2n c temes 1 6 repàs

1

PERIÒDIC DE REPÀS DE VALENCIÀ 2n ESO COL·LEGI IMMACULADA 2013-2014

TEMA 1. L’EXPOSICIÓ. L’ORACIÓ SIMPLE

1.1. TIPOLOGIA TEXTUAL

2

1.2. COMUNICACIÓ ORAL

Escena 1 : Al viver

Pau ha comprat un terreny i vol transformar-ho en una finca agrícola. Hui ha anat al

vivera amb Lillo per a comprar els materials.

Pau: Qué necesitem ?

Jaume: Un kilo de fertilitzant i varies bolses de llavors.

Pau : Jo crec que necesitem comprar unes llavors de tomaca , de magrana , de prunes i

de peres .

Jaume : Doncs tu ves a comprar les llavors jo anire a comprar láixada, el fertilitzant i

una bolsa dábonament.

( Tot ja comprat van tornar a la finca per a començar les obres )

Escena 2 : A la finca

Després dárribar a la finca es van donar compte de que era molt de treball per a dos

persones i van contractar a uns treballadors per a que els ajuden.

(Participen Cobos i Santi a aquesta actuació )

Pere : Doncs , que hi a que fer?

Pau : Teniu que llaurar la terra i posar-ne el fertilitzant , després deixar-ho reposar un

día.

Jaume : I després poseu les llavors separant-les en diferents sectors i regant-les cada dia.

Pere i Pau : Entesos!

3

1.3.

ELS DÍGRAFS I LES SÍL·LABES

1. Què són els dígrafs?

Son combinacions de dues lletres que generalmente representen un sol so.

DÍGRAFS NOM EXEMPLE

gu ge u guerra

qu cu u Quico

ig i ge roig

tx te ics cotxe

tg te ge viatges

tj te jota platja

l·l ela geminada novel·la

tl te ela espatla

tll te ela doble rotllo

ll ela doble llaurar

tm te ema setmana

tn te ena ètnia

ny ena i grega canyar

rr erra doble terra

ss essa doble cassola

tz te zeta setze

ix i ics peix

2.Què són les sil·labes?

És una unitat de pronúncia que està formada per una vocal que actua de nucli, a la qual

es poden afegir una o més consonants, o alguna altra vocal, que són els marges

sil·làbics.

4

Separació de síl·labes

2.1 La partició de paraules en síl·labes.

Els dígrafs poden separar-se o formar part de la mateixa síl·laba.

Els que se separen: rr, tl, tn, ss, tll, tg, tm, l·l, tx, ix, tj, tz

Els que no se separen: gu, ny, ll, qu, ig.

Els diftongs són grups vocàlics que formen part de la mateixa síl·laba i per tant no se

han de separar.

Creixents: q/g, u

Decreixents: a,e,o (vocals fortes) seguida de i,u (vocals febles) o per dues vocals febles

3 Sabies que…?

A l’hora de pronunciar el dígrafs tl,tn,cal tindre en compte que la t que precedéis cada

grup indica la duplicació de la consonant posterior

1.4. GRAMÀTICA. FRASES I ORACIONS. L’ORACIÓ SIMPLE

ENUNCIATS

Funcions del llenguate Tipus d’enunciats

(l’emisor emet un

enunciat segons una intenció).

Oració simple Frase

.-Referencial

.-Expressiva

.- Conativa paraules que designen objectes,

.- Fàtica éssers, accions…

.- Poètica

.- Metalingüística

http://educarenfamilia.org/continguts/separacio-silb7labica

5

ORACIÓ SIMPLE: És la que conté només un verb en forma personal.

ORACIONS COMPOSTES: Contenen més d’un verb.

CONSTITUENTS DE L’ORACIÓ

1.Els enunciats.

Són conjunts de paraules que tenen sentit complet, com ara una pregunta, una

afirmació…

Exemple: Júlia té un vestit blau·········>Té sentit complet, és un enunciat

Segons la intenció de parla del emissor, diem que predomina una funció del llenguatge

o una altra. Hi ha sis funcions:

-Referencial: Transmetre una informació.

-Expressiva: Expressar estats d’anims, sentiments,…

-Conativa: Impulsar al receptor a fer una cosa determinada.

-Fàtica: Comprovar que es manté la comunicació.

-Poètica: Tenen com a objectiu crear bellesa

-Metalisgüistica: Parlar sobre el llenguatge mateix.

1.1 Tipus de enunciats

Dos tipus de enunciats: oració i frase

·Oració: 1 o mes verbs en forma personal

·Frase: no té verbs en forma personal

6

Exercisis de gramàtica:

Digues quina funció del llenguatge predomina en cada text.

· Una definición de diccionario.

· Una recepta de cuina.

· Un reculll de poemas.

