T6 TREBALL DE LECTURA. TRIMESTRE 1r

2CV

AFRA ESTANYOL MOLA 1B

ÍNDEX

Qüestions prèvies........................................................................pàg. 3

Vocabulari ............................................................................................pàg. 3

............................................................................................pàg.4Activitats globals...................................................................................pàg. 13

2. Treball.2.1. Qüestions prèvies.

Per saber-ne una mica més de l’autora de la novel·la, respon aquestes preguntes (que pots solucionar fàcilment consultant internet). On i a quin any va néixer la Gemma Lienas?

Va néixer a l’any 1951 Quin títol té la seva primera novel·la? De quin any és?

Va ser cul de sac a l’any 1986. La Gemma ha creat un famós personatge literari. Quin? Escriu el

títol d'almenys 3 novel·les d'aquesta sèrie.Ha creat la Carlota en que és la protagonista d’aquets llibres:-Cul de sac-Així és la vida Carlota-El diari lila de la Carlota

Quin premi va guanyar 2CV? A quin any?Va guanyar el Premi Ramon Muntaner de Girona de novel·la juvenil, a l’any 1867.

La Gemma és una destacada activista en favor dels drets de gent desfavorida. Quins llibres ha escrit sobre la qüestió?A escrit Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia

A continuació trobaràs una sèrie de paraules que surten a la lectura, separades segons el capítol on apareixen. Has de relacionar cada paraula amb el seu significat, que trobaràs a continuació. (Aquí t’oferim un parell de webs on pots trobar diccionaris de la llengua catalana molt complets: http://dcvb.iecat.net/ o bé http://dlc.iec.cat/, especialment aquest últim.

1. (9) (9) (10) (10)(11) (11) (11) (12)(14) (14) (19) (19)(19) (20) (24) (24)(25) (26)

Part d’una població que està o havia estat extramurs: raval Carreró o camí sense sortida: cul-de-sac Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre,

a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic: merlet

Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument: estella

Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades, en els safaretjos, etc., que deixen les aigües d’un riu o d’un llac: llot

Olor forta que fan certs animals, la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se: ferum

Olor, generalment desagradable: sentor Cabell que forma espirals o anelles rull: Ennuvolat, fred i que amenaça pluja, tempesta: rúfol Que no es pot entendre o costa entendre: inintel·ligible

Que sobra, que resta solt, que no fa joc o va sense acompanyament: escadusser

Ajupit, abatut: arraulit D'una manera deixada, sense mirar-s'hi gaire en la feina: barroerament Fer un soroll sec com si esclatés o s'esberlés bruscament: espetegar Emprar o utilitzar les forces, l'energia o els diners en una cosa: esmerçar Ficar algú a la presó: engarjolar Fer passes vacil·lants com les d’una criatura que tot just comença a

caminar, un convalescent, un embriac, etc.: fer tentines Omplir o infectar de pudor: empudegar

2. (28) (29) (29) (29)(32) (35) (35) (35)(38) (41) (42) (42)(42) (43) (43) (44)(45) (46) Desgastat, fet malbé: ecrostonat Destruït, desmuntat peça per peça: desballestat Que n'ha perdut un tros, un cantell, etc., per trencament: escarbotat Es diu de la bóta, bagul, cadira… que ha perdut la base: Desfonat Que té molt de greix o brutícia: llardós D'una manera ansiosa o amb gran delit: Àvidament Caminar coixejant: ranquejar Estar agitat per la cobejança o el desig d’una cosa: glatir Estar animat d’un moviment oscil·latori vibratori: brandar Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per

a fer recipients i alguns petits mobles: vímet Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels

ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc.: ble Planta herbàcia que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles

de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc.: Boga

Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat: embalum Brètol, mala persona: bergant Mancat de les coses més necessàries a la vida; pidolaire, persona

extremadament pobra: indigent Cosa d’escàs valor, inservible: rampoina Moble, estri, etc., atrotinat, inútil: andròmina Extrems o marges d’una entitat geogràfica, com ara una ciutat, una

comarca…: perifèria

3. (50) (51) (52) (53)(53) (53) (53) (54) (55) (55) (56) (57)(57) (58) (59) (61)(61) (62) (63) (63)

Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració: pene-lló

Manyoc, petita porció, de llana, de seda, de cotó, de cabell…: floc Vapor o gas exhalat: baf Pudor: catipén

4

Mur, elevació de terra, fileres de sacs de sorra, etc., per a protecció dels soldats: parapet

Pla més llarg que ample situat a la vora d’una via de trànsit i a una alçària convenient, que facilita als viatgers d’entrar i sortir d’un vehicle, d’un vagó de tren, i la càrrega i descàrrega de mercaderies: andana

Disposició a dubtar: escepticisme Ironia mordaç, manera de parlar o actuar que conté una diversió maliciosa:

sarcasme Abundància de paraules, expressions, persones, coses…:afluència Conjunt de dues peces d’or o d’un altre material, una de les quals té un

ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etc., de l’altra i serveix per a subjectar dues vores de vestit o com a ornament:fermall

