3uhvlgqqfldghodhqhudolwdw 3uhvlghqfldghodhqhudolwdw · 2010. 12. 10. ·...

Presidència de la Generalitat Presidencia de la Generalitat

LLEI 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d’Es-pectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics [2010/13297]

LEY 14/2010, de 3 de diciembre, de la Generalitat, de Espectáculos Públicos, Actividades Recreativas y Estable-cimientos Públicos [2010/13297]

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat, i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autono-mia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

Preàmbul

I

D’acord amb la distribució de competències prevista en la Cons-titució espanyola, correspon a la Generalitat l’atribució exclusiva en matèria d’espectacles. Una facultat que va ser arreplegada, originà-riament, en l’article 31.30 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, i que, en l’actualitat, contempla l’article 49.1.30.ª de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma d’aquella. En aquest marc, la transferència mate-rial de la competència esmentada tingué lloc en virtut del Reial Decret 1040/1985, de 25 de maig.

La primera norma amb rang de llei que va regular aquest àmbit va ser la Llei 2/1991, de 18 de febrer, de la Generalitat, d’Espectacles, Establiments Públics i Activitats Recreatives, una ordenació que va estar vigent durant més d’una dècada i que va ser objecte d’un ampli i divers desplegament reglamentari.

Sense perjuí d’això, i a pesar de les bondats que aquest règim va suposar, el dinamisme i el desenrotllament implícits que el sector ser-vicis comporta, van obligar a promulgar una nova llei destinada a com-pletar i adaptar una regulació que el pas del temps havia deixat obsoleta. Fruit d’aquesta necessitat va ser l’entrada en vigor de la Llei 4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recre-atives i Establiments Públics, una Llei fonamentada sobre tres pilars bàsics:

1. Seguretat de persones i béns com a principi essencial que justifica tota l’ordenació prevista en la dita norma.

2. Règim d’autorització administrativa per a la realització d’especta-cles públics, activitats recreatives i l’obertura d’establiments públics.

3. Un règim sancionador eficaç destinat a procurar que la comissió d’una infracció no resultara més avantatjosa que el compliment de les disposicions legals vigents.

Aquesta normativa ha contribuït, sens dubte, a afavorir una evolució positiva del sector servicis a la Comunitat Valenciana, coadjuvant a assentar un àmbit que, ara mateix, ha passat a ser un dels grans referents quant a productivitat, rendiment econòmic i creació de riquesa.

II

En aquest marc, resulta obvi, no obstant això, que el sector que ens ocupa requereix i necessita d’una regulació pràctica i moderna que esti-ga d’acord amb les necessitats canviants que tota societat presenta. Una regulació que fomente i promoga la iniciativa particular sense perdre de vista, bàsicament, la necessitat de vetlar per l’interès general represen-tat, en tot cas, pel principi de seguretat com a pedra angular del model.

Aquesta és la raó fonamental que justifica la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als servicis en el mercat interior. Una Directiva que ha estat objecte de transposició a l’ordenament espanyol en virtut de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, i que suposa, per a la Comunitat Valenciana, la necessitat d’un canvi d’ordenació donat el caràcter bàsic de la norma esmentada.

La Llei 17/2009, de 23 de novembre, parteix d’una sèrie de premis-ses a tenir en compte. Entre les més destacades cal assenyalar la lliber-tat d’establiment per a l’exercici d’una activitat de servicis, la prelació

Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos, que Les Corts han aprobado, y yo, de acuerdo con lo establecido por la Constitución y el Estatuto de Autonomía, en nombre del Rey, promulgo la siguiente ley:

Preámbulo

I

De acuerdo con la distribución de competencias prevista en la Cons-titución Española, corresponde a la Generalitat la atribución exclusiva en materia de espectáculos. Una facultad que fue recogida en el artículo 31.30 del Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, aprobado por la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, y que, en la actualidad, con-templa el artículo 49.1.30.ª de la Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, de reforma de aquélla. En este marco, la transferencia material de dicha competencia tuvo lugar en virtud del Real Decreto 1040/1985, de 25 de mayo.

La primera norma con rango de ley que reguló este ámbito fue la Ley 2/1991, de 18 de febrero, de la Generalitat, de Espectáculos, Esta-blecimientos Públicos y Actividades Recreativas, una ordenación que estuvo vigente durante más de una década y que fue objeto de un amplio y diverso desarrollo reglamentario.

Sin perjuicio de ello, y a pesar de las bondades que este régimen supuso, el dinamismo y el desarrollo implícitos que el sector servicios conlleva obligaron a promulgar una nueva ley destinada a completar y adaptar una regulación que el paso del tiempo había dejado obsoleta. Fruto de esta necesidad fue la entrada en vigor de la Ley 4/2003, de 26 de febrero, de la Generalitat, de Espectáculos Públicos, Actividades Recreativas y Establecimientos Públicos, una ley fundamentada sobre tres pilares básicos:

1. Seguridad de personas y bienes como principio esencial que jus-tifica toda la ordenación prevista en dicha norma.

2. Régimen de autorización administrativa para la realización de espectáculos públicos, actividades recreativas y la apertura de estable-cimientos públicos.

3. Un régimen sancionador eficaz destinado a procurar que la comi-sión de una infracción no resultare más ventajosa que el cumplimiento de las disposiciones legales vigentes.

Esta normativa ha contribuido, sin duda, a favorecer una evolución positiva del sector servicios en la Comunitat Valenciana, coadyuvando a asentar un ámbito que, ahora mismo, ha pasado a ser uno de los grandes referentes en cuanto a productividad, rendimiento económico y creación de riqueza.

II

En este marco, resulta obvio, no obstante, que el sector que nos ocupa requiere y necesita de una regulación práctica y moderna que sea acorde con las necesidades cambiantes que toda sociedad presenta. Una regulación que fomente y promueva la iniciativa particular sin per-der de vista, básicamente, la necesidad de velar por el interés general representado, en todo caso, por el principio de seguridad como piedra angular del modelo.

Esta es la razón fundamental que justifica la Directiva 2006/123/CE, de 12 de diciembre, del Parlamento Europeo y del Consejo, relativa a los servicios en el mercado interior. Una Directiva que ha sido objeto de transposición al ordenamiento español en virtud de la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, y que supone, para la Comunitat Valenciana, la necesidad de un cambio de ordenación dado el carácter básico de dicha norma.

La Ley 17/2009, de 23 de noviembre, parte de una serie de premisas a tener en cuenta. Entre las más destacadas hay que señalar la libertad de establecimiento para el ejercicio de una actividad de servicios, la

frjNoteMigrationConfirmed set by frj

frjNoteMigrationPending set by frj

frjNoteMigrationNone set by frj

d’un règim de comunicació o de declaració responsable davant el, fins a la data preferent, règim d’autorització administrativa, l’aposta per la simplificació procedimental i la facilitació de tràmits a la persona interessada, així com, de la mateixa manera, la materialització d’una política de qualitat en la prestació d’aquells.

Totes aquestes premisses troben el seu acomodament en la pre-sent llei, una norma que deroga l’anterior Llei 4/2003, de 26 de febrer, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics, i que implica no sols una interiorització dels principis plantejats per la llei estatal, adaptant-los al sector servicis en el seu vessant de l’oci, sinó, així mateix, una manifestació de la pròpia experiència derivada de l’aplicació de la Llei 4/2003 esmentada, així com l’assimilació de les inquietuds manifestades pel propi sector, l’evolució del qual resulta innegable.

En aquest sentit, el protagonisme d’aquesta llei és per al ciutadà, per a la persona interessada o, més tècnicament, per al titular o presta-dor, que ostenta la facultat per a dirigir-se directament a l’administració competent, manifestant el seu desig d’exercir una activitat empresarial. En contrapartida, l’administració està obligada a facilitar les expecta-tives emprenedores de les persones, a dotar de fluïdesa el procediment i a minimitzar les traves que puguen condicionar, en excés, l’obertu-ra d’un establiment públic o l’organització d’un espectacle o activitat recreativa.

La novetat fonamental d’aquesta llei és el canvi del procediment general per a la realització d’un espectacle públic i/o activitat recreativa, així com, correlativament, per a l’obertura d’un establiment públic.

En aquest sentit, es procedeix a la substitució (que no supressió) del, fins ara preponderant, règim d’autorització administrativa, per un model basat en la declaració responsable del titular o prestador. De fet, aquest últim passa a ser el règim general per a l’obertura d’establiments públics, quedant el règim d’autorització només per a supòsits específics en què, objectivament, pot donar-se una major situació de risc.

No obstant això, el principi de seguretat, entès sempre com a factor clau en aquest marc, fa que l’administració no puga, ni haja de quedar al marge dels procediments regulats en aquesta llei. Així, la tasca de veri-ficació i comprovació de les manifestacions de la persona interessada fan que els òrgans administratius hagen d’intervenir-hi, encara que siga només de manera succinta i, en tot cas, sotmesos a límits destinats a no coartar la lliure iniciativa d’aquell.

La resta de la regulació, una vegada fixats els fonaments troncals, discorre en la mateixa direcció: més autonomia per al titular o prestador, reducció de la intervenció administrativa i exigència del manteniment de les condicions de seguretat i qualitat per als espectacles, activitats i establiments inclosos en l’àmbit d’aplicació de la llei.

