ÈP

OC

A ll

i. N

ÚM

ER

019. D

E L

'15

AL

30

DE

NO

VE

MB

RE

DE

198

4

ÍD =

.0 »

S

'SU

r ^

C

-

-*^

C

n 3. "

O =

*» c

w

<&

—.-

fv

*.

X

S—

fiíi !liE

§ ?í

i»

m -

""

Se o

^ *

S-a

-iï*

iíi

m 0 Q.

0 E Q) O Q> 3 0 C

30 0 C o o (O 9° oi

en ta mesura en la qual les forces progres-sistes no sàpiàn o no vulguen actuar decontrapès.

A la llarga, la transcendència de la mani-festació serà la que vulga donar-li el Go-vern, S'ha demostrat que existeix una dretasociològica activa, possiblement per laseua incapac i ta t de v e r t e b r a r - s epolíticament en les urnes. Des del País Va-lencià no podem oblidar l'existència tambéd'una dreta anticatalanista, minoritària pe-rò molt activa, que sempre ha fracassat ales urnes. Precissarnent el drama, ací, haestat que el partit en el poder s'ha plegatsovint al seu xantatge í que hagen aconse-guit molts dels seus objectius per debilitatde la Generalitat- Una debilitat que espe-rem no es produesca a nivell central enaquest cas.

Tanmateix, contrarestar a la dreta no vaa ser gens fàcil. Eils tenen diners, tenen elsmitjans per a pressionar directament — i hofan amb barra i sense escrúpols- sobre elspares dels alumnes, tenen una estructuradisciplinada i perfectament organitzada i te-nen uns objectius fàcils de traduir en dema-gògia. En aquesta situació cal que els co-municats unitaris que signaren les forcesprogressistes davant la manifestaciócristal·litzaren en una taula estable de con-testació a la dreta i d'exigència a l'Admi-nistració,

El darrer dia 16 es va convocar unareunió extraordinària del Consell Valenciàper a tractar de l'ensenyament privat. Enelfa es va plantejar la necessitat d'analitzarglobalment la problemàtica de la privada idels anomenats «centres en crisi», í no solsaspectes puntuals. El Conseller es vacomprometre a convocar les reunions queferen falta per abordar els temes plantejats.L'únic que va eixir de la reunió va ser un co-municat semblant al que reproduïm enaquestes pàgines d'ALL I OLI. Caldrà re-cordar que si les reunions posteriors no esconvoquen la credibilitat del Consell Esco-lar, en aquests moments molt deteriorada,pol ser irreversible.

L^ manifestacïón del dia 18 ha demos-trado lo que todos ya sabíamos: quela derecha està activa y que ni se

crea ni se desíruye, sinó que se transfor-ma-

Es todavía pronto para ver las conse-cuencías de la movilización. Lo que resul-ta impensable es que estàs se puedancomparar a las que se produjeron enFrancia, donde supusíeron una crisis degobierno y la retirada del proyecto de leySavary. Y ello porque la LODE no tienenada que ver con la ley Savary, porque laLODE ya se ha aprobado en el Parlamen-to, porque la correlacïón de fuerzaspolíticas es diferente en los dos pdíses yporque no se han concretado mas exígen-cias a la Administración que las que AP yla Conferencia Episcopal quíeran extraerde temas tan genérïcos como «libertad deensenanza» y «por el pacto escolar».

Lo que sí es segura es que los ubisposvan a pasarle factura al Gobierno por nohaber llegado a presidir —aunque síauspicíar— la manífestación. Una facturaque solo se podrà pagar con una moneda:El desarrollo lento y regresivo de la LODE.

La presión que se haya ejercido sobre elTribunal Constitucional o el provecho queintente sacar AP son aspectes secundarios al Iado de la autocensura a la que sepuede ver abocado el PSOE. Una auto-censura que serà mas fuerte en la medidaen que las fuerzas progresistas no sepano no quieran actuar de contrapeso.

A la larga, la transcendència de la ma-nifestacion serà basicamente la que quiera

darle el Gobíerno. Se ha demosrado queexïste una derecha sociològica activa p o-siblemente por su incapacídad de ver-tebrarse políticamente de cara a las ur-nas. Desde el País Valencià no podemosolvidar la existència también de una de-recha anticatalanista, minoritària peròmuy activa, que siempre ha fracasado enlas urnas. Precisamente, el drama aquí hasido que el partido en el poder se hayaplegado a su chantaje y que haya conse-guido muchos de sus objetivos por la de-bilidad de la Generalitat, Una debilidadque esperamos que no se produzca a ni-vel central en este caso.

