1

Pràctiques 13. Nivell mitjà i superior 1. Esborrall, esborrany i esborrador. Saps distingir-los? L’........................... és una taca que es fa al paper mentre escrivim, amb la tinta d’un bolígraf, per exemple. L’.................. es fa servir per a esborrar la pissarra. L'............... és un primer escrit o un primer projecte d'una cosa que després pot ser modificada o corregida. 2. Com puntuaries estes dites? Recorda-te'n sogra que vas ser nora. El rector no recorda quan era escolà. Qui està fart no se'n recorda mai del dejú. Ningú es recorda de santa Bàrbara més que quan trona. 3. Què és un llepafils? a) un llépol o un llepó b) persona escrupolosa en el menjar o que mira massa prim 4. Has provat este guisadet? El guisat de peix, generalment d'anguiles, elaborat amb salsa de pebre roig i d'alls, es diu... 5. Nus o... Debanar és una forma de vida i una filosofia. Seguir endavant, continuar lluitant, no parar davant les dificultats, no perdre el fil i, si es trenca el fil, aprendre a fer un nus ben fort per a continuar vivint. 6. Un què? Un ................ és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador. 7. Bocamoll vol dir... «Ni pensar-ho, de dir-li-ho al Pau; és un bocamoll i ho xarrarà a tot el poble.»

2

8. Com adaptaries al valencià actual la cançó? Hui, dia de santa Caterina, era costum anar a berenar a les eres amb els mestres. Santa Caterina era la patrona de les xiquetes i sant Nicolau dels xiquets. En alguns municipis encara van a berenar amb els mestres a un sequer, al parc, etc., i és costum menjar el rotllo o els rotllets de caterina, que es fan amb cassalla i fruites confitades. I la xicalla cantava coses com: Adiós senyó mestra que ja mon anem i si no ve promte no la esperarem. Visca la mestra, visca els confits Visca el senyor rector que encara no els ha repartit. 9. De què parlem en estes definicions? a) Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades. b) En els vaixells mercants, espai tancat que és situat sota la coberta superior i és destinat al transport de la càrrega. c) Lloc d'una casa, d'una nau, etc., on es guarden els aliments que no necessiten refrigeració. 10. De quina altra manera diries les paraules marcades? L'enigmista és un professional. Com el seu nom indica, es dedica a fabricar enigmes que després seran atacats, amb major o menor fortuna però gairebé sempre amb esperit esportiu, per alguns dels seus conciutadans. Una troballa verbal l'emociona i el posa en marxa. Partint de la certesa que dóna saber-se posseïdor de l'única resposta i valent-se de fórmules transmeses per la tradició, l'enigmista comença a caminar enrere fins arribar al punt de partida on erigirà l'interrogant. És aquest trajecte, de longitud variable, el mateix que després haurà de recórrer qui vulgui desxifrar l'enigma. Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010) 11. Esclatar o ... «Podem esclatar o .......... a riure i a plorar.»

3

12. Garbuix o... «La meua vida va arribar a ser un garbuix tan enrevessat de mitges veritats, mitges mentides, mentides senceres, faules i boles de campionat que, finalment, hi van haver d'intervenir la mare, els mestres i fins i tot mon pare.» Montse Banegas 13. De quina altra manera diries les paraules marcades? El xarlatà predica davant del pou. «Qui s'hi llanci de cap», diu, «serà feliç». Els que ens aturem a escoltar-lo refrenem la curiositat amb un posat incrèdul. Estem atents, però. D'una banda, perquè l'home sap fer-se escoltar i, de l'altra, perquè no tenim res millor a fer. A diferència d'altres pous, aquest es va fer popular quan, amb l'ajut d'una megafonia sensacionalista, el xarlatà va començar a anunciar-lo com si fos una atracció de fira. No cobra entrada, només demana la voluntat. Després de setmanes de pensar-hi molt, un dia m'hi llanço.• Sergi Pàmies, «El pou», dins Si menges una llimona sense fer ganyotes (Barcelona: Quaderns Crema, 2006) 14. Quan plou poc i gotes fines diem que... 15. Lleganyós, lleganyosos. Diversos significats. A banda de tindre els ulls lleganyosos, diem que el temps està lleganyós quan està núvol i pareix que vullga descarregar la pluja. També diuen lleganyosos als habitants de.............. perquè hi havien molts forns de fer calç i quan baixaven de la muntanya de treballar, de la mateixa pols i la suor, als ulls se'ls feia una cosa blanca que pareixia que tenien lleganyes. 16. Quina paraula falta en estes locucions? Baquejar-se de............. Esclatar o esclafir a............ Descosir-se de......... Pixar-se de....... ................ pels colzes 17. Tindre molt fums o... «Té fums de general i paga de tamboriste (o tamborista).»