· Una notícia d`un diari.

Marca quins d`aquests enunciats són frases i quins oracions. Hi ha cap interjecció?

· Quina calor¡ · És increïble¡

· Joan beu molta aigua. · Vine¡

· Afanyeu-vos. · Ah¡

1.5. LÈXIC

Tipus de paraules segon el origen

-Les paraules que formen el lexic d’una llengua no tenen totes el mateix origen.

-En el cas de la Nostra llengua hi fou decisiva l’evolucio del llati oral.

Hi ha dos tipus de estils de paraules:

-Patrimonials (paraules que provenen del llati i que han evoluciona amb el pas

del temps i el contacte amb altres llengües)

-cultismes (paraules que han mantingut mes la forma llatina)

Exemples:

Locus(llati)-lloc(paraula patrimonial)-local(cultisme)

NEOLOGISMES: paraula de nova incorporació a un idioma . Pot haver estat creada per

una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització

dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot

provenir del manlleu d'un altre idioma o per creació amb els mecanismes de la pròpia

llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes.

7

1.6. LLENGUA I SOCIETAT

LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Els éssres humans ens carcaterizem per l’ús de codis verbals o llengües que ens

permeten comunicar-nos i expresar idees.

Pero una llengua no és tan sols un instrument per a comunicar-nos amb els altres, sinó

que també és una manera d’entendre i conéixer el món. Per tant, dóna una visió del món

als seus parlants i constituexen un réflex de la cultura o de la manera de ser d’un

determinat grup social o comunitat.

LES LLENGÜES AL MÓN

La llengua es un instrument per a la comunicacio entre persones un mitjà per a

entendre el món.

Hi ha entre 3.500 a 5.000 llengües al món.

FAMÍLIES DE LLENGÜES

És un conjunt de llengües al que tenen un origen comú .Entre les llengües d´una

mateixa familia hi ha elements semblants.

La nostra família es la indoeuropea té 50 llengües i conté 2.000 milions de

parlants.Quasi totes les seues llengües tenen un origen europeu

1.7. LITERATURA

Qué és la literatura?

És un conjunt de textos amb finalitat artística que es comunica tant oralmente com per

escrit.

Quins són els seus elements?

Emissor: és l’autor.

Missatge: és el text literari.

Receptor: és el lector, si el text és escrit; l’espectador si és un espectable teatral;

l’oïdor si parlem d’un text oral

8

Qué és la intencionalitat artística?

És el que fa que un text siga literari o no.

Quan el llenguatge dels gèneres literaris és connotatiu i quan denotatiu?

Es connotatiu quan provoca sensacions i sentiments, i és denotatiu quan intenta explicar

la realitat de manera objectiva.

Qué es un gènere?

És un conjunt d’obres literàries que comparteixen una sèrie de trets formals i temàtics.

Quins són els quatre gèneres literaris? I les seues característiques?

Narratiu: Textos en què un narrador conta uns fets de ficció protagonitzats per uns

personatges, fets que conformen l’argument del relat i que succeeixen en un lloc i

temps determinats. Solen estar escrits en prosa.

Poètic: Textos en què el poeta expessa les seues emocions escrites en vers. Usa

recursos estilístics.

Teatral: Tenen com a finalitat ser representats en diàlegs. Tenen acotacions i es

classifiquen en drama, tragèdia i comèdia.

Assagístic: Té com a objectiu analitzar uns fets determinats i donar-los una

interpretació personal.

9

Gèneres Literaris

Definició Literatura:

Conjunt de textos amb

finalitat artística.

Definició Gèneres

Literaris: Agrupacions d’obres

literàries amb trets comuns. Elements Propis:

-Un emissor

-Un missatge

-Un receptor

Tipus de Gèneres

Literaris:

NARRATIVA

POESIA

TEATRE

ASSAIG

NARRATIVA:

Novel·la

Epopeia

Conte

Rondalla

POESIA:

Cançó

Sonet

Himne

Oda

TEATRE:

Comèdia

Tragèdia

Drama

Sainet

ASSAIG:

Diàleg

Memòries

Dietari

10


TEMA 2. L’ARGUMENTACIÓ. EL SUBJECTE.

2.1.

ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS: aquells que presenten i desenvolupen

raons o arguments per a donar suport a un tema o mostrar-hi desacord.

ESTRUCTURA:

INTRODUCCIÓ: S´hi fa una exposiciódel tem i láutor ens fa

conéixer la posición que hi té.

