Maig 2009N. 29USTEC·STEs

Intersindical Alternativa de Catalunya

L’ Escola Moderna, ahir i avuiFrancesc Ferrer i Guàrdia

18591909

Francesc Ferrer i Guàrdia

2

USTEC·STEs

Maig/2009

16

6

Maig 2009. Núm. 29

USTEC·STEsBarcelona (08007): Ronda Universitat, 29, 5è Telèfon 93 302 76 06 - Fax 93 302 55 99 Girona (17001): Eiximenis, 14, 2n 2a Telèfon 972 20 20 34 - Fax 972 41 17 03 Lleida (25002): Pg. Ronda, 2, 1r 4a Telèfon 973 26 30 32 Fax 973 272507Tarragona (43003): August, 21 entl. 1a Telèfon 977 23 52 63 Fax 977 23 90 04 Tortosa (43500): Rosselló, 6, entl. Telèfon i Fax 977 51 10 46 Maresme Telèfon: 609 76 94 45 Alt Urgell i Cerdanya: 687 77 85 77Pallars Jussà i Pallars Sobirà: 676 66 67 54Correu electrònic: barcelona@sindicat.net girona@sindicat.net lleida@sindicat.net tarragona@sindicat.net

EQUIP DE REDACCIÓ: Josep Aparicio, Joan Barahona, Montserrat Bayot, Josep Mª Cervelló,Xavier Díez, Arcadi Figueres, Montserrat Mir, Narcís Rispau, Iñaki Mingolarra COL·LABORACIONS:Victòria Camps, Jaume Carbonell , Agustí Coromines, Emili Cortavitarte, Xavier Díez, GemmaMartín, Iñaki Mingolarra, Joan-Francesc Pont, Francesc Saló, Pere Solà, Mª Pau TraynerDISSENY GRÀFIC, MAQUETACIÓ: Josep Aparicio. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Joan Barahona Edita USTEC·STEs DIPÒSIT LEGAL: L-274-1996

18

4 Cronologia d’una èpocaRepàs als principals esdeveniments polítics, socials i cul-turals a cavall entre els segles XIX i XX.

Passat i present de l’obrade Ferrer i Guàrdia En els seus articles, Victòria Camps, Joan-Francesc Pont,Francesc Saló i Jaume Carbonell ens descobreixen lavessant més innovadora i socialment compromesa delnostre pedagog.

EscolesEls quatre centres educatius catalans que porten el nomde Ferrer i Guàrdia ens expliquen què representa per aells la figura del pedagog.

Taula rodonaAgustí Coromines, M. Pau Trayner, Emili Cortavitarte iGemma Martin ens apropen a la figura d’un Ferrer iGuàrdia llunyà en el temps, però ben actual pel que fa alseu llegat.

TestimonisDeixebles i seguidors de Ferrer i Guàrdia ens endinsenen el coneixement d’aquesta figura a partir de les sevesexperiències i vivències.

32

EDITORIAL

El 13 d'octubre es compliran 100 anys de l'afusellament, al castell de Montjuïc, deFrancesc Ferrer i Guàrdia. Tenia 50 anys i el poder establert de l'època -l'Església, la clas-se política, la premsa...- el va convertir en el boc expiatori, en el símbol de la seva ven-jança per la Setmana Tràgica de juliol de 1909.

Un judici militar sumaríssim i sense garanties en va decidir l'execució, i tota la societat benpen-sant -amb l'honesta excepció del poeta Joan Maragall, que va demanar clemència- va donar elvistiplau a la revenja.Lliurepensador, maçó, pedagog, republicà, anarquista i apassionat per la vida, va creure aferris-sadament en l'educació com la via de l'alliberament personal dels humans. La seva EscolaModerna, amb la defensa de la coeducació, de la natura, de la raó i del pensament científic coma eixos de l'aprenentatge dels infants, però també de la coeducació de classes socials i de la impli-cació de les famílies en el procés educatiu, va ajudar a obrir camins per a la pedagogia posterior.Avui, 100 anys després, en un món diferent un cop transcorregut un segle esfereïdor, alguns delsinterrogants que es plantejaven el 1909 continuen sense una resposta clara. Tenim un sistemaeducatiu laic?, quin és el pes de l'escola concertada confessional?, on és la coeducació de classessocials en les escoles concertades que seleccionen el seu alumnat?, per què se subvenciona ambfons públics escoles que practiquen la segregació de sexes?... Realment estem fent del sistemaeducatiu una eina de més creixement i de major llibertat personal i social?, estem educant en iper a la llibertat i la responsabilitat al nostre alumnat?Potser avui és un bon moment per repensar un passat que es vol ignorar, i no oblidar les lliçons-profitoses en ocasions i controvertides en altres- d'aquest català, que és, segurament, més esti-mat i recordat a Itàlia, França, Bèlgica, EEUU o Argentina que a casa seva.I mirant cap enrere, no oblidem el rostre dels seus botxins.

En el record, encara

La càrrega, de Ramon Casas, retrata un moment de la vaga general de 1902, un episodi que reflecteix les convulsions del període de la nostra història que li va tocar de viure a Francesc Ferrer i Guàrdia.

3

USTEC·STEs

Maig/2009

4

USTEC·STEs

Maig/2009

Ferrer i Guàrdia 1851

Concordat Espanya-Vaticà:l’Església pot inspeccionarescoles i universitats.

1855Les associacions obreres deBarcelona exigeixen l’escolagratuïta i universal.

1857Llei Moyano, que promulga unainstrucció bàsica, a càrrecdels ajuntaments, però ques’incompleix de manera gene-ralitzada.

1859Neix a Alella, Francesc Ferrer i

Guàrdia.Charles Darwin

publica L’origende les espè-cies, querevolucionael pensa-ment occi-

dental.

1864Es constitueix a Londres

la AIT, o Primera Internacional.Hi participen catalans.

1868Revolució de La Gloriosa i cai-guda de la monarquia borbòni-ca. Inici del Sexenni Demo-cràtic.Giuseppe Fanelli, delegat de laPrimera Internacional, enviatper Mikhail Bakunin, arriba aBarcelona.

1870Es culminen els processos d'u-nificació d'Itàlia i d’Alemanya.

1871Comuna de París: primeraexperiència d'un govern auto-gestionat, sota els principisinternacionalistes.

1873Ferrer i Guàrdia s’introdueix alrepubicanisme, a la francmaço-neria i a la Internacional.

Primera República amb Pi iMargall com a president.Revoltes cantonalistes i insur-recció carlina.

1874El general Pavía acaba ambl'experiència republicana.Cánovas i Sagasta inicien laRestauració borbònica ambAlfons XII.

1876Alternança en el poder de dospartits dinàstics: caciquisme,centralisme i frau electoral.

Creació, a Madrid, de laInstitución Libre de Enseñanza.

1879El ministre francès Jules Ferry,impedeix als ordes religiososimpartir ensenyaments i creal'escola republicana pública,gratuïta i universal.

1880Es relacionaamb el cerclepolític deFrancesc Pi iMargall i elsfederalistes.Espanya abo-leix definitiva-ment l'esclavi-tud.Paul Robin,inspectoreducatiu iinternaciona-lista, dirigeixl'orfenat deCempuis, aFrança, amb

principis que influiran Ferrer iGuàrdia.

1882Es crea a Sabadell una escolasegons els principis de laInstitución Libre de Enseñanza.

1883Contactes amb els republi-cans exiliats a França i la dis-sidència barcelonina. Mort de Karl Marx.Otto von Bismark impulsa laprimera llei de seguretat sociala Alemanya.

1885Sant Feliu de Guíxols: s’hifunda l'escola La Verdad, unade les primeres fonamentadesen els principis pedagògics lli-bertaris. Conferència deBerlín per al repartiment colo-nial de l'Àfrica, no sense uncert discurs "civilitzador".

1886Revolta republicana a SantaColoma de Farners.Exili a França. A Chicago, una vaga per acon-

seguir les vuit hores acabaamb cinc màrtirs obrers.S'inicia, doncs, la celebraciódel Primer de maig.

1888Primera Exposició Universal aBarcelona.

1890A Barcelona, Sabadell i Girona,s’hi celebra per primera vega-da el Primer de Maig.

1892Participa clandestinament en elcongrés interna-cional de lliure-pensadors, aMadrid, onconeixAlejandroLerroux. Bases deManresa,documentfundacional delcatalanisme con-servador.Piotr Kropotkin publica Elsuport mutu, referència entreels anarquistes catalans delcomunisme llibertari.

1893Gir del seu republicanisme capa l'anarquisme i plantejamentde l'educació com a eina trans-formadora de la societat. Atemptat contra la burgesia alLiceu. Onada d'atemptatsterroristes comesos per anar-quistes a França. Paul Robin (1837-1912)redacta el Manifest als parti-daris de l'educació integral,que inspirarà Ferrer i Guàrdia.

1894Coneix Ernestine Meunié, unaalumna amb una gran fortunaque li proporcionarà suport enl'intent de creació d'una escolamoderna.

1896Participa al Congrés de laInternacional de Londres, ambla ruptura definitiva entre mar-xistes i anarquistes. Ferrerpren partit per l'anarquismeProcessos de Montjuïc, en què

Pius

IX

Comuna de París (1871)

Pi i Margall

Piotr Kropotkin

Char

les

Darw

in

5

USTEC·STEs

Maig/2009

i la seva èpocaarran d'un atemptat, es perse-gueixen els anarquistes irepublicans. Més de 400detinguts, tortures, 28 con-demnes a mort... Es genera unescàndol internacional.

1898Contacta ambOvide Décroly iestudia les pro-postes dePestalozzi i F.Fröbel. Guerra

hispano nord-ame-ricana amb la pèr-

dua de les colònies deCuba, Puerto Rico, les

Filipines. Émile Zola escriu l'ar-ticle J'accuse.

1899El poeta anarquista i modernis-ta Emili Guanyavents escriu lalletra actual d'Els Segadors.

1900L'Estat crea el Ministerio deInstrucción Pública. Fins ales-hores, l'educació depenia d'unadirecció general del Ministeriode Fomento.

1901Hereta un milió de francsd'Ernestine Meunié i pot enge-gar l'Escola Moderna, al carrerde Bailèn, 56, de Barcelona.Apareix el primer Boletín de la

EscuelaModerna. Finança eldiari La HuelgaGeneral .

1902Primera vagageneral massi-va aBarcelona perles vuit hores. Es creal'Ateneu

Enciclopèdic Popular, un intentinterclassista de generar insti-tucions pròpies de difusió cul-tural.

1903Es funda l'Instituto deReformas Sociales, que tractad'implantar tímides polítiques

de salut, previsió i normeslaborals.

1904L'Escola Moderna ja té 114alumnes. Es proclama la lleique regula el descans dominical.

1905La revista satírica Cu-Cut ésassaltada i destruïda per ungrup de 250 militars ofesosper un acudit.Diumenge sagnant a SantPetersburg, al qual segueix unfracassat procés revolucionaria Rússia.Einstein publica la teoria de larelativitat.La Tercera República Francesaproclama la separació total del'Església i l'Estat.

1906

Es comptabilitzen uns 1.000alumnes en 34 centres sotainfluència directa o indirectade l'Escola Moderna.Mateu Morral, bibliotecari del'Escola Moderna, atemptacontra el rei Alfons XIII. Ferrerés acusat de complicitat iempresonat sense judici alllarg d'un any. L'EscolaModerna és clausurada. Ley de Jurisdicciones: se sot-met la dissidència política isocial a la justícia militar.Fundació de la SolidaritatCatalana, que tracta d'articu-lar el catalanisme polític.Llei del descans setmanal aFrança.Es funda el Partit Laborista ala Gran Bretanya.

1907Ferrer és absolt en el seu judi-ci, però l’escola es manté clau-surada.Segon exili a França , onescriurà La Escuela Moderna.Visita París, Brussel·les iLondres, on és aclamat i pre-sentat com a víctima de l'obs-curantisme espanyol. És acollitper Kropotkin.Es crea l'Associació de mes-tres laics racionalistes, vincu-lada a Ferrer i al republicanis-me lerrouxista.Constitució de la SolidaritatObrera, intent d'organitzacióde l'anarcosindica-lisme català, prece-dent de la CNT, querep l'ajut econòmici organitzatiu deFerrer.Victòria electoral al'Ajuntament deBarcelona deSolidaritatCatalana. Fundacióde l'Institutd'Estudis Catalans.Congrés anarquistad'Amsterdam, on esproclama la vagageneral revolucionària com aeina de transformació social.

1908Des de Brussel·les inicia lapublicació de L'École Renovée.Ferrer organitza la LligaInternacional per a l'educacióracional de l'infant.L'Ajuntament barceloní vota lacreació d'escoles municipals. Elbisbe Casañas, impedeix lacoeducació i la no-obligatorie-tat de classes de religió.Els republicans radicals deLerroux guanyen les munici-pals.Es fabrica el primer Ford T.

1909Vaga general contra la guerracolonial al Marroc. SetmanaTràgica. A Barcelona, la pro-testa antimilitarista adopta uncaràcter anticlerical.

Ferrer tracta d'unir-se a larevolució; però, sense

suports, passarà els diesaïllat i vigilat.

Després d'una campanya delbisbat barceloní i d'Enric Pratde la Riba, Ferrer és detinguti acusat de ser instigador dela revolta. Se li fa un judicimilitar sumaríssim i és con-demnat a mort.

Gran campanya internacional aFrança, Bèlgica, Anglaterra,Itàlia i Alemanya contra l'em-presonament de Ferrer.Malgrat tot, Ferrer és afusellata Montjuïc el 13 d’octubre.

