25*$1,7=$&,Ï�'(�/¶$8/$�'(�//(1*h(6�3(5�(63$,6'(�75(%$//�$87Ñ120

//(1*8$�&$7$/$1$3ULPHU�FLFOH�GH�O¶(GXFDFLy�6HFXQGjULD�2EOLJDWzULD

$QQD�3XMRO�%UXQHW

/OLFqQFLD�SHU�D�HVWXGLV&XUV������������

Anna Pujol 2

Condicions de l’aprenentatge significatiu

En primer lloc, perquè una persona pugui aprendresignificativament, cal que la informació i el contingut delque se li proposa sigui� FRKHUHQW�� FODU� L� RUJDQLW]DW� noarbitrari ni confús (...)

La segona condició: (...) és necessari que disposi delsFRQHL[HPHQWV� SUHYLV que li permetran d'abordar el nouaprenentatge.

Per bé que necessàries, les condicions exposades encarasón insuficients, fa falta una actitud favorable, l'alumneté d'estar�PRWLYDW�

César Coll i Isabel Solé

Anna Pujol 3

ËQGH[�PHPzULD

Pàgina1. Introducció de la memòria

1.1 Agraïments1.2 Explicació del tema i antecedents1.3 Hipòtesi inicial del treball, marc teòric, etc.1.4 Objectius que es pretenen assolir.

4

2. Treball dut a terme.2.1 Disseny del pla de treball: metodologia emprada i cursos

realitzats.2.2 Descripció dels recursos utilitzats.2.3 Conclusions: suggeriments, aplicacions i valoracions

7

3. Resultats obtinguts3. 1. Introducció

a) Què és l’aula de llengües?b) Contextualització. Crèdits variables i comuns.c) Tipus d’alumnat.d) Experiència sobre l’aula de llengües a New Brunswick.

911131519

3.2 Principis que orienten l’ensenyament-aprenentatge de lallengua.

a) Integració de les diverses habilitats.b) Rol del professorat.c) Avaluació.d) Tractament de l’error.

20232637

3.3. Esquema bàsica) Seqüència modelb) Mitjans tècnics i recursosc) Descripció del materiald) Criteris per a l’elaboració del material

41444852

3. 4 Objectius generals i continguts 54

3. 5 Presentació, tòpics, objectius, materials, fulls d’instruccions, fitxes de lectura i de treball, per a cadascun dels espais:

A. Televisor, magnetoscopi, càmera…B. Laboratori d’idiomes, casset, gravadora…C. DramatitzacióD. Jocs de taulaE. LecturesF. Informàtica

57107132178195211

4.- Bibliografia 214

Anna Pujol 4

5.- Relació dels materials continguts en els annexos 217

Anna Pujol 5

���,QWURGXFFLy�GH�OD�PHPzULD

����$JUDwPHQWV

/¶RUJDQLW]DFLy� GH� O¶DXOD� GH� OOHQJ�HV� SHU� HVSDLV� GH� WUHEDOO� DXWzQRP� � D� O¶(62 és unprojecte que ha comportat la recerca d’informació bibliogràfica, la redacció del suportteòric i l’elaboració de materials per als alumnes; la possibilitat de realitzar durant aquestscurs una feina de reflexió i d’elaboració de materials ha estat possible gràcies a la llicènciaretribuïda del Departament d’Ensenyament i a les persones del meu entorn que m’hanajudat i animat a tirar endavant aquesta tasca.

Voldria que quedés constància de:• les valuoses orientacions del meu tutor, el Doctor Sr. Joaquim Arnau;• les lectures crítiques del Sr. Salvador Grijalvo, inspector d’ensenyament de

l’àrea de llengua catalana;• la col·laboració de l’Helena Guash, la Rosa Espinet, en Josep Bantulà, la Núria

Morató (llengua estrangera) i la Roser Martí, companys i companyes deldepartament de llengua catalana seminari i de l’institut que van posar en pràcticaels materials per als alumnes i em van proposar valuoses observacions per a laseva millora;

• la participació de l’Aurora Maquinay i l’Albert Criado del PMAV delDepartament d’Ensenyament que em van ajudar a muntar el material audiovisuali em varen aconsellar sobre les aplicacions didàctiques dels mitjans audiovisuals.

• del treball de la Clara Grijalvo, dibuixant, que va fer -i refer- amb moltapaciència les il·lustracions.

����([SOLFDFLy�GHO�WHPD�L�DQWHFHGHQWV

El model sobre el qual s’ha realitzat el treball de la llicència està referit a cadascun delsespais interactius d'una aula, organitzada i proveïda de diversos materials que estimulin laparticipació i autonomia dels alumnes i s'adeqüin als ritmes d'ensenyament-aprenentatge deles àrees lingüístiques.

La realització d’aquest treball s’emmarca en la necessitat de buscar formesorganitzatives que creïn circumstàncies i entorns motivadors per als alumnes i, al mateixtemps i per camins diferents, que puguin arribar a l'adquisició dels objectius proposats.Calia, doncs, plantejar-se la possibilitat de proposar un tipus de metodologia que s'ajustésals enfocaments esmentats i alhora afavorís les dinàmiques de socialització id'individualització dels alumnes de tal manera que el fet GDSUHQGUH� D� DSUHQGUH ambautonomia i responsabilitat presidís les propostes que es realitzin.

La decisió de destinar una aula per a la pràctica de les llengües és prou important comper no deixar-ho a la improvisació o decisions poc meditades; al mateix temps suposaprendre una sèrie de compromisos: globals -del claustre- i de més reduïts -de l’equip que esresponsabilitzarà de l’aplicació del projecte i de l’elaboració de materials.

Anna Pujol 6

La major part del temps, els alumnes han de realitzar a l’aula de llengües tasques engrup, per parelles i individuals, per la qual cosa caldrà veure la disponibilitat i adequacióprogressiva de l’aula per iniciar un primer pas d’activitats en crèdits variables i,posteriorment, en crèdits comuns.

����+LSzWHVL�LQLFLDO�GHO�WUHEDOO��PDUF�WHzULF���

El treball està descrit en l’apartat 3 d’aquesta memòria i consta de dues parts:a) Justificació del marc teòric.b) Referència a cadascun dels espais de treball.

Els espais previstos en un inici eren: A- Televisió i magnetoscopi, B- Laboratorisportàtils, C-Ordinadors, D- Jocs de taula o amb poc moviment, E- Casset, F- Simulació,dramatització, cançó, jocs de rol o amb moviment i G- Lectura, audició de contes,narracions.

Al llarg de la llicència s’han realitzat canvis per raons diferents en el disseny dels espaisB- Laboratoris portàtils i E- Cassets, que ara formen un sol espai, ja que s’ha vist que tantels equipaments com els materials ofereixen possibilitats similars i és fàcil l’intercanvi depropostes i d’equips.

L’altre canvi afecta l’espai d’Informàtica, que queda reduït a orientacions generalssobre les característiques de l’espai. Els motius han estat de caràcter personal, comunicatsen el seu moment a aquesta Subdirecció.

����2EMHFWLXV�TXH�HV�SUHWHQHQ�DVVROLU�

Els objectius previstos inicialment en el projecte s’han complert en bona part, algunsmés a bastament que d’altres:

1. Reflexionar sobre els elements transferibles en el procés d'ensenyament iaprenentatge d'una llengua a una altra.

-Descrit a 3.1 i 3.2 2. Conèixer les possibilitats d'organitzar en l'institut una aula destinada

majoritàriament a la comprensió i expressió orals. Marcar els passos a seguir. Veureles diferències organitzatives necessàries o els punts en comú en els crèdits comunsi variables.

-Descrit a 3.1 b) i 3.1 c). 3. Definir el suport teòric i indicar pautes per a:

El tractament de l'error a l’aula de llengües. -Descrit a 3.2 d)

El tractament de la diversitat: adaptació als diversos ritmes del procésd’aprenentatge dels alumnes.

Anna Pujol 7

-Descrit a 3.1 c) i 3.2 a) L’ús de diferents suports per treballar la comprensió i expressió orals.

-Descrit a 3.3 L'avaluació incorporada a la programació de les diferents àrees implicades.

-Descrit a 3.2 c) El rol del professor/a en una aula amb espais interactius.

-Descrit a 3.2 b) 4. Elaborar activitats per poder utilitzar-les a l'institut i integrar-les en la programació

de les àrees implicades. - Descrit a 3. 5

5. Distingir i definir les possibilitats d’introduir una metodologia oberta en l’àmbit

dels crèdits comuns i dels crèdits variables. - Descrit a 3.1 b)

6. Elaborar activitats que suposin l’ús d’aparells: laboratori d’idiomes, ordinadors,

magnetoscopi, casset … i que permetin treballar de manera simultània en diferentsespais a l’aula. - Descrit a 3.5

7. Experimentar activitats preparades per a l’aprenentatge de llengües. Prioritàriament

els materials s’elaboren en català i castellà; s’indicarà aquelles activitats que sónsusceptibles de ser transferides a l’aprenentatge de llengües estrangeres i si ésavinent se’n donaran exemples.

- Una bona part de les activitats s’han experimentat a l’institut; ara bé, no hi ha hagut temps per traduir els materials a d’altres llengües.

8. Marcar les pautes per organitzar l’alumnat de forma autònoma i responsable del seupropi aprenentatge. - Descrit a 3.3

9. Facilitar les tasques dels professors/es de llengües tot oferint-los materials i modelsorganitzatius que els permetin optimitzar el seu temps.

- Aquest objectiu queda assolit des d’un punt de vista global.

10. Valorar, raonablement, l’abast generalitzable del conjunt del treball.

- Aquest objectiu queda assolit des d’un punt de vista global.

Anna Pujol 8

���7UHEDOO�GXW�D�WHUPH

����'LVVHQ\�GHO�SOD�GH�WUHEDOO��PHWRGRORJLD�HPSUDGD�L�FXUVRV�UHDOLW]DWV

La primera tasca que em va suggerir el meu tutor, el Doctor Sr. J. Arnau, va serl’assistència durant la primera quinzena de setembre a un curs Internacional sobrel’Adquisició de les llengües de l’Estat en el qual vaig poder recollir informació i suportsteòrics de diferents professors/es d’universitats, bàsicament d’Espanya. Posteriorment, novaig assistir a cap altre curs relacionat amb el tema objecte del treball.

També ha estat interessant i de gran profit l’intercanvi d’opinions amb diversosprofessionals de l’ensenyament sobre l’aplicació i la viabilitat del projecte en diferentsmoments del temps de llicència.

Vaig tenir amb el meu tutor unes quantes reunions per dissenyar el treball, escollir leslectures més adients, recollir informació de diferents països on s’estava treballant enaquesta línia per a l’aprenentatge de les llengües i començar a realitzar alguna propostad’esquema de treball.

Bàsicament, vaig intercanviar correspondència amb el Sr. Allan Forsyth -de NouveauBrunswick, Canadà- i la Sra. Pilar Sagasta -de la Universitat del País Basc, a Mondragón-que estan implicats en investigacions relacionades amb els treballs de llengua per espais detreball autònom amb alumnes de deu a setze anys.

Les lectures, la recerca d’informació i la preparació de l’esquema del treball van ser lestasques dels dos primers mesos de llicència.

Quan encara no estava del tot redactada la part teòrica, però ja se n’havien definit elstrets fonamentals, vaig elaborar els fulls d’instruccions de les activitats dels alumnes perpoder realitzar, el més aviat possible, l’experimentació dels materials i disposar de tempsper fer-hi les esmenes necessàries en funció dels resultats obtinguts.

A l’IES Doctor Puigvert de Barcelona es va dur a terme l’experimentació dels materialsen els espais següents: A-Televisió, C-Dramatització, D-Jocs i E-Lectures. Posteriormentse n’han analitzat els resultats obtinguts, s’han revisat els materials i s’han especificat -a lapresentació de l’espai o a la primera part del treball- orientacions per a la seva aplicació.

����'HVFULSFLy�GHOV�UHFXUVRV�XWLOLW]DWV�

L’ordinador -i la possibilitat de connexió amb Internet- ha estat el recurs material quem’ha permès recollir informació i contactar de manera àgil amb les persones que havia deconsultar, intercanviar informació o enviar els materials per a l’experimentació, sensenecessitat de desplaçaments constants.

He considerat que és del tot imprescindible experimentar els materials destinats alsalumnes per constatar-ne la viabilitat, l’adequació i la possible generalització; per aquests

Anna Pujol 9

motius són necessaris recursos humans -professorat disposat a provar les propostes detreball- i materials -des de fotocòpies de les fitxes fins als aparells bàsics de l’aula dellengües.

He tingut en compte la importància de la qualitat de les còpies del material audiovisual,cosa que em preocupava, i també disposar de cintes àudio o vídeo amb llicènciad’explotació que permetés fer-ne còpies. La qualitat he constatat que pot quedar resolta perl’ús d’aparells de còpia dels Centres de Recursos Pedagògics que estan a disposició de totel professorat. Pel que fa a l’ús de materials amb llicències he procurat referir-meexclusivament a materials editats pel Departament d’Ensenyament o que formen part de laprogramació de qualsevol cadena televisiva o de ràdio.

El muntatge del material audiovisual, que ofereixo a tall d’exemple i he fet servir per al’experimentació amb els alumnes, es va fer al Programa de Mitjans Audiovisuals delDepartament d’Ensenyament, amb mitjans avançats, digitalitzats; s’han triat i muntat lesimatges en cintes de curta durada i s’ha destinat una cinta per a cada activitat.

����&RQFOXVLRQV��VXJJHULPHQWV��DSOLFDFLRQV�L�YDORUDFLRQV

Voldria que la primera part del treball s’entengués com una reflexió sobre una pràcticadocent basada en la permanent experimentació a l’aula i la constant renovació de la feinaquotidiana per a la millora de l’ensenyament i de l’aprenentatge.

El capítol de l’avaluació l’he considerat bàsic pel que fa a la implicació dels propisalumnes en el seu procés d’aprenentatge. Considero fonamental aquesta primera part;moltes de les idees que hi exposo no són exclusives del treball a l’aula de llengües, ni de lameva collita personal, són fruit d’opinions, de lectures i d’aportacions de mestres iprofessors/es que m’han ajudat a formar-me una opinió global sobre el tema.

La segona part del treball té la seva validesa en funció dels resultats obtinguts enl’experimentació dels materials per part de diferents professors i professores deldepartament de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Doctor Puigvert amb la valoraciópositiva i la incorporació dels suggeriments que han realitzat per a la millora de la pràcticadocent; són, òbviament, un aval important de la validesa d’aquests materials.

Crec que moltes de les activitats d’aquests materials són aplicables en diferentssituacions comunicatives:

• dins els crèdits comuns, com activitats independents,• dins els crèdits variables -si s’agafa tot un apartat, per exemple “Dramatització”,

es pot convertir en un crèdit variable tipificat de Teatre-• i, evidentment, com a activitats per a l’aula de llengües.

L’ús dels materials dependrà dels interessos i necessitats de cada professor/a i de cadacentre.

Anna Pujol 10

����,QWURGXFFLy

Actualment, quan s’acaba un mil·lenni i estem a les portes del segle XXI, és un bonmoment per a l’anàlisi del passat i el disseny de noves fites per al futur.

Cal que des del món educatiu -com des de tants d’altres sectors- reflexionem sobre allòque ha estat la nostra pràctica docent, cap a on camina la societat, quines necessitats té, quèse’ns demana als professionals de l’ensenyament per resoldre problemes, per respondre anous reptes i noves formes de veure el nostre entorn, per fer-hi front, per adaptar-nos-hi…

Ens haurem de preguntar i reflexionar sobre alguns dels aspectes que enumerem totseguit:

1. És possible continuar formant les noves generacions de la mateixa manera comho hem estat fent fins ara? Podem continuar amb la mateixa metodologia?

2. Si s’han produït canvis tecnològics, innovadors, cada vegada més ràpids i

omnipresents a la societat, quina ha de ser la seva presència a l’escola? quin és ihaurà de ser el seu paper? Fins quan aquell professor/a que vulgui donarl’esquena a les noves tecnologies podrà continuar “normalment” amb la sevatasca quotidiana?

3. Les possibilitats de recollida d’informació i d’aprenentatges fora de l’àmbit

escolar i l’ampliació dels coneixements a partir d’un accés fàcil a xarxesd’informació exigirà que s’hagi d’adquirir habilitats i desenvolupar capacitatsdistintes a les que fins ara s’han prioritzat en educació.

4. L’actual globalització de l’economia, de les idees, dels intercanvis culturals, de

les formes de vida, etc., com es transmetrà a les noves generacions? Valors iprincipis que fins ara eren considerats fonamentals i acceptats per tota la societat-i per extensió valorats com a tal per tota la comunitat educativa-, no és ben certque en bona part estan en un procés de canvi vertiginós? Són els mateixos defa, només, deu anys? Fabricio Caivano1, com a subtítol del seu interessantarticle, ens diu: (O� QRX� FRQFHSWH� GH� O¶HGXFDFLy� DO� VHJOH� ;;,� KD� G¶HVWDEOLU� HOVDQWtGRWV�SUHFLVRV�SHU�FRPEDWUH�HOV�HIHFWHV�GH�GHVLJXDOWDW�L�LQMXVWtFLD�TXH�JHQHUDO¶DFWXDO�PXQGLDOLW]DFLy�HFRQzPLFD�

5. La incorporació d’alumnes d’altres cultures, de llengües molt poc conegudes en

el nostre país provoca el replantejament de situacions, activitats i fins i tot decelebracions. Algunes referències per comprendre fets o conceptes perden sentitdavant d’aquests alumnes nouvinguts. Quina ha de ser la nostra actitud com aprofessors/es de nois i noies que no acabem de saber què entenen d’allò que elsexpliquem o demanem?

6. L’actual societat competitiva ja preveu canvis constants en el món laboral,

demanarà més tenir desenvolupada una gran capacitat d’adaptació que una gran

1 Caivano, F. %DUFHORQD��FLXWDW�PHVWUD

Anna Pujol 11

quantitat de coneixements. L’escola haurà de preparar les noves generacions perincorporar-s’hi.

7. En el futur, és previsible que les persones disposin de més temps lliure que

hauran d’organitzar d’una manera creativa, amb esperit crític, davant demúltiples ofertes i informacions a les quals tindran accés.

Podria semblar que per ensenyar i aprendre la llengua del país o llengües estrangeres noens cal fer-nos preguntes, ni donar resposta, sobre tot aquest reguitzell de qüestions -entremoltes altres de possibles-; potser també, però, haurem de revisar el significat G¶HQVHQ\DUOOHQJ�HV i començar per matisar-lo, precisar-lo o redefinir-lo per posar més èmfasi en totallò que d’educatiu aporta DSUHQGUH�OOHQJXD.

No hi ha una vareta màgica amb la qual les preguntes que s’han formulat es responguind’una o altra manera. Segurament, les respostes són múltiples, tan múltiples com són lessituacions escolars, el professorat i l’alumnat. Però sí que es pot reflexionar i aportar lesnostres limitades col·laboracions per a la millora de la pràctica docent tenint en compte allòque la societat demanarà a l’escola i al professorat del futur.

L’aprenentatge ha d’estar concebut com XQ�SURFpV on el noi i la noia aprenen -valgui laredundància- a reflexionar, a prendre decisions sobre allò que volen aprendre, a serresponsables del seu treball, a compartir experiències i inquietuds amb d’altres nens inenes, a obtenir informació, a despertar en la creativitat i en la imaginació, a valorar laconversa i la crítica respectuosa, a ser acompanyats en el seu desenvolupament maduratiu.El professorat ha de perdre part del seu protagonisme a l’aula per adquirir i disposar de méstemps per pensar i gestionar aquest procés d’aprenentatge.

L’espai de classe ja no pot continuar com un “quadre” on el professor/a està al davantd’una pissarra amb un sac ple de coneixements que aboca als seus alumnes asseguts icallats. Les classes frontals cada vegada s’adequaran menys a la població escolar.

No tots els alumnes parteixen d’uns coneixements previs idèntics, ni tenen interessoscomuns i únics; estarem tots d’acord que el professorat no és l’única font d’informació iformació; es pot aprendre per múltiples mitjans, l’escola no en té l’exclusivitat; per tant,els sabers i interessos dels nostres alumnes són cada vegada més dispars. Tot plegat forçaels professionals de l’ensenyament a buscar camins i estratègies d’ensenyament-aprenentatge diferents a les utilitzades fins ara.

El nostre propòsit serà saber cap on anem; els camins poden ser diversos. D’avui perdemà no es poden canviar costums, hàbits de treball, etc., i potser tampoc seria bo fer lescoses de cop, sense convenciment i reflexió contrastada i assumida per la col·lectivitatprotagonista de canvis, per necessaris que es vegin.

Un pas cap a la recerca d’estratègies més engrescadores per a l’alumnat pren com a puntde partida la possibilitat d’organitzar l’aula per espais de treball autònom, en la línia queens proposa Allan Forsyth2 -que ell anomena ZRUN�VWDWLRQV i nosaltres podem associar apropostes similars, ja experimentades en el nostre entorn escolar, com són els treballs per

2 FORSYTH, ALLAN. $Q�$XWRPDWHG�6HOI�GLUHFWHG�PXOWLPHGLD�SURJUDP�RI�PRGHUQ�ODQJXDJH�DFTXLVLWLRQ�

Anna Pujol 12

racons, si bé actualment els espais o els ZRUN�VWDWLRQV disposarien d’un suport tecnològicimportant, més estimulant i eficaç per al nostre alumnat.

D��4Xq�pV�O¶DXOD�GH�OOHQJ�HV"

En els antics instituts de batxillerat, actuals instituts d’ensenyament secundari, l’inici del’educació secundària obligatòria implica l’aparició d’una nova i diferent situació escolarmarcada essencialment per una diversitat d’alumnat amb problemàtiques escolars ipersonals més complexes que les que s’havien presentat en els plans d’estudis anteriors.

El present treball s’emmarca bàsicament en l’àrea de llengua i literatura catalanes,malgrat tot, la proposta que es realitza és transferible a les altres àrees de l’àmbit lingüísticja que els materials que es proposen poden servir de punt de referència per a elaborar-ned’altres en castellà o llengües estrangeres i la metodologia a seguir és aplicable a múltiplesentorns escolars.

Els propòsits fonamentals d’aquest estudi són, d’una banda, la necessitat de buscarformes organitzatives que creïn circumstàncies i entorns motivadors per a una poblaciód’alumnes del primer cicle de l’educació secundària obligatòria; i, d’una altra, que peritineraris diferents aquests alumnes arribin satisfactòriament a l’adquisició o assolimentdels objectius proposats.

Els diferents mètodes que sorgeixen dels corrents teòrics sobre l'educació en l’actualsegle es fonamenten en un aprenentatge basat essencialment en l'activitat, l'arrelament al'entorn, la llibertat compaginada amb la disciplina, l'autoeducació, la creativitat, etc.Aquests principis, en el nostre país, donaren com a fruit una reflexió metodològica que desdels anys seixanta es concretà a l'aula en organitzacions dinàmiques com “els treballs perracons”, que s'han anat consolidant especialment a parvulari i al cicle inicial de l'actualeducació primària.

L'aprenentatge de les llengües ha passat fins ben entrats els anys seixanta, exceptuant-neexperiències puntuals, per una didàctica que no estava fonamentada en els principisd'activitat, de pràctica i d’ús de la llengua objecte d’estudi. El professor/a era el centre dela classe on es feien exercicis poc creatius i no gaire motivadors; els resultats en lacompetència comunicativa dels alumnes eren clarament insatisfactoris.

Actualment, per a l'aprenentatge de les llengües sorgeixen nous plantejaments influïts,en part, per metodologies dinàmiques ja introduïdes en el segon cicle de l’educació infantili al inicial de l’educació primària i que tenen el seu punt de partida en les teories que sobrel'adquisició de primeres i segones llengües han estat formulades per Piaget, Vygostsky,Krashen...

Cal, doncs, plantejar-se la possibilitat de realitzar un tipus de metodologia que s'ajusti aenfocaments dinàmics i afavoreixi la socialització i el treball individual i personalitzat delsalumnes. El fet d'aprendre a aprendre amb autonomia i responsabilitat ha de presidir lamajoria de les propostes d’activitats que es formulin.

Anna Pujol 13

(OV�DSUHQHQWV�UHHL[LWV��R�H[SHUWV�R�LQWHOÂOLJHQWV�KDQ�DSUqV�D�DSUHQGUH��+DQ�DGTXLULW�OHVHVWUDWqJLHV�GDSUHQHQWDWJH��HOV�FRQHL[HPHQWV�VREUH�HO�TXH�pV�ODSUHQHQWDWJH�L�OHV�DFWLYLWDWVTXH� HOV� SHUPHWHQ� XWLOLW]DU� DTXHVWHV� KDELOLWDWV� L� DTXHVWV� FRQHL[HPHQWV� GH�PDQHUD� VHJXUD�IOH[LEOH�� DGHTXDGD� L� DPE� LQGHSHQGqQFLD� GH� OHQVHQ\DQW�� (Q� FRQVHT�qQFLD� VyQ� DXWzQRPV��:HQGHU����

La possibilitat de l’aplicació d’una metodologia de treball per espais o� ZRUN� VWDWLRQVcom ens proposa Allan Forsyth, respon al model d’habilitar diferents espais interactius enuna aula proveïda de diversos materials que estimulin la participació i autonomia delsalumnes i s'adeqüin als diferents ritmes d'ensenyament-aprenentatge de les àreeslingüístiques.

Una situació que podríem considerar possible en un gran nombre d’instituts seriadisposar a l'aula de llengües dels següents espais:

A- Televisió, magnetoscopi, càmera …, B- Laboratori d’idiomes, casset, gravadora…,C- Dramatització, D- Jocs de taula, E- Lectures. F- Informàtica.

Una aula organitzada per espais possibilitaria l'acompliment de principis queaconduïssin cap a una pràctica docent caracteritzada, entre d’altres, per:

∗ Disposar d’objectius flexibles i adaptats als coneixements i destreses de cadascú.∗ Elaborar activitats d’ensenyament - aprenentatge per a cada espai que permetin

el treball a partir de coneixements previs diferents i en un grau de dificultat queconsideri l’atenció a la diversitat dels alumnes.

∗ Oferir diferents tipus d'activitats per a un mateix objectiu; l'alumne/a ha de poderoptar per aquell camí que li sigui més motivador o més rendible.

∗ Dissenyar activitats centrades en els interessos de l'alumnat.∗ Aplicar una praxi docent que permeti gran varietat d'interaccions i actes

comunicatius, rics i variats, amb pràctiques individuals, per parelles i en grup.∗ Promoure un predomini de l’activitat oral per part de l'alumne/a en un context

amb riquesa i varietat d'input i output, tant lèxic com sintàctic.∗ Promoure que l'alumne/a tingui iniciativa pròpia i no actuï exclusivament per

resposta a l'estímul del professor/a.∗ Crear zones en les quals els alumnes poden aprendre a partir de les seves

capacitats i del seu nivell i desenvolupin la seva creativitat.∗ Fer possible que els alumnes vegin o sentin una altra vegada el que s'ha fet amb

tot el grup classe.∗ Oferir models de llengua estàndard adequada a diferents registres respectant les

varietats dialectals.

33Citat a pàgina 10 de Bosch, M. $XWRQRPLD�L�DSUHQHQWDWJH�GH�OOHQJ�HV�

Anna Pujol 14

E��&RQWH[WXDOLW]DFLy��&UqGLWV�YDULDEOHV�L�FRPXQV

La decisió de destinar una aula per a la pràctica de les llengües presents a l'institut ambun funcionament per espais interactius és prou important com per no deixar-ho a laimprovisació o decisions poc meditades i, al mateix temps, també suposa prendre una sèriede compromisos globals dels departaments i del claustre i particulars de les persones queelaboraran materials i aplicaran el projecte.

Per tal de fer factible un projecte d’aquesta complexitat, prèviament a cap altra decisió,caldrà consensuar amb els departaments de les àrees lingüístiques -català, castellà illengües estrangeres- la implicació de cadascun d’ells en el muntatge, el funcionament, elmanteniment i l’ús dels diferents espais i de l’aula.

I ja, una vegada consensuat l’ús de l’espai, caldria preveure, amb el/la cap d’estudis,com es faria compatible amb els horaris del centre les voluntats i les possibilitats delprojecte.

Per últim, s’hauran de definir els objectius de cada àrea en funció dels espais, valorarquins es poden iniciar amb els mitjans de què disposa el centre i preveure'n latemporització -de la posta en funcionament- a curt, mitjà o llarg terminis.

A l’aula de llengües és previsible proposar-hi, en principi, la realització dels crèditscomuns a temps parcial i dels crèdits variables del primer cicle a temps complet. En funciódel nombre de grups d’un institut es podrà utilitzar l’aula per al segon cicle de l’ESO.

A l’institut on s’han experimentat els materials -i que ens serveix de punt de referència-no és possible realitzar-hi crèdits comuns i variables ja que es disposa d’una única aula dellengües per un nombre elevat de grups d’alumnes, per la qual cosa l’ús de l’aula dellengües queda limitada a la franja horària destinada als crèdits variables.

Malgrat tot, si l’espai i el nombre d’alumnes ho permeten, una part de l’horari delscrèdits comuns es realitzaria a l’aula “normal”, amb tot el grup classe on el professor/atindria un protagonisme rellevant per explicar determinats continguts, donar instruccions,aclarir dubtes molt generalitzats i posar les bases per a un posterior treball més autònom;els alumnes, per la seva banda, escoltarien el professor/a, realitzarien els exercicisindividuals proposats, demanarien aclariment dels seus dubtes, etc.

Una altra part del temps del crèdit comú es podria destinar al treball més autònom al’aula de llengües on l’alumne/a seria el protagonista del seu propi aprenentatge i posariaen pràctica les quatre habilitats lingüístiques -amb una forta presència de l’expressió oral-amb propostes d’activitats individuals, per parelles o en petits grups. També es podrienutilitzar els espais que es consideressin necessaris per a activitats proposades en els crèditscomuns, per exemple: utilitzar el tractament de textos, enregistrar cintes àudio i vídeo,llegir llibres de l’espai de lectura, etc.

Els crèdits variables d’iniciació, ampliació i reforç són susceptibles de poderdesenvolupar tota la seva franja horària de trenta-cinc hores a l’aula de llengües tenint encompte que els continguts prescriptius de l’àrea ja s’han presentat prèviament en els crèditscomuns.

Anna Pujol 15

El fet que la majoria de centres elaborin i ajustin els crèdits variables a les necessitatsdels seus alumnes possibilita que aquests hagin de posar en pràctica les quatre habilitatslingüístiques des d’una perspectiva més procedimental.

També és previsible que per a un crèdit variable es necessiti fer ús de dos o tres espaisde l’aula de llengües però no necessàriament de tots els espais simultàniament. El seminaride llengua, quan determini els continguts dels crèdits variables que oferta als alumnes,optarà per aquells espais que necessiti per a la programació del crèdit.

És evident que no s'ha de deixar l'aula de llengües a meres improvisacions d'audicions oactivitats repetitives deslligades de la programació general de l'àrea, però tampoc s'had'esperar a disposar d'una programació exhaustiva per posar-la en marxa.

L’aula i els espais s'han d'organitzar en funció de les decisions del PCC on s'hauran fetles reflexions pertinents per tal que la distribució dels crèdits comuns i variables i elshoraris generals del centre permetin el treball a l’aula amb un accés àgil i fàcil.

Lligant les activitats de cada espai a la programació, curs a curs, s'anirà construint iampliant les propostes d’activitats i els materials necessaris. La possibilitat d'intercanviaractivitats i propostes amb d'altres centres, de recollir i adaptar materials del mercat,incorporar activitats de crèdits variables ja elaborats per editorials, etc., tot plegat potformar part de la programació dels espais que poden créixer enormement i fer mésrendibles els esforços del professorat per a la seva posta en marxa i per al seufuncionament.

Anna Pujol 16

F�� 7LSXV� G¶DOXPQDW�� GLILFXOWDWV� TXH� SUHVHQWHQ� L� FRPSHWqQFLHV� DPE� PpVGHILFLqQFLHV�

Si bé l’organització i dinàmica dels espais poden ser transferibles a molts entornsescolars, els materials que es presenten i la metodologia de l’aula estan centrats en unatipologia d’alumnes d’un institut concret, IES Doctor Puigvert de Barcelona ques’emmarca -com es descriu en el resultats de l’enquesta- dins les característiquessegüents:

∗ barri de Barcelona on les famílies catalano-parlants no sobrepassen el 20%.∗ tots els alumnes i els pares comprenen la llengua catalana però el seu ús social

queda realment limitat a les comunicacions escolars escrites.∗ les visites amb els tutors/es, els missatges orals de qualsevol tipologia i la relació

escolar informal es realitzen majoritàriament en llengua castellana.∗ l’alumnat que familiarment té el català com a la llengua vehicular acostumen a

relacionar-se entre si i amb el professorat en castellà per pressió i costum del’entorn.

5HVXOWDW�GH�OHV�HQTXHVWHV�VRFLROLQJ�tVWLTXHV�&XUV������

(Cursos: 1r, 2n i 3r d’ESO; 2n de BUP; 1r de Batxillerat i COU.Dos grups de cada nivell. Total: 187 enquestes)

'DGHV�SHUVRQDOV�L�IDPLOLDUV

/ORF�QDL[HPHQW Barcelona Catalunya Espanya Altres

alumne/a: ����� 167 ���� 5 ���� 8 ���� 4

mare: ����� 54 ���� 7 ����� 93 ���� 6

pare: ����� 65 ���� 3 ����� 92 ���� 5

germans: ����� 142 �� 2 ���� 3 ���� 3

1LYHOOG¶HVWXGLV 6HQVH�HVWXGLV 3ULPDULV 6HFXQGDULV $OWUHV 8QLYHUVLWDW

mare: �� 15 ����� 93 ��� 45 �������1 �����11

pare: ����� 19 ����� 83 ����� 43 �������4 ���� 4

6LWXDFLyODERUDO

7UHEDOOTXDOLILFDW

7UHEDOO�QRTXDOLILFDW

$WXU $OWUHV

mare: ����� 36 ����� 102 ����� 25 ���� 7

pare: ����� 83 ������ 64 �� 15 ���� 3

Anna Pujol 17

/OHQJXD�G¶~V�KDELWXDO

$�OD�IDPtOLD

Quina llenguafas servir amb:

català castellà Altres

Pare ����� 36 ����� 154 �� 2

Mare ��� 30 ����� 166 ���� 3

Germans ����� 36 ����� 152 ���� 3

$�O¶LQVWLWXW

català castellà català/castellà

Amb els companys parlo �� 0 ����� 137 ����� 49

Amb els professors/es deparla catalana parlo

����� 93 ����� 25 ����� 71

Amb els professors/es deparla castellana parlo

���� 3 ����� 173 ���� 9

Amb el personal no docentparlo majoritàriament

���� 13 ����� 124 ����� 48

Per escrit, en quina llengua t’expresses millor?

Català ����� 42 Castellà ��������������������������������������156

Quina llengua fas servir espontàniament?

Català ����� 29 Castellà ����� 163

$O�FDUUHU

Amb la gent de les botigues, metro, etc. faig servir:

Català castellà català/castellà

���� 9 ����� 85 ����� 83

Els nostres alumnes no mostren actituds negatives envers l’ús de la llengua catalana,simplement no la utilitzen, encara que en tinguin una bona comprensió i expressió. Lamanca d’ús comporta poc interès per la lectura, una fluïdesa limitada i un empobriment dellèxic. El fet de ser una població majoritàriament fills d’immigrants amb un determinatnivell sociocultural condiciona el sistema de valors cap a l’estudi i cap a l’aprenentatge.

