324 tc2 3_curs_complet

© A

.Pla

na

19

99

-20

07 Pàg 1 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U0 Inicial: Portada

• Història • Necessitats • Dinàmica

TC2

© A

.Pla

na

19

99

-20

07 Pàg 2 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U0 Inicial: Contraportada

© A.Plana 2004 Reservats tots els drets. D.L. T-494-2004 ISBN 688-6509-5 Aquest document es cedeix sota llicència i no es ven. S’autoritza la seva fotocopia per us a classe, en les condicions

que especifica el contracte de llicència. Aquest document està protegit per les lleis i per tractats internacionals sobre els drets d’autor. La utilització, co-pia, reproducció o transmissió, total o parcial, fora dels termes del contracte de llicència pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (article 270 i següents del Codi Penal).

© A

.Pla

na

19

99

-20

07 Pàg 3 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U0

Llegir un apartat

Fer el exercici

Més apartats ? Si

Projecte

No

1 1 1 1 –––– FuncionamentFuncionamentFuncionamentFuncionament

Llegim els objectius.

Teoria:

- Llegim cada apartat.

- Fem el exercici corresponent.

- El corregim fent preguntes.

Pràctica:

- Fem el projecte.

- En acabar, recollim les eines, posem el mate-rial a la capsa i aquesta al prestatge. Anem al nostre lloc i ens quedem aixecats i en silenci.

Grup Número Punts

/3

Data correcció

Inicial: Presentació

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius

Comprendre com funcionarà el crèdit. 1 – Funcionament 2 – Normes a seguir 3 – Criteris de valoració 4 – Continguts i temporització

3 3 3 3 ----Criteris de Criteris de Criteris de Criteris de

valoracióvaloracióvaloracióvaloració

Conceptes 20% Controls, preguntes a classe

Procediments

60% Projectes, exercicis

Actituds 20% Inventiva, treballs ...

2 2 2 2 ----Normes a seguirNormes a seguirNormes a seguirNormes a seguir

Els exercicis i els projectes es fan a classe.

Ho guardo tot a la llibreta o a la meva capsa.

Ordre: Cada alumne al seu lloc.

Cada lloc amb la seva cadira.

Cada capsa a la seva prestatgeria.

Màquines eina: Demano permís abans d’activar-les.

Material: No agafo res sense permís, excepte el material reciclat.

ÉS OBLIGATORI PORTAR BOLÍGRAF.

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2

Com trobo la meva capsa a la prestatgeria ? 1p 1p


Què fem en acabar la teoria ? 1p 1p

© A

.Pla

na

19

99

-20


4444---- Continguts i temporitzacióContinguts i temporitzacióContinguts i temporitzacióContinguts i temporització

Unitat 0 Presentació ( 1 sessió) Unitat 1 Història (6 sessions) 1.1 Equilibri 1.2 Sumer 1.3 Egipte 1.4 Grècia 1.5 Roma 1.6 Avaluació unitat 1 Unitat 2 Alimentació (6 sessions) 2.1 Origen 2.2 Conservació 2.3 Química 2.4 Preparació 2.5 Ritmes 2.6 Avaluació unitat 2 Unitat 3 Vestir (6 sessions) 3.1 Fils 3.2 Teixits 3.3 Teles 3.4 Telers 3.5 Anàlisi 3.6 Avaluació unitat 3 Avaluació final del 1r trimestre (1 s.) Unitat 4 Habitatge (6 sessions) 4.1 Història 4.2 Disseny 4.3 Aigua 4.4 Electricitat 4.5 Altres instal·lacions 4.6 Avaluació unitat 4 Unitat 5 Empresa (6 sessions) 5.1 Definició 5.2 Organització 5.3 Producció

5.4 Gestió 5.5 Vendes 5.6 Avaluació unitat 5 Unitat 6 El projecte (6 sessions) 6.1 Definició 6.2 Creativitat 6.3 Disseny 6.4 Prototipus 6.5 Planificació 6.6 Avaluació unitat 6 Avaluació final del 2n trimestre (1s.) Unitat 7 Energies (6 sessions) 7.1 Definició 7.2 Propietats 7.3 Treball 7.4 Potència 7.5 Rendiments 7.6 Avaluació unitat 7 Unitat 8 Dinàmica (6 sessions) 8.1 Inèrcia 8.2 Segona Llei 8.3 Tercera Llei 8.4 Quantitat de moviment 8.5 Impuls 8.6 Avaluació unitat 8 Unitat 9 Coets (6 sessions) 9.1 Principis 9.2 Història 9.3 Combustible sòlid 9.4 Combustible líquid 9.5 Enlairament 9.6 Avaluació unitat 9 Avaluació final del 3r trimestre (1s.)


Quantes sessions estan planificades en aquest curs ? 1p 1p

Inicial: Presentació

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Evolució de les societatsEvolució de les societatsEvolució de les societatsEvolució de les societats

Una societat que perdura en el temps és una entitat estable. Extreu recursos del seu entorn a una velocitat constant i no sobrepassa el límit de regeneració del mitjà ambient.

El factor clau de l’estabilitat és la taxa de repro-ducció. Si és massa alta, l’augment de població provoca una pressió més gran sobre els recur-sos, que acaben esgotant-se. Es produeix una crisi.

Observa l'evolució sobre l'esquema.

Grup Número Punts

/1

Data correcció

Història: Equilibri

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Quin creus que és el primer símptoma de degradació de l'entorn que s’observa en una societat que està augmen-tant la seva pressió sobre el recursos naturals de que dis-posa ?

1p 1p

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Veure la relació que hi ha entre la tècnica i les societats

caçar i recollir

1 – Evolució de les societats

Control de natalitat

Nova Societat Més població Nous controls interns

Baixa la població Desapareix l’organització social

Colapse

Innovar: Nous recursos

Expandir-nos: Guerra, emigració

Societat estable Augmenta la

població

Si No

Intensificar: Degradació

La manca de recursos provoca una crisi: Podem ...

La població cessa de créixer ?

Inici

Evolució

Final

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Avenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnics

El Sumeris van desenvolupar la seva civilització al que ara son les planes d'Irak, fa uns 6.000 anys.

Agricultura, ramaderia, metalls, roda, maons, ... invents importants , però no exclusius. Els sumeris tenen una importància cabdal per tres troballes culturals: • Van inventar i desenvolupar un registre escrit dels

fets. L’anomenem escriptura cuneïforme. • Van posar a punt un calendari i un sistema de càlcul

(sistema sexagesimal), que encara fem servir. • Van crear els primers Estats organitzats, amb una

administració civil i un exèrcit permanents. Tauleta cuneiforme

Grup Número Punts

/6

Data correcció

Història: Sumer

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Estudiar el inici de la escriptura de la nostra civilització.

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Per poder fer servir la roda com a sistema de transport, que més fa falta ?

1p 1p

1 – Avenços tècnics

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2 Aquesta tau-leta ve de Susa i parla d’un reparti-ment de raci-ons de cere-al. Dedueix el missatge se-guint els nú-meros d’ex-plicació del 1 al 7.

Subjecte complement indirecte (a qui)

quantificador

complement directe (que)

quantificador

5p 5p

1 2 3 4

5 6 7 8 9

1 Autoritat distribuïdora

2 Arada =Obrer agrícola

3 Nombre: 1 x 60=60

4 Nombre: 3 x 10=30

5 Nombre: 3

6 Espiga=Mesura de civada

7 Xifra de volum: 6x6 = 36C 36x5 = 180m

8 Xifra de volum: 5m

9 Xifra de volum: 1m

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Avenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnics La regió de la vall del riu Nil va ser unificada per primera vegada cap el 2800 abans de Crist. Els Egipcis van demostrar el que és capaç de fer una bona organització, amb mitjans senzills, però abun-dants. Les piràmides són un exemple esclatant. Les principals innovacions dels egipcis, de les que en-cara gaudim nosaltres, són d’ordre pràctic:

• Van inventar el primer paper, que anomenem papir. • Van utilitzar l’energia del vent per impulsar els seus

vaixells, posant-los veles. • Van desenvolupar una medicina de caire pràctic, molt

avançada per la seva època. • Van desenvolupar noves tècniques per preparar el

menjar, entre les que hem de destacar el pa fermen-tat.

Shaduf: dispositiu per pujar l'aigua

Grup Número Punts

/2

Data correcció

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Estudiar la tecnologia de l’antic imperi Egipci.

1 – Avenços tècnics 2 – Escriptura

Història: Egipte

2 2 2 2 ---- EscripturaEscripturaEscripturaEscriptura

Els egipcis van desenvolupar un sistema propi d’escriptura.

Inicialment van començar per representar els ob-jectes pintant-los (ideogrames) i, de mica en mi-ca, van evolucionar cap un sistema fonètic, és a dir, representant els sons de les paraules. Els dos sistemes van coexistir i per això és difícil in-terpretar les inscripcions.

Per exemple, la paraula martell la podríem re-presentar pel ideograma o be representar amb pictogrames els sons corresponents a les lletres.

Observa que les vocals no s'escriuen.

M R T LL

= Voltor ideograma

= lletra A pictograma

1p

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Quin va ser l’invent més important dels egipcis, en l'àmbit del transport ?

1p

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2 Quina diferència hi ha entre els ideogrames i els pictogrames ?

1p 1p

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Avenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnics Els grecs van desenvolupar una cultura molt ben documentada. Dels aspectes tècnics no en sabem tant.

Van aplicant el coneixement matemàtic a la construcció de tot tipus de màquines i van fer molts avenços en mecànica.

• A partir del pla inclinat van desenvolupar el tascó i el cargol.

• A partir de les politges van inventar la po-litja composta (polispast) i van construir grues basades en aquest principi.

• Construïen els seus edificis oficials amb peces de marbre prefabricades i les unien amb elements de ferro.

Dos savis destaquen per damunt dels altres

• Arquímedes de Siracussa (287 aC). Va sistematitzar les màquines simples i va exposar la teoria del seu funcionament. Va explicar, per exemple la llei de la pa-lanca, el principi de flotació, el cargol.

• Heró d’Alexandria (10 aC) i la seva escola van construir infinitat de màquines, basa-des en els elements mecànics. Heró va fa-bricar la primera turbi-na de vapor que es coneix, l’eolípila.

Aparells per transportar peces de marbre

Col·locació i fixació de les peces de marbre

Cargol

Grapa de ferro

Grup Número Punts

/1

Data correcció

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Estudiar els aspectes tècnics de la civilització grega.

Història: Grècia

1 – Avenços tècnics

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 El tascó i el cargol, de quina màquina elemental es deriven ?

1p 1p Tascons

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Avenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnicsAvenços tècnics

Els romans van dedicar els seus esforços a viure millor. Van inventar la nostra civilització. • El material de construcció del romans va ser

el formigó i la rajola. • Van construir grans aqüeductes per alimentar

les termes, banys i fonts. • Els romans van inventar la latrina, encara

que amb un funcionament força diferent de l’actual. Estava decorada amb luxe i no tenia intimitat. Com no coneixien el paper higiènic feien servir una esponja lligada a un pal.