Sin embargo, contrarrestar a ta de-recha nova a ser nada fàcil. Ello tienen di-nero, tienen los medios para presionar di-rectamente —y lo hacen con descaro ysín escrupulós— sobre los padres de losalumnos, tienen una estructura disciplina-da y perfectamente organízada y tienenunos objetivos fàciles de traducir en de-magògia. En esta situación es necesarioque los cornunícados unitarios que firma-ran las fuerzas progresistas ante la mani-festación, crrstaficen en una masa establede contestacíón a la derecha y de exigèn-cia a la Admínislración,

El dia 16 se convoco una reunión extra-ordinària del Consell Escolar Valencià pa-ra tratar de la situación de la privada. Enella se planteó la necesidad de analizarglobalmente la problemàtica de la ense-nanza privada y de los llamados «centrosen crisis». El conseller se comprometió aconvocar las reuniones que hiciesen faltapara abordar los temas planteados. Loúnico que salió de la reunidn fue un co-municado parecído al que reproducimosen este mismo número de ALL I OLI. Solocabé recordar que si las reuniones poste-riores no se convocan la credibilidad delConsell Escolar, en estos momentos muydeteriorada, puede ser irreversible.

MEDIOS AUDIOVISUALESMATERIAL DIDACTICO Y

DE LABORATORIO

Distribuïdor exclusivo paraCastellón, Valencià y Alicante

JOSÉ M. NAVAS PÉREZ

San Marcelino, 3, 1.°, 2.Telefono 357 30 73

VALENCIA-17

IATJA MBNOSALTRE

ALCASSW\L iNCÍA

EDITA:

1/ALfMCíA

Director: Jaume MunOz |y,° p. L.: 1.454-1981

Alacant: Orense, 3, E, Dcha. 03003 Alacant,TeL 22 80 88

Castelló: PL País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló.TeL 206827

València: Gascó Oliag, 8, A, 10. 46010 ValènciaTeL 361 52 16

Administració, redacció Í publicitat:Gascó Olïag, 8, A, 10. València. TeL 361 52 16

Consell de redacció

Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano,Pere Saluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde.

Imprimeix: Foco-Berthe* Cambrils, 8.Teí. 365 61 00

ACCIÓ SINDICAL

EL LLIBRE BLANC, BLANC, I L'EGB

EL LLIBRE DE BLANCANEUSEl «llibre blanc», en principi, és una anàlisi de la situació real que serveix per a establir una actua-

ció sobre ella. Et llibre blanc de la Conselleria d'Educació té unes característiques especials, peròr queel fan heterodoxa Centrant-nos en l'apartat que fa reíerència a l'EGB encara que moltes de lesapreciacions que fem ací es poden generalitzar a tot el llibre—, podem veure tres parts clarament di-ferenciades: Les estadístiques que s'utilitzen, les previsions d'inversions fins l'any 1987 i la teoria quedefineix la base inversora.

LES ESTADÍSTIQUES

La primera cosa evident és que en compTed'establir uns objectius i després buscar les esta-dístiques escaients per a dur-lo a terme, s'ha op-tat per agafar les estadístiques que se tenien ja-Aquest fet justifica que hi haja al llibre blanc es-tadístiques que no serveixen per 3 res. Las con-seqüències d'aquesta actuació han estat espe-cialment greus en l'apartat sobre ies Ense-nyances Mitanes, ja analitzades en «All-i-Olis»anteriors.

PREVISIONS D'INVERSIONS FINSL'ANY 1987

Les inversions previstes en el llibre blanc varenser paper mullat des del moment que es va impri-mir el llibre, ja que simultàniament el Plan Eco-nómico Regional (PER) fixava per al sectord'educació unes inversions completament dife-rents per al mateix període de temps, o siga finsa 1987.

De confirmar-se els indicis segons els quals eiPER era anterior al LI, B., la qual cosa es desprènde la lectura de la pàgina 116 del PER, hauria quepensar que el que tenim davant és en realitat unLübre de Bancaneus.