Ens diuen M. Morera i A. Teberosky TXH�OHV�SUjFWLTXHV�GHOV�HVWXGLDQWV�HVWDQ�LQIOXwGHVSHO� QLYHOO� VRFLRFXOWXUDO� IDPLOLDU�� /HV� LQYHVWLJDFLRQV� VRFLROzJLTXHV� L� DQWURSROzJLTXHV� KDQ

Anna Pujol 18

SRVDW� HQ� HYLGqQFLD� TXH� O¶DSUHQHQWDWJH� GHO� OOHQJXDWJH� HVFULW� L� O¶LQWHUqV� SHU� OOHJLU� L� SHUHVFULXUH�pV�HO�UHVXOWDW�G¶XQD�WHQVLy�HQWUH�OHV�SUjFWLTXHV�DSUHVHV�HQ�VLWXDFLRQV�HVFRODUV�L�OHVSUjFWLTXHV�KHUHWDGHV�HQ�OD�IDPtOLD��

La situació sociolingüística mostrada a l’enquesta de l’institut d’ensenyament secundarion fem l’experimentació es complementa amb d’altres observacions realitzades pelprofessorat:

1. Els alumnes provinents de centres de primària on el català s’aprèn des d’unavessant comunicativa mantenen la llengua catalana com a vehicle decomunicació quan hom inicia la conversa en aquesta llengua.

2. Els alumnes provinents de centres d’educació primària on el català s’aprèn des

d’una metodologia basada en suports escrits i exercicis d’aplicació de gramàticai on el registre dominant i l’intercanvi lingüístic es fa mitjançant la llenguacastellana mantenen aquesta llengua com a vehicle de comunicació i arrosseguenels nous companys/es a la comunicació vehicular per l’institut en castellà (fins itot aquells que tenen el català com a llengua de comunicació familiar).

Es constata que un bon coneixement o competència en llengua catalana no enpressuposa el seu ús per als missatges escolars quotidians, ni a classe de llengua catalana;l’hàbit de comunicar-se en castellà pesa més que el coneixement de la llengua.

Aquesta situació lingüística ens ha portat a dissenyar uns materials i pensar unaaplicació didàctica basats majoritàriament en activitats de comprensió i expressió orals queforcin l’alumnat a utilitzar la llengua catalana.

Si es té en compte que les llengües necessiten d'una pràctica on cal combinar adientmentl'activitat individual i la col·lectiva, que les formes i els ritmes d'aprenentatge són variats jaque hi ha alumnes que tenen més desenvolupada la capacitat auditiva, d'altres, la visual,alguns són més creatius, d'altres aborden l'aprenentatge d'una manera més reflexiva ointuïtiva, més analítica o sintètica, etc. tot plegat, fa palesa la necessitat de buscarestratègies d’ensenyament - aprenentatge dinàmiques, obertes a la diversitat de l’alumnat,on tots puguin i hagin de comunicar-se al marge dels coneixements de contingutsgramaticals de l’àrea, en consonància amb les seves possibilitats, interessos i capacitats.

En quant a l’ús de la llengua, no només el fet de conèixer-la fa que s’usi; ha d’haver-hiuna voluntat o una necessitat de comunicació amb aquesta llengua, sobretot sil’interlocutor domina els dos registres possibles.

El fet que un alumne/a consideri una de les dues llengües d’ús escolar -català o castellà-poc valorada socialment pel seu entorn o de la qual no té un domini suficient comportarelegar-la a l’ús escolar mínim i obligat.

Alumnes amb una bona escolaritat i ERQHV�QRWHV de llengua catalana no gosen dir ni unaparaula davant dels companys/es, per la vergonya pròpia de la preadolescència o per faltad’hàbit de fer-ho.

4 MORERA, M. TEBEROSKY, A. /HV�H[SHULqQFLHV�OOHWUDGHV�D�VHFXQGjULD�HQ�XQ�FRQWH[W�ELOLQJ�H Pàg. 239

Anna Pujol 19

D’altres alumnes, -avaluats durant la seva escolaritat per la seva comprensió i expressióescrites, en funció d’uns exercicis d’aplicació de coneixements gramaticals i a qui no s’havalorat l’expressió oral, -normalment, creuen que no saben prou català per comunicar-sede manera fluida; aquests alumnes han de descobrir que se’ls valoren d’altres paràmetres ipoden comunicar-se en català, han de trobar-ho quelcom important per a ells, reconèixer iveure-hi la possibilitat i necessitat de fer-ho.

El treball de grups heterogenis permet dinàmiques on hi hagi alumnes amb un majordomini de la llengua oral; d’altres, del treball reflexiu i analític. Alumnes amb dificultatsgenerals s’estimularan i es recolzaran en la pràctica dels companys/es que tenen habilitatslingüístiques majors o parlen de manera més fluida.

En els grups heterogenis compostos per algun alumne/a que tingui el català com allengua familiar comporta que es pugui crear amb més facilitat una dinàmicaconversacional en català i aquest alumne/a es constitueixi en motor del grup.

Cada alumne/a haurà d’aportar el millor d’ell/a en el seu grup; d’aquesta manera totsaprendran de tots. Es pot donar el cas que un alumne/a considerat PDO�HVWXGLDQW pel grupclasse mostri que sap d’altres coses i posseeix habilitats amb aparells, amb la recollidad’informació,... que fins ara els seus companys/es no li havien conegut; és un fet freqüentque fa créixer l’autoestima i el reconeixement davant dels altres, tant importants per al’estímul de l’aprenentatge.

És convenient considerar la necessitat de posar en contacte els alumnes amb situacionsvivencials on s’hagin d’aplicar diferents registres de llengua oral, no com a possibilitatshipotètiques de comunicació, sinó com a situacions usuals, possibles i reals on diferentspersones es comuniquen amb naturalitat en català.

Pel que fa a les possibilitats del treball individual, l’aula de llengües ha de permetre lapossibilitat d'escoltar enregistraments -propis o d’altres persones- les vegades que es creguiconvenient. A mesura que els alumnes s’escolten les lectures, els diàlegs, i en especial lesseves intervencions, ells mateixos es fan conscients dels errors que estan comentant i volentornar a escoltar un fragment -per acabar d’entendre’l- o repetir una lectura o tornar a feruna activitat per tal de millorar-la. Això, en una distribució del temps d'una classeconvencional, no sempre és possible atès que les possibilitats de cada noi/a per parlar iescoltar diverses vegades un missatge oral són les mateixes per a tots i en general reduïdes.

Cal tenir en compte l'edat dels alumnes com un factor determinant: com més petits mésgran és la seva facilitat de discriminació auditiva i d’assimilació de models correctes dellengua oral, l'input que rebin pot ser decisiu en el seu aprenentatge, no només per a lallengua catalana sinó com a base per als aprenentatges lingüístics posteriors.

Ara bé, estem referint-nos a nois i noies de dotze a catorze anys, preadolescents oadolescents, que manifesten totes les vergonyes i canvis que els són propis; per tal queintervinguin, parlin o comuniquin quelcom públicament poden passar de ser enormementextravertits a tancar-se en un mutisme absolut. Si les relacions del grup i el clima de l’aulaés distès i de franca confiança les manifestacions típiques de l’edat en pocs dies estansuperades i s’hi troben a gust seguint aquesta metodologia de treball.

Anna Pujol 20

G��([SHULqQFLD�VREUH�O¶DXOD�GH�OOHQJ�HV�D�1HZ�%UXQVZLFN��4XHEHF��

Per tal d’optimitzar l’aprenentatge de les llengües de tal manera que s’estimuli elsalumnes a aprendre d’una manera eficaç, atractiva i dinàmica, s’han realitzat experiènciesen diversos països, també a casa nostra, que tenen en compte l’edat dels alumnes, els seusentorns, els objectius d’aprenentatge proposats pels ensenyants, etc. D’entre lesexperiències publicades o conegudes en el món educatiu, prenc com a punt de referència laportada a terme per Allan Forsyth, a New Brunswick, Canadà.

El programa d’Allan Forsyth està adreçat a alumnes de 8 a 17 anys d’edat que destinen al’aprenentatge de la llengua -en el seu cas, l’anglès segona llengua- una mitjana d’una horaper dia. Aquí, no ens interessa tant la llengua objecte d’estudi, com la metodologia queempra, transferible a l’ensenyament - aprenentatge d’altres llengües.

L’aula de llengües a les escoles de New Brunswick que segueixen el programa estàequipada amb diversos materials: àudio, vídeo, ordinadors, impressores, telèfon i llibres -Forsyth insisteix que és necessari disposar de seients còmodes per a la lectura o fins i totcatifes-. La classe funciona com un laboratori d’aprenentatge, sense taules individuals, nien files, ni en semicercles. Tot i que hi ha espais amb taules grans per a treballs de grup oalgun espai específic per a treball individual.

A cadascun d’aquests espais els nomena “work station”.

Forsyth es basa en donar a l’aprenent la responsabilitat del seu propi aprenentatge, quepugui triar el camí que consideri més oportú i aprengui a organitzar-se tant en el treball engrup com en el treball individual. Els alumnes tenen accés a tot el material elaborat i graduat per a cada nivell, esconstrueixen un guió o pla de treball que queda registrat a l’ordinador que els serveixd’agenda, d’eina d’aprenentatge i pauta de seguiment del seu progrés. Segons A. Forsyth l’èxit o fracàs del programa depèn en gran part de la qualitat ivarietat dels materials i de posar a l’alumne/a en situació d’haver de realitzar procedimentsd’aprenentatge variats com: analitzar, identificar, improvisar, obtenir informació dediverses fonts, reproduir, distribuir-se el temps d’estudi, etc., que donin resposta als seusgustos i inclinacions. El seguiment del programa necessita de l’acceptació de tota la comunitat escolar per a laredacció d’objectius realistes i d’activitats de classe amb un presència significativa de leshabilitats lingüístiques motivadores. També cal implicar a l’alumnat a partir d’un contactedirecte amb el propi aprenentatge i productivitat per tal de mobilitzar la seva energia ievitar que realitzin exercicis escolars massa tradicionals o repetitius si aquests no elsdesperten l’interès o les ganes d’incorporar nous sabers.

Anna Pujol 21

���� 3ULQFLSLV� TXH� RULHQWHQ� O¶HQVHQ\DPHQW�DSUHQHQWDWJH� GH� ODOOHQJXD

D��,QWHJUDFLy�GH�OHV�GLYHUVHV�KDELOLWDWV

En aquest estudi, s’ha volgut partir del propòsit de considerar que cada espai ha depermetre treballar, a grans trets, la comprensió i l’expressió orals i escrites, sobretot perquèno sempre és factible separar-les com si fossin quelcom independent.

La llengua viva, natural, com a mitjà de comunicació, en l’entorn dels alumnes a quèens referim, es presenta de forma globalitzada; els nois i les noies de més de dotze anys jahan adquirit determinades habilitats lingüístiques i utilitzen l’oral i l’escrit en funció de lesseves necessitats de comunicació puntuals; l’escrit pot substituir o ser utilitzat com a suportde l’oral, i viceversa.

Cadascuna d’aquestes quatre destreses implica determinades habilitats funcionals,lingüístiques i no lingüístiques, lligades en moltes ocasions a estratègies d’estudi com potser el prendre notes, memoritzar o desenvolupar habilitats pròpies, diferents i específiquesper a cada destresa. Per exemple, en quant a la lectura d’un text o discurs, en funció de lesmotivacions i dels interessos, es despleguen mecanismes específics que suposen posar enmarxa i interrelacionar estratègies i habilitats: ���OD�OHFWXUD�UjSLGD�SHU�WDO�GH�GHWHUPLQDU�ODUHOOHYjQFLD�GHO�WH[W������O¶REVHUYDFLy�GH�O¶HVFULW�SHU�H[WUHXUH¶Q�LQIRUPDFLy�HVSHFtILFD�����ODOHFWXUD�DWHQWD�SHU�D�H[WUHXUH¶Q�OD�LQIRUPDFLy�SULQFLSDO�����OHFWXUD�FUtWLFD�SHU�GHWHUPLQDU�ODSRVLFLy�GH� O¶DXWRU�D�����OHFWXUD�DWHQWD�SHU�D�REWHQLU�XQD� LQIRUPDFLy�JOREDO�� DPE�R� VHQVHSUHVD�GH��QRWHV���HWF�

Un alumne/a comprendrà i s’expressarà quan té un motiu per aprendre una llengua i potinterrelacionar les habilitats, comprendre i produir, ja que té interioritzat els models dellengua que li permeten posar en marxa els mecanismes necessaris “d’input i output”.

Malgrat tot, cal tenir en compte que en alguns moments de l’aprenentatge de la llengua,el fet de realitzar activitats específiques d’alguna de les quatre destreses bàsiques de formaindependent pot ajudar el seu aprenentatge. Quotidianament, els alumnes de més de dotzeanys necessiten sovint del suport escrit i oral indistintament i les quatre habilitatslingüístiques estan realment integrades en la vida escolar, familiar i d’amistats d’aquestsnois i noies.

Les afirmacions que s'acaben de fer no entren en contradicció amb un dels principisfixats per a l'aprenentatge de les llengües: la comprensió i l'expressió orals són prèvies al'escrit; per la qual cosa, normalment, les propostes d’activitats en els nostres espaiss’inicien amb activitats de llengua oral -per mitjà d’una conversa guiada o lliure per aexpressar opinions, sensacions, etc.- i conclouen amb la reflexió escrita -individual o engrup -sobre el propi aprenentatge realitzat.

Les mancances dels alumnes està, bàsicament, en l’ús de la llengua oral de manerafluïda, adequada al context i a les situacions comunicatives diverses. No s’ha d’oblidar que

5 Brinton, D. Snow, M. Bingham, M. &RQWHQW�%DVHG�6HFRQG�/DQJXDMH�,QVWUXFWLRQ Pàg. 187 (síntesi)

Anna Pujol 22

en l’àmbit de la llengua escrita les mancances són també considerables; ara bé, difícilmentes podrà posar solució a la llengua escrita si abans no s’intenta posar remei a l’ús correcte ifluid de la llengua oral.

Per aquesta raó, a la majoria d’activitats, els alumnes han de ser capaços de realitzar unproducte final on se’ls demana interrelacionar les habilitats bàsiques de la llengua: escoltar,comprendre, parlar i escriure.

Es pretén que els alumnes adquireixin determinades habilitats lingüístiques fonamentalsper a l’aprenentatge de qualsevol llengua de manera conjunta i simultània amb l’adquisiciód’estratègies d’aprenentatge.

No s’ha d’oblidar que també cal preparar els nois i les noies d’aquesta edat per adaptar-se a una societat de canvis constants; el fet d’aprendre a aprendre és fonamental, han de sercapaços de treballar de forma compartida, en grup, de buscar i jutjar críticament lainformació en llocs diferents (biblioteca, Internet, TV…), conèixer i trobar-se còmodesamb les noves tecnologies, etc.

La reflexió sobre la pròpia llengua, pel que fa als aspectes gramaticals, es presentalligada a l’ús i a les produccions dels alumnes. La conceptualització s’inicia a les classes decrèdits comuns a partir de comentaris de gran grup; les propostes d’activitats responen acontinguts estructurats que pretenen ser un suport pràctic i donar peu a la reflexió prèvia oposterior i conjunta a l’aula, amb tot el grup classe.

La definició dels diferents espais no s'ha pensat al marge de les noves tecnologies peròtampoc no es vol deixar influir excessivament per modes i pensar que aquestessubstitueixen d'altres possibilitats o facin pensar que la manca d'uns aparells determinatsimpossibilita el muntatge d'una aula d’aquestes característiques. No es pot restar al margede tot el que ofereix el món de la informàtica o de l’audiovisual, que s’ha de veure com unbon complement, una ajuda i un estímul a l’aprenentatge.

La incorporació de noves tecnologies ha pressuposat una reflexió sobre les tasques quela tecnologia pot facilitar i les que només amb aquesta tecnologia són possibles, o fan mésatractiu i fàcil l’aprenentatge per tal que esdevingui integrat a la pràctica quotidiana del'aula.

8QD� WHFQRORJLD� QRYD� QR� pV� VRODPHQW� XQ� VXSRUW� WqFQLF� QRX� TXH� KHP� GXWLOLW]DU� HQOHQVHQ\DPHQW�HQ�VXEVWLWXFLy�GXQ�DOWUH��SHUTXq�pV�PpV�DFWXDO�R�SHUTXq�VDEHP�TXH�PRWLYDPpV� HOV� HVWXGLDQWV� ������� � pV� XQD� QRYD� FXOWXUD�� XQD� QRYD� PDQHUD� GH� FRPSRUWDU�VH�� GHSHUFHEUH�L�GHQWHQGUH���������DPE�XQD�LQFLGqQFLD�FODUD�VREUH�OHQVHQ\DPHQW�GH�OHV�OOHQJ�HV.(Helène Augé 6)

S'han triat, doncs, els diversos espais després de valorar la motivació de l'alumnat, lesdestreses que cal desenvolupar, els objectius marcats en el currículum prescriptiu, elsmitjans tècnics de què disposen un bon nombre de centres, les activitats d'aprenentatgeusuals en el nostre entorn escolar i formes d'organització experimentades amb resultatssatisfactoris, conjuntament amb reflexions pedagògiques i didàctiques ja esbossades.

6 Augé H. (O�OOHQJXDWJH�ItOPLF�L�ODSUHQHQWDWJH�GXQ�LGLRPD�

Anna Pujol 23

També s’han tingut en compte les consideracions del Projecte Curricular del centre ons’ha aplicar l’experiència que reflecteix les necessitats dels alumnes, les característiques del’àrea de llengua catalana, la tradició pedagògica del centre, les implicacions delprofessorat en la innovació educativa i l'anàlisi de l'entorn escolar descrit.

L’ambient de treball a l’aula ha de ser distès on cada grup actuï de forma autònoma, alseu ritme i relaxament en la seva tasca. Les possibles interferències entre alumnes s’han depoder solucionar amb cordialitat. Aquesta és una de les aportacions que ha de fer el treballper espais a l’aula de llengües: promoure actituds de tolerància, acceptació i comprensióenvers les limitacions pròpies o d’altres companys/es. Tots han de comprendre que esnecessiten els uns als altres. Cal respectar els aparells, aprendre de tots, ajudar-se i ser elmàxim d’autònoms possible, sense que el professor/a hagi de dirigir i controlarconstantment la feina, fer d’àrbitre de conflictes permanents o vigilar actituds pocrespectuoses.

La resolució dels conflictes o situacions tenses s’ha de debatre en grup mitjançant unarelació oberta on tothom participa activament. El professorat ha d’assumir el paper depersona que ajuda a la reflexió i condueix tots els alumnes a adquirir responsabilitatsindividuals i col·lectives.

Anna Pujol 24

E��5RO�GHO�SURIHVVRUDW

Es pot constatar com actualment la societat ha canviat plantejaments i convencions ques’havien mantingut durant molts anys sobre l'ensenyament-aprenentatge de les àreeslingüístiques que suposen un canvi de visió de les àrees esmentades i del paper delprofessorat.

L'inici de l'aprenentatge de la llengua estrangera amb alumnes cada vegada més petits,fins i tot al parvulari, provoca un replantejament sobre el tractament de les diferentsllengües presents en el centre. La valoració social sobre la necessitat d'un eficaçaprenentatge de les llengües estrangeres -en general hi ha més alumnes aprenent la llenguaanglesa- i la presència del català i castellà com a llengües vehiculars i d’aprenentatge,comporta una pressió al professorat en demanda de resultats sobre la qual caldrà, per tant,reflexionar-hi, parlar-ne, prendre decisions a nivell de Consell escolar i de Claustre quehauran de reflectir-se en el projecte lingüístic del centre. Això obliga el professorat, engeneral, no només el de llengua, a presentar propostes, argumentar postures i debatre sobreun tema que per a alguns els era aliè fins a l’actualitat.

Abans de prendre decisions per reflectir-les en el projecte lingüístic d’un centre cal queel claustre sigui conscient dels compromisos que suposa un canvi de perspectives i gransfinalitats; caldrà considerar no només una àrea en concret, sinó els reptes que la societatestà demanant, posteriorment; cada àrea buscarà el camí més adient per portar a terme elsnous reptes de futur, preveient la temporització a curt, mitjà o llarg terminis.

En allò que afecta el professorat de les àrees lingüístiques, anys enrera, el més habitualera que l'ensenyament de les diverses llengües es realitzés per mitjà de propostes escrites,basades en el sistema de la llengua; actualment, les noves concepcions sobre l’aprenentatgede les llengües estan orientades cap a la comunicació, a ser-ne usuari, no tant a conèixer-ne el sistema, la qual cosa també ha quedat reflectida en els nous currículums delDepartament d’Ensenyament.

La irrupció de múltiples mitjans de comunicació en diferents llengües i les facilitatsd'intercanvis ajuda l'ensenyament i provoca al mateix temps desigualtats de coneixementsentre els alumnes. Així com les noves tecnologies es converteixen en eines útils per al'ensenyament-aprenentatge, també forcen el professorat a una actualització permanent iràpida.

Aquests canvis d'enfocament pressuposen, en primer lloc, la necessitat d'una reflexióprofunda per part del professorat, la qual cosa comportarà la redefinició del seu paper coma membre d’un claustre i dins l'aula.

L’espai-classe i les activitats que s’hi desenvolupen han de ser reinterpretades de talmanera que el professorat perdi el protagonisme de persona sobre la qual recauen totes lesdecisions per esdevenir un “gestor” de l’espai i de les activitats.

Les classes enteses dins d’un rol tradicional on el professor/a explica, pregunta, elsalumnes escolten, resolen exercicis en silenci, etc. cada vegada s’adequaran menys a lapoblació escolar i seran més difícils de mantenir en un consens mutu.

Anna Pujol 25

L'organització de l'aula de llengües per espais, fent especial atenció a la comprensió iexpressió orals�� pot ajudar a redefinir el rol del professorat i a desenvolupar novesestratègies, si bé el�FDQYL�HQ�HO�GLVVHQ\�L�GLVWULEXFLy�GHOV�PDWHULDOV� L�GH�OHVSDL�FODVVH� �QRDVVHJXUD�XQ� FDQYL�PHWRGROzJLF� >���@�KD�GH� VHU� HO�PHVWUH� TXL�� DPE� OD� VHYD� DFWLWXG�� KD� GHSRWHQFLDU�DTXHVW�FDQYL��7

Des d’aquesta perspectiva podem dir que el rol del professorat a l’aula de llengüeshauria de caminar cap a ser el qui:

l motiva, desperta l'interès, crea un ambient de treball, és abans que res unanimador,

l té present l'edat, la motivació i els interessos de cadascú per establir relacionsobertes i de confiança,

l programa tenint en compte la diversitat dels alumnes,l busca i prepara el material més adequat a les necessitats que preveu,l diversifica la tipologia d'activitats per tal que els alumnes desenvolupin

estratègies de comprensió i expressió orals i escrites,l distribueix el treball de forma individualitzada,l aconsella i aclareix dubtes,l afavoreix diferents tipus d'interacció individual, per parelles i col·lectiva,l procura que l'alumne/a esdevingui autònom,l redueix les classes on ell/a intervé en exclusiva o amb explicacions frontals,l es preocupa per conèixer diferents mètodes i material en suport paper,

audiovisual i electrònic -vídeo, àudio, etc. referit a la seva àrea-,l tria el mètode i el suport més adequat en funció de l'alumne/a, etc.l informa clarament del procés d’aprenentatge i de l’avaluació a l’equip docent,

als alumnes i a les seves famílies.l etc.

L’actitud a l’aula ha d’anar variant paulatinament, tampoc fóra bo realitzar canvisintempestius sense haver reflexionat sobre les millors estratègies i l’actuació més adient enfunció d’un grup d’alumnes i d’un centre en concret.

La idoneïtat d’un rol específic dependrà bàsicament de les decisions preses en funció dela concurrència de diverses variants.

En primer lloc, caldrà tenir en compte l’anàlisi psicològica de l’alumnat, la seva edat,les motivacions i el grau de maduresa, en la situació actual molts dels alumnes delsinstituts són preadolescents i passaran tot el període d’adolescència en el centre, aquest fetmarcarà les relacions professorat i alumnat i les necessitats d’oferir una tipologiadeterminada d’activitats.

Una altra variant es centrarà en la reflexió sobre la tradició pedagògica que hi ha en elcentre, la metodologia que s’hi ha seguit, l’estudi de les àrees i les prescripcions quel’administració, el centre -en el projecte curricular- o els seminaris hagin decidit, tot plegat,conduirà cap a la proposta d’unes innovacions més o menys assumides per la resta deprofessorat i a una posta en pràctica amb més o menys ràpida.

7 Casanelles M. et alt.

Anna Pujol 26

I, finalment, com a punt essencial l’anàlisi de l’entorn immediat del centre escolar queens aporta informació sobre interessos culturals i situació socioeconòmica dels alumnes,això condicionarà actituds i propostes i comportarà que les innovacions puguin ser entesesi acceptades per les famílies.

Com a conclusió, hauríem de convenir que caldrà estar atent a la reflexió sobre la pròpiapràctica docent, autoavaluar-la i posar els mitjans necessaris per modificar, innovar, crear,transformar situacions... que, com és de preveure, seguiran canviant i demanant alprofessorat una contínua i constant revisió i actualització.

(O� FDQYL� HGXFDWLX� pV� FRQVHT�qQFLD� GH� OD� SUjFWLFD� UHIOH[LYD� GHOV� SURIHVVRUV�� 1R� SRWKDYHU�KL� GHVHQYROXSDPHQW� GHO� FXUUtFXOXP� VHQVH� GHVHQYROXSDPHQW� GHO� SURIHVVRUDW�� eV� ODLQYHVWLJDFLy�GHOV�SURIHVVRUV�GLQV�OD�FODVVH�OD�TXH�SURYRFD�FDQYLV�UHDOV����John Elliott 8 ).

8 Elliot, J. citat a C. Aguilar et alt.

Anna Pujol 27

�F��$YDOXDFLy

$YDOXDFLy�GH�O¶DOXPQDW

L’avaluació com a part del procés educatiu és realment recent i ha tingut formes ienfocaments diferents al llarg del segle. Actualment s’obre pas la interpretació del’avaluació com una fase de l’aprenentatge on es verifiquen les adquisicions dels alumnesen funció d’objectius proposats, en principi, per part del professorat o de les autoritatsadministratives.

6¶DYDOXD�VRYLQW�L�SHU�GLYHUVHV�UDRQV�HQ�HO�VLVWHPD�HVFRODU�SHUz�HV�ID�JHQHUDOPHQW�DPE�ODLQWHQFLy�GH�VDWLVIHU�XQD�R�DOWUD�GH�OHV�GXHV�IXQFLRQV�G¶XQD�DYDOXDFLy�SHGDJzJLFD���«�

/D�IXQFLy�IRUPDWLYD�RULHQWDGD�FDS�D�XQD�DMXGD�SHGDJzJLFD�LPPHGLDWD�D�O¶DOXPQH�L�XQDIXQFLy� VXPDWLYD� HQ� ILQDOLW]DU� XQ� FXUV�� XQ� FLFOH�� XQ� SURJUDPD� �«�� DPE� OD� LQWHQFLy� GHYHULILFDU�OD�VHYD�HILFjFLD�

Posar en marxa el procés d'avaluació dels alumnes obliga a preguntar-se des de quinaperspectiva i amb quina finalitat es fa. Si bé és evident que es demana al professorat, endeterminats moments de l'escolaritat, una certificació dels aprenentatges adquirits pelsalumnes i que comporta la necessitat d'una avaluació sumativa, és també obvi que en elmoment actual l'avaluació formativa s'obre pas com a element fonamental en el conjunt delprocés d'ensenyament-aprenentatge.

L'avaluació formativa queda inserida en el treball de l’aula de llengües des d'una doblevessant: en primer lloc per la valoració del procés més adient per a l'aprenentatge de cadanoi i noia, en segon lloc per la constatació dels resultats dels aprenentatges assolits enfunció dels coneixements previs de cada alumne/a i dels objectius didàctics prefixats a laprogramació.

Cal tenir present aquesta doble perspectiva; l'avaluació formativa comporta que lespreses de decisions estiguin definides i que es puguin concretar de la millor manera peroferir als alumnes l'ajuda i l’orientació necessàries en funció de les dificultats que presentinen el procés d'aprenentatge, en les estratègies, en els objectius plantejats, etc.

L'avaluació formativa integrada en el propi ensenyament-aprenentatge, com ja s'ha dit,implica l'alumne/a, fa que prengui consciència de la necessitat que té d'aprendre i de comcal fer-ho, adaptant-se a les diferents situacions individuals amb esperit flexible i obert. Eltreball a l’aula es basa en el compromís, la responsabilitat de l'alumne/a, en el fetGDSUHQGUH�D DSUHQGUH preparant-lo cap a una major autonomia en les decisions.

Podríem concloure que O¶DYDOXDFLy�IRUPDWLYD�pV�XQ�VLVWHPD�G¶DYDOXDFLy�TXH�FRQVLVWHL[HQ� UHFROOLU�� HQ� GLIHUHQWV� RFDVLRQV� GXUDQW� HO� GHVHQYROXSDPHQW� G¶XQ� SURJUDPD� G¶HVWXGL� RG¶XQ� FXUV�� LQIRUPDFLRQV� ~WLOV� DPE� OD� ILQDOLWDW� GH� YHULILFDU� SHULzGLFDPHQW� OD� TXDOLWDW� GHO¶DSUHQHQWDWJH���

9 Lusier,D. eYDOXHU�OHV�DSSUHQWLVVDJHV�GDQV�XQH�DSSURFKH�FRPPXQLFDWLYH10 Scallon,G 1RWLRQV�GpYDOXDWLRQ� a Abrecht, R. /pYDOXDWLRQ�IRUPDWLYH��XQH�DQDO\VH�FULWLTXH�

Anna Pujol 28

Sobre l’avaluació de la llengua, o sigui, de les manifestacions lingüístiques dels nostresalumnes, ens sorgeixen interrogants sobre què volem avaluar, o millor dit quinsaprenentatges lingüístics volem constatar que s’han assolit.

Malgrat els buits en la investigació lingüística, l’expert teòric i la persona que ha derealitzar una avaluació parteixen de necessitats i punts de vista que l’aplicació teòrica i larealitat quotidiana fan difícils de compaginar, coincidents més en les limitacions existentsque en la solució de les preguntes:

• De quina millor manera podríem constatar l’adquisició de processos i d’habilitatsimplícites en determinades manifestacions lingüístiques?

• Com podem relacionar de manera fiable adquisició i actuació? No és ben cert que

molts dels nostres alumnes saben més del que manifesten en la seva actuació? • Pressuposem que determinades habilitats i coneixements estan adquirits sense tenir-

ne constància? • Realment, podem saber allò que han après els nostres alumnes? Les activitats, les

proves, etc. reflecteixen resultats en funció d’objectius prefixats? Com més precisosels vulguem definir; no limitarem l’avaluació dels objectius a l’estadística?

• Existeix l’objectivitat en avaluació? No triem, com a avaluadors, el moment, i els

objectius per avaluar? Si canviéssim els objectius i el moment ben segur que seriend’altres els resultats.

En funció de les reflexions realitzades, creiem que una bona manera de respondre, enpart, a les qüestions plantejades és dotar l’avaluador/a a de múltiples punts de referència. Sibé ha de programar i avaluar en funció d’objectius, aquests han de ser oberts i flexibles pertal que puguin constatar avenços en el desenvolupament de les capacitats a partir de larecollida d’informació sistemàtica sobre el SURFpV d’aprenentatge de l’alumne/a per caminsi instruments diversificats. Es proposa una avaluació FRQWtQXD�L�JOREDO que pressuposa untreball del dia a dia, que reculli els avenços i les dificultats d’aprenentatge que vamanifestant cada alumne/a.

Quins instruments poden aportar-nos informació sobre el procés d'aprenentatge?

Cada professor/a disposa d'estratègies de recollida d'informació pròpies; malgrat tot,s’ha considerat significatiu tenir diversos punts de referència en l’aula de llengües querelacionem tot seguit:

1. Les proves orals i/o escrites, preparades específicament per saber el grau d'assolimentdels objectius, les utilitzarem puntualment; seran, bàsicament, les activitatsd’ensenyament - aprenentatge la font d’informació de l’avaluació formativa. Malgrattot, en moments puntuals en funció del grup, de les necessitats de constatar unsdeterminats aprenentatges o de valorar la idoneïtat d’uns materials pot ser necessarielaborar-ne.

Anna Pujol 29

2. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge seran fonamentals per aportar informaciódel progrés de l’alumnat. Per una banda, les activitats orals enregistrades donen lapossibilitat al professor/a i a l'alumne/a d'escoltar-les més d'una vegada i així apreciardificultats o avenços amb més precisió; normalment, ens aporten informacionsajustades a les intervencions previstes.

Per l’altra banda, les activitats de comprensió i expressió escrites suposen unarecollida d'informació còmoda i fàcil a la qual el professorat està acostumat.

En l’apartat sobre el tractament dels errors, s’hi indiquen pautes de correcció i deteccióde dificultats, desajustaments i en general la recollida d’informació sobre activitatsorals i escrites que confirmin a l’alumne/a i al professorat els aprenentatges assolits.

3. L’elaboració d’un dossier de final de crèdit serveix a l’alumne/a per recopilar,

organitzar, classificar, etc. el treball realitzat al llarg del període. Al professor/a liserveix per constatar si s’han assolit satisfactòriament alguns procediments i si eltreball que no ha vist, ha quedat ben acabat.

4. El professor/a pot recollir notes i observacions informals sobre aspectes que vulgui

recordar posteriorment, errors lingüístics, incidències, actituds o idees dels alumnessorgides espontàniament en els debats, les exposicions de les activitats, els moments detreball autònom dels alumnes, el temps d'inici i acabament de cada classe, etc. Revisarperiòdicament les anotacions aporta informació que moltes vegades quedaria en l’obliti ajuda enormement, a conèixer els nostres alumnes, a modificar o ajustar activitats queno acaben de funcionar prou bé, a preparar activitats complementàries, etc.

5. Cada alumne/a disposarà d’un GLDUL�SHUVRQDO per anotar-hi el seguiment del seu treball

en funció de les pautes que hagi marcat el professor/a. Si es creu oportú es pot revisarel diari o pot servir per ajudar l’alumne/a a organitzar-se la feina, saber el que fa, què liqueda per fer, què ha après, quines coses vol aportar en el debat, etc.

La classe com a tal pot disposar, d’un GLDUL�GH�GHEDWV� per anotar les reflexions que s’hifan. Hi escriuria un secretari/a, per torns, i es procuraria que en una o altra ocasió totsels alumnes hi anotessin alguna observació.

7. En finalitzar el bloc d’activitats de cada full d’instruccions, l’alumne/a omplirà una

)LW[D� GH� YDORUDFLy� GH� O¶DOXPQH�D sobre el seu treball individual que posteriormentlliurarà al professor/a. És un inici a l’autoavaluació de procés d’aprenentatge. Espresenten dos models que pot variar en funció de les activitats proposades o de lesinformacions que el professor/a vulgui recollir. -Veure els quadres 1 i 2.

8. De manera puntual, es demana als nois i noies que valorin les activitats orals dels

companys/es en aquells aspectes que poden fer-ho d’una manera crítica i responsable.