4

18. Com ho escriuries? Tria'n una. a) Bon dia i bona hora, i bona mort quan siga l'hora. b) Bon dia i bon hora, i bona mort quan siga l'hora. 19. «Per a qui és i com li diuen, ja ho té bé» expressa... 20. Sabies que el costum de visitar els difunts el dia de Tots Sants és d'origen romà? Són propis d'este dia menjar castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fet de diverses maneres i que es diu...... 21. Dites de Tots Sants. Què hi corregiries? De Tots Sants a Nadals, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar. Per Tots Sants, castanyes, i caragols amb banyes. Per Tots Sants, les olives a les mans. 22. Desdentegats o... «Al vell, carabassa amb ell» o «Al vell, ceba o carabassa» Estes dites volen dir que els vells solen estar desdentegats o .................... i no poden rosegar. 23. De quina altra forma diries les paraules o expressions marcades? Per anar a collir ens aixecàvem fosca nit encara i amb les primeres hores de llum, després de complir amb el ritual social de llogar-se en la plaça, ja estàvem al camp disposats a fer-ho tot estelles, a carregar tants camions com l’hort i les nostres forces ens permeteren. Molt sovint, però, abans de fer ni una sola alicatada, havíem d’esperar que el sol eixamorés la rosada dipositada sobre la fruita ja que calia collir-la ben eixuta perquè no es podrís a les cambres de maduració del magatzem. Francesc Viadel 24. Fixa't en la combinació de pronoms. Com els escriuries? «L'he dut al forn, no l'ha volgut, però jo me'l he fotut.»

5

25. Debades, més d'un significat. «Debades, ni els frares peguen cabotades», vol dir... «Debades, els frares van a cabotades», vol dir... «El concert no és debades, però et pagaré l'entrada», vol dir.... 26. *Estupenc? Com l'escrius? Si la carn té una textura seca, està ...................... Si una persona és desagradable, trompellota, poc empàtica, és............... 27. Quina expressió canviaries de les que et proposem? Caram!, veges tu!, alça!, mira!, al remat..., per acabar-ho de rematar..., al fi i al cap, en resum, a la fi, finalment 28. Quins mots són sinònims? capsa, caixó, calaix, capçal, capçana, coixí, matalap, matalàs, tossut, cap, cabota 29. «Caramull, a caramull, fins al caramull». Què hi volem dir? «No en vull, no en vull, i tres plats a caramull» 30. Metzina o... «Foll d'una dolça metzina. Amb perles a cada mà, viu al cor d'una petxina ... I es quan dormo que hi veig clar» (J. V. Foix) 31. Quina dita expressa que una persona és quimerosa? a) En un bac vas al carrer. b) Vius sense pena ni glòria. c) Tens més tecles que un piano! d) Vine a hora horada.