DESENVOLUPAMENT:S´hi plantegen els arguments a favor de la

tesi i síntenten refutar els arguments contraris amb contraarguments:

ARGUMENTS:

-Dáutoritat

-De quantitat

-De qualitat

-De causa-consequència

-De benefici

CONTRAARGUMENTS:

-Refutació

-Concessió a ládversari

CONCLUSIÓ: resumeix tot allò que s´ha dit anteriorment

11

PODEN SER:

ORALS: judicis, discussions, debats…

ESCRITS: cartes, editorials, articles dópinió…

ACTIVITATS

1- Respon a les següents preguntes:

- Qué es un text argumentatiu?

- Quines son les parts del textos argumentatius.? Explica-ho:

- Que tipus dárguments i contaarguments hi ha? Explica-ho:

2- Classifica els arguments:

No has aprovat perquè no has estudiat.

La misèria a l´Àfrica ve de lésclavisme.

Deixeu-me anar al parc temàtic; hi va tota la classe!

Amb aquesta benzina la moto correrà molt més.

El xinés és un idioma parlat per milions de persones.

3- Completa els llocs en blanc:

Els textos ________ poden ser ____ o ______.

Els arguments son:

-

-

-

-

-

Contraarguments són de _______ i ___________

12

4. Llig el text i contesta les preguntes:

En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un

torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que

hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.

Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el

comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la

competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra

desitjable que les associacions esportives regulessin les activitats competitives tant en

els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per

exemple.

Francesco Tonucci, quan els nens diuen prou!

a) Fixa’t que, en aquest text, la força de l’argumentació es troba en el breu relat que s’hi

explica. Destria l’anècdota de la valoració.

b) Assenyala la tesi, l’argumentació i la conclusió.


POWER POINT: http://esmolalallengua.blogspot.com.es/

2.3. ORTOGRAFIA

L’APÒSTROF i EL GUIONET

Ací tenim un video amb power point que ens explica com cal usar

l’apòstrof I el guionet.

http://polimedia.upv.es/visor/?id=b7ba5800-3aa7-bf42-a442-8a6f64f44706

http://esmolalallengua.blogspot.com.es/

http://polimedia.upv.es/visor/?id=b7ba5800-3aa7-bf42-a442-8a6f64f44706

13

EXERCICIS

1. __________ hàmster daurat procedix __________ Àsia Menor. a) El / de l' b) L' / de l' c) L' / del 2. Els seus constants __________ de treball li produïren una forta __________. a) compromisos / arítmia b) compromissos / arítmia c) compromisos / arrítmia 3. __________ UNESCO és un organisme dependent __________ ONU. a) La / de la b) La / de l' c) L' / del 4.

5.

6.

7.

8.

Solucions: 1B – 2A – 3B – 4A – 5C – 6C - 7C – 8C

14

2.4. GRAMÀTICA

EL SUBJECTE EN L’ORACIÓ

1) Què és el subjecte?

El sintagma nominal i el sintagma verbal són els constituents bàsics de l’oració.

El subjecte és el sintagma nominal que designa la persona, animal o cosa del que es

parla en l’oració.

2) Estructura del subjecte:

El sintagma nominal que fa la funció de subjecte generalment té com a nucli un

substantiu. Ben sovint, aquest nucli va precedit d’un determinant o pot estar

complementat per un complement del nom, que pot ser un adjectiu o un altre sintagma

nominal precedit de preposició.

3) La concordança:

La concordança és la relació que hi ha entre el subjecte de l’oracio i el verb.

ACTIVITATS:

1. Copia els SN subjectes següents i assenyala’n el nucli, els determinants i els

complements: (pag 47 ex. 36)

2. Els llibres de matemàtiques.

3. Uns quants disquets.

4. Unes fulles seques de taronger.

5. El teu veí xinés del segon.

6. La nova asignatura.

2. Indica cada un dels elements que componen el SN següents: ( pag 58 ex 67)

1. Els millors amics.

2. El meu equip de básquet.

3. L’home de la mar.

4. Tots els matins.

5. Uns jocs d’ordinador.

15


LES LLENGÜES A EUROPA

LLENGÜES A ESPANYA

..- Castellà: tot el territorio.

.-Gallec: parlat a Galicia.

.- Èuscar: País Basc i Navarra.

.- Català: a Catalunya, a la Comunitat Valenciana s’anomena valencià.

.- L’asturià o Bable: Principat d’Astùries.

.- Aragonés: Al nord d’Oscar

.- L’aranés: Vall d’Aran.

16

Exercicis de llengüa i societat:

1-- Contesta vertader (V) o false (F):

__ - Les llengües són valuases si tenen molts parlants.

__- Hi ha entre 3000 i 5000 llengües al món.

__- Lángles, lálemany, el francés i el valencià formen part de la mateixa família de l

llengües.

2—Indica a quin grup pertany cada una de les llengües indoeuropees.

-occità ---- -rus----

-portugués---- -holandés----

-txec---- -francés----

2.7. LITERATURA

Què és un assaig?