Es presenten dos tipus de models, l’un específic per a les dramatitzacions )LW[DYDORUDFLy� GH� OHV� GUDPDWLW]DFLRQV -Veure quadres 3 i 3,bis- , l’altre model )LW[DYDORUDFLy�GH�OHV�H[SRVLFLRQV�RUDOV�és genèric per qualsevol exposició oral que s’estiguiescoltant en grup -Veure quadre 4-. El fet d’haver de valorar un company/a obliga a

Anna Pujol 30

una major atenció de les exposicions i si cal justificar-ho s’acostuma el noi i la noia ala crítica responsable.

9. La conversa del mestre/a amb els nois i noies mentre estan treballant aportarà

informació molt diversa; especialment ajudarà a conèixer les interrelacions dels grups iles possibilitats d’ajudar els alumnes en la formació dels grups de treball per tal quefuncionin adientment.

10. El full d'observació sistemàtica dels aprenentatges és un document obligatori amb

contingut i model a decidir en el PCC; pot tenir, doncs, formats molt diversos sempreen funció de la informació que s'hi vulgui reflectir i dels acords presos pel claustre. Enprincipi, és una eina de registre on cada professor/a pot tenir-hi prèviament redactats elsobjectius didàctics que els alumnes han d'assolir i recollir-hi les observacions ivaloracions del procés d'aprenentatge de cada alumne/a .

Aquests instruments d'avaluació els valorem com a eines que aporten la informaciónecessària des de punts de vista diferents per ajudar el professor/a a orientar l'alumne/a. Lavaloració que el professorat faci d'un determinat instrument o d’una tipologia d’activitatsper sobre d'uns altres pot condicionar l'encert d'una avaluació formativa que s'hauria deportar a terme des de la perspectiva d'DOOz� TXH� ODOXPQH�D� KD� DSUqV� L� DEDQV� QR� VDELD;d'aquesta manera la informació obtinguda serà quelcom constructiu i estimulant per alsnois i noies.

La informació obtinguda a l'aula de llengües i l'avaluació de les activitats dissenyades enel crèdit comú han de tenir una relació directa amb la programació de l'àrea; la valoraciód'ambdues informacions possibilitarà que s’orienti l'alumne/a sobre els aspectes a millorar,sobre quines activitats li ofereixen aquesta possibilitat i valorar el progrés de cadaalumne/a en les sessions d'avaluació.

La informació obtinguda ens donarà la possibilitat de conèixer d'una manera mésqualitativa cada alumne/a, a qui s’ha de mantenir informat del seu progrés.

$YDOXDFLy�GHOV�HVSDLV�L�GH�OHV�DFWLYLWDWV

Per tal de realitzar un projecte d'innovació, aplicar nous materials a l’aula o introduiractivitats no realitzades anteriorment és necessària la planificació d’un procés d’avaluacióque des de diferents perspectives pugui constatar si les intencions inicials es compleixen.

En un procés d’innovació cal ser conscients dels passos que cal seguir fins donar com avàlids els espais i les activitats que s’hi proposen. El camí per a l’avaluació del programapassarà per seguir els passos següents:

����/D�LQWHQFLy��Què necessito saber?, Quins són els objectius que ens marquem com acentre, seminari de llengua...? Per què realitzo l’avaluació dels espais de l’aula dellengües? La resposta a les preguntes es donarà en funció dels objectius que ens hanmogut a iniciar un treball d’aquesta mena.

Anna Pujol 31

����/D�UHFROOLGD�GLQIRUPDFLy� Quan la vull realitzar?, Quins instruments o estratègiessón més convenients? Per valorar els espais i les activitats, en principi, utilitzareml’opinió dels diferents professors/es que apliquen els materials, les opinions delsalumnes manifestades en el full de valoració, en les exposicions dels debats de classei, finalment, en els resultats de constatació del progrés de l’alumnat.

����/D�YDORUDFLy�GH�OD�LQIRUPDFLy��Anirà en funció de totes les opinions i suggerimentsrecollits i posats en comú a nivell de seminari de llengua, reunions de cicle i declaustre de professors.

�� /D�SUHVD�GH�GHFLVLRQV��� Prèviament a l'inici de tot procés d'investigació i en la sevaavaluació s’ha de preveure si com a centre, seminari o ensenyant es podran assumirdeterminats resultats, en funció dels quals caldrà posar en marxa les decisionsoportunes que ens pot suposar modificar, reorientar o donar nous enfocaments a lespràctiques pedagògiques. Com a seminari de llengua catalana, i el professorat demanera individual, es valora com a positiu acceptar opinions, suggeriments ipropostes de modificació posteriors a l’experimentació dels materials, per la qualcosa s’ha cregut possible iniciar un procés de canvi i renovació en l’ensenyament del’àrea.

Per tant, és fonamental que el professorat mantingui una actitud reflexiva i oberta sobrela seva activitat docent i sobre els materials que ha proposat acceptant les valoracionsexternes d'altres companys i dels alumnes. L'autoavaluació del propi ensenyament és unapràctica que tot professional hauria de veure des d'una perspectiva de responsabilitat id'estímul a la millora permanent del treball quotidià a l'aula.

Caldrà estar atent per veure si les activitats proposades a cada espai s'ajusten a lesexpectatives previstes, tant pel professorat com per l'alumnat; de no ser així, caldràredefinir-les en alguns dels dos aspectes presents en tota activitat: el lúdic -motivador iestimulant, de tanta importància per a l'aprenentatge d'una llengua- i l'aspecte referit al'acompliment dels objectius didàctics proposats -clars, organitzats i que tenen en compteels coneixements previs de cada noi i noia, amb el repte que suposa aprendre quelcom denou.

Els instruments per avaluar als alumnes aportaran informació sobre les activitats i sobreels espais més idonis o encertats. El debat de tota la classe previst per a cada mes -dos copsper trimestre o quan es cregui convenient- serà l'escenari per fer les valoracions adients.

$XWRDYDOXDFLy�GHOV�DOXPQHV

En finalitzar totes les activitats, es demana als alumnes que complimentin una fitxad’observació del propi treball i en certes ocasions dels treball dels seus companys/es: )LW[DYDORUDFLy� DOXPQH�D�� )LW[D� YDORUDFLy� GH� OHV� GUDPDWLW]DFLRQV� L )LW[D� YDORUDFLy� GH� OHVH[SRVLFLRQV�RUDOV���tal com ja s’han citat en la relació d’instruments d’avaluació�

Els apartats de la primera fitxa esmentada estan pensats per ajudar els nois i noies areflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge i fer-los conscients, progressivament,d'adquirir l'hàbit de l'autoavaluació, de descobrir tot el que han après i no incidir

Anna Pujol 32

exclusivament en allò que els queda per aprendre, amb aquesta finalitat s’han inclòs dosapartats: “He après coses noves” i “He necessitat ajut, quin? de qui?”.

També és convenient que en aquesta fitxa recullin les informacions necessàries perrealitzar una reflexió col·lectiva en el debat: que incideixi més a bastament sobre unavessant actitudinal, la pròpia i la dels companys/es, susceptible de ser comentada. L’opiniósobre les activitats que han considerat més atractives o que els ha suposat alguna dificultat iel perquè ha de tenir la seva presència en la recollida d’informació.

Per tal de complimentar l’apartat “valoració del professor/a” l’alumne/a haurà decomentar i contrastar les seves opinions amb les del seu professor/a d’aquesta manera espot establir un intercanvi enriquidor entre ambdós.

Aquesta fitxa de seguiment proporcionarà al professorat una valuosa informació peradequar la seva intervenció pedagògica a les necessitats i interessos manifestats perl’alumnat i orientar-los.

La compleció d'aquesta fitxa hauria de plantejar-se com una activitat més de les que esrealitzen a l'aula i, per tant, hauria de desenvolupar-se en un ambient distès i agradable.

Les altres dues fitxes de valoració de les dramatitzacions i exposicions orals delscompanys/es es justifiquen des d’una perspectiva d’autoavaluació per les implicacionsdirectes i indirectes que suposa l’esforç de crítica constructiva de les activitats dels demés.El professorat també podrà revisar aspectes que per la immediatesa d’una exposició oral lipoden passar desapercebuts i al mateix temps pot ser un motiu de comentari i de presa deconsciència sobre les dificultats i/o els encerts d’una dramatització o d’una exposició oral.

Anna Pujol 33

4XDGUH��

)LW[D�YDORUDFLy��DOXPQH�D

Nom Curs Data

Resultats Dificultat

Espai Activitat, núm. Data MB B R M Molta Poca Gens

Quines coses noves he après?

He necessitat ajut, quin? de qui? …

Anotacions per al debat

Observacions del professor/a

Actv. Actv. Actv. Actv. Actv. Actv.Valoració

Anna Pujol 34

4XDGUH���

)LW[D�YDORUDFLy��DOXPQH�D

Nom Curs Data

Act.Núm.

Data Participació en elgrup

ResultatsMB B R M

DificultatMolta Poca Gens

Quines coses noves he après?

Anotacions per al debat

Observacions del professor/a

Actv. Actv. Actv. Actv. Actv. Actv.Valoració

Anna Pujol 35

4XDGUH��

)LW[D�YDORUDFLy�GH�OHV�GUDPDWLW]DFLRQV

Nom Curs Data

Puntua les exposicions dels teus companys/es de l’1 al 5, en els aspectes se t’indica.A les caselles de sobre, escriu el nom dels companys/es, el número del seu grup o unareferència que els identifiqui.

$FWLYLWDW����/HV�PjVFDUHVTreball per parelles

Gestos adequatsCara: expressió claraValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

$FWLYLWDW����/¶H[SUHVVLy�GHO�FRVTreball de grup 3.1

Gestos adequatsS’han fet entendreOriginalitat del finalValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

Treball per parelles 3.2

Parlaven amb claredatPredicció originalValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

$FWLYLWDW����/¶HQWRQDFLyTreball de grup 5.B

Gestos adequatsVeu: volum i ritme adientsRespecte per accents, pauses i rimesValoració global i observacions

Anna Pujol 36

4XDGUH���ELV

)LW[D�YDORUDFLy�GH�OHV�GUDPDWLW]DFLRQV

Nom Curs Data

Puntua les exposicions dels teus companys/es de l’1 al 5, en els aspectesse t’indica.A les caselles de sobre, escriu el nom dels companys/es, el número del seu grupo una referència que els identifiqui.

$FWLYLWDW���/¶REUD�GH�WHDWUHTreball de grup 6.3

Veu clara, sense cridarSabien el seu paperGesticulacions segons el personatgeValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

$FWLYLWDW���'LjOHJV�L�PRQzOHJVTreball per parelles 7.1

Diferència monòleg/diàleg evidentExpliquen mirant l’auditoriS’entén bé el que diuenValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

$FWLYLWDW����(VFHQRJUDILD��YHVWXDUL�L�DWUH]]RTreball per parelles 8.1 i 8.2

Relació del text amb l’escenografiaRelació del text amb el vestuariRelació del text amb l’atrezzoValoració global

Observacions: _______________________________________________________________________________________________________________________

Anna Pujol 37

4XDGUH��

)LW[D�YDORUDFLy�GH�OHV�H[SRVLFLRQV�RUDOV

Nom Curs Data

La valoració pot ser feta col·lectiva o individual, segons indiqui elprofessor/a:Escolteu atentament l'exposició dels vostres companys i companyes.Llegiu els aspectes que us cal observar abans de començar l'exposició.Us heu de posar d'acord entre vosaltres per decidir la nota que els posareu acadascú; valoreu de l'1 al 10 cada aspecte.

(Noms dels qui intervenen)

$VSHFWHV�D�REVHUYDU

Parla sense presses

Mira els qui l'escolten

Canvia de veu en funció del que diu

L'exposició és ordenada

Fa els gestos sense exagerar

Se sent bé, sense necessitat de cridar

Ho porta preparat

Desperta l'interès

Aspecte global

Altres aspectes:

7RWDO

Anna Pujol 38

G��7UDFWDPHQW�GH�O¶HUURU

És sabut que l'error forma part del procés d’aprenentatge i cal atorgar-li, doncs, laimportància que mereix. S’hauran de posar els mitjans necessaris per tal d'evitar-lo i, quanes produeixi, caldrà facilitar les eines necessàries per corregir-lo.

L’any 1965, Courtney Cazden11 va realitzar un estudi sobre la incidència de diferentsestils pedagògics en l’adquisició de la llengua. Va comparar tres grups de nen/es de tresanys. En el primer grup no s’incidia sobre els alumnes a nivell lingüístic. En el segon nose’ls corregia mai, però se’ls implicava molt sovint en converses, de manera que rebien ungran input auditiu i havien d’expressar-se. En el tercer grup, s’actuava de forma similar queel en segon però les produccions errònies dels nens i nenes eren represes i precisades pelmestre/a.

Podria pensar-se que el grup amb més progressos va ser el tercer quan en realitat va serel segon. Per tant, podríem extrapolar la situació i dir que per tal de progressar o d’adquirirnous aprenentatges lingüístics, les correccions exhaustives no pressuposen la fixació delnou coneixement.

És difícil dir de forma genèrica com s'ha de corregir un error. Potser en molts casos nocal corregir-lo tal com s’acostuma a fer; el seu tractament variarà en funció del tipusd’error, el nombre d'alumnes que el fan, els objectius previstos, els coneixements previs del'alumne/a, etc. En línies generals, es poden evitar errors si es fixen objectius en funció delsaprenentatges adquirits i es guien prèviament els alumnes en les activitats que hauran derealitzar.

Més concretament, és necessari que els alumnes tinguin al seu abast exemplificacions deles activitats que se’ls demana i puguin repetir-les les vegades que els/elles creguin ovulguin fer-ho. Normalment, el grau d’exigència dels alumnes quan han de presentar oexposar una activitat als companys és força gran; l’autocorrecció i la reflexió sobre el propitreball sempre serà més fructífera que la dictada pel professorat.

Abans de l’inici d’una activitat és convenient que el professor/a recordi al grup petitespautes sobre el que considerarà essencial, per exemple:

• fer memòria de la grafia d'aquelles paraules que probablement apareixeran,• realitzar alguna activitat orientativa prèvia,• fer observar amb atenció el que demana l’activitat, etc.

Un error produït per un sol alumne/a o per tot un grup, no es pot resoldre de la mateixamanera. En la primera situació és molt probable que sigui avinent un tractament individuali puntual, mentre que quan l'error és generalitzat pot suposar la revisió de l'ensenyament odels objectius proposats per tal d'establir noves estratègies o activitats d'ensenyament -aprenentatge.

L’error comès ens aporta informació d’aprenentatges no adquirits, no només perl’alumne/a que l’ha comès, sinó per d’altres del grup que potser no l’han fet però quetampoc sabrien solucionar-ho de trobar-se en la mateixa situació.

11 Zimmer, D.E. 6R�NRPPW�]XU�6SUDFKH�

Anna Pujol 39

El professorat haurà de crear un ambient a l’aula per tal que es visqui l’error com unmoment del procés d’aprenentatge del qual tots en podem aprendre i tots col·laborem adetectar-lo i a buscar-hi una solució.

S’ha de procurar, sempre que sigui possible, la correcció en grup i guiar l'alumne/a cap al'autocorrecció; aquestes dues indicacions han de ser considerades com a prioritats per al’aplicació dels materials que es presenten.

Convé ser selectius en la correcció d'errors i procurar evitar fer correccions exhaustivesja que no tot s'ha de corregir; caldrà triar només allò que els nostres alumnes són capaçosde recordar i de reconèixer com error; altrament, no el podran interioritzar i rectificar.

És necessari detectar aviat deficiències en la comprensió oral ja que tindran repercussióen l’aprenentatge de l’expressió oral i de l’escrita; és una habilitat instrumentalimprescindible per avançar en les altres. Una comprensió oral limitada o insuficient pot serdeguda a causes múltiples, des de deficiències en l’audició fins a errors d’aprenentatgesanteriors.

Per tal de detectar errors en la comprensió i l’expressió orals haurem de ser conscientsque les observacions d’aquestes habilitats es caracteritzen per l’espontaneïtat i lainstantaneïtat del missatge ubicat en una situació quotidiana a l’aula; moltes vegades l’errores produeix en una situació de conversa entre els alumnes o entre el professor/a il’alumne/a.

Malgrat tot, es farà necessari recollir-lo i sistematitzar-lo donat que ens aportainformació per detectar les deficiències; ara bé, no cal deixar-nos portar per l’espontaneïtatde la correcció immediata perquè entorpirà la fluïdesa de la comunicació i no corregiràl’error, ni fixarà un nou aprenentatge, més aviat inhibirà l’aprenent per a noves converses.Cal prendre notes, prioritzar les errades més importants i buscar el moment oportú perparlar-ne amb els alumnes o simplement, quan és un error generalitzat i freqüent, prepararactivitats que comportin una solució al problema detectat.

Si el professor/a adquireix l’hàbit d’utilitzar un bloc de notes informals i puntuals onescrigui errors dels alumnes que hagi sentit en les converses espontànies, posteriorment, elspodrà revisar i actuar en conseqüència.

Quan es vulgui recollir informació per avaluar o detectar les deficiències que esprodueixen en l’aprenentatge, s’hauria de saber, abans que res més i de forma clara, quinsaspectes volem observar, per la qual cosa caldrà formular objectius didàctics i dissenyarproves d’avaluació específiques o utilitzar les activitats d’ensenyament-aprenentatge per arecollir informació quotidiana dels avenços i dificultats dels alumnes.

Per a la correcció de treballs de comprensió i expressió orals s’han de delimitar deforma precisa els objectius que es volen observar i/o avaluar de tal manera que lacomprensió i expressió escrites o les correccions exhaustives i simultànies de moltsaspectes no emmascarin les valoracions de la llengua oral.

Anna Pujol 40

Una vegada obtinguts els resultats de l’avaluació o de l’observació cal ser conseqüentamb els resultats i estar disposats a canviar tot allò que no ens hagi aportat informaciósuficient o que no hagi millorat el coneixement dels alumnes.

&RPSUHQVLy�L�H[SUHVVLy�RUDOV

Per a la detecció d’errors i la seva correcció actualment és de gran utilitat l’ús de lescintes, àudio o vídeo donat que permeten tornar a escoltar les activitats, el professor/a totsol o amb l’alumne/a. El fet d’escoltar-ho conjuntament amb l’alumne/a fa que algunserrors es detectin i s’arribi a una autocorrecció per part seva.

Tenir enregistrades activitats d’inici de curs i escoltar-les de nou amb els alumnes ajudaa valorar i constatar els avenços de l’aprenentatge tant per part dels alumnes com delprofessorat.

Daniel Cassany et alt. 12 ens fan observar avantatges i inconvenients de les correccionsen funció del moment en que es realitzin.

&RUUHFFLy�LPPHGLDWD &RUUHFFLy�GLIHULGD3RW�EORTXHMDU�ODOXPQH�D� 6HOHFFLRQD�HOV�HUURUV�LPSRUWDQWV�L�UHSHWLWV

GH�WRWD�OD�LQWHUYHQFLy�&RUUHJHL[�HOV�HUURUV�HQ�HO�FRQWH[W�TXq�HVGRQHQ�

&RPHQWD�HUURUV�GHVFRQWH[WXDOL]DWV�

(V�IL[D�OHUURU�FRQFUHW�GXQ�PRPHQW� (O�PHVWUH�KD�GDQRWDU�HOV�HUURUV�HQ�XQSDSHU�L�DL[z�SRW�GLVWUHXUHO�

Caldria tenir en compte la possibilitat d’enregistrar els missatges orals en cintes àudio ivídeo que permet matisar algun dels inconvenients de la correcció immediata i o la diferidapresentats per D.Cassany et alt.

&RPSUHQVLy�L�H[SUHVVLy�HVFULWHV

Per a la detecció i correcció dels errors en els textos escrits el professorat hi té méstradició i s’hi està més habituat; això no vol dir que s’actuï sempre coherentment.S’acostuma a corregir més del necessari i, normalment, quan es retornen les activitatsescrites corregides, els alumnes queden aclaparats per la quantitat d’errors i les poquesorientacions que reben per solucionar-los.

En els textos escrits hi ha la tendència de posar més èmfasi en l'ortografia -perquè ésmés fàcil i ens hi sentim més segurs- però també hi ha altres aspectes a tenir en comptecom ara: l'estructuració del text, la transmissió de la idea, l'adequació del missatge, etc. quesón tant o més importants i caldrà fer-hi esment. Per sobre de tot, caldrà corregir en funcióde l’objectiu que s’hagi establert i del que s’hagi demanat a l’alumne/a en la descripció del’exercici.

No estic dient que l’ortografia s’hagi de deixar de banda, però sí que s’ha d’estimularels alumnes per tal que facin ús d’eines que els ajuden a les correccions ortogràfiques com

12 CASSANY, D. et alt. (QVHQ\DU�OOHQJXD. Pàg. 187

Anna Pujol 41

seria, per exemple, escriure redaccions, cartes, exercicis en general, etc. en ordinador iutilitzar els diccionaris dels tractaments de textos -entre d’altres possibilitatsd’autocorrecció que serà sempre més fructífera que la correcció del professor/a en tintavermella i que posteriorment l’alumne/a no revisa.

Com a premissa, abans d’iniciar una correcció escrita hauríem de pensar: què se’ls hademanat i quins són els errors previstos; una vegada feta la correcció, caldrà analitzar quinserrors han sorgit de nou i quines indicacions o activitats complementàries s’hauran deproposar per posar -hi remei.

Daniel Cassany et alt 13 referint-se a la llengua escrita ens dóna uns consells pràctics queem semblen del tot adients:

&RQVHOOV�SHU�D�XQD�FRUUHFFLy�HILFLHQW�GH�OHVFULW

1. Entendre la correcció com una tècnica didàctica que pot ser voluntària, variada iparticipativa. (No és una forma d'avaluació, hauria de variar la tècnica en funciódels exercicis: autocorrecció, per parelles, de la forma, etc.)

2. Corregir només allò que l'alumne pugui aprendre.3. Corregir qualsevol aspecte d’un text, no només ortografia i morfosintaxi.4. Donar consells pràctics (exemple: escriu les frases més curtes...).5. Corregir quan l'alumne té fresc el que ha escrit, no deixar passar massa temps.6. Deixar temps a classe perquè els alumnes puguin llegir i comentar les

correccions del professor. Assegurar-nos que les llegeixen i les aprofiten.7. Marcar els errors i demanar a l'alumne que busqui l'esmena correcta.8. Tenir entrevistes individuals amb l'alumne. Corregir oralment els treballs escrits.9. Donar eines perquè els alumnes puguin autocorregir-se: ensenyar a manejar i

consultar diccionaris, gramàtiques, llibres de verbs, etc.10. Corregir els esborranys dels textos. Estimular-los a revisar i refer els seus textos.11. Augmentar la qualitat de la correcció encara que baixi la quantitat. No

preocupar-se tant de corregir tots els treballs dels alumnes i assegurar un bonnivell de correcció.

13 CASSANY, D. et alt��(QVHQ\DU�OOHQJXD�� Pág. 281/284 (síntesis)

Anna Pujol 42

�����(VTXHPD�EjVLF

D��6HT�qQFLD�PRGHO

És evident que en el moment d’elaborar els materials per a cada espai s’ha tingutfonamentalment en compte a qui van dirigits, els objectius acadèmics prefixats, l’edat de lapoblació escolar, els interessos socials i els coneixements previs dels alumnes.

Per a cada espai s’han pensat uns determinats eixos, temes o WzSLFV[G1]14 a l’entorn dels

quals es sostenen els aprenentatges i a la vegada siguin atractius per als alumnes d’ESO, elsmotivin per parlar, participar, etc.

Els treballs de grup proposats per l’espai A- “Televisió…” giren entorn de la publicitati els mitjans de comunicació; en els de l’espai B- “Laboratori d’idiomes…” podem trobar-hi propostes d’exercitació oral amb exercicis similars a emissions radiofòniques: lecturesdramatitzades en veu alta, entrevistes, concursos, etc.; en l’espai C- “Dramatització” esposa en pràctica l’expressió corporal, la memorització, la interpretació, s’adquireixenconeixements del teatre, etc.; el tractament de textos, exercicis diversos i lescomunicacions per correu electrònic amb d’altres nois i noies són presents a l’espai E-“Informàtica”; i, finalment, la participació amb activitats de comunicació oral properes asituacions familiars i de lleure són les propostes de l’espai D - “Jocs de taula”.

L’espai B- “Laboratori d’idiomes …” també presenta un vessant individual, onl’alumne/a pot trobar el temps per tornar a escoltar alguna cinta, llegir individualment permillorar la seva dicció o repetir exercicis. Els WzSLFV proposats seran similars als del treballen grup.

L’espai F- “Lectures” és bàsicament un entorn individual, silenciós, de recerca del plaerde la lectura dels temes o històries considerats per a cada alumne/a com a més interessants.

A grans trets, amb diferències segons els exercicis d’un full d’instruccions, la SRVVLEOHVHT�qQFLD�GH�OHV�DFWLYLWDWV seria la següent:

• Inici de l’activitat, lliure o proposada pel professor/a.• Recull del full d’instruccions, formació del grup o parella, si s’escau.• L’alumne/a anota l’activitat que inicia en el tauler general de control.• Lectura de tot el full d’instruccions i possible distribució de tasques entre els

membres del grup.• Recull el material necessari per a realitzar les activitats: fitxes, llibres de

consulta, diccionari, cintes de vídeo, d’àudio, disquets, CD-Rom....• Lectura del text, audició o visionat d’una cinta àudio o vídeo, segons s’indiqui.

Les lectures i les cintes acostumen a tenir una explicació referides als WzSLFV oalguna exemplificació d’activitat que cal realitzar.

• Execució de les activitats descrites al full d’instruccions: compleció de fitxes,dramatització, gravació de cintes vídeo o àudio …

14 Brinton, D. Snow, M. Bingham, M. &RQWHQW�%DVHG�6HFRQG�/DQJXDMH�,QVWUXFWLRQ.

Anna Pujol 43

• Consulta al professorat mentre s’està realitzant les activitats proposades.• Presentació al grup o lliurament del material realitzat.• Valoració de les activitats de grup, si és adient.• Avaluació individual de la pròpia feina en la fitxa de valoració.• Debat i comentaris en grup sobre les activitats i l’actitud.

(OV�WLSXV�GH�VHVVLRQV a l'aula poden ser quatre: d'experimentació i muntatge, de debat,d'ampliació o reforç dels crèdits comuns amb tot el grup classe i les pròpies de l’aula dellengües, normalment per a crèdits variables.

1. Experimentació i muntatgeCal preveure alguna sessió per a l'experimentació i muntatge d'aparells o per a lapresentació d'activitats noves.Alguns aparells com els laboratoris, la càmera de filmar i els ordinadors demanenun temps per aprendre'n la manipulació i descobrir-ne les possibilitats que tenen.Algunes activitats també requeriran una presentació a tot el grup.Aquestes sessions no sempre han d’ocupar una hora, en la majoria d’ocasions caldestinar-hi alguns moments a l’inici d’una sessió.

2. DebatLes sessions de debat de tot el grup classe, una vegada al mes o quan es creguiconvenient, han de tenir el seu espai en la programació, lligades a l'avaluació delsalumnes i a les activitats. Seran l'escenari per recapitular, reflexionar i debatreconjuntament sobre els temes relacionats amb els espais, per valorar-hi tant l'actituddel noi i la noia davant el treball com les propostes d’activitats que se li hanpresentat. Caldria que el professorat donés rellevància a aquest tipus de sessions,bàsiques per a un bon funcionament del treball autònom. Cal disposar d'unmoderador/a que organitzi els torns de paraules i d'un secretari que anoti en un GLDULGH�GHEDWV els temes tractats i els acords presos. És bo que abans d'iniciar la sessió elsecretari/a llegeixi els acords del dia anterior.

3. Ampliació o reforç dels crèdits comuns amb tot el grup classeEl temps destinat als crèdits comuns amb tot el grup classe queda, en principi,delimitat per una programació -normalment se segueix un llibre de text-; ara bé, enocasions es pot relacionar el treball de classe i assistir a l’aula de llengües perexercitar determinades habilitats, ampliar o reforçar continguts de l'àrea, sempreque els horaris del centre ho permetin.

4. Les pròpies de l’aula de llengües en l’espai destinat per a crèdits variablesLes tres possibilitats esmentades no deixen de ser puntuals;.

Habitualment una sessió a l’aula de llengües pot desenvolupar-se de la manera següent:• Els alumnes entren a l'aula, s'asseuen i esperen les instruccions del professor/a;

aquest aprofita l'ocasió per presentar alguna novetat o per fer precisions sobreactivitats -materials, fulls d’instruccions, etc.-; és el moment que els alumnesaprofitaran per aclarir dubtes. Durada aproximada: cinc/deu minuts.

Anna Pujol 44

• Els alumnes s’ubiquen en un espai o inicien l’activitat en funció de les normesestablertes, amb el vist-i-plau del professor/a. Anoten en un tauler d'assistèncial’espai on van i l’activitat que hi fan.És un moment important que hauria de ser àgil i que, si prèviament s'han aclaritels possibles dubtes sobre l’espai on ha d'anar cadascú, no ha de suposar capenrenou.

És bàsic que tots els alumnes coneguin les normes d'accés als espais i lesrespectin. Per exemple: a) per anar als ordinadors cal ser dos alumnes, tenirl’anterior feina ben acabada i apuntar-se el dia abans, b) per anar als altres espaisno caldrà apuntar-s'hi prèviament; c) els grups han de ser oberts, cal canviar decompanys/es en canviar d’espai o de full d’instruccions, etc.

• En l’espai triat els/les alumnes realitzaran totes les activitats del fulld’instruccions per orientació del professor/a o per lliure elecció, segons el cas.Tots els espais disposen del material classificat amb orientacions suficients perser el màxim d'autònoms possible. Els alumnes i el professor/a mantenen uncontacte continuat per consultar els dubtes o per realitzar un seguiment de latasca.

• En finalitzar totes les activitats del full d’instruccions, en un GLDUL�SHUVRQDO� sis’ha decidit que l’alumne/a en tingui, aquest hi realitzarà una valoració, seguintla pauta marcada pel professor/a. Per exemple: anotar la data, el nom de l’espai,codi o nom de l'activitat, quantes sessions ha trigat per acabar-ho, els passos queha o han seguit per realitzar-la, què ha après de nou, què ha repassat i unavaloració personal de la seva actitud i dels companys/es.

• Cada alumne/a omplirà la fitxa de valoració que conjuntament amb els exercicisrealitzats lliurarà al professor/a.

• Cinc o deu minuts abans d'acabar el temps de classe, el professor/a reclamal'atenció de tot el grup i aprofita per comentar alguna actitud, recordar normes defuncionament, aclarir algun dubte… Els alumnes guarden el material i tanquenels aparells correctament.

Anna Pujol 45

E��(OV�PLWMDQV�WqFQLFV�L�UHFXUVRV

Partint del principi que el claustre pren la decisió de destinar un dels espais escolarsper a l'aprenentatge de les llengües, caldrà saber la implicació en l’ús de l’aula delsdiferents departaments que hi poden accedir (llengües catalana, castellana, anglesa,francesa, alemanya…) per valorar l’abast del seu ús i els possibles recursos materials ipressupostaris a curt, mig i llarg terminis de què disposa el centre -o els seminarisimplicats-, com distribuir-los, la temporització de la seva posta en marxa lligada altreball i als objectius previstos i, finalment, quines són o es preveuen que seran lesdotacions del Departament d’Ensenyament per a l’aula de llengües.

Una situació versemblant en un gran nombre d’instituts seria la de disposar, a l'aulade llengües, del material següent: un televisor, un magnetoscopi, una càmera de vídeo,dos ordinadors, una impressora, dos o tres laboratoris portàtils, alguns radiocassets igravadores, llibres de lectura i enciclopèdies temàtiques, jocs de taula, material diversper a la dramatització, etc.

Els sis espais de l’aula de llengües per als quals s’han preparat activitatsd’ensenyament-aprenentatge i OD�WLSRORJLD�GHOV�DJUXSDPHQWV previstos, són:

A- Televisor, magnetoscopi, càmera de filmar; per a treballs de grup o per parelles.Pot ser suficient amb un sol equip de material, però el nombre de grups treballantsimultàniament no hauria de ser superior a tres. B- Laboratori d’idiomes, cassets, walkmans, gravadores; per a treballs de grup,parelles i individual. El nombre d’alumnes treballant de manera simultània estarà enfunció de l’equipament disponible; ara bé, no hi ha un nombre fixat d’alumnes. Elfet d’estar amb els auriculars posats permet l’aïllament individual i el treball degrup sense molestar els companys/es dels altres grups. C- Dramatització; per a treballs de grup i per parelles. El nombre de grupstreballant simultàniament no hauria de ser superior a tres; és un espai quepressuposa en alguns moments puntuals moviment i soroll i pot entorpir la marxad’altres espais. D- Jocs de taula; per a treballs de grup i parelles. El nombre de grups treballantsimultàniament no hauria de ser superior a dos grups; és un espai que pressuposamoviment i soroll i pot entorpir la marxa d’altres espais. E- Lectures per a treballs individuals. No hi ha un nombre limitat d’alumnes llegintsimultàniament. F- Informàtica; per a treball per parelles i individual. El nombre d’alumnestreballant de manera simultània estarà en funció de l’equipament disponible. No ésconvenient que treballin més de dos alumnes simultàniament a cada ordinador.

Els espais de l’aula de llengües no han estat pensats en funció d’associar un espai a unadestresa. Les quatre habilitats han estat integrades amb més o menys presència a quasi tots

Anna Pujol 46

els espais. També s’ha procurat que a cada proposta d’activitats estiguin presents elstreballs individuals, escrits, i la reflexió sobre el treball personal.

Les tipologies d’espais també poden respondre a d’altres classificacions possibles:• en funció de l’eina que s’utilitza: ordinadors, laboratoris, cassets- gravadores i

televisor - magnetoscopi .• per al treball que comporta moviment i gesticulació: dramatització i jocs de

taula..• espais on es preveu un treball individual, en silenci, d’interiorització: lectures,

laboratori, informàtica.

Les possibilitats o la conveniència d'una determinada distribució dels espais dintre del'aula estan, evidentment, en funció de les característiques tècniques i didàctiques; caldràinterrelacionar els dos aspectes per tal d’optimitzar els recursos i fer possible l’activitat del’aula.

$���2EVHUYDFLRQV�WqFQLTXHV

• Els pressupostos del centre, o dels seminaris implicats determinaran lapossibilitat de disposar de més o menys material per a la realització d’unesdeterminades activitats.

• Les connexions d’endolls, d'antena de TV i de la línia telefònica per a Internetmarquen molt directament una determinada manera la distribució de l’espai aulai, en moltes ocasions, impossibilita distribucions més didàctiques o racionals.

• Cal prioritzar la seguretat de les connexions elèctriques.• L'entrada de la llum natural i els punts i tipus de llum artificial són elements a

estudiar per determinar on cal situar les pantalles, principalment.• Les possibilitats de disposar d'armaris i prestatges -no només per guardar el

material sinó també per crear diferents entorns i poder aïllar els espais- ésquelcom a tenir molt en compte.

• El tipus de mobiliari per a l’aula de llengües hauria de ser mòbil, amb poquestaules, només les imprescindibles, així com disposar de cadires, catifa, etc. totplegat facilita els agrupaments àgils i la mobilitat dels alumnes.

