maig - juny de 2001

35 Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

Editorial

Els científics i el Pla Hidrològic Nacional

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) haoriginat un debat ben viu a lessocietats catalana i espanyola, ambmolta controvèrsia entre els nombro-sos articles als diaris, amb tertúliesradiofòniques ben crítiques en bonapart del seu contingut i l’obstinaciódel Govern central (i d’algunes comu-nitats «beneficiades») a aprovar-loràpidament.

El Pla es va gestar al Cedex, un insti-tut al servei del Ministeri de MediAmbient, que el va confeccionar ambuns criteris estrictament hidrològics,que es van revestir d’una escorça me-diambiental molt feble i amb un pretèsestudi econòmic entre el cost i elbenefici clarament esbiaixat, el qual

concloïa que el cost del metre cúbicera només de seixanta pessetes. Desdel principi, la quasi totalitat de lacomunitat científica es va mostrar encomplet desacord amb els planteja-ments hidrològics, ambientals ieconòmics del Pla. Els cinc científicsque formaven part del Consejo Nacio-nal del Agua (CNA) van fer una notade rebuig en què demanaven que esretirés el Pla, i quatre d’ells van votaren contra en el Ple del CNA i un se’nva abstenir. El Ministeri mateix, da-vant l’allau de crítiques, va encarregaruns informes de darrera hora (haviende fer-se en menys d’un mes), a mésd’un centenar d’especialistes de totl’Estat espanyol. Els resultats semblaque són contundents: només uns pocs

(Continua)

(Continua)

Projectes

2

Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà: els lepidòpters

L’estudi dels lepidòpters de la vall d’Alinyàes va encarregar a la Societat Catalana deLepidopterologia i s’hi va començar atreballar a finals de maig de l’any passat.

La vall d’Alinyà era gairebé desconegudapel que fa als lepidòpters i no es disposavade dades bibliogràfiques anteriors. Nomésalguns de nosaltres teníem alguna dada an-tiga d’haver passat pels voltants de la zonaalguna vegada.

El treball de camp que s’hafet durant l’any ha consistiten prospectar de dia i de nitla vall, procurant cobrirdiferents altituds i llocs quefossin representatius delsdiversos ambients que espoden trobar. Cada vegada escomença a explorar de dia, ial capvespre es col·loquenquatre o cinc trampes de llumultraviolada en llocs obertsque abastin un espai ampli i,també, un llum amb un grupelectrogen. Les trampes esrecullen al cap d’unesquantes hores de fer-se fosc.S’ha procurat no incidir sobreles poblacions de lepidòpters,i s’ha recollit el materialúnicament si era necessari perpoder-lo determinar. No es pretén fer unestudi de població ni de densitats, sinó tansols un inventari de presència d’espècies ala vall.

De cada sortida s’han enregistrat les espè-cies presents, amb la localitat, el quadratUTM 1 x 1 km i l’altitud, amb alguna ob-servació complementària. Amb els resultatsdel treball de camp s’ha creat un conjunt dedades que, juntament amb les característi-ques particulars de cada tàxon, ens permetconèixer les altituds en què s’ha trobat il’època de vol. Hi han participat set mem-bres de la SCL, que han col·laborat dediverses maneres, tant en el treball de campcom en la determinació de material.

A partir dels resultats dels treballs duts aterme durant la segona meitat de l’any2000, ja disposem d’una primera aproxima-ció a la fauna lepidopterològica de la valld’Alinyà. Actualment hi ha recollides miltrenta-cinc referències, que han proporcio-nat un total de quatre-centes divuit espèciesde lepidòpters presents. Aquesta xifra del’any 2000 augmentarà una mica perquèencara falten materials per estudiar.

La comparació amb la fauna d’altres ter-ritoris, per les famílies més ben estudiades ide manera aproximada i provisional, ensindica que a Alinyà hem trobat fins ara un22 % del total de les espècies de lepidòpterscensades de la península Ibèrica i un 26 %de les de Catalunya. També hem pogutobservar que s’han enregistrat espècies poccitades, i que algunes presenten a la zonaels límits de la seva distribució coneguda aCatalunya.

Creiem que no es pot fer una avaluació gai-re precisa ja que considerem que lesprospeccions són encara molt incompletes,especialment perquè es va començar tard iperquè encara falten àrees per explorar.

informes serien positius per al Pla, mentreque la majoria serien negatius (no hopodem afirmar amb rotunditat perquè elMinisteri no permet l’accés lliure alsinformes). Una seixantena dels científicsconsultats pel Ministeri van informarvoluntàriament a la Fundació NuevaCultura del Agua del resultat del seu infor-me; només un d’aquests era positiu. Al mesde març, cent vuitanta científics d’arreu del’Estat van signar un manifest en contrad’aquest Pla. En les compareixençes que hiva haver en el Congrés dels Diputats durantla tramitació del Pla, els (pocs) científicsque hi van assistir van mostrar altra vegada

el rebuig als plantejaments d’aquest PHN.L’actitud del col·lectiu de científics de l’Es-tat espanyol ha quedat, doncs, molt clara.Dissortadament, els polítics del PartitPopular (i també de Convergència i Unió ide Coalición Canaria), semblantment al’actitud del PSOE en la legislatura ante-rior, no semblen molt disposats a tenir encompte les nostres opinions i el Pla s’apro-varà al Congrés previsiblement abans delmes de juny, atesa la correlació de forcesque hi ha a la cambra actualment. Certa-ment, una situació decebedora i trista quedóna una mesura de quina és la influènciadels científics a la nostra societat.

Aves de la PenínsulaIbérica. FRANCESC JUTGLAR -ALBERT MASÓ. Ed. Planeta,1999. 677 p.

3

Amb tot això, la xifra exposa una diversi-tat important si es té en compte el que hemdit: que prové només de mitja temporada ique, a més a més, l’any passat va ser bas-tant eixut i desfavorable per a la fauna.Amb les dades que esperem obtenir aquestany 2001, el cens de lepidòpters pot aug-mentar considerablement.

Aquesta primera part de l’estudi ens per-met creure que es podrà finalitzar ambl’obtenció d’una primera visió de conjuntdels lepidòpters d’Alinyà, amb la possibili-tat d’assolir els objectius següents:

· Iniciar un cens d’espècies de la valld’Alinyà, tan complet com siguipossible, amb la limitació de poder

comptar només amb una temporada imitja de prospeccions.

· Avaluar aquest cens d’espècies des delpunt de vista biogeogràfic i en relacióamb la distribució coneguda de cadaespècie.

· Localitzar les espècies d’interès pel seuendemisme, per la seva raresa, per ocu-par zones extremes de la seva distribu-ció, o perquè presenten poblacions moltvulnerables.

· Intentar fer un principi de distribució deles espècies a la vall d’Alinyà, enparàmetres d’altitud i en zones de més omenys diversitat, i poder determinar elsindrets que presentin prioritats deconservació pel que fa als lepidòpters.