Malgrat que al PER se donen conjuntamentles partides d'EGB i E. M., fent una aproxima-ció, la més favorable per a la Conselleria, caldriacalcular que els 35,168'76 mil.lions de pessetesfixades com a objectiu per el llibre blanc, es re-dueixen en el PER a 23.872'8 rniUrons,

L'ünica partida que no experimenta retalls ésa destinada a la creació de places de preescolar,aspecte aquest summament positiu Í que com a.al remarquem.

LES TEORIES SOBRE EDUCACIÓ

La part teòrica del llibre blanc és la més impre-sentable de totes i a sovint arriba a ferir les sensi-bilitats del lector. Com a consol, cal dir que haestat feta per un inspector, amb la qual cosa cer-tes coses il·lògiques troben la seua lògica. Perdamunt, per damunt, podríem assenyalar el se-güent:

• La incongruència de parlar de les comar-ques com a nuclis per a la programació generalde l'ensenyament i que no es contemple en lanova llei de Consells Escolars el Consell EscolarComarcal, amb la qual cosa cal suposar que laveu de les comarques serà la de les zones d'ins-pecció !que afortunadament reconeixen que restenen a veure amb les comarques).

* Del professorat es diu que dona un serveiinsatisfactori, que té una formació penosa i quesón molt corporativistes, amb frases tan brillantscon aquesta: «La eticidad de los docentes seorienta mas a la defensa estamental y corporati-va que a la promoción de los intereses de losalumnos,»

Naturalment, dins una anàlisi dura dels sec-tors relacionats amb l'ensenyament caben cosescom eixa i més grosses. Com veurem més enda-vant, no és aquest el cas: Uns reben els pals id'altres les flors.

Curiosament i contradictòria, no es parla per a

res del reciclatge del professorat ni es destinauna pesseta a aquest fi.

• De l'Administració no es diu altra cosa queque no ha funcionat bé perquè estava massacentralitzada í íï faltaven mitjans. Acte seguit esveuen en l'obligació de dir que «las desconexio-nes entre el centro burocràtica y los centros nose salva con las idas y venidas de la InspecciónTècnica, pues està, aügerada desde el ano 70 delas competencias administratives, se ümita alàmbito técnico-pedagógico». Si sabessen en laConselleria la quantitat de coses que tenim que

dir els mestres sobre l'actuació en «el àmbitotécnico pedagògica» de la Inspecció, segur quehagueren callat.

No contents en «l'autobombo» que se dona ala Inspecció, li posen el següent llacet: «De laInspección escolar se ha hablado y escrito mu-cho en ios últimos ïiempos. Casi todo està di-cho- Hoy, remansados los animós y frustradasalgunas ilusiones de acratismo adolescente, na-díe se atreve a paner en duda la fuerza de impul-síón renovadora que sóio desde una inspeccióndemocràtica y profesional se puede ejercer en elsistema escolar. La pregunta de si la inspecciónactual està capacitada para cumplir esta funciòntiene la misma respuesta que el interrogante so-bre la posibilidad de tos profesores de estar a lalamentable, no s'anomena, però, per a res la re-novació pedagògica ni el reciclatge.

LA MILLORA DE LA QUALITAT DELSSERVEIS EDUCATIUS I AGUMENT DELCONTROL SOCIAL SOBRE EL SISTEMA

Deixant a banda el fet de que no s'anomeneper a res als pares, amb la qual cosa pot donar-altura de las necesidades de unos escolares quese han de incorporar al trabajo al ano 2,000. Entérminos sístemàticos hay que proclamar que

. aquí, en la Espana franquista, ningún eslamen-to, colectivo o cuerpo de funcionaries se ha con-ducido de otra manera que la exigida por Ja fun-cionaliudad deí resto del sistema». Nosdltrescontinuem reivindicant ei «acratismo adolescen-te», es millor que el «cretinismo adulto».

• Sobre els Consells de Direcció, afirma quehan funcionat allà on ha existit una tasca fiscalit-zadora per pan dels pares, oblidant que on hanfuncionat és en els llocs on els mestres progres-sistes han fet que funcionaren, perquè a la restade llocs, ni tan sols s'han constituït. Una estadís-tica interessant que no hi ha al LI.B. és precissa-ment la dels llocs on funciona o no funciona elConsell de Direcció.