A partir de setembre es clau-suren pràcticament totes lesescoles laiques (unes 122només a Barcelona) i s'iniciauna persecució contra el pro-fessorat de les escoles racio-nalistes.

1910Es constitueix a Barcelona laCNT.El 8 de març es commemoraper primera vegada el DiaInternacional de la DonaTreballadora.S'incia la revolució mexicana.Com en altres revoltes poste-riors, Ferrer esdevé una iconaentre els sectors llibertaris.

1911S'erigeix un monument aBrussel·les a la seva memòria.El 29 de desembre, el TribunalSupremo de Guerra y Marinaexculpa pòstumament Ferrerde les seves responsabilitatsdurant la Setmana Tràgica.

Setmana Tràgica

San Petesburg, 1905

Ovide Déclory

Passat i present de l’obrade Francesc Ferrer i GuaAquest monument a Ferrer i Guàrdia,rèplica del de BruMontjuïc, estava ubicat originalment a la plaça d’Urquinno va ser restituït, però en aquest altre emplaçament.representat i representa, encara la figura d’aquest pedels següents articles.

6

USTEC·STEs

Maig/2009

aardia

7

USTEC·STEs

Maig/2009

ussel·les (pàgina 13), ara a prop del Palau Nacional denaona. El franquisme el va fer retirar i fins fa uns anys Una història que no deixa de ser un símbol del que hadagog, una figura rica en matisos, tal com suggereixen

8

USTEC·STEs

Maig/2009

D el magisteri de Francesc Ferrer i Guàrdia ensn'han quedat dos missatges que, de fet, són com-

plementaris. El primer és el d'una educació indivi-dualitzada que faci possible el desenvolupament deles potencialitats de cada persona i de la seva capaci-tat per a un pensament individual i lliure. El segon és

la lluita per una escola laica fundada en els valors dela ciència i de l'humanisme, i també en els principis dela solidaritat i l'ajuda mútua. Autonomia i laïcitat, perdir-ho de la manera més breu possible, són dos idealsque, un segle després de la creació de l'EscolaModerna, encara no hem estat capaços d'entendreadequadament.

Començaré per la laïcitat, ja que sembla que siguil'objectiu més difícil d'acceptar per tota la societat.Molts anys d'escola religiosa han deixat una emprem-ta que costa d'esborrar. S'ha de dir que l'educació diri-gida per una confessió religiosa té resolts molts pro-blemes i compta amb respostes predeterminades pera moltes preguntes. Quan hi ha una doctrina, espe-cialmente si és molt concreta pel que fa als temesmés escabrosos de la moral, la formació de lespersones és senzilla. Tenim un motlle i tothoms'hi ha d'adaptar. És per això que l'educació con-fessional no serveix per ensenyar l'autonomiade la consciència, que hauria de ser la finalitatde qualsevol educació en una societat plural idemocrática. Com ensenyar el nen a pensarlliurement i a raonar les respostes si aquestesdepenen d'una autoritat trascendent o d'unaEsglésia que no pot ser refutada? L'educacióestrictament religiosa del franquisme pot ser vasaber transmetre alguns valors que avui estanmassa oblidats, com el del respecte a l'autoritat quemai no es qüestionava. Però l'autonomia de la cons-ciència no era un principi reconegut. En els catecismescatòlics no hi havia lloc per al dubte, quan la capacitatper dubtar és una de les actituds més necessàries idemocràtiques davant la diversitat d'opinions.

Si és cert, tal com va deixar molt clar Kant, que lamoral no pot ser heterònoma, sinó que ha de ser

autònoma, les seves màximes han de brollar de l'úspersonal de la raó i de la pròpia consciència. La con-seqüència òbvia d'aquesta afirmació és que la moralnomés pot ser laica. Una moral derivada d'una doc-trina religiosa és heterònoma i només pot ser entesacom a moral en el ple sentit de la paraula si la perso-na que l'accepta ho fa després de raonar i argumentara favor de la normativa religiosa des de paràmetres icriteris no religiosos. M'explico. Si la doctrina evangè-lica és la millor guia moral i Jesús n'ha de ser unmodel, cal poder explicar per què la figura de Jesús escorrespon més que cap altra a un ideal moral. La doc-trina de l'amor i l'estimació mútua és un excel·lentprincipi moral, però ho és més enllà que sigui un mis-satge evangèlic. Ho és perquè la moral ha de tenircom a base l'amor i no pas l'odi, per definició.

Laïcitat i autonomia de la persona són, doncs, unamateixa lluita. Només un pensament laic, sense lli-gams indestructibles, serà autònom. L'autonomianomés florirà en el si d'un Estat que no es proposiimposar res llevat dels mínims ètics a què ja nopodem renunciar perquè són la base dels dretshumans.

L'educació confessional noserveix per ensenyarl'autonomiade la consciència

Aprendre a ser lliuresVictòria CampsCatedràtica de filosofia moral i política

9

USTEC·STEs

Maig/2009

Quan el progrés vol dir educacióJaume Carbonell SebarrojaDirector de Cuadernos de Pedagogía

F rancesc Ferrer i Guàrdia, com moltsaltres llibertaris i lliurepensadors

de la seva època, tenia una gran con-fiança en l´educació com a motor delcanvi social i de l´emancipació de lespersones. El seu projecte pedagògicparteix d´una crítica radical al pensa-ment i a les pràctiques més conserva-dores i tradicionals, hegemonitzadestant per l´integrisme eclesiàstic comper la burocràcia i el classisme del´ensenyament estatal. En el contexthistòric de principis del segle XX eraimpensable plantejar una alternativapedagògica dins de l´escola pública,per la qual cosa crea l´Escola Modernagràcies a un seguit d´ajuts i llegats queli arriben. Aquest panorama canviaamb la proclamació de la II República,durant la qual les idees de Ferrer id´altres pedagogs renovadors són aco-llides amb una certa normalitat.

Què pretenia l´Escola Moderna?Ferrer parteix de la convicció que laneutralitat no és possible i que, perdamunt de tot, cal forjar una nova ciu-tadania, lliure i crítica, que es puguirebel·lar contra el sistema establert iinjust del capitalisme. Un objectiu ques'ha d'aconseguir amb un coneixementbasat en la raó i els fets demostrables:el que s'anomena racionalisme cientí-fic. En aquesta escola, per exemple, s'hiva introduir la teoria del darwinisme,un fet que aleshores es podia conside-rar revolucionari. Aquests principissón presents en el pla d´estudis, en lessortides a la natura i a les fàbriques, enels textos que editava la mateixa EscolaModerna, en les conferències dominicalsofertes a les famílies…, en qualsevol inter-venció docent.

Hi ha, també, tres aspectes més remarcables en elseu ideari: l´aposta per l´educació integral -entesacom el desplegament de totes les potencialitats delséssers humans-, en la línia del que proposaven altresmoviments vinculats a la tradició marxista i del´Escola Nova; la coeducació de sexes, una altra nove-tat insòlita a l´època; i la coeducació de classes socials,ja que es barrejaven infants pobres i rics en el mateixcentre per aprendre a llimar diferències i a conviure

en una futura societat més democràtica i igualitària.Que Ferrer i Guàrdia hagi estat mitificat per uns i

maleït i ignorat per molts altres és, fins a cert punt,comprensible, perquè el seu afusellament, ara fa justcent anys, s´ha convertit en el símbol d´un modeld´educació controvertit. Avui, quan es parla tant derecuperació de la memòria històrica, no pot quedar enl´oblit de les noves generacions i és el moment, també,de fer-ne noves lectures i interpretacions, lluny detòpics, dogmatismes i estereotips.

El quadre de Joan Planella il·lustra l’explotació infantil que explica els elevatsíndexs d’analfabetisme

10

USTEC·STEs

Maig/2009

V ull apuntar dos aspectes importants en la consi-deració sobre el fundador de l'Escola Moderna. El

primer té a veure amb la seva funció d'activador del'educació "nova" i del sindicalisme docent, mentreque el segon es refereix a la seva significació pública,a cent anys del seu inic afusellament.

No se sol discutir gaire, a hores d'ara, ni l'originalitatni la importància de la proposta educativa ferreriana,sincrètica o eclèctica a tots efectes, amb elements del'"escola nova", de la tradició llibertària i de la filosofiapositivista i vitalista. Al final de la seva trajectòria, Ferrerva fer una aposta decidida pel sindicalisme docent, a tra-vés de la revista L'École Renovée (extensió internacionalde l´Escola Moderna), una revista que -deixà dit en tes-tament- volia que es continués publicant.

El primer número de L´École Renové data del 15 d´abrilde 1908 i aleshores es publica a Brussel·les, al carrer deL´Orme, 1. Posteriorment, del 23 de gener de 1909 fins al31 de juliol, com també des del 20 d´octubre de 1909 fins

al 15 de febrer de 1910 (tresnúmeros) es publica a París.Van ser-ne secretaris deredacció J.F. Elslander, PaulGille i Maurice Dubois, que for-mava part d´un comitè de redacciótripartit, els dos altres membres delqual eren Ferrer i el militant llibertariCharles Albert. Aquesta terna es va fer càrrecde la revista després de la crisi de llançament delnovembre de 1908, en què se'n suspengué la publicacióper insuficiència d´abonaments (només 360). Dos mesosmés tard, el 23 de gener de 1909, reprèn la publicació,ara a París, al bulevard de Saint- Martin, 21. És precisa-ment durant aquesta etapa de 1909 que té un caràctermolt més sindicalista que racionalista llibertari.

L´ànima de la revista era aleshores Maurice Dubois,militant del sindicat d´ensenyants (mestres) del Senai membre de la federació nacional (francesa) de sindi-

Evocació de Francesc FerrePere Solà i GussinyerCatedràtic d'història de l'educació de la UAB

Aula de l’Escola Moderna de Barcelona

cats de mestres. Amb l´empenta de Dubois "la revue sedéveloppera passant à cinq cent dix abonnés au bout dedeux mois. Elle paraîtra avec le format, la périodicité heb-domadaire et la facture corporative des revues similaires".Recordem, en aquest sentit, el sumari del primernúmero de L´École Renovée: 1. L´École Moderne. 2. LigueInternationale pour l´Education Rationaliste de l´Enfance. F.Ferrer: La renovation de l´école. Domela Nieuwenhuis: Lapédagogie individuelle. P.Kropotkin: Un lettre. Paul Robin:Notes sur l´education. D´Arsac: Unrescapé. J.-F. Elslander: L´éducationnaturelle. Roorda van Eysinga:L´école et le savoir inutile." Méstard s'hi afegiren d'altres nomsde prestigi dins el moviment

racionalista, sindicalista i lli-bertari internacional (E. Key,A. Pratelle, J. Sergi, F.Tarrida del Mármol,Laisant, W. Heaford, etc.).També aquest autorfrancès es refereix encerta-dament a les fonts inspira-

dores (P. Robin, bàsicament)de la Lliga Internacional per

a l´Educació Racionalista de laInfància, que s'estrenà de formaoficial a l´abril de 1908, sota lapresidència de Ferrer, i amb C.A. Laisant de vicepresident, i ala secretaria, Henriette Meyer;mentre quatre membres dediversos països componien laresta d´integrants del comitè dedirecció i d´iniciativa.

Al seu moment Ferrer vaencarnar el desordre. Va seruna "figura de desordre" quevenia a estroncar la digestiódels poderosos. Les seves doc-trines eren la pesta. No se les

combatia amb idees, ni tan sols amb propaganda,sinó amb els fusells i també clausurant escoles i ate-neus. Absolt el 1907 de complicitat en l'intent deregicidi del sabadellenc Mateu Morral, el "sistema"no li permeté de reobrir l'escola, però en canvi,incomprensiblement, li permeté de continuar diri-gint l'editorial que publicava Kropotkin, De Buén iReclus.

Ningú no posarà en dubte l'emmirallament -la iden-tificació- dels catalans en personatges com Gaudí oVerdaguer. Però, en canvi, amb Francesc Ferrer iGuàrdia, segurament, i no crec que exageri gens, elpedagog dels Països Catalans més conegut internacio-nalment, després de Ramon Llull i de Joan LluísVives, la relació ja és tota una altra. Els catalans no ensidentifiquem pas amb un català universal, l'assassinat

11

USTEC·STEs

Maig/2009

Va ser una "figurade desordre" que venia aestroncar la digestió delspoderosos

er i Guàrdia

Ferrer i Guàrdia, detingut el 1906

12

USTEC·STEs

Maig/2009

"legal"(?) del qual va provocar, el 1909 i el 1910, mani-festacions multitudinàries de protesta a moltes ciutatsdel món. Un pedagog i editor que va inspirar iniciati-ves de cultura obrera arreu del món occidental. Enefecte, sembla com si amb Ferrer les forces vives de lacultura catalana hagin tingut i tinguin encara un pro-blema de bloqueig, que no sé si qualificar de freudià.

El resultat és que la cultura catalana no assumeixencara amb prou normalitat la figura i l'obra deFerrer. No les valora prou i les raons són diverses.Part de la intel·lectualitat nacionalista catalana les hajutjat massa visceralment i el catolicisme abans de laguerra i el marxisme acadèmic dels seixanta tampocno hi han ajudat gaire. D'acord, l'humanisme racio-nalista i laic de Ferrer mirava de superar el conflicteen el món en nom de l'harmonia de classes i sexes,però aquest mateix humanisme (i el personatge queel predicava com a símbol) es convertia en un con-flicte per als benpensants, que en van criminalitzarel missatge i la persona de la manera que tothomsap. Ara bé, aquest bloqueig identitari no deixaveure la dimensió universal o l'originalitat de l'obra,

o moviment, o proposta. Elsaspectes, anecdòtics o centrals(la qüestió de la defensa deFerrer de la violència revolu-cionària), han imperat sobre lesconsideracions de fons.

