Is grans

lrsió ofici ---

i continen. ior tan de

LLA TlNOAMERlCA

31 0.000 milions al 1983

EL DEUTE LLATINOAMERICA Un dels problemes amb el qual s'enfronten els nous r&gims democrAtics Ilatino- de la resta del Tercer Món. Iberuarne-

americans és el de com resoldre el seu deute exterior. Segons diversos info-s, rica té contret la major part del seu el deute exterior global del Tercer M6n, durant I'any 1982, va suposar 62~.000 mi- endeutament amb bancs nord-ameri- lions de dolars. America Llatina participa en aquesta xifra amb uns significatius cans, la privatitzacio dels quals és 290.000 milions. ¿Com un dels ts més rics, quant a primeres matbries, pot major que en similars entitats de la arribar a xifres de deute exter sorbitades, que van .arribar als 310.000 mi- resta del món desenvolupat. Les con- lions de dolars I'any passat? sequencies: un major cost del diner,

sotmetre els destins de les nacions Durant els anys seixanta la inver- trangera al Tercer Món són palesos. al desig d'aquests banquers (com en

si6 estrangera a I'Amererica Llatina Per un cantó, el progressiu endeuta- altres temps es van sotmetre al d'or- era de tipus directe, oficial. De I'any ment, que arriba a xifres al.lucinants, ganismes com el Banc Mundial, el 1960 al 1964, el 47 per cent de la xi- de 40.000 milions de dolars que de- Banc lnteramerica de Desenvolupa- fra total invertida provenia de credits bitava el Tercer M6n al 1970, va pas- ment i \'Agencia per al Desenvolupa- oficials prestats, en la seva major sar a uns 626.000 milions al 1982. ment Internacional, controlats tots part, per organismes oficials nord- D'altra banda, el pagament del ser- tres pels Estats Units), i, per ultim, americans. De I'any 1965 al 1969, vei (interessos mes amortització) ha generar un deute inestable, especu- aquesta xifra va augmentar al 56,5 crescut més que el total absolut ini- latiu i volatil. per cent. Eren temps d'un tímid ((des- cial. A finals de 1982, Argentina, Bra- A finals del decenni dels seixanta, envolupisme,,, amparat en la instal'la- si1 i Mexic varen haver de pagar més de les dues terceres parts de CIO i benefici de les companyies mul- 60.000 milions de dolars d'interessos tots els préstecs a nivell mundial, es- tinacionals, especialment nord-ame- i amortitzacions, suma que suposa- taven controlats per nord-americans, ricanes i alemanyes. va prop d'un terC del seu valor total, percentatge que va minvar a finals de

En arribar la decada del seixanta, estimat en uns 200.000 milions de la decada, a favor de la penetració el panorama politic i economic en el dolars. europea -principalment alema- món desenvolupat va variar: la reces- Una diferencia és bAsica, entre el nya- i també japonesa. sio -que fa que el diner no sigui in- procés seguit a America Llatina, del Estats Units ha mantigut un grau vertit en I'esfera productiva i es tras- lladi a I'esfera bancaria- provoca una oferta excessiva de capitals en

AMERICA LLATINA: DEUTE EXTERIOR TOTAL DESEMBORSAT (saldo a finals de I'any, en milions de dolars)

els mercats internacionals de diner, preparada per ser canalitzada, en for- 1978 1979 1980 1981 1982 1983'

America Llatina ma de préstecs cap al Tercer Mon, a Pa.isos expor!,

151.1 07 182.795 221.880 275.588 310.402 332.460 64.390 77.585 92.339 118.435 130.162 137.400

carrec de bancs transnacio- B01ivia2 1.762 1.941 2.220 2.542 2.522 3.000 nals ... Equador3 2.975 3.554 4.667 5.871 6.314 6.800

La inve al a Iberoamerica, Mexic3 33.946 39.685 49.349 72.007 79.750 83.000 de I'any l v fu , es va reduir al 24,4 per Perú3 9.324 9.334 9.594 9.638 11.097 12.600 cent del total invertit. De I'any 1974 Venecuela4 16.383 23.071 26.509 28.377 30.479 32.000 al 1980, només el 18 per cent de la in- Paisos no exp. petroli 86.717 105.210 129.541 157.153 180.240 195.060

versió provenia del sector oficial. Argentina312.496 19.034 27.162 35.671 43.600 45.500 Governs, sectors publics i ssctors Brasil5 52.285 58.907 68.354 78.580 87.580 96.500