Colla de gossos que cacen plegats: canilla De manera que contrau involuntàriament i persistentment un múscul o un

grup de músculs: espasmòdicament Fixament, amb la vista fixa: embadocat Amb les cames separades: eixarrancat Indòmit, no domesticat; esquerp, intractable: feréstec Que està totalment abstret o hipnotitzat en la contemplació d’alguna cosa:

fit a fit Acostumat a una cosa: avesat Que presenta colors varis i vius: virolat Gris fosc tirant a negre: bru Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa: maldar

4. (67) (70) (72) (72)(72) (73) (73) (73)(75) (75) (76) (76)(79) (79) (80) (80)(80)

Fer que la roba abrigui bé algú, especialment en el llit: acotxar Morir: dinyar-la Impacientar-se vivament: frisar Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules: engalipar Abandonar algú en un perill o dificultat:deixar a l'estacada Satisfer plenament la gana o desig d’algú: sadollar Grandiloqüent, emfàtic: ampul·lós Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són

propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc.: balb

Que no s’ajusta exactament a allò que el conté, l’envolta, l’abraça, etc.: balder

Punxant, agut, penetrant, colpidor: punyent Que s’esquerda en forma d’una xarxa o un reticle de clivelles que fan

dibuixos característics, s’aplica a una superfície pintada: clivellat Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure: fatxenda Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera: comare Situació anguniosa de la qual se surt treballosament; enganxada, baralla

que no passa a majors: trifulga Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una

casa, formada per una fusta o una pedra travessera que ve a un nivell més alt que el sòl exterior: llindar

Tirallonga o enumeració monòtones: lletania Estat de qui ha de pidolar o demanar l'imprescindible per viure: mendicitat

5

5. (85) (86) (86) (87)(87) (90) (90) (92)(95) (96) (96) (97)(101) (102) (103) (104)

Mur o empara de pedra, fusta, ferro, etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont, terrat, finestra, balcó, etc.: ampit

Concavitat practicada en un mur per posar-hi una estàtua, un gerro, etc.; també concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres: nínxol

Monument funerari destinat a l’enterrament dels membres d’una família: panteó

Forat, buit, produït en alguna cosa a causa de desprendre’s un tros d’ella: esvoranc

Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt: monyó

Part alta del cap: clepsa Ram petit de flors, d’herbes oloroses: pom Persona que fa ús d’una casa, d’un pis, etc., pagant-ne lloguer: inquilí Període entre la cessació d’una malaltia i la completa restauració de la

salut: convalescència Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent

d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge: brogit Que ha sortit d’un estat d’ensopiment, indolència, peresa…: eixorivit Fosc, estret i sense ventilació: encofurnat Embogit, emportat per la ira, la ràbia…: forassenyat Sacsejar, moure amb virulència: sotraguejar Anar amb excuses, pretextos i dilacions: romancejar Frenar la vitalitat, apaivagar una cosa o algú: corsecar

6. (107) (108) (109) (109)(110) (111) (112) (113)(114) (114) (114) (114)(115) (115) (117)

Persona fanfarrona que es glorieja de valenta: perdonavides Trosset de la punta o de l’extrem d’una cosa; cap d’un dit: capciró Obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, generalment vidrada, per

on entra la llum: claraboia Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de

la façana posterior i que conté un altar: absis Nau transversal d’una església que forma una creu amb la nau principal:

transsepte Que té el talent de la paraula, que parla amb facilitat i eficàcia per a

delectar, commoure, i especialment persuadir els oients: eloqüent Propi d’un enemic, que mostra la disposició d’un enemic: hostil Pansit, dessecat, desanimat, ensopit: marcit Que ha passat per un sedàs molt atapeït: tamisat Dividit en petits arcs circulars usats en arquitectura i en decoració,

característics dels estils àrab, romànic i gòtic: lobulat

6

Adornat amb escenes d’animals, d’homes, amb figures de flors, de plantes: historiat

Que es comporta o parla com si no troba gust en res, ni posa interès en res: displicentment

Sonar un objecte de metall o de vidre com si rebés un xoc: dringar Excitar l’ànim d’algú a la lluita, a l’acció, etc.: enardir Fer-se el desentès: fer l'orni

7. (128) (130) (131) (132)(133) (133) (134) (134)(135) (135) (135) (140)(141)

Crit prolongat i planyívol d’un llop, un xacal, o un gos; també d'una persona quan sent dolor: udol

