3r ESOCiències socials, geografia i història

RECURSOS DIDÀCTICS

amb CDs

i eines interactives

I S B N 978-84-489-2049-4

9 7 8 8 4 4 8 9 2 0 4 9 4

1466

418

ÍNDEX

Presentació dels diversos recursosEls materials que presentem per a l’àrea de Ciències Socials, geografia i història de tercer cursde l’Etapa de Secundària Obligatòria són els següents:

Materials bàsics

El llibre de l’alumne i el web espaibarcanova.cat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

Els Recursos didàctics per al professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

Materials complementaris

Per a complementar el nostre llibre de l’alumne, us oferim altres materials del catàleg quepoden ser útils per a la vostra planificació.

Llibres de lectura i altres llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

El web de l’editorial i l’espai Cercle d’Educadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Llibre–resum dels continguts de l’àrea de Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

Proposta didàcticaTemporització indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

Programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

Desenvolupament de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

Solucionari de les activitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

5

4

3

2

1

Coordinació de l’àrea: Cristòfol A. TrepatCoordinació editorial: Francesc SolàDisseny d’interiors: Esther Lecina

Aquesta Proposta didàctica ha estat elaborada perCristòfol A. Trepat, Margarida Cirach i Elvira Fernández

© 2007, Cristòfol A. Trepat, Margarida Cirach i Elvira Fernández© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: barcanova@barcanova.catPrimera edició: juliol de 2007Dipòsit legal: B-37561-2007ISBN: 978-84-489-2049-4Printed in SpainImprès a TECFOTO, S.L.Ciutat de Granada, 5508005 Barcelona

Reservats tots els drets. El contingut d'aquesta obra està protegit perla llei, que estableix penes de presó i multes, a més de lesindemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells quereproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment,una obra literària, artística o científica, o la seva transformació,interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport ocomunicada per qualsevol mitjà sense l'autorització preceptiva.

VIURE EN UN MÓN DIVERS. Les diferències físiques. El racisme. La diversitat cultural. La diversitat lingüística. La diversitat decreences i religions. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: Els tatuatges.

4 5

El llibre de l’alumne i el web espaibarcanova.cat

El projecte per a l’àrea de Ciències Socials, geografia i història de l’Etapa de SecundàriaObligatòria té, en el seu tercer curs, el següent índex de continguts:

1

CONTINGUTS

EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS HUMANES. La Terra: un espai per a tothom. El medi natural: una font de recursos. Latransformació del medi i del paisatge. Els problemes mediambientals. La natura incontrolable. EL RACÓ INTERNET. DOSSIER:Els espais naturals protegits.

LA CIUTAT. La població i el territori: espai rural, espai urbà. El concepte de ciutat. Cap a un món de ciutats. La ciutat per dins:funcions i àrees urbanes. La ciutat per fora: les relacions amb el territori. La població urbana a Catalunya. Els problemes de laciutat. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: La ciutat sostenible.

EL SECTOR PRIMARI. La població i les activitats econòmiques. L’agricultura i la ramaderia. El paisatge agrari. La pesca i l’aqüicul-tura. Activitats primàries que agredeixen el medi ambient. El sector primari a Catalunya. Els paisatges agraris de Catalunya. ELRACÓ D’INTERNET. DOSSIER: L’anàlisi del paisatge.

L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. La localització industrial. La deslocalització industrial. La industrialització al món. Les multinacionals. Laindústria a Catalunya. La indústria i el medi ambient. Interpretar un mapa temàtic. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: Evolució dela tecnologia al llarg del temps.

LES ACTIVITATS TERCIÀRIES. La diversitat de serveis. Els serveis i la societat: l’Estat de benestar. Les activitats comercials. Elstransports i les comunicacions. El turisme. Les activitats terciàries a Catalunya. Analitzar dades estadístiques. EL RACÓD’INTERNET. DOSSIER: Catalunya, botigues, mercats i fires.