III

Quant a l’estructura formal de la present llei, aquesta es compon de 61 articles agrupats en cinc títols. Així mateix, compta amb quatre disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria, dues disposicions finals i un annex on s’estableix, sense caràcter limitador, el Catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

El títol I està dedicat a les disposicions generals. S’hi identifiquen els conceptes essencials a què es dedica la regulació prevista en la norma i que suposa, en aquest àmbit, una adaptació a les definicions previstes en la Llei 17/2009, de 23 de novembre. De la mateixa manera, es determinen les tres categories que conformen l’àmbit material de la norma, açò és, espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

Així mateix, es preveuen les exclusions a la llei, els espectacles i activitats prohibits, les condicions tècniques generals que han de ser observades en virtut del manteniment de la seguretat, així com, final-ment, els principis de cooperació i col·laboració administrativa.

El títol II contempla el règim d’obertura dels establiments públics i de la realització d’espectacles públics i activitats recreatives. En aquest sentit, el títol adés esmentat obri amb un article en què, ja des del princi-pi, es determina de manera evident quin serà el nou model general per a l’obertura o organització d’aquells, i quin l’excepcional. D’esta manera,

prelación de un régimen de comunicación o de declaración responsable ante el, hasta la fecha preferente, régimen de autorización administra-tiva, la apuesta por la simplificación procedimental y la facilitación de trámites al interesado, así como, de igual modo, la materialización de una política de calidad en la prestación de aquéllos.

Todas estas premisas encuentran su acomodo en la presente ley, una norma que deroga la anterior Ley 4/2003, de 26 de febrero, de Espectá-culos Públicos, Actividades Recreativas y Establecimientos Públicos,y que implica no sólo una interiorización de los principios planteados por la ley estatal, adaptándolos al sector servicios en su vertiente del ocio, sino, asimismo, una manifestación de la propia experiencia derivada de la aplicación de dicha Ley 4/2003, así como la asimilación de las inquietudes manifestadas por el propio sector, cuya evolución resulta innegable.

En este sentido, el protagonismo de esta ley es para el ciudadano, para el interesado o, más técnicamente, para el titular o prestador, quien ostenta la facultad para dirigirse directamente a la administración com-petente, manifestando su deseo de ejercer una actividad empresarial. En contrapartida, la administración está obligada a facilitar las expectativas emprendedoras de las personas, a dotar de fluidez al procedimiento y a minimizar las trabas que puedan condicionar, en exceso, la apertura de un establecimiento público o la organización de un espectáculo o actividad recreativa.

La novedad fundamental de esta ley es el cambio del procedimien-to general para la realización de un espectáculo público y/o actividad recreativa así como, correlativamente, para la apertura de un estableci-miento público.

En este sentido, se procede a la sustitución (que no supresión) del, hasta ahora preponderante, régimen de autorización administrativa, por un modelo basado en la declaración responsable del titular o prestador. De hecho, este último pasa a ser el régimen general para la apertura de establecimientos públicos, quedando el régimen de autorización sólo para supuestos específicos en los que, objetivamente, puede darse una mayor situación de riesgo.

No obstante ello, el principio de seguridad, entendido siempre como factor clave en este marco, hace que la administración no pueda, ni deba, quedar al margen de los procedimientos regulados en esta ley. Así, la labor de verificación y comprobación de las manifestaciones del interesado hacen que los órganos administrativos hayan de intervenir, aunque sea sólo de modo somero y, en todo caso, sometidos a límites destinados a no coartar la libre iniciativa de aquél.

El resto de la regulación, una vez fijados los fundamentos tronca-les, discurre en la misma dirección: mayor autonomía para el titular o prestador, reducción de la intervención administrativa y exigencia del mantenimiento de las condiciones de seguridad y calidad para los espectáculos, actividades y establecimientos incluidos en el ámbito de aplicación de la ley.

III

En cuanto a la estructura formal de la presente ley, ésta se compo-ne de 61 artículos agrupados en cinco títulos. Asimismo, cuanto con cuatro disposiciones adicionales, cinco disposiciones transitorias, una disposición derogatoria, dos disposiciones finales y un anexo donde se establece, sin carácter limitativo, el Catálogo de espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos.

El título I está dedicado a las disposiciones generales. En él se iden-tifican los conceptos esenciales a los que se dedica la regulación con-templada en la norma y que supone, en este ámbito, una adaptación a las definiciones previstas en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre. De igual modo, se determinan las tres categorías que conforman el ámbito mate-rial de la norma, esto es, espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos.

Asimismo, se prevén las exclusiones a la ley, los espectáculos y actividades prohibidos, las condiciones técnicas generales que deben ser observadas en virtud del mantenimiento de la seguridad, así como, final-mente, los principios de cooperación y colaboración administrativa.

El título II contempla el régimen de apertura de los establecimien-tos públicos y de la celebración de espectáculos públicos y actividades recreativas. En este sentido, dicho título abre con un artículo en el que, ya desde el principio, se determina de manera evidente cuál va a ser el nuevo modelo general para la apertura u organización de aquéllos,




es defineix què és declaració responsable d’acord amb els criteris assu-mits de la normativa bàsica estatal, i es configura aquest concepte com el pòrtic per a disposicions posteriors.

A continuació, aquest títol s’ordena en quatre capítols. El primer d’ells regula la distribució de competències entre la Generalitat i els ajuntaments en el marc que ens ocupa.

Per la seua banda, el capítol II constitueix, com s’ha indicat més amunt, l’ordenació troncal que caracteritza i condiciona tota la regulació prevista en la llei. En aquest sentit, s’estableix el procediment general d’obertura dels establiments públics mitjançant declaració responsable, agilitant al màxim els tràmits administratius i procurant, en tot cas, que la posada en funcionament d’aquests no s’ajorne més enllà d’un mes des de la presentació de la documentació exigible.

Com a excepció es preveu, així mateix, un altre procediment d’ober-tura mitjançant autorització administrativa per a aquells establiments on, per qüestions d’aforament o per les seues condicions intrínseques, existisca una especial situació de risc.

Entre les conseqüències més notables derivades d’aquests procedi-ments destaca la desaparició de les llicències d’activitat i de funciona-ment tal com fins ara es coneixien. D’esta manera apareix, únicament, el títol formal de llicència d’obertura com a títol acreditatiu del com-pliment de la legalitat, aconseguint-se, així mateix, una homogeneï-tat nominativa així com un retorn als orígens, quant a la qualificació d’aquesta llicència es refereix.

D’un altre costat, aquest capítol contempla, entre altres aspectes, el canvi de titularitat sense més tràmit que una declaració formal davant de l’ajuntament, el règim de compatibilitat d’activitats quan es pretenguen efectuar en un establiment dues o més d’aquelles considerades com incompatibles, la consideració de les activitats accessòries, l’especialitat de les llicències excepcionals, el contingut de les llicències d’obertura i la seua suficiència com a element informatiu de l’establiment, així com, de la mateixa manera, les llicències per a instal·lacions eventuals, portàtils o desmuntables.

El tercer capítol, dedicat a altres requisits i disposicions, tracta sobre l’obligatorietat de l’assegurança de responsabilitat civil, la diferenciació entre ambientació i amenització musical, els cartells informatius que complementen el contingut de la llicència d’obertura, el règim de les terrasses, l’aposta per la qualitat com a element indispensable, l’agilita-ció dels tràmits d’informació al ciutadà a través d’un servici de finestra única i el Registre d’empreses i establiments.

Finalment, el capítol IV s’ocupa dels espectacles i activitats extraor-dinaris, singulars o excepcionals, distingint entre els que no impliquen situació de risc i els que sí que en comporten. Per als primers bastarà amb una declaració responsable per a la seua realització, i, per als citats en segon terme, s’hi requerirà una autorització administrativa.

El títol III regula l’organització i desenrotllament dels espectacles públics i activitats recreatives. Ordenat en dos capítols, el primer d’ells tracta sobre l’àmbit subjectiu de la llei, açò és, dels titulars i prestadors, destinataris, artistes i executants, així com dels seus drets i obligacions. En aquest sentit, s’insisteix especialment en la necessitat d’exigir entre les obligacions dels destinataris la participació en bones condicions en els espectacles amb evident risc com és el cas dels festeigs de bous al carrer. Una inclusió motivada per l’evident risc existent en aquest tipus de celebracions i que, en determinades circumstàncies, és susceptible d’agreujament per una conducta inadequada d’aquells.

El capítol II, referit a altres disposicions per al desenrotllament de l’espectacle o activitat, regula la reserva i dret d’admissió, les normes de protecció als menors, l’horari dels establiments, espectacles i activitats, la seua publicitat així com el règim de les entrades i la seua venda.

El títol IV aborda l’ordenació del règim de vigilància i inspecció i el règim sancionador.

En els seus dos capítols es manté la normativa fins a la data vigent, si bé adaptant-la, quan així escaiga, als postulats de la nova llei. És el cas de la dualitat de les actes inspectores, distingint-se entre les deriva-des d’inspeccions efectuades per les Forces i Cossos de Seguretat o les alçades per tècnics de l’administració local i/o autonòmica. Així mateix,

y cuál el excepcional. De este modo, se define qué es declaración res-ponsable de acuerdo con los criterios asumidos de la normativa básica estatal, y se configura este concepto como el pórtico para disposiciones posteriores.

Seguidamente, este título se ordena en cuatro capítulos. El primero de ellos regula la distribución de competencias entre la Generalitat y los ayuntamientos en el marco que nos ocupa.

Por su parte, el capítulo II constituye, como se ha indicado más arriba, la ordenación troncal que caracteriza y condiciona toda la regu-lación prevista en la ley. En este sentido, se establece el procedimiento general de apertura de los establecimientos públicos mediante declara-ción responsable, agilizando al máximo los trámites administrativos y procurando, en todo caso, que la puesta en funcionamiento de éstos no se retrase más allá de un mes desde la presentación de la documentación exigible.