• Per a evacuar l’aigua usada construïen cla-vegueres, com la claveguera Màxima, a Ro-ma, que encara es conserva.

• Van desenvolupar la producció del ferro, apli-cant-la a fer eines i objectes. Eines de

ferro

claveguera Latrina i esponja

Aqüeducte Rajola i formigó

Grup Número Punts

/10

Data correcció

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Estudiar els avenços tècnics dels romans.

Història: Roma

10

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Posa les lletres al seu lloc

Fòrum a

Amfiteatre b

Teatre c

Circ d

Termes e

Carreres de carros

Lloc de reunió

Combats de gladiadors

Sauna, bany, biblioteca

Representacions

temple a

mercat b

basílica c

popina d

tabernae e

bar

botiga

banc

jutjat

centre comercial 10

2 2 2 2 –––– Les ciutatsLes ciutatsLes ciutatsLes ciutats Les ciutats romanes es dissenyaven per un nombre determinats d’habitants i tots els aspectes estaven previstos abans de comen-çar: • Allotjament, amb habitatges unifamiliars

(domus) i cases de pisos de lloguer (insulae).

• Serveis com mercats, botigues, tallers, magatzems, oficines, basíliques i temples.

• Diversió, amb el fòrum, amfiteatre, teatre, circ i termes.

• Comunicacions, amb carreteres i ports.

Roma no va ser planificada

1 – Avenços tècnics 2 – Les ciutats

© A

.Pla

na

19

99

-20


Història: Resum

1 1 1 1 –––– EquilibriEquilibriEquilibriEquilibri

Una societat estable no creix. És important una gestió sos-tenible dels recursos. Si sobrepassem la capacitat de rege-neració el nostre medi, el destruïm. Un dels factors clau de l’estabilitat és el control de la natalitat.

2 2 2 2 –––– SumerSumerSumerSumer

Els Sumeris vivien ara fa 6.000 anys a les planes d’Iraq. Van inventar un calendari, l'escriptura i els estats organit-zats. L'escriptura que van inventar al principi només servia per fer notes de magatzem i portar la comptabilitat.

3 3 3 3 –––– EgipteEgipteEgipteEgipte

El egipcis vivien ara fa 5.000 anys a la vall de Nil. Van inventar el primer paper, la vela pels vaixells, una medi-cina molt avançada i el pa fermentat. La seva escriptura va evolucionar d'un sistema ideogràfic al sistema fonètic, en el qual dibuixem els sons que formen cada paraula.

4 4 4 4 –––– GrèciaGrèciaGrèciaGrècia

Els grecs van viure fa 2.500 anys a la península grega. Gràcies a la aplicació de les matemàtiques van inventar cargol i el polispast. També va inventar el sistema monetari.

5 5 5 5 –––– RomaRomaRomaRoma

El romans van inventar el sistema imperial, en el que el po-der polític és basa en el domini dels recursos econòmics. Van aplicar els avenços tècnics a viure millor. Van ser grans constructors d'obres publiques i de ciutats ben planificades, amb allotjaments (insulae, domus), serveis (basílica, temple, fòrum), mercats, diversions (amfiteatre, circ, teatre) i sanitat (aqüeductes, termes, latrines, clavegueres).

© A

.Pla

na

19

99

-20

07

Pàg 1 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U2

1 1 1 1 –––– AgriculturaAgriculturaAgriculturaAgricultura

L’agricultura té com objectiu propor-cionar-nos plantes per menjar.

Les plantes necessiten llum, aigua i el sòl, que els proporciona una base de sustentació i els ele-ments necessaris per a créixer.


Posa el nom a cada animal.

A B C D E

5p 5p

Grup Número Punts

/9

Data correcció

Alimentació: Origen


Estudiar les fonts d’obtenció d’aliment. 1 – Agricultura 2 – Ramaderia 3 – Altres fonts

2 2 2 2 –––– RamaderiaRamaderiaRamaderiaRamaderia

La ramaderia té com objectiu proporcionar-nos animals per menjar i també alguns derivats dels animals (ous i llet).

Per cada quilo de carn que obtinc, un animal menja al menys 10 quilos de proteïna vegetal. Criar animals és molt car.

Però criar animals remugadors si és rentable: Transformen la gespa en bistec. Cabra: Capra hircus. Mamífer remuga-

dor, de la mateixa família del bòvids. Animals de grandària mitjana i amb du-es banyes. Molt apreciats per la seva llet, són fàcils de criar i econòmics.


Saps quines són les quatre plantes més consumides del planeta ?

4p 4p

3 3 3 3 –––– Altres fontsAltres fontsAltres fontsAltres fonts

La caça és l’activitat que té com a ob-jectiu agafar o matar animals La pesca és l’activitat que té com a fi-nalitat capturar animals marins.

caça: rifle pesca: nansa

© A

.Pla

na

19

99

-20

07


1 1 1 1 –––– ConservarConservarConservarConservar

Els aliments poden perdre la energia i els ele-ments nutritius que contenen per moltes causes:

• Per l’atac d'éssers vius: Insectes i microorganismes.

• Altres causes: Dessecació, separació, maduració, decoloració, desnaturalització, enranciament(oxidació), etc.

Conservar vol dir evitar el deteriorament. els insectes cruspeixen el nostre menjar

Grup Número Punts

/3

Data correcció

Alimentació: Conservació


Veure els mètode físics de conservació dels aliments.


Com s’anomenen els dos sistemes que fem servir per conservar amb el fred ?

2p 2p


Explica el significat d'una de les altres causes de destrucció dels aliments.

1p 1p

2 2 2 2 –––– Mètodes físicsMètodes físicsMètodes físicsMètodes físics

Són un conjunt de tècniques diverses, que tenen com a punt en comú que no afegim productes con-servants a l’aliment que volem conservar.

• Calor: Destrueix els organismes vius que hi ha als aliments.

• Fred: Impedeix el desenvolupament dels micro-organismes i alenteix les reaccions químiques.

• Altres mètodes físics. -Dessecació: Treure l’aigua

-Liofilització: Assecat mentre està congelat

-Radiacions: Per matar els microorganismes

-Gas inert: (CO2 , Nitrogen)

-Immersió: Guardar sota l’aigua.

Necessitem un embalatge per protegir els aliments desprès d'aplicar aquest mètodes.

calor: bullit

fred: nevera

1 – Conservar 2 – Mètodes físics

© A

.Pla

na

19

99

-20

07


2 2 2 2 –––– AdditiusAdditiusAdditiusAdditius

Additiu és una substància que afegim als aliments per modificar el gust o les seves propietats. Alguns additius són:

• La sal. Es el principal additiu que utilitzem.

• El caramel. El produïm quan rostim els aliments.

• Les herbes aromàtiques. En tenim moltes.

• Els extractes vegetals i animals.

la sal és el principal additiu

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Alimentació: Química


Comprendre com funcionen els conservants químics.


Escriu quatre additius que coneguis.

4p 4p


Definició de mètodes de conservació química.

1p 1p

1 1 1 1 –––– Mètodes químicsMètodes químicsMètodes químicsMètodes químics

Aquests mètodes es basen en afegir substànci-es conservants als aliments, per allargar la seva conservació. Poden ser de tres tipus:

• Conservants naturals: Productes que podem obtenir de la natura, amb una tecnologia senzilla.

- Sal: Dels productes conservats en sal en diem salaons.

- Oli: Impedeix el desenvolupament dels bacteris.

- Vinagre: Conserva els aliments gràcies a l’àcid acètic que conté.

- Alcohol: L'alcohol mata els microorganismes.

• Conservants artificials: Productes obtinguts amb tecnologia química. Per estalviar lloc a les etiquetes van codificats amb lletres i nombres.

afegim conservants

1 – Mètodes químics 2 – Additius

© A

.Pla

na

19

99

-20

07


1 1 1 1 –––– CuinarCuinarCuinarCuinar

Cuinar és l’art de preparar el menjar.

Podríem menjar els aliments tal com els trobem a la natura. Però en molts casos els hem de transformar per fer-los més digeribles, menys tòxics o més gus-tosos.

La primera feina per preparar el menjar és seleccio-nar els seus components. Desprès els netegem i els trossegem. Els barregem, afegim additius i, si fa fal-ta, hi apliquem calor o fred.

trossejant el menjar

Alimentació: Preparació

Grup Número Punts

/5

Data correcció


Estudiar els principis de la preparació dels aliments.

1 – Cuinar 2 – Calor


Moltes vegades fem servir una llista d’instruccions per preparar el plat que vo-lem. Quin nom rep aquesta llista ?

1p 1p


Digues quins procedi-ments fem servir per cuinar el següents ali-ments.

4p

Patates bullides

Patates fregides

Sèpia a la planxa

Musclos al vapor 4p

2 2 2 2 ––––Calor Calor Calor Calor

Una de les transformacions més impor-tants del menjar és l’aplicació de el calor. Això ho podem fer de diferents formes:

• Amb un líquid calent, com l‘aigua (bullir) o l‘oli (fregir).

• Amb un gas calent, com el rostit (en un forn) o la cuina al vapor.

• Posant l’aliment en contacte amb una superfície calenta (a la planxa).

• El forn de microones: Aquest escalfa directament les molècules d’aigua de l’interior del menjar. S’aconsegueix una cocció uniforme, que no passa dels 100º C mentre es conservi l’aigua.

líquid calent

planxa calenta

gas calent

microones

© A

.Pla

na

19

99

-20

07


Alimentació: Ritmes

Grup Número Punts

/6

Data correcció

1 1 1 1 –––– QuantitatsQuantitatsQuantitatsQuantitats

La quantitat d’aliment que necessitem varia en funció de cada persona, del sexe, de l’edat i del tipus de activitat que portem.

Si el cos pateix falta d’energia en alguns moments, aleshores intenta acumular reserves quan pot. La gana augmenta i el pes també.

La energia dels aliments és determina ex-perimentalment al laboratori. Fem servir com a unitat la caloria.

edat nois noies

fins a 9 anys 2.100 2.100

de 9 a 12 anys 2.400 2.200

de 12 a 15 anys 3.000 2.500

adult 2.000 2.000


Estudiar quines necessitats tenim d’aliments

2 2 2 2 –––– RitmeRitmeRitmeRitme

El nostre cos utilitza l’energia contínuament.

Els antics feien una o dues menjades, de prefe-rència al vespre. Sabem ara que és millor pren-dre un àpat més consistent al matí, perquè casi tota l’activitat la fem durant la primera part de dia. Es a dir, l’esmorzar és molt important.

Entre les tres menjades principals, posem de vegades dos àpats més, per mantenir el nivell de sucre a la sang i millorar així el nostre rendi-ment. Fem més àpats però son més petits.

Esmorzar 20 %

Dinar 50 %

Sopar 30 %

1 – Quantitats 2 – Ritme

5p


Fes un quadre amb les menjades que fas al dia, i posa-hi les hores

Àpat Hora

5p


Quantes calories has de menjar cada dia ? (Busca en la taula, en funció de la teva edat i del teu sexe).