Cursos naturalistes

Aquest curs ha estat organitzat conjunta-ment amb el Parc Natural dels Aiguamollsde l’Empordà. Ha estat impartit per l’orni-tòleg del Parc, Jordi Martí Aledo, els dies 7i 8 d’abril.

El temps no es presentava gaire bé uns diesabans per l’amenaça de pluja, dissabte, i detramuntana forta, diumenge. La pluja no vaser tant, i de fet, no ens va molestar en ladinàmica del curs. El vent ja va ser unaaltra cosa, ja que hi va haver alguna ràfegade més de 90 km/h. Però tot i així, elscatorze participants ens hi vam posar devalent i a les 10 i pocs minuts, desprésd’una breu introducció, ja ens anàvem ama-rant sobre l’ecologia d’aquestes fascinantsaus, de les quals no deixaríem de parlar ique (tampoc) deixaríem d’observar durantaquests dos dies: la classificació dels ocellslimícoles, els aspectes morfològics, elsaspectes demogràfics i de la reproducció, eltipus d’alimentació i altres aspectes tròficsi de conservació, així com del fenomen dela migració i les seves àrees de distribució,tant per la cria com per passar l’hivern.

El ponent, amb un llenguatge entenedorper a tothom, ens va anar descrivint ambpèls i senyals totes les aus limícoles quepodíem trobar a Catalunya amb els plomat-ges d’estiu i hivern, així com el delsdiferents sexes i el plomatge juvenil. Mit-jançant diapositives ben trobades, i ambl’ajut de dos projectors, podíem contrastarels plomatges i les diferents espècies, tascano gens fàcil, però que a còpia d’insistir,comparar i observar els trets més caracte-rístics de cada espècie i dels limícoles engeneral, ens vam adonar que valia prou lapena fer un esforç per acabar reconeixentaquestes espècies d’ocells.

L’endemà al matí, a les 9, ja érem a puntper iniciar la sortida pràctica per la zonadel Mas Matà (antics arrossars, que s’inun-den en cada camp a més o menys profundi-

tat, segons els requeriments de les diversesespècies de limícoles). Aquí sí que latramuntana hi va intervenir i, si bé és veri-tat que era molt empipadora per observarles aus, també ho és que si no hagués bufatno hauríem vist tantes espècies diferents, ja

que haurien continuat el viatge cap al cen-tre i al nord d’Europa per criar. Lesespècies que vam poder veure són: cama-llargues, bec d’alena, batallaire, tètolcuabarrat, tètol cuanegre, fredeluga, territmenut, territ variant, xivita, valona, corriolcamanegre, corriol gros, corriol petit, torlit,becadell, polit cantaire, gamba verda, sise-ta, gamba roja vulgar i gamba roja pintada.

A la tarda vam analitzar les zones de Cata-lunya i d’Espanya on és interessant obser-var aus limícoles i altres aspectes relacio-nats amb bibliografia i material òpticadient per aprofundir en aquest món.

Les aus limícoles: ecologia i claus per a la identificació de le espèciespresents a Catalunya i a la Mediterrània occidental

La natura marradeja.JOANDOMÈNEC ROS. RubesEditorial, 2001. 192 p.

(Continua)4

Sessions científiques

El paisatge de la Catalunya central després dels grans incendis: alternativesde restauració i usos

Els incendis han estat considerats el princi-pal tipus de pertorbació que afecta els bos-cos mediterranis. No obstant això, malgratel reconeixement tradicional del foc com undels factors ecològics més importants quehan contribuït a dibuixar el mosaic quecaracteritza el paisatge forestal de Catalu-nya, cal tenir present els canvis que s’hananat produint en els darrers anys en elrègim d’incendis, amb: a) un importantaugment en el nombre d’aquests episodis;b) la reiteració de grans incendis forestals,que malgrat que han estat el 0,4 % ennombre han representat el 75 % de lasuperfície cremada entre 1975 i 1999, i c)un augment en l’impacte sobre zones méssubmediterrànies, tradicionalment menysafectades per aquesta pertorbació, que hanpassat de representar el 24 % de lasuperfície cremada els anys vuitanta fins al36 % els anys noranta. Una bona mostrad’aquesta situació és el gran incendi quel’any 1994 afectà les comarques del Bages idel Berguedà a la Catalunya central, ambun total de 24.300 ha cremades.

Aquest gran incendi, pel fet d’afectar a unaextensa superfície, ha presentat nombrosessingularitats tant des del punt de vistasocioeconòmic (per exemple, canvis en elsusos del sòl) com ecològic (per exemple,diferent regeneració de les espèciespresents) que han contribuït a modificar demanera molt important el paisatge de lazona. Pel que fa als canvis en els usos delsòl en 3.370 ha de les 24.300 ha cremades,un 14 % s’ha produït una transformació del’ús forestal, o bé en nous camps de conreu(1.005 ha) o bé en zones de pasturaextensiva (2.365 ha). Aquesta transforma-ció ha estat motivada, tant per la magnitudde la superfície forestal destruïda, que haobligat molts propietaris a cercar alternati-ves a l’explotació tradicional dels productesforestals, com per la política agrària de laUnió Eiuropea en els darrers anys, que haprimat la introducció de determinats nousconreus, com ara el cànem i el lli, il’extensió de les explotacions ramaderes.

Els canvis en els usos del sòl no s’hanproduït de manera uniforme en tota la zonacremada, i han estat majors en aquellsmunicipis en els quals ja prèviament al’incendi hi havia una més gran activitatagrícola i ramadera (per exemple, Olvan,Montmajor i Sagàs, al Baix Berguedà), encontrast amb aquells municipis amb unatopografia més irregular (com ara SantMateu de Bages, a la serra de Castelltallat).

Pel que fa a la diferent regeneració de lesprincipals espècies forestals presents a lazona, s’ha constatat la nul·la regeneracióde la pinassa (Pinus nigra Arn.), tant per lamanca de pinyes serotines com pel fet queaquesta espècie allibera majoritàriament elsseus pinyons a la primavera i aquests sóndestruïts pel foc. Així, la pinassa, malgratser l’espècie dominant a la zona abans delfoc i ocupar el 75 % de la superfície fores-tal, ha desaparegut quasi completament enaquesta àrea després de l’incendi del 1994.Aquesta situació contrasta amb la rebrotadavigorosa del roure cerrioide (Quercuscerrioides Wk. et Costa) i l’alzina (Quer-cus ilex L.), que en molts casos es trobavenocupant el sotabosc de les masses depinassa i que han substituït aquesta espèciedesprés del foc. En tercer lloc, cal esmentarla bona regeneració dels boscos dominatsabans de l’incendi pel pi blanc (Pinushalepensis Mill.), un 15 % de la superfícietotal, en els quals aquesta espècie mostraelevades densitats de regeneració (fins a80.000 plançons per ha), gràcies a ladispersió de pinyons després del foc i a laclimatologia favorable els dos primers anysdesprés de l’incendi (1995 i 1996). Aques-tes diferències entre espècies en l’èxit de laseva regeneració han provocat un dràsticcanvi en el paisatge forestal allà on nos’han produït transformacions en l’ús delsòl (20.950 ha), amb un nou predomini deboscos menuts de roure cerrioide i alzina(6.686 ha) sovint amb barreja de pi blanc(5.765 ha), boscos monoespecífics de piblanc (2.310 ha) i zones sense regeneraciósuficient d’espècies arbòries (6.195 ha),ocupades majoritàriament per fenassars(Brachypodium sp.).