El resultat ha estat l'absènciade debat i d'aprofundiment crí-tic dels nostres intel·lectuals ipedagogs, que es va fer evidentl'any 2001, amb motiu del cente-nari de la fundació de l'EscolaModerna. Hi hagué aleshoresuna bona oportunitat perduda;en efecte, s'imposà un autènticdesert ideològic, amb prou fei-nes contrarestat per algunintel·lectual franctirador, comEduardo Haro Tecglen, aMadrid. Per la seva part, J.M.Martí i Font (El País 10/12/2001,p. 36) proclamava que el proyectopedagógico de Francesc FerrerGuardia cumple cien años i consta-tava que l' efemèride havia pas-sat inadvertida, però no n'apun-tava cap motiu. No hi ha hagutcap debat públic en aquestadirecció d'anàlisi i de separar elgra de la palla, una circumstàn-cia que obliga a repetir i a mag-nificar mites i contramites.

Conèixer vol dir reconèixer. I,quin dia les ins-titucions

de l'Estat espanyol, lamonarquia borbònica il'exèrcit, però tambéla potent es-tructura depoder terrenali espiritualque és la queté per seu elVaticà, reco-neixeranl'abús deforça i laviolació delsdrets humansde 1909? Quancaldrà esperarper tal que la cul-tura i l'escola catala-na reconeguin ambnormalitat la figura i l'obrade Ferrer?

Peu del monument a Ferrer i Guàrdia , a Barcelona

13Maig/2009

Monument dedicat a Ferrer i Guàrdia a Brussel·les, citutat on cada any se li ret un homenatge

USTEC·STEs

14

USTEC·STEs

Maig/2009

No és la meva intenció plantejar un estudi exhaus-tiu del període anterior a la creació de l'Escola

Moderna de Barcelona per part de Francesc Ferrer iGuàrdia, però sí deixar clars uns esdeveniments prouimportants que la van precedir i proclamar la vigèn-cia, encara avui, dels plantejaments pedagògics que lavan inspirar.

Dos condicionants marcaran la segona meitat delsegle XIX a l'Estat espanyol; d'una banda la signatu-ra del concordat amb la Santa Seu l'any 1851 i, del'altra, l'aprovació de la Llei d'educació, conegudacom a Llei Moyano, en referència al seu impulsor, el1857. Ambdós esdeveniments seran capitals perentendre com es va afavorir la presència desmesura-da, per no dir gairebé única, de l'Església a l'ensen-yament. Una presència que va anar en detrimentd'una insignificant xarxa pública en mans dels ajun-

taments que la podien finançar, i sota un estrictecontrol de l'Església local.

El període, conegut com a sexenni revolucionari,entre 1868 i 1873, es va caracteritzar per un constantenfrontament entre les diferents tendències del repu-blicanisme. Catalunya, d'un parer diferent al delsseus companys de la resta de l'Estat, es caracteritza-va per una concepció federalista, interclassista i decaràcter obrerista. És l'època de les societats obreres,però també del principi de la divisió dins el mateixmoviment obrer, entre els que compartien les ideesfederalistes i els partidaris de l'apoliticisme anar-quista. Es viu el naixement de la primera internacio-nal de treballadors i l'enfrontament entre els decaràcter apolític o anarquista i el marxisme. En defi-nitiva, és una època de constant canvi que nomésaporta, socialment parlant, la consecució del sufragiuniversal, mentre que a l'ensenyament continuasense produir-se una seriosa intervenció dels poderspúblics. Les idees circulants a l'època, en canvi, síque marcaran, i molt, la formació ideològica deFrancesc Ferrer i Guàrdia. És una època en què es viuuna monarquia importada amb la figura d'Amadeu Ide Saboia i una persistència del puritanisme monàr-quic representat pels carlins. És una èpocad'estat de guerra civil de caràcterestacional.

La proclamació de la IRepública el 1873, atesa laseva breu existència, nova fer possible la realit-zació d'una obra degovern de transfor-mació de la vida

social i política delpaís, tal com passavaa la resta d'estats méspròxims. Era l'èpocade la creació de xarxesd'escoles públiques, derevolucions liberals i deformació dels estatsmoderns. Aquestes concre-cions no van reeixir a l'Estatespanyol a causa del final radicalde la República amb el cop d'estat delgeneral Martínez Campos i la restauracióborbònica en la figura d'Alfons XII.

La restauració monàrquica borbònica de 1874 es vaallargar més enllà de l'afusellament el 1909 deFrancesc Ferrer i Guàrdia. És el període més interes-

Vigència d'un model pedagògFrancesc SalóMestre i membre del Consell Escolar de Catalunya

sant per entendre la seva concepció de l'ensen-yament i la creació de l'Escola Moderna. Algunsdirigents importants del republicanisme es vanhaver d'exiliar, com Ruiz Zorrila, i establerts aParís van tenir una gran transcendència en el casde Ferrer i Guàrdia. En la seva estada a França,Ruiz Zorrilla, que va tenir el mateix Ferrer iGuàrdia com a secretari, va facilitar una xarxade relació social i ideològica al creador del'Escola Moderna, que va marcar la seva concep-ció del món social d'aleshores i la percepció del'educació, en particular, com un element vitalde transformació i modernització.

Francesc Ferrer i Guàrdia, un home autodi-dacte, coneixedor de les idees federalistes, lliu-repensadores, maçòniques i anarquistes, ampliala seva formació amb la relació que manté, a l'e-xili, amb els pedagogs europeus que treballenen els seus estats per la creació d'una xarxa esta-tal d'ensenyament, basada en la laïcitat, la racio-nalitat i la modernització, per no dir l’allibera-ment social.

A l'Estat espanyol s'hi mantenia, si fa no fa, lamateixa situació que abans del període revolucionarii la I República. Socialment la situació havia anat can-viant i a Catalunya, sobretot, la revolució industrial,absent en bona part de la resta de l'Estat, va compor-tar l'augment de la classe obrera i el creixement de lesciutats, en particular Barcelona.

L'educació no havia canviat gaire i alguns regenera-cionistes com Ricardo Macías Picavea, J. Costa o LuisMorote, a finals del segle XIX, manifestaran quel'autèntic problema espanyol és pedagògic. La realitatera esfereïdora, l'analfabetisme arribava a més del 60%de la població, encara hi havia els mateixos 50 institutsde mitjan segle que, en canvi, convivien amb més de300 centres privats de caràcter, gairebé tots, confessio-nal catòlic. Els governs successius clamaven per lanecessitat de reforçar l'ensenyament oficial, però la rea-litat era que sense pressupost no s'hi podia fer gairebéres. Cal posar de manifest que entre 1900 i 1922 vanpassar 44 ministres d'educació, una xifra que posa enevidència la disbauxa del sistema educatiu públicespanyol. Una educació pública insuficient, que escola-ritzava les classes socials més humils, i una xarxa nooficial de caràcter confessional a la qual assistien leselits del país.

Davant aquesta situació, Ferrer i Guàrdia, que hatornat a Catalunya i ha heretat una considerable for-tuna d'una antiga alumna, emprendrà l'aventura de lacreació de l'Escola Moderna a Barcelona al setembrede 1901.

Els seus principis eren la coeducació de gènere i declasses, la formació de pares i mares i la laïcitat. Nocal dir res més per entendre que la seva experiènciano podia gaudir de simpatia en un país enquistat enel passat.

Els seus detractors el van acusar de fer negoci ambl'educació sota una pàtina revolucionària, una afirma-ció prou sospitosa sortint com sortia dels qui novolien pas canviar res.

La seva escola i l'editorial que va crear per respondrea la demanda del moviment obrer de tenir coneixe-ment dels nous corrents de pensament europeus, ensdeixa entreveure un personatge que desconfiava delpaper de l'Estat i que volia tirar endavant els seus pro-jectes. Un home amb uns principis que seguramentencara avui no s'han aplicat en la seva total plenitud,però que són vigents a casa nostra.

ic centenari

15

USTEC·STEs

Maig/2009

Ferrer i Guàrdia amplia laseva formació a l'exili, on esrelaciona amb els pedagogseuropeus que treballen per lacreació de xarxes estatalsd'ensenyament, basades enla laïcitat, la racionalitat i lamodernització

L’Escola Moderna estava situada en aquest edifici del carrer de Bailèn de Barcelona

16 Maig/2009

USTEC·STEs

Agustí Coromines és mestre, ex-director d'escola i doctor en pedagogia. Ha realitzat diversos documentalscom"Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat", "Els mestres catalans, de la guerra a l'exili", "Infants i ciutadans".És també autor dels llibres "Modelos y medios de comunicación de masas, una propuesta de educación envalores" i "L'escola i la societat de la informació, pensem-hi!"

Mª Pau Trayner i Vilanova. Ha treballat en l'escola primària i els seus darrers 20 anys d'activitat docenthan estat com a catedràtica d'història a l’IES Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat. Actualment jubilada,és psicòloga, doctorada en antropología cultural, llicenciada en ciències eclesiàstiques i teologia sistemàti-ca. Pertany a l'Institut de Religioses Escolàpies. Ara dedica els seus estudis a la teologia feminista i a l’al-fabetització popular amb perspectiva de gènere.

Emili Cortavitarte Carra, llicenciat en història, professor de secundària i sindicalista de la CGT deCatalunya. Ha col·laborat en els llibres Memòria de la transició a Espanya i Catalunya i Sense memòria nohi ha futur; i és autor del pròleg sobre Salvador Seguí del llibre Escola de Rebel·lia; coautor de La RevoluciónLibertaria; i escriu sobre el moviment obrer, des de 2000, a l'Anuari de moviments socials que publica laBetiko Fundazioa.

Gemma Martin Sirarols, és directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Xavier Díez, sindicalista d'USTEC·STEs, que modera el debat, és mestre, llicenciat en filosofia i doctor enhistòria contemporània. Ha publicat diversos llibres sobre la història de les idees i sobre la Transició, par-ticipa en publicacions culturals i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Taula rodonaRepensant Ferrer iGuàrdia i l’EscolaModerna

17

USTEC·STEs

Maig/2009

Xavier Els punts sobre els qualspodríem conversar avui al voltant

de Ferrer i Guàrdia serien el mite, el contingut del'Escola Moderna, la significació històrica del personat-ge i, sobretot, la perspectiva que en tenim i les sevesreferències, tant del present com del futur.

Ferrer i Guàrdia va aglutinar tant un gran nombrede defensors com de detractors dins la Barcelona de laprimera dècada del segle XX. El seu afusellamentcausà un gran impacte, més a Europa que no pas aCatalunya, i permet de construir el mite que arribafins a l'actualitat.

Ferrer i Guàrdia fou molt recordat als anys 30; fins itot se li dedicà el que és avui la plaça d'Urquinaona iesdevé una referència al llarg de la Segona República.Torna a aparèixer amb molta força durant la transiciócom a model del que havia de ser una escola democrà-tica i moderna en oposició a l'educació autoritària delfranquisme. En els darrers anys ha tornat a ressorgir laseva figura gràcies al debat sobre la laïcitat.

Davant de totes aquestes circumstàncies i de totaquest seguit de polèmiques sobre el personatge, creieuque Ferrer i Guàrdia està sobrevalorat o infravalorat?

Emili Després de cent anys, jo crec que és un perso-natge infravalorat, i això és bastant evident. Jo crecque la seva dimensió pedagògica és una dimensió

molt important. Tot i així, no sabem quina haguéspogut ser i fins on s'hagués desenvolupat la seva tra-jectòria pedagògica, perquè li tanquen l'escola.L'experiència de l'Escola Moderna dura el que duraperquè hi ha un tancament governatiu de l'escola idesprés hi ha la seva mort violenta el 1909. El que ellplanteja des del punt de vista pedagògic, la seva apli-cació per al moviment obrer i sindical, en bona mesu-ra té prou dimensió com perquè valorem que somdavant d'un personatge clau en la pedagogia d'aquest

país i que jo crec que ha estat clarament infravalorat.Com a exemple podem dir que tot i la recuperaciódemocràtica, la plaça d'Urquinaona continua sent laplaça d'Urquinaona i no ha tornat a ser la plaça ded-

Ferrer i Guàrdia es carregael sentit mític de la religió,el sentit de la religió coma poder (Agustí Coromines)

Un monent del debat que tingué lloc el dia 6 de febrer de 2009

Pàgina 21>

18

USTEC·STEs

Maig/2009

Les nostres Ferrer i G

A Catalunya Els que veieu en aquestes pàgines. Els hi hem demanant que

Sens dubte, l'any 2009 és una data molt important en l'àmbit educatiu, ja que Francesc Ferrer i Guàrdia eraafusellat al castell de Montjuïc un 13 d'octubre cent anys abans. Nosaltres, des de la localitat de Sant JoanDespí i, concretament, des de l'institut d'educació secundària que porta el seu nom, volem commemorar el cen-tenari de la seva mort amb diferents actes i activitats, per tal de recuperar la seva memòria i els fets de l'èpo-ca que l'abocaren a aquest tràgic final.No podem oblidar que Francesc Ferrer i Guàrdia va ser el fundador de l'Escola Moderna i que en síntesidefensava una escola racional que fes de l'alumnat persones instruïdes, justes i lliures de tot prejudici.Saber inculcar als seus alumnes la importància de l'educació per al poble, col·laborar en la formació delsindividus per a una societat del coneixement, ensenyar continguts i transmetre valors alhora, lluitar peralliberar les ments de la ignorància, defensar la solidaritat i la igualtat, promoure la coeducació d'ambdóssexes sense fer distincions entre classes socials, instaurar valors democràtics i vetllar per la pau dins del'escola... Tot això és expressió d’una ideologia absolutament innovadora a l'època del nostre personatge iexemple per a la nostra trajectòria professional com a educadors, que n'és, encara avui, deutora.