6

32. Què hi canviaries? «A punt i hora va començar la ceremonia.» 33. 'Rull' és sinònim de... «Mareta, mareta, anit vaig somiar que una nineta em vares comprar, la nina tenia bonics els ulls, la cara molt fina i els cabells molt rulls.» 34. Galdir, engoldir o............... «Vam preparar una cassola d'arròs i quan ens vam descuidar, els gats se l'havien galdit.» 35. *Per la vesprada? «Hem fet panellets per a després de dinar el dia de Tots Sants: de maduixa, de café, ensucrats, amb pinyons, amb trossets d'ametlla, ossos de sant... I per la vesprada, per a berenar, fogasses de carabassa, panses i anous. 36. Tallada o galló? El tros tallat comparable a una llesca s'anomena tallada «tallà». Ex. M'abellix una ................. de pa, meló, de pernil. Este................. de taronja està ple de suc. 37. Sabies açò? La pigota borda, la pigota volandera i la pigota cristal·lina són noms populars de la... 38. El dit més xicotet de la mà es diu...

39. Què canviaries en esta redacció? Sabies que l’expressió notar la pudoreta significa 'adevinar algo que ens importa i que altres saben però mos l’oculten'.

7

40. Quan uses «anem allà que ací ja estem»? 41. Com diries poner a buen recaudo? 42. I com diries en valencià sacarse la espina?

43. Emprigolador significa...

L’emprigolador era el professional que es dedicava a reparar cossis, cànters, llibrells, etc., i per a aconseguir-ho clavava unes grapes metàl·liques que mantenien els dos costats del clevill units fortament. Per a introduir la grapa feia, prèviament, dos foradets amb una barrina. Eixes grapes metàl·liques s’anomenaven prígols. Emprigolador significa, literalment, 'que posa prígols'.

44. Què canviaries en esta redacció? La Ruta de la Salut ha passat per Marines, un municipi de 1 500 habitants emplaçat en la Vall d'Olocau, en la comarca muntanyosa d'El Camp de Túria. 45. Espifiar o… «El poll i la puça ja s'han ben casat; el poll i la puça ja l'han espifiat (o espifiada).» 46. Quina triaries? a) Un bon caldo ressucita a un mort. b) Un bon caldo ressuscita un mort. c) Un bon caldo ressucita un mort. 47. Per què diuen arròs de senyoret o del senyoret? Pots triar entre arrossos melosos, caldosos, secs, en paella, en cassola, en caldera, en olla..., i del senyoret, mariner, amb fesols i naps, de verdures, de bacalla, de col i cigrons, al forn, etc.

8

48. Comentari i refrany Si no arregles les coses xicotetes quan encara estàs a temps, al remat hauràs d'acudir a la força a les grans. A açò diem: «Si no acudixes o arregles la gotera, et caurà................... 49. Quin sentit té la paraula 'cau' en esta dita? «Si res li cau posa-li blau» 50. «Este xarop té mal prendre». Què creus que hi volem dir? 51. Si no i sinó. Tria tu. Si m’inviten encantat, ............ no passa res, jo ho entenc. Si m’inviten encantat, i ............, no passa res, jo ho entenc. 52. Açò durarà una rosà? Com escrius esta paraula? 53. Beure al gallet i beure al morro? On és la diferència? 54. Sobre tafanejar Qui tafaneja exercix la curiositat en coses que no li haurien d'importar. Probablement és una alteració de............., derivat de tòfona, aplicat inicialment a persones o gossos buscadors de tòfones que furguen i ho menegen tot. 55. Pinotxa i panotxa són el mateix? Completa. No, la pinotxa o la .................. és la ramulla o fullaraca del pi. La ...................o la panotxa és el fruit de les gramínies, com per exemple la dacsa. 56. I tu com li dius? «Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.»

9

57. Dia 1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Repassa este escrit. La paraula sida està lexicalizada (com làser, ovni) i procedix de la sigla SIDA (el síndrome d'immunodeficiència adquirida). S'escriu amb minúscula per ser el nom comú d'una malaltia. La sida no és el mateix que el VIH, perquè la sida és el nom de la malaltia, mentres que la sigla VIH (virus d'immunodeficiència humana) designa el virus que la causa: es pot ser portador del virus i no patir mai la enfermetat.