UN MÓN GLOBALITZAT I DESIGUAL. La globalització de l’economia. Les conseqüències de la globalització. El desenvolupamenteconòmic i social. Les dues cares del planeta. Les causes del subdesenvolupament. La cooperació, l’ajut al desenvolupament. ELRACÓ D’INTERNET. DOSSIER: Un altre món és possible.

Uni

tat

1U

nita

t2

Uni

tat

3U

nita

t4

Uni

tat

5U

nita

t6

Uni

tat

7U

nita

t8

Uni

tat

9

El web de l’alumne: wwwespaibarcanova.cat

El web www.espaibarcanova.cat és una eina que pretén incorporar el treball de les TIC en lapresentació dels diferents continguts curriculars.

Quan l’alumne es trobi amb un enllaç al seu llibre (normalment estan presents a El racó d’in-ternet) el trobarà referenciat a aquest web. Des de la pantalla corresponent de www.espaibar-canova.cat se’l redireccionarà al web corresponent, garantint d’aquesta manera que les adrecesrecomanades pels autors dels llibres sempre estiguin operatives.

Aquest espai web adreçat a l’ús de l’alumnat és totalment independent del web de l’editorial.L’ORGANITZACIÓ POLITICA DEL TERRITORI. El poder polític i el territori. La nació i l’estat. Per damunt dels estats: les organit-zacions interestatals. La divisió territorial dels estats. L’Estat espanyol: un model d’estat descentralitzat. L’organització territorialde Catalunya. Els mapes conceptuals. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: De la tribu a la democràcia.

LA UNIÓ EUROPEA I ESPANYA. La Unió Europea. Les institucions de la Unió Europea. La Unió Europea, un territori de contras-tos i de desigualtats. L’organització del territori: estats i regions. L’economia espanyola en el context europeu. Els desequilibrisregionals i les polítiques comunes a la Unió Europea. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: La ciutadania europea.

LA REGIÓ GEOGRÀFICA. Regió i conjunts regionals. El Magrib. El Pròxim Orient. L’Índia i la Xina: noves regions econòmiquesEL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER: El Kurdistan: una regió que podria ser un estat.

Uni

tat

10

Benvinguts a l’Espai

Barcanova

6 7

Estructura de cada unitat

El contingut de la unitat està estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una mi-llor ordenació de l’estudi. Generalment cada doble pàgina presenta un contingut concret.

Introducció: breu text ex-plicatiu del contingut.

Apartats: numerats i ambtítol indicatiu.

Objectius de la unitat:els objectius que s’hand’assolir en acabar launitat.

Paraules clau: permetenestructurar l’aprenentatgedel contingut.

Resum gràfic: resumeixde manera visual el contin-gut bàsic de la unitat apartir de les paraules clau.

Activitats d’avaluació:avaluen l’assoliment delcontingut de la unitat.

Esquema de la unitat: re-sumeix la unitat en formad’esquema.

Activitats: activitats nu-merades de reforç od’ampliació .

El dossier: tracta sobrealgun aspecte d’interèsrelacionat amb el con-tingut de la unitat i ensapropa als textos cientí-fics de divulgació.

El tancament de la unitats’estructura a partir de sis elements:

COM S’ESTRUCTURA UNA UNITAT

El racó d’Internet: propo-sa activitats que s’han deresoldre investigant per laXarxa de webs. Totes lesadreces es redireccionaranal web de l’Editorial: www.espaibarcanova.cat

Paraules clau: indiquenl’apartat on es defineixenper primera vegadaaquests conceptes.

Dibuixos: ajuden a lacomprensió del text.

Mapes: serveixen d’exem-ple i amplien la informació.

Paraules en negreta:identifiquen els conceptesque cal retenir.

Activitats: cada apartatpresenta una propostad’activitats, identificadesamb el número d’unitat i el número correlatiu d’activitat.

Les fonts: fotografies,mapes, gràfics, taules,dibuixos o textos que formen part del contingut.

Vocabulari: facilita lacomprensió de paraulesque poden presentar alguna dificultat.

Sabies que...?: amplia elcontingut de l’apartat ambcuriositats sobre el tema.