Sant JoanDespí

escolesGuàrdia

hi ha 4 centres que porten el nom de Ferrer i Guàrdia. representa la figura d aquest pedagog en el seu centre.

El proper 10 de novembre de 2009 farà 25 anys de la inauguració de l'escola Ferrer i Guàrdiade Barcelona. El final d’un procés que no va ser gens fàcil, tal com reflecteix la placa queencara avui podem veure a l'entrada: "En este día, después de ocho añosde continuada lucha,los padres, maestros, alumnos y vecinos Inaguramos este colegio Ferrer i Guàrdia. Barcelona,10 de noviembre del 1984 "Des d'aquell dia l'escola col·labora amb el barri, hi està integrada i viu amb il·lusió tots els can-vis que es produeixen a la societat que l'envolta. El nostre nom ens representa, impregna tot el que fem i dinamitza els ideals que ens mouenen la formació del nostre alumnat. Volem ser un factor dinamitzador de la seva formació inte-gral, afavorir la convivència i el respecte entre tots, i fomentar un creixement personal posi-tiu des de la proximitat de les persones.Som una escola activa que vol generar oportunitats per a tothom i que viu la multiculturali-tat com un valor afegit que ens fa créixer, ens enriqueix i ens dinamitza, que transforma ladiferència en capacitat de millora. I tot ho podem resumir en una frase de Francesc Ferrer iGuàrdia: "Ensenyar és transmetre el gust pel saber."

L'escola Ferrer i Guàrdia de Granal pedagog impulsor de l'Escola ML'any 2006, el centre estrena nopedagog, i difondre'n la vida, el trDes d'aleshores tenim gravat a l'fer que els nens i nenes arribin aEls nens i nenes de l'escola coneixnaixement, durant el mes de genenen consciència de qui va ser i quBarcelona

ollers adopta aquest nom l'any 1989 a iniciativa de l'associació de veïns Sota el Camí Ral, en homenatgeModerna.ou edifici i l'equip de mestres aprofita l'ocasió per fer conèixer a tota la comunitat educativa la figura delreball, el compromís amb l'educació i amb la societat del moment, i les circumstàncies de la seva mort.entrada de l'escola un pensament que guia la nostra tasca: "La missió de l'Escola Moderna consisteix en ser persones instruïdes, íntegres, justes i lliures de prejudicis".(Francesc Ferrer i Guàrdia)xen Ferrer i Guàrdia a través de les activitats que realitzem cada any quan commemorem la data del seuer. Cada curs, segons la seva capacitat, treballen una part de la seva trajectòria vital o professional i pre-uè va representar aquest il·lustre pedagog.

El proper curs el nostre centre commemorarà el centenari de la mort de Francesc Ferreri Guàrdia. Un dels nostres propòsits serà difondre i recordar la seva reconeguda tasca,tant a casa nostra com en altres països. Membre i promotor de l’Escola Moderna, calreivindicar la seva figura com a pedagog en relació amb l’educació d’aquest país.Referent per a mestres i pedagogs, és hora de donar a conèixer a tota la comunitat edu-cativa els conceptes fonamentals de la seva pedagogia. La recuperació de la seva figuraens ha de fer recordar que va aportar importants innovacions en el camp de la pedago-gia i de l’estudi, amb valors i fonaments que, lluny de caducar amb el temps, són, enca-ra ara, referents per als mestres d’avui: coeducació, educació integral i universal. Ésper això que la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia ha de continuar present entre nosal-tres.

ElMasnou

USTEC·STEs

20Maig/2009

Granollers

21

USTEC·STEs

Maig/2009

cada a Ferrer i Guàrdia. I el seu monument es recu-pera l'any 1992, en plena disbauxa de les Olimpíadesi ara es troba arraconat a Montjuic. M'imagino que lamajoria de la població no sap ni que hi és.

Agustí Jo diria diverses coses. Per abordar el teu plan-tejament, jo crec que caldria situar-lo dins d'un miteuniversal, i que estaria entre els mites creats a l'entornde la lluita entre coneixement i poder. És la lluita pel

coneixement crític. Seríem en la línia de Sòcrates, enla línia de les lluites que hi ha hagut per l'emancipa-ció de les persones a través del coneixement i que elpoder sempre ha reprimit tot fent impossible que la

gent concebi un coneixement profund. Crec queFerrer està situat en aquesta línia. És veritat queFerrer ens obre moltes dimensions actuals que vanmés enllà dels principis de l'Escola Moderna, però jocrec que el que és interessant, és el seu compromísamb un model, un compromís que el porta a la mort.L'últim que diu és: "Vosaltres no sou culpables, viscal'Escola Moderna". Jo crec que encara estem inmersosen aquest conflicte dins el món de l'educació, conflicteque confronta coneixement i poder.

Mari Pau Moltes vegades, quan parlem de temes d'en-senyament ens centrem en el coneixement i ens deixemuna cosa que per si sola, tal com l'Emili ha dit, "ja escomenta", que és el fet polític. Penso que una de lescoses més importants de l'ensenyament és el fet polític.Tothom que ha volgut tenir poder ha hagut de controlarl'ensenyament. I si ell va tenir aquesta força, per a mi ésperquè va qüestionar molt profundament l'ensenya-ment catòlic i aleshores aquest ensenyament catòlic nova poder suportar la seva crítica perquè era molt cohe-rent.

Aquest personatge m'agrada molt per la seva ferme-sa. I també perquè es va saber passejar per Europa ambuna alumna seva i ho he trobat deliciós; penso que lesdones però també influeixen en la manera d'ensenyar.I després, és admirable la seva coherència fins a aquellsmoments que van ser tan durs. Però sempre que esparla de Ferrer fa por afrontar el fet del poder que vatenir la seva escola i la manera com s'hi ensenyava enrelació amb l'alternativa que representava la trajectòriadel seu temps, i penso que això avui també és una cosamolt real i que es torna a manifestar arran d'aquestalaïcitat que hem comentat al començament.

Gemma És evident que Ferrer, juntament amb la sevaobra, és un personatge infravalorat, sobretot al nostrepaís. Només se n'ha parlat o se n'està parlant en perío-des de democràcia (durant la segona república i durantla primera democràcia després de 40 anys de dictadura);per tant, la seva obra i les seves idees estan fortamentvinculades a la democràcia. Ara bé, a banda de ser moltdesconegut al nostre país, no ho és gens a França. Elsfrancesos des de fa uns anys editen un llibre que es diuQuinze pedagogs, on surt una tria dels diferents pedagogsque lluiten per la innovació al segle XX , i un dels esco-llits és Ferrer i Guàrdia. Jo penso que, al capdavall,Ferrer i Guàrdia és un català universal desconegut, des-conegut a Catalunya i desconegut a Espanya.

Xavier Ferrer i Guàrdia, com a lliurepensador, és com-pany de maçoneria del ministre Jules Ferry, un delspares fundadors de la Tercera República francesa, res-ponsable de la separació entre Església i Estat i que faque l'ensenyament ja no pugui estar en mans del'Església catòlica a França, sinó que l'Estat n'esdevé l'ú-nic responsable. Això "provoca" l'expulsió a la pràctica

En l'escola grega el model decomunicació és oral, i l'esco-la en què el model de comu-nicació és el llibre...,es tornamés individual (AgustíCoromines)

Xavier Díez, moderador del debat<Pàgina 17

dels ordes religiosos dedicats a l'ensenyament i que van,sobretot, a parar tant a Itàlia com a Espanya, amb unagran presència a Barcelona. Tenint en compte com fun-cionen les institucions públiques hispàniques aleshores(a principis del segle XX no hi ha un Ministerio deInstrucción Pública sinó que aquesta depèn d'una sub-direcció general dins l'organigrama del Ministerio deFomento), l'Església catòlica i molts ordes religiososfrancesos, que han estat expulsats cap a 1880, experi-menten una sensació de pànic davant Ferrer i Guàrdiaperquè coneixen la seva relació amb Jules Ferry, i sabenevidentment que el laïcisme a França n'ha provocat lasortida.

A més, a diferència d'altres casos, Ferrer té diners iamics influents; per tant, la seva proposta de crearl'Escola Moderna al carrer de Bailèn fa que bona partde les elits barcelonines -les econòmiques, les cultu-rals, les acadèmiques, però també les sindicals- esti-guin esperant-lo amb els braços oberts. Tot plegat,això explica l'èxit inicial la seva Escola. Ara bé, lesmoltes escoles religioses del voltant veuen aquestpedagog maçó i amic dels anarquistes com un perill,perquè recorden el que ha passat a França. I ell tam-poc no fa gaire res per dissimular les seves inten-cions. A tall d'exemple, el Divendres Sant de 1906 hiha una concentració d'escolars per la laïcitat contra-restada pel clergat i el bisbat de Barcelona que fanrepicar totes les campanes alhora, per evitar que els

parlaments que es fan en aquesta con-centració es puguin sentir. Poques set-manes després, els sectors clericalstenen l'oportunitat de venjar-se.L'atemptat contra el rei Alfons XIII, pro-tagonitzat pel bibliotecari de l'EscolaModerna, Mateu Morral, és l'excusa perprocessar Ferrer i clausurar l'EscolaModerna.

Però, seguint amb la seva dimensióinternacional, Ferrer va absorbint totala renovació pedagògica que passatambé a través d'altres pedagogsimportants com Sebastien Faure o PaulRobin. Ara bé, la meva pregunta éssobre la modernitat de l'EscolaModerna, ja que tracta sobretot d'im-pulsar les idees darwinianes i positivis-tes coetànies. Per tant, és el de l'EscolaModerna un model original a Barcelonao creieu que és, des del punt de vistapedagògic, excessivament eclèctic i pocinnovador?

Agustí Parlar de l'Escola Moderna ésparlar d'un gran ventall d'influènciesperquè en el fons l'Escola Moderna ésl'escola fruit de la Revolució Francesa.

Per tant, l'Escola Moderna no s'entendriasense Rousseau, sense Voltaire, etc. Però és un ventallque va des de posicions més conservadores fins aposicions més radicals. Crec que la diferència fona-mental és que no volen l'escola basada en l'autorita-risme. I això ho veiem des de posicions burgeses finsa posicions més d'esquerres L'Escola Moderna no lapodem situar només en un context molt reduït, sinóque ho hem de fer en un context de canvi o transfor-mació social. Si en fem una lectura superficial i lacomparem amb altres escoles modernes, potser sí quehi ha elements repetitius, com és lògic, però jo crecque l'Escola Moderna de Ferrer sí que aporta origina-

litats. La primera i molt evident és la introducció deles nenes a l'escola. Ja és hora que es digui que el pri-mer lloc on es fa coeducació és l'Escola Moderna.Abans de l'Escola Moderna no hi havia coeducació i

La gent, sigui quina sigui,sigui la institució que sigui,s'arrapa a l'ensenyament pertenir poder (M. Pau Trayner)

M. Pau Trayner

23

USTEC·STEs

Maig/2009

ja hi havia escoles noves, i escoles diguem-ne acti-ves, que no fan coeducació. Aquesta aportaciócrec que és fonamental.

Després hi ha altres elements que crec que sóntambé molt importants i d'una actualitat brutal,com és el tema del tractament de la informació. Undels elements claus de Ferrer és que diu que lainformació que es dóna a l'escola no serveix, per-què és una informació mítica, una informació senseconeixements, i ell, preocupadíssim per quina és lainformació que reben els nens i les nenes a l'escola,crea la seva pròpia editorial, i edita tota una sèriede llibres. Jo sóc de Granollers, i a Granollers hi hamestres que van estar empresonats per utilitzar elsllibres de l'Escola Moderna. A un mestre en concretel van deixar sortir un mes abans que es morís a lapresó; és a dir, que per a nosaltres representa un"Ferrer i Guàrdia" que tenim allà, un "Ferrer iGuàrdia" local. Jo crec que qüestionar quina és lainformació que reben els nens i les nenes a l'escolaés el que es planteja l'Escola Moderna.

Un altre tema important és que l'ensenyamentper a Ferrer, és un ensenyament col·lectiu; és a dir,el teu saber l'has de posar a l'abast del grup. Aquíés on hi hauria una diferència molt gran amb elque serien les escoles actives més burgeses, on"tu" ets l'ensenyament i prou. Com a conseqüèn-cia d'això, Ferrer proposa la correspondènciaescolar, perquè l'ensenyament no només ha de ser teu

sinó que allò que tu saps ho has de compartir. Aixòem sembla que té una originalitat i una actualitatenorme en un món immers en el tema de xarxes i ambtot el tema de l'educació més globalitzada i l'accés alconeixement.