58. Busca uns sinònims de les paraules marcades. Aquell era —i és— un cementeri solitari, sense a penes visitants, de murades rebentades per l’heura i la humitat, xiprers vells i carregats de pols, làpides esquerdades, cementeri de morts oblidats. Ben al contrari, del cementeri nou, on jeien els nostres, podríem dir que tenia l’alegria d’una fàbrica en plena producció, la d’un magatzem curull de novetats, la d’un carrer de volta en un dia de festa major. 59. Detecta l'error. M’anguniejava aquella olor de flors estantisses, d’ossos podrits i algeps fresc, aquell lloc secretament habitat per insectes sinistres i rosegadors. Però també m’entretenia llegir els noms d’uns hostes tan particulars, noms elegantment composats sobre els marbres amb lletres de metall daurat o d’argent, amb cal·ligrafies un punt pretensioses. 60. Endevinalla Per dins sóc groga, per fora, marron, i en una paradeta em couen amb carbó. 61. Què significa «bon vent i barca nova» «Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova! Sé però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova.» 62. «Tirar amb fona» equival a... ....................., que significa gastar pròdigament, sense miraments.

10

63. Com li dius tu? Planta enfiladissa (Hedera), sempre verda, de tija i rames sarmentoses d'on broten arrels adventícies que s'agafen fortament als cossos immediats, de fulles perennes, flors en umbel·les de color groc verdós i fruit en baies negres de la grandària d'un pésol. 64. Quina paraula creus que falta en la redacció? Sabies que la bossa anomenada bandolera és una mena de .......... de carrer, multiús, considerat complement de moda? 65. Què saps de la motxilla? Com escriuries les paraules marcades?

La motxilla, d'origen militar, passà també a l'ús civil a partir del segle XIX, sobretot en popularitzar-se l'excursionisme, i, en part, a través del món dels caçadors (encara que estos eren més partidaris del sarró).

L'ús civil de la motxilla està en expansió; en les ultimes decades, per eixemple, ha substituit la cartera infantil en el transport del material escolar; també s'ha incorporat, sovint, a l'equipament del turista.

66. 'Estri' vol dir… Si te'n vas d'excursió aprofitant les vacances de Nadal, no t'oblides de posar en la motxilla: un capot, una manta, un sac de dormir, una tenda de campanya, recanvi de roba, articles d'higiene personal, estris de neteja, carmanyola, coberts, cantimplora… Me n'he deixat alguna? 67. Podries completar? La paraula és l'.........., qui hui diu que .... i demà pot dir que ..... 68. De quina paraula creus que parlem en l'exemple? Pista: és un sotabosc espés. Exemple: El conill es va amagar en la ....................

11

69. De quina manera llaves?

Llavem a ..... o a ...................

70. Coneixes esta exclamació? ¡Aigua que em rusc!

71. Tenim on triar... Saps locucions que parlen de porcs solts?

Segons Eugeni S. Reig, les denominacions que apliquem els valencians a l’animal de l’espècie Sus scrofa són: senglar, porc senglar, javalí, porc javalí, bacó feréstec, porc fer i porc solt. 72. Useu esta peça en estiu? La peça de tela de forma quadrada que empren les dones per a subjectar-se-la al voltant del pit o de la cintura i que usen, fonamentalment, en la platja per a tapar-se el banyador, es diu... 73. La persona exagerada en els actes de devoció religiosa és coneguda com «rata d'església», però hi ha altres formes d'anomenar-la. Com li dius tu? 74. Què creus que significa l'expressió: «Jo, quan parle, la boca menege» 75. Vol dir el mateix tindre un ull cremat que ser d’ull cremat? Ex. Ell tenia un ull cremat per a fer diana en el blanc dels diners, una intuïció, una gràcia especial. 76. Si de cultivat fem cultivable, de conreat farem… 77. Quines són les denominacions equivalents d'espadanya?