• Les pròpies de les limitacions de l’aula que s’hi destina.

%���2EVHUYDFLRQV�GLGjFWLTXHV

l Les propostes d’activitats dels diversos seminaris implicats han de permetreoptimitzar esforços en la preparació d’activitats i en l’ús de materials. Cal doncsun esforç de coordinació.

l Cal vetllar per tal que les necessitats de moviment dels alumnes per l’aula i laubicació dels aparells permetin la fàcil circulació; uns espais no han d'entorpir elfuncionament d'uns altres (silenci / soroll). Caldrà potenciar, sempre que siguipossible, les audicions amb auriculars.

l Els espais no han d’estar tots en funcionament de forma simultània; els quecomportin moviment i soroll poden realitzar-se uns dies diferents dels quedemanin més concentració. En funció de les programacions i les necessitatsd’una àrea o d’un crèdit, alguns espais poden no estar en funcionament de

Anna Pujol 47

manera temporal o durant tot el crèdit. La flexibilitat d’ús d’uns o altres espais ésfonamental.

l L’organització del material per a cada activitat ha de ser clara, de fàcil accés iconeguda per tot l’alumnat.

l Dedicar temps a la conscienciació de la responsabilitat sobre la conservació i bonús dels materials i aparells comuns ha de formar part de la tasca del professorat.

3OjQRO�G¶XQD�SRVVLEOH�O¶DXOD�GH�OOHQJ�HV

En el “Quadre 5” s’hi pot observar el dibuix d’una hipotètica aula amb algunesdecisions didàctiques per a un millor aprofitament dels espais:

A-“Televisor …” No s’hi han posat cadires al voltant de l’aparell per tal que elsalumnes puguin seure al terra i sigui fàcil de manipular. Si cal, es poden agafar lesubicades al voltant de la taula. Les cadires innecessàries entorpeixen els movimentsd’una aula.

B- “Laboratori d’idiomes …” Disposa de tres possibilitats diferents: 1) tenir en uncarretó el laboratori i traslladar-lo on i quan convingui, 2) tenir-lo en una taula fixa,3) compartir el lloc on s’han ubicat els cassets i walkmans, pensat bàsicament per atreballs individuals.

D- “Jocs de taula”, C- “Dramatització” i E-“Lectures”. tenint en compte que nohan de funcionar simultàniament, en principi, comparteixen prestatges o armaris iespai; utilitzarien l’espai on s’ha col·locat un mirall i una catifa i la taula del mig del’aula.

F- “Informàtica” S’han dibuixat dos ordinadors i una impressora, ja que aquesta ésla dotació que el Departament d’Ensenyament subministra als IES per a l’aulad’idiomes. La ubicació dins de l’aula de l’ordinador queda molt limitada per lesconnexions de telèfon i elèctriques de que disposi l’aula en concret. Malgrat tot,s’ha de procurar ubicar tenint en compte la il·luminació natural que reflecteix sobreles pantalles.

Les taules que s’han dibuixat amb laboratoris d’idiomes, auriculars, cassets o jocs espodrien fer servir per als treballs escrits o de lectura de grup.

També s’han dibuixat, enganxats a la paret dels diferents espais, quadres de dobleentrada per a controls o relació de materials i activitats realitzades.

Anna Pujol 48

4XDGUH��

Anna Pujol 49

�F��'HVFULSFLy�GHO�PDWHULDO

�7HOHYLVRU���PDJQHWRVFRSL�Formarien part de l’espai A- si bé en d’altres espais, com el C-Dramatització, poden ser

necessaris puntualment.

Normalment, aquests dos aparells formen un conjunt que hauria d’estar situat demanera permanent a l’aula però no fixos, s’haurien de poder moure per l’aula. Els trasllatsespatllen molt els aparells, només se n’haurien de fer els imprescindibles.

El magnetoscopi i el televisor no haurien d’estar molt alts ja que els treballs són, en lamajoria dels casos, per petits grups. També el fet de situar-se baix facilita la manipulacióper part de l’alumnat -poden seure al davant i al terra en els moments de visualitzaciód’una cinta.

En el full d’instruccions dels alumnes, a l’apartat “material” no s’inclou magnetoscopi itelevisor ja que sembla obvi que per visionar o copiar cintes vídeo són necessaris aquestsaparells.

&jPHUD�GH�ILOPDUFormaria part de l’espai A- si bé en d’altres espais, com el C-Dramatització, pot ser

necessari puntualment.

Cada centre hauria de tenir la càmera o càmeres en una bossa tipus motxilla amb tot elnecessari per filmar, revisat i posat a punt (cintes, cables, bateries carregades, etc.). Per lacomplexitat del seu manteniment, especialment de les bateries, cal establir algun sistemaper responsabilitzar l’alumnat i ser molt curosos amb el seu ús.

&LQWHV�YtGHR��jXGLR�L�SHU�D�OD�FjPHUD�GH�ILOPDUS’utilitzarien en els espais A- i B-, també es poden fer servir en d’altres espais com l’E-

i el C- ; també en moltes ocasions es fan servir per activitats dels crèdits comuns.

Cada activitat ha de disposar de la seva pròpia cinta, numerada i etiquetada amb el títolde l’activitat que hi fa referència. Per exemple: 1. Anuncis antics i moderns. 2 a) Comveus la publicitat. 2 b). Anàlisi d’anuncis, etc.

Les cintes vídeo i àudio per enregistrar han de ser de curta durada. El mercat disposa decintes de 15/30 minuts d’ús molt còmode. També és convenient que cada alumne/a disposid’una cinta àudio per realitzar les activitats individuals o del grup.

Caldrà insistir als alumnes que quan lliurin un treball l’han d’etiquetar convenientmentamb les dades de tots els membres del grup i l’activitat de referència.

Les cintes vídeo de la càmera de filmar són reciclables; cada grup d’alumnes ha dedisposar de la seva cinta per a tot un crèdit, no és necessari una per alumne.

Anna Pujol 50

/DERUDWRUL�G¶LGLRPHVFormaria part de l’espai B-. Es pot utilitzar per complementar activitats proposades en

d’altres espais. Normalment, els laboratoris d’idiomes formen part de les dotacions queenvia el Departament d’Ensenyament als centres. En principi la majoria de dotacions per al’aula de llengües està formada per tres laboratoris d’idiomes.

La seva funció bàsica són els treballs d’audició i expressió en grup, de tres a sisalumnes; amb auriculars per a tots, poden interactuar entre ells/es, sentir-se i aïllar-se delseu entorn. Els laboratoris permeten fer mescles, escoltar i enregistrar programes de ràdio,etc.

&DVVHWV��ZDONPDQV��JUDYDGRUHVFormarien part de l’espai B-. Es poden utilitzar per complementar activitats proposades

en d’altres espais.

Aquests petits aparells són de gran utilitat per a activitats d’audició i expressióindividuals o per parelles. A la majoria de centres, els seminaris de l’àrea lingüísticadisposen de radiocassets, walkmans i gravadores pel seu cost reduït -la majoria deseminaris es pot permetre disposar-ne i comprar-los amb el propi pressupost-. Lesdisponibilitats i les prioritzacions de necessitats varien entre seminaris i centres, per tant,podria donar-se el cas que alguns centres no en disposessin.

-RFV�GH�WDXODFormarien part de l’espai D-. En aquest estudi proposo dos tipus de jocs: aquells que

estan en el mercat pensats per a la distracció i aquells de creats amb finalitats didàctiques.Els que he considerat com a més interessants són aquells que per jugar-hi no es

necessiten coneixements previs i impliquen l’alumne/a a participar de manera activa.

/OLEUHV�GH�OHFWXUDFormarien part de l’espai E-. El material específic per a aquest espai és el de llibres de

lectures de narrativa juvenil -suggerides en una llista- i el material complementari:diccionaris, enciclopèdies, llibres de consulta, etc.

Els llibres d’aquest espai es poden utilitzar per complementar activitats proposades entots els altres espais, especialment diccionaris i enciclopèdies.

La lectura de narrativa juvenil forma part de les propostes d’activitats de crèdits comunsi variables amb una organització en funció de les decisions dels diferents seminaris i esrelaciona íntimament amb les organitzacions específiques de biblioteca del centre.

0DWHULDO�SHU�D�OD�GUDPDWLW]DFLyFormaria part de l’espai C-. Cada full d’instruccions descriu el material que es necessita;

de totes maneres, aquest espai pot funcionar amb molt material per a la simulació o sensegens de material. La dinàmica dels propis alumnes comporta l’ús de materialscomplementaris.

Anna Pujol 51

0DWHULDO�LQIRUPjWLFFormaria part de l’espai F- si bé en d’altres espais pot ser de molta utilitat. Normalment

es disposa de dos ordinadors i una impressora.

El material informàtic en CD-Rom està publicat majoritàriament en llengua anglesa.Per a català i castellà comencen a publicar-se algunes traduccions de materials anglesos ofrancesos i molt poques produccions pròpies. Malgrat tot, és un mercat que evolucionaràpidament amb propostes atractives i interessants per als nois i noies d’aquesta edat.

Els materials de consulta -diccionaris, enciclopèdies, Internet, etc.- es poden utilitzar percomplementar activitats proposades en d’altres espais i en crèdit comú. Cal tenir en compteque l’ús del tractament de textos i el corrector ortogràfic són essencials per a qualsevolactivitat de llengua catalana.

)XOO�G¶LQVWUXFFLRQVFormaria part de tots els espais ja que cada activitat disposa d’un full d’instruccions per

tal que els alumnes realitzin l’activitat el més autònomament possible. La majoria de fullsd’instruccions tenen cinc apartats.

1. Què haureu de fer?: explica breument les activitats que s’han de realitzar iquants alumnes poden formar el grup.

2. Material: relaciona els textos de lectura, les fitxes de treball i aquells materialsimprescindibles per a l’activitat.

3. Desenvolupament de l’activitat: indica els passos a seguir per realitzar lesactivitats de la manera més autònoma possible.

4. Avaluació.5. Observacions o recordatoris en forma de dos quadres a peu de pàgina.

7H[WRV�GH�OHFWXUDFormaria part de la majoria dels espais ja que algunes activitats proposen la lectura

d’algun text i documents.

Les lectures s’han de fer en grup i estan codificades amb el número del fulld’instruccions al qual pertanyen (1, 2,3…) i amb les lletres majúscules de la relació del’activitat o exercici (A, B...); el resultat serà 1.A.- 1.B…

Els textos, normalment, tenen com a finalitat la seva lectura, el comentari en grup, laconsulta o l’ampliació de coneixements sobre el tema tractat a l’activitat.

Es preveu que l’alumnat dedueixi dels textos una idea general; pugui, fins i tot,extreure’n la idea o idees principals per la qual cosa no es descarta que en alguns casos espreveu necessària l’ajuda directa del professor/a, amb la consegüent interrelació iintercanvi d’idees.

Segurament, els alumnes no entendran tot el lèxic o les idees de la lectura, aleshoresseria convenient que el professorat no resolgués amb celeritat els dubtes; caldrà estimularla consulta al diccionari o enciclopèdia i el debat entre ells mateixos per arribar a

Anna Pujol 52

conclusions i només en última instància -quan intuís que no se’n surten o hi donen unasolució errònia- hi intervingués.

)LW[HV�GH�WUHEDOOFormarien part de tots els espais. Les fitxes per utilitzar en treballs proposats estan

codificades amb el número de l’activitat a la qual fan referència -1, 2, 3…- i númerod’ordre de la mateixa activitat -1, 2, 3…-

El resultat serà 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, …Hi ha fitxes de treball individual, de parella i de grup.

)LW[D�GH�YDORUDFLy�GH�O¶DOXPQH�DFormaria part de tots els espais. En finalitzar el treball cada alumne/a disposarà d’una

fitxa on anotarà les seves valoracions. L’alumne/a, en finalitzar una activitat, portarà el fullal professor/a per tal que també hi anoti la seva valoració. Amb això es pretén ques’estableixi un diàleg sobre el punt de vista del professor/a i de l’alumne/a, sobretot quan lapercepció del treball és diferent per ambdues parts.

En finalitzar unes sis activitats -que no han de ser necessàriament del mateix espai-l’alumne/a el lliurarà al professor/a, que l’utilitzarà com un instrument més d’avaluació.

A l’apartat “Anotacions per al debat” s’hi anoten els suggeriments per a la millora de lesactivitats, consells als seus companys/es, etc.

)LW[D�YDORUDFLy�GH�OHV�GUDPDWLW]DFLRQV�L�)LW[D�YDORUDFLy�GH�OHV�H[SRVLFLRQV�RUDOVTal com ja s’han citat en la relació d’instruments d’avaluació, aquestes fitxes caldrà

realitzar-les quan s’indica al full d’instruccions o el professor/a ho cregui convenient�

0DWHULDO�IXQJLEOHFormaria part de tots els espais. La majoria de les activitats només necessiten paper,

bolígraf, etiquetes per retolar i poca cosa més. Ara bé, en funció dels gustos estètics delsalumnes i de la manera com posin en pràctica les propostes poden necessitar d’altrematerial no previst inicialment.

Anna Pujol 53

G��&ULWHULV�SHU�D�O¶HODERUDFLy�GHOV�PDWHULDOV

S’ha procurat que les activitats generin situacions en què l’alumne/a tingui l’oportunitatd’experimentar situacions lingüístiques noves que li agradin i l’estimulin a parlar, malgratla inhibició pròpia de l’adolescència. Les propostes de grup són bàsiques per a l’expressióoral, si bé s’han combinat amb d’altres d’individuals i per parella.

Cada full d’instruccions proposa activitats variades, sense prolongar-se en el temps, niesgotar totes les possibilitats d’un tema o WzSLF, de manera que podria produir cansamenten els alumnes i perdria l’interès. La imaginació, la fantasia, les propostes obertes hi sónpresents per tal que la majoria dels alumnes puguin expressar sentiments, sensacions,idees… en ocasions de manera paral·lela a les programacions “normals” d’una àrea. La llengua -preferentment oral- presenta situacions vives, concretes en un context queels resulti familiar i sigui l’apropiada per a la seva edat. La llengua ha de ser "reciclada"constantment per mitjà d’activats diferents, que suposin un repte i una experiència nova.No poden ser enteses com un repàs o una confirmació on el noi i la noia recordi i apliquipropostes lingüístiques apreses de manera descontextualitzada, cal utilitzar una llenguaamb què s’hi senti còmode i familiar, motivat per fer quelcom diferent, que li agradi i quesenti la necessitat d’utilitzar-la per expressar-se. En acabar l’activitat han de constatar que han estat capaços de realitzar algunaproducció personal o en grup, oral o escrita; per això és important anotar en el diaripersonal i en la fitxa de valoració allò que l’alumne/a consideri més significatiu i que haaprès. De vegades, els nois i les noies no són capaços de veure el propi avenç i elprofessorat no sempre n’és del tot conscient. Les possibilitats de participació en un grup en funció de la diversitat de l’alumnat s’hade tenir present en les propostes d’activitats, la majoria permeten graduar els objectiusdidàctics en funció de cada alumne/a. Com a preadolescents són físicament actius, la necessitat de moviment és un aspecte atenir en compte, per tant, les activitats en què han d’estar atents, asseguts o escoltant s’hancombinat amb d’altres on actuen, realitzen quelcom, presenten un producte final. Es pretén que els materials tinguin unes instruccions clares, que l’alumne/a entenguiallò que se li demana i no hi hagi -dintre del possible- dubtes d’interpretació. Malgrat tot, elprofessorat ha d’estar atent a aquesta possibilitat i a partir dels dubtes dels alumnes anaractualitzant constantment el material. Sóc conscient que els fulls d’instruccions i lesorientacions seran clares quan hagin passat per molts alumnes, després haver-les modificatalgunes vegades. La presentació s’ha intentat que sigui com més atractiva millor, dintre de lespossibilitats que el centre i la tecnologia informàtica ens permeten. Les propostes dels fulls d’instruccions d’un espai contenen la possibilitat d’ús desuports variats -cintes àudio, vídeo, CD-Rom, programes per ordinador, correu

Anna Pujol 54

electrònic… sense deixar de banda els llibres- i no es limiten exclusivament a un sol espai;la interacció d’un espai a l’altre ha de ser fluida i dinàmica. Els materials responen als continguts i objectius previstos en la programació de l’àrea dellengua catalana per al primer cicle d’ESO. Per a poder disposar de materials en els quals basar les activitats s’han utilitzatmaterials que estan a l’abast de tothom en el mercat, com:

∗ material elaborat específicament per a l'aprenentatge de la llengua: contes, petitesnovel·les, reportatges, seqüències de pel·lícules, etc., la majoria ambexplotacions didàctiques complementàries, formant part d'algun mètode od’algun crèdit variable.

∗ documents per extreure'n seqüències amb veu o sense, que tinguin relació ambels continguts programats; poden utilitzar-se tant per informar sobre la culturadel país com per omplir-los del contingut lingüístic adequat a les possibilitatsdels alumnes.

∗ documents autèntics ³UHjOLD´ creats amb finalitats comercials sense cap finalitatpedagògica: anuncis, fragments d'informatius, cançons, contes, fragments d'algunreportatge. Aquests tipus de documents tenen moltes possibilitats perquèreflecteixen la llengua real i quotidiana al mateix temps que presenten diferentsregistres lingüístics en funció d’una situació concreta.

Anna Pujol 55

����2EMHFWLXV�JHQHUDOV�L�&RQWLQJXWV�SUHVFULSWLXV

Del Decret 96/1992, d’Ordenació dels ensenyaments de l'educació secundàriaobligatòria, s’han seleccionat aquells objectius i continguts prescriptius que estanrelacionats directament amb les activitats proposades en aquest treball.

Malgrat tot, els continguts que no han estat seleccionats en aquesta ocasió podrienformar part d’una futura programació de l’aula de llengües en funció d’objectius didàcticsque hi fessin referència i de les activitats que per assolir-los s’elaboressin

&XUUtFXOXP�GH�OHGXFDFLy�VHFXQGjULD�REOLJDWzULD��¬UHD�GH�/OHQJXD�

2EMHFWLXV�JHQHUDOV

En finalitzar l'etapa, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propipensament.

2. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i

socials pròpies de l'edat. 3. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació al

tipus de discurs, d'acord amb les necessitats escolars i socials pròpies del'edat.

4. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la

pròpia expressió i com a element de referència en l'aprenentatge d'altresllengües.

5. Servir-se autònomament de la lectura com a font d'informació, de lleure i de

projecció personal. 6. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses

interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de laimaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d'arrelament i participacióen la cultura pròpia, i de relació amb altres pobles.

7. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans

productors de missatges verbals i no-verbals, i interpretar-ne críticament elcontingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.

8. Respectar la diversitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que

representa aquesta pluralitat.

Anna Pujol 56

&RQWLQJXWV�SUHVFULSWLXV

3URFHGLPHQWV

1. En relació amb la llengua oral.1.1. Comprensió i classificació dels missatges orals següents: singulars (exposició idiscurs) i plurals (diàleg, conversació i debat).1.2. Producció de missatges orals dels tipus següents: descripció, narració,instrucció, explicació i exposició.1.4. Dramatització.1.5. Resum de missatges orals.

2. En relació amb la llengua escrita.2.1. Lectura expressiva de textos en prosa.2.2. Comprensió lectora.2.3. Resum de textos escrits.2.5. Elaboració de complexos comunicatius: mural, anunci.2.6. Anàlisi i comentari de textos no-literaris.2.7. Producció de textos escrits, amb estructura interna diferenciada de tipologiadiversa: descripció, narració, exposició, explicació, conversació, predicció iinstrucció.2.8. Tècniques de reescriptura i manipulació de textos escrits.2.9. Correcció de textos escrits.

3. En relació amb el lèxic.3.1. Ús del diccionari.3.2. Recerca de significat.

4. En relació amb la literatura.4.3. Tècniques de creació literària: imitació, planificació i producció (espontània ipreparada) de textos amb intenció literària.

5. En relació amb la gramàtica.5.2. Inducció de regles morfològiques i sintàctiques.5.3. Relació entre puntuació i sintaxi en un text.

6. En relació amb llengua i societat.6.2. Ús dels mitjans de comunicació social per treballar aspectes relacionats ambaquest apartat.

)HWV��FRQFHSWHV�L�VLVWHPHV�FRQFHSWXDOV

1. Llengua oral.1.1. Llengua i comunicació oral. Elements.1.2. Classes de missatges orals. Les seves principals característiques i finalitats.1.3. Llengua estàndard i registres. Les varietats dialectals.1.4. Mitjans de comunicació àudio-visual.

Anna Pujol 57

2. Llengua escrita.2.1. La comunicació escrita no literària: elements.2.2. Les convencions de la llengua escrita: Ortografia. Puntuació i sintaxi. Ladistribució del text en l'espai. Lletra manuscrita i cal·ligrafia. Altres aspectestipogràfics dels textos escrits.2.4. Mitjans de comunicació escrita.

3. Lèxic.3.1. Reculls lèxics.3.2. Relacions entre paraules per la forma i pel significat.3.3. Interferències lèxiques.

5. Gramàtica.5.2. Unitats bàsiques de la morfologia: nom, adjectiu, determinants i verb.5.3. Categories gramaticals.5.4. Sintagmes.5.5. L'oració simple: funcions.5.7. Introducció a l'estudi del discurs.

$FWLWXGV��YDORUV�L�QRUPHV

1. Valoració de la comunicació.1.1. Participació i iniciativa en activitats orals.1.2. Atenció a la genuïnitat de l'expressió oral.1.3. Hàbit de lectura de la premsa escrita.

2. Obertura i curiositat intel·lectuals.2.1. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.2.4. Actitud crítica raonada.

3. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat.3.3. Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors iprejudicis (classistes, racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los.

4. Valoració de l'aprenentatge i dels elements diversos que hi incideixen.4.1. Interès per la lectura i per l'expressió escrita personal.4.2. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita.4.3. Adequació del registre lèxic al context.

Anna Pujol 58

Espai A : Televisió, magnetoscopi i càmera de filmar

a) Presentaciób) Tòpics i objectius.c) Materials, descripció.d) Fulls d’instruccions, textos de lectura i fitxes de treball

Anna Pujol 59

D��3UHVHQWDFLy

Aquest espai ha de disposar, bàsicament, d’un televisor amb magnetoscopi i duescàmeres de filmar.

L'ús d'aquests recursos està força introduït a la majoria de centres; podríem dir que ésun espai amb possibilitats de fer-se a tots els instituts.

Ara bé, malgrat la difusió en el medi escolar d'aquestes eines d'aprenentatge, l'ús dematerials vídeo i la seva explotació comporta certs condicionants. El nombre d'alumnesque poden utilitzar el televisor i l'estona destinada a visionar un document estaran enfunció de l'explotació didàctica que s'hagi de fer; sembla adequat que simultàniament hitreballin en grup com a màxim quatre o cinc alumnes. Quan es faci necessari visionardocuments en grups de més de vuit alumnes, o col·lectivament tota la classe, potser el lloc iel moment idonis no serà el destinat als espais; caldrà pensar que aquest visionat formi partde les activitats de tot el grup classe. Els documents que s’han seleccionat són de curtadurada, fàcils de manipular i imitar, triats en funció de la programació de les activitats quees proposen.

S’han escollit dos temes o tòpics que seran l’eix de les activitats que es presenten: lapublicitat i els informatius de televisió. Aquests dos temes no són ni de bon tros els únicsque es poden realitzar en aquest espai que, a poc a poc, es podrà ampliar amb reportatges,debats filmats, entrevistes, etc. No és previsible incloure-hi pel·lícules ja que són de duradamassa llarga i el treball per realitzar-hi estaria més enfocat per a tot el grup classe ambd’altres continguts i objectius que no són els que aquí ens ocupen.

La motivació principal de la selecció dels tòpics indicats cal buscar-la en els aspectessegüents:

• els documents d’exemple són curts (el més llarg dels proposats dura dotzeminuts; la majoria, tres o quatre minuts) i es poden visionar i analitzar mésd’una vegada en una sessió.

• aquest temes permeten un debat ric i impliquen l’alumnat en una presa depostures i reflexions sobre valors i actituds de la nostra societat, els inciten perparlar i justificar les seves postures.

• generen fàcilment documents de producció pròpia dels alumnes a imitació delsexemples presentats, han de parlar, llegir i escriure per realitzar la tascaencarregada.

• els cal treballar en equip i responsabilitzar-se de part de la producció.

Cada document vídeo proposat possibilita als alumnes manipulacions de la cinta: tirarendavant i enrera, anotar o repetir allò que diu i fa un personatge, tornar a veure i escoltar,etc.

Les activitats presentades tenen relació directa amb els continguts i els objectiusprescriptius del Departament d’Ensenyament a partir dels quals s’han redactat objectiusper a cada espai.

Anna Pujol 60

E��7zSLFV�L�REMHFWLXV

��/D�KLVWzULD�GH�OD�SXEOLFLWDW

���$QjOLVL�G¶DQXQFLV

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta el textde lectura per extreure les ideesprincipals sobre la història de lapublicitat.- Seguir i comprendre lesinstruccions escrites d’un aparell:la càmera de vídeo.

- Llegir per parelles i en veu alta eltext de lectura per extreure ideesgenerals sobre l’elaboració d’anuncis.

(VFROWDU�/OHQJXDWJHYLVXDO

- Visionar anuncis antics imoderns.- Deduir idees globals i detalls apartir d’imatges.-Filmar la història de la publicitat.

- Veure en vídeo informació sobre elmón de la publicitat.- Analitzar anuncis seguint pautesprèvies.- Parlar amb imatges, formesd’escriure: els plans.- Filmar la imitació d’un anunci.

3DUODU - Extreure les idees principals deltext de la lectura.- Comentar en grup el tema engeneral, de forma respectuosa ambles altres opinions.-Argumentar les opinions pròpies.

- Comentar en grup els aspectes méssorprenents del vídeo.- Argumentar les opinions pròpies.

(VFULXUH - Classificar anuncis antics imoderns en funció de lescaracterístiques més significatives.-Redactar les idees principals de lalectura.

- Descriure detalladament un producteanunciat.- Planificar una dramatització perfilmar-la.

*UDPjWLFD - Formular estructuradament frasescompletes.- Resumir la idea principal d’unalectura.

- Utilitzar el lèxic precís per a ladescripció d’un anunci.- Aplicar els adjectius adients per auna definició rica.- Identificar els recursos lingüísticsutilitzats en els anuncis analitzats.

/LWHUDWXUD - Identificar l’esquema d’un anunci:presentació, nus i desenllaç.- Descobrir similituds i diferènciesentre un anunci i un conte.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

- Valorar de forma positiva- Organitzar i distribuirresponsabilitats per filmar.

- Prendre consciència de la influènciadels missatges publicitaris en la vidaquotidiana.- Organitzar i distribuirresponsabilitats per filmar.

Anna Pujol 61

��(O�JXLy�SXEOLFLWDUL

��(OV�JqQHUHV�SXEOLFLWDULV

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta eltext de lectura per comprendre lesparts d’un guió: literari i tècnic.

- Llegir en grup i en veu alta el text delectura per comprendre què s’enténper gènere publicitari.

(VFROWDU�/OHQJXDWJHYLVXDO

- Comparar les imatges d’unanunci amb el seu guió.-Filmar un anunci inventat.-Seguir instruccions tècniques pera la filmació.- Utilitzar el llenguatge no verbalper a la transmissió de missatges.

- Visionar anuncis sobre dos gènerespublicitaris.- Recollir i copiar anuncis d’unmateix gènere.

3DUODU - Expressar-se amb claredat iseguir el guió prèviamentelaborat.- Participar en converses perextreure o preparar un guió.

- Comentar i consensuar oralment eltreball escrit.

(VFULXUH - Extreure el guió d’un anuncicurt.- Elaborar un guió a partir d’unmodel i de pautes prèvies.

- Comparar, en grup, dos gènerespublicitaris, seguint les pautesestablertes.-Redactar, individualment, lescaracterístiques més significativesd’un gènere.

*UDPjWLFD - Utilitzar els recursos lingüísticsadients al missatge que es voltransmetre: imperatius,comparacions i repeticions.

- Descriure amb frases completes imots precisos diferentscaracterístiques d’un gènerepublicitari.

/LWHUDWXUD - Identificar els apartats d’un guiópublicitari.- Conèixer l’argument d’unanunci: el guió literari.

- Relacionar diferències i similitudsentre gèneres publicitaris.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Fer atenció a la presentacióformal dels treballs escrits:marges, títols, convencionsortogràfiques, etc.- Organitzar i distribuirresponsabilitats per filmar.

- Extreure conclusions sobre el tipusde valors que transmeten algunsanuncis.

Anna Pujol 62

��/HV�DJqQFLHV�SXEOLFLWjULHV

��&ULWHULV�LQIRUPDWLXV

/OHJLU - Llegir en grup, en veu alta, el textde la lectura.

- Llegir en grup, en veu alta, eltext de la lectura per comprendreels diferents criteris que s’utilitzenper al traspàs de la informació.

(VFROWDU�/OHQJXDWJHYLVXDO

- Escoltar la dramatització filmada opresentada a l’aula directament.

- Veure en vídeo diferents notícies.- Relacionar notícies amb el criterique s’ha utilitzat per seleccionar-les per a un informatiu.

3DUODU - Conversar per arribar a acordssobre la dramatització.- Utilitzar recursos no verbals per al’expressió.

-Seleccionar notícies establintcriteris propis.- Justificar els criteris de la pròpiaselecció.- Debat entre dos grups sobre elspropis criteris per escollir notícies.

(VFULXUH - Redactar un guió per representarescenes pròpies d’una agènciapublicitària. - Prendre notes.

- Resumir breument notícies enforma de titular.-Deduir els criteris utilitzats per al’emissió de notícies en els mitjansinformatius.

*UDPjWLFD - Revisar els elements de lacomunicació.- Puntuar el guió en funció delmissatge oral que es vol transmetre.-Utilitzar la llengua oral amb elsregistres adequats al context: formal,col·loquial,…

- Observar els verbs d’acció en lesnotícies.-Utilitzar els verbs d’acció deforma precisa per redactar titulars.

/LWHUDWXUD

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

- Prendre consciència de laimportància d’utilitzar els registresde la llengua oral adients al context.- Organitzar i distribuirresponsabilitats per filmar ladramatització.

- Respectar les opinions i normesper al debat amb els companys/es.

Anna Pujol 63

��,PDWJHV�TXH�SDUOHQ

��&RPSDUDU�LQIRUPDFLRQV

/OHJLU - Llegir en grup, en veu alta, el textde la lectura.- Distingir les informacionsimportants de les anecdòtiques.-Extreure les idees principals sobreels recursos per encadenar imatges.

- Deduir la forma de completar unqüestionari i uns quadres de dobleentrada.

(VFROWDU�/OHQJXDWJHYLVXDO

- Veure en vídeo diverses notíciesanecdòtiques.- Muntar una seqüència d’imatges enfunció del missatge que es voltransmetre.

- Veure en vídeo tres biografiesexplicades des de perspectivesdiferents.- Recollir i copiar una mateixainformació presentada per diferentscanals de TV.

3DUODU - Conversar per arribar a acords sobreel muntatge d’imatges.- Intercanviar opinions sobre elsmotius d’una determinada selecció denotícies en un informatiu.

-Extreure conclusions sobre lesdiferències i semblances d’unanotícia presentada per diferentscanals de TV.- Comentar diferents aspectesd’una biografia.

(VFULXUH -Redactar les conclusions sobre laimportància del muntatge d’imatges.-Redactar l’opinió personal sobre lainfluència de les imatges.- Descriure imatges.

- Completar uns qüestionaris fentespecial atenció a les normesortogràfiques.

*UDPjWLFD - Comprendre que les imatgesagrupades transmeten una estructurasintàctica: Paraula/ Imatge, Oració /Seqüència d’imatges.

- Respondre a preguntes directesamb frases completes i benestructurades.

/LWHUDWXUD - Identificar les parts d’una històriavisual: plantejament, nus i desenllaç.

- Conèixer la biografia com agènere literari.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Deduir el valor dels informatius peradquirir una opinió crítica sobre elsfets.

-Constatar com un fet es presentade forma diferent en els mitjans decomunicació.

Anna Pujol 64

��(O�IRUPDW�G¶XQ�QRWLFLDUL

/OHJLU - Llegir atentament les instruccions escrites perrealitzar el treball amb la menor ajuda externapossible.

(VFROWDU�/OHQJXDWJHYLVXDO

- Identificar elements de la presentació d’uninformatiu.- Identificar els blocs de notícies i la seva forma depresentació en un informatiu.

3DUODU - Comentar semblances i diferències entre elsinformatius triats.- Dramatitzar un informatiu.

(VFULXUH - Elaborar el guió d’un informatiu de televisió.- Recollir i registrar en un quadre dades sobre elsnoticiaris de diferents cadenes televisives.

*UDPjWLFD - Utilitzar un registre formal amb el lèxic i la sintaxiadients per presentar una notícia per televisió.

/LWHUDWXUD

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Acceptar les decisions preses per majoria de tot elgrup.- Tenir cura en utilitzar una pronúncia i dicció clares.

Anna Pujol 65

F��0DWHULDO��GHVFULSFLy

(O�PDWHULDO�HVSHFtILF�G¶DTXHVW�HVSDL�pV��0DJQHWRVFRSL�L�WHOHYLVRU��FjPHUDGH�ILOPDU��FLQWHV�YtGHR�YHUJHV�L�JUDYDGHV�DPE�GRFXPHQWV�SHU�DQDOLW]DU��IXOOVG¶LQVWUXFFLRQV�� WH[WRV� GH� OHFWXUD�� ILW[HV� GH� WUHEDOO� fLW[D� YDORUDFLy� GHO¶DOXPQH�D�L�PDWHULDO�IXQJLEOH�L�OD�ELEOLRJUDILD�LQGLFDGD�DOV�IXOOV�G¶LQVWUXFFLy�

Cal preparar els materials en funció del moment i dels interessos i necessitats delsalumnes que hagin de treballar-hi; la seva actualització ha de ser constant, sobretot en elsque fan referència a la publicitat.

Es suggereixen uns determinats materials per la seva facilitat de localització i còpia enels CRPs, ara bé, el professorat pot escollir aquests o d’altres materials per a la realitzacióde l’activitat descrita.

5HODFLy�GHO�PDWHULDO�QHFHVVDUL�SHU�D�OHV�DFWLYLWDWV�GH�FDGD�IXOO�G¶LQVWUXFFLy

1. La història de la publicitata) Càmera de filmar amb el material corresponent. b) Cinta vídeo núm.1. “Anuncis antics i moderns”

• Els anuncis moderns cal actualitzar-los com a mínim cada dos anys. Es podencopiar directament de la televisió. Es procura no utilitzar anuncis de tabac ni debegudes alcohòliques

• Els anuncis antics estan extrets de la cinta de vídeo preparada per Joan Ferrés,CRP�YHXUH�OD�79"�,,,�/D�SXEOLFLWDW .

c) Bossa núm. 1 -Exemple d’anuncis de premsa, antics i moderns-.

• Els anuncis moderns cal actualitzar-los com a mínim cada dos anys. Es podenrecollir directament de la premsa.