Es un estudi sobre un tema qualsevol, al qual un autor sáproxima des de diferents punts

de vista amb la intenció d´ assejar, ens puguen incitar a la reflexió.

Lássaig, a més de definir-se com a tractat dídees, també comprén tots aquells textos on

la voluntat de transmetre idees.

Un assaig pot ser tan breu como un aforisme, o tan extens com un diari personal.

17


TEMA 3. ELS TEXTOS PERSONALS. EL PREDICAT


Cóm es un text personal?

Podriem definir els textos personals com tots aquells que es generen dins de l’ambit

d’us privat o de la vida privada.

-Pel que fa al carácter d’aquest tipus de textos,cal dir que,molt sovint,l’autor hi

explica vivencies que nomes poden ser conegudes pel receptor.

-Quant a l’extensio dels textos personals,podem trobar des de postres

constituides per unes quantes paraules fins a textos que ocupen volums sencers.

P.ex:memóries, llibres de viatges,confessions…

2.1. Diaris personals:

·solen explicar dia a dia les vivències de l´autor, estan ordenats cronològicament

·Donen molta informació de ´l autor

2.2. Memòries:

Espiguen dins de l´àmbit d´ús privat o de vida privada, però a diferència dels diaris

estan escrites amb data.

18

2.3. Els llibres de viatges

Llibres de viatges; tracta d’un diari on, a més de seguir-se una estructura temporal, se’n

segueix una altra d’espacial.

Llibres de viatges famosos són: els viatges de Marco Polo.

2.4. La carta personal

Possiblement el text personal més universal. Sol ser un document breu que posa en

contacte a dues persones allunyades geogràficament. En la actualitat s’usa el correu

electrònic.


(LA FAMÍLIA)

1_Tradueix al Valencià:

-Hijo:

-Madre:

-Padre:

-Yerno:

-Nuera:

-Nieto/a:

-Primos/as:

-Hermano/a:

-Suegro/a:

-Bisabuelo/a:

-Abuelo/a:

-Tia:

-Tio:

-Cuñado/a:

-Sobrino/a:

2_Realitza el teu arbre genealògic:

19

3_Escriu al costat de cada imatge el número corresponent:

1-sonall

2-bolquer

3-biberó

4-bressol

5- peüc

6-xupló

20

SOLUCIONS

bressol biberó xupló sonall bolquer peüc

3.3. ORTOGRAFIA

L’accent gràfic

http://www.slideshare.net/vpastorb/2n-c-grup-1-temes-3-i-4

3.4. GRAMÀTICA

3.5. LÈXIC

L’estàndard és un model lingüístic que aglutina totes les formes d’ús d’una llengua, i que cal usar

en els textos escrits i en els textos orals formals.

Els barbarismes a diferència dels manlleus o préstecs, són paraules que s’agafen d’altres llengües

sense tindre’n necessitat, perquè en la nostra llengua ja existeix una paraula per a designar aquest

concepte. (Són prèstecs innecessaris).


21


Fenòmens sociolingüístics relacionats amb la llengua

3.6.1. La variació lingüística

1. Esquema sobre les variacions lingüístiques.

VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES

Variació històrica

Variació geogràfica

Variació social

Variació funcional

2. Definicions amb exemples .

Variació històrica: Les llengües evolucionen amb el temps. Aquests canvis fan que en cada època

s’utilitze un model de llengua diferent.

Ex. La variació que ha tingut el llatí en la nostra llengua.

Variació geogràfica: Una mateixa llengua no es parla de la mateixa forma en tot el seu àmbit

lingüístic. A les paraules que signifiquen el mateix però que es parlen de manera diferent i que es

parlen en una regió determinada es denominen geosinònims.

Ex. No és el mateix parlar en valencià a Elx que parlar valencià a Valencia.

Variació social: Significa la procedència o estatus socials dels parlants.

Ex. Que no parla igual un llaurador que un científic que té més experiència.

Variació funcional: Un parlant d’una llengua pot canviar el model que usa per a ajustar-se a la

situació en què es troba. Les varietats funcionals s’anomenen registres.

Ex. Un professor no parlarà igual en la seua casa que si ha de fer una conferència.

En definitiva per a superar totes aquestes diferències totes les llengües solen desposar d’una varietat

que esborra les particularitats de cada parlant anomenada estàndard.

22

3. Activitas per a fer:

- Posar un exemple diferent de cada tipus de variació. (pàg.77 act.46).

3.6.2. El contacte entre llengües

·Bilingüisme: Fenomen es dóna quan les dues llengües estan al mateix nivell.

1) Bilingüisme individual és la condició dels parlants que s’expressen

indistintamente en dues llengües, com ara algú que parla valencià i anglès.

2) Bilingüisme col·lectiu és la utilització en una mateixa societat de dues llengües diferents

en igualtat de condicions.