12

78. Ho diries així? A vora riu no faces niu. Au, que ja deuen ser vora les dotze. Hi havia vora tres-cents assistents. Acosta't a la vora de la taula. Ma mare tenia vora cent anys quan va faltar. 79. La maquineta de fer punta, la maqui. «Si en vols més para el cabàs». Què diries en lloc de 'gairebé'? Màrius Serra ens diu: «He descobert sorprès que aquell fòtil amb ganiveta té altres noms: rascador (Artés), trencapunxes (Súria), escurça (l’Escala), trempador (Solivella) o trempallapis (Roda de Ter). Gairebé tants noms com colors tenia la meva capsa de llapis Alpine! Vaig fer una crida des d’aquest article per mirar d’ampliar-ne la col·lecció i n’he rebut un grapat, molts de repetits. De nous, però, només dos. En Joan Catot diu que a Monistrol de Calders en diuen refila (lògic, perquè refilar vol dir, entre altres coses, “fer acabar en punta”) i en Joaquim Carbonell diu que a Sant Just Desvern sempre n’han dit refinador.» 80. Noms cultes. Ebola o Èbola? Més enllà del virus de l’Ebola/Èbola, hi ha altres noms cultes o manlleus relacionats amb el món de la medicina i la biologia la pronúncia dels quals sovint ens fan ballar el cap, sobretot per la influència de la pronúncia del castellà. Per exemple, són paraules planes bronquíol, hemiplegia, leucòcit, limfòcit, mastòcit, medul·la, omòplat, paraplegia, tetraplegia, torticoli i vacúol; i en canvi hem de pronunciar com a mots esdrúixols diòptria, èczema, ènema, pneumònia, quàdriceps i rubèola.

81. «Fas la vista grossa»? Al fet de tolerar, deixar passar alguna cosa fingint no veure-la, l'anomenem fer els .............. 82. Com continuaries estos refranys? Qui no arregla la gotera... De menut es cria l'arbre...

13

83. La part posterior de la cama, oposada al genoll, es diu... 84. Escombra o... «Escombra nova escombra bé.» 85. Quina opció triaries?

a) Jo aprofite per veure, a través de la finestra, la quantitat de rellotges de sol que hi ha a la terrassa. També el poble n’és ple.

b) Jo aprofite per a vore, a través de la finestra, la quantitat de rellotges de sol que hi ha a la terrassa. També el poble és ple de rellotges.

86. Com traduiries este avís? AVISO A TODOS LOS MEDIOS A continuación, sobre las 12:30, Mayuba podrá atender a los medios de comunicación.

87. A cal sabater sabates de…

L'escriptor xativí Toni Cucarella l'empra en la seua obra literària. En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, podem llegir:

«Mon pare era mecànic de bicicletes i jo no en tenia cap, ni de nova ni de segona mà. Quan el pare n'aconseguia una, per un deute o comprada per obtenir peces de recanvi, sovint em prometia que l'arreglaria i seria per a mi. Però en deixar-la com nova sempre hi havia algú que li la comprava, i com els diners escassejaven tornava a quedar-me sense bicicleta. A cal sabater, sabates de…

88. Si t'has alça't amb la castanya torta és que estaves de mal…

89. Potser?

«A vegades un silenci potser un vector de comunicació més eficaç que un enfilall de paraules redundants.»

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963)

14

90. Eradicar o erradicar? 91. Espe...què? La usem per a referir-nos al fet de repassar la collita d'un bancal, que ja ha sigut arreplegada. Exemple: Quan s'ha veremat un bancal de raïm, sempre hi queda algun cabrerot, aleshores anem a repassar i... 92. Vetes... i fils Si estàs de mala veta és que estàs .................... Si seguixes la veta a algú és que vols ...................... Si t'agrada tirar de veta és que ................ sense miraments. 93. Immediatesa o futur? Com ho dius?

a) El PSOE es va a bolcar perquè el PSPV guanye en 2015 b) El PSOE es bolcarà perquè el PSPV guanye en 2015 c) El PSOE es va bolcar perquè el PSPV guanye en 2015

94. Suro, surar i més Nosaltres usem ...... de suro per a tapar botelles de vi. Qui té el cap de suro és que és ......... d'enteniment. Qui vol surar com l'oli és que vol estar sempre per .............dels altres. 95. A quin sant! indica... —Si no li torne els diners que em deixà s'enfadarà prou. —A quin sant, no et preocupes que li'n sobren per dalt del cap, en té per a

parar un carro. 96. En sentit irònic diem: Menuda rècua! Però què vol dir «rècua»? 97. *Pues? —I què farem si plou per Nadal? —Pues si plou, la deixarem caure. Mai plou a gust de tots.