Recorda: reforça concep-tes importants estudiatsanteriorment.

La Proposta didàctica

• La Proposta didàctica, editada en paper. Més d’un centenar de pàgines amb la temporitza-ció indicativa, la programació d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de les acti-vitats.

El CD de la Proposta didàctica i els Recursos d’aula

Aquest CD està clarament dividit en dos apartats:

• La Proposta didàctica. Tota la informació de la Proposta didàctica en arxius informàtics perajustar millor la nostra proposta a les realitats de les vostres aules.

• Els Recursos d’aula- Els recursos interactius consten de dos elements:

- Una selecció d’imatges del llibre de l’alumne projectables a l’aula .- La presentació de les unitats en PowerPoint (vegeu pàgina següent).

- Els recursos imprimibles, desenvolupats en PDF, són recursos que doten el professorat depràctics elements per atendre la totalitat dels alumnes o fer-ne tractaments diferenciatssegons convingui. Els recursos que acompanyen aquest CD són:

• Mapes conceptuals• Documentació complementària• Adaptació curricular

El CD de Proves d’avaluació

Possibilitat de generar diferents propostes d’examen a partir de marcar diferentsobjectius d’avaluació de cada unitat.

Els Recursos didàctics per al professorat2

8 9

L’accés als recursos didàctics que posem al vostre abast es potfer de manera diversa: editats en paper, en format de CD i desde la pàgina web dintre de l’apartat del Cercle d’Educadors.

També teniu disponible una carpeta arxivador, amb anelles,que us permetrà mantenir en ordre tot el material que us ofe-rim, a més del vostre propi.

Els CDs que acompanyen la Proposta Didàctica van protegitsdintre d’una funda de plàstic que es pot guardar a la carpetaarxivador.

Els recursos que us oferim per a un millor aprofitament del nostre llibre a l’aula, són:

3r ESO3r ESO

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Soci

als

DL: x-xxxxx-xxxx© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Ciències socials, geografia i història

Proposta didàcticaRecursos d’aula

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Soci

als

DL: B-xxxxx-2007© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Ciències socials, geografia i història

Proves d’avaluació

3r ESO3r ESO

PROVES D’AVALUACIÓ• Possibilitat de generar diferents propostes d’examen a partir de marcar diferents objectius d’avaluació de cada unitat.

PROPOSTA DIDÀCTICA• Presentació dels diversos recursos• Temporització indicativa• Programació d’aula• Orientacions i desenvolupament

de les unitats didàctiques• Solucionari de les activitats

RECURSOS D’AULA• Recursos interactius

- Selecció d’imatges projectables delllibre de l’alumne

- Presentació de les unitats en PowerPoint

• Recursos imprimibles- Mapes conceptuals- Documentació complementària- Adaptació curricular

23

Esquema de la unitat

– terratrèmols– incendis– inundacions– allaus

– efecte hivernacle– disminució de lacapa d’ozó– pluja àcida– desforestació

EL MEDI NATURAL

és té

– natural– rural– urbà– industrial– de les comunicacionsi els transports

el paisatge

les qualstransformen

que provoca

una dinàmicapròpia

desastres naturals

que poden ser

renovables no renovables

– el sòl– els animals– les plantes– l’aigua– el vent– l’energia solar

– els minerals noenergètics– els combustiblesnuclears– els combustiblesfòssils (petroli, car-bó, gas natural)

la seva explotacióprovoca

problemes mediambientals

l’escenari de les activitats humanes

una font de recursos

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Soci

als

DL: B-xxxxx-2007© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Ciències socials, geografia i història

Proves d’avaluació

3r ESO3r ESO

3r ESO3r ESO

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Soci

als

DL: x-xxxxx-xxxx© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Ciències socials, geografia i història

Proposta didàcticaRecursos d’aula

Llibres de lectura

La lectura de llibres literaris amb referències explícitesde temàtica històrica o d’àmbit de les ciències socials(sostenibilitat, racisme, etc.) pot ser un element útil perals alumnes de Secundària.