Colombia3 4.247 5.486 6.718 8.285 9.798 10.600 privats llatinoamericans apareixen Costa 1.870 2.333 3.183 3.360 3.497 3.850 llavors com a clients ideals per als Chile3 6.664 8.484 11.084 15.542 17.153 17.600 banquers internacionals -majorita- EI Salvador4 791 798 846 980 1.064 1.350 riament nord-americans- que con- Guatemala3 821 934 1.093 1.409 1.504 1.750 ceben aqllests préstecs com a sino- Guaiana" 491 536 594 687 689 800 nim de solució als seus problemes i Haiti" 185 232 266 326 470 510 aspiracions de creixement, aixo sen- Hondures3 971 1.280 1.510 1.708 1.800' 2.000 se comptar amb la necessitat de va- 961 1.131 1.579 2.163 2.797 3.400

Panama2 riar I'estructura politica interna, ni la paragUais 1.777 2.009 2.21 1 2.333 2.820 3.300

609 799 949 1.143 1.292 1.400 correlació de forces, ni tampoc, els 1.309 1.565 1.839 1.837 1.921 2.000 assentats sistemes de privilegi. En el urUguai3 1.240 1.662 2.153 3.129 4.255 4.500 cas que algun pais intentés Font: CEPAL, sobre la base de xifres oficials i de publicacions d'organismes financers -com per exemple Xile- ja conei- internacion,~~, xem les conseqüencies. ' Estimacions preliminars subjectes a revisi6.

Correspon al deute públic. Privatitzacio del deute Deute extern total públic i privat.

Inclou el deute públic, m8s el deute no garantit a llarg i curt termini amb institucions financeres que proporcionen informaci6 al Banc de Pagaments Internacionals.

Els resultats de la ben planificada ~nclou el deute total a mitja i llarg termini mbs el deute a curt termini amb institu- intervenció de la banca privada es- cions financeres que proporcionen informaci6 al Banc de Pagaments Internacionals.

de concentració major dels seus prestecs en els palsos sub-desenvo. lupats no membres de I'OPEP, inter- venint sobretot a la regió Ilatinoame- ricana, en considerar-la cela seva Brea d'influencia natural)), influencia que. actualment, pretenen utilitzar per sol- ventar els seus problemes inflaciona- ris, augmentant les taxes d'interes. Al 1980, el tipus d'interes preferencial (prime rate), experimenta un augment nominal de m6s del 100 per cent res- pecte als nivells obtinguts al 1977.

L'enduriment del tipus d'interes te greus conseqüencies per al món en desenvolupament en general i, evi. dentment, també per a I'America Lla- tina. obviament aquest augment d'in- teressos fa mes dificil, si no gatrebe impossible, financar nivells desitja- bles de creixement economic. que generin un desenvolupament es,dble i equiliurat. Utilitzant els nous recur. sos externs, per satisfer un deute que s'acumula i posa en perill la sobira- nia plena dels pai'sos deutors, si no es paga. Estats Units provoca I'enca- riment de I'esmentat cccercle viciós de I'endeutament extern)) dels pai'sos en vies de desenvolupament.

A la caqa d'aquest cccercle vici ós^^ va el mercat d'euromonedes. S'esti. ma que per a finals del present de- ~ cenni, mes de la meitat del deute nou dels pa'isos no petrolers, contret en el mercat d'euromonedes, haura de destinar-se al re-financament de deu. te venqut, encara que aixo ja és una realitat en diversos pai'sos iberoame. ricans avui.

Doble captivitat

La crisi mexicana, oficialment re- coneguda a I'agost de 1982, va fer prendre conciencia plena d'un feno- men que, sortint, d'una senzilla pre- missa, la .doble captivitatn entre deu- tor i creditors, va posar en gugrdia to- ta la banca internacional: si el siste- ma es colapsa, la banca tindrg molt a perdre, massa. Ja no es tracta d'ex- poliar la riquesa d1Arn&rica Llatina; els seus capitals, la seva mateixa existencia, es troba tan comprome- sa en aquesta regi6 del planeta que, cas de no facilitar la seva super- vivencia, fins i tot els propis bancs transnacionals podrien desapareixer.

El Fons Monetari Internacional, per altra banda, ha perdut part de la seva influencia i de la seva forqa en el concert financer internacional. No va ser capaq de mantenir les regles de I'acord de 1944, quan el paper de I'Or, la lliure convertibilitat, o I'esta- bilitat monetaris, incapaq tamb6, de

, mantenir amb efectivitat el monopo-

Font: Morgan Garanty Trust, recollit per Time, 117184.

li de la creaci6 de liquiditat interna- cional. Els bancs transnacionals ho varen desplaqar, ells es van conver- tir en els principals creadors de di- ners a nivell mundial i alhora en ine- ficaqos supervisors del funciona- ment de les economies en desenvo- lupament. Malgrat aixo, en els dar- rers dos anys, els perills d'insolven- cia i sobreexposici6 als quals aquests bancs s'enfronten els han portat a escudar-se, una vegada mes, en el Fons.