1p 1p

© A

.Pla

na

19

99

-20

07


1 1 1 1 –––– OrigenOrigenOrigenOrigen

• L’agricultura ens proporciona plantes per menjar. Les quatre plantes més consumides són: El blat, l'arròs, el moresc i la patata.

• La ramaderia ens proporciona animals per menjar. Criar animals és molt car. Els remugadors mengen herba i la transformen en carn. Son un bon negoci.

• La pesca és la tercera font d’ aliments.

Alimentació: Resum

2 2 2 2 –––– ConservacióConservacióConservacióConservació

El mètodes físics no afegeixen productes conservants: • El calor mata els microbis (esterilització,pasteurització,uht) • El fred impedeix que creixin (refrigeració, congelació). • La dessecació treu l’aigua. • Treure l'oxigen també funciona. Hem de protegir els aliments tractats amb un embalatge.

4 4 4 4 –––– PreparacióPreparacióPreparacióPreparació

Cuinar vol dir transformar els aliments. La majoria els hem de transformar per fer-los més digeribles, menys tòxics o més gustosos. El calor és la transformació principal que apliquem. Fem servir diferents mètodes per aplicar-lo: Líquid calent, gas ca-lent (forn), superfície calenta (planxa) i ones de microones.

5 5 5 5 –––– RitmesRitmesRitmesRitmes

La unitat per mesurar l’energia que necessitem és la caloria. Es millor fer uns quants àpats més petits que un de sol. L'esmorzar es molt important.

3 3 3 3 –––– Conservants químicsConservants químicsConservants químicsConservants químics

Els mètodes químics afegeixen productes conservants. La sal, el vinagre i l’alcohol son conservants naturals. Els additius canvien el gust o les propietats de l'aliment. Per exemple la sal, el caramel i les herbes aromàtiques.

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– FibresFibresFibresFibres

Anomenem fibres tèxtils aquelles matèries que es poden convertir en fil.

Les seves característiques principals de les fibres són: • Longitud. Quan més llargues més resistent serà el fil. • Finor: Quan més fines més flexible i suau serà el fil. fibra de cotó:

vista lateral i secció

Grup Número Punts

/7

Data correcció

Vestir: Fils


Estudiar com aconseguim el fil per filar. 1 – Fibres 2 – Filat 3 – Tipus


Relaciona amb fletxes les característiques de la fibra amb les propietats del fil 2p

fibra fil

longitud flexible i suau

finor resistència 2p


Digues un animal que pot donar pèl per fer fil . 1p 1p


Posa les quatre fases del filat.

4p 4p

3 3 3 3 –––– TipusTipusTipusTipus

Les fibres poden ser naturals (d'origen animal o ve-getal) o artificials (fabricades per l'home).

La majoria de les fibres que fem servir són plàstics. Mitjó de licra: plàstic

2 2 2 2 –––– FilatFilatFilatFilat

El filat d’una fibra tèxtil és el procés mitjançant el qual obtenim, a partir d’ella, fil.

Té les següents fases: • Neteja: Traiem els objectes estranys de les fibres. • Cardat: Pentinem les fibres i les col·loquem pa-

ral·leles. Obtenim una cinta anomenada floc. • Estirat: Aprimem el floc abans del filat. • Torçat: Formem el fil per torsió de floc. torsió de les fibres

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– TeixirTeixirTeixirTeixir

La transformació del fil en una superfície cor-respon a l’operació de teixir.

Segons la manera d’entrellaçar els fils hi ha di-ferents tipus de teixits. Els principals són qua-tre.

• Teles: Encreuem perpendicularment dos conjunts de fils.

• Teixits de punt: Un fil continu que fa bagues, en filades successives.

• Teixits de ganxet: També fa bagues, però punt a punt.

• Tapissos: Sobre un conjunt de fils paral·lels, fem nusos amb trossos curts de fil. De vega-des s’afegeix un fil de trama.

tela

ganxet

punt

tapis

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Vestir: Teixits


Explorar les diferents maneres de fer un teixit. 1 – Teixir 2 – Roba


Saps alguna altra manera de convertir les fibres en una superfície aprofitable per vestir-nos ?

1p 1p

2 2 2 2 –––– RobaRobaRobaRoba

Els teixits primitius no es tallaven mai, perquè és desmuntaven fàcilment (s'esfilagarsaven). La gent és vestia amb peces de roba senceres, com ho fan actualment molts pobles.

Nosaltres tallem la tela per fer vestits, però en canvi no tallem els teixits de punt, que és fabri-quen fent les peces a mida i ajuntant-les amb costures. pareo: com fer-ho servir


Saps el nom d’algun vestit d’una sola peça i el país on és porta ?

1p 1p

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– TelesTelesTelesTeles

La fabricació de teles es fa entrecreuant perpendi-cularment un joc de fils, anomenat ordit, amb un al-tre, anomenat trama.

• L’ordit és un conjunt de fils paral·lels.

• La trama és un fil continu, que va i ve perpendi-cular a l’ordit, travant-lo.

Les teles es fabriquen de manera contínua, en llar-gues bandes de diverses amplades. Les màquines que duen a terme aquesta feina s’anomenen telers. teler vertical

Vestir: Teles

Grup Número Punts

/5

Data correcció


Aprendre el concepte de tela, i els seus tipus. 1 – Teles 2 – Tipus de teles

2 2 2 2 –––– Tipus de telesTipus de telesTipus de telesTipus de teles

La manera de combinar els fils de l’ordit amb els fils de la trama dóna lloc a di-ferents tipus de teles. Els tres més corrents són el tafetà, la sarja i el ras.

ras: un fil de l’ordit amunt, quatre fils a baix

sarja: un fil de l’ordit amunt, dos a baix.

tafetà: un fil de l’ordit amunt, un fil a baix.


Posa fletxes per unir la paraula amb el fil que li correspon.

2p

ordit

trama 2p


Relaciona els dos quadres amb fletxes.

3p

un fil amunt, quatre fils avall tafetà

un fil amunt, un avall sarja

un fil amunt, dos fils avall ras 3p

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– telertelertelerteler

Els telers has anat incorporant un seguit d’invencions per tal d’augmentar el rendiment i la qualitat del teixit. Els dos principals són:

• Els lliços. Són uns dispositius, muntats sobre un marc, que permeten de pujar alguns fils de l’ordit.

• La llançadora. És un aparell que permet de passar el fil de la trama per l’espai que queda quan el lliços han separat els fils de l’ordit.

llançadora de barca

lliços

Vestir: Telers

Grup Número Punts

/7

Data correcció


Veure com funcionen els telers


Posa els dos invents que ha augmentat el rendiment dels telers: 2p 2p

2 2 2 2 –––– FuncionamentFuncionamentFuncionamentFuncionament

Primer és carrega l’ordit, bobinant tots els fils paral·lels sobre un cilindre.

Desprès es passa cada fil per dintre dels lliços corresponents, per la pinta que servirà per pré-mer la trama i es lliga al cilindre sobre el qual és bobinarà el teixit fet.

Quan tot està muntat, ja podem aixecar un joc de lliços, passar la llançadora i prémer la trama amb la pinta. Per la passada següent aixequen un altra joc de lliços.

carregant l'ordit

passant la trama


Numera cada part del teler.

5p

bobina ordit 1

bobina teixit 2

llançadora 3

lliços 4

pinta 5 5p

1 – Teler 2 – Funcionament

© A

.Pla

na

19

99

-20


Vestir: Anàlisi

Grup Número Punts

/3

Data correcció

1 1 1 1 –––– Què cal saber ?Què cal saber ?Què cal saber ?Què cal saber ?

Abans de comprar un producte, és important saber si ens convé.

Per fer l‘anàlisi fem servir una llista de pregun-tes. Sobretot he de mirar la talla i les normes de conservació.


Estudiar les etiquetes tèxtils. 1 – Què cal saber ? 2 – Normes de conservació

“Análisis: Distinción y separación de las partes de un todo hasta llegar a co-nocer sus principios o elementos.”

2 2 2 2 –––– Normes de conservació Normes de conservació Normes de conservació Normes de conservació

Les normes de conservació poden venir escrites, però la tendència actual és que estiguin dibuixades a l‘etiqueta. Podem distingir tres apartats: • Com rentar la peça de roba.

• Productes que podem afegir.

• Com assecar i planxar.

es pot rentar

no es pot rentar

rentar a mà

no centrifu-gar

rentar en fred

rentar a 60ºC

es pot rentar amb lleixiu

no utilitzar lleixiu

cotó: utilit-zar lleixiu

rentar en sec

no rentar en sec

rentar amb percloroetilé

es pot plan-xar

no planxar

assecadora suau

assecadora mitja

assecadora forta

no emprar assecadora


Quina és la cosa més important desprès de la talla ? 1p 1p


Que volen dir els símbols ?

2p 2p

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– FilsFilsFilsFils

Fibres tèxtils: Matèries que es poden convertir en fil. • Quan més llargues, més resistència tindrà el fil. • Quan més fines més flexible serà el fil.

Les fibres poden ser d'origen natural o artificial. El filat té quatre fases: Neteja, carda, estirat i torçat.

Vestir: Resum

2 2 2 2 –––– TeixitsTeixitsTeixitsTeixits

Teixir: Transformar el fil en una superfície. Tipus de teixit:

• Teles (fils encreuats). • Punt (bagues en files amb un sol fil). • Altres: Tapissos, ganxet, puntes, xarxes.

Les fibres premsades i no teixides s'anomenen feltre.

3 3 3 3 –––– TelesTelesTelesTeles

Tela: conjunt de fils encreuats perpendicularment. • Ordit: Conjunt de fils paral·lels. • Trama: Fil que encreua els fils del ordit.

Maneres d’encreuar els fils: Tafetà (un fil amunt, un avall), ras i sarja.

4 4 4 4 –––– TelersTelersTelersTelers

El teler té cinc parts: Bobina ordit, lliços, pinta, llançadora i bobina del teixit.

• Els llicos aixequen alguns fils pel damunt dels altres i això permet que passi la trama entre ells.

• La llançadora permet passar tota la bobina de fil d’un cos-tat a l’atre d’una manera ràpida i fiable.

5 5 5 5 –––– AnàlisiAnàlisiAnàlisiAnàlisi

¿Em convé ? A més de la peça de roba he d’analitzar l’e-tiqueta. He de mirar la talla i les normes de conservació. Les normes de conservació hem diuen com rentar la roba, quins productes puc afegir i com assecar-la.

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– NecessitatNecessitatNecessitatNecessitat

El ser humà viu en cases que fabrica.

Molts animals fabriquen també refugis: Per protegir-se si son febles o vulnerables, per criar, per sobreviure si el clima es ad-vers, per guardar reserves de menjar.

El fet de construir una casa implica una despesa de temps i d’energia important.

Habitat: Conjunt de condicions ambien-tals que defineixen una àrea concreta i incideixen sobre el desenvolupament de la vida.