·Diglòssia: Parlem de diglòssia quan una de les llengües en contacte, la llengua

de prestigi o llengua A, s’utilitza en àmbits d’ús formals i l’altra, anomenada

llengua B, només s’usa en contextos informals.

·Conflicte lingüistic: El conflicte lingüistic es dóna quan una de les llengües en

Competeixen entre si, i la de més prestigi i poder (llengua A) tendeix a

imposar-se a l’altra .

3.7. LITERATURA: EL GÈNERE AUTOBIOGRÀFIC

1. Què és la literatura autobiogràfica?

Entre els gèneres literaris més recents cal destacar, juntamente amb l’assaig, l’autobiografia o

narració autobiogràfica. Es tracta de formes expressives que usen la prosa narrativa com a

instrument i que estan escrites en persona i a diferència de la resta del textos personals,

majoritàriament busquen un lector anònim, igual que ho fa una novel·la o una obra de teatre. Molts

representants d’aquest gènere serien:

Josep Pla, J. Fuster, M. Manent, P. Gimferrer, J. Piera, E. Sòria i F. Torrent

23

1.1 El pacte autobiogràfic.

Es un pacte implícit entre autor i lector en virtut del qual el lector pren com a veritat, com a cosa

ocorreguda en la vida real, tot allò que l’autor conta de la seua vida, incloent-hi terceres persones,

amb nom i cognoms.

2. L’autobiografia en la nostra literatura.

Josep Pla, El quadern gris llibres mes bells i emocionants de la nostra literatura contemporànea. En

els anys 70, destaquen el Dietari (1979-1980). Pere Gimferrer, El cingle verd, de Josep Piera, o

Mentre parlem, de Enric Sòria.

Hasigut publicada l’autobiografia d’un del postres escriptors més importants, Ferran Torrent. Es

titula La vida en l’abisme.

Josep Pla.

Va ser un autor molt prolífic. Aigua de mar, Homenots, El que hem menjat, El pagès i el seu món.

Escrita quasi sempre en primera persona, es podria cualificar com un diari gegantesc i variadíssim

inclou totes le possibilitats de l’ escriptura autobiogràfica. El quadern gris, diari de la seua època

com a estudiant a Barcelona. Esdeveniments polítics i Intel·lectuals i l’ ambient en què l’autor es va

formar com a escriptor. El llenguatge subtilitat, de gràcia, de riquesa i molt sovint també de malísia

i d’ironia.

ACTIVITATS DE LITERATURA T.3

1. Explica que es una autobiografia i els trets principals que té.

2. Tots el textos personals pertanyen a la literatura autobiogràfica? Raona-ho

3. Escriu una redacció autobiogràfica (tu has de ser el protagonista) de l’experiència que tu

vulgues. No fa falta que poses dades íntimes sobre tu.

24


TEMA 4. LA INFORMACIÓ EN LA PREMSA. ELS COMPLEMENTS VERBALS (I)


Els textos periodístics informatius: els gèneres objectius

25

Podem definir els mitjans de comunicació com uns instruments que serveixen per comunicar, per

difondre informació i opinió, no només a un individu, sinó a una col·lectivitat, a un públic, utilitzant

les tecnologies existents. A través d’ells, els membres d’una societat s’assabenten del que succeeix

al seu voltant en l’àmbit polític, econòmic, social, cultural, etc. A través d’aquests mitjans de

comunicació s’obté la informació, es processa i, finalment, es comunica, s’expressa.

Actualment vivim en l’anomenada societat de la informació, és a dir, en un món, en una societat

que es caracteritza per l’existència i l’aparició continuada de noves tecnologies que afavoreixen la

comunicació i l’intercanvi d’informació entre un nombre creixent de persones. La popularització

de la xarxa de xarxes, Internet, ha obert nous canals de comunicació a través de mitjans electrònics

(correu electrònic, messenger, facebook…) i l’aparició del periodisme digital. Gràcies a la

tecnologia aplicada al món de la informació i de la comunicació, tenim la possibilitat, entre d’altres

coses, de poder accedir a la formació i al coneixement a través de la formació a distància. La

tecnologia de la comunicació ha entrat en àmbits de la vida quotidiana impensables fins fa uns anys,

com la teleassistència sanitària. D’altra banda, han aparegut nous canals per a la participació

ciutadana en el món de la comunicació tot afavorint l’expressió d’opinions i punts de vista a través

dels blocs.

Així, doncs, quan parlem de mitjans de comunicació de masses ens estem referint als diaris (en

paper o digitals), a la televisió, la ràdio, Internet (pàgines web, blocs).

26

A través dels mitjans de comunicació tenim accés als anomenats textos periodístics (escrits o orals).