* Sobre el fracàs Escolar es diu que és molt

OBJECTIUS FINS 1987

Erradicació d'alumnes sense escolaritzar amb la creacióde places escolars. Ampliació i millora de mitjans iinstal·lacionsAmpliació de l'oferta pública de llocs de preescolarEscoles infantils. Educació Especial i Educació Permanentd'AdultsTransferències al sector privat de l'EducacióIncorporació del valencià a l'ensenyamentMillora de la qualitat dels serveis educatius i augment delcontrol social sobre el sistema— Carrera docent— Serveis psicopedagògics— Potenciació de la Inspecció Tècnica— Reciclatge professorat

Total ajust apartat

Llibre blanc

31.100,982.158.7

941,47

122,51470,1375

967,61

P E R

19.8992.403

834654489,9 (1)

246,9 (2)

II) Globafmeni = EGB *• i. MGlobalment -- EGB *• E M en carrera duceni i polenciacJÒ inspecció.

ACCIÓ SINDICAL

PLA ECONÒMIC REGIONAL(INVERSIONS ANYALS)

Qbieiivos

Qperacfonescof rtentesCap 1 2, 4

nos a entendre que e! control social el durà a ter-me la inspecció, els tres apartats que composenel bloc destinat a la millora de la qualitat dels ser-veis educatius i augment del control social sobre 1- Corrección falta depuestosescolares ("I 3.16Q'Q 3.165,0el sistema són els següents: 1-1 Erradicación dèficit en Ensenanzas Bàsicas 1.033,0 1,403,0

1.- La motivació al professorat, mitjantcant I-2 Creación puestos escolares en BUP y COU 899,0 482rOla «carrera docent», per a la qual cosa es destí- 1-3 Creación puestos escolares en Formacionnen 122,51 mil.lions de pessetes. Profesional 749,0 680rO

2.- La creació de serveis psïco-pedagògics, I-4 Corrección dèficit puestos escolares en Ense-per al quals es destinen 470r1 mil.lions de pese- nanzas Especializadas 127,0 132,0tes 1.5 Ampliación oferrta pública de puestos de

3, - La potenciació de la Inspecció Tècnica preescolar 333r3 468rOmitjançant 375 mil.lions de pessetes. 2- Mejora de la calidad de la ensenanza a travésLa suma dels tres apartats fa 967,61 mil.lions de de la reforma, ampliación y mejora de mediospessetes. Doncs bé, aquestes quantitats queden e instalaciones - 4.759,0reduides en el PER -que és el que paga- a 2-1 Reposición en Ensehanzas Bàsicas - 4.179,0246,9 mil.lions (en els quals està inclossa Id ca- 2-2 Reposición en Ensenanzas Medias - 383,0rrera docent d'E.M., la potenciació de la Inspec- 2-3 Renovación material de laboratoríos, tallerescíó en E. M. i el reciclatge d'E.M., partida aques- V medios en Centros de ensenanzas Medias yta no contemplada a EGB). Si la partida destina- Especializadas - 197H0da a E, M, fora la reflexada al LI, B., aleshores 3- Incorporación del valenciana a la ensenanzaels 246,9 mil.lions quedarien reduïts a 130,35. En ÍMejora de la dotación) 163r3el gràfic es pot veure millor la situació ací reflexa- 4. Mejora de la calidad de la ensenanza a travésda i que no pot portar-nos a altre resum que no del reciclaje del profesorado, los servicíos desiga que una mala teoria s'ha vist compensada apoyo psicopedagògico, inspección tècnicaamb una mala inversió. y establecimiento de la carrera docente (Me-

Respecte a les inversions per a escolarització i jora de la doiación) 82(3correcció de deficiències als centres escolars, 5. Atención a sectores diferenciales: escuelas in-caldrà esperar-se a l'aprovació deís pressupostos fantiles, educación especial v educación perde la Generalitat per a l'any 1985 per 3 fer la ço- manentede adulïos 278H0rresponent comparació amb els de l'any 1984. e. Acercamiento del sistema educaüvo de forma-

ción profesional a ios sectores productivos,OBJECTIUS NO QUANTIFICABLES (No se precisan medios financieros al margen

de los contemplades en los obietivos 1 y 2)Un apartat del llibre blanc que no podem en-trar a valorar és el que s'anomena «objectius no 7-1 ServiciosCentrales Àrea Educación 109,7quantificables fins a 1987». Es tracta d'un llistat 7 2 Servicios Centrales Honzontales de la Conse-de normatives legals que la Conselleria es com- ena 123,0promet a fer en aquest període i que sols podrem 8< Transferències de capital al sector privado deanalitzar a mesura que la normativa es feca reali- la educación 218 ütat. De moment l'únic que podem dir és que es TOTAL - 3.898,?- g 143tracta d'una agenda de treball que en el seu mo-ment Valorarem. - ' fncluve los 0as1os C°rri«n1^ generados por la puesla en funcionamienlo en el drój 85 cJe lys nuev>s cenims