Udol: ganyol Fer soroll el colom, la tórtora…: parrupeig Roba o altra cosa envoltada amb un mocador o un tros de drap qualsevol

per a poder ésser portada d’una banda a l’altra: farcell Tros d’un jardí ornamentat amb flors, amb els seus caminals, etc.; espai

d’un jardí plantat de flors: parterre Allò que resta d’una cosa destruïda: desferra Tros de terra no conreada i àrida, sense gaire vegetació: ermot Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera

que camina amb els genolls separats i topa dels garrons: garrell Es diu de la roba en què els fils pengen, de manera que està ben atrotinada:

esfilagarsat Brut de greix o oli: enllepissat Embrutat amb llard o qualsevol altra substància greixosa: enllardat Acció d'un fluid en moviment quan retrocedeix en topar amb un obstacle i

formar un gorg, un remolí: regolfar Tenir contraccions violentes, involuntàries i patològiques als músculs

esquelètics, que determinen moviments irregulars: convulsar

2.2. Guió detallat. 1.

Explica quina és la situació familiar dels dos nens.La seva situació és que de petits els seus pares volien vendre el segon fill , ja que eren pobres i vivien en un barraca i no se’l podien permetre. El germà gran protegia el nen, en veure això, la seva mare es va despreocupa d’ells i al final els va acaba abandonant-los. Els va deixar amb el seu pare que és un home que sempre va begut i que els crida. Al final els nens es cansen i abandonen el barraca sense saber on van.

Al pare no se'l retrata massa bé. Explica un parell de detalls que ho confirmen.Al principi de tot diuen que s’aixeca amb una ampolla de conyac a la mà, i també comenten que el pare picava als seus fills i els escridassava.

Els nens, tot i viure a Barcelona, no han estat mai a prop del mar. Copia la frase on se'ns diu.Mai no havien vist de la vora del mar.

En Manuel i en Víctor estan acostumats a la brutícia i la mala higiene. En què ho veiem? Què descobreixen que els ho solucionarà?

7

Ho veiem perquè quan són a la font pensen que podran rentar-se i beure tantes vegades com vulguin ja que abans normalment no en tenien i els hi faltava.

Quin neguit té en Manuel?El seu neguit es que esta preocupat per si s’han de mantenir robant els poden agafar i empresonar-los així que decideixen fer les coses d’una manera legal.

Si et trobessis en una situació semblant, com creus que t'ho faries? Imagina-t'ho i explica-ho (on viuries, com, de què, com faries front a les necessitats bàsiques…).Em costa d’imaginar-m’ho perquè al tenir una família que m’estima però si em passes diractament aniria a demanar ajuda o a un centre d’acollida. Perquè no crec que fos capaç de sobreviure sense l’ajuda d’una persona gran.

2. Qui és el «Rata»? De què treballa? On desenvolupa la seva

activitat?El Rata és un venedor de mercat que ven objectes de tota mena que la gent li porta.

Copia les frases on es descriu físicament els nois.Va pensar l’home al mirar aquells dos cossos escardalencs detingudament.Els del petit eren negres com una nit sense lluna i els del gran eren de color de mel.El gran amb els cabells llisos , de color groc brut; el petit amb els cabells enrinxolats i foscos.

Quin negoci decideixen fer els dos nois i el «Rata»? Qui hi sortirà guanyant?Decideixen fer un intercanvi, canvien els dos seients del dos cavalls dels nens, per un matalàs i un llum de butano del Rata. On acaba sortint guanyant el Rata.

Sortint del mercat dels Encants, la narradora inclou un flashback. Quin?Un flashback que recorda en Víctor on un dia havia tornat sol a casa i era tot fosc i buscava una espelma, i el seu pare s’havia aixecat i l’agafava pel canell mentre li tirava l’alè que li feia pudor alcohol a la cara. En aquell moment recorda que tenia por però per sort el seu germà entrava a la barraca amb un entrepà i li donava al seu pare que el deixava anar.

De nit, quan en Víctor dorm, en Manuel reflexiona sobre la vida i el futur. Quins pensaments pessimistes o negatius té?Recordava dos dies antriors quan encara estaven a la barraca amb el seu pare que dormien arraulits a un racó molt hhumit.

Com s'ho maneguen els nois per aconseguir els primers diners?Al principi pensen d’agafar ampolles com el primer dia que els hi havia sigut molt fàcil però com que l’ajuntament havien canviat el sistema de contenidors no podien agafar ampolles amb la mà així que agafen un filferro i amb paciència van treien ampolles així quan van amb en Rata poden obtenir diners.

Imagina una paradeta semblant a la del «Rata». Escriu 10 articles que hi vendries i el seu preu. (Alerta: tot són articles usats o de segona mà.)Mantes velles per 3€Espelmes mig gastades per 0,25€Nines de anys anteriors per 4€Sofàs esparracats per 12€Televisió antiga per 18€Mitjons foradats per 0,75€

8

Jaquetes gastades per 6€Cordes en mal estat per 4€Gorres descolorides per 0,60€Cadires corcades per 7€

3. On volen anar en Víctor i en Manuel al principi del capítol. Per què?

Els és fàcil trobar el camí? Per què?Volen anar a l’altra costat de ciutat per explorar, volen anar a port i veure el mar. Troben el metro d’immediat però no saben com entrar sense pagar , ja que han d’estalbiar.

Amb quin mitjà de transport decideixen anar? L'havien agafat alguna vegada? Com ho sabem això?Decideixen anar amb metro però mai n’havien agafat un i es notava perquè anaven ven perduts i no s’havien com funcionava ni cap a on havien d’anar.