La literatura per a joves adults i per adults joves, està re-presentada al nostre catàleg per la col·lecció ANTAVIANANOVA. Concretament els llibres més pensats per als cur-sos de tercer i quart de l’ESO estan a la sèrie vermellad’aquesta col·lecció.

La nostra editorial també proporciona activitats a l’aulacom és la presència d’autors o la gestió d’animacions ala lectura. Consulteu com podeu beneficiar-vos dels pro-grames que ofereix Editorial Barcanova en aquest sentit.

Mat

eria

lCom

plem

enta

ri

1110

Mat

eria

lCom

plem

enta

riEls llibres de lectura i altres llibres3

Consulteu també el catàleg específic d’Eines per a la lectura. ESO i Batxillerat en la sevaversió més actual o mireu l’apartat destinat a literatura infantil i juvenil del nostre web.

També podeu accedir a tots els recursos didàctics des de l’apartatdel Cercle d’Educadors al web de l’editorial:

www.barcanova.cat

El Power Point proposat com a element d’ajuda en la presentació dels continguts als alumnesestà treballat des d’una perspectiva interactiva i els seu apartat gràfic correspon als elementsdel llibre de l’alumne.

Aquí en teniu unes imatges.

En una obra de teatre els actorsi les actrius actuen en un escena-ri. Generalment aquest escenariestà decorat amb diversos objec-tes: mobles, cortinatges, muralsque representen la natura o elscarrers d’una ciutat… De la ma-teixa manera, les persones des-envolupem les nostres activitatsvitals en un gran escenari que témolts decorats diferents: el pla-neta Terra. Però aquest «gran es-cenari» no és solament un llocper viure, sinó que, a més, ensproporciona tots els recursosque ens calen per poder realitzarles nostres activitats. ¿Tenimprou cura del nostre planeta?¿Fem un bon ús dels recursosque ens aporta?

Unitat 1Unitat 1

Grans dunes al desert del Sàhara (Algèria).

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Resumir les principals característiques del planetaTerra.

2. Indicar alguns recursos que es poden obtenir del medinatural.

3. Identificar els diferents paisatges com a resultat del’acció humana sobre la natura.

4. Descriure els problemes mediambientals més relle-vants de l’actualitat.

5. Establir les principals causes i conseqüències dels des-astres naturals.

El medi natural

i les activitats humanes

biosferabiodiversitat

recurs naturalpaisatge naturalpaisatge antròpic

contaminacióefecte hivernacle

capa d’ozópluja àcida

desforestaciódesastre natural

PARAULES CLAU

Estany a la vall de Mulleres (Val d’Aran).

Pantà de la Baells (Berguedà).

Agricultura tecnificada (Baix Ebre).

Plataforma pertolífera (Maresme).

Unitat 1Unitat 1

Resum gràfic

La biodiversitat és el conjunt de totes les formes vivents de lanatura. És també un sistema que funciona a partir de les rela-cions que estableixen els éssers vius entre ells i amb les condi-cions del medi.

Un recurs natural ésqualsevol material oenergia que s’obté de lanatura i que permetdonar resposta a les ne-cessitats humanes.

biodiveristat 1.1.

Un paisatge natural és aquell que no ha estat modificat per l’acció hu-mana. És el resultat de la combinació dels diferents elements del medi fí-sic: el relleu, el clima, la vegetació i la hidrografia.

paisatge natural 3.1.

La contaminació és una alteració de les propietats del mediambient a causa de l’elevat consum de recursos naturals i d’unaugment de fenòmens nocius per a la natura.

contaminació 4.

La pluja àcida és una mes-cla d’aigua de pluja i d’u-nes substàncies àcides re-sultat de la barreja de gasosnocius i vapor d’aigua. Lacausa principal de la plujaàcida és la contaminacióatmosfèrica.

pluja àcida 4.3.

Un desastre natural és aquell fenomen de lanatura conseqüència del dinamisme que ca-racteritza el nostre planeta: una erupció volcà-nica, un terratrèmol, un tornado, un aiguat,una allau, etc. Però hem de tenir present que elsdenominats desastres naturals ho són en la me-sura que afecten les persones i els seus béns.

desastre natural 5.

