30 - gencat.cat · 30 guia per a la prevenció de la contaminació del sòl al sistema de gestió...
TRANSCRIPT
30 Guia per a la prevenció de lacontaminació del sòl al sistemade gestió ambiental
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge M
anua
ls d
’eco
gest
ió
a
a
Guia per a la prevencióde la contaminació delsòl al sistema de gestióambiental
Manuals d’ecogestió, 30
COASHIQComissió sectorial de laboratoris farmacèutics(zona est)Comité sectorial de química fina
a
Guia per a la prevencióde la contaminació delsòl al sistema de gestióambiental
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge
COASHIQComissió sectorial de laboratoris farmacèutics (zona est)Comité sectorial de química fina
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP:
Guia per a la prevenció de la contaminació del sòl al sistema de gestió ambientalManuals d'ecogestió, 30
© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeDirecció General de Qualitat Ambiental
Primera edició: desembre 2009. Tiratge: 500 exemplars
Disseny: Ideactiva SLL
Impressió: CEGETraducció al català: Amb el suport del Grup de treball i Farmaindustria
COASHIQComissió Sectorial de Laboratoris Farmacèutics (Zona Est)Comité Sectorial de Química Fina
Grup de treball de Medi Ambient:Almirall - Alba Agustí, Joan PortellaAlcon Cusi, S.A. - Luis Montalvo, Efrain Fuenzalida, Héctor GómezEsteve Química, S.A./Laboratorios Dr. Esteve, S.A. - Mª Paz Arias, Begoña LópezFarmhispania, S.A. - Toni MarquezGrifols, S.A. - J. Antonio Camacho, Ana RafolsLaboratorios Menarini, S.A. - Ana GoñalonsUrquima, S.A. (Grupo Uriach) - Alejo TorresNovartis Farmacéutica, S.A. - Anna FonsKern Pharma, S.L. - Gemma VallèsINKE, S.A. - Vanessa MartínezBoehringer Ingelheim España, S.A. (planta farmacèutica de Sant Cugat del Vallès) - Elvira Delfín, Luis FernándezBoehringer Ingelheim España, S.A. (planta química de Malgrat de Mar) - Carmen de Rosendo, Carmen LaraLaboratorios Rubio, S.A. - Roman SeguraBristol Myers-Squibb, S.A. - Victor GutiérrezDuke Chem, S.A. - Saturnino Mur
Coordinació:Luis Montalvo - Alcon CusíAnna Fons - Novartis Farmacéutica, S.A.
Conducció tècnica i redacció:Irma Balil - Gabinete Guilló Ambient, S.L.Juan Pablo Singer - GMS Internacional, S.LMaría José Sarrias - Direcció General de Qualitat AmbientalJosep Maria Masip - Servei de Qualificació Ambiental
Altres col·laboracions:Agraïm la col·laboració i l'ajuda prestada per al desenvolupament de la guia a les persones i empreses següents:Farmaindustria: Asociación Nacional Empresarial de la Industria Farmacéutica - Arantxa Martí- Rble. Delegació de Barcelona.PROMSA - Domènec Masó - Director de QualitatDRIZORO - Pedro Ángel Madera - Director del Departament Tècnic, Luis Nieto - Delegat de la zona NETRATEC - Andrés de Hoz-GerentAgència de Residus de Catalunya - Departament de Gestió.
Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic de 100 gi les cobertes en cartolina ecològica mat de 250 g
D.L.B.: B.34994-2010
COASHIQ. Comissió Sectorial de Laboratoris Farmacèutics (Zona Est)
Guia per a la prevenció de la contaminació del sòl al sistema de gestió ambiental. – (Manuals d'ecogestió ; 30)Referències bibliogràfiquesI. COASHIQ. Comité Sectorial de Química Fina II. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge III. Títol IV.Col·lecció: Manuals d'ecogestió ; 301. Sòls – Contaminació – Prevenció – Manuals, guies, etc. 2. Gestió ambiental – Manuals, guies, etc.628.516(036)
Índex
Fase I1. Introducció 111.1. Objecte, abast i mètode de treball 12
2. Avaluació preliminar i caracterització 152.1. Fases d’un estudi de la contaminació del sòl 152.2. Emplenament de l’IPS de la fase de reconeixement preliminar 232.3. Caracterització de la qualitat ambiental del sòl 282.4. Aspectes tècnics de les estructures i dels paviments de formigó 472.5. Ús de l’aigua dels aqüífers 58
Fase II3. Instal·lacions 683.1. Conclusions de les visites fetes a les instal·lacions de les empreses participants en el grup de treball 683.2. Solucions per prevenir la contaminació del sòl en estructures i paviments de formigó existents 763.2.1. Rehabilitació i protecció de paviments 763.2.2. Sistemes de paviments 803.2.3. Revestiments de protecció de cubetes, basses o dipòsits de retenció 803.2.4. Impermeabilització de juntes mitjançant segelladors flexibles 833.2.5. Fitxes tècniques de zones amb activitats potencialment contaminadores del sòl 84
4. Bibliografia i webs de consulta 101
5. Glossari/definicions/abreviacions 105
6. Annexos 109Annex I: Marc normatiu dels sòls contaminats 109Annex II: Procediment de treball per a la prevenció de la contaminació del sòl 112Annex III: Criteris per a la consideració d’un sòl com a contaminat 114
a
9
Presentació
Des de principis dels anys 90, amb l’aparició de lesprimeres normes de gestió ambiental, el Departamentde Medi Ambient i Habitatge ha estat al costat de lesorganitzacions per incentivar la implantació de sistemesde gestió ambiental ISO 14001 i EMAS. Aquest suportha permès que Catalunya sigui capdavantera a l’Estatespanyol i a Europa, pel que fa al nombre d’empresescertificades.
En aquests moments, un dels factors per a la millora dela competitivitat és la gestió ambiental. Per això elDepartament de Medi Ambient i Habitatge posarà totsels recursos que tingui al seu abast per facilitar que lesempreses gestionin els efectes de la seva activitat enl’entorn com una oportunitat de millora dels seus valors.Els primers números d’aquesta col·lecció de “Manualsd’ecogestió” han estat adreçats a facilitar la millora de lagestió ambiental a diferents sectors d’activitatempresarial.Aquesta Guia pretén facilitar la informació necessàriaper tal que les organitzacions potenciïn un delselements clau en els sistemes de gestió ambiental, queés la prevenció de la contaminació.
L’aprovació del Reial decret 9/2005, pel qual s'estableixla relació d'activitats potencialment contaminants del sòli els criteris i estàndards per a la declaració de sòlscontaminats, obre un nou àmbit de prevenció.Aprofitant l’experiència del Grup de Treball de MediAmbient integrat per algunes empreses de COASHIQ(Comissió Autònoma de Seguretat i Higiene en el Treballd’Indústries Químiques), membre adherit a la FEIQUE(Federació Empresarial de la Indústria QuímicaEspanyola), presentem aquesta Guia que té com a
objectiu facilitar la incorporació del control operatiu i dela gestió preventiva de la contaminació del sòl alsistema de gestió ambiental, aportant experiències isolucions tècniques per a les instal·lacions existents.L’estudi se centra únicament en la caracterització i en lagestió de les instal·lacions existents, en l’àmbit de laprevenció de la contaminació del sòl, sense entrar enl’anàlisi de situacions passades, en programes deregeneració ni en anàlisis de risc a causa de lacontaminació. A la vegada, recull orientacions per al’elaboració de l’informe preliminar de la situació,identifica les zones potencialment contaminables del sòlen plantes industrials, aporta aspectes tècnics que calconèixer pel que fa a la qualitat dels paviments deformigó i solucions per prevenir la contaminació del sòlen estructures i paviments de formigó existents.Finalment, unes fitxes tècniques per zona i un exemplede procediment de gestió preventiva ofereixen unresum de la informació facilitada a la Guia.
Voldria agrair a les empreses Almirall, Alcon Cusí, SA,Esteve Química, SA/Laboratoris Dr. Esteve, SA,Farmhispania, SA, Grífols, SA, Laboratoris Menarini, SA,Urquima, SA, Novartis Farmacèutica, SA, Kern Pharma,SL, INKE, SA, Boehringer Ingelheim España, SA, (SantCugat del Vallès), Boehringer Ingelheim Espanya, SA,(Malgrat de Mar), Laboratoris Rubio, SA, Bristol Myers-Squibb, SA i Duke Chem, SA les seves aportacions,sense les quals no hauria estat possible la publicaciód’aquesta Guia.
Francesc BaltasarConseller de Medi Ambient i Habitatge
a
Fase I
11
12
Introducció
El gener del 2005 es va publicar al BOE, núm. 15, elReial decret 9/2005, amb l’objectiu d’establir la relaciód’activitats susceptibles de causar contaminació del sòl,així com d'adoptar criteris i estàndards per a ladeclaració de sòls contaminats.
El Reial decret 9/2005 estableix a l’annex I les activitatspotencialment contaminants del sòl, i requereix, per ales activitats que produeixin, utilitzin o emmagatzeminmés de 10 tones per any d'una o de les diversessubstàncies incloses al Reial decret 363/1995 i per a lesactivitats amb un emmagatzematge de combustible pera ús propi que impliqui un consum anual mitjà superiorals 300.000 litres i un volum d’emmagatzematge igual osuperior als 50.000 litres, la presentació a la comunitatautònoma d’un Informe preliminar de situació (enendavant IPS) abans del 7 de febrer del 2007, d’acordamb el contingut de l’annex II de l’esmentat Reialdecret.
L’Administració designada competent per a l’avaluacióde la possible afectació del sòl i la gestió preventivad'aquestes activitats a Catalunya és el Departament deGestió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.
L’ARC examinarà l’IPS i podrà sol·licitar al titular del'activitat o al propietari del sòl informes complementarismés detallats, dades i anàlisis que permetin avaluar lacontaminació del sòl, d'acord, en tot cas, amb elsestàndards que s'estableixen al Reial decret 9/2005.
Els titulars de les activitats potencialment contaminantsdel sòl han de remetre periòdicament a l’ARC uninforme del sòl, una periodicitat que encara s’had’establir, però que l’ARC ha avançat que seguramentes determinarà de forma que coincideixi amb laperiodicitat de les autoritzacions o llicències ambientalsde la Llei 3/1998 d’intervenció integral del’Administració ambiental, establerta, amb caràctergeneral, cada 8 anys.
D’altra banda, els propietaris dels sòls on, en el passat,s'hagi desenvolupat alguna activitat potencialmentcontaminant, han de presentar un informe de situacióquan se sol·liciti una llicència o una autoritzacióambiental per a l'establiment d'alguna activitat diferentde les activitats potencialment contaminants o quesuposi un canvi en l'ús del sòl.
L’ARC, tenint en compte la informació rebuda amb l’IPSi altres fonts d’informació disponibles, declararà un sòlcontaminat per als usos corresponents (ús industrial, úsurbà, altres usos), d'acord amb els criteris de l'annex III.La valoració d’aquesta informació l’ha de realitzar teninten compte l’objecte de protecció en cada cas, ja siguila salut humana o bé els ecosistemes.
També es delimitaran aquells sòls en què es consideriprioritària la protecció de l'ecosistema de què formenpart i, en cadascun d'aquests casos, l'òrgan competentdeterminarà quin grup o grups d'organismes han de serobjecte de protecció.
13
Els sòls en què es doni alguna de les condicionsdetallades a l'annex IV del Reial decret 9/2005 han deser objecte d'una valoració detallada dels riscos per a lasalut humana o els ecosistemes, d'acord amb elscontinguts recollits a l'annex VIII, per part del titular del'activitat o, si escau, del titular del sòl, la qual s'ha depresentar a l'Administració competent, a efecte que elsòl es declari contaminat o no.
Arran d'aquests nous requisits en matèria de sòlscontaminats, la Comissió Sectorial de LaboratorisFarmacèutics (Zona Est) i la el Comité Sectorial deQuímica Fina de la Comissió Autònoma de Seguretat iHigiene en el Treball d’Indústries Químiques i Afins(COASHIQ) van decidir activar un grup de treball deMedi Ambient amb l’objectiu d’estudiar la formad’incloure en els sistemes de gestió ambiental ISO14001 i/o EMAS el control operacional i la gestiópreventiva de la contaminació dels sòls, començant perrealitzar una caracterització de la situació actual de lesinstal·lacions disponibles i elaborar conjuntament l’IPS,compartint experiències i mesures implantades perevitar o prevenir la contaminació.
Les empreses de la Comissió Sectorial de LaboratorisFarmacèutics (Zona Est) i del Comité Sectorial deQuímica Fina de la COASHIQ que han participat al Grupde Treball de Medi Ambient (en endavant, GTMA) sónles següents:
1. Almirall2. Alcon Cusi, S.A.3. Bristol Myers-Squibb, S.A.4. Boehringer Ingelheim España, S.A. (plantafarmacèutica de Sant Cugat del Vallès)5. Boehringer Ingelheim España, S.A. (planta química deMalgrat de Mar)6. Duke Chem, S.A.7. Esteve Química, S.A.8. Farmhispania, S.A.9. Grifols, S.A.10. INKE, S.A.11. Kern Pharma, S.L.
12. Laboratorios Menarini, S.A.13. Laboratorios Rubio, S.A.14. Novartis Farmacéutica, S.A.15. Urquima, S.A. (Grupo Uriach)
El grup de treball ha estat coordinat per l’Anna Fons,del Departament de HSE de Novartis Farmacéutica,S.A., i en Luis Montalvo, del Departament de Prevencióde Riscos i Medi Ambient d’Alcon Cusi, S.A., i ha estatconduït per l’empresa consultora Gabinete GuillóAmbient, S.L.
1.1. Objecte, abast i mètode de treball
L’objectiu del grup de treball de Medi Ambient ha estatl’elaboració d’una guia de prevenció de lacontaminació del sòl que faciliti la incorporació alssistemes de gestió ISO 14001 i/o EMAS del controloperacional i de la gestió preventiva dels sòls, i queaporti informació tècnica, eines i experiències deprevenció a les instal·lacions i a la seva gestió, a lavegada que es detectin els àmbits d’aplicació id’afectació del marc normatiu actual dels sòlscontaminats.
L’estudi pretén abraçar únicament el diagnòstic, lacaracterització, la gestió i l’estudi de les instal·lacionsexistents des del punt de vista de la prevenció de lacontaminació del sòl, sense entrar en l’anàlisi desituacions passades, en programes de remediació nien anàlisis de risc a causa de la contaminació.
La guia s’ha estructurat en dues fases:
Fase I: diagnòstic i caracterització
Disposar d’un diagnòstic preliminar de la situació delsector farmacèutic mitjançant l’emplenament de l’IPS,d'acord amb el model preparat per l’ARC, que calpresentar a aquesta Administració abans del 7 defebrer del 2007, i plantejar i respondre qüestions
14
relacionades dins del GTMA. En aquesta etapa s’hanposat de manifest aspectes amb relació als quals calmillorar el control i dubtes a l’hora d’emplenar l’IPS.
Fase II: instal·lacions i opcions tècniques
Mitjançant una visita de reconeixement de lesinstal·lacions disponibles a cadascuna de les empresesparticipants en el GTMA, s’han recollit totes lescaracterístiques dels paviments en quès’emmagatzemen, es transvasen o es manipulensubstàncies perilloses, i dels materials utilitzats per a laimpermeabilització d'altres instal·lacions, com basses,conduccions i juntes. A partir de les observacions,s’orienta sobre les possibles millores o opcionstècniques disponibles per garantir-ne laimpermeabilització i la prevenció de la contaminació delsòl.
El resultat d’aquesta segona etapa ha esta la posada encomú d’opcions i l’elaboració d’un document quepresenta una proposta de solucions de controloperacional adequades als punts de millora detectats.
Els resultats d’aquestes dues etapes poden resumir-seen un procediment de treball de prevenció de lacontaminació del sòl, d'acord amb els passos que esdetallen en aquesta guia, el qual pot servir com areferència per als sistemes de gestió ambiental delslaboratoris farmacèutics i de les plantes de química finafarmacèutica (vegeu l’annex II).
2 Avaluació preliminari caracterització
15
2.1. Fases d’un estudi de lacontaminació del sòl
D'acord amb la normativa vigent establerta al Reial decret9/2005, un estudi dels sòls contaminats s’ha d’iniciar ambla Fase de Reconeixement Preliminar de l’emplaçament,fase documental que inclou l’estudi històric de la instal·lació(IPS).
En cas que es detectin indicis d’una potencial contaminació,es passa a una segona Fase d’Avaluació Preliminar delsòl mitjançant l’execució de sondeigs o altres sistemesper a la recollida de mostres.
En una tercera fase més detallada, la Fase d’AvaluacióDetallada, es duen a terme més sondeigs o sondeigsmés profunds, si escau. Durant aquesta campanya desondeigs s’efectua un mostratge detallat de tots els nivellslitològics en què se sospita que hi ha contaminació, fetque s'evidencia tant amb la caracterització organolèpticacom amb la detecció de COV a través del PID (PhotoIonization Detector), en cas que n'hi hagi un de disponible.Al final de la fase d’avaluació detallada i en funció delsresultats analítics, es realitza una anàlisi de riscos en quèes té en compte el medi receptor (ésser humà i/oecosistemes).
Finalment, en cas que l’Administració competent determinique el sòl està contaminat, es passa a la quarta i últimafase, la Fase de Recuperació, en què s’efectuen tots elsestudis necessaris per iniciar la descontaminació del sòlfins assolir l’estat de "no contaminat" per als usos actuals.
2.1.1. Contingut mínim d'un estudi decontaminació del sòl
El contingut mínim d’un estudi de contaminació del sòlestà relacionat directament amb el seu abast i amb lesdimensions de la zona d'estudi. Al diagrama de flux quees mostra a continuació es presenten les quatre fasesd’un estudi de contaminació. Les comunitats autònomes,d’acord amb el Reial decret 9/2005, poden sol·licitar uninforme de situació quan ho creguin necessari, raó per laqual els detalls específics del procediment administratius'han d'adaptar a cadascuna de les comunitats autònomes.A la taula següent es descriu el contingut de les fases deReconeixement Preliminar i d’Avaluació Preliminarmitjançant les quals es procedeix a la caracterització. Nos’hi han inclòs les fases posteriors 3 i 4, d’AvaluacióDetallada i de Recuperació, ja que l’objecte d'aquesttreball són únicament les fases inicials de caracterització.
No
Si
Si
16
Fase 1: Reconeixement Preliminar
Fi procediment Activitat potencialment contaminadora(Annex 1 RD 9/2005)?
Informe de Situació(CC.AA.)
Identificació de l’emplaçament + IPS
No
La informació és suficient per a determinarsi existeix o no contaminació potencial?
No
Si
Existeixen indicis de contaminació potencialdel sòl o de les aigües subterrànies?
Si
Si existeixen indicisde contaminació deles aigüessubterrànies, escomunicarà al’AdministracióHidràulicacorresponent
No
Si
Fase 2: Avaluació Preliminar
Sòl no contaminanten funció de l’ús
Descripció detallada de les instal·lacionsi usos del sòl
Disseny campanya de mostreig (execuciósondeigs i altres tecnologies de mostreig)
Anàlisi de laboratori de mostres del sòli aigües subterrànies
Se superen els NGR, existeix biotoxicitato la concentració de TPHs és superior a50ppm?
17
Si
No
Canvis d’ús delsòl?
Sòl no contaminant
En el cas de serconsiderat necessarien aquesta etapatambé s’analitzaranaltres substàncies talcom residus o aigüesresiduals
Cal definir els usosdel sòl per adeterminar els nivellsgenèrics dereferència ques’utilitzaran a lacomparativa
Si
No
Sòl no contaminanten funció de l’ús
Descripció detallada de les instal·lacionsi usos del sòl
Disseny campanya de mostreig (execuciósondeigs i altres tecnologies de mostreig)
Anàlisi de laboratori de mostres del sòli aigües subterrànies
Risc acceptable?
18
Si
No
Canvis d’ús delsòl?
Sòl no contaminant
Si fos necessari, esrealitzaria unacartografia geològicade detall o unacampanyahidrogeològica mésdetallada
Fase 3: Avaluació detallada
Sòl contaminat
Model conceptual de la contaminació.Pluma de contaminació, mapa deisoconcentracions i models matemàtics
Anàlisi de risc
Aplicació de millors tècniques disponibles
19
No
S’han aconsseguitels objectius dereducció de lacontaminació?
Sòl no contaminant
Fase 4: Recuperació
Etapa de monitoreig
NoS’aconsegeuix reduir el risc a nivellsacceptables?
Si
Es necessari desenvoluparuna etapa de monitoreig?
Si
Informe finalSi
Sòl no contaminantNo
A continuació s’inclou una taula on es resumeixen lesaccions que cal dur a terme a les etapes de la fase deReconeixement Preliminar i de la fase d'AvaluacióPreliminar (fases d'abast d'aquesta guia):
Fase
1
Eta
pa
No
m d
e l’e
tap
aA
ccio
ns g
ener
als
Acc
ions
esp
ecífi
que
sD
escr
ipci
ó
1.1
Iden
tific
ació
de
l’em
pla
çam
ent
Iden
tific
ació
geo
gràf
ica
Loca
litza
ció
de l’
activ
itat
Iden
tific
ació
geo
gràf
ica
gene
ral d
e l’e
mpl
açam
ent e
n m
apa
regi
onal
, esc
ales
en
map
es, e
scal
es 1
:250
.000
1:25
0.00
0 i 1
:50.
000
(o s
uper
iors
).i 1
:50.
000
Iden
tific
ació
geo
lòg
ica
Loca
litza
ció
de l’
activ
itat e
nId
entif
icac
ió g
eolò
gica
gen
eral
de
l’em
plaç
amen
t en
esca
la 1
:250
.000
o in
ferio
r.m
apa
geol
ògic
, esc
ala
1:50
.000
Des
crip
ció
IGM
E d
els
terr
enys
sob
re e
ls q
uals
s’a
ssen
ta, e
dat i
prin
cipa
lsca
ract
erís
tique
s ge
ològ
ique
s i e
stru
ctur
als.
Met
eoro
log
ia lo
cal i
• R
ègim
de
prec
ipita
cion
sD
escr
ipci
ó de
les
prin
cipa
ls v
aria
bles
met
eoro
lògi
ques
de
l’em
plaç
amen
t.re
gio
nal
anua
ls lo
cals
•Tem
pera
ture
s m
itjan
es a
nual
s•
Riu
ades
• N
ivel
ls m
àxim
s de
ls r
ius
i del
sem
bass
amen
ts lo
cals
Iden
tific
ació
Iden
tific
ació
de
les
conq
ues
Iden
tific
ació
de
les
prin
cipa
ls c
onqu
es i
aqüí
fers
a s
obre
del
s qu
als
s’as
sent
a l’a
ctiv
itat,
hid
rog
eolò
gic
ahí
driq
ues
dist
ribuc
ió g
eom
ètric
a re
gion
al i
activ
itats
que
es
dese
nvol
upen
a s
obre
d’a
ques
tsId
entif
icac
ió d
els
aqüí
fers
prin
cipa
lsaq
üífe
rs.
1.2
Insp
ecci
ó
Est
udi h
istò
ric
Ant
eced
ents
de
l’act
ivita
t, da
tes
Aqu
est e
stud
i his
tòric
ha
d'in
clou
re in
form
ació
tan
deta
llada
com
sig
ui p
ossi
ble
sobr
ean
terio
rs a
l'in
ici d
e l'a
ctiv
itat a
ctua
lle
s ac
tivita
ts p
assa
des
de l’
empl
açam
ent.
Es
pot i
ncor
pora
r co
m a
nnex
a l’
IPS
o b
éin
clos
es.
pot f
orm
ar p
art d
’aqu
est ú
ltim
, d’a
cord
am
b l’a
part
at 7
de
l’ann
ex II
del
RD
9/2
005.
Em
ple
nam
ent
de
l’IP
SE
s po
t em
prar
el m
odel
pro
porc
iona
tEm
plen
amen
t det
alla
t de
l’IP
S a
mb
la fi
nalit
at d
’iden
tific
ar le
s zo
nes
amb
risc
pote
ncia
lpe
r l’a
utor
itat c
ompe
tent
, o e
labo
rar
de c
onta
min
ació
; els
abo
cam
ents
his
tòric
s; la
con
cent
raci
ó d’
activ
itats
pro
duct
ives
una
mem
òria
que
des
envo
lupi
el
i els
mag
atze
ms;
els
pro
duct
es u
tilitz
ats,
els
seu
s su
bpro
duct
es i
els
resi
dus,
la fo
rma
cont
ingu
t de
l’ann
ex II
del
RD
9/2
005.
d'em
mag
atze
mat
ge d
'aqu
ests
, el s
eu g
rau
de to
xici
tat,
etc.
El n
ivell d
e de
tall p
ropo
rcio
nat
en a
ques
t inf
orm
e de
term
inar
à el
niv
ell d
’exa
ctitu
d de
l'av
alua
ció
prel
imin
ar d
el s
òl.
Com
més
info
rmac
ió e
s pr
opor
cion
i, m
és n
ivel
l de
deta
ll s’
obtin
drà
en la
iden
tific
ació
dels
pro
cess
os c
onta
min
ants
i de
les
zone
s po
tenc
ialm
ent c
onta
min
ades
. És
impo
rtant
que
aquí
s’h
i inc
logu
in to
tes
les
activ
itats
que
impl
iqui
n ta
ncs,
dip
òsits
o c
anon
ades
su
bter
ràni
es.
Insp
ecci
ó v
isua
l •
Insp
ecci
ó de
doc
umen
ts i
plàn
ols
Vis
ita a
les
inst
al·la
cion
s pe
r co
mpl
etar
alg
un d
els
punt
s pe
nden
ts a
l’IP
S, a
ixí c
om•
Insp
ecci
ó de
les
àree
s po
tenc
ialm
ent
per
entr
evis
tar-
se a
mb
el p
erso
nal,
els
dire
ctiu
s i e
ls tr
ebal
lado
rs d
e l'o
rgan
itzac
ió.
cont
amin
ades
En
aque
sta
etap
a ta
mbé
es
pode
n re
collir
alg
unes
dad
es p
relim
inar
s de
la z
ona,
com
• In
spec
ció
de ta
luss
os, r
ases
, pou
sle
s ca
ract
erís
tique
s ge
omor
folò
giqu
es i
geol
ògiq
ues,
indi
cade
s a
l’apa
rtat
seg
üent
.•
Ent
revi
stes
am
b tr
ebal
lado
rs i
Aqu
esta
eta
pa n
omés
s’h
a de
com
plet
ar e
n ca
s qu
e es
vul
gui a
fegi
r in
form
ació
dire
ctiu
sco
mpl
emen
tària
a l'
IPS
que
pug
ui re
sulta
r út
il pe
r a
la fa
se p
oste
rior.
• Fo
togr
afie
s de
les
inst
al·la
cion
s•
Det
erm
inac
ions
org
anol
èptiq
ues
in s
itu
20
Taul
a 21
1.1:
Con
tingu
t mín
im d
’un
estu
di d
e co
ntam
inac
ió d
e sò
ls a
les
fase
s de
Rec
onei
xem
ent P
relim
inar
i A
valu
ació
Pre
limin
ar.
21
Fase
2
Eta
pa
No
m d
e l’e
tap
aA
ccio
ns g
ener
als
Acc
ions
esp
ecífi
que
sD
escr
ipci
ó
2.1
Ava
luac
ióp
relim
inar
2.1.
1D
escr
ipci
ó
Des
crip
ció
• To
pogr
afia
loca
lD
escr
ipci
ó de
la m
orfo
logi
a de
l ter
reny
de
l’act
ivita
t. Zo
nes
elev
ades
i de
pres
sion
s,g
eom
orf
olò
gic
a lo
cal
• Zo
nes
de re
gadi
uzo
nes
d’ac
umul
ació
d’a
igüe
s pl
uvia
ls i
supe
rfici
als,
bar
rere
s na
tura
ls o
ant
ròpi
ques
,•
Talu
ssos
dire
ccio
ns d
e flu
x pr
inci
pals
, riu
s, s
ituac
ió d
el m
ar (s
i esc
au),
vege
taci
ó pr
edom
inan
t•
Vege
taci
ói l
ocal
itzac
ió d
’aqu
esta
resp
ecte
de
l’em
plaç
amen
t, pr
esèn
cia
de d
elte
s o
estu
aris
, etc
.•
Evi
dènc
ia d
e m
ovim
ents
de
terr
a•
Reb
limen
ts
Des
crip
ció
geo
lòg
ica
• C
arto
graf
ia lo
cal
Estr
atig
rafia
i ca
rtog
rafia
de
l’em
plaç
amen
t i d
els
seus
vol
tant
s, p
etro
logi
a i m
iner
alog
ia,
loca
l•
Est
ratig
rafia
loca
lfa
lles
i ple
cs, d
escr
ipci
ó de
les
form
acio
ns c
àrst
ique
s, fo
rmac
ions
roco
ses
i els
dip
òsits
• Fa
lles
i ple
cs lo
cals
sedi
men
taris
rece
nts
(qua
tern
ari).
En
cas
que
es tr
acti
d’un
mas
sís
rocó
s, e
stat
d'a
ques
t,•
Des
crip
ció
geol
ògic
a de
talu
ssos
iju
ntes
, min
eral
itzac
ions
, etc
. Es
reco
man
en le
s ap
orta
cion
s d’
un g
eòle
g o
un e
ngin
yer
altr
es e
stru
ctur
es q
ue p
erm
etin
expe
rimen
tat e
n la
des
crip
ció
visu
al d
e sò
ls i
mas
siss
os ro
coso
s.vi
sual
itzar
la ro
ca o
el s
òl
Des
crip
ció
• R
ius,
em
bass
amen
ts, z
ones
Des
crip
ció
dels
aqü
ífers
loca
ls, d
e la
per
mea
bilit
at i
d'al
tres
par
àmet
res
hidr
àulic
s de
lhi
dro
geo
lòg
ica
loca
lhu
mid
esm
edi (
mitj
ança
nt b
iblio
graf
ia),
a fi
que
prop
orci
onin
una
idea
sig
nific
ativ
a de
l pot
enci
al•
Des
crip
ció
dels
aqü
ífers
prin
cipa
lsde
l med
i per
a la
con
ducc
ió d
e flu
ids
i con
tam
inan
ts, d
e la
dis
pers
ió d
'aqu
ests
en
el•
Obt
enci
ó de
ls p
aràm
etre
s de
flux
am
edi i
del
seu
em
mag
atze
mat
ge e
n es
trat
s im
perm
eabl
es.
la b
iblio
graf
ia
2.1.
2D
isse
ny
Dis
seny
de
la
Tèc
niq
ues
de
reco
neix
emen
tD
eter
min
ació
de
les
tècn
ique
s de
reco
neix
emen
t que
s’u
tilitz
aran
en
l’ava
luac
ió i
cam
pan
ya d
e m
ostr
atge
• C
ates
mitj
ança
nt re
troe
xcav
ador
aju
stific
ació
d’a
ques
tes.
Ús
de c
ales
, son
deig
s m
ecàn
ics,
soi
l gas
, mos
treja
dors
man
uals
,•
Mos
trat
ge m
anua
l (ha
nd a
uger
)P
ID, e
tc. L
a di
strib
ució
del
s pu
nts
de m
ostr
atge
pot
seg
uir
dife
rent
s di
strib
ucio
ns e
n•
Soi
l gas
(anà
lisi d
els
gaso
s in
situ
)fu
nció
del
pro
ject
e i d
e la
info
rmac
ió p
rèvi
a di
spon
ible
. Pro
fund
itat a
què
s'h
a d'
arrib
ar•
Son
deig
s m
ecàn
ics
en e
l rec
onei
xem
ent d
e ca
mp.
Den
sita
t del
mos
tratg
e. L
ocal
itzac
ió a
la p
lant
a. M
ater
ials
Loca
litza
ció
de
pun
ts d
e m
ostr
atge
que
cal u
tilitz
ar, d
iàm
etre
de
perfo
raci
ó, e
ntub
amen
t, et
c. U
n gr
au m
és e
leva
t de
deta
ll•
Dis
trib
ució
a l’
atza
ren
aqu
esta
eta
pa c
ompo
rtar
à m
illors
resu
ltats
a l’
hora
de
dete
rmin
ar e
l tip
us d
e•
Dis
trib
ució
sis
tem
àtic
aco
ntam
inac
ió i
l’ext
ensi
ó tr
idim
ensi
onal
d’a
ques
ta. L
a de
term
inac
ió d
el n
ombr
e i
- S
iste
màt
ica
a l’a
tzar
l’em
plaç
amen
t del
s pu
nts
de m
ostr
atge
sob
re e
l ter
reny
i so
bre
el p
làno
l es
durà
a-
Sis
tem
àtic
a en
gra
dien
tte
rme
segu
int c
riter
is tè
cnic
s ac
cept
ats
de fo
rma
com
una
(veg
eu, p
er e
xem
ple,
Guí
a-
Sis
tem
àtic
a re
gula
rM
etod
ológ
ica
para
el E
stud
io H
istó
rico
y D
iseñ
o de
Mue
stre
o d’
IHO
BE
).P
rofu
ndita
t d
el m
ost
ratg
e•
En
func
ió d
e la
info
rmac
ió p
rèvi
aN
om
bre
de
pun
ts d
’ob
serv
ació
• E
n fu
nció
de
la in
form
ació
prè
via
No
mb
re d
e m
ost
res
per
cad
a p
unt
d’o
bse
rvac
ió•
En
func
ió d
e le
s da
des
prèv
ies
• M
ínim
de
2 m
ostr
es p
er p
unt
d’ob
serv
ació
Dis
seny
de
la c
amp
anya
• A
nàlis
i de
CO
V e
n ca
mp
(PID
oD
eter
min
ació
del
s co
mpo
stos
i pa
ràm
etre
s fis
icoq
uím
ics
que
s'ha
n d'
anal
itzar
en
cam
pd
’anà
lisis
de
cam
p i
de
sim
ilar)
i al l
abor
ator
i. En
cas
que
es
disp
osi d
’equ
ips
de m
ostr
atge
de
gaso
s, s
e’n
dete
rmin
arà
lab
ora
tori
• A
nàlis
i org
anol
èptic
en
cam
pl’e
fect
ivita
t per
a la
cam
pany
a i e
ls p
unts
indi
cats
per
a la
sev
a ap
licac
ió. L
a se
lecc
ió-
Col
orde
com
post
os q
ue c
al a
nalit
zar
es d
eter
min
arà
sobr
e la
bas
e de
l'IP
S i
de l'
estu
di-
Olo
rhi
stòr
ic, a
ixí c
om d
el c
riter
i de
l'exp
ert a
càr
rec
de la
inve
stig
ació
.-
Text
ura
- D
escr
ipci
ó vi
sual
22
• S
elec
ció
de c
ompo
stos
per
ana
litza
ren
labo
rato
ri (a
igua
i sò
ls)
Can
ona
des
i•
Est
udi d
els
plàn
ols
de le
sLo
calit
zaci
ó a
la p
lant
a i e
n pr
ofun
dita
t de
les
cano
nade
s i l
es a
ltres
con
ducc
ions
cond
ucci
ons
cond
ucci
ons
subt
errà
nies
i lo
calit
zaci
ósu
bter
ràni
es, a
ixí c
om d
e le
s se
ves
dim
ensi
ons,
i ap
rova
ció
per p
art d
e la
Dire
cció
del
sub
terr
ànie
sd’
aque
stes
cent
re d
e tr
ebal
l.•
Apr
ovac
ió d
els
punt
s de
mos
trat
geso
bre
el p
làno
l i s
obre
el t
erre
ny
2.1.
3E
xecu
ció
R
eco
llid
a d
e m
ost
res
• M
ostr
es s
òlid
esLe
s m
ostr
es s
’han
de
reco
llir d
'aco
rd a
mb
el d
isse
ny p
revi
mitj
ança
nt le
s tè
cniq
ues
inic
ial
- D
el s
òl p
oten
cial
men
t con
tam
inat
indi
cade
s (s
onde
igs,
cat
es, s
oil g
as, e
tc.).
La
reco
llida
de m
ostr
es in
icia
ls s
’util
itzar
à-
Del
s co
ntam
inan
ts s
òlid
s id
entif
icat
spe
r de
limita
r la
zon
a po
tenc
ialm
ent c
onta
min
ada.
Les
cat
es m
ecàn
ique
s se
rvira
n pe
r•
Mos
tres
líqu
ides
dete
rmin
ar v
isua
lmen
t si h
i ha
nive
lls s
òlid
s de
con
tam
inac
ió a
cum
ulat
s en
cer
ts e
stra
ts-
De
les
aigü
es fr
eàtiq
ues
o ni
vells
sup
erfic
ials
del
sòl
. El s
oil g
as s
’util
itza
per
delim
itar
la fo
nt d
e co
ntam
inac
ió,
- D
els
cont
amin
ants
líqu
ids
iden
tific
ats
fet q
ue p
erm
et, a
la fa
se d
’ava
luac
ió d
etal
lada
, aug
men
tar l
a pr
ecis
ió d
e la
loca
litza
ció
dels
pun
ts d
e m
ostra
tge,
la d
ensi
tat e
spac
ial d
’aqu
ests
i la
sev
a pr
ofun
dita
t. En
aqu
esta
etap
a ta
mbé
es
proc
edirà
a re
col·l
ecta
r m
ostr
es d
ispo
nibl
es d
e co
ntam
inan
ts, t
ant
líqui
ds c
om s
òlid
s, d
e le
s zo
nes
pote
ncia
lmen
t afe
ctad
es.