• En aquesta ocasió els anuncis antics estan extrets del Dominical de LaVanguardia, novembre 1998, d’un article que comenta el llibre�/D�SXEOLFLGDG�HQ�����FDUWHOHV�� de Jordi Carulla.

d) Textos de lectura i fitxes de treball

1.A. La història de la publicitat1. B. Parts de la càmera de filmar1. 1. Classificació de diferents anuncis1.2. Preparació per filmar la història de la publicitat

2. Anàlisi d’anuncisa) Càmera de filmar amb el material corresponent. b) Cintes vídeo

• Núm.2.a) “Com veus la publicitat”Explicació general sobre el món de la publicitat. Extret de� (O� UHSWH� SHU� ODOOLEHUWDW �PMAV. Des del minut 4 al minut 17.

Anna Pujol 66

• Núm.2.b). “Recull d’anuncis”. Cal copiar de la televisió uns sis o vuit anuncis de diferents productes. Nocrec convenient fer servir anuncis d’alcohol i tabac.

a) Textos de lectura i fitxes de treball

2.A. Anàlisi d’anuncis2. B. Els plans2. 1. Anàlisi de dos anuncis2.2. Imitació d’un anunci: Escenificació per filmar

3. El guió publicitaria) Càmera de filmar amb el material corresponent. b) Cintes vídeo

• Núm. 3.a) “Guió d’un producte de neteja”És necessari enregistrar tres vegades el mateix (per no haver de rebobinar cadavegada) amb el seu guió adjunt que es correspon amb la fitxa 3 B. Donat queextreure prèviament el guió directament d’un anunci és força laboriós, s’ha fetservir un anunci de producte de neteja que amb el pas del temps està canviantmolt poc i respon força a una tipologia de gènere publicitari.

• Núm. 3.b) “Anuncis per elaborar un guió”.Tres o quatre anuncis copiats directament de la televisió són suficients per talque puguin triar-ne un. Caldrà escollir-los perquè no resulti una activitatextremadament difícil als alumnes. Per extreure el guió d’un anunci, són mésfàcils aquells que tenen pocs moviments de càmera i el text, oral o escrit,domina sobre la imatge.

a) Textos de lectura i fitxes de treball

3.A. El guió publicitari3.B. Exemple de guió publicitari, tècnic3.1. Guió d’un anunci: anàlisi3.2. Preparació del guió publicitari

4. Els gèneres publicitarisa) Cinta de vídeo verge per copiar-hi anuncis els alumnes. b) Cinta vídeo

Núm.4 a) “Joguines".Recull d’anuncis de joguines on es vegin clarament les destinades a nens i anenes i les que són per ambdós sexes; caldrà recollir-los pels voltants de Nadal.

Núm. 4 b) “Cotxes i colònies”.Cal copiar de la televisió uns sis o vuit anuncis de colònies i cotxes. Caldràactualitzar-los cada any, ja que en aquests dos gèneres les innovacions i formesde presentació són constants.

c) Textos de lectura i fitxes de treball4.A Els gèneres publicitaris

Anna Pujol 67

4.1. Anàlisi de dos gèneres publicitaris

5. Les agències publicitàriesa) Càmera de filmar amb el material corresponent. b) Textos de lectura i fitxes de treball

5 A. Les agències publicitàries5.1 Dramatització: una agència publicitària

6. Criteris informatiusa) Cinta vídeo Núm. 6. “ Recull de notícies”.

Cal enregistrar un informatiu actualitzat i de curta durada. b) Textos de lectura i fitxes de treball

6.A. Els criteris informatius6.1. Per què aquesta notícia?6.2. Triar notícies.

7. Les imatges que parlena) Cinta vídeo núm. 7. “Fets diversos”

Cal enregistrar fragments d’informatius on constin diverses notícies intranscendentso escollides en funció de la imatge. Normalment, en finalitzar els informatiusacostumen a emetre notícies d’aquest tipus amb el títol de “reportatge “ o “fetsdiversos”, etc.

b) Textos de lectura i fitxes de treball7.A. Imatges que parlen7.1. Les imatges essencials7.2. La formiga Piga. També es pot fer servir qualsevol tira de vinyetes sense text i

que sigui susceptible de diferents muntatges.

c) Material fungibleTisores, material per enganxar, paper, bolígraf i colors.

8. Comparar informacionsa) Cinta vídeo núm. 8. “Biografia”.

• Tres exemples de la biografia de la Sra. M. Thatcher. Estan presentats des de tresconsideracions diferents del paper que ha jugat aquesta senyora en la política deGran Bretanya.

• Els tres exemples diferents de biografia estan extrets de la cinta de vídeopreparada per Xavier Obach, FRP�YHXUH�OD�79"�,,�(OV�LQIRUPDWLXV�� Minuts: del31.00 al 34.40

b) Cintes verges per enregistrar notícies de diferents informatius.

Anna Pujol 68

c) Textos de lectura i fitxes de treball8.1 Comparar una biografia.8.2 Una notícia, diferents informatius.

9. El format d’un noticiaria) Càmera de filmar amb el material corresponent. b) Cinta vídeo núm.9 “Presentacions”

Cal enregistrar tres/quatre presentacions de diferents informatius on es puguiobservar la sintonia, la presentació i la forma d’inici dels titulars. És convenienttriar presentacions de grans cadenes amb alguna d’una cadena local on es potobservar amb claredat les diferències de mitjans tècnics i humans.

c) Textos de lectura i fitxes de treball9.1 El format de tres telediaris9.2 Guió d’un informatiu

Anna Pujol 69

�G��)XOOV�G¶LQVWUXFFLRQV��WH[WRV�GH�OHFWXUD�L�ILW[HV�GH�WUHEDOO

Anna Pujol 70

����/D�KLVWzULD�GH�OD�SXEOLFLWDW���������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc nois/es. Lectura dels textos.Visionar i classificar anuncis de TV.Seguir les instruccions per fer proves amb la càmera de filmar.

MaterialCàmera de filmar.Cinta vídeo núm.1 “Anuncis antics i moderns” Bossa núm.1.Textos de lectura: 1.A i 1.B. Fitxes de treball 1.1, 1.2.Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Llegiu atentament i en grup el text 1.A “La història de la publicitat”. Si no sabeu elsignificat d’alguna paraula comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu consulteu eldiccionari o el vostre professor/a. Visioneu la cinta de vídeo núm.1, comenteu demanera informal, entre vosaltres, els anuncis que us semblen més antics i els mésmoderns; justifiqueu als companys/es les vostres opinions.

2- Mireu els exemples d’anuncis de premsa de la bossa núm.1. Ompliu la fitxa 1.1. 3- Llegiu atentament i en grup la lectura 1.B “Parts de la càmera de filmar”. Prepareu-vos

per filmar un document vídeo on explicareu la història de la publicitat. Aquestafilmació constarà de quatre apartats on explicareu com ha evolucionat la publicitat desde l’antiguitat fins ara. Feu servir les indicacions de la fitxa 1.2.

4- Consulteu al vostre professor/a els possibles dubtes que us poden sorgir. Quan ho

tingueu tot a punt, poseu-vos a filmar. Seguiu les indicacions d’organització de lesfilmacions i tingueu cura en l’ús de la càmera

5- Una vegada acabada la filmació, lliureu la cinta enregistrada i el material escrit al vostre

professor/a. El visionareu en grup quan estigui previst.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a.

Anna Pujol 71

��$���/D�KLVWzULD�GH�ODSXEOLFLWDW

La publicitat és un mitjà de comunicació queserveix per informar els consumidors delsavantatges d’un determinat producte o servei.La publicitat fa arribar un missatge a un grupde consumidors perquè compri un producte.El seu objectiu final és aconseguir la fórmulamàgica, $,'$, o sigui:$tenció: cridar l’atenció al consumidor.,nterès: despertar el seu interès.'esig: provocar ganes de consumir.$dquisició: aconseguir que adquireixi.

Però, quan va començar tot?���/D�SXEOLFLWDW�RUDOEn principi, des de Grècia fins a l’EdatMitjana, els venedors utilitzaven la paraula, omillor dit els crits, com a sistema per atreurel’atenció sobre els seus productes.S’anunciaven des dels edictes oficials fins ales mercaderies. Podríem dir que aquestsistema de venda d’un producte no ha mortamb el pas del temps. Actualment podemtrobar exemples de vendes o anuncisrealitzats directament al consumidor on es“criden” les excel·lències del producte. És,per tant, la forma de venda més antiga.

���/D�SXEOLFLWDW�HVFULWDEls crits eren el sistema més usual, però benaviat aparegueren altres maneres per a lainformació comercial.Ja a Grècia i Roma s’utilitzaven taulonsrecoberts amb pintura blanca per informar oanunciar la venda: d’esclaus, de cases,d’objectes diversos…Molts fabricants i venedors començaren autilitzar sobre la seva botiga indicadors queels distingien entre ells.A l’Edat mitjana els indicadors foren tanimportants que fins i tot es col·locaven a

l’extrem dels carrers on s’agrupaven elsartesans d’un mateix ofici. Així neixenles insígnies que més endavants’anomenaren marques per distingir laqualitat d’un producte.El gran canvi es dóna amb l’aparició dela impremta i de la premsa.Durant el segle XIX es fabricaven moltsproductes amb poc temps i que caliavendre ràpidament; els fabricantsutilitzaren els diaris com a mitjàessencial per donar a conèixer els seusproductes.Des del segle passat fins l’actualitat,grans artistes han treballat per a lapublicitat i s’inicia un període on elconvenciment del públic és essencial pera la subsistència d’un producte en elmercat del consum.

���/D�SXEOLFLWDW�D�OD�UjGLRL’any 1922, amb l’adveniment de laràdio, comença una nova era de lapublicitat. S’estudia la manera de fer queels anuncis siguin més atractius; hi haagrupaments de professionals dedicatsexclusivament a la publicitat: lesagències publicitàries.És a la ràdio on comencen a associar-seels missatges d’una marca i la música.

��� /D�SXEOLFLWDW�DXGLRYLVXDOLa televisió apareix a l’any 1940; fouuna revolució total. A poc a poc, eltelevisor es converteix en un aparellfamiliar. La publicitat entra directamenta les llars; un sol missatge és vist permilers de persones!El nombre d’espots televisius ha anatcreixent al pas del desenvolupamenttecnològic, de les recerquespsicològiques i de les investigacions encomunicació social.

Tot plegat, un món que hem deconèixer.

Anna Pujol 72

��%���3DUWV�GH�OD�FjPHUD�GH�ILOPDU

Anna Pujol 73

�����&ODVVLILFDFLy�GH�GLIHUHQWV�DQXQFLVNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament ______________

Tipus d’anuncis Nom dels anuncis

1- més antics

2- més moderns

3- dirigits a un públic adult

4- dirigits a un públicadolescent

5- dirigits a un públic infantil

6- es basen en text

7- es basen en imatges

8- criden molt l’atenció

9- criden poc o gens l’atenció

10- utilitzen dibuix

11- utilitzen fotografia

OBSERVACIONS

Anna Pujol 74

�����3UHSDUDFLy�SHU�ILOPDU�OD�KLVWzULD�GH�OD�SXEOLFLWDWNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament______________

Idees principals Text que es dirà a la filmació

Imatges- Dibuix esquemàtic

Publicitat oral

Publicitatescrita

Publicitat a laràdio.

Publicitataudiovisual

Anotacions tècniques per a la filmació

Distribució de tasques: qui parla, qui filma, etc.

Anna Pujol 75

Anna Pujol 76

���$QjOLVL�G¶DQXQFLV��������������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc nois/es. Lectura dels textos.Visionar i analitzar dos anuncis.Triar un anunci per escenificar-lo i filmar-lo.

MaterialCàmera de filmar amb el material corresponent.Cintes vídeo núm.2.a) “Com veus la publicitat” i 2.b) “Recull d’anuncis”.Textos de lectura: 2.A i 2.B. Fitxes de treball 2.1 i 2.2. Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup / individual

1- Llegiu atentament i en grup el text 2.A “Anàlisi d’anuncis” i visioneu la cinta de vídeonúm.2 a). Si no sabeu el significat d’alguna paraula, comenteu-la entre vosaltres; si nous en sortiu consulteu el diccionari o el vostre professor/a. Comenteu informalment allòque més us ha sorprès de la cinta de vídeo núm.2a).

2- Individualment, escriu en frases curtes les idees sobre la cinta que hagueu coincidit la

majoria. 3- Visioneu la cinta de vídeo núm. 2.b) i comenteu entre vosaltres algunes característiques

dels anuncis, de manera general; trieu-ne dos de diferents productes, per fer-ne unaanàlisi més exhaustiva. Torneu a visionar els que heu triat i ompliu la fitxa 2.1.

4- Llegiu atentament i en grup el text 2.B “Els plans”. Prepareu-vos per filmar un

document vídeo on imitareu l’anunci que heu visionat abans i del qual heu fet l’anàlisi.Podeu canviar alguns elements: nom, música, part del text…; canvieu tot allò que avosaltres us sembli millor. Abans de començar a filmar, ho heu de prepararacuradament. Feu servir les indicacions de la fitxa 2.2. Penseu que teniu les limitacionspròpies dels vostres mitjans.

5- Quan ho tingueu tot a punt podeu posar-vos a filmar. Seguiu les indicacions

d’organització de les filmacions i tingueu cura en l’ús de la càmera. 6- Una vegada acabada la filmació, lliureu la cinta enregistrada i el material escrit al vostre

professor/a.

✏ Individual1.- Presenta al teu professor/a el treball individual sobre la cinta de vídeo 2 a).2.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 77

��$���$QjOLVL�G·DQXQFLVPodem dir que un anunci és com un conte:explica una història amb una estructurasemblant - presentació, nus i desenllaç- i unesquema molt senzill.La solució és sempre ràpida -els anuncis dela televisió acostumen a durar de 15 a 30segons, evidentment alguns tenen una duradamés llarga.Hi ha diferències entre si: mentre que en elsanuncis els problemes es resolen amb lacompra del producte, en els contes es resolenamb l’esforç de l’heroi.Els primers anuncis eren molt directes: “pera aquest problema, compri això”. Avui, perdir el mateix, es busquen noves formesd’expressió, es juga amb la tecnologia is’estudia psicològicament el públic a qui vadirigit el producte, però bàsicamentl’estructura segueix essent la mateixa.Els anuncis en audiovisual produeixen unefecte de suggestió sobre l’espectador mésgran que en cap altre mitjà de comunicació;per tant, l’estudi dels elements quecomponen un anunci és bàsic per al seuconeixement.

/D�FjPHUDLa càmera és una forma d’escriure id’explicar la realitat que ens envolta.La selecció de l’enquadrament, el tipus depla que escollim, les posicions, elsmoviments i el ritme proporciona al’espectador un efecte determinat.

(OV�WUXFVGràcies als trucs es pot construir un mónmàgic i fantàstic on tot és possible.Des del començament del cinema l’elementmàgic ha jugat un paper important.La tècnica ha evolucionat molt i els trucs sóncada vegada més sofisticats i complexos; elsutilitzats a l’inici del cinema segueixenvigents:∗ com aconseguir que un objecte trencat es

recompongui.

∗ com sobreposar imatges on unpersonatge està volant o caminant sobreel mar quan en realitat està en unestudi, etc.

∗ com muntar una acció al revés.∗ etc.

(OV�FRORUVEls colors penetren els nostres sentits i ensprodueixen de manera inconscientsentiments i sensacions. Els publicistes hosaben molt bé; seleccionar uns colors perun anunci suposa decidir les sensacionsque es volen provocar: el color és elprimer que veiem d’un producte.Cal tenir en compte que no en totes lessocietats els colors signifiquen el mateix;el blanc i el negre poden tenir-hi algunssignificats contraris.

∗ Negre: mort, misteri, por, obscuritat,elegància, cerimònia seriosa…

∗ Blanc: llum, claredat, netedat, puresa,innocència, pau…

∗ Vermell: sang, dinamisme, acció,excitació, perill, agressivitat,moviment..

∗ Groc: alegria, diversió, riquesa, or…∗ Taronja: alarma, atenció, tardor, confort∗ Verd: tranquil·litat, naturalesa,

esperança, relaxament…∗ Blau: cel, immensitat, infinit, seguretat,

confiança…Violeta: proper al negre en elegància…

Anna Pujol 78

(O�VRÉs un element de suggestió, desperta l’interès de l’espectador poc atent; junt amb el color,ha d’estar en consonància i formar part d’un tot; una música o uns sons indiquen claramentel públic a qui va dirigit el missatge.

(O�WH[WLa major part dels anuncis contenen paraules que acompanyen les imatges.Quasi sempre un anunci audiovisual compagina text oral i escrit. La seva funció és fixar elsignificat de les imatges, fer comparacions amb d’altres productes, impressionar i cridarl’atenció o simplement donar informacions complementàries.

/·HVOzJDQAquella frase fixa que resumeix un missatge publicitari és l’eslògan.

Hi ha unes condicions per tal que l’espectador fixi fàcilment l’eslògan:∗ Ha de ser breu (molta informació en poc temps i espai).∗ Ha de ser fàcil de recordar∗ Ha de cridar l’atenció, persuadir, convèncer.

Quins recursos s’utilitzen?∗ Imperatius: Busqui! Compari! I si troba quelcom millor, compri-ho!∗ Repeticions d’una paraula: Juga, juga, ara juga a la …∗ Comparacions: És millor que…∗ Associació d’idees. El ... de les artistes!∗ Provocar necessitats: Tothom ja fa servir … i tu?∗ Aconseguir un objectiu: Si vols ser l’enveja dels teus veïns, utilitza...∗ Jugar amb el significat de les paraules o dels sons: Veu… i Beu…∗ Associació d’un missatge a una música coneguda.∗ Exageració extrema de les característiques o qualitats: “… et transportarà per les

galàxies”.∗ Personificació de productes: “Hola, sóc una poma…”

/D�PDUFD�R�HO�ORJRWLSGairebé tots els anuncis destaquen, en un lloc visible, unes lletres amb un disseny gràficque es refereixen a la marca del producte. El logotip està molt pensat; s’hi associa imatge itext; hauria de produir l’efecte de cridar l’atenció i facilitar la memorització de la marca.

Anna Pujol 79

��%��(OV�SODQVCom ja sabeu, un anunci és una meditada combinació d’elements que pretén captarl’atenció de l’espectador per vendre un producte. Un d’aquests elements fonamentals és laimatge: un producte ha de ser atractiu per la seva presentació i també per la combinació deplans que formen l’espot.El realitzador s’encarrega d’explicar un missatge -la promoció d’un producte- a través de lacàmera. Per això tria el ritme, l’enquadrament i el tipus de pla que creu més convenient perexplicar una idea. La càmera és la seva manera d’escriure.És l’anomenat llenguatge audiovisual, que té les seves tècniques i normes.Ara n’aprendrem algunes:

/·HQTXDGUDPHQW�és tot allò que està inclòs dins els límits d’espai que imposa el visor dela càmera

&ODVVHV�GH�SODQVEl pla és cadascuna de les maneres que fem servir per enquadrar. És l’espai que reprodueixuna imatge en relació amb els seus components. L’ús d’un pla o d’un altre depèn d’allò quees vulgui expressar.

Anna Pujol 80

3RVLFLy�GH�OD�FjPHUD

(OV�PRYLPHQWV�GH�OD�FjPHUD(O�WUDYHOOLQJ: la càmera es desplaça sobre un eix horitzontal apropant-se o allunyant-se delsubjecte.(O� ]RRP� sense moure la càmera i enfocant amb l’objectiu es produeix un efecte òpticsimilar al del travelling

Anna Pujol 81

������$QjOLVL�GH�GRV�DQXQFLVNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament______________

Anunci 1 Anunci 2Producte

Marca

*Imatge: Plans Trucs Colors Persones Objectes

*Sons:Tipus de músicaIntèrpretsSorolls, crits…

*Text:EslòganText oral/ escritLogotip

Públic a qui s’adreça.Temps de durada

*Anotar només allò que es destaca.

Altres anotacions: (Què interpretem encara que l’anunci, aparentment, no ho digui)

Anna Pujol 82

�����,PLWDFLy�G·XQ�DQXQFL��(VFHQLILFDFLy�SHU�ILOPDUNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament______________

Producte

Marca

Públic a quis’adreça

Imatge: Plans Trucs Colors Persones Objectes

Sons:Tipus de músicaIntèrpretsSorolls, crits, …

Text:EslòganText oral o escritLogotip

Altres anotacions:

Distribució de tasques i responsabilitats:

Anna Pujol 83

Anna Pujol 84

���(O�JXLy�SXEOLFLWDUL����������������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc nois/es. Lectura dels textos.Visionar un anunci emès per TV i llegir el seu guió.Preparar el guió d’un anunci d’un nou producte i filmar-lo.

MaterialCàmera de filmar.Cintes vídeo: 3 a) “Guió d’un producte de neteja” i 3 b) “Anuncis per elaborar un guió”Textos de lectura: 3.A i 3.B. Fitxes de treball 3.1 i 3.2.Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Llegiu atentament i en grup el text 3.A. “El guió publicitari”. Si no sabeu el significatd’alguna paraula comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu, consulteu el diccionario el vostre professor/a.

2- Visioneu l’anunci de la cinta de vídeo núm.3.a), mentre llegiu el text 3.B “Exemple de

guió publicitari”. Després de comentar entre vosaltres el guió i l’anunci d’exemple,trieu-ne un dels que teniu a la cinta de vídeo núm.3.b) per treure’n vosaltres el guió.Utilitzeu la fitxa 3.1.

3- Ara preparareu el guió sobre un producte fantàstic que voleu treure al mercat. Heu de

tenir en compte que en primer lloc haureu de descriure el producte i posteriormentescriure el guió. Seguiu les instruccions de la fitxa 3.2. Penseu que posteriorment l’heude filmar i que teniu les limitacions pròpies dels vostres mitjans..

4- Quan tingueu el guió preparat, disposeu-vos per filmar l’anunci. Haureu de tenir-ho tot a

punt abans de començar la filmació. Recordeu les prescripcions tècniques sobre comheu de filmar els diferents plans que heu indicat en el vostre guió. Distribuïu-vos lesresponsabilitats de forma equitativa.

Seguiu les indicacions d’organització de les filmacions i tingueu cura en l’ús de lacàmera 5- Una vegada acabada la filmació, lliureu la cinta enregistrada i el material escrit al vostre

professor/a.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 85

��$��(O�JXLy�SXEOLFLWDUL

(O�JXLyÉs la narració de tot el que s’ha de veure enpantalla, per això caldrà fer una redacció quetingui en compte el plantejament àudio-visual de forma global.

Un guió s’ha d’elaborar des de tresperspectives: la literària, la tècnica il’anomenat “story board” o guió tècnicil·lustrat.

Recordeu que la selecció de l’enquadrament,el tipus de pla que escollim, les posicions, elsmoviments i el ritme proporciona al’espectador un efecte determinat. Amb lacàmera realitzem una forma d’escriptura, ésuna manera d’explicar la realitat que ensenvolta.

$SDUWDWV�TXH�FDO�WHQLU�HQ�FRPSWH�SHU�DO·HODERUDFLy�G·XQ�JXLy�SXEOLFLWDUL

3URGXFWH��0DUFD: Lleixiu Neutrex Gel

&DUDFWHUtVWLTXHV� SDUWLFXODUV: Treu lestaques amb lleixiu sense destenyir qualsevoltipus de roba.3~EOLF� D� TXL� YD� DGUHoDW: Senyores demitjana edat, mestresses de casa.,PDWJHV��SODQV� Pla mitjà, primer pla i pladetall. Càmera fixa davant l’objecte.

&RORUV: Suaus, blaus…

(VSDL� Una cuina moderna de fons,ordenada; caixeta de rentadora -no esdistingeix cap marca.9HX� A l’inici, conversa de les duessenyores. En acabar, una conclusió sobre elproducte: veu greu, masculina i en off.0~VLFD��VRQV��VRUROOV: Cap. Gong final.

7UXFV� Filmar la roba que sortirà al finalrecent comprada, abans de tacar-la./RJRWLS�� A l’ampolla -el nom del producteclarament- En un costat de pantalla lamarca de l’empresa que fabrica el lleixiu:“Henkel”, surt al final de l’anunci.

*XLy�OLWHUDULUna senyora jove de classe social mitjanaexplica a una altra el problema de les taquessobre la roba de color i delicada. L’altra lipresenta com a novetat el producte“Neutrex Gel” que es posa directamentsobre la taca.Fan la prova: posen una mica de productesobre unes peces de roba, el que quedal’incorporen a la rentadora. Quan surt de larentadora les dues peces de roba estanimpecables.A la pantalla apareixeran per escrit aquestsmissatges: “Lleixiu”. ”Comprovi la solidesadels colors i segueixi les recomanacions derentat de la SUHQGD”. I l’eslògan que serà diti escrit: “La solució antitaques”

Anna Pujol 86

��%�([HPSOH�GH�JXLy�SXEOLFLWDUL��WqFQLF

3URGXFWH� Lleixiu �����0DUFD��Neutrex-Gel 7HPSV��35 segons

4Xq�V·KL�GLX"Senyora morena- N’estic fins al capdamuntde taques! Mira aquesta taca d’herba, nose’n va de cap manera; o la xocolata I no pucfer servir lleixiu!

Senyora rossa- Tu necessites la nova Nutrex-Gel. Tatan ! (To de veu animat)

S.M.- I la brusa tacada de cafè? Si la rentoamb lleixiu es farà malbé.S.R.- Fes servir la nova Neutrex!

S.M. - La mateixa per als texans i la brusa?

Veu off, senyora rossa - Sí; ara tot el que nopugui rentar amb lleixiu, renti-ho amb lanova “Neutrex multicolada gel”. Com que ésen gel, s’adhereix millor a les taques; i laresta, es fica dins la caixeta, després eldetergent...

Text sobreimprès, a gran velocitat i apeu de pantalla: ”comprovi lasolidesa dels colors i segueixi lesrecomanacions de rentat de laSUHQGD”

S.R.- Què et sembla?

S. M.- Increïble!! La brusa perfecta; ni unataca!

Veu greu d’home en off -Nova Neutrexmulticolada gel, la solució antitaques.So final d’un gong.

4Xq�V·KL�YHX"Tots els plans de l’anunci són frontals.Pla mitjà : dues senyores a la cuina ambdues paneres de roba per rentar. Aspectegeneral ordenat. Colors suaus.Primer pla:senyora morena mostra les taquesPla detall : les taques, quan en fa esment.

Primer pla: la senyora rossa que destapa elproducte.Pla detall: el producte.

Primer pla: la senyora morena, preocupada.

Pla mitjà: les dues senyores. La morena,mira el producte sorpresa; la rossa, el posaentre les dues, al mig de la pantalla.

Primer pla: la senyora morena mostra,incrèdula, les dues peces de roba.

Primer pla: brusa tacada. Sobreimpressiód’una creu sobre la taca i a sota la paraula“Lleixiu”.Primer pla: ampolla del productePla detall: una mà que posa el gel sobre lataca.Pla detall: la caixeta de la rentadora; una màabocant el lleixiu i el sabó.

Primer pla: la senyora rossa somrient.

Pla mitjà: les dues dones contentes.

Primer pla: dos munts de roba de colorssuaus, plegada i neta. La marca de la casa ala dreta de la pantalla. L’ampolla de lleixiual mig. Sobreimprès: “la solució antitaques”.

Anna Pujol 87

������*XLy�G·XQ�DQXQFL��DQjOLVLNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament _____________

7ULHX�XQ�DQXQFL��$QRWHX�HOV�DSDUWDWV�TXH�V¶KDQ�WLQJXW��HQ�FRPSWH�SHU�D� O¶HODERUDFLyGHO�JXLy�SXEOLFLWDUL

Producte: Marca: Temps de durada:

Característiques del producte:

A quin públic va adreçat?:

Imatges, plans:

Espai:

Colors:

Veu:

Música, sons, sorolls:

Trucs:

Eslògan :

Logotip:

Què s’interpreta:

Guió literari:

Anna Pujol 88

�����3UHSDUDFLy�GHO�JXLy�SXEOLFLWDULNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament _____________

,���'HVFULSFLy�GH�O¶DQXQFL

Nom: Marca Temps de durada:

Característiques del producte:

A quin públic va adreçat?:

Guió literari (breu):

,,��5HGDFFLy�GHO�JXLy�WqFQLF

Què s’hi diu? Què s’hi veu ? Story board (si és necessari)

Anna Pujol 89

���(OV�JqQHUHV�SXEOLFLWDULV�������������������������������������������������������79�✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc nois/es. Lectura del text.Analitzar les característiques d’un gènere publicitari.Recollir anuncis d’un gènere publicitari de premsa i de TV.

MaterialCinta de vídeo verge per copiar-hi anuncis.Cinta vídeo núm.4 a) “Joguines” i 4 b) “Cotxes i colònies”Text de lectura 4.A Fitxes de treball 4.1. Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Llegiu atentament i en grup el text 4.A “Els gèneres publicitaris” i visioneu la cinta 4 a).Si no sabeu el significat d’alguna paraula comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu,consulteu el diccionari o el vostre professor/a. Mentre mireu la cinta amb publicitat dejoguines, fixeu-vos en les característiques que s’han descrit en l’exemple del text delectura; us ha de servir de model per fer la vostra comparació.

2- Visioneu la cinta de vídeo núm.4.b). Després de visionar-la, feu una comparació de les

característiques més rellevants de dos gèneres publicitaris. Seguiu les pautes marcades ala fitxa 4.1.

3- Trieu uns quants anuncis de premsa i de TV que pertanyin a un mateix gènere; feu-ne un

petit recull. Podeu copiar-ho directament de diferents cadenes. Expliqueu, individual iper escrit: la franja horària en què s’han emès, les característiques comunes delsarguments, els missatges subliminars que hi heu descobert… Si en algun anunci hi heutrobat quelcom d’especial, també ho anoteu.

◊ Escolliu-ne un, entre els següents gèneres: electrodomèstics (rentadores,batedores…), aparells electrònics (càmeres fotogràfiques, ordinadors, vídeos…),higiene personal (sabó, desodorants, compreses…), productes lactis, alimentacióen general, medicaments, institucionals i roba / calçat.

4- Una vegada acabat el recull i les anotacions, lliureu la cinta enregistrada i el materialcomplementari escrit al vostre professor/a.

✏ Individual1. Presenta al teu professor/a el treball individual sobre els anuncis d’un mateix gènere.2. Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 90

��$��(OV�JqQHUHVSXEOLFLWDULV

La publicitat ha creat gradualment unllenguatge propi que utilitza uns recursosexpressius que es modifiquen en funció delproducte que es vol anunciar.Així, podem dir que tots els anuncis decotxes, colònies, joguines, etc. tenenestructures i recursos semblants. Per aquestmotiu podem parlar de gèneres publicitaris,de la mateixa manera que parlem de gèneresliteraris.

És possible que en un anunci se’nscomuniquin missatges amagats: allò queveiem sense veure-ho conscientment.Hi ha formes “d’amagar” els missatges i queresulta difícil de descobrir per la rapidesa deplans que se superposen.Tot allò que envolta l’anunci ens transmetun missatge; ens diu sense paraules: siconsumeixes aquest producte seràs tan feliçcom aquesta família o tan atractiu comaquest noi, o… Aquest tipus de publicitatindirecta és la més utilitzada.

Els científics han demostrat que els nostressentits no poden percebre d’una maneraconscient tots els estímuls que reben, elsmissatges queden amagats en el cervell i fanque s’actuï “inconscientment” davant d’unanecessitat. Els publicistes han descobert lamanera d’incorporar missatges queconscientment no veiem, aquests fets’anomena�SXEOLFLWDW�VXEOLPLQDO.

Actualment, els publicistes busquen novesformes de publicitat; també fan servir sèriesd’èxit on els protagonistes utilitzen unesdeterminades marques, de tal manera quesense dir-ho ens inciten a pensar que “…” ésun bon producte.Vegem tot seguit similituds entre un gènere.

/HV�MRJXLQHV

$VSHFWH� JHQHUDO, l’aparició a pantallaserà majoritàriament per Nadal.

/D� LPDWJH� predomina sobre la paraula,

amb molts trucs de càmera� primersplans, zooms, preses a gran detall, acció irapidesa. Alguna joguina destinada anenes, canvia la rapidesa per la lentitud.

/·REMHFWH està situat en entorns ideals,traspassa les seves possibilitats, lesjoguines fan coses que un nen o nenaacostuma a imaginar però la joguina noho pot fer. En general, els jocstradicionalment considerats per a nenessón nines i objectes de la casa; jocsbèl·lics per a nens; alguns jocs de taulaper a tots dos

(OV� SHUVRQDWJHV� són nens o nenes enfunció de rols socials tradicionals.Actualment, en algun anunci s’hi potveure una lleugera modificació del rolstradicionals amb imatges no sexistes.

(OV�FRORUV estan en funció de la joguina:les destinades a nenes, amb colors pastel,i les de nens, amb colors verds foscos,vermells i marrons.

/D� P~VLFD� L� HOV� VRQV són sorprenents.Moltes vegades s’identifica el producte il’eslògan per la seva música diferent, lade nens i la de nenes.

(OV�YDORUV estan en funció del sexe i rolstradicionals de la societat, per tant...Les de nens: duresa, habilitat, força .Les de nenes: dolçor, suavitat, tendresa,maternitat.

Anna Pujol 91

������$QjOLVL�GH�GRV�JqQHUHV�SXEOLFLWDULVNom dels membres del grup : _______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament ______________

Gènere: colònies Gènere: cotxesPúblic a quis’adreça

L’objecte

Personatges

Espai on passal’acció.

Plans/moviment de la càmera.

Colors

Música -Text oral o escrit

Argument(Breu)

Valors quetransmeten.

Altres anotacions:

Anna Pujol 92

���/HV�DJqQFLHV�SXEOLFLWjULHV�������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de cinc a vuit companys/es. Lectura del text.Preparar una dramatització per filmar-la. Lliurar el guió escrit i la cinta de la filmació.

MaterialCàmera de filmar amb el material corresponent.Text de lectura 5.A Fitxa de treball 5.1Paper, bolígraf i tot aquell material complementari que considereu oportú en funció delvostre guió per a la filmació de la dramatització.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Com que per aquesta activitat sou un grup molt nombrós, dividiu-vos en dos subgrupsper realitzar la lectura del text 5.A “Les agències publicitàries”. Si no sabeu el significatd’alguna paraula consulteu el diccionari o el vostre professor/a.

Comenteu entre vosaltres les idees principals de la lectura. 2- Ara que ja coneixeu el funcionament d’una agència publicitària, realitzareu una

dramatització del procés de producció d’un anunci, que posteriorment filmareu. Penseuque teniu les limitacions pròpies dels vostres mitjans

Els passos a seguir són:

◊ Tots plegats, decidiu el producte que voleu vendre, les característiques méssignificatives que el distingeixen d’un altre producte, els mitjans de comunicacióen què el voleu donar a conèixer, l’edat i els gustos del públic a qui va adreçat, elnom del producte i el logotip. Preneu nota de les vostres decisions

◊ Us distribuïu les responsabilitats de la filmació-representació: els personatges, lapart tècnica i l’ambientació. Procureu que sigui de forma equitativa, tots heu defer alguna cosa, en especial allò que feu millor.

◊ Dividiu el grup en dos subgrups: Grup 1 “Els fabricants i el director del’agència” (2-3 nois/es); Grup 2 “Els tècnics i creatius” (3-5 nois/es).