Mari Pau Tot buscant coses per venir aquí, sobre elpersonatge de Ferrer em va cridar molt l'atenció elButlletí número 7 titulat “L'Origen del Cristianisme”.Vaig veure en el seu contingut un respecte total a lavida i a com les persones vivim aquesta vida. Noadopta cap actitud en contra d'altres possibilitats quehagin també fet el pas d'introduir l'ensenyament dinsde la societat. M'ha agradat moltíssim llegir aquesttros: "...l'Escola Moderna que aspira a formarintel·ligències lliures, responsables, aptes per viure undesenvolupament total de les facultats humanes fentfi exclusiu de la vida". He pensat que era una manera

de descobrir un Ferrer no tan agressiu com s'ha dit,sobretot en ambients religiosos i catòlics, perquè real-ment l'ensenyament ben fet ha de tenir aquest objec-tiu. Jo he treballat dins del món de l'escola pública,però també en escoles cristianes i catòliques. Semprehe estat en aquesta frontera i no trobava eines perdefensar Ferrer, i llegint aquest Butlletí número 7 hetrobat la pedra filosofal, les eines per defensar-lo més,per dir "Siusplau, aprofundim en aquestes personesque han estat capaces de formar intel·ligències lliures,responsables i respectuoses". Tota escola que no téaquesta finalitat per a mi és una escola que no serveix.

Xavier Explicaré una petita anècdota en relació ambel que acabes de dir. A la biografia que va escriure lafilla de Ferrer i Guàrdia, hi apareix la correspondèn-cia amb unes escoles religioses de Filipines que lidemanen al fundador de l'Escola Moderna que elsenviï més exemplars dels seus textos, perquè ja fatemps que els fan servir a les seves classes i tenen ungran èxit entre alumnes i professors. Això és un clarexemple que, malgrat que sigui titllat de menjacape-llans, el seu projecte és molt més ampli i obert del quemoltes lectures reduccionistes han afirmat.

Mari Pau Per això, per a mi, Ferrer i Guàrdia ésimportant quant a la realitat de l'ensenyament, això

És mentida que els exàmensestimulin l'aprenentatge(M. Pau Trayner )

Agustí Coromines

24

USTEC·STEs

Maig/2009

no ho dubta ningú. Però caldria també anar elaborantel fet polític. Perquè la gent, sigui quina sigui, sigui lainstitució que sigui, s'arrapa a l'ensenyament per tenirpoder. No per ensenyar l'altre, no per fer pensamentlliure, sinó per dominar la societat.

Emili Pel que fa a la dimensió internacional de Ferrer,penso que és molt difícil trobar un personatge a prin-cipis del XX que tingui unes connexions internacio-nals de tanta volada com ell: Spencer, Robin, etc. Això

ho veiem en els butlletins, on col·laboren una sèrie depersonatges importants del moment, tant de l'àmbitpedagògic, com filosòfic o polític. Des de franc-maçons, lliurepensadors, anarquistes, burgesos posi-tivistes, petitburgesos republicans, etc. Jo crec quetambé és important conèixer aquesta dimensió tanàmplia de contactes, que transcendeix la pròpia expe-riència de l'Escola Moderna i que alhora està creanttota una sèrie de línies i de reflexions pedagògiques iideològiques que estan molt per sobre de la seva prò-pia dimensió d'escola.

Estic d'acord també que moltes de les coses que pro-posa, i algunes de les que fa, (perquè també sabem que

hi ha una diferència entre la teoria i la pràctica), sónmolt transcendents i molt interessants i, fins i tot, moltactuals. Jo parlaria aquí de dues o tres idees bàsiques.La idea de coeducació social, jo no l'he sentit dir aningú. La idea no només de coeducació en el sentitque n'hem parlat abans, sinó de coeducació social; ésa dir, Ferrer vol construir una pedagogia que serveixiper a la coeducació de classes socials i això, a principisdel segle XX, en una estructura social tan dura, tancontundent, tan estratificada com la que hi havia ales-hores, jo crec que és molt important. Això fa que fins itot en l'etapa del 36 al 39 tingui seguidors com Puig iElias, que en un moment de confrontació tan duracom la Guerra Civil encara s'està plantejant aquestescoses.

Hi ha un tema molt difícil, i molt difícil de portar ala pràctica (nosaltres ho sabem també quan ens posemdavant d'una classe), que és com combinar la neutra-litat ideològica amb el compromís social. Aquestaidea que jo no transmeto veritats absolutes als alum-nes sinó que busco, o dono, opcions perquè ells trobinla seva pròpia llibertat, perquè es replantegin les

coses, analitzin la societat, etc.; i com això, efectiva-ment, no està al marge d'un compromís social, no estàlògicament exempt que els nens coneguin la realitatsocial i, a partir d'aquí, justament per aquesta idea dellibertat, arribin a la conclusió, o com a mínim a l'anà-lisi, de quina és la situació. En aquest aspecte, també hiha coses molt interessants al butlletí, de redaccions delsalumnes. Hi ha algunes coses que són fantàstiques. Perexemple, ara me'n recordo d'una visita dels reis aBarcelona, que és genial.

Per últim, el tema del laïcisme de què estem parlant.Hi ha una cosa que oblidem quan parlem de Ferrer i ésque ell transcendia el laïcisme. Era fins i tot crític, ambles experiències d'Estat. Arribava a afirmar que aquellsque canvien Déu, per la Pàtria, l'Estat i l'Exèrcit, doncs,evidentment, tampoc no ens serveixen, tampoc no ésaquest el laïcisme. Aquesta concepció de laïcisme tanàmplia jo crec que és absolutament actual, moderna, nol'hem superada i tindrem problemes per superar-la.

Gemma Jo vull esmentar dos conceptes de moderni-tat per complementar el que han dit l'Emili i l'Agustísobre l'Escola Moderna. Crec que és important desta-car el tema de la higiene escolar. Ara podríem definir-ho com educació per a la salut i, de fet, la higieneescolar és un tema que continua estant totalment d'ac-tualitat. I l'altra qüestió, sobretot, a destacar del'Escola Moderna, era el coneixement del medi: lesvisites a les fàbriques, les visites que els alumnes feienfora de l'escola per conèixer què passa més enllà deles seves parets. Jo penso que, a més, tots aquests ele-ments fan que Ferrer i Guaàrdia sigui qui situa en elseu moment l'educació en el centre de la societat.L'educació com a factor de transformació social, unaspecte en el qual també és un innovador.

S'està impedint que l'escolapública pugui fer una feinade coeducació de classessocials (Emili Cortavitarte)

Gemma Martin

Agustí M'agradaria comentar una altra vegada eltema del laïcisme. Crec que a l'obra de Ferrer no hiha cap crítica a l'espiritualitat, sinó a un tipus deconeixement doctrinal i institucional de l'Església. Aell li tenen tanta por perquè es carrega tota una sèriede símbols i de coneixement que no porten a la refle-xió, a la presa de llibertat; és a dir, t'has de creure totaixò i punt. Es carrega el sentit mític de la religió, elsentit de la religió com a poder. Quan llegeixes l'obrade Ferrer no s'hi reflecteix cap crítica a la dimensióespiritual de la persona, sinó que hi ha una críticaferotge a l'Església com a manipuladora i com aestructura de poder.

Un altre tema és que Ferrer plantejava el "perquè"de l'educació, més que no pas el “com”, que també,però com una conseqüència del perquè. Jo crec queaquí sí que ens trobem davant d'una de les gransmancances de l'educació a partir dels anys 70. Parlardel perquè de l'educació era com mal vist. I tambédestaca el sentit optimista que li cal a l'educació.Crec que és un tema clau i d'una gran actualitat.

De tota manera, si no hi ha un model social clar japots aplicar cinquanta mètodes diferents d'ensenya-ment, que ningú no en sortirà satisfet.

Mari Pau Quan llegeixo persones amb aquesta pro-funditat de pensament i d'acció, m'agrada buscarcoses petites que em diguin fins on arriba el seu graude malícia de transformació. Malícia entre cometes.

Per exemple, va instaurar el costum de decidir lescoses en assemblea. Que pocs n'hi ha de professorsque escolten el que diuen els alumnes! Tots estantraumatitzats perquè els alumnes es mouen molt osón agressius, però no n'hi ha gaires que s'atreveixina fer assemblees a les classes, per ensenyar-los el que

és una assemblea i com s'ha de portar.Una altra cosa que penso que va en contra de l'es-

tructura d'un autèntic ensenyament i que consolida lasocietat actual, són els exàmens. Ferrer reivindica queno hi hagi exàmens a l'escola; és a dir, cal eliminar lacompetitivitat. Deia que cadascú ha de donar elmàxim de si mateix, però no cal posar nota perquèaixò automàticament jerarquitza la societat. Jo ho

havia intentat amb companys de l'institut i anava bé.Ens posàvem d'acord amb els alumnes perquè ells esposessin la nota del treball que havien presentat i maino van presentar treballs que fossin una porqueria.Ells es posaven la nota i després la discutíem amb ladels professors. Per tant, és mentida que els exàmensestimulin l'aprenentatge. Per a mi, gens.

Després, va promoure el treball en equip, que es potfer de moltes maneres i, perdoneu que em posi com aexemple, però és que havíem arribat a fer treballs engrup, com realitzar murals de discussió d'un temahistòric. La nota era per a tots la mateixa. Aquestamanera de fer provocava moltes queixes entre la gentque no treballava gaire dins el grup i obtenia la matei-xa nota, però la idea de fons era promoure el treballen equip.

Xavier Si m'ho permeteu, ara faré una recapitulacióde les idees expressades, totes d'un gran interès.

1. Ferrer és crític amb l'Església com a institucióperò també és crític amb l'Estat. Això es veu en la sevarelació amb Jules Ferry, el creador de l'escola públicafrancesa, però l'école nationale només canvia Déu perl'Estat. Posteriorment Jules Ferry serà un dels gransdefensors del colonialisme i, evidentment, això aca-barà distanciant els antics confrares maçons, i alertaràFerrer sobre els perills d'una educació exclusivamenten mans de l'Estat. 2. Espiritualitat. Un dels reiteratserrors comés pels historiadors consisteix a creure que,com el marxisme, l'anarquisme és una ideologiamaterialista. L'antropòleg Gérard Horta, de laUniversitat de Barcelona, demostra que el movimentllibertari, com el lliurepensament, són movimentsprofundament espirituals, un fet corroborat per l'in-terès de molts anarquistes per l'espiritisme. Molts el

Una part del moviment sindi-cal i pedagògic s'estàcentrant en "com" fer lescoses i en aturar els cops...,i no avancem en el "perquè"de l'escola (Emili Cortavitarte)

25

USTEC·STEs

Maig/2009

Emili Cortavitarte

26

USTEC·STEs

Maig/2009

practiquen perquè en el fons el que fan és democratit-zar la dimensió espiritual de l'individu. Busquen esta-blir una relació directa amb el més enllà, sense inter-mediaris, ni litúrgies. Penso que Ferrer i Guàrdia téconsciència plena que cada persona posseeix unanaturalesa espiritual i, en tot cas, si topa d'algunamanera amb l'Església catòlica és perquè, malgrat tot,la religió esdevé una espiritualitat organitzada quereflecteix la desigualtat social a partir d'una concepciójeràrquica dels símbols catòlics. 3. Treball en equip iassemblearisme. Ferrer arriba a tenir una certa amis-tat amb Kropotkin, que és el personatge que mésinflueix en el pensament anarquista de principis desegle. Kropotkin, més enllà de la seva condició derevolucionari anarquista és un reputat científic queescriu La conquesta del pa, el llibre més influent entreels llibertaris d'abans de la guerra i que difon la ideaque una societat pot funcionar sense autoritat ni coac-ció, ni lluita per l'hegemonia, només a partir delsuport mutu i la col·laboració entre iguals. Com anaturalista dóna la volta a l'evolucionisme darwiniàperquè coneix moltes espècies animals no gaire bendotades per la naturalesa que aconsegueixen pro-gressar en un entorn hostil a partir del mecanisme dela cooperació i la igualtat.

M'agradaria també parlar de "la litúrgia" a l'escola,però no en el sentit mític de la religió. Fins i tot l'es-cola republicana va tenir una certa litúrgia que impli-cava una dimensió transcendent que feia que l'alum-ne i les famílies consideressin que cada classe esdeve-nia un acte important. Per tant, obrien les orelles,obrien l'esperit. En l'actualitat, tinc la impressió quehem perdut aquesta dimensió litúrgica, que hem arri-bat a una certa banalització educativa, en el sentitque, per exemple, les discussions aquestes sobre lesvacances dels mestres, del calendari escolar, són lesque tenen presència als mitjans de comunicació. Encanvi, no es parla en absolut de la transcendènciasocial de l'educació. A tall anecdòtic, he tingut algunsalumnes musulmans que a l'escola no paren quiets, iquan he anat a visitar-los al lloc on van a fer la sevaformació religiosa estaven amatents, abstrets, en unsilenci desconcertant. Em recordava l'atmosfera querespirava quan la meva àvia em portava a missa i tot-hom mantenia una actitud de respecte, més enllà decreure o no creure, de ser virtuós o de pecar a la pri-mera ocasió. En canvi, penso que en l'actualitat l'esco-la s'ha banalitzat tant que bona part dels problemes,diguem-ne disciplinaris, de menysteniment social,tenen a veure amb aquesta pèrdua de litúrgia, desacralitat de l'acte educatiu.

Mari Pau En el número 6 d'aquest butlletí hi ha duesparaules que m'han fet molta gràcia; diu que s'ha obli-dat la primera significació grega de la paraula "esco-la" que era "esbarjo i festa". Així doncs, esbarjo i festasembla que siguin una sola cosa, que és desordre. I noobstant, és una litúrgia de participació i de goig per atothom, i de llibertat. I no que la persona es quediasseguda i que no hi participi. Vull dir, el canvi queveiem a l'escola, el de la litúrgia que li exigim, per ami és per la consolidació de les normes de la societatactual. Mires la societat i mires l'escola i resulta queestem ajudant-nos mútuament perquè tot continuïigual. Si l'escola tingués una litúrgia de festa, -ara seré

irònica-, els pares trobarien que s’hi perd el temps. Encanvi, s’hi fan moltes fitxes o s'escriu molt, aleshoresels sembla que la criatura aprèn. Hi ha hagut perso-

Cal destacar de l'EscolaModerna l’interès pel conei-xement del medi: les visitesa les fàbriques, les visitesque els alumnes feien fora del'escola (Gemma Martin)

La premsa es va fer ressò del judici de Ferrer. A la foto, en elmoment de la sortida del jutjat.