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Habitatge: Història


Repassar l’evolució del lloc on ens refugiem. 1 – Necessitat 2 – Història


Digues algun animal que es fabrica la casa i quina forma té.

2p 2p

3p


Enumera materials que poden servir per fer cases.

3p

2 2 2 2 –––– HistòriaHistòriaHistòriaHistòria

Els arbres són el primer refugi de l'home, quan vivia a la sabana africana. Quan va emigrar cap altres climes va necessitar construir habitatges.

Les coves són un cau natural, però no abunden, son fredes i humides i acostu-men a estar ocupades per altres animals més forts. Són una solució per éssers sense tecnologia.

Les primeres cases eren senzilles, fetes segons els materials disponibles. A mida que l'home va evolucionar, va combinar cada vegada més els materials: Pedres per fer els basaments, la fusta per les pa-rets i la palla pels sostres.

branques i fulles

canyes i fang

vímet i pells

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– ModelsModelsModelsModels

La forma de la casa depèn de molts factors: la organització social, del clima, dels recursos econòmics, de les tecnologies disponibles.

En el nostre país les lleis encoratgen la compra del habitacle. Construïm amb ciment i rajoles de ceràmica. Els tres models més habituals són:

• Un pis en una casa: Compartim la propietat de la casa entre els veïns.

• Una habitatge adossat: Dos o tres nivells i dues façanes lliures. La planta baixa és fa servir com a garatge.

• Un xalet: Una o dues plantes i quatre faça-nes lliures. Acostuma a tenir un espai de terreny lliure, al voltant de la casa.

Planificació: conjunt de tècniques per aconseguir el màxim aprofitament dels mitjans de que disposem.

pis

casa adossada

xalet

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Habitatge: Disseny


Com organitzem l'espai on vivim. 1– Models 2– Organització


Quina diferència hi ha entre un habitatge adossat i un xalet ?

1p 1p

2 2 2 2 –––– OrganitzacióOrganitzacióOrganitzacióOrganització

La manera de distribuir els espais al habitatge no és infinita. Les tres més habituals són: • el distribuïdor central. • el passadís central. • el passadís lateral .

Si volem decidir nosaltres la distribució dels es-pais la millor solució és comprar sobre plànol.

En el cas d'un pis la posició de les obertures exte-riors i de les canonades vindrà donada. No podem posar la cuina i els lavabos a qualsevol lloc.

distribuïdor central

el passadís lateral


Si volem triar la distribució de la nostra llar i, potser, fer alguns canvis respecte del model proposat pel constructor , quina és l'opció que hem de triar ? 1p

1p

© A

.Pla

na

19

99

-20


Habitatge: Aigua

Grup Número Punts

/2

Data correcció


Observar un del serveix bàsics del nostre habitatge.


Quin tipus d'aixeta és la que veus a la foto ?

1p 1p

2 2 2 2 –––– Evacuació Evacuació Evacuació Evacuació

Tota l’aigua que arriba ha de marxar. Per això to-ta aixeta ha de tenir un desguàs.

Per fer aquesta feina tenim un tercer sistema, que utilitza canonades molt amples, normalment plenes d‘aire, on el líquid belluga per la força de la gravetat. És el circuit de desguàs.

Per evitar les males olors, que arribarien dins a casa per la xarxa de desguàs, fem servir sifons.

canonades de desguàs

sifó desmuntable


Com s'ho fa el sifó per evitar que les males olors ar-ribin dintre casa ?

1p 1p

1 1 1 1 –––– ElementsElementsElementsElements

L’aigua és un dels serveis més importants de les nostres cases. La necessitem per beure i per cuinar. A més ens rentem molt.

L’aigua arriba a pressió per mitjà d’una ca-nonada. El punt important és regular la se-va sortida. Per fer això emprem tres tipus de aixetes: • Aixetes de plat: Un vis prem un plat so-

bre la sortida d’aigua, tallant el pas. • Aixetes de bola. Una bola perforada gira

i interromp el flux en desalinear el pas. • Monocomandaments: Dues plaques

ceràmiques perforades es mantenen juntes. Quan els seus respectius forats estan alineat deixen passar l’aigua.

A casa tenim dos circuits d’aigua: per l’a-aigua freda i per l’aigua calenta.

aixeta de bola

monocomandament: tancat obert

aixeta de plat

1 – Elements 2 – Evacuació

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– CircuitsCircuitsCircuitsCircuits

L’electricitat és la font d’energia preferida per als usos domèstics: Rendiment alt, versàtil (es trans-forma en calor, llum, moviment, força), cap residu.

L’energia elèctrica que fem servir te un voltatge molt elevat i pot ser perillosa per al ser humà. Per això posem a la entrada de casa un quadre amb aparells de protecció i control.

Per organitzar la distribució, dividim el sistema elèctric en varis circuits. Cada circuit és un con-junt de tres fils que porten l’electricitat a un grup d’aparells.

Volt: Unitat de mesura, que expressa l’energia que transporten els electrons.

perill : electricitat

Habitatge: Electricitat

Grup Número Punts

/3

Data correcció


Estudiar la font principal d ‘energia de casa. 1 – Circuits 2 – Quadre de protecció i control


Quina és la diferència entre el interruptor diferencial i el magnetotèrmic ?

1p 1p


Quins són els dos elements de connexió elèctrica que tens a casa ?

2p 2p

2 2 2 2 –––– Quadre de protecció i Quadre de protecció i Quadre de protecció i Quadre de protecció i

controlcontrolcontrolcontrol

Els principals aparells que conté son:

• Interruptor general.

• Interruptor diferencial: Protegeix les persones contra les fuites petites d’electricitat (que poden ser perillo-ses per les persones).

• Interruptors magnetotèrmics: (PIA): Protegeixen cada circuit contra els curtcircuits i contra un consum ex-cessiu (que escalfa els cables). interruptor

diferencial

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– VentilacióVentilacióVentilacióVentilació

L’aire que respirem dintre casa s’ha de renovar o moriríem per asfixia.

Tenim tres dispositius que permeten una reno-vació de l'aire:

• Les finestres: Obertures a l'exterior. Sempre deixen passar una mica d’aire. Quan portem molt de temps en una habitació, renovem l’-aire obrint les finestres (ventilem).

• Les xemeneies i els conductes de ventilació.

• Els “shunts”: Són uns conductes de ventila-ció especials, on cada tub s’ajunta al corrent principal desprès d’un curt trajecte.

shunt

“Shunt”: desviació, derivació, en anglès

xemeneia

finestra

Habitatge: Ventilació

Grup Número Punts

/2

Data correcció


Repassar com ventilem i escalfem la llar.

2 2 2 2 –––– CalefaccióCalefaccióCalefaccióCalefacció

En els climes freds és molt important generar calor per estar còmode a les cases.

Els sistemes de calefacció més habituals a la nostra regió són les calderes que cremen gas-oil i els escalfadors individuals de gas.

Per repartir l'escalfor per tota la casa fem ser-vir radiadors d’aigua calenta. caldera

de gas

1 – Ventilació 2 – Calefacció


Per quina raó no fem servir la fusta per escalfar-nos, quan és un producte re-novable i que tenim al nostre abast ?

1p 1p


En quin tipus de casa és fan servir els “shunts” com a sis-tema de ventilació dels banys (úniques habitacions que no es obligatori que tinguin una finestra que doni al exterior) ?

1p 1p

© A

.Pla

na

19

99

-20



L’home fa servir els materials que troba al seu abast per fer els seus refugis. La forma de la casa depèn dels materials disponibles, de la tecnologia, de la cultura i de l'organització social. Fer una casa implica una despesa de feina i d’ene-rgia importants.

Habitatge: Resum

2 2 2 2 –––– DissenyDissenyDissenyDisseny

La nostra societat encoratja la compra de la casa on vivim. Construïm amb ciment i rajoles. Fem cases de pisos, habi-tatges adossades i xalets. Les nostres cases tenen una sèries de locals especialitzats: Rebedor, menjador, cuina, sala d’estar, dormitoris i lavabos.

3 3 3 3 –––– AiguaAiguaAiguaAigua

Disposem a casa d’un subministrament d’aigua potable a pressió. Les aixetes tallen el pas de l'aigua. Habitualment hi ha dos circuits d'aigua: Freda i calenta. Tot punt d’aigua necessita un desguàs. El sifó impedeix que les males olors de la claveguera entrin a casa per mitjà de l'aigua atrapada al colze.

4 4 4 4 –––– ElectricitatElectricitatElectricitatElectricitat

L’electricitat és la font d’energia preferida: Rendiment alt, versàtil (pot donar calor, llum, moviment, força), cap residu. Les nostres cases tenen circuits (conjunts de fils) que por-ten la electricitat on la necessitem. Al quadre de protecció i control hi tenim:

• Interruptor diferencial (protecció de les persones). • Interruptors magnetotèrmics (protecció dels aparells).

5 5 5 5 –––– Altres instal.lacionsAltres instal.lacionsAltres instal.lacionsAltres instal.lacions

Ventilació: Per renovar l'aire a les cases fem servir les fines-tres, les xemeneies i els conductes verticals de tir forçat (Shunt). Fem servir calderes de gas individuals per escalfar.

© A

.Pla

na

19

99

-20


Grup Número Punts

/9

Data correcció

Empresa: Definició


Entendre el concepte d’empresa.

1p


Posa algun exemple de grups de persones que treballen juntes però que no formen una empresa. 1p

8p


Posa quin tipus d’empresa és:

• Industrial (I)

• Comercial (C)

• De serveis (S)

Taller de cotxes Una fleca

Supermercat Hospital

Fàbrica de motos Botiga de roba

Transportista Fàbrica de mitges 8p

2 2 2 2 –––– Tipus d’empresa Tipus d’empresa Tipus d’empresa Tipus d’empresa

Podem classificar les empreses en tres grups:

• Les que produeixen o construeixen coses. Són les empreses industrials.

• Les que compren, transporten, em-magatzemen i venen coses. Són les empreses comercials.

• Les que no produeixen o mouen béns materials. S’inclouen aquí les empreses que fan reparacions. Són les empreses de serveis.

Moltes vegades, una empresa fa vàries coses alhora. Potser fabrica i comercia-litza ella mateixa els seus productes.

Indústria

1 1 1 1 –––– EmpresaEmpresaEmpresaEmpresa

Per produir totes les coses que necessitem, la nostra societat s’organitza en grups denomi-nats empreses.

Una empresa és un grup de persones que treballen juntes per guanyar diners. grup guanyant diners

1 – Empresa 2 – Tipus d’empresa

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 -------- Formes jurídiquesFormes jurídiquesFormes jurídiquesFormes jurídiques

Per muntar una empresa (es a dir, fer negocis), les formes més corrents d’a-d’associació al nostre país són:

• La societat anònima. Hem de justificar un mínim de capital de 50.000 €. Nor-malment fan falta un mínim de 3 socis. Cada soci mana i rep beneficis en fun-ció del % del capital social que ha aportat. Hem de posar S.A. després del nom.

• La societat limitada. Igual que la SA. Hem de justificar un mínim de capital de 3000 €. Amb un sol soci n’hi ha prou. S'ha de posar S.L. després del nom.