Como excepción se prevé, asimismo, otro procedimiento de apertu-ra mediante autorización administrativa para aquellos establecimientos donde, por cuestiones de aforo o por sus condiciones intrínsecas, exista una especial situación de riesgo.

Entre las consecuencias más notables derivadas de estos procedi-mientos destaca la desaparición de las licencias de actividad y de fun-cionamiento tal y como hasta ahora se conocían. De este modo aparece, únicamente, el título formal de licencia de apertura como título acre-ditativo del cumplimiento de la legalidad, lográndose, asimismo, una homogeneidad nominativa, así como una vuelta a los orígenes en cuanto a la calificación de esta licencia se refiere.

De otro lado, este capítulo contempla, entre otros aspectos, el cam-bio de titularidad sin más trámite que una declaración formal ante el ayuntamiento, el régimen de compatibilidad de actividades cuando se pretendan efectuar en un establecimiento dos o más de aquéllas consi-deradas como incompatibles, la consideración de las actividades acce-sorias, la especialidad de las licencias excepcionales, el contenido de las licencias de apertura y su suficiencia como elemento informativo del establecimiento, así como, de igual modo, las licencias para instalacio-nes eventuales, portátiles o desmontables.

El tercer capítulo, dedicado a otros requisitos y disposiciones, trata sobre la obligatoriedad del seguro de responsabilidad civil, la diferen-ciación entre ambientación y amenización musical, los carteles infor-mativos que complementan el contenido de la licencia de apertura, el régimen de las terrazas, la apuesta por la calidad como elemento indis-pensable, la agilización de los trámites de información al ciudadano mediante un servicio de ventanilla única y el Registro de empresas y establecimientos.

Por último, el capítulo IV se ocupa de los espectáculos y activida-des extraordinarios, singulares o excepcionales, distinguiendo entre los que no implican situación de riesgo y los que sí lo entrañan. Para los primeros bastará con una declaración responsable para su realización, requiriéndose, para los citados en segundo término, una autorización administrativa.

El título III regula la organización y desarrollo de los espectáculos públicos y actividades recreativas. Ordenado en dos capítulos, el pri-mero de ellos trata sobre el ámbito subjetivo de la ley, esto es, de los titulares y prestadores, destinatarios, artistas y ejecutantes, así como de sus derechos y obligaciones. En este sentido, se hace especial hincapié en la necesidad de exigir entre las obligaciones de los destinatarios la participación en buenas condiciones en los espectáculos con evidente riesgo como es el caso de los festejos de bous al carrer. Una inclusión motivada por el evidente riesgo existente en este tipo de celebraciones y que, en determinadas circunstancias, es susceptible de agravamiento por una conducta inadecuada de aquéllos.

El capítulo II, referido a otras disposiciones para el desarrollo del espectáculo o actividad, regula la reserva y derecho de admisión, las normas de protección a los menores, el horario de los establecimientos, espectáculos y actividades, la publicidad de éstos, así como el régimen de las entradas y su venta.

El título IV aborda la ordenación del régimen de vigilancia e inspec-ción y el régimen sancionador.

En sus dos capítulos se mantiene la normativa hasta la fecha vigen-te, si bien adaptándola, cuando así proceda, a los postulados de la nueva ley. Es el caso de la dualidad de las actas inspectoras, distinguiéndose entre las derivadas de inspecciones efectuadas por las Fuerzas y Cuer-pos de Seguridad o las levantadas por técnicos de la administración




es procedeix a la incorporació de les infraccions greus i molt greus a afegir a les fins ara previstes en virtut de les condicions establides en els procediments i requisits existents. És el cas de la participació de perso-nes que no estiguen en condicions físiques o psíquiques en festeigs de bous al carrer, en correlació amb la nova obligació sectorial inclosa en el precepte regulador de les obligacions dels destinataris.

Per la seua banda, el títol V fa referència als òrgans consultius de les administracions públiques en aquest marc. És el cas de la Comissió d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la Comunitat Valenci-ana, el règim i requisits de la qual es desenrotllaran per via reglamen-tària.

De la mateixa manera, es disposa en la disposició addicional quarta de la llei la consideració com a responsable, en els termes de l’article 48 del text positiu, del participant en els festeigs de bous al carrer quan, de la seua conducta, se’n derive una actuació manifesta d’infracció admi-nistrativa. En aquest marc, l’assumpció de costs econòmics serà una altra de les conseqüències d’aquest comportament contrari a la norma-tiva vigent.

Finalment, a més de la resta de disposicions addicionals, i de les disposicions transitòries, derogatòria i finals, la llei preveu un annex on s’arreplega el Catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics que, sense caràcter exhaustiu, concreta l’àmbit d’aplicació a què aquesta es refereix.

TÍTOL IDisposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació1. La present llei té com a objecte, en el marc de les competències

de la Generalitat, regular els espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics que es desenrotllen o ubiquen al seu territori, amb independència que els seus titulars o prestadors siguen entitats públi-ques, persones físiques o jurídiques, tinguen o no finalitat lucrativa, es realitzen en instal·lacions fixes, portàtils o desmuntables, així com de manera habitual o esporàdica.

Als efectes de la present llei, s’entendrà per titular o prestador la persona física amb la nacionalitat de qualsevol estat membre, o resi-dent legal a Espanya, o qualsevol persona jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació d’un Estat membre, la seu social o el centre d’activitat principal del qual es trobe dins de la Unió Europa que, amb ànim de lucre o sense, realitze o organitze un espectacle públic o una activitat recreativa o efectue l’explotació d’un establiment públic.

Per la seua banda, es considerarà com a destinatari els clients, usua-ris o públic dels espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

En funció del que disposa aquesta llei, s’entendrà per: a) Espectacles públics: aquells esdeveniments que congreguen un

públic que acudeix amb l’objecte de presenciar una representació, actu-ació, exhibició o projecció que li és oferida per una empresa, artistes o executants que intervinguen per compte d’aquesta.

b) Activitats recreatives: aquelles que congreguen un públic que acudeix amb l’objecte principal de participar en l’activitat o rebre els servicis que els són oferits per l’empresa amb fins d’oci, entreteniment i diversió.

c) Establiments públics: locals en què es realitzen els espectacles públics i les activitats recreatives, sense perjuí que els espectacles i activitats esmentats puguen ser desenrotllats en instal·lacions portàtils, desmuntables o en la via pública.

2. Totes aquestes activitats, així com les relatives a espectacles taurins o esportius, a establiments turístics o als propis d’establiments i activitats de joc, es regiran per la seua normativa específica, quan aquesta existisca. En tot allò que no s’hi preveu, serà aplicable suple-tòria la present llei.

3. En el Catàleg de l’annex d’aquesta llei es classifiquen, sense caràcter exhaustiu, els espectacles públics i activitats recreatives, així com els establiments públics en què aquells se celebren i realitzen.

local y/o autonómica. Asimismo, se procede a la incorporación de las infracciones graves y muy graves a añadir a las hasta ahora previstas en virtud de las condiciones establecidas en los procedimientos y requisitos existentes. Es el caso de la participación de personas que no estén en condiciones físicas o psíquicas en festejos de bous al carrer, en correla-ción con la nueva obligación sectorial incluida en el precepto regulador de las obligaciones de los destinatarios.

Por su parte, el título V hace referencia a los órganos consultivos de las administraciones públicas en este marco. Es el caso de la Comisión de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas de la Comunitat Valenciana, cuyo régimen y requisitos se desarrollarán por vía regla-mentaria.

De igual modo, se dispone en la disposición adicional cuarta de la ley la consideración como responsable, en los términos del artículo 48 del texto positivo, del participante en los festejos de bous al carrer cuando de su conducta se derive una actuación manifiesta de infracción administrativa. En este marco, la asunción de costes económicos será otra de las consecuencias de ese comportamiento contrario a la norma-tiva vigente.

Por último, además del resto de disposiciones adicionales, y de las disposiciones transitorias, derogatoria y finales, la ley prevé un anexo donde se recoge el Catálogo de espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos que, sin carácter exhaustivo, concreta el ámbito de aplicación a que se refiere la misma.

TÍTULO IDisposiciones generales

Artículo 1. Ámbito de aplicación1. La presente ley tiene por objeto, en el marco de las competen-

cias de la Generalitat, regular los espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos que se desarrollen o ubiquen en su territorio, con independencia de que los titulares o prestadores sean entidades publicas, personas físicas o jurídicas, tengan o no finalidad lucrativa, se realicen en instalaciones fijas, portátiles o desmontables, así como de modo habitual o esporádico.

A los efectos de la presente ley, se entenderá por titular o prestador la persona física con la nacionalidad de cualquier Estado miembro, o residente legal en España, o cualquier persona jurídica o entidad cons-tituida de conformidad con la legislación de un Estado miembro, cuya sede social o centro de actividad principal se encuentre dentro de la Unión Europea que, con ánimo de lucro o sin él, realice u organice un espectáculo público o una actividad recreativa o efectúe la explotación de un establecimiento público.

Por su parte, se considerará como destinatario a los clientes, usua-rios o público de los espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos.