15

98. Ho escrius així? Cel a muntonets, aigua a cabacets. Cel a borreguets, aigua a canterets. 99. Bassa o bassot? «Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat...» 100. De furó fem... «Això costa una mona i un furó.» 101. Recuperem el sentit de la paraula 'mestre'. Repassa este escrit. Persona que ensenya; persona de qui s'és discípul; persona amb prou coneixement d'una cosa per a poder ensenyar-la; persona que dirigix i que guia; el grau superior al que s'arriba després d'uns anys d'aprenentatge i d'exàmens; un títul, i també diem mestre a allò magistral, extraordinari, principal i cabdal. I ara, només caldria afinar sobre els verbs educar, ensenyar, instruïr..., però això ho deixem als nostres venerats mestres. 102. Tanca la porta. Eres de Madrid? D'on ve esta expressió? 103. Mira quants significats té 'estufar' He estufat el vi de tant de riure. Vol dir: L'ànec s'estufa les plomes sovint. Vol dir: Li vaig parlar amablement i ella em va pegar un estufit. Vol dir: Crec que el teu company s'estufa massa quan parla. Vol dir: Si no estufes els coixins, acabaràs afonat en la butaca. Vol dir: 104. Repassa este menú de peix i marisc. Entrades: aladroc, arenc, congre, cloïssa, xanguet, berberetxo o escopinya, rossellona Plat principal: rémol, moll, llamàntol, llenguat, orada, halibut, bonitol, caçó, castanyola

16

105. Què corregiries en este text? Jo soc del sud d'un gran país sense fronteres, on la vora mar es fon amb les muntanyes i les planes, on els camins son estrets i esquerps o s'obrin en un mirall vert, pla, de fons blau i quiet. Un país on el boirim matiner convertix les serralades en illes, on les pluges davallen cap a la nostra mediterrania a colp d'esperó. Un país de pescadors que s'endinsen en la mar i que mai tornen encisats pel cant de les sirenes. Un país d'un munt d'histories, llegendes, contarelles:follets, bestioles, avies bruixes, dones d'aigua, goges, fades. Jo sóc d'un poble on la llengua es desfà a poc a poc i es transforma en sendra que l'oreig escampa i la retorna a les muntanyes. On un poble lluitador les reviscola fent-les rebotar contra les balmes en un ressò aumentat cap a la vall que oblida el seu passat. Jo sóc orgullós d'aquells que pacíficament lluiten amb l'espasa de la paraula, per romandre en la història molt de temps més. Jo sóc valencià del sud. 106. Quin *fallo? El *fallo del jurat? *Fallar un premi? Com ho diries? 107. Saps què significa el Cant de la Sibil·la? Què vol dir sibil·la? L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l'era cristiana, amb els oracles propis dels grecs, tan aficionats a les prediccions sobre el futur. Els jueus que vivien en contacte amb la cultura hel·lenística van fer seu aquell costum i li van donar una clara significació religiosa: una crida als pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final. El cristianisme va assumir també esta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en el seu naixement. L’any 2011, amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611- 2011) es va recuperar a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la. Un cant que va estar abolit l’any 1568 (Concili de Trento). 108. Quines expressions uses per a demanar o imposar silenci? 109. Bombolla o... Aneu a espai amb les bombolles perquè «Hem passat de la bombollla immobiliària a l'alimentària.» Esther Vivas (Sabadell, 1975). El negoci del menjar. Icària, 2014