Els textos periodístics poden classificar-se en:

Informatius: la seva finalitat és, simplement, donar informació de manera objectiva. El text

periodístic informatiu per excel·lència és la notícia. Un altre text informatiu és el reportatge.

Interpretatius: combinen informació, però també opinió. Per exemple, la crònica i el reportatge

interpretatiu.

D’opinió: expressen el punt de vista del seu autor. Per tant, són subjectius, van signats, perquè la

persona que escriu es fa responsable de l’opinió que expressa. Els més coneguts són la columna

d’opinió o l’article d’opinió, la crítica, l’editorial d’un diari, l’article de fons, la carta al director i,

en molts casos, els blocs.

LA NOTÍCIA

És un text periodístic que ens informa d’un fet o d’un esdeveniment d’actualitat. Només transmet informació,

per la qual cosa, ha de ser objectiva, no admet comentaris per part dels periodistes que la recullen i difonen.

Una notícia ha de tenir tres característiques bàsiques:

1. actualitat

2. novetat

3. unicitat (ha d’interessar a un nombre de persones com més nombrós millor)

A més, cal tenir sempre present que una notícia ha de ser breu, objectiva i clara.

Les sis preguntes

Es diu que una notícia compleix el seu objectiu informatiu si conté el que en anglès es coneix com

les “sis w” ( What, Who, When, Where, Why, How), és a dir, QUÈ, QUI, QUAN, ON, PER QUÈ,

COM. Les informacions més importants que recull una notícia han de donar resposta a aquestes sis

preguntes o, almenys, a les quatre primeres.

27

L’estructura d’una notícia

Avantítol

Títol

Subtítol

Entrada o lead

TITULARS: compleixen una doble finalitat, ja que d’una banda, desperten l’interès del lector (el

conviden a llegir la totalitat de la notícia o a comprar el diari), i de l’altra, permeten al lector accedir

a la informació de manera ràpida.

• avanttítol: és una frase en lletra petita que va a sobre del títol. És optatiu.

• títol: ha de ser una síntesi d’allò més rellevant del contingut de la notícia. S’escriu amb lletres més

grans i de manera destacada. És indispensable.

• entrada o “lead”: va darrere del títol i ha d’avançar alguna de les informacions que aporten les sis

preguntes. Normalment apareix escrita en negreta.

Els titulars d’una notícia (avanttítol, títol i subtítol) han de recollir-ne la informació essencial i han

de procurar atraure l’atenció del públic.

EL REPORTATGE

El reportatge periodístic és un article en el qual es plasma el resultat de les investigacions fetes per

un periodista sobre un tema de certa actualitat. Per tant, la seva finalitat bàsica és informativa. El

reportatge no cal que toqui temes d’estricta actualitat. Normalment parteix d’uns esdeveniments que

han estat notícia, però també tracta qüestions que, sense ser notícia, són d’interès per a un gran

percentatge de persones.

Un reportatge pretén fer veure les circumstàncies i l’ambient que envolten un fet. El periodista

intenta reunir dades. conèixer les causes, els antecedents, analitzar les conseqüències, recollir punts

de vista diversos i interpretacions diferents dels fets. Per això, es diferencia de la notícia perquè:

28

• té una major extensió

• hi ha una major llibertat expressiva per part de l’autor (pot interpretar els fets, no ha de ser

estrictament objectiu)

• tot i que ha de predominar l’objectivitat, l’autor pot donar la seva opinió en determinats moments.

Per això es diu que el reportatge és un text periodístic interpretatiu, perquè combina informació i

opinió.

L’estructura típica del reportatge és la següent:

TÍTOL

Lead o entrada

Cos

El reportatge també pot contenir imatges per explicar millor els fets que tracta.

Exercicis:

1. Explica les semblances y diferències entre els diaris i memòries.

Semblança:

Les dues conten vivències o experències d’un autor

Diferència:

Els diaris estàn ordenats cronológicamente i les memòries estàn escrites a partir d’una única data.

2.Marca amb V (vertader) o F (fals) els enunciats següents.

Els textos personals expliquen la vida del receptor:

La carta personal no té una estructura fixa:

Els llibres de viatges estaven escrits por polítics:

Els textos personals són tots aquells que es generen dins de l’àmbit d’ús privat:

Els gèneres personals són: diaris, memòries, cartes personals i llibres de viatges:

29


ELS JOCS:

Hi ha molts tipus de jocs, cóm físics, mentals, etc.

Físics -] Per exemple: tenis, voleibol, bàsquet, sambori.

Mentals-] Per exemple: conillets a amagar, tres en ratlla, tocadeta, parxís.

4.3. ORTOGRAFIA

Aixó és un joc anomenat Punta Llapis, consisteix en omplir la graella amb paraules que començen

per les lletres que hi ha escrites, seguint les pautes de l’ús de la dièresi .