En función de lo dispuesto en esta ley, se entenderá por: a) Espectáculos Públicos: aquellos acontecimientos que congregan

a un público que acude con el objeto de presenciar una representación, actuación, exhibición o proyección que le es ofrecida por una empresa, artistas o ejecutantes que intervengan por cuenta de ésta.

b) Actividades recreativas: aquellas que congregan a un público que acude con el objeto principal de participar en la actividad o recibir los servicios que les son ofrecidos por la empresa con fines de ocio, entretenimiento y diversión.

c) Establecimientos públicos: locales en los que se realizan los espectáculos públicos y las actividades recreativas, sin perjuicio de que dichos espectáculos y actividades puedan ser desarrollados en instala-ciones portátiles, desmontables o en la vía pública.

2. Todas estas actividades, así como las relativas a espectáculos taurinos o deportivos, a establecimientos turísticos o a los propios de establecimientos y actividades de juego, se regirán por su normativa específica, cuando ésta exista. En todo lo no previsto en ella, será de aplicación supletoria la presente ley.

3. En el Catálogo del anexo de esta ley se clasifican, sin carác-ter exhaustivo, los espectáculos públicos y actividades recreativas, así como los establecimientos públicos en los que aquéllos se celebren y realicen.




Article 2. ExclusionsSense perjuí de complir amb la normativa vigent en matèria de

seguretat ciutadana, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la present llei els actes privats que no estiguen oberts a la pública concurrència.

Article 3. ProhibicionsQueden prohibits els espectacles i activitats recreatives següents:

1. Els que siguen constitutius de delicte.2. Els que inciten o fomenten la violència, el racisme, la xenofòbia i

qualsevol altra forma de discriminació o que atempten contra la dignitat humana.

3. Els que impliquen crueltat o maltractament per als animals. 4. Els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana que

no es realitzen de conformitat amb la seua normativa específica.

Article 4. Condicions tècniques generals1. Els espectacles públics, activitats recreatives i establiments

públics hauran de reunir les condicions necessàries de seguretat, salu-britat i higiene per a evitar molèsties al públic assistent i a tercers i, en especial, complir amb aquelles que estableix la normativa aplicable a les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

2. Les anteriors condicions hauran de comprendre, entre altres, les matèries següents:

a) Seguretat per al públic assistent, treballadors, executants i béns.

b) Condicions de solidesa de les estructures i de funcionament de les instal·lacions.

c) Condicions i garanties de les instal·lacions elèctriques com a locals de pública concurrència

d) Prevenció i protecció d’incendis i altres riscos inherents a l’acti-vitat, facilitant-hi l’accessibilitat dels mitjans d’auxili externs.

e) Condicions de salubritat, higiene i acústica, determinant expres-sament les condicions d’insonorització dels locals necessària per a evi-tar molèsties a tercers.

f) Protecció del medi ambient urbà i natural.g) Condicions d’accessibilitat i gaudi per a persones discapacitades,

d’acord amb el que disposa la normativa sobre accessibilitat i supres-sió de barreres arquitectòniques, i que en possibiliten el gaudi real de l’espectacle per part d’aquests. En aquest sentit, es realitzaran les adap-tacions precises en els locals i instal·lacions en el termini que reglamen-tàriament s’establisca, d’acord amb la llei adés esmentada.

h) Pla d’emergència segons les normes d’autoprotecció en vigor.

Article 5. Cooperació i col·laboració administrativa1. Les distintes administracions públiques, en l’exercici de les seues

pròpies competències i de conformitat amb el que preveu la legislació vigent, es facilitaran la informació que precisen en matèria d’espec-tacles públics i activitats recreatives, i es prestaran recíprocament la cooperació i assistència activa que pogueren demanar-se entre si sobre tals matèries.

2. Els òrgans de les administracions autonòmica i local, en el marc de les seues competències respectives i d’acord amb els principis d’efi-càcia, coordinació, col·laboració i lleialtat institucional, vetlaran per l’observança de la normativa d’espectacles públics i activitats recreati-ves a través de les funcions següents:

a) Inspecció dels establiments públics.b) Control de la realització dels espectacles i activitats recreatives i,

si és el cas, la seua prohibició i suspensió.c) Sanció de les infraccions tipificades en la present llei.3. Els ajuntaments podran sol·licitar la col·laboració i el suport tèc-

nic que precisen de la Generalitat per a l’execució i desenrotllament del que preveu aquesta llei. A aquests efectes, es podran subscriure els oportuns convenis de col·laboració entre ambdues administracions.

4. Quan no s’hagen subscrit els convenis a què es refereix l’apartat anterior, els ajuntaments que acrediten dificultats degudament motiva-des per a dur a terme les funcions que la present llei els atribueix podran sol·licitar de la Generalitat que les assumisca directament.

Artículo 2. ExclusionesSin perjuicio de cumplir con la normativa vigente en materia de

seguridad ciudadana, se excluyen del ámbito de aplicación de la pre-sente ley los actos privados que no estén abiertos a la pública concu-rrencia.

Artículo 3. ProhibicionesQuedan prohibidos los espectáculos y actividades recreativas

siguientes:1. Los que sean constitutivos de delito.2. Los que inciten o fomenten la violencia, el racismo, la xenofobia

y cualquier otra forma de discriminación o que atenten contra la digni-dad humana.

3. Los que impliquen crueldad o maltrato para los animales. 4. Los festejos taurinos tradicionales de la Comunitat Valenciana

que no se realicen de conformidad con su normativa específica.

Artículo 4. Condiciones técnicas generales 1. Los espectáculos públicos, actividades recreativas y estableci-

mientos públicos deberán reunir las condiciones necesarias de seguri-dad, salubridad e higiene para evitar molestias al público asistente y a terceros y, en especial, cumplir con aquellas que establece la normativa aplicable a las actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas.

2. Las anteriores condiciones deberán comprender, entre otras, las siguientes materias:

a) Seguridad para el público asistente, trabajadores, ejecutantes y bienes.

b) Condiciones de solidez de las estructuras y de funcionamiento de las instalaciones.

c) Condiciones y garantías de las instalaciones eléctricas como loca-les de pública concurrencia.

d) Prevención y protección de incendios y otros riesgos inheren-tes a la actividad, facilitando la accesibilidad de los medios de auxilio externos.

e) Condiciones de salubridad, higiene y acústica, determinando expresamente las condiciones de insonorización de los locales necesaria para evitar molestias a terceros.

f) Protección del medio ambiente urbano y natural.g) Condiciones de accesibilidad y disfrute para personas discapaci-

tadas, de acuerdo con lo dispuesto en la normativa sobre accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y que posibiliten el disfrute real del espectáculo por parte de aquéllas. En este sentido, se realizarán las adaptaciones precisas en los locales e instalaciones en el plazo que reglamentariamente se establezca, de acuerdo con la citada ley.

h) Plan de emergencia según las normas de autoprotección en vigor.

Artículo 5. Cooperación y colaboración administrativa1. Las distintas administraciones públicas, en el ejercicio de sus

propias competencias y de conformidad con lo previsto en la legislación vigente, se facilitarán la información que precisen en materia de espec-táculos públicos y actividades recreativas, y se prestarán recíprocamente la cooperación y asistencia activa que pudieran recabarse entre sí sobre tales materias.

2. Los órganos de las administraciones autonómica y local, en el marco de sus respectivas competencias y de acuerdo con los principios de eficacia, coordinación, colaboración y lealtad institucional, velarán por la observancia de la normativa de espectáculos públicos y activida-des recreativas por medio de las siguientes funciones:

a) Inspección de los establecimientos públicos.b) Control de la celebración de los espectáculos y actividades

recreativas y, en su caso, prohibición y suspensión de éstos.c) Sanción de las infracciones tipificadas en la presente ley.3. Los ayuntamientos podrán solicitar la colaboración y el apoyo

técnico que precisen de la Generalitat para la ejecución y desarrollo de lo previsto en esta ley. A estos efectos, se podrán suscribir los oportunos convenios de colaboración entre ambas administraciones.

4. Cuando no se hayan suscrito los convenios a que se refiere el apartado anterior, los ayuntamientos que acrediten dificultades debida-mente motivadas para llevar a cabo las funciones que la presente ley les atribuye podrán solicitar de la Generalitat que las asuma directamente.




TÍTOL IIDe l’obertura d’establiments públics i de la realització

d’espectacles públics i activitats recreatives

Article 6. De la declaració responsable i de l’autorització1. La realització d’espectacles públics i activitats recreatives i

l’obertura d’establiments públics a què es refereix la present Llei reque-rirà la presentació d’una declaració responsable per part de la persona interessada o, si és el cas, d’autorització administrativa, quan escaiga, amb el compliment dels tràmits i requisits a què es refereixen els capí-tols II, III i IV d’aquest títol.

A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà com a declaració responsa-ble el document subscrit per un titular o prestador en què manifesta, sota la seua responsabilitat, que compleix amb els requisits establits en la normativa vigent per a l’organització d’un espectacle públic o activitat recreativa i/o per a l’obertura d’un establiment públic, que disposa de la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la seua vigència.

2. La declaració responsable, efectuada d’acord amb el que esta-bleix aquesta llei, habilitarà, d’acord amb els requisits procedimentals previstos, per a l’exercici dels espectacles públics i activitats recreatives indicats en aquesta. Per a la realització d’un altre o altres diferents dels manifestats es requerirà de declaració específica per a això.