27

USTEC·STEs

Maig/2009

nes que han vingut a parlar a l'escola, perquèels seus infants no saben llegir el diari com elllegien a l'escola del costat, que era privada. Ijo els vaig dir: "escolti senyora: vostè què vol?,que el seu fill sigui com un lloro?, o que enten-gui el que diu? Vostè no entén el que vol dirllegir". Penso que actualment som en unmoment en què no entenem el que vol direscola. L'hem emmascarada de tal manera queles litúrgies són les mateixes que hi ha a lasocietat i les festes que es fan a l'escola estantotalment integrades en la societat. No són lesfestes d'expressió i llibertat. Són de partits, delque sigui, i amb competitivitat. Fins i tot alscarnestoltes es donen premis a les disfressesmés boniques. Aquesta visió d'escola, aquestalitúrgia, aquesta expressió d'aquest sentimentd'escola està totalment trencat. Potser caldriaque fóssim militants per dir: "Ei, que escola voldir festa, no vol dir control", que aquesta és laparaula màgica actual.

Agustí A mi m'agradaria centrar-me en unparell de punts. Jo crec que no podem entendrel'obra de Ferrer i l'obra de la República dins delque seria el que s'ha anomenat marc de l'opti-misme pedagògic. Quan Ferrer diu "canvieml'escola, canviem la societat", pots pensar "quinvalor!". De fet, l'escola durant la República va ser unaescola molt lligada a un model de canvi social. Tambéés veritat que aquest optimisme pedagògic, aquestagran valoració d'aquest tipus d'escola surt en unmoment en el qual hi ha molt poca formació. L'accésdels moviments obrers a l'escola, (nosaltres tenim laraó però necessitem cultura!), els ateneus organitzencultura, és molt ben valorat. Tot això crea un marcd'optimisme pedagògic en què sembla que l'escola serà

la salvadora; per tant, hi ha una gran valoració socialde l'escola. Crec, amb tot el respecte i l'admiració, queseria interessant avançar cap a nous models perquè lasocietat d'ara no és aquella societat. Crec que hauríemde començar a pensar l'escola com una escola relacio-nada amb altres sectors socials. És impossible entendreel canvi social només des de l'escola. El canvi social had'anar junt i de bracet de l'escola: l'escola amb salut,amb moviments socials, amb diferent gent. L'escolasola no crec que es pugui plantejar un canvi social.

D'una altra banda, crec que molts plantejaments que

es fan a l'escola queden molt tancats dins del mateixmón escolar i no hi ha prou relació amb altres inquie-tuds socials. Per exemple, a mi m'ha sorprès que gairebémai no hi hagi moviments escolars que donin suport auna manifestació. Potser sí que n'hi ha, però és moltcomptat. Jo crec que el paradigma de l'optimismepedagògic ha de deixar pas a una "visió de l'escola mésrelacional, més ecològica" en el sentit d'ecosistema, inte-rrelacionada amb els altres elements socials.

I tot això ha anat a parar en aquell moment en quècal urgentment replantejar-nos el "perquè" de l'educa-ció amb un "perquè" social i un "model social". És undebat que s'hauria d'estendre.

Agustí Per això és evident que cal establir un debat enaquests moments.

Gemma És possible que en el seu moment l'EscolaModerna també fos un bolet, però tenia els ingredientsnecessaris perquè aquesta idea de transformació tirésendavant, a part dels elements innovadors que hemesmentat. Hi havia una cosa també molt important iera la implicació dels pares a l'escola. S’hi feien con-ferències els diumenges i els pares hi participaven, s'a-costava molt més als pares, que no deixaven els nens ise'n desentenien, sinó que -m’ho puc imaginar- que elspares també es feien responsables de la formació delsseus fills i es formaven ells mateixos tot assistint aaquestes conferències que es feien els diumenges.

S’hi feien conferències elsdiumenges i els pareshi participaven(Gemma Martin)

Judici de Francesc Ferrer i Guàrdia, situat al centre de la fotografia

28

USTEC·STEs

Abril/2008

Un altre tema lligat amb això era el que ara en dirí-em la "xarxa". Perquè l'arrel era a l'Escola Moderna,però totes les publicacions que s'hi van fer servir, totsels manuals que s'havien publicat de l'EscolaModerna, eren els manuals que també feien servir lesescoles racionalistes.

Respecte al que hem parlat de "neutralitat ideològi-ca", jo penso que l'Escola Moderna no era de capmanera neutral, ideològicament parlant, sinó ben alcontrari.

Emili Jo crec que la transcendència de l'EscolaModerna, tant en el sentit físic de l'escola com en elplantejament de Ferrer, té, al llarg de la història finsals anys 30, una dimensió molt clara. Tot el que ellplanteja és seguit a Catalunya i a Espanya pel sindi-calisme revolucionari o l'anarcosindicalisme; aixítrobem resolucions de Solidaritat Obrera, de la pri-mera CNT, de no sé quants congressos de la CNT enels quals hi ha un punt en què es diu que hem de

crear escoles racionalistes, hem de fer un augmentde les quotes perquè els nostres nens i nenes vaginamb això a aquest tipus d'escoles. Però és que no ésuna transcendència només d'aquí. La CGT francesaho fa, hi ha sindicalistes alemanys que ho fan, hi hauna part del sindicalisme revolucionari americà,tant del nord com del sud, que copia les experièn-cies i que les aplica. Però jo crec que la part mésimportant és que sí que té una transcendència detransformació social. Per a mi un exemple fona-mental és el Consell de l'Escola Nova Unificada aCatalunya en un moment de revolució. És unmoment d'aixecament militar i no estava preparadala revolució, però hi ha un intent de fer-la com amínim fins al maig del 37, i allà no només hi ha gentde la CNT sinó també gent de la UGT que es posend'acord amb un model del qual una part fonamen-tal està en Ferrer i creen per primera vegada enaquest país un sistema públic clarament transfor-mat, des del mateix Decret del Sr. Companys de cre-ació del Consell. Però també en una bona part de larevolució mexicana als anys 20, en determinatsterritoris zapatistes, i en altres, hi ha tota una sèriede processos que tenen com a conseqüència unmodel educatiu molt semblant. No és només Ferrer,ja que evidentment també hi havia Kropotkin,Robin i altres pedagogs positivistes burgesos opetitburgesos (sense mala intenció) que també hohavien plantejat i que tot això ho recullen.

D'altra banda, afegiria un parell de coses. Hempassat de la transcendència de l'escola al pàrquing,dit d'una manera exagerada, però és així. La granpreocupació, el gran debat en aquests moments ésquin calendari escolar tenim. No hi ha preocupaciópel sistema educatiu. La preocupació és com tenimels nens, quant aprendran i quantes coses classifica-bles. Per què tantes proves i exàmens?, per classificar

els alumnes, classificar els centres. Moltes de les cosesque ell deia, ara són impossibles si no és que les trans-formem. Nosaltres hem arribat a admetre com a tal la"coeducació" encara que la futura Llei de Catalunya,per cert, parla "d'educació mixta", ni tan sols de coe-ducació. Però hem consentit a fer coeducació simple-ment perquè ajuntem nens i nenes a la mateixa classe,però el que està passant és que cada vegada hi ha rolsmés masclistes que s'estan imposant, no necessària-ment des de l'escola sinó des de l'entorn, des de la TV,etc. En un sistema com el català en què un 40% de lapoblació assisteix a l'escola privada concertada, quees dedica fonamentalment a escolaritzar una part dela societat catalana situada de classe mitjana capamunt, s'està impedint que l'escola pública pugui feruna feina de "coeducació de classes socials" que, evi-dentment, sí que la vol fer, però el problema és si espot fer. Perquè és evident que l'escola pública s'estàquedant, en la majoria dels centres públics, amb unapart molt determinada de les classes socials catalanes.

La popularitat de Ferrer i Guàrdia queda palesa fins i tot enaquesta obra teatral, interpretada pel conegut actor Enric Borràs,molt popular per les seves interpretacions del Manelic de TerraBaixa, d’Àngel Guimerà

Estaria d'acord amb el que deia l'Agustí; és a dir,tornar a l'equació "Educació-Transformació"; si notenim una educació per a la transformació segur que

no la podrem fer, i si no transformem la societat notransformarem l'educació. D'altra banda, justament,aquest sistema educatiu el que ens planteja és que ensquedem dins de la classe. D'aquí la pel·lícula france-sa Entre les murs, dirigidida per Laurent Cantet. Jocrec que l'única possibilitat és que l'escola transcen-deixi el seu propi marc. L'escola amb el barri, l'escolaamb la ciutat i, per tant, que s'apropi al paper de lesescoles d'adults. O l'escola transcendeix i té unadimensió social que l'apropa a la societat que té al vol-tant i fa costat a tots aquests moviments socials i totsens preocupem del "perquè" de l'escola o caurem enallò altre. Fent autocrítica, penso que actualment una

part del moviment sindical i pedagògic s'està centranten "com" fer les coses i en aturar els cops que rebemcontra l'escola pública i no avancem en el "perquè" del'escola.

Mari Pau Penso que els que som aquí estem preocu-pats per aquesta realitat escolar, però jo, que sóc en unlloc fronterer, penso que potser el que caldria és feraliances per llocs concrets on són les escoles. Ara esticpensant en el Raval. Al Raval hi ha escola religiosa iescola pública. Si totes aquestes escoles del Ravalpoguessin asseure's en una taula i parlar de què fer,penso que es podria establir una dinàmica en la qualles privades potser s'adonarien de la preocupació deles públiques, i les públiques de vegades no serien tanagressives pel que fa a totes les privades. Perquè hi haescoles, d'aquestes privades (parlo d'on jo visc), on hiha un 80% d'immigració. Aquestes escoles si no s'a-junten o fan aliances amb d'altres provocaran elmateix efecte però a l'inversa. Penso que s'hauria depromoure el treball en equip, com deia Ferrer, amb elsque són d'aquell lloc. Potser és una mica innocent elque dic, però jo penso que hi ha gent que sí que vol-dria aquesta aliança.

Xavier No m'agrada parlar d'immigració perquè crecque hauríem de recuperar el concepte ferrerià de coe-

L'afusellament de Ferrer i Guàrdia va provocar un seguit de reaccions internacionals. Hi van haver manifestacions de protesta aBrussel·les, París, Roma, Lisboa, Londres, Buenos Aires, Rio de Janeiro, etc. Més de 50 ciutats franceses, belgues i italianes van posar

el nom de Ferrer a un carrer. A la foto, manifestació a París.

Recordo quan diferenciàvementre escola privada, escolaestatal i escola pública(Agustí Coromines)

29

USTEC·STEs

Maig/2009

30

USTEC·STEs

Maig/2009

ducació de classes, que vol dir justament això, educar-se conjuntament al mateix espai, des de la cooperació iobviant les diferències d'origen. Ferrer i Guàrdia afir-mava que "no es pot tirar endavant una societat senseuna cooperació de classes socials". És una idea moltkropotkiniana. Per cert, parlant d'aquest teòric anar-quista, m'agradaria recordar, en un temps en què lasobresaturació de la càrrega laboral dels pares ha estattraduïda en una sobrecàrrega escolar per als alumnescatalans, els qui més hores de tot Europa fan de classe,que Kropotkin parlava que calia treballar no pas més de4 hores diàries, perquè tothom pogués treballar i, alho-ra, gaudir constructivament d'un temps lliure avuiescamotejat.

Entrem a la part final del debat. No només parlaremdel perquè de l'escola sinó del seu paper en elmoment de Ferrer i Guàrdia i en el moment actual. Enl'època de Ferrer, l'escola era un espai privilegiat per-què permetia configurar un imaginari social. És evi-dent que Ferrer i Guàrdia creu que l'escola pot trans-formar la societat. Però, podríem explicar la pre-sumpta decadència de la institució escolar avui com amostra i conseqüència de la pèrdua d'influènciaenfront de la que generen, per exemple, Internet, lesxarxes socials, etc, a l'hora de crear l'imaginari social?

L'escola i la societat estan totalment individualitza-

des i fins i tot, en aquest sentit, els mestres estan per-dent l'autoestima necessària per poder impulsar elcanvi i la participació. La individualització social fa laindividualització del mestre, que cada vegada ha dededicar més energia a intentar sobreviure.

Agustí Intentaré de no perdre el ritme des d'una pers-pectiva ferreriana del tema. Un dels aspectes que nopodem oblidar de Ferrer és el dels valors. Crec queFerrer planteja dos grans estils de valors. Uns valorsmés dedicats a l'autonomia de la persona, com abans haplantejat la Gemma amb la higiene, el pensament lliure,etc. Però juntament als valors individuals plantejatambé una sèrie de valors socials: la cooperació, tot eltema de xarxa. El concepte de la correspondència esco-lar no s'entendria sense aquesta idea de valors socials.