Els canvis en els usos del sòl i les diferèn-cies de regeneració han transformat unpaisatge forestal dominat, abans del’incendi de 1994, per masses contínues icompactes de boscos de pinassa, en unpaisatge molt més agrícola i amb àmplieszones obertes (sense regeneració), amb unapresència majoritària de boscos menuts deplanifolis i algunes masses de pi blanc. Enaquest escenari, el CREAF du a terme encol·laboració amb la Direcció General dePatrimoni Natural i Medi Físic de laGeneralitat de Catalunya diferents estudis idemostracions de pràctiques silvícoles,dirigides a: a) millorar l’estructura dels

L’Atzavara. Butlletí de laSecció de CiènciesNaturals del Museu deMataró, núm. 9, 2001. Laconservació de labiodiversitat. 80 p.

(Continua) 5

boscos menuts de roure i alzina, b) comple-mentar l’escassa regeneració de la pinassamitjançant la reforestació i c) valorarl’impacte de la ramaderia extensiva en laregeneració de les principals espècies fores-tals. Aquest projecte, que es porta a terme,

en aquelles zones on la situació socioeconò-mica o bé les característiques del medi aixího aconsellen, té la voluntat d’esdeveniruna experiència pilot per a altres zones deCatalunya afectades per grans incendisforestals.

El premi per a estudiants d’enguany, haestat atorgat al treball Diversitat isoenzi-màtica en dues espècies endèmiques deCatalunya: Petrocoptis monstsicciana iSeseli farrenyi, de Jordi López i Pujol, delqual, a continuació, us oferim un resum.

El coneixement de la diversitat genètica deles espècies vegetals constitueix avui en diaun dels objectius principals de la biologiade la conservació. Investigadors de prestigiinternacional reconegut afirmen que elmanteniment dels nivells de diversitatgenètica té un paper decisiu en la supervi-vència de les poblacions i/o espècies, i ésun objectiu comú en els plans de conserva-ció de les espècies vegetals. L’electroforesid’isoenzims és actualment una de les tècni-ques moleculars més emprades per mesurarla composició genètica de les plantes, jaque ofereix una alta versatilitat i uns costosreduïts en comparació amb altres marca-dors, com ara els RFLP i els RAPD.

La conca mediterrània és considerada comun dels vint-i-cinc punts calents (hotspots)de biodiversitat mundial, per la riquesa queté en espècies endèmiques. De fet, de les25.000 espècies de plantes vasculars pre-sents al nostre continent, la meitat esconsideren endemismes. Els Països Cata-lans compten amb més de 4.000 espècies deflora vascular, de les quals prop de 300 sónendèmiques. Els endemismes, atesa la sevalimitada àrea de distribució i una midapoblacional sovint petita, són unitats mésvulnerables a patir un procés d’extinció queles espècies que tenen una àmplia distribu-ció. Hi ha una percepció molt generalitzadaque les espècies endèmiques tenen pocadiversitat genètica, fenomen que pot tenirdiverses causes, com ara la petita mida deles poblacions, l’aïllament o una ecologiamolt uniforme d’aquestes poblacions.

Aquesta, però, és una assumpció que nosempre es compleix, com és el cas de Seselifarrenyi i Petrocoptis montsicciana, quemostren uns nivells de variabilitat genèticamolt superiors als esperats, tenint encompte la seva consideració d’endèmiques.

S. farrenyi és una petita apiàcia, de pol·li-nització entomòfila, que només té trespoblacions que sumen poc més de 2.000individus, localitzades a la franja litoralnord del cap de Creus. Sorprenen els altsnivells de diversitat genètica que té, ambun percentatge de loci polimòrfics del83 %, i aproximadament 3 al·lels de mitja-na per locus polimòrfic. S’ha detectat unexcés d’homozigots, que es pot explicar peruna estructuració de les poblacions ensubpoblacions. Atès el caràcter al·lògam del’espècie, aquest fet no pot pas atribuir-se aun fenomen d’endogàmia, sinó a unapol·linització limitada. D’altra banda, tam-bé s’ha pogut comprovar que només unaminoria dels individus floreixen i fructifi-quen cada any, de manera que noméss’encreuen els individus que comparteixenfenologia. Això complica l’estructuració deles poblacions, i aquesta esdevé el resultatd’una confluència entre subpoblacions es-pacials i temporals.P. montsicciana és una cariofil·làcia peren-ne que creix en parets verticals de rocacalcària del Prepirineu català i aragonès.L’estudi s’ha combinat amb el de l’espèciePetrocoptis pardoi, present a la conca delriu Bergantes (Terol i Castelló), molt simi-lar morfològicament. Alguns autors les hanconsiderat en els darrers temps com un soltàxon. Els nivells de diversitat genèticatrobats són alts en les dues espècies, lleuge-rament superiors a la P. montsicciana. Ladivergència entre poblacions és elevada enles dues espècies, a causa del seu aïllamentgeogràfic. Ambdues espècies, entomòfiles ial·lògames, tenen uns mecanismes de dis-persió molt limitada de pol·len i llavors, laqual cosa condueix a una situació d’auto-gàmia biparental o de veïnatges dins lespoblacions.

Es proposen mesures de conservació per ales dues espècies, que s’han d’emfasitzarsobretot en S. farrenyi, classificada dins lacategoria «en perill» de la UICN. És acon-sellable la creació de «microreservesbotàniques», sense descartar, però, altresmesures, com ara, la recol·lecció de llavorsper emmagatzemar-les en bancs degermoplasma.

Premi per a estudiants

Balaguer, 7, 8 i 9 de marçde 2002

La participació és oberta a:· Tots els ensenyants de

ciències de la natura delsdiferents nivellseducatius,

· Professors d’educacióinfantil

· Professors de primària· Professors de secundària

obligatòria· Batxillerat· Cicles Formatius· Estudiants· I totes les persones

interessades en ladidàctica de les ciències.

Preu de la inscripció:· La inscripció és de

15.000 ptes. (90,36euros).

· Els estudiants, amb lafotocòpia del resguard dela matrícula, tindran unareducció del 50 %.