CAPÍTOL IDe les competències de les administracions públiques

Article 7. Autoritzacions competència de l’administració autonòmica

1. Correspon a la Generalitat, a través dels seus òrgans amb atribuci-ons en matèria d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, la competència sobre els espectacles i activitats següents:

a) Les activitats recreatives o esportives el desenrotllament de les quals discórrega per més d’un terme municipal de la Comunitat Valen-ciana.

b) Els espectacles amb animals, entenent per tals aquells en què aquests en siguen part essencial o indispensable per a la realització, llevat que per a la seua realització calga la utilització de via pública.

c) Els espectacles i festejos taurins tradicionals, que es regiran per la seua normativa específica.

d) Els espectacles públics i activitats recreatives de caràcter extra-ordinari, entenent per tals aquells que siguen diferents dels indicats en la llicència referida a un establiment públic, d’acord amb allò que s’ha regulat en el Catàleg de l’annex d’aquesta llei per a cada tipus d’acti-vitat.

e) Els espectacles i activitats singulars o excepcionals que no esti-guen previstos en el Catàleg de l’annex d’aquesta llei, o que, per les seues característiques, no pogueren acollir-se als reglaments dictats.

2. A l’efecte d’aquesta llei, s’entendrà inclòs en el concepte de via pública tot lloc obert per on puga transitar, circular o desplaçar-se el públic, sempre que el lloc esmentat no tinga la consideració de bé de caràcter privat o patrimonial.

Article 8. Autoritzacions competència dels ajuntaments Correspon als ajuntaments, a través dels seus òrgans amb atribuci-

ons en matèria d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, la competència sobre els següents espectacles i activitats:

1. Les activitats recreatives o esportives el desenrotllament de les quals discórrega dins del seu terme municipal.

2. Els espectacles públics i activitats recreatives que es realitzen en el municipi amb motiu de la realització de les festes locals i/o patronals, requerisquen la utilització de via pública o no.

3. Els espectacles públics i activitats recreatives, amb animals o sense, que per a la seua realització requerisquen la utilització de via pública.

4. Atorgament de la llicència d’obertura, d’acord amb els procedi-ments que preveu aquesta llei.

La realització dels espectacles i activitats a què es refereix aquest article precisarà, en tot cas, la subscripció pels organitzadors d’un con-

TÍTULO IIDe la apertura de establecimientos públicos y de la celebración

de espectáculos públicos y actividades recreativas

Artículo 6. De la declaración responsable y de la autorización1. La celebración de espectáculos públicos y actividades recreativas

y la apertura de establecimientos públicos a que se refiere la presente ley requerirá la presentación de una declaración responsable por parte del interesado o, en su caso, de autorización administrativa, cuando proceda, con el cumplimiento de los trámites y requisitos a los que se refieren los capítulos II, III y IV de este título.

A los efectos de esta ley, se considerará como declaración responsa-ble al documento suscrito por un titular o prestador en el que manifiesta, bajo su responsabilidad, que cumple con los requisitos establecidos en la normativa vigente para la organización de un espectáculo público o actividad recreativa y/o para la apertura de un establecimiento público, que dispone de la documentación que así lo acredita y que se compro-mete a mantener su cumplimiento durante la vigencia de aquéllos.

2. La declaración responsable, efectuada de acuerdo con lo estable-cido en esta ley, habilitará, de acuerdo con los requisitos procedimenta-les previstos, para el ejercicio de los espectáculos públicos y actividades recreativas indicados en ella. Para la realización de otro u otros distintos a los manifestados se requerirá de declaración específica para ello.

CAPÍTULO IDe las competencias de las administraciones públicas

Artículo 7. Autorizaciones competencia de la administración autonó-mica

1. Corresponde a la Generalitat, por medio de sus órganos con atri-buciones en materia de espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos, la competencia sobre los siguientes espectá-culos y actividades:

a) Las actividades recreativas o deportivas cuyo desarrollo discurra por más de un término municipal de la Comunitat Valenciana.

b) Los espectáculos con animales, entendiendo por tales aquellos en los que los mismos sean parte esencial o indispensable para su rea-lización, salvo que para su celebración se requiera la utilización de vía pública.

c) Los espectáculos y festejos taurinos tradicionales, que se regirán por su normativa específica.

d) Los espectáculos públicos y actividades recreativas de carácter extraordinario, entendiendo por tales aquellos que sean distintos de los indicados en la licencia referida a un establecimiento público, de acuer-do con lo regulado en el Catálogo del anexo de esta ley para cada tipo de actividad.

e) Los espectáculos y actividades singulares o excepcionales que no estén previstos en el Catálogo del anexo de esta ley, o que por sus características no pudieran acogerse a los reglamentos dictados.

2. A los efectos de esta ley, se entenderá incluido en el concepto de vía pública todo lugar abierto por donde pueda transitar, circular o desplazarse el público, siempre y cuando dicho lugar no tenga la consi-deración de bien de carácter privado o patrimonial.

Artículo 8. Autorizaciones competencia de los ayuntamientos Corresponde a los ayuntamientos, por medio de sus órganos con

atribuciones en materia de espectáculos públicos, actividades recrea-tivas y establecimientos públicos, la competencia sobre los siguientes espectáculos y actividades:

1. Las actividades recreativas o deportivas cuyo desarrollo discurra dentro de su término municipal.

2. Los espectáculos públicos y actividades recreativas que se reali-cen en el municipio con motivo de la celebración de las fiestas locales y/o patronales, requieran o no la utilización de vía pública.

3. Los espectáculos públicos y actividades recreativas, con o sin ani-males, que para su celebración requieran la utilización de vía pública.

4. Otorgamiento de la licencia de apertura, de acuerdo con los pro-cedimientos previstos en esta ley.

La realización de los espectáculos y actividades a que se refiere este artículo precisará, en todo caso, la suscripción por los organizadores




tracte d’assegurança de responsabilitat civil per danys al públic assistent i a tercers, d’acord amb allò que s’ha regulat en la present llei i en la quantia determinada reglamentàriament.

CAPÍTOL IIProcediment per a l’obertura d’establiments públics

Article 9. Procediment d’obertura mitjançant declaració responsable

1. Per a desenrotllar qualsevol de les activitats previstes en l’àmbit d’aplicació de la present llei, caldrà la presentació, davant l’ajuntament del municipi de què es tracte, d’una declaració responsable en què, almenys, s’indique la identitat del titular o prestador, ubicació física de l’establiment públic, activitat recreativa o espectacle públic oferit i manifestació que s’hi compleix amb tots els requisits tècnics i adminis-tratius per a procedir a l’obertura del local.

La presentació de la declaració responsable haurà d’atendre, quan escaiga, a allò que s’ha indicat en la normativa reguladora d’impacte ambiental.

2. Junt amb la declaració responsable citada en a l’apartat anterior s’haurà d’aportar, com a mínim, la documentació següent:

a) Còpia del projecte de l’obra i l’activitat signada per tècnic com-petent i visat pel col·legi professional, si escau, d’acord amb el que hi ha disposat en la normativa en vigor sobre visat col·legial obligatori.

b) Certificat final emès per tècnic o òrgan competent i visat, si escau, per un col·legi professional, en el qual s’acredite.

c) Certificat que acredite la subscripció d’un contracte d’asseguran-ça, en els termes indicats en la present llei.

3. L’ajuntament, una vegada rebuda la declaració responsable i la documentació annexa indicada, procedirà a registrar d’entrada la recep-ció esmentada en el mateix dia en què això es produïsca, entregant-ne còpia a la persona interessada.

Així mateix, en el termini màxim d’un mes a computar des de la data del registre d’entrada, haurà de fer visita de comprovació a l’esta-bliment per a acreditar la realitat d’allò expressat i informat pel titular o prestador.

Una vegada feta la visita i verificats els extrems anteriors, l’ajunta-ment atorgarà la corresponent llicència d’obertura.

4. Si la llicència prevista en l’apartat anterior fóra concedida abans de transcórrer el termini d’un mes, des del registre d’entrada, el titular o prestador podrà procedir a l’obertura de l’establiment. Altrament, trans-corregut el termini esmentat sense que s’atorgue la llicència, el titular o prestador podrà, alhora, obrir l’establiment d’acord amb el que indica l’apartat següent.

5. No obstant això, transcorregut el termini indicat en l’apartat 3 d’aquest article sense que l’ajuntament haja fet la visita de comprova-ció prevista, el titular o prestador podrà, sota la seua responsabilitat, procedir a l’obertura de l’establiment, notificant-ho per escrit a l’òrgan municipal corresponent.

Aquesta obertura no eximeix el consistori d’efectuar la visita de comprovació. En aquest sentit, si es comprova la inexactitud o false-dat en qualsevol dada, manifestació o document de caràcter essencial presentat, l’ajuntament decretarà la impossibilitat de continuar amb l’exercici de l’activitat, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils o administratives a què hi haguera lloc.

A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà com a dada, manifestació o document de caràcter essencial tant la declaració responsable com la documentació annexa a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article.

6. Com a excepció, no serà obligatòria la visita de comprovació municipal ni el transcurs del termini del mes per a l’obertura de l’es-tabliment si el titular o prestador acompanya, junt amb la declaració responsable i documentació annexa, certificat expedit per empresa que disposa de la qualificació d’Organisme de Certificació Administrativa (OCA) pel qual s’acredita el compliment de tots els requisits exigits per la normativa en vigor.

Les condicions i requisits dels Organismes de Certificació Adminis-trativa (OCA) es determinaran reglamentàriament.

7. Els municipis que, per les seues circumstàncies, no disposen d’equip tècnic suficient per a efectuar la visita de comprovació previs-

de un contrato de seguro de responsabilidad civil por daños al público asistente y a terceros, de acuerdo con lo regulado en la presente ley y en la cuantía determinada reglamentariamente.