LLETRA AMB

DIÈRESI

AMB

ACCENT

DIACRÍTIC

AMB U

SONORA

SENSE

DIÈRESI

INFINITIU,

GERUNDI,

FUTUR I

CONDICIONAL

I, U

PRONUNCIADES

DE FORMA

SEPARADA

A

L

R

Q

G

P

FUNCIONS DE LA DIÈRESI

És el símbol gràfic que col·loquem sobre les vocals i, u.

-Indica que la U dels grups güe, güi, que, qui es pronuncia

-Indica que les vocals I, U s’han de pronunciar de forma separada, per tant no hi ha diftong anterior

-Indica que la vocal I entre vocals es pronuncia com a vocal sil·làbica

30

4.4. GRAMÀTICA


4.5. LÈXIC: VULGARISMES

Son paraules o expresions incorrectes que no pertanyen a l’ estàndar, sinó que són pròpies deel llenguatge col∙loquial, vulgar o familiar. ACTIVITAT: 1.Escriu la forma correcta d’ aquestes vulgarismos: -colaor: -mocaor: -rellonge: -cromprar: -mosatros: -tapaora: 4.6. LLENGUA I SOCIETAT: LA LLENGUA A TRAVÉS DEL TEMPS

EL SEGLE XII: EL NAIXEMENT -Forum Iudicum -Homilies d’ Organyà ELS SEGLES XIII I XVI: L’EXPANSIÓ -Ramon Llull -Cròniques històriques. SEGLE XV: EL SEGLE D´OR. -Joanot Martorell. -Ausiàs Marc -Isabel de Villena SEGLE XVI-XVII-XVIII: -castellanització. -Dialectalització -Decret de la nova planta. SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA: -Normalització. SEGLE XX: L´ACTUALITAT


31

4.7. LITERATURA

El teatre és el lloc on es fan representacions. Als gèneres literaris hi ha subgèneres. Els principals

són la tragèdia, el drama i la comèdia. El teatre ‘’abraça’’ un text i una representació. El text està

organitzat en diàlegs i acotacions. Antigament se seguia la regla de les tres unitats (una acció, un

temps, un lloc) i l’estructura era de plantejament, nus i desenllaç. A la representació hi intervenen

actors, director, maquilladors, figurinistes, il·luminadors… Es busca reproduir ambients i situacions

amb l’objectiu que l’espectador s’identifique amb el que veu (catarsi).

32


TEMA 5. L’OPINIÓ EN LA PREMSA. ELS COMPLEMENTS VERBALS (II)

5.1. Tipologia textual: la premsa (II)

2. Els gèneres subjectius

2.1 Lárticle dópinió

És un text argumentatiu on es reflecteixen les análisis i els comentaris i opinions dálgun

col·laborador del diari sobre un tema concret.

2.2 La columna

És un tipus dárticle dópinió, en aquest cas elaborat per un col·laborador habitual del diari, a qui

solen reservar un espai un dia a la setmana.

La premsa com a creadora d’opinio:

La premsa és un mitjà amb molt de poder i que té un paper social molt important. És

praticament impossible trobar una societat moderna sense premsa. A vegades hasta els governs

es comuniquen amb els ciutadans. Molts estudiosos dels fenòmens de comunicación anomenen

a la opremsa el quart poder: deprés dels tres clàssics en què una societat s’articula (legislatiu,

executiu i judicial).

Així doncs, veiem que la premsa pot donar informacions objectives i també una visió subjectiva

i dáquesta manera traten de trasmetre asquesta ideologia. Per a aconseguir-ho fan servir uns

quants géneres de caràcter subjectiu com l’article dópinió, la columna, l’editorial, etc.

33

Un editorial és un text periodístic sense signatura, elaborat pel director o pel Condell de redacción

del diari. Per tant, expressa l’opinió de la publicació i n’és un dels textos més importants.

Sol tractar sobre els temes d’actualitat (polítics, econòmics o socials) que puguen preocupar més els

lectors. S’escriu en 1º persona del plural o de forma impersonal.

La crítica és un article d’opinió que pren com a objecte un disc, un llibre, una pel·lícula, un concert,

un programa de televisió, etc., i en comenta el contingut. La sol escriure un periodista especialitzat

en el camp de que es tracte, i a banda d’oferir dades generals i objectives sobre l’obra. L’autor

inclou la seua valoración personal.

Les cartes al director són textos argumentatius, normalmente més breus que els anteriors, que

defensen una tesi amb uns arguments, o també textos en què els lectors s’aprofiten de la difusió del

mitjà per a exposar una queixa, una crítica o un agraïment. La peculiaritat que té aquest gènere

periodístic és que l’autor és un lector diari, no un escriptor o un periodista professional

34

5.2. ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA I LA ESSE SONORA

5.6. LÈXIC

LLENGUA I SOCIETAT

Dialectismes

5.5. LÈXIC

Dins de la mateixa comunitat lingüística els habitants de cada lloc tenen maneres diferents

d’expressar-se.