Qperacionesde capital

Cap 6. 7. B- Total

6.325,02.454,01.381,0

T.429,0

259,0

801,0

4.759rO4.179,0

383,0

197,0

163,3

82,3

278.0

109,7

123,0

218*0

12.G40r3

en

PRIVADA

CAP AL V CONVENIPer allò de «a quien madruga,..», i donat que

darrerament la patronal està cercant moltes aju-des per les altures, o al menys en els seus repre-sentants exclusius a la terra: la jerarquia eclesiàs-tica, doncs, ja tenim constituïda la Taula de Ne-gociació del V Conveni Estatal de l'EnsenyamentPrivat, a iniciativa de la patronal.

Pareix que no podien resistir més dies sensepoder dir als treballadors que no poden oferir resper al proper curs. Constituïda la Taula Í inte-rrompuda a instàncies dels sindicats, la patronalvi passar, amb caràcter no oficial, ja que estorade la Taula, el seu estudi tècnic cara al any vi-nent: les escoles privades tenen dèficits, l'aug-ment de subvencions a la privada anirà a canvide mòdul i creixement vegetatiu i als treballadorsno els poden oferir res: de moment no es potparlar d'augments salarials, Í menys mal que noens han demanat una aportació del nostre souper a) manteniment dels centres. A banda, caldir que l'estudi dels empresaris no té la mínimaconsistència.

Evidentment la patronal comença el seu joc detots els anys, inassequibles al desconfort, mal-grat que mai els ha eixit bé. Ara, com sempre, estracta de dir que ells volen la pujada de sous delstreballadors de l'ensenyament privat, però que

això no és possible per culpa del govern. I dema-naran, també com sempre, el suport de pares iprofessors a la seua manifestació, etcètera.

Nosaltres el tenim molt clar: caldrà lluitar pelnou conveni, ja que no ens regalaran res. Caldràtindré molt clar que no podem acceptar el tren-cament del caràcter unitari del conveni, separantdiferents nivells, subvencionada i no subvencio-nada, etcètera. I caldrà, també, tindré una pos-tura molt clara cara al govern, exigint una nego-ciació directa amb l'Administració.

En aquest curs ens estem jugant molt: que eldesenvolupament de la LODE supose una con-solidació de la situació actual o que siga un pasendavant important. Ja està dient-lo la jerarquiaeclesiàstica: ara no es tracta de LODE sí o LODEno, sinó de la seua aplicació, i per això han arri-bat a un compromís de negociació amb el go-vern. Per a nosaltres també és eixe el problemad'ara i per això estem embarcats en la creaciód'un fort moviment en defensa de l'escola públi-ca, que arreplegue als treballadors de l'ensenya-ment privat i públic, asociacions de pares, orga-nitzacions polítiques, sindicals i socials que es-tan treballant per fer realitat un ensenyament alservei del poble. Un moviment capaç d'exigir algovern que els centres privats finançats amb

fons públics siguen homologabíes als centrespúblics, garantint la llibertat de càtedra i els dretsdels alumnes, l'eliminació dels beneficis privats,que l'admissió dels alumnes siga amb els matei-xos criteris que els dels centres públics, que sigareal una gestió i participació democràtica de pa-res, professors i alumnes, una equiparació de lescondicions de treball i salarials dels treballadorsdeis centres privats Í públics, una estabilitat altreball als centres privats de forma que no pugahaver un acomiadament lliure per la empresa Íque solament, igual que als centres públics, espuga spncionar després d'un expedient.

Tot això és justament el que la patronal i elsseus aïrats no volen. Doncs béf quina altra cosasinó demagògia és demanar el recolcament deAPAs i professors?

El nostre plantejament és doble: en front de lapatronal i d'exigència al govern, ja que no somnosaltres els que hem de desenvolupar la LODE il'Administració està prioritzant el consens ambla dreta sobre una política que es recolze en lesforces que estem lluitant per fer realitat l'escolapública i que és, en definitiva, l'única políticaprogressista possible.