CAPÍTULO IIProcedimiento para la apertura de establecimientos públicos

Artículo 9. Procedimiento de apertura mediante declaración respon-sable

1. Para desarrollar cualquiera de las actividades contempladas en el ámbito de aplicación de la presente ley será necesaria la presentación, ante el ayuntamiento del municipio de que se trate, de una declaración responsable en la que, al menos, se indique la identidad del titular o prestador, ubicación física del establecimiento público, actividad recrea-tiva o espectáculo público ofertado y manifestación de que se cumple con todos los requisitos técnicos y administrativos para proceder a la apertura del local.

La presentación de la declaración responsable deberá atender, cuando proceda, a lo indicado en la normativa reguladora de impacto ambiental.

2. Junto a la declaración responsable citada en al apartado anterior se deberá aportar, como mínimo, la siguiente documentación:

a) Copia del proyecto de la obra y actividad firmada por técnico competente y visado por el colegio profesional, si así procediere, de acuerdo con lo dispuesto en la normativa en vigor sobre visado colegial obligatorio.

b) Certificado final emitido por técnico u órgano competente y visa-do, si así procede, por colegio profesional, en el que se acredite.

c) Certificado que acredite la suscripción de un contrato de seguro, en los términos indicados en la presente ley.

3. El ayuntamiento, una vez recibida la declaración responsable y la documentación anexa indicada, procederá a registrar de entrada dicha recepción en el mismo día en que ello se produzca, entregando copia al interesado.

Asimismo, en el plazo máximo de un mes a computar desde la fecha del registro de entrada, deberá girar visita de comprobación al estable-cimiento para acreditar la realidad de lo expresado e informado por el titular o prestador.

Una vez girada la visita y verificados los extremos anteriores, el ayuntamiento otorgará la correspondiente licencia de apertura.

4. Si la licencia contemplada en el apartado anterior fuera concedida antes de transcurrir el plazo de un mes desde el registro de entrada, el titular o prestador podrá proceder a la apertura del establecimiento. En caso contrario, transcurrido dicho plazo sin que se otorgue la licencia, el titular o prestador podrá, asimismo, abrir el establecimiento de acuerdo con lo indicado en el apartado siguiente.

5. No obstante lo anterior, transcurrido el plazo indicado en el apar-tado 3 de este artículo sin que el ayuntamiento haya girado la visita de comprobación, el titular o prestador podrá, bajo su responsabilidad, proceder a la apertura del establecimiento, notificándolo por escrito al órgano municipal correspondiente.

Esta apertura no exime al consistorio de efectuar la visita de com-probación. En este sentido, si se comprueba la inexactitud o falsedad en cualquier dato, manifestación o documento de carácter esencial pre-sentado, el ayuntamiento decretará la imposibilidad de continuar con el ejercicio de la actividad, sin perjuicio de las responsabilidades penales, civiles o administrativas a que hubiere lugar.

A los efectos de esta ley, se considerará como dato, manifestación o documento de carácter esencial tanto la declaración responsable como la documentación anexa a la que se refiere el apartado 2 de este artículo.

6. Como excepción, no será obligatoria la visita de comprobación municipal ni el transcurso del plazo del mes para la apertura del esta-blecimiento si el titular o prestador acompaña, junto a la declaración responsable y documentación anexa, certificado expedido por empresa que disponga de la calificación de Organismo de Certificación Admi-nistrativa (OCA) por el que se acredite el cumplimiento de todos los requisitos exigidos por la normativa en vigor.

Las condiciones y requisitos de los Organismos de Certificación Administrativa (OCA) se determinarán reglamentariamente.

7. Los municipios que, por sus circunstancias, no dispongan de equi-po técnico suficiente para efectuar la visita de comprobación prevista




ta, en virtut d’allò que s’ha indicat en l’article 5 d’aquesta llei, hauran d’acollir-se al règim de cooperació i col·laboració administrativa amb altres entitats locals o amb l’administració autonòmica per a aquesta comesa.

8. Reglamentàriament es podrà establir un procediment especial per als establiments que s’ubiquen dins de l’àmbit d’activitats declara-des expressament d’interès general, o fetes en el marc d’esdeveniments considerats com a tals.

Article 10. Procediment d’obertura mitjançant autorització1. Sense perjuí d’allò que s’ha regulat en el precepte anterior, per

als espectacles públics i activitats recreatives que es realitzen en establi-ments públics amb un aforament superior a les 500 persones, en aquells en què existisca una especial situació de risc o en aquells en què així s’indique expressament en aquesta llei, s’hi seguirà el procediment pre-vist en aquest article.

A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà que hi ha una especial situ-ació de risc quan l’establiment, d’acord amb allò que s’ha indicat en la normativa tècnica en vigor, dispose d’algun recinte catalogat de risc alt o d’una càrrega tèrmica global elevada.

2. El titular o prestador l’establiment del qual es trobe en el supòsit d’aquest article presentarà davant l’ajuntament de la localitat corres-ponent el projecte elaborat pel tècnic corresponent i, si escau, d’acord amb la normativa en vigor, visat pel col·legi professional. Quan siga necessària la realització d’obres, la tramitació de la llicència d’obertura i la d’obres s’efectuarà conjuntament.

L’ajuntament, d’acord amb el projecte presentat, emetrà els infor-mes oportuns on es faça constar que aquest s’ajusta a:

a) La normativa en matèria de plans d’ordenació urbana i la resta de normes de competència municipal.

b) La normativa sobre activitats molestes, insalubres, nocives i peri-lloses.

c) La normativa sobre instal·lacions en locals de pública concur-rència.

d) La normativa contra la contaminació acústica.e) La normativa en matèria d’espectacles públics, activitats recrea-

tives i establiments públics.f) La normativa en matèria d’accessibilitat. Una vegada emesos, l’ajuntament trametrà el projecte d’activitat,

juntament amb la documentació annexa que s’establesca en el regla-ment d’aquesta llei, als òrgans competents de la Generalitat en matèria d’espectacles i, quan escaiga, en matèria d’intervenció ambiental, amb l’objecte que s’evacuen els informes referents al compliment de les condicions generals tècniques a les quals es refereix l’article 4 d’aquesta llei.

Aquests informes seran vinculants quan siguen desfavorables o quan establisquen condicions de compliment obligatori d’acord amb la normativa tècnica en vigor. No obstant això, s’entendrà favorable quan l’ajuntament no haja rebut comunicació expressa en el termini d’un mes des de la recepció de l’expedient per l’òrgan autonòmic. Les conseqüències de l’emissió d’informes fora de termini es determinaran per via reglamentària.

Una vegada rebut l’informe, l’ajuntament comunicarà a la perso-na interessada, mitjançant resolució expressa, els requisits o condici-onaments tècnics a complir per al posterior atorgament de la llicència d’obertura.

Quan la persona interessada considere que ha complit amb les obli-gacions exigides, ho comunicarà formalment a l’ajuntament, el qual, previ registre d’entrada de la comunicació esmentada, hi farà visita de comprovació en el termini d’un mes.

Si el resultat de la visita de comprovació és d’acord amb els requi-sits i condicions exigits, atorgarà llicència d’obertura, i en cas contrari la denegarà.

En el cas que l’ajuntament no fes la referida visita en el termini indicat, la persona interessada, d’acord amb el que preveu l’apartat 4 d’aquest article i sota la seua responsabilitat, prèvia notificació al con-sistori, podrà obrir l’establiment públic.

3. No obstant allò previst en l’apartat anterior, no serà necessari fer visita de comprovació quan la persona interessada aporte certificació d’un Organisme de Certificació Administrativa (OCA) i, en aquest cas, podrà procedir a l’obertura de l’establiment d’acord amb allò que s’ha indicat en aquest article.

deberán, en virtud de lo indicado en el artículo 5 de esta ley, acogerse al régimen de cooperación y colaboración administrativa con otras entida-des locales o con la administración autonómica para este cometido.

8. Reglamentariamente se podrá establecer un procedimiento espe-cial para los establecimientos que se ubiquen dentro del ámbito de acti-vidades declaradas expresamente de interés general, o celebradas en el marco de acontecimientos considerados como tales.

Artículo 10. Procedimiento de apertura mediante autorización1. Sin perjuicio de lo regulado en el precepto anterior, para los

espectáculos públicos y actividades recreativas que se realicen en esta-blecimientos públicos con un aforo superior a las 500 personas, en aque-llos en que exista una especial situación de riesgo o en aquellos en que así se indique expresamente en esta ley, se seguirá el procedimiento previsto en este artículo.

A los efectos de esta ley, se considerará que existe una especial situación de riesgo cuando el establecimiento, de acuerdo con lo indi-cado en la normativa técnica en vigor, disponga de algún recinto catalo-gado de riesgo alto o de una carga térmica global elevada.

2. El titular o prestador cuyo establecimiento se halle en el supuesto de este artículo presentará ante al ayuntamiento de la localidad corres-pondiente el proyecto elaborado por el técnico correspondiente y, si así procediere de acuerdo con la normativa en vigor, visado por colegio profesional. Cuando sea necesaria la realización de obras, la tramitación de la licencia de apertura y la de obras se efectuará conjuntamente.