Com hi entren a aquest mitjà de transport? Qui té més dificultats. Explica per què.Entren fent-se passar per fill de persones, i quan aquestes posen la tarjeta hi passent pel darrere de seguida. Entre els dos germans té més dificultats en Manuel ja que la persona que havia triat no sabia com funcionava la màquina i no li acceptava la tarjeta, però el final en Manuel a pogut pasar.

A quin lloc han arribat al final del seu recorregut? Amb què queda embadalit en Víctor?Arriben a les Drassanes però se’n van cap a la rambla on troben tot de parades molt diferents a les que estan ells acostumats. En Víctor queda embadalit amb una noia que toca un flauta perquè mai havia sentit una música tan meravellosa

Com es diu la noia que coneixen? A què es dedica? Sempre li ha anat bé el negoci? Coneixen a la Talita una venedora de bijuteria que no sempre li havia anat tot bé però que en aquest moment li va bastant bé.

A quin negoci decideixen dedicar-se els dos nois? Quins problemes tenen?

Decideixen fer bijuteria però necessiten el material a part la dona que els hi pot donar la feina els hi demana que li donin una mostra però ells no en són uns experts encara que li hagin dit que si.

A què es dediquen els quatre nois que troben més endavant? Quan decideixen dedicar-se al mateix es troben amb un problema. Quin? Com se'n surten? Es dediquen a rentar cotxes però hi ha una banda, anomenada Mosca, els hi prohibeix fer aquest treball ja que els hi pertoca a ells. Els amenacen amb armes s’escapen però tornen a ser atrapats. Al final se’n deslliuren gràcies a una prostituta, la més vella de la zona i més respectada per tothom, que els fa fora i els convida a una tassa de brou.

Ja hem vist unes quantes professions o activitats marginals o no massa ben vistes per la societat. En podries explicar alguna més? (A veure si en pots esmentar entre 5 i 10.)Totes són activitats marginals perquè jo crec que l’única professió no ven vista és la de la prostitució. Escombriaire és una persona que recull les escombriaires dels contenidors i netegen els carrers.Dona o home de la neteja són persones contractades per altre gent perquè els hi netegin la casa.Criades o majordoms són persones contractades perquè serveixin als amos i facin les feines dures que altres no volen fer.Neteja sabates és una persona que al carrer et neteja les sabates.Neteja xemeneies és una persona que és dedica a netejar xemeneies.

9

Neteja clavegueres és una persona que neteja les clavegueres perquè no s’embussin.Feines de desguàs són persones que guarden peces de cotxes vells per vendre-les de segona mà.

4. A partir de les explicacions que els hi fa la Lola construeix un

quadre amb els signes que fan servir els lladres per explicar diferents situacions i el seu significat.

III Casa ja robada

Casa fàcil de robar

L Casa amb portes blindades

× Casa ja triada per assaltar

A la Lola ens la descriuen com una dona força desgraciada. Assenyala alguns detalls que ens ho demostren. D'altra banda, té molt bon cor. Com ho veiem?La Lola és desafortunada perquè viu amb una casa on només té una cuina ven petita, que no té lavabo. I també perquè abans tenia un fill petit que se li va morir de malaltia per culpa de la pobresa, per això és tan bona persona perquè deixa viure altre gent a casa seva i ajuda en Manuel i en Víctor.

Com es reparteixen en Manuel i en Víctor la feina d'elaborar objectes de bijuteria? Per què?En Manuel s’ocupa e les tanques dels braçalets i de les arracades perquè li va més la part tècnica, en canvi en Víctor se li donava millor combinar colors i fer formes diferents.

Explica quines millores introdueixen al 2CV per fer-lo més acollidor.Havien inutilitzat les totes les portes menys la del acompanyant , i havien tret el seient de darrere ja que no els servia de res i els hi ocupava massa espai. Durant el dia posaven una roba forta sobre el matalàs perquè sigues més tou, amb uns quants coixins a sobre. Havien posat un estenedor amb un filferro al passadís que quedava entre el matalàs i la part del cotxe, on al terra d’aquest hi havien posat el cistell de vímet com a galleda de deixalles. Entre mig de les dues portes del passadís havien posat una caixa de fusta per posar tots els estris per no perdre’ls i a sobre de la caixa i hi tenien un mirall. A la part de darrera amb els un dels dos ganxos de la capota havien penjat el llum de butà ja que d’aquesta manera ho il·luminava tot i també hi havia posat un transistor. Havien fet com un sistema per posar cortines a les finestres perquè ningú els espies. A sota la capota n’havien tret i venut el motor i l’havien substituït per el cotxet blau i una bossa de recanvi.

Per què es discuteixen amb el «Rata»? Podrien prescindir d'aquesta feina? Per què?Discuteixen perquè ell, en Rata, feia temps que no els veia i no volia que deixessin de portar coses perquè si ho feien se’n desempallegaria d’ells, i en Manuel i en Víctor no s’ho podien permetre perquè els era imprescindibles aquest treball ja que era l’únic lloc d’on podien treure diners per cobrir les seves necessitats.