• La cooperativa. Han de ser tres socis com a mínim. Tots van a parts iguals. Es paguen molt pocs impostos, però si la societat té deutes cada soci respon amb totes les seves propietats. A més la seva gestió no és proporcional al risc que corre cada un; tots els cooperativistes manen igual.

Lleis: conjunt de normes d’actuació obli-gatòries per tothom.


En Pau, la Maria i l'Anna volen muntar un negoci junts. El Pau aportarà 2.000 €, la Maria 15.000 € i l'Anna 4.000 €. Quina forma jurídica triaran ? Perquè ?

2p 2p

Empresa: Organització

Grup Número Punts

/5

Data correcció


Organitzar l'empresa.


Per repartir la feina el més habitual és dividir l’-l’empresa en tres parts:

• Àrea producció. És l’encarregada de construir els productes o de solucionar els problemes.

• Àrea de gestió. Proporciona i controla els re-cursos que necessiten les altres dues àrees.

• Àrea de vendes. S’encarrega de convèncer els clients perquè comprin i també recull informa-ció sobre les seves necessitats.

tres departaments


Posa com es reparteix la feina en una empresa petita. 3p 3p

Empresa

1 – Formes jurídiques 2 – Organització

© A

.Pla

na

19

99

-20


Grup Número Punts

/5

Data correcció


Producció

Empresa: Producció

1 1 1 1 -------- Departament de produccióDepartament de produccióDepartament de produccióDepartament de producció

El departament de producció és el veritable motor de l'empresa.

Construeix, envia, repara, etc.

Per fer aquests operacions necessita tres coses:

• Màquines efectuar les operacions necessàries.

• Matèries primeres (per exemple: ferro, plàstics, paper, ...) per poder transformar-les en el pro-ducte acabat.

• Mà d'obra: Operaris qualificats, que sàpiguen fer la feina que han de desenvolupar.


Digues les tres coses que necessita el departament de producció per funcionar.

3p 3p

1 – Departament de producció 2 – Limitacions


Observa el diagrama de vendes. Penses que serà rendible duplicar la capacitat de la teva fabrica per atendre les vendes de l'estiu ? Qui-na solució alternativa pots proposar ?

2p 2p

G F M A M J J A S O N D

nivell productiu màx.

màquines

materials

2222-------- Limitacions.Limitacions.Limitacions.Limitacions.

El departament de producció acostuma a ser el factor limitant en el creixement d'una empresa.

Arriba un moment en que les màquines i el ope-raris no poden anar més apressa i produir més.

Si vull augmentar la meva producció he de com-prar més màquines i buscar més obrers. Potser fins i tot hauré d'engrandir la fàbrica. Això és llarg i costós i no sempre és rendible.

les màquines i els operaris limiten la capacitat de producció

obrers

© A

.Pla

na

19

99

-20



Veure una mica la feina del departament de gestió.

Empresa: Gestió

Grup Número Punts

/2

Data correcció

1 1 1 1 –––– Departament de gestióDepartament de gestióDepartament de gestióDepartament de gestió

El departament de gestió s’encarrega de fer les compres, de rebre les comandes, de con-testar les cartes que rep l’empresa, de con-trolar els diners de l’empresa, de pagar i de cobrar. És el sistema nerviós de l’empresa. pagaments = xecs

1 – Departament de gestió 2 – Control de les comunicacions 3– Segell


Digues alguna funció del departament de gestió: 1p 1p


Quin és l’element bàsic de tot sistema de control ? 1p 1p

2 2 2 2 –––– Control de les comunicacionsControl de les comunicacionsControl de les comunicacionsControl de les comunicacions

Per posar ordre al munt de papers que genera l’-empresa tenim dos instruments bàsics de control:

• El llibre de registre d’entrades/sortides: Fa d’-índex.

• L’arxiu de comunicacions: Guardo una còpia de totes les cartes que envio i, si l’empresa ho re-quereix, de totes les cartes que rebo.

L’element bàsic de tot sistema de control és assig-nar un número d’ordre a tots els documents.

gestió igual a papers

3333–––– SegellSegellSegellSegell

Amb el segell marquem cada document que entra i la còpia que guardem de cada docu-ment de sortida. Això estalvia feina i errors.

El segell porta la informació fixa (com el nom de l‘empresa), un dispositiu per posar la data automàticament i un espai per inscriure el nú-mero del llibre de registre corresponent.

El segell és suca de tinta amb el tampó.

INDÚSTRIES SIDERAL Sortida núm. _____ Entrada núm. _____

01-01-00

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Compra / vendaCompra / vendaCompra / vendaCompra / venda

Tot canvi en la propietat d’un objecte a canvi de diners és una venda per una part i una compra per l’altra.

Una sèrie de papers i documents acom-panyen aquest traspàs de drets. Són

• La comanda: Detalla qui és el com-prador i quines mercaderies vol , així com les condicions de transport i el mitjà de pagament

• L’albarà: És el document que justifi-ca el lliurament de la mercaderia per part del transportista.

• La factura: És el document que de-mostra i acredita que hi ha una ope-ració de compra-venda. És un docu-ment oficial. Una vegada feta, s’envia al comprador.

formulari per fer la comanda

albarà pel transportista

Grup Número Punts

/9

Data correcció

Empresa: Vendes


Seguir el cicle de venda d'un producte.

1 – Compra / venda


Omple la factura que t’enviarà la Ferreteria Universal SA per la compra de 100 bombetes a 1 € cada una.

9p

Factura nom i adreça del comprador (la teva empresa)

Núm. Comanda Núm. Factura Data Factura Venciment

0185 00001 la mateixa data

Quantitat Concepte Preu unitat Import

100

Total Despeses Base imposable % IVA Import IVA Total Factura

+10 € 16

Ferreteria Universal SAFerreteria Universal SAFerreteria Universal SAFerreteria Universal SA

Carrer Cargol, S/N 43000–La Mussara CIF: 10001-A

9p

factura pel client

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– ConstitucióConstitucióConstitucióConstitució

Una empresa és un grup de persones que treballen juntes per guanyar diners. Les empresa poden ser industrials (fan coses), co-mercials (les venen) i de serveis (resolen problemes).

Empresa: Resum

4 4 4 4 –––– GestióGestióGestióGestió

El departament de gestió controla les comunicacions i els diners. Assigna un número de control a cada cosa i fa servir llibres de registre com a índex. El segell ajuda a numerar les coses automàticament.

5 5 5 5 –––– VendesVendesVendesVendes

El departament de vendes busca compradors, els convenç perquè comprin el nostres productes i recull informació so-bre les seves necessitats. Tota compra-venda genera documents. Són:

• La comanda. Inicia la venda. • L’albarà. Acompanya la mercaderia. • La factura. Documenta el canvi de propietat.


Podem organitzar l'empresa de tres maneres: • Societat Limitada: Mínim un soci. (SL) • Societat Anònima: Mínim tres socis. (SA) • Cooperativa: Tots igualment responsables de tot. (SCCP) Dividim l’empresa en tres àrees: Producció, gestió i vendes.

3 3 3 3 –––– ProduccióProduccióProduccióProducció

El departament de producció és el motor de l'empresa. Te una capacitat de treball limitada que no pot sobrepassar. Necessita tres coses: Màquines, matèries primeres i obrers.

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– El projecteEl projecteEl projecteEl projecte

Un projecte és una il·lusió, un viatge, un desig.

En tecnologia anomenem projecte a un pla organitzat per dur a terme un desig. Té la forma d’un conjunt de do-cuments que expliquen com realitzar cada pas, descrivint els materials, les màquines, les instal·lacions i les tècni-ques que necessitarem.

Els projectes tècnics són redactats pels enginyers. Projecte: pla organitzat

Grup Número Punts

/6

Data correcció

Projecte: Definició


Comprendre els avantatges de organitzar les idees posant-les per escrit.

1 – El projecte 2 – Parts


Definició de projecte.

1p 1p


Posa les cinc parts d’un projecte tècnic.

5p 5p

2 2 2 2 –––– PartsPartsPartsParts

• Memòria. Justificació escrita del projecte: Idea central, característi-ques , innovacions i especificaci-ons tècniques (materials, funcio-nament, dimensions, ...)

• Annexos: Explicacions (càlculs, normatives, seguretat, etc.)

• Plànols: Representació gràfica del producte i de les seves peces.

• Planificació: Organització de la producció.

• Pressupost: Part econòmica

carpetes de projecte

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– CreativitatCreativitatCreativitatCreativitat

La creació és una activitat tècnica, que consis-teix en trobar nous camins per satisfer les nos-tre necessitats. Una persona creativa imagina coses noves, combinant elements del seu en-torn d'una manera mai vista abans.

El punt principal de la creativitat és evitar la por del fracàs. Una persona que inventa no sap si el seu treball donarà el fruit desitjat. Suposem que fracassa el 70 % dels seus projectes.

• Una persona prudent no començarà cap pro-jecte i no tindrà cap fracàs.

• Una persona menys prudent en començarà 10, fracassarà en 7 i tindrà 3 èxits.

La experiència, els coneixements tècnics, els recursos personals, augmenten molt el percen-tatge d'èxits.

original: per primera vegada

Creativitat: Combinar idees per obtenir noves coses

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Projecte: Creativitat


Posa un exemple de persona creativa i explica quin és el resultat de la seva feina.

1p 1p


Dissenyar és ... 1p 1p


Prendre consciència de la necessitat de buscar solucions originals.

1 – Creativitat 2 – Disseny


Per passar de la idea al objecte seguim un procés anomenat disseny.

Hem d’adaptar la nostra idea a la tecno-logia de que disposem i resoldre cada una de les dificultats de funcionament que és presenti.

Per dissenyar fem servir sobretot el di-buix i el càlcul.

“diseño: Descripción o bosquejo de al-guna cosa, hecho con palabras.”

idea objecte

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– PassosPassosPassosPassos

El primer pas del disseny és la recerca de infor-mació sobre la idea que hem triat per realitzar la funció desitjada.

El segon pas és analitzar l'objecte que volem crear i també, si existeixen, els objectes que fan la mateixa funció. Tindrem en compte so-bretot les limitacions tècniques.

El tercer pas serà fer l'esbós del nou objecte. Tindrem en compte la forma, les mides, el co-lor, el pes, la font d’energia, etc. Dissenyar vol dir dibuixar.

Ara ja es pot descompondre el problema en parts més petites i anar justificant les decisions que prenem.

Esbós d'un edifici. Le Corbussier – 1947

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Projecte: Disseny


Seguir un ordre lògic per desenvolupar les nostres idees.

2 2 2 2 –––– ErgonomiaErgonomiaErgonomiaErgonomia

La Ergonomia és la ciència que tracta de la adaptació dels objectes al cos humà.

El seu punt de partida és la antropometria física, que s’ocupa de recollir dades sobre les mides humanes, agrupades de manera que puguin ser utilitzades pels dissenyadors.