La desforestació consisteix en la pèrdua de la capa forestal delplaneta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tro-picals i equatorials. Les causes principals d’aquest fenomensón la tala d’arbres i l’explotació forestal.

desforestació 4.4.

efecte hivernacle 4.1.

Un paisatge antròpic és aquell que ha estat molt modificat per l’accióhumana. Els canvis socials, econòmics i tecnològics fan d’aquest tipus depaisatge un conjunt d’elements en constant transformació.

paisatge antròpic 3.2.

recurs natural 2.

biosfera 1.1.

La biosfera és la capa més externa de l’escorça terrestre.Té aproximadament uns 50 quilòmetres de gruix icomprèn una part de la litosfera, una part de la hi-drosfera i una part de l’atmosfera.

La capa d’ozó és unacapa formada per gasozó, situada a les al-tes zones de l’atmos-fera i que actua coma filtre dels raigs ul-traviolats procedentsdel Sol, els quals sónperjudicials per alséssers vius.

capa d’ozó 4.2.

Energia solar

Retorn a l’espai d’unapetita part d’escalfor

infraroja

Gasos d’efecte hivernacle:vapor d’aigua, CO2, metà,

CFC, òxid nitrós…

Energia infraroja absorbida pels

núvols

Energia emesa per l’escalfament

de la litosfera

Energia solarabsorbida perla litosfera ila biosfera

Ozó

Efecte hivernacle: reescalfament de l’atmosfera

Retorn a la Terra de l’energia retinguda pelsnúvols dels gasos tòxics

Retorn a la Terra de l’energia retinguda pelsnúvols dels gasos tòxics

Gasos d’efecte hivernacle:vapor d’aigua, CO2, metà,

CFC, òxid nitrós…

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que per ell mateixno és una amenaça per a la vida de la Terra, al contrari: grà-cies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és perfectaper a la vida. Però l’augment de les emissions de gasos per partdels humans han provocat un augment del diòxid de carbonia l’atmosfera i, per tant, han accentuat l’efecte hivernacle pro-vocant un escalfament excessiu del planeta.

El web de Barcanova

12 13

Mat

eria

lCom

plem

enta

ri

Altres llibres

Us volem presentar altres llibres que us poden ser d’interèsper a la biblioteca del seminari o del centre.

Pirates, bandolers i bruixesLes falconades dels corsaris del Magrib i la construcció d’unaxarxa de defensa a les costes catalanes. La petjada del ban-dolerisme i els seus efectes socials i polítics. La cacera debruixes i els seus partidaris i detractors. Pirates, bandolers ibruixes: tres factors de conflictivitat que van sotregarCatalunya en els segles XVI i XVII. Aquest estudi històric, realit-zat per un dels millors especialistes del període, repassa, ambclaredat i amenitat, les claus d’aquells episodis. Una síntesivibrant i una reflexió acurada sobre les seves causes i els seusefectes, mitjançant les fonts documentals i literàries.

100 Documents d’Història de Catalunya que cal conèixer De vegades conèixer un document en directe aporta una llum fulgent que il·lumina uns fets,unes etapes més enllà dels tractadistes i els historiadors. Aquest llibre és una tria, al més acu-rada possible, dels documents considerats més útils per a la comprensió de la història deCatalunya. Un llibre de l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT) pensat com a eina bàsica dedivulgació.

4

Pàgina web

Us recomanem la visita del web de l’editorial, on podreu trobar totes les novetats i el fons edi-torial actualitzat amb tots els materials educatius i de fons literari que Barcanova ofereix.

Estem treballant constantment en la renovació d’aquest web per a fer-lo encara més útil i inter-actiu. Entre les novetats que estem desenvolupant es reservarà un espai per a descarregar-seles experiències i treballs en l’àmbit de la literatura juvenil d’aquells centres que desitgin decompartir-les.

