44 — NÚM. 1 — www.440classica.cat

ENTREVISTA

Pablo González

“L’OBC ha de tenir méspresència en la societat”

TEXT Pere Andreu Jariod

FOTOS Assumpta Burgés i May-Zircus

El director asturià PabloGonzález clou la primeratemporada com a titularde l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacionalde Catalunya. Optimista,constant i idealista, fa unbalanç crític i constructiude la temporada passada i anuncia una nova etapamarcada per la crisi i lesretallades econòmiques.

www.440classica.cat — NÚM. 1 — 45

L’OBC és la seva primera titularitat. Elseu dia a dia ha canviat molt en relació alque havia fet fins ara? Ha canviat del tot.És un altre tipus de feina. Aquí estàsconstruint. Has de tenir molt en compte elgrup, la psicologia del grup; tenir presentque estarem molt de temps junts. Totsplegats hem de ser conscients que ambcada programa fem un pas més. A part, hiha certes coses que quan ets directorconvidat no dius, perquè no et toca a tu dir-les i perquè en una setmana tampoc no hopodries canviar. Ara en canvi, de mica enmica, ho he d’anar transmetent als músics.En aquest sentit sóc molt partidari decompartir responsabilitats amb l’orquestra.

...I de quina manera vol donar veu alsseus músics? Hem creat una comissióartística que té la possibilitat d’aportaridees sobre la programació. De fet, perprogramar la meva segona temporada hetingut molt en compte tant les opinionsd’aquesta comissió com les dels músics engeneral. Noto que hi ha un bon diàleg,molta confiança i intento ser molt receptiual que em comenten.

Es compleixen els objectius que s’haviamarcat? A mesura que vas fent assajos veusles coses que cal millorar. No penso ‘d’aquía tres anys haurem arribat a aquest punt’.És un treball molt dialèctic, molt fluid imolt dinàmic. L’objectiu final, l’ideal, ésque l’orquestra sigui totalment indepen-dent del director. Que l’orquestra sigui uninstrument en si mateix i que quan arribi eldirector hi tingui una relació d’interdepen-dència, mai de dependència. Per arribar aaquest objectiu l’acústica de L’Auditorihaurà de millorar.

Arribats al final del seu primer any com atitular de l’OBC. Quin balanç en fa?Veig molt positiva l’evolució de l’orquestra.En una sola temporada no hi pot havergrans canvis, però si intento ser objectiu imirar com estava l’orquestra el setembrepassat i com està ara, penso realment queha millorat. Noto que, a poc a poc, anemaconseguint una dinàmica d’assajos mésfluïda, que l’ambient és bo, i que elrendiment als concerts i en general a latemporada ha estat molt satisfactori.N’estic molt content.

Dels programes que ha dirigit, quindestacaria? Vaig quedar molt content ambel cicle de Robert Schumann, perquèaquest repertori és dels més difícils que espoden fer amb una orquestra. Això hi hamolta gent que no ho sap. La música deSchumann no era gaire habitual a l’OBC ivam fer un treball molt dur, molt detallista,crec que molt cansat per a l’orquestra, peròtot i això els músics van respondre molt bé.També tinc un gran record de la Sisena deMahler i Petruixka de Stravinski.

Sóc molt partidaride compartir responsabilitatsamb l’orquestra

46 — NÚM. 1 — www.440classica.cat —

ENTREVISTAPablo González

A la presentació de la temporada 2011-12 es va dir que l’OBC havia de ser l’ànimade L’Auditori. L’orquestra no ocupa el llocque hauria d’ocupar dins la societat? Crecque hem de tenir molta més presència,se’ns ha de conèixer més. Molta gent aBarcelona encara no sap què és l’OBC. Peraquest motiu, confio que de mica en micapuguem diversificar la nostra activitat.Això passaria per tenir algun concertmenys de temporada, poder sortir fora deL’Auditori i fer alguna actuació a l’airelliure, fer música als barris o tocar a lapresó; coses que ens connectin més amb lasocietat, a la qual ens devem perquè som

Quin problema té l’acústica de la salaSimfònica? Des de fora arriba un sobrillant, bonic. Però en realitat és irregular,l’audició varia molt depenent del lloc ons’està assegut. El problema és sobretot perals músics, que tenen dificultats per sentir-se els uns als altres, i això repercuteix enels assajos. S’han encarregat estudis a tresempreses diferents, i totes arriben a lamateixa conclusió. Com que les mesuresque s’han d’emprendre són diverses, volemcomençar per les que tenen menys despesa,i que alhora són reversibles.

S’ha anunciat la nova temporada del’OBC afectada per la crisi i les retallades.Hem hagut de retallar per tot arreu. Hemgastat menys diners en solistes, hem reduïttambé les obres que generen drets d’autor...Si parlem des del punt de vista artístic, espot assumir la reducció del pressupostdurant una o dues temporades —perquè totstenim ganes que això passi—, perquè la veritatés que estic molt satisfet de la novatemporada, molt diferent de la primera, ambun repertori molt interessant i penso quemolt coherent.

una orquestra finançada amb dinerspúblics. També penso que és molt impor-tant formar part de manera habitual de lavida cultural de Barcelona i de Catalunya,que no se’ns vegi només com l’orquestraque té la seva temporada a L’Auditori.

Què li falta a l’OBC, com a orquestra?Confiança, autoestima i autoexigència.Que ja en els assajos siguem exigents ambel que sona. Encara ens falta una mica perarribar-hi. Però això està canviant, a poc apoc. Una de les coses que criden mésl’atenció de les grans orquestres ésl’actitud i el silenci que hi ha durant elsassajos. En tot això podem millorar. Calque cada músic agafi mesura de la sevapròpia responsabilitat. És important tenirconsciència de grup, i això té relació amb laconfiança de cadascú.

L’objectiu final és que l’orquestrasigui totalmentindependentdel seu director

Nova temporada 2011-12

Pablo González inaugura la segonatemporada al capdavant de l’OBCamb l’Orfeó Català i el Cor Madrigal,que, amb la contralt polonesa EwaPodles, interpretaran Prokófiev. A més,l’orquestra s’adhereix a l’Any Liszt,interpretarà Bernstein, s’endinsarà enel planeta de Mozart, Dvorak i Bach,enfrontarà Beethoven amb Brahms,atacarà El concierto de Aranjuez ipassarà per Wagner i Schubert.