Per a més informació,dirigiu-vos a:Centre de RecursosPedagògics de la NogueraC. d’Àngel Guimerà s/n25600 BalaguerTel.: 973 44 63 62Fax: 973 44 88 99A/e:c5990103@serveis.xtec.esA/I: http://www.xtec.es/serveis/crp/c5990103

O bé a:Josep M. Mata PerellóSecretari GeneralEscola UniversitàriaPolitècnica de ManresaBases de Manresa, 61-7308250 ManresaTel.: 93 877 72 41 / 75Fax: 93 877 72 02A/e: simposi@eupm.upc.esA/I: http://www-eupm.upc.es/~simposi

6

Bona part de la reunió del Consell Directiudel 13 de març es va centrar en la prepara-ció de l’Assemblea General que s’havia decelebrar dues setmanes més tard, motiu pelqual es van revisar les principals activitatsdutes a terme, l’estat de comptes, es vapreparar la llista dels nous socis, l’actualit-zació de les quotes de soci, etc.

En aquesta reunió es va comunicar que laSecretaria Científica de l’IEC havia atorgatun ajut a la Institució d’un milió cent vintmil pessetes per a les activitats científiquesde l’any 2001. També es va tractar del’organització de la sessió conjunta ICHN-SCL que s’ha de dur a terme enguany i dela col·laboració de la Comissió de Publica-cions en l’edició de les actes de les sessionsanteriors. I continuant amb el tema depublicacions, es va valorar la possibilitat depublicar els treballs efectuats en el marc delprojecte Estratègia catalana per a la con-servació i l’ús sostenible de la diversitatbiològica.

La reunió del 17 d’abril es va centrar en lapresentació de noves propostes d’activitatsde la ICHN: iniciar un projecte que tinguéscom a objectiu elaborar un programa

informàtic per a la informatització de lesdades naturalistes, fer un nou seminari degestió ambiental centrat en la gestió delsboscos madurs, etc.

Pel que fa a projectes en funcionament, iconcretament en relació amb el treball so-bre els sistemes naturals de la vall d’Ali-nyà, es va comentar que havia començat afuncionar un nou grup de treball sobreriscos naturals, coordinat per Jordi Coromi-nas, del Departament d’Enginyeria delTerreny de l’Escola Tècnica Superiord’Enginyers de Camins de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC). Pel que faa l’avaluació del sistema d’espais naturalsprotegits de Catalunya, es vol començaraviat la prova pilot per validar els indica-dors elaborats.

Finalment, es va informar que la Institucióha estat convidada a formar part delConsell Consultiu del Consorci de l’EspaiRural de Gallecs, i s’acordà col·laboraramb el Centre d’Història Natural de laConca de Barberà en la publicació de lesconclusions de les 3es Jornades sobre elMedi i els Humans a la Conca de Barberà ia les Muntanyes de Prades.

Acords del Consell Directiu

L’Assemblea General d’enguany, que vatenir lloc el passat 26 de març, va seguir elmodel habitual basat en l’aprovació de leslínies generals d’actuació de la Institució,que enguany seguien les recomanacionsproposades pels socis, com a resultat delllarg procés de reflexió realitzat durantl’any del centenari; la presentació de l’estatde comptes, que presenta un balanç clara-ment positiu, i la proposta d’establiment denoves quotes i de tot un ampli ventall depossibles reduccions, especialment per atots aquells que també són membres d’al-tres entitats relacionades amb la Institució.

Tot seguit, es va procedir a l’elecció delssocis que han d’ocupar els càrrecs vacantsdel Consell Directiu. Els resultatsd’aquestes eleccions van ser els següents:

Vicepresidència Ferran Rodà i de LlanzaSecretaria Josep Germain i OtzetVocalies Carles Balasch i Solanes

Ignasi Cebrián i EsterGuillem Chacón i CabasJoan Mir i PuyueloAndreu Salvat i Saladrigas

Cal esmentar, també, que es va procedir arevisar diversos punts dels Estatuts de laInstitució. Gairebé tots els canvis obeeixena l’adaptació a les previsions de la Lleid’associacions i només s’hi van fer tresmodificacions menors: la redefinició de lafigura de soci corporatiu, l’establimentd’una nova categoria de soci —el sociprotector— i el canvi de denominació delsgrups autònoms pel de delegacions.

Podeu visitar l’exposició «El Medi Natu-ral del Bages» del 2 al 15 de maig de2001, a Manresa, a l’Institut Lacetània, idel 17 al 24 de maig de 2001, a Artés, alcomplex cultural Cal Sitjes.

I apuntar-vos a les excursions naturalistesals espais descrits a la «Guia d’Espais

d’Interès Natural del Bages», dirigides perl’autor de la fitxa del corresponent espai:

· 3 de juny de 2001, al Pla de Santa Mariade l’Estany, i el

· 10 de juny de 2001, a la Serra del Soler,Bussanya i rieres d’Oló i de Malrubí.

Assemblea General

Delegació del Bages

Barcelona. Biodiversitaturbana. MARTÍ BOADA - LAIACAPDEVILA. Centre d’EstudisAmbientals, UAB - Ajunta-ment de Barcelona, 2000.254 p.

7(Continua)

25 anys de la Comissió de Lepidopterologia de la ICHN

El febrer de l’any 1976 es va crear laComissió de Lepidopterologia en el si de laICHN. Ara doncs, fa vint-i-cinc anys queun grup de joves va sol·licitar a la ICHNpoder desenvolupar la seva afició d’unamanera organitzada. Amb els aires derecuperació d’institucions de l’època quecorria, i seguint el nou impuls que haviapres la ICHN des del 1972, la Comissió vacomençar les seves activitats. Es voliadonar continuïtat a l’estudi delslepidòpters, que havia estat una brancamolt destacada en la primera època de laICHN.

Aviat va aglutinar no solament els joveslepidopteròlegs de la nova fornada, sinótambé els de generacions anteriors, algunsja molt grans, que havien mantingutl’afició des dels anys d’abans de la GuerraCivil, i que van col·laborar amb il·lusió enla iniciativa.

La Comissió va anar fent sortides de camp,sessions científiques i comunicats escrits deles recerques que duien a terme els seusmembres, entre els quals hi havialepidopteròlegs de la resta de l’Estat i del’estranger.

Una de les primeres actuacions va ser unarecopilació de tota la bibliografia sobrelepidòpters de Catalunya, amb prop deseixanta articles extrets només de lespublicacions antigues de la ICHN. Això vadonar una base sòlida a la feina ques’anava fent de conèixer la fauna del país.

Es van establir relacions amb el Museu deZoologia de Barcelona, i van ser acollitscordialment pel senyor Español, que vacol·laborar-hi sempre d’una maneraentusiasta. També s’intercanviarenrelacions amb entitats similars de l’Estat ide diversos països europeus.