Aqu
esta
eta
pa d
e re
collid
a de
mos
tres
inic
ials
és
prèv
ia a
l’es
tudi
det
alla
t, en
què
s’
apliq
uen
altre
s tè
cniq
ues
i con
side
raci
ons
de c
aràc
ter e
stad
ístic
, a fi
d’a
prof
undi
r en
el c
onei
xem
ent d
e la
dis
trib
ució
esp
acia
l de
la c
onta
min
ació
i l'a
bast
d'a
ques
ta e
n el
m
edi r
ecep
tor.
Anà
lisis
de
labo
rato
ri•
Del
s sò
ls p
oten
cial
men
t con
tam
inat
sEs
pro
cedi
rà a
ana
litza
r, en
un
labo
rato
ri ac
redi
tat,
les
mos
tres
de s
òls
i aig
ües
reco
llides
• D
e le
s ai
gües
pot
enci
alm
ent
a l'e
tapa
ant
erio
r, ai
xí c
om le
s m
ostre
s di
spon
ible
s de
resi
dus
o pr
oduc
tes
cont
amin
ants
cont
amin
ades
a le
s zo
nes
pote
ncia
lmen
t afe
ctad
es. É
s im
port
ant q
ue la
cam
pany
a d’
inve
stig
ació
• D
els
resi
dus
o pr
oduc
tes
prel
imin
ar c
onsi
deri
els
cont
amin
ants
con
cret
s qu
e s’
han
d’an
alitz
ar a
bans
de
l’ini
cico
ntam
inan
tsde
l’ex
ecuc
ió d
els
assa
igs
per
a la
reco
llida
de m
ostr
es, i
ndep
ende
ntm
ent d
e qu
ina
sigu
i la
tècn
ica
eleg
ida
per a
aqu
est f
i. Le
s m
ostre
s s’
han
de c
onse
rvar
ade
quad
amen
ten
nev
eres
o a
ltres
reci
pien
ts a
dequ
ats
per
tal q
ue n
o pe
rdin
les
prop
ieta
ts.
2.2
Info
rme
de
resu
ltats
ico
nclu
sio
ns
Info
rme
d’a
valu
ació
• Id
entif
icac
ió d
e l’a
ctiv
itat,
proc
esso
s,(a
) L’in
form
e d’
aval
uaci
ó pr
elim
inar
ha
d’in
clou
re to
ts e
ls p
unts
des
crits
, aix
í com
un
pre
limin
arre
sidu
s i p
rodu
ctes
util
itzat
sm
odel
con
cept
ual d
e la
con
tam
inac
ió, s
i n’h
i hag
ués,
que
s’h
aurà
de
conf
irmar
a la
• Lo
calit
zaci
ó ge
ogrà
fica
i geo
lògi
cafa
se d
’ava
luac
ió d
etal
lada
. Aix
í mat
eix,
és
reco
man
able
, en
aque
sta
etap
a, e
stab
lir e
ls•
Hid
roge
olog
iapa
ràm
etre
s i e
ls e
lem
ents
mar
c pe
r a
la re
alitz
ació
d’u
na a
nàlis
i de
risco
s a
la fa
se•
Geo
logi
a lo
cal
d’av
alua
ció
deta
llada
pos
terio
r.•
Dis
seny
de
la c
ampa
nya
dere
cone
ixem
ent i
anà
lisi d
e la
bora
tori
iju
stifi
caci
ó•
Loca
litza
ció
dels
ass
aigs
de
reco
neix
emen
t i ju
stifi
caci
ó•
Des
crip
ció
de l’
exec
ució
del
s as
saig
sde
cam
p i t
ècni
ques
util
itzad
es•
Des
crip
ció
de la
reco
llida
de m
ostr
esi m
etod
olog
ia u
tilitz
ada
• D
escr
ipci
ó de
ls a
ssai
gs d
e la
bora
tori
i mèt
odes
ana
lític
s•
Res
ulta
ts a
nalít
ics
• C
olum
nes
i tal
ls e
stra
tigrà
fics
• N
orm
ativ
a d’
aplic
ació
i co
mpa
raci
óde
dad
es•
Res
ulta
ts g
loba
ls i
conc
lusi
ons
prin
cipa
ls•
Rec
oman
acio
ns p
er a
la fa
se s
egüe
nt, s
i esc
au
Eta
pa
No
m d
e l’e
tap
aA
ccio
ns g
ener
als
Acc
ions
esp
ecífi
que
sD
escr
ipci
ó
23
Res
ulta
ts a
nalít
ics
• S
òls
Els
resu
ltats
ana
lític
s ob
tingu
ts a
par
tir d
e le
s da
des
de c
amp
i de
labo
rato
ri s’
han
• A
igüe
sd’
incl
oure
en
un a
nnex
al f
inal
de
l'inf
orm
e d'
aval
uaci
ó pr
elim
inar
, am
b to
tes
les
dade
s•
Res
idus
tant
de
les
cond
icio
ns d
e m
ostr
atge
com
de
les
cara
cter
ístiq
ues
de l'
anàl
isi,
el m
ètod
e•
Pro
duct
esem
prat
i, s
i esc
au, l
a ju
stifi
caci
ó d'
aque
st.
No
rmat
iva
aplic
able
• M
unic
ipal
En
qual
sevo
l cas
, s’h
a d’
incl
oure
un
apar
tat a
mb
la n
orm
ativ
a ap
licab
le a
l’ac
tivita
t i•
Man
com
unita
t (co
nque
s i a
qüífe
rs)
a l’e
stud
i rea
litza
t, in
clos
a la
nor
mat
iva
mun
icip
al, m
anco
mun
ada,
aut
onòm
ica
i nac
iona
l.•
Aut
onòm
ica
Si e
scau
, s’in
clou
ran
norm
es in
tern
acio
nals
qua
n no
exi
stei
xin
per
als
parà
met
res
• N
acio
nal
cons
ider
ats.
• S
upra
naci
onal
• In
tern
acio
nal
Bib
liog
rafia
i cr
iteri
s•
Org
anitz
acio
nsEn
qua
lsev
ol c
as, s
’ha
d’in
clou
re la
bib
liogr
afia
util
itzad
a de
la q
ual s
’hag
in e
xtre
t dad
es,
tècn
ics
emp
rats
• U
nive
rsita
tsta
nt d
e lo
calit
zaci
ó de
l’ac
tivita
t (ge
ogrà
fica,
geo
lògi
ca, h
idro
geol
ògic
a) c
om d
e le
s•
Inst
ituts
tècn
ique
s de
mos
trat
ge o
ana
lítiq
ues
empr
ades
, aix
í com
els
crit
eris
tècn
ics
per
a•
Cen
tres
d’in
vest
igac
ióut
ilitza
r-le
s en
les
cond
icio
ns a
plic
able
s a
la c
ampa
nya.
• R
evis
tes
• P
ublic
acio
ns
2.2. Emplenament de l’IPS de la Fase deReconeixement Preliminar
L'emplenament de l’IPS ha estat un exercici que ha ajudata detectar alguns aspectes que cal treballar i tenir encompte en la gestió de prevenció de la contaminació delsòl. En general, les empreses del GTMA han pogutrespondre a totes les qüestions de l’IPS. Els dubtes quehan sorgit han estat relacionats més aviat amb conceptesi criteris.
2.2.1. Consultes comentades al grup de treballcom a resultat de l’emplenament de l’IPS iefectuades a l’ARC, i respostes d’aquesta entitat
Els dubtes i les dificultats que han trobat els participantsdel grup de treball durant l'emplenament de l'IPS es vanconsultar a l'ARC en una reunió de treball celebrada el 4de juliol del 2006. Deixant de banda el detall de les consultes,que es presenta a continuació, dels temes comentats ambl'ARC en destaca la no-obligació de presentar l'IPS seguintel model proposat. El model d’IPS disponible a la sevapàgina web, www.arc-cat.net, és un model orientatiu quepretén uniformar les dades rebudes. No obstant això, potpresentar-se un informe que contingui la informació detalladaa l’annex II del Reial decret 9/2005.
Les consultes efectuades pel que fa al model d’IPS proposati les respostes rebudes de l’ARC són les següents:
Consulta sobre l’apartat 1.2. Dades generals del’establiment:
Percentatge de superfícies pavimentades i no pavimentades:S’ha d'incloure la superfície útil de tots els edificis, plantesbaixes o subterranis que estiguin en contacte amb el sòl,no la de les plantes que no hi estiguin en contacte. Éscorrecte aquest plantejament?
Resposta: És correcte. S’ha de considerar la superfície enplanta, la que estigui en contacte amb el sòl. La superfície
Eta
pa
No
m d
e l’e
tap
aA
ccio
ns g
ener
als
Acc
ions
esp
ecífi
que
sD
escr
ipci
ó
Taul
a 21
1.1:
Con
tingu
t mín
im d
’un
estu
di d
e co
ntam
inac
ió d
e sò
ls a
les
fase
s de
Rec
onei
xem
ent P
relim
inar
i A
valu
ació
Pre
limin
ar.
24
dels edificis ha de considerar-se en planta, és a dir, nos’han de considerar les plantes, els pisos o els entresolsque no estiguin en contacte amb el sòl. Igualment, nos’han de considerar les plantes baixes que tinguin unaplanta subterrània per sota. Únicament s’han de considerarles plantes baixes o soterranis que estiguin en contacteamb el sòl.
Consulta sobre l’apartat 1.2. Dades generals del’establiment:
És correcte considerar dins el concepte de xarxa dedrenatge aquell sistema de conduccions que permeti elcontrol de l’abocament i que sigui diferent del de la xarxade sanejament de les aigües industrials o domèstiquesque s’utilitza en el funcionament normal de la planta?Una canal amb reixeta perimetral en una zonad’emmagatzematge o en una zona de descàrrega dotadad’un dipòsit de retenció a sota, es considera una xarxade drenatge? o xarxa de drenatge és només quan hi haun sistema de conduccions cap a una bassa o dipòsit deretenció, inclosos el de les pluvials potencialmentcontaminables o el dels possibles abocaments desubstàncies?
Resposta: És correcte considerar una xarxa de drenatgeaquell sistema de conduccions o elements de retencióque faciliten el control de l’abocament final. Una reixetaperimetral de recollida de possibles abocaments amb undipòsit de retenció es considera una xarxa de drenatge,i també el sistema de recollida d’un magatzem de productesformat per una canal amb una reixeta de recollida i undipòsit de retenció enterrat. Igualment, una xarxa deconduccions que condueix possibles abocaments a undipòsit de retenció o aigües pluvials potencialmentcontaminables també es considera una xarxa de drenatge.
Consulta sobre l’apartat 1.3. Dades registrals del’establiment:
En cas que una zona de la planta amb instal·lacionsd’emmagatzematge o que una part de la línia de producciótingui l’explotació subcontractada a una altra empresaamb contracte de lloguer (per exemple, un operador logísticque tingui llogat el magatzem i subcontractada l’explotaciódel magatzem), qui ho declara? S’ha d’incloure aquestazona a l’IPS o és l’empresa implicada qui l’ha d’incloureal seu IPS?
Resposta: L’arrendatari és el responsable d’elaborar l’IPSde la zona arrendada per al desenvolupament de les sevesactivitats. No obstant això, el propietari ha de fer constaral seu IPS l’existència d’aquesta relació contractual i elseu abast.
Consulta sobre l’apartat 1.5. Dades sobre la qualitatquímica del sòl.
S’establiran uns criteris sobre com plantejar un estudi dequalitat química del sòl o sobre el seu contingut?
Resposta: Actualment, l’ARC no té definit el contingutmínim d'un estudi de qualitat química del sòl. ElDepartament de Gestió va facilitar al grup de treball unarelació bibliogràfica que pot servir d'orientació a l'hora dedeterminar els punts que cal estudiar. De moment, el temacontinua obert. Pot ser una qüestió que calgui treballardes del grup de treball. L’estudi a què es refereix l’IPS noés un estudi geotècnic, tot i que hi ha empreses quel’adjunten si el tenen. No obstant això, no és necessarirealitzar-lo a la fase d’estudi preliminar, ni tampoc un estudide qualitat química del sòl.
Pel que fa als sòls que estiguin contaminats perquè l’aqüíferestà contaminat i no per l’activitat desenvolupada a lafàbrica, com es plantejaran aquestes situacions?
Resposta: En cas que una empresa tingui constància queel seu sòl està contaminat perquè es troba a sobre d’un
25
aqüífer contaminat, s'aconsella demanar informació sobrela zona per escrit a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ipreguntar si la zona en qüestió està considerada per l’ACAcom una zona contaminada (cal que responguin per escrit).En aquests casos, el que se sol·licitarà des del’Administració és una justificació que l’empresa no aportacontaminació al sòl, per exemple, efectuant una anàlisiaigües amunt i una altra aigües avall, i comparant elsresultats. En aquests casos, és recomanable haver fetaquestes anàlisis internament per conèixer la situacióabans que l’Administració les sol·liciti.
Consulta sobre l’apartat 2. Matèries consumides:
Quan es diu que una matèria consumida siguiambientalment significativa, quins criteris s’han d’aplicar?Només cal considerar la classificació de frases R o hi haalgun altre criteri?
Resposta: El criteri que s’ha de considerar és el d’inclouretotes les substàncies perilloses que estiguin classificadesal Reial decret 363/1995, de 10 de març, (BOE núm. 133de 5 de juny del 1995), en què s’inclouen les substànciesllistades al Reial decret 117/2003 de gestió de dissolventsamb les frases R: R40, R45, R46, R49, R60 i R61. Pertant, a l’IPS s’hi han d’incloure totes aquelles substànciesamb pictogrames. No obstant això, actualment es demanentotes les substàncies consumides, independentment dela quantitat consumida o de si tenen o no pictograma.
S’han recordat a l’ARC les característiques del sectorfarmacèutic pel que fa a la variabilitat de les matèriesconsumides segons la producció i el fet que una llista desubstàncies és només una fotografia instantània delsproductes emmagatzemats. Igualment, s’ha destacat lacomplicació que suposa el fet d'elaborar una llista ambtots els reactius i les altres substàncies consumides alslaboratoris. Davant d’aquestes característiques s’ha acordatel següent:
Internament, el Departament de Gestió de l’ARC haclassificat les frases R de les substàncies perilloses en 4grups, mitjançant la contractació d’una empresa
especialitzada, i l’esmentada classificació ha estat facilitadaal grup de treball. Aquestes agrupacions tenen en compteparàmetres de permanència, de solubilitat i d’altres quepuguin afectar el sòl. Aquelles empreses a qui els resulticomplicat emplenar l’apartat de matèries consumides delmodel d’IPS de l’ARC, poden incloure en un annex unamatriu en què es detallin les quantitats agrupades de lessubstàncies, d’acord amb aquestes 4 agrupacions defrases R i el percentatge que suposa cada agrupaciórespecte del total. En el cas de l’agrupació 1, format perles substàncies més perilloses, a més de les quantitatssumades i el percentatge, cal especificar el nom i lescaracterístiques sol·licitades al model d’IPS, especialmentel seu estat d’agregació. En el cas dels reactius delslaboratoris, es poden excloure aquelles substànciesconsumides que no tinguin cap probabilitat de contaminarel sòl.
Les agrupacions facilitades per l'ARC es presenten a lataula següent:
Classificació segons les Frases Rpropietats toxicològiques
Grup 1: Carcinogen/mutagen/ R45, R49, R46, R60, R61,tòxic per a la reproducció, tòxic R23, R24, R25, R26, R27,o molt tòxic R28, R39
Grup 2: Possible carcinogen, R40, R68, R62, R63, R20,mutagen/tòxic per a la R21, R22, R65, R68, R42,reproducció/nociu/corrosiu R34, R35
Grup 3: Perillós per al medi R50, R51, R52, R53, R54,aquàtic/no aquàtic R55, R56, R57, R58, R59
Grup 4: Irritant, sensibilitzant, R38, R36, R37, R41, R43,inflamable, explosiu, comburent R12, R11, R15, R17, R10,
R2, R3, R7, R8, R9, R1, R4,R5, R7, R14, R16, R18, R19,R30, R44, R29, R31, R32, R33, R64, R66, R67 (qualsevolfrase R que no hagi aparegutanteriorment)
Així, la matriu que caldria presentar quedaria de la formasegüent:
26
Percentatge Nom i característiques t/anyde matèriesconsumides
% grup 1 Detalleu.
% grup 2 Sense detallar el nom i lescaracterístiques de cadascuna deles substàncies.
% grup 3 Sense detallar el nom i lescaracterístiques de cadascuna deles substàncies.
% grup 4 Sense detallar el nom i lescaracterístiques de cadascuna deles substàncies.
El model d’IPS proposat no és un model obligatori. Si esprefereix, es pot elaborar una memòria que contingui totala informació especificada a l'annex II del Reial decret9/2005 i fer un model propi per al sector. Tambés’acceptaria, però en aquest cas hauria d'incloure tot elque es detalla al Reial decret 9/2005. Pel que fa a lesmatèries consumides, tal com es detalla a l’annex II, hauriade contenir:
2. Matèries consumides (primeres, segones i auxiliars) decaràcter perillós.Tipus, natura.Quantitat anual (volum, pes).Estat d’agregació (sòlid, líquid, pastós).Forma de presentació (a granel, tipus d’envasament, etc.).Frase de risc associada a la matèria, d’acord amb lanormativa de classificació i etiquetatge de substàncies.Emmagatzematge.
Al grup de treball s’ha considerat incloure aquestainformació amb les agrupacions tal com proposa l'ARC(com es pot veure, no es demanen els codis CCPA, ni elnúmero CAS, ni altres característiques que dificulten lallista) i plantejar una taula més senzilla d’utilitzar per donarla informació de l’apartat de matèries consumides. Aixòes va consultar en una reunió de treball del grup, i es vadecidir que era millor seguir el model i en aquells apartats
en què no es pogués, presentar les dades, llistespersonalitzades o aclariments en annexos.
Proposta del GTMA sobre l’apartat 2. Matèriesconsumides:
Una de les característiques del sector és la gran diversitatde matèries primeres consumides, molt variables tambéd'un any a l'altre. Tal com s’ha comentat anteriorment, allòque es declari en una llista serà només una fotografia puntualde la planta. Abans d’elaborar una llista amb les matèriesconsumides és necessari fer-ne una delimitació temporal.Per tant, realment, el detall de totes les matèries primeresconsumides no es considera una informació útil de formapuntual. Així doncs, per emplenar l'apartat 2 de matèriesconsumides, es proposa l'aplicació dels criteris següents:
No s’ha de detallar individualment l’envasament, sinó quese n’han de definir els formats generals que es creguinconvenients, per exemple:• Dipòsit aeri• Dipòsit enterrat• Recipients mòbils (> 1.000 litres)• Recipients mòbils (inferiors a 1.000 litres)En el cas dels més perillosos o significatius sí que s’hauriade detallar l’envasament tal com és.
Cal incloure:• Matèries primeres més utilitzades• Allò que s’ha declarat APQ• Totes les matèries més perilloses, d’acord amb lesagrupacions, no-APQ• Matèries perilloses auxiliars (reactius per a la depuradora,antiincrustants, etc.)• Substàncies amb frases R al Reial decret 117/2003
No s’ha d’incloure:• Matèries no perilloses• Matèries consumides puntualment poc significatives.• Pel que fa a la resta de matèries no mencionades, calincloure les matèries consumides a partir d’una quantitatmínima de 1.000 kg/any amb un estoc màxim de 500 kg.
27
Resposta: Tots aquests plantejaments es consideren
correctes. Pel que fa a l’últim punt, és acceptable per a les
agrupacions menys perilloses, però és difícil d’acceptar un
punt de tall a partir d’una quantitat mínima. El tall dependrà
en cada cas de la potencialitat de la matèria de contaminar
el sòl (per exemple, poden no considerar-se les substàncies
consumides en petites quantitats pels laboratoris de control
de qualitat i que no tenen, per la forma en què són
gestionades internament, la possibilitat de contaminar el
sòl).
Consulta sobre l’apartat 4. Residus o subproductes
Pel que fa a l’emmagatzematge de residus, s’han d’indicartotes les zones d’emmagatzematge de residus o nomésles zones d’emmagatzematge de residus especials?
Resposta: Només fa falta indicar les zones generals de
residus, les zones d’agrupació. No fa falta detallar totes les
zones on hi ha elements de recollida de residus discrets.
Consulta sobre l’apartat 5.1. Emmagatzematge ensuperfície:
Pel que fa al punt sobre el control d’accés, es considerala vigilància a l’entrada de l’empresa un control d’accés atotes les zones? Es poden especificar les zones amb uncontrol d’accés més limitat, però és correcte considerarque, si es disposa d'un vigilant a l'entrada i unes normesd'accés intern a les diferents zones, hi ha un control d’accés?
Resposta: No. El que interessa saber és si hi ha zones
específiques de l’emmagatzematge superficial amb un
control d’accés més limitat. No es refereix a un control de
vigilància a l’entrada de la planta. No és necessari que
aquestes zones tinguin un control d’accés amb un registre
d’entrada.. Només que el recinte estigui tancat amb clau i
que algú el controli, ja es considera que hi ha un control
d’accés a aquella zona. En el cas de les zones que no
estan tancades, encara que hi hagi vigilància a l’entrada,
es considera que no tenen un control d’accés, tal coms’entén a l’IPS.
Consulta sobre l’apartat 5.2. Dipòsits superficials:
Una doble camisa en un dipòsit dotat de detecció de fuiteses pot considerar un sistema de retenció? Es pot respondreque SÍ a la pregunta de si es disposa d’estructura decontenció o de cubeta de retenció?
Resposta: Sí, una doble camisa amb detecció de fuiteses considera un sistema de retenció i es pot respondreafirmativament a l'esmentada casella.
Consulta sobre l’apartat 6. Activitat productiva.Prevenció:
S’han de definir cadascuna de les sales de procés o n'hiha prou d’indicar les àrees generals?
Resposta: N’hi ha prou d’indicar les àrees generals, tot ique cal especificar aquelles àrees que tinguin méspotencialitat de contaminar el sòl, a causa del tipus deprocés que s’hi desenvolupa o perquè estan ubicades enuna planta baixa o subterrània amb un paviment que estàen contacte amb el sòl.
Consulta sobre l’apartat 7. Antecedents històrics:
Fixar de forma consensuada un període de temps de 30anys per a l’històric, període que coincideix amb l’arxiude requisits a la normativa de Prevenció de Riscos Laborals.L’empresa que tingui informació d’un període anterior quela faciliti, però no exigir més de 30 anys endarrere. Éspossible establir-ho? En matèria de medi ambient, moltsdels documents s’arxiven durant 5 anys (declaracions deresidus, DUCA, etc.). Pot ser que moltes empreses nodisposin d’informació que abasti més enllà dels 10 anys.
28
Resposta: L’històric només és important al primer IPS quees presenta. El que es presenti en el proper període de8 anys únicament requerirà informació d'aquests últims8 anys. S’entén la dificultat de conèixer dades de períodesque vagin més enllà dels que disposen els ajuntamentsals seus registres. En aquest primer IPS cada empresaha de fer un esforç per conèixer el període més ampli quepugui i fins on pugui, però no s’exigirà un període concret.La directiva pendent de transposar-se parlarà de 30 anys;podria ser una referència per guardar la informació quepugui tenir implicacions o que pugui ajudar a justificarqüestions relatives a la contaminació del sòl (històricsd'accidents, estudis del sòl, analítiques d'aigües del subsòl,etc.).
Consulta general sobre el document IPS:
El document IPS podria ser més flexible i admetreexplicacions més detallades. Hi ha informació que esrepeteix, per exemple pel que fa als magatzems i a lesmatèries consumides. Poden obviar-se aquests campsrepetits?
Resposta: Tal com s'ha comentat anteriorment, es potpresentar un informe propi, en forma de memòria, senseutilitzar el model de l'ARC, sempre que contingui lainformació establerta a l'annex II del Reial decret 9/2005.La situació actual és la següent:
Es pot presentar:• El Model d’IPS proposat per l’ARC en suport paper, alRegistre o per via telemàtica, a partir del dia 15.09.2006mitjançant l’aplicació en línia del SDR (a partir d’aquestadata les dades de la DARI estaran disponibles a l’aplicacióde l’IPS).• Un model propi mitjançant una memòria que desenvolupiel contingut de l’annex II del Reial decret 9/2005.
En ambdós casos, els annexos (fotos, plànols) es podranenviar per via telemàtica o presentar al Registre en suportpaper.
2.3. Caracterització de la qualitatambiental del sòl
2.3.1. Paràmetres fisicoquímics i biològics delsòl en funció del tipus de sòl
El sòl està constituït per un conjunt de partícules sòlides,líquides i gasoses que formen una estructura complexa idinàmica en el si de la qual es produeixen tot tipus detransformacions físiques, químiques i biològiques. Els sòlspoden tenir composicions diferents en funció de la sevamineralogia i de la seva gènesi, raó per la qual sempre hihaurà certs nivells de fons que caldrà tenir en compte i queserà necessari determinar en qualsevol estudi que s’efectuïsobre els esmentats sòls. A continuació es presenten algunsdels paràmetres característics més representatius dels sòls,amb la finalitat d’introduir i de fer que actuïn de portad’entrada a l’estudi dels sòls contaminats.
2.3.1.1. Paràmetres fisicoquímics i biològics generalsdel sòl i de les aigües subterrànies
A continuació es presenten els paràmetres que habitualments’estudien en els sòls i les aigües subterrànies. La llista ques’inclou no pretén ser un compendi exhaustiu de paràmetres,ja que les circumstàncies locals de cada medi receptor sónúniques, raó per la qual sempre cal fer un estudi específicde l’àrea afectada, tal com s’indica al capítol 2.3.4. Contingutmínim d’un estudi de contaminació del sòl.
Paràmetres Sòls Aigües subterrànies
Mida de la partícula i mineralogia •Textura i porositat •Densitat aparent •pH • •Humitat •Bacteris i altres organismes • •Eh (potencial redox) • •Permeabilitat • •Paràmetres hidrogeoquímics •
Taula 2311.1: Paràmetres fisicoquímics als sòls i les aigües subterrànies
29
Mida de la partícula i mineralogiaEls sòls es poden classificar en funció de la mida de la partícula en tres grups principals: argiles i llims, sorres i graves.• El reconeixement granulomètric i mineralògic dels sòls es duu a terme al laboratori, tot i que hi ha certes propietatsmacroscòpiques que permeten diferenciar en camp entre argiles i llims, tal com es mostra a la taula següent:
Llims 0,06 – 0,002 mm Argiles 0,002 – 0,008 mm
• Tacte aspre • Tacte suau• No s'enganxen als dits • Deixen els dits tacats• S’assequen ràpidament • S’assequen lentament• Quan s'estiren es formen esquerdes • Quan s'estiren no es formen esquerdes
Sorres 2 – 0,06 mm Llims 0,06 – 0,002 mm
• Partícules visibles a primera vista • Partícules invisibles a primera vista• Generalment no són plàstiques • En general, una mica plàstics• S'aprecia una lleugera cohesió i es tornen pols • S’aprecia cohesió, però es més difícil convertir-los enfàcilment entre els dits pols amb els dits
Graves > 2 mm Sorres 2 – 0,06 mm
• Els grans no queden atapeïts • Els grans queden atapeïts quan estan humits
Taula 2311.2: Reconeixement de sòls en camp
seva electroafinitat. El grup de les esmectites ivermiculites, per citar només un exemple, presenta unacapacitat d'intercanvi iònic molt elevada.
• A Catalunya, les argiles es concentren en diversospisos geològics: el paleogen (terciari inferior), el neogen(terciari superior) i el quaternari, i, geogràficament, esconcentren a zones molt diverses a causa de lacomplexitat estructural del litoral mediterrani, tot i queel quaternari ocupa principalment les zones litorals, i elmiocè es localitza principalment a la costa i a la depressióPrelitoral.
• Les argiles expansives poden tenir efectes negatiussobre les fonamentacions si no es prenen mesurespreventives adequades, com aplicar capes de gravasota les fonamentacions, evitar l’humitejament de lesargiles per la presència d'enjardinaments propers a
• La tècnica més emprada per a la caracteritzaciógranulomètrica dels sòls és el tamisatge en sec omitjançant rentatge (washing). Per obtenir una distribuciógranulomètrica més precisa, i diferenciar entre llims iargiles, s'utilitza el mètode de l'hidròmetre, basat en lasedimentació de partícules en el si d'un fluid, seguint lallei d’Stokes. Al final s’obté una corba de distribuciógranulomètrica que permet identificar ràpida i visualmentel tipus de sòl.
• És important tenir en compte aquesta propietat, ja quela relació àrea/volum dels diferents tipus de partícula téun impacte directe sobre les propietats físiques, químiquesi biològiques del sòl i, per tant, sobre les tecnologies deremediació. En termes generals, els materials noconsolidats són més fàcils de tractar que els materialsconsolidats. Les argiles poden adsorbir de forma diferentels ions en funció de la seva superfície específica i de la
30
l'estructura o no aïllar adequadament les conduccionssanitàries subterrànies. Les montmoril·lonites i les esmectitessón les argiles expansives més corrents a Espanya.
Textura i porositat
La textura dels sediments permet classificar-los en funciódel seu contingut en argila, llim i sorra, d’acord amb eldiagrama ternari de Shepard (1954).
• Així, els sòls també poden rebre diferents noms en funcióde la seva textura: sorra, sorra llimosa, llim, llim argilós, llimsorrenc, etc.
• La textura d’un sòl és indicativa del potencial de circulacióde fluids pel seu si fins a arribar a zones vadoses o freàtiques.Els sòls amb un contingut argilós més elevat impediran lamobilitat de l’aigua o de la contaminació, fet que provocaràque l’emmagatzemin al seu si mitjançant mecanismesd’adsorció. Els sòls més sorrencs o amb contingutsimportants de grava seran molt permeables als líquids, jaque la seva porositat serà més oberta i la circulació mésfluïda.
• Un sòl massa heterogeni pot impedir l'ús de tecnologiesin situ que depenguin del flux d'un fluid. Poden crear-secanals indesitjables de fluids a les capes sorrenques iargiloses, fet que dóna com a resultat tractamentsinconsistents. La porositat d’un sòl influeix de forma críticatant en la circulació de contaminants en el seu si com enles tecnologies de remediació aplicades. Una porositatoberta, amb canals comunicats, afavoreix la circulació degasos i fluids, mentre que una porositat tancada, ambcanals no comunicats, té l’efecte contrari. La combinacióde les tres fases (sòlid, líquid i gas) present a la porositatd'un sòl o d'una roca determina les propietats de l'esmentatmedi porós i, per tant, la mobilitat i la distribució de lacontaminació.
Densitat aparent
• És el pes del sòl per unitat de volum, inclosos l’aigua iels buits. La densitat depèn de la humitat del sòl, en la
mesura que l’estructura d’aquest estigui formada per lestres fases: sòlid, líquid i gas (aire). Aquest paràmetre s'utilitzanormalment en el càlcul de transport del material.
• La densitat és un paràmetre molt important en ladeterminació i en l'avaluació de volums de sòl a l'hora degestionar terres (substitucions de terrenys, per exemple),així com en el càlcul d'estructures de fonamentació, ja quecontribueix de forma determinant en les equacions decontrol d'esforços al terreny.
pH
• El pH del sòl afecta la solubilitat, la mobilitat i la disponibilitat,i determina les formes químiques dels contaminants del sòli de l'aigua, ja que també afecta el grau d'adsorció d’ionsper part de les partícules del sòl. La solubilitat de moltscontaminants inorgànics canvia en funció del pH, i la sevamobilitat generalment baixa amb valors de pH elevats. Lamajoria dels metalls acostumen a estar més disponiblesamb pH àcids (amb algunes excepcions, com el Mo, l'As,el Se i el Cr).
• L’acidesa del medi (sòls i aigües subterrànies) tambéinflueix en la durabilitat dels materials de construcció,particularment del formigó. És per això que en moltesconstruccions, sobretot antigues, s’observen fenòmens defiltració a les soleres i a les fonamentacions de formigó. Lanorma EHE (del formigó estructural) defineix els paràmetresde control de l’agressivitat de l’aigua respecte a lesestructures de formigó (vegeu l’explicació a l’apartat 2.4.).
Humitat
• Una humitat elevada pot impedir el moviment de l’aire através del sòl, fet que afecta els processos de bioremediació,a la vegada que provoca problemes durant l’excavació i eltransport, a més d’augmentar els costos durant la utilitzacióde mètodes de remediació tèrmics. La humitat del lloc ques’ha de tractar és un factor important per escollir unatecnologia concreta.
Bacteris i altres organismes
• En el sòl existeixen, de forma natural, bacteris que podenajudar a reduir els hidrocarburs presents al medi porós.
• Alguns bacteris poden contribuir als processosd’esgotament d’estructures al sòl, com canonadesenterrades, fonamentacions, dipòsits, etc., a causa de laseva intervenció en els processos d’acidificació o reducciódel medi.
• Així mateix, altres organismes presents al sòl podenafectar totalment o parcial la resistència d’estructuressubterrànies i la durabilitat d'aquestes per acció directa(per exemple, els caragols) o indirecta (per exemple, elsforats i les galeries que excaven talps, conills o arrels deplantes).• Les plantes exsuden certes substàncies (mucílags) queafecten la composició i, per tant, la seva estructura. Enalguns casos, les substàncies actuen com a lligandsquímics entre les partícules sòlides del sòl. Tanmateix,aquestes mateixes substàncies són metabolitzades peralguns microorganismes presents al sòl, fet que trencal'esmentada estructura.
31
• Generalment, la humitat del sòl es transmet a lesestructures pel mecanisme de capil·laritat, hi entra a dinsi provoca en el seu si fenòmens de dissolució i (en funcióde la composició de la humitat) reaccions químiques. Peraquest motiu, s'acostuma a impermeabilitzar lesestructures, per evitar l'ascens capil·lar de la humitat. Enla impermeabilització de les fonamentacions, les parets ialtres estructures s’utilitzen diferents tractaments iproductes, que es comentaran més endavant.
Matèria orgànica
• L’humus, o fracció orgànica dels sòls, està constituïdaper residus vegetals i animals. La matèria orgànica reaccionaamb els metalls i dóna lloc a quelats i complexos iònics,fet que permet la migració d’aquestos amb més facilitat.D’altra banda, l’absorció de metalls per part de la matèriaorgànica determina la seva biodisponibilitat per alsorganismes i, sobretot per a les plantes. Un sòl amb unacontingut húmic elevat disminueix la mobilitat delscompostos orgànics i, per tant, l’eficiència de certestecnologies (extracció de vapors, rentatge del sòl i altres).
• Les aigües subterrànies també poden contenir algunaquantitat de matèria orgànica, fet que provoca l’augmentde la demanda biològica de l’oxigen (DBO) disponible enel medi.
Potencial redox
• El potencial de reducció-oxidació condiciona la forma química d’un ió, així com la mobilitat d’aquest. A continuació esmostra la taula de Plant i Raiswell (1983) per determinar qualitativament la mobilitat d’ions en funció del medi.
Mobilitat Oxidant Àcid Neutre i àlcali Reductor
Alta Zn Zn, Cu, Co, Ni, Hg, Ag, Au
Mitja Cu, Co, Ni, Hg, Ag, Au, Cd Cd Cd
Baixa Pb Pb Pb
Molt baixa Fe, Mn, Al, Sn, Pt, Cr, Zr Al, Sn, Pt, Cr Al, Sn, Cr, Zn, Cu, Co, Zn, Cu, Co, Ni, Hg, Ag, Ni, Hg, Ag, Au Au, Cd, Pb
Taula 2311.3: mobilitat relativa dels metalls pesats en funció de l’Eh i del pH del sòl
32
• Les plantes poden tenir efectes sobre el potencial redoxdels sòls, en el sentit d’augmentar-lo o disminuir-lo en funciótant de les substàncies exsudades com de l’acidesa delmedi.
• L’oxigen dissolt en aigua pot veure disminuïda la sevaconcentració a causa de la presència de compostosoxidables, per exemple la matèria orgànica.
• Generalment, les reaccions redox vanacompanyades d’un canvi de pH del medi. Per exemple,la reducció d’una molècula d’aigua produeix protons i, pertant, acidifica el medi.
• A les aigües subterrànies, el consum d’oxigen es mesuraper la seva DBO. Quan l'aigua d'aportament arriba a l'aqüífer,l'oxigen que no ha reaccionat amb les partícules del sòl estroba en un medi generalment reductor amb certa presènciade matèria orgànica. Com que l’oxigen no és gaire solubleen aigua, la matèria orgànica reacciona amb molta facilitatamb aquest gas, fet que n’anul·la la disponibilitat per aaltres organismes.
Permeabilitat
• És la facilitat o la dificultat amb què un líquid flueix a travésd’un medi permeable. És un dels principals factors que caltenir en compte a l’hora de considerar l’efectivitat de lestecnologies aplicades directament al sòl (in situ). En termesgenerals, com més baixa sigui la permeabilitat menor seràl’efectivitat de la tecnologia de remediació utilitzada.
• L’aigua existent als sòls pot trobar-se en dos estatsdiferenciats: com a aigua de constitució o com a unió física.- L’aigua de constitució és l’aigua que forma part del’estructura química dels minerals (per exemple, el guix[CaSO4·2H2O]), i que, per tant, no es pot drenar.- L’aigua com a unió física pot trobar-se, al seu torn, en tresestats diferents:Aigua pel·licular: És l’aigua retinguda per les forces capil·lars,fonamentalment per atracció elèctrica, com l'aigua adheridaa la superfície de les argiles, gràcies a la qual aquestesadquireixen la seva plasticitat. L’aigua s’adhereix a la partícula
i l’envolta com una pell o una pel·lícula. Aquest fenomentambé es dóna a les sorres amb humitat de contacte, queexperimenten un procés semblant a la cohesió (cohesióaparent).Aigua capil·lar: És l’aigua retinguda capil·larment a la porositatdel sòl, entre les partícules sòlides. Aquest fenomen es dónaper dos vies: en un aqüífer o després d’una aportació exteriord’aigua (pluja, riuada, etc.).Aigua de gravitació: És l’aigua no retinguda pel sòl quedescendeix fins al nivell freàtic o al fons impermeable de laformació. El descens al si del sòl es produeix per gravetat.
• La capil·laritat és una propietat que es desenvolupa entredos fluids no miscibles per l’atracció de les seves molècules(per exemple, entre l'aigua i l'aire). L’alçada d’ascensiócapil·lar (hc) és un paràmetre que es pot calcularexperimentalment i que s'utilitza freqüentment en el càlculdels fenòmens de transport.
• El paràmetre característic per mesurar la permeabilitat ésel coeficient de permeabilitat o conductivitat hidràulica, k.Aquest paràmetre defineix la velocitat mitjana de l’aigua sotal’acció d’un gradient hidràulic (k = v/i). El resultat es mesuraen cm/s i els valors característics per a diferents sòls sónels que es mostren a la taula següent:
Tipus de sòl K Permeabilitat Drenatge
Graves netes i d’1 a 102 cm/s Alta Molt bograves amb sorresgruixudes netes
Sorres netes i 10 o 10-2 cm/s Permeable Bobarreja amb sorres
mitges i gruixudes
Sorres fines i de 10-1 a 10-5 cm/s Mitja Regularnetes, sorresllimoses i calcàries
Llims sorrencs, De 10-4 a 10-7 cm/s Baixa Dolentllims i argilesllimoses
Argiles compactes De 10-7 a 10-11 cm/s Impermeable Molt dolenti pissarres
Taula 2311.4: Permeabilitat i drenatge dels sòls (modificat de MatildeFernández, et al., 2001)
33
• La permeabilitat es mesura en camp mitjançant tècniquesd’introducció o d’extracció d’aigua d’un pou de control,com els mètodes Lugeon, Le Franc o Gil-Gavard.
• El mètode Lugeon es basa en la consideració d’unaqüífer confinat il·limitat, homogeni i isòtrop amb un fluxhoritzontal. El mètode consisteix a aplicar la llei de Darcyal flux de l'aqüífer i a aplicar una equació derivada d'aquestallei al càlcul de la permeabilitat. Aquest mètode s’aplicafonamentalment a les roques i consisteix a aplicar aiguaa pressió en una zona determinada del sondeig. Es mesurael cabal injectat a pressió durant un interval d'entre 5 i 10minuts, i es repeteix l'operació augmentant la pressió delcabal fins a arribar, com a màxim, als 5 kg/cm2, per evitarque la roca es fracturi. A continuació es torna a repetir,aquest cop disminuint la pressió. Els resultats esrepresenten gràficament i s’obté una corba de cabald’absorció-pressió.
El mètode Lefranc• Flux constant. S’introdueix un cabal constant d’aigua(Q) per mantenir el nivell de l’aigua del sondeig a unaalçada hm. Aleshores s’obté la conductivitat hidràulica Kmitjançant la fórmulaK = Q / C·hm
On Q és el cabal constant i C un coeficient de forma.
• Flux variable. Es poden considerar dues variants: (a)introduir aigua al sondeig o bé (b) eliminar aigua del sondeig.En ambdós casos el sistema de mesurament posterior ésidèntic. Si s’afegeix aigua, s’eleva el nivell de l’aigua finsa una alçada h0 coneguda per, posteriorment, llegirambdues alçades h1 i h2 en uns temps coneguts t1 i t2.La conductivitat hidràulica es calcula amb la fórmulasegüent:K = [de
2Ln(2L/d) / 8 Lt]·[Ln h1/h2]On h1 i h2 són les alçades de l’aigua al principi i al final del’assaig; t el temps entre les observacions dels nivells h1
i h2; L la longitud de la zona filtrant; d el diàmetre de lazona filtrant, i de, el diàmetre de l’entubament (pot ser igualque d).
El mètode Gilg-Gavard• Flux constant. Igual que en el mètode Lefranc, s’introdueixun cabal constant d’aigua (Q) per mantenir una alçada hm
estable. La permeabilitat s’obté mitjançant l’expressió:K = Q / 600 A hm
On A és un factor de forma (segons Custodio, 1983).
En aquest cas, el volum d’aigua introduït es mesura enforma de cabal, generalment fins a la boca del sondeig.Com que A és només una funció d’L i d, el problema esresol fàcilment (L i d són paràmetres per determinar elvolum d’aigua a l’interior del sondeig, que no apareixen al’equació final de Gilg-Gavard).
• Flux variable. En el moment inicial de l’assaig s’introdueixel volum d’aigua conegut. Mitjançant l’expressióK = (1,308 d2/A hm)·∆h/∆t
Es pot calcular la permeabilitat.∆h és la baixada del nivell d’aigua en un temps ∆t; d és eldiàmetre del sondeig; A és el mateix factor de forma queal mètode amb flux constant; hm és el nivell mitjà d’aiguaen l'interval ∆t (alçada de l’aigua per sobre del nivell inicial).
• La permeabilitat és un paràmetre que s'utilitza tant peral càlcul de la dispersió de contaminants al sòl com perdeterminar la velocitat de consolidació d'un estrat cohesiudesprés de l'aplicació d'una càrrega. És per això que estracta d’un paràmetre essencial a l’hora de desenvolupar,amb certa precisió, models adequats per a la presa dedecisions.
Paràmetres hidrogeoquímics
• En els estudis de sòls contaminats és necessaricaracteritzar les aigües no contaminades de l'aqüífer ambla finalitat de tenir una referència local dels valors iònics delmedi receptor. Per aquest motiu se sol recollir una mostra"blanc" fora de l'àrea d'influència de la contaminaciópotencial.
• En aquesta mostra d’aigua “blanc” s’hi analitzen elsmateixos paràmetres que a les mostres "problema", per
34
determinar el nivell real de contaminació de la zonapotencialment contaminada.
• Les aigües freàtiques no contaminades contenen coma principals compostos:
Ions No ions
Compostos > 1 mg/litre Cl-, SO42-, HCO3
-, SiO2, CO2, O2
majoritaris Na+, K+, Mg2+, Ca2+
Compostos d’1 a 0,1 F-, PO4 3+, CO3
2-, -
minoritaris mg/litre Sr2+, Fe2+
Taula 2311.5: Compostos habituals a les aigües freàtiques no contaminades(Sánchez, F. J., 2004)
L’evolució de l’aigua freàtica fa que aquesta aigua tendeixia acumular sals, amb la seqüència habitual Ca2+ Mg2+Na2+. Els minerals que l’aigua troba al seu pas es dissolenfins a assolir l’equilibri químic (constant d’equilibri); aleshoresl'aigua passa a dissoldre un altre mineral. Als aqüífers mésantics (temps de permanència de l’aigua d’entre milers imilions d’anys) s'hi concentren majoritàriament clorurs,mentre que als aqüífers intermedis (temps de permanènciad’entre centenars i milers d’anys), el compost indicadorés el sulfat.
2.3.2. Principals tipus de contaminació en relacióamb les propietats del sòl
2.3.2.1. Contaminació de sòls per metalls pesats
Els metalls pesats són un dels tipus de contaminants mésfreqüents que presenten els sòls contaminats. Entre ells,els més habituals són el ferro, el plom, el cadmi, l'antimoni,el crom, l'arsènic, el zinc, el coure o el mercuri.Es considera metall pesat l’element que té una densitatigual o superior als 5 g/cm3 quan es troba en formaelemental, o que presenta un número atòmic superior a
20 (metalls alcalins i alcalinoterris exclosos). La seva presènciaa l'escorça terrestre és inferior al 0,1% i gairebé sempreinferior al 0,01%. Juntament amb aquests metalls pesats hiha altres elements químics que, tot i que són metalls lleugerso no metalls, solen englobar-se amb els primers perquèpresenten orígens i comportaments associats, com és el casde l'As, el B, el Ba i el Se.Els metalls pesats incorporats al sòl poden seguir quatre viesdiferents:• poden quedar retinguts al sòl, ja sigui dissolts en la soluciódel sòl o bé fixats per processos d'adsorció, complexació iprecipitació• poden ésser absorbits per les plantes i incorporar-se aixía les cadenes tròfiques• poden passar a l’atmosfera per mitjà de la volatilització• poden mobilitzar-se a les aigües superficials o subterrànies
En el quadre següent (adaptat de Calvo Anta, 1996) esmostra un esquema del possible comportament dels metallsal sòl.
Sòl
Cadenatròfica
Sòl
Rentat Aigües de drenatge i rius
Volatilització Absorció
Arrossegament
Vegetació
Contaminació per metalls pesants
Solució Sòlids
Precipitació Absorció
HumusArgilles
Transformació
Complexació
Amb lligams orgànicsAmb altres anions
35
Els metalls pesats poden aparèixer al sòl de forma naturali, fins i tot, en concentracions anòmales per la presènciad’espècies minerals específiques, com és el cas dels sòlsdesenvolupats sobre serpentines (silicats amb elevatscontinguts de crom, níquel, coure o manganès); els metallspesats són molt estables en el sòl i, en el procés naturalde transformació de les roques per formar sòls, acostumena concentrar-se, en general, sense sobrepassar els llindarsde toxicitat. A més, els metalls pesats que hi ha a lesroques es presenten en formes que resulten molt pocassimilables per als organismes.
Les roques ígnies ultrabàsiques (com les peridotites iles serpentines) són les que presenten un contingut méselevat de metalls pesats, seguides de les ígnies bàsiques(com els gabres i els basalts). Les concentracions mésbaixes es troben a les roques ígnies àcides (com elgranit) i a les sedimentàries (com les arenoses i lescalcàries), raó per la qual no es poden esperarconcentracions anòmales als litorals mediterranis, excepteen aquelles zones en què han aflorat batòlits granítics,bàsics o ultrabàsics.
Als sòls, els metalls pesats més abundants són el Mn, elCr, el Zn, el Ni i el Pb (1-1.500 mg/kg; el Mn pot arribarals 10.000 mg/kg). En concentracions inferiors, s’hi troben(segons Bowen, 1979) el Co, el Cu i l’As (0,1-250 mg/kg)i, en percentatges mínims, el Cd i el Hg (0,01-2 mg/kg).
A continuació es descriuen els paràmetres típics del sòlque influeixen en la fixació o la solubilització dels metallspesats.
pHLa majoria dels contaminants es troben en ambients àcids.Hi ha algunes excepcions, com l’As, el Mo, el Se i el Cr,que prefereixen formar-se en ambients alcalins. D’altrabanda, l’adsorció dels metalls està fortament condicionadapel pH del medi.
TexturaLa textura condiciona sobre manera el grau d’adsorciódels metalls en el sòl. Als terrenys argilosos, per exemple,
els metalls s’adsorbeixen en les posicions de canvi iònicde les argiles, mentre que en els terrenys sorrencs no esprodueix aquesta adsorció i els metalls poden fluir fins aarribar als nivells freàtics.
Mineralogia de les argilesLa superfície específica i l’equilibri de càrregues d’unaargila condicionen la retenció dels metalls en la sevaestructura. Les caolinites, per exemple, tenen una capacitatd'intercanvi catiònic molt baixa, mentre que la de lesesmectites és alta i la de les versiculites, molt alta.
Matèria orgànicaLa matèria orgànica reacciona amb els metalls, fet quedóna lloc a complexos iònics i quelats, i milloraconsiderablement el moviment d’aquells en el sòl. Lamatèria orgànica té la capacitat de fixar els metalls enposicions no disponibles per a les plantes, que sónincapaces d’absorbir-los. D’altra banda, els compostosorganometàl·lics formats d’aquesta manera tenen unagran resistència a la degradació biològica per part d’algunsorganismes presents en el sòl, fet que provoca queromanguin durant llargs períodes de temps.
Potencial de reducció-oxidacióEl potencial redox condiciona l’estat oxidat o reduït d’unmetall en el sòl. Alguns àtoms canvien notablement el seuproducte de solubilitat quan canvien el seu estat redox.Per exemple, el Fe3+ es fa més soluble quan passa a Fe2+.D’altra banda, alguns metalls associats als hidròxids deFe i de Mn s'alliberen i es mobilitzen quan canvien lescondicions redox del medi. Un altre exemple el constitueixenels hidròxids de Fe i de Mn quan passen, en ambientsreductors, a FeS o FeCO3. La pirita n'és l'exemple clàssic,ja que, en ambients molt reductors, el Fe s’associa ambel S2-. En el moment en què hi ha una quantitat suficientde pirita en el medi i augmenta el seu potencial redox, elS2- s’oxida i passa a SO4-, fet que allibera grans quantitatsd’àcid sulfúric (H2SO4) i, al seu torn, provoca una sobtadaacidificació del medi i la solubilització dels metalls associats.
La mobilitat dels contaminants metàl·lics en el sòl tambédepèn en bona part de l’estat d’oxidació i del potencial
redox d’aquests. Al mateix temps, la capacitat d’unconstituent per participar d’una reacció redox depèn delpotencial de reducció d’aquest (Eh). Una diferència importantd’Eh entre dues espècies que participen d’una reaccióredox implica que la reacció és termodinàmicament favorable.Per exemple, els sulfurs metàl·lics són molt insolubles (tenenvalors K molt baixos), raó per la qual si s’introduïssin ionsS2- al sistema s’afavoriria la precipitació dels ions metàl·licsque formen compostos amb el S2- (Nichole Ott, 2000).
Òxids i hidròxids de Fe i de MnAquests compostos tenen una gran capacitat d’adsorciói d’immobilització de metalls pesats, ja que els intercanvienen les seves estructures cristal·lines amb els metallsconstituents.
Normativa sobre contaminació de sòls per metallsLa normativa espanyola en matèria de sòls contaminatsno recull nivells genèrics de referència per a metalls, acausa de l’elevada variabilitat dels valors naturals de fons.
CarbonatsEls carbonats provoquen l’augment del pH del sòl, fet quepermet la precipitació de metalls pesats en diferents formesquímiques. A Espanya són molt freqüents aquests sòlscarbonatats en terrenys càrstics, miocens, cretàcics ijuràssics.
SalinitatLa mobilització i l’alliberament de metalls pesats tambées veuen influïts per la salinitat, mitjançant dos mecanismeselectroquímics: en primer lloc, els cations Na+ i K+ podensubstituir metalls en posicions d’adsorció, i en segon lloc,els anions Cl- poden formar compostos solubles establesamb metalls com el Cd, el Zn i el Hg.
No obstant això, hi ha normatives autonòmiques iinternacionals que recullen diversos metalls, tal coms'observa a la taula següent:
36
Element Ús urbà mg/kg m s Altres usos mg/kg m sÚs industrial mg/kg m s
AntimoniArsènicBariBeril·liCadmiCobaltCoureCrom (III)Crom (VI)EstanyMercuriMolibdèNiquelPlomSeleniTal·liVanadiZinc
6**30*880405453101.000***101.000***37*460*55**7*4*190640*
6**30**50010120**501001502**3**45**55**0,71**130**100**
30*30**1.000***8555*901.000***1.000***201.000***30*65*1.000***540*70*40*1.000***1.000***
Catalunya
* En aplicació del criteri de contigüitat ** En aplicació dels valos de referència *** En aplicació del criteri de reducció
37
2.3.2.2. Contaminació de sòls per hidr ocarburs ialtres contaminants químics
Actualment, els hidrocarburs derivats del petroliconstitueixen un dels compostos amb més incidència enla contaminació dels sòls, principalment els industrials iels urbans, ja que avui dia molts dels productes ques'utilitzen de forma quotidiana tenen el seu origen enaquests compostos. El petroli està format per molècules
amb cadenes que s’estenen des d’1 fins a 50 àtoms decarboni 4+ amb els seus corresponents àtoms d’hidrogen.Així mateix, hi ha una gran diversitat de crus produïts alsdiferents àmbits geogràfics, a causa de la gran diversitaten les estructures moleculars i en els pesos de les cadenesde carboni. La composició química dels diferents petrolistambé és complexa: hi ha hidrocarburs parafínics, naftènics,aromàtics i les combinacions d'aquestos, a les qualss'afegeixen les diferents concentracions addicionals d'altres
País Basc
Contaminant Parc públic (1) UrbàIndustrial
Metalls pesantsArsènicCadmiCoureCrom (total)Crom (VI)MercuriMolibdèNiquelPlomZinc
3025(3)
4001015
250500450
(3)
308
(3)200
84
75150150
(3)
20050(3)
5501540
750800
1000(3)
Valors indicatius d’avaluació B per a la protecció de la salut humana
Àrea de joc infantil (2) Altres usos
305
(3)9084
75110120
(3)
305
(3)200
84
75110120
(3)
Països Baixos
Metalls Sòl (mg/Kg mat.seca)
A B C A B CCrom 100 250 800 1 50 200Cobalt 20 50 300 20 50 200Níquel 50 100 500 15 50 200Coure 50 100 500 15 50 200Zinc 200 500 3000 150 200 800Arsènic 20 30 50 10 30 100Molibdè 10 40 200 5 20 100Cadmi 1 5 20 1,5 2,5 10Estany 20 50 300 10 30 150Bari 200 400 2000 50 100 500Mercuri 0,5 2 10 0,05 0,5 2Plom 50 150 600 15 50 200
Aigua subt. (mg/l)
38
compostos com l’oxigen, el nitrogen, el sofre o el vanadi,entre altres.A la taula següent es mostra la que pot ser una composicióestàndard del petroli:
Elements Percentatge
Carboni 83-87Hidrogen 11-15Sofre 0,1-6Oxigen 0-0,5Nitrogen 0-0,7Metalls 0-0,1
A continuació, es mostren alguns dels principalshidrocarburs i altres substàncies presents al sectorfarmacèutic, juntament amb les seves característiquesprincipals, orígens i efectes sobre el medi 1:
Efectes sobre el medi
S’han descrit efectes carcinògensi mutàgens, però no en tots elscompostos del grup. En el cas delbenzo[a]pirè, s’han demostrat deforma inequívoca.
El fenol té una densitat superior ala de l’aigua, raó per la qual tendeixa enfonsar-se en presènciad’aquesta, per diluir-seposteriorment. En el sòl, la sevaconcentració depèn de la presènciad’argiles i d'aluminosilicats. Esdegrada per la presència microbianadel sòl; en general, la degradaciódel fenol produeix àcid acètic i CO2,o-xinona i àcid dicarboxílic.
El PCP es fixa al sòl i es neteja ambaigua de pluja amb dificultat. Un coparriba a l'aqüífer no es degrada, iroman a l'aigua en funció de lescondicions de pH, de la temperaturade l'aigua i del potencial redox delmedi.
És un producte molt volàtil, raó perla qual tendeix a evaporar-se delsòl. No obstant això, a les zonesvadoses es dissol completament enl'aigua present a la porositat.
Compost
Hidrocarbursaromàticspolicíclics (HAP)
Fenol
Clorofenol
Formaldehid
Característiques
Aquest és el nom col·lectiu que esdóna als compostos aromàticsamb sistemes cíclics condensats.Un dels més estudiats és elbenzo[a]pirè (Núm. CAS: 50-32-8)ja que és representatiu dels efectesdels compostos d’aquest grup.
Compost amb una densitatlleugerament superior a la del’aigua i altament tòxic per alséssers vius, tant per via cutàniacom per inhalació.
Els clorofenols formen un grup defins a 19 compostos diferents, elmés característic dels quals és elpentaclorfenol (PCP).
És incolor, tot i que la seva olor ésintensa i es dissol completamenten aigua.
Origen i aplicació
El seu origen rau en els petroliscrus, i s'utilitzen principalment enla gasolina, el dièsel, els olis i elsquitrans.
C6H6O. S’utilitza per a la preparacióde medicaments, plaguicides,substàncies aromàtiques i solvents.
C6Cl5OH. S’obté per cloraciódirecta del fenol. Les sevesaplicacions van des de la fabricacióde productes farmacèutics (comagent intermedi) fins a l’elaboracióde productes per preservar la fusta,la pintura o altres productes.
CH2O. S’obté per oxidació delmetanol. La seva aplicació depèndels additius utilitzats. Pot utilitzar-se per fabricar solvents, colorants,explosius o medicaments.
Taula 2322.1: Característiques d’alguns dels principals hidrocarburs i compostos presents a la indústria farmacèutica.
39
La normativa espanyola sí que inclou (a diferència del casdels metalls), als annexos V i VI del Reial decret 9/2005,una llista dels paràmetres representatius dels hidrocarbursque es tr oben amb fr eqüència als sòls contaminats.La figura següent mostra l’annex V del Reial decr etesmentat.
1 Material auxiliar para la identificación y evaluación de impactos ambientales/ Ed.: Ministerio Federal de Cooperación Económica y Desarrollo (BMZ).Tomo III, 1995 (ISBN 3-528-02316-3).
S’acumula al sòl durant llargsperíodes de temps (anys), ja que ésmolt estable. En contacte ambl’aigua, se solubilitza en un 90%,motiu pel qual no ha de passar alsaqüífers.
S’acumula com a sòlid en presènciad’aigua, ja que no es dissol. En elsòl es degrada per acció microbiana.
La seva elevada pressió de vaporprovoca que es volatilitzi al'atmosfera, tot i que la sevasolubilitat en aigua és elevada. Enel sòl s’adsorbeix en la matèriaorgànica (humus) i en els mineralsargilosos. Aquesta adsorcióincrementa conforme augmenta elpH del medi.
S’acumula al sòl, però és altamentvolàtil. En contacte amb l’aigua, caual fons de la massa aquosa, ja queés més dens.
Lindà
Naftalè
Toluè
Etilè
El seu aspecte general és en formade cristalls incolors i inodors.També es denomina
És un sòlid cristal·lí de color blancamb una densitat superior a la del’aigua, té el punt d’ebullició a218 ºC i és molt poc soluble enaigua.
Es presenta com a líquid incolor,amb una olor similar a la del benzè.A partir de 100 ppm, la inhalaciód’aquest compost produeixmareigs, mal de cap i irritació.
Conegut també com tricloroetè otriclor, en forma líquida és incolori volàtil. En forma gas té unadensitat superior a la de l’aire.
C6H6Cl6. S'utilitza en la majoria delscasos com a insecticida o com aagent de neteja per a l'alimentacióhumana (en dipòsits d'aliments).
S’utilitza principalment com acolorant i solvent, però també coma additiu per a diferents aplicacions.S’obté per destil·lació fraccionadai piròlisi de gasolines.
C7H8. El seu origen es troba en elquitrà, l’hulla i els olis minerals. Eltoluè s’empra en la fabricació demedicaments, colorants, perfums,detergents i explosius (TNT).
C2HCl3. S’obté per síntesi a partirde l’,2-dicloretà. S’utilitzaprincipalment com a desgreixador,com a solvent en feines de netejaen sec, o com a producte intermediper a la fabricació d’àcidcloroacètic, solvent per a laques,pintures, èsters cel·lulòsics, etc.
40
Annex V del Reial decret 9/2005
41
Dinàmica al sòl
El comportament dels hidrocarburs, com el dels metallspesats citats anteriorment, es veu influït per les propietatsfisicoquímiques i la seva estructura, fet que dóna lloc a lamida i la distribució tridimensional de la contaminació enun lloc determinat.
Els compostos orgànics de tipus gasolina, gasoil, oli i petrolicru tendeixen a formar una capa amb forma de nata al nivellfreàtic, i es mouen horitzontalment en la direcció del fluxd'aigua subterrània. Els compostos orgànics més densosmigren en direcció a la base de l’aqüífer i creen una columnaa partir de la qual poden desplaçar-se en la direcció del fluxd’aigua subterrània, fet que els permet contaminar l'aqüífer.Igualment, els components volàtils de l'hidrocarbur abocatal sòl es poden evaporar cap a l'atmosfera a una velocitatque dependrà de la configuració mineralògica i estructuraldel sòl, però també cap a les capes freàtiques si es trobena certa profunditat. Els components amb un pes molecularmés elevat són en gran part insolubles i immiscibles, i espoden desplaçar lentament a través del sòl, romandre-hia sobre o a prop de la superfície, en funció de l’estructuradel sòl. Quan els compostos immiscibles migren pel sòl iassoleixen la capa freàtica, formen una superfície denominadafase lliure.
Les argiles són els minerals més importants a l’hora deconsiderar la permanència d’un tòxic al sòl. Aquestapermanència augmenta conforme disminueix la mida deles partícules, ja que aporten una superfície específica mésgran per a l'absorció de productes químics.
Els microorganismes i els bacteris poden jugar un paperrellevant a l’hora de considerar el comportament químicdels hidrocarburs al medi receptor. Hi ha bacteris reductorsde les molècules carbonatades que permeten agilitzar ladegradació i la descomposició químiques d'aquestesmolècules cap a formes menys pesades i més fàcils demobilitzar mitjançant fluids.
Els efectes tòxics dels hidrocarburs i d’altres substànciesquímiques en el medi depenen de la quantitat i la composició
del compost alliberat: la freqüència i el temps d’exposició,l’estat físic de l’abocament, les característiques del’emplaçament i les variables ambientals de l’entorn. Lespropietats químiques del sòl més afectades per un vessamentde petroli, per exemple, són:• L’augment del carboni orgànic.• La disminució del pH.• L’augment del manganès i del ferro intercanviable.• L’augment del fòsfor disponible.
Les propietats biològiques del sòl pateixen modificacionsja que, d’entrada, els abocaments per hidrocarbursdestrueixen la matèria vegetal.
Altres espècies químiques, com els fosfats, els sulfats i elsnitrats provoquen un efecte variable en el sòl receptor enfunció de les seves característiques, tal com s’ha comentatanteriorment. Sòls amb continguts elevats en clorurs i sulfats(terrenys carbonatats, guixencs o salins, fonamentalment)no experimentaran alteracions químiques importants sempreque la seva concentració en la massa contaminant no siguiexcessivament elevada respecte a la del medi receptor, isempre que les espècies químiques associades (metallspesats, per exemple) no interaccionin amb el medi (enaquest cas es remet al lector a l'apartat anterior).
Al sòl, els compostos orgànics passen per un procés detransformació complex en funció de les característiquesfísiques, químiques i biològiques d’aquest sòl. Al gràficsegüent es mostra esquemàticament el procés pel qual elscompostos orgànics, tant volàtils com no volàtils, estransformen un cop assoleixen el medi receptor.
Abocament, vessament, ...Atmosfera
Volatilització
Lixiviació
Residus dela degradació
Biodegradació permicroorganismes
Immobilització
Acumulació
Absorció
42
La taula que s'inclou a continuació recull la influència delsparàmetres fisicoquímics del sòl sobr e el risc decontaminació:
Factors del sòl Grau Efectes
Mida de la partícula i Argiles i llims Permeabilitat baixa, retenció elevada. Les esmectites, les montmoril·lonitesmineralogia i les vermiculites s’expandeixen en presència d’aigua i fixen cations a
l'estructura molecular
Sorres i graves Permeabilitat alta, la retenció depèn de l'acidesa del medi. El grau i el tipus de ciment entre els grans determina la permeabilitat i la porositat
Heterogeneïtat Alta Variabilitat en els mecanismes de fixació i en la mobilitat de les diferents espècies químiques. Dificultat a l’hora de plantejar tècniques de remediació.
Baixa Les espècies químiques contaminants patiran els mateixos mecanismesde fixació/mobilització en les tres dimensions. Facilitat a l’hora d’elegir latècnica de remediació.
Densitat aparent Alta Predominen els fenòmens de transport.
Baixa Predominen els fenòmens de fixació.
Permeabilitat Alta Principalment en sorres i graves sense cimentar. Facilita que elscontaminants assoleixin el nivell freàtic amb rapidesa. Pot significar que la tècnica de remediació sigui més eficient.
Baixa Principalment argiles i llims. Creen barreres naturals davant de l’aigua i altres fluids, i els retenen abans d'arribar al nivell freàtic. Pot dificultar lestasques de remediació.
pH Alt Retenció de contaminants més elevada.
Baix Mobilitat de contaminants més elevada.
Humitat Alta Impedeix la mobilitat de l’aire en el si de la massa de sòl. Pot dificultar labioremediació.
Baixa Pot afavorir la mobilitat de l’aire i, d’aquesta manera, els processos de descontaminació biològica, principalment en els hidrocarburs.
Matèria orgànica Contingut elevat Redueix la mobilitat dels compostos orgànics i afavoreix la fixació dels metalls. Es redueix l’eficiència de les tecnologies de remediació (extracciódels vapors, rentatge dels sòls, etc.)
Contingut baix La mobilitat dels contaminants dependrà d’altres factors.
43
2.3.3. Tècniques de reconeixement del terrenyper a estudis geotècnics i de contaminació delsòl
2.3.3.1. Mètodes directes
Sondeigs mecànics
• Rotació amb extracció de testimoni continuSistema emprat en geotècnia i en estudis de contaminacióde sòls que permet assolir profunditats importants.La diferència en l'objecte de la investigació es mostra ala taula següent:
Potencial redox Eh alt Les formes d'espècies químiques oxidades tendeixen a precipitar.
Eh baix Formes reduïdes d’espècies químiques (que acostumen a ser solubles).Mobilització d’ions associats a hidròxids de Fe i de Mn.
Salinitat Contingut en sals Efectes negatius a les plantes per l'augment de la pressió osmòtica en elevat la solució del sòl. Possible toxicitat per presència de certs ions solubles.
Efectes sobre el pH.
Contingut en sals La salinitat té efectes directes sobre el pH del medi, tant si la salinitat és baix baixa (pH alts) com elevada (pH baixos). Falta d’elements essencials per
al desenvolupament de les plantes.
Altres Presència de La presència de certs bacteris s’empra des de fa dècades en la remediacióbacteris dels sòls contaminats per hidrocarburs, i és una part essencial en la
cadena de destrucció de les molècules de carboni.
Presència de La presència de certes espècies està indicada per al tractament efectiu plantes de contaminants com alguns metalls pesats, que d’altra forma no es
podrien fixar ni extreure al medi natural.
Metilació de metalls El Hg, el Pb, l’As i el Cr poden patir processos de mutilació per formaciódel seu compost organometàl·lic liposoluble. Aquests compostos tenenun elevat grau de toxicitat, ja que poden travessar la membrana biològicai la pell. Els bacteris són, en part, responsables de la mutilació de certs metalls.
Taula 2322.2: Influència dels paràmetres fisicoquímics del sòl sobre el risc de contaminació
44
• HelicoïdalLa perforació helicoïdal segueix el mateix principi que larotació amb testimoni continu, amb la diferència que enla primera no s'obté un testimoni identificable per al'anàlisi visual (només són identificables el color i l'olor).És un mètode apte per a terrenys mitjans-tous iprofunditats de fins a 40 m aproximadament. En aquestcas, la velocitat de perforació és molt superior a la delssondeigs amb recuperació de testimoni. S'utilitzaindistintament en estudis geotècnics i de contaminacióde sòls.
• Clavament i rotopercussióSón diferents sistemes de perforació. El primer, el clavament,s'ha desenvolupat per a profunditats petites (fins a 10 m)i terrenys tous. L’avantatge és que s’obtenen mostres degran qualitat. El desavantatge és que, a partir dels 10 m,l'avançament és lent i a vegades impossible.
La rotopercussió s’utilitza la major part de les vegades pera l’execució de pous. L’avançament és molt ràpid (fins a90 m diaris) però és un sistema totalment destructiu queno permet la recuperació de mostres ni la identificació del
Característiques Objecte d’estudi
Geotècnia Contaminació de sòls
Diàmetre de perforació Entre 86 i 113 mm El diàmetre de perforació està en funciódel diàmetre exterior del piezòmetre.
Entubament Necessari per a terrenys no Igual que en geotècnia i necessari percohesius sota el nivell freàtic o evitar contaminacions creuades.materials poc consolidats.
Profunditat de la investigació Variable en funció de l’entitat Normalment inferior als 15 m. Ende l’estructura. general, fins uns 2 m per sota del nivell
freàtic.
Neteja de la sonda - -
Perill de contaminació creuada Normalment els sòls investigats no Quan es troba el nivell contaminat s’haestan contaminats, raó per la qual d’entubar per evitar l’extensió de laaquest perill no existeix. contaminació a la vertical.
Instal·lació de piezòmetres No acostuma a ser necessari Acostuma a ser necessari per controlarel nivell freàtic i monitorar l’evolució dela contaminació en el temps, després d’un procés de remediació.
Assaigs in situ practicats SPT, inalterada, pressiòmetres, Permeabilitat. No es realitzen assaigs permeabilitat mecànics.
Resultats obtinguts Estratigrafia, dades mecàniques de Estratigrafia, profunditat del nivell freàtic,resistència del terreny, profunditat mostres alterades del terreny endel nivell freàtic. continu.
Taula 2331.1: Diferències entre l’execució de sondeigs a rotació per a estudis geotècnics i de contaminació
45
terreny. Acostuma a executar-se amb maquinària moltpesada i assoleix grans profunditats.
Cales
Les cales són perforacions efectuades mitjançantexcavadores de potència mitjana a alta, de poca profunditat(fins a 4-5 m), en funció de la presència o absència denivell freàtic i de la consistència del terreny. S’acostumena utilitzar en avaluacions preliminars per a la investigacióde sòls contaminats, principalment si es coneix la presènciade contaminants sòlids o pastosos al subsòl. S’obté unarepresentació tridimensional del terreny i de la geometriade la zona contaminada. És una tècnica ràpida i econòmica,que té com a limitació la invasivitat i la destructivitat (noés apta per a instal·lacions en funcionament, zones ambpaviments o ciments de molta espessor, etc.)
Mostratge manual
El mostratge manual està indicat per a sòls tous iprofunditats petites (menys de 7 metres). Permet larecuperació de mostres de sòl relativament inalterades,en funció del mostrejador utilitzat. En alguns casos,aquestos mostrejadors estan automatitzats, fet que permetassolir profunditats més grans. En els mostratges manualss’utilitzen diferents tipus d'eines denominades, generalment,mostrejadors manuals (hand auger).
Anàlisi in situ de mostres sòlides, líquides i gasoses
• Mostres sòlidesLes mostres de sòl s’acostumen a prendre sempre persobre del nivell freàtic, en un nombre i una quantitat suficientperquè siguin representatius del nivell estudiat. En unamostra de sòl s’hi poden analitzar diversos paràmetres insitu, com la salinitat, el pH o la conductivitat, entre altres.També es pot dur a terme la determinació in situ d’altresparàmetres en funció dels equips disponibles. Les tècniquesmés emprades per a la determinació de compostos volàtilsi orgànics en mostres de sòl són:- PID (Photoionization Detector): S’utilitza per detectarCOV i vapors orgànics en mostres extretes dels sondeigs
al camp. És una tècnica semiquantitativa que permetdelimitar el nombre de mostres que cal enviar al laboratori.- Tubs de detecció: És una tècnica semiquantitativa,d’interpretació senzilla i cost baix que permet la deteccióde compostos orgànics (HAP, PCB, pesticides i herbicides,hidrocarburs...), mercuri i metalls. La seva aplicació estàmolt estesa.
• Mostres líquidesL’extracció de mostres d’aigua subterrània és una pràcticahabitual en la investigació de sòls contaminats. De lamateixa forma que amb les mostres sòlides, es podendeterminar innombrables paràmetres químics i físics, enfunció de l’equip de què es disposi en camp (colorímetres,espectrofotòmetres, etc.). Habitualment es recullen valorsde conductivitat, pH i temperatura de les aigües en elmoment en què s'extreu la mostra, ja que aquestos valorspoden canviar ràpidament.
Per a la recollida de mostres d’aigües subterrànies podenusar-se els anomenats bailers, si el nivell freàtic no és gaireprofund, o bombes disposades en sèrie quan la profunditataugmenta (15 m o superior). Les mostres d’aigua ques’han de traslladar al laboratori es conserven en unaampolla de vidre, generalment transparent, amb rosca detefló. A continuació es dipositen en una nevera portàtil a-4 ºC fins que arriben al laboratori.
• Mostres gasosesEl mostratge de gasos en la fase d’investigació preliminaracostuma a efectuar-se per acotar els límits de la campanyad’investigació posterior, quan no es coneixen lescaracterístiques i les zones de contaminació potencial.Aquesta tècnica, que es coneix amb el nom genèric desoil gas, consisteix a realitzar perforacions curtes (d’entre1 i 1,5 m) al sòl i mesurar els gasos volàtils mitjançant unPID, o bé captar els gasos en una bossa de plàsticadequada per a l'enviament al laboratori.
Mètodes indirectes (geofísica)
És una tècnica no intrusiva que permet mesurar propietatsfísiques del sòl, com la conductivitat elèctrica, la densitat
46
o la velocitat de les ones sísmiques, raó per la qual ésadequada per diferenciar nivells. Com que els canvis méssignificatius es produeixen quan hi ha variacions importantsen les propietats físiques del medi, aquests mètodess'utilitzen com a complement d’altres mètodes directes.
-Reflexió/Refracció sísmica: s’utilitza per a l’avaluació derecursos hídrics subterranis i perfils geomecànics del sòl- Resistivitat elèctrica: s’empra per a la determinació delnivell freàtic, els perfils estratigràfics, l’estudi d’aqüífers iabocadors i l’avaluació de recursos hídrics subterranis.- Prospecció electromagnètica: s’utilitza freqüentment pera la detecció d’instal·lacions subterrànies, així com per aaltres aplicacions, com les indicades en els dos puntsanteriors.- Radar penetrant: s'empra per a la detecció d'objectesenterrats, la identificació del substrat rocós, la delimitacióde nivells i la detecció de formacions i cavitats càrstiques.- Magnetometria: tècnica utilitzada per a la detecciód'objectes fèrrics enterrats i la localització d’estrats rocososamb un contingut elevat de minerals fèrrics.
Assaigs hidrodinàmics
- PermeabilitatEls assaigs de permeabilitat més freqüents es coneixencom a Lugeon, Lefranc i Gil-Gavard, i ja s’han descritanteriorment.
Assaig Lugeon: utilitzat en terrenys rocosos consolidats.Assaig Lefranc: utilitzat en terrenys rocosos no consolidats.Assaig Gil-Gavard: utilitzat en terrenys de permeabilitatmitjana o baixa.
- BombamentEls assaigs de bombament són útils principalment perconèixer propietats hidrodinàmiques dels aqüífers en quèes produeix la contaminació. Normalment, en la fased’avaluació detallada acostumen a utilitzar-se pous existentso executats ad hoc. S’acostuma a mesurar l’evolució del’aqüífer i de la taula freàtica amb el temps.
2.3.4. Aspectes geomecànics del sòl
Els aspectes geomecànics del sòl s’analitzen mitjançantels estudis geotècnics o geomecànics. Les dades extretesd’aquests estudis difereixen de les dels estudis decontaminació de sòls, ja que se centren en els aspectespurament mecànics i elàstics del terreny i en la sevainteracció amb les estructures que suporten. Alguns delsparàmetres geomecànics més estudiats es detallen acontinuació.
Capacitat portant
La capacitat portant (o càrrega d’enfonsament) d’un sòldetermina la forma en què una estructura es mantindràsobre aquest sòl en funció del mecanisme de ruptura delterreny. Com més gran sigui la capacitat portant, més granserà també el pes que pugui aguantar el terreny senseque es trenqui.
L’enfonsament d’una estructura pot estar provocat per:1. Ruptura generalitzada2. Ruptura local3. Punxonament
La ruptura generalitzada es produeix per tall (generalment),motiu pel qual és típica de sorres denses i argilesmitjanament toves en càrrega ràpida sense drenatge. Enaquest cas, el sòl es comporta com un sòlid rígid i plàstici, durant el procés, no es produeix cap variació del volum.
En la ruptura local, l’estat plàstic total no s’assoleix finspassat un temps, i a les zones en què no s'ha arribat ala ruptura es produeix un augment del volum. És un procésque s'acostuma a donar en sorres de densitat mitjana ien argiles i llims tous.
L’enfonsament per punxonament es produeix típicamenten sorres soltes i en argiles i llims tous quan aquests escarreguen amb fonamentacions profundes esveltes (pilotsi micropilots, fonamentalment).
47
En geotècnia es busca la càrrega admissible del terreny,és a dir, la que presenta un factor de seguretat que impediràque falli el terreny amb la càrrega d’enfonsament. Aquestacàrrega admissible s’expressa com qadm en unitats demassa per unitats de longitud al quadrat.
L’estudi de la capacitat portant del terreny s’estudiabàsicament en funció de dos models clarament diferenciats:
• Sòls sense cohesióÉs el cas de les sorres pures, en què la cohesió és zeroi l’angle de fricció és elevat. En aquest model, el sòl escomporta expulsant tota l’aigua dels seus porusimmediatament després de produir-se la càrrega (casdrenat). Això implica que totes les pressions que actuaranper sostenir l’estructura seran efectives i que, en aquestesforç, només actuaran els grans sòlids.
• Sòls amb cohesióÉs el cas de les argiles pures, en què no hi ha angle defricció intern i sí hi ha cohesió. En aquest model, elcomportament del sòl és exactament el contrari que enel cas anterior, de forma que l’aigua és expulsada delterreny lentament quan aquest es carrega. Entre lespressions que actuen s’hi inclou la pressió hidrostàtica.
La presència d’aigua al sòl és crítica a l’hora de determinarles pressions admissibles sobre aquest sòl. En aquestcas, per calcular qadm és necessari considerar la densitatsubmergida (g ’) en tots els sumands de les equacions.La presència de l’aigua contribueix a disminuir les pressionsefectives i, per tant, redueix la capacitat de càrrega delterreny.
• AssentamentsEls assentaments són una mesura del grau de deformaciódel terreny produïda per increments de càrrega (generalmentvertical). Els assentaments acostumen a desenvolupar-sefins al límit en què la deformació deixa pas a la ruptura.
Hi ha tres tipus d’assentament en funció del procéstensodeformacional del terreny:
1. Assentaments immediats2. Assentaments de consolidació3. Assentaments secundaris
Els assentaments immediats es produeixen justamentdesprés de la càrrega del terreny. Es tracta d'unadeformació instantània, sense canvi de volum, que esdóna en la situació de drenatge per l’expulsió immediatade l’aigua.
Els assentaments de consolidació són deformacions quees produeixen al terreny amb el pas del temps.
Els assentaments secundaris es produeixen per tall is’ocasionen al final d’un procés de consolidació perdeformació del tipus viscós.
Els tres assentaments no es donen de forma independent,sinó que formen part, en conjunt, del procés global deconsolidació del terreny quan aquest és sotmès a unacàrrega. El resultat final dependrà de les propietatsintrínseques del sòl i de les condicions d’adaptació a quès’hagi sotmès (recàrrega, millora, compactació, etc.).
48
2.4. Aspectes tècnics de les estructuresi dels paviments de formigó
El paviment de formigó és el sistema d’impermeabilitzacióutilitzat a les plantes de producció del sector farmacèutic:cubetes, zones d’emmagatzematge intermèdies, parcs detancs, zones de càrrega i descàrrega, etc.; totes aquesteszones disposen de paviments fets amb un formigó ques’espera que sigui, entre altres, impermeable. Per això ésimportant conèixer el comportament del formigó en la posadaen obra i davant d'agents externs de l'entorn o de l'ambient,i dotar-lo, en funció del seu ús, de revestiments que n'augmentinla impermeabilitat. En aquest apartat es descriuen aspectestècnics que s’han de tenir en compte a l’hora de seleccionarel formigó en la posada en obra d'estructures o pavimentsper garantir-ne les propietats amb el pas del temps i prevenir,de forma efectiva, la contaminació del sòl.
Davant la necessitat de conèixer i sanejar l’estat de lesinstal·lacions existents en què es pugui generar de formapotencial una contaminació del sòl, es recomana seguir elspassos detallats de l’Esquema 24.1, que conté elscondicionants tècnics que s'han de tenir en compte i ques'han descrit en els diferents apartats citats d'aquest document.
La Instrucció de formigó estructural (EHE) de l’any 1998 vaestablir les condicions del formigó estructural. La reglamentacióanterior a l’any 1998 se centrava en les propietats de resistènciadel formigó estructural, però aquesta nova instrucció va introduiraltres propietats interessants de l’entorn o de l’ambient al qualestà sotmesa l’estructura al llarg de la seva vida útil.
En aquest sentit, l’EHE estableix dues classes d’ambient:
• les classes generals d’exposició relatives a la corrosió deles armadures• les classes específiques d’exposició relatives a altresprocessos de deteriorament diferents dels de la corrosió
Actualment la instrucció vigent és l’EHE-08, aprovada pelReial decret 1247/2008. La instrucció estableix els paràmetresde dosificació (relació aigua/ciment màxima; contingut mínimde ciment (kg/m3)) i el tipus de formigó (massa, armat opretensat) que s’han d'aplicar en una posada en obra, aixícom les resistències mínimes compatibles amb els requisitsde durabilitat, en funció de les classes generals o específiquesde l’ambient a què s’hagi de sotmetre l’estructura de formigó.
Primer pasDiagnòstic del paviment o de l’estructura de formigóexistent:
1. Cal comprovar en el projecte tècnic la tipificació delformigó designat per a la posada en obra del pavimento del suport que és necessari diagnosticar (vegeul’apartat 2.4.7.1.).
2. Cal revisar si a la designació del formigó es van teniren compte les classes generals (ap. 2.4.1.) i les classesespecífiques (ap. 2.4.2.), la classificació per agressivitatquímica (ap. 2.4.3.), i els paràmetres de dosificació(ap. 2.4.4.) exigits a la Instrucció EHE de l’any 1998.
3. En cas de diagnòstic negatiu, és necessari comprovarl’estat del suport mitjançant un test de carbonatació(vegeu l’apartat 2.4.7.3.)
4. En cas que l’estructura hagi patit carbonatació, s’had’efectuar un test de permeabilitat (vegeu l’apartat2.4.7.2.) mitjançant la contractació d'un laboratoriacreditat per efectuar assaigs de formigó.
5. En cas que els resultats dels tests hagin estatdesfavorables i que l’estructura no sigui permeable oque el suport estigui deteriorat:i. En cas que l'estructura ofereixi possibilitats derehabilitació o protecció, vegeu el Segon pas.ii. En cas que el suport estigui molt deteriorat, calplantejar-se, si escau, la substitució per obra novaaplicant la Instrucció EHE 1998 i evitant les patologiesindicades a l’apartat 2.4.6.
Segon pasTractament del paviment o de l’estructura deformigó existent.
6. Rehabilitació (vegeu l’apartat 3.1.3.)
7. Protecció (vegeu l’apartat 3.1.5.)
8. Segellament de juntes (vegeu l’apartat 3.1.6.)
Tercer pasManteniment periòdic dels tractaments aplicats,especialment reparació després d’incidents o accidentsamb contacte de substàncies amb agressivitat químicasobre el suport rehabilitat o protegit.
Esquema 24.1
2.4.1. Classes generals d’exposició relatives ala corrosió de les armadures
L’EHE estableix tres classes generals d’exposició:• Normal: Inclou les subclasses: humitat alta i humitatmitjana.• Marina: Inclou les subclasses: aèria, submergida, enzona de marees.
• Amb clorurs, diferent de la del medi marí (per exemple,piscines).
A continuació, s’inclou una taula de les classes generalsd’exposició, la designació per a la seva identificació al ciment,el tipus de procés de corrosió, la descripció dels elementso les instal·lacions i exemples de possibles situacions enquè es poden donar aquestes classes d’exposició.
49
Classe general d’exposició
Classe Subclasse Designació Tipus de procés Descripció Exemples
No agressiva I Cap Interiors d’edificis no sotmesos Interiors d’edificis protegits de la intempèriea condensacions
Elements de formigó en massa
Normal Humitat alta IIa Corrosió d’origen Interiors sotmesos a humitats Soterranis no ventilatsdiferent a la dels relatives mitjanes-altes (> 65%)clorurs o a condensacions Fonamentacions
Exteriors en absència de clorurs i Taulers i piles de ponts en zones amb unaexposats a la pluja en zones amb precipitació mitjana anual superior alsprecipitació mitjana anual superior 600 mmals 600 mm
Elements enterrats o submergits Elements de formigó en cobertes d’edificis
Humitat mitjana IIb Corrosió d’origen Exteriors en absència de clorurs, Construccions exteriors protegides de ladiferent a la dels sotmesos a l’acció de l’aigua de plujaclorurs pluja, en zones amb precipitació
mitjana anual inferior als 600 mm Taulers i piles de ponts en zones ambprecipitació mitjana anual inferior als600 mm
Marina Aèria IIIa Corrosió per clorurs Elements d'estructures marines, Edificacions a les proximitats de la costaper sobre del nivell de pleamar
Elements exteriors d’estructures Ponts a les proximitats de la costasituades a les proximitats de la líniacostera (a menys de 5 km) Zones aèries de dics, pantalans i altres
obres de defensa estructural
Instal·lacions portuàries
Submergida IIIb Corrosió per clorurs Elements d’estructures marinessubmergides de forma permanent,per sota del nivell mínim debaixamar
En zona de IIIc Corrosió per clorurs Elements d’estructures marinesmarees situades a la zona d'amplitud de
la marea
Amb clorurs diferents IV Corrosió per clorurs Instal·lacions no impermeabilitzades Piscinesdels del medi marí en contacte amb aigua que presenti Piles de passos superiors o passarel·les en
un elevat contingut de clorurs no zones de neurelacionats amb l'ambient marí
Estacions de tractament d’aiguaSuperfícies exposades a sals dedesgel no impermeabilitzades
Taula 241.1: Classes generals d’exposició relatives a la corrosió de les armadures
50
2.4.2. Classes específiques d’exposició relativesa altres processos de deteriorament diferentsdels de la corrosió
L’EHE estableix tres classes específiques d’exposiciórelatives a processos de deteriorament per atac químic,atac gel-desgel, atac per sals fundents, abrasió i cavitació:
• Classe química agressiva • Amb gelades • Erosió
A continuació, s’inclou una taula de les classes específiquesd’exposició, les subclasses incloses a cada classe, ladesignació per a la seva identificació correcta, el tipus deprocés, la descripció dels elements i exemples de possiblessituacions en què es poden donar aquestes classesd’exposició.
Classe específiques d’exposició
Classe Subclasse Designació Tipus de procés Descripció Exemples
Química Dèbil Qa Atac químic Elements situats en un ambient Instal·lacions industrials amb substànciesagressiva amb un contingut de substàncies dèbilment agressives d’acord amb la taula 243.1
químiques capaç de provocarl’alteració del formigó amb una Construccions en proximitats d’àreesvelocitat lenta (vegeu la taula 243.1) industrials amb una agressivitat dèbil d’acord
amb la taula 243.1
Mitjana Qb Atac químic Elements en contacte amb aigua Dolos, blocs i altres elements per a dicsde mar
Estructures marines, en generalElements situats en un ambientamb un contingut de substàncies Instal·lacions industrials amb substànciesquímiques capaç de provocar amb una agressivitat mitjana, d’acord ambl’alteració del formigó amb una la taula 243.1velocitat mitjana (vegeu la taula243.1) Construccions en proximitats d’àrees
industrials amb una agressivitat mitjana,d’acord amb la taula 243.1.
Instal·lacions de conducció i tractament d’aigües residuals amb substàncies amb unaagressivitat mitjana, d’acord amb la taula 431.1
Forta Qc Atac químic Elements situats en un ambient Instal·lacions industrials amb substàncies ambamb un contingut de substàncies una agressivitat alta, d’acord amb la taula 243.1químiques capaç de provocarl’alteració del formigó amb una Instal·lacions de conducció i tractamentvelocitat ràpida (vegeu la taula d’aigües residuals amb substàncies amb una
243.1) agressivitat alta, d’acord amb la taula 431.1
Amb gelades Sense sals H Atac gel-desgel Elements situats en contacte Construccions en alta muntanyafundents freqüent amb aigua o zones amb
una humitat relativa mitjana Estacions hivernalsambiental a l’hivern superior al 75%i amb una probabilitat anual superioral 50% d’assolir, com a mínim,temperatures per sota dels -5 ºC
Amb sals F Atac per sals Elements destinats al trànsit de Taulers de ponts o passarel·les en zonesfundents fundents vehicles o vianants en zones amb d’alta muntanya
més de 5 nevades anuals o ambun valor mitjà de la temperaturamínima en els mesos d’hivern inferiorals 0 ºC.
Erosió E Abrasió i Elements sotmesos a desgast Piles de ponts en cursos d’aigua molt torrencialscavitació superficial Elements de dics i pantalans, així com altres
obres de defensa litoral, que es trobinElements d’estructures hidràuliques sotmesos a un fort onatgeen què la quota piezomètrica pugui Paviments de formigódescendir per sota de la pressió de Canonades d’alta pressióvapor de l’aigua
Taula 242.1: Classes específiques d’exposició relatives a la corrosió de les armadures
51
2.4.3. Classificació de l’agressivitat química
Per poder classificar l’agressivitat química com a atacdèbil (Qa), atac mitjà (Qb) o atac fort (Qc), els paràmetres
que la Instrucció EHE determina que cal tenir en comptei els seus rangs, en el medi aigua i en el medi sòl són elsde la taula següent:
Tipus de medi agressiu Paràmetres Tipus d’exposició
Qa Atac dèbil Qb Atac mitjà QcAtac fort
Aigua Valor de pH 6,5-5,5 5,5-4,5 < 4,5
CO2 agressiu 15-40 40-100 > 100(mg CO2 /l)
Ió amoni 15-30 30-60 >60(mg NH4
+/l)
Ió magnesi 300-1.000 1.000-3.000 > 3.000(mg Mg2+/l)
Ió sulfat 200-600 600-3.000 > 3.000(mg SO4
2-/l)
Residu sec 75-150 50-75 < 50(mg/l)
Sòl Grau d’acidesa > 20 (*2 ) (*2 )Baumann-Gully (*1)
Ió sulfat 2.000-3.000 3.000-12.000 >12.000(mg SO4
2-/k de sòl sec)
Taula 243.1: Classificació de l’agressivitat química
(*1) El grau d’acidesa Baumann-Gully és una mesura del contingut
dels ions hidrogen intercanviables que el component humus del
sòl és capaç d’alliberar. El procediment operatori consisteix a
pesar 100 g de la mostra preparada i a tractar-los amb 200 ml
de dissolució d’acetat sòdic 1 N (CH3COONa), durant 1 hora.
A continuació, es filtra la suspensió que s’ha format, sense rentar,
i es valora amb hidròxid sòdic, utilitzant fenolftaleïna com a
indicador. L’acidesa de Baumann-Gully s’expressa com el volum
d’hidròxid de sodi 0,1 N requerit per neutralitzar l’àcid acètic,
expressat en ml, per kg de sòl assecat a l’aire.
(*2) A la pràctica no es donen aquestes condicions.
52
2.4.4. Exigències de l’EHE per als formigons enfunció de l’ambient
Segons la classe d’exposició a què hagi d’estar sotmesal’estructura de formigó, determinada d’acord amb les
taules 241.1 i 242.1 dels apartats anteriors, l’EHE determinaels paràmetres de dosificació i el tipus de formigó ques’ha d’aplicar a la posada en obra, d’acord amb lesexigències següents:
Paràmetre de Tipus de Classe d’exposiciódosificació formigó
I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
Relació a/c màxima Massa 0,65 - - - - - - 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
Armat 0,65 0,60 0,55 0,55 0,50 0,45 0,45 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
Pretensat 0,60 0,60 0,55 0,50 0,45 0,45 0,45 0,50 0,45 0,45 0,55 0,50 0,50
Contingut mínim de Massa 200 - - - - - - 275 300 325 275 300 275
ciment (kg/m3) Armat 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
Pretensat 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
Taula 244.1: Relació aigua/ciment màxima i contingut de ciment mínim (s’ha de complir obligatòriament)
Paràmetre de Tipus de Classe d’exposiciódosificació formigó
I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
Resistència mínima
(N/mm2) Massa 20 - - - - - - 30 30 35 30 30 30
Armat 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30
Pretensat 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30
Taula 244.2: Resistències mínimes compatibles amb els requisits de durabilitat (recomanació, aplicació voluntària)
2.4.5. Tipus de ciments i addicions
La norma UNE 80 301:1996 estableix la composició delsdiferents tipus de ciments i la seva proporció en massa.Es classifiquen en 5 tipus de ciments:• CEM I: Ciment pòrtland• CEM II: Aquest tipus inclou 6 denominacions:• Ciment pòrtland amb escòria: CEM II/A-S; CEM II/B-S*
• Ciment pòrtland amb fum de sílice: CEM II/A-D• Ciment pòrtland amb putzolana: CEM II/A-P; CEM II/B-P• Ciment pòrtland amb cendra volant: CEM II/A-V; CEMII/B-V• Ciment pòrtland amb calcària; CEM II/A-L• Ciment pòrtland mixt: CEM II/A-M; CEM II/B-M• CEM III: Ciment d’alt forn
53
• CEM IV: Ciment putzolànic• CEM V: Ciment compost
(* Nota: els tipus d’addicions es designen amb les sigles següents: S:
Escòria d’alt forn; D: Fum de sílice; P: Putzolana natural; Q: Putzolana
natural calcinada; V: Cendra volant silícia; W: Cendra volant calcària; T:
Esquist calcinat; L: Calcària; LL: Calcària LL)
Les classes d’exposició a què hagi d’estar sotmesal’estructura determinaran el tipus de ciment i la composició.Els ciments recomanats per a les diferents classesd’exposició són els següents:
Designació de la Tipus de procés Ciments recomanablesclasse d’exposició (agressivitat provocada per) Tipus i subtipus
I Cap Tots
II Corrosió de les armadures d’origen CEM I; CEM II (tots els del tipus, amb addició de L, S, V, P, D, diferent al dels clorurs M, preferentment els CEM II/A) BL I; BL II (si és necessari, per
condicionants estètics)
III IIIa Corrosió de les armadures per clorurs CEM III; CEM II/S, CEM II/V (preferentment CEM II/B-V)IIIb d’origen marí CEM II/P (preferentment CEM II/B-P)IIIc CEM II/A-D
CEM IV (preferentment CEM IV/A)CEM V:CEM I (segons els casos particulars amb característiques addicionals MR)
IV Corrosió de les armadures per clorurs CEM I; CEM III, CEM II/S, CEM II/V (preferentment CEM II/B-V)d’origen no marí BL I (si és necessari per condicionants estètics)
CEM II/P (preferentment CEM II/B-P)CEM II/A-DCEM IV (preferentment CEM IV/A)CEM V
Q Qa Atac del formigó per sulfats Els indicats per a la classe d’exposició III, amb la característicaQb addicional SR o MR segons:Qc • En Qa MR
• En Qb SR• En Qc SR
Q Lixiviació del formigó per aigües pures, CEM IV; CEM V; CEM III; CEM II/P; CEM II/A-D;àcides o amb CO2 agressiu CEM II/S
Reactivitat àlcali-àrid Ciments de baix contingut en alcalins (≤ 0,60 Na2O equivalent)o amb addició de putzolana, escòria o fum de sílice
Taula 245.1: Tipus de ciment recomanable en funció de l’ambient
54
2.4.5.1. Optimització del ciment en funció dels agentsatmosfèrics
En la posada en obra d'una estructura de formigó cal teniren compte les circumstàncies del formigonatge, per tal
d'evitar l'aparició de problemes, i designar el tipus deciment o els additius més recomanats en funció de la taulasegüent:
CEM BL Addicionals
I II III IV V I II V SR MR BC
A-S B-S AD A-P B-P A-V B-V A-L A-M BM A B A B A
Formigonatge en temps 3 2 1 3 2 1 2 1 2 2 1 1 1 2 1 1 3 2 0 … … *fred
Formigonatge en ambients 2 2 1 2 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 … … …secs i sotmesos al vent
Insolació forta o 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 2 1 2 1 2 1 … … …formigonatge en tempscalorós
3: Molt adequat2: Adequat1: Utilitzable amb precaucions o tècniques especials o sense contraindicacions especials0: No indicat…: Aplicació per a la qual la característica addicional no és determinable*: Empitjora la valoració assignada prèviament (pot arribar a ser no indicada).
Circumstàncies Cimentsdel formigonatge
Un exemple de problemes que poden aparèixer si no esconsideren els agents atmosfèrics en el moment de laposada en obra és, per exemple, la circumstància entemps fred. A partir dels 5 ºC el formigó s’adorm i el procéss’atura. L’etapa més delicada comença un cop s’ha acabatl’adormiment i comença l’enduriment. Si l’aigua del formigófresc es gela abans de l’enduriment, no apareixenproblemes, però un cop ha començat l’enduriment sí quepoden aparèixer problemes de qualitat. Per tant, en tempsde fred és important decidir quan es comença l’obra.L’enduriment acostuma a començar al cap d’una hora imitja, per la qual cosa és millor començar l’obra a primerahora del matí, ja que després la temperatura que augmentaa mig matí ajuda positivament al procés d’enduriment.
2.4.6. Possibles patologies del formigó frescen la posada en obra de les fonamentacions
El formigó és una mescla íntima de ciment, àrid, aigua iadditius.
L’àrid forma l’esquelet del formigó i pot ser de naturalesacalcària, granítica o silícia. Normalment, en formigó,s’utilitzen àrids de 10 mm, tot i que es poden utilitzar àridsde diàmetres inferiors en funció de la distància de lesarmadures.
Els additius poden ser de molts tipus diferents: additiushidròfugs, impermeabilitzants, accelerants, airejants, etc.Hi ha diverses generacions. La primera generació d'additiusva ser el linosulfat. Ocasionava problemes perquè la sevaconcentració de sucre no era constant, fet que afectava
55
el procés d'adormiment i el retardava. A la segona generacióes va aconseguir estabilitzar la concentració de sucre ievitar que es retardés l'adormiment. La tercera generacióva ser la dels naftalens, que tenien un temps de vida méscurt. La quarta generació va ser la de les melamines, quetambé tenien un temps de vida molt curt; només eren útilsen el moment de la posada en obra. Posteriorment es vanmesclar els dos darrers, les melamines i els naftalens.Actualment s’apliquen èters policarboxílics i policarboxilats.
2.4.6.1. Paràmetres del formigó fresc
El procés d’enduriment del formigó té les etapes següents:1. Adormiment: és el període en què es pot modelar lapasta, sense que se'n vegi afectada la resistència.2. Principi de l’adormiment: s’inicia la rigidesa de la pasta.3. Final de l’adormiment: pèrdua de plasticitat de la pasta.4. Enduriment: període en què el formigó queda enduriti es comencen a formar les xarxes cristal·lines que lidonaran la duresa desitjada.
Una posada en obra en què no es respectin les relacionsaigua/ciment segons la classe d’exposició (ambient) a quèhagi d’estar sotmesa l’estructura (vegeu la taula 244.1),pot ocasionar diferents patologies a l’estructura de formigóo a la fonamentació posada en obra.
La relació aigua/ciment és el quocient entre els quilosd’aigua i els quilos de ciment que hi ha en un m3 deformigó fresc.
La relació at/c és el quocient entre l’aigua total i els quilosde ciment que s’empren per fabricar 1 m3.
La relació aef/c és el quocient entre l’aigua d’hidrataciódel ciment + l’aigua de treballabilitat i el ciment utilitzat perm3 de formigó.
Aleshores:aef = at – aigua d’absorció de l’àrid
Per a paviments, la relació a/c ha d’estar compresa entre0,40 i 0,60.
Cal ressaltar que, amb anterioritat a l’any 1998, momentd’entrada en vigor de la Instrucció EHE, no s'aplicavencontrols de qualitat tan estrictes ni es tenien en compteels condicionants relatius als agents atmosfèrics en laposada en obra o la classe d’ambient a què havia d'estarsotmesa l'estructura, motiu pel qual les fonamentacionso els paviments anteriors a aquesta data podrien presentaralguna de les patologies que es descriuen a continuació,les quals minven les capacitats impermeables delspaviments o de les estructures de formigó existents.
2.4.6.2.Patologies del formigó fresc
ExsudacióL’exsudació és una patologia que apareix a causa d’unamigració d’aigua cap a la superfície. Crea capil·lars iaugmenta la permeabilitat del formigó. D’altra banda, hiha aigua que queda atrapada i es creen buits sota lesarmadures, fet que redueix la seva adherència al formigó.A les operacions d’acabat, l’efecte és que la capa superficialpresenta poca resistència.
Per evitar l’exsudació s'aplica un contingut més elevat defins, es disminueix l’aigua i es poden utilitzar additius. Sies produeix exsudació, cal provocar l’evaporació mitjançantmètodes mecànics (ventiladors o aire calent).
Migració de l’aigua
Migració d’aigua cap a la superfície del paviment
Evaporació d’aigua
Formigó recentment col·locat
56
Retracció plàsticaLes causes que poden ocasionar una retracció plàsticasón situacions de pèrdua d’aigua i d’aire, fet que produeixuna reducció de volum en estat plàstic. Als pavimentsnomés es produeix en sentit vertical, i s’observa un descensde la superfície, amb la consegüent aparició de fissures ipèrdua de planor, a causa de la no-uniformitat del’assentament.
La magnitud del descens estarà relacionada amb l’espessordel paviment. Als paviments armats hi ha més probabilitatsque apareguin fissures, a causa de l’impediment queofereixen les armadures a l’assentament de formigó.
GuerxamentEl guerxament apareix a causa del gradient de temperaturesexistents entre la superfície i el fons de la llosa de formigó,que produeix allargaments diferents a ambdues. L’efecteque s’observa és un bombament de les vores (efectepagoda) amb la consegüent aparició de tensions. Elguerxament assoleix el seu valor màxim a les lloses, lalongitud de les quals oscil·la entre 50 i 60 vegades la dela seva espessor.
ExpansióL’expansió es pot produir quan té lloc un augment de latemperatura o del contingut d’humitat. En aquestapatologia, l’efecte observat pot ser l’entrada d’algunelement dur que pugui provocar l’esclat dels llavis de lajunta.
Altres problemes• Oxidació de les armadures per pèrdua de reservaalcalina del formigóEl formigó presenta un pH = 12 molt bàsic. Si el tipus deformigó és armat, normalment el corrugat de les armadurespateix una oxidació de la superfície. En un pH bàsic, elferro es passiva i ja no s’oxida més. Però si el pH delformigó baixa, per exemple, a causa de la carbonatació,a un pH < 10, el ferro es despassiva. L’oxidació del ferrode l’armadura fa que en disminueixi la secció i que notreballi a flexió, cosa que pot donar lloc al col·lapse del’estructura.
• Dosificació excessiva de l’aiguaSi no es respecta la relació a/c en la posada en obra delformigó i s’afegeix més aigua de la recomanada, es creenels típics “nius de grava”. D’altra banda és important que,perquè es mantingui bé la relació a/c, es tanqui l’encofrat,i s’eviti així la pèrdua d’aigua per les juntes. Un cop enduritel formigó, cal regar-lo, si convé, per evitar fissuracions,però no abans de l'enduriment. Les dosificacions s’hande respectar per aconseguir una bona qualitat de l’obra.
• Efecte matalàsUn altre problema que acostuma a aparèixer quan elpavimentador va massa ràpid i no respecta el tempsd’enduriment és l’efecte “matalàs”, que té lloc quan espassa la màquina de remolinar massa aviat i la relacióaigua/ciment a les capes intermèdies encara és elevada.Per solucionar l’efecte matalàs es poden afegir additiusaccelerants, tot i que és complicat i és necessari aconseguirun bon equilibri per solucionar l'efecte.
Una estructura de formigó amb una bona posada en obrapot tenir una vida útil de 50 anys. Però el fet de no respectarels paràmetres de dosificació o de no optimitzar el cimenten funció dels agents atmosfèrics existents en el momentde la posada en obra pot disminuir dràsticament la vidaútil de l'estructura, fins al punt de no garantir-ne lespropietats impermeabilitzants.
2.4.7. Caracterització de la impermeabilitzaciódels paviments existents
Tenint en compte la prevenció de la contaminació del sòlcom a característica que han d’aportar un paviment, unallosa o una estructura de formigó industrial dedicats al’emmagatzematge de substàncies perilloses o a altresactivitats que puguin generar el contacte de les esmentadessubstàncies amb el sòl, i tenint en compte tot el que s’haexposat a l’apartat 2.4, disposem de diverses eines perdiagnosticar l’estat dels nostres paviments existents.
57
2.4.7.1. Comprovació del formigó designat per a laposada en obra del paviment
La tipificació dels formigons s’ha de reflectir als projectesi al plec de prescripcions tècniques particulars del projecte,de forma que després de revisar aquesta informació espot fer una primera valoració de si el formigó emprat alpaviment o a l'estructura de formigó ha estat l'apropiat,d'acord amb les classes d'exposició generals o específiquesa què ha estat exposat.
Les propietats i la dosificació del formigó designat s'hande tipificar al projecte d'acord amb el format següent:
T – R / C / TM / A
OnT: Indicatiu que serà HM en el cas del formigó en massa,HA en el cas del formigó armat i HP en el cas del pretensat.
R: Resistència característica especificada en N/mm2. LaInstrucció EHE recomana utilitzar la sèrie següent: 20, 25,30, 35, 40, 45, 50, en la qual les xifres indiquen la resistènciacaracterística especificada del formigó a compressió a 28dies, expressada en N/mm2.
C: Lletra inicial del tipus de consistència: Tova, Plàstica,Seca, Fluïda
TM: Mida màxima de l’àrid en mil·límetres
A: Designació de l’ambient (vegeu la taula 241.1. declasses generals i la taula 242.1 de classes específiques
Un exemple de tipificació per al paviment industrial d'unazona d'un parc de tancs exposat a un possible atac químicfort d'una planta química ubicada en una ària molt properaal mar seria el següent:
HA – 30 / B / 20 / IIIa + Qc
On es dedueix, aplicant la taula 244.1, que el contingutmàxim de a/c ha de ser 0,45 i que el contingut mínim de
ciment ha de ser 350 k/m3 pel fet que es tracti de formigóarmat Qc.
Amb anterioritat a la Instrucció EHE de 1998 no s’aplicavencontrols tan estrictes de qualitat ni els condicionants relatiusals agents atmosfèrics en la posada en obra; tampoc noes tenia en compte la classe d'ambient a què havia d'estarsotmesa l'estructura. Es consideraven propietats deresistència, i el formigó designat per a paviments o llosesde formigó de magatzems o de zones de transvasamentde substàncies perilloses era l’H-175 o l’H-200. En aquestscasos, el manteniment, l’ús i les classes a què hagi estatexposada l’estructura, així com l’existència de fissures,esquerdes o juntes, determinarà si l’estructura de formigóexistent és impermeable i si pot garantir una no-contaminació del sòl en cas d’incidents.
2.4.7.2. Test de permeabilitat
Per conèixer les propietats d’impermeabilització ode permeabilitat d’un paviment de formigó es potefectuar un assaig de formigó aplicant la normaUNE –EN 12390-8:2001 d'assaigs de formigó endurit.Part 8: Profunditat de penetració de l’aigua sota pressió.La norma específica estableix un mètode per a ladeterminació de la profunditat de penetració de l’aiguasota pressió.
La penetració de l’aigua a les estructures de formigó esveu influïda pel grau de compactació, la presència dejuntes, fissures o heterogeneïtats, així com per la formade conservació.
L’assaig consisteix en l’extracció de testimonis, l’aplicaciósobre aquests d’aigua a una pressió creixent, el tall al'assaig brasiler de la mostra (tallat per generatriu) i el càlculde la profunditat mitjana de penetració, resultant d’efectuarla divisió entre l’àrea inclosa dins el front de penetració iel diàmetre o aresta de la proveta. L’àrea definida pel frontde penetració es determina sobre la superfície de fracturaque resulta d’efectuar l'assaig (vegeu la figura 2472.1).
58
Hi ha diversos laboratoris acreditats per efectuar aquestassaig (TISA, PAIMA, APPLUS, INTEMAC, etc.)
2.4.7.3. Test de carbonatació
La carbonatació és un deteriorament del formigó causatper la seva pèrdua d’alcalinitat. El pH adequat del formigóse situa entre 11 i 12, a causa del CO2. La reservad’alcalinitat és l’hidròxid càlcic. La carbonatació consisteixen la reacció del CO2 amb l’hidròxid càlcic, fet que dónalloc a la formació de carbonat i varia el pH del formigó. Apartir d’un pH d’entre 9 i 10, el ferro de les armadures escomença a oxidar, fet que pot donar lloc a una pèrdua deresistència de l’estructura.
Per diagnosticar si a l'estructura de formigó hi ha hagutcarbonatació es pot realitzar un test senzill amb fenoftaleïna,un indicador que canvia de color. Si canvia cap a un colorviolaci, significa que l'estructura no ha patit carbonatació.Si es torna de color rosa, aquest resultat pot indicarproblemes en l’estat del formigó.
2.4.8. Instruccions i normes UNE del formigóde referència de l’apartat 2.4.
• Instrucció del Formigó Estructural, EHE-08, (2008)aprovada pel Reial decret 1247/2008.• Norma UNE-EN 12390-8:2001 d’assajos de formigóendurit. Part 8: Profunditat de penetració d’aigua sotapressió.
Nota: les normes d’AENOR poden adquirir-se a la sevapàgina web: http://www.aenor.es/
2.5. Ús de l’aigua dels aqüífers
2.5.1. Introducció
En algunes zones industrials els aqüífers estan contaminatsper determinats paràmetres, en funció de les activitatsactuals o històriques que s'hagin desenvolupat en aquesteszones o a les zones ubicades aigües amunt. A les plantesde química fina o de laboratoris farmacèutics, l’aigua delsaqüífers acostuma a utilitzar-se per a processos auxiliars,per exemple, per a aigua de refrigeració, netejad’instal·lacions o altres. En funció de l’ús a què es destinil'aigua i de la seva qualitat, pot tractar-se prèviament outilitzar-se directament sense tractament. Un altre ús,també bastant estès, de les aigües extretes del subsòlmitjançant pous és el reg.
2.5.2. Requisits legals per a l’ús d’aigua delsubsòl per al reg
2.5.2.1. Ús d’aigua de pou per al reg
¿Què passa si l’empresa està ubicada sobre un aqüífercontaminat?Els pous d’extracció d’aigua d’un aqüífer han de ser
Profunditats màxima i mitja de penetració de l’aigua
Figura 2472.1
Àrea definidapel front de lapenetració.(S real)
Àrea definida perla profunditat mitjade la penetració(S’)
P mitja
P màx
H
ø
59
declarats i legalitzats mitjançant una resolució administrativaconcessionària de l'ús de l'aigua, la qual se sol·licita al'ACA mitjançant el model H0330 – Sol·licitud de concessiód’aigües superficials, d’aigües depurades i d’aprofitamentsd’aigües subterrànies de més de 7.000 m3/any, inclou laconstrucció de pous per a un volum superior a 7.000m3/any (vegeu la figura Fitxa model H0330).
A més d'emplenar el model H0330, s'ha de presentar:
• Documentació complementària en funció de l’ús ques’hagi de fer d’aquesta aigua. Per a aigua de reg d’ús enuna indústria, s’ha d’acreditar la titularitat de les terresbeneficiàries del reg i disposar del permís de la titularitatper efectuar el reg.
• Documentació tècnica genèrica, que ha de consistir en:- Memòria de l’aprofitament. Relació d’usos i justificaciódels cabals sol·licitats, basats en dotacions admissiblesi valors demostrables.- Mapa topogràfic d’escala 1:5.000, on s’ubiqui la captació,els equips d'impulsió i les conduccions o les canals dedistribució de l'aigua.- Distància a captacions destinades a ús de la boca, dinsd’un radi orientatiu de 200 m, d’acord amb la informacióque proporcioni el municipi sobre el subministrament avivendes aïllades o veïnats que no tinguin accés a la xarxamunicipal.- Definició del traçat i del dimensionament dels elementsnecessaris per portar l’aigua fins al punt de destinació.
• Documentació tècnica específica en funció de l’origeni el cabal d’aigua sol·licitat: ha de consistir, en el cas del’aigua subterrània, si el Qeq < 8 l/s o bé 8 < Qeq < 4 l/sdins d’un aqüífer classificat, en un assaig de bombament.
• Documentació tècnica específica en funció de l’ús previstd’aigua per a reg:
• Balanç hídric i estudi agronòmic
• Dispositiu de control del medi
La sol·licitud es tradueix en una resolució de concessióde l’ús de l’aigua de pou en què s’estableixen els requisitsque s’han de complir en funció de l'ús que se li hagi dedonar a l'aigua. Com s’observa per la relació dedocumentació detallada, no és necessari controlar laqualitat de l’aigua subterrània destinada al reg, fet quepermet fer-ne un ús directe.
D’altra banda, tenint en compte el reg des del punt devista administratiu, tant si es realitza amb aigua de la xarxao amb aigua de pou, es declara a la DUCA. Els paràmetresd’entrada d’aquestes aigües disposen de coeficientscorrectors en el cànon de l’aigua. L’explotació de l’aiguad’un pou per a reg implica, a més de disposar d’uncomptador, remetre els consums mitjançant el model B6trimestralment a l’ACA.
Atesos els nous requisits de la normativa de contaminacióde sòls, encara que actualment l’ACA no sol·liciti unavigilància de la qualitat de l’aigua subterrània per a l’úsper a reg, és recomanable dur a terme una anàlisi del’aigua utilitzada en cas que se sospiti o se sàpiga quel’aqüífer està contaminat. Aquesta anàlisi ha d'incloure elsparàmetres establerts al Reial decret 9/2005, amb l'objectede descartar un risc d'acumulació o de concentració delscontaminants en el sòl de les zones enjardinades.
Tal com va recomanar l’ARC a la reunió de consultes del'IPS (vegeu l’apartat IPS), en cas que una empresa tinguiconstància que el seu sòl està contaminat perquè es trobaa sobre d’un aqüífer contaminat, s’aconsella demanarinformació sobre la zona per escrit a l’ACA i preguntar sila zona en qüestió està considerada per aquesta agènciacom una zona contaminada. Cal demanar resposta perescrit. En aquests casos, el que l’Administració pot sol·licitarés una justificació que l’empresa no aporta contaminacióal sòl, per exemple, efectuant una anàlisi aigües amunt iuna altra aigües avall, i comparar els resultats. En aquestscasos, és recomanable haver fet aquestes anàlisisinternament per conèixer la situació abans quel’Administració les sol·liciti.
60
2.5.2.2. Ús d’aigua d’orígens diferents als de xarxao pou
En cas que es desitgi utilitzar per al reg de zonesenjardinades aigua residual de procés, aigües residualsdepurades, aigües regenerades, aigües pluvials o unamescla d’ambdues, és necessari sol·licitar un permísd’abocament per fertirrigació. Actualment, aquestspermisos s'inclouen a l'autorització o llicència ambientalde la IIAA.
L’ús d’aquestes aigües es considera un abocament perfertirrigació, ja que l’aigua de reg es filtra al subsòl, pertant és necessari garantir la qualitat de l’aigua amb quèes rega. Al final del període d’elaboració d'aquesta guia,ha entrat en vigor el Reial decret 1620/2007, de 7 dedesembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de lareutilització de les aigües depurades (BOE 294 de8.12.2007). El Reial decret estableix a l’art. 4 els usosadmesos per a les aigües regenerades, que són els indicatsa l’annex I.A., així com la qualitat exigida.
Per a altres supòsits de reutilització de l’aigua per a usosno inclosos a l'annex I.A., l'organisme de conca exigiràles condicions de qualitat que s'adaptin a l’ús més semblantdels que es descriuen a l’annex mencionat.La reutilització d’aigües procedents d’un aprofitamentrequereix una concessió administrativa. La sol·licitud delpermís ha d’incloure la presentació d’una memòriaexplicativa amb el contingut següent:
a. Característiques de l’activitat.
b. Localització exacta del punt en què es produiràl’evacuació, la injecció o el dipòsit de les aigües residualsen un ortofotomapa 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic deCatalunya o en un mapa topogràfic 1:5.000 de l’InstitutCartogràfic de Catalunya. Cal especificar les coordenadesUTM i el nom del curs públic receptor dels abocaments.
c. Característiques quantitatives i qualitatives delsabocaments.
d. Descripció succinta de les instal·lacions de depuracióo eliminació i de les mesures de seguretat per evitarabocaments accidentals, així com dels instruments decontrol.
e. Cabal màxim que podrà tractar l’estació depuradora.
f. Projecte d’obres i instal·lacions de depuració, subscritper un tècnic competent. S’ha de presentar perquadruplicat.
g. Estudi hidrogeològic preceptiu en cas que l’abocamentpugui donar lloc a la infiltració o a l’emmagatzematge desubstàncies susceptibles de contaminar aqüífers o aigüessubterrànies, en què se’n demostri la innocuïtat
h. Documents acreditatius de la propietat dels terrenysque s’hagin d’ocupar o permís dels propietaris.
i. Plànols:- Situació general de l’establiment en un mapa topogràfic1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en quès’especifiquin les coordenades UTM.- Detall de l’establiment en un mapa a escala 1:1.000, enquè s’indiquin les xarxes d’evacuació de les aigües residualsi el punt o els punts d'abocament.j. Si una part o la totalitat de les aigües residuals depuradessón aplicables al reg (fertirrigació), s’ha de presentar lafitxa de reg degudament emplenada, d’acord amb el modelque hi ha al web de l’ACA, al cantó del formulari desol·licitud (vegeu la figura Fitxa de reg H0372).
A causa de la recent entrada en vigor del Reial decret1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el règimjurídic de la neutralització de les aigües depurades, l’ACAencara no ha modificat els seus impresos de sol·licitud,tot i que és necessari presentar, a més d'aquestadocumentació relacionada, la informació detallada a l'annexII del Reial decret 1620/2007.
61
Figura 2522.1 Fitxa H0330 de sol·licitud de concessió d’aigües subterrànies (pàgina 1/2)
62
Figura 2522.2. Fitxa H0330 de sol·licitud de concessió d’aigües subterrànies (pàgina 2/2)
63
Figura 2522.3. Fitxa de reg que s’ha d’emplenar (H0372) (pàgina 1/2)
64
Figura 2522.4. Fitxa de reg que s’ha d'emplenar (H0372) (pàgina 2/2)
65
2.5.2.3. Límits legals per al reg amb aigüesreutilitzades
En el permís d'abocament o fertirrigació, l’ACA especificaque, a les sol·licituds, es tindran en compte els criterissanitaris per a l’aplicació d’aigua residual depurada oregenerada en el sòl, inclosos dins el redactat “Prevenciódel risc sanitari derivat de la reutilització d’aigües residualsdepurades per a reg”, del Departament de Sanitat iSeguretat Social (Direcció General de Salut Pública)
Això es tradueix en el fet que cal garantir que la qualitatde l’aigua utilitzada no afecti la salut, raó per la qual és
necessari complir amb la reglamentació de control iprevenció de la legionel·losi.
El recent Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, queestableix el règim jurídic de la reutilització de les aigüesdepurades, ja en vigor, estableix la qualitat de les aigüesreutilitzades depurades o regenerades en els seus diferentsusos i el programa de vigilància. El reg dels jardins de lesplantes industrials del sector farmacèutic s'emmarcaria al’annex I.A. Usos urbans, Qualitat 1.1. Residencial a) regde jardins privats. Els valors màxims admissibles són elssegüents:
Web de consulta de l’ACAhttp://mediambient.gencat.net/aca/ca//tramitacions/
1. Usos urbans Nematodes E. Coli Sòlids en Terbolesa Altres criterisqualitat 1.1. intestinals suspensióresidencial
a) Reg de jardins 1 ou/10 l 0 UFC/100 ml 10 mg/l 2 UNT Altres contaminants inclosos a l’autorització privats d'abocament d’aigües residuals: cal limitar-ne
l’entrada al medi ambient. En cas que es tractide substàncies perilloses, cal garantir el respectede la Norma de qualitat ambiental (vegeu l’art.245.5.a del RD 849/1986, d’11 d’abril, modificatpel RD 606/2003 de 23 de maig.
L’annex I.B. estableix la freqüència mínima de mostratge i d’anàlisi
per a cada paràmetre. En cas de reg de zones enjardinades amb
aigua reutilitzada, les freqüències mínimes d’anàlisi han de ser
les següents:
1. Usos urbans Nematodes E. Coli Sòlids en Terbolesa Altres contaminants Altres criterisqualitat 1.1. intestinals suspensióresidencial
a) Reg de jardins Quinzenal 2 cops per Setmanal 2 cops per L’organisme de conca valorarà la Mensualprivats setmana setmana freqüència d’anàlisi sobre la base
de l’autorització d’abocament i del tractament de regeneració
a
67
Fase IIInstal·lacions i opcions
tècniques
3 Instal·lacions
68
3.1. Conclusions de les visites fetes ales instal·lacions de les empreses queparticipen al grup de treball
3.1.1. Objecte de les visites
El reconeixement del tipus i l’estat de les instal·lacionspotencialment contaminants del sòl, així com la detecció depossibles problemes comuns i solucions adoptades, ha estatel criteri aplicat a les visites que s’han fet a les plantes deproducció de totes les empreses del grup de treball. La revisiós’ha plantejat pensant més en les situacions potencials decontaminació, d’acord amb les instal·lacions i metodologiesexistents de cara al futur que no pas en programes de resolucióde situacions passades. En aquest context, la finalitat de lesvisites s’ha centrat en:
• Identificar zones on es duen a terme activitats potencialmentcontaminants del sòl pròpies de la química fina farmacèutica ide la fabricació d’especialitats farmacèutiques.• Recollir els detalls constructius de les instal·lacions existentsen aquestes zones.• Identificar millores per poder orientar en possibles solucionscorrectives i preventives disponibles per garantir la no-contaminació del sòl.
A les visites, s’ha dut a terme un reconeixement de les instal·lacionspotencialment contaminants del sòl i s’han consultat els projectesd’aquestes zones. Els resultats obtinguts es detallen als apartatsque vénen a continuació.
3.1.2. Zones potencialment contaminants del sòlque requereixen instal·lacions preventives
Les zones o els elements amb un potencial de contaminaciódel sòl que requereixen paviments impermeables o sistemesde retenció de possibles abocaments pel tipus d’activitats isubstàncies que s’hi emmagatzemen o s’hi manipulen, enplantes del sector farmacèutic, són principalment els següents:
69
les sales disposen de paviments continus tècnics ambbase de resina epoxi, d’elevada resistència i durabilitat,amb mitges canyes llises a tot el perímetre de les sales.Aquests paviments tècnics continus garanteixen unaimpermeabilització total del sòl.
Les zones de neteja de producció i les zones de serveisauxiliars també disposen de paviments impermeables.
Les aigües de neteja generades a les sales de producció,de neteja i de serveis auxiliars són transportades cap a ladepuradora o a estacions de pretractament (on es pretracta
3.1.1.1. Situació actual dels laboratorisfarmacèutics
Producció i laboratoris
El compliment de les Normes de Correcta Fabricació(d’ara endavant NCF) que són d’aplicació als laboratorisfarmacèutics al seus sistemes de gestió de la qualitat,comporta per si mateix el bon estat dels paviments deles zones productives i dels laboratoris, així com la no-existència d’esquerdes ni de fissures que puguin provocarcontaminacions a les sales des del sòl. En tots els casos,
Zones d’emmagatzematge superficial
• Cubetes de retenció de la zona d’emmagatzematge superficial de productes corrosius i zones de bombes de transvasament.• Cubetes de retenció de les zones d’emmagatzematge superficial de líquids inflamables, tòxics o altres substànciesperilloses diferents dels corrosius/Parcs de tancs o dipòsits fixes aeris i zones de bombes de transvasament.• Zona de càrrega i descàrrega (carregadors) de substàncies inflamables i zona de bombes de transvasament.• Zona de càrrega i descàrrega de productes corrosius i zona de bombes de transvasament.• Trajectes de racks des de zones d’emmagatzematge de matèries primeres o productes intermedis cap a producció, i desde producció cap a magatzems de productes intermedis, productes acabats o residus.• Zona d’emmagatzematge superficial de recipients mòbils i les seves àrees de càrrega i descàrrega.• Zona d’emmagatzematge superficial de residus i canals o conduccions de recollida enterrades de possibles abocaments.• Zones d’emmagatzematge intermedi de recipients mòbils de transvasament intern.• Zona d’emmagatzematge superficial de reactius o productes utilitzats en el procés de depuració.
Dipòsits enterrats
• Dipòsits enterrats de matèries primeres o combustibles i els trajectes enterrats de les conduccions cap a punts de consum.• Dipòsits enterrats de retenció, neutralització, homogeneïtzació i altres etapes de la depuradora d’aigües residuals.
Producció, laboratoris i serveis auxiliars
• Zones de procés situades en plantes baixes o soterranis.• Zones de recuperació de dissolvents i zona de bombes de transvasament.• Zones de serveis auxiliars (plantes d’energia, d’aigua, tallers de manteniment o altres).
Sistemes de sanejament i conduccions enterrades
• Elements de la xarxa de sanejament d’aigües residuals de producció: arquetes, pous de bombament, etc. i trajectes deles conduccions enterrades d’aigües residuals de procés cap a la depuradora.• Elements de la xarxa d’aigües pluvials potencialment contaminables, arquetes, etc. i trajectes de les conduccions enterrades.• Trajectes de la xarxa de drenatge o de recollida de possibles abocaments i els seus elements (arquetes, dipòsits o bassesde retenció) del pla d’emergència.
Transport
• Zones de trànsit habitual a la planta (carrers) de camions cisterna, carretons elevadors o altres transports mecànics desubstàncies perilloses interns de la planta.
Taula 312.1: Zones potencialment contaminables, plantes química fina i laboratoris farmacèutics
70
l’aigua amb un procés de neutralització i homogeneïtzació),generalment mitjançant conduccions amb algun tramenterrat.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte enel manteniment preventiu d’aquestes zonesEstat dels trams enterrats de les conduccions queduen l’aigua des de les sales de producció, neteja,laboratoris o zones de serveis auxiliars fins a ladepuradora o estacions de pretractament.
Zones d’emmagatzematge superficial
• Magatzem de recipients mòbils: Als magatzems derecipients mòbils hi conviuen diferents classes desubstàncies, si cal amb separacions d’incompatiblesmitjançant parets d’obra o amb armaris específics per ales substàncies més perilloses. El sòl està protegit ambun sistema de paviment de formigó armat amb acabatremolinat i addició de quars, amb xarxa de drenatge pera la recollida de possibles abocaments accidentals capa arquetes o dipòsits enterrats d’obra.• Magatzems de tipus gàbia per a residus líquids:Les plantes més petites disposen de gàbies o armarisdotats d’una cubeta inferior de recollida de possiblesabocaments, situats sobre paviment de formigó.Magatzem sitja: El paviment d’aquest tipus demagatzems és de formigó armat amb acabat remolinati addició de quars, en alguns casos amb tractamentssuperficials de protecció i impermeabilització mitjançantresines.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte enel manteniment preventiu d’aquestes zones
Estat del paviment dels magatzems més antics.Algunes característiques geotècniques del sòl sobreel qual s’han construït poden generar esquerdes ifissures en el paviment; per exemple, sòls amb unalt contingut d’argiles. En aquests casos, s’estableixla fonamentació amb llosa de formigó.
Estat de les arquetes o dipòsits de recollida delsabocaments accidentals dels magatzems.
Compatibilitat de l’arqueta amb l’abocament que hade recollir i previsió d’abocaments simultanis desubstàncies incompatibles.
Presència d’embornals d’aigües pluvials a prop delsmagatzems gàbia de residus líquids, especialmentsi la retenció de possibles abocaments està previstaamb una cubeta que recull l’abocament per fissura,però no l’abocament per bolcada de l’envàs.
Dipòsits enterratsL’emmagatzematge de substàncies perilloses en dipòsitsenterrats no és una solució gaire estesa. En els casos enquè hi ha dipòsits enterrats, solen ser de combustible(gasoil) o d’inflamables (dissolvents) i disposen de sistemade detecció de fuites (sondes de buit) i sistemes de retenció(doble camisa o cubeta).
Dipòsits aerisEstan situats en magatzems superficials (parcs de tancs)sobre paviment de formigó armat. Solen ser dipòsits pera l’emmagatzematge de dissolvents (alcohol). Estan enbon estat, legalitzats i revisats periòdicament segons lanormativa APQ.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte enel manteniment preventiu dels dipòsits
La normativa actual APQ per a dipòsits enterratsexigeix un sistema de retenció i detecció de fuites,o mesures de prevenció substitutives si no escompleixen aquests requisits pel fet de ser dipòsitsinstal·lats amb anterioritat als nous requisits. Lanormativa anterior no exigia aquestes mesures i laperiodicitat de les revisions era menys freqüent (10anys). Actualment, els dipòsits enterrats desubstàncies inflamables han de ser revisats per unaentitat acreditada cada 5 anys.
Pel que fa als tancs aeris, també hi ha nous requisitsa les ITC MIE APQ.
71
3.1.1.2. Situació actual de les plantes de química finafarmacèutica
Zones de produccióLes sales disposen d’un sistema de paviment amb lasuperfície tractada amb resines o làmines sintètiques. Leszones on es manipulen productes corrosius tenen panotsde gres ceràmic antiàcid i morter antiàcid a les juntes i ala col·locació dels panots, que garanteixen laimpermeabilització del paviment. Les canals que recullenles aigües de neteja d’aquestes zones també estanprotegides amb panots de gres antiàcid gairebé sempre,o bé són d’un material compatible amb les aigües residualsque han de transportar.
Hi ha zones adscrites a Producció, com ara les zones derecuperació o destil·lació de dissolvents, que disposend’un paviment de formigó armat amb un acabat més omenys impermeabilitzant.
Zones de serveis auxiliarsLes sales de calderes, les plantes de fabricació d’aiguapurificada, els tallers de manteniment, la depuradora, etc.solen tenir un paviment de solera de formigó o formigóarmat, algunes amb tractaments d’impermeabilització i enaltres casos sense tractaments de protecció de la superfíciedel formigó.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes zones
Estat de les canals de recollida de les aigües de neteja,dels paviments de les zones de producció (envasament)o de zones on es produeixen transvasaments desubstàncies perilloses i on pot haver-hi algun abocamentaccidental.
Estat del paviment de les zones de serveis auxiliars(sales de calderes) d’instal·lacions més antigues (vegeuels possibles deterioraments del paviment a l’apartat2.4.).
Estat del paviment de zones de recuperació de residusadscrites a producció i del paviment de recorregut de lesaigües pluvials potencialment contaminables o possiblesabocaments que hi pugui haver en aquesta zona.
Estat de la xarxa de drenatge de recollida de possiblesabocaments i compatibilitat dels materials que formen lesconduccions d’aquesta xarxa amb les substàncies líquidesque han de transportar.
Zones d’emmagatzematge superficial
Magatzem de matèries primeres de recipients mòbils: Hiconviuen diverses classes de substàncies, amb separacionsde substàncies incompatibles mitjançant paret d’obra. Tambés’opta per magatzems separats per a les substàncies quetenen requisits d’emmagatzematge més específics (oxidants,reductors, incompatibles amb aigua, tòxics o corrosius). Elpaviment d’aquests magatzems sol ser de formigó armat iacabat remolinat amb addició de quars. El paviment té unpendent per a la recollida de possibles abocaments cap aarquetes o dipòsits d’emergència enterrats i, en alguns casos,revestiments superficials amb resines (epoxi o de poliuretà, ouna combinació de les dues, segons el materialemmagatzemat).
Zones d’emmagatzematge intermedi de recipients mòbils:Són zones on s’emmagatzemen recipients mòbils desubstàncies que estan en trànsit, des de Producció cap aaltres zones de producció (intermèdies) o cap a zonesd’emmagatzematge. Aquestes zones estan pavimentadesamb formigó.
72
Magatzem de residus: Solen tenir paviment de formigó enmassa o armat, en alguns casos amb tractaments superficialsmitjançant resines. Els residus líquids especials es podenemmagatzemar en un parc de tancs, amb zona de càrregai descàrrega per retirar-los mitjançant un camió cisterna, oen recipients mòbils (bidons o garrafes paletitzats, contenidorsde 1.000 litres, etc.).
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes zones:
Risc d’accés de possibles abocaments a la xarxa depluvials a les zones d’emmagatzematge intermedi ode trànsit. Estat del paviment i sistemes de retencióde possibles abocaments en aquestes zones.
Estat del paviment i recollida d’abocaments de leszones de residus líquids emmagatzemats en recipientsmòbils, especialment els corrosius.
Estat de la xarxa de drenatge i compatibilitat del tipusde conduccions i arquetes amb els residusemmagatzemats. Capacitats de les arquetes o delssistemes de retenció previstos per a la recollida delspossibles abocaments.
Conduccions i xarxes d’aigües residuals industrials
Els racks que porten les matèries primeres a producció,els productes intermedis a dipòsits o els residus líquids adipòsits per lliurar-los al gestor autoritzat, són compatiblesamb les substàncies que transporten. En recorregutsllargs, no solen tenir sistema de retenció d’abocamentsal llarg de tot el trajecte. Tanmateix, en cas de ruptura ofuita important, el possible abocament es reté mitjançantel sistema previst de recollida d’abocaments del plad’emergència general de la planta.
Les conduccions d’aigües químiques resultants del procésproductiu o de possibles abocaments que hi pugui haver
en aquesta zona, porten les aigües cap a la depuradorainterna de la planta. Aquestes conduccions solen ser degres vitrificat, de polietilè termosoldat o d’acer inoxidablesoldat. En alguns dels seus trams tenen proteccions ambsolera de formigó hidrofugat. En algun cas, els trams deconduccions de sortida de la depuradora cap al puntd’abocament s’han protegit amb tractaments derecobriment interior mitjançant una aplicació de resinaepoxi i una polimerització amb aire calent sota pressió.
A les noves plantes o a les noves ampliacions, s’instal·lenxarxes de conduccions aèries cap a la depuradora perreduir el risc d’infiltracions accidentals al sòl i facilitar elmanteniment.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes zones
Protecció del sòl i retenció de possibles fuites oabocaments al llarg de tot el recorregut dels racks.
Cal incloure a les tasques de manteniment preventiula revisió periòdica del racks.
Protecció de racks contra col·lisions de camions enrecorreguts llargs que passin per carrers o zones detrànsit de vehicles.
Estat dels elements auxiliars de la xarxa interna desanejament d’aigües industrials (arquetes, pous,estacions de bombament, etc.) i de les conduccionsenterrades.
A les plantes depuradores, estat dels sistemes derecirculació a la capçalera de planta (sobreeixidors,conduccions enterrades, sistemes de retenció, controlde sobreeiximents o altres).
73
Dipòsits enterrats
• Dipòsits de matèries primeresLa majoria de dipòsits de matèries primeres de les plantesde química fina farmacèutica són aeris, i es col·loquen enparcs de tancs amb paviment de formigó armat,impermeable, amb sistemes de retenció efectius. En elcas de substàncies APQ, aquestes instal·lacions estanlegalitzades i revisades. En alguns casos, als dipòsitsenterrats, s’hi emmagatzemen substàncies inflamables(dissolvents o solucions amb dissolvents) o altres que nocontenen substàncies perilloses (aigua desionitzada).
• Dipòsits de residus líquidsAvui dia, els dipòsits de residus líquids són aeris.Puntualment, es poden utilitzar alguns dipòsits enterratsper emmagatzemar residus líquids de producció, però lamajoria estan en desús.
• Dipòsits de combustiblesEl gasoil utilitzat per generar vapor en calderes oclimatització es pot emmagatzemar en dipòsits enterrats.Algunes plantes tenen dipòsits actualitzats, que compleixenels nous requisits de la normativa vigent i disposen dedoble camisa, amb sistema de detecció de fuites o cubetade retenció de possibles fuites o abocaments. Tanmateix,hi ha dipòsits més antics, encofrats amb solera de sorra,instal·lats segons les normatives anteriors, on han calgutmesures preventives per evitar la contaminació del sòl encas de fuita.
• Dipòsits de sistemes de depuracióLa majoria de dipòsits enterrats o semienterrats de lesplantes químiques són a les estacions depuradores (dipòsitsd’homogeneïtzació, decantadors, reactors biològics, etc.).Els dipòsits de neutralització i homogeneïtzació d’obrasolen tenir un tractament superficial impermeabilitzant ambrevestiments de resines epoxi o panot de gres antiàcid.Es du a terme un manteniment preventiu, generalmentanual, que consisteix a netejar, comprovar el bon estat del’interior dels dipòsits i reparar el revestiment, si cal.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes zones
La normativa actual per a dipòsits enterrats exigeix unsistema de retenció i detecció de fuites. En el cas dedipòsits anteriors a aquesta normativa que no disposind’aquests requisits, es poden aplicar mesures deprevenció substitutives. Per legalitzar aquests dipòsits,cal presentar una sol·licitud a la Secretaria d’Indústriadel Departament de Treball i Indústria de la Generalitatde Catalunya, i adjuntar un projecte dut a terme perun tècnic competent que descrigui la solució tècnicaalternativa, que pot ser: reduir la periodicitat de lesrevisions establertes per la normativa actual vigent,mesurar en continu el nivell dels dipòsits enterrats icontrastar-ho amb els consums per poder identificarcom més aviat millor possibles pèrdues i, en cas defuita, el transvasament immediat del producte a untanc auxiliar (vegeu la Disposició addicional primeradel RD 379/2001 per a Instal·lacions que no puguincomplir les prescripcions establertes en les ITC i laDisposició addicional tercera de Revisions i inspeccionsperiòdiques de les instal·lacions existents).
Revisar i comprovar periòdicament l’estat dels dipòsitso basses de tractament de les aigües residualsindustrials de l’estació depuradora que estiguinenterrades o semienterrades.
Xarxes de drenatge i pluvials potencialmentcontaminables
Les xarxes de drenatge recullen possibles abocamentslíquids. Algunes plantes tenen sistemes que poden derivaraigües pluvials contaminades cap a una xarxa de drenatge.Formen part del pla d’emergència general de la planta, iestan constituïdes per una xarxa de conduccions cap aun dipòsit o bassa de grans dimensions (calamity bassin),en alguns casos també previstos per a la retenció d’aigüesd’incendi. Aquestes basses o dipòsits finals de retenció
74
solen ser de formigó armat. En alguns casos, tenenrevestiments de sorra o tractaments superficials ambresines.
També poder ser sistemes ubicats a determinades zoneson es pugin produir abocaments (per exemple, unmagatzem amb recollida de possibles abocamentsmitjançant un clavegueró central cap a un dipòsit o unaarqueta propera enterrada).
Les conduccions enterrades de les xarxes de drenatgesolen ser de formigó vibropremsat. A les novesactualitzacions, s’instal·len conduccions de gres antiàcido de polietilè, i es col·loquen vàlvules en origen quepermeten:• Retenir i controlar el líquid en un envàs.• Derivar els líquids cap a la xarxa d’aigües pluvials (en elcas d’aigües no contaminades).• Transportar el líquid al dipòsit d’emergència (en el casd’abocaments importants).
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes xarxes
Les arquetes o els elements de retenció de les xarxesde drenatge han de ser compatibles amb el possibleabocament que han de transportar o retenir per tald’evitar filtracions al sòl. Els parcs de tancs de corrosiusi les estacions de càrrega i descàrrega tenen canalsde recollida i arquetes revestides de gres antiàcid otractaments amb resines. Als magatzems de recipientsmòbils on comparteixen espai diverses classes desubstàncies, també cal preveure la compatibilitat delselements de drenatge amb les possibles substànciesque es puguin abocar i la incompatibilitat de possiblesabocaments simultanis.
Compatibilitat de les conduccions de la xarxa dedrenatge amb l’abocament potencial que han detransportar (especialment en traçats llargs). Estat deles conduccions.
Xarxa de pluvials amb embornals no connectats a laxarxa de pluvials, cap a sòls drenants.
Dipòsits aeris
• Parcs de tancs d’inflamables/tòxics i zones de càrregai descàrregaSón zones legalitzades APQ amb paviment de formigóarmat, en alguns casos, amb tractaments superficials delformigó mitjançant resines i zona de càrrega i descàrrega,en compliment dels requisits ITC MIE APQ-1 d’Inflamablesi la MIE APQ-7 de Líquids tòxics. Posseeixen mesures deseguretat per prevenir els vessaments amb sistemes quegaranteixen que no hi hagi sobreompliments dels dipòsits,mitjançant elements de seguretat com indicadors de nivelli alarmes independents d’alt nivell amb vàlvules de bloqueigmanuals o automàtiques.
• Parc de tancs de corrosius i zona de càrrega i descàrregaZones legalitzades d’acord amb ITC MIE APQ-6 deCorrosius, amb paviment de formigó armat, amb panotde gres ceràmic antiàcid o amb tractament de superfíciemitjançant resines de poliuretà. La zona de càrrega idescàrrega també té un revestiment impermeabilitzant iprotector amb panot de gres antiàcid, en compliment dela ITC MIE APQ-6 (vegeu-ne el detall a la figura 3112.1).Igual que al parc de tancs d’inflamables, disposen demesures de seguretat per prevenir els vessaments ambsistemes que garanteixen que no hi hagi sobreomplimentsdels dipòsits, mitjançant elements de seguretat comindicadors de nivell i alarmes independents d’alt nivell ambvàlvules de bloqueig manuals o automàtiques.
Aspectes que cal vigilar o tenir en compte en elmanteniment preventiu d’aquestes xarxes
Nous requisits de la normativa APQ per a parcs detancs d’emmagatzematge de substàncies perillosesen dipòsits aeris.
Retenció de possibles abocaments i impermeabilitzaciódel paviment on estan situades les bombes de la zonade càrrega i descàrrega.
75
3.1.1.3. Incidents o accidents potencials
Els incidents o accidents potencials més habituals sónabocaments de volum no significatiu de matèries primereso residus a causa de la manipulació i el transvasamentconstant a recipients mòbils. En un sistema de gestióambiental, cal identificar els aspectes ambientals relacionatsamb el sòl. Aquests aspectes es poden avaluar segons elmètode determinat per a aspectes en situació anormal,accidental o potencial que s’estableixi. Entre d’altres, elsaspectes que es poden avaluar a les plantes del sectorfarmacèutic són els següents:• L’abocament d’una substància perillosa en una zona ambpaviment no 100% impermeable o no protegida.• L’abocament en transport o des d’un camió cisterna enuna zona no protegida 100% impermeable.
• La ruptura d’un rack per col·lisió amb un vehicle.• L’accés de possibles abocaments de substàncies perillosesa la xarxa de pluvials no protegida.• Fuites cap al subsòl:- Des de la xarxa d’aigües químiques enterrada- Des de sistemes de conductes de retorn d’estaciódepuradora- Des de cubetes en mal estat- Des de paviments de zones d’emmagatzematge en trànsiten mal estat- Des de dipòsits enterrats antics.- Des de basses de l’estació depuradora enterrades osemienterrades- Des d’una xarxa de drenatge no compatible amb el possibleabocament que ha de recollir
Figura 3112.1: Detalls d’estació de càrrega i descàrrega de líquids corrosius
76
3.2. Solucions per prevenir lacontaminació del sòl en estructuresi paviments de formigó existents
3.2.1. Rehabilitació i protecció de paviments(rearranjaments amb pegats (reparcheo), rebaves iautoanivellants)
La rehabilitació i protecció de paviments de formigó existentsen zones d’emmagatzematge, producció, serveis auxiliars oaltres on es manipulin substàncies perilloses a les plantesquímiques o als laboratoris farmacèutics, és una solució viableper garantir les propietats impermeables de les superfícies onhi ha un potencial de contaminació del sòl, especialment a lesestructures o als paviments de formigó deteriorats o col·locatssense tenir en compte els requisits de la instrucció EHE de l’any1998.
El tractament que cal aplicar depèn del tipus d’accions quepuguin entrar en contacte amb el paviment que cal rehabilitar,i dels requisits i condicionants que interessin segons l’ús de lazona:
Accions• Accions mecàniques: de tipus impacte, abrasió o càrregues.• Físiques: temperatura o intempèrie.• Químiques: àcids /àlcalis o olis/greixos/combustibles.• Laborals o estètiques: higiene i neteja, superfícies antilliscants,estètica.
Requisits• Durabilitat: entenent per durabilitat la capacitat de suportar lesaccions mecàniques, físiques i químiques.• Confort: bon aspecte, anivellament, neteja i manteniment fàcils.• Seguretat: antilliscant, net, no inflamable.
Condicionants• Econòmics: cal tenir en compte no només el cost inicial, sinótambé el cost de manteniment i la vida útil de la rehabilitació.• Tècnics: aspectes de suport, existència de juntes i gruixos.• Execució: períodes d’execució, períodes de posada en serveii condicions higromètriques. Per exemple, un paviment humitno admet l’aplicació de resines epoxi directament. Necessitaprèviament un morter amb base de ciment. L’aplicació depènde les condicions higromètriques.
3.2.1.1. Rehabilitació
La rehabilitació de paviments es duu a terme amb morters dereparació i de rearranjament amb pegats, morters d’anivellamento morters de rebava.
Morters de reparacióEs poden aplicar morters de reparació amb base de ciment oamb base d’asfalt.
77
Característiques dels morters d’anivellamentque es poden aplicar als paviments deterioratsexposats a accions mecàniques o químiques
Accions mecàniques
Morter cimentós, per a l’anivellament de pavimentsinteriors de magatzems, tallers, garatges o zonesde càrrega i descàrrega, d’adormiment ràpid, ambrebaves de 3-15 mm, resistències mecànica i al’abrasió mitjana, aptes com a capa de desgast.
Morter cimentós autoanivellant d’adormimentnormal, apte per a paviments exteriors demagatzems o zones de càrrega i descàrrega, ambrebaves de 3-8 mm, bones resistències mecàniques,a l’abrasió i a la intempèrie. Apte com a capa dedesgast.
Accions químiques
Morter de resines autoanivellant epoxi-cimentper a interiors, aplicable sobre suports humits, ambpropietats impermeabilitzants, bones resistènciesmecàniques i a l’abrasió, i apte com a capa dedesgast.
Morter de resines autoanivellant epoxi per ainteriors, amb molt bones resistències mecàniquesi a l’abrasió, bona resistència química, propietatsimpermeabilitzants i apte com a capa de desgast.
Característiques dels morters de reparació i derearranjament amb pegats que es poden aplicarals paviments deteriorats exposats a accionsquímiques
Morter amb base de ciment, amb rebaves de 5-25mm, bona resistència a l’abrasió, alta resistènciaquímica i amb una superfície antilliscant.
Morter ràpid amb base de ciment armat ambfibres, amb rebaves de 30-50 mm, adormiment ràpid,bones resistències mecàniques i a l’abrasió, altaresistència química i a cicles de desgel,monocomponent i amb una superfície antilliscant.
Hi ha gammes de morters amb base de ciment ambgruixos de entre 30 i 300 mm.
Característiques dels morters de rebava epoxique es poden aplicar a paviments deterioratsexposats a accions mecàniques o químiques
Morter amb base d’epoxi, aglutinant epoxi per al’elaboració de morters i multicapa, amb elevadaresistència mecànica i a l’abrasió, molt bona resistènciaquímica, que permeti elaborar morters epoxi en 5 mm,sistema multicapa.
L’esquema tècnic d’una rehabilitació amb morter de rebavade resines epoxi amb aplicació multicapa per a pavimentsexposats a accions químiques podria ser el següent:
78
3.2.1.2. Protecció de paviments, superfícies ocubetes de retenció de possibles abocaments
La protecció i l’acabat de sòls correspon a una etapaposterior a la rehabilitació, i disposa de les gammes deproductes següents:
Els revestiments per a la protecció i l’acabat de pavimentsde formigó amb base de poliuretans aromàtics sónadients per a paviments interiors que no estiguin exposatsa la radiació UV del sol. Hi ha poliuretans amb una elevadaestabilitat i resistència química, amb acabats decoratius,antilliscants i antipols, amb bones propietats mecàniquesi aptes per al contacte amb l’aigua potable i els aliments.
Els poliuretans alifàtics bicomponents són adients pera aplicacions exteriors que requereixin una llarga durabilitati una resistència elevada als raigs UV, així com una estabilitati una protecció química elevades. A més, poden tenirbones propietats mecàniques, ser aptes per al contacteamb l’aigua potable i els aliments, i oferir protecció contral’abrasió i acabats decoratius, antilliscants o antipols.També es poden aplicar a paviments interiors.
Els revestiments epoxi són amb base d’aigua. Tenenmenys resistència química que els poliuretans, però tambépoden oferir bones resistències químiques, segonsl’aplicació. Hi ha revestiments epoxi amb base d’aigua,amb un 50-55 % de sòlids (4:1) amb propietats antipols,resistències a l’abrasió i químiques mitjanes, no són aptesper a zones on es puguin produir abocaments de productesquímics de manera continuada. Per a aquestes zones sónpreferibles revestiments flexibles per a impermeabilització
i acabat que permetin elaborar morters autoanivellants,sense dissolvents (100% sòlids, 4:1). Ofereixen una bonaresistència a l’abrasió, una bona resistència química i n’hiha d’aptes per al contacte amb l’aigua potable. Si calenrevestiments alimentaris, hi ha revestiments epoxi sensedissolvents (100% sòlids, 2:1), amb propietats excel·lentsenfront de l’abrasió, excel·lents resistències químiques iaptes per al contacte amb els aliments.
Base d’ortosilicatsPer altra banda, per a la protecció dels paviments espoden aplicar monocomponents amb base d’ortosilicatsi aigua com a segelladors, enduridors, amb acabat antipols,que generen un segellament intern mitjançant cristal·lització,de manera que redueixen la porositat del suport,n’augmenten moderadament la resistència química alsdissolvents, i als olis i als greixos, i el protegeixen contraagents biològics com fongs i molses.
ImportantEls revestiments de protecció a aplicar han de serdissenyats segons el tipus de substàncies que hagind’emmagatzemar-se o manipular-se en la superfície aprotegir. No es recomanable utilitzar la mateixa proteccióen totes les árees, donat que les propietats atenen altipus de substància amb la que pot entrar en contacteel paviment.
Les empreses que apliquen revestiments de protecciódisposen d’assaigs de qualitat dels seus productes i duena terme mètodes d’assaig de normes UNE o ISO enlaboratoris acreditats.Aquests assaigs inclouen la comprovació de paràmetrescom:• Resistència química• Resistència a la tracció• Allargament a ruptura• Establiment de ponts sobre fissures• Resistència a l’envelliment• Adherència al formigó• Resistència a l’abrasió
Poliuretans(alta resistència química)
Poliuretansaromàtics(baixaresistènciaUV)
Poliuretansalifàtics(altaresistènciaUV)
Epoxi(resistènciaquímicainferior a ladelspoliuretans)
Ortosilicats(segelladorsenduridorsqueredueixen lapororsitatdel suport)
79
• Impermeabilitat a la pressió positiva• Resistència als canvis de temperatura• Resistència a la calor, 14 dies a 70 ± 1 ºC• Resistència al gel• …
És recomanable, a fi de conèixer les propietats delrevestiment que cal utilitzar, sol·licitar a les empresesaplicadores els assaigs d’impermeabilització dels laboratorisacreditats o altres documents que pugin verificar lespropietats dels productes. Per exemple, el Documentd’Idoneïtat Tècnic Europeu que atorga al productel’Organització Europea per a la Idoneïtat Tècnica (EuropeanOrganization for Technical Approvals, EOTA).
Les empreses fabricants de resines epoxi o de poliuretào altres components de revestiments impermeabilitzantsdisposen de fitxes o notes tècniques que recullen el
comportament dels productes que cal aplicar davant lessubstàncies amb les quals han d’entrar en contacte, perpoder triar el recobriment més adient. Es important consultarles notes tècniques de les resistències fisicoquímiques,on se solen aplicar escales de valoració senzilles del tipus:2 = resistent, 1 = poc resistent, 0 = no resisteix, per a lesdiferents substàncies, o escales més específiques, deltipus % = no l’afecta, 4 = perd el color però no n’afectales propietats físiques, 3 = n’afecta les propietats físiques,2 = suporta l’abocament 3-4 hores, 1 = no suportal’abocament. Així, doncs, segons la situació, es pot optarper recobriments amb base de poliuretans o amb based’epoxi, o una combinació dels dos o de diversoscomponents, per optimitzar el recobriment a les demandesdel paviment que cal protegir.
A continuació, es mostra un exemple de fitxa tècnica i decriteris de puntuació:
Agent químic i concentració Producte A: Producte B: Producte C: Producte D:Resina de poliuretà, Resina de poliuretà Revestiment epoxi Revestiment epoxibase aromàtica base alifàtica flexible alimentarimonocomponent bicomponent
Àcid clorhídric 10% 4-5 4 3 3
Àcid sulfúric 10% 5 4 2 3
Àcid acètic 10% 5 4-5 1 4
Àcid cítric 10% 5 5 3 4
Lleixiu sòdic 50% 3 3 2 3
Gasoil 5 4-5 3 4
Aigua destil·lada 5 5 5 5
Aigua de mar 5 5 5 5
Aigua residual 5 4 4 5
Olis i greixos industrials 5 5 4 5
Benzè 3 2-3 1 2
Xilè 4 3-4 1 2
Resistència a l’abrasió 5 5 3 5
Resistència a les ratllades 5 5 2 5
Resistència tèrmica 4 4 2 2
Escala de puntuació:5 = excel·lent/molt bona, 4 = bona, 3 = mitjana, 2 = baixa, 1 = molt baixa
80
3.2.2. Sistemes de paviments
Tal com s’ha indicat a l’apartat anterior, la tria delrecobriment més adient depèn molt dels agents químicso les substàncies que hagin d’entrar en contacte amb elpaviment; per tant, en algunes situacions cal aplicardiferents capes que vagin dotant el recobriment de lespropietats necessàries. La rehabilitació d’un pavimentcomporta les etapes de reparació, anivellament i acabat,i són necessàries les capes següents:1. Suport2. Emprimació3. Morter autoanivellant4. Revestiment protector5. Acabat
Segons la situació del suport i les propietats que es vulguindonar, caldran totes les etapes o només algunes. Perexemple, la rehabilitació d’una zona de rentatge, oncontínuament s’està treballant en humit i on cal unaresistència química perquè es tracta d’una zona on esrenten estris, envasos o recipients de procés que podencontenir substàncies químiques, o de zones d’envasamenten Producció que es renten de manera continuada, espodria dur a terme segons l’esquema següent:
Sistema antielectrostàticA les zones de Producció on es generen càrregueselectrostàtiques, l’aplicació de recobriments ha de tenir encompte el sistema antielectrostàtic, i cal instal·lar un pavimentconductiu per sota de la capa autoanivellant i de la deprotecció i acabat. El sistema de paviment d’aquestes zonespot seguir l’esquema següent:
3.2.3. Revestiments de protecció de cubetes, basseso dipòsits de retenció
Una impermeabilització i una protecció correctes assegurenuna vida útil més llarga de les estructures de formigó decubetes, basses d’aigües residuals o dipòsits de retenció, icontribueixen a evitar fuites, esquerdes o fissures que puguingenerar de manera potencial una contaminació del sòl.
3.2.3.1. Cubetes de retenció
Les cubetes de retenció dels parcs de tancsd’emmagatzematge de líquids inflamables o combustiblesi de corrosius, són zones que requereixen una elevadaresistència química i la màxima garantia que tots elsabocaments potencials quedaran retinguts. En el cas delsproductes corrosius, la protecció s’acostuma a dur aterme amb panot de gres antiàcid o amb recobrimentsde protecció mitjançant resines de poliuretà de basearomàtica en interiors i de base alifàtica en exteriors.
Rehabilitació d’una zona humida que precisaimpermeabilització i resistència química (per exemple,zones de rentat)
1
2
3
4
1. Suport: Pavimentexistent de formigó arehabilitar
2. Nivellació: Morterautonivellant epoxi-ciment aplicable sobresuports humits, ambresistència mecànicai a l’abrasió.
3. Revestiment protector decoratiu:epoxi flexible per a laimpermeabilització i acabat, amb bonaresistència a l’abrasió i química.
4. Segellat: Revestiment depoliuretà amb elevada estabilitati resistència química
1. Emprimació epoxi,que fa de pont entreel suport i el sistemaanti-electroestàtic
2. Trama de cinta decoure
3. Revestiment deresines epoxídiquesamb grafit, conductor
4. Morter autonivellant
5. Segellat depoliuretà
Rehabilitació d’una zona de producció amb sistemaanti-electroestàtic
12
34
5
81
Aquest és un possible sistema d’acabat i protecció ambresines de poliuretà:
En el cas de productes amb una elevada agressivitat perquèsón molt corrosius, es pot seguir el mateix esquemaaugmentant el nombre de capes de poliuretà. Això tambéserveix per als dissolvents forts, com el xilè. Després d’unabocament d’aquests productes cal reparar les últimescapes del recobriment.
3.2.3.2. Basses o dipòsits
Les basses o els dipòsits de neutralització o homogeneïtzaciódels processos de depuració d’aigües residuals recullenaigües del procés que poden tenir una agressivitat químicamitjana, ja sigui en funcionament normal o en situacionsanormals, per exemple, als dipòsits d’homogeneïtzació pererrors en la neutralització. És convenient que aquestsdipòsits, especialment les estructures d’obra de formigó,estiguin protegits i impermeabilitzats, no només per evitarinfiltracions o pèrdues que pugin ocasionar la contaminaciódel sòl, sinó per garantir el manteniment de l’estructura iaugmentar-ne la vida útil.La impermeabilització dels dipòsits o les basses es potdur a terme mitjançant diverses solucions.
Làmines o mantesHi ha gammes de làmines o mantes impermeables quees col·loquen sobre la superfície de l’estructura queconforma la bassa (veure Taula 3232.1: Tipus de làmineso mantes per a la impermeabilització de dipòsits o basses)
RevestimentsEn el cas d’aigües residuals amb una elevada agressivitatquímica o que pugin tenir puntes elevades de pH o quecontinguin productes químics amb algun componentagressiu, es pot optar per la protecció dels dipòsits o deles basses amb panots de gres antiàcid i el segellamentde les juntes amb morter antiàcid.
Una altra opció són les làmines de polietilè d’alta densitatdescrites a la taula 3232.1.
També es pot considerar l’aplicació de sistemesd’impermeabilització mitjançant un revestiment ambmembrana elàstica monocomponent de poliuretà. Aquestrevestiment es continu i queda completament adherit alssuports de formigó o de metall, sense juntes ni solapes,i permet que el suport transpiri. Ofereix una bona resistènciaquímica, una elevada elasticitat, fa de pont sobre fissuresde menys de 5 mm, té una bona resistència a l’abrasió ifa de barrera contra els gasos (metà i sulfhídric).
1. Aplicació d’unacapa de revestimentmonocomponent depoliuretà en basedissolvent
2. Capa d’àridempolvorat sobre lacapa de poliuretà
3. Aplicació d’unasegona capa delmateix revestimentmonocomponent depoliuretà en basedissolvent
Impermeabilització de cubetes de seguretat fronta vessaments accidentals en parcs de tancsinflamables i corrosius
1
2
3
1. S’aplica unaprimera capad’emprimació
2. Aplicació d’unasegona capa derevestiment elàsticmonocomponent depoliuretà
3. Aplicació d’unatercera capa delmateix revestimentelàstic
Impermeabilització de dipòsits de neutralitzaciói homogenització
12
3
Suport de formigó o maó, blocs, etc.). Neteja de la superfície per eliminarqualsevol residu que pogués interferir en l’adherència del revestiment aaplicar.
82
En qualsevol cas, és important incloure al pla demanteniment preventiu una revisió periòdica i una reparaciódels recobriments. El morter antiàcid de les juntes delspanots de gres ceràmic antiàcid pot deteriorar-se i fer quedisminueixi la impermeabilització del dipòsit. Igualment,els revestiments amb resines requereixen un mantenimentperiòdic, i no es tracta en cap cas d’aplicacions definitives.Per altra banda, cal revisar les juntes dels dipòsits o deles basses de formigó (vegeu l’apartat 3.2.4.).
Dipòsits enterrats
Els dipòsits enterrats de formigó, a part de les propietatsde resistència química o d’impermeabilització comentadesa l’apartat de dipòsits o basses, que també són aplicables,s’han de protegir a més contra els agents agressius delsòl (l'ió sulfat i el grau d’acidesa Baumann-Gully) i contral’aigua d’un possible nivell freàtic (vegeu l’aparat 2.4.3.).
Als dipòsits situats per sota del nivell freàtic i que tenenun contacte permanent amb l’aigua freàtica, se’ls podenaplicar revestiments flexibles amb base de ciment, queimpermeabilitzen i protegeixen el formigó i doten l’estructurade barrera anticarbonatació i resistència als sulfats. Espoden aplicar a suports humits, i permeten que el suporttranspiri. No obstant això, la resistència química d’aquestsrevestiments és baixa (aguanten un pH d’entre 5,5 i 8),motiu pel qual no permeten l’emmagatzematge deproductes o solucions químiques agressives, com solucionsresiduals concentrades. Aquests revestiments flexiblesamb base de ciment són aptes per a aigües sanitàries oaigües residuals molt diluïdes que no tinguin agressivitatquímica. En aquestes situacions de contacte constantamb aigua, el revestiment ha de ser transpirable, ja quel’aigua exterior intenta entrar a l'interior del dipòsit, i si elrevestiment no és transpirable, es desenganxa i la capaaplicada s’aixeca. Per tant, és complicat aplicar una capaprotectora que tingui resistència química. Només éspossible en cas que el dipòsit estigui per sobre del nivellfreàtic. Aleshores sí que es pot aplicar un revestiment depoliuretà amb base de dissolvent, resistent als agentsquímics. Tanmateix, no és recomanable utilitzar aquest
tipus de dipòsits de suport de formigó enterrats en capcas per a productes o solucions concentrades ambagressivitat química (hi ha requisits APQ específics). Enqualsevol cas, sí que es podrien utilitzar com a cubetesde retenció si estan situats per sobre del nivell freàtic, ambel recobriment esmentat, i instal·lar un dipòsit homologatper emmagatzemar-hi la substància química a l’interior.
83
Sistemes possibles
Làmina de polietilè de baixa densitat(PEBD)S’obté mitjançant l’extrusió del polietilè debaixa densitat, que dóna com a resultatuna geomembrana homogènia de colornegre, amb un 97% de polímer, un 2% defum d’estampa, antioxidants iestabilitzadors.
Làmina de polietilè d’alta densitat(PEAD)S’obté mitjançant l’extrusió del polietilèd’alta densitat, que dóna com a resultatuna geomembrana homogènia de colornegre, amb un 97% de polímer, un 2% defum d’estampa, antioxidants iestabilitzadors.
Làmina de cautxú EPDMLàmina impermeabilitzant de cautxú sintèticEPDM (etilè propilè diè monòmer), s’obtémitjançant un procés de calandratge ivulcanització, de color negre.
Làmines de PVCS’obtenen mitjançant calandratge o extrusiódel policlorur de vinil. Acostumen a ser decolor gris o blau.
Làmines de polipropilè TPOLàmines sintètiques de polipropilè TPO denova generació amb una formulació nova,mitjançant la barreja de poliolefinessintètiques, agents flexibilitzants (EPR) idiversos additius.
GeotèxtilsEl geotèxtil és una làmina de feltre punxonat,no teixit, fabricat a partir de fibres especialsde polièster o de polipropilè. La unió de lesseves fibres es produeix gràcies a un sistemamecànic que compacta i entrellaça les fibresmitjançant un procés d’agullonament iposterior termofixació mitjançant calor.
Taula 3232.1: Tipus de làmines o mantes per a la impermeabilització de dipòsits o basses
Adients
Per a basses d’aigües residualsd’agressivitat química mitjana.
Per a basses d’aigües residualsd’agressivitat química més elevada.
Adient per a embassaments d’aigua, llacs,basses i dipòsits d’aigua que no presentinagressivitat química. No apta per a aigüesquímiques.
Adient per a embassaments d’aigua, llacs,basses i dipòsits d’aigua que no presentinagressivitat química. No apta per a aigüesquímiques.
Apta per a la impermeabilitzaciód’embassaments de reg, canonades declavegueram, llacunatge.
No apte per impermeabilitzar. Apte perprotegir làmines impermeabilitzants de lespressions o tensions contra arestes oobjectes punxants del terreny, fet que evitales perforacions i un desgast prematur deles làmines impermeabilitzants.
Propietats
És estable enfront dels raigs UV, resistent ala perforació sobre suports rígids, resistenta asfalts, olis i quitrans, i ofereix unaresistència química mitjana.
És estable enfront dels raigs UV, resistent ala perforació sobre suports rígids, resistenta asfalts, olis i quitrans, i ofereix una bonaresistència química a una gamma deproductes més àmplia que la làmina dePEBD.
No presenta resistència química.
No presenta resistència química.
Elevada resistència als agents atmosfèricsi als raigs UV.Atoxicitat.Resistència a una àmplia gamma d’atacsquímics.Elevada resistència mecànica i alpunxonament.Adaptabilitat a moviments estructurals.
El geotèxtil es fa servir com a làminaseparadora per a la conducció de drenatgesi la protecció de làmines impermeabilitzants.S’aplica en embassaments, abocadors,cobertes enjardinades, etc. per separar,filtrar, drenar, reforçar i protegir.
84
3.2.4. Impermeabilització de juntes mitjançantsegelladors flexibles
Les juntes de les estructures de formigó, en paviments deformigó armat o en massa, en cubetes de retenció o endipòsits d’aigües, poden ser un punt dèbil a través del qualhi hagi risc de filtració cap al sòl. En la posada en obrad’aquestes estructures, hi ha diversos productes per alsegellament entre les tongades de formigó en massa o armat.
3.2.4.1. Juntes en estructures de formigó humides oen immersió permanent
En el cas d’estructures que hagin d’estar en contactepermanent amb aigua, pel fet d’estar situades sobre la capafreàtica del sòl o pel fet de ser juntes de dipòsits que hagind’estar submergits de forma constant, és apte un segelladorcompost de neoprè i resina hidroexpansiva, tractatexternament amb un revestiment retardador que frenal’expansió durant un període de temps suficient per permetreque el formigó iniciï el procés d'enduriment. D’aquesta manera,el segellador no absorbeix l’aigua del morter i s’expandeixsense crear buits a la massa fresca de formigó. Això garanteixuna força suficient a la unió entre la massa antiga i la massanova, fet que dóna lloc a l’obtenció d’un bon segellament.Al mateix temps, en contenir l’expansió natural, evita rupturesi la formació d’esquerdes. Aquest tipus de segelladors tenenuna vida útil elevada i ofereixen una bona resistència química.
A les juntes dels dipòsits que es troben en immersiópermanent, també es pot optar per segelladors elastòmersbicomponents de polisulfur de gran resistència química imecànica, amb una elevada flexibilitat de -30 ºC a 120ºC,aptes per a juntes verticals.
3.2.4.2. Juntes en estructures de formigó seques
Per tractar juntes en paviments de formigó armat o en massao en cubetes de retenció que no estiguin en contacte ambaigua freàtica, o que no hagin d’estar en immersió permanent,es pot optar per segelladors autoanivellantsbicomponents amb base de resina de poliuretà. Convéque aquests segelladors siguin de retracció baixa i de
polimerització ràpida. Als paviments amb trànsit lleuger-moderat (per exemple, carretons elevadors) i als pavimentsamb trànsit moderat-pesat (camions) s’hi apliquen segelladorsdiferents, també en funció de si es tracta de juntes, de tallo de juntes de dilatació. Es poden fer servir per a obra novao per reparar juntes d’instal·lacions existents.
3.2.5. Fitxes tècniques de zones amb activitatspotencialment contaminadores del sòl
A continuació, com a resum dels aspectes tècnics comentatsen apartats anteriors, es presenta una taula per a cada zonapotencialment contaminadora del sòl a les plantes de químicafina i als laboratoris farmacèutics, que recull, per a cada zona,els requisits establerts a la normativa vigent APQ relacionatsamb la prevenció de la contaminació del sòl.
Les recomanacions incloses a les fitxes s’han deconsiderar com una orientació general, ja que eltractament de rehabilitació i/o protecció necessari enun suport de formigó depèn sempre de les substànciesemmagatzemades o manipulades a l’esmentat suporti cal, en cada cas, concretar el sistema de pavimentmés adequat amb el personal tècnic especialitzat quel’ha d’aplicar. Les solucions recomanades s’han pensattenint en compte que el suport consisteix, en tots els casosobservats, en estructures de formigó, ja sigui formigó armat,llosa de formigó o formigó en massa.
Davant de la necessitat de conèixer i sanejar l’estat de lesinstal·lacions en què es pugui generar de forma potencialuna contaminació del sòl, l’esquema que conté la informacióaportada als apartats anteriors d’aquest document comportael seguiment dels passos següents:
Les solucions recomanades a les Fitxes tècniquessegüents atenen el supòsit recollit al segon pas del’esquema 2.4. (vegeu l’apartat 2.4.), en què s’opta pel
tractament d’un suport de formigó existent deteriorat amb
possibilitats de rehabilitació o tractament.
85
Emmagatzemament de líquids inflamables i combustibles
Requisits de la ITC MIE APQ-1 (Reial decret 379/2001)
Art. 13. Recipients enterrats• 13.1 Situació, 13.2. Enterrament i cobriment. , 13.3. Protecció contra la corrosió, Article 13.5. Connexions, Art. 10.1. i 10.4. Ventilació.Art. 19. Fonamentacions• 19.1. Consideracions per al seu disseny, 19.2. Fonamentacions típiques dels tancs.Art. 20. Cubetes de retenció• 20.1. Regles generals, 20.2. Recipient de doble paret, 20.6. Cubetes a distància, 20.7. Construcció i disposició de les cubetes,20.8 Canals d’evacuacióArt. 21. Xarxes de drenatge• Les xarxes de drenatge s’han de dissenyar per proporcionar una evacuació adequada dels fluids residuals, aigua de pluja, de procés,de serveis contra incendis i altres de similars. Els materials de les conduccions i accessoris han de ser adequats per resistir el possibleatac químic dels productes que han de transportar.• 21.1. Col·lectors, 21.2. Mida dels col·lectors, 21.3. Arqueta sifònica i tancament sifònic, 21.4. Evitació de filtracions, 21.5. Accessibilitatde la xarxa per al manteniment, 21.6. Tallafoc, 21.7. Clavegueró, evacuació d’aigües contaminades.Article 22. Zones de càrrega i descàrrega• La plataforma on s’estacionen els vehicles durant la càrrega/descàrrega ha de tenir un pendent de l’1 per 100 cap als clavegueronsd’evacuació, de manera que qualsevol vessament accidental flueixi ràpidament cap a aquests. El clavegueró s’ha de connectar ambla xarxa d’aigüescontaminades o a un recipient o una bassa de recollida de capacitat suficient per contenir el possible vessament.El pendent i la configuració de la plataforma han de ser de manera que, si hi ha una instal·lació d’aigua polvoritzada, aquesta es recullials claveguerons esmentats i passi a una conducció amb diàmetre i pendent adequats per al cabal esmentat, i amb el tancamentsifònic que assenyala l’apartat 3 de l’article 21.Revisions periòdiques• Art. 56.1. Protecció catòdica i continuïtat elèctrica, 56.2. Estat de les cubetes, fonamentacions, drenatges, etc. 56.3. Recipients icanonades, 56.6. Estat correcte de mànegues i acoblaments.• Disposició addicional tercera: revisions i inspeccions periòdiques de les instal·lacions existents.
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
Els productes inflamables s’emmagatzemen en parcs de tancs fixos, aeris, i en recipients mòbils. En alguns casos, no gaire freqüents,s’emmagatzemen en dipòsits enterrats.
Els parcs de tancs aeris disposen d’una cubeta de retenció de formigó armat amb revestiments de protecció i acabat amb resines.La cubeta disposa d’un sistema de control de la destinació del líquid que s’ha d’evacuar. Està dotada de pendent i clavegueronsper a la recollida d’abocaments accidentals cap a arquetes sifòniques amb tancament sifònic i, si escau, amb derivació cap a la xarxade drenatge del sistema d’emergència. En cas d’aigües pluvials contaminades, poden dirigir-se a la xarxa amb destinació cap a ladepuradora. En cas que sigui necessari evacuar l’aigua de pluja no contaminada, es deriva cap a la xarxa de pluvials de la planta.
En emmagatzemaments conjunts compartits, es disposa de separació d’incompatibles.Són instal·lacions legalitzades APQ, revisades i controlades periòdicament, atenent els requisits de la normativa vigent (vegeu l’art.56 de la MIE APQ-1 a l’annex II).
Fitxa tècnica
86
Sistemes de protecció de suports existents recomanats
Parc de tancs d’inflamables exterior: paviment/cubetesde retenció
Suport/paviment i parets de formigó existents.1. Revestiment de poliuretà, de base aromàtica.2. Capa d’àrid empolvorat sobre la capa de poliuretà.3. Segona capa del mateix revestiment de poliuretà de base aromàtica sobrela capa d’àrid.* Nota: en cas que al parc de tancs s’hi emmagatzemin dissolvents concentrats,cal aplicar una o dues capes més de poliuretà per augmentar l’espessor de lacapa protectora. Després d’un abocament d’aquestes substàncies, pot sernecessari fer-ne la reparació aplicant noves capes de poliuretà sobre la zonaafectada.
Magatzem de dipòsits mòbils
Als magatzems de dipòsits mòbils s’hi observa un elevat trànsit lleuger. En cas que no sigui necessària una elevada resistència química,pot aplicar-se una primera capa derevestiment epoxi a l’aigua, una segona capa de sorra empolvorada en estat fresc (grans 0,2-4 mm) i una tercera capa del revestimentepoxi anterior.
En cas que sigui necessària una elevada resistència química, cal aplicar el mateix sistema que s’ha indicat al parc de tancs i a lacubeta de retenció.
Dipòsits de formigó enterrats per a l’emmagatzematge d’inflamables i de combustibles
Els dipòsits de formigó enterrats s’han de protegir contra els agents agressius del sòl (ió sulfat i grau d’acidesa Baumann-Gully) icontra l’aigua d’un possible nivell freàtic.
Als dipòsits situats per sota del nivell freàtic que tenen un contacte permanent amb l’aigua freàtica, se’ls poden aplicar revestimentsflexibles amb base ciment, que impermeabilitzen i protegeixen el formigó, i doten l’estructura de barrera anticarbonatació i resistènciaals sulfats. Poden aplicar-se a suports humits, i permeten que el suport transpiri. No obstant això, la resistència química d’aquestsrevestiments és baixa (aguanten un pH d’entre 5,5 i 8), motiu pel qual no permeten l'emmagatzematge de productes o solucionsquímiques agressives, per exemple solucions residuals concentrades. Aquests revestiments flexibles amb base ciment són aptesper a aigües sanitàries, o aigües residuals molt diluïdes que no tinguin agressivitat química. En aquestes situacions de contacteconstant amb aigua freàtica, el revestiment ha de ser transpirable, ja que l'aigua exterior intenta entrar a l'interior del dipòsit, i si elrevestiment no és transpirable, es desenganxa i la capa aplicada s’aixeca.
Nota: no són apropiats ni recomanables per a substàncies corrosives o dissolvents concentrats en dipòsits que estiguin situats aprop o per sota del nivell freàtic, en contacte amb aigua freàtica, ja que, en aquests casos, és necessari aplicar un recobriment quedoni resistència química al dipòsit. Aquests recobriments no permeten la transpiració del suport, i poden acabar per aixecar-se odesenganxar-se. L’article 13 de la MIE APQ-1 estableix els requisits dels dipòsits enterrats.
1
2
3
87
Requisits per a sòls vulnerables
Requisits de l’APQ-1. Art. 19.
Consideracions per al seu disseny. El disseny de les fonamentacions per a recipients i equips inclosos en àrees d’emmagatzemaments'ha d’ajustar a la normativa vigent per a aquest tipus d’instal·lació.La diversitat de condicions existents en els diferents terres, climes i ambients fa que la determinació de la càrrega i de l’assentamentadmissibles s’hagi de fer de manera particular en cada instal·lació. En qualsevol cas, l’interessat ha d’especificar la metodologiaemprada en el càlcul de les fonamentacions.En la mesura que es pugui cal evitar la construcció de fonamentacions de tancs en condicions com les indicades a continuació que,si són inevitables, han de merèixer una consideració especial:• Llocs en què una part de la fonamentació quedi sobre roca o terreny natural i una altra part sobre rebliment o amb profunditatsvariables de rebliment, o on hagi calgut una preconsolidació del terreny.• Llocs pantanosos o amb material compressible en el subsòl.• Llocs de dubtosa estabilitat del sòl, com a conseqüència de la proximitat de cursos d’aigua, excavacions profundes o granscàrregues, o en fort pendent.• Llocs en els quals els tancs quedin exposats a possibles inundacions que podrien originar flotació, desplaçament o esfondrament.
Emmagatzemament de líquids corrosius
Requisits de la ITC MIE APQ-1 (Reial decret 379/2001)
Art. 7. Disseny i construcció de recipients i canonades• 7.1. Materials de tancs, dipòsits i sistemes de canonades.Art. 9. Sistema de canonades• 19.1. Consideracions per al seu disseny, 19.2. Fonamentacions típiques dels tancs.Art. 11. Sistemes de protecció contra la corrosió mediambiental• Les parets del recipient i les seves canonades s’han de protegir contra la corrosió exterior. A títol enunciatiu es pot utilitzar algundels mètodes següents: a) Ús de pintures o recobriments, b) Protecció catòdica, c) Ús de materials resistents a la corrosió.Art. 14. Fonamentacions• 14.1. Fonamentacions típiques dels recipients.Art. 15. Cubeta de retenció• 15.1. Cubeta de retenció en recipients fixos; 15.3. Pendent mínim i recollida de possibles vessaments; 15.4. Recipient de dobleparet; 15.5. Capacitat de la cubeta, 15.6. Cubetes allunyades, 15.7. Construcció i disposició de les cubetes.Secció 3a. Emmagatzemament de recipients mòbils• Art. 17. Camp d’aplicació;• Art. 18.3. Productes incompatibles; Art. 8. El terra i els primers 100 mm de les parets estancs al líquid.Secció 4a. Instal·lacions per a càrrega i descàrrega• Art. 20.1. Carregadors terrestres: 20.1.a) Recollida de vessaments accidentals., 20.1.e) Paviment impermeable i resistent al líquidtransvasat;Secció 5a. Tractament d’efluents• Art. 21: Depuració d’efluents líquids; Art. 22. Eliminació de llots i residus sòlids.Secció 7a. Manteniment i revisions periòdiques• Art. 29. Generalitats: pla de revisions pròpies. Registre de revisions efectuades i historial dels equips per no sobrepassar-ne la vidaútil.• Art. 30. Revisions periòdiques: el que estableix l’art. 4 i, a més:Cada any s’ha de comprovar a) l’estat de les cubetes, fonamentacions, drenatges, etc., b) en els recipients i les canonades, l’estat
Fitxa tècnica
de les parets i el mesurament de gruixos, d) l’estat de les mànegues, els acoblaments i els braços de càrrega, e) la protecció catòdica,si n’hi ha.Cada 5 anys: s'han de mesurar els gruixos dels recipients i de les canonades metàl·liques. Control de l’estanquitat del fons delrecipients no metàl·lics i de les seves soldadures.
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
Els productes corrosius s’emmagatzemen en parcs de tancs fixos i en magatzems de recipients mòbils. Els parcs de tancs disposende cubetes amb fons i parets de formigó armat amb revestiments de protecció i acabat preferentment amb panots de gres antiàcidi morter antiàcid per al segellament de les juntes dels panots, si bé aquestes zones també es poden protegir amb revestiments deresina de poliuretà de base alifàtica a les cubetes exteriors, gràcies a la seva elevada resistència química. Es disposa de pendent iclaveguerons per a la recollida d'abocaments accidentals al recipient d'emergència (enterrat), que acostuma a ser un dipòsit deformigó enterrat amb la mateixa protecció, panot antiàcid o resina de poliuretà armat o arquetes cegues d’obra. En altres casos, esdisposa d'una xarxa de drenatge al sistema de recollida d'abocaments previst al pla d'emergència.
En emmagatzematges conjunts compartits, es disposa de separació d’incompatibles.Són instal·lacions legalitzades MIE APQ-6 amb revisions periòdiques atenent la normativa vigent (d’acord amb els requisits ITC MIEAPQ-1).
88
89
diferents, també en funció de si es tracta de juntes de tall o de juntes de dilatació. Es poden fer servir per a obra nova o per repararjuntes d’instal·lacions existents.
* Nota: aquests segelladors no són aptes per als suports que hagin de mantenir un contacte permanent amb l’aigua freàtica.
Al magatzem de recipients mòbils de productes corrosius
Cal aplicar-hi els mateixos criteris que s’han indicat per a les cubetes de retenció.El terra i els primers 100 mm de les parets del magatzem han de ser estancs, tal com estableix l’art. 8 de la ITC MIE APQ-8, per laqual cosa cal aplicar el mateix revestiment del terra als primers 100 mm de les parets.
Requisits per a sòls vulnerables
Requisits de l’APQ-6. Art. 14.
Consideracions per al seu disseny. El disseny de les fonamentacions per a recipients i equips inclosos en àrees d’emmagatzemaments'ha d’ajustar a la normativa vigent per a aquest tipus d’instal·lació.La diversitat de condicions existents en els diferents terres, climes i ambients fa que la determinació de la càrrega i de l’assentamentadmissibles s’hagi de fer de manera particular en cada instal·lació. En qualsevol cas, l’interessat ha d’especificar la metodologiaemprada en el càlcul de les fonamentacions.
88
1
2
34
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
Parc de tancs de corrosius: paviment/cubetes de retenció
Solució més estesa:Revestiment del fons i de les parets de la cubeta de retenció amb panot degres antiàcid, i segellament de les juntes amb morter antiàcid.
Protecció amb resines de poliuretà:1a capa: revestiment de poliuretà, de base aromàtica, per a exteriors.2a capa: empolvorament d’àrid sobre la capa de poliuretà.3a capa: capa del mateix revestiment de poliuretà de base aromàtica sobre lacapa d’àrid.4a capa: una altra capa del mateix revestiment de poliuretà de base aromàticaamb base dissolvent sobre la capa d’àrid.
* Nota: per a interiors, revestiment de poliuretà de base alifàtica. Poden aplicar-se una o dues capes més de poliuretà per augmentarl'espessor de la capa protectora, en funció de la classe de corrosiu: a) Substàncies molt corrosives, b) Substàncies corrosives o c)Substàncies amb un grau menor de corrosivitat. Després d’un abocament de substàncies molt corrosives, pot ser indispensable fer-ne la reparació aplicant les capes de poliuretà necessàries sobre la zona afectada.
Tractament de les juntes
Per al tractament de les juntes del paviment de formigó de les zones d’emmagatzematge o de les cubetes de retenció de líquidscorrosius que no estiguin en contacte amb aigua freàtica, es pot optar per segelladors autoanivellants bicomponents amb baseresina de poliuretà. Convé que aquests segelladors siguin de retracció baixa i de polimerització ràpida. Als paviments amb trànsitlleuger-moderat (per exemple, carretons elevadors) i als paviments amb trànsit moderat-pesat (camions) s’hi apliquen segelladors
88
En la mesura que es pugui cal evitar la construcció de fonamentacions de tancs en condicions com les indicades a continuació que,si són inevitables, han de merèixer una consideració especial:• Llocs en què una part de la fonamentació quedi sobre roca o terreny natural i una altra part sobre rebliment o amb profunditatsvariables de rebliment, o on hagi calgut una preconsolidació del terreny.• Llocs pantanosos o amb material compressible en el subsòl.• Llocs de dubtosa estabilitat del sòl, com a conseqüència de la proximitat de cursos d’aigua, excavacions profundes o granscàrregues, o en fort pendent.Llocs en els quals els tancs quedin exposats a possibles inundacions que podrien originar flotació, desplaçament o esfondrament.
90
de les canals d’evacuació; 17.7.i. Canals i dics interiors de drenatgeArticle 20. Generalitats• Art. 20.5. Protecció de recipients mòbils contra riscos de caiguda, ruptura i vessament.; Art. 20.7. El terra i els primers 100 mmde les parets del recinte d’emmagatzemament de recipients mòbils, resistents i estancs. 20.8. Drenatge de les aigües, en cas d’incendi,a un lloc segur.Article 24. Carregadors• Art. 24.2. Recollida de vessaments, pendent cap a canal o clavegueró i paviment impermeable.Article 25. Depuració d’efluents líquidsArticle 26. Llots i residus sòlids. Han de ser eliminatssense produir contaminació del sòl ni de les aigües superficials o subterrànies.Article 28. Instal·lacions de seguretat.• 28.3. Prevenció de vessaments; a. Elements de seguretat per evitar sobreompliments. b. En cisternes. c. Recollida del degoteig enbraços i mànegues.Article 30. Formació del personal• 30.d. Formació en el perill que pugui derivar d’un vessament o fugues dels líquids emmagatzemats i com cal actuar.Article 31. Pla de revisionsSecció 7a. Manteniment i revisions periòdiquesArt. 34. Revisions de recipients: revisió exterior cada 5 anys. Revisió interior cada 10 anys.Art. 35. Revisions de cubetes i drenatges: les mateixes revisions que per a l’exterior dels recipients (cada 5 anys).
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
Els productes tòxics s’emmagatzemen en parcs de tancs fixos, aeris i en recipients mòbils. En alguns casos, no gaire freqüents,s’emmagatzemen en dipòsits enterrats.Els parcs de tancs disposen d’una cubeta de retenció de formigó armat amb revestiments de protecció i acabat amb resines. La cubetadisposa d’un sistema de control de la destinació del líquid que cal evacuar. Està dotada de pendent i claveguerons per a la recollidad’abocaments accidentals i, si escau, amb derivació cap a la xarxa de drenatge del sistema d’emergència. En cas d’aigües pluvialscontaminades, poden dirigir-se a la xarxa amb destinació cap a la depuradora. En cas que sigui necessari evacuar l’aigua de pluja nocontaminada, es deriva cap a la xarxa de pluvials de la planta.En emmagatzemaments conjunts compartits, es disposa de separació d’incompatibles.Són instal·lacions legalitzades APQ, revisades i controlades periòdicament, atenent els requisits de la normativa vigent (vegeu l’art.56 de la MIE APQ-1).
Emmagatzemament de líquids tòxics
Requisits de la ITC MIE APQ-7 (Reial decret 379/2001)
Art. 10. Sistema de canonadesArt. 12. Sistemes de protecció contra la corrosió exteriorArt. 13. Instal·lació de recipients enterrats• 13.1. Situació: detecció i contenció de fugues; 13.2. Enterrament i cobriment; 13.4. ConnexionsArt. 16. Fonamentacions• 16.1.a. Emplaçaments i influència de les característiques del terra. 16.1.c. Sòls vulnerables; 16.1.d. Mètodes en fonamentacionsdèbils. 16.2. Protecció amb sistemes d’impermeabilització i protecció catòdicaArticle 17. Cubetes de retenció• 17.1. Cubetes de retenció; 17.4 Recipient de doble paret; 17.5. Capacitat de la cubeta, 17.6. Cubetes allunyades dels recipients;17.7. Construcció i disposició de cubetes; 17.7.a. Estanquitat de la cubeta; 17.7.e. Canonades enterrades només en casos justificatsi pas estanc de les canonades per les cubetes; 17.7.f. Pendent per a la recollida de vessaments; 17.7.h. Secció i pendent mínims
Fitxa tècnica
91
92
Magatzem de dipòsits mòbils
Als magatzems de dipòsits mòbils s’hi observa un elevat trànsit lleuger. En cas que no sigui necessària una elevada resistènciaquímica, pot aplicar-se una primera capa de revestiment epoxi a l’aigua, una segona capa de sorraempolvorada en estat fresc (grans 0,2-4 mm) i una tercera capa del revestiment epoxi anterior.
En cas que sigui necessària una elevada resistència química, cal aplicar el mateix sistema que s’ha indicat al parc de tancs i a lacubeta de retenció.
Els primers 100 mm de les parets del magatzem han de ser estancs, per la qual cosa cal aplicar-los el mateix tractament que al terra.
Dipòsits de formigó enterrats per a l’emmagatzematge de tòxics
Els dipòsits de formigó enterrats s’han de protegir contra els agents agressius del sòl (ió sulfat i grau d’acidesa Baumann-Gully) icontra l’aigua d’un possible nivell freàtic.
Als dipòsits situats per sota del nivell freàtic que tenen un contacte permanent amb l’aigua freàtica, se’ls poden aplicar revestimentsflexibles amb base ciment, que impermeabilitzen i protegeixen el formigó, i doten l’estructura de barrera anticarbonatació i resistènciaals sulfats. Poden aplicar-se a suports humits, i permeten que el suport transpiri. No obstant això, la resistència química d’aquestsrevestiments és baixa (aguanten un pH d’entre 5,5 i 8), motiu pel qual no permeten l'emmagatzematge de productes o solucionsquímiques agressives, per exemple solucions residuals concentrades. Aquests revestiments flexibles amb base ciment són aptesper a aigües sanitàries, o aigües residuals molt diluïdes que no tinguin agressivitat química. En aquestes situacions de contacteconstant amb aigua freàtica, el revestiment ha de ser transpirable, ja que l'aigua exterior intenta entrar a l'interior del dipòsit, i si elrevestiment no és transpirable, es desenganxa i la capa aplicada s’aixeca.
* Nota: no són apropiats ni recomanables per a tòxics amb propietats corrosives o dissolvents concentrats en dipòsits que estiguinsituats a prop o per sota del nivell freàtic, en contacte amb aigua freàtica, ja que, en aquests
casos, és necessari aplicar un recobriment que doni resistència química al dipòsit. Aquests recobriments no permetenla transpiració del suport, i poden acabar per aixecar-se o desenganxar-se d’aquest suport.
L’article 13 de la MIE APQ-1 estableix els requisits dels dipòsits enterrats per a l’emmagatzemament de líquids tòxics.
1
2
3
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
Parc de tancs de tòxics exterior: paviment/cubetes de retenció
Suport/paviment i parets de formigó existents.1. Revestiment de poliuretà, de base aromàtica.2. Capa d’àrid empolvorat sobre la capa de poliuretà.3. Segona capa del mateix revestiment de poliuretà de base aromàtica sobrela capa d’àrid.
* Nota: en cas que s’emmagatzemin dissolvents tòxics concentrats o tòxicsamb propietats corrosives al parc de tancs, cal aplicar una o dues capes mésde poliuretà per augmentar l’espessor de la capa protectora. Després d’unabocament d’aquestes substàncies, pot ser necessari fer-ne la reparacióaplicant noves capes de poliuretà sobre la zona afectada.
93
Requisits de l’APQ-1. Art. 16.1.d.Si el subsòl sobre el qual es projecta la fonamentació és feble i inadequat per resistir les càrregues del recipient ple, sense assentamentsexcessius, es poden considerar els mètodes següents:• Eliminació dels materials no satisfactoris i substitució per rebliment adequadament compacte.• Compactació, per vibració o càrrega prèvia (navetes), amb material terraplè o altres.• Estabilització dels materials tous per drenatge.• Estabilització dels materials tous per injecció d’agents químics.• Construcció d’una estructura de formigó armat, suportada per puntals o en una altra forma adequada.En tot cas s’ha de justificar l’estabilitat global terreny-estructura a l’entorn de l’emplaçament.
Requisits per a sòls vulnerables
Requisits de l’APQ-1. Art. 16.1.c.En la mesura que sigui possible cal evitar la construcció de fonamentacions de tancs en condicions com les indicades a continuacióque, si són inevitables, han de merèixer una consideració especial:• Llocs en què una part de la fonamentació quedi sobre roca o terreny natural i una altra part sobre rebliment o amb profunditatsvariables de rebliment, o on hagi calgut una preconsolidació del terreny.• Llocs pantanosos o amb material compressible en el subsòl.• Llocs de dubtosa estabilitat del terra, com a conseqüència de la proximitat de cursos d’aigua, excavacions profundes o granscàrregues, o en fort pendent.• Llocs en els quals els tancs quedin exposats a possibles inundacions que podrien originar flotació, desplaçament o esfondramentdels tancs.
94
12
34
5
Sistema antielectrostàtic amb resistència químicaA les zones de producció en què es generin càrregues electrostàtiques,l’aplicació de recobriments ha de tenir en compte el sistema antielectrostàtic,i cal instal·lar un paviment conductiu per sota de la capa autoanivellant i de lade protecció i acabat. El sistema de paviment d’aquestes zones pot seguirl’esquema següent:Rehabilitació d’una zona de producció amb sistema anti-electroestàtic1. Emprimació epoxi, que fa de pont entre el suport i el sistema anti-electroestàtic2. Trama de cinta de coure3. Revestiment de resines epoxídiques amb grafit, conductor4. Morter autonivellant5. Segellat de poliuretà
1
2
3
4
Zones de producció en plantes de química fina
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:Les zones de producció disposen d’un paviment de formigó armat amb superfície tractada amb resines o làmines sintètiques. Les zonesen què es manipulen productes corrosius estan dotades de panots de gres ceràmic antiàcid i morter antiàcid per a la col·locació i elsegellament de les juntes dels panots, els quals garanteixen la impermeabilització del paviment. Les canals que recullen les aigües deneteja de les zones esmentades també estan protegides amb panots de gres antiàcid la major part dels casos, o són d'un materialcompatible amb les aigües residuals que han de conduir.
Hi ha zones adscrites a producció, per exemple, les zones de recuperació o destil·lació de dissolvents, que disposen d’un pavimentde formigó armat amb un acabat més o menys impermeabilitzant.
Fitxa tècnica
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
A les zones humides de producció de plantes químiques (zones de neteja,zones d’envasament, àrees properes a equips que poden generar, de formaaccidental, vessaments o el sobreeiximent de productes corrosius, etc., i ques’han de netejar contínuament)
Solució més estesa:Panot de gres antiàcid i morter antiàcid per a la col·locació i el segellament deles juntes dels panots.
Altres solucions:Rehabilitació dels paviments de formigó amb morters d’anivellament irevestiments de resines:1. Suport: Paviment existent de formigó a rehabilitar2. Nivellació: Morter autonivellant epoxi-ciment aplicable sobre suports humits, amb resistència mecànica i a l’abrasió.3. Revestiment protector decoratiu: epoxi flexible per a la impermeabilització i acabat, amb bona resistència a l’abrasió i química.4. Segellat: Revestiment de poliuretà amb elevada estabilitat i resistència química
95
Fitxa tècnica
12
34
5
Zones de producció en plantes de laboratoris farmacèutics
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:El compliment de les Normes de Correcta Fabricació (NCF) que apliquen els laboratoris farmacèutics als seus sistemes de gestió dela qualitat, comporta per si mateix el bon estat dels paviments de les zones productives, de les zones de neteja d'estris i dels laboratoris,així com la no-existència d’esquerdes i fissures que puguin contaminar les sales des del terra. Les sales disposen de paviments continustècnics amb revestiments epoxi, d’elevades resistències i durabilitat, mitges canyes llises a tot el perímetre de les sales. Aquests pavimentscontinus garanteixen una impermeabilització completa del sòl. Als laboratoris de control de qualitat més antics, la protecció existentpot ser el panot de gres antiàcid, ja que, fa temps, aquesta era la solució que s’aplicava de forma més estesa.
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
Zones de fabricació d'especialitats farmacèutiques (sales blanques i grises)i laboratoris de control de qualitat, investigació i desenvolupament, entre altres.
Paviment continu, a base de resina epoxi, d’elevada resistència i durabilitat,de quars, amb formació de mitges canyes (sòcols), que compleixi els requisitsde les Normes de correcta fabricació.Sistema de paviment i aplicació:1. Poliment i aspiració del suport de formigó, a partir d'un formigó llis i uniforme,en bon estat, i aplicació d'una capa de resina epoxi carregada en massa ambàrid de sílice.2. Sorrejat sobre la massa fresca.3. Poliment, aspiració i aplicació d'una segona capa de resina epoxi, carregadaen massa amb àrid de sílice, aplicada mitjançant paleta.4. Sorrejat fins a la saturació sobre la massa fresca, amb quars de color (diversos colors disponibles).5. Aspiració i aplicació d’una tercera capa de resina epoxi transparent com a segellament final, que donarà com a resultat unasuperfície antilliscant.
Les mitges canyes es confeccionen un cop acabat el paviment i ab ans de l’aplicació de l’última capa de resina epoxi transparent.En cas que la paret disposi de rajoles, és aconsellable tallar-ne uns 5 cm de la part inferior (l'alçada que ha de tenir la mitja canya),per tal d'assegurar un millor ancoratge i que la mitja canya quedi alineada amb el pla de la paret.
Zones auxiliars
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
Les sales de calderes i els tallers de manteniment acostumen a estar dotats d'un paviment de formigó en massa o formigó armat,amb acabat remolinat i addició de quars, en alguns casos amb tractaments de segellament enduridor de la superfície, i en d’altres,sense tractaments de protecció de la superfície de formigó. Són zones en què, en principi, no és necessari que el paviment tinguiuna resistència química elevada, ja que, habitualment, no s'hi manipulen substàncies corrosives en grans quantitats.
Les plantes d’aigua purificada disposen d’una superfície de formigó protegida amb revestiment epoxi.
Les zones de recuperació de dissolvents a les plantes de química fina es troben en zones exteriors amb paviment de formigó armat,amb acabat remolinat i addició de quars, i amb sistemes de contenció i xarxa de drenatge per a la recollida de possibles abocaments.
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
Tallers de manteniment, sales de calderes o altres zones auxiliarsRehabilitació del suport de formigó:1. Capa d’emprimació2. Capa de morter autoanivellant epoxi per a interiors que presenti una bona resistència mecànica i a l’abrasió, iamb propietats impermeabilitzants. Alguns mortersautoanivellants epoxi poden presentar, a més, una bona resistència química en les zones en què es manipulen substàncies químiques.3. Capa de segellament i acabat (si cal més resistència, per la caiguda d'eines pesades, aquesta capa pot ser de resina de poliuretàd'elevada resistència mecànica).
Nota: si es desitja un paviment antilliscant, pot aplicar-se, sobre la segona capa de morter epoxi, una tercera capa de sorra empolsadai una quarta capa amb un acabat antilliscant.
Zones de recuperació de dissolventsNota: aquestes zones poden ser auxiliars o formar part de zones de producció
En aquestes zones és necessari protegir el paviment de formigó amb revestiments que tinguin una elevada resistència química, igualque a la zona d'emmagatzemament de dissolvents, ja que s'hi processen solucions i s’hi destil·len dissolvents que en situacionsanormals o accidentals, poden vessar sobre el paviment de formigó i malmetre’n la superfície (vegeu les solucions recomanades ala fitxa Emmagatzemament de residus líquids o inflamables).
96
Fitxa tècnica
97
Dipòsits enterrats
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
L’emmagatzematge de substàncies perilloses en dipòsits enterrats no és una solució gaire estesa als laboratoris farmacèutics ni ales plantes de química fina farmacèutica. En els casos en què hi ha dipòsits enterrats, aquests acostumen a ser de substànciesinflamables (dissolvents) i estan dotats de sistemes de retenció i detecció de fuites (doble camisa o cubeta i sondes de buit), o bésón de substàncies o solucions no perilloses. No obstant això, pot ser que hi hagi dipòsits en ús que s’adeqüin a la normativad'emmagatzematge de productes inflamables anterior a l'any 2001 (data de la normativa actual vigent) que no disposin dels esmentatssistemes, però que hagin estat objecte d’aplicació de mesures tècniques substitutives d’eficàcia demostrada davant de l’administraciócompetent.
La majoria dels dipòsits enterrats o semienterrats de les plantes químiques són a les estacions depuradores (dipòsits d’homogeneïtzació,decantadors, reactors biològics, etc.). Els dipòsits de neutralització i homogeneïtzació d'obra acostumen a disposar d'un tractamentsuperficial impermeabilitzant amb revestiments de resines epoxi o panot de gres antiàcid. Es duu a terme un manteniment preventiu,generalment amb caràcter anual, que consisteix en la neteja, la comprovació del bon estat de l’interior dels dipòsits i, si escau, lareparació del revestiment.
Sistemes d’impermeabilització recomanats per als dipòsits de formigó existents:
Dipòsits de formigó enterrats en contacte permanent amb aigua freàtica, que han de contenir solucions o substànciesamb una baixa agressivitat química
Als dipòsits situats per sota del nivell freàtic que tenen un contacte permanent amb l’aigua freàtica, se’ls poden aplicar revestimentsflexibles amb base ciment, que impermeabilitzen i protegeixen el formigó, i doten l’estructura de barrera anticarbonatació i resistènciaals sulfats. Aquests revestiments flexibles poden aplicar-se sobre suports humits i permeten que el suport transpiri. No obstant això,la resistència química d’aquests revestiments és baixa (aguanten un pH d’entre 5,5 i 8), motiu pel qual no permeten l'emmagatzematgede productes o solucions químiques agressives, per exemple solucions residuals concentrades.
Són aptes per a aigües sanitàries o aigües residuals molt diluïdes que no tinguin agressivitat química.
Dipòsits de formigó enterrats de substàncies o solucions residuals amb agressivitat química mitjana(NO APTE PER A SUPORTS EN CONTACTE AMB AIGUA FREÀTICA)
En les situacions en què les parets del dipòsit de formigó estiguin en contacte amb aigua freàtica, el revestiment ha de ser transpirable,ja que l'aigua exterior intenta entrar a l'interior del dipòsit, i si el revestiment no és transpirable, es desenganxa i la capa aplicadas’aixeca. Per tant, és complicat aplicar una capa protectora que tingui resistència química, ja que aquest tipus de capes es caracteritzenper un segellament total i no transpirable. Només és possible en cas que el dipòsit es trobi per sobre del nivell freàtic. Aleshores síque es pot aplicar un revestiment de poliuretà amb base dissolvent, resistent als agents químics. No obstant això, no és recomanableutilitzar aquest tipus de dipòsits de formigó enterrats per a solucions o productes concentrats molt corrosius, o que presentin unaagressivitat química elevada (hi ha requisits APQ específics). En tot cas sí que es poden utilitzar com a cubetes de retenció si estansituats per sobre del nivell freàtic, amb l'esmentat recobriment, i instal·lar un dipòsit homologat per emmagatzemar-ne la substànciaquímica a l’interior, amb la protecció esmentada.
Fitxa tècnica
98
Depuradora d’aigües residuals: dipòsits d’homogeneïtzació enterrats o semienterrats
Aigües amb una elevada agressivitat química:En el cas d’aigües residuals amb una elevada agressivitat química o amb la possibilitat de presentar puntes elevades de pH o decontenir productes químics amb algun component agressiu, pot optar-se per la protecció dels dipòsits o per basses amb panotsde gres antiàcid i el segellament de les juntes amb morter antiàcid.
Una altra opció són les làmines de polietilè d’alta densitat descrites a la taula 3232.1
També pot considerar-se l’aplicació de sistemes d’impermeabilització mitjançant un revestiment amb membrana elàstica monocomponentde poliuretà. Aquest revestiment és continu i queda completament adherit als suports de formigó o de metall, sense juntes ni solapes,i permet que el suport transpiri. Presenta una bona resistència química i una elevada elasticitat, fa de pont sobre fissures de menysde 5 mm, té una bona resistència a l’abrasió i forma una barrera enfront dels gasos (metà i sulfhídric).
Aigües amb una agressivitat química baixa:També pot considerar-se l’aplicació de sistemes d’impermeabilització mitjançant un revestiment amb membrana elàstica monocomponentde poliuretà. Aquest revestiment és continu i queda completament adherit als suports de formigó o de metall, sense juntes ni solapes,i permet que el suport transpiri. És apte per a estructures en contacte amb aigua freàtica. Presenta una bona resistència química iuna elevada elasticitat, fa de pont sobre fissures de menys de 5 mm, té una bona resistència a l’abrasió i forma una barrera enfrontdels gasos (metà i sulfhídric).
Impermeabilització de dipòsits de neutralització i homogenització
Suport de formigó o maó, blocs, etc.). Neteja de la superfície per eliminarqualsevol residu que pogués interferir en l’adherència del revestiment a aplicar.1. S’aplica una primera capa d’emprimació2. Aplicació d’una segona capa de revestiment elàstic monocomponent depoliuretà3. Aplicació d’una tercera capa del mateix revestiment elàstic
Tractament de les juntes dels dipòsits que han de contenir aigua de forma permanent o que han de romandre enterratsen contacte permanent amb aigua freàtica
En el cas de les juntes d’estructures de formigó que hagin d’estar en contacte permanent amb aigua, pel fet d’estar situades sobrela capa freàtica del sòl o pel fet de ser juntes de dipòsits que hagin d’estar submergits de forma constant, és apte un segelladorcompost de neoprè i resina hidroexpansiva, tractat externament amb un revestiment retardador que frena l’expansió durant un períodede temps suficient per permetre que el formigó iniciï el procés d’adormiment. D’aquesta forma el segellador no absorbeix l’aiguadel morter i s’expandeix sense crear buits a la massa fresca de formigó. Això garanteix una força suficient a la unió entre la massaantiga i la massa nova, fet que dóna lloc a l’obtenció d’un bon segellament, al mateix temps que conté l'expansió natural i evitaruptures i la formació d'esquerdes. Aquest tipus de segelladors tenen una vida útil elevada i presenten una bona resistència química.
A les juntes dels dipòsits que es troben en immersió permanent, també es pot optar per segelladors elastòmers bicomponents depolisulfur d’elevada resistència química i mecànica, amb una gran flexibilitat de -30 ºC a 120 ºC , aptes per a juntes verticals.
12
3
99
Xarxes de conduccions enterrades
Recomanacions per a les instal·lacions existents
Característiques generals de les instal·lacions existents a les empreses del grup de treball visitades:
Les conduccions d’aigües residuals industrials o d’aigües químiques, derivades del procés productiu i dels possibles abocamentsque puguin generar-se, que porten l'aigua cap a la depuradora interna de la planta, són de gres vitrificat, de polietilè termosoldat,d’acer inoxidable soldat o de formigó protegit amb solera de formigó hidrofugat. Els trams de les conduccions enterrades de sortidade la depuradora cap al punt d’abocament acostumen a ser de formigó, però hi ha algun cas en què es disposa d’una proteccióamb recobriment interior mitjançant una aplicació de resina epoxi i una polimerització amb aire calent a pressió. A plantes noves oen ampliacions recents, s’està optant per instal·lar xarxes de conduccions aèries cap a la depuradora.
Sistemes de protecció recomanats per als suports existents:
Conduccions d’aigües químiques o de drenatge (que potencialment puguin recollir abocaments amb agressivitat química)
Interessa instal·lar conduccions aèries en la mesura que es pugui.Als trams enterrats de la xarxa d'aigües residuals químiques, són adients les conduccions de gres vitrificat, de polietilè termosoldato, en tot cas, de materials compatibles amb les aigües químiques que han de transportar.Les conduccions de formigó sense proteccions no són aptes.
Elements auxiliars de la xarxa d’aigües industrials o de drenatge(arquetes, pous, estacions de bombament, etc.)
Cal aplicar proteccions a la superfície de les arquetes, els pous, les estacionsde bombament o la resta dels elements de la retenció o de la distribució de laxarxa d’aigües químiques mitjançant:• Panot de gres antiàcid, o bé• Recobriment amb resina de poliuretà amb resistència química (vegeu lesconsideracions del nivell freàtic indicades a la fitxa Dipòsits enterrats):
No apte per a suports enterrats humits
12
3
Fitxa tècnica
100
Bibliografia i webs de consulta
101
44.1. BibliografIa
Investigación de la contaminación del suelo en laComunidad Autónoma del País Vasco- IHOBE-1998.(Código PUB-1998-006)Aquest document està format per vuit volums que podenclassificar-se en tres grups segons el contingut: 1.- Valorsindicatius d’avaluació: Recullen la derivació dels valorsque defineixen els diferents nivells de qualitat del sòl. 2.– Guies metodològiques: Proporcionen les directrius pera la investigació de la qualitat del sòl. 3. – Guies tècniques:Centrades en les mesures de seguretat i higiene a lesfeines d’investigació i recuperació de sòls contaminats ien la gestió ambiental de ruïnes industrials.
Manual práctico para la investigación de lacontaminación del suelo.IHOBE, 2002 (PUB-2002-017)Aquest document proporciona en un únic procedimentles directrius bàsiques per a la investigació d’emplaçamentscontaminats i recull els aspectes més importants quedesenvolupen en detall les guies tècniques i metodològiquesper a la investigació de la contaminació del sòl.
Guía Técnica de Investigación de la Contaminacióndel Suelo - Planes de actuación en vertederosabandonados. IHOBE-2000 (PUB-2000-016)Aquest document de caràcter tècnic proporciona aconsultores i tècnics municipals un procediment per a larecopilació d’informació i la priorització d’actuacions enabocadors abandonats que continguin residus d’origenindustrial.
Guía Técnica de aplicación del RD 9/2005, de 14 deenero, por el que se establece la relación deactividades potencialmente contaminantes del sueloy los criterios y estándares para la declaración desuelos contaminados. MINISTERI DE MEDI AMBIENT.MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA. Institut Geològici Miner d’Espanya. Institut Nacional d’Investigaciói Tecnologia Agrària i Alimentària.Aquest document orienta en la posada en pràctica delRD 9/2005, exposa els aspectes més rellevants i proposacriteris homogenis en l’aplicació del RD per als diferentsagents involucrats.(Versió web maig del 2007.http://www.mma.es/secciones/calidad_contaminacion/suelos/)
Guía para la implementación del E-PRTRCOMISSIÓ EUROPEA. DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDIAMBIENT.(Versió 31 de maig del 2006.http://mediambient.gencat.net/Images/43_112979.pdf.)El nou registre E-PRTR incorpora les emissions al sòl enles obligacions d’informació per part de les empresesafectades per l’E-PRTR. La guia recull els aspectes quecal tenir en compte en la Declaració.
HAZARDOUS WASTE MANAGEMENTLaGrega M.D., Buckingham P.L., Evans J.C. McGraw-Hill,1994.Llibre bàsic, clàssic i complet. Utilitzat com a llibre de texten cursos de postgrau. Inclou bons capítols referits a sòlscontaminats. Existeix una edició en castellà.
102
GROUNDWATER AND SOIL REMEDIATIONPractical methods and strategies. Evan K. Nyer. Ann ArborPress, 1998.Text bàsic amb conceptes bastant ben exposats iil·lustracions didàctiques i clares.
RISK-BASED CONTAMINATED LANDINVESTIGATION AND ASSESSMENTJudith Petts, T. Cairney and M. Smith. John Wiley andSons, 1997Clar i complet per a anàlisis de risc (plantejament general)i mètode d’estudi.
RISK ASSESSMENT IN ENVIRONMENTALMANAGEMENTA guide for managing chemical contamination problems.Kofi Asante-Duah. John Wiley and Sons, 1998Per a anàlisis de risc és bastant clar i complet pel que faal seu plantejament.
DESIGN OF REMEDIATION SYSTEMSJimmy H.C. Wong, Chin Hong Lim, Greg L. Nolen. CRC.Lewis Publishers, 1997.Bàsicament és un llibre de disseny tècnic per a bona partde les tecnologies que existeixen.
CONTAMINANT HYDROGEOLOGYC.W. Fetter. Prentince Hall, 1993Hidrogeologia i contaminants. Llibre bàsic i clar, incloutemes molt relacionats amb la contaminació dels sòls.
NATURAL ATTENUATION(CERCLA, RBCA;s, and the future of EnvironmentalRemediation). P.V. Brady, M.V. Brady and D.J. Borns.Molt útil per entendre els processos d’atenuació natural.
REMEDIATION OF PETROLEUM CONTAMINATEDSOILS (Biological, Physical and Chemical Processes). EveRiser-Roberts, Ph.D. Lewis Publishers, 1998Descripció exhaustiva de les tècniques i els processosque vénen al cas.
SUBSURFACE RESTORATIONEdited by C.H. Ward, J.A. Cherry and M.R. Scalf. AnnArbor Press Inc., 1997.És un resum bàsic de remediació de sòls. És una recopilaciód’articles de diferents autors, però amb un cert ordre lògic.
PRACTICAL HANDBOOK OF SOIL, VADOSE ZONE& GROUNDWATER CONTAMINATION. ASSESSMENT,PREVENTION AND REMEDIATIONJ. Russell Boulding. CRC. Lewis Publishers, 1995.Recopilació completa de temes diversos. Inclou moltstipus d’estudis.
MATILDE FERNANDEZ ET AL. “EL TERRENO”. 2001.EDIC. UPC, BARCELONA.
EPA 625/7-9I/017. GUIDES TO POLLUTIONPREVENTION. THE PHARMACEUTICAL INDUSTRY.OCTOBER 1991. ENVIRONMENTAL PROTECTIONAGENCY. CINCINNATI, OHIO
R. PÉREZ MIR, “TÉCNICAS DE CARACTERIZACIONDE SUELOS CONTAMINADOS”. APROMA, SEMINARIO“GESTIÓN DE SUELOS CONTAMINADOS” GETAFE(MADRID), FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS YPROVINCIAS. NOV. 2005.
JUAN P. SINGER. “SUELOS CONTAMINADOS. ORIGENY CLASIFICACIÓN”. APROMA, SEMINARIO “GESTIÓNDE SUELOS CONTAMINADOS” GETAFE (MADRID),FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS YPROVINCIAS. NOV. 2005
WWW.AGUA.UJI.ES. MANUAL DE CONTAMINACIÓNDE ACUÍFEROS.
SÁNCHEZ, F. J. (2004).- MEDIDAS PUNTUALES DEPERMEABILIDAD. UNIVERSIDAD DESALAMANCA, 11 PP. (EN: ).
TANIA VOLKE SEPÚLVEDA, ET AL. TECNOLOGÍAS DEREMEDIACIÓN PARA SUELOS CONTAMINADOS.INSTITUTO NACIONAL DE ECOLOGÍA DE MÉXICO, 2002.
103
4.2. Webs de referència pel que fa a sòlscontaminats
Espanya
Ministeri de Medi Ambient• http://www.mma.es/portal/Generalitat de Catalunya• http://www.gencat.netAgència de Residus de Catalunya• http://www.arc-cat.net/altres/solsServei Interactiu de Mapes Ambientals (SIMA)• http://sima.gencat.net/website/sima/viewer.htpIHOBE• http://www.ihobe.esInstitut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball• http://www.mtas.es/Insht/index.htm• http://www.junres.es/
Europa
Agència Europea de Medi Ambient• http://www.eea.eu.intClarinet• http://www.clarinet.atNicole• http://www.nicole.orgCARACAS• http://www.caracas.atEIONET• http://eionet.europa.eu• http://www.junres.es/
França
Ademe (Agence de l’Environement et de la Maitrise del’Energie)• www.ademe.frForum Actualités Sites Pollués• www.fasp.info
Anglaterra
• http://www.clarinet.at/• www.environment-agency.gov.uk• www.defra.gov.uk/
Bèlgica
Flandes: Ovam• www.ovam.be
Itàlia
• www.sinanet.anpa.it
Àustria
• www.ubavie.at
Estats Units
• http://www.junres.es/Administració• www.epa.gov
Organitzacions
• www.clu-in.org• www.frtr.gov,www.epareachit.org• www.itrcweb.org• http://www.junres.es/
Fonts d’informació geològica cartogràfica
Institut Cartogràfic de Catalunya• http://www.icc.es/portal/Institut Geològic i Miner d’Espanya• http://www.igme.es/internet/default.asp
104
Glossari/definicions/abreviacions
105
5ACA: Agència Catalana de l’Aigua
APQ: Emmagatzematge de productes químics osubstàncies perilloses
ARC: Agència de Residus de Catalunya
COASHIQ: Comissió Autònoma de Seguretat i Higieneen el Treball d’Indústries Químiques i Afins
COV: Compostos orgànics volàtils
DARI: Declaració anual de residus industrials
DUCA: Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua
GTMA: Grup de Treball del Medi Ambient de les comissionsde laboratoris farmacèutics de Barcelona i de la Comissióde Química Fina, ambdues de la COASHIQ, que ha elaborataquesta guia
IPS: Informe preliminar de situació
NCF: Normes de correcta fabricació
NGR: Nivells genèrics de referència
PID: Photoionization Detector
PNT: Procediment normalitzat de treball d’un sistema degestió
Definicions bàsiques
Sòl: Capa superior de l’escorça terrestre, situada entrel’estrat rocós i la superfície, composta per partículesminerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius,i que constitueix la interfície entre la terra, l’aire i l’aigua,la qual cosa li confereix la capacitat de dur a terme tantfuncions naturals com d’ús. No se’ls considera com a talsels que estan permanentment coberts per una làminad’aigua superficial.
Sòl contaminat: Sòl les característiques del qual hanestat alterades negativament per la presència decomponents químics de caràcter perillós d’origen humà,en una concentració tal que comporta un risc inacceptableper a la salut humana o el medi ambient.
Risc de contaminació del sòl: Probabilitat que uncontaminant que hi ha al sòl entri en contacte amb algunreceptor amb conseqüències adverses per a la salut deles persones o el medi ambient.
Nivell genèric de referència (NGR): Concentració d’unasubstància contaminant al sòl que no comporta un riscsuperior al màxim acceptable per a la salut humana i elsecosistemes, calculada d’acord amb els criteris recollitsa l’annex VII del RD 9/2005.
(Vegeu altres definicions a l’art. 2 del RD 9/2005)
106
Altres definicions rellevants (en ordrealfabètic)
Aigües contaminades: S’entén per aigües contaminadesles que no compleixen les condicions d’abocament, d’acordamb la legislació vigent relacionada.
En general es consideren susceptibles d’estarcontaminades les aigües que estan en contacte amb elsproductes, les de neteja de recipients, cisternes i altressemblants, així com les aigües pluvials i de protecciócontra incendis que, en el seu recorregut cap al drenatge,puguin posar-se en contacte amb elements contaminants.
Emmagatzematge: Conjunt de recintes i recipients detot tipus que contenen o poden contenir líquids osubstàncies perilloses, inclosos els recipients pròpiamentdits, les seves cubetes de retenció, els carrers intermedisde circulació i separació, les canonades de connexió i leszones i les instal·lacions de càrrega, descàrrega i tràfecannexos i les altres instal·lacions necessàries per al’emmagatzematge, sempre que siguin exclusives d’aquest.
Emmagatzematge conjunt: Emmagatzematge deproductes que a la superfície es troben a dins de la mateixacubeta o en un mateix recipient subdividit, a l’interior delsedificis es troben a dins de la mateixa sala i, enterrats, estroben en un mateix recipient subdividit.
Emmagatzematge en trànsit: Emmagatzematgeesporàdic de productes en l’espera de ser reexpedits iamb un període d’emmagatzematge previst no superiora 72 hores contínues. No obstant això, si al magatzemexistís un producte durant més de 8 dies al mes o 36 diesl’any, no es considerarà emmagatzematge en trànsit.
Àrea de les instal·lacions: Superfície delimitada pelperímetre de la instal·lació considerada.
Bassa separadora: Instal·lació on es separen elsproductes orgànics que contenen les aigües procedentsdels drenatges d’emmagatzematge.
Capacitat d’emmagatzematge: És la màxima quantitatde producte que pot contenir el recipient oemmagatzematge en les condicions especificades.
Carregador: Lloc on es realitzen les operacions de càrregai descàrrega de substàncies
Cubeta: Cavitat destinada a retenir els productes inclososals elements d’emmagatzematge en cas que es produeixiun abocament o una fuita d’aquests productes.
Cubeta a distància: Cubeta en què el líquid vessat quedaretingut en un lloc allunyat dels recipientsd’emmagatzematge.
Inspecció periòdica: Inspecció o prova posterior a laposada en servei dels aparells o dels equips, efectuadaper l’organisme de control.
Inspector propi: Personal tècnic competent designat peltitular, amb experiència en la inspecció d’instal·lacionsd’emmagatzematge, càrrega, descàrrega i tràfec de líquidsinflamables i combustibles.
Líquid: Producte que, en condicions d’emmagatzematge,té aquest estat físic.
Líquid combustible: Líquid amb un punt d’inflamacióigual o superior als 55 °C.
Líquid inestable: Líquid que pot polimeritzar-se,descompondre’s, condensar-se o reaccionar amb si mateixviolentament, en condicions de xoc, pressió o temperatura.Perdrà el caràcter inestable quan s’emmagatzemi encondicions o amb inhibidors que eliminin la inestabilitat.
Líquid inflamable: És un líquid amb un punt d’inflamacióinferior als 55 °C.
Líquid corrosiu: Substància o preparat que cal classificari marcar com a tal segons la legislació vigent per al transportde mercaderies perilloses i per a l’envasament i l’etiquetatgede substàncies perilloses.
107
Líquid tòxic: Substància i preparat que cal classificar imarcar com a molt tòxic, tòxic o nociu segons la legislacióvigent per a l’envasament i l’etiquetatge de substànciesperilloses.
Prova hidràulica: Comprovació que es duu a terme ambel recipient ple d’aigua, sotmès a la pressió prescrita pelcodi de disseny o les normes emprades en la construcció.
Reacció perillosa: Entre d’altres, es consideraranreaccions perilloses les que donen lloc a:
a. una combustió i/o una considerable producció de calor,
b. l’emanació de gasos inflamables i/o tòxics,
c. la formació de matèries líquides corrosives,
d. la formació de matèries inestables.
Recipient: Cavitat amb capacitat d’emmagatzematge. Aefectes de les ITC, las canonades no es considerenrecipients.
Recipient a pressió: Recipient dissenyat per suportaruna pressió interna manomètrica superior a 0,5 bar.
Recipient enterrat: Es consideren com a tals els recipientstotalment enterrats, els coberts totalment de terra o d’unaltre material adequat, o la combinació d’ambduesdisposicions.
Recipient fix: Recipient no susceptible de trasllat, o eltraslladable amb més de 3.000 litres de capacitat.
Recipient mòbil: Recipient amb una capacitat de fins a3.000 litres, susceptible de ser traslladat de lloc.
Revisió periòdica: Revisió o prova posterior a la posadaen servei dels aparells o dels equips efectuada perl’inspector o per un organisme de control.
Sistema de canonades: S’entén per “sistema decanonades” el conjunt de canonades, brides, vàlvules,juntes, caragols de subjecció i altres accessoris decanonades sotmesos a l’acció del producte.
Sistema de ventilació i alleujament de la pressió:Sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracionsde la pressió interna d’un recipient d’emmagatzematge.
Tanc atmosfèric: Recipient dissenyat per resistir unapressió interna manomètrica de fins a 0,15 bar.
Tanc a baixa pressió: Recipient dissenyat per resistiruna pressió interna manomètrica superior a 0,15 bar i nosuperior a 0,5 bar.
Titular de la instal·lació: Persona física o jurídica quefigura com a responsable davant de l’Administració de lesobligacions imposades en la normativa i la reglamentacióvigent. Pot ser el propietari, l’arrendatari, l’administrador,el gestor o qualsevol altra persona amb un títol que liconfereixi aquesta responsabilitat.
Tràfec: Operació que consisteix en la transferència deproductes entre qualsevol tipus de recipientsd’emmagatzematge (fixos o mòbils), entre aquests i lesunitats de transport, o entre els anteriors i les unitats deprocés.
Unitat de procés: Conjunt d’elements i d’instal·lacionsde producció, inclosos els equips de procés i els recipientsnecessaris per a la continuïtat del procés, situats dins delslímits de bateria de les unitats de procés.
Vida útil: Referida a corrosius, és el temps d’utilitzacióde recipients i canonades fins que es consumeix elsobregruix de corrosió.
108
Annexos
109
6Annex IMarc normatiu dels sòls contaminats
Aquest annex recull una relació del marc normatiu vigenten matèria de sòls contaminats i els requisits concretsaplicables:
Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus(DOGC núm. 1776, de 28.7.1993)Article 15
Regeneració d’espais degradatsPer a regenerar els espais degradats per descàrreguesincontrolades, els programes corresponents han d’atendre:a) Que el responsable directe de la regeneració és lapersona que ha efectuat la descàrrega i, solidàriament, elproductor o el posseïdor del residu.b) Que n’és responsable subsidiari el propietari de la fincaon s’ha produït la descàrrega o, si escau, el titular deldomini públic afectat.c) Que les actuacions de regeneració han d’ésserordenades per l’ajuntament o, si escau, pel consellcomarcal, on hi ha emplaçat l’espai degradat.d) Que l’acció de govern de la Generalitat encaminada ala regeneració dels espais degradats de Catalunya s’hade dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi i, siaixò no és suficient, aplicant la subrogació o l’execuciósubsidiària que estableix l’article 136 de la Llei 8/1987,municipal i de règim local de Catalunya.
Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus (BOE núm. 96,de 22.4.1998) modificada per la Llei 62/2003. Articles27 i 28 del títol V.
TÍTOL VSòls contaminatsArticle 27Declaració de sòls contaminats
1. Les comunitats autònomes han de declarar, delimitari fer un inventari dels sòls contaminats a causa de lapresència de components de caràcter perillós d’origenhumà, i avaluar els riscos per a la salut humana o el mediambient, d’acord amb els criteris i els estàndards que,segons la naturalesa dels sòls i dels usos, determini elGovern amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes. A partir de l’inventari, les comunitats autònomes hand’elaborar una llista de prioritats d’actuació, tenint encompte el risc que implica la contaminació del sòl per ala salut humana i el medi ambient.
Igualment, les comunitats autònomes han de declararque un sòl ha deixat d’estar contaminat després decomprovar que les operacions de neteja i recuperació delsòl s’han fet de manera adequada.
2. La declaració d’un sòl com a contaminat obliga aefectuar les actuacions necessàries per procedir a la netejai la recuperació del sòl, en la forma i els terminis quedeterminin les comunitats autònomes respectives. Estanobligats a efectuar les operacions de neteja i recuperació
110
que regula el paràgraf anterior, amb el requeriment previde les comunitats autònomes, els causants de lacontaminació; en cas que siguin diversos, han de respondred’aquestes obligacions de manera solidària, subsidiàriamenti per aquest ordre, els posseïdors dels sòls contaminatsi els propietaris no posseïdors, tot això sens perjudici delque estableix l’article 36.3.
En tot cas, si les operacions de neteja i recuperació desòls contaminats s’han de fer amb finançament públic,només es poden rebre ajuts amb el compromís previ queles possibles plusvàlues que adquireixin els sòls revertiranen la quantitat subvencionada en favor de l’Administraciópública que hagi finançat els ajuts.
3. La declaració d’un sòl com a contaminat pot ser objected’una nota marginal en el Registre de la propietat, ainiciativa de la comunitat autònoma corresponent. Aquestanota marginal es cancel·la quan la comunitat autònomadeclara que el sòl ha deixat de tenir aquesta consideració.
4. El Govern ha d’aprovar i publicar una llista d’activitatspotencialment contaminants de sòls. Els propietaris deles finques en què s’ha dut a terme alguna d’aquestesactivitats estan obligats, amb motiu de la seva transmissió,a declarar-ho en una escriptura pública. Aquest fet ésobjecte d’una nota marginal en el Registre de la propietat.Els titulars d’aquestes activitats han de remetreperiòdicament a la comunitat autònoma corresponent elsinformes de situació en què constin les dades relatives alscriteris que serveixen de base per a la declaració de sòlcontaminat, d’acord amb l’apartat 1.
Les comunitats autònomes han d’establir els criteris quepermetin definir la periodicitat per a l’elaboració delsinformes de situació del sòl.
5. La transmissió del títol del qual porta la seva causa lapossessió, o el mer abandonament de la possessió, noeximeixen de les obligacions que preveu aquest títol.
6. El que estableix aquest títol no és aplicable al creditorque, en execució forçosa del seu crèdit, esdevingui
propietari d’un sòl contaminat, sempre que l’alieni en eltermini d’un any a comptar de la data en què hagi accedita la propietat.
Article 28. Reparació en via convencional dels danysal medi ambient per sòls contaminatsLes actuacions per procedir a la neteja i la recuperació delssòls declarats contaminats es poden dur a terme mitjançantacords voluntaris subscrits entre els obligats a efectuaraquestes operacions i els autoritzats per les comunitatsautònomes, o mitjançant convenis de col·laboració entreaquells i les administracions públiques competents. En totcas, els costos de neteja i de recuperació dels sòlscontaminats són a càrrec de l’obligat, en cada cas, aefectuar les operacions esmentades.
Els convenis de col·laboració poden concretar incentiuseconòmics que serveixin d’ajut per finançar els costos deneteja i recuperació de sòls contaminats. RD 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relaciód’activitats potencialment contaminants del sòl i els criterisi estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Acontinuació es recullen els requisits que són d’aplicació enaquesta GUIA:
Article 3. Informes de situació
1. Els titulars de les activitats llistades a l’annex I estanobligats a remetre a l’òrgan competent de la comunitatautònoma corresponent, en un termini no superior a dosanys, un informe preliminar de situació per a cada un delssòls en què es desenvolupa l’activitat, amb l’abast i elcontingut mínim que es recull a l’annex II.
2. De la mateixa manera, han de presentar l’informe preliminarde situació les empreses que produeixen, manipulen oemmagatzemen més de 10 tones per any d’una o dediverses de les substàncies incloses en el Reial decret363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglamentsobre notificació de substàncies noves i classificació,
111
envasament i etiquetatge de substàncies perilloses, i elsemmagatzematges de combustible per a ús propi, segonsel Reial decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual esmodifica el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, aprovatpel Reial decret 2085/1994, de 20 d’octubre, i les instruccionstècniques complementàries MI-IP03, aprovada pel Reialdecret 1427/1997 de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovadapel Reial decret 2201/1995, de 28 de desembre, amb unconsum anual mitjà superior a 300.000 litres i amb un volumtotal d’emmagatzematge igual o superior a 50.000 litres.
3. Examinat l’informe preliminar de situació, la comunitatautònoma corresponent podrà obtenir del titular de l’activitato del propietari del sòl informes complementaris mésdetallats, dades o anàlisis que permetin avaluar el grau decontaminació del sòl, que en qualsevol cas ha d’efectuar-se d’acord amb els criteris i estàndards que s’estableixenen aquest Reial decret.
4. De la mateixa manera, els titulars de les activitatspotencialment contaminants estan obligats a trametreperiòdicament a l’òrgan competent informes de situació.El contingut i la periodicitat amb què s’han d’enviar elsinformes de situació els determinarà l’òrgan competent dela comunitat autònoma, particularment en els supòsitsd’establiment, ampliació i clausura de l’activitat.
5. Els propietaris dels sòls on, en el passat, s'hagidesenvolupat alguna activitat potencialment contaminant,estan obligats a presentar un informe de situació quan sesol·liciti una llicència o una autorització per a l'establimentd'alguna activitat diferent de les activitats potencialmentcontaminants o que suposi un canvi en l'ús del sòl.
6. A l’efecte del que disposa aquest article, en els supòsitsd’activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reialdecret i que, alhora, estiguin subjectes a la Llei 16/2002,d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de lacontaminació, les comunitats autònomes poden consideraremplenats els informes als quals es refereixen els apartatsanteriors si el seu contingut es troba recollit a la documentaciópresentada juntament amb la sol·licitud de l’autoritzacióambiental integrada.
Article 5. Contaminació de les aigües subterràniesSens perjudici del que s’estableix a la normativa aplicableen matèria d’aigües subterrànies, si del que disposen elsarticles 3.3 o 4.3 es deriven evidències o indicis decontaminació de les aigües subterrànies com a conseqüènciade la contaminació d’un sòl, aquesta circumstància s’hade notificar a l’administració hidràulica competent.
Article 6. Nivells genèrics de referència1. Els nivells genèrics de referència que s’han d’utilitzar pera l’avaluació de la contaminació del sòl per determinadessubstàncies es recullen als annexos V i VI.
Article 7. Descontaminació de sòls1. La declaració d’un sòl contaminat obliga a dur a termeles actuacions necessàries per efectuar la seva recuperacióambiental en els termes i terminis dictats per l’òrgancompetent.
2. L’abast i l’execució de les actuacions de recuperació hande garantir que la contaminació restant, si n’hi ha, es tradueixien nivells de risc acceptables d’acord amb l’ús del sòl.
3. La recuperació d’un sòl contaminat es durà a terme ambles millors tècniques disponibles, en funció de lescaracterístiques de cada cas. Les actuacions de recuperacióhan de garantir que materialitzen solucions permanents ique prioritzen, en la mesura que es pugui, les tècniques detractament in situ que eviten la generació, el trasllat il’eliminació de residus.
4. Sempre que sigui possible, la recuperació s’ha d’orientara eliminar els focus de contaminació i a reduir la concentraciódels contaminants al sòl. En cas que per raons justificadesde caràcter tècnic, econòmic o mediambiental no siguipossible aquesta recuperació, es poden acceptar solucionsde recuperació amb tendència a reduir l’exposició, sempreque incloguin mesures de contenció o confinament delssòls afectats.
112
5. Els sòls contaminats perdran aquesta condició quans’hi facin actuacions de descontaminació que, en funciódels diferents usos, garanteixin que han deixat de suposarun risc inadmissible per a l’objecte de protecció designat,la salut humana o els ecosistemes. En qualsevol cas, unsòl deixa de tenir la condició de contaminat per a undeterminat ús una vegada existeixi i sigui ferma la resolucióadministrativa que així ho declari, amb la prèvia comprovacióde l’efectivitat de les actuacions de recuperació practicades.
Article 8. Publicitat registral1. Els propietaris de finques en què s’hagi dut a termealguna de les activitats potencialment contaminants estanobligats a declarar aquesta circumstància en les escripturespúbliques que documentin la transmissió de drets sobreles esmentades finques. L’existència de la declaració esfarà constar al Registre de la Propietat, mitjançant unanota al marge de la inscripció a la què doni lloc latransmissió.
Annex IIAbast i contingut mínim de l’informepreliminar de situació d’un sòl
L’informe preliminar de situació a què es refereix l’article3 té com a última finalitat valorar la possibilitat que s’haginproduït o es produeixin contaminacions significatives alsòl sobre el qual s’assenta o s’hagi assentat alguna deles activitats de l’annex I, així com dels supòsits recollitsa l’article 3.2.
En els casos en què la titularitat de la propietat del sòls’ha adquirit amb posterioritat al cessament de l’activitatpotencialment contaminant, els propietaris del sòl al qualfa referència l’article 3.5 podran quedar exempts d’emplenarels apartats 2, 3, 4, 5 i 6 que s’esmenten a continuació.
L’elaboració de l’informe preliminar de situació no suposal’obligació d’efectuar cap tipus d’assaig o anàlisi específicsper a aquest fi, i es pot dur a terme a partir de la informaciógenerada en compliment de la legislació vigent en matèriade residus i substàncies perilloses. No obstant això, elsinteressats poden recollir a l’informe la informaciócomplementària que considerin convenient per valorarmillor la situació dels sòls.
Com a mínim, l’informe preliminar de situació ha decontemplar els apartats següents:
1. Dades generals de l’activitatRaó social.Adreça, telèfon, fax, correu electrònic.Propietari.CIF, NIRI.Activitat industrial (CNAE 93-REV 1).Any d’inici i fi de l’activitat.Dades registrals de la finca al Registre de la Propietat.Personal.Potència instal·lada (kW).Superfície ocupada.Plànols i descripció de les instal·lacions, així com del seuestat actual.Pavimentació: tipus, estat, percentatge de la superfície
113
total.Xarxa de drenatge.Xarxa de sanejament.Accidents o irregularitats produïdes sobre el sòl. Any.2. Matèries consumides (primeres, segones i auxiliars)de caràcter perillósTipus, natura.Quantitat anual (volum, pes).Estat d’agregació (sòlid, líquid, pastós).Forma de presentació (a granel, tipus d’envasament, etc.).Frase de risc associada a la matèria, d’acord amb lanormativa de classificació i etiquetatge de substàncies.Emmagatzematge.3. Productes intermedi o finals de caràcter perillósTipus, natura.Quantitat anual (volum, pes).Estat d’agregació (sòlid, líquid, pastós).Forma de presentació (a granel, tipus d’envasament, etc.).Frase de risc associada a la matèria, d’acord amb lanormativa de classificació i etiquetatge de substàncies.Emmagatzematge.4. Residus o subproductes generatsDenominació.Codificació segons LER, normativa estatal.Composició, constituents principals.Quantitat anual (volum, pes).Estat d’agregació (sòlid, líquid, pastós).Forma de presentació (a granel, tipus d’envasament, etc.).Tipus d’emmagatzematge temporal i forma de gestió.5. EmmagatzematgePer a cada matèria, producte o residu, s’ha d’indicarl’emmagatzematge corresponent assenyalant-hi lescaracterístiques.5.1. Emmagatzematge en superfícieSuperfície: profunditat mitjana, volum.Pavimentació/aïllament: tipus, superfíciepavimentada/aïllada.Existència de cobertes.Presentació del material [a granel o envasat, tipus (bidó,big-bag, caixa, etc.), identificació dels materials].Separació de materials per: tipus incompatibles, tipus deseparació.Accés al recinte, control d’accés.
Xarxa de drenatge i recollida d’aigües pluvials.Pèrdues o vessaments, control, procediments d’evacuació,retirada i la seva gestió.Equips de seguretat.Plànol de situació i croquis de la instal·lació.5.2. Dipòsits en superfícieTipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total.Identificació.Control d’emmagatzematge.Cubetes de retenció.Recollida de pèrdues o vessaments.Accés i control d’accés.Plànol de la situació i croquis de la instal·lació.5.3. Dipòsits subterranisTipus, nombre, volum, antiguitat, capacitat total.Estanquitat: proves, resultats, any.Identificació.Dispositius d’identificació i retenció de fuites o vessaments.Sistema de recollida.Plànol de la situació i croquis de la instal·lació.6. Àrees productivesEn aquelles àrees en què es desenvolupin activitatsregulades per aquest Reial decret, s’ha d’especificar lapresència d’elements constructius que dificultin la possibilitatde contaminació del sòl. Aquesta descripció s’ha de dura terme considerant per separat les diferents etapesinvolucrades en el procés productiu.7. Activitats històriquesEn aquells casos en què es coneguin les activitatshistòriques potencialment contaminants que van tenir llocal sòl, la informació disponible sobre els extrems següents:Nom de l’activitat o les activitats desenvolupades en elpassat sobre aquest terreny.Tipus d’activitat desenvolupada.Data d’inici i d’acabament de cada una d’aquestesactivitats.Observacions: qualsevol altra informació que pugui ajudara detectar la presència de contaminació històrica i adiferenciar-la d’una possible contaminació actual.
114
Annex IIICriteris per a la consideració d’un sòl coma contaminat
Un sòl es declara com a contaminat quan esdeterminen riscos inacceptables per a la proteccióde la salut humana o, si escau, dels ecosistemes, acausa de la presència en aquest sòl d’alguna de lessubstàncies contaminants que es recullen alsannexos v i vi o de qualsevol altre contaminant químic.
En les circumstàncies en què no es disposi de la valoracióde riscos corresponent, els òrgans competents de lescomunitats autònomes poden assumir que el risc ésinacceptable i, en conseqüència, declarar un sòl com acontaminat quan concorri alguna de les circumstànciessegüents:
1. En els casos en què es consideri prioritària laprotecció de la salut humana:
a) Que la concentració al sòl d’alguna de les substànciesrecollides a l’annex V excedeix 100 o més vegades elsnivells genèrics de referència establerts per a la proteccióde la salut humana, d’acord amb el seu ús.b) Que la concentració al sòl de qualsevol contaminantquímic no recollit a l’annex V per a aquell sòl excedeix 100o més vegades el nivell genèric de referència calculat,d’acord amb els criteris establerts a l’annex VII.
2. En els casos en què es consideri prioritària laprotecció dels ecosistemes:
a) Que la concentració letal o efectiva mitjana, CL(E)50,per a organismes del sòl obtinguda als assaigs de toxicitatOCDE 208 (assaig d’emergència i creixement de llavorsen plantes terrestres), OCDE 207 (assaig de toxicitat agudaen cuc de terra), OCDE 216 (assaig de mineralització denitrogen en sòls), OCDE 217 (assaig de mineralització decarboni en sòl) o en els altres considerats equivalents pera aquest propòsit pel Ministeri de Medi Ambient, és inferiora 10 mg de sòl contaminat/g de sòl.
b) Que la concentració letal o efectiva mitjana, CL(E)50,per a organismes aquàtics obtinguda en els assajos detoxicitat OCDE 201 (assaig d’inhibició del creixement enalgues), OCDE 202 (assaig d’inhibició de la mobilitat enDaphnia magna), OCDE 203 (assaig de toxicitat aguda enpeixos), o en els altres considerats equivalents per a aquestobjectiu pel Ministeri de Medi Ambient, efectuats amb elslixiviats obtinguts pel procediment normalitzat DIN-38414,és inferior a 10 ml de lixiviat/l d’aigua.
Altres disposicions complementàries:
Amb referència a l’emmagatzematge de substànciesperilloses:
• Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprovael Reglament d’emmagatzemament de productes químicsi les seves instruccions tècniques complementàries MIEAPQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7 (vegeu els requisits de prevencióde la contaminació del sòl a l’annex II).
- MIE APQ-1: Emmagatzemament de líquids inflamablesi combustibles
- MIE APQ-2: Emmagatzemament d’òxid d’etilè
- MIE APQ-3: Emmagatzemament de clor
- MIE APQ-4: Emmagatzemament d’amoníac anhidre
- MIE APQ-5: Emmagatzemament i utilització de botellesi bòtils de gasos comprimits, liquats i dissolts a pressió
- MIE APQ-6: Emmagatzemament de líquids corrosius
- MIE APQ-7: Emmagatzemament de líquids tòxics
• Correcció d’errors de 19 d’octubre del Reial decret379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglamentd’Emmagatzemament de productes químics i les sevesinstruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIEAPQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7.
115
• Reial decret 2016/2004, d’11 d’octubre, pel qual s’aprovala Instrucció tècnica complementària (ITC) MIE APQ-8«Emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònicamb un alt contingut en nitrogen».
• Normativa de càrrega i descàrrega de matèries perillosesi per al transport de mercaderies perilloses (s’ampliarà).
• RD 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica elReglament d’instal·lacions petrolíferes aprovat pel RD2085/1994, de 20 d’octubre.
• RD 1416/2006, d’1 de desembre, pel qual s’aprova laInstrucció tècnica complementària MI-IP06 “Procedimentper deixar fora de servei els tancs d’Emmagatzemamentde productes petrolífers líquids”.
• Instruccions tècniques complementàries MI-IP03, aprovadaper la MI-IP03, aprovada pel RD 1427/1997, de 15 desetembre, i MI-IP04, aprovada pel RD 2201/1995, de 28de desembre.
Amb referència a substàncies i preparats perillosos:
• Reglament (CE) núm. 1907/2006, de 18 de desembre del2006, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restriccióde les substàncies i els preparats químics (REACH), pel quales crea l’Agència Europea de Substàncies i PreparatsQuímics.
• Directives 1999/45/CE, 2001/60/CE i 2001/58/CE depreparats perillosos.
• Directiva 94/62/CEE de substàncies perilloses.
• RD 363/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova elReglament sobre notificació de substàncies noves iclassificació, envasament i etiquetatge de substànciesperilloses.
• RD 99/2003. Notificació de substàncies noves i classificació,envasament i etiquetatge de substàncies perilloses.
• RD 255/2003. Reglament sobre classificació, envasamenti etiquetatge de preparats perillosos.
• ORDRE PRE/164/2007, de 29 de gener, per la qual esmodifiquen els annexos II, III i V del Reglament sobreclassificació, envasament i etiquetatge de preparatsperillosos, aprovat pel Reial decret 255/2003, de 28 defebrer.
Amb referència a la reutilització d’aigües:
• Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel quals’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigüesdepurades. BOE 294 de 8 de desembre del 2007.
• Art. 245.5 del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, modificatpel RD 606/2003, de 23 de maig, on s’estableix la Normade qualitat ambiental de cara a l’ús d’aigües reutilitzades.
Amb referència al formigó i als assajos tècnics:
• Instrucció del Formigó Estructural, EHE-08 aprovada pelReial decret 1247/2008.
• Norma UNE-EN 12390-8:2001 d’assajos de formigóendurit. Part 8: Profunditat de penetració d’aigua sotapressió (AENOR).
Nota: Les normes d’AENOR poden adquirir-se a la sevapàgina web:
Amb referència a assajos o idoneïtat de productesaptes per a la rehabilitació o la protecció de paviments:
• Directiva del Consell 89/106/CEE de 21 de desembredel 1988 relativa a l’aproximació de les disposicions legals,reglamentàries i administratives dels estats membres sobreels productes de construcció, modificada per la Directivadel Consell 93/68/CEE i el Reglament (CE) núm. 1882/2003del Parlament Europeu i del Consell.
116
• Normes comunes de procediment per a la sol·licitud, lapreparació i la concessió dels documents d’idoneïtattècnica europeus, descrites a l’annex de la Decisió de laComissió 94/23/CE.
Amb referència a la intervenció integral del’Administració ambiental i la declaració d’emissionsal sòl del nou registre E-PRTR:
• Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integratsde la contaminació (IPPC), BOE núm. 157 de 2.7.2002.
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integralde l’Administració ambiental (DOGC núm. 2598 de13.3.1998), modificada per la Llei 1/1999 (DOGC núm.2861 de 6.4.1999) i per la Llei 12/2006 (DOGC núm. 4690de 3.8.2006).
• Decret 136/1999, pel qual s’aprova el Reglament generalque desenvolupa la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental (DOGC núm. 284 de 21.5.1999).• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació delDecret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova elReglament general de la Llei 3/1998, de 27 de febrer,d’intervenció integral de l’Administració ambiental, adaptacióannexos (DOGC 25.06.2003). Decret 143/2003, de 10 dejuny, rectificat per esmena d’errada (DOGC 30.06.2003).
• Reglament 166/2006, del Parlament Europeu i delConsell, de 18 de gener del 2006, relatiu a l’establimentd’un registre europeu d’emissions i a la transferència decontaminants i pel qual es modifiquen les Directives91/689/CE i 96/61/CE del Consell. DOUE L33/1 de4.2.2006.
• Reial decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regulael subministrament d’informació sobre emissions delReglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientalsintegrades. BOE 96 de 21.04.07, modificat pel RD812/2007.
Amb referència a l’avaluació de riscos:
• Reglament (CE) núm. 1488/94 de la Comissió, de 28de juny de 1994, pel qual s’estableixen els principisd’avaluació del risc per a l’ésser humà i per al medi ambientde les substàncies existents, d’acord amb el Reglament(CEE) núm. 793/93 del Consell.
• Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i delConsell, de 12 de desembre del 2006, relativa a la proteccióde les aigües subterrànies contra la contaminació i eldeteriorament. DOUE 27.12.06
117
Annex IVExemple de procediment de treball per ala prevenció de la contaminació del sòl
Procediment resultant de l’aplicació de lametodologia d’aquesta guia.
Í
118
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
NDEX DEL PROCEDIMENT
1. Objecte2. Abast3. Referències4. Responsabilitats5. Desenvolupament6. Registres associats7. Control de modificacions8. Annexos
ELABORAT: REVISAT: APROVAT:
Data: Data: Data:
119
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
1. OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és:
• Establir una metòdica per revisar la situació de les instal·lacions en què existeix un risc potencial decontaminar el sòl i detectar punts dèbils que requereixin accions correctives i preventives.• Garantir la revisió i el manteniment continuats d’aquestes instal·lacions.• Definir la gestió preventiva necessària per complir els requisits legals en matèria de contaminació delsòl i reduir el risc de contaminació.
2. ABAST
Totes les activitats, àrees, departaments, serveis, ja sigui de personal propi o subcontractat que efectuïntreballs a les instal·lacions de l’empresa, que es desenvolupin en zones o amb un ús de les instal·lacionspotencialment contaminadors del sòl.
3. REFERÈNCIES
Norma ISO 14001.Manual de gestió ambiental. Capítols 4.3.1. Avaluació d’aspectes ambientals. 4.4.6. Control operacional,4.4.7. Preparació i resposta davant d’emergències, 4.3.1. Requisits legals, 4.5.2. Avaluació del complimentlegal.
PNT de requisits legals i avaluació del seu compliment.PNT de control operacional: per exemple, PNT de gestió de residus líquids especials, PNTd’emmagatzematge d’inflamables, PNT d’emmagatzematge de corrosius, PNT de zones de càrrega idescàrrega, etc.Pla de manteniment preventiu.Normativa vigent: vegeu l’apartat SÒL del Registre de requisits legals.Pla d’autoproteccióPla d’emergències ambientalsPNT de resposta davant d’accidents ambientals
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
120
Responsable Responsabilitats
Departament de Medi Ambient Elaborar la documentació tècnica oportuna per al compliment de les obligacions amb l’Administració en matèria de sòls. tractament d’impermebealització.
Producció Garantir l’estat de conservació de les instal·lacions en què pot existir un risc potencial de contaminaciódel sòl.
Avisar el Departament de Medi Ambient de qualsevol accident o incident del qual se sospiti que pot havercausat alguna possible contaminació del sòl.
Revisar i mantenir en bon estat els paviments, les conduccions enterrades, els dipòsits enterrats, les canals de recollida d’aigües, els sistemes de sanejament, les arquetes o els dipòsits de recollida de possibles abocaments enterrats, etc. que estiguin sota la responsabilitat de Producció.
Manteniment Revisar l’estat de conservació de les instal·lacions en què pot existir un risc potencial de contaminació del sòl.
Definir l’actuació necessària en cas que es produeixin accidents o incidents que puguin provocar la contaminació del sòl.
Avisar manteniment perquè es dugui a terme una revisió davant de qualsevol abocament comunicat peraltres departaments en zones pavimentades amb tractament d’impermeabilització.
Producció Garantir l’estat de conservació de les instal·lacions en què pot existir un risc potencial de contaminaciódel sòl.
Avisar el Departament de Medi Ambient de qualsevol accident o incident del qual se sospiti que pot havercausat alguna possible contaminació del sòl.
Revisar i mantenir en bon estat els paviments, les conduccions enterrades, els dipòsits enterrats, les canals de recollida d’aigües, els sistemes de sanejament, les arquetes o els dipòsits de recollida de possibles abocaments enterrats, etc. que estiguin sota la responsabilitat de Producció.
Manteniment Revisar i mantenir en bon estat els paviments, les conduccions enterrades, els dipòsits enterrats, les canals de recollida d’aigües, els sistemes de sanejament, les arquetes o els dipòsits de recollida de possibles abocaments enterrats, etc. que estiguin sota la responsabilitat de Manteniment.
Incorporar al Pla de manteniment preventiu les tasques necessàries per garantir el bon estat dels paviments.
Enginyeria Projectar noves instal·lacions en què hi pugui existir un risc de contaminació del sòl, considerant els condicionants tècnics i d’ambient a què estaran sotmeses aquestes instal·lacions.
Mantenir plànols actualitzats de les instal·lacions en què hi pugui existir un risc de contaminació del sòl per facilitar la ubicació i la planificació d’un control preventiu.
Garantir l’estanquitat de les zones d’emmagatzematge de matèries perilloses.Dur a terme revisions reglamentàries de les instal·lacions, segons la periodicitat i els requisits establertsa la normativa vigent (nota: aquesta responsabilitat també es pot assignar a Producció o a Manteniment).
Logística/Magatzem Garantir que es respecten les mesures de prevenció de contaminació del sòl en operacions de càrregai descàrrega de matèries perilloses.
Tots els departaments, davant Avisar el Departament de Medi Ambient de qualsevol abocament que tingui lloc mitjançant el Full ded’un abocament de substàncies comunicat d’incident o accident ambiental, on s’ha de descriure l’accident i indicar el lloc de l’abocament.
perilloses en sòl pavimentat ono pavimentat
4. RESPONSABILITATS
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
121
5. DESENVOLUPAMENT
5.1. Informe preliminar de situació (IPS)
El Departament de Medi Ambient elabora l’IPS, per al qual cal identificar-ne i detallar-ne les característiques deles zones potencialment contaminants del sòl i revisar el seu estat de conservació. Aquest document serveixcom a base per diagnosticar el control preventiu de la contaminació del sòl en les instal·lacions esmentades.En cas que es detecti algun punt dèbil, s’ha d’actuar segons el PNT de No-conformitat, accions correctives ipreventives.
5.2. Gestió preventiva en paviments o estructures de formigó existents (cubetes, producció, zonesd’emmagatzematge, dipòsits enterrats, basses, etc.) en zones en què es duguin a terme activitatspotencialment contaminants del sòl.
5.2.1. Primer pas. Diagnòstic de paviments o estructures de formigó existents
El Departament d'Enginyeria, juntament amb el Departament de Medi Ambient, duu a terme un inventaride les zones en les quals es desenvolupen activitats potencialment contaminants del sòl, incloses lesinstal·lacions (dipòsits enterrats, basses, etc.). A continuació, es diagnostica l’estat de cadascuna de leszones en funció de l’esquema següent, segons l’estat i l’edat dels suports existents (els apartats esmentatssón d’aquesta guia):
1. Cal comprovar en el projecte tècnic la tipificació del formigó designat per a la posada en obra del pavimento del suport que és necessari diagnosticar (vegeu l’apartat 2.4.7.1.).
2. Cal revisar si a la designació del formigó es van tenir en compte les classes generals (ap. 2.4.1.) i les classesespecífiques (ap. 2.4.2.), la classificació per agressivitat química (ap. 2.4.3.), i els paràmetres de dosificació (ap.2.4.4.) exigits a la Instrucció EHE de l’any 1998.
3. En cas de diagnòstic negatiu, comprovar l’estat del suport mitjançant un test de carbonatació (vegeu l’apartat2.4.7.3.)
4. En cas que l’estructura hagi patit carbonatació, s’ha d’efectuar un test de permeabilitat (vegeu l’apartat2.4.7.2.) mitjançant la contractació d'un laboratori acreditat per realitzar assajos de formigó.
5. En cas que els resultats dels tests hagin estat desfavorables i que l’estructura no sigui permeable o que elsuport estigui deteriorat:
i. En cas que l'estructura ofereixi possibilitats de rehabilitació o protecció, vegeu el Segon pas.ii. En cas que el suport estigui molt deteriorat, cal plantejar-se, si escau, la substitució per obra nova aplicantla Instrucció EHE i evitant les patologies indicades a l’apartat 2.4.6.
5.1.2. Segon pas: Tractament del paviment existent en mal estat o amb característiquesd’impermeabilització deficients:
El Departament de Manteniment, juntament amb Enginyeria, si cal, estudia la solució més idònia per a larehabilitació i/o protecció del paviment en funció del tipus de substàncies perilloses que s’emmagatzemen oes transvasen al paviment en qüestió, incloses les juntes existents en el paviment (vegeu les consideracionstècniques dels apartats 3.1.3., 3.1.5. i 3.1.6. de la guia).
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
122
6. Rehabilitació (vegeu l’apartat 3.1.3.)7. Protecció (vegeu l’apartat 3.1.5.)8. Segellament de juntes (vegeu l’apartat 3.1.6.)
5.1.3. Tercer pas. Manteniment periòdic dels tractaments aplicats, especialment reparació desprésd’accidents
El Departament de Manteniment inclou en el Pla de manteniment preventiu la revisió periòdica dels tractamentsaplicats.
En cas d’accident per abocament, el departament r esponsable d’aquest abocament ha d’informar -ne aManteniment mitjançant el Full de comunicat d’incident o accident ambiental o bé al Departament de MediAmbient per revisar la possible afectació que pugui haver provocat l’abocament al tractament d’impermeabilitzaciódel paviment o a l’estructura de formigó a la qual s’ha produït l’abocament.
5.2. Gestió preventiva en instal·lacions d’emmagatzematge de substàncies APQ (dipòsits aeris,enterrats i parc de tancs)
El Departament d’Enginyeria duu a terme les revisions periòdiques oficials de les instal·lacions d’emmagatzematgeAPQ d’acord amb els requisits de la normativa vigent, i registra la documentació associada a les revisions.En cas d’incompliment, s’actua segons el PNT de control de No conformitat, accions correctives i preventives.
5.2. Gestió preventiva en conduccions enterrades
El Departament de Manteniment inclou en el Pla de manteniment pr eventiu de l’empr esa la r evisió del’estanquitat de les xarxes de dr enatge, d’aigües químiques i d’aigües domèstiques, segons el tipus dematerial de la conducció, de la seva vida útil i del líquid que condueix.
1. Xarxa de drenatge: inclou les conduccions de recollida de possibles abocaments i els seus elementsauxiliars (arquetes enterrades, pous de bombament, etc.) i de recollida d’aigües pluvials contaminades.
2.Xarxa d’aigües químiques: conduccions d’evacuació d’aigües residuals generades a Producció cap al’estació depuradora.
3. Xarxa d’aigües domèstiques: xarxa de sanejament d’aigües de sanitaris i menjador de tipus domèstic.
5.3. Nous projectes
Davant de l’enderrocament, el desmantellament i/o la substitució d’un edifici de producció, un paviment deformigó, un dipòsit, una bassa i, en general, qualsevol estructura en què hagi existit un risc de contaminaciódel sòl, s’efectua un estudi de caracterització del sòl per verificar la no-existència de contaminació o, si escau,per definir-ne la remediació. En cas de contaminació, s’actuarà segons el que estableix la normativa vigent(vegeu Registre de requisits legals i apartat 2.1.1. d’aquesta guia).
Els estudis duts a terme es r egistren al Departament de Medi Ambient, al Registre d’estudis tècnics de laqualitat ambiental del sòl.
Logo empresa Procediment Normalitzat de TreballPrevenció de la contaminació del sòl
PNT:Data:Edició:
123
5.4. Accidents o incidents amb risc de contaminació del sòl
Davant d’un incident o un accident que se sospiti que pot haver provocat una contaminació del sòl, s’ha deseguir el PNT de resposta davant d’accidents ambientals.
El Departament de Medi Ambient efectua el seguiment de l’actuació necessària en cas que es produeixinaccidentso incidents que puguin provocar la contaminació del sòl, i avisa Manteniment davant de qualsevol abocamentcomunicat per altres departaments en zones pavimentades amb tractament d’impermeabilització per quèaquest en dugui a terme la revisió.
5.5. Requisits legals
La identificació de la legislació i dels requisits legals aplicables al sòl i el seguiment del seu complimentes duu a terme segons el PNT d’identificació i avaluació de requisits legals i altres subscrits per l’empresa.Els requisits que cal complir es detallen al Registre de requisits legals o altres subscrits per l’empresa.
6. REGISTRES ASSOCIATS
Registres Lloc de l’arxiu
Inventari de zones en què es desenvolupen activitats potencialment Enginyeriacontaminants del sòl
Documentació oficial presentada a l’Administració competent (IPS, PRTR, etc.) Medi Ambient
Revisions oficials de magatzems de substàncies perilloses APQ: Enginyeria
- Parc d’ inflamables
- Tòxics
- Corrosius
- Zones de càrrega i descàrrega
- Dipòsits enterrats
- Altres
Estudis tècnics de la qualitat ambiental del sòl Medi Ambient
Programes de vigilància Medi Ambient
124
125
30 G
uia
per a
la p
reve
nció
de
la c
onta
min
ació
del
sòl
al s
iste
ma
de g
estió
am
bien
tal
El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta
aquest manual d’ecogestió amb la voluntat d’avançar en la
incorporació de nous requeriments normatius en els
sistemes de gestió ambiental, abordant amb aquest número
la prevenció de la contaminació del sòl.
D’entre les diverses publicacions i bibliografia existent en
matèria de sòls, aquesta guia destaca per tractar des d’una
perspectiva tècnica la prevenció de la contaminació del sòl
dins d’un sistema de gestió ambiental ISO 14001, a partir
de l’experiència i treball en grup d’algunes empreses de
química fina i laboratoris farmacèutics de COASHIQ.
La informació que proporciona i recull aquest document es
traslladable a altres sectors que emmagatzemin i/o
manipulin substàncies químiques, sent igualment útil per a
l’aplicació dels requisits del Reial decret 9/2005 pel qual
s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants
del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls
contaminats.