◊ Cada grup prepara un guió per representar, des del moment que els fabricantsarriben a l’agència fins que els creatius presenten a tothom l’anunci que hanpensat (només explicar-lo). Seguiu les pautes de la fitxa 5.1

◊ Quan tot està decidit i assajat es pot filmar o representar, segons us indiqui elprofessor/a. El temps de filmació no hauria de superar els 3 o 4 minuts.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 93

��$��/HV�DJqQFLHV�SXEOLFLWjULHV

/D�FRPXQLFDFLyDefinirem, en termes generals, la comunicació com el procés de transmissió intencionadad’un missatge. Però hauríem de diferenciar l’acte d’intercanvi de missatges que fem cadadia en què l’emissor i el receptor poden bescanviar els papers en qualsevol dels momentsde l’acte comunicatiu i el concepte de comunicació dels anomenats mitjans de comunicacióde masses -ràdio, televisió, premsa…-. En aquest segon cas, nosaltres som sempre elsreceptors de la informació que televisió, ràdio o premsa vulguin transmetre’ns.

Normalment, quan XQD� HPSUHVD fabrica un producte nou el vol donar a conèixer; end’altres ocasions, vol incrementar les vendes d’un que ja existeix al mercat, aleshores,s’adreça a una agència publicitària per tal que s’ocupi de fer aquesta feina i arribi claramentel seu missatge als receptors.

(O�GLUHFWRU�R�GLUHFWRUD�GH�O·DJqQFLD fa una primera valoració del producte, s’interessaper l’amplitud de la campanya en funció dels diners que el fabricant s’hi vol gastar i quanarriben a un acord comença la feina. Reuneix els treballadors i els distribueix la feina.

(OV�WqFQLFV s’ocupen d’investigar els aspectes més rellevants:∗ els gustos, les característiques sòcio-econòmiques i la ubicació geogràfica dels possibles

consumidors∗ les marques de la competència∗ el nombre de consumidors que ja han comprar aquest producte o productes semblants∗ tot allò que els pugui semblar d’utilitat…

(OV�FUHDWLXV recullen tota la informació dels tècnics, examinen el producte i:∗ triaran el nom (si encara no en té)∗ inventaran l’eslògan i el logotip∗ elaboraran un anunci d’exemple per presentar al director/a de l’agència i als fabricants∗ realitzaran anuncis diferents en funció del mitjà on es vulgui emetre: tanques

publicitàries, fulletons, premsa, ràdio, televisió…

Anna Pujol 94

������'UDPDWLW]DFLy��XQD�DJqQFLD�SXEOLFLWjULDNom dels membres del grup : _______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament ______________

Guió literari:què s’hi diu

Guió tècnic: què s’hi veu Story board

El fabricantarriba al’agència, visitael director.

El director cridaels tècnics

Els tècnics i elscreatius treballen

Presenten elproducte.

Distribució de tasques: qui interpreta, qui filma, etc.

Anna Pujol 95

���&ULWHULV�LQIRUPDWLXV���������������������������������������������������7�9��✐✐✐��✎✎

Què haureu de fer?Un grup de quatre companys/es.Lectura del text.Indicar en un quadre els criteris de la selecció que han fet els periodistes en un informatiu.

MaterialCinta núm. 6. “Recull de notícies”Text de lectura 6.A Fitxes de treball 6.1 i 6.2 Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1. Lectura del text 6.A “Els criteris informatius”. Si no sabeu el significat d’algunaparaula o no enteneu alguna idea, primer comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu,consulteu el diccionari o el vostre professor/a.

2. Ara que ja coneixeu els criteris que motiven la difusió d’un fet i el converteixen en

notícia, agafeu la cinta de vídeo núm.6, visioneu-la i mentre la mireu comenteu quin oquins criteris han motivat que s’hagin escollit aquestes notícies per a l’informatiu.Ompliu la fitxa 6.1, caldrà tenir al costat la fitxa 6.A per consultar els dubtes que se uspuguin presentar.

✎✎ Parelles 1. Agafeu dues còpies de la fitxa 6.2 on hi ha una llista de notícies. Feu la selecció de les

cinc notícies per a un informatiu. Quan ja tingueu les notícies triades, les presenteu alsvostres companys/es de l’altre grup com si d’un informatiu televisiu es tractés.

2. Escolteu les notícies que han triat una altra parella. 3. Compareu i justifiqueu oralment la vostra selecció. 4. A la fitxa 6.2, justifiqueu els criteris que heu fet servir per fer la vostra selecció i anoteu

a la vostra còpia les coincidències amb l’altre grup.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 96

��$�(OV�FULWHULVLQIRUPDWLXV

Els informatius que veiem per la televisió,llegim als diaris o sentim per la ràdio nopoden reflectir tot allò que passa al món. Elque sabem és una part molt petita de lesnotícies que dia rera dia passen a prop olluny de nosaltres.

La necessitat de fer una selecció de notíciesestà motivada, fonamentalment, per:

1. No hi ha temps per explicar-ho tot.2. La quantitat d’informació de poc interès

o desmesurada es fa pesada i acaba nointeressant a ningú.

No tots els fets són notícia. Per decidir quinshan de ser coneguts per tots i quins no, esfan servir uns criteris.

Quan un fet compleix algun o més d’undels criteris següents serà consideratnotícia:

∗ L’excepcionalitat, allò que surt de lanormalitat.

∗ Les conseqüències que pot tenir per a lapoblació, afecta molta gent…

∗ La rellevància del personatge implicat:un fet està protagonitzat per unapersona coneguda.

∗ La proximitat emocional: el quesucceeix afecta o implica gent queviuen a prop nostre.

∗ La proximitat en el temps: un fet avuiés notícia, demà potser no.

∗ La disponibilitat d’imatges: quantitat iefecte impactant (especialment referit ala TV).

∗ L’afecte agenda: notícies lligades ad’altres anteriors o previstes per a diespròxims, se’n diu afecte agenda.

1RWtFLD &ULWHULUn gos ha mossegat la mà d’un home. No és notíciaUn home ha mossegat un gos. ExcepcionalitatUn gos ha mossegat a l’entrenador del Barça. Notorietat del personatge implicatAvui a l’escola ens han vacunat. No és notíciaAvui a l’escola ens han vacunat. També ho han fet atots els escolars de Catalunya.

Conseqüències per a la majoria de lapoblació

Hi ha hagut un accident de tràfic als EEUU: hi hanmort 10 persones.

No és notícia -aquí.

Hi ha hagut un accident de tràfic als EEUU: hi hanmort 10 persones, quatre eren de Barcelona.

Proximitat emocional

Hi ha hagut un altre accident de tràfic als EEUU enel mateix lloc on varen morir els barcelonins.

Afecte agenda.

Uns lladres han atracat, aquest matí, el Banc MS i sen’han emportat 10 milions d’euros.

Proximitat temporal

Uns lladres van atracar el Banc MS, el mes de generpassat, es van emportar 10 milions d’euros.

No es notícia-ja ho va ser.

S’han fet públiques imatges d’un video-afeccionat ones veu l’atracament del Banc MS.

Existència d‘imatges,actualitza la notícia.

Uns lladres han atracat el Banc MS per quarta vegadaen un mes; aquest cop es varen endur pocs diners.

Afecte agenda.

Anna Pujol 97

�����3HU�TXq�DTXHVWD�QRWtFLD"Nom dels membres del grup : _______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament ____________

Visioneu atentament la cinta núm.6.Escriviu el titular de cinc notícies de l’informatiu.Subratlleu els verbs que utilitzen per redactar els titulars de les notícies.Indiqueu quin -o quins- criteris suposeu que han seguit els periodistes per triar les notíciesque heu vist.

NOTÍCIA CRITERI1.

2.

3.

4.

5.

Anna Pujol 98

�����7ULDU�QRWtFLHVNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament _____________

De la llista de notícies que teniu tot seguit, trieu les que vosaltres donaríeu a l’informatiude la nit. Anoteu al costat per quin criteri les heu triades.Les presenteu als vostres companys/es com si d’un informatiu es tractés.Subratlleu aquelles en què heu coincidit els dos grups.

NOTÍCIA CRITERI1. El president del govern convocarà molt aviat les eleccions.

2. Un grup d’immigrants ha naufragat en intentar passar l’estretde Gibraltar; feliçment, s’han salvat quasi tots.

3. Un científic de la Universitat de Girona ha descobert unacèl·lula que intervé en la curació de malalties com el càncer.

4. Els bombers de Tarragona protesten per la falta de mitjans perpoder apagar els possibles incendis de l’estiu.

5. Ha caigut un balcó del carrer Balmes de Barcelona. No hi hahagut cap ferit.

6. Els jugadors de la selecció de futbol de Brasil estan entrenant aSalou. Signaran autògrafs cada dia de tres a quatre de la tarda.

7. Un grup de monges canta en swahili en un monestir deGranada.

8. Accident aeri a Nepal: 50 morts, tots ells turistes europeus.Alguns eren de Lleida, s’espera confirmació de la notícia.

9. El cotxe més petit del món té tres centímetres i funciona!, ésclar, no s’hi pot pujar.

10. Leonardo di Caprio ha decidit passar les seves vacances aMallorca. S’hi ha comprat una finca de dos milions d’euros.

11. Després de dos mesos d’obres a l’autopista A7, finalment, jas’hi pot circular sense embussos.

12. Claudia Schiffer obre una botiga de modes a Londres, diu queatendrà personalment els clients cada divendres.

13. Els treballadors del metro possiblement faran vaga la setmanavinent

14. El proper diumenge comencen les rebaixes a tots elscomerços.

15. Un bruixot del Perú s’ofereix per fer encantaments perquè laselecció del seu país guanyi.

16. Avui els jugadors de waterpolo s’han proclamat campions delmón.

Anna Pujol 99

���,PDWJHV�TXH�SDUOHQ�������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Un grup de quatre a sis companys/es. Lectura del text.Seleccionar notícies que s’han emès per TV tenint en compte les seves imatges.Muntar unes vinyetes i triar imatges en funció de consignes prèvies.

MaterialCinta núm. 7 “Fets diversos”.Text de lectura 7 A. Fitxes de treball 7.1 i 7.2Tisores, material per enganxar, paper, bolígraf i colors.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup / individual

1. Lectura del text 7.A “Imatges que parlen”. Si no sabeu el significat d’alguna paraula ono enteneu alguna idea, primer comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu, consulteuel diccionari o el vostre professor/a.

2. Individualment, redacta breument la teva opinió sobre la influència de les imatges per

convertir un fet en notícia de televisió. 3. Agafeu la cinta núm.7.A, visioneu-la i mentre la mireu comenteu quines notícies han

estat triades en funció de les imatges i quines en funció de l’esdeveniment pròpiamentdit. Quan acabeu de comentar-les ompliu la fitxa 7.1. Si us cal, podeu tornar a visionarla cinta.

4. Com heu llegit en la lectura, l’ordre en què es munten les imatges és un recurs important

que s’utilitza per presentar informacions i donar a entendre allò que més interessa. Dividiu el vostre grup en dos subgrups. Cada subgrup agafa una copia de la fitxa 7.2.

Retalleu les vinyetes i munteu-les formant una historieta, si voleu la podeu pintar. El primer grup li posarà el títol: “Quina mala sort, Piga! “. El segon grup li posarà el

títol: “Cap problema, formiga!”. Podeu deixar alguna vinyeta sense fer servir. No s’hi pot posar cap missatge escrit. 5. En un full gran, enganxeu de costat les dues històries de la formiga Piga. A sota,

escriviu un comentari sobre les conclusions que es poden treure de la importància que tél’ordre de presentació de les imatges i com ho heu resolt per el vostre treball de “Laformiga Piga”.

✏ Individual1. Presenta al professor/a l’exercici 2 i avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feina ambel professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres nomsa tot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 100

��$�,PDWJHV�TXH�SDUOHQ

/HV�LPDWJHV�VyQ�GHFLVLYHV

Disposar d’imatges d‘un esdevenimentajuda a decidir si uns fets s’inclouran com anotícia en un informatiu.

Tots hem sentit dir que: “una imatge valmés que mil paraules” perquè ens costaexpressar verbalment coses que han passat;les imatges ens fan entendre els fets moltràpidament.

Ara bé, mentre que per a uns fets importantsno es disposen d’imatges, d’altresesdeveniments no serien notícia a no ser perl’espectacularitat de les seves imatges; perexemple:“Un grup de paracaigudistes fa figuresespectaculars al cel.”“Un volcà entra en erupció al Carib”(constantment hi ha volcans en erupció i nose’n parla).“Uns nens nòrdics han fet construccionsamb Lego que es mouen soles”.

Tots hem vist notícies anecdòtiques quedestaquen en els informatius, fins i tot hemvist programes que es basen exclusivamenten imatges sorprenents.

3DUODU�DPE�LPDWJHVLes imatges encadenades que donen lloca una notícia ens transmeten un missatgeque és visual i s’ha construït de manerasimilar a com tots nosaltres construïm lesfrases per parlar.

Quan veiem imatges d’una notícia hemde saber que hi ha motius que han portata visonar una o altra seqüència, no s’hafet de manera neutral; acostuma a haver-hi una intencionalitat per tal que tots ensfem una idea determinada d’un fet.

Quins recursos es fan servir per construirfrases amb imatges?∗ Muntar-les en un determinat ordre.∗ Escollir-ne unes i desestimar-ne

d’altres.∗ Acompanyar-les amb sons, músiques,

tipus de veu…∗ Escollir uns plans, un ritme.∗ Utilitzar imatges d’arxiu barrejades

amb imatges actualitzades.∗ Utilitzar imatges tòpiques per

“omplir” els buits d’una notícia. Perexemple: quan es parla d’algunspaïsos sempre els veiem en guerra,d’Àfrica sempre veiem elefants illeons, d’Estats Units sempre veieml’estàtua de la Llibertat…

Anna Pujol 101

�����,PDWJHV�HVVHQFLDOVNom dels membres del grup : _______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament _____________

Visioneu atentament la cinta núm.7.A. Trieu tres notícies on les imatges hagin estatessencials, i dues on no s’han ofert imatges.Escriviu els titulars de les cinc notícies de la cinta 7.A.Expliqueu quines imatges s’han mostrat amb la notícia.

TITULAR DE LA NOTÍCIA DESCRIPCIÓ D’IMATGES1.

2.

3.

4.

5.

Anna Pujol 102

�����/D�IRUPLJD�3LJDNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament _____________

Cal retallar les imatges i muntar-les en funció del títol que tingueu cada grup.

✄-----

Anna Pujol 103

Anna Pujol 104

���&RPSDUDU�LQIRUPDFLRQV���������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Un grup de quatre a sis companys/es.Visionar una mateixa notícia presentada des de diferents punts de vista, escriure’n l’opinió.Comparar una mateixa notícia de diferents canals informatius.

MaterialCinta núm. 8 “Biografia” . Cinta verge de vídeo per enregistrar.Fitxes de treball 8.1 i 8.2. Diccionari de literatura. Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- La majoria de notícies que emeten per TV tenen aspectes que no es diuen i d’altres esremarquen. Penseu amb la informació esportiva; segons quin equip de futbol guanyi esfan servir unes o altres imatges i, fins i tot, se’n deixen d’oferir de polèmiques enfunció de les preferències del mitjà informatiu.Visoneu la cinta núm. 8 on trobareu la biografia de Margaret Thatcher (va ser primeraministra de Gran Bretanya). Aquesta biografia està explicada de tres maneres moltdiferents, segons quin reportatge mireu es mostren uns fets i se n’amaguen uns altres.

2- Mentre mireu la cinta núm.8, pareu després de cada biografia per comentar, de manera

informal entre tots, els aspectes que més us han sorprès o interessat. 3- Quan acabeu de comentar les biografies, ompliu individualment la fitxa 8.1 Si us cal,

podeu tornar a visionar la cinta. En acabar compareu els vostres resultats. 4- Ara comparareu una mateixa notícia -triada per vosaltres d’entre les presentades en

diferents cadenes de televisió:◊ Llegiu la fitxa 8.2 per saber en què us haureu de fixar. Escolliu de quin bloc

extraureu la notícia, per exemple: esports, internacional, nacional, economia,espectacles, etc.…

◊ Cadascú de vosaltres enregistrarà l’informatiu del vespre d’una cadena diferent,abans us heu de posar d’acord. Graveu només el bloc o la notícia que voleucomparar.

◊ Visioneu plegats les notícies recollides i poseu en comú el que us ha cridat mésl’atenció. Quan ja tingueu una opinió formada, ompliu la fitxa 8.2.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 105

����&RPSDUDU�XQD�ELRJUDILDNom: _________________________________________________________________

Curs: ________ Data del treball:________________

½ Busca al diccionari la paraula biografia i copia -o resumeix- el que en diu:

½ Visioneu les tres biografies de la cinta núm. 8, llegiu aquesta fitxa de treball i abans derespondre-la per escrit comenteu-la oralment entre tots:

Quina et sembla la biografia més imparcial? _______________________________

Quina està a favor i quina en contra de la Sra. M. Thatcher __________________

__________________________________________________________________

Es veu el narrador en alguna biografia? __________________________________

Els narradors són home o dona? _______________________________________

Es fan servir les mateixes imatges a les tres biografies? _____________________

Quina imatge t’ha quedat al cap, descriu-la. _____________________________

_________________________________________________________________

En quines imatges es basa, majoritàriament, cada biografia?

Primera:

Segona:

Tercera:

½ Si només haguessis vist una sola biografia tindries la mateixa idea sobre la Sra. M.Thatcher que ara tens? Per què?

Anna Pujol 106

�����8QD�QRWtFLD���GLIHUHQWV�LQIRUPDWLXVNom dels membres del grup ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament______________

Notícia que heu triat:

Horari:

Cadenes de TV i títols dels informatius:

Titular que vosaltres donaríeu a la notícia:

Alguna cadena de TV no ha donat la notícia?

TV: TV: TV: TV:Titulars de cadacadena de TV

Segons de duradaLloc que ocupavadintre del bloc

Primera, segona,pel mig, última

Primera, segona,pel mig, última

Primera, segona,pel mig, última

Primera, segona,pel mig,última

Surt a l’inici del’informatiu.

Sí No Sí No Sí No Sí No

Surt al final del’informatiu.

Sí No Sí No Sí No Sí No

Tenia imatges Sí, No,Moltes, Poques

Sí, No,Moltes, Poques

Sí, No,Moltes, Poques

Sí, No,Moltes, Poques

Imparcialitat Molta, Poca, Gens

Molta, Poca, Gens

Molta, Poca, Gens

Molta, Poca, Gens

QUÈ US HA CRIDAT L’ATENCIÓ?

Anna Pujol 107

���(O�IRUPDW�G¶XQ�QRWLFLDUL���������������������������������������������������������79��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de quatre companys/es.Visionar les presentacions de diferents informatius.Preparar la filmació d’un informatiu. Lliurar el guió de l’informatiu i la cinta de lafilmació.

MaterialCàmera de filmar amb el material corresponent.Cinta de vídeo núm.9 “Presentacions”.Fitxes de treball 9.1, 9.2Paper, bolígraf i tot aquell material complementari que considereu oportú en funció delvostre guió per a la filmació de l’informatiu.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Visioneu la cinta núm. 9 on trobareu la presentació i la sintonia d’informatius dediferents cadenes. Fixeu-vos en els elements comuns, en les músiques d’inici, els colorsque dominen, el plató, què hi ha darrera dels presentadors/es, el nombre de presentadorsi de presentadores etc. Ho comenteu entre vosaltres, si us cal torneu a visionar la cinta.

2- Les notícies que s’emeten per TV s’organitzen en blocs, alguns són comuns a totes les

cadenes com: nacional, internacional, esports i el temps; però, d’altres blocs estan enfunció de les notícies que han passat aquell dia o de decisions dels directius del’informatiu, com pot ser tenir espais destinats a: economia, fets diversos, espectacles…

Mireu tres informatius de cadenes i franges horàries diferents. Us distribuïu la feinaentre tots. Ompliu les dades de la fitxa 9.1 3- Ara, prepareu un informatiu i el gravareu en vídeo o el presentareu davant de tota la

classe. Els passos a seguir són:◊ Decidiu el tipus d’informatiu: amb totes les notícies positives, amb notícies

només d’alguns blocs, amb notícies locals o de l’institut… o bé, podeu fer-ne unimitant els informatius diaris.

◊ Elaboreu l’esbós de guió. Us pot ajudar la pauta de la fitxa 9.2◊ Caldrà distribuir-se les responsabilitats: presentador/a, filmació, l’ambientació,

fotografies, dibuixos, etc. Tots heu de fer alguna cosa, en especial allò quesapigueu fer millor.

◊ El temps de filmació no hauria de superar els 4 minuts.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feina ambel professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu que heu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 108

�����(O�IRUPDW�GH�WUHV�WHOHGLDULVNom dels membres del grup : ________________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ___________ Data d’acabament ______________

CadenaTV: CadenaTV: CadenaTVNom informatiu

Franja horària

Durada

Nombre depresentadors/es

Homes/dones

Hi ha resumd’inici

Hi ha resum final

Temps: dins o forade l’informatiu

Blocs de notícies(títols)

Semblances i diferències més rellevants:

Anna Pujol 109

����*XLy�G·XQ�LQIRUPDWLXNom dels membres del grup _______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament ____________

Notícia Guió literari: què s’hi diu

Guió tècnic: què s’hi veu

Presentació

1.

2.

3.

4.

5.

Distribució de tasques -presentador/a, filmació, ambientació, etc.-:

Anna Pujol 110

Espai B : Laboratori d’idiomes, casset, gravadoraa) Presentaciób) Tòpics i objectius.c) Materials, descripció.d) Fulls d’instruccions, textos de lectura i fitxes de treball

Anna Pujol 111

D��3UHVHQWDFLy

Aquest espai està format per dos tipus d’equipaments que es poden complementar entreells: els laboratoris d’idiomes i els cassets i gravadores.

L'ús d'aquests recursos està en funció de les disponibilitats de dotacions de cada institut,tot i que les gravadores i els cassets estan a l’abast de qualsevol centre i molt utilitzats, delaboratoris d’idiomes, se’n disposa més recentment.

És un espai destinat a activitats d'aprenentatge -generalment autònom- de comprensió iexpressió orals, per a treballs de grup, per parelles i individual. També pot utilitzar-se,puntualment, per a activitats d’audició de tot el grup classe. És un espai idoni per atendreels diversos ritmes d’aprenentatge de cada alumne/a: revisar i tornar a escoltar cintes àudio,perfeccionar la pronúncia, ampliar alguna activitat, etc.

A la proposta d’activitats no es presenta gaire material en cinta àudio prèviamentelaborat ja que el mercat disposa de moltes cintes enregistrades de qualitat amb contes,cançons, narracions, etc. sobre les quals es poden adaptar les activitats descrites. Es potrecollir material actualitzat a partir de programes de ràdio; fins i tot algunes de les activitatspresentades en els apartats de televisió es poden adaptar a aquests espai en funció de lesnecessitats de la programació del curs, els temes d’actualitat o els interessos dels alumnes.Es pretén que no sigui un espai tancat amb si mateix, més aviat es desitja que l’alumnathagi de produir el propi material gravat.

Cadascun dels tres laboratoris d’idiomes pot estar ocupats per sis persones: és possibleque un nombre elevat d’alumnes utilitzi l’equipament simultàniament -tot un grup classe oun grup molt nombrós d’alumnes, que necessitaran un ensinistrament previ per a la sevamanipulació que no sobrepassa una sessió de classe-; posteriorment, ells mateixos aniranexperimentant les possibilitats de l'aparell en funció de les necessitats que es presentin.

El laboratori portàtil facilita que l'alumne/a rebi gran quantitat d'input auditiu, propicia iestimula la producció oral i possibilita treballar-hi individualment, per parelles, i en petit igran grup. Experiències realitzades en alguns centres demostren que el laboratori engrescaa parlar fins i tot els/les alumnes més introvertits i possibilita que cadascú disposi de méstemps per al treball de comprensió i expressió orals durant el periode destinat al grupclasse.

L'ús de cintes àudio és un element valuós en el moment d'avaluar la comprensió iexpressió orals dels alumnes, ja que s'hi poden enregistrar les activitats que el mestre/aescoltarà i valorarà posteriorment de manera més atenta que amb la immediatesa i dispersióque pot suposar avaluar l'expressió oral en el moment de classe.

Es poden aprofitar materials impresos elaborats amb d'altres finalitats -dibuixos,fotografies, còmics, material autèntic, etc. i cintes àudio de cançons, endevinalles, petitesconverses, anuncis, etc.- i, a partir d'aquests, crear activitats on es tingui present laprogramació de la matèria, els coneixements previs dels alumnes i la tipologia de la pròpiaactivitat, o sia, si és una activitat d'iniciació, d'ampliació, de reforç, o bé és per adquirir mésfluïdesa sobre coneixements ja presentats. Aquestes activitats poden mantenir una relació

Anna Pujol 112

estreta amb el treball realitzat a la classe i haurien de comportar al mateix temps un repte,un pas endavant.

La creació de materials per al treball d’aquest espai ha estat pensada per tal que unaproposta d’un full d’instruccions generi diverses opcions de treball, més aviat com amodel, perquè serveixin d’exemple i una vegada realitzada la programació s’adeqüin alsalumnes.

Els tòpics o eixos a partir dels quals s’han construït els continguts i els objectius són elssegüents:

• Cal treballar en equip i responsabilitzar-se de part de la producció.• Poemes -se’n presenten quatre a tall d’exemple-; cada professor/a podrà ampliar-

ne el nombre i recollir poemes que consideri adients pels seu grup d’alumnesenregistrats per professionals amb bona dicció.

• Narracions breus i petit contes que, com els poemes, poden servir d’exemple isón fàcilment ampliables.

• Entrevistes, instruccions, concurs, i acudits, frases fetes i proverbis que són unapauta per elaborar activitats similars i fer-hi modificacions en funció del lèxic, deles estructures, etc. que es vulguin fixar o simplement serviran per adquirirfluïdesa en la parla.

• I d’altres que se’n podrien realitzar: simular una retransmissió esportiva per a unprograma radiofònic, explicar receptes de cuina, realitzar reportatges de temesvariats (moda, música, cinema), etc.

Quan convingui adequar les propostes que es presenten en l’apartat d) caldrà prioritzarla diversitat procedimental per mitjà d'activitats variades en les quals es proposi:

• la formulació d'hipòtesis sobre aspectes no lingüístics d'una audició -estat d'ànimdel qui parla, sexe, edat...- o sobre un conte, una cançó, una lectura d'imatges.

• la relació entre lèxic i imatges.• la deducció de significats global de textos orals i selectius de mots i frases.• la memorització de cançons, poemes, petits diàlegs, endevinalles...• la comprensió i realització d'ordres, embarbussaments...• la formulació i resposta de preguntes.• l'audició i reproducció de contes, cançons, poemes, petits diàlegs...• la creació de produccions orals en funció dels coneixements previs de cada

alumne/a.

Tot seguit, es presenten els tòpics escollits a cada full d’instruccions amb els objectiusque s’han seqüenciat a partir dels continguts i objectius prescriptius del Departamentd’Ensenyament.

Anna Pujol 113

E��7zSLFV�L�REMHFWLXV

��3RHPHV

���(O�FRQWH�SRSXODU

/OHJLU - Llegir en grup i en veu altaun poema amb el ritme il’entonació adients.

- Llegir en silenci i individualmentun conte popular.

(VFROWDU - Escoltar diverses vegades unpoema i memoritzar-lo.

- Escoltar els companys/es del grupi participar en les respostes orals ales preguntes sobre el conte.- Escoltar les pròpies produccionsper tal de millorar-les.

3DUODU - Gravar un poemaindividualment i col.lectiva.- Participar en una conversasobre temes suggerits ienregistrar-la.

- Explicar un conte llegitprèviament i gravar-lo en grup.- Preparar un conte per gravar-loindividualment.

(VFULXUH - Reescriptura de poemesseguint un model establert.- Descriure un espai.- Associar lèxic referit asensacions amb els sentits ques’hi relacionen.-Utilitzar el diccionari.

- Resumir un conte.- Redactar un conte.- Utilitzar diversos recursos percomprovar l’escriptura i elsignificat dels mots.

*UDPjWLFD - Ampliar el lèxic per al’expressió de sentiments,sensacions, etc.

-Aplicar les normes i convencionsortogràfiques a les produccionsescrites.

/LWHUDWXUD - Deduir la rima dels poemes.- Reconèixer el ritme delspoemes.

- Identificar les parts d’una narració(plantejament, nus i desenllaç), elspersonatges, l’acció i el temps.-Utilitzar les fórmules d’inici i finaldels contes.

$FWLWXGV - Demostrar interès per buscari seleccionar informació sobrela biografia i les obres delsautors dels poemes.- Participar activament i deforma seriosa en les pràctiquesper enregistrar.

- Respectar els companys/es en lesseves gravacions.

Anna Pujol 114

��(QWUHYLVWD

��,QGLFDFLRQV��GRQDU�LQVWUXFFLRQV

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta eltext de la lectura per conèixer lescaracterístiques d’una entrevista.

(VFROWDU - Escoltar una entrevistaenregistrada.

- Comprendre i seguir instruccionsorals d’un company/a.- Escoltar la pròpia producció permarcar un recorregut sobre el paper.

3DUODU - Conversar sobre el contingut del’entrevista seguint un guió.- Preparar, realitzar i enregistraruna entrevista seguint les pautesmarcades.

- Preparar dues converses informalsper demanar i donar instruccions.-Donar instruccions clares.-Gravar la conversa.

(VFULXUH - Resumir el contingut d’unaentrevista seguint un guió.- Elaborar preguntes directes i lespossibles respostes.

*UDPjWLFD -Identificar les idees principalsd’una entrevista.- Utilitzar adientment elspronoms que introdueixenpreguntes.- Utilitzar els registres de llenguaen funció del personatgeentrevistat.

- Utilitzar els adverbis i les locucionsadverbials indicats en el fulld’instruccions.- Utilitzar les fórmules de presentaciói cortesia envers personesdesconegudes.

/LWHUDWXUD - Identificar l’entrevista com atext periodístic.

$FWLWXGV -Acceptar les opinions delscompanys/es en les activitats degrup.-Organitzar i distribuir els papersper a l’entrevista.

-Valorar positivament el fet dedirigir-se a persones desconegudesamb respecte i cortesia.-Mostrar interès per participar i fer-seentendre en diverses situacionscomunicatives.

Anna Pujol 115

��&RQFXUV

��$FXGLWV��IUDVHV�IHWHV�L�SURYHUELV

/OHJLU - Recollir, llegir i classificarinformació escrita sobre el temaescollit.

- Llegir per parelles i en veu altael text de la lectura.-Llegir diferent bibliografia sobreel tema.

(VFROWDU - Escoltar les opinions dels altresmentre es prepara el concurs.- Escoltar la pròpia gravació demanera crítica.

- Escoltar les produccions delscompanys/es.

3DUODU - Gravar el concurs que s’hapreparat.- Participar en la conversa, seguintles pautes establertes per prepararel concurs.

-Comentar les idees principals dela lectura.- Gravar acudits, frases fetes iproverbis.- Memoritar els acudits perenregistrar.

(VFULXUH - Elaborar normes de funcionamentd’un concurs.- Redactar preguntes i respostessobre el tema escollit.

- Escriure els acudits, les frasesfetes i els proverbis que s’hanrecollit.-Utilitzar diferents fonts perrecollir informació sobre el tema..

*UDPjWLFD - Utilitzar adientment el tipus depuntuació que marca l’expressióoral.

/LWHUDWXUD - Conèixer els llibres d’algunsautors significatius que han escritproverbis, acudits o llibresd’humor.

$FWLWXGV - Participar activament i de formaseriosa en la preparació i gravaciódel concurs.- Mostrar interès per resoldre elsproblemes tècnics que millorin lapresentació del treball oral.

- Ser respectuós amb lesproduccions dels altres.

Anna Pujol 116

F��0DWHULDO��GHVFULSFLy

(O� PDWHULDO� HVSHFtILF� G¶DTXHVWV� HVSDLV� FRQVWD� GH�� ODERUDWRUL� G¶LGLRPHV�JUDYDGRUHV� LQGLYLGXDOV�� FDVVHWV�� FLQWHV� jXGLR� YHUJHV� L� GH� JUDYDGHV� DPEGRFXPHQWV� SHU� DQDOLW]DU�� IXOOV� G¶LQVWUXFFLRQV�� WH[WRV� GH� OHFWXUD�� ILW[HV� GHWUHEDOO�� ILW[D� YDORUDFLy� GH� O¶DOXPQH�D�� OD� ELEOLRJUDILD� LQGLFDGD� DOV� IXOOVG¶LQVWUXFFLRQV�L�PDWHULDO�IXQJLEOH�

No cal preparar prèviament gaire material, en general quasi tot el que es presenta és a talld’exemple i es pot substituir per exemples diferents en funció del moment d’aplicació idels interessos de l’alumnat.

No s’especifica si les activitats cal realitzar-les al laboratori, amb una gravadora o amb uncasset, dependrà de les disponibilitats de cada centre. Normalment, aquelles activitats quesuposen treball de grup, incorporar música a un text i muntatges àudio és convenient que esrealitzin al laboratori d’idiomes; per a les de caire més individual pot servir la gravadora oel casset; malgrat tot, és força millor utilitzar el laboratori sempre que sigui possible ja quela qualitat de l’enregistrament és superior.

5HODFLy�GHO�PDWHULDO�QHFHVVDUL�SHU�D�OHV�DFWLYLWDWV�GH�FDGD�IXOO�G¶LQVWUXFFLy

1. Poemesa) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis. b) Cinta àudio núm.1 a), 1 b), 1 c), 1 d). “Poemes d’autors varis”

Es presenten quatre poemes de quatre autors diferents, llegits pel propi professor.Es suggereix que amb el temps es vagi ampliant el nombre de poemes llegits isiguin enregistrats per veus diferents amb bona dicció. És útil que cada poemaestigui en una cinta.

c) Fitxes de treball1.1. Poema. El cos1.2. Poema. El pi de Formentor1.3. Poema. La casa que vull1.4. Poema. El cargol

d) Material de dibuix per a alguna activitat.

2. El conte populara) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis. b) Textos de lectura

2.A El príncep Timoteu2.B Sa criada trapasseraS’han escollit dos contes a tall d’exemple, ja que es pot utilitzar qualsevol conte,rondalla o narració curta, extretes de llibres de text o de reculls de contes irondalles. Es podrien utilitzar cintes de contes enregistrats destinats a nens i nenes

Anna Pujol 117

més petits com a model de text narratiu àudio i adaptar l’activitat que els alumneshan de realitzar.

3. Entrevistaa) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis. b) Cinta àudio

• Núm. 3.a) “Entrevista.”. Cal enregistrar una entrevista preparada amb elpropòsit que serveixi d’exemple, sigui breu i el tema pugui interessar elsalumnes; ara bé, es poden fer servir entrevistes de ràdio fetes per periodistesprofessionals sobre temes d’actualitat o entrevistes realitzades pels mateixosalumnes.

c) Textos de lectura i fitxes de treball

3.A. L’entrevista.3.1. Una entrevista.

4. Indicacions, donar instruccionsa) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis. b) Fitxa de treball

4.1.Si us plau per anar a…Es poden utilitzar com a fitxes de treball mapes de ciutats i pobles coneguts idesconeguts, recorreguts de línies de bus i metro, etc.

ObservacióAquesta activitat permet variacions i pot ser substituïda per d’altres: donarinstruccions sobre com elaborar una recepta de cuina, posar en funcionament unaparell, indicar activitats prioritàries, etc.

5. Concursa) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis.

6. Acudits, frases fetes i proverbisa) Cinta àudio verge per realitzar-hi els exercicis. b) Textos de lectura

6.A. Acudits, frases fetes i proverbis.