El ayuntamiento, de acuerdo con el proyecto presentado, emitirá los informes oportunos donde se haga constar que el mismo se ajusta a:

a) La normativa en materia de planes de ordenación urbana y demás normas de competencia municipal.

b) La normativa sobre actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas.

c) La normativa sobre instalaciones en locales de pública concu-rrencia.

d) La normativa contra la contaminación acústica.e) La normativa en materia de espectáculos públicos, actividades

recreativas y establecimientos públicos.f) La normativa en materia de accesibilidad. Una vez emitidos, el ayuntamiento remitirá el proyecto de activi-

dad, junto con la documentación anexa que establezca el reglamento de esta ley a los órganos competentes de la Generalitat en materia de espectáculos y, cuando proceda, en materia de intervención ambiental, con el objeto de que se evacuen los informes referentes al cumplimiento de las condiciones generales técnicas a las que se refiere el artículo 4 de esta ley.

Estos informes serán vinculantes cuando sean desfavorables o cuan-do establezcan condiciones de obligado cumplimiento de acuerdo con la normativa técnica en vigor. No obstante, se entenderá favorable cuando el ayuntamiento no haya recibido comunicación expresa en el plazo de un mes desde la recepción del expediente por el órgano autonómico. Las consecuencias de la emisión de informe fuera de plazo se determinarán por vía reglamentaria.

Una vez recibido el informe, el ayuntamiento comunicará al inte-resado, mediante resolución expresa, los requisitos o condicionamien-tos técnicos a cumplir para el posterior otorgamiento de la licencia de apertura.

Cuando dicho interesado considere que ha cumplido con las obli-gaciones exigidas, lo comunicará formalmente al ayuntamiento, quien, previo registro de entrada de dicha comunicación, girará visita de com-probación en el plazo de un mes.

Si el resultado de la visita de comprobación es conforme con los requisitos y condiciones exigidos, otorgará licencia de apertura, dene-gándola en caso contrario.

En el supuesto de que el ayuntamiento no girase la referida visita en el plazo indicado, el interesado, de acuerdo con lo previsto en el apar-tado 4 de este artículo y bajo su responsabilidad, previa notificación al consistorio, podrá abrir el establecimiento público.

3. No obstante lo previsto en el apartado anterior, no será necesario girar visita de comprobación cuando el interesado aporte certificación de un Organismo de Certificación Administrativa (OCA) pudiendo, en este caso, proceder a la apertura del establecimiento de acuerdo con lo indicado en este artículo.




4. El procediment a què es refereix el present article no podrà exce-dir tres mesos, a computar des de la presentació del projecte pel titular o prestador en l’ajuntament fins la comunicació de la resolució municipal, en què es determinen els requisits o condicionaments tècnics, referida en l’apartat 2 d’aquest article. Si transcorren els tres mesos sense que s’emeta la referida resolució, la persona interessada podrà entendre que el projecte presentat és correcte i vàlid als efectes oportuns.

Article 11. Modificacions substancialsSerà necessària una nova llicència per a modificar la classe d’acti-

vitat, procedir a un canvi d’emplaçament o per a realitzar una reforma substancial dels locals, establiments i instal·lacions.

S’entendrà per modificació substancial tot canvi o alteració que, previst reglamentàriament, implique una reforma que afecte la segure-tat, salubritat o perillositat de l’establiment.

Article 12. Canvi de titularitat1. Qualsevol canvi en la titularitat d’un establiment públic precisarà

de declaració formal davant l’ajuntament de la localitat en què aquell s’ubique, sense que siga necessari l’atorgament de nova llicència muni-cipal. El canvi de titularitat esmentat haurà de comunicar-se en el ter-mini d’un mes des que s’haguera formalitzat per qualsevol mitjà dels admesos en dret.

2. La notificació del canvi de titularitat haurà d’estar subscrita pel transmetent i per l’adquirent de l’establiment. Cas contrari, la comuni-cació adés esmentada no tindrà validesa per a l’ajuntament, i ambdós respondran solidàriament per l’incompliment d’aquesta obligació.

3. Una vegada declarat el canvi de titularitat, l’administració muni-cipal el comunicarà a l’òrgan autonòmic competent en la matèria perquè en prenguen coneixement i als efectes escaients.

Article 13. Compatibilitat d’activitats 1. Es consideraran activitats compatibles, a l’efecte d’aquesta llei,

aquelles que siguen equivalents quant a horari, dotacions o públic que puga accedir-hi.

En el cas que un establiment es dedicara a diverses activitats com-patibles definides per separat en el Catàleg de l’annex, se n’hauran de fer constar en la llicència d’obertura cada una. De la mateixa manera, si el local o recinte comptara amb diversos espais d’ús diferenciats, haurà d’expressar-se l’aforament respectiu corresponent a cada un d’aquests.

2. El titular o prestador que desitge efectuar dues o més activitats que diferisquen quant a horari, dotacions o públic haurà de sol·licitar oportuna autorització de compatibilitat de la conselleria competent en matèria d’espectacles. L’autorització esmentada establirà les condicions i requisits necessaris per a la posterior obertura de l’establiment.

El procediment pel qual s’atorga la compatibilitat es regularà regla-mentàriament.

3. No serà aplicable el que disposa aquest article quan en un esta-bliment públic s’efectuen activitats complementàries o accessòries de l’activitat principal sempre que, en virtut d’això, aquelles no en suposen una desnaturalització o desvirtuació. En aquest sentit, es consideraran activitats complementàries o accessòries aquelles que impliquen una actuació en directe destinada a l’animació o a l’amenització dels clients, usuaris o públic. En tot cas, les activitats citades no podran consistir en actuacions musicals i no implicaran la modificació de les instal·lacions del local.

Article 14. Llicències excepcionals1. Excepcionalment, i per motius d’interès públic acreditats en l’ex-

pedient, els ajuntaments podran atorgar llicències d’obertura, amb un informe previ favorable de l’òrgan autonòmic competent en matèria d’espectacles, en edificis inscrits en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o en els catàlegs d’edificis protegits que així figuren en el planejament municipal, les característiques arquitectòniques del qual no permeten el ple compliment de les condicions tècniques esta-blides amb caràcter general, sempre que quede garantida la seguretat i salubritat de l’edifici i la comoditat de les persones i es dispose de l’assegurança exigida per la present llei.

4. El procedimiento a que se refiere el presente artículo no podrá exceder de tres meses, a computar desde la presentación del proyecto por el titular o prestador en el ayuntamiento hasta la comunicación de la resolución municipal en la que se determinan los requisitos o condicio-namientos técnicos referida en el apartado 2 de este artículo. Si transcu-rren los tres meses sin que se emita la referida resolución, el interesado podrá entender que el proyecto presentado es correcto y válido a los efectos oportunos.

Artículo 11. Modificaciones sustancialesSerá necesaria una nueva licencia para modificar la clase de activi-

dad, proceder a un cambio de emplazamiento o para realizar una refor-ma sustancial de los locales, establecimientos e instalaciones.

Se entenderá por modificación sustancial todo cambio o alteración que, previsto reglamentariamente, implique una reforma que afecte a la seguridad, salubridad o peligrosidad del establecimiento.

Artículo 12. Cambio de titularidad1. Cualquier cambio en la titularidad de un establecimiento público

precisará de declaración formal ante el ayuntamiento de la localidad en el que aquél se ubique, sin que sea necesario el otorgamiento de nueva licencia municipal. Dicho cambio de titularidad deberá comunicarse en el plazo de un mes desde que se hubiera formalizado por cualquier medio de los admitidos en derecho.

2. La notificación del cambio de titularidad deberá estar suscrita por el transmitente y por el adquirente del establecimiento. Caso contrario, dicha comunicación no tendrá validez para el ayuntamiento, respondien-do ambos solidariamente por el incumplimiento de esta obligación.

3. Una vez declarado el cambio de titularidad, la administración municipal lo comunicará al órgano autonómico competente en la mate-ria para su conocimiento y efectos.

Artículo 13. Compatibilidad de actividades1. Se considerarán actividades compatibles, a los efectos de esta ley,

aquellas que sean equivalentes en cuanto a horario, dotaciones o público que pueda acceder a las mismas.

En el caso de que un establecimiento se dedicara a varias activi-dades compatibles definidas por separado en el Catálogo del anexo, se deberán hacer constar en la licencia de apertura cada una de ellas. De igual modo, si el local o recinto contara con varios espacios de uso diferenciados, deberá expresarse el aforo respectivo correspondiente a cada uno de los mismos.

2. El titular o prestador que desee efectuar dos o más actividades que difieran en cuanto a horario, dotaciones o público deberá solicitar oportuna autorización de compatibilidad de la conselleria competente en materia de espectáculos. Dicha autorización establecerá las condiciones y requisitos necesarios para la posterior apertura del establecimiento.

El procedimiento por el que se otorga la compatibilidad se regulará reglamentariamente.

3. No será de aplicación lo dispuesto en este artículo cuando en un establecimiento público se efectúen actividades complementarias o accesorias de la actividad principal siempre que, en su virtud, aquéllas no supongan una desnaturalización o desvirtuación de la misma. En este sentido, se considerarán actividades complementarias o accesorias aqué-llas que impliquen una actuación en directo destinada a la animación o a la amenización de los clientes, usuarios o público. En todo caso, dichas actividades no podrán consistir en actuaciones musicales y no implica-rán la modificación de las instalaciones del local.

Artículo 14. Licencias excepcionales1. Excepcionalmente, y por motivos de interés publico acreditados

en el expediente, los ayuntamientos podrán otorgar licencias de aper-tura, previo informe favorable del órgano autonómico competente en materia de espectáculos, en edificios inscritos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano o en los catálogos de edificios prote-gidos que así figuren en el planeamiento municipal, cuyas características arquitectónicas no permitan el pleno cumplimiento de las condiciones técnicas establecidas con carácter general, siempre que quede garantiza-da la seguridad y salubridad del edificio y la comodidad de las personas y se disponga del seguro exigido por la presente ley.