ACCIÓ SINDICAL

RETRIBUCIONS 85Base

84Tríenio Tota! Base

85Trienio Total iamb ni

«ells) Total Iamb 6 5%I

MENSUAL

EGBP.FPAgCat

66.42666.42678.42281.340

2.7442.7443.4303.430

103.963115.215124.347136.812

80.82780.82795.23395.233

2.9232.9233.6533.653

109.086

131.245142.395

109.240121.023130.477144.270

Total 84 Total 85 Iamb nivells! Total 85 Iamb 6 5%l

ANUAL

EGBP.FP.Aq* ^ÏJ *

Cat

1.380.4081.515.4321.649.0081 .804.424

1 .470.686

1.765.4061.899.206

1.470.1341.613.9351.756.1831.921.711

1. La Ley de Medidas para la Reforma de laFunción Pública, recentment aprovada, intro-dueix un conjunt de modificacions en l'estructu-ra de les retribucions respecte a enguany- Per alsfuncionaris docents, els conceptes serien:

aíBàsiques: sou base Í trienis. Desapareix elgrau.

bJComplementàries: complement de destí icomplement específic per a determinats llocs detreball, en principi els càrrecs unipersonals. Noes donaria als docents complement de producti-vitat i desapareix el complement refundit de de-dicació Í incentiu de cos.

Malgrat que desapareix el concepte de graude les bàsiques, de fet aquestes es potencienrespecte a les complementàries. Tanmateix, perals nous jubilats, ja no hi ha una relació directaretribucions bàsiques-pensions, sinó que aques-tes estaran en (unció dels anys de treball, eixintguanyant els que han treballat més de 36 anys iperdent la resta.

A més a més, al desaparèixer el concepte dededicació Irefundit), no pot haver una diferènciade retribucions entre jornada normal i exclusiva-No sabem com eixirà l'Administració del proble-ma. Està clar que l'única solució racional és uni-ficar les jornades ï contemplar jornades reduïdesper a determinats casos, com ja l'UCSTE va de-fensar l'any passat.

2. L'increment global per a tots els sectorsserà del 6,5 % en el 85. El sou base pujarà enmajor proporció que els complements, però,malgrat això, si es mantenen els nivells actualsdels professors, la pujada global no arribaria al6,5 %. Per a compensar això, s'ens ' ia informatque possiblement els nivells mínims el properany siguen el 15 a l'EGB, 19 agregats, etcètera, Í23 catedràtics. Per a mestres de taller hi haviauna postura inicial negativa a l'augment del ni-vell. A banda del possible increment que es donas pel canvi de nivell, es complementaria fins auna pujada global del 6,5 % amb un comple-ment personal transitori.

3. Al quadre es fixen els sous del 84 i 85. Lesdos últimes columnes corresponen als nous souscalculats a partir dels possibles nous nivells i apli-cant directament un increment anual del 6,5 %.La diferència, que at cas de agregats... eix nega-tiva, es completaria amb el complement transito-ri.

4. Per últim, volem insistir en la Qüestió delcanvi del sistema de pensions, que és claramentinacceptable. En aquest moment l'UCSTE estàmantenint converses amb la resta de sindicatsper a arribar a postures unitàries i fer front a

aquesta mesura de l'Administració. També esvol fer arribar als grups parlamentaris els nostresplantejaments cara a la discussió a les Corts delspressupostos.

El Consell Nacional del STE-PV del 27 d'ocïu-

bre va definir la nostra plataforma reivindicadorarespecte a l'homologació, increment i revissíósalarial, pagues extres, plantilles, etcètera, queestà inclosa dins de ia resolució publicada al da-rerALLIOÜ.

PER L'ESCOLAPÚBLICACONTRA LA

DEMAGÒGIAL'ofensiva de la dreta més reaccionària de l'ensenyament en defensa dels seus privilegis i en

contra de la gestió democràtica dels centres ha forçat, arreu de l'Estat, la constitució de taules unità-ries en defensa de l'escola pública i pel desenvolupament progressista de la LODE als centres concer-tats. El STE PV, per manament del seu Consell Nacional, ha estat el seu dinamitzador al País Valen-cià.

Com a primer pas per a la constitució d'unataula en defensa de l'escola pública, s'ha signatun manifest.