Anna Pujol 118

�G��)XOOV�G¶LQVWUXFFLRQV��WH[WRV�GH�OHFWXUD�L�ILW[HV�GH�WUHEDOO

Anna Pujol 119

���3RHPD���������������������������������������������������������������������/DE��✐✐✐�✏

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc nois/es.Escoltar i aprendre de memòria un poema.Escriure el poema de memòria.Realitzar els exercicis proposats a la fitxa de treball del poema.

MaterialCintes àudio núms. 1 a), 1 b), 1 c), 1 d).Fitxes de treball 1.1, 1.2, 1.3, 1.4Una cinta verge.Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1- Trieu la cinta del poema que més us cridi l’atenció o us indiqui el vostre professor/a.

Escolteu atentament tot el poema sencer una vegada. Si no sabeu alguna paraulacomenteu-la entre vosaltres; si ningú la sap, busqueu-la al diccionari.

2- Torneu a escoltar la cinta i, després de cada frase premeu pausa per recordar mentalment

el que s’acaba de dir. El repetiu fins que us sembli que ja sabeu el poema força bé.Escolteu-lo sencer tantes vegades com us sembli.

3- Ara prepareu-vos per enregistrar: agafeu el micròfon i la cinta verge, abans de començar

graveu els vostres noms, el curs i el títol de l’activitat. Cadascú de vosaltres dirà un versdel poema, quan algú s’equivoca es torna a començar l’enregistrament i a dir el primervers, fins que tot el poema s’aconsegueix ben dit.

✏ Individual1- Reprodueix per escrit el poema en el teu full. Agafa la fitxa que es correspongui amb el

poema i comprova l’ortografia de les paraules que no sàpigues. 2- Realitza les dues activitats de la fitxa de treball on hi ha el poema. 3- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 120

����� 3RHPD��(O�FRV

Els ulls són per mirar,les mans per agafar.

El cap és per pensari el cor per estimar.

Els dits són per tocari els peus per caminar.

El nas, per olorar;la boca, per parlar.

La llengua, per tastar;les dents, per mastegar.

Orelles per sentir…T’ho torno a repetir.

Joan Amades (cançó popular)

7UHEDOO��LQGLYLGXDO�VREUH�HO�SRHPD

1. Associa cadascun dels sentits descrits en el poema amb les sensacions següents: gana,calor, fred, soroll, dolçor, silenci, blancor, suavitat, aspror, amargor, perfum.

2. Construeix un nou poema canviant algunes parts del cos o accions per d’altres parts o

per sensacions, sense que perdi la rima; de vegades, segons la paraula que canviïs perpoder mantenir la rima hauràs de canviar-ne d’altres.

3. Enregistra en una cinta el nou poema que has fet.

Anna Pujol 121

�����3RHPD��(O�SL�GH�)RUPHQWRU

Mon cor estima 15 un arbre: més vell que l’olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l’eterna primaverai lluita amb les ventades que assalten la ribera,com un gegant guerrer16.

Arbre, mon cor t’enveja.17 Sobre la terra impuracom a penyora santa duré jo el teu record.Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’alturai alimentar-se i viure de cel i de llum pura…oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,18

i tes cançons tranquil·les ‘niran19 per la ventadacom l’au dels temporals. Miquel Costa i Llobera

7UHEDOO��LQGLYLGXDO�VREUH�HO�SRHPD

1. Indica quina és la rima d’aquests versos. 2. El poeta ens mostra els sentiments que li desperten la visió d’un pi sobre un penya-

segat. Escriu els sentiments que t’imagines que se’t poden despertar en:a) un passeig en mig d’un camp de tarongersb) un dia de molta boirac) la visió del mar des d’un penya-segat molt altd) un temporal de mar des d’un vaixelle) escoltar cançons tranquil·les una nit d’estiu

15 Sentiment…16 Poderós, lluita i gegant guerrer: paraules que comporten sentiments relacionats amb poder, força…17 Desig de posseir allò que té un altre, sentiment…18 Irada: violenta, enfadada, d’agressivitat, sentiment…19 `niran: aniran

Anna Pujol 122

����3RHPD��/D�FDVD�TXH�YXOO

La casa que vullque la mar la vegi,i uns arbres amb fruitque me la festegin.

Que hi dugui un camílluent de rosada,no molt lluny dels pinsque la pluja amainen.

Per si em cal repòsque la lluna hi vingui;i quan surti el solque el bon dia em digui.

Que al temps de l’estiuniui l’oranella*al blanc de calç fidel porxo amb abelles.

Oint la cançódel pagès que cava;amb la salabrorde la marinada.

Que es guaiti ciutatdes de la finestra,i es sentin els clamsde guerra o de festa:

per ser-hi tot prestsi arriba una gesta.

Joan Salvat-Papasseit*oreneta

7UHEDOO��VREUH�HO�SRHPD

1. Busca en el diccionari les paraules subratllades i copia’n dues accepcions. 2. El poeta ens explica com li agradaria que fos la seva casa; fes un dibuix que mostri el

major nombre possible dels elements descrits en el poema. 3. Explica com t’agradaria que fos casa teva; ho enregistres en una cinta junt amb els teus

companys/es, en forma de conversa informal.

Anna Pujol 123

����3RHPD��(O�FDUJRO

-Tinc banyes que no fereixen,menjo tant de verd com puci, com una joia viva,porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretesi peus feixucs o ferratsque sabrien esclafar-medamunt la pols o l’herbam.

I quan sento criaturesque a la voreta o de llunycanten un: -Cargol, treu banya!-mig moro de poruc.

Josep Carner

7UHEDOO��VREUH�HO�SRHPD

1. Escriu un poema sobre un animal (segueix el poema del cargol, canvia “el cargol” pelnom d’un altre animal i adapta la descripció a l’animal que has triat).

2. Busca tres poemes del mateix autor que parlin d’animals. Copia’ls. Com es diu el llibre

que reuneix els poemes que parlen d’animals? 3. Explica quin és l’animal que més t’agrada i el perquè; ho enregistres en una cinta junt

amb l’opinió dels teus companys/es, en forma de conversa.

Anna Pujol 124

���(O�FRQWH�SRSXODU������������������������������������������������������������/DE��✐✐✐�✏

Què haureu de fer?Un grup de tres o quatre nois/es. Llegir en silenci un conte popular. Enregistrar la lectura.Escriure un conte .

MaterialTextos de lectura 2.A, 2.B.Una cinta verge.Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup / individual1. Llegiu individualment i en silenci un dels contes dels textos de lectura. Si no sabeu

alguna paraula, comenteu-la entre vosaltres; si ningú la sap, busqueu-la al diccionari. 2. Contesteu oralment, entre tots, les següents preguntes: quins personatges intervenen?,

quin problema tenien?, en quin lloc, els fets?, quan passen?, quines fórmules popularsper començar i acabar el conte hi ha?, hi apareixen elements màgics?, com es solucionael problema plantejat a l’inici del conte? com acaba el conte?, se’n pot treure algunensenyament moral?

3. Explicareu el conte que heu llegit i l’enregistrareu. Distribuïu-vos els possibles personatges o els diferents fragments. Procureu que la distribució dels personatges o fragments tingui coherència (que el paper

d’un personatge el faci la mateixa persona, per exemple). Feu atenció especial a l’entonació, les pauses, canvis de veu,… Si voleu hi podeu

incorporar música, sorolls, efectes especials… Cal assajar abans de gravar el conte. 4. Quan hagueu acabat, torneu a escoltar la cinta. Si us sembla que està bé, la lliureu al

vostre professor/a; si no us agrada com us ha quedat, torneu a enregistrar el conte.

✏ Individual1. Resumeix per escrit el conte que has llegit. Les respostes orals a les preguntes de

l’exercici núm. 2 et serviran d’orientació per extreure’n el resum. 2. Prepara per escrit un conte per explicar-lo a uns nens i nenes més petits que tu. Pots triat

un conte popular, fer-hi modificacions inventades per tu o inventar-te’n un de nou. Nooblidis de posar-hi un títol.

3. Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 125

��$����(O�SUtQFHS�7LPRWHXVet aquí que una vegada hi havia unpríncep que es deia Timoteu i no era elque se’n diu un noi agraciat. El seu nasrecordava lleugerament l’aspecte d’unapatata, els cabells se li eriçaven i lesorelles semblava que volguessin emprendreel vol.- Quin riure que fa!, es mofaven per sota elnas les donzelles i els patges de palau.- Mira en Timoteu Tubèrcul!, el príncepMoniato!; deien la gent del poble.Un bon dia, la reina va dir al rei:- Marit meu, caldrà buscar per al nostre filluna princesa discreta i ben educada quesàpiga valorar el príncep pel seu bon cormés que no pas per la seva aparença.- Consellers! feu-ho així com diu la reina. Va ordenar el rei.L’endemà mateix tres delegats del rei van sortir de palau en direccions diferents. Vanrecórrer regnes allunyats, buscant princeses, marqueses o baronesses en edat de casar, i unsmesos més tard van tornar amb la feina feta. Per tal que el príncep Timoteu pogués triar,van organitzar una festa amb ball i tot, durant el qual Timoteu va ser presentat a les tresjoves. Les noies eren molt ben educades i discretes, de manera que van guardar-se per simateixes l’opinió que els havia causat en Timoteu i no van deixar anar cap rialla.Aquell mateix vespre el rei va dir al seu fill:-Fill meu tria la noia que més t’hagi agradat.-La veritat, pare, és que la que més m’ha agradat ha estat Zenda de Montcada. La trobofina, elegant i molt bonica.- Porteu Zenda! Va dir el rei.Els consellers van sortir corrents a buscar la noia i quan van tornar digueren al príncep i alrei que s’estaven esperant:-Senyors, les princeses han marxat dient que éreu molt amables per la festa tan bonica queels heu ofert, però que volen triar entre uns quants pretendents, i ara marxen cap aPerpinyà, a veure què tal és el príncep d’aquelles terres. Si canvien de pensament ja us hofaran saber.- Les dones ja no són com abans! Ara s’han tornat unes descarades! Amb el temps, fins itot voldran manar. Va dir el rei tot enfadat.El cas és que en Timoteu va continuar solter i sense compromís. El rei i la reina no vandefallir en la seva recerca i van repetir l’operació encara unes quantes vegades més, sempreamb el mateix resultat: les princeses fugien després de conèixer en Timoteu.El cor del jove príncep va començar a entristir-se. I la tristor es va anar ensenyorint del seuesperit, i llavors feia llargues passejades per la muntanya, i contemplava tot plorós lespostes de sol. En Timoteu malgrat ser lleig era un jove sensible. Va descobrir durantaquestes passejades els animals del bosc. Veia que tots tenien les seves parelles, i que esfeien petons i semblaven feliços.

Anna Pujol 126

Un dia mentre passejava pel bosc va topar amb la Tuies, que tenia fama de bruixa. Vivia enuna barraca dalt d’un cim batut pel vent i amagat per la boira. S’hi va apropar i li vaexposar el seu problema.La bruixa va estudiar uns quants llibres, va estossegar una mica, li va demanar una pila dediners i mentre feia bullir en una olla un líquid vermellós, li va dir:- Príncep Timoteu hi ha coses que són tal com la natura les ha fetes, i això no ho pot desferningú. De tota manera, en terra de moriscos, cap al sud de valència, hi ha una col·lega mevaque potser sap algun encanteri oriental. Diuen que a Orient en saben més, d’aquestes coses.- Moltes gràcies Tuies, hi aniré, però si aquest cop falla em quedaré tal com sóc encaraque no em vulgui cap princesa.Va fer camí fins que va arribar a la casa d’una dona anomenada Fàtima Al-Bubú. Aquestael va escoltar amb molta atenció. Després va estar en silenci durant prop d’una hora ifinalment va demanar:- No has pensat mai que si busques la bellesa del teu aspecte pots estar sempre fent voltesper bruixes, sortilegis, pocions i cremes? Si jo et faig més bell, potser després ho voldràsser encara més, i d’aquí a uns anys, quan la pell se’t comenci a marcir, potser voldràsrecuperar la joventut, i et passaràs el dia empastifant-te d’ungüents. És això, de debò, elque vols?El príncep va quedar sorprès. La vella Fàtima tenia raó. I va respondre:- El que vull de debò és ser feliç.- Llavors la solució està a les meves mans.La Fàtima va fer cremar espècies estranyes, va tocar el front del príncep amb l’índex i unnúvol de vapor es va aixecar des dels seus peus i tot seguit el príncep es feia petit, petit,petit…Quan tot va acabar el príncep va voler avançar, però en lloc de caminar es va adonar quefeia bots. En Timoteu estava a punt d’enfadar-se molt quan va veure que una granotetamolt bufona se li acostava des de sota una cadira i se’l mirava amb ullets tendres, Les duesgranotetes es van mirar… en Timoteu va sentir intensament que alguna cosa se licargolava dins l’estómac. Era una sensació que no havia experimentat mai, i… resultavaagradable.La granota Timoteu no s’ho va pensar dues vegades i va marxar amb la seva enamorada, ivan viure molts anys de felicitat en una bassa de València que a les nits reflectia la lluna.Els dos enamorats van passar moltes estones contemplant aquell reflex, i es deien paraulesd’amor a l’orella.Diuen que una vegada, una princesa va aturar-se a beure aigua a la bassa, en veure lagranota va voler besar-la per provar si es convertia en príncep. Segons conten, la granotava fer un bot mentre xisclava: “De cap manera, senyora! Ni parlar-ne!”. I es va esmunyircap a les profunditats de l’aigua.I els enamorats des d’aquell dia… van viure feliços, tot menjant anissos.

Adaptació del text de Lluís Bosch. Cavall Fort núm. 860

Anna Pujol 127

��%���6D�FULDGD�WUDSDVVHUD

Açò diu que era un capellà d’un poblet de Menorca que tenia una criada molt trapassera.Sempre n’hi feia alguna. Tenia es defecte d’ésser llarga d’ungles i aprofitava ses estonesque el capellà tenia ocupades per menjar-se lo bo i millor que hi havia dins la casa.Fins que un bon dia, el capellà se’n va cansar i li va dir:-Mira, he pensat que puc passar sense criada, he buscat un al·lotet per servir-me. Ensenya-lilo més necessari i quan ja ho hagi après te’n podràs anar.Ella ho contà a s’enamorat, i, van pactar fer-ne una al capellà.Agafà el criadet nou, i cosa per cosa li anava mostrant però amb el nom canviat.Li va mostrar el capellà i li va dir que es deia 3HUH�6DQWLV��Després li va mostrar es llit i lidigué que se’n deia SRWHVWDWLV�� El noiet obedient s’ho anava aprenent.- Mira, això són els [LULPLWOLV��-li deia mentre li ensenyava els peus- i, això els escarabitatis,i li ensenyava les sabates. Va veure es moix al costat del foc,�i li va dir: es UHWLSRWL�HVWj�DOFRVWDW�GH�VD�FODUqQFLD��Ah! Aquí dels carrers en diem OORQJXHV�OODUJXHV��Quan el va tenir ensenyat, va avisar el capellà que marxaria aquell mateix vespre.I, quina en va fer? Fa venir s’enamorat; i quan va ser ben fosc, va dir:-Tothom dorm, carreguem un ase amb els doblers, les sobrassades, pernils i tot lo bo imillor. Quan ho tinguem carregat calarem foc a la cua del gat i es cremarà tot el rebost, aixíningú sabrà que hem estat nosaltres.- Molt bona pensada, li digué s’enamorat.El moix en sentir la calentor del foc a la cua comença a córrer pel rebost i ho crema tot.En això que el criadet veu el foc i comença a cridar:��3DUH�6DQWLV��DL[HTXHX�YRV�GHV�SRWHVWDWLV��SRVHX�YRV�OHV�HVFDUDEDWLV�HQ�HOV�[LULPLWOLV�TXH�HVUHWLSRUL�KD�FDODW�FOHUqQFLD�HQ�HO�UHERVW�El capellà que no l’entén de res li diu:-Va al·lotet ves a dormir tranquil.El noiet en veure que el capellà no li feia cas sortí al balcó i cridà:��*HQW� GHO� SREOH� YHQLX� SHU� VHV� OORQJXHV� OODUJHV� TXH� HQ� HO� UHERVW� GHO� 3DUH� 6DQWLV�� KL� KDFOHUqQFLD�Però, es clar, la gent del poble tampoc el va entendre i no va fer res.Tot el rebost es va cremar i encara hi deu estar, si no ho han apagat.

Rondalla Menorquina contada per Andreu Ferrrer.

Anna Pujol 128

���(QWUHYLVWD��������������������������������������������������������������/DE��✐✐✐�✏

Què haureu de fer?Un grup de dos a quatre nois/es.Escoltar una entrevista i extreure’n les idees bàsiques.Preparar i gravar una entrevista a un personatge real o fictici.

MaterialCinta àudio núm.3. Text de lectura 3.A. Fitxa de treball 3.1Una cinta verge. Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1- Llegiu el text de lectura 3.A “L’entrevista”. 2- Escolteu l’entrevista enregistrada en la cinta núm.3. 3- Realitzeu la fitxa de treball 3.1 “Entrevista”. Tingueu en compte que hi ha part de treball

individual. 4- Prepareu una entrevista a un o a diversos personatges. Seguiu les instruccions següents:

• Escolliu un o diversos personatges. Podeu triar un personatge real i entrevistar-loo bé fer una entrevista fictícia i distribuir-vos entre vosaltres els papers.

• El fet d’escollir l’entrevistat us suposa parlar d’una persona i d’un tema.Investigueu la seva biografia i la seva obra per poder elaborar millor lespreguntes, o bé saber alguna cosa sobre el tema pel qual s’entrevista unpersonatge.

• Prepareu bé les preguntes i penseu les possibles respostes.• No us oblideu els formulismes de l’inici i de l’acabament de l’entrevista en

funció del registre de llengua necessari segons el personatge entrevistat.

5- Prepareu-vos per enregistrar, agafeu les anotacions o el guió i el material necessari.Procureu saber-vos les preguntes i no llegir-les, només cal tenir-les com una ajuda.

6- Torneu a escoltar la cinta que heu gravat. Si us sembla bé la lliureu al vostre professor/a,

si no us agrada com us ha quedat torneu a enregistrar l’entrevista. Conjuntament amb la cinta lliureu el guió amb les preguntes de l’entrevista.

✏ Individual1- Lliura el treball individual de la fitxa 3.1, quan el professor/a t’ho indiqui.

2- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 129

��$��/·HQWUHYLVWD

Una entrevista és un text periodístic que recull la conversa més o menys formal entre unapersona,�O¶HQWUHYLVWDGRU, i una o més d’una, HO�R HOV�HQWUHYLVWDWV.

Totes les entrevistes contenen les parts següents:

1. 3UHVHQWDFLy L’entrevistador presenta el personatge entrevistat i explica algunesdades personals que considera rellevants per a l’audiència i les raons per la qual fal’entrevista.

2. 1XFOL� GH� O¶HQWUHYLVWD (que a la seva vegada es pot dividir en introducció, nus idesenllaç). Les primeres preguntes seran més generals, després s’entrarà en el temai s’acabarà amb una possible conclusió per part del presentador.

3. $FRPLDGDPHQW�L�DJUDwPHQW (per haver concedit l’entrevista).

����8QD�HQWUHYLVWD�

1. Escolteu l’entrevista enregistrada a la cinta núm.3 i identifiqueu-ne les tres parts:presentació, nucli i acomiadament.

2. Responeu en grup i oralment les següents preguntes:

• Qui és el personatge entrevistat?• Per quin motiu es fa l’entrevista?• Hi ha preguntes sobre la seva vida personal? Per què?• Quines creieu que són les dues idees principals que l’entrevistat vol deixar

clares.• L’entrevistador/a li ha dit quelcom de particular que mereixi comentar-se?• Han dit alguna cosa interessant l’entrevistat o l’entrevistador, en acomiadar-se?

3. Escriu, en forma de resum, les respostes a les preguntes anteriors. No escriguis les preguntes només les respostes que entre tots heu comentat.

Anna Pujol 130

���,QGLFDFLRQV��GRQDU�LQVWUXFFLRQV��������������������������������������������/DE�✎✎

Què haureu de fer?Treball per parella, preparar i gravar un diàleg entre dos personatges: un que demanainformació i l’altre que la dóna. Cal repetir l’activitat dues vegades, canviant depersonatge.

MaterialFitxa de treball 4.1Una cinta verge. Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parella1- Recolliu la fitxa de treball 4.1 “Si us plau, per anar a…” i prepareu una conversa entre

dues persones, una que pregunta indicacions per anar a un lloc i l’altra que respon.Decidiu qui pregunta i qui respon per primera vegada, després tornareu a fer-ho canviantels personatges, fent preguntes diferents i, si voleu, podeu utilitzar plànols diferents.

2- Prepareu la possible conversa, sense escriure res, tenint present que:

• Heu de preguntar correctament on voleu anar. Cal iniciar la conversa amb “Perfavor,…” o bé “Si us plau,…”, i en acomiadar-vos cal donar les gràcies. Heu desimular una conversa.

• Heu de demanar per anar a tres llocs diferents en un sol recorregut. Per exemple:una farmàcia, un monument important de la ciutat i l’estació del tren.

• Les instruccions i les preguntes han de ser clares, cal preveure el punt de partida.• Per preguntar o donar les indicacions cal utilitzar com a mínim deu dels adverbis

o les locucions adverbials següents:molt, poc, més, menys, força, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, aquí, allà,davant, darrere, a prop, lluny, a dins, a fora, abans de, després de, sempre,mai, millor, pitjor, una mica més cap …, de cap manera…

3- Quan estigueu preparats i tingueu clara la conversa podeu enregistrar. Recordeu que noheu d’escriure la conversa, com a màxim prendre algunes notes escrites d’ajuda.

4- Torneu a escoltar la cinta que heu gravat i marqueu els recorreguts que vosaltres heu

indicat sobre el plànol (primer feu-ho a llapis). Si ja us sembla bé el que heu enregistrat,lliureu al vostre professor/a els dos plànols i la cinta. Si no us agrada com us ha quedat,torneu a gravar el recorregut.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 131

����´6L�XV�SODX��SHU�DQDU�D«µ

Anna Pujol 132

���&RQFXUV��������������������������������������������������������������������������������/DE��✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de tres a cinc companys/es. Preparar un concurs radiofònic. Enregistrar-lo en unacinta. Lliurar per escrit el guió i la cinta.

MaterialUna cinta verge. Paper i bolígraf. Material complementari en funció del tema escollit.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup:1- Ja heu sentit diversos concursos radiofònics, heu de preparar-ne un. Decidiu-ne les característiques:

• el tema del concurs. Podeu triar d’entre aquestes possibilitats: Música, Cinema,Esports o Geografia. Si teniu altres propostes les consulteu amb el professor/a.

• els participants: per equips o individualment• el seu funcionament, les normes• els suposats espais (els concursants respondran des de l’estudi de la ràdio o des

de casa seva?)• els premis que s’obtindran• les vostres responsabilitats: qui serà el presentador/a, qui els concursants…

2- Quan tingueu decidit el funcionament del concurs, li poseu un nom que us sembliatractiu i tingui alguna relació amb el tema escollit. Escriviu totes les decisions que heupres.

Cal lliurar-lo al final de l’activitat. 3- Prepareu el concurs:

• Penseu i escriviu les preguntes i les possibles respostes.• Tingueu en compte els formulismes de tractament a unes persones

desconegudes, per presentar-les, acomiadar-se, donar les gràcies, etc.• Penseu si us calen efectes especials: música per iniciar el programa -la sintonia-,

sons de gong per als errors, aplaudiments, etc. Com es poden aconseguir elsefectes especials sonors?

4- Ara prepareu-vos per enregistrar el concurs, agafeu les vostres anotacions i el material

complementari -si en teniu. 5- Torneu a escoltar la cinta que heu gravat; si no us agrada com us ha quedat ho torneu a

enregistrar. Lliureu la cinta i el treball escrit al vostre professor/a.

✏ Individual1.- Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 133

���$FXGLWV��IUDVHV�IHWHV�L�SURYHUELV����������������������������������������/DE�✎✎�✏

Què haureu de fer?Formar parelles.Buscar i enregistrar: acudits, frases fetes i proverbis.

MaterialText lectura 6.ABibliografia: llibres d’acudits, de locucions i frases fetes, de proverbis d’arreu del món, etc.Una cinta verge. Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parella.1- Llegiu atentament el text de lectura 6.A i comenteu les idees principals de la lectura.

2- Busqueu de diferents llibres -o pregunteu a familiars- acudits, frases fetes o proverbis.Si voleu els podeu arreglar, modificar o inventar-vos-els.

3- Haureu d’enregistrar:

• Quatre acudits que tinguin sentit en funció de diferents registres de la llengua.Penseu que la finalitat dels acudits és humorística; per tant, potser, haureu de fercanvis de veu, incorporar-hi sorolls, etc. Per explicar acudits no s’ha de riure, nis’ha de parlar massa ràpid i cal vocalitzar per tal que s’entengui bé el que es diu.

• Quatre frases fetes enmig d’una explicació -que es pugui entendre el seusignificat.

• Quatre proverbis o refranys, un dels quals ha de ser d’un altre país. (No facisservir els exemples de la lectura)

4- Torneu a escoltar la cinta que heu gravat. Si us sembla bé la lliureu al vostre professor/a;

si no us agrada com us ha quedat, torneu a enregistrar l’activitat.

✏ Individual1. Escriviu els acudits, les frases fetes i els proverbis que heu trobat. Indica si són d’algun

llibre o bé els has recollit oralment. 2. Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu lafeina amb el professor/a mentre esteutreballant.

J Recordeu que heu de posar els vostresnoms a tot el material que lliureu alprofessor/a i rebobineu les cintes.

Anna Pujol 134

��$���$FXGLWV��IUDVHV�IHWHV�L�SURYHUELV

Com ja sabeu HOV� UHJLVWUHV� GHO� OOHQJXDWJH es poden classificar en: dialectal, estàndard,col·loquial, vulgar o culte. Cadascun d’aquests registres és adient segons el moment ol’entorn on es faci servir. Els acudits, les frases fetes i els proverbis o refranys en moltesocasions es fonamenten en els diversos registres de la llengua

(OV� DFXGLWV són jocs de paraules, històries curtes, enginys originals amb una finalitathumorística. Com ja hem dit, tenen algun dels registres citats com a fonament de la sevahistòria humorística ja que en moltes ocasions l’acudit només es pot entendre en funciód’un lloc i d’uns personatges.

/HV� IUDVHV� IHWHV són expressions d’ús corrent de la llengua. Una frase feta determinadas’utilitza quasi sempre en un context similar i en un mateix sentit, per exemple:� ³)HUFDPSDQD´ es farà servir per explicar que no hem anat a classe o en un determinat lloc,³'RUPLU�FRP�XQ�VRF´�es farà servir per indicar que algú dorm profundament, etc.

(OV� SURYHUELV són sentències normalment rimades que ens aporten algun ensenyament.Moltes vegades es poden utilitzar com a sinònims els mots “proverbis”, “ màximes” i“refranys”.

La majoria de països disposa d’un bon recull de proverbis populars, alguns nomésentesos en aquells entorns i d’altres utilitzats arreu del món; així són famosos els proverbisàrabs, xinesos o indis.

Exemple de proverbis: ³9ROHU� pV� SRGHU´�� � “3HO�PDLJ�� FDGD� GLD� XQ� UDLJ´�� ³/D� IHULGDG¶XQD�OODQoD�HV�SRW�FXUDU��OD�IHULGD�GH�OD�OOHQJXD�pV�LQFXUDEOH´�(Proverbi àrab), etc.

També, molts autors, des dels grecs i romans fins els nostres dies, han escrit màximes iproverbis: ³6L� IRV� FHUW� TXH� YLDWMDU� HQVHQ\D�� HOV� UHYLVRUV� VHULHQ� HOV� KRPHV�PpV� VDYLV� GHOPyQ´�(Santiago Rusiñol), ³6L�SORUHV�SHU�SHUGUH�HO�VRO��OHV�OOjJULPHV�QR�HW�GHL[DUDQ�YHXUHOHV�HVWUHOOHV´�(R. Tagore).

Anna Pujol 135

Espai C:Dramatització, teatre, simulació, jocs amb moviment…

a) Presentació.b) Tòpics i objectius.c) Materials, descripció.d) Fulls d’instruccions, textos de lectura i fitxes de treball

Anna Pujol 136

D��3UHVHQWDFLy

Sovint, des de l’àrea de llengua, es planteja la possibilitat de representar una obra deteatre; són molts els objectius que s’hi poden aconseguir i pot ser una tasca engrescadoraper a l’alumnat i el professorat, però s’ha de dir que suposa una llarga i feixuga preparació iorganització. Els aprenentatges a assolir i els objectius didàctics queden emmascarats per lalimitació d’una -o alguna- representació, amb la pretensió que quedi més o menys bonicadavant del públic.

En algunes ocasions es planteja la possibilitat de destinar el temps del crèdit adramatitzacions curtes a l’aula i sense arribar a la preparació que suposa una representacióteatral davant del públic, encara que siguin els propis companys i companyes del mateixinstitut a qui vol agradar.

Aquí, en l’espai de dramatització i teatre he procurat fer confluir les dues possibilitats detreball per la qual cosa es presenten petites dramatitzacions i indicacions per a convertir-lesen representacions teatrals curtes a través de les quals s’exercita o s’aprèn una tècnica, unahabilitat, uns coneixements, etc.

El camí que s’ha seguit és el d’utilitzar les possibilitats d’un espai de dramatització coma mitjà on l’alumne/a :

l Pugui fer propostes engrescadores, criticar, escollir, decidir, …l Desenvolupi diverses capacitats que millorin l’expressió corporal, la

memorització, l’expressió oral (pronúncia, habilitat, coherència…), etc.l Participi del plaer de moure’s en un món imaginari de ficció i fantasia, que pot

ser creat o modificat per ell mateix/a.l Incorpori la llengua com a vehicle de creació, comunicació i expressió de

sentiments, idees, desitjos…l Passi de receptor de missatges a subjecte actiu.l … entre d’altres possibilitats que ofereix l’espai.

Les propostes d'aquest espai s’han procurat obertes de tal manera que no cal seguir unordre cronològic de realització dels fulls d’instruccions; a mida que els alumnes s’hi vaginimplicant les variacions poden ser múltiples i es pot oferir a l'alumne la possibilitat que unmissatge el pugui expressar per diferents mitjans: cançó, titelles, dramatització, ambcaretes o disfresses, descrit imaginativament per un narrador, etc. Aquest espai té com acomponent bàsic la imaginació, la fantasia, per la qual cosa diferents recursos expressiushan de poder relacionar-s'hi.

L'activitat lúdica a l'entorn de l'expressió corporal comporta un alt grau de motivació pera l'alumnat s’ha de tenir present aquest recurs i estimular-lo ja que a partir d'un missatgesenzill -que suposi un bon model lingüístic- l'alumne/a podrà generar i adaptar granquantitat de llengua a situacions que, en funció de la seva imaginació, creï i la converteixien significativa.

En els fulls d’instruccions es poden trobar activitats per a treball de grup, per parelles oindividual; malgrat tot s’ha procurat que les propostes siguin prou flexibles per tal que elprofessor/a les pugui reconvertir per a l’agrupament que millor convingui. Els tòpics

Anna Pujol 137

escollits pretenen que interessin a l’alumnat i serveixin de punt de partida peraprenentatges lingüístics i literaris.

S’haurà de preveure que aquest espai implica moviment, per tant la seva disposiciódintre de l'aula ha de procurar no entorpir d'altres espais on l'activitat a fer demaniconcentració; per exemple, no pot ser simultani amb el de lectura però sí amb els altres.

El paper del mestre/a serà fonamental i haurà d'anar encaminat a deixar-los lliures en lessolucions que presentin i limitar-se a aconsellar, aclarir dubtes i especialment oferir-losmodels correctes de llengua.

La música, per a la qual no s’han presentat activitats específiques, pot tenir-hi el seupaper ja que possibilita la memorització d'estructures, lèxic, expressions... i facilita ladesinhibició ajudats pel ritme i la melodia. La cançó obliga l'alumne/a a fer un esforçd'atenció; aprendre a escoltar és bàsic per a l’aprenentatge de qualsevol llengua. La cançóno és un recurs exclusiu d'aquest espai; a la majoria s'hi poden escoltar, reproduir orealitzar exercicis en què la cançó n'és protagonista. Aquí l'alumne/a hauria de poderinterpretar cançons apreses o escoltades en vídeo, laboratori o cassets, de les quals potserhan fet diverses activitats i aquí, conjuntament amb d'altres alumnes, les volen cantar enveu alta, escenificar o incorporar en petites dramatitzacions.

Tot emissor requereix un receptor; cal preveure que una vegada un grup hagi preparatuna escena l'ha de poder mostrar, -almenys als seus companys de classe, que també podenser crítics amb el missatge-. Els qui parlen han de saber que els oients es poden fixar enqualsevol aspecte de la seva intervenció i posteriorment se n'hauria de fer el comentari engrup. La crítica, lluny de ser negativa, s'ha d'interpretar com un element positiu que ajuda amillorar; els nois i noies d'aquesta edat ho assumeixen i entenen molt bé.

Les activitats que es presenten en els fulls d’instruccions són majoritàriament de curtadurada i la seva complexitat varia en funció del grau d’exigència que se li vol donar, per laqual cosa es poden adaptar fàcilment a una gran diversitat de l’alumnat.

Tot seguit, es presenten els tòpics escollits a cada full d’instrucció amb els objectius ques’han seqüenciat a partir dels continguts i objectius prescriptius del Departamentd’Ensenyament.

Anna Pujol 138

E��7zSLFV�L�REMHFWLXV

��5HOD[DFLy

���/HV�PjVFDUHV

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta el textde lectura.

- Llegir per parelles i en veu alta eltext de lectura.

(VFROWDU - Entendre instruccions i executar-les.

- Discriminar els encerts i els errorsde les descripcions orals delscompanys/es.

3DUODU��'UDPDWLW]DU

- Representar situacions senseutilitzar la veu.- Utilitzar el llenguatge no verbalper transmetre un missatge.

- Descriure la cara d’un company/a.- Imitar expressions de caresdibuixades.- Extreure idees generals sobre elteatre clàssic i la comèdia de l’Art apartir de la lectura.

(VFULXUH - Expressar sensacions i opinionssobre el propi treball i el delscompanys/es.-Expressar per escrit la pròpiaopinió sobre la representaciórealitzada.

- Descriure els trets físics i la possiblemanera de ser d’un company/a i d’unacara dibuixada.- Escriure un diàleg.

*UDPjWLFD - Formular frases completes perexpressar sentiments.- Utilitzar adientment lèxic referitals sentiments.

- Aplicar adjectius referits a estatsd’ànim a una cara dibuixada.

/LWHUDWXUD - Identificar el teatre grec i llatí i laComèdia de l’Art.- Distingir les característiques de lesmàscares en el teatre clàssic.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

- Organitzar i distribuirresponsabilitats per participar enactivitats de relaxació i en ladramatització.

- Respectar els companys/es en lesseves representacions.

Anna Pujol 139

��/HV�H[SUHVVLRQV�GHO�FRV

��(OHPHQWV�H[SUHVVLXV��GH�OD�YHX

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta eltext de lectura.

- Llegir en grup i en veu alta el text delectura.- Aplicar a la lectura d’un monòlegdiferents elements expressius de laveu- Recollir i seleccionar informaciód’un autor en enciclopèdies o end’altres fonts.