DEFINICIÓ DE DIALECTISME:Cada una de les expressions o paraules pròpies de cada lloc.

Al principi i al final de mot. P.ex:

sac,som,soc… Entre consonant i vocal,vocal

Entre vocals

En les terminacions:-gressió, -gressor, -missió,-missor, -pressió,

pressor

Davant de vocals –e, -i

Davant de vocals –e,-o,-u

Al final de mot

Després dels prefixos: a-, anti-, auto-, bi, pre-, semi-.

Escriurem s

Escriurem ss

Escriurem c

Escriurem ç

35

EXERCICI

1.Aparella els dialectismes:

a) bes

b)agranar

c)meló d’Alguer

d)milotxa

e)xiquet

f)vesprada

g)melic

h)espill

i)corder

j) dacsa

k) carassa

l) roí

Escombrar

Tarda

Estel

Nen

Petó

Síndria

Ganyota

Dolent

Mirall

Blat de moro

Llombrígol

xai

5.6. LLENGUA I SOCIETAT: Les Varietats Geogràfiques.

Les varietats de la llengua que es donen en zones geogràfiques determinades s´anomenen dialectes.

En el cas de la nostra llengua, el valencià, es parla a Catalunya, a la Comunitat Valenciana, a les illes Balears, a Andorra, al Rosselló i a l´Alguer.

Hi dos varietats dialectals: el bloc Oriental i el bloc Occidental.

La divisió en dos blocs es basa en diferències fonètiques, lèxiques i gramaticals.

Diferencies Fonètiques:

El tret distintiu és la manera de pronunciar les vocals àtones

5.7. LITERATURA

Característiques de la comèdia:

És una imitació de tot allò inferior als homes, de tot allò que provoca el riure, sense fer mal

o causar dany.

Té un desenllaç feliç.

Els protagonistes aconsegueixen els seus propòsits inicials, malgrat les dificultats.

Hi ha antagonistes que són ridiculitzats pels protagonistes.

Amb aquestes característiques, intenta fer um diàleg de comèdia.

36

.

EL TEATRE POPULAR

EL MISTERI D’ELX

EL BETLEM DE TIRISITI

ELS MIRACLES DE SANT VICENT

ELS SAINETS

37


TEMA 6. LA PUBLICITAT. TIPUS D’ORACIONS (I)


1. Coses que es poden trobar dins o fora d’un cotxe.

DINS FORA

o Quadre de comandaments

o Pedal d’embragatge

o Tub d’escapament

o Placa del canvi de marxes

o Retrovisor

o Seient

o Volant

o Guantera

o Intermitent

o Parabrisa

o Far

o Capot

38

2. Relaciona cada dispositiu de seguretat del cotxe amb la seua definició.

Coixí de seguretat Corretja que subjecta el passatger al seient per

reduir el el risc de ferides en

cas d’accident.

Cinturó de seguretat Peça del seient que serveix per aparar el cap

en cas je d’accident

Reposa caps Coixí que et dona seguretat en cas d’accident.

3. Relaciona cada tipus de cotxe.

1 MONOVOLUM - 2 TOT TERRENY - 3 SEDAN -- 4 UTILITARI - 5 ESPORTIU

39


Dialectismes

Lèxic

Dins de la mateixa comunitat lingüística els habitants de cada lloc tenen maneres

diferents d’expressar-se.

DEFINICIÓ DE DIALECTISME: Cada una de les expressions o paraules pròpies de

cada lloc.

EXERCICI

1.Aparella els dialectismes:

a) bes

b)agranar

c)meló d’Alguer

d)milotxa

e)xiquet

f)vesprada

g)melic

h)espill

i)corder

j) dacsa

k) carassa

l) roí

Escombrar

Tarda

Estel

Nen

Petó

Síndria

Ganyota

Dolent

Mirall

Blat de moro

Llombrígol

xai

Llengua i societat

Les Varietats Geogràfiques.

Les varietats de la llengua que es donenen zones geogràfiques determinades

s´anomenen dialectes.

En el cas de la nostra llengua,el Valencià,es parla a Catalunya,a la Comunitat

Valenciana,a les illes Balears,a Andorra,aal Rosselló i a l´Alguer.

40

Hi dos varietats dialectals: el bloc Oriental i el bloc Occidental.

La divisió en dos blocs es basa en diferències fonètiques,lèxiques i gramaticals.

Diferencies Fonètiques:

El tret distintiu és la manera de pronunciar les vocals átones

2n c temes 1 6 repàs

Documents