Durant gairebé tres anys, la Comissió vaanar ampliant i millorant les sevesactivitats. La voluntat d’especialitzar-se itenir més autonomia va fer decidir els seusmembres a crear la Societat Catalana deLepidopterologia, però van voler mantenirels principis que regeixen la ICHN. Peraquest motiu, el mateix dia de la sevafundació, la nova societat va demanar quefos admesa com a entitat adherida a laICHN, tal com ha estat fins ara, mantenintd’aquesta manera la vinculació ambl’entitat de la qual va sorgir.

Com a expressió d’aquesta col·laboracióestreta amb la ICHN, la SCL va promourela Sessió Conjunta d’Entomologia ICHN-SCL. Aquestes sessions s’han anatcelebrant bianualment sense interrupció desde l’any 1980, aplegant els entomòlegsd’ambdues entitats, que hi han aportat finsara un total de cent vuitanta-quatre treballsi deu publicacions.

La SCL continua jove i activa: ha contribu-ït considerablement al coneixement delslepidòpters i ha continuat aquells primerstreballs de la Comissió de Lepidopterologiade la ICHN.

Societats adherides

Monique Thonnat, directora de recerca al’INRIA, ens va presentar de quina manerauns especialistes en informàtica afrontenl’estudi d’organismes vius, com ara algunsgrups de foraminífers, de zooplàncton i degrans de pol·len, per aconseguir reconèi-xer-los, i a vegades classificar-los, tal comho fan els estudiosos i els sistemàtics.

El procés seguit en cada cas comença igual,amb una estreta col·laboració entre elsinformàtics i els especialistes del grup, quedu a la selecció de les característiquesmorfològiques bàsiques que el sistemaautomàtic o semiautomàtic haurà dereconèixer i mesurar, i a l’establiment delstrets diferencials que permetran assignarels organismes a uns tàxons determinats.Informacions addicionals com són laprocedència de les mostres i de l’època del

mostreig contribueixen a millorar els resul-tats del sistema de reconeixement.

En els casos dels foraminífers i delzooplàncton, els estudis es van fer en elmarc de tesis doctorals i van finalitzar uncop acabat el doctorat. Això fa que noméss’abordés l’estudi d’alguns grups en cadacas i que, pertant,l’aplicaciódels resultatsobtingutssigui moltlimitada. Elsespecialistesen aqueststemes queassistiren a laconferència es

Congressos i reunions

Reconeixement automàtic d’organismes biològics

Jornada sobreConnectivitat Ecològicai Paisatgística en elPlanejament Urbanístic:el Cas de la GarrotxaOlot, 25 de maig de 2001

Lloc: Ajuntament d’Olot(matí) i Museu Comarcalde la Garrotxa (tarda)

Organitza: Fundaciód’Estudis Superiors d’Olot

Col·laboradors: Ajunta-ment d’Olot, Col·legi Oficiald’Arquitectes de Catalunya,Escola Tècnica Superiord’Arquitectura del Vallès iDepartament de MediAmbient de la Generalitatde Catalunya

Aquesta Jornada permetrà,per primera vegada alnostre país, examinaraquest repte a partir d’uncas real, el de la comarcade la Garrotxa, la segonacomarca amb mésproporció d’espais naturalsprotegits a Catalunya(49 %), que ara té enprocés de revisió quatreplanejaments urbanísticsmunicipals i el Pla Especialdel Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa. Ion, des de fa deu anys,s’han elaborat diversosestudis i propostes deconservació de la connecti-vitat biològica, que ara haarribat l’hora d’integrar enel planejament urbanístic.

Inscripcions: per telèfon,fax o correu electrònic a:Fundació d’Estudis Supe-riors d’OlotAv. Anselm Clavé, 717800 Olot.Tel.: 972 265 780Fax: 972 270 049A/e: fes@olot.org

Preu: 3.000 ptes.

Pagament: Es pot ferefectiu el mateix dia 25, almatí, a la Secretaria del’entrada de l’Ajuntament, obé per transferència ban-cària al compte corrent deCaixa de Girona: 2020-0011-11-3300026185

Trobareu més informacióa l’adreça d’Internet:www.olot.org/fes/jcep

Pol·len de cupressàcia

8

La biodiversitat de Veneçuela

La conferència que el Dr. Carlos PérezSantos va fer sobre la biodiversitat deVeneçuela es va centrar principalment enuna qüestió d’interès biogeogràfic: la colo-nització faunística d’Amèrica del Suddesprés de l’aixecament de l’istme dePanamà. A partir de l’estudi dels ofidis deColòmbia, l’Equador, Panamà i Veneçuelaes pot veure de manera molt clara com s’haproduït aquesta colonització, atès que, pelfet de tractar-se d’organismes poiquilo-terms, han hagut de seguir camins sense

grans variacions climàtiques, o dit d’unaaltra manera, han hagut de cercar vies pervorejar les més fredes serralades andines.

Mentre que a Europa existeixen 31 espèciesd’ofidis, a Colòmbia se’n poden trobar 241,186 són les presents a l’Equador i 129 aPanamà. El Dr. Carlos Pérez Santos ésautor de tres interessants monografies sobreles serps d’aquests països, i és d’esperarque aviat publiqui la de Veneçuela.

Sessió conjunta ICHN-SCB

Amb el títol de Prions, purins i pastures,va tenir lloc el passat dijous 19 d’abril lasessió conjunta entre la Societat Catalanade Biologia i la Institució. En aquestasessió es va fer una anàlisi de la incidènciade les pràctiques ramaderes en la salut, elmedi ambient i el paisatge, temes d’inquie-tant actualitat.

La primera intervenció va anar a càrrec deJordi Jordana, de la Facultat de Veterinàriade la Universitat Autònoma de Barcelona, iva tractar de les espècies ramaderes domès-tiques i de la seva constant davallada, atèsel poc interès que hi ha a preservar aquellesespècies que no s’han incorporat als siste-mes intensius de producció. El resultat és lacontinuada disminució de la variabilitatgenètica i l’increment dels riscos i la pèr-dua d’oportunitats que això comporta. ACatalunya es va citar el cas de la vaca pa-llaresa, que amb un total d’uns vintexemplars ja es pot considerar gairebé comuna relíquia, i el de la vaca de l’Albera, onel grau d’amenaça d’extinció és molt ele-vat, ja que no en resten més de dos-centsexemplars.

Jordi Bartolomé, també de la Facultat deVeterinària de la UAB, va centrar la sevaintervenció en la valoració del paper de laramaderia extensiva en el manteniment delpaisatge. A partir d’estudis duts a terme alMontseny, es va demostrar l’impacteecològic que la disminució de la ramaderiaintensiva està tenint a Catalunya, peròtambé es van posar de manifest les nombro-

ses oportunitats i alternatives existents perinvertir aquesta situació. És evident quel’actual demanda de qualitat ambiental ialimentària difícilment es podrà aconseguirsi la ramaderia extensiva no hi té un paperimportant.