17

110. Què canviaries d'este titular? «Dimitix el Fiscal General de l'Estat» 111. Com traduiries esta cita? «Buscar la felicidad en el futuro es injusto para nosotros mismos, puesto que no valoramos lo que hemos conseguido hasta este momento, hasta el presente, y continuamente anhelamos algo que no tenemos, algo que, en ocasiones, ni siquiera sabemos qué es.» Nika Vázquez Seguí (psicòloga) 112. «La punxa quan naix ja punxa» vol dir.. 113. Nadó o... —Si tens un nadó se suposa que el gitaràs en un bres i quan plore el bressaràs per vore si es calma. —Per descomptat, i li cante cançons de bressol i l'engrunse. 114. Què vol dir 'batistot'? «L'assemblea ha estat tan tensa que a Xavier li ha agarrat un batistot.» 115. De quin ball parlem en este comentari? El ball tradicional que s'executa al voltant d'un pal d'on ixen unes vetes, que cada ballador subjecta per l'altra punta, i amb les quals formen trenes o cordons segons el pas de la dansa, es diu el ball de la carxofa o de la........... 116. Com acabaries la frase? «Deixa de remugar i no li pegues tantes voltes, et veig massa.................» 117. Què creus que vol dir 'nyap'? «Els nyaps de Calatrava s'expandixen pel globus terraqüi.»

18

118. Quina d'estes paraules indica «poca gràcia, però també picardia»? lleganyós, endormiscat, tòtil, estúpid, soca, pocatraça, terròs, sompo,

desvergonyit 119. Sadoll, sadollar és satisfer la... T'hi ajudem un poc. «Si estàs famolenc, vine a dinar a casa i t'assaciaràs.» 120. Quin és el nom d'au que pot ser el nom d'un llegum o una classe de caragol? passerell, alosa, teuladí, cua-roja, pit-blau, estornell, mellerenca, mussol, oroneta, merla, voltor, tórtora, mongeta, corb, voltor 121. Què hi corregiries? «Crec que sa perdut una canya i un sac en l'excursió, per la canya no donaran res, però espabila o et donaran pel sac.»

122. Què vol dir 'sursumcorda'?

«No pense anar amb ell encara que m'ho mane el sursumcorda!»

123. Estos senyors són... Liszt, Mússorgsky, Schubert, Franck, Prokófiev, Ravel, Mendelssohn, Rakhmàninov, Skriabin... 124. Parlant de bolquers…, i tu com li dius? En la comarca de la Costera i altres comarques valencianes, diem «flassaeta» diminutiu de flassada (flassadeta) a la manta per a tapar els xiquets de bolquers. A la roba de bolquers diem «bolcà» (bolcada). I per a tapar el cap i les orelles, tenim la............... 125. Quina paraula creus que falta en esta locució? «Veges si talla, ………… de fusta esmolat amb palla», que s'usa per a criticar a qui pretén fer creure alguna cosa inversemblant.

19

126. Totes les botifarres no són de menjar… Per a dir que una persona té un interés exagerat en alguna cosa o amb algú, quina locució triaries? Vindre la botifarra a la boca Tirar la botifarra per terra Fer botifarra Tindre botifarra En ser negre, botifarra 127. Quina paraula usem per a descriure: un estil de natació un peix un insecte una beguda (nuvolet) un suport amb un ganxo per a penjar la roba 128. Com es diu el sant?

A Canals, a la comarca de la Costera, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat d'un sant, patró del poble.

129. Com li dius?

El personatge diablesc i amb connotacions sexuals d'algunes festes populars, com la de Sant Antoni Abat, s'anomena………..

130. Davall? «El deute de l'empresa ha augmentat un 63 per cent davall la direcció del nou director.» 131. Quina locució significa: «Parlar molt i desbaratat, sense saber què es diu». Caldera vella, bony o forat. Cànter nou fa l'aigua fresca. Parlar per boca de cànter. No fer botiges ni cànters. 132. Ser molt cundidor! Què hi volem dir? Este xiquet cundix més que l’arròs caldós.