10

Què fa que en Manuel emmalalteixi? Què feien normalment abans quan algú de la família es posava malalt?En Manuel emmalalteix i no s’havia gaire que fer el seu germà, ja que a casa seva com a tot el barri, no feien res quan una persona ens posava malalta ja que no tenien els mitjans per trucar un metge ni comprar medicines. L’únic que feia la gent era espera de braços plegats que la persona malalta morís.

A qui demana ajut en Víctor? Què fa aquesta?Demana ajuda a la Lola ella va a veure en Manuel i li diu al seu germà que vagi a comprar antibiòtics amb els diner que li dona ella

Quin ensurt té en Víctor que li impedeix ajudar el seu germà? Com ho soluciona finalment?Al anar a comprar el medicament un noi jove l’amenaça amb una navalla perquè li doni els diners, i en Víctor cedeix per por. Però està molt preocupat perquè no sap com s’ho farà, al final se’n va a la farmàcia i fa veure que té una pistola a la butxaca així que amenaça a ala farmacèutica que ella s’adona de que no té cap arma així a poc a poc l’immobilitza metre ell està parlant. Al final en Víctor li explica el que li passa i ella li dóna el medicament i li diu que no torni mai més.

Descriu o explica 10 delictes que es cometen a la nostra societat i que la llei pot castigar.El maltractament.L’assassinat.Robatori.Tràfic il·legal de drogues.Falsificar diners.Traficar amb esclaus.Falsificar documents.Segrest.Agressió sexual.Estafar.

5. D'on aconsegueixen sovint menjar els dos vailets? Qui li deixa allà?

Com ho descobreix en Víctor?El menjar l’obtenen d’un arbre foradat que a dintre normalment s’hi troben una bossa de plàstic on a dins i hi ha menjar o roba no en perfectes condicions però tampoc del tot fet mal bé. En Manuel sap que és una dona qui li posa el menjar dintre l’arbre perquè s’havia amagat esperant que ella arribes i diposites la bossa de plàstic a dintre el tronc.

Què en sabem d'aquesta noia? Per què es diu que és la darrera vegada que ho fa?Aquesta noia viu amb el seu marit però han de marxar, després de tants anys de viure a Barcelona, perquè viuen en misèria i la ciutat no els ha tractat gaire bé. I com que marxa per això diu que serà la última vegada que ho fa.

Què li ha passat al «Rata»? Com ha estat? Com se n'assabenten els dos nois?Els dos nois s’assabenten de que en Rata ha mort a traves d’una venedora, que els hi diu que segurament a mort per culpa de la mala alimentació que tenia.

Fes un petit resum de l'ensurt que tenen un dia al metro. Era previsible?Els dos nois agafen el metro per anar cap a Drassanes, com sempre passant sense pagar, i de cop quan ja són al vagó entra el revisor. Els dos nois s’espanten però, tenen la sort de que, un dona que duia molts paquets s’havia adormit així que quan el revisor li ha demanat el bitllet s’ha estat

11

estona per trobar-lo així dons els hi a donat temps per arribar a una parada per sortir del vagó i entrar en un altre. Si que ho era ja que normalment als llocs passen revisors per comprovar que has pagat el viatge, i si fins ara no se’n han trobat capés perquè han tingut molta sort.

Què li ha passat a la Lola? Com s'ho prenen els nois?Els dos nois estan molt tristos ja que la Lola ha sigut detinguda per l’operació borinot, una operació de netejar una mica els carrers de la prostitució i la droga, i ells torben que ha sigut molt injust que hagin tancat a la Lola una bona dona que ha de fer aquesta feina per mantenir-se.

Qui és en Cisco? Quina és la seva situació, com viu…? Quin favor li fan els nois?En Cisco és un home vell que comparteix habitació amb una dona vella de l’edifici de la Lola. En Cisco cobra una pensió tan petit a que no arriba a pagar el lloguer així que fa de guarda de un garatge a les nits, però està trist perquè no pot complir la promesa que li va fer a la seva esposa quan va morir. Els nois accepten d’anar a portar flor i rentar la seva tomba, i l’home per agrair que l’ajudin a complir la seva promesa els hi diu que els hi donarà una petita part dels seus ingressos per compensar-ho.

Explica una petita trapelleria que hagis fet o que t'hagi passat, com la que s'explica en aquest capítol. (Intenta construir una narració imaginativa, divertida…)Una vegada estava jugant amb la pilota al pati amb unes amigues i sense voler la vam llençar massa lluny i va anar parar a la casa del costa, on hi havia un gos i la va rebentar. El problema era que la pilota no era nostra, era de la classe però ens la havíem endut sense permís. Quan van preguntar qui havia sigut el que havia agafat la pilota nosaltres no vam dir que ho havíem fet, així que vam culpar a tota la classe de per no ser responsables de guardar les coses bé. El mestre va estar d’acord i fins i tot ens va donar la raó davant de tota la classe. Nosaltres sabíem que no estava bé però tampoc vam dir res.

6. Què és una cooperativa? Com es diu la del llibre? Què significa

aquest nom? Té relació amb el que fan?Una cooperativa és una empresa gestionada per els socis i dirigida democràticament. La cooperativa del llibre és diu Can Rampoina aquest nom ve de que en aquesta cooperativa venen rampoines, coses que no fan servei que són velles ja fetes servir com de segona mà, per això la cooperativa al nom conte la paraula rampoina.