La incidència ambiental dels fems i elspurins va ser tractada per Josep Turet, de laUniversitat de Vic, i exemplificada amb elstreballs duts a terme a Osona. El desacobla-ment entre l’agricultura i la ramaderia,resultat de la intensificació de les pràcti-ques ramaderes, ha provocat uns excedentsde residus ramaders que estan causant unimportant impacte ambiental. A Osona escalcula que els excedents de nitrogen sónd’entre 4.000 i 5.571 tones anuals, la qualcosa està generant, entre altres problemes,la contaminació dels aqüífers, fet aquestque queda palès en esdevenir no potablel’aigua de bona part de les fonts i pous. Elsexcedents actuals, del 32,7 % a Osona, re-quereixen la construcció de plantes detractament, però s’ha d’anar cap a unasolució a més llarg termini que cerquil’equilibri entre la ramaderia i l’entornnatural.

La ponència de José Juan Rodríguez, de laFacultat de Veterinària de la UAB, es vacentrar en la seguretat alimentària. Lesvaques destinades a la producció de carnacostumen a produir 300 kg de carn ennomés deu mesos —amb un 20 % deproteïnes—, que és impossible d’aconse-guir si només s’alimenten amb pastures

mostraren agradablement sorpresos peralguna de les qüestions aconseguides, peròtambé mostraren la seva reserva al fet ques’arribés a una automatització delsprocessos d’anàlisi de mostres, sobretotperquè no s’abastaven tots els grups iperquè en les mostres reals apareix un certnombre d’organismes fragmentats.

L’estudi del pol·len s’està duent a terme enl’actualitat, en el marc d’un projecteeuropeu (ASTHMA). En una primera fase,se centra en el reconeixement dels pòl·lensde cupressàcies, l’olivera, poàcies iurticàcies (Parietaria), en el qual s’estan

aconseguint resultats molt bons. Quedaforça esforç per invertir en el fet que elsistema no confongui aquests grans amb elsque són semblants morfològicament, motiupel qual s’espera poder seguir comptantamb finançament.

Si bé és cert que estem encara una micalluny del fet que una rutina informàticapugui suplir la feina d’un sistemàtic, per-què cal una precisió en les observacionsque no sempre pot proporcionar elmecanisme d’obtenció de les imatges ques’analitzen, no és menys cert que els resul-tats aconseguits resulten engrescadors.

Serpientes de Panamà.Snakes of Panama. CARLOS

PÉREZ SANTOS. BIOSFERA,Publicaciones del ComitéEspañol del Programa MaBy de la Red IberoMab de laUNESCO, 1999. 312 p.

9

vegetals. La fabricació de pinsos amb llegu-minoses o farines càrniques ha esdevingutnecessari si es volen produir aquests altsrendiments proteics, però el procés digestiupoligàstric propi del bestiar boví, conjunta-ment amb els problemes sorgits en lafabricació de les farines animals, com l’úsde carcasses d’espècies amb malaltiesendèmiques, com l’scrapie de les ovelles iels insuficients tractaments tèrmics a quèhan estat sotmeses, han propiciat l’aparicióde malalties com l’EEB.

La darrera intervenció va anar a càrrecd’Isidre Ferrer, de la Facultat de Medicinade la Universitat de Barcelona. A partir dela constatació de l’existència de malaltiespriòniques pròpies de cada espècie, com perexemple la malaltia de Creutzfeldt-Jakoben els humans —amb una trentena de casosanuals a Espanya— o l’scrapie en lesovelles, es presenta el problema que ha sor-git amb l’EEB, ja que se supera la barreraque fins ara hi havia entre espècies; la novavarietat de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob

és l’EEB trasmesa als humans per via di-gestiva. Aquesta proteïna priònica anormalés el resultat de la utilització de carcassesd’ovelles amb scrapie per fer farines, tot i

que l’element clau és que en la sevaproducció no s’ha utilitzat la temperatura,el temps ni el grau d’humitat necessari,cosa que ha provocat l’aparició d’unaproteïna priònica anormal que ha demostratser capaç de transmetre’s a les vaques i alshumans.

Consorci de l’Espai Rural de Gallecs

Per iniciativa de l’Ajuntament de Molletdel Vallès i l’Ajuntament de Parets delVallès, s’ha constituït el Consorci del’Espai Rural de Gallecs ambl’objectiu de treballar pelmanteniment i la millora delmedi natural de Gallecs, unespai agrícola d’alt valorpaisatgístic al mig de la planadel Vallès Oriental i damunt elqual plana, des de l’any 1970,tot tipus d’amenacesurbanístiques, algunes de lesquals ja han esdevingutrealitat.

Com a òrgan d’aquest Consorcis’ha constituït un consellconsultiu que, integrat perrepresentants dels sectors social, acadèmic,

cultural, professional i econòmic, tindràcom a funció principal la d’actuar com aòrgan estable de consulta i debat entre els

sectors implicats en l’espairural de Gallecs.

La Institució ha estatconvidada a formar partd’aquest Consell Directiu iespera poder-hi participar dela manera més activapossible, sobretot pel caràcterespecialment exemplar quepot tenir una iniciativa comaquesta en un lloc tantemblemàtic com és Gallecs.Des d’aquestes mateixespàgines s’anirà informantpuntualment de les diferents

iniciatives que duguin a terme.

Col·laboracions amb altres entitats

Representants en organismes i institucions

Jornades sobre l’«Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sosteniblede la diversitat biològica»

La Institució Catalana d’Història Naturalcol·labora amb el Col·legi de Biòlegs deCatalunya en la realització de les Jornadesde divulgació sobre l’«Estratègia catalanaper a la conservació i l’ús sostenible de ladiversitat biològica (EDB)». L’objectiud’aquestes Jornades és divulgar als

professionals de la gestió ambiental algu-nes de les temàtiques tractades a l’EDB.Aquestes es duran a terme els dies 7 i 8 dejuny a la seu del Col·legi de Biòlegs deCatalunya (c. del Consell de Cent, 373-3751r 1a; telèfon: 934 876 159). Les Jornadesconsten de cinc sessions:

(Continua)

19a ConferènciaGeneral del ConsellInternacional deMuseus

La primera setmana delproper mes de juliol tindràlloc, a Barcelona, la 19aConferència General delConsell Internacional deMuseus (ICOM), el títolcentral de la qual seràGestionant el canvi: elmuseu enfront delsreptes econòmics isocials. Durant aquestaconferència, el Comitèd’Història Natural d’ICOMorganitzarà tot un seguit depresentacions i taulesrodones al voltant delstemes següents: coordina-ció de bases de dadesmitjançant les novestecnologies; entendre elmón natural; patrimoninatural i societat, etc.