Un altre tema referent a la "idea d'escola de Ferrer"que sí que està en conflicte amb l'Estat, és el de l'escolaprivada. Jo, moltes vegades he vist com l'escola deFerrer i el seu concepte d'escola tenia trets semblantsals que a la transició reivindicàvem com d’escola públi-

ca. I evidentment hi ha una activitat dedicada a l'esco-la estatal, a la intervenció estatal. Jo crec que seria inte-ressant, en aquest model d'escola, tornar a reivindicaraquests elements d'escola pública, crec que és una ideamolt ferreniana. Recordo quan fèiem xerrades en elsconsells i diferenciàvem entre escola privada, escolaestatal i escola pública. Eren tres conceptes molt dife-rents. Jo crec que Ferrer té molts elements de participa-ció social propers al que seria una escola pública.

Respecte al que plantejaves de si l'escola està endecadència jo diria: SÍ i NO. L'escola tal com està ara, sino canvia, està en decadència. Els models que es plan-tegen com el que reflecteix Entre les murs, no es podensostenir. L'escola tal com està concebuda, no aguanta elmodel social. En un estudi que vam fer vam veure queels grans canvis dels models escolars en tota la històriahan aparegut quan hi ha hagut canvis en els modelsdels mitjans de comunicació en una societat. No és elmateix l'escola grega, escola en la qual el model decomunicació és oral, que l'escola en la qual el model decomunicació és el llibre, ja que llavors l'escola es tornamés individual. El model d'escola que tenim ara sí queestà en decadència; però també, sort que està endecadència. Jo proposaria una escola que tingués unmodel molt més socràtic en el qual el mestre, l'escola,acompanya el nen o la nena, a descobrir informació, aser crític, a orientar-los.

Mari Pau Si els mateixos professors no es plantegenl'educació, el sistema no pot evolucionar, ja que sónels qui ens transmeten les normes a l'escola primària isecundària. Caldria arribar a aquests nivells i que esqüestionessin els valors; si des de la universitat sesegueixen uns valors anti-Ferrer els mestres no podenarribar a una escola amb valors ferrerians. Els canvishan de venir des del professorat. Ferrer va ser autodi-dacte i va iniciar un canvi des de baix fins a un certnivell. Però actualment ja no hi ha comunicació entreprofessors i alumnes.

Agustí Jo crec que actualment les estructures depoder són diferents i ara mateix la pedagogia deFerrer és totalment incompatible amb una pedagogiade poder. La pedagogia de Ferrer va lligada amb lagent que voldria una transformació social. Ferrer ésun referent per a la gent que vol el canvi social, iaquesta lluita entre poder i coneixement és un clàssic.L'escola no aguanta el model social que hi ha ara.Caldria un model d'escola més presocràtic.

Emili Jo crec que el debat entre el sistema educatiu i lasocietat actual és un debat que té molts aspectes.Podríem parlar també el debat entre valors i contin-guts, que lògicament guanyen els continguts, quant acontinguts reproductors. Aquí veiem que el mateixvalor social que el sistema lliga amb el sistema educa-tiu és un valor social justament invers al de Ferrer.

Els canvis han de venirdes del professorat (M. PauTrayner)

Ferrer situaria la qüestióclau de l'educació en elmoment en què el nen i lanena són més petits i s'es-tan autoformant; en canvi,nosaltres tenim un siste-ma educatiu que enaquests moments situa elmoment meravellós en elmàster als Estats Unitscom a gran culminació delprocés educatiu.

Sobre el futur de totaixò, l'hem de reformulardes de dintre, sabent queevidentment el sistema novol el paper del sistemapúblic, però com a sistemapúblic, no com a sistemaeducatiu públic o com asistema educatiu de l'Estato de la Generalitat o delque sigui. I ho hem de fer

des de múltiples enfocaments; des de la transcendènciasocial, des del contacte amb la societat, des del contac-te amb els moviments transformadors, des de l'inter-nacionalisme, des de l'obertura dels centres als seusbarris, novament des de la correspondència escolar, enaquest cas, a través d'Internet. Això s'ha de tractar bé idonar-hi un fort contingut social, també des del puntde vista pedagògic, perquè si continuem fent les clas-ses d'una manera tradicional i posant l'accent en lesnotes i els continguts i en totes aquests coses no anirempas gaire bé, però és un debat que duraria molta mésestona. L'escola s'ha de reformular des de dintre ambtotes les resistències que ens anem trobant.

Gemma Bé, tot i que l'escola no és el meu món ja queno hi treballo, jo penso que el problema efectivamentés reivindicar l'escola pública laica. És un dels princi-pals objectius que ens fixem a la Fundació. Jo pensoque l'escola ha de recuperar el prestigi, el debat sobrel'escola ha d'estar al centre del debat social perquè si

no és així, és difícil que es pugui avançar. I estic tambéd'acord amb el que s'ha dit que falta vocació en unapart molt important del professorat i això són ele-ments que poden entorpir el creixement.

Xavier Com valoraríem l'herència Ferrer i Guàrdia enl'actualitat? Com a mínim, quins serien els elementsque haurien d'inspirar els canvis que des d'aquí s'hanproposat?

Agustí Ferrer hauria de deixar de ser un gran desco-negut. S'haurien de recuperar els seus referents i el detots els qui l'envoltaven. És el punt important, s'hau-rien de recuperar els valors que ell proposa, les sevesidees i, sobretot, reivindicar la idea d'escola pública.Gemma Jo hi estic d'acord. S'haurien de recuperar elsvalors de Ferrer i fer conèixer a la societat tot el que ellpostulava.

Mari Pau Jo crec que, tal com nosaltres hem fet, l'in-teressant seria conèixer Ferrer de prop. I cal no obli-dar que l'escola de dones va sorgier gràcies a ell.Ferrer estava al costat de les dones.

Emili Jo em quedo de Ferrer amb tot el que hemcomentat, però sobretot amb la seva dimensió social,amb el seu compromís amb la transformació d'aques-ta societat i també amb el seu punt de vista pedagò-gic; és a dir, el profund respecte cap als alumnes, quetenen vida pròpia i ell els acompanyava en el seurecorregut. Cal valorar el respecte que tenia per la lli-bertat de pensament dels seus alumnes i la intel·ligèn-cia lliure que ell els proposava d'abastar.

De Ferrer, em quedo ambel seu profund respecte capals alumnes, que tenen vidapròpia i ell els acompanyavaen el seu recorregut(Emili Cortavitarte)

Protesta i commoció a Roma per la mort de Ferrer i Guàrdia

31

USTEC·STEs

Maig/2009

L'experiència de l'Escola Moderna causà un granimpacte entre els seus contemporanis, fet que pro-

picià una eclosió d'escoles que seguien, més omenys, les seves pautes. Tanmateix, és arran del seuafusellament, que es converteix la figura del peda-gog d'Alella en màrtir, quan el seu model, i sobretotel seu nom, esdevé un referent a imitar, especial-ment pel moviment anarquista de maneraque l'escola ferreriana fou absorbida per lapluralitat de la constel·lació llibertària imodelada particularment. Heus-ne aquíuna mostra.

Higinio Noja Ruiz"El primer dia vaig matricular nou marrecs (…)

que no em treien l'ull de sobre, que observaven totsels meus gestos amb recels i desconfiança. Estavadeprimit. Se'm lliurava una escola en un poble queem semblava mort també. Em vaig reservar lesmeves impressions decidit a convertir en templeaquell colomar "(…).

"No pots imaginar com vaig haver de lluitar. Vaighaver de disciplinar primer els vostres pares, que usenviaven a l'escola quan no hi havia altra cosa a fer, obli-gar-los a reconèixer i acceptar que no havien de destorbarla meva tasca si realment em tenien allà per a quelcommés que per esdevenir una figura decorativa".

"Això sembla senzill, tanmateix, no és fàcil d'aconse-guir. A Espanya es concedeix poc crèdit a l'escola i cap almestre. El modest mestre d'escola, mal comprès i malpagat, inspira desdeny. No se'l té en compte. De vegades sel'escolta, encara que mai no se li fa cas. Malgrat tot, m'hivaig imposar i no em va caldre gaire temps. M'havia presmolt seriosament la meva missió". (…)

"Em dirigia al cor tant com al cap. Desitjava fer-vos agra-dable l'ensenyament i guanyar la vostra confiança i afecte. Usparlava al sentiment. Cercava el vostre interès. (…) A poc apoc vaig atreure l'atenció de tothom vers l'escola. No vaig tri-gar gaire a estar de moda. Arreu -a la plaça, a la perruqueria,al cafè- es parlava de mi i els meus plans" (…)

"Els meus primers èxits els vaig obtenir amb l'elementfemení. Les mares van veure en mi un amic.Comprengueren, abans que ningú, que podien confiar-meels seus fills, que jo me'ls estimava i que, malgrat la mevaaparença seca i esquiva, tractava de desbrossar el vostrecamí i fer agradable l'aprenentatge de la vida".

"Als quatre mesos de la meva arribada al poble, l'escolaque se'm lliurà sense vida, requeria ja d'un auxiliar. Lamatrícula s'havia multiplicat per deu i la modesta aulairradiava claror. Assistien a classes de bon grat i amb entu-

siasme. Allà naixia quelcom. Fins i tot els més escèpticscomençaven a creure".

Higinio Noja Ruiz (Nerva, 1896-València 1972),Inicia una experiència d'escola racionalista al pobled'Alginet. Destacat mestre racionalista i un dels més

coneguts intel·lectuals llibertaris. En acabar la guerracivil passà diversos anys a la presó i sobrevisqué fentclasses particulars. El fragment és extret d'HiginioNoja Ruiz; La armonía o la escuela en el campo (Alginet,1923), Virus, Barcelona, 1996, pp. 39-40 (trad. i adap.X.Diez).

El llegat de Ferrer i GuàrdXavier Diez

32

USTEC·STEs

Maig/2009

33

USTEC·STEs

Abril/2008

dia.TestimonisAbel Paz

"L'Escola Natura seguia les pautes de les que fundàFerrer i Guàrdia el 1901 sota l'apel·latiu d'Escola Moderna(…) Havia estat fundada pel mestre Joan Puig Elías, casatamb la senyora Roca. Era professora de piano i s'encarre-gava de l'educació de cant i música de l'alumnat en gene-ral, i en particular s'ocupava dels principiants en una clas-se annexa a la principal"(…).

"Quan l'àvia em portà a l'escola, aquesta ja estavaen plena activitat. Passàvementre les taules fins arribar onera assegut Puig Elías. Era alt,amb el cabell negre ondulat i unabarba negra, ben tallada. Teniauna mirada agradable que inspi-rava immediata confiança. No séexactament què li va dir a la mevaàvia. Se'n va anar i jo em vaigquedar un moment dret, al costatde la seva taula. Després m'indicàque anés a jugar al pati (…) al capde poc es va acostar un noi d'unsquinze anys que es deia Gràcia. Ensasseguérem en un banc i em vacomençar a preguntar què sabia fer,si havia estat en una altra escola,vaja, una mena d'examen. Jo li vaigexplicar la meva història. Em va ferllegir un llibre que portava. Desprésem va dictar unes paraules perquè joles escrigués i després vaig acabar perfer unes breus suma, resta i multiplica-ció. Em deixà al pati uns moments ientrà a la classe per parlar amb PuigElías. Amb la informació que li submi-nistrà el meu examinador, vaig ser clas-sificat al tercer grau, dirigit pel mestreDíez, que era més pintor que mestre,encara que un home molt simpàtic, a quiagradava molt la mainada".

"Va tornar Gràcia al meu costat i emconduí al que devia ser la meva taula. Almeu costat hi havia una noia, més omenys de la meva edat, que es deia Mir, el

germà de la qual també exercia de mestre a l'escola, perquèa cada grau hi havia un mestre i Puig Elías era una menade coordinador general".

"Al cap de poc, Gràcia em portà diversos llibres del'Escola Moderna, amb diversos manuals sobre el coshumà, zoologia, geografia, geologia i aritmètica, un qua-dern d'escriptura, un altre per dibuixar i una llibreta des-

tinada per a narracions lliures, que es feien tots els dilluns.Imaginava que tot allò costaria molts diners, i així li vaigcomentar, tot afegint-t’hi que el meu oncle no era ric. El noicomençà a riure, em donà un cop a l'esquena i em tran-quil·litzà, tot dient que ningú dels qui hi havia allà era fillde rics. "La majoria té els seus pares a l'atur i molts elstenen a la presó". Em parlà com si jo fos una persona granque podia comprendre que hi hagués gent a la presó senseser assassins o lladres. En realitat jo estava preparat percomprendre'l, perquè el meu oncle havia estat també a lapresó sense ser cap assassí o lladre".

Abel Paz, pseudònim de Diego Camacho Escámez(Almería, 1921-Barcelona, 2009), és un dels historia-dors de l'anarquisme més reputats. Tanmateix, la sevaformació fou del tot autodidacta. Va aprendre a llegirel 1927, gràcies a una botiguera del barri. Cap a finalsde 1932, quan té 11 anys, entra a l'Escola Natura, delbarceloní barri del Clot. Després de participar en larevolució, passa períodes d'exili, clandestinitat i mésde deu anys a la presó, fins que s'instal·la a França.Actualment viu a Barcelona.

Joan Puig Elías Joan Puig Elías (Sallent, 1898 - Porto Alegre, 1972) fou

un dels principals continuadors de la pedagogia ferre-riana i un dels fundadors de la prestigiosa EscolaNatura. Fou delegat i secretari de la federació de sindi-cats d'ensenyament. Durant la Revolució de 1936 foudesignat president del CENU i encarregat de planificarl'ensenyament a Catalunya. Destacat resistent contra l'o-cupació alemanya a França, el 1952 emigra al Brasil, oncontinua la seva tasca pedagògica. El fragment exposatés d'Abel Paz: Chumberas y alacranes. (Memorias, vol. I),EA, Barcelona, 1994, pp. 91-93 (trad. i adap. X. Diez).