Si estem dissenyant seients per pilotar avions, les mides que m'interessen són les del grup de població que pot pilotar avions. Les mides sobre nadons no aportaran res al nostre disseny.

Mides per armaris


Posa l'explicació a cada vinyeta.

• producció

• instal·lació

• disseny

• comanda

• el que necessi-tava

5p 5p

1 – Passos 2 – Ergonomia

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 ––––PrototipusPrototipusPrototipusPrototipus

Una vegada acabat el procés de disseny, hem de provar si satisfà la necessitat per la qual ha sigut creat.

Seguint les explicacions i amb els materials i eines indicats en el projecte, fabriquem un primer objecte. Aquest serà el prototipus.

Durant el procés de construcció anotem les dificultats i els problemes que sorgeixen. Ai-xò permetrà corregir i millorar el projecte i aconseguir que quan passem a la producció en massa tot funcioni a la primera.

Moltes vegades s’han de construir varis pro-totipus, fins aconseguir el resultat desitjat.

“prototipo: Ejemplar original o primer molde en que se fabrica una figura u otra cosa y que sirve de modelo para hacer otros iguales.”

prototipus d’avió

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Projecte: Prototipus


Hem de provar el nostre disseny abans de començar la producció en massa

1 – Prototipus 2 – Verificació


Posa la definició de prototipus 1p

1p


Que passa quan fracassa una de les proves a que sotmetem el prototipus ?

1p 1p

2 2 2 2 –––– VerificacióVerificacióVerificacióVerificació

Abans de poder vendre un objecte, s’ha de comprovar que funciona bé i que compleix to-tes les normatives que exigeix la legislació.

Això exigeix sotmetre el prototipus a proves de resistència, consum, seguretat, etc., da-vant diferents organismes i laboratoris del Es-tat. I ha empreses que també fan aquestes certificacions.

Si no supera una d'aquestes proves, s’ha de tornar a la fase de disseny i provar una altra solució.

empreses de certificació

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


Grup Número Punts

/2

Data correcció


Quan fem negocis, a que equival una pèrdua de temps ? 1p 1p

Projecte: Planificació


Hem de pensar en el temps per fer cada cosa abans de construir.

2 2 2 2 ––––TempsTempsTempsTemps

El temps són diners. Si tinc empleats o màqui-nes sense treballar, el meu capital disminueix sense obtenir res a canvi.

Quan fem una activitat complexa de vegades no podem continuar la feina fins haver acabat una operació anterior. Aquests colls d’ampolla s’han d’identificar, com a mínim i reduir o eli-minar si és possible.

Negocis = planificar

1 1 1 1 ––––PlanificacióPlanificacióPlanificacióPlanificació

Planificació vol dir organitzar les diferents tasques que hem de fer per satisfer els ob-jectius marcats, aprofitant al màxim els re-cursos i les persones que tenim a la nostra disposició.

• Descomposició del procés en tasques elementals.

• Assignació de recursos a cada pas: Quines màquines i quines persones fa-ran la feina requerida.

• Seqüènciar les tasques: Determinar en quin ordre es faran.

• Temporització: Coordinar les feines, per aconseguir que no és produeixin pèrdu-es de temps. cadena de producció


Descompon en tasques elementals el procés de preparar cafè en una màquina de filtre.

5p 5p

1 – Temps 2 – Planificació

La Salle Reus

© A

.Pla

na

19

99

-20

04

Pàg 6 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U6 Projecte: Resum

1 1 1 1 –––– DefinicióDefinicióDefinicióDefinició

En tecnologia anomenem projecte a un pla organitzat per dur a terme un desig. Els projectes els redacten els enginyers.

2 2 2 2 –––– CreativitatCreativitatCreativitatCreativitat

La creativitat consisteix en trobar nous camins per satisfer les nostres necessitats. Es una activitat que no sempre aconsegueix el seus objectius. La experiència, els coneixements tècnics, els recursos per-sonals, augmenten molt el percentatge d'èxits


Dissenyar és passar de la nostra idea al objecte, aplicant la tecnologia de que disposem. Els elements principals del dis-seny son el dibuix tècnic i el càlcul. La ergonomia és la ciència que estudia la adaptació dels objectes al cos humà.

4 4 4 4 –––– PrototipusPrototipusPrototipusPrototipus

El prototipus és el primer model construït d’un projecte. Els problemes que presenta permeten millorar el procés de pro-ducció en massa, que ha de funciona a la primera. S’ha de verificar que el producte compleix les normes obli-gatòries. Això s’acostuma a fer en laboratoris independents.

5 5 5 5 –––– PlanificacióPlanificacióPlanificacióPlanificació

Planificar vol dir organitzar la feina per aprofitar al màxim els recursos. Dividim el procés en feines elementals, els hi as-signem recursos, les posem per ordre i planifiquem els temps. Les pèrdues de temps equivalen a pèrdues de diners. Quan més gran és el negoci, més diners perdem si la producció està parada.

© A

.Pla

na

20

04


1 1 1 1 –––– EnergiaEnergiaEnergiaEnergia

Energia és sinònim de treball: Moure, can-viar l’estat o transformar alguna cosa.

La energia adopta moltes formes. Es ma-nifesta quan es transforma en un altra ti-pus d‘energia.

Necessitem energia per manipular el nos-tre entorn i per satisfer les nostres neces-sitats. L’home modern gasta 20 vegades més energia de la que pot produir ell ma-teix.

energia: capacitat de fer un tre-ball.

el petroli conté molta energia:

1 Litre = 42.000.000 J

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Energia: Definició


Repassar el concepte d’energia i el seu origen.

1 – Energia 2 – Fonts d’energia


Escriu una acció que has fet avui i el tipus d’energia que has gastat.

1p 1p


Quin és l’origen de l’energia que conté el carbó, el petroli i el gas natural ?

1p 1p

2 2 2 2 –––– Fonts d’energiaFonts d’energiaFonts d’energiaFonts d’energia

Tenim dos orígens molt diferents de les energies que utilitzem:

El Sol: Energia lluminosa.

Els planetes: Energia geotèrmica

Energia química

Energia mareomotriu

Energia atòmica

Podem classificar les fonts d’energia en dos grans grups:

• Renovables: Podem disposar d’elles sense por que s’esgotin.

• No renovables: En tenim unes reserves limitades i tard o d’hora s’esgotaran.

El sol

© A

.Pla

na

20

04


1 1 1 1 –––– PropietatsPropietatsPropietatsPropietats

L’energia té tres propietats bàsiques:

• Es conserva. L’energia ni és crea ni és destrueix, solament canvia de forma.

• Es transforma. L’energia adopta moltes formes, des les molt ordenades (energia elèctrica, energia química) fins la menys ordenada de totes (el calor). Constatem els efectes quan canvia d’estat.

• Es pot transferir d’un cos a un altre. Ano-menem aquest fenomen treball.

La energia i la matèria són una mateixa cosa. És poden transformar una en l’altr-a, d’acord amb la fórmula

E = mc2 On E = energia, m = massa i c = veloci-tat de la llum

la llum = energia en estat pur

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Energia: Propietats


Comprendre el que consisteix l’energia. 1 – Propietats 2 – Generador i motor


Posa les tres propietats de l’energia.

3p 3p

2p


Escriu dos ti-pus de genera-dors. Posa la d’energia que fan servir i la que obtenim.

Generador Energia de partida Energia resultant

2p

2 2 2 2 –––– Generador i motorGenerador i motorGenerador i motorGenerador i motor

Quan transformem una energia en una altra, fem servir un dispositiu que anomenem generador.

En el cas de que obtinguem energia mecànica, l’aparell rep el nom de motor.

El motor és un generador d’energia mecànica

motor: Que posa en moviment alguna cosa. Aparell que dóna moviment a una màquina.

© A

.Pla

na

20

04


1 1 1 1 –––– Treball mecànicTreball mecànicTreball mecànicTreball mecànic

El treball mecànic és una de les mane-res de transferir energia d‘un cos a un altre. Gastem energia fent força i obte-nim una variació del seu estat de repòs o moviment.

El definim com el resultat d’aplicar una força sobre un cos que es pot moure. L’-expressió matemàtica és:

La unitat de treball és el Joule.

T = F · d

Treball = Força · desplaçament

Grup Número Punts

/8

Data correcció

Energia: Treball


Estudiar el concepte de treball mecànic.

1 –Treball mecànic 2 – Unitats


Aquest legionari està gastant energia per aguantar la pedra.

Podem dir que està treballant ? Perquè ? La feina d’aixecar la pedra, és un treball ? Perquè ?

4p 4p

2 2 2 2 –––– UnitatsUnitatsUnitatsUnitats

Les unitats per mesurar l’energia varien se-gons la forma que adopta.

En el sistema internacional l’energia és mesu-ra en Joules (J). La podem definir com l’en-ergia que fa falta per fer una força d’un New-ton durant un desplaçament d’un me-tre.

treball mecànic joule

calor caloria

electricitat watt *segon

llum candela

J = N · m


Quants joules hem gastat si hem aplicat una força de 200 newtons sobre una pedra que s’ha desplaçat 50 metres ?

4p 4p

llegir dibuixar< dades< relació< solució<

© A

.Pla

na

20

04


1 1 1 1 –––– PotènciaPotènciaPotènciaPotència

La energia transferida per unitat de temps s’-anomena potència.

Quanta més potència tingui una màquina, més força té i més ràpid podrà realitzar el seu treball.

El Watt (W) és la unitat de potència. El definim com el treball fet per un Joule en un segon.

potència: velocitat a la que utilitzem l’energia.

P = J / s = N m / s = N v Recorda que Joule = Newton per metre Recorda que velocitat = espai / temps Recorda que la força és una forma d’energia P = T / t

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Energia: Potència


Veure el concepte de potència.

1 –Potència 2 –Unitat d'energia elèctrica


Tinc dues motos. Una té el doble de potència que l’altre. Quina em portarà més ràpid de casa a l’escola ? Per què ?

2p 2p

2 2 2 2 –––– Unitat d'energia elèctricaUnitat d'energia elèctricaUnitat d'energia elèctricaUnitat d'energia elèctrica

La energia elèctrica s‘expressa en kilowatts*hora. Aquesta unitat és deriva de la potència.

Per calcular-la multipliquem la potència que gastem pel temps durant la qual la utilitzem.

Podem aplicar factors de conversió per trobar la equivalència amb els Joules.

Te = P * t compta la quantitat d’energia


Calcula quants Joules són un kilowatt *hora.

P =

t =

T = ? 3p 3p

llegir dibuixar dades< relació< solució<

© A

.Pla

na

20

04


1 1 1 1 –––– TransformacionsTransformacionsTransformacionsTransformacions

En molts casos hem de transformar l‘energia de que disposem en una altra for-ma d‘energia .

Si passem d’una forma d’energia ordenada a una menys ordenada, obtenim rendiments molt bons, del 90 %. (per exemple cremem petroli per obtenir calor)

Si hem de passar d’una forma d’energia poc ordenada a una més ordenada, el rendiment és d’un 30 % com a màxim.

La energia més desordenada és la calorífi-ca.