Per a més informaciósobre les sessions d’ICOM-NatHist, podeu consultar laseva pàgina web a l’adreçasegüent:http://senckenberg.uni-frankfurt.de/icom/icomnh.htm

10

Dijous, 7 de juny de 200116.30 - 17.30 h. La diversitat biològica aCatalunya: bases per a la recerca, laconservació i l’ús sostenible, per JOSEPGERMAIN, secretari de la ICHN.17.30 - 18.30 h. Bancs de bases de dadesde biodiversitat: el cas català, per XAVIERFONT, professor titular del Departament deBiologia Vegetal de la Facultat de Biologiade la Universitat de Barcelona.19.00 - 20.00 h. Diversitat microbiana: lagran desconeguda i l’eterna oblidada enestratègies per a la conservació de ladiversitat biològica, per JOAN MIR, biòleg imembre de la ICHN.

Divendres, 8 de juny de 200117.00 - 18.00 h. Genètica de la conserva-ció i la conservació de la genètica deplantes als jardins botànics, per JOANPEDROLA, director del Jardí Botànic Mari-murtra de Blanes - Estació Internacional deBiologia Mediterrània.18.00 - 19.00 h. La conservació de labiodiversitat in situ a Catalunya: el paperdels espais naturals protegits, per JOSEP M.MALLARACH, consultor ambiental, membrede la Institució Catalana d’Història Naturali professor del doctorat de medi ambient dela Universitat de Girona.

Caça i pescaOrdre del 8 de febrer de 2001, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i esfixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigüescontinentals de Catalunya per a la temporada 2001. (DOGC núm. 3329, del 16 de febrerde 2001)Resolució del 19 de gener de 2001, per la qual es declara zona de seguretat part del termemunicipal de Manresa. (DOGC núm. 3334, del 23 de febrer de 2001)Resolució del 15 de març de 2001, per la qual es fixen el període hàbil i altres condicionsper a la captura en viu d’ocells fringíl·lids pera activitats tradicionals durant l’any 2001 aCatalunya. (DOGC núm. 3331, del 20 de febrer de 2001)

Espais naturals protegitsResolució del 21 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva de l’Espai del PEIN l’Alta Garrotxa. (DOGC núm. 3331, del 20 defebrer de 2001)Resolució del 21 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva dels Espais del PEIN Serra de Castelltallat, el Miracle, Muntanyade Sal de Cardona, Riera de Navel i Vall del Riu Llobregós. (DOGC núm. 3331, del 20 defebrer de 2001)Resolució del 21 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva de l’Espai del PEIN el Foix. (DOGC núm. 3331, del 20 de febrer de2001)Resolució del 21 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva dels Espais del PEIN Cap de Santes Creus, la Plana de Sant Jordi ila Sèquia Major. (DOGC núm. 3331, del 20 de febrer de 2001)Resolució del 21 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva dels Espais del PEIN Montserrat, Nucli de Sant Salvador de lesEspases i Roques Blanques. (DOGC núm. 3331, del 20 de febrer de 2001)Resolució del 22 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva de l’Espai del PEIN Estany de Banyoles. (DOGC núm. 3331, del 20de febrer de 2001)Resolució del 22 de desembre de 2000, per la qual s’aprova inicialment el Pla Especial deDelimitació Definitiva de l’Espai del PEIN les Gavarres. (DOGC núm. 3331, del 20 defebrer de 2001)RamaderiaDecret 64/2001, del 20 de febrer, pel qual es regula la vigilància epidemiològica de lesencefalopaties espongiformes transmissibles humanes. (DOGC núm. 3341 del 6 de marçde 2001).Organització administrativaDecret 73/2001, del 20 de febrer, de modificació del Decret 125/1999, del 4 de maig,d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua. (DOGC núm. 3349, del 16 demarç de 2001)Decret 79/2001, del 6 de març, de creació de la Delegació Territorial del Govern de laGeneralitat a les Terres de l’Ebre. (DOGC núm. 3353, del 22 de març de 2001)

Recull de legislació

Congrés Internacionalde Medi Ambientd’Andorra. Els EspaisNaturals Protegits

Andorra, del 16 al 20 dejuliol de 2001

Us avancem els ponentsque han confirmat l’assis-tència i el tema sobre elqual parlaran: DAVIDSHEPPARD, UICN/WCPAEspais protegits, una visióglobal des de la UICN(conferència inaugural);JOSEP M. MALLARACH, Euro-parc - Espanya, Avaluaciódels Espais NaturalsProtegits a Espanya iSeminari II: Els espaisprotegits i la conservacióde la biodiversitat en elspaïsos mediterranis ialpins; PETER BRIDGEWATER,Unesco - MAB, LesReserves de la Biosfera:un model d’aproximació auns espais protegitssostenibles per al segle XXI;NATÀLIA ROVIRA, Governd’Andorra, Els Espais Pro-tegits a Andorra: situacióactual i perspectives; LEOBRAACK, South AfricanParks, Parcs transfronte-rers, el model africà iTurisme i conservació, elcas africà; GÉRARD

MOULINAS, Parc Nationaldes Cévennes (França),Els Espais Protegits aFrança, integració de lespoblacions locals; MERTXEANIZ, Parc Nacionald’Aigüestortes, Els EspaisProtegits a Espanya, elmodel d’Aigüestortes; SERGIRIBA, Parc de Sorteny(Ordino), Sorteny: el primerespai protegit d’Andorra,JORDI SARGATAL, FundacióTerritori i Paisatge, Lagestió d’espais protegitsper entitats privades: laFundació Territori iPaisatge; SUSANA CALVO,Ministerio de MedioAmbiente – IUCN/EEC,Espais Protegits i EducacióAmbiental, l’experiència de

(Continua)

Sortides naturalistes a la vall d’Alinyà

Com a continuació de l’estudi dels sistemesnaturals de la vall d’Alinyà iniciat l’any2000, en el qual participen disset grups derecerca diferents, la Institució Catalanad’Història Natural, amb el suport de laFundació Territori i Paisatge, ha organitzatun cicle de sortides perquè les personesinteressades en l’estudi del medi natural,puguin conèixer més de prop aquestainteressant zona prepirinenca i intercanviaropinions i coneixements amb els diferentscientífics que hi treballen.

Cada sortida consistirà en una excursió aun determinat indret de la vall d’Alinyà

que estarà guiada per alguns dels expertsque hi duen a terme treballs de recerca.Cada una de les tres sortides es farà en unlloc diferent i els temes que es tractarantambé variaran a cada sortida.

Dissabte 16 de juny de 2001Pinedes i rouredes submediterràniesItinerari: l’Alzina d’Alinyà (1.400 m) - collde la Maçana.Temàtica: geologia i geomorfologia, alguesd’aigua dolça i edàfiques, briòfits, comuni-tats vegetals, mol·luscs i usos i pràctiquestradicionals.Punt de trobada: poble d’Alinyà (quilòme-tre 10 de la carretera L-401 d’Organyà aSant Llorenç de Morunys) a les 10 delmatí.