Per primera vegada al llibre sabem l'edat d'un dels dos nois. Quina és? Quin problema representa això pel que fa a muntar un negoci?El llibre diu que en Manuel té setze any però suposa un problema perquè no arriba a l’edat per formar una cooperativa ell i el seu germà, ja que a d’arribar a tenir almenys divuit anys.

Quanta gent forma part de la cooperativa i quina edat tenen?Les deu persones que formen la cooperativa comprenen entre divuit i vint-i-dos anys.

Quins dos problemes representa l'ingrés dels dos nois a la cooperativa. Com es resolen els dos obstacles?Els dos problemes són que en Vícor és massa petit per treballar i que, l’altre problema és que els membres de la cooperativa ja cobraven poc i només els hi faltava que n’hagin de dividir en dos parts més els beneficis. Així que el Presi decideix, que només acceptaria a un germà, el més gran, però això no suposa cap problema ja que això ja ho havien parlat abans els dos nens i estaven totalment d’acord.

Ves a la wikipedia i busca l'expressió "explotación infantil" (millor en castellà, que és més completa). Llegeix-ho amb atenció i redacta

12

un text de 10 línies explicant què vol dir, a qui afecta, per què passa, quins tipus d'explotació hi ha, quines organitzacions se n'ocupen…L’explotació infantil és abusar de nens perquè treballin, això causa que no puguin anar a l’escola ni jugar, ja que han d’estar treballant. A part els nens no obtenen res i a estan esclavitzats.L’explotació infantil es realitza quan menors de 18 anys fan activitats econòmiques de producció que els afecti al seu desenvolupament personal o els seus drets siguin negats. I quan els nens i nenes estan obligats a tenir un constant treball que pot ser de risc i perillós, i després no obtinguin els diners recaptats.Però les pitjors víctimes de l’explotació infantil són aquelles criatures que es veuen obligades a fer tràfic de drogues, armes, etc. Aquelles que estan obliguades a prostituir-se, a ser esclavitzades i reclutades a la força o obligats a realitzar acivitats il·legals que amenacen a la seva integritat.Això és la explotació infantil una de les coses més injustes del món. 7.

Què passa amb els 2CV al principi del capítol. Cal que ho detallis bé.En Manuel i en Víctor havien anat a portar la bijuteria a la Talita, ja que Can Rampoina també s’havia posat a favor a la proposta dels botiguers. Al tornar de la Rambla, quan ja estaven a punt d’arribar van adonar-se que tot estava buit, que no hi havia cap cotxe. Van veure els seu dos cavalls al costat d’un cotxe grua i es vana anar acostant, sense ser vistos, per saber que passava allà. Els de la grua estaven dient, mentre revisaven el cotxe, que era un munt de ferralla i que era lògic que haguessin abandonat el dos cavalls allà. Els dos nens primer van esta a punt de demanar-los que no s’enduguessin el cotxe, però al sentir que deien allò els hi va entrar una fúria i dir-los unes quantes coses. Però no es van atrevir.

Com decideixen passar la nit els dos vailets? Quines incomoditats han de suportar?Volen passar la nit en un banc però no poden dormir per culpa del vent, i dels roncs de la Guerrella.

Què els passa a mitjanit? A on els porten? Qui més hi ha a aquest lloc?A mitja nit dos guàrdies els troben i els fan entrar a un furgoneta on hi ha altres persones: un vel esparracat, una noia de quinze anys i una prostituta, més endavant es troben una noia drogada

Quina sorpresa final es troben els dos nois. Què fan?Al final han intentat detenir una persona a la plaça Catalunya, però s’hi ha resistit. Quan els dos nois han reconegut que aquell era el seu pare s’han espantat i han decidit que quan tornessin a obrir la porta de la furgoneta fugiren i aniran algun altre lloc per viure.

El tema dels sense sostre no és americà, sinó que és ben present a la nostra societat, especialment a les grans ciutats. Escriu o imagina deu llocs on deuen buscar refugi per dormir. Com s'ho deuen fer per procurar menjar?Poden anar a una casa d’acollida.Poden anar amb la Lola i pagar-la una part amb els treballs de Can Rampoina i la bijuteria.Poden anar a viure a cases abandonades.Poden fer-se una barraca amb fustes.Poden anar dormint pels bancs vigilant no ser enxampats.Poden anar a dormir al metro ja que esta calent.Poden viure en un ateneu.Poden viure sota a un pont.

13

Poden viure a dintre a un caixer automàtic interior.Poden viure en un orfenat

2.3. Activitats globals. Esbrinem en primer lloc algunes qüestions sobre el narrador i la

manera de narrar. Quin tipus de narrador és el de 2CV.