A partir de les proposes del STE PV, CC 00 iFETE. a la que de moment s'han adherit la CNT,Federació de l'ensenyament de CC 00, UGT,Sindicat Lliure de la Marina Mercant, FederacióProvincial d'APAs, Col.legí de Llicenciats, ARP-PV, ARP Mestre Ripoll, Moviment Cooperatiud'Escola Popular, CEP Escola de Magisteri, Es-cola d'Estiu, PCPV, JJ CC, EUPV i UPV, La no-ta més dominant de les reunions realitzades finsara en defensa de l'escola pública i contra la de-magògia de la dreta és la seua voluntat de donar-ies contiüitat. El text de l'acord signat és el se-güent.

Les organitzacions sotasígnants manifestemdavant de l'opinió pública:

1. L'exigència al govern de què el desenvo-lupament de la LODE vaja en la línia de fer reali-tat un ensenyament de qualitat, gratuït, com-pensatori de les deficiències inicials dels alum-nes, científic i adaptat a la realitat, el qual edu-que en els valors democràtics de tolerància i lli-bertat, i crític davant de les injustícies i de tot ti-pus d'opressió.

2. La seua exigència, per tani, d'una escotalaica i de que, tant als Centres Públics com aisCentres Privats finançats amb fons públics, sigareal la gestió i participació democràtica de totsels sectors que composen la comunitat escolar,

tot garantint la llibertat de càtedra del professo-rat Í el dret dels alumnes de rebre una formacióintegral; tot garantint que l'admissió d'aquestosen els Centres siga feta amb uns criteris unifi-cats, garantint a més un control dels fonspúblics que van destinats a finançar aquest ser -vei públic, de manera que hom no puga fer det'educació un negoci, i garantint finalment l'ho-mologació en les condicions de treball, estabili-tat i retribucions, dels treballadors de l'ensenya-ment privat i públic.

3. La seua rotunda denúncia de la campanyaque estan desenvolupant els sectors més reac-cionaris de la societat, Túnica finalitat de la qualés el manteniment d'uns privilegis econòmics id'un control ideològic.

4. La seua denúncia de l'objectiu, claramentmanifestat pels impulsors d'aquesta campanya,de marginar els sectors que composen la Comu-nitat escolar de tota participació en la gestió delsCentres, tot negant-se a l'existència dels Con-sells escolars amb participació de professors, pa-res i alumnes, i la seua voluntat de mantenirl'acomiadament ideològic com un xantatge per-manent als treballadors de l'ensenyament privat.

El PSOE no -va signar perquè no estavad'acord amb les tres primeres paraules del pri-mer punt del comunicat. Coses de les alternati-ves de poder consumades.

Al Consell Escolar Valencià, convocat extraor-dinàriament, es va aprovar un comunicatsemblant at que reproduïm.

Tot el que• •

/Autonomia

GENERALITATLftLENCIANA

AL VOLTANT DE

TALLER DE MÚSICAA L'ESCOLA

Vall d'Uixó (C. P, Cervantes, C. P, Rosario Pé-rez, C. P, Míngarro), Barxeta, Silla, Bocairent,Benicarló, Benicàssim, Benissa, Xàbia, Bétera,Onda, La Vila Joiosa, Guardamar del Segura,Ondara (que coordina Ràfol, Benimeíí, Sanet,Beniarbeig, Setla, Miraflori Mara-rosa) Pego, EfGenovés i Benifaió.

Las Conselleria d'Educació ha encetat durantel curs 84-85 una campanya de recopilació delpatrimoni sonor tradicional valencià, adreçadaals aíumnes de segona etapa d'EGB. Al Pais Va-lencià, els esforços de recopilació han estat tard-dans i escassos i cal afavorir aue la gent majorpuga comunicar toí allò que puga recordar, aixícom exhumar possibíes col·leccions privadesque es troben oblidades en algun prestatge oeditades en qualsevol publicació local fora de cir*culació. L'omnipresència dels moderns mitjansde comunicació, que s'imposen des de la pressióde les cultures predominants i les multinacionalsdel ram, unes formes musicals que desplacen ïdesprestigien els sons autòctons de tot arreu,justifica sobradament qualsevol tasca adreçadaa aquest f i.

Dintre de ies activitats de la campanya, els xi-quets s'organïzaran en equips de recerca per afer gravacions en cassettes de cançons i melo-dies tradicionals i fitxaran les peces recollides se-gons un model de fitxa que l'animador propor-cionarà. Amb eís resultats més interessants de larecerca, la Conselleria farà publicacions en paperi en disc.

4

Com a recoicament de la campanya s'està rea-litzant un programa de ràdio —dins de «De dalt abaix» tots els dimarts, de 12 a 1, enRadiocadena — amb comentaris, música i la in-tervenció dels equips de recerca des dels poblescomentant els seus treballs.