Documents d’història de Catalunya34

«Jo, Ermengol, comte d’Urgell, fill que sóc de la comtessa

Balasqueta, per altre nom dita Constança, et juro a tu, Ramon

comte de Barcelona, fill que fores de la comtessa Sança, que d’a-

questa hora endavant et seré fidel a tu, l’esmentat Ramon, sense

frau ni mal enginy, sense decepció i sense engany, com el cristià ha

d’ésser al seu senyor, al qual s’ha encomanat de mans.

I jo, l’esmentat Ermengol, d’aquesta hora endavant no enga-

nyaré l’esmentat Ramon, ni sobre la seva vida ni els seus membres,

ni sobre la ciutat que anomenen Barcelona, ni sobre el bisbat ni el

comtat de Barcelona, ni sobre les forces i els castells, ni sobre les

roques i els pujols, cultivats o erms, que hi ha dins els termes de

l’esmentat comtat, ni sobre la ciutat que anomenen Olèrdola, ni

sobre el comtat del Penedès, [...] ni sobre la ciutat anomenada

Manresa, [...] ni sobre el comtat d’Osona, ni sobre el bisbat

d’Osona, [...] ni sobre el comtat de Girona, ni sobre el bisbat de

Girona, [...] ni sobre els teus alous ni els teus feus, ni sobre la paria

que actualment t’arriba d’Espanya (territori peninsular ocupat pels

musulmans) o les que en endavant adquireixis amb el meu consen-

timent.

Jo, l’esmentat Ermengol, no enganyaré l’esmentat Ramon en

totes aquestes coses esmentades, ni les hi prendré ni l’en foragita-

ré, ni jo personalment ni cap home ni homes, dona ni dones amb el

meu consentiment ni amb la meva col·laboració. I si algun home o

homes hi ha que volguessin prendre a l’esmentat Ramon alguna de

les coses esmentades o les hi prenguessin, l’ajudaré sense engany.»

Progressivament el comtat de Barcelona va anar esdevenint el

més important de tots els comtats catalans, que havien establert

els francs, i, per tant, el comte barceloní era el personatge més

poderós del país. En temps de Ramon Berenguer I el Vell (1035-

1076) l’hegemonia de Barcelona es consolidà: el territori sobre el

qual el comte exercia la seva autoritat directament ja era prou

ampli –de Girona al Penedès passant per Vic i Manresa– i, a més,

en van reconèixer la primacia diversos comtes catalans. N’és una

mostra aquest jurament de fidelitat d’Ermengol d’Urgell (1063).

Documents d’història de Catalunya 35

El Castell de la Suda de Balaguer, quefou residència dels comtes d’Urgell.

JURAMENT DE FIDELITAT DEL COMTEERMENGOL III D’URGELL AL COMTE RAMON

BERENGUER I DE BARCELONA

Cercle d’Educadors és un espai virtual de comunicació i relació entre els usuaris de Barcanovai l’Editorial.

Formar part del Cercle d’Educadors significa tenir accés a:

• Un tracte preferent i directe en la relació amb l’editorial.• Cursos de formació on-line.• Zones amb diferents materials per a descarregar.• Poder realitzar consultes directes amb els autors dels llibres i dels projectes educatius.• La subscripció automàtica al butlletí informàtic de les novetats.• Promocions de productes de l’editorial en condicions molt especials.

Formar part del Cercle d’Educadors és gratuït.

Per a poder gaudir dels avantatges de ser membre heu de formalitzar la vostra inscripció desdel web de l’editorial.

1514

Mat

eria

lCom

plem

enta

riLlibre-resum dels continguts de Primària6

Tot i estar a l’etapa de Secundària, aquest material us pot ser d’utilitat per als alumnes de novaincorporació o per als que puguin necessitar d’un reforç en el seu aprenentatge.

Amb aquest llibre-resum dels continguts de Medi social i Cultural de tota l’Educació Primàriavolem oferir una eina didàctica que permeti resoldre tots els dubtes relacionats amb els con-tinguts conceptuals de l’àrea, ja sigui sobre ortografia, sobre lèxic o sobre gramàtica, així comsobre la conjugació dels verbs regulars i dels verbs irregulars més comuns.