Dissabte 23 de juny de 2001Boscos i matollars subalpinsItinerari: prat Major (1.760 m) - l’EstanyTemàtica: edafologia, ecosistemes forestals,ecosistemes aquàtics, fongs i vertebrats.Punt de trobada: coll de Boix (quilòmetre16,5 de la carretera L-401 d’Organyà aSant Llorenç de Morunys, just on la

carretera passa de la comarca de l’AltUrgell a la del Solsonès) a les 10 del matí.

Dissabte 30 de juny de 2001Zona culminal: roquissars i prats alpinsItinerari: Pedró dels Quatre Batlles (2.382m) - prat Llarg.Temàtica: ecosistemes pascícoles, líquens,plantes vasculars, artròpodes i lepidòpters.Punt de trobada: coll de Jou (cruïlla de lescarreteres L-401 d’Organyà a Sant Llorençde Morunys, quilòmetre 40,1, i LV-4241 deSolsona a Sant Llorenç de Morunys, quilò-metre 23,1) a les 10 del matí.

Inscripcions:· L’assistència a aquestes sortides és

gratuïta, però per poder assistir-hi caldràinscriure’s prèviament a la Secretaria dela ICHN, ja sigui telefònicament o percorreu electrònic.

· La inscripció es pot fer per totes o nomésper alguna de les sortides.

· Per optimitzar els mitjans de transport, esdemana que, a l’hora d’inscriure’s, cadaassistent comuniqui si disposa de vehiclei de places lliures. S’agrairà que totesaquelles persones que disposin de vehicletot terreny ho facin saber.

· El nombre d’assistents a cada sortidaestarà limitat a 20 participants.

Altres informacions d’interès:· Cada sortida començarà a les 10 del matí

i es preveu que finalitzi cap a les 6 de latarda. Totes les sortides es faran a peu.

· Cada assistent haurà de portar el materialnaturalista (binocles, lupes, guies decamp, etc.), el vestuari, el calçat, el men-jar i la beguda que consideri necessaris.Cal recordar que es tracta de sortides azones de muntanya on la variabilitat deles condicions climàtiques pot ser gran.

11

la UICN; TERESA ESCALAS,Universitat de Barcelona,Joc de Simulació:Problemes derivats de lacreació d’un espai protegit;i HELENE BOUGUESSA, Conselld’Europa - Naturopa,Les xarxes ecològiques aEuropa.

Per a més informació,adreceu-vos al Centre deBiodiversitat de l’Insitutd’Estudis Andorrans:C. de la Valireta, 5Encamp - Principatd’AndorraTel.: (+376) 834 691Fax:: (+376) 834 578A/e: cbdiea@andorra.ad

O bé, consulteu la pàginad’Internet: http://www.iea.ad/cima2001

Exposició sobre Elsmicromuntatges:minerals en miniatura

Aquesta exposició, s’inau-gurarà el dimarts 19 dejuny de 2001, a dos quartsde vuit del vespre, alMuseu de Geologia deBarcelona (Parc de laCiutadella, s/n) i romandràoberta fins a final d’any.

Els micromuntatges sónminerals que cal obsevaramb lupa binocular, gene-ralment entre 10 i 60augments, de manera quees poden observarcaracterístiques no visiblesa ull nu. Això permetestudiar una gamma moltàmplia d’espècies per acada jaciment. Les petitesdimensions dels micro-muntages i la possibililitatd’accedir a un gran nombred’espècies diferents fanque aquests tipus de mine-rals siguin molt atractiusper al col·leccionisme.

Hi col·labora el doctorManel Masoliver, col·lec-cionista i especialista enmicromuntatges.

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Ignasi Batet, Jordina Belmonte, Ignasi Cebrián, Josep M. Espelta, JosepGermain, Jordi López, Joan Maluquer, Josep M. Mallarach, Narcís Prat i FrancescVallhonrat.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Agenda

Cursos naturalistes

19 i 20 de maig de 2001. Els cetacis de les costes catalanes des del mar, per LAURASILVANI HURTADO, biòloga.Informació i preinscripcióParc Natural del Cap de Creus, Palau de l’Abat, monestir de Sant Pere de Rodes;17489 Port de la Selva. De 9 a 14 h i de 15 a 18 h. Tel.: 972 193 191, fax: 972 193192

26 i 27 de maig de 2001. Introducció a la fauna verinosa peninsular, per IGNASICASTELLVÍ GÓMEZ, naturalista, membre del Museu de Ciències Naturals deGranollers.Informació i preinscripcióEstació Biològica de l’Aiguabarreig, carretera de Fraga, s/n; 50170 Mequinensa.De dilluns a divendres, de 9 a 12 h i de 16 a 18 h. Demaneu per Esther Martínez.Tel. i fax: 974 464 435. A/e: aiguabarreig@partal.com

16 i 17 de juny de 2001. Biologia, ecologia i conservació de les nàiades. Elprojecte de recuperació d’Unio aleroni al Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa, per CRISTIAN R. ALTABA, biòleg, CSIC - Institut Mediterranid’Estudis Avançats; i per EMILI BASSOLS, biòleg, responsable de l’Àrea dePatrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Informació i preinscripcióParc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Av. de Santa Coloma s/n; 17800Olot.Dilluns, dimarts, dimecres i dijous, de 10 a 14 h. Demaneu per Mireia Batiste.Tel.: 972 264 666, fax: 972 265 567

7 i 8 de juliol de 2001. Flora i vegetació de l’estatge alpí del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per GERARD GIMÉNEZ PÉREZ, tècnic delParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.Informació i preinscripcióCasa del Parc d’Espot. C. Prat del Guarda, 4; 25597 Espot. Dilluns i dimecres, de 9a 13 h i de 15.30 a 19 h. Demaneu per Alícia Orteu. Tel. i fax: 973 624 036. A/e:aiguestortes@catalunya.com

14 i 15 de juliol de 2001. Geoquímica ambiental al nord de les muntanyes dePrades, per XAVIER FONT i MANEL VILADEVALL, Departament de Geoquímica,Petrologia i Prospecció Geològica, UB; SERGIO VALENZUELA GARCIA, geòleg,Comissió de Medi Ambient del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà(CHNCB), i JORDI LLORENS POCA, Comissió de Medi Ambient del CHNCB.Informació i preinscripcióCentre d’Història Natural de la Conca de Barberà. C. de la Pedrera, 2; 43400Montblanc. De dilluns a divendres, de 18 a 20 h. Demaneu per Olga Llorens. Tel.:977 862 177. A/e: chncb@readysoft.es

Amb el suport de

Recordeu

Horari d’atenció als socis de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 18 h.Adreça electrònica: ichn@iec.es. Adreça d’Internet: http://www.iec.es/ichn

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis