Diu que ja es veuen les orelles

Any Vi. Núm. 290 • Barcelona, dijous, 23 d'ago st de 1934

EI plebiscit alemany de diumenge no haestat tan brillant com el del novembrepassat.

La necessitat de batre els propis rècords,

Preu: o cèntims . Corts C r; cio: 3'50 essetes trimestre heus ací el drama de totes les dictadures.3 atolones, ^8q Tel. ^io • Subsc p 3 5 P

El dia z d'agost, el gover: del Reich pro- d'altres punts. Tota la història de l'activi -mulgava : «Les funcions de president del tat nazi dintre i fora d'Alemanya n'està ple-Reich són reunides a les de canceller del na de proves irrefutables.Reich. En conseqüència, els poders actualsdel president del Reich passen al Führer i

s * #

canceller del Reich Adolf Hitler.» Hitler autòcrata, acosta, recula o sim-Despres cl haver-se erigit. en presiclent de plement anulla la restauració dels Hohen-

la República Imperial Alemanya, Hitler ha zollern? No és fàcil fer de profeta, però éstingut la gentilesa de desafiar els seus súb- innegable que hi havia una conxorxa perdits a veure si eren prou gosats per a dir-li facilitar el desgast polític del «bell Adolfque no hi estaven conformes. Cap altre sen- i presentar davant del món la restauraciótit seriós no pot tenir el ple-biscit que es celebrà el passat f -_s ,diumenge per tot el territori `T

del Reich, a fi de convalidar ^ co, teòricament, anullar l'abús"del dictador nazi. Un cop més •s'ha manifestat l'estat d'abjec-ció en què ha de viure una "' t

gran part d'Eupopa, com a 4 j 'conseqüència de les misèries iels desastres de la guerra r ; r jygran. La barbàrie i la destruc- ,ció de riquesa d'aleshores nopodia sinó engendrar aquestcaos. ii F

^ ^•_"Sigui el que es vulgui, no

voldríem negar, però, que enssembla que els resultats delplebiscit, més o menys tru-cats, responen a un sentir delpoble d'Alemanya, itrobempueril la cura d'alguns que(volen observar moviments deminva o disconformitats -re marcables. ^'" flf^ fl+

Després del seu pas forçat r°!q iü ^d'^^^'

cap a la Reichswehr, Hitlertorna a tenir les proporcions"d'una figura representativa del

Hitler tancat a la fortalesa de Landsbergseu país. decjrés del fracàs del «fiutschv de 1924

Fins a quan? Es un homeimprovisat, un que fins fa poeni era súbdit del Reich. Aquestes "carreres I com un retorn a l'ordre i al pacifisme. Con-

solen estroncar-se de sobtada. Però per ara tinua encara?frueix d'una innegable popularitat i té qui Les dificultats d'ordre material amb que

la hi explota vulgues no vulgues. Si creiem es trobarà el nou autòcrata per tal de triom-

la teoria democrática de la sobirania del far són enormes. EIl i els seus han creat

poble, l'elecció de Hitler, formalitats a part, una mística per fugir de les conseqüències

és legítima. de llurs desencerts. Però de vegades el des-

Això quant a l'aspecte jurídic. Ara que gavell i la ruïna són més forts que aquesta

molts confonen la doctrina democràtica de exaltació artificial de tot un poble ; Hitler

la sobirania del poble amb una afirmació té un enemic no pas insignificant : la rea-

tota mística d'infallibilitat de la voluntat fitat i els fets de cada dia, i no fóra gens sor-

popular. Aquesta o1 inió darrera és gratuita prenent que qualsevol dia les coses del Ter-

i no té res a veure amb la democràcia. Esser cer Reich prenguessin un tomb impensat.

demócrata vol dir reconèixer com a únic so- Com en la coneguda llegenda de I'apre-

birà el poble i abstenir-se de voler coaccio- nent del bruixot, Hitler, l'home més poderós

nar-lo ; però d'això a creure'l un oracle hi d'Alemanya, no és amo de les forces que

ha un abisme. Com els individus, els poblès ha desencadenat. En el seu discurs de Ham-

tot sovint s'equivoquen i paguen els seus burg ha presentat, per primera vegada, la

L'elecció de Hitler, des d'un punt Reichswehr com un dels dos suports del rè-errors.de vista polític, és tan vàlida com tina altra, gim. L'altre suport, la massa fanatitzada per

llevat algun defecte de forma més aparatós una propaganda intensiva i unes promeses

que real. Però davant de la consciència del contínuament renovades, seguirà gaire temps

món l'espectacle que dóna Alemanya, comés del triomf

el seu Führer?Les dificultats interiors entremig de les

Itàlia, com d'altres nacions,quals es debat el pafs, més que minvar, han

de les forces violentes i desaforades contra augmentat. Quant a la política internacio-la justicia i la serenitat. E1 cicle idolàtric nal, el nazisme no ha fet més que anar deque comença amb la divinització de l'Estat fracàs en fracàs.es clou amb l'atribució de virtuts messiàni- La minva dels que han votat sí, des delques a tal o a tal altre individu. Vivim en plebiscit del la de novembre de 1933 al deplena superstició. Indici ele feblesa mental diumenge passat, fará reflexionar aquest ho-i de tots els ordres. me? Vol dir el començ d'una virada de l'opi-

Tot just al poder suprem de la nació, q ió alemanya? — Impossible de preveure-ho,Hitler es trobaró amb el conflicte dels seus perquè tot el que ocorre a Alemanya cauanteriors partidaris amb els quals encara fora ele les previsions de la raó,

DE TOTES LES DICTADURES

La farsa plebiscitàriadel Tercer Reich

han compost els programes que tantes vol-tes han estat fruits per les nostres orelles.

Ji fa uns quants anys que circula aquell nl es are quant soptadement arriva a nos-conte de l'inspector d'ensenyament que, en altres la notitcia de que Aurea de Sarrá re-una visita pròpia del càrrec, es troba que cap viu per l'art, i el proper dia 16 amb unaalumne no sap l'autor d'una obra mestra i, gesta mol seva digna de l'anima que sapen anar-se'n del poble i explicar el cas, el capir les grands tragedies que empregnenseu interlocutor li fa : les poesies clasiques ofereix la gentiletza del

—Així, vostè se'n va sense haver pogut seu art en favor de una obra benefica. L'e-saber qui ha fet el Hamlet? (o el Quixot, o cena del teatre del Retiro de Sitjes será elqualsevol altri, a gust del que explica el digne marc i aquest gest que per si solconte). analteix a Aurea de Sarrá que amés del seu

Però es veu que En Solervicens no sabia valort com artista vol mostrarnos una ve-aquesta anècdota, o s'ha cregut que els lec- gada mes la grandesa dels seus sentiments.tors de La Veu no la sabien, perquè en la uEn el programa figura la magnifica com-seva Llanterna, un dia que devia anar curt posició de Medea obra combre del grandd'imaginació, l'aplica a uns esquerrans dels dramaturc Anmbrosi Carrión.»quals — és clar ! — no diu el nom. Què hi fa En Carrion a pan y cuchillo

Ja és tenir per ignorants els lectors de a casa l'Aurea? Ens costa de creure queLa Veu! aquesta tsasetilla 1'hai escrita ell, com s'ha

Esquerrisme ?Per bé que no ho sembli, encara surt un

setmanari que no és ja ni ombra del quehavia estat i que es titulo La Campana deGràcia,

Sota de la capçalera, fa constar : ((Set-manari dels esquerristes catalans».

L'altre dia, per un atzar, vàrem poderveure el número corrent. Només publicavatres anuncis, tots tres de meublés de nomassa categoria.

Pel seu mal cap

Chez les Nudistes és un conegut cabaretde París, el nom del qual va anar pels dia-ri s sobretot quan l'actriu Gaby Morlay varecórrer als tribunals per haver-se recone-gut entremig de les personalitats pintadesnues a les parets del local : Tardieu, Ché-ron, Paul-Boncour, etc. Ara un pedaç depaper dient que Gaby Morlay marxà delfresc per ordre de la Justícia, tapa la carade ]'actriu.

Fa uns quants dies, els assistents aaquest cabaret pogueren veure un númeroimprovisat. El régisseur so•licità quatre ba-Iladors d'entre el públic per a altres tantesgrrls més o menys nudistes. Després demoltes vacillacions, foren trobats els quatrevoluntaris. Un era un germànic gairebé deles proporcions de Carnera ; un altre eranomés- un pes gall.

A aquest darrer, al cap d'una estor.:, liva semblar que més que ballar feia els ge-gants i provà de fugir clel quadro escènic

que Ii feien representar, però el públic pro-testà a peu dret.

1 el menut Carles Sentís, secretari delconseller de Finances ele la Generalitat, esva veure obligat a evolucionar com un boyde revista mal assajada, entremig de girlsen trenades i provant de fer, com elles, dé-tachés i ronds de jarabe.

Sort que el conseller no el veia!

La primera nofícía

Amb paper del Casino Piscina Restau-rant Platja d'Or, de Sitges, va arribar ales redaccions, la setmana passada, una ga-setilla anunciant una Grand Vetllada bene-fica al Teatre Retiro de Sitjes que val lapena que reproduïm tan textualment comho hem fet amb el títol.

Aquest model de literatura, gramàtica iortografia diu exactament :

«Reservem al nostres lectors a titul denoticia sensacional la reaparició ele la fa-mosa recitadora de la poesia clasica Aureade Sarrá. Será precisament sota el cel ma-ravellós de Sitjes i en un dels seus mes for-mosos recpns, el Teatre Del Retiro. Malgratel llarc temps que ha transcorregut des deles derreres i mol afortunades representa-cións que Aurea de Sarrá va donar al n0r-feó Catalá de la nostra Ciutat, al TeatreEspanyol de Madrid i al Eslaba de Valen-ciaCtr. Dingú de vosaltres aurá oblidat elscalits accens, les actituts pletoriques de sen-timent i la varietat d'estil i de matíços que

està molt lligat. Aquests, per tal d'impedirque els abandoni, li exigeixen unes persecu- ; -- ---- - —

cions que el solidaritzen per un vincle de

sang amb el partit nacional-socialista. Lesdeclaracions de Goebbels arran de saber-se

el resultat del plebiscit són ben clares. Cal

esclafar tot aquell que no sigui de l'esglé-sia nazista. Ignorem fins a quin punt Hitler

sabrà aguantar l'equilibri entre les dues for-

ces contràries que volen utilitzar-lo : la

Reichswehr i el partit. Però no és una tasca

gens fàcil, sobretot tenint en compte que lallibertat del Fürher està hipotecada pels as- ¿._sassinats del 30 de juny i amenaçada amb f Q

nous vessaments de sang. Es impossibleconstruir un sistema estable a base de crearun Estat sempre en guerra civil i embos-cada contra una part de la nació. Tard o o

d'hora, tot s'esfondra.

El. Dijozs ---® Blanc:23 D'AGOST

A la vila ruarinï^u hi ha feina gran. Lesmestresses de les+átases, mocador al cap ifaldilles arroman,,des, emblanquinen ambescombreta tot l'ai que abasta la canyade les fatxades enreixades per múltiples ca-1' es de calç; pilIt n una sanefa blava alsòcol i unten les portes amb una barreja depetroli i oli de llinosa, com si prenguessinpart en un concurs de netedat. Les noiesreguen la calçada ti les voreres, de banda abanda, sense oblidpr els cossis de sota lesbarbacanes ; pertigeni les cortinesplanxades,endrecen les entrades i treuen a fora les ca-dires d'espart. Enfrs dues llums, baixen aasseure-s'hi, muda des amb vestits de sedao de piqué senzill, .però netes com una pa-tena.

De la part alta de la població, pervenenuns tocs de gralla 4ue van apropant-se. Totd'una, apareixen al capdamunt del carrerles còrpores tivades, dels gegants acabats depentinar i dragats amb velluts resseguits deiluentines :

—Guaita la gegantesca : li han fet la per-manent !

—Prou que ho necessitava!El gegant, en lloc de ceptre, porta una sar-

ment de cep priinerenc ti, Per corona, unestrenyecaps escarlata. L'esquellerinc delscascavells conjuga amb els planys del sacde gemecs i es riu de les pregoneses delstabals, els espetecs de les piules i el retrunyde les tronades. Els cercolets, guarnits detarlatanes, traginen un àngel estarrufat, decomèdia d'Henri Ghéon, que aixeca una es-pasa, talment com si anés a dir : «La garlede l'ópée, c'est la prière ; la lame, c'estl'action . Però, és clar, no diu res d'aixòcantusseja una qudrteta que no entén nin

-gúi, ni amb prou feines ell, perquè darrerave el xivarri dels pastorets fent petar labassetja ; els balls de bastons, amb calcesblanques i vió vermell, trucant de dret, derevés i per sota la cama ; les gitanes lluintun bigoti insolent, amb mocador d'herbes ienagos ; els diables amb clàmides de xar-pellera, engegant carretilles, i la moixigan-ga, arnb barret blanc de copa baixa, exornatamb escarapella i flors de roba, brusa finai corbata aanb nus de 'carreter. Els ícons,dalt els tabernacles, entre quatre aties ar-borades, tremolen ol ^^ dels clarinets i delstroninons villatan.) La j,aandera grèneiàl s'a-jup sota els fils eleetrus.

Vora la mar, el seguici xiroi agafa unaspecte fantasiós de ballet rus i, en guanyarel baluard, apar l'apoteosi d'un espectaclede revista. Castells i pilars de carn humanas'alcen joiosament enmig d'un esclat de foci ruixims d'espurnes. La fera -foguera obreels brolladors en eruj ció volcànica i el setrotdel lucifer prova d'escarnir-la. El baf de ceracremada, de sofre i de suor desafia la brisamarina i el perfum dels cossós femenins,

flanquejats de vares de gessé i gardènies.La raresa del conjunt atreu la curiositat

deis estiuejants estrangers, que fan uns ullscom unes taronges. Tan aviat voldrien ¢en-dre-s'ho a broma com deixar-se vèncer perl'emoció. Llur impermeabilitat per a l'eu-fòria mediterrània els decanta, però, cap ala facècia:

--.W^tat does it mean?—A religious rite, I think.—Very shocking, mdeed!De tornada, els balls s'estacionen als por-

tals de la gent de diner i renoven la gatzara.Si pareu l'orella, sentireu d'ací d'allà

a... Capità de la quadrilla — el bon dia ushe donat — a vós, a la companyia — i aldarrer de cap a cap.»

(1...Jo sóc gitana honrada — que 1 er nomemn diuen Bamba ; — gitana més presumida— en el món no n'hi ha d'altra — percantar, per florir — per tocar les casta-nyoles...)>

«...Aquí veuran lleugeresa — de peus, denans i de cames,.. ))

Un morteret llança el primer avís per alsfocs artificials. Tot just si heu començat asopar ! — S.

Manca d'imaginació

MIRADOR. INDISCRET

La retirada ¿'Aurea de SarràEnvejosa de la popularitat d'Hipòlit Là-

raro, que a Sitges ja té una barca que portael seu nom, Aurea de Sarrà en saber quela societat recreativa suburenca ((El Retir»anava a celebrar un festival a profit de lescolònies escolars d'aquella vila, s'oferí pera exhibir les 'cadències del seu cos de nimfaegea, com Ii diuen els seus satèl•its, totmostrant aquells cèlebres retrats que repre-senten la coneguda badalonina arrapada ales runes d'un teatre grec.

Els organitzadors, que ja havien experi-mentat el consegüent ensurt en veure-la ei-xir de la platja immediata a la piscina, deli-beraren llargament sobre la conveniènciacl'acceptar els oferiments de la dansarina deltemple de Karnak i, essent tots dels parerque de la dona de les fotografies a l'actualbanyista hi ha una grossa diferència, acor-daren, en vista d'aquest guany lamentablede línia, que en lloc de dansar, recités.

Sempre galants, però, li donaren aquestaexcusa:

—Ho sentim moltíssim, però l'arquitectede la casa ens ha recomanat que, per pocque es pugui, no es balli a l'escenari, per-què les taules no tenen gaire resistència...

Pifjor el remei que la malaltiaAmbrosi Carriol,: company ins:^)zc"aL.:e, a

!a platja i al Passeig Márítim, d Aurea d,Sarrà, i ensems convidat perpetu a la sevataula, es consideró una mica ofès, però reac-cionà de seguida en adonar-se de la magní-fica ocasió que se li oferia per a divulgaruna de les seves tirallongues poètiques, u -titulada Cançoner de la mar.

EI públic que, en dir veritat, assistí a lavetllada, més que per altra cosa, per sentirel baríton Ricard Fusté, no es podia aguan-tar els badalls clavant l'ex-dansarina, esde-vingucla recitadora de les estrofes del seupupil, al punt que una noia de la colòniaestiuejant exclamà, ben perceptiblement:—Quin cançoner més cançoner!

Només que aficionaos!Després del festival, uns quants concur-

rents anaren al Bar Xatet a fer el ressopói, tot esperant que els fos servit el plat depopets amb seba, comentaven l'èxit de lavetllada, en la qual es donà a conèixer unbaríton aficionat de la població

--;Fixa't que, si no arriba a ésser EnFusté hauria resultat una funció d'aficio-nats : Sardà, Sarrà, Carrion...

Tanfs caps Tants Calvefs

Són nombrossos els Calvets que intervenenen les diverses activitats que desplega RàdioAssociació. Això a hores d'ara ja comença apresentar els seus conflictes. No fa pas gai-res dies un aspirant a conferenciant hagué— diuen — d'escoltar aquesta pregunta d'undels caps de Ràdio Associació

—I a vostè quin Calvet l'envia?

AolaracionsMàrius Calvet, el conegut crític de cinema,

s'ha fet pelar el cap al zero, per raons desalut, diuen.

EI primer amic que tingué la sorpresa d'a-donar-se d'aquesta reforma capillar, semblaque li dedicà la següent plasenteria

—Ja ho veig. T'has fet tallar els cabellsP°' tal (l'ésser més calvet que mai.

MofiusEn Viera, el que fou famós jugador del

F. C. Barcelona, aquest estiu s'ha fet des-tacar com a dinàmic organitzador de bolosfutbolístics de festa major. Com que I'orga-nització i els desplaçaments tenen tot l'aired'un espectacle de circ, els asos que integrenla tornée sembla que ja han tret un motiupintoresc a En Piera.

Li diuen «el Frediani esportiu».*5*

EI món internacional, que no està gaire

orientat sobre els detalls del que passa a

Alemanya, té una impressió de conjunt més

aviat penosa. El suposat testament del ma-riscal Hindenburg ha produít un efecte de-

plorable. En un moment que tot trontolla ésinoportú predicar els vells programes de laguerra. Per això molts creuen que es tracta

d'una peça apòcrifa forjada amb vistes a

les eleccions. Si és o no així, fa de malsaber; ara donada la 'moral peculiar dels

homes del cop del 30 de juny, hom potafirmar sense por d'equivocar-se que nos'haurien estat de falsejar la veritat si hi

haguessin trobat algun avantatge. La seva

manera d'ésser és incompatible amb tot es-

crúpol de consciència en aquest i en molts

Bon deixeble

Els diaris esportius fan remarcar les acti-vitats que En Piera acostuma a abarcar du-rant aquests bolos estiuencs. L'ex-defenderdels colors blau-grana fa de promotor, de ma-nàger i de jugador alhora.

S'espera que a La Publicitat li encarrega-ran un gran reportatge esportiu explicant

aquest misteri gairebé digne d'un Leon Sée,el manàger de les discutides astúcies.

Peces sobreres

La confecció dels pressupostos de la Ge-neralitat ha estat una cosa realment labo-riosa.

Tot i així, potser no és possible afir-mar en absolut que les xifres hagin sortit

Excursió col'lectiva amb luxosos autocars Pullman

a Lourdes, organitzada pels «Amics de la JuventutObrera de Catalunya ». Del 1 al 6 de setembre

Excursió a Oberammergau, 12 dies

de delicioses vacances per ptes. 72 0Pròxima sortida el dia 11 de setembre

SOl'LICITI FASCICLES EXPLICATIUS

guilla. La tempesta descrita es reproduïauna i una altra vegada, molts cops amb lairrupció, dins la sala d'actes, dels guàrdiesd'assalt amb la verga als dits a punt d'in-tervenir ; altres cops amb la suspensió del'assemblea, fins a arribar a la conclusióque l'anormalitat era ja la normalitat d'a-quests actes i que, les coses desenrotllant-seal revés, tothom hauria badallat per mancad'allicients i d'atractiu.

Un soci antic del Centre expressavaaquest fet (l'aquesta manera

l'electricitat que fluïa dels nervis dels assis-tents, Resultat : reunió suspesa.

La Junta Directiva convocà la continua-ció del Consell General per al diumengedia Iz del corrent mes, a les deu del mat(.Però una conversa celebrada per la J. D.amb el conseller de Governació féu que unmalentès que encara no s'ha acabat d'acla-rir ben bé, ajornés l'esperada assemblea perpart del Consell Directiu. Els componentsde la Minoria s'indignaren i anaren a tro-bar també el senyor Dencàs. Llur impres-

«L'urna del (arre? de Caspa (Foto Duarte)

((L'URNA DEL, CARRER DE CASP»

Així fou batejada i és coneguda l'urna

primera que aplega els vots dels socis quetenen els números d'ordre d'ingrés al Cen-tre que van de l'i al 4,000. Aquest nomevocatiu de les últimes eleccions municipalscelebrades a Barcelona, hom l'ha aplicatirònicament a l'urna esmentada per ésserla que la Junta Directiva sempre hi té mésvots al seu favor. Es diu si en aquesta urnavoten una colla de socis que, dependentsque eren a l'hora de constituir-se el Centre,avui s'han emancipat, havent esdevingut pa-

trons. Es en aquesta urna, per tant, on, al'hora, de votar, es susciten incidents darreraincidents.

En ]'assemblea darrera, en la històricaassemblea del dia 17 podríem dir, recolliremdavant aquesta urna els següents diàlegs:

—Vós no podeu votar perquè sou burgès

— deia un secretari a un senyor d'uns cm-quanta anys que anava a emetre el vot, totensenyant-li una llista on constava el seunom —,. Vós teniu una ebenisteria al carrerde Bailén,—No, senyor — contestava l'increpat —.

L'ebenisteria és del meu pare i jo estic em-pleat de tenedor de llibres en una altra casa.

—Voleu dir?—Sí, home. Tal com ho sentiu...—A veure ; ensenyeu-me les mans -. di-

gué el secretari.E1 bon senyor mostrà les seves mans,

blanques i fines com les d'una dama.—Bé, vaja, voteu; ja veig que vós no

sou ebenista — conclogué el secretari.

Un altre soci, amb un abdomen protu-berant, digué mentre emetia el seu vot ireplicant a uns mots que algú li dirigí in-directament

—Sí, jo sóc sempre fidel al Consell Di-rectiu ; a la dona, no li'n sóc tant...

—I ella, a vós? — se sentí que deia unaveu per damunt les espatlles.

Un soci portava encara el carnet que lifou donat quan ingressà, uns trenta anys

enrera. Era un cartó vell i ennegrit, ambuna foto tota descolorida. El president d'a-quella taula, Clotet, esguardà atentament lafotografia i després més atentament l'elec-tor. Finalment, passats uns segons benbons, Clotet digué tot mostrant la foto

—Es de quan vàreu fer la primera co-munió?

S. R.

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723

BARCELONA

La setmana passada foren jornades defort trontoll per al Centre Autonomista deDependents del Comerç i <le la Indústria.Aquesta entitat que, degut al seu glorióshistorial, ja és una institució arrapada alcor de Catalunya, passà una crisi de nervisviolent(ssima que en aquestes hores ja haestat sortosament superada.

No és la primera vegada que el C. A. D.C. I. ha passat per la prova dura de leslluites intestines, les més anorreadores i pe-rilloses. Els seus trenta anys de vida n'hanvistes de tots colors. Ja uns vint anys en-rera es produí un moviment passional sem-blant a l'actual, en què els bàndols i lesminories contra les majories semblaven que,entredevorant-se, havien d'acabar esquarte-rant l'obra comuna. L'època, però, més de-licada per què passà el prestigiós casal dela Rambla de Santa Mònica, fou durant elcicle ominós de la dictadura, quan els pis-tolers dels Sindicats Lliures capitanejats pelSales l'assaltaren i li buidaren materialmentles caixes —llur exclusiu objectiu perseguit.

Sempre, però, la vitalitat del Centre —llcgeixl's patriotisme, esperit ele sacrifici iamor profund dels seus associats — sortítriomfant de les escomeses i dels mals vents.

Suara, un altre moviment passional encèsentre els socis, basat en les concepcions par-ticulars de l'evolució social i política queinforma els principis sobre què el Centretroba la vida, ha agitat l'oceà dels seus mi-lers de socis. El moviment començà ara faun any. Un mes després naixia la intituladaMinoria d'Oposició Mercantil del C. A. D.C. I., que eixamplà la seva influència enguanyar-se la vaga que la dependència mer-cantil féu el mes de novembre darrer.Aquest moviment minoritari contra el Con-sell directiu representant la tradició i elsentimentalisme per les parets pairals, anàcreixent a cada reunió de secció que es ce-lebrava fins a culminar amb l'esclat vic-toriós de l'assemblea general que tinguéefecte el passat divendres. Aquest triomfque donà la victòria a l'oposició just unany després de cristallitzar, no dubtem adir que serà beneficiós •per al Centre. LaMinoria que, com tot moviment d'oposició,es manifestava tumultuosament, ara, encompartir la responsabilitat del regiment delCasal dels Dependents, haurà forçosamentde pendre un sentit constructiu. Si no...

I ara, després d'aquest breu preàmbul aguisa d'antecedent, passem a l'anècdota.Les múltiples assemblees celebrades ens do-naran material a bastament...

LES ASSEMBLEES GENERALS

Cada any, al mes de juny, són celebradesles assemblees generals de les Seccions Per-manents del Centre. La tongada assembleis-ta, enguany fou inaugurada per la Secció dePropaganda Autonomista.

S'ha parlat molt dels escàndols que esproduïren en totes les reunions de Secció.El motiu que originava els aldarulls eradegut a l'acord pres pel Consell Directiud'haver expulsat ele! Çentre uns quants com-panys de la Minoria per llur actuació del'any passat, entre els quals hi havia elcap del moviment minoritari, Pere Aznar.Aquest acord, considerat arbitrari, natural-ment, pels adscrits a la M. O. M. C., feiaque hom intentés discutir-lo a cada reunió,cosa que no era permesa per la mesa deSecció respectiva puix que, deien, era unpunt privatiu del Consell General. Els «mi-noritaris», fent-se forts a voler discutir enles assemblees de Secció l'acord esmentat,aprofitaven aquest fet com a bandera d'a-gitació i de proselitisme. Efectivament, acada nova assemblea es veien créixer dinsles urnes els progressos de captació de socis

que feia la Minoria, fins aconseguir ja lavictòria quan tingué ]]oc l'assemblea de laSecció d'Organització i Treball.

Aquesta série de reunions es distingienper la violència verbal dels oradors de l'unaI de l'altra banda. Terminologia cantelludaque feia vibrar la massa de socis en ritmesd'onades avalotades i que obtenia, moltesvegades, que hom abandonés llur seient permesclar-se dins un laberint de punys clososque queien enèrgics en unes mandíbules oque portaven un coi-lapse a la normal fun-ció de l'òrgan digestiu. Una vegada es pro-duí un d'aquests Incidents a ]'estrada ones trobava la mesa presidencial. Renecs,imprecacions de tota índole, contraccions fa-cials, punys tancats, gemecs... Uns minutsd'una dinàmica desesperada entre directius,

delegats de l'autoritat i massa neutra. Des-prés, simplement, macadures i laments,amb algun fil de sang escorrent-se per lacomissura dels llavis, com així pot acredi-taI -ho un delegat limfàtic i bon jan ano-menat Martínez.

Passats aquests moments de turbonada,les coses tornaven a una aparent normalitatque no poda durar més de mitja hora ,e-

La Minoria d'Oposició Mercantil delC. A. D. C. I. està provisionalment is-

tal -lada, fins i tant que no pogués fer-hodins del Centre, en una dependència del

Partit Català Proletari. Per les parets, ambtipus de caldigrafia d'anunci lluminós, re-queriments així: «Feu-vos soci de la M. O.M. C.» ; «Pe] compliment del .Laude Mer-cantil, ingresseu a la Minoria» ; «Per lallibertat social dels obrers mercantils i perla independència de Catalunya» ; etc. Muntsde papers, manifestos, cartells, candidatu-res, capses de sobres... I una petita taulaen la qual el secretari general Pere Aznarha redactat la literatura sortida del si de laMinoria, literatura concebuda entre la ven-da d'una corbata o d'unes lligacames enuna botiga del carrer de Sant Pau...

La Minoria compta uns tres-cents inscrits,que cotitzen a raó d'un ral el mes. Aquesta

quota, junt amb les subscripcions voluntà-

rles que s'han fet entre els militants i ala sortida de les assemblees generals delCentre, ha servit per satisfer l'import delsmúltiples impresos que ha calgut editar peratendre convenientment la propaganda. Per

pagar-la en part, puix que les suspensionsreiterades de les assembleès han obligat ahaver de duplicar i àdhuc triplicar el pres-supost de despeses. Per això, a cada sus-

pensió que es produïa, els dirigents de laMinoria tenien mal de cap...

Volen sitiar-nos per manca de cabals —es sentia dir —. Això ho fan per obligar-

nos a donar-los la raó en l'epítet d'uatra-cadors» que ens adrecen els enemics en les

fulles anònimes...—Però nosaltres — feia un altre — som

pobres però honrats.Gairebé dia per altre la Minoria es reunia

al seu local social. Reunions podríem dir-neclandestines, que començaven a les deu dela nit per acabar sovint a les quatre de lamatinada. Reunions que començaven en un

to baix que anava in crescendo a mesuraque la ]luna recorria la seva órbita. L'at-mosfera esdevenia densa de fum de tabaci de discursos més o menys suportables.Hom obria els balcons. Les veus, dins elsilenci nocturn del carrer de la Baixada de

Sant Miquel, percudien en les llambordes ien el ble encès del sereno de la cantonada.

També dins les alcoves dels pisos del da-vant, puix que més d'una vegada sortia unabona comare al peu del balcó, els cabellsen desordre i amb una camisa ]larga finsels peus, que cridava amb la veu tota irri-tada :

--Calleu, escandalosos ! Ximples ! Quinmal us hem fet perquè no ens deixeu dor-

mir?Una d'aquestes respectables veïnes, una

vegada amenaçà :—Dem ho aniré a dir al senyor Pi i

Sunyer, que és amic de casa...Els reunits callaven prudentment i es li -

mitaven a tancar els balcons i a nedar dins

]'espessa densitat de la suor comuna, delfum i dels discursos.

Una vegada la Minoria convocà un pleextraordinari, per tal de designar els noms

que havien de figurar en les candidatures.

No cabent al seu domicili social, llogarenel pis del damunt en el qual, llavors, hihavia una de tantes fraccions del partit Fe-deral. Tot d'un plegat es senten, al carrer,bruits d'uns motors d'auto i d'uns frens

que actuen enèrgicament. Uns momentdesprés irrompen dins la sala dels reunituns agents de l'autoritat. «Detinguts pereunió clandestina!», diuen. Però no passd'aquí la cosa; una comunicació telefdmca Comissaria aclarí que la reunió estavautoritzada com es pertany, sinó que la instància ad hoc s'havia retardat un xic...

A desgrat de les dificultats de tota menaespecialment econòmiques, amb què topaver

els «minoritaris», no per això cediren. Amduplicaren llurs esforços de voluntat. ((LItenacitat — deia un acusat dirigent — obrimiracles, tal com ho va dir no recordo sPlini el Veil o el kàiser.»

oficial no s'amagava de dir-ho públicament :—Estic content de debò i força agraït a

tots vosaltres, perquè el vostre gest m'haproporcionat el goig, encara que només si-gui per setanta-dues hores, de veur&m pre-sident d'una entitat tan prestigiosa i impor-tant com el Centre de Dependents.

L'interventor-delegat, junt amb un repre-sentant del Consell Directiu suspès, senyorJuliachs, i un altre de la Minaria, senyorFerrer, procedí a elaborar la convocatòriaper a la reunió general i el seu ordre deldia. S'acordà que l'assemblea, doncs, seriacelebrada el proper divendres dia Iq, a lesdeu de la vetlla, presidida només per l'in-terventor i uns seus secretaris.

Així es féu. L'expectació que despertà laconvocatòria d'aquesta assemblea fou extra-ordinària. Cartells pertot Barcelona, de l'uni de l'altre grup. Circulars a milers perambdues parts, adreçades als socis. Unahora. abans de començar l'assemblea ja elsSocis anaren al Centre. S'omplí l'ampla salade gom a gom, materiainient. '.

—Jo feia vint-i-set anys que no hi haviaposat els peus — deia un soci ja entrat enanys,

—Ja sé, doncs, quina candidatura vota-reu ! — li respongué un barbamec tot clen-xinat.

Comença l'assemblea. Parlament del se-nyor Espanya cridant tothom a la concòr-dia. Discursos. Rèpliques. Algun avalot.I, finalment, l'esperada votació per a la re-novació dels càrrecs directius reglamentaris.

Cinc urnes. Cinc llargues cues de gent,com cinc serpents agitades. Es un quartd'una de la nit. Passen les hores... Les qua-tre del mati... Deu minuts després, puntual-ment, l'interventor-delegat llegeix les xifresde l'escrutini general. 863 vots els uns,bols vots els altres... El senyor Espanyaproclama elegits els noms de la candidaturade la M. O. M. C. Se sent un «Visca el

sió fou que no hi havia cap motiu que abo- C. A. D. C. L !n que retruny per tots elsnés l'ajornament de l'assemblea. Així les àmbits de la sala i es fon en els aplaudi-coses, , als diaris aparegueren, el diumenge ments delirants dels reunits.al mat(, dues gasetilles : l'una, de la J. D., Unes proposicions resoltes en pocs mi-comunicant la suspensió de l'assemblea, i nuts i la gent que surt amb els ulls totsl'altra, de la M. O. M. C., convocant-laensenyats i amb la flor roja dels Segadorsper a aquell mateix dia a l'hora anunciada. als llavis... Un entusiasta, en veure passar

A les deu del matí del diumenge dia Ia, ]'interventor-delegat, interromp el cant pa-començaren a afluir davant el Centre nom- triòtic per a cridar : «Visca Espanya !»bre de socis. Uns quarts abans ja hi afluï-ren també nombre de guàrdies d'assalt, enuna camioneta. La porta que dóna accés adins les dependències va aparèixer tancada.Tot el vestíbul d'entrada aviat es trobà plede socis. Els elements de la Minoria ana-ven d'ací d'allà, estranyats de la mesurade la J. D. de no haver obert les portes...

Diverses comissions anaren a ComissariaGeneral i a Governació a formular llur pro-testa. Però passaven les hores i el C. A.D. C. I. no s'obria. Aleshores Aznar s'a-dreçà als socis que romanien atapeïts dinsel corredor d'entrada i els proposà el nome-nament d'una Comissió que assumiria lesfuncions del Consell Directiu després d'as

-sabentar aquest acord a les autoritats. E1propòsit fou acceptat per unanimitat i ambentusiasme. La Comissió -quedà constituidaamb vuit elements de la Minoria d'Oposi-ció, amb tres socis que s'elegiren espontà-niament en aquell moment d'entre els as-sistents i amb els presidents i vocals delsGremis del Centre que ja estaven en poderde la M. O. M. C. Tot seguit fou redactadauna instància exposant l'acord pres, la qualfou signada pels centenars de socis que estrobaven davant del Centre, en unes taulesque deixà el conegut restaurant vet, a CanJoan.

Mentre es recollien les signatures, la unadel migdia, un empleat procedia a obrir elCentre. Els socis hi entraren dins i la Co-missió acabada de nomenar es feia càrrecde les claus de totes les dependències. Lla-vors hom pogué anar al balcó central treu-re una pissarra que deia : Queda suspesal'assemblea general del dia rz, la qual hiaparegué minuts després redactada així: ElConsell Direcliu ha desertat! Des d'aquestmoment el C. A. D. C. 1. está en mansdels treballadors mercantils. El balcó delcostat fou endomassat amb una gran ban-dera catalana amb l'estel solitari, la qualpoc després fou hissada al pal major de lafatxada de l'entitat, entre visques I aplau-

diments de la gent congregada davant. Els

fotògrafs captaren aquells Instants en sen-

gles plaques. Un grup comentava:—Quina audàcia!—Aixa és un veritable cop d'Estat!—I tant! Fins, fixeu-vos-hi, hi ha faltes

d'ortografia, cosa .pròpia de les grans gestesrevolucionàries,..

La Comissió (pot ( ir-se «facciosa»?) s'a-dreçà a Comissaria General, seguida d'unamultitud de socis. Allà lliuraren la instànciai les signatures avalant-la. Se'ls digué quela passarien al conseller de Governació ique aquest senyor ja resoldria.

A la tarda, la Comissió es reuní solemne-ment a dins del C. A. D. C. I. Hom pren

-gué diversos acords emmenats a mantenirl'ordre del Centre i llur actitud revolucio-nària, la qual no deposarien només -que endos casos : o bé que fos suspès el ConsellDirectiu, o bé que la policia se'ls emportésemmanillats. 17entre estaven reunits enaquesta mena de convenció, un companyaparegué dient que hi havia un grup de

socis que protestaven contra l'exhibició dela bandera estelada i que reclamaven quefos posada la bandera del Centre, que és

la catalana sense l'estel. Se li contestà ques digués que la bandera actual de Catalunyas era .precisament la que onejava i que, ar més, havien d'acceptar les coses tal comL en aquells moments eren. I prou.a A la nit, una guàrdia formada per mi-

litants destacats de la 11Iinoria es quedà enel Centre a vetllar-lo.

del tot anivellades. Un cop formulats i apro-ats, i en posar-los en marxa s'han trobat

les petites falles que, no sabem si per laprecipitació o què, contenien. A l'hora d'a-nar a cobrar, una vintena d'individus de laplantilla especial de Cèdules i Contribucionss'han trobat sorpresos : no tenien consig-nació.

No és probable que les places estiguessincompromeses a altra gent, però als afectatsno els ha fet gens de gràcia que a últimahora hagin hagut ele fer el paper de pecessobreres del rellotge del primer pressupostde la Catalunya autònoma.

Un auto sense xoferNo han estat pas sols els de Cèdules i

Contribucions a rebre els favors de l'oblitinvoluntari en el pressupost. En anar a co-brar, el xofer del conseller de Finances s'ha(robat que la seva consignació no constavaenlloc.

—Com s'entén?—diu que va exclamar—.Us creieu que el conseller es porta ell ma-teix el cotxe? Us creieu que corre tot sol?

Naturalment, el xofer no s'ha quedat sen-se sou, però ha hagut d'ésser extret de laconsignació que per despeses generals téassignades el cotxe. Això vol dir que quanaquesta s'acabi, el conseller de Financesno tindrà més remei que costejar-se la ben

-zina,

LògicaA la Rambla del Centre, davant el carrer

Nau, sempre hi ha grups de tauròfils quediscuteixen sobre les incidències de les co-rridas.

Fou el dia que els diaris publicaven lanotícia de la mort del torejador SánchezMejfas, Un aficionat, amb el diari als dits,davant dels ulls, digué amb veu alta i pro-fundament afectada

—Oh ! Se ha muerto!Un que passava, respongué tot caminant—Home, no té res (l'estrany! La cosa

estranya fóra que hagués nascut...

Més difícilL'agent de policia senyor Sanxo, en una

reunió del Centre de Dependents, va actuarde delegat governatiu. Com sempre, comen totes, els incidents abundaren i els copsde puny es prodigaren amb escreix.

Dies després, comentant-ho, deia davantun grup d'amics seus

—Sí, sí, tot el que vulgueu... Té raó laJunta, però també en té la minoria... Jonomés us dic que prefereixo un ple de laC. N. T. que no pas una assemblea generalde qualsevol secció del C. A. D. C. I.

Jo esfígui bé...

La Publicitat d'avui fa un parell de di-

jous publicava un clixé a primera planaen el qual es veien els consellers de la Ge-neralitat de Catalunya reunits al volt d'unataula, a Santa Cristina.

Tots els consellers, - àdhuc el president,hom els veia asseguts en actituds incòmo-des per tal de poder fer més fotogènic elgrup. L'únic conseller que estava realmentassegut al voltant de la taula, repapat comes sol dir, era el d'Economia i Agricultura,senyor Comorera.

—.Aquests socialistes mancats de modals!-- s'exclamava, en un centre d'Esquerra,un rabassaire amic incondicional del senyarCompanys.

LA TRANSFORMACIÓ D'UNA ENTITAT

El C.Â.D.C.II., la iD i la M.

PasfisseriaS'ha pogut comprovar que algunes pas-

tisseries, més o menys elegants, són el re-fugi d'un monarquisme mansuet però noexempt de picardia. Avesades a lligar elstortells i les capses ele dolços amb la cintabicolor, serven tan fixada a la retina aque-lla combinació de dues franges vermelles so-bre fons groc, que encara que volguessinno sabrien desacostumar-se'n.

L'altre dia, unes noies de Penya Blanca,assabentades que en una dolcerla de laRambla de Catalunyapodrien contemplaruna llepoleria francament monàrquica, s'hidonaren cita per tal d'adquirir-la amb certasolemnitat, però en ésser davant la vitrina,experimentaren un gran desencís, perquè estractava d'una plata de cucurutxos de gemaajeguts i «contrapuntatsn que, en col-locar-los drets el dependent dintre la capsa, per-deren tota significació.

—Fugacidad de las cosas humanas! —mormolà, compungida, la senyoreta Maria

Flequer.

la setmana que ve continuarem la

publicació del reportatge de Francesc

Oliva: Hi ha presoners espa-

nyols al Marroci

—Avui havia d'anar a veure la revistadel Principal, però he preferit venir a lareunió...

LA MINORIA D'OPOSICIÓ

L'«ASSALT» DI;L CENTRE

EI Consell General que s'havia de celebrar

com a (loar de les assemblees de Secció, con-

vocat pel dia de Sant Joan, fou ajornat a

causa de la delicada situació política perquè travessà Catalunya el mes de juny dar-

rer. Fou convocat de nou per al dia 29 de

juliol. L'ambient de l'assemblea era ple de

LA INTERVENCIÓ GOVERNATIVA

El conseller de Governació decidí d'acabaramb aquella il.legalitat i de restablir la juri

-dicitat del Centre. Nomenà el senyor JosepMaria Espanya com a representant de 1'au-toritat, el qual es faria càrrec del C. A. D.C. I, amb la comanda expressa i única deconvocar el Consell General dins un termini

de ben poques hores. El dilluns, a les noudel vespre, la Comissió lliurà les claus delCentre a l'interventor-delegat, amb una actasignada per tots els comissionats. El senyorEspanya estava tot satisfet. Satisfacció deveure com sense a penes resistència les co-

ses tornaven cap als camins de la legali-

tats? Ben bé, no... El senyor interventor

Francesc Pujols té el costum d'escriuregeneralment en un paper timbrat que da-munt del seu nom i adreça porta un segellque representa una esfera, travessada dedalt a baix, com per una banda, per unaescala de cinc graons, tal com a continua-ció el reproduïm

. t,) ,

ELS CINC GRAONS

E1 segell de Francesc Pujols b4iranf Laa o t•a ;

Entrequest

El plebiscit ;alemany dit s s

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

restauració dels Habsburg

entrada de Rússia a Ginebra

mercaderia es troba con ro a a p g

els comerciants no deuen posseir el dretd'emmagatzemar mercaderies ni dictar arbi-tràriament els preus,»

Aquestes mesures no recorden el sistemacomercial dels nazis? Evidentment, el mónde les idees té la seva importància. Per aixòaquest petit llibre, allunyat de tota tècnica,pot fer un gran servei als principiants i alsqui desitgin formar-se una cultura general.

F. V.

Un gran antiquari parisenc havia trobatun surnaptuós client americà a qui havia ve-nut, per una fortuna, un mobiliari de salódel segle XVIII.

El client s'embarcà cap al seus país i l'an-tiquari, que anys enrera havia fet fer unes

rèpliques minucioses de cada peça del mobi-

liari, va pensar que aquestes còpies ja eren

prou bones per a l'exportació.El mobiliári autèntic va tornar a ésser

desat i la seva còpia fou embarcada cami

dels Estats Units.Al cap de poc, el gran antiquari rebia un

telegrama furiós del client. Però, honre desang freda, cablegrafiava

«Reexpediu el mobiliari a expenses meves.El faré peritar a París.»

El mobiliari fals tornà a Paris, i anà aocupar el lloc del magatzem que omplia elbo. Aquest fou el sotmès als experts, quedesprés de girar i regirar cada peça, signa-re,r .utta acta ditiràmbica, expedida timme-diatantent a Ngva York.

L'antiquari, aleshores, embarcà el mobi-liari bo. -

El client americà havia convocat el bomillor dels experts nordantericans, els qualno manifestaren el més petit dubte sobrel'autenticitat dels ,nobles.

h wL'mrtiquari parisenc ha rebut iá llargcarta d'excuses, amb la promesa de novecomandes. Atnb això i una hàbil publicitatla seva reputació ha crescut a Nova York

1 vetaquí com es consolides les borrecases.

tèria, té diverses gradacions d'aquesta unió.Està més o menys unit o més o menysseparat de la matèria. En l'estat vegetal,l'esperit està absolutament fusionat a lamatèria. En l'estat protozoari, comença adonar senyals de separació. En l'estat am-mal arribem a trobar ja un màximum d'uncinquanta per cent de separació. En l'estathumà, en aquest màximum ja ens n'anema un setanta-cinc per cent. Són els quatregraons de l'escala de la separació que co-neixem.

Com que d'aquests quatre graons Fran-cesc Pujols en dedueix les relacions més ge-nerals entre l'esperit i la matèria, que sónles que demostren que la matèria opera laseparació de l'esperit d'ella mateixa, el por-ten precisament a la deducció d'un cinquert.oh ..,.F a i.- A a, a iir.

Pels que han llegit el Dlanual d'Hipar-xiologia, que com és sabut conté tot elsistema científic i religiós de Francesc Pu-jols, el segell no és cap secret, sinó al con-trari, una síntesi gràfica del pensament del'autor.

En canvi, els que no han llegit el Manuald'fliparxiologia queden sorpresos en veureaquella esfera i aquella escala de cincgraons. En Francesc Pujols ha estat inter-rogat manta vegada respecte d'aquest se-gell. L'explicació surt espontàniament dela lectura del Manual i, segons ell diu, éstan senzilla que no ho pot ésser més.

Francesc Pujols en estudiar tota la rea-litat coneguda, que és precisament l'objectede la Hiparxiologta, el primer que troba ésla divisió de tot el conegut en esperit i ma-tèria. Són -- diu — les úniques coses cone-gudes de l'únic conegut. No podem conèixerres que no caigui sota d'un d'aquests dossectors. La mateixa força o energia, comtota altra manifestació observable, cau endarrer terme a ésser espiritual o material.

Descobreix de seguida que si la matèriaforma un conjunt homogeni en el qual totté la mateixa categoria, l'esperit, que comsabem es . presenta sempre unit a la ma-

Un cinquantenari

El g d'agost ha fet cinquanta anys queun dirigible va efectuar el primer vol encircuit tancat.

Abans de 1884, però, ja s'havia intentatde resoldre el problema de la direcció delsglobus. Però estava reservat •als capitansCharles Renard i Arthur Krebs de realitzar,a bord del dirigible France, el primer volamb tornada al punt de partida.

El Trance tenia una forma ovoide moltallargada, aspecte que avui ens és familiar,però que en aquella època era una novetat.Tema 50 metres de Ilarg i el seu diàmetremajor era de 8'4o metres ; tenia una cabudade r,864 metres cúbics. La barqueta eraconstruïda de bambús. El seu motor eraelèctric, d'un pes, que avui trobem enorme,de 44 quilos per cavall.

El dirigible s'alçà a Meudon, descriví unampli semicercle, virà per damunt de Villa-coublay i aterrà al mateix punt d'on s'haviaalçat, després d'haver recorregut 8 quilò-metres.

Tres vegades més durant el mateix any-. el Jz de setembre i dues vegades el 8 denovembre — el France havia de fer novesascensions. En la del setembre, però, el di-rigible sofrí una avaria de motor que l'obligàa aterrar.

La seva velocitat fou, en la primera as-censió, de 4'58 metres per segon ; en unanova experiència, el a3 de setembre de x885,arribà a 6'22 metres. El dirigible brandavade tal manera que la velocitat sofria unaimportant reducció. Fins molts anys des-pres no s'acudí, al mateix Renard, d'esta

-bilitzar-lo amb unes aletes horitzontals.Charles Renard mort, havent arribat a

coronel, en 1905 ; Arthur Krebs encara viuté vuitanta-dos anys.

Després, d'altres inventors feren més imillor, i durant molt de temps es va creureque la solució de la navegació aèria estavaen el més lleuger que l'aire.

Avui, al cap de cinquanta anys, aquellsvuit quilòmetres del France no són res da-vant dels que, per exemple, efectua el Ze--

1elin. Però això no resta gens de valor, sinó

al contrari, a l'obra de Renard i Krebs, queha estat discretament commemorada el dia

del cinquantè aniversari del primer vol dellur dirigible en circuit tancat.

CUPÓ REGALSolament per un mes i perquè tothom pugui co-

nèixer els nostres treballs, fem una ampliació com-

pletament gratis a tot aquell que ens trameti una

fotografia i

6o cèntims en segells de Correus

CASA ROTCENApartat de Correus 445

VALÈNCIAPreus increíbles per a professionals

o M C^^D ^TG^Armes curtes i llargues a preus especials i Facilitats de pagament

BERISTAIN, S. A.F^M©lDcrn 11G^3^1mLM l FD© 0 ^I

Telèfon 14667 Telèfon 10163

Dos dies abans del plebiscit de diumenge,una revista francesa escrivia:

«Dotant no, es tenen una colla de proba-bilitats de fer-se sospitós per a tota la vida,sense tenir-ne cap çIe canviar de situació,ja que Hitler es presenta sense competidor.I ja se sap què promet passar per sos¢itós.Si es troben tres milions d'electors capaçosde l'audàcia necessària per temptar aquestesdevenidor, serà un bell testimoni de valord'una minoria.»

Doncs bé : cinc milions de valents hanvotat no.

Pel que pugui ésser

Segons la mateixa revista -- Les Anna-les —, els principals caps del moviment hit-

lerià, fora del trio Hitler-Goering-Goebbels,han previst el pitjor i la majoria d'ells hanfet testament i l'han dipositat en llocsegur.

Aquests testaments donen sobre els orí-gens del moviment hitlerià, les negociacions

de Hitler amb els catòlics i els jueus -- pera trair-los tots —, l'incendi del Reichstag,etcètera, detalls eircumstaneiadíssims.

L,'home que ve (i un dels que ha pres lesseves precaucions) és Himmler, de tendèn-cies socialitzants, en el quaj han Qosat llursesperances els elements avançats del nacio-nal-socialisme.

Hom diu que l'esdeveniment més interes-sant de la tardor que ve serà el duel Hitler-Himmler.

Un mal que no vol soroll

El número 3 1 del Stürmer, el setmanarihitlerià dirigit per Julius Streicher, nazi en-ravenxinat i gran amic de Hitler, ha estatconfiscat per la policia del Reich per haverpublicat un article «injuriós per a un homed'Estat estranger».

Aquest no és altre que Masaryk, «vell jueua mitges que ha tràit la nació txeca i l'havenuda als jueus», segons el Stürmer.

Donat el to habitual de la literatura hit-leriana, sobta la severitat que en aquestcas ha demostrat la policia del TercerReich.

En realitat, el motiu de la confiscació haestat, segons diuen, un altre que l'explicatoficialment,

Julius Streicher publicava una carta d'unestudiant de Munic planyent-se amargamentde l'actitud liberal de les joventuts univer-sitàries del Reich. Un seixanta per cent d'es-tudiants, diu, ja no pertanyen al partit. Elsdiaris estrangers són més llegits que elVollcisehes Beobaehter. Els bancs de les uni-versitats són plens d'inscripcions subver-sives..,

Les intencions de l'estudiant muniqueseren boníssimes, ja que denunciava un cen-tenar de camarades i donava els noms delsprofessors suspectes.

Però les constatacions massa franques nofan cap gràcia als homes que són al poder.

L'arxiduc Otto

nre

els múltiples esdeveniments d'a-

la reacció i a la democràcia, que en aquestmoment més que mai tenen el significat deregrés i de progrés.

Els casos a què alludim són les temp-tatives que es van fent per a la restauraciódels Habsburg sobre el tron de Sant Estevei l'oposició que es mou a l'entrada de Rús-sia a la S. e les N.

Es clar que tractant-se de dos esdeveni-ments diferents, tots dos podrien efectuar-se; però són les fases preparatòries les queens semblen especialment interessants, per-què posen en evidència tots els valors dequè es disposa per ambdues parts.

*x*

Si Wïlson i Clemenceau poguessin reveu-re els tractats de Versailles i de Saint-Ger-main, probablement que primer que resmodificarien la part concernent a Austria,posant-la sota la llarga tutela d'un grup de

nacions sense cap privilegi per a cap d'elles.

Es cert que en igaz, entre França, An-

glaterra, Itàlia i Txecoslovàquia es volguéomplir la llacuna dels tractats de pau, ambun pacte que, garantint la independència

austríaca, posava substancialment el pafs

sota llur protecció contra les mires de Ben-lfn. Però el lloable acord no sembla haver-sedemostrat gaire consistent. Quan fou elevatal cancellerat d'Austria el cap de la policiavienesa, Schóber, aquest, d'acord amb Ro-ma, estipulà aquella unió econòmica ambAlemanya que tantes protestes suscità perpart de gairebé totes les nacions europees.Però Mussolini era aleshores el més granamic que Alemanya tingués al món. En undiscurs pronunciat a Milà fins havia dema-nat perdó als alemanys d'haver -los comba-tut. Londres reclamà el duce a l'ordre i aixíItàlia s'uní a les altres nacions en el recursal Tribunal de La Haia per a l'anullacióde ]'acord estipulat entre Sch6ber i Brüning.Anzillotti, aleshores president del Tribunal,es trobà en situació anguniosa, perquè totsels seus cóllegues sabien que Schóber haviaobrat d'acord amb Roma. Perd fou el pri-mer de votar la demanada anullació.Passat el Reich a les mans rapaces de

Hitler i la seva colla, no es tractà solamentd'un Anschluss econòmic, sinó de la unió

completa dels clos països per a la formacióde la Gran Alemanya.

Sorgí l'astre Dollfuss, que havia de re-duir-se a' un meteor fugaç, deixant però ras-tres, per poc lluminosos que siguin.

Tothom sap les gestes nacional-socialistesrealitzades a Austria i closes, en la• primerafase almenys, amb la tràgica diada del zS dejuliol, en la qual es verificà un doble de-licte : I'assassmat del canceller i l'abandóper part del govern hitlerià dels que ell haviaarmat i induït a l'acció.

A part el perill que es presentà d'unaguerra, que la t mpulstvttat italiana, frenadaa temps pels consells moderadors de Bar-thou, feia semblar imminent, la situació aus-triaca ha aparegut talment envitricollada queanimava les esperances dels diversos coro-nels Wolff i Pallavicino d'un pròxim aadve-

niment sobre els trons de Viena i de Buda-pest de l'adolescent Otto.

Els ulls s'han girat confiats envers Mus-solini. Si ell recolza la restauració — pensa-ven a Viena — pot considerar-se segura. 1 el

príncep Starhemberg ha anat a Roma, onserà aviat seguit de Schuschnigg, que

tot

i ésser de tendència oposada a la del seu

vice-canceller, és tan favorable com ell a larestauració.

Al mateix temps, l'ex-emperadriu Zita,moguda per una gran ambició que la facreure destinada a una elevada missió his-

tòrica, ha posat en moviment tots els seusamics i partidaris.

Amb quines oposicions serioses topa la

restauració? Les essencials són les de Fran-ça i la Petita Entesa. Com que s'ha vistque pel que es refereix a França, almenys

de moment, no hi havia res a fer, la feina

ha estat hàbilment descabdellada a Buca-rest i a Belgrado, prop dels dos monarques.Carol i Alexandre. El mateix Alfons XIII

ha portat la seva contribució a les gestions

i restauradores.

s Benes, a qui res no escapa de tot el que

e passa a l'Europa central, ha cridat l'atencióde Titulesco i de Jevtitch sobre les mania

a bres que es fan, i és natural que els dos

s sobirans, potser malgrat llur bona voluntat— entre testes coronades hi ha sempre unacerta solidaritat - hagin hagut de no com-

s prometre's amb els emissaris de .I'ex-empe-radriu.

erò sempre s'espera molt de Roma. Cor-diversos rumors sobre les intencions del

e i es parla i tot d'una regència per l'es-de la d'Hongria i d'un ajut de vint mi-s de lires mensuals a l'extenuat governlès.dussolini ha demostrat aquests darrers^s una increïble simpatia envers trons,pats o per a ocupar. Fou ell qui féu tor-

- als Habsburg les propietats que tenien

Itàlia i que havien estat confiscades du-

t la guerra.Però nosaltres ens pregun-

tem sd té o no coneixement dela història d'Itàlia en el se-gle xtx, i àdhuc dels prece-dents, i si comprèn per tantl'enorme responsabilitat queassumiria afavorint el retornal tron austro-hongarès delsdescendents d'aquella dinastiaque fou l'enemiga secular del'alliberament i la unificaciód'Itàlia, el poble de la qualtingué en part en servitud íposant sovint en funció la for-ca a les places de LombardiaO del Véneto.

I no solament responsabili-tat de caràcter moral, sinótambé material, perquè el do-mini dels Habsburg no es li-mitaria al petit territori a quèavui està reduït 1'ex-imperiaustríac, i per tant un even-

tual eixamplament un dia nollunyà podria comprometre lesfronteres italianes.

Aquestes consideracions sónfetes, naturalment, sense te-oir en compte que la PetitaEntesa, ajudada per França,

impediria àdhuc amb unauerra un tal adveniment, tan desitjat deex-emperadriu - Zita, però ben poc del guste la major a d'aquells que haurien de con-ertir-se en súbdits del seu primogènit.Però, com hem dit, totes les forces reac-

ionàries en correlació amb els monarquesesposseïts estan avui en moviment a favor

el pretendent al tron de Sant Esteve.EI problema austríac és certament molt

;reu, t part de culpa en té Dollfuss — l'obralel qual avui es vol exagerar — refusant-se

t un acord amb els social-demòcrates i des-ruint-los després a canonades el passat fe->rer. Eren l'única força que hauria pogut>aralitzar qualsevulla temptativa nacional-socialista.

Però no creiem que Austria veurà resoltaamb la restauració o amb l'Anschluss laseva crisi. Un altre serà el camí que hauràde triar per readquirir la seva calma i notorbar més la de les altres nacions europees.

***

Les mateixes forces de qué hem parlatmés amunt ara les trobem unides per tmpe-dir l'entrada de la U.R.S.S. a la S. deles N. Les testes coronades no volen oblidar

la fi de la dinastia dels' tsars. Es cert queen 1923, a Gènova, Víctor Manuel III digué

a Txitxerin que «allò -. l'homicidi — erengangues de l'ofici», però aleshores a Itàliael rei havia cridat els socialistes al govern,els quals en no acceptar facilitaren la presadel poder pels feixistes.

1 mentre el segon fill del rei Jordi d'An-

t 1aterra va a Iugoslàvia a conferenciar ambl'arxiduc Pere sobre el ((gran esdevenimen t)) ,

els holandesos i els suïssos s'agiten ambl'esperança d'evitar que es consumi el fet.

1 es juga puerilment amb l'equívoc, confo-nent Rússia, país. de ï7o milions cl habi-tants, amb la Tercera Internacional. Sóntemors exagerats i infundats i que han tin-gut conseqüències poc agradables en moltspaïsos, donat l'aprofitament que n'han fetpolítics hàbils.

Qui ha volgut fortament que Rússia tan-nés a entrar en el concert europeu ha estat

la no gens comunista França ; qui ha faci-litat la seva entrada a la 5. de les N. haestat Barthou, estatista dé tendència liberali poc simpatitzant amb qualsevulla forma demarxisme. I en això és fortament ajudatpels conservadors anglesos, que amb Bald-

win al davant sostenen la candidatura de

Moscú a Ginebra.Cap acord internacional no fóra possible

si no es pogués separar la política interior

dels Estats de la seva exterior. L'exemple

més típic ha vingut de la Casa Blanca, que

ha volgut que la nació més capitalista delmón reprengués les seves relacions habituals

amb aquella que és tinguda per l'única de

caràcter anticapitalista.porti laVagi doncs Rússia a Ginebra, p

seva collaboració al costat de França, d'An-

glaterra i de la Petita Entesa en favor de

la pau, obstaculitzant el corrent no poc ame-naçador de la reacció, i serà ben acollida de

l'opinió pública desitjosa de veure cada cop

més allunyat l'espectre de la guerra.TIGGIS

FRANCESC PUJOLS

`Historia de las doctrinas

económicas y sociales"

El doctor V. Totomianz, de les Univer-sitats de Moscú i Praga, acaba de publicarla segona edició de la seva obra, una traduc-ció de la qual ens ofereix l'editorial GustauGili. Es tracta. d'un resum, molt ben fet ial dia, de 'les doctrines econòmiques i so-cials.

'No cal 'insistir gens sobre la importànciaque té avui l'estudi d'aquestes matèries.Però, malauradament, la inostr.a època, sibé dóna importància a allò que en té, estàpoc preocupada d'escatir -ne els secrets.

I així, d'una matèria sobre la qual s'hanescrit volu-ms, 'la gent discuteix amb una des-coneixença aplanadora. Potser és aquest elmotiu pel qual la gent accepta, a ulls clucs,les teories més providencials i salvadores,mentre tinguin un aire de facilitat i d'illusió.

ular,Tanmateix si aquest és el tarannà pap ,potser mai com ara 'l'estudi de les cièncieseconòmiques i socials no havia arribat a ungrau semblant de rigidesa, de posrttvtsme,

El .professor Totomianz ens ha volgut ofe-Historieta alemana

rir una obra d'aquest estil. Ha volgut oferir-nos una introducció a ]''estudi d'aquestesmatbries, despullada de con-captes abstractes Hindenbur mort, truca a la orto delg pper tal facilitats a tota mena d'es-tu dis lter

de iors

donar.

CeQuan ha dit el seu nom a Sant Pere,

Després de resumir-nos les formes econò- passara uest no el deixa :q ^miques de l'antiguitat, el règim econòmic —Espereu-vos aquí—li diu—, mentre vaig

a consultar el patró.romà, ens parla del comerç de ]',Edat mit-Jana. Els gremis, la Utopia de Tomàs Mo- Al cap d'una estona torna i per la reixeta,,

rus, el comunisme de Campanella, fins arri- sense obrir la porta, crida al vell mariscal

bar -al mercantilisme de finals de l'Edat mit- —Arnaeu-vos de paciència i aneu al ^ur-

jama. Tot això forma la introducció a la gatori. No podeu entrar fins que Hitler si-

naixença de les grans escoles econòmiques.Hom veu enllaçar-se totes aquestes teo-

gui mort.—Està bé—diu Hindenburg—. Em quedo

ries ; els fisiòcrates influencien Adam Smith, a esperar davant de la porta. Em sembla

el creador de la ciència financera, i l'escola que no hi estaré gaire temps.clàssica anglesa dóna naixença a la críticade Simon de Sismondi i als socialistes utò- Una frase de Clemenceaupics amb Saint-Simon.

Després veiem néixer el socialisme eientí-se

i deJean Martet, que havia estat secretarfic amb Marx i IEngels, sota la influència de Cleaiceaat no ha explicat fins pocs diesl'industrialisme . Tot això, que és es- aquesta anècdota del seu cèlebre patró.sè de la nostratra

òèpoca, el mateix in- , poc temps abans de la +nort del Tigre,

rernéos

que un gran llibre d'idees. Per als \ uan la constitució d'un dels innombrablessuperficials de casa nos -

martiniste ris eu, lgú anà a trobar-lo detra que

creuen en l'existència del món ttro que, p del president del Consell.dels problemes d'ençà de illur maixença, co- 1 —A Tarres li sap molt de greu l'animo-

un ,paràgraf definitiu : «,L'ú,mca ex-suat Que li manifesteu, Pregunta què podria

t

piarem

f ialemany

p laropaga

consti--el del

socialiconegutsme filòsofI'ab

en r

ueixueix

fer per vós que us fos particularment agra-

de l'idealise filosòfic, Joan E Fichte, elmblnric da .dable. ueu-li—va respondre Clemenceau—oqual en el seu llibre L'Estat comercial tan-

que nogpot fer-me res més agradable queq p fcat, publicat en i800, traça un quadro fan-tàstic de l'esdevenidor. Fichte proposa un pla

oblidar-nae.

per a l'Economia futura en el qual, dintrede l'Estat comercial tancat, la qualitat de la part deis sacri^ieis

t 1 d el overn

mogut estiu —que estalvienien als peno-de tot el món la llegendària recercaerp de mar —, n'hi ha dos que ens

semblen especialment caracteritzats per aidentificar els dos grans corrents en quèavui està dividida la humanitat. Són evident-ment fets que no tenen cap connexió direc-ta entre ells, però que serveixen per a de-mostrar-nos la intensitat dels esforços quees fan d'ambdues bandes per a la supre-macia de l'una sobre l'altra. Ens referim a

A Puigcerdà, Font-Romeu i volta

a Andorra en autocar Pullman

Dies S i q de setembre

Itinerari: Vic, Ripoll, Puigcerdà, Font-

Romeu, Puimorens, Port d'En Valira,

Soldeu, Encamp, Les Escaldes, An-

dorra la Vella, La Seu d'Urgell, OOr-

ganyà, Pons i Barcelona

PESSETAS SS

VIATGES CATALONIARAMBLA DELS ESTUDIS, ra

SI ÉS-ELÈCTRICDEL-VOSTRE AULOMOBII

us e^Fararao^. oviat i bé,ol

1^ GARATGE ELÈCTRICc eaERMOIA,6i8'(Añbau Diaq3n&)

La manera com el públic rebrà un filmés sempre una incògnita difícil de desxifrar.No hi ha receptes infallibles per a com-pondre films d'èxit segur. Els productors,que exposen quantitats fabuloses en la con-fecció de pellícules pel compte que els té,s'emulen mútuament en perspicàcia per aendevinar els gustos de les multituds i aco-modar així a aquells la idiosincràsia de llursproduccions. Amb tot, l'imprevist assetja alsprojectes més prudentment elaborats.

particularment car. No podem associar-nosa aquells puritans recalcitrants que posencl crit al cel en veure adulterada la veritathistòrica i un bon xic alterades les melodiesmés famoses del gran compositor. Ho hemdit mil vegades. El cinema es deu al públic.E1 film possible sobre Schubert per a ús del'u per cent que poden ésser els coneixedors,no és recomanable perquè és pràcticamentirrealitzable. Cal trobar la fórmula inter-mèdia a què el productor Rabinovitch s'ha

«La casi dels Rothschildn

Sobretot cal comptar amb l'evolució delpúblic. Cal no avançar-se ni endarrerir-serespecte a aquest moviment. Així s'explicael fracàs estrepitós de tants films que des-prés han triomfat i àdhuc han .guanyat lapopularitat. Corollari del que avancem ésla necessitat d'ésser sempre oportú. Pensemsi no en el cas d'Ombres blanques. Ningúno negarà no solament la gran qualitat delfilm, sinó també la immensa popularitat dela qual gaudeix actualment. Amb tot, laseva presentació fou, des del punt de vistadel públic, un fracàs. El film que més tardhavia de guanyar-se els aplaudiments de tot-hom, no va plaure durant la primera set-mana d'exhibició en un cinema del Passeigde Gràcia. La seva presentació no era opor-tuna, heus-ho aquí. El film mereixia l'èxit,però no l'obtingué perquè aleshores el pú-blic esperava del cinema quelcom que nova trobar gens ni mica en Ombres blan-ques. Era la voga de les comèdies musicalsi de les revistes que a Barcelona semblavenaleshores ésser l'exponent més pretensiósdel cinema sonor. Ombres blanques no ofe-ria res del que el públic esperava en aquellsmoments. Semblà doncs un documentalenutjós. Més tard, ja hem vist com el pú-blic ha revingut del seu error.

Un cas així mateix remarcable, per bé,que de naturalesa inversa, ens l'ha ofertaquest any Vuelan mis canciones. No sa-bem fins a quin punt alguns dels nostreslectors es fan una idea exacta de l'exitàsque aquest film ha tingut ací. Perquè hohem vist amb els nostres propis ulls, és per-què podem dir que es tracta efectivamentd'un exitàs, tant més sorprenent per talcom no esperàvem res d'això. Podem dirque la recepta consagrada a Hollywood pera compondre films standard d'éxit, falla acícompletament. Hi ha en presència una mu-nió d'imponderables que obrant junts handonat el resultat aquest. Una opereta sobreSchubert que roda a l'entorn d'una obra,la Simfonia inacabada, l'existència de laqual ignoraven el noranta-nou per cent delsespectadors del film, obté de cop i volta unapopularitat extraordinària.

En expressar la nostra perplexitat davantde l'èxit, o més ben dit, en tractar de re-baixar discretament els mèrits del film da-vant de moltes persones que hem vist realment entusiasmades per aquesta afortunadaproducció, hem obtingut quasi sempre unamateixa rèplica : «Però, i la gran qualitatde la música?» Rèplica que tenim per sin-cera i que afirma fins a quin punt el pres-tigi d'una música, per altra banda igno-rada per aquell noranta-nou per cent suaraalludit, pot facilitar el bon efecte d'una pel

-lícula.Inútil dir que per la nostra banda no

poclem sinó alegrar-nos de la bona acollidad'una pellícula sobre un tema que ens és

atès pel seu film La simfonia inacabada.Popularitat i decòrum artístic !

Tant de bo, doncs, els projectes en cursde realització sobre Chopin i Mozart siguinaixí mateix afortunats en encarar-se ambel públic. Mozart, amb el Salzburg de finalsdel segle xvui, pot oferir un marc deliciósa les melodies suficientment populars de laSerenata per a instruments de corda del'immortal músic, per temptar el gust cadadia més difícil del gran públic dels cinemes.EI film està efectivament anunciat amb eltítol de Música de nit (Serenada).

Aquests films_ sobre músics, des del puntde vista general dels corrents de producció,no són sinó un capítol sense importànciade la voga dels films històrics i films bio-gràfics, que no fan sinó seguir una certavoga literària. El públic dispensa avui unabona acollida a aquests films. Tenen el pres

-tigi de la història i afalaguen així un certesnobisme de forma molt popular en subs-tituir els jocs aparentment gratuits dela imaginació constructora de ficcions per lapretesa veritat de la història adaptada a lapantalla.

La gent que ahir, tot llegint Víctor Hugoo Alexandre Dumas, aprenia història i estrobava ben satisfeta d'aquelles informa-cions, avui surt doctament instruïda de veu-re els films anglesos i americans sobre te-mes històrics. Val a dir també, tornant aaquells arguments d'oportunisme a què enshem referit, que els anglesos han estat ex-traordinàriament inspirats en acreditar elgènere, començant amb un tema tan bri-llant com el que ofereix per ell sol el dela vida d'Enric VIII d'Anglaterra.

Cal cercar biografies plenes d'elementsdramàtics o pintorescos per interessar elgran públic. Per això la vida dels artistes,a menys de mistificar-les, correntment ofe-reix pocs elements fotogènics. No sabem,per exemple, fins a quin punt el públic po-dria interessar-se, tot i les adaptacions ales quals ha estat sotmesa la veritat, per lavida de Voltaire que ha filmat George Arliss.Amb la vida de Disraeli, que no hem pogutveure a Barcelona, el notable actor anglèshavia temptat abans un tema ni de bon trostan arriscat.

Repetim-ho, el cinema es deu al públici aquest en principi s'interessarà més perun film sobre Napoleó o Maria Antonietaque per un film sobre Voltaire o Beethoven.EI de Napoleó, segons un scenario de Lud-wig, i el de Maria Antonieta, segons unscenario de Zweig, estan en curs de realit-zació i podrien seguir la bona tanda defilms històrics, aquesta classe de films ,queel públic mig va a veure._ amb un to deserietat molt xocant, talment com si ambells s'encarés amb un gènere docte superiorde debò als altres.

JOSEP PALAU

;sa 'NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acredïtadea

6RAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIYRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeura s1.

la `mpefencia (en fofes lea seves manifestadons),+ mal de cap, ca¢aamenf mental, pordoa da

^i memòria, verOQams, fadiga corporal, Eremolora,diapèpaianervio-•o, palpifrcion he i ma nerviosos so orient leedones í tofs ele fru

n. OEo or

gàgàni

c. quecs que trneuín per causa origen esqayoEa.

mc¢f aecviba.

L.a Gragees potenclals del Dr. Solvré,mfs que un medicament eón un element essendd del cervell, medul'Ia i fot el sistema nerviba, resane•ranc el vigor sexual propi de I^eda`, conservant la salut i prolonganf la vida; indicadas especialment sis cago•tate en la seva joventut par tota mena ¿'acceso.. als que variaquan treballo erceaeíua, fan£ élaics com moral.o infel'lecfuals, e.porti.fe., bornes de ciències, financiera, aríis£ea, comerciant, industrials, pensadors, etc.,aconseguint sempre, smb lea Grageea potencial. dol Dr. Soivró, Lots els esforços o ererdás fàcilment

l disposant l'organisme per rependre ls sovint i amb el mdrin resultat, arribant a Ferlrema vellesa i sens.violentar l'organisme amb energies pròpies de le joventut.

BaeEa pendre un flascó per convéncer•se'n

Panda a 6'60 ptas. flascó, on to tes las principals larmàcles d'Espaaya, Portugal 1 Amárlca

T1OTA.—DM,ütve + tramalral O25 n. ea +ageik de come per al ¡reogadp a Otrina Laboratorio Sòka•faro, carrer dad Ter, 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre np//caí/u sobre iorigen. darenrolllamenc I tracta.

1_si d.çus et avalalnar

Els clàssics i les imatgesRobert Pizani, que ha interpretat el pa-

per de Diaforius en el film tret del Malaltimaginari de Molière, ha declarat a un re-dactor d'un periòdic cinematogràfic

—La Comèdia Francesa rep proposicionsde rodar certes obres clàssiques, entre al-tres, Les precioses ridícules. Fa unes set-manes, jo rodava El malalt imaginari, sotala visió intel.ligent de Jaquelux. Encara nohe vist el film, i només sé que estavacontent, com actor, del text que em per-tocava. Però, pel que fa a la Comèdia Fran-cesa, crec que cometria un error acceptantaquest afer.

«El clàssic és impossible de traduir enimatges, encara que siguin parlante, i des-afio qualsevol postor en escena de fer unaobra verament cinematogràfica amb Molió-re, Racine o Corneille. Mentre el teatre iel cinema no hagin trobat els elements dellur vida pròpia i particular, només hi hauràincoherència i inèrcia. Reconec al cinemauna puixança, un atractiu i uns mitjansespecials, però que no tenen res a veureamb els del teatre. El cinema s'ha d'evadirdel repertori dramàtic i ha de tornar a és-ser, com era en el temps del mut, un mitjàd'expressió ben diferent. Aleshores serà mesfort, més originàl i més intelligent.

No volia dir «sí»Gloria Marsh — cames boniques, papers

secundaris — ha ,portat als tribunals de LosAngeles l'empresari Dave Alien.

—Senyor jutge, Mr. Dave Allen no havolgut contractar-me.

—Està en el seu perfecte dret.—Es clar que sí, però no ha volgut con-

tractar-me perquè...--Per què?— Perquè jo no he volgut dir si..,— . ! En una qüestió com aquesta, els

càrrecs són difícils de provar.I després d'una llarguíssima deliberació,

els jurats no decidiren sinó ajornar la vistade la causa.

Shirley Temple

Ve que les vedettes infantils es fan gransi cal que en surtin de noves. La darreraaparició en el ram infantil és Shirley Tem-ple, de cinc anys, que ja cobra un sou de7,000 pessetes setmanals, que, en una èpocade restricció de despeses, és de considerarcom un veritable rècord.

Shirley Temple i Baby Le Roy

Els pares de Shirley Temple han signatun contracte per set anys, en el qual lacasa contractant, la Fox, es compromet afer servir la petita estrella amb moderació,de manera que no en surti perjudicada enla seva salut i creixença. A tot estirar, no-més farà quatre films cada any.

El cinema al serveide l'arqueologia

Quan una raça o una tribu desapareix,sovint se'n perd tot record i els arqueòlegsno poden sinó reconstituir el passat a based'objectes o de documents trobats a l'atzarde les excavacions. Però la imatge de laraça desapareguda resta vaga i incompleta.Per sort, d'ara endavant el cinema seràl'aliat preciós de l'arqueòleg.

El Congrés d'Antropologia que acaba decelebrar-se a Londres, ha decidit de crearun comitè permanent de documentació ci-nematogràfica sobre les races en camí dedesaparició. Aquest comitè tindrà la tascade crear una biblioteca central de films do-cumentals, rodats en els recons més apar-tats del món. A aquest efecte, enviarà mis-sions cinematogràfiques pertot on una raçacorri el perill de desaparició o d'absorcipels seus veïns. Desgraciadament, és de témer que la manca (le crèdits limiti Pacti

jable que el cinema científic pogués fixar sobre la pell(cula els costums de pobles quno estan pas amenaçats de desaparèixerperò l'evolució ràpida dels quals canvia llucaràcter.

(Del .lianches1er Guardian

El.. CINEMAAlguns films davant del públic PA}1O1?AM4Aquests_amerìcans!

9

L'actor francés Ch;uli.s Bayer, que tre- tizna al Sena. Fnlhnn acorda aquell à-ballava a Hollywood, ha tornat a Europa. gic suïcidi.Aquest retorn, després del 'de Lilian Har- Mr. Kane tenia un ajudant, Mr. Daven.vey que ha declarat que li imposaven rols Un personatge tèrbol, encarregat de con-mediocres en films impossibles, és signifi- tr actar actrius. Les aspirants feien cua da-catiu. Charles Boyer no s'està tampoc de vant la porta del despatx de Mr. Daven.dir que les mateixes raons de feblesa artís- «La primera de vostès...» Entrava la pri-tica li fan abandonar uns honoraris reials. mera. I una bombeta vermella s'encenia.Aquests americans! Realment, els argu- Tothom sabia el que volia dir: rigorosa-ments ianquis no són pas un prodigi de ment prohibida l'entrada, Quinze minutsveritat i d'humanitat. Un crític ha dit que després, s'apagava la bombeta. 1 sortia l'as-

pirant a vedette lleugerament?despentinada. «Ja l'avisarem a

domicili», feia 1VIr. Daven,amb la cara encesa i la cor-bata en desordre, «Ja l'avisa-

tIl rem a domicili.. .n Prometençavaga que, mai no es complia,nLa s »eácna de vostès...

Joinville era una fàbrica 'defilms en sèrie com les fàbri-ques de Ford o de Gillette.Mr. Kanç demanava dos o tres

' films d'èxit a Amèrica. I Join-ville en feia deu o dotze còpiesexactes. Deu o dotze versionsfrancesa, espanyola, italiana,polonesa, portuguesa, etc...Cada director europeu haviade fer una versió igual, exac-tameut igual, al film americàtramés :els mateixos vestits,vels mateixos angles, el mateixdiàleg.., Ni una coma es po-dia modificar d'aquest, ((Lescomes de Broadway són sa-g rades», no es cansava de diri repetir Mr. Kane. Si algundirector protestava, era aco-miadat immediatament. I, na-I turalment, Europa, tot Euro-pa, Europa en pes xiulava

„n aquelles desgraciades versions.A Bucarest, volien cremar uncinema i tat. L'engranatgecreat per Mr. Kane va fer fra-cassar els films de Joinville a

El que no defvauda mai en els films ame- tot arreu. Però això és elrzcans és l'intèrpret : James Cagney que es tractava de demostrar.

Amèrica va assolir allò quel'encís del cinema americà prové, no d'allò es proposava. Joinville no fou altra cosa queque conta, sinó (le la manera de contar-ho.

-

los

una campanya de publicitat. Una propa-

saren per Joinville. P

e

rò confiant argu-

El crític té raó. Car si el cinema americà ganda fastuosa, colossal, terriblement cos-es fa dir sí, senyor, és degut a la gràcia tosa, perd terriblement eficaç, del cinemainimitable dels seus mitjans d'expressió : americà. Joinville fou el triomf esclatant deperfecció de la tècnica, intelligència i ma- la Idea. Els millors elements d'Europa pas -lícia dels directors, naturalitat dels intèr-prets. Es degut a. l'amenitat extraordinària ments detestables i rols mediocres els ferenamb la qual explica unes històries. Però fracassar sorollosament. El públic europeuaquestes histèries !Realment, els argu- va protestar unànimement aquelles versionsments ianquis no són pas un prodigi de ve- execrables. I no va tardar gaire a demanar,

vitat del comitè, tant més que fóra desit

(r

ritat i d'humanitat. Històries d'amor ingè- aexigir el retorn del film americà. Es elnues i convencionals com les novelletes blan- que es tractava de demostrar. Les versionsques i cursis de The Saturday Evening Post foren suprimides. Joinville va plegar. I elo Ladies' Home Journal. Finals feliços, idio- film americà torna a regnar a Europa.tes i extrets amb fòrceps. Regeneracions in- Els procediments americans tornen a im-versemblants d'homes derrotats físicament i perar a tot arreu. Aquf, com a tot arreu,moralment, als quals unes noietes pures, ens facturen aquells caps distribuïdors, des-rosses com un fil d'or, regalen un vestit posseïts de la diplomàcia, de la delicadesanou, una musculatura nova i una ànima i de la comprensió més elementals. No calnova, immaculada com un llençol blanc. parlar-ne.Les seves anècdotes corren deArguments controlats pel més pueril dels pu- boca en boca. Només vull citar un cas. Unritanismes. Aquests americans ! És veu que exemple típic dels procediments americans.no en tenien prou amb el grotesc codi de Jo redacto la secció de cinema en un diariwlll Hays, i ara se n'han empescat un català, 1 molt de temps enrera em va pas-altre per a fixar el tamany dels tapa-sexes sar un cas com un cabàs. Un bon dia, unai dels sostenidòrs de les gtrls. Hipocresia. casa americana va creure que una críticaPura hipocresia. Hipocresia d'un país po- meva, feta amb la sinceritat habitual, eradrit, comprat i venut, subornat, que intenta massa dura. I va castigar el meu diari adissimular la seva podridura darrera una estar dos mesos sense anuncis. Es a dir,màscara d'un puritanisme que no enganya que, amb dos mesos, dos, d'abstinència d'a-ningú. Hipocresia. Pura hipocresia. De la nuncis, aquesta casa volia comprar el meumateixa manera que els defensors més exal- elogi. Simplement, rm xantatge tan odióstats de la Llei Seca amagaven darrera els com els que fan els corredors d'anuncis ca-llibres sense tallar de llurs biblioteques cal- mufiats de crítics. Aquest delicat treballetxes i més caixes de vi ns i licors dels més era perfectament digne e Mr. Kane o dedfins, estem segurs que les 40,000 velles bea- Mr. Daven. Mr. Kane o Mr. Daven no hotes que componen les lligues puritanes que haurien fet millor.ara han declarat la guerra al cinema ame- Ja és desagradable, ja, redactar la críticaricà, amaguen, dins llurs Bíblies, postals de films en una publicació diària. Noméspornogràfiques de les més monstruoses. Hi- es pot fer pera •guanyar-se la vida. Es unapocresia. Pura hipocresia. tasca que desmoralitza l'escriptor indepen-

Poc abans de l'adveniment del sonor, el dent i amb una mica de sensibilitat. Amar-cinema americà era l'amo del món. Holly- gats, descoratjats, us heu de moure ambwood inundava el món de pel-lícules. Però, ificultat en un món podrit i nauseabun,d den néixer el parlant, aquesta hegemonia va dels anuncis. Aquests americanscomençar a trontollar. L'idioma visual uni-

SrsnsTlA GASCHversal s'havia convertit en verbalisme local.Però els . americans — aquests americans !— se les empesquen totes. 1 s'empescaren _IIIIIIIIIIIIilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllIII,una Idea (amb majúscula) tan genial, tanparadoxal i tan eficient com la de LéonSée. Els ianquis desembarcaren a Europa.

iE I m o n -I crearen els estudis de Joinville. Joinvilleels havia de permetre de posar en pràctica e u •la famosa Idea. José Luis Salado ha ^publi- ^f

VIVI^

cat a un diari madrileny un extens repor-tatge sobre les coulisses de Joinville, pelqual ens hem assabentat de coses molt sa- p rogrames instructius =boroses. El totpoderós cap dels estudis era _ _Mr. Kane. Un dia, Mr. Kane ordenava d'a-

dramàtica d'Es- • In f ormatius Enar a rebre la primera actriupanya : Enriqueta Serrano, la mediocre ve-

a de/te de revistes. Un altre dia, Mr. Kane e d u C a t I usdeia als artistes que venien d'acompanyar

- el cadàver de la dissortada Amelia Muñoz_ D E T A L L$ A V 1 A Tal cementiri : «Hem perdut una tarda. Avuia treballarem fins a les dotze de la nit.»6 Mr. Kane va contractar Marcelle Romée, .111111111111111111111111111111111111111111111111111111111l

la dolça, la delicada, l'exquisida protago-nista de Creur de lilas, per a protagonitzar Ezit en la mida

- Une nuit à l'hotel. Mr. Kane volia que hiMolt Corbateo inarrugable.sortís mig nua. Ella s'hi va negar.e bé. El film fou protagonitzat per dues ve- ' Piiamer a bon preu

dettes : Marcelle Romée i Betty Stockfield,que s'hi oferia com Déu Nostre Senyor l'ha- JAUME I, 11via feta. Acabat el film, Marcelle Roméefou acomiadada. Alguns mesos després, es

a a Telèfon 11655

0

MD p I NNÚÓCAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

Q 0G3A( L llrn L GAL©D 9

T^Ll lFO©l^tl 9 ^^334

Films nousSota la direcció de Georges Jacobi s'ha

rodat el film austríac IIistòries del bosc deViena, obra de l'època rococó, amb els seuscorresponents valsos i el paper principal dela qual interpretarà Magda Sehnelder.

--'Aline Mac Mahon i Guy Kibbee seranels principals intèrprets de la versió parlantde Babbitt, tret de la famosa novella deSinclair Lewis, Premi Nobel,

—Un dels primers films sonors que con-quistà el públic fou Broadway Melody. Sotael títol Broadway Melody of 1934 hi ha laintenció de donar-li una continuació.

]Iadrid, 13. — Esta nmñanase constituyó el juzgado deguardia en el sanatorio de io-reros para certificar oficialmen-le la defunción del diestro Ig-tracio Sánchez Mejías.

(Dels diaris)

Aquesta notícia, redactada amb tanta so-brietat, va venir després d'unes inacabablesinformacions ploraneres, atapeïdes de llacscomuns i amb aspiracions sensacionalistes.Per sobre de la sensibleria poca-solta que

Sánchez Mejías

EI detectiu contempla un paisatge.

(Everybody's A'''eehly, Londres)

—No t'amoïnis, home. Un altre terratrè-mol tornarà a posar les coses a lloc.

(Lije, Nova York)

ARA FA QUARANTA ANYS

L'estrena de «L'Arlesiana»Aquesta nit, s'interpretarà L'Arlesiana., de caven dos dies per a l'estrena. Josep Adaria

paudet i Bizet. Pascual, aleshores crític a La Publicidad,EI novellista ha contat com va conèixer fou qui conjurà el conflicte. El bon amic

el músic i com va néixer l'obra. També Pascual, en la seva llarga vida teatral, n'ha-

conta com va fracassar L'Arlesiana, amb el via arranjat de totes menes.

més aterridor desencant dels _ seus autors. L'empresari 1fir, doncs, es quedava sen-«L'Arlesiana — escriu Alphonse Dauclet — se mestre. (Aquest Mir va acabar la seva

s'ha ensorrat malgrat tenir la música més vida cec, sobrevivint -se miserablement. Em-

bella del món. bargat, els magnífics decorats que Soler i

De l'estrena desastrosa de L'Arlesiana a Rovirosa i Vilumara havien pintat per aParís (1874), en tinc dades importants. A co- Jesús de Nazareth i Les Monges de Sani

Ai,nant foren comprats al jutjatpels Onofri, per a representar

, pantomimes.)' ^ Mir es quedava sense el

^ ^ \ ^^ mestreSi

Alió, no es quedava sen-

^i^ r, --I- I se Josep Maria Pascual. Aquest,

i ^^ I ^ p1 'íl x, ' _ ^ 1^ al punt de dos quarts de nou)1" ' ^ •fl del vespre, es va presentar

jc^i a ^ , = M acompanyat del meu pare, a^ i °asa el mestre Celestí Sadurní,

a la Ronda de Sant Pere, allà^ I ) ^ I ^3 • . -- mateix on viu avui el Dr. Solé

^ ^;j, ^t ^' ! 9 i ^^^ ;^p ^ ^ i' Pla. El meu pare, que era ín-k ^ ^ , " ^ ^ ^^ ^ iA' 1 ^ tim del mestre Sadurní, sabia

f ^^t ^ j^6 ^ - que aquest tenia la partitura perI I ^^^ - IP, ¡ ^^ , - ^p^^ - = _ apiano de L'Arlesiana.

^^^6^^ "u. ^ -- — — —Si té la partitura ^ va dir

^^ ^ -- --- — a En Pascual — és que li agra-%^— ^r ,Mi ^^ i da i la coneix. .

/-(/ ^ , ^ í / Al cap d'un quart d'esperar -^¡f/^/^ y lo, arribava el mestre a casa

^1 ^^ ^ - _^^^^^a t seva. Sensedeisar-lo sopar, En-,— L — Pascual i el meu pare se 1'em-

_ ^ porten a Novetats, on a les nou3 ^.,, ^ - W —^ I hi ha assaig quasi general, i

,t Poblic ueu a seure davant dels

^4^I ^ ^ III '^ músis. (En aquell temps, en tots els teatres, Liceu comprès,

^I \ :::::::- ^ els directors dirigien l'orquestra

!asseguts. El costum de dirigir

—_ -- —_ 1 drets no arribà a Barcelona fins

°— ~= --^— _. el t^ de nLiceuovembre

de'estrena1899. I va

ésser al , en ] deEls actes quart i cinquè Tristany i Isolda, dirigida pel

mestre francès Edouard Colon-ne.)

menços d'octubre de 1930, Pau Casals vacontractar, per a dirigir la seva famosa or-questra, Vincent d'Indy. En un repòs d'unassaig, Joaquim Pena t jo fèiem conversaamb l'autor de Fera al. Tot d'una, ens po-sàrem a parlar de Georges Bizet.

—EI vaig conèixer—digué Vincent d'Indy,—i amb César Franck el vàrem aconsolaraquella nit tràgica, perquè l'estrena de L'Ar-lesiana, com la de Caneen, no foren resmés que tragèdies. Us diré com va anar lacosa. César Franck havia rebut dues invi-tacions per a la primera representació deL'Arlesiana i me'n va donar una a mi. Norepetiré — ja ho sabeu prou —, que l'obra,malgrat tenir una música magnifica, no vaaconseguir fer-se escoltar. Des de l'acaba

-ment del primer acte van començar les pro-testes, seguides d'escàndol. Acabada la re-presentació, els únics que vàrem anar a fercompanyia a Bizet vàrem ésser Franck i jo.El compositor estava desesperat. El dalta-baix de L'Arlesiana era seguit, pocs mesosdesprés, del de Carmen. I aquell gran mú-sic, tot sensibilitat, tant personalment commusicalment, no pogué sobreviure als dosfracassos. Va morir en 18 /5, tres mesos des-prés de l'estrena de Carmen. El va matarla incomprensió.

***

Una altra dada que fa referència a L'Ar-lesiana, me la va contar Pau Casals. Unanit, l'admirat mestre va anar a l'Odéonamb Richard Strauss. Quan arribà l'escena•de ]'Avia Renaud i el vell Baltasar, en sen-tir l'adagietto, exclamà, gairebé plorant,l'autor d'El Cavaller de la Rosa

--Mai no arribaré a escriure una mera-'ella com aquesta !1 aixa ho deia qui ha pogut escriure

]'adagio de la Simfonia. Domèstica !

El meu pare, en veure que el drama deDaudet i Bizet no tenia cap mena d'èxit,va quedar contristat. Per aconsolar-se, deia:

—Que vagin a veure La Tempestad, Ma-rina I La Bruja. Ja van prou ben servits.

Encara no ens havien caigut al damuntla Bo/zème, la Tosca, ni Madame Butterfly.

Enric Collaso, Josep Maria Pascual i elmeu pare tan sols es varen animar una nitque se'ls va presentar un personatge estra-folari. Home d'uns seixanta-cinc anys, be-llugadís i amb un cap massa gran per alcos que l'aguantava. Un bigoti espès i unescelles com el bigoti no lligaven amb les se-ves mans, fines com d'una dama. Aquesthome pretenia fer de L'Arlesiana una edi-ció única i diminuta. I, com a garantia delseu art, es va disposar a mostrar les seveshabilitats

—Mirin, els vaig a ensenyar la Biblia !—La Bíblia? — exclamaren Collaso, Pas-

cual i el meu pare, creguts que se les ha-vien amb un boig.

Com va arribar L'Arlesiana a l'escena EI visitant va treure's una claueta de la

barcelonina? butxaca. Amb ella va obrir un maletí, del

L'estrena fou al Novetats, en 1894. L'am- qual tragué dos llibrets de paper de fumar

bient musical tí'aquella época era franca- I, posant-los en renglera, oferí una lupa als

ment irrespirable. sorpresos visitats, tot dient-los

Deixant de banda els concerts de Nico- —Llegeixin!

lau a la Catala la i els de l'Associació Mu• I efectivament, amb l'auxili del vidre

Bical de Barcelona, no es podia sentir mú- d'augment, llegiren al primer full d'un Pi-

sica.Aquell any, En Mir era l'empresari del

Novetats. L'any passat, Enric Collaso i elmeu pare havien vist L'Arlesiana a París.En tornaren veritablement impressionats iaconseguiren impressionar l'empresa, la qualva encarregar a Adolf Brugada la traduc-ció, carrincloneta, cal dir-ho,

Miquel Moragas, oncle cíe Salvador Alar-ma, va fer els decorats, i recordo que en elpati de la masia hi havia coloms i gallines.Per al segon acte, Martí i Alsina va pintarla Camarga. Diuen que l'enrabiada tanforta que aquest artista va tenir en veurela mala llum amb què comptava va influiren la seva mort, ocorreguda el desembre delmateix any. Lluís Labarta va dibuixar i di-rigir els figurins.

La majoria dels actors declamaren L'Ar-lesiana com ^U es tractés de Los dos sargen-tos franceses o El registro de la policia. Lainterpretaren bastant malament. I és es-trany, perquè dos mesos més tard, gran partd'ells — Enric Borràs, Concepció Ferrer,Jaume Virgili, Enric Guitart, Vicenç Daro-

qui, Enric Giménez — varen estrenar unaMaria Rosa irreprotxable.

EL TEATRE

'J'an sols en dos assaigs el mestre Sadurníva concertar L'Arlesiana.

Els diaris parlaren bé de l'obra; però elgran públic, malgrat el que deien els intel-lectuals, no es va aèostar pel teatre, ni sa-bia pas de què li parlaven. L'empresa vaperdre diners llargs.

I l'obra va trigar dotze anys a tornar alcartell. Va fer-ho al vell Principal, en unatraducció de Rodrigo Soriano — el qual vaafegir un monòleg, en el darrer acte —. Fouinterpretada per Maria A. Tubau, Amato iLluís Reig, i dirigida per Crickboom, mú-sic belga que per desanquilosar Barcelonava arribar fins a l'heroisme i amb el qualels barcelonins es portaren ingratament.

traducida al español de la Vulgata latina yanotada conforme al sentido de los Santos

Padres y expositores católicospor el Ilmo. Sr.

DON FELIPE Scfo DE SAN MIGUELy copiada en veinte libritos de papel de fumar

Marca LA PANTERApor

Don Recaredo Costalada y Ortiga, que em-pezó el trabajo el día de Todos los Santosdel año r88o y lo terminó la víspera de la

misma Festividad en 1893

I don Recaredo va afegir:—Si algú de vostès dubta que en aquests

vint llibrets es conté la Biblia, podran con-vèncer-se que no hi ha engany, confrontantla còpia amb l'original, paraula per paraula.

—Ja ens guardarem de posar-ho en dubte!—va dir el meu pare.

—Miri—va dir-li Josep Maria Pascual—,més que editar L'Arlesiana microscòpica-ment, li aconsello que comenci a copiar enpaper de fumar la Història Universal deCèsar Cantú...

L'estrafolari va interrompre—Ja la vaig començar. Però el meu cap

de la secciü de l'Ajuntament me la va de-manar per a veure-la, i, per més que li vaigpregar que em tornés el primer volum, varesultar que, distretament, ja se m'haviafumat tots els períodes assiris i caldeus.

Aquest boig pacient va impedir que elsentusiastes de Daudet i Bizet agafessin unaneurastènia pel disgust del fracàs a Barce-lona de L'.4rlesiaa.

LA SANTA BIBLIA

# •s ;^

RAFAEL MORAGAS

Sánchez Mejías,__torero i autordes del t5 de juliol d'enguany havia detornar a sortir a les places.

Sembla que quan vivia amb una certapau i seguretat de morir al llit més o menystranquillament, estava neguitós i tornava abuscar una mort més digna de la seva pro-fessió, i dintre el perill de trobar aquestamort, trobava una vida més brillant, mésafalagadora, més plena de compensacions

morals i materials.Això pot semblar una heretgia en un país

on la gent mor de vella o de jove per noha er-se vacunat, on els militars es retirenamb tot el sou i Lerroux passa per radical.

Però Sánchez Mejías no era d'aquests ; erad'un tarannà polèmic irreductible que vaamargar no poc la seva existència.

S'ha dit, després de mort, que era untorero d'allò més popular, i això no passad'ésser una piadosa mentida, perquè tot elque tenia d'excellent torero ho tenia tambéd'impopular. Era d'aquells que, com vàremdir aquí mateix parlant dels toreros de D'fa-n010, toregen d'esquena al públic, i aquestaremarcable virtut li havia valgut més dis-gustos que no pas aplaudiments.

S'encarava poques vegades amb el públic,i aquestes poques era més aviat per a in-

sultar-lo o mirar-se'l despectivament clavantla seva poca finor per a apreciar els ma-tisos de l'art de Cúchares.

I cal dir que no sempre li mancava laraó, car aquest gran públic, ploraner i su-

persticiós davant dels. toreros morts, no sesap estar, mentre són vius, d'esbroncar -los

i d'insultar-los tot paint el pollastre de Na-dal, si en un dia tan assenyalat no s'ar-ramben al toro i no es juguen la vida pera fer més amena la digestió dels especta-dors... ep! sense però arribar a esguerrar

-los-la amb una emoció massa forta.La valentia extraordinària d'aquest home

era sovint causa que el públic l'esbronqués

per massa temerari. El pase de muleta as-segut a l'estrep amb què acostumava a ini-ciar la faena, era sorollosament protestatsempre ; fins ho fou a Manzanares, quanvolent-lo repetir per a millorar-ne l'execucióva trobar la mort el pundonorós diestro.

Sánchez Mejías era completament aliè ala disciplina normal de l'ofici de torero. Ha-via estat un gran banderiller i un remar-cable peó de brega abans d'ésser primera

figura del conjunt, i ja és sabut que els

peons no toregen per al públic ni constatant

la satisfacció d'aquest, que no manifestaentusiasme ni contrarietat envers la feinadels peons.

Havia vist morir a la plaça dos caps dequadrilla : primer, a Cartagena, Corchaíto,que havia estat el seu primer mestre, i des-prés Joselito, mort a 'Talavera de la Reina,que li havia dat l'alternativa a Barcelonael i6 de març de'1919.Va provar fortuna en el camp de les lle-

tres, demostrant, si més no, que era el mi-llor torero de tots els literats i el millor li-terat de tots els toreros.

La dualitat de professions permet trans-ferir la fama guanyada en una activitat auna altra de diferent, cosa si es vol nogaire honesta, però molt en voga. Així tro

-bàvem pertot qualificatius com el pastor poe-a ta, el tenor pilotan, el torero ]iterat i finsr el radical socialista.

La comèdia de Sánchez Mejías, La Sin-a razón, va tenir un èxit franc, però de mi-

noria, encara que per ell, acostumat al pú-blic de les places de toros, el del teatre nopassava d'ésser sempre una minoria.

a Psicològicament, el més interessant d'a-o questa activitat havia d'ésser la projeccióa de la seva mentalitat de literat a ]'activitat

taurina que havia de rependre. Això, infle-

- gablement, augmenta el seu valor personal,s car no podia ésser inconscient com el de

i tants altres, sinó que havia d'ésser matisatd'una més clara percepció del perill.

L- A punt de morir, les seves paraules varene- ésser :i —Això s'acaba. Què hi farem? D'alguna

e- manera s'ha de morir!a I aquestes paraules corresponien més ala to de la seva vida tota, que no pas el munt

a • de literatura cursi i d'un fatalisme ploranerI g que ha sorgit arran de la seva mort, mortna que ha desvetllat envers Sánchez Mejías un

e- interès que ell, amb tots els seus sobrehu-e- mans esforços, no havia mai aconseguit de

ap suscitar.ERNEST GUASP

"'tih f1-(-

:.&-.

er te.... _

—Com que tots la volem salvar, fem-nos-ho a palletes!

(Marianne, París)

EDAT MODERNA

--Cambrer, recado d'escriure!

(Le Petit Journal, París)

—Gràcies pel seu acompanyament. Jocantava la Serenata de Toselli; i vostè quètocaya?

(The Passing Show, Londres)

Respecte a la interpretació musical, l'or-questra fou primerament confiada a Fran-cesc Alió, que no va saber com sortir-se'ni va presentar la dimissió... quan sols man-

Est en la midaCorbates iaarrogablu

' Pílamei a bon peen

JaUMZ 1•,11

• Telèfon !16$5

ha rajat a doll, en la competència trucu-lenta dels gasetillers, cal remarcar el fata-lisme anecdòtic que s'ha servit al lector ambla mala intenció de robar-li el cor a pro-pòsit de la mort d'un home en l'exercicide la seva perillosa professió.

Les carrinclones cròniques d'aquesta tra-gèdia han anat plenes de les incidènciessupersticioses que denunciaven la imminèn-cia de la mort.

El dilluns d'aquella setmana que ha estatqualificada de fatídica, torejaven a La Co-runya Belmonte, Sánchez I'dejías i Ortega.A Belmonte, en descabellar un toro, li vasaltar l'estoc, el qual' fer] un espectador queva morir poca -estona després d'entrar a lainfermeria. Ortega, de tornada a Madriddesprés d'aquesta corrida, va sofrir un ac-cident d'auto que costà la vida a un parentseu que ]'acompanyava. Arribat a Madrid,s'assabentà de la mort d'un germà seu, ia conseqüència d'això calgué buscar-li unsubstitut per a torejar el dissabte a Man-zanares, on Ortega estava anunciat.

Dominguín, que era apoderat a la vegadad'Ortega i de Senchez Mejías, va pregaa aquest que toregés a Manzanares. Sán-chez Mejías, que divendres havia torejatOsca i diumenge havia de fer-ho a Pon-tevedra, no va acceptar sinó després de molta insistència.

Anant d'Osca a Manzanares, va tenir unpanna que va estar a punt de no deixar-1arribar a temps, i una vegada arribat, vtrobar dificultats per a estatjar-se .

Tots aquests incidents, que han estat curosament recollits a posteriori, han preunes proporcions de fatalisme inajornableploraner.

Ignacio Sánchez Mejías havia viscut eiiipre de cara a la mort. Unes quantes vgades havia volgut abandonar la lluitasempre l'havia represa, convençut cada vgala que la seva vida, apartada d'aquestactivitat, no tenia interès ni valia la peod'ésser viscuda. La primera vegada que vretirar-se fou en t922, per a tornar al toréal cap de dos anys, cansat d'arrossegar uvida grisa, buida d'emocions i plena d'nyorances de ('èxit. En 1927 es tornà a rtirar, aquest cop per més temps i qui ssi pensant que ho feia definitivament. Per

Societat Espanyola de Carburs Metal'IicsCorreus: apartat 190 BARCI~LONÀ

Telèfon 73013Tele{.: "Carburo." Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fibriquea a Berga (Barcelona) i Corcu'bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fibnques aBarcelona, Valàuia i Còrdova s : ACETILEN DISSOLT, Fibsi-que5 a Barcelona, Madrid València i Còrdova :: FERRO MANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT dsfils i paces seda, cotó i a}trea teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de tabocaw i i domèstica ' • GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'a ortaáó pa la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIItllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

=LANTONI MARTI+•^ á Mòxlma rapidesa ® Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral. t Telèfon 17047 : BARCELONA

:/IpUg11111111111HIIIIl1111HII1111111111111111111HH1I11A1II11111111111HIIIIIIIHI111111HIIIIINIHHNNtfNlfl

manys, però no una anomenada ni un granpúblic ele lectors. Aquesta epopeia es basaen una visió que Ddubler tingué als catorzeanys i que determinà l'activitat poètica de'tota la seva vida. Segons aquesta visió, elSol és l'origen i la fi de totes les cosestota la història de la "Terra i de la huma-nitat s'explica per l'aspiració de ('home detornar al Sol. Aquest mite ha estat la per-pètua deu d'inspiració de Düubler, que lidonà formes diverses : panteista, teosòfica,cristiana.

Després de L'Aurora boreal, publicà al-tres llibres de versos : ll camí sota les es-trelles i Sonets antics, dues novelles : L'Afri-cana i La Deessa de l'autorxa i diversosreculls de narracions.

Acaba de sortir el número primer d'unanova revista d'idees, d'art, de política i dedeu o dotze etcéteres més. Es titula La Re-pública de les Lletres, i està molt bé. Esvesteix amb una coberta encisadora, moder-na i arcaica. Amb elements de I'allegorismedels segles eclesiàstics, l'artista ha dibui-xat, a imitació dels gravats al boix del

nostre ri Renaixement,e eco R na xement una 11 olap aegrarcaica d'estil cubista, molt parladora, comtot el que informava l'art cubista més benentès. En aquesta avinentesa I'allegoria

Lli 1ffPlluhIC!iIIÎJfSJÍÎTIIii

6

LE/ LLETRE/ELS LLIBRESUna revista valenciana

L'autor d'Ell Tres Alucinats ens haviafet desitjar prou aquest llibre, i els tastsque ens n'havia ofert, al llarg dels anys,damunt de lesplanes de la Revista de Ca-talunya, eren prou engrescadors per a des-vetllar l'interès i l'apassionament enversaquesta autobiografia, d'una sinceritat ul-trancera i (l'una autèntica força cl'huma-nitat. Les 8o0lanes llargues de CaminsP gde França no hauran pas decebut cap es-perança ni contradit les suposicions mésoptimistes dels admiradors de Joan Puig iFerreter. El llibre constitueixuna de les obres literàries demés envergadura que s'haginpublicat modernament a Ca-talunya, i indubtablement, ésel millar que ha escrit el seuautor. Deixeu-me, abans quetot, ]loar la bellesa de ]'estil,la seva perfecta adaptació alsdiversos estats psicològics delprotagonista, el lirisme de lesdescripcions del paisatge fran-cès i la seva força pictòrica decaracterització dels personat-ges. L'únic que potser no veu-ríeu prou concretament a tra-vés de les pàgines de Caminsde França seria l'autor, en elseu aspecte físic i exterior,però un retrat de l'època, im-près a la sobrecoberta del lli

-bre, us permet de completarla detallada imatge moral de1'autobiografiat amb la sevafisonomia corporal. Aquest ta-lent a presentar i fer viure entotes les seves dimensions elspersonatges que volten la jo-ventut atzarosa i apassionadade l'autor, fa que hom seguei-xi la narració de les sevesaventures, àdhuc, i potser en-cara més aquestes, de les pu-rament espirituals, amb la in-tensitat que la sinceritat i lavida del llibre encomanen allector.

Sinceritat, sinceritat impla-cable i nua de pudors i modèsties. Heus acíla característica essencial de Camins deFrança, Les Confessions de Rousseau, lesobres autobiogràfiques de Gorki, semblenbaver encoratjat Puig i Ferreter a aquesttotal despullament de la seva adolesoénciatumultuosa i la seva joventut arrauxada i in-quieta, afanyosa d'evadir -se enllà dels planscamins de França. Hi ha, però, un lirismepunyent, en la narració fidel de les aventuressexuals del protagonista, en la descripció deles seves calgudes i les seves temptacions.En aquest aspecte, el del valor humà i sin-cer de la narració d'una joventut torturadaper mil obsessions, pel neguit de la carn in-sadollable, per l'afany de venjança contra elpare, pel complex de l'orgull ofegat i dis-fressat, amb clarianes intermitents, sotauna màscara d'abjecció i d'humilitat, l'in-terès de la primera part és molt superioral de la segona. Les pàgines que contenl'estada a França, els mesos de vagabun-deig, amb les aventures pintoresques I lescompanyies indesitjables, tenen potser unmajor interès extern, i contenen sobretotcapítols interessantíssims com aquella visitaa Mistral i les descripcions de la famíliade l'amo dei mas, amb la contraposició totjust apuntada de la madrastra I la nora,però en aquella segona part la joia del ca-minar, l'excitació de l'imprevist, omplen elcervell. Les tortures de la indecisió, les an-goixes morals, deixen lloc a visions encan-tades, a miratges dels sentits anats. L'ac-ció i el risc substitueixen el debanar cons-tant de les idees, i l'autodidacte que teniacom a únic camí per a guanyar-se la vidaun lIbe obscur en el professorat més humil,coneix la glòria del dormir al ras, els llitssuspectes 1 els dels asils, els sostres quehom s'apropia per una nit i les companyiesque hom s'adjudica per una setmana.

He gustat plenament la bellesa d'aquestasegona part, però ella no m'ha fet pas obli-dar, ni de molt, la intensitat de la primera.Tota aquesta dóna la sensació d'un períodecomplet, que es clou en l'evasió, i que téels seuspunts més alts en l'enamoramentde la serventa de l'apotecari i en la des-coberta trasbalsadora del llibre deprimentde 'I ïssot. Puig i Ferreter s'ha escorcollatlúcidament, ha reconstruït sensació damuntsensació i pensament damunt pensament]'esperit demoníac d'aquells dies febrosos de

j oventut •i ens l'ha servit intacte, sense vo-ler maquillar-lo ni afavorir-lo amb retocs iornaments. La tragèdia de 1'intellectual ca-talà a començaments de segle, que jo re-marcava en comentar damunt d'aquestesplanes L'Assaig de la Vida, de Plàcid Vi-dal, en l'autobiografia de Puig i Ferreterés doblada per la tragèdia personal de l'au-tor, per la irregularitat de la seva naixença,que pesa, feta una obsessió, damunt totsels seus ideals i les seves esperances i quedóna ales a tots els pessimismes i a totesles violències. Es la tragèdia de l'home quees sent un contingut humà a l'esperit, quevol fer-ne obra literària i sent l'alta am-

.,umnnm

GRACIALLIBRERIA

= Primer Premi en el Concurs d'Aparadors cele.braE amb motiu de la Festa Major de Gràcia

IMPREMTAOBJECTES D'ESCRIPTORI

2 SUBSCRIPCIONS a EoEa mena de revistes,nacionals o estrangeres

Asfúríee, 8 • Telèfon 81468Demà, inauguració de la

EXPOSICIÓ DE LLIBRESI MATERIAL ESCOLARUs convé visuar-la Bnfreda lliure

bició de la genialitat, i Veu com tots elsseus somnis esdevenen impossibles per larealitat de la seva manca de cultura, de laseva situació en la vida, de la força nega-tiva de les seves passions abrandades. Hiha d'haver per força un amarg plaer, una

I retrospectiu, n aquestmasoquismeqforfollar despietat en les .entranyes de lapròpia joventut, en aquesta exhibició artís-tica i impressionant de les baixeses i lesdefallences. L'autoanàlisi del caràcter del'autor és fet, al llarg de la primera part

Joan Puig i Ferreter

del llibre, amb una fidelitat minuciosa queno estalvia les tintes obscures ni les situa-cions desagradables. Cal assenyalar, enaquest sentit, aquell capítol despietat queconta com el protagonista s'apropià l'amis-tançada del lamentable company de feina,i aquell altre que descriu ]'envestida fracas-sada a la virtut d'aquella magnífica peixa-tera de la Barceloneta.

La segona part representa una mica l'es-bandiment de totes les cabòries torturado-res, el contacte amb la vida sense artificisni literatures (és simbòlic, en aquest aspec-te, la decepció pregona que representa lavisita a Mistral) i la substitució de l'aven-tura cerebral, que encara, tanmateix, treuel cap de tant en tant (a remarcar, si no,l'escena del bordell de Lió), per l'atzar im-previst i refrigerant. Per això, el darrerparàgraf del llibre i el «Per avui, pronaque anuncien una tercera part que clouraaquests peregrinatges aventurers pels ca-mins de França i contindrà, sens dubte, es-cenes i contactes d'una força tan autènticacom els, que en aquest volum ens ha servit¡can Puig i Ferreter, deixa el neguit del'obra inacabada i l'esperança depodercompletar ben aviat la lectura d'aquestaautobiografia apassionada i sincera, un delsllibres que pel seu contingut vital i pel seuestil tan directe i personal fan quedar béla moderna literatura catalana.

RAFAEL TASIS I MARCA

THEODOR DAUBLERFa quatre o cinc anys, MIRADOR ja va

parlar de Theodor Daubler, en ocasió de laseva vinguda a Barcelona.

Havia nascut a Trieste en 1876 i des dela seva infància que coneixia Itàlia, Egiptei l'Asia Menor. Era gairebé un rnediterranique escrivia en alemany.

De 1898 a 1910 treballa en la seva granobra Das Nordlicht (L'Aurora boreal), epo-peia de trenta-tres mil versos, que li asse-gurà un lloc eminent entre els poetes ale-

«Les Decapitacions» de PereQuart (Edicions Contraban)

No és gens fàcil ele fer una crítica quan,com al cas present, es tracta d'una obraque cerca d'expressar l'inefable. Les Deca-1itacions de Pere Quart — pseudònim del'escriptor sabadellenc Joan Oliver, són unse uïg t de poemes que volen ressuscitar lameravella de la poesia pura. No són paspoemes ingenus, però tot el seu artifici con-sisteix a arribar al grau màxim de seleccióexpressiva. El poeta s'ha fet crític d'ell ma-teix i ha eliminat tot allò fàcilment analit-zable. I de la resta n'ha fet el material del'obra. I per tant ]'anàlisi d'aquesta obraes fa gairebé impossible.

Tot el que pot fer el crític és recollir al-gun aspecte i assenyalar alguna finalitatremarcar el gènere de les composicions iuna mica de la mentalitat a què responen.1, a part, formular-ne un judici qualitatiu,de valor.

A la primera lectura dels poemes que co-mentem, es fa palesa la filiació tècnica entrel'estil de l'autor de Les Decapitacions i elmalaguanyat Jaume Bofill i Mates. El ma-teix goticisme inflexible, la dura correccióenvitricollada. Bofill i Mates, sobretot enla més medieval de les seves obres i potserla que excelleix, els Somnis de Guerau deLiost, respira un clima molt semblant alde Les Decapitacions... També en algunaSàtira. Però en el cas actual l'humorismeElel cavaller Guerau es troba recarregat.Tothom sap que l'Edat mitjana tingué unatendència irrefrenable a les coses extrema-des, en arquitectura, en indumentària, enliteratura. L'amor absolut, la idea i, sobre-tot, la imatge de la mort, l'humor àcid i•terrible. Arreu l'universal per damunt del'anècdota humana. Bofill i Mates participàuna mica d'aquest gust. Joan Oliver s'hilliura per complet. El títol de l'obra, quen'és el motiu guiador ; la decapitació, elnom del botxí que a cada pas s'anomena,la forma estròfica, tot sovint són, si es potdir així, suggestions més gòtiques que elmateix gòtic tradicional.

A la vora d'aquesta afinitat hi ha untemperament característic de la nostra èpo-ca -- per alguns profetitzada com una se-gona Edat mitjana —; allò que en músicaduu a la cacofonia, com a mitjà d'assolirregions inabordables per a l'eufonia. i enpintura ha donat el fauvisme. Es curiósque, per una coincidència o pel que sigui,hi hagi una mena d'obsessió judaica en elllibre que comentem, dins el qual hi hapoemes bíblics, uns versos dedicats a unajueva i l'adreça total de l'obra, humorís-ticament presidida per una suposada Rebe-caWleisser, usurera. Ara bé ; el pensamentsobrerealista deu molt als fills d'Israel. Hiha dins aquest moviment, i es delata encada pas dins el llibre d'Oliver, un pate-tisme glaçat dels més típicament jueus. Ul-tra això, l'obra està sostinguda per un nosé què de subconscient, i l'estudi del sub-conscient ha estat una de les coses que lahumanitat moderna deu als fills d'Abrahamcontemporanis.

Quant a la forma més exterior, Les De-capitacions se'ns presenta com una sèrie detemes al voltant de la imatge de l'escapça-ment. Es un albir humorístic de vegadesa la manera dels Caprichos de Goya ; ésa dir, incoherent, però ple de sentit. Adhucel tema cèntric està íntimament unit ambla concepció lírica de l'autor. L'emoció tí-pica de l'obra consisteix en un efecte d'es-capçament d'emocions líriques ben normals,però que en veure's així mutilades d'unamanera brusca, produeixen una sensació dexoc que n'augmenta la intensitat.

No gens menys, l'escriptura de Joan Oli-ver no és gens confusa ni cerca de-sorpen-dre el lector amb artificis superficials a gui-sa de més d'un modern dels que ara corren.El verí és més subtil, tanmateix. Les com-posicions del llibre pertanyen, gairebé totes,al gènere balada — com la bellíssima deL'Escapçat de Can Medí o al de l'epi-grama. La resta són fantasies i somnis comels Consells de la testa parlant, a les bar-celonines — molt semblant a, algun Somnide Bofill i Mates o aquell poema tan aeride la testa d'Anna Bolena. Cal remarcarla subtil paròdia d'octaves reials que clouel llibre.

Però la flor de tot ell potser són les trescomposicions de caràcter bíblic. Meravello-ses de fantasia i de tècnica. Hi ha una_ Sa-lomé d'un humor refinat i d'una vida enor-me, tot pcl procediment tan senzill de l'es-cola holandesa; és a dir, per transportarels fets bíblics a l'època actual

Ha dansat com la novíciad'un concert del Parallel,obscena sense maliciai nua com un estel;el l5remi és una cariciai una llesca de a amb niel(Sa mare, inquieta, la sotja,cobejosa de tec i de cotxe.)

Quan mira l'laorrenda testadamunt plàtera d'argent,del color de la ginesta

esdevé sobtadament.L'han de ¡re tire de la festa

jerquè es troba malament.(Sa mare, inquieta, l'allitano fos cas que es moris, la petita!)

RossENU LLATES

'tIIHlllllillllllliHlllllllllllhIIHllllllllllllllllllllt_

GORDO FORNESADVOCAT —_

DIVORCIS - HERÈNCIES - PLETS

E =

Plaça de la Universitat, núm. 6, pral.

^II111111 I11111UIIIIH111111II11111Hl1111111UI1II1IIII^

parladora arriba a ésser eloqüent, no sols pertot allò que expressa, sinó per tot aliò altreqne autoritza a imaginar. Imaginem, doncs.

L'artista que dibuixà amb tinta xinesa iblanquet: aquest bella i agitada allegoria s'a-,iomeen Renau. Perfectament : no oblidaremaixí com r,ixí aquest nom, el qual ens recor-da un altre illustrador i litògraf català delsegle xix, Renau de nom, també. Però elRenau de València signa modestament ambinicial minúscula, tot i superar el que a

Barcelona signava amb majúscula. Ja su-poso que aquell signa renau també per gustde la modermtat. Resulta tan graciós aquestcostum de les minúscules aplicades als nomspropis d'ençà que la Nouvelle Revue Fran-çatse (n. r. f.) ]'Introduí, que les noves pro-mocions no se'n saben estar. La joventutsempre es deixa seduir per la moda, àdhuc

en filosofia. Mis temerosa d'estacionamentdel que ho és la senectut, la joventut, que

bull per renovarse, troba en l'adhesió a lamoda un derivatiu per a la bullida : la modaés un simulacre de renovació, simulacre dig-ne de totes les consideracions. La moda la

té la seva bibliografia i fins la seva episte-mologia. Algun alemany deu treballar a I'en-rastellament d'un neologisme ben iiarg queexpressi o enunciï la «ciència de la moda».

Aviat aquestes irrespectuoses lletres minús-cules esdevindran desuetes; aixa serà l'en -

demà mateix de l'adveniment de la novamoda escripturària i tipografista, la qualserà la moda tan vella de les majúscules apli-cades arreu, la de l'epigrafia romana. Comque la coberta de la tendra revista valencia-

na és alhora moderna i arcaica, el senyor

Renau ens l'ofereix tipogràficament enaquesta doble temporalitat : moderna, clesue-ta, aviat arcaica, amb les minúscules delsmots renau i valència ; arcaica, o més aviatpassada de moda, demá ja moderníssima, enel títol : La República de les Lletres. Aquesttítol és una altra de les coses bones d'aques-ta coberta copiosament simbòlica : és un ti-pus allargassat i inclinat, molt emparentatals que d'aquest caràcter ens donaren els

punxoners del temps d'Amadeu de Savoiaperò amb algunes llicències molt ben vingu-des, per les quals collegim que el senyor Re-nau és dels pocs dibuixants hispànics quesaben on tenen la mú dreta en lletrística.I bé, tornant a 1'allegoria (un vell gravat

al boix en aparença ; però, en realitat, unazincografia més moderna que Jean Cocteau),veurem quina fabulosa quantitat d'al.legoria

conté : allegorisme vel] i al.legorisme nou.Vegeu-hi la figuració dels quatre punts car-dinals, la rosa dels vents 1 els mateixosvents simbolitzats pels quatre genis joveseixint llurs busts dels quatre vagues can-

tons de la cosmografia gràfica, pregòtica,cabalística i quasi sagrada. Aquesta allego-ria no és pas més nova que la del sol fla-mejant, el qual ara se'ns ofereix fosc i ambcara de lluna, com els sol i lluna de sang

que apareixen ensems al cel dels paisatgesmés o menys apocalíptics de l'edat d'or delgravat al boix. Ara aquest sol simbolitzarà

el tan aplaudit sol de València; no és unsol de sang, perquè el període sanguinolent

j a deu haver passat de moda al país oú fleu-rit l'oranger; si és negre no ho és sinó pertal de simbolitzar millor l'enlluernament delsol encegador, aleshores que, de tan incan-

deseent, sembla negre i fa venir la son dela migdiada. Encara, en wi reconet del sim-bòlic puzzle cubista, veureu un ventall entrellames, ço que no és sinó una manera desubratllar el simbolisme susdit tot rememo-rant I'ardèneia de les festes valencianes d'es-tiu i àdhuc les festes falleres de primavera.Si t'hi fixes bé, bon lector, arribaràs a cop-sar fins els espetecs i els jocs espiraloidesde la màgia .pirotécnica. Però, que .petit totaixò, aquesta màgia, les foguerades de Sant

Josep!...; que petit aquest present que esté

esdevenint pretèrit a cuita-corrents... ; quepetit en comparació del restant de la com

-posició on l'artista simbolitza el passat, desdel Gènesi, quan començà a florir el rose-rar dels vents, fins a la fi del món, quanja ningú no ens regatejaré l'Estatut.

Encara hi ha més símbols vells : l'àncora,

símbol de la navegació, i el llivant, símbold'escala o d'estacionament portuari — perno dir símbol d'atracament... ! I els peixos,símbol de la navegació submarina, avuidia; símbol de la riquesa marina, abans;aquests tres peixos que ja trobem pintatsen la ceràmica paternma del segle xlv. I, totplegat, en un fons de voluptuoses ondula-ct n símbolo s, de les onades d'aigua salada,blava, blava, blava, fins atènyer aquesta ne

-gror. Vegeu com el dibuixant ha sabut es-tilitzar aquestes onades igual que ho sabé

fer el nostre Riusset quan, alsegle xix, estilitzava les ona-des de filigranes en el gravatdels bitllets del Banc d'Espa-nya:. Com hi entén, sense dir_a'hó; a cinquanta anys de dis-tancia.., com hi entenen elsllevantins i com coincideixenan el simbolisme!

Però tot això no és res alcostat del simbolisme nou queens ofereix el senyor Renau.Vegeu d'orientar la simbò- .

Tica composició cubista i aviathi reconeixereu la silueta dela Península Ibèrica. Es clarque, essent tots els elementsde la composició considerable-ment estilitzats dintre un cà-non curvilini-placentari, a lamanera (tan espiritual) deJoan Miró, la silueta ibèricaes deforma i simplifica come-nientment. I bé, un cop orien-tats, trobarem que la rosa delsvents es planta a Madrid. So-bre aquest centre un xic ex-cèntric, perquè la Geografia ila Història no tenen res de lasimetria que Spengler imaginàdescobrir, sobre aquest centre

Prp hispànic que no s'escau benbé al bell mig de la península,cap aquest centre bufen elsquatre vents. El del Nord, elvent basc, i el vent de mig-dia, el vent andalús, són de

llargada, i, per tant, de força considerable.

EI vent de ponent no sembla tenir granpotència. El de llevant és el més fort. Sónpotser aquests vents els símbols dels Esta-tuts? Però, on seria aleshores el vent deCatalunya? I, per què seria tan potent elvent andalús si ningú per aquelles terresno parla d'Estatut? Ah... ! Es que el ventde Catalunya ja s'ha apaivagat ara comara : vegeu com Catalunya gairebé es troba

fora del mapa simbòlic. Es que probable-ment l'Estatut imprecisat i no reclamatd'Andalusia sigui de méspròxim adveni-ment que el tan precisat i tan ben reclamatde Galícia...

Però, remarquem sobretot l'ímpetu delvent de Llevant. Segurament que el ventdel N. E. no era de tan encalç en tempsdel doctor Robert, quan aquest dibuixant

Renau encara no havia fet la primera co-

munió. El valencianisme deixarà probable-ment enrera el catalanisme pel que fa a efi-ciència. Valéncia posarà més passió, proba-blement major unanimitat, en la demandad'autonomia: no es migrarà durant anys i

panys sollicitant la gràcia de caritat quemai no ens cansàvem de .pidolar els cata-lans al noble .descendent de Felip V. QuanValència es posi a valencianitzar de valent,el centralisme es donarà amb armes i ba-gatges. Vegeu-lo ja com s'escorre cap aCartagena, igual que el descendent de Fe-

9ip V : és el pap terrible i aterroritzat quetant lloc ocupa en la composició que decorala coberta de La República de les Lletres;guaiteu-vos-el bé, bogant com un desespe-rat en les aigiies del «Mare nostrumn.(«Mare nostrum : madre nuestra, como di-cen los levantinos.»)

Però deixeu -nos insistir sobre l'absènciade Catalunya en aquest simbòlic mapa es-tilitzat a la Joan Miró. Ens plauria d'ésser

-hi, hi voldríem ésser, encara que no hi tin-guéssim .paper d'àngel bufador. Catalunyaja no vol separar-se si la República lerrou-xista torna a fer pas a la veritable. Esta-ríem per dir que ni en els jorns de màximaagitació separatista no existia en realitatal tre separatisme que el madrileny. Es peraixò que, vulgui's no vulgui's, l'estrella so-litària ha hagut d'escaure's, en aquest mapade la República de les Lletres i de lesIdees, a Madrid. Era fatal. Es la malaestrella de Castella, clavada allí pel mésaustríac i més alemany dels emperadorshitlerians, pel ,protonazi Carles d Habsburg,el cinquè d'Alemanya i el primer d'Espanya-- i fins de Portugal i tot.

JOAN SACS

UN LLIBRE IMPORTANT

«Camins de França»

Q.Facsímil de la portada

Exit en te midaCorbatee ínarrugablu

Pijames a ban peca

JAUME I, u

' Telèfon ii655

RIIIIiI11IHSHIIIHIIUhII1111IHiIIUIIIHI11inIIiIIIII

Visiteu les nostres exposicions per-

manents de NOVETATS

CATALANES

CASTELLANES

FRANCESES

i ANGLESES

LLIBRERIA CATALONIA3, Ronda de Sanf Pere, 3

5 Telèfons t 12456 111147 _

;I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIl11111111111111IIII11i11111 111tI '

Greta Garbo, f er Gargallo

El temple de Filé

Desert

MIR\IDDR

LES ARTS lE LS ARTISTES

Ptiu o 0 0A París hem confirmat el rumor d'una

pròxima exposició a celebrar á Barcelonaper l'escultor Pau Gargallo.

Pau Gargallo representa per a la nostraciutat com una mica d'institució pedagò-gica que recordem, els que passàrem perella, amb una certa emoció.

CATALANS DE PARIS Un creuer er la Mediterràniau u

pII.—Del Caire a Assuan

titueix un delicte imperdonable, continua enel mateix estat.

La causa de la nostra visita al seu recóde París ha estat deguda al gust de veurepalpablement un professor, quan les cosesla estan situades, i pel fet de la seva ex-posició a Barcelona. Evidentment, la fa. Elseu taller ja està .ple de peces que estan apunt d'embalar.

Cal aclarir un punt. Gargallo pensa enBarcelona d'una manera extraordinària.Sota el seu desinterès aparent, hi ha, exac-tament com quan feia de professor, unamor considerable.

Això fa que el problema de la seva ex-posició radiqui precisament en la suposiciódel grat amb què se la pot pendre la genta la qual ell no coneix per no haver-hi man-tingut un contacte.

Gargallo ha fet un salt sobre la nostrageneració. Darrera nostre, en els seus ulls,hi ha un buit que és el que el .preocupa.

Nosaltres hem pensat en la necessitat deredactar aquest article amb un doble mo-tiu. Per a servir l'interès dels lectors res-pecte l'escultor que ens va deixar quanla dictadura ho va tirar tot per terra, i pera presentar-li aquesta generació que desco-neix. Serveixi per presentació invertir-neels termes i dir que les obres preparades iles que estan en curs d'execució són d'unatal maduresa i d'un tal classicisme en lamodalitat gargalliana, que tots els seus des-coneguts que l'han anat seguint a travésdels comentaris francesos ratificaran el con-cepte format. Es a dir, l'acord absolut so-bre el seu mèrit artístic, fa poc posat derelleu en l'exposició de Nova York.

Barcelona veurà un Gargallo més joveque mai, que es troba cada moment méssegur en la seva marxa ascendent.

Té una sorpresa a donar, que avancemsense reserves, que és l'obtenció integral del'emoció més pura i més elemental en elsseus ferros personalfssims.

Sortint del Caire amb el tren de les r9'3os'arriba a Assuan l'endemà al migdia.Aquest recorregut és el que els antics endeien l'Alt Egipte. Més amunt, d'Assuana Khartum, el Nil salta sis cataractes ; aKhartum el riu es bifurca; una de les bran-ques (el Nil blau) ve de les muntanyesd'Abissínia i l'altra (ql Nil blanc) dels llacsAlbert i Victòria Nyanza del centre africà.

ricanes, que els han acostumat malament.Després de les escenes que he vist passarentre aquests criats i certa mena de turis-tes, no té res d'estrany que quan una se-nyora demani un innocent servei des delvagó-llit aquests xicots ho interpretin d'al-tra manera. No sabeu l'atractiu d'aquestsnegres per certes dames capritxoses?

—Ui ! D'això, a Europa, la n'hem sopat.

me d'una cançó més o menys oriental, com•pendreu la indólència de Marc Antoni sensenecessitat de justificar-la amb les gràciesque — segons diuen — exhibia Cleopatra.

I si sou aficionats a colleccionar estre-lles, buscant pel cel d'Assuan podreu aug-mentar el vostre catàleg amb la Creu delSud.

— Veureu tribus autèntiques en llur am-bient primitiu — em va dir un dels guies ofi-cials, referint-se a la tribu dels Bisharies,

installada a les afores d'Assuan. Vaig ac-ceptar la proposició, disposat a sotmetre'mal turisme més reglamentari .Després d'una agradable passejada dalt

de camell --. seguint el ritual —, arribem enaple desert, a una mena de camp de con-centració dels súbdits bisharis. Les barra-ques on aquests indígenes crien els polls,la sífilis i el tracoma són, evidentment, delmés atrotinat i primitiu. Massa primitiu pertrobar-se als voltants de la ciutat. Però,sembla que tenen una especial cura a con-servar el seu estat indecent per no mal-metre la mise en scène.En adonar-se que arribava una caravana

d'estrangers, els bisharies van començar afer bishariades, que no cal descriure perquèja les coneixeu pels films documentals, delsquals aquests «salvatges» eren uns expertsimitadors. AI final de l'exhibició, natural-ment, correspongué fer aquella dansa guer-rera guarnits de llances i plomatges. El capde la tribu tenia una envergadura conside-rable i una panxa imponent; panxa seden-tària a sou de can Cook. Però la sevapresentació era impecable : des de les ane-lles nasals fins al tatuatge d'estil sudanèsmés pur.

L'espectacle transcorregué amb el bene-plàcit de les americanes amb ulleres i d'al-tres invitats. Els Kodaks i les Leicas fun-cionaren de valent.

Fastiguejat de tanta comedia vaig decidirretornar tot seguit cap a Assuan. Deixarla caravana i endinsar-me amb la sola com

-panyia del meu patge que només parlaval'àrab, era una cosa temptadora. Qui sapsi arribaria a ésser captiu d'una tal An-tinea. Es clar que també hi havia el perilld'ésser atracat pel ferotge beduí i en comp-tes de finir embriagat a la misteriosa At-.làntida m'obrissin el ventre d'un cop desimitarra. Sembla mentida que un fill depis com jo hagués arribat a un estat tarta-rmesc tan lamentable !El cas fou que quan ja havia convingut

la fugida amb el meu negre, se m'apropàma petita bisharieta demanant caritat.

—Bahchis, bahchis!... — deja, amb la màestesa i plany semític.

Davant d'aquella tendra pidolaire hau-ríeu fet com jo : allargar-li unes quantespiastres.

Però aquesta senzilla acció de treure'smoneda de la butxaca provocà una altera-ció tumultuosa en el transcurs de la guerrasalvatge. La majoria de dansaires, en ado-nar-se que un «anglès» feia el gest, aban-donaren el seu paper i corregueren adeleratscap a mi amb l'esperança d'arribar-hi pri-mer. Per quatre piastres s'acabà la guerra.La situació era digna que la filmés la pa-rella Laurel-Hardy, però la meva era •unxic incòmoda : tenia un braç arrapat al colldel camell per no descavalcar i l'altre

—guardador del tresor — estava materialmentendinsat dintre una olla de carn humanaque bullia per una pesseta seixanta. El guiaoficial discutia acaloradament amb el capde les llargues plomes. Allò no era el tracte.Els meus companys «civjjjtzatsn, que no sa-bien el motiu de ]'atac, iniciaren un con-traatac per deslliurar-me dels suposats an-

tropófags.Fins aleshores, m'havia pogut mantenir

Gargallo és un escultor típicament anti-pedagog. E1 seu art es basa sobre una per-sonalitat tan innata i tan personalíssima,que de les seves virtuts artístiques és gai

-rebé impassible destriar-ne una facultat d'en-senyament.

Mac Chagall, per Gargallo

Es per aquesta causa que la classe quedonava Gargallo a l'antiga Escola de BellsOficis, dirigida per F. d'A. Galí, adquiriaun aspecte insòlit, que és precisament elque referma el record.

Gargallo, entre les escultures tremolosesdels aprenents, feia ]'efecte d'un geni acla-parat per totes les desgràcies imaginablesque li enterbolien la consciència i la ins-piració.

Quan acabava el temps establert de classe,l'escultor semblava un altre geni deslliurati sortia de l'habitació amb una agilitat es-piritual formidable.

Gargallo ensenyava aconsellant, sense maitriturar materialment l'obra del que anavaa formar-se. Aleshores, el professor es co-bria tot ell d'una sequedat glacial, sequedatque temps després hem descobert que dissi-mul ava tota la seva passió ardentíssima.Era un mestre que mai no es va illuminari tot el seu consell era un procés superba

-ment encadenat que finia sempre en la lò-gica pura.

Avui, deu anys després, Gargallo, senseésser professor, continua el mateix. El seutarannà d'home que toca de peus a terra,pcl qual la fantasia pròpiament dita cons-

CONTINENTALClaris, 5. = Telèfon 19163

BARCELONA

ENaic F. GUAL

PROTECTORIsidre Nonell

Cloent dignament el seu primer volum,la revista Art ha publicat el seu número ioextraordinari, dedicat enterament a Nonelli ens anuncia ja des d'ara que l'extraordi-nari del segon volum serà consagrat a Fran-cesc Gimeno.

Forma aquest número extraordinari unmagnífic <dbum amb 158 reproduccions depintures de Nonell — a part els centenarsde dibuixos, gairebé tota la seva produccióde teles —, algunes a tota pàgina, molt bengravades i tirades. Tres articles, de RafaelBenet, Josep Maria Junoy i Camps-Ribera,són l'únic acompanyament d'aquesta copio-sa illustració.

Ens cal ara recordar, en la nostra magrabibliografia, un llibre vell ja de disset anys,editat per les benemèrites Publicacions de((La Revista,>, titulat L'obra d'Isidre Nonell,

Nonell — Autocaricatura

integrat per: Pròleg, d'Eugeni d'Ors; Vidud'Isidre Nonell, per Alexandre Plana; Lavalor de combat de l'obra d'En Nonell, perFrancesc Pujols ; El pretès humorisme d'EnNonell—El sensualisme de la seva obra, perRamon Reventós ; El colorisme d'En No-nell, per Raimond Casellas ; La tècnicad'Isidre Nonell, per Francesc Vayreda ; Si-tuacid d'En Nonell en la pintura modenuw,per Feliu Elias ; La unitat en l'obra d'EnNonell, per Joaquim Folch i Torres ; I+i-fluència d'En Nonell en la pintura catala-na, per Romà Jori ; una taula cronològicade les exposicions -- Barcelona, París, Brus-selles, Madrid individuals o no; un catà-leg de les obres principals, i un índex biblio-gràfic. Unes paraules preliminars del penúl-tim apartat diuen : ((Seria una tasca acla-paradora, i fins direm àrida, fer un catàlegrigorós de les obres que pintà i dibuixàl'Isidre Nonell. La majoria d'elles són dis-perses entre els colleccionistes i els mar-xants, desconeguts molts dels primers i nomassa amables els segons.» Es veu, i ensen congratulem, que els editors d'Art hantingut més sort que els de La Revista, ditsigui això sense voler desmerèixer en res lavàlua del volum esmentat, indispensable atothom que s'interessi per la pintura cata-lana i àdhuc per la pintura a seques.

I, fet esment d'aquest llibre, mancaríema tot deure si no assenyaléssim, no solsaquest magní fic número extraordinari d'Art,sinó tot el conjunt d'aquesta excellent pu-blicació, a la qual desitgem, acabada la pre-vista interrupció dels dos mesos d'estiu, queel mateix encert demostrat fins ara presi-deixi els destins del segon volum, del ter-cer... i així successivament fins a la consu-mació dels segles.

Degut a les pluges i la liquidació de lescongestes, el riu comença a créixer fins ainundar bona part de la vall, fertilitzant iregant els cultius amb la natural satisfac-ció del rabassaire egipci. Gràcies a aquestesfamoses inundacions, que vénen succeint

-se anualment des dels primitius adoradorsd'Horus fins els actuals fumadors d'egipcis,aquest país ha pogut escriure la històriadels «quaranta segles», que, com sabeu, Na-poleó es dignà remarcar dia històric.

Als companys de viatge, la proximitatde Luxor i Karnak els aviva la set de co-neixements ; els Baedekers, els mapes i leshistòries acaparen tota llur atenció. Es bencuriosa la mentalitat del turista ! Estempassant per les voreres del Nil en un capal tard mirífic de llum i paisatge, i aquestbon burgès que tinc al davant s'està tor-turant el cervell amh un quadro sine ticde les XXX dinasties.

Quin és el monument més antic quehem vist a El Caire? — em pregunta.

—La piràmide de Sakarà, em penso.—N'esteu segur?—Veureu! Jo no hi era... I per què ho

valeu saber?—No, per res... Ah ! Ja voldria trobar

-me altra volta a la Cannebière,*x*

La vall del Nil, del Caire a Assuan, ésuna franja verda entremig de dos deserts.La línia del tren fa com un tall de ga-nivet ; les rodes de la dreta tallen l'herbafresca i les de l'esquerra esclafen els gra-nets d'arena més aviat calents. No he vistmai en cap tren dues vistes tan diferentsmirant per una finestra tot és vegetació,però si us aboqueu .a l'altra banda us ati-pareu de sorral.

No cal dir que cada un dels dos dioramespresenta el seu encant particular: una pa-rella. de bous fa xerricar la sínia enmigd'un camp de blat ; entre el brancatge deles palmeres passa una barca a tota velaamb una gran parsimònia com si fos labarca d'Osiris carregada d'ànimes en penaun falcó alça el vol i desapareix darreraun relleu de la duna. Què deu haver vist?Potser una caravana de camells que aratreu el cap per una de les infinites ondula-cions d'aquest paisatge sorrenc.

On van i d'on vénen totes aquestes ca-ravanes de camells? Misteri. Sospito, però,que deuen ésser comparses de can Cook, enobsequi als turistes. I aquestes quatre do-nes a l'ombra d'una palmera, amb gerrosd'aigua damunt el cap i abillades tan a l'e-gípcia, no s'han escapat del segon acte de1'Aida? I aquest marxant de tapissos, nos'ha escapat del Pla de la Boqueria?

Però bo i admirant tot aquest divertit re-pertori, no m'he adonat del meu estat la-mentable : la pols, la finíssima pols d'E-gipte se'ns ha ficat fins al moll dels ossos.La franceseta que seu al meu costat, tangentil, quan hem sortit del Caire tenia lapell ben blanca, i ara és més bruna quela Nefertiti. Però d'on surt tanta pols? Esun altre misteri.

Val a dir, però, que no és la pols plebeadel nostre país. La d'Egipte té qualitats'dcperfumeria; com si us haguéssiu maquillatper sortir a escena. De mica en mica lapolseguera es va aclarint i el cel es va en-fosquint. El paisatge es torna més delicat.Anem passant dels contrastos de l'aiguaforta les tendreses de l'aquarella. S'apaguentots els reflexos del Ni] i a cada constellaciós'encenen les finestres. El cel estrellat d'E-gipte se us presenta amb tota la seva pro-funditat ; les estrelles no es colloquen unaal costat de l'altra, sinó, més aviat, una aldarrera de l'altra, tal com deu haver d'és-ser. 1 com que s'ha acabat l'espectacle,anem a dormir.

A mitja nit hi ha hagut un petit incidententre la marquesa de F. i un negre delservei. La dama sembla que tenia set i vademanar a un boy que li portés una am-polla d'aigua mineral. El negre, després decomplir la comanda, sembla que intentà de-passar els límits dels seus sen• eis per ofe-rir-ne uns altres, i la marquesa es veiéobligada a demanar auxili.

—Com és possible que s'arribi a un talatreviment? — vaig demanar a un senyordel país.

—La culpa no és d'aquests bons xicots,sinó d'algunes turistes, especialment ame-

- .Doncs aquí encara estem entaulats. Uspodria contar molts casos ; com el d'unamilionària americana que va venir aquí perpujar dalt d'un camell i ara porta damuntles espatlles un d'aquests xicots ben plan-tats, d'ulls d'ametlla i nas fi.

—I el capital?

El camí del Caire a Assuan

—Ell se l'ha gastat amb les altres tresesposes indígenes.

—Doncs, per què no se'n torna a Am--rica?

—Perquè, amb el seu negre, està mésencantada que una serp.

***

D'Assuan hi ha tres coses essencials a

remarcar : la moderna presa del riu, l'illade Filé i l'illa Elefantina. Diuen els en-tesos que el gran santuari d'Isis de l'illade Filé, de ]'època ptolomeica, és una imi-tació servil del classicisme egipci. Aquestconcepte es veu bastant clar després de vi-

sitar Luxor i Karnak. Evidentment elsconstructors de Filé tenien moltes ganes de

afer l'egipci». Però el que no ens diu lahistòria de l'art, és la gràcia d'aquest tem

-ple voltat d'aigua. Gràcies a l'enginyeriamoderna, a la presa que els anglesos cons-truïren a primers de segle — de 30 m. d'al-çada i dos quilòmetres de llargada —, po-dem admirar una convivència insòlita entrela pedra i l'aigua. Malgrat les velleitatsclassicistes, tenim a Filé un dels momentsmés romàntics de l'Egipte.

De romanticisme també en pateix l'illaElefantina. Si agafeu una barca al caientde la tarda i aneu a donar una volta perl'illa Elefantina, la de les fiors — com l'a-nomenen els àrabs —, i porteu quatre ne-gres carregats de mandra que remin al nit-

dalt del camell perquè, encara, estava aclo-

fat . Però quan a l'animal, esverat, se liva acudir d'aixecar-se, no vaig poder se-guir-lo en l'ascensió perquè al meu braçs'arrapava un raïm negre de bisharis i vaig

caure damunt de la tribu com un tòtemsagrat. Perquè si aquells «cafres» hagues-sin complert amb la seva obligació, m'hau-rien fet a miques, com fa la nostra quit-xalla amb la bomba caiguda. Però, sortosa-ment, eren bona gent i vaig sortir-ne, no-més, amb unes quantes esgarrinxades. Ambtot, vaig tenir la sort que cap llança nom'hagués enforquillat com un pollastre al'ast.Per culpa d'aquest incident no vaig po-

der realitzar la projectada fuga. Les mevesànsies d'aventures s'entornaren, discreta-ment, a les regions del somni. Aquella tom

-barella, però, havia valgut més de quatrepiastres. I tot plegat havia resultat mésdivertit del que em pensava.

MARtvs GIFREDA

Gustav Holst

en la llengua de llur propi ideal inspirador.Edward Elgar, un anglès típic per aseen-

dència, educació i caràcter, nasqué el 1837,fill d'un organista. Estudià el violí sota elguiatge de Pollitzer i fou nomenat directorde la Worcester Orchestral Society. En r885substituí el seu pare en l'ofici d'organista.Però el que li assegurarà certament unallarga survivéncia és la seva obra coral, elsexemples més notables de la qual són LuxChristi (ï876), The Dreanc of Gerontius(1900), The Aposlles (iço3 i igo6), The King-dom (1893), King Olaf (1896) i The Spirit ofEngland. Les seves simfonies, les seves va-riacions per a orquestra (Enigma), el seuFalstaff (1913), The Wkrnd. of Youth, unasonata per a orgue (Op. 28), el concert pera violí (1910), i un concert per a violoncelcontenen el millor de la seva obra instru-mental. Ultra això, té al seu crèdit unagran varietat de cançons, cantates, estudisper a piano i altres composicions instru-

MIRADORSubscripció: 3`50 pies. 4rimestre

Redacció i Adminisfraoió:

L'emissora de BisambergEls darrers esdeveniments d'Austria han

donat actualitat a aquesta emissora anome-nada també estació de Ravag per corres-pondre aquestes lletres a les inicials de l'en-titat oficial que organitza les emissions deRàdio Viena Bisamberg. Els nazis sabienbé el que feien en voler ocupar aquestaemissora, ja que amb ella podien controlar

60,0(5) litres d'olis, i de la mateixa manerala refrigeració dels motors i dels tubs d'e.missió està garantida amb la installació dediverses bombes a gran pressió situades ala vall del Danubi.

Es interessant la construcció de l'antena,que dóna una fesomia especial que distin.geix el conjunt d'edificis que formen aques.

Sala d'aparells de l'emissora de Bisa n(berg

Fursímil del quurlet inacabat de Schubert

MIR4CmR

MUSICAl RADIO

Delius veié la llum a Bradford el 1863,de parentiu alemany. Estudià al conserva-tori de Leipsic i més tard s'installà a París.Fou aquí on produí la majoria de les seves

obres ion es guanyà ràpidament l'atenciópel subtil i sovint delicat colorit de la sevaorquestració. La seva reputació es basa enobres com. la Norwegian Suite (1897), unconcert per a piano (1904), les òperes TheVillage Romeo and fúltiet (1907) i Fenn i-more aní Gerda (191)), la serenata París,la peça per a cor i orquestra Sea drift (1906),la Mass of Life, la rapsòdia Brigg lair(1910), el Requiem de 1922 i moltes d'altresobres d'un atractiu encara més individual.Els seus objectius foren sempre tan genuïnsi els seus mètodes tan amables que no essabia guanyar mai cap enemic irrenconci-h able, per bé que la seva obra fou esguar-

dada amb reserva i malfiança per moïts iamb una gran manca de comprensió i d'in-telligéncia pels més. Eh, almenys, recone-gué la seva pròpia limitació, principalmentla seva manca de versatilitat, però la sevamúsica fou sempre caracteritzada per unaprofunda sinceritat i un desig ardent d'ex-pressar les veritats naturals. A voltes ésper a uns massa impressionista i per altresmassa vague, no per altra raó que porquéel seu pensament i els seus ideals es tro-baven en un pla molt més alt del que la ma-joria dels seus crítics podia aspirar: Si béla seva llibertat d'expressió el portà algunavegada massa lluny, als reialmes de la mís-tica, de la inconvencionalitat i ele la fan-tasia, sabé tanmateix emancipar-se de laservitud d'un formalisme sense vida i rom-pre amb •tots els clixés estereotipats i dé-inodés. En els anys en què gradualments'apropava a la fosca, igual com la ceguesa

s'apoderà de ]'eloqüent Milton, hem de pen-sar en Delius lluitant per veure amb el seuull espiritual interior. I recordant això po-drem perdonar fàcilment els crítics massalleugers que no saberen veure com les vi-sions s'havien conjurat en la imaginació deDelius.

No sols Elgar, l'anglès per excellència,sinó els fills anglesos d'ascendència estran-gera, Holst i Delius, acusen ben distinta-ment l'empremta de l'estil anglès. Tots ellspoden ésser considerats com exponents per-

fectes de les tendències musicals a Angla-terra en la darrera meitat del segle passati en el primer quart del present. Si bé sa -

beren trencar gradualment amb el ritualis-me dels conservatoris germànics, no els cal-gué cercar llur salvació musical en la cò-moda i fàcil sortida de 1'atonalitat. Saberenromandre fidels a llur formació i als gransexemples que tenien al davant seu. Per da-

munt de tot, usaren el talent que els haviaestat donat d'una manera honesta, sincerai natural, i és per això que poden ésser con-

siderats com exemplars ele la musicalitatanglesa durant l'era en què sofriren Ilursproves i gaudiren de Ilurs triomfs.

Durant molt de temps s'ha explotat lallegenda que Anglaterra no tenia dret a si-tuar-se entre els països musicals d'Europa.Però aquests darrers vint anys la intellec-tualitat de tots els països ha après com laGran Bretanya podia, amb un orgull ben

J (I ' (ird Edgar

excusable, mostrar una successió realmentimponent d'excellents artistes creadors i in-tèrprets. Adhuc durant certs períodes, An-glaterra ha assenyalat a la resta d'Europael camí a seguir. Des dels teòrics medievalscom Odington i Power, de compositors comels autors de la Reading Rota i la Worces-ter Harmony, i John Dunstable a les figu-res mundialment famoses de la categoria deTallis, Bull, Byrd, Gibbons i Purcell, la terrade Shakespeare i Milton pot mostrar unconjunt de talents musicals que resisteixenuna favorable comparació amb els gegantscontemporanis del continent. Els anglesos delsegle xx han fet, potser, més encara que elsseus antecessors dels xvm i xrx en el camíde la restauració de la glòria musical anglesa.Un gran nombre d'excellents músics — avoltes perduts en el futurisme, a voltes exces-sivament tradicionals - han treballat cons

-cienciosament per restablir a Anglaterra unaescola nacional auctdtona de composició.

El món musical plora actualment la pèrduade tres grans figures que durant el presentany han deixat el món dels vius ; tres homesque han treballat aferrissadament per tornarllur país a la posició que ocupava a la fi dela xona centúria. Edward Elgar, GustavHolst i Frederick Delius han estat tres mú-sics creadors, de mètodes i d'ideals ben di-ferents. Si amb tota sinceritat no podemestar absolutament conformes amb tot elque feren, per força haurem de reconèixerque tots ells, sense distinció, han estat dutsen tot moment per una gran sinceritat, con-vençuts plenament que estaven cridats a ex-pressar-se amb tota lleialtat, cada u d'ells

mentals menors. Es potser encara massaaviat per a profetitzar per a Elgar un llocdefinitiu entre els immortals, però podemdeixar amb tota tranquillitat al temps lamissió de separar les banalitats i vulgaritatsdel que és durador i sublim. Damunt d'El-gar plogueren molts honors. En 1904 rebéel títol de noble i més tard l'Ordre del tM&it,ultra ésser rebut doctor honoris causa enmitja dotzena d'universitats. Les seves mi-Ilors obres, tant en el camp coral com l'or

-questral, li asseguren un lloc entre els im-mortals del Panteó anglès.

Provinent d'una família escandinava, Holstnasqué a Cheltelham el 1874. A la RoyalAcademy of Music de Londres fou deixeblede Stanford. Les seves obres més valuosessón l'Ave Maria per a vuit veus de dona,cor femení i orquestra (i9o9), The MysticTrumpeter (sopran i orquestra, 1906), lapeça orquestral The Planets (set moviments),les òperes Savitri i Sita i diverses altres com

-posicions (simfonies, obertures, suites, can-çons etc.). Holst fou un dels principalscol-laboradors en l'esforç dels músics angle

-sos per rompre amb les tradicions germà-niques i per donar novament a Anglaterra

un llenguatge musical propi. Les seves sim-paties personals es decantaven vers els vellscompositors anglesos de la primera escolastuartiana i de l'elisabetiana en general ivers Purcell i Weelkes en particular, i nohi ha lloc a dubte que fou Fortament mflu'itper ells en la seva manera directa de lapròpia expressió, en la seva força i la sevaespontaneïtat i en la seva manera naturali veritablement artística com adoptà la sevamúsica als seus textos.

Trederich Delies

Notes de ràdioLa formació professional

Com ja saben els nostres lectors, a Ale-manya, als speahevs, elegits per dir-ho aixíen escrutini públic, els és exigida una for-mació especial encaminada a fer-ne el quese n'anomena uns ràdio -repòrters. El spea-hev és, així, un veritable professional queposseeix a fons la tècnica de l'ofici que fa.

Quant a França, ja anunciàvem recent-ment el projecte de creació d'un ensenya-

ment complet de les matèries que poden és-ser objecte de l'activitat del speaker.

A P.oma, acaba d'ésser oberta una escolaon l'art especial del ràdio-reportatge seràcodificat ï ensenyat.

A la U. R. S. S., ha estat recentmentfundat un institut per al perfeccionamentdels artistes de la ràdio : tres anys d'ense-nyament sobre el sentit, el valor i la uti-litat moral i social, i sobre la tècnica deltreball davant del micròfon.

I si aquí es comencés a fer alguna cosaper a no refiar-se ja de la improvisació i del'atzar?

La T. S. F. i la pauLa ràdio-difusió britànica ha adoptat com

a divisa : «La T. S. F. ha de dur la paual món b

1 la publicació World Radio ha fet unaenquesta preguntant si la ràdio pot feraquest miracle.

Norman Angell, l'autor de La Gran Illusióha escrit : Si podem realitzar un conveniradiofònic gràcies al qual, en temps de ti-vantor, cada govern_ permetés al governadvers d'exposar el seu punt de vista alpúblic estranger, o a una autoritat neu

-tral i imparcial d'establir els fets concer-nents a la divergéncia i la pretesa agressió,això contribuiria certament a impedir unadecisió presa sota el domini del pànic i ba-sada en informacions inexactes.

El general Growes ha respost: «Els in-ternacionalistes creuen que la guerra és in-evitable si el nacionalisme continua la sevaobra. Es tractaria doncs de crear un orga-nisme internacional que exerciria el paperde tribunal d'arbitratge. Però com arribara aquesta creació? La 1'. 5. F. podria apor-tar un ajut eficaç a aquesta obra? Ningú nopot saber quin serà el resultat definitiu detots aquests esforços per a l'educació delspobles ; en tot cas, de moment, la respostaés, malauradament, negativa. La T. S. F.no està, ni a Europa ni enlloc, sota un con-trol únic. La propaganda pacifista radiodi-fosa pot, per tant, ésser combatuda i neu-tralitzada d'un país a l'altre. I el naciona-lisme, que no ha esta mai tan fort i tansòlidament installat en els països, pendriamesures per a posar fi a tota propagandaque considerés subversiva.»

Els Salons de T. S. F.Des de ja fa den anys, les dues grans

exposicions de T. S. F., a 1'Olympia deLondres i a la Radio-Ausstellung de Berlín-Charlottenburg, acostumen a celebrar-se du-rant la segona quinzena d'agost. Així el,Saló de Londres va cpmençar el r6 per tan-car-se el 25 i el de Berlín el rry per acabarel 26.

El Saló francès, en canvi, té lloc méstard, essent considerat que a l'agost apeneses queda ningú a la capital. De totes ma-neres, ladata del Saló de T. S. F. ha estatavançada, i del desembre, com abans, hapassat de mica en mica a celebrar-se, en-guany, del 6 al i6 de setembre.

Nova York organitzp la seva exposició del19 al 29 ele setembre.

L'exposició de Berlín és, abans que res,nacional i encaminada a la propaganda dela ràdio alemanya. L'interès és d'intensi-ficar la propaganda de l'aparell «nacional),,receptor de baix preu que permet sentir no-més, des d'Alemanya, les estacions alema-nyes, tan nacional-socialitzades com la restadel país. Com que al capdavall la ràdio ésun instrument més ele l'atapeïment de era-(lis, la finalitat dels constructors no és pasla d'augmentar la sensibilitat dels aparells,sinó de produir-los a ben poc preu, fins arri-bar a la saturació del mercat.

El clou del Saló alemany és constite(It perun teatre de televisió.

L'Olympia Show de Londres, en canvi,està inspirat en raons d'economia. Els cons-tructors s'han esforçat a rebaixar els preusdels aparells, els quals, malgrat això, sónde qualitat millor i més selectius, almenyspel que fa a les emissions locals.

Com l'alemanya, la radiodifusió italianas'esforça a conquistar un vast públic i s'es-merça en la construcció d'aparells popularsdestinats a la ràdio rural, obra en la qualel govern està molt interessat i afavoreixpor tots els mitjans. De totes maneres, lafabricació italiana no per això negligeix elssuperheterodins més perfeccionats.

Pel que per ara sembla, el Saló francèsserà el més internacional de tots, ja que haobert les seves portes als constructors es-trangers. Per ara hi ha inscrites una casaanglesa, nou d'alemanyes, una d'austríaca,set de nordamericanes, una de belga, unad'hongaresa i una de suïssa.

Els mosquits i la T. S. E.Segons la població rural, especialment la

ele l'Europa Central, les emissions radiofò-niques són les responsables de les males

collites, pels trastorns atmosfèrics que oca-sionen, traduïts sovint en tempestats i plu-ges fóra de temps. També s'ha dit que lesones hertzianes destaroten els coloms mis-satgers, als quals fan perdre llur remarcablesentit de l'orientació.

Però ara, si hem ele creure el W'irelessll'prld de Londres, un nou retret ha sorgitcontra la T. S. F. En efecte, segons un expe-rimentador, la ràdio atreu els mosquits,animals, pel que sembla, sensibilíssims ala música.

Però l'esmentada publicació no está benconvençuda i replica que l'experimentadorque ha fet córrer aquesta notícia ha volgut,simplement, que ara a l'estiu els seus veïnsdeixessin d'amoïnar-lo amb llurs altaveusengegats i, per por dels mosquits, tanques-sin balcons i finestres.

De tant en tant, al bell mig del desertinterminable d'emissions radiofòniques, delsdiscos vulgars i dels anuncis ininterromputsi tan sovint xavacans, les emissores de Bar-celona ens duen a un oasi de plaers ines-per^ts i per tant doblement apreciats. Així,per exemple, el diumenge passat poguérem

oir en l'ona de Ràdio Associació de Gata-lunya un quartet inacabat de Schubert, de-liciosa obra original de l'any 1814, quan tot

just el compositor tenia divuit anys. L'autò-graf, desconegut fins ara, fou trobat fa al-

guns anys sota la teulada d'una casa cam-

perola, perdut entre un gran paquet de Ib-

bres vells i de música. Aquesta graciosacomposició és un de tants assaigs del jovecompositor per perfeccionar-se en les formesdels grans mestres clàssics. 1 com algunsquartets, diverses obertures, un octet per ainstruments de vent i la seva primera sim-fonia de la mateixa època, aquest quartetper a guitarra, flauta i cordes revela bendistintament l'empremta d'aquella influén-

ta emissora, d'altres de semblants. Té laforma de doble piràmide allargada pels ex-trems i té més de 130 m. de llargada.

Les obres de construcció de Ràdio Vienavaren ésser començades a mitjan 1932 i elmes de maig ele l'any passat, la seva inau-guració solemne constituí un esdevenimentnacional, car aquesta emissora és motiu deveritable orgull per a Austria, que amb ellaposseeix un instrument de difusió dels mésperfectes i que abasta tot Europa, cosa queabans no era possible amb l'antiga emis-sora de 15 Rw. instaflada a Rosenhügel.

Ja de sempre les emissores austríaquess'han caracteritzat per una perfecció en elsprogrames, constituïts moltes vegades perretransmissions dels millors teatres. S'had'advertir que en aquest pafs la ràdio per-tany a l'Estat, el qual utilitza els orga-nismes i teatres per ell subvencionats. Efec-tivament, no són moltes les emissores quepuguin oferir en una mateixa emissió unconcert simfònic en el qual figurin obres del'empenta d'un Concerto Grosso de Húen-del, una Simfonia de Haydn i 1'I-eroica deBeethoven, que es podien escoltar fa quinzedies, per bé que el seu públic també estàconsiderat com un dels més refinats del món.

La xarxa d'emissores austríaques té anun-ciada la retransmissió de molts dels festi-vals de Salzburg, que constitueixen una deles reunions musicals més importants delmón, per les quals desfilen els millors in-tèrprets del nostre temps.

J. G.

cia. Cal remarcar que el quartet fou pri-merament un trio, al qual més tard fouafegit el violoncel pel seu propi autor. Comés sabut, la guitarra fou molt de moda aViena al començament del segle xcx ; elscatàlegs d'aquell temps ens parlen de dot-zenes de serenates, de danses, de variacions

per a aquest instrument en combinacióamb d'altres. Schubert seguí, doncs, enaquesta composició, una certa moda del seutemps, per bé que abans ja hi havia apor-tat una petita cantata per a tres veus d'ho-mes i guitarra, escrita per a la festa ono-màstica del seu pare, en

L'execució d'aquesta bella composició foutan ben estudiada, i realitzada amb tantaperfecció i entusiasme, que no vacil"leo afer públics els noms dels quatre artistesd'aquesta audició, dels quals les dues cordespertanyen a l'excellent Quartet Català : JClavería (flauta), G, Tarragó (guitarra),.1 . Julibert (viola) i J. Trotta (violoncel).

PERFILS DE LA MUSICA CONTEMPORANIA

Elgar, Holst i Delius

Corts Callalanes, núm. 589 JEFFREY PULVER

Telèfon 11430

Londres, agost.

tota la radiodifusió del país, puix RàdioViena ha esdevingut el centre de la xarxad'emissores austríaques installades a Graz,Salsburg, Innsbruck i Klangfurt i la granpotència d'aquesta emissora central podiafer escampar, com en alguns moments hoféu, el triomf de la revolta per tot Europa,i especialment pel sud d'Alemanya i centred'Europa.

Una de les causes que niés afavorirenaquesta irrupció dels nazis a l'emissora vaésser l'emplaçament d'aquesta a les aforesde Viena. De fa temps es procura aïllarles grans emissores del centre de les ciutatsa fi ele reduir les causes de pertorbacions il'emplaçament de Ràdio Viena no va éssercapritxós, sinó que la seva situació al cimde la petita muntanya de Bisamberg, alsvolts de Viena, va ésser fixada després denombroses recerques fetes per tal de com

-provar la qualitat de l'emissió i durant al-gun temps abans es feren diverses provesamb una emissora d'ona extracurta mstal-lada dalt d'un globus.

L'emissora va ésser construïda al mateixViena per la casa Telefunken. Té una po-tència de Lao Kw., reduïts habitualment a

DO Kw, que es consideren suficients per auna audició potent i clara. Per alimentaraquesta potència verament important hi hafins a tres motors Diesel que asseguren elproveïment de corrent continu d'una ma-nera permanent, i per a més garantia d'a-quest servei propi, als mateixos edificis hiha diversos tancs que contenen més ele

VIDA MUSICAL BARCELONINA

Un quartet inacabat de Schubert

IMPRESOS COSTANOu" de la Rambla, 45

SARCCLONA