És un narrador extern. Ara canviarem un fragment de la novel·la com si el narrador fos en

Manuel. Rescriu el tros comprès entre "després van rentar" i "àgil i jove" (p. 26), anant amb molt de compte de quins canvis hi has d'introduir.Després vam rentar a consciència la bossa de plàstic, el meu germà i jo, per posar-hi la fruita a dins. No estàvem acostumats a tanta netedat i se ’ns feia estrany, però a la vegada començàvem a robar-hi el gust. Tots dos ens sentíem satisfets del nostre primer dia de llibertat. Només hi havia una qüestió que em neguitejava. La vaig explica al meu germà mentre sortíem del bosquet de pins i arribàvem, tal havíem imaginat, a la carretera del Carmel. Jo estava intranquil pensat que hauríem de sobreviure sempre a base de robar i en les conseqüències això podia tenir. En els millors dels casos ens podríem guanyar una persecució com la d’aquell mateix dia. I mentre tots els botiguers fossin grassos, rai, però si el botiguer era àgil i jove...

Quins dos temps verbals dominen a la narració? A la narració hi dominen l’imperfet i el passat perifràstic.

El narrador sempre segueix els dos nois i ens explica els seus moviment i pensaments, llevat d'un parell o tres de vegades que es posa al cervell d'altres. Podries dir en quins moments?Parla amb el cervell dels altres quan ells tenen un pensament.Quan la dona de l’arbre explica la seva història.Quan en Manuel explica coses que recorda del passat, com per exemple quan la seva mare els va abandonar, o quan una rata va mossegar un tros de la orella d’en Víctor i quan el seu pare era mecànic i era feliç.

On comença la història? A quin espai acaba?La història comença en un barri on està ple de barraques de gent pobre, i acaba on els nens estan dintre d’una furgoneta d’uns guàrdies a la plaça de Catalunya.

Ara esbrinarem l'època de l'any. Copia la frase de la p. 14 en què sabem quin mes comença i la de la p. 125 en què ens diu el mes en què acabarà la narració. Quant de temps ha passat?Unes quantes gotes escadusseres queien al damunt dels dos cavalls quan el dia rúfol de novembre va despertar la ciutat.I, a més, el sol de maig acompanyava i ajudava a veure la vida molt més aradable que no pas un mes enrere.Passent set messos.

A la narració s'inclouen alguns flashbacks de temps passats. A continuació te'n posem 4 i caldria que els ordenessis.

Com que no sabia de quina manera ho volies t’ho he fet de dos formes diferents:

De manera que van sortia els fragments a la història.El pare es volia vendre el fill que havia de néixer, però al final no ho va aconseguir.

La mare decideix marxar i buscar-se la vida pel seu cantó.

Una rata es menja un tros de l'orella d'en Víctor.

El pare treballava de mecànic a un poble no gaire lluny de Barcelona.

14

L’altre forma és com va passar en realitatEl pare treballava de mecànic a un poble no gaire lluny de Barcelona.

El pare es volia vendre el fill que havia de néixer, però al final no ho va aconseguir.

La mare decideix marxar i buscar-se la vida pel seu cantó.

Una rata es menja un tros de l'orella d'en Víctor. Els diàlegs de la novel·la solen reflectir la manera de parlar dels

personatges, amb incorreccions i formes col·loquials. Reescriu els dos fragments que t'indiquem, escrivint-los d'una manera estàndard o normativa: P. 10: "on'nem" … "estiguem allà".On anem Estarem allà Pp. 50–51: "tindrem de colar-nos" … "merder".Haurem d’entrar sense pagarRebombori

El llibre tracta de manera més o menys directa alguns temes socials i personals de la nostra societat. Assenyala quins d'aquests surten a l'obra:Els maltractaments infantils La vida als barris rics de BarcelonaLa solidaritat entre els marginats La duresa de la vidaEl sentiment religiós Els problemes de la vida estudiantilEl treball infantil El món dels barris baixosLa sanitat no arriba a tothom Les dificultats a trobar feinaEls rodamóns Les tribus urbanesEl bullying a l'escola Les actuacions policials

Els capítols tenen un número i ja està. Intentarem ara posar un títol a cada un dels 7 capítols de la novel·la. A tall d'exemple titulem el primer.1. Fugint de l'infern.

2. En “Rata”.

3. Problemes amb la “Mosca”.

4. Una nevada problemàtica.

5. Un seguit de tragèdies.

6. “Can Rampoina”.

7. Adéu dos cavalls.

Els noms dels personatges oscil·len entre l'alies i el nom escurçat. Assenyala quin de quin tipus es tracta cadascun dels següents: Rata: Era una persona molt garrepa per això. Alies Lola:Nom de les prostitutes.

Alies

Mosca: Les mosques van on hi ha brutícia. Alies Portuguès: Alies

Cisco: Francesc. Nom escursat. Talita: Alies

Toni: Antoni. Nom escursat. President: És líder de Can Rampoina.

Alies

Manu: Manuel. Nom escursat. Garrella: Alies

Respon ara les següents preguntes sobre el món dels marginats: Quin llocs marginals es mostren a l'obra? Escriu-ne almenys 3.

El barri d’on procedeixen els dos nois.La zona on viu la Lola.

15

Els contenidors. Com són (o te'ls imagines) aquests carrers i indrets que hi surten?