Les autoritats financeres interna- cionals, nord-americanes i europees, conscients del que podrien anome- nar la ((doble cautivitat sense Fons. intenten treballar en acords de dife- rent tipus que permeti la supervivbn- cia del sistema, sense haver de re- formar-lo en profunditat. Tant el men- cionat Fons Monetari Internacional com el Banc Mundial recomanen als banquers flexibilitat: tcno podem abandonar el tercer Món11 diuen, ara.

Del manteniment de les opera- cions concertades per la banca inter. nacional, depen bona part de la per- manencia del sistema financer inter- nacional. Les recents fallides d'ins- titucions financeres i productives nord-americanes com el Penn Squa- re Bank, I'Abilene (Texes) i I'Unite American (Knosville) han provocat postures m6s flexibles de les autori- tats nord-americanes, com semblen provar les negociacions amb Mexic i Brasil, flexibilitat que, d'altra ban- da, mant6 la seva oposició al disseny de possibles regles generals. El ca- racter bilateral pragmatic i casuistic de tota manifestació de política nord- americana que tingui a veure amb I'exterior, 6s defensada radicalment.

Quito. I'intent

Aquests esdeveniments generen espais importants per reactivar la lluita per I'establiment de noves re- gles per al joc financer internacional. La Conferencia de Quito (gener 1984) pot considerar-se un punt de partida per a I'acci6 col.lectiva dels pai'sos llatinoamericans, tant en les seves relacions econbmiques amb els pa,- sos industrialitzats -el deute exte- rior en primer punt com 6s Iógic-. com en les seves propies iniciatives de cooperacio regional. Convocada pel president d'Equador, Osvaldo Hurtado, a principis de 1983 per sun esforq de concertació Ilatinoameri. cat), i despres d'un any d'estudis i tre- balls, es reuniren a Quito delega- cions de 26 pai'sos d'America Llatina.

Des de la fase inicial de la Confe- rencia es decidí que el seu resultat expressaria en un sol document, di- vidit en dues parts: una declaració politica i un tex que, posteriorment. s'anomeng Pla d'Acci6, en el qual es recollirien les mesures que es convin- gues adoptar. Com es preveia abans de comenqar la Conferencia, les qüestions finan- ceres internacionals ocuparen el cen- tre de I'atenci6 de les delegacions i dels mitjans d'informaci6 els quals cobriren la Conferencia. En materia d'endeutament exterior, es desta- quen en la Declaracio els següents conceptes. - El servei del deute ha d'adequar- se, en forma dinamica, a I'augment de la capacitat de pagament dels pal- sos de la regi6. Aquest augment re- clama, a mes a mes, un control con- junt de les qüestions, estretament

Dossier Cidob no 5 - 1984

- --

LLAT~NOAMERICA vinculades, del comerq i de les finan- dinariament elevat que ara registren costos de refinanqament, amb vistes ces internacionals. etel desajustament entre les politi. a estabilitzar en el temps el total dels - Tots els actors de I'escena finan- ques fiscals i monetaries de determi- recursos destinats a aquest servei; cera internacional (pa~Sos deutors, nats pai'sos industrialitzatsn i recla- millorar els termes i condicions del creditors, organismes financers inter- ma que s'adoptin mesures interna- deute amb terminis més amplis i, a nacionals i banca privada internacio- cionalment convingudes per corregir ser possible, convertir part del man- nal) deuen ceassumir)) una ((actitud de aquests tipus de distorsió. teniments d'ingressos nets de recur- corresponsabifitat en la solució del pro- Finalment, en aquest capitol de la sos, i enfortir i ampliar la capacitat blema del deute extern)). Aquesta ac- Declaració s'adverteix que ((no 8s de pagament del palsos deutors mit- titud ha de reflectir-se en ((criteris fle- just ni racional)) que Ambrica Llatina janqant majors ingressos per expor- xibles i realistes per a la renegocia- s'hagi convertit I'any 1983 en expor- taci6. cio del deute)) en el que es refereix, tadora neta de capital, situació in- Davant d'aquest cúmul de bones entre altres factors, a terminis, perio- compatible amb el seu nivell i pers- intencions i plantejaments només es des de gracia i taxes d'interbs, de for- pectives de desenvolupament. planteja una pregunta ¿,ho permetra ma que aquests resultin tecompati. Les causes centrals d'aquest feno- Estat Units? bles amb la recuperacio del creixe- men es troben en les grans transfe- ment economic~~. rbncies que es deriven pel servei del Manuel Gonzalez Losada - Del creixement de la capacitat de deute, pel nivell extraordinariament pagament i de I'adopci6 dels criteris elevat de les taxes d'interes i dels per a la realitzaci6 d'aquest article abans mencionats depen que pugui marges i altres carrecs associats a han estat consultats els següents garantir-se la continu'itat en I'acom- les operacions de renegociaci6. A tot treballs: pliment del servei del deute. aixo hem d'afegir I'ernpitjorarnent de a~a/ance preliminar de /a econo-