30 %

90 %


En un motor de cotxe passem d’energia química (gasolina) a energia mecànica (velocitat). Per quina raó el rendiment que obtenim en la conversió no pot pas-sar del 30 % ?

1p 1p

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Energia: Rendiments


Entendre que passa quan transformem l’energia.

1 –Transformacions 2 – Rendiments

2 2 2 2 –––– RendimentsRendimentsRendimentsRendiments

El rendiment és una proporció. Ens diu quina part del total utilitzat hem aprofitat. Quan més alt millor.

El tant per un que obtenim el multi-pliquem per 100.

r = energia aprofitada

energia gastada


Un motor elèctric ha absorbit 10.000 J d’energia elèctrica, i ens dona 9.850 J d’energia mecànica pel eix. Quin és el rendiment obtingut ? Tgastada = Taprofitada = r = ? 4p 4p

llegir dibuixar< dades< relació< solució<

© A

.Pla

na

20

04

Pàg 6 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U7 Energia: Resum

1 1 1 1 –––– DefinicióDefinicióDefinicióDefinició

La energia es la capacitat de fer un treball. Adopta múltiples formes i es manifesta quan es transforma.

La energia que utilitzem prové del sol (llum) i dels planetes (geotèrmica, mareomotriu, química i atòmica).

2 2 2 2 –––– PropietatsPropietatsPropietatsPropietats

L’energia es conserva, es transforma i es pot transmetre.

Un generador transforma l’energia. Si fabrica energia mecà-nica s’anomena motor.

3 3 3 3 –––– TreballTreballTreballTreball

El treball mecànic el definim com el resultat d’aplicar una força sobre un cos que és pot moure. La seva expressió és T = F · d

El Joule és la unitat de treball mecànic: Energia necessària per aplicar una força d’un Newton durant un metre. J= N·m

4 4 4 4 –––– PotènciaPotènciaPotènciaPotència

La potència és la energia transferida en una unitat de temps. P = T / t.

La potència ve donada en watts. W = J / s.

L'energia elèctrica s'expressa en kilowatts*hora

5 5 5 5 –––– RendimentsRendimentsRendimentsRendiments

El rendiment és una proporció:

Un rendiment alt indica un bon aprofitament de l'energia.

L'energia més desordenada és la calor.

Energia aprofitada

Energia gastada

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Primera llei de NewtonPrimera llei de NewtonPrimera llei de NewtonPrimera llei de Newton

La primera llei de Newton, o principi d’inèrcia, diu:

Tot cos conserva el seu estat de repòs o de movi-ment en línia recta amb velocitat constant si no ac-tua cap força sobre ell.

Recordem que vivim en un lloc especial (la superfí-cie de la terra) sotmesos a la força de la gravetat, que estem submergits en un fluid (l’aire) i que fre-guem contínuament amb altres cossos. Tot això fa que ens sembli que els cossos tendeixen al repòs.

La segona observació important és que el movi-ment del cossos tendeix a ser rectilini.

vivim en un camp gravitatori

Grup Número Punts

/2

Data correcció

Dinàmica: Inèrcia

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius Comprendre les lleis de la física Newtoniana.

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Defineix INÈRCIA amb el mínim de paraules.

1p 1p

1 - Primera llei de Newton 2 - Massa inercial 3 - Massa i pes

3 3 3 3 –––– Massa i pesMassa i pesMassa i pesMassa i pes

En la vida ordinària confonem els conceptes de massa i pes.

La massa és la mesura de la inèrcia d’un cos. És constant. Es mesura en Kg (massa).

El pes és la força que apareix quan un camp gravitacional actua sobre la massa. Depèn del valor del camp. bàscula = forces

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2 El camp gravitacional a la lluna es sis vega-des mes petit que a la terra. Que canvia; la massa o el pes de l'astronauta ? 1p

1p

2 2 2 2 –––– Massa inercialMassa inercialMassa inercialMassa inercial

Definim inèrcia com la tendència a mantenir el movi-ment rectilini.

Aquesta resistència al canvi es proporcional a la quantitat de matèria i l'anomenem massa inercial.

La massa inercial (mi) és un número que permet calcu-lar la relació entre les forces i els canvis de velocitat.

manté el seu estat

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Segona lleiSegona lleiSegona lleiSegona llei

La segona llei de Newton, o equació fo-namental de la dinàmica, diu :

Una força que s’aplica a un objecte que es pot moure modifica la seva velocitat.

Aquesta modificació de la velocitat l’an-omenem acceleració.

La seva expressió matemàtica és:

F = massa · acceleració

força

acceleració

Segona llei: La velocitat puja

Grup Número Punts

/6

Data correcció

Dinàmica: Segona llei


2 2 2 2 –––– Unitats de forçaUnitats de forçaUnitats de forçaUnitats de força

El Newton (N) és la unitat de força: Es defineix com l’empenta necessària per accelerar un Kg (massa) un m/s2.

Es mesura amb un dinamòmetre

Hi una unitat pràctica que és el Kg (força). És la força amb que la Terra atreu un Kg (massa).

dinamòmetre = forces

1 – Segona llei 2 – Unitats de força

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2 El valor de la gravetat a la superfície de la Terra és g=9,8 m/s2. Amb quina força (Newtons) atreu la Terra un Kg (massa) ?

m =

a =

F= ? 3p 3p

F = m · a llegeix dibuix< dades< relació solució<

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Tinc un cos que té una massa de 5 Kg (massa). Li estic apli-cant al damunt una força de 5 Newtons. Quina acceleració adquireix ?

m =

F=

a = ?

3p 3p

F = m · a

llegeix dibuix< dades< relació solució<

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Acció / ReaccióAcció / ReaccióAcció / ReaccióAcció / Reacció

La tercera llei de Newton, o principi d’a-cció i reacció, diu :

Si un cos fa una força sobre un altre (acció), aquest sempre respon sobre el primer amb una força igual i de sentit contrari (reacció).

Les dues forces no s’anul·len, perquè s’apliquen a cossos diferents.

El fregament ens impedeix d’observar millor aquest principi. Si faig una acció, el fregament transmet la reacció a terra i no em moc. Asterix frena Obelix (acció). La reacció de la panxa d'Obelix para la mà d'Asterix , empenyent-la. Per no sor-tir disparat Asterix ha de clavar el peus a terra.

Si tenim uns patins als peus i llencem un objecte pesat lluny de nosaltres (acció), observarem que ens movem en sentit oposat (reacció).

acció

reacció

Força acció = Força reacció

Astèrix frena Obèlix

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Estic quiet sobre els meus patins. Llenço un sac de 100 kg. Què passa ?

1p 1p

Reacció

Acció

Grup Número Punts

/1

Data correcció

Dinàmica: Tercera llei


1 – Acció / Reacció 2 – Fricció

2 2 2 2 –––– FriccióFriccióFriccióFricció

La força de fricció apareix quan dos cossos es-tan en contacte i s’oposa al lliscament d’un so-bre l’altre.

És funció de diversos factors. Els principals són:

• La força que els manté units. Normalment és el pes (m · g) del que està a la part superior.

• Les rugositats de les superfícies en contacte, que expressem en forma d’un número (µ coe-ficient de fregament).

Força de fricció = µ · pes

P

© A

.Pla

na

19

99

-20


Grup Número Punts

/3

Data correcció


Dinàmica: Quantitat de mov.

1 1 1 1 –––– Quantitat de movimentQuantitat de movimentQuantitat de movimentQuantitat de moviment

Com fer servir el principi d'acció- reac-ció ?

Començo amb la tercera llei de Newton, que diu que la força d’acció és igual a la força de reacció.

La segona llei em permet transformar les forces en masses per les acceleracions.

Ara observa que l’acceleració que obte-nim quan apliquem la força sobre un ob-jecte és igual a la variació de velocitat, partida pel temps que dura la força. Com partim del repòs la velocitat inicial és ze-ro. Per tant l'acceleració que obtenim és ...

Ara canvio les acceleracions per les velo-citats.

Observa que la tercera llei ens diu que els temps d’acció és igual que el temps de reacció. Podem simplificar el temps i obtinc la fórmula de la conservació de la quantitat de moviment:

En un sistema tancat (sobre el qual no actuen forces exteriors) la quantitat de moviment (M·v) és conserva.

Macció· vacció = Mreacció · vreacció

Facció = F reacció

F = massa · acceleració

Macció· aacció = Mreacció· areacció

a = (v final – v inicial) / temps

a = velocitat final / temps

M acció· v acció M reacció · v reacció temps acció temps reacció

temps acció = temps reacció

=

M acció· v acció = M reacció · v reacció t acció t reacció

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 La Formiga Atòmica té una massa de 1/4 gr. Agafa una pedra de 1000 gr. de massa i mentre va volant, la llença a 50 Km/h. Quina velocitat agafarà la Formiga Atòmica com a reacció a la seva acció ?

m =

v = ?

M =

V =

3p 3p

M·V = m·v

llegir dibuix< dades< relació solució<

1 – Quantitat de moviment

© A

.Pla

na

19

99

-20


1 1 1 1 –––– Impuls mecànicImpuls mecànicImpuls mecànicImpuls mecànic Sabem que l’efecte produït per una força no depèn solament de la seva magnitud, sinó també del temps du-rant el qual actua.

Podem definir una nova magnitud físi-ca, que anomenarem Impuls mecànic (I), que es defineix com el producte de la força pel temps durant el qual s’ap-lica.

I = F · t empenta pel temps

Grup Número Punts

/3

Data correcció


Dinàmica: Impuls

Exercici 2Exercici 2Exercici 2Exercici 2 Escriu la fórmula de l’impuls mecànic.

1p 1p

1 – Impuls 2 – Equivalència

2 2 2 2 –––– EquivalènciaEquivalènciaEquivalènciaEquivalència

El impuls el definim com I = F · t

Fent servir la segona llei canviem F I = (m · a )· t

Fent servir la definició d’acceleració a = v/t

Canviem l'acceleració I = m · (v/t) · t

Ara simplifiquem el temps I = m · v

Conclusió: El impuls mecànic és una altra forma d'expressar la quantitat de moviment.

Per quina raó fem aquest canvi ? Perquè és més fàcil calcular l’empenta que mesurar la velocitat dels gasos de sortida d’una tovera.

Coet Arianne

Exercici 1Exercici 1Exercici 1Exercici 1 Aquest aparell és impulsat per una força de 250.000 Newtons, durant 5 minuts Quin impuls mecànic ha rebut ?

F =

t = (en segons)

I = ? 2p

2p

llegir dibuix dades< relació solució<

© A

.Pla

na

19

99

-20

04 Pàg 6 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U8 Dinàmica: Resum

1 1 1 1 –––– InèrciaInèrciaInèrciaInèrcia Tendència a conservar l'estat de moviment rectilini o de re-pòs. És una propietat de la massa. No varia. El pes és una força que depèn del camp gravitacional.

2 2 2 2 –––– Equació fonamentalEquació fonamentalEquació fonamentalEquació fonamental Una força que s’aplica a un objecte que es pot moure modi-fica la seva velocitat.