Creus que avui encara són així?Crec que són bruts, vells i deixats. Si que n’hi ha però no hi he entrat mai en un.

Qui hi viu en aquests llocs?Hi viuen gent pobre que està en la misèria: prostitutes, gent que es droga, lladres, gent de mala companyia, etc.

Quin mitjans de subsistència tenen aquesta gent? De què treballen?Treballen de feines desagradables que l’altre gent que té més diners no fa, com per exemple: escombriaire, prostitució, renta vidres, etc. També hi ha gent que demana almoina.

Per què hi viu tanta gent a una mateixa vivenda?Perquè així poden repartir el pagament amb més parts i no els hi costa tan de diners.

En Manuel i en Víctor viuen, al començament, a una barraca. Com és? De quins materials deu estar feta? Quines coses bàsiques hi manquen?És una barraca petita humida, perquè té goteres, feta de escombraries amb materials fets malbé. A la seva barraca els hi mancava aigua, lavabo, cuina, llit, les coses més necessàries per viure bé.

La gent que pateix més la marginalitat són els menors i els ancians. Quins personatges de la novel·la pertanyen a aquests dos grups?En Manuel i en Víctor, la pidolaire, en Cisco, els nois de la Mosca i la Garrella.

Hi ha moments, però, de solidaritat i ajuda. Explica'n, almenys, 3.Quan la Lola els convida a fer una tassa de brou.Quan la Lola dona diners per comprar medicina.Quan la farmacèutica li dona el medicament sense pagar.Quan en Víctor dóna l’entrepà que s’ha trobat a la Garrella.

Al capítol 2 hi ha un fragment (d'unes 12 línies) que descriu amb molta precisió i dramatisme (i que fa posar la pell de gallina) la vida i el futur que espera als joves del barri de barraques. És tan colpidor que volem que el copiïs.A partir del moment en què van instal·lar-se amb els pares en aquell barracot, va començar a aprendre que es vivia fins als setze anys, aproximadament; després es malvivia, o es mig moria, que era el mateix, en alguna presó. La gent del suburbi ho acceptava passivament: era difícil que algun noi pogués escapar-se’n. Així tothom procurava passar-s’ho bé fins a aquesta edat, perquè, més tard, ja no hi havia res a fer. Podia recordar alguns dels companys que ja havien estat empresonats. Recordava, també, la duresa dels rostres quan es tornaven; i com els cos-tums adquirits a la presó pervivien i els retornaven, com en un malson interminable, al mateix lloc del qual pretenien escapar.

El final és obert, o sigui, no sabem gaire res del futur i no es resolen els problemes, inquietuds o qüestions que s'han plantejat. Imagina't una segona part del llibre i redacta unes 5 o 10 línies explicant què hi podria passar. Quan al final van aconseguir capturar el pare, i el van posar dintre la furgoneta. Els dos germans tenien por de que els reconeixes i els reclames així que van acotar el cap ven junts perquè ningú es fixes amb ells. Com que el pare anava tan borratxo no els va poder reconèixer però de ben segur que els sonava d’algú. Quan van fer una altre parada al l’obri la porta els dos nens van saltar del vehicle. I se’n van anar corrents i la gent del vehicle els van perdre de vista.

16

Els dos nens van corre sense para, sense mirar enrere. Quan se’n van adonar ja havien sortit de el centre de la ciutat i ara ja eren els afores. Van pensar que seria millor buscar algun lloc per refugiar-se el que quedava de matinada.No van dormir gaire, per la por, sentien que en qualsevol moment podria sortir els seu pare d’allà on fos. Però deixant les febleses a un costat en Manuel i en Víctor es van llevar i van tornar cap a la ciutat per continuar treballant encara que no tinguessin llar...

A l’obra hi surten diferents indrets de Barcelona, on transcorren diverses escenes. A continuació trobaràs fotografies d'alguns d'aquests llocs. Darrere del nom del lloc col·loca-hi el número d'imatge (numera-les d'esquerra a dreta i de dalt a baix) i, com a mínim, assenyala un moment en què hi passa l'acció.

Parc Güell: 4 Després de que els hi traguessin els dos cavalls.

Mercat dels Encants: 9 Quant anaven a vendre coses al Rata.

Drassanes: 3 Després de sortir del metro.

Barri del Carmel: 1 Quan van fugir, on tenien el dos cavalls.

Carretera del Carmel: 2 Quant surten fugint del seu pare.

Platja de la Barceloneta:8 Al sortir del metro.

Carrer d'en Robador: 5 Quan van a casa de la Lola

La Rambla: 6 Després d’haver vist el mar.

Claustre de Sant Pau del Camp: 7 quan els dos nois acaben de parlar amb el Presi i el

Portuguès i se’n van a l’església..

17

Per acabar, un record pel 2 CV del títol. Trobaràs imatges de cotxes d'època; cal que diguis el nom popular del model. La llista la tens a continuació.

Quatrellaunes 2 Biscuter 3 Delfín 4 Tiburón 7Kombi 8 Escarabat 5 Doscavalls 1 Mini 6

18

19