Aquests elements basics, convin- les condicions d'accés als mercats mia /atjnoamer;cana en 1983,). ~~t~~ gutS per Consens dels participants, dels pai'SOS desenvolupats de les eX- sobre la economia el desarrollo de representen un clar intent en la po- portacions llatinoamericanes. America Latina, no 387-388. Dic. 1983. sició comuna dlAmbrica llatina, da- D'acord amb la declaració, el Pla ((Deuda externa soberanja de Vant un dels més greus problemes d'Acci6 de Quito proposa, en mate- America Latina,,. e l ~ O S desafios,,, AI- ~ C O ~ O ~ ~ C S amb els quals s'ha en- ria d'endeutament, un esquema de do Ferrer, comercio Exterior vol, 34, frontat aquest continent. La necessi- corresponsabilitat de totes les parts 4. M ~ X ~ C O , abril de 1.984 !at que el deute extern no condueixi interessades, i plantejant la necessi- 343-346. a la cancel~lació de les possibilitats tat d'establir processos d'ajustament ((Pasado, presente futura de la de desenvclupament; que les eleva- positius i de comptabilitzar el servei crisis económica internacions/,,, os- des operacions de renegociació no del deute amb els requeriments i ob- waldo Sunkel, Revista CEPAL 22, suposin costos excessius que sigui jectius de desenvolupament. abril de 1984. impossible atendre sense sacrifici Per aixo, s'adopten diversos crite- e e ~ a conferencia de ~ ~ ; t ~ , . una res- del creixement, i que no es produei- ris basics, entre els quals destaquen: puesta /atinoamericana a /a xi la ruptura dels sistema financer in- destinar al servei del deute una pro- Jorge Eduardo Navarrete, comercio ternacional, sinó que s'adapti pro- porció raonable dels ingressos per Exterior, vol. 34, 2 ~ e ~ , ~ ~ , gressivament a favor del desenvolu- exportaci6, de manera que puguin brero 1984, 166-171, pament, són les intencions mes relle- mantenir-se nivells adequats d'im- ,,Visión frente a la deuda vants. portacions i d'activitat productiva in- externa latjnoamerjcana,,, ~~~~~i~

Pel que fa a les taxes d'interes, la terna; abatre la carrega del servei, Green. octubre. ~ i ~ , ~ ~ b ~ ~ 1983, Declaració atribueix el nivell extraor- mitjanqant la reducció drastica dels

AMERICA LLATINA: DEUTE EXTERN TOTAL (Saldo a finals d'any en milions de dolars)

Pais 1981 1982 1983" America Llatina 257.890 289.437 309.800

Pa'isos exportadors de petroli 11 6.777 128.948 134.500 Boliv~a' 2.450 2.373 2.700 Ecuador' 5.756 5.788 6.200 Mexic ' 72.007 81.350 85.000 Perir' 8.227 9.503 10.600 Venecuela' 28.377 29.934 30.000 - Pa'isos no exportadors de petroli 141.1 13 160.489 175.300 Argentina" 35.67 1 38.907 42.000 Brasil' 65.000 75.000 83.000 Font: CEPAL, sobre la base de dades Colombla" 8.160 9.506 10.300 oficials i de publicacions d'organismes Costa R~ca' 2.345 2.603 3.050 financers internacionals. Chile" 15.542 17.153 17.600 El Salvador' 980 917 1.200 " Estimacions preliminars subjectes a Guatemala" 765 858 1 .O00 revisio. Gua~ana' 687 689 800 " Correspon al deute públic. Haiti' 326 765 800 ' Inclou el deute extern públic i privat Hondurest' 1 .O55 1.198 1.500 com a garantia oficial, mes el deute Nicaragua" 2.163 2.789 3.400 no garantit de llarg i curt termini amb Panamab 2.333 2.733 3.100 institucions financeres que propor- Paraguai' 1.120 1.195 1.300 cionen informaci6 al Banc de Paga- Republica Dominicana" 1.837 1.921 2.000 ments Internacionals. Urugua~" 3.129 4.255 4.250 " Deute extern totai, p~iblic i privat.