LP primera fase d'aquests tallers de música— octubre, novembre i desembre— que coordi-na Vicent Torrent, membre d'AÍ Tall, abarca: Pi-

cassent (C. P. Verge de Vallivana, C.P. Príncepd'Espanya, C. P. Sant Ignaci), Alcàsser (C.P.Jaume I), Quart de tes Valls, Albaida (que coor-dina Otos, Carriola, Atzeneta, Beniatjar, Palo-mar, Bèlgida, Bufalí, Benisodal, Montesa, La

Els mestres interessats a implantar la campan-ya al seu centre poden adreçarse a la Conselleriad'Educació —Tallers de Música Popular. Direc-ció General d'EGB. Micalet, 5. 46001.València— enviant les dades i telèfon.

NICARAGUA PER LA PAUDesprés de molts anys, segles d'opressió,

«desde que llego el díos metólico» íes a dir,els espanyols colonitzadors), un poble, el ni-caragüenc, ha lluitat per alliberar-se dels ti-rans, el darrer: Tacho Somoza.

En 1979, IB victòria popular obri caminsd'esperança pera Nicaragua; amb la reformaagrària, l'assitència sanitària, l'organitzaciópopular, l'alfabetització, l'extensió del siste-ma educatiu, els Cercles d'Educació Popu-lar..,, els que mar havien tingut la paraulaí'escomencaven a tindré; Però, com diu elSilvio Rodríguez:

ff Ahora el àguila tienesu dolencia mavor,Nicaragua le duelepues le duele el amory ledueie que eí ninovava sano a la escuelaporque de esa manera,con justícia y carífio,no se afilia a su escuela.»I ei àguila, com va fer l'hivern passat a

Granada, ara aterrorítza, mata, empaita,amenaça amb trencar la pau d'un poble que,com tots els del món, té dret a viure dem-peus i a ésser l'mo del seu destí.

L'esperança de Nicaragua és també lanostra esperança.

El STE-PV vos convida a participar, juntamb tots les mobilitzacions unitàries que esconvoquen, en la campanya internacional:«Un vot per la pau en Centroamèrica». Lessignatures podeu enviar-les a la seu del sindi-cat.

Yo ...

D. N, I

Ciudad

País .

Voto por la paz en centroamèrica

Firma

ORQUESTRA MUNICIPALDjous, 29 de novembre, a les 1930 horesDissabte, 1 de desembre, a les 11.30 hores

CONCERT HOMENATGEA JO AQUÍ N RODRIGO

Patrocinar per TExcma. Diputació Provincial

de València

Divendres, 30 de novembre, concertextraordinari a Alacant patrocinat per bConselleria de Cultura de la Generalitat

valenciana

Director Manuel GaldufSolista: Narciso Yepes

BANDA MUNICIPALDE MÚSICA DE VALÈNCIA

Director

JULI RIBELLES

Programa

I Part

«Coriolà, obertura», Beethoven«Tres danses valencianes», Blanquer

«El sombrero de tres picos, 2a. suite», Falla

II Part«Simfonia núm. 9. Del Nou Món», Dvorak

SALO D'ACTES DE L'ATENEU MERCANTIL

Divendres, 23 de novembre, a les 19.30 hores

Poaem

MATL'RJALB *LES FIGURINES: Imatges a color que representen uns personatges i objectes, el

nom i característiques dels quals constitueixen el vocabulari bàsic de xiquetsfins 8 anys.

LA TELA MURAL: De color obscur sobre el qual destaquen de manera atractiva lesfigurines.

LA GUIA DEL MESTRE: És un llibre que conté els plantejaments didàctics per a l 'en-senyament del valencià a castellanoparlants. Hi ha, a més, una preparació ex-haustiva de 18 temes o centres d'interès amb un desenvolupament completdels recursos didàctics corresponents: contes, cançons, refranys, dites, pre-guntes, etc.

LES FITXES INDIVIDUALITZADES DE L'ALUMNE: És un quadern format per 288fitxes en les quals l'alumne posarà en pràctica el que ha après i alhora seràmotiu de nous aprenentatges.

/ yo-

\\-

parlants des de Preescolar f ins a Cicle Mitjà.Molt útil per a fer treballs de llengua oral amb xiquetsparlants dels primers nivells.Interessant per als professors que voescaients d'ensenyament