F= m · a. La unitat de força és el Newton: Empenta necessària per accelerar una massa d’un quilogram a un m/s2 .

3 3 3 3 –––– Acció / Reacció Acció / Reacció Acció / Reacció Acció / Reacció Tota acció provoca una reacció igual i de sentit contrari.

Fa = Fr

Les forces són iguals però s’apliquen a cossos diferents. La força de fricció s’oposa al lliscament d’un cos sobre un altre. Depèn de la força que els manté units i del coeficient de fregament.

4 4 4 4 –––– Quantitat de movimentQuantitat de movimentQuantitat de movimentQuantitat de moviment Una altra forma d’expressar la tercera llei de Newton és po-sar-la en funció de la massa i la velocitat de cada cos. El producte M · v s’anomena quantitat de moviment. En un sistema tancat la quantitat de moviment es conserva:

M · V = m · v

5 5 5 5 –––– Impuls mecànicImpuls mecànicImpuls mecànicImpuls mecànic Una altra forma d’expressar la tercera llei de Newton és po-sar-la en funció de la força i del temps que actua.

I = F · t El producte F · t s’anomena impuls mecànic. L'impuls mecànic que rep un cos s’inverteix en canviar la seva quantitat de moviment.

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– Acció Acció Acció Acció ---- reaccióreaccióreaccióreacció

Els coets funcionen d’acord amb la tercera llei de Newton, que diu que a tota acció correspon una reacció.

Fem servir la seva formulació original, que no parla de forces, sinó de quantitats de moviment.

Mirem la fórmula: Si vull augmentar el rendiment de la meva màquina, el que he de fer és aug-mentar la velocitat de sortida dels gasos que ge-neren l’acció. Així obtindré més impuls.

M * V

m*v Acció

Reacció

Massa acció · v acció = Massa reacció · v reacció

Grup Número Punts

/4

Data correcció

Coets: Principis


Comprendre els principis en que és basa el coet.

1 – Tercera llei de Newton 2 – Font d’energia


Quan s’encén un coet surt disparat a 8 m/s. La massa final és de 1’2 gr. Si ha cremat una massa de pólvora de 0,8 grams, a quina velocitat han sortit els gasos per la tovera ? m = v = ? M = V= 3p 3p

llegir dibuix dades< relació< solució<

Reacció Acció

m M

coet gasos

v

V


Escriu una font d’energia per propulsar coets. 1p 1p

2 2 2 2 –––– Font d’energiaFont d’energiaFont d’energiaFont d’energia

El nostre aparell ha de transportar amb ell una font d’energia per poder llançar amb força el propulsor.

Els coets acostumen a funcionar amb energia química. Aquesta és transforma en calor, que expansiona i impulsa els restes de la reacció fora del coet. En general utilitzem una barreja de productes que porten oxigen (comburent) amb productes que són fàcilment oxidables (combustibles).

Una altra font per impulsar coets és l’energia atòmica.

NERVA motor atòmic per coet

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– La antiguitatLa antiguitatLa antiguitatLa antiguitat

Els coets van ser inventats pels xinesos cap al tercer segle abans de Crist , com una aplicació de la pólvora. A més de servir com a distracció, van ser utilitzats molt aviat com a armes de guerra.

Quan la pólvora va arribar a Europa, al voltant de l‘any mil, també ho van fer els coets de carcassa de paper. La poca precisió que tenien els va eclip-sar davant els canons com a arma.

El següent pas es va fer a la Índia cap al 1790, on és va desenvolupar un coet amb carcassa me-tàl·lica, que permetia un augment considerable de la pressió interior, amb el consegüent augment de la grandària i del abast dels coets.

Una altra millora va ser els coets de pólvora de dues etapes, que augmentaven l'abast del projec-til.

coet militar xinès

coet llança-arpons

Grup Número Punts

/4

Data correcció


Estudiar la història dels coets.

Coets: Història

1 – La antiguitat 2 – El segle vint

2 2 2 2 –––– El segle vintEl segle vintEl segle vintEl segle vint

La història de la astronàutica comença al 1883, quan Konstantin Tsiolkovski publicà el primer tractat dedi-cat als principis matemàtics i físics dels coets.

La aplicació del coneixement científic va permetre un notable avanç en el disseny dels coets, que va culmi-nar en 1943 amb el disseny a Alemanya del primer gran coet de la història: El V-2, amb un pes de 12 to-nes, una empenta de 250.000 Newtons i un abast de 300 Km.

Coet V2


Per quina raó no és van desenvolupar més els coets, en el món antic ? 1p

1p


Quina acceleració aconseguia en el moment d’enlairar-se el V2 ? M = F = a = ? 3p

3p

F = m * a llegir dibuix< dades< relació solució<

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– Motor de combustible sòlidMotor de combustible sòlidMotor de combustible sòlidMotor de combustible sòlid

En aquest tipus de motor, el propulsant està to-talment emmagatzemat en el interior de la cam-bra de combustió, en forma d’un o varis blocs fixes.

La característica principal d’aquestos motors és la seva simplicitat, donat que no necessiten cap sistema d’alimentació.

En contrapartida, el temps de funcionament acostuma a ser molt limitat, entre algunes dese-nes de segons i fins a dos minuts.

Una vegada encès el motor la combustió ha de seguir, fins que es crema tot el propulsant. No podem regular la empenta.

Degut a la seva senzi-llesa i lleugeresa, el coet de propulsant sò-lid s’adapta molt bé per donar empentes fortes durant temps curts. Son ideals per vèncer la força de atracció gravitatòria, perquè donen un im-puls inicial molt fort.

motor coet de propulsor sòlid

Grup Número Punts

/4

Data correcció

Coets: Combustible sòlid


Estudiar les característiques dels coets de combustible sòlid.

1 – Motor de combustible sòlid


Uneix amb fletxes el nom i la part.

4p 4p

Encenedor

cambra de combustió

combustible

tovera

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– Motor de combustible líquidMotor de combustible líquidMotor de combustible líquidMotor de combustible líquid

Els combustibles líquids tenen més potencial energètic que els productes sòlids.

Els motors de combustible líquid funcionen bar-rejant oxigen (comburent) amb un producte fà-cilment oxidable (combustible).

• L'oxigen acostuma a utilitzar-se en estat lí-quid. Per vaporitzar-lo es fa passar per uns tubs que rodegen la tovera: Aquest sistema, inventat per Goddard, refrigera el con d’-ejecció de gasos, augmentant la seva resis-tència.

• Com a combustible s’utilitzen molts produc-tes. El més energètic és l'hidrogen líquid. El kerosene i la hidracina són habituals.

La tecnologia dels motors de combustible líquid és molt complexa S’ha de bombejar grans quantitats de fluids molt freds d’una manera controlada i fiable.

Amb aquests motors podem regular l’empenta dins uns certs límits o parar el motor.

Disseny de motor coet de 1932

La combustió completa de la gasolina desprèn una quantitat de calor vuit vegades més impor-tant que la nitroglicerina . (calor de combustió del benzè : 10.026 cal/g. ; de la nitroglicerina 1.623 cal/gr.) 1 kg de gasolina necessita 16 kg d’aire per cre-mar, o 0,96 kg d’oxigen.

Grup Número Punts

/5

Data correcció

Coets: Combustible líquid


Estudiar la tecnologia dels motors de combustible líquid.

1 – Motor de combustible líquid


Uneix amb fletxes el nom i la part.

5p 5p

combustible

comburent

bombes

cambra de combustió

tovera

© A

.Pla

na

19

99

-20

04


1 1 1 1 –––– AcceleracióAcceleracióAcceleracióAcceleració

Ja tenim un motor que ens impulsa, basat en la tercera llei de Newton: El motor coet.

En el moment del enlairament estem llançant massa per aconseguir variar la nostra veloci-tat. Podem dir que es produeix una força que accelera el nostre aparell. Treballem doncs amb la segona llei de Newton.

Observem que la massa del coet va dismi-nuint (estem llançant propulsor). Si la força és constant, la acceleració ha de créixer.

La llançadora espacial manté la empenta fins que la acceleració arriba a 6g. Aleshores re-dueix el règim dels motors, perquè els tripu-lants no suportarien una acceleració superior.

F = M · a

acceleració

temps

velocitat

Corba de velocitat del coet

Grup Número Punts

/1

Data correcció

Coets: Enlairament


Deduir els paràmetres que intervenen en la fase inicial

1 – Acceleració 2 – Compte enrera

massa coet

temps

ple

buit

Corba de massa del coet


Quina és l’acceleració màxima que suporten els astronautes en el moment del enlairament ? 1p

1p

F constant

M decreixent

2 2 2 2 –––– Compte enreraCompte enreraCompte enreraCompte enrera

El compte enrera és un llista. Es van verificant tots els sistemes i es van activant. Si alguna cosa no marxa bé, es para el rellotge fins que es repara. Quan tot funciona la nau s’enlaira.

Els motors no donen la seva empenta màxima fins un temps desprès de posar-los en marxa. Per això és subjecta la nau fins que s’-ssoleixen tota la potència. En la llançadora els motors de combustible sòlid (SBR) s’encenen un minut abans els altres motors.

La torre de llançament és protegeix de les fla-mes amb ruixadors d’aigua i deflectors. Plataforma d'enlairament

compte enrera

© A

.Pla

na

19

99

-20

04

Pàg 6 Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2Tecnologia 2 U9 Coets: Resum

1 1 1 1 –––– PrincipisPrincipisPrincipisPrincipis

Els motors coet es basen en la tercera llei de Newton: Acció– reacció (M*V = m*v)

Són màquines tèrmiques. La font d’energia acostuma a ser química i en el futur serà atòmica.


Els coets van ser inventats pels xinesos, com aplicació de la pólvora. La invenció de la carcassa metàl·lica a l'Índia va significar un avenç important. Tsiolkovski va ser pioner en aplicar la ciència al disseny de coets. L’equip de Wernher von Braun va dissenyar el V2, que va ser el primer gran coet de la història.

3 3 3 3 –––– Combustible sòlidCombustible sòlidCombustible sòlidCombustible sòlid

El motor de combustible sòlid te quatre parts: Encenedor, cambra de combustió, propulsor i tovera. Donen grans impulsos durant curs períodes i no es poden apagar. Son senzills de dissenyar.

4 4 4 4 –––– Combustible líquidCombustible líquidCombustible líquidCombustible líquid

Els combustibles líquids tenen més energia que els com-bustibles sòlids. L'oxigen líquid és l’oxidant (comburent) més corrent. El principal avantatge és que es pot regular l’empe-nta i fins i tot parar-los. Requereixen una tecnologia molt complexa.

5 5 5 5 –––– EnlairamentEnlairamentEnlairamentEnlairament

En l’enlairament mana la segona llei de Newton: F= m * a. El factor principal a tenir en compte és l’acceleració que po-den suportar els astronautes, unes sis vegades la gravetat (6g). El compte enrera és una llista de operacions que han de reeixir per poder fer el llançament amb èxit.

324 tc2 3_curs_complet

Education