20

133. Quina prova és? La prova de resistència, velocitat i habilitat disputada en carreteres, camins o pistes, que es controla en uns punts determinats i que es dividix generalment en etapes, s'anomena................ 134. Si vols expressar quantitats minces, què hi diries? 135. Quina expressió vol dir «calma, tranquil·litat»? Tinc molt de comboi! Enceta la bossa! Estic que no m'hi veig

Quin bac que s’ha pegat! Ausades ma vida! M'encisa vore'l sovint! Quin empastre de paella! T'asclaràs el cap! Vés amb cura! Quin desassossec!

136. Es diu d'una cosa o planta quan està situada arran de terra, ni molt alta ni molt fonda.

137. Xacra o alifac? «Una de cada quatres dones europees ha patit violència de gènere i hem de treballar de valent per acabar amb esta ......»

138. Una altra manera de designar un ventamosques és.........

139. Repassa estes paraules i busca la que significa també diversió o esbargiment. perjudici, prejudici, succeir, habitatge, solució, mitjans, nord, tràfic, trànsit, circumval·lació, accessos, interessos, vianants, esplai, suposar, passar

21

140. Ata..... què?

«Rematar malament una operació o unir les peces o parts d’un procés sense un final clar.»

141. Beuratges?

El beuratge, propi de temps de precarietat, era com unes farinetes fetes d'aigua i farina de forment per tal d'untar el pa de dacsa.

Hui dia diem beuratge a una beguda que ens resulta..............

142. A l’hora de pegar «nyesples» teníem molta varietat... Hui dia pretenem convéncer i raonar, així ens estalviem bateculs, bescollades, galtades, carxots i calbots. Te'n recordes? Batecul és pegar al cul amb la... Bescollada és pegar un colp al... Galtada és pegar a la............... amb la part anterior de la mà. Carxot és un colp fort al bescoll pegat amb la mà... Calbot és un colp pegat amb la mà oberta al... 143. Reballar i refilar és llançar a l’aire amb...... 144. La palma de la mà o palmell és la zona de la part anterior de la mà que va des dels dits fins al canell o............ 145. Potser coneixes què significa llanda i llandós-osa, però saps què significa que tens un paladar de llanda? 146. Plou a bots i barrals? Doncs et mullaràs, et xoparàs, sobretot si plou de bambolla. Saps que poden ploure gínjols, albardes, figues i naps? Què significa l'expressió: Com ara plouen gínjols? 147. A què ens referim? Part del braç compresa entre el muscle i el colze.

22

148. Què vol dir 'estufat'? Busca en estes paraules. llançat, enfadat, borinot, ninot, moniato, fardatxo, rebolicat, envanit, tindre espenta, destarifat, satisfet, estovat, unflat 149. Saps derivats de la paraula 'enyor'? «Sense ni proposar-m'ho, utilitze constantment una arma poderosíssima per a conjurar l'enyor de la mort: la paraula.» Imma Monsó (Lleida, 1959) 150. Saps què és una 'holofrase'? Completa. Holofrase significa 'paraula amb valor de frase completa que el xiquet pronuncia en el període holofràstic'. Holofrases conegudes per tot el món són ma amb el significat de '.......................' o caca amb el significat de '..............' Extracte d'un article d'Eugeni S. Reig 151. Com ho diries en valencià? No temas al otoño, si ha venido. Aunque caiga la flor, queda la rama. La rama queda para hacer el nido" Leopoldo Lugones 152. Dacsa, panís, blat de moro... Com ho dius? En el Diccionari de sinònims de Josep Lacreu, en l'entrada dacsa diu açò: «[...] dacsa és la forma pròpia de les comarques centrals valencianes; panís s’utilitza en moltes comarques de Castelló i del Camp de Tarragona, que es reprén curiosament en les comarques meridionals valencianes; blat de moro és la denominació més estesa en les comarques septentrionals de Catalunya; en les meridionals, se’n sol dir moresc; blat de les Índies és el nom que rep aquesta gramínia a Mallorca i a Menorca; blat d’indi és el nom amb què és coneguda al Rosselló».

153. Desvanit-desvanida o... devanit-ida, satisfet-a, pagat-ada, envanit-ida, orgullós-osa, ple-plena de goig