Pau Vila"A Badalona hi havia un Ateneu Obrer portat per gent

anarquista, un grup d'anarquistes interessats també perles coses de la cultura. El cas és que el meu amic els vaparlar de mi i em van dir que els escrigués una cartaexplicant com veia jo el que havia de ser una escola. Vaigfer com em demanaven, això sí, mirant-m'hi molt i ambmolt bona lletra i tot, i ells em van contestar que els anésa veure. Malgrat no tenir gran cosa que posar-me, emvaig mudar ben mudat i l'Emília em va acompanyar finsal Parc a buscar el tramvia que anava a Badalona. La reu-nió era tard, al vespre. Vam conversar, ens vam entendre,i vaig entrar a fer de mestre. Això era a finals de 1902, pocabans de casar-me administrativament amb l'Emília" (…)

34

USTEC·STEs

Maig/2009

"Jo creia en una escola nova, una escola que fugís delmemorisme, on l'estudi hi fos lleuger, que desterrés persempre aquell secular aforisme de la letra con sangreentra. Ensenyar delectant, una escola alegre: aquella voliajo que fos la seva pedagogia (…) La formació era en català:el tracte, l'esperit, l'ambient, les cançons, les poesies, totaixò era en català. (…)".

"Potser era una escola que no ensenyava gaire. Ara bé, lafeina de les altres escoles de Barcelona crec que la feia i era ale-gre. Des del començament sortim amb els nois fora de l'escolai anem a visitar museus, fàbriques, tallers; organitzem excur-sions pels voltants de Barcelona i preparem els primers passosdel que més endavant seran els intercanvis escolars".

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 1881 - Barcelona1980) va néixer en una família d'obrers tèxtils, i des-prés d'una breu experiència escolar, començà a tre-ballar en una fàbrica de Barcelona. Mitjançant estu-dis nocturs es forma com a mestre i comença a tre-ballar en escoles anarquistes. El 1905, per desavinen-ces amb Ferrer i Guàrdia, munta la seva pròpia esco-la amb les seves idees: l'Escola Horaciana, vinculadaa l'Ateneu Enciclopèdic Popular i amb plantejamentspedagògics molt més flexibles. El 1912 es diploma al'École de Sciences de l'Éducation de Ginebra i s'espe-cialitza en geografia. El 1915, a Colòmbia, funda idirigeix el Gimnasio Moderno, d'acord amb les sevesidees, i que esdevindrà una referència. De retorn aBarcelona, tres anys després, és nomenat secretari del'Escola del Treball, i treballa per a la Mancomunitatde Catalunya en el desenvolupament pedagògic dela seva obra. Els seus coneixements geogràfics i lesseves publicacions el porten a ser el redactor de ladivisió comarcal de Catalunya (1936). Amb l'exilitorna a Bogotà, on dirigeix l'Escola Normal, i poste-riorment a Veneçuela, on és reclamat per l'InstitutoPedagógico de Caracas. Jubilat, torna a Catalunya el1965. Guanya el Premi d'Honor de les LletresCatalanes i és nomenat membre de l'IEC. Els textossón extrets de Pau Vila: He viscut! Biografia oral. LaCampana, Barcelona, 1989.

Fèlix Carrasquer"El meu horitzó era fundar una escola lliure, totalment auto-

gestionada, Llegíem amb Francisco gairebé tota l'obra de J.Dewey, de Coussinet i altres pedagogs. (…) Vaig exposar el meupla als amics de l'Ateneu de les Corts, on es van sentir viva-ment afectats, i després d'un parell de conferències ens vamposar d'acord. Com que eren paletes, fusters…, en uns dies vanposar el local a punt. Vaig deixar la farina [era forner] i ambFrancisco [el seu germà] vam recórrer diverses escoles -raciona-listes i de la tècnica Freinet- a la recerca d'alguna activitat o sis-tema de treball susceptible d'obrir noves perspectives".

"No vaig trobar dades ni praxis sorprenents, perquè ins-pirat en Ferrer, Tolstoi i especialment Freinet, era difíciltrobar models i pràctiques que superessin aquests sistemesbasats en la llibertat. L'ànsia d'alliberament de Ferrer iGuàrdia resultava un bon incentiu, la llibertat participati-va dels alumnes de Tolstoi a Iàsnia Poliana era captivadorai les investigacions directes i la imprempta com a estímul dela imaginació de Céléstin Freinet obrien vies molt promete-dores; tanmateix, en totes aquestes formes de treballar, elmestre orientava i dirigia d'alguna manera les classes. No,em deia a mi mateix, això no és l'autèntica llibertat, totsaquests mètodes comporten una certa servitud. Els nens,els joves han de partir de la seva iniciativa (…)".

"A Vallespir vam assolir grans resultat. tots quatre germansen cooperació, atès que José abandonà de moment l'escola ofi-cial. Tanmateix si en el terreny pedagògic vam aconseguirresultats satisfactoris, el més rellevant vam aconseguir-ho albarri, en el qual la tasca escolar al llarg del dia amb els nens i alvespre amb adolescents, conquerí l'admiració de molts veïns".

Félix Carrasquer Launed (Albalate de Cinca, 1905 -Thil, França, 1993). Procedent d'una família anarquistaaragonesa, forner d'ofici, després d'haver perdut la vista,s'instal·la a Barcelona. El 1935, amb el suport dels seusgermans i de la CNT de les Corts fundà l'escola EliseoReclús. Durant la guerra i la revolució, serà l'encarregatde muntar l'Escola de Militants. Després arriben anys d'e-xili i de presó. Extret de Félix Carrasquer: Autopercepciónintelectual de un proceso histórico. Notas autobiográficas, aAnthropos, núm. 90, 1988, p. 23 (trad. i adap. X. Diez)

Als Estats Units Ferrer va tenir ressò gràcies al moviment artístic avantguardista Dadà. Les fotos 1 i 2 corresponen a les Modern School de Nova York i DetModerna de València (1910). Foto 5, Escola Lliure d’Alaior.

1 2 3

35

USTEC·STEs

Maig/2009

Antonia Maymón"A la nostra escola, que està dirigida per la nostra esti-

mada professora Antonia Maymón, ens ensenyen moltescoses, sobretot que ens estimem els uns als altres com averitables germans, i també ens fa els dijous una petitaxerrada per tal que nosaltres, tant nens com nenes, expo-sem les nostres impressions sobre els ensenyaments queens dóna, i després ella amb les seves conclusions ensdemostra si estem en un error. Tinc dotze anys, i fins fapoc anava a l'escola nacional, on no he pogut aprendre resmés que doctrina i història sagrada, que és el que mésensenyen, perquè de comptabilitat i escriptura i altrescoses no se'n preocupen. En canvi, l'ensenyament quese'ns dóna aquí és tan diferent i tanútil que crec que desperto d'un mal-son de tenebres en el qual tractavend'atrofiar-me el cervell"

"Crec que les escoles racionalisteshan de ser racionalistes i que esti-guin ben assolellades i airejades, iamb bons camps i jardins perquè elsnens i les nenes puguem saltar icórrer. I crec que els mestres han deser bons i amics dels nens, i sobretotque no els castiguin. I principal-ment, que els ensenyin a ser homeslliures perquè el dia de demà no esdeixin matar a les guerres, ni explo-tar a les fàbriques, ni tancar a lespresons. I que ensenyin a estimar laveritat, i a odiar el mal i la mentida(Eloy Santos, dotze anys. EscolaRacionalista d'Elda, Alacant)"

Antonia Maymón Giménez(Madrid, 1881- Múrcia, 1959) fouuna de les mestres racionalistesmés significades. Vinculada a larenovació pedagògica des delsprincipis de l'Escola Moderna,publica La Enseñanza Moderna el

1910. Exerceix de mestra a diversos llocs de l'Estat;fins arribar a Beniajan (Múrcia), on fixà la sevaresidència. Fou una de les protagonistes de l'anarco-naturisme. Condemnada a mort, passà cinc anys ales presons franquistes. Vincula educació amb natu-risme i considera la mare com a principal educado-ra, molt per sobre del pare i del mestre, fet que exi-geix autoeducació per a les mares i estudis de mater-nologia. Els seus darrers anys sobrevisquè fent clas-ses particulars. Els textos són extrets de Crónica deEscuelas. Que hablen los niños, a Solidaridad Humana,Barcelona, del 15-V-1932 i de l'1-IV-1932 respectiva-ment. (trad. i adap. X. Diez).

roit, respectivament. A la foto 1, el nen de la primera fila sosté un retrat de Ferrer. Foto 3, escola racionalista de l’Hospitalet (1928). Foto 4, Escola

4 5

BibliografiaAVILÉS FARRÉ, Juan; Francisco Ferrer y Guardia. Pedagogo, anarquis-ta y mártir. Marcial Pons, 2006BERGASA, Francisco;¿Quién mató a Ferrer i Guardia?. Aguilar,Madrid, 2009.FERRER, Sol; La vie et l'oeuvre de Francisco Ferrer, un martyr au XXesiècle. Librairie Fischbacher, París, 1962.FERRER I GUÀRDIA, Francesc; Envidia. Cuento ateo. Los pecadoscapitales. Pequeña biblioteca calamus scriptorius, 21. José J. deOlañeta, Editor, Palma, 1978.FERRER I GUÀRDIA, Francesc; L'Escola Moderna: explicació pòstuma iabast de l'ensenyament racionalista. Eumo, Vic, 1990.FERRER I GUÀRDIA, Francesc;La escuela moderna. Tusquets,Barcelona, 2002.MARÍN, Dolors; La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revueltapopular y la Escuela Moderna. La Esfera de los Libros, 2009.SOLÀ I GUSSINYER, Pere; Francesc Ferrer i Guàrdia i l’EscolaModerna. Curial, Barcelona, 1978.SOLÀ I GUSSINYER, Pere; Las escuelas racionalistas en Cataluña(1909-1939). Tusquets, Barcelona, 1978.SOLÀ I GUSSINYER, Pere; Ferrer i Guàrdia y la pedagogia libartaria.Elementos para un debate. Icària, Barcelona, 1980.

36

USTEC·STEs

Maig/2009

La Fundació vol contribuir al renaixement i al reforçament de la cultura laica entre nosaltres

La Fundació Ferrer i GuàrdiaJoan-Francesc PontPresident de la Fundació Ferrer i Guàrdia. ww.laic.org

A finals de 1987, va néixer laFundació Ferrer i Guàrdia amb

la voluntat de ser una plataformaoberta, de debat i treball, caracterit-zada ideològicament per un huma-nisme laic i per una actitud tolerant,antidiscriminatòria i progressista. Esdefinia -i es defineix-, certament, perla bandera del lliurepensament quesimbolitza la reivindicació de lafigura històrica de Francesc Ferrer iGuàrdia, mort per les seves idees.Oblidat pels uns i condemnat pelsaltres, era el símbol adequat del pro-jecte fundacional; ja que podia serun punt de referència per a sectorsprogressistes molt amplis, al mateixtemps que el seu destí recordavacom històricament la lluita per unmón millor ha rebut sovint com apremi la mort de mans del poder.

La Fundació Francesc Ferrer iGuàrdia treballa en quatre àmbits -

la recerca en temes de joventut; lareinvidicació de l'escola pública ilaica; la defensa dels drets humans il'impuls de la unitat europea- ambl'objectiu de recuperar la memòriahistòrica de l'esquerra i fer de pontentre la tradició lliurepensadora i lesnoves generacions. Considera, comFerrer i Guàrdia i la seva obra -l'Escola Moderna- que l'educació ésl'eix vertebrador i el principal motordel canvi social i cultural.

La voluntat de la Fundació depromoure tot tipus d'iniciativeslaiques a Catalunya ha originat laconstitució del Moviment Laic iProgressista, format per EsplaisCatalans, Acció Escolta deCatalunya, l'Associació de Casalsi Grups de Joves de Catalunya,l'escola lliure El Sol, Entorn, laFundació Terra, Cooperacció,l'Associació d'Ateneus Laics i

Progressistes i, a les Illes Balears,Espai Laic.

Sense cap desig ni finalitat d'hege-monia, la Fundació vol contribuir alrenaixement i al reforçament de lacultura laica entre nosaltres, per laqual cosa persisteix a convocar totsels grups i persones interessades enaquest esforç immens, però necessa-ri, de recuperar els valors del laïcis-me. I amb això, estem retrobant unapart important de la nostra històriaque arrenca dels moviments repu-blicans, federals i populars decomençaments del segle XX. Unatasca a la qual volem incorporar totsels lliurepensadors. La Fundació ésun projecte obert a qualsevol perso-na que es comprometi amb aquestesidees i que, com a tal, necessita de lacol·laboració de molta gent queaporti ajuda econòmica, una micadel seu temps i molta il·lusió.

Piotr Kropotkin: “Ara és mort, però és elnostre deure explicar la seva obra, continuar-la,difondre-la i atacar tots els fetitxes quemantenen la humanitat sota el jou de l'Estat, elcapitalisme i la superstició”.

Albert Camus: “Francesc Ferrer pensava queningú no és mesquí voluntàriament, i que totel mal del món prové de la ignorància. És peraixò que els ignorants el van assassinari la ignorància criminal es perpetua encara avuimitjançant noves i implacables inquisicions.Enfront seu, per tant, algunes víctimes comFerrer sempre estaran vives”.

Foto anònima d’una escola a Reus, el 1902