben alguns dels nostresabonats per a renovar llurssuscripcions, ha acordat gi-rar lletres de canvi per l'im-port d'una anyada, 8 pesse-tes:

A tots els que deguinmés (Tun semestre.

A tots els que, subscritsper anyades, no han reno-vat encara la seva subs-cripció.

Exceptuarem d'aquestamesura als abonats d'al-guns pobles de les comar-ques gironines els rebutsdels quals cuidará de pas-sar a domicili un companyde Girona.

Als abonats residentsa l'estranger, no essentfactible incloure'ls en elslliuraments, els preguemes posin al corrent ambtota urgència.

D'aquesta manera, a lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la pubüca-ció del nostre volgut setma-nari, car el retard en elspagaments posa en perilllá seva vida en els mo-ments que aquesta estàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seranben acollits per tots elsamics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Gal €üdMéï*tH<, perútóm^ atots els suscriptors i paque-ters de fóra de Barcelona,facin les seves remfcses di-rectament a l'administracióde Reus, carrer Llovera; 13

No servirem cap ftiis-cripctó que no vinguiacompanyada del seuifftpt>rt.

Preguem als nostressttscriptors per trimes-tri se serveixin reno-var llur susçripció.

[B:tldll Hit» ilitatlHl 1 libilii' -

k } "Su«érivint-T0i a JUSTICIA SOCIAL pel termini mèi¡ llarf poiiible. AWr simpliflqueu la nostra feina administrativa i ens aporteu quàntitatì «n• el moment qu» ena «ón mèi necessari««.Il Eiiêrint que al qutoïc o lloc da venda de periòdics on ttngüen oottun

de èomprar-ne tingui JUSTICIA SOCIAL puntualment cada diitebte.El nostre periòdic es publica ajnb regularitat absoluta.

01 > Intèreuant-vos per a que ela venedor« fixos exposin JUSTÍCIA SOCIALen lloc ben visible, i demanant el nostre periòdic al« venedors ambulants.

|Y Comprant «etmanalment un« quants números i revsnent-los antre elfi voítres amics i companya de treball,'augmentant«eada«etm«,n»taqùat!a.

distribució amb un exemplar més.V Cercant nous suscrlptow.VI Procurant que lei: Association, entitat«, cooperatives, barberia«, bar«,

etc. freqüentat« per vosaltre«, tinguin sempre JUSTÍCIA SOCIAL.VII Bemesant els número« lleigit«, que no vulgueu col·leccionar, al« vos-

tre« amic« de fora, recomanant-los l'atenta lectura i suscripció.VIII Si viviu fora de Barcelona, constituint, amb petits nuclis tì'aiaAcs! «Co-

mitès propagadors» de l'ideari de JUSTÍCIA SOCIAL per a fomentar laseva difusió.

IX Organitzant entre el« vo«tre« companys suscripcions per "ajudar a l'obrade JUSTÍCIA SOOIAL1 remeaant-nos mensualment les quantitats re-captade», 1

X Cooperant periòdicament a la suscrlpeld oberta'per a atudar1 JUSTÍCIASoCLAlriBffíaTlíeluW,-grrllH o xica, dé' le«-Vostr%s-pés\íibOtfÉlií.' POMO«que moltes aportación! modeste« poden «ornar una gita, (jàaiitttat.

39.a iti ile Quantitats ntatòGil·lUM. \\. l'. — l |i ';l.

Mlgeti.— 1>. c, _ a pi,,,..ttubi. - M. T. - 4'50 píos,

Total, 7-50 p(es.

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.

Com a obrer, deus sindi-carle.

Jurlfcia_ JoGfed

SETMANARI SOCIALISTA2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

. RED \CCIO:

[arríníïSüariliaJUral.-BimrMADMINISTRACIÓ:

Marcial Udía, Limera, 13. - REOSREDACTORS i COL·LABORADORS:

Gabriel Alomar - Serra i MoretJosep Comaposàda - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - 1. Llorens I ArtigasDr. Emili Mira - Vicens VilarassauDr. Joaquim Xlrau - Francesc X.Casals - "Apa„ - Rossend LiâtesDr. Muntanya • Francesc Vllado-mat - Sara Llorens - Manuel Galés"Galdric„ - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - Josep Ricart iSala - Manuel Escoria - Dr. J. Es-tadellaArnó - J. Recasens I Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shum„ - F. Caña-das - Josep M.' de Sucre - J. Rou-re i Torrent - Manuel Alcantara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Gulnart - Puig Pu-jades - Joan Fronjosà - BalaguéBaró - R. Ràfols Camí - JaumeCardús - J. Duran 1 Guardia - Joan

Forment.

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneebefger - Rafael Ra-

mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovtfero.—Madeid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'SO ptes. - Mig any, 4'50 ptei.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 575 ptes.Un any1, 10'50 ptes.

JUSTÍCIA SOCIAL és /"íínfc pm'óafésocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure <Tajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la' redacció o ür administrado, o tté ¡trametentT import de T abonament a l'admi-nmrtídor, foib pegéUs de corren,

girpoetai, etc.

iMìiMn, Giroate. — M. P. — Reïtttdès'TS ptUs.42; piquets n.° 75; 1, donatiu,-}'3fc,idehf rebuta del* suscriptors sèjfttafiti;

Là Ktbkl. — 3.' A. — 8 pteis; Éftíi-crìpGló fina 31 Octubre 1924;' B. 8.8; ida'mfins'al'81 Octtrbfe 19#B; T.'V.8 idem1 dear; A. Pi Mar&all, 8 iden»;

idem1.Saiadell. — J. 8. —Idem 8; Btitóríp.

ció A^oát;4925.Sityes! - Pi C. - Idei¿! aöpftte*^',

paquet« IK* 72; 8 súscripcló J.' 8. l 2doriaüu.

Matroif. —E. V. —Idem 8, «üs^cripto octtíbrla 1926.

Barcelona. — B. D. C. 8. (8. P. d'Ó.1 T. — Idem 50 pte§.; 8 guícripció oc-tubre 193&, 10-05, suicripciÖ C. S.' T.de Paris idem'id.; Í31'50 per elqú«indicarán.

AKW.-lt. T.-Idem 13*50ptefc i9 p. n.« 72 i 4-50 donatiu.

Pineda. - S. M. -Idem 11'50 pWé:ptqu«ts correspon»al n.' 72.

¿¡»{¿a.—J. F.—Id«m 10 ptrt.' acompt« da paquets.

Ceuta. — J. Pi — Ideija 41501Bù»(3rfp-ció abril a Setembre 1925.

Granatiella,. - J. LI. - Idem 7-60ptes. per -ali fulltta que' li serán 'tra-'menos,

Roda. — p. V. — Idem 20 ptei. pi-quetito." 74.

F:t*r<¿ t K i f i. f f JA