2. Amb independència de l’anterior, es tindran en compte les auto-ritzacions, informes i comunicacions exigibles en virtut del que disposa la Llei reguladora del patrimoni cultural valencià.

3. La tramitació de les llicències a què es refereix aquest precepte s’efectuarà d’acord amb el procediment previst en l’article 10 d’aquesta llei.

Article 15. Contingut de les llicències d’obertura1. En la resolució de l’atorgament de la llicència d’obertura es faran

constar, en els dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana, almenys, les dades següents:

a) Nom, raó social, número d’identificació i adreça dels titulars o prestadors de l’espectacle públic, activitat recreativa o establiment públic.

b) Emplaçament i denominació de l’establiment.c) Aforament màxim de l’establiment.d) Activitat o espectacle declarat o, si és el cas, autoritzat segons el

que disposa el Catàleg de l’annex.e) Els altres requisits i condicions considerats essencials en funció

de la tipologia de l’establiment.2. La llicència d’obertura atorgada per l’ajuntament serà suficient

per a acreditar l’activitat, condicions i característiques de l’establiment públic, sense que siga necessària l’exhibició d’un cartell específic per a això. A aquests efectes, la llicència s’exposarà un lloc visiblement i fàcilment accessible.

3. Quant a la publicitat de la resta de requisits i condicions exigides en aquesta llei, caldrà ajustar-se al que disposa la regulació dels cartells informatius.

Article 16. Revocació i caducitat de la llicència1. La llicència només serà efectiva en les condicions i per a les

activitats que expressament s’hi determinen. Determinarà la revocació de la llicència, previ expedient amb audi-

ència a la persona interessada, l’incompliment dels requisits o condici-ons en virtut dels quals es va atorgar aquella, així com, en particular, la no-realització de les inspeccions periòdiques obligatòries o, si és el cas, la falta d’adaptació a les novetats introduïdes per normes posteriors en els terminis previstos per a això.

Aquest procediment se sobreseurà si la persona interessada esmena la irregularitat que en va motivar l’obertura. No obstant això, podrà no tenir-se en compte el sobreseïment esmentat, cas de reiteració o reinci-dència en l’incompliment per part d’aquell.

2. La inactivitat durant un període ininterromput de sis mesos podrà determinar la caducitat de la llicència, que serà declarada, en tot cas, amb audiència prèvia de la persona interessada i de manera motivada.

No obstant això, quan el desenrotllament normal de l’espectacle o activitat supose períodes d’interrupció iguals o superiors als sis mesos, el termini d’inactivitat determinant de la caducitat serà de dotze a divuit mesos. Aquest termini es fixarà en la resolució d’atorgament de la lli-cència d’obertura.

Article 17. Llicències d’obertura per a instal·lacions eventuals, portà-tils o desmuntables

1. Precisaran de declaració responsable davant de l’ajuntament cor-responent, les activitats recreatives o espectacles públics que, per la seua naturalesa, requerisquen la utilització d’instal·lacions o estructures eventuals, portàtils o desmuntables de caràcter no permanent.

2. Així mateix, precisaran de la declaració esmentada els espectacles i activitats que, amb caràcter temporal, pretenguen desenrotllar-se en instal·lacions portàtils o desmuntables.

3. Per a la realització del que preveuen els apartats anteriors hauran de complir-se les condicions tècniques establides en l’article 4 d’aquesta llei, així com la disponibilitat de l’assegurança obligatòria en termes anàlegs a allò que s’ha indicat per a instal·lacions fixes.

4. Correspondrà als ajuntaments comprovar l’adequació entre allò que s’ha declarat pels interessats i el compliment del que disposa aquest article, a l’efecte d’atorgar la llicència d’obertura. S’exceptua el cas en què a la declaració responsable i documentació annexa s’acompa-nye certificat d’Organisme de Certificació Administrativa (OCA), i en aquest supòsit es podrà iniciar directament l’activitat.

2. Con independencia de lo anterior, se tendrán en cuenta las autori-zaciones, informes y comunicaciones exigibles en virtud de lo dispuesto en la Ley reguladora del patrimonio cultural valenciano.

3. La tramitación de las licencias a que se refiere este precepto se efectuará de acuerdo con el procedimiento previsto en el artículo 10 de esta ley.

Artículo 15. Contenido de las licencias de apertura1. En la resolución del otorgamiento de la licencia de apertura se

harán constar, en los dos idiomas oficiales en la Comunitat Valenciana, al menos, los siguientes datos:

a) Nombre, razón social, número de identificación y domicilio de los titulares o prestadores del espectáculo público, actividad recreativa o establecimiento público.

b) Emplazamiento y denominación del establecimiento.c) Aforo máximo del establecimiento.d) Actividad o espectáculo declarado o, en su caso, autorizado según

lo dispuesto en el Catálogo del anexo.e) Los demás requisitos y condiciones consideradas esenciales en

función de la tipología del establecimiento.2. La licencia de apertura otorgada por el ayuntamiento será sufi-

ciente para acreditar la actividad, condiciones y características del esta-blecimiento público, sin que sea necesaria la exhibición de un cartel específico para ello. A estos efectos, la licencia se expondrá en un lugar visible y fácilmente accesible.

3. En cuanto a la publicidad del resto de requisitos y condiciones exigidas en esta ley, se atenderá a lo dispuesto en la regulación de los carteles informativos.

Artículo 16. Revocación y caducidad de la licencia1. La licencia sólo será efectiva en las condiciones y para las activi-

dades que expresamente se determinen. Determinará la revocación de la licencia, previo procedimiento con

audiencia al interesado, el incumplimiento de los requisitos o condicio-nes en virtud de los cuales se otorgó aquélla, así como, en particular, la no realización de las inspecciones periódicas obligatorias o, en su caso, la falta de adaptación a las novedades introducidas por normas poste-riores en los plazos previstos para ello.

Este procedimiento se sobreseerá si el interesado subsana la irregu-laridad que motivó la apertura del mismo. No obstante, podrá no tenerse en cuenta dicho sobreseimiento caso de reiteración o reincidencia en el incumplimiento por parte de aquél.

2. La inactividad durante un periodo ininterrumpido de seis meses podrá determinar la caducidad de la licencia, que será declarada, en todo caso, previa audiencia del interesado y de manera motivada.

No obstante, cuando el desarrollo normal del espectáculo o acti-vidad suponga periodos de interrupción iguales o superiores a los seis meses, el plazo de inactividad determinante de la caducidad será de doce a dieciocho meses. Este plazo se fijará en la resolución de otorga-miento de la licencia de apertura.

Artículo 17. Licencias de apertura para instalaciones eventuales, por-tátiles o desmontables

1. Precisarán de declaración responsable ante el ayuntamiento correspondiente, las actividades recreativas o espectáculos públicos que, por su naturaleza, requieran la utilización de instalaciones o estructuras eventuales, portátiles o desmontables de carácter no permanente.

2. Asimismo, precisarán de dicha declaración, los espectáculos y actividades que con carácter temporal pretendan desarrollarse en insta-laciones portátiles o desmontables.

3. Para la realización de lo previsto en los apartados anteriores debe-rán cumplirse las condiciones técnicas establecidas en el artículo 4 de esta ley, así como la disponibilidad del seguro obligatorio en términos análogos a lo indicado para instalaciones fijas.

4. Corresponderá a los ayuntamientos comprobar la adecuación entre lo declarado por los interesados y el cumplimiento de lo dispues-to en este artículo, a los efectos de otorgar la licencia de apertura. Se exceptúa el caso en el que a la declaración responsable y documen-tación anexa se acompañe certificado de Organismo de Certificación Administrativa (OCA), en cuyo supuesto se podrá iniciar directamente la actividad.




5. Els ajuntaments podran exigir la constitució d’una fiança, en la quantia que es fixe reglamentàriament, a fi que els titulars o prestadors responguen de possibles responsabilitats que pogueren derivar-se’n de la realització. En aquest cas, la fiança serà tornada, amb la sol·licitud prè-via, als interessats quan cessen en l’activitat per a la qual es va atorgar la llicència i després de la comprovació de la no-existència de denúncies fonamentades, actuacions prèvies obertes, procediments sancionadors en tràmit o sancions pendents d’execució.

CAPÍTOL IIIAltres requisits i disposicions

Article 18. Assegurances1. Els titulars o prestadors que realitzen espectacles públics, activi-

tats recreatives o òbriguen establiments públics, hauran de subscriure un contracte d’assegurança que cobrisca la responsabilitat civil per danys al públic assistent i a tercers. En tot cas, quan l’activitat autoritzada tinga lloc en un local o establiment públic o instal·lació, aquesta assegurança haurà d’incloure, a més, el risc d’incendi, danys al públic assistent o a tercers derivats de les condicions del local o de la instal·lació així com els danys al personal que hi preste els seus servicis. La quantia de l’as-segurança es determinarà reglamentàriament.

2. Amb independència de la modalitat contractual que s’adopte per a subscriure l’assegurança prevista en aquest article, els especta-cles públics, activitats recreatives i establiments públics hauran d’estar coberts en la quantia mínima exigida per la norma reglamentària de manera individualitzada per

3uhvlgqqfldghod*hqhudolwdw 3uhvlghqfldghod*hqhudolwdw · 2010. 12. 10. ·...

Documents

3uhvlgqqfldghodhqhudolwdw 3uhvlghqfldghodhqhudolwdw · 2010. 12. 10. ·...