Un índex alfabètic que hi ha al final del llibre, permet que la consulta es pugui fer amb facili-tat i rapidesa.

103

Edito

rialB

arca

nova

His

tòria

Carles I, nét dels Reis Catòlics, va heretar els regnes hispànics, llevat de Portugal.A partir d’aleshores la mateixa persona va ser rei de tots els regnes. Aquests,però, van continuar amb les seves pròpies institucions i només compartien elrei. A Catalunya hi continuava manant la Generalitat i les lleis les feien les Corts.

El descobriment d’Amèrica

A l’Edat Mitjana els mariners no gosaven endinsar-se en els oceans. Navega-ven sempre arran de costa. El gran comerç es realitzava amb vaixells pelMediterrani. Als seus ports els comerciants hi adquirien teixits de seda,pedres precioses i espècies. Aquests productes eren duts als ports per carava-nes de comerciants àrabs des de l’Índia i la Xina.

El comerç d’espècies era el que rendia més: el gingebre, la nou moscada, elpebre o la canyella es consumien molt més que ara. Els posaven en els ali-ments i en els remeis. Els portuguesos i els castellans volien anar a buscardirectament les espècies a l’Índia i a la Xina. Per això els portuguesos inten-taven donar la volta a l’Àfrica per arribar a l’Índia.

Un mariner anomenat Cristòfol Colom va pensar que es podria arribar a l’Ín-dia per l’oest, travessant l’Atlàntic. Creia que la Terra era rodona. Va oferir elseu projecte als reis de Portugal, que el van rebutjar. Els Reis Catòlics, encanvi, el van escoltar i van pagar el viatge. El 13 d’agost de 1492 CristòfolColom i un centenar de mariners van sortir del port de Palos de la Fronteraamb dues caravel·les i una nau. Es van endinsar en l’oceà Atlàntic. Van toparamb Amèrica el 12 d’octubre del mateix any.

Després del descobriment d’Amèrica va començar la conquesta i ocupaciódels seus territoris. Primer van ser els castellans i els portuguesos. Poc despréshi van anar els francesos i anglesos. Així es van anar creant les primeres colò-nies. El gran comerç va passar del Mediterrani a l’Atlàntic.

Els conquistadors van imposar als habitants d’Amèrica la religió cristiana i laseva llengua. Sovint els van maltractar i els feien treballar gairebé com a esclaus.

102

Edito

rialB

arca

nova

L’Edat Moderna

L’Edat Moderna se situa entre l’Edat Mitjana i l’Edat Contemporània i s’es-tén des del descobriment d’Amèrica fins a la proclamació dels drets humans(1789). Ocupa, per tant, els segles XVI, XVII i gairebé tot el XVIII.

Els Reis Catòlics

Quan comença l’Edat Moderna, a la península Ibèrica hi havia cinc regnes:Castella, la Corona catalanoaragonesa, Portugal, Navarra i el regne islàmic deGranada. Cadascun d’aquest regnes tenia un rei diferent.

L’any 1469 es van casar el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel de Cas-tella. Pocs anys més tard els dos prínceps van esdevenir reis dels seus regnes.El papa de Roma l’any 1496 els va donar el títol de Reis Catòlics. Els ReisCatòlics van conquerir el regne de Granada l’any 1492 i el van incorporar aCastella. Més tard també van incorporar-hi Navarra.

Màlaga

Lisboa

Saragossa

Porto

Coïmbra

Pamplona

Salamanca

Còrdova

SevillaGranada

Toledo

València

Segòvia

Jaén

Barcelona

Múrcia

Valladolid

Medina del Campo

REGNE DEGRANADA

PORTUGALCORONA

DE

CASTELLA

CORONA

CATALANOARAGONESA

NAVARRA

0 200 km Principals ciutats de la monarquia hispànica i Portugal

Illes Canàries

La monarquia hispànica

El Cercle d’Educadors5