(VFROWDU - Escoltar les representacions delsaltres.

- Distingir, en jocs, els elementsexpressius de la veu: to, volum, ritme,timbre i caràcter.

3DUODU��'UDPDWLW]DU

- Conversa de grup per decidir elfinal d’una situació conflictivadramatitzada.- Dramatitzar una situació depredicció del futur a una persona.

- Realitzar exercicis per al domini dela veu.- Imitar sons i memoritzarembarbussaments.- Gravar un monòleg.

(VFULXUH - Descriure una situació en la quales fa la predicció d’esdeveniments futurs.- Observar i identificar dibuixosd’ombres amb els missatges quetransmeten

- Resumir la informació recollidasobre Molière.

*UDPjWLFD - Recollir locucions i frases fetesi utilitzar-les en funció delcontext.- Utilitzar el futur per transmetremissatges.

- Utilitzar onomatopeies.- Discriminar i identificar elselements expressius de la veu.

/LWHUDWXUD - Conèixer el mim com una formade comunicació.

- Conèixer la figura de l’arquetip en elteatre.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Acceptar les opinions delscompanys/es en les activitats degrup.

- Ser conscient de la necessitat derecórrer a diferents fonts de consulta.

Anna Pujol 140

��/¶HQWRQDFLy

��/¶REUD�GH�WHDWUH

/OHJLU - Llegir en grup, en veu alta i ambl’entonació adient escenes d’unaobra de teatre en vers.- Respectar, en la lectura delsversos: l’accent, les pauses, el ritmei la rima.

- Llegir per parelles i en veu alta,el text de lectura i escenes detragèdia i comèdia.-Llegir en grup un acte de5LQRFHURQW� de Ionesco.

(VFROWDU - Distingir les diferents possibilitatsd’entonació d’un text en vers i enprosa.- Escoltar les produccions delscompanys/es.

- Escoltar les produccions delscompanys/es.

3DUODU��'UDPDWLW]DU

- Realitzar pràctiques per al dominide la veu i la pronúncia clara.- Memoritzar fragments en versd’una escena.- Dramatitzar una escena escrita envers.

-Comentar les idees principals dela lectura..- Gravar escenes de tragèdia icomèdia.- Memoritar i participar activamenten la preparació per representar unacte de 5LQRFHURQW�de Ionesco.

(VFULXUH - Escriure l’argument d’una obra deteatre de W. Shakespeare.

- Resumir dues escenesenregistrades prèviament.-Utilitzar el diccionari com arecurs per conèixer el significat demots cultes.

*UDPjWLFD - Discriminar l’entonació de la prosai la poesia.

- Identificar mots cultes en un textteatral.-Reconèixer les idees principalsd’una lectura.

/LWHUDWXUD - Reconèixer l’argument d’una obraliterària.

- Distingir: comèdia,tragèdia idrama.- Conèixer el nom d’autorsclàssics.- Identificar en una obra teatral lesacotacions, els actes i les escenes.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

- Participar activament i de formaseriosa en les pràctiques per aldomini de la veu.

- Participar activament en larecollida d’informació en lapremsa sobre l’actualitat teatral.

Anna Pujol 141

Anna Pujol 142

��'LjOHJV�L�PRQzOHJV

��(VFHQRJUDILD��YHVWXDUL�L�DWUH]]R

/OHJLU - Llegir per parelles i en veu alta eltext de lectura.- Comparar les diferències entre dosmonòlegs.

- Llegir per parelles i en veu alta eltext de lectura i les tres escenes onels protagonistes es manifesten elseu amor.

(VFROWDU - Escoltar les produccions delscompanys/es.

- Escoltar i modificar, si convé, lacinta gravada prèviament.

3DUODU��'UDPDWLW]DU

- Gravar, en cinta àudio, un monòlegamb l’entonació adient al context.- Comentar per parelles l’argumentd’un diàleg i un monòleg preparats.

-Gravar, en cinta àudio, una de lestres escenes amoroses.- Comparar les similituds idiferències de les tres escenes i delfinal de cada obra.

(VFULXUH -Anotar les dificultats personals i delcompany/a que s’han detectat en lalectura dels monòlegs.- Crear un diàleg a partir d’unasituació inicial conflictiva.- Crear un monòleg a partir d’unasituació inicial fantàstica.

- Descriure tres escenes de lesobres: (O�VRPPQL�GH�%DJGDG�5RPHX�L�-XOLHWD��(O�FDIq�GH�ODPDULQD�- Omplir quadres de doble entradaque reflecteixin informació sobreels escenaris, l’atrezzo i el vestuaride les tres escenes proposades.

*UDPjWLFD - Utilitzar la puntuació adient perdiferenciar un monòleg d’un diàleg.- Resumir un text seguint unes pautes.

- Utilitzar el lèxic per a ladescripció precisa: noms iadjectius.

/LWHUDWXUD - Conèixer el monòleg i el diàleg coma recurs de les obres teatrals.

- Conèixer la importància delsescenaris, l’atrezzo i el vestuari enles obres teatrals.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Demostrar interès per buscar iseleccionar informació sobre labiografia i les obres d’ÀngelGuimerà.

-Demostrar interès per buscar iseleccionar informació sobre labiografia i les obres de J.M. deSagarra.- Tenir cura de la correctapresentació de la propostad’escenaris, d’atrezzo i de vestuari.

Anna Pujol 143

��(VFULXUH�XQD�REUD

/OHJLU - Llegir en grup i en veu alta el conte escritcol·lectivament.

(VFROWDU - Escoltar les produccions i les opinions delscompanys/es.

3DUODU��'UDPDWLW]DU

- Comentar i prendre decisions sobre l’argument i elselements d’un conte: lloc, acció, protagonista,antagonista, etc.- Escenificar el conte escrit col·lectivament per a serdramatitzat.

(VFULXUH - Crear col·lectivament un conte per poder serrepresentat.- Completar i seguir pautes escrites prèvies al’elaboració del conte per ser representat.

*UDPjWLFD - Respectar les convencions ortogràfiques per al’esciptura d’un conte per ser representat.

/LWHUDWXUD - Identificar en un conte creat col·lectivament, perrepresentar: plantejament, nus i desenllaç; actes,escenes, acotacions, etc.

$FWLWXGV9DORUV1RUPHV

-Respectar i admetre les opinions del grup.

Anna Pujol 144

F��0DWHULDO��GHVFULSFLy

(O�PDWHULDO�HVSHFtILF�G¶DTXHVWV�HVSDLV�HVWj�IRUPDW�SHU��WH[WRV�GH� OHFWXUD�ILW[HV� GH� WUHEDOO� ILW[D� YDORUDFLy� GH� O¶DOXPQH�D�� ILW[D� YDORUDFLy� GH� OHVGUDPDWLW]DFLRQV�� REMHFWHV� FRPSOHPHQWDULV�� PDTXLOODWJH�� HWF�� SHU� D� ODGUDPDWLW]DFLy�� OD� ELEOLRJUDILD� LQGLFDGD� DOV� IXOOV� G¶LQVWUXFFLy�� PDWHULDOIXQJLEOH�� SLORWHV�� MRFV� GH� FDUWHV� L� HTXLSDPHQW� SHU� JUDYDU� HQ� YtGHR� L� jXGLR�JUDYDGRUD��ODERUDWRUL��FjPHUD�GH�YtGHR��FLQWHV�jXGLR�L�YtGHR��

Hi ha un tipus de material molt divers per a activitats de dramatització, genèricamentpodríem dir-ne atrezzo, que es va adquirint en funció de les propostes dels propis alumnes.El fet de disposar d’un bagul amb material complementari ajuda per a la posta en escena idesperta la imaginació i creativitat dels alumnes. Suggereixo que tan bon punt es comenci atreballar en aquest espai de dramatització s’estimuli els alumnes a ampliar-lo amb elsobjectes que ells aportin.

5HODFLy�GHO�PDWHULDO�QHFHVVDUL�SHU�D�OHV�DFWLYLWDWV�GH�FDGD�IXOO�G¶LQVWUXFFLRQV

1. Relaxacióa) Fitxa de treball

1.1 Adormits com a serps

b) Cinta àudio amb música clàssica.

2. Les màscaresa) Textos de lectura i fitxes de treball

2.A Les màscares2.1 Expressions de la cara.

b) Maquillatge teatral, desmaquillador.

3. L’expressió del cosa) Textos de lectura i fitxes de treball

3.A L’expressió del cos.3.1 No puc parlar3.2. Les línies de la mà i les ombres

b)Objectes complementaris per a la dramatització.Els alumnes han de dramatitzar dues situacions ben diferents: una imitant unasessió de quiromància i l’altra, escenificant un entorn sense parlar. A partir d’aquíes veurà la necessitat de disposar de material d’atrezzo per escenificar les sevespropostes.

c) Bibliografia: J. Raspall i J. Martí 'LFFLRQDUL�GH�ORFXFLRQV�L�IUDVHV�IHWHV

Anna Pujol 145

En principi, en aquest diccionari trobaran la solució a les locucions que contenen laparaula “mà”, ara bé l’activitat està pensada perquè coneguin aquest llibre deconsulta i l’utilitzin per comprovar la solució de l’exercici.

4. Elements expressius de la veua) Textos de lectura i fitxes de treball

4.A Elements expressius de la veu4.B M’han robat!

b) Equipament per gravar en àudio.

c) Bibliografia: Enciclopèdia o història de la literatura.Es demana buscar molt poca informació als alumnes sobre Molière. Un delsobjectius és que aprenguin a buscar informació en una història de la literatura ensuport paper o en suport informàtic.

d) Material divers: pilota

5. L’entonacióa) Textos de lectura

5 A L’entonació5.B Les bruixes

b) Objectes complementaris per a la dramatització. c) Material divers: Llapis o tap de suro

Es pot fer servir d’altres objectes que ajudin a millorar la pronúncia i que es puguinsubjectar entre les dents. Cal pensar sempre en objectes que no suposin cap perilld’accident.

6. L’obra de teatrea) Textos de lectura i fitxes de treball

6.A. L’obra de teatre6.1. Fragments de tragèdia per enregistrar6.2. Fragments de comèdia per enregistrar6.3. Acte per representar.

b) Objectes complementaris per a la dramatització i l’escenografia.En l’activitat de la fitxa 6.3 es farà quasi imprescindible disposar d’una mínimainfrastructura per escenificar l’acte teatral.

c) Equipament per gravar en àudio o en vídeo la representació.

7. Diàlegs i monòlegsa) Textos de lectura i fitxes de treball

7.A. Monòleg i diàleg

Anna Pujol 146

7.1. Inventem un monòleg

b) Equipament per gravar en àudio. c) Bibliografia: Enciclopèdia o història de la literatura. d) Objectes complementaris per a la dramatització i l’escenografia.

8. Escenografia, vestuari i atrezzoa) Textos de lectura i fitxes de treball

8.A L’escenografia, el vestuari i l’atrezzo8.B El somni de Bagdad8.C Romeu i Julieta8.D El cafè de la marina8.1 Preparem els escenaris i l’atrezzo.8.2 Preparem el vestuari.

b) Equipament per gravar en àudio.

c) Bibliografia: Enciclopèdia o història de la literatura. d) Material divers per dibuixar els projectes.

9. Escriue una obra de teatrea) Textos de lectura i fitxes de treball

9.1 L’argument d’un conte9.2 Cal decidir : Què…? Com…? On…? Per què…?

b) Material divers: Cartes amb personatges, objectes, escenaris, etc. de contes populars.El mercat disposa de fitxes elaborades per construir històries a partir d’imatges;l’Ed. Nattan ofereix uns blocs força interessants amb el titol d’$WHOLHU�GHV�FRQWHV.Ara bé, no és imprescindible utilitzar material d’una editorial determinada ja que ésmolt fàcil, a partir de contes populars, construir fitxes o làmines amb il·lustracionsque ajudin a crear una història.

Anna Pujol 147

�G��)XOOV�G¶LQVWUXFFLRQV��WH[WRV�GH�OHFWXUD�L�ILW[HV�GH�WUHEDOO

Anna Pujol 148

���5HOD[DFLy������������������������������������������������������������7HDWUH�✐✐✐�✎✎�✏

Què haureu de fer?Grup de quatre o sis nois/es. Realitzar exercicis de moviment del cos estirats al terra.Fer una dramatització i escriure els resultats dels exercicis.

MaterialCinta amb música clàssica, relaxant. Fitxa de treball 1.1 Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1. Lectura en grup de tota la fitxa 1.1 “Adormits com a serps”2. Triar un director/a de grup (pot ser el professor/a). Estirar-se a terra i quan tothom ja hi

és, el director/a posa música i llegeix lentament l’apartat d’instruccions de la fitxa 1.1per tal que tot el grup realitzi allò que se li digui.

✏ Individual1. Una vegada acabada l’activitat de la fitxa 1.1, escriviu en el vostre full individual: el

lloc on us heu imaginat que estàveu, les sensacions que heu sentit, si heu notat el vostrecos més lleuger, si heu notat alguna sensació curiosa quan us heu aixecat i… tot allò quevulgueu explicar de les sensacions que heu experimentat.

✎✎ Parelles1. Preparar la representació de dues situacions sense utilitzar la paraula, només el

moviment del cos. Caldrà representar-les davant dels companys/es que haurand’endevinar allò que passa. Podeu assajar davant del mirall, si en teniu.

Possibles situacions per representar.∗ vaig a poc a poc, estic passejant un gosset…∗ l’ascensor està espatllat, pujo l’escala amb esglaons molt alts, costa arribar a

dalt, …∗ m’he picat els dits clavant un quadre, no sento la mà, tampoc el braç, …∗ estiro un carret de compra molt pesat, o un gos que no vol seguir…∗ vull saltar una barana, agafo carrera i…

✏ Individual1. Una vegada acabada la representació, escriu en el full individual: quina situació has

representat, quina ha estat més ben representada i t’ha agradat més, etc. 2. Lliura els fulls de treball individual al professor/a. 3. Avalua la teva activitat.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feina ambel professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 149

�����$GRUPLWV�FRP�D�VHUSVLa postura i la respiració són bàsiques per realitzar una representació, poder interpretardavant del públic i per trobar-nos més bé quan ens sentim cansats o preocupats.

Per tal que es respiri de forma eficaç cal vigilar la postura, l’aire que agafem o deixemanar, la força que gastem per realitzar un moviment - moltes vegades innecessària-, etc. Caltenir en compte que es respira amb tot el cos.

Podem controlar la nostra respiració i veure com l’aire que ens empassem o la veu quesentim cau sobre o dins nostre com l’aigua: no va només a les orelles o els pulmons, ensinunda a tots nosaltres. Ara, intentarem relaxar-nos i percebre això que s’ha dit.

TXq�FDOGUj�IHU"A- Estirar-se a terra, de panxa enlaire, els genolls flexionats, les cames separades i els

braços paral·lels al cos. Els ulls poden estar tancats o oberts, com cadascú es trobi méscòmode i tranquil. Ens hem d’imaginar que el cos té dues parts: un eix el parteix de dalta baix, tenim dues parts simètriques, si ens concentrem podrem percebre aquest eix. Enfinalitzar l’activitat hauríem d’estar més lleugers, més relaxats.

B- Quan tothom estigui estirat al terra, tranquil i atent a les instruccions, el director/a del

grup posa la música i SDUOD� � PROW� VXDXPHQW. Caldrà seguir les instruccions que eldirector/a de grup llegirà PROW�OHQWDPHQW:

LQVWUXFFLRQV�TXH�GLX�HO�GLUHFWRU�D�GH�JUXS“Ara escoltem la música i deixem que ens inundi, per fora. Ens deixem anar. Sentim elnostre silenci, només la música… Tanquem els ulls. Ens imaginem que estem en un llocfantàstic, meravellós…�6¶HVSHUD�XQV�VHJRQ��VHQVH�GLU�UHV�.

Noteu la respiració lenta, lenta… Ara amb la boca tancada agafem aire pel nas, l’aguantemuna mica i el deixem anar molt a poc a poc. Les costelles s’eixamplen.�(V�UHSHWHL[�GXHV�YHJDGHV�.

Respirem a poc a poc i deixem que l’aire arribi fins a l’estómac.��6¶HVSHUD�XQV�VHJRQ��VHQVHGLU�UHV�.

Ara ens imaginem que l’aire baixa més avall de la panxa i arriba primer a una cama quevolem aixecar i no podem.��6¶HVSHUD�XQV�VHJRQ��VHQVH�GLU�UHV��HV�UHSHWHL[�HO�PDWHL[�SHU�DO¶DOWUD�FDPD�.

Ara ens imaginem que l’aire arriba als dos braços, que els volem aixecar i no podem.

Ens torna a inundar la música, tenim una mica de son…, estem callats…, descansem…�6¶HVSHUD�XQV�VHJRQV��VHQVH�GLU�UHV�.

Obrim a poc a poc els ulls; podem incorporar-nos, lentament.

Anna Pujol 150

���/HV�PjVFDUHV���������������������������������������������������������������������7HDWUH�✎✎

Què haureu de fer?Formar parelles. Llegir el text de lectura. Dibuixar i descriure unes màscares.Descriure expressions de la cara. Preparar i representar una petita dramatització.

MaterialText de lectura: 2.A. Fitxes de treball 2.1.Maquillatge teatral i desmaquillador.Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parelles

1- Llegiu atentament, en grup, el text lectura 2.A “Les màscares”. Si no sabeu el significatd’alguna paraula busqueu-la al diccionari o pregunteu al vostre professor/a elsaclariments oportuns. Comenteu les idees principals de la lectura.

2- Dibuixeu en un full quatre màscares que representin sentiments, estats d’ànim, valors...

Per exemple: alegria, tristesa, bondat, maldat, etc. Fixeu-vos que la posició dels ulls i laboca és fonamental per donar una o diferents sensacions. Escriviu a sota de cadamàscara una petita descripció del que representa i en quin moment un personatge, si fosdel teatre clàssic, podria fer servir la màscara.

3- Joc del retrat Dos companys/es us poseu l’un davant de l’altre. Cal observar-vos la cara amb molta

atenció, a fi de memoritzar la màxima quantitat de detalls. Al cap d’una estona (perexemple un minut) es diu prou i us gireu tot donant-vos l’esquena; escriviu en un full depaper tots els detalls que recordeu de la cara del company/a. Caldrà posar en comú lesobservacions i supervisar si tots els detalls escrits són certs i anotar, a part, els oblits ques’han tingut. Guanya qui tingui més observacions senceres i menys errors.

Optatiu: Es pot continuar fixant-se per parelles amb un tercer company/a icompartir observacions; també es pot observar el cos, la roba que es porta posada,etc.

4- Seguiu les instruccions de la fitxa 2.1 “Les expressions de la cara”. Quan tingueu la

representació preparada, la presentareu als vostres companys/es en el moment en què elprofessor/a us ho indiqui.

✏ Individual1. Avalua la teva activitat i les dramatitzacions dels companys/es..

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 151

��$��/HV�PjVFDUHVEl teatre més antic neix de cants i rituals religiosos. Ara bé, podem dir que el teatre, moltsemblant a com el coneixem actualment, té el seu naixement a Grècia i a Roma.Era una manera de diversió col·lectiva per a un públic nombrós. S’hi van construir gransteatres, d’alguns dels quals encara en podem veure les ruïnes.Anomenem FOjVVLFV tant els autors com les obres de teatre de Grècia i Roma.Els actors sempre eren homes i utilitzaven màscares per representar els diferentspersonatges.Les màscares tenien unes boques molt grans que els servia d’altaveu; normalmentrepresentaven caràcters, sentiments, estats d’ànim, valors: bo, dolent, savi, avar, alegria,tristesa … Quan el públic veia sortir l’actor amb una màscara determinada ja identificava elcaràcter del personatge que representava.

A Itàlia, durant el Renaixement, fauns cinc cents anys, va sorgir unmoviment teatral, no religiós, ques’anomenà OD� FRPqGLD� GH� O·$UW;feia servir mitja màscara i d’actorsja hi havia homes i dones. Elspersonatges de les obres eren sempreels mateixos i canviaven leshistòries de manera improvisada. Und’aquest personatges és l’$UOHTXt,del qual tots n’heu sentit a parlar ol’heu vist dibuixat en molts llocs.

De mica en mica, el teatre va anar deixant l’ús de les màscares i els actors i les actrius vanfer servir la cara per expressar sentiments, des d’aleshores el maquillatge fa, moltesvegades, les funcions de les màscares.

Anna Pujol 152

������/HV�H[SUHVVLRQV�GH�OD�FDUDNoms: _________________________________________________________________

Curs: ________ Data d’inici del treball:______________ Data d’acabament __________

1- Mireu els dibuixos de diferents cares.Relacioneu els mots que teniu a continuació amb cadascuna de les cares: debilitat,sorpresa, riure, tristesa, plorar, enfadat, guapa, lletja, cregut, indiferència, por, dolor, orgull,timidesa, fortalesa, generositat, avarícia i alegria.Qualsevol mot el podeu fer servir en masculí o femení.Podeu repetir algun mot i afegir-ne d’altres a les cares que us semblin adients.

2. A l’exercici anterior heu descrit algunes característiques d’aquests personatges per lesseves cares. Trieu-ne dues, poseu un nom a cada personatge.Imagineu-vos la situació en què es troben, què els ha portat a tenir l’expressió que veieudibuixada, etcImiteu la situació que us heu imaginat entre els dos personatges. No ha de durar més dedos o tres minuts. Podeu utilitzar un tercer personatge que faci de presentador.Heu d’exagerar les expressions de la cara, que es vegi allò que sent o pensa elpersonatge per la vostra expressió. Es pot fer servir maquillatge per accentuar trets de lacara.

3. Escriviu el diàleg dels dos personatges i l’explicació del presentador, si n’hi ha. Recordeu la forma d’escriure els diàlegs. 4. Ara ho assageu com una petita dramatització per presentar-la als vostres companys/es.

Anna Pujol 153

����/¶H[SUHVVLy�GHO�FRV������������������������������������������������������7HDWUH�✐✐✐�✏

Què haureu de fer?Grups de tres companys/es. Llegir el text de lectura.Preparar i representar dues dramatitzacions: una gesticulant i una altra parlant.Relacionar expressions del cos amb uns missatges.

MaterialText de lectura 3.A Fitxes de treball 3.1, 3.2.Objectes complementaris per a la dramatització.Bibliografia de consulta: Diccionari de locucions i de frases fetes.Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup

1- Llegiu, atentament, en grup el text de la lectura 3.A. “L’expressió del cos” Si no sabeuel significat d’alguna paraula busqueu-la al diccionari o pregunteu al vostre professor/aels aclariments oportuns. Comenteu entre vosaltres les idees principals del text de lalectura.

2- Feu un recull de vuit expressions, diferents de les citades a la lectura, en què s’utilitzi la

paraula “mà”. Al costat de cada locució expliqueu el significat que se li acostuma adonar o escriviu una frase que aclareixi el significat.

3- Prepareu la dramatització d’una de les situacions de la fitxa 3.1 “No puc parlar”; caldrà

gesticular ostentosament per fer-se entendre. Inventeu un final per a la situació ques’hagi triat. El temps per representar no hauria d’ultrapassar els cinc minuts.

✏ Individual /grup

1- Prepareu, primer individualment i després ho poseu en comú, la fitxa 3.2 “Les línies dela mà i les ombres”.

2- Quan tingueu les representacions preparades les presentareu als vostres companys/es en

el moment en què el professor/a us ho indiqui. 3- Avalua la teva activitat i les dramatitzacions dels companys/es.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms a totel material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 154

��$��/·H[SUHVVLy�GHO�FRVEl cos és el mitjà més elemental i antic d’expressió, s’aprèn a fer servir des de moltinfants.Tots tenim una manera de moure’ns, de caminar o de gesticular amb les mans diferentd’una altra persona. Per mitjà del cos cadascú de nosaltres mostra la seva personalitat iexpressa -sense paraules- sentiments, accions, formes de ser, actituds davant d’unasituació, etc.Els moviments del cos i la veu són els instruments de comunicació bàsics del teatre que permitjà d’exercicis, es poden educar i “disciplinar” per tal d’expressar davant dels altresaquelles formes de ser pròpies del personatge que es vulgui interpretar.

Des de la prehistòria, les persones intentaven comunicar-se amb els déus per mitjà del seucos. Els primers ritus es creu que van ser imitacions d’animals i gesticulacions per demanarprotecció als elements de la natura: el sol, la pluja, el vent… Naixia la dansa -que fa servirel cos, al ritme d’una música- com a forma d’expressió.

Una part del cos, que substitueix les paraulesen múltiples ocasions, són OHV� PDQV. Hi hagestos que tenen, per a quasi tots els països dela cultura occidental, un significat conegut omolt similar, per exemple: demanar silenci,indicar l’èxit, negar una cosa… Amb les manses poden expressar idees, sentiments, etc.;fins i tot, hi ha frases fetes que reflecteixen elprotagonisme de les mans: “Parlar amb el cora la mà”, “Tenir mà esquerra” , “Demanar lamà de..”, etc.

(OV�SHXV��OHV�FDPHV�R�HO�FDPLQDU donen informació sobre nosaltres mateixos, per tantreflecteixen tota la personalitat d’un personatge. Penseu en una forma de caminar com lad’en Charlot, s’ha convertit en única; quan algú el vol imitar, només cal que camini comell. Seure en una cadira, per la forma de col·locar les cames, pot denotar: confiança,timidesa, cortesia, poca formalitat, etc.

En ocasions, s’explica una història fent servir tot elcos, sense parlar, a través de gestos; d’això se’n diuPLP.

A l’edat mitjana, quan els joglars actuaven en places ocastells, acostumaven a fer jocs de mans, saltsmalabars, balls i mim; per expressar-se necessitaventenir un bon domini del cos; HOV� MRJODUV són els

Anna Pujol 155

precursors del circ i d’un tipus de teatre moltgesticulat.

Anna Pujol 156

�����1R�SXF�SDUODU

Situacions inicials: cal triar-ne una per representar i acabar la història com ussembli millor.

• Dues persones van amb cotxe. Tenen avaria. Han d’empènyer el cotxe.Criden una persona que passa per si pot ajudar... Inventar el final.

• Estan en una habitació tres persones veient per TV un partit i menjantcacauets. Toca el timbre. Porten un paquet. Sorpresa!... Inventar el final.

• Estan en un museu dues persones mirant uns quadres. Sense voler, amb unparaigua trenquen un gerro. Què faran?: amagar-lo sota una catifa, oemportar-se’l, o... Arriba el vigilant… Inventar el final.

• Uns estan caminant per una muntanya i es perden. Un vol anar cap a unlloc i els altres pel costat contrari. Es fa de nit. Tenen fred. Se senten elsllops (es pot fer com a excepció el so dels animals)... Inventar el final.

• Pare i mare a casa, prenent el cafè. Arriba el fill amb bones notes. Alegria.Després els diu que ha trencat un vidre, o… li cau el cafè sobre lajaqueta… -o alguna malifeta- Inventar el final.

• Es troben uns amics -o amigues- pel carrer amb un tercer que un d’ells noconeixia. Es presenten. Agafen el cotxe i van a prendre un refresc en unbar. Després... Inventar el final.

Anna Pujol 157

������/HV�OtQLHV�GH�OD�Pj�L�OHV�RPEUHVNom: ______________________________________________

Curs ________ Data d’inici del treball ____________ Data d’acabament______________

1- Moltes persones creuen que es pot predir el futur examinant les línies de la mà. Aquestaactivitat ja es feia en qualsevol mercat medieval i es continua fent en l’actualitat.Dibuixa la mà d’un company/a i interpreta el seu futur com si fossis un “quiromàntic/a”.Evidentment, t’ho hauràs d’inventar. Primer ho escrius i després et poses d’acord ambun company/a per fer una petita dramatització de la situació.

2-Observa la casa del dibuix i relaciona cada finestra amb les frases següents:

∗ Voldria canviar la bombeta, no hiarribo.

∗ Ai, quina son! Aniré cap a dormir.∗ És tan gran que no ho puc agafar.∗ Mira, que bonic, tan petit i com

s’enfila!∗ No et puc deixar diners, no en tinc

ni cinc a les butxaques.∗ No és cert, no i no!

∗ Socors, un monstre!∗ Uf! Tot el dia estudiant i encara he

de continuar tota la nit.∗ Quin embolic! Quin munt de

papers per ordenar!∗ Que n’estic, de contenta! Em

posaria a ballar!∗ Tu ets el culpable, no pas ella.∗ Passa’m la pilota.

Anna Pujol 158

���(OHPHQWV�H[SUHVVLXV�GH�OD�YHX�������������������������������������7HDWUH�✐✐✐�✏

Què haureu de fer?Grup de cinc nois/es. Realitzar exercicis per al domini de la veu, Memoritzarembarbussaments. Enregistrar una lectura. Buscar informació d’un autor teatral.

Material:Textos de lectura 4.A, 4.B. Enciclopèdia o història de la literatura.Gravadora. Pilota. Paper i bolígraf

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1- Lectura atenta del text 4.A ”Elements expressius de la veu”2- Exercicis per a la pràctica del domini de la veu: a) Onomatopeies

Cal imitar els sons dels animals combinats amb dos dels elements expressius de laveu.S’utilitzaran els següents: a) Sons: gos (bub), gat (mèu), ocell (piu), ovella (be).b) Ritme: lent, ràpid, accelerat. c) Caràcter: alegre, enfadat, interrogant, sorprès,dubtós, enamorat..Us poseu en rotllana. El primer tria un so d’animal, un ritme i un caràcter i passa lapilota al segon. El segon ho diu i tria un so d’animal, un ritme i un caràcter i passala pilota al tercer... Es fan les voltes que es considerin necessàries; tots hand’intervenir-hi almenys dues vegades. Per exemple:

El primer, diu: “bub”, (ritme lent i caràcter trist).El segon, diu: “bub, bub, bub” (amb el ritme i el caràcter marcats pelprimer); “piu”, (ritme ràpid, caràcter alegre).El tercer, diu: “piu, piu, piu”; “be”, (ritme accelerat i caràcter enfadat). Etc.

b) EmbarbussamentsMemoritzeu l’embarbussament “Sega…” ; quan us sembli que ja us el sabeu, usposeu en rotllana, agafeu una pilota i trieu un director/a del grup.El director/a indica dos elements expressius de la veu, que marcaran la manera comcaldrà dir l’embarbussament. Mira un company/a, li tira la pilota i li diu el missatge.Es pot continuar canviant d’embarbussament i algun dels elements expressius de laveu.

✏ Individual1. Llegeix atentament el text 4.A. “M’han robat”, seguint les indicacions sobre la veu que

hi ha en el text. Quan et sembli que ja ho saps grava la lectura en una cinta.2. Al text de la lectura tens informació sobre l’obra de O¶$YDU. Busca alguna referència

biogràfica de Molière i el nom de dues obres més d’aquest autor. Pregunta a unprofessor/a si ha vist alguna vegada una obra seva, si li ha agradat, si l’ha vist en cinemao en un teatre, etc. Ho escrius, tot plegat, en un full.

3. Avalua la teva activitat. σ ι Consulteu els dubtes amb elprofessor/a, ell pot fer de director/a dels

J Recordeu de posar els noms atot el material que lliureu al

Anna Pujol 159

jocs. professor/a.

Anna Pujol 160

��$���(OHPHQWV�H[SUHVVLXV�GH�OD�YHX

Els elements expressius de la veu són:7R� greu i agut. Hi ha tons intermedis. Exemple: veu d’home i de dona9ROXP� fort, mitjà, fluix.5LWPH� Lent, ràpid, accelerat.7LPEUH� veu de criatura, de vell …, tothom té un timbre diferent,marca la personalitat de cadascú.&DUjFWHU� alegria, tristesa, indignació, enamorament, interrogant,sorpresa, dubte …

(PEDUEXVVDPHQWV1. Sega, sega, lliga, lliga, porta el blat a la botiga.

2. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge, per ordre del metge.

3. En Pere Paret, pintor premiat per Portugal, porta pots i potinguets perposar-hi pebre picant.

4. Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està.

5. El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli, bon desenrajolador serà.

6. Una lloca xica, mica,tica, camacurta i ballarica, Va tenir sis fills xics mics, tics, camacurts i ballarics. Si la lloca no hagués estat xica, mica, tica, camacurta i ballarica, Els seus fills no haurien estat xics, mics, tics, camacurts i ballarics.

Anna Pujol 161

��%��0·KDQ�UREDW�Harpagó veu com els seus diners han desaparegut.

Harpagó.-�9ROXP� IRUW�� ULWPH� DFFHOHUDW�� Al lladre! Al lladre! A l’assassí! Al criminal! Justícia!�9ROXP�PLWMj�� GXEWDQW� Valga’m Déu! M’han robat els diners! Estic perdut! Assassinat!M’han ferit de mort! Qui ha pogut ser? On han anat a parar?�No són aquí, no són allà.�$�VL�PDWHL[�DJDIDQW�VH�HO�EUDo��FDQYL�GH�WR��HQIDGDW� Torna’m els meus diners bandit! Ah!Si sóc jo!�5LWPH�OHQW��SORUDQW� Ai, els meus pobres diners! Els meus estimats amics! Sense vosaltresm’és impossible viure.�S’ha acabat, em moro, estic mort, enterrat, soterrat… Eh! No hi haningú que em vulgui ressuscitar tornant-me els meus diners?�5LWPH�DFFHOHUDW��HQIDGDW� Vaig a buscar la justícia, faré detenir a tothom d’aquesta casa:els criats, el meu fill, la meva filla… a mi mateix si cal.�0LUD�HO�S~EOLF��V¶KL�GLULJHL[��ULWPH� OHQW�� LQWHUURJDQW� Quanta gent reunida! Per favor, sialgú en té notícia, per favor que m’ho digui!�9ROXP�IRUW��ULWPH�DFFHOHUDW�� A mi comissari, agutzil, jutges! Botxins, pengeu a tothom, atot el món! I si no trobeu els meus diners �5LWPH�OHQW��em penjaré jo.

Molière, /¶DYDUActe quart Escena VII

(adaptació)

$UJXPHQW�GH�/·DYDUHarpagó és un home que, malgrat els seus diners, viu miserablement; té un fill i una fillaque vol casar, en contra de la seva voluntat, amb persones velles i riques. Els seus fillsestan enamorats d’altres joves i pobres. Enmig d’embolics i malentesos, entre fills,pretendents i criats amaguen la caixa dels diners d’Harpagó. Finalment, els embulls esresolen feliçment, tothom es casa amb qui desitja i Harpagó recupera els seus diners.

/·DUTXHWLSEn moltes obres de teatre l’autor vol representar per mitjà d’un personatge una forma de ferd’algunes persones, un caràcter, sentiments, vicis de la societat, etc. Per exemple: l’avar, elseductor, el dubtós, els nou rics, etc.En aquest cas, l’avar representa la classe de persones que anteposen els diners a la felicitatdels seus fills.

Anna Pujol 162

���/¶HQWRQDFLy����������������������������������������������������������������7HDWUH���✐✐✐���✏

Què haureu de fer?Grup de cinc nois/es. Llegir el text de lectura. Realitzar exercicis per a la pràctica de la veu.Dramatitzar l’escena d’una obra. Explicar l’argument d’una obra.

MaterialTextos de lectura 5.A i 5.B. Llapis o tap de suro.Objectes complementaris per a la dramatització. Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1- Lectura del text 5.A ”L’entonació”.2- Exercicis per a la pràctica del domini de la veu:a) Lectura

Llegiu, primer en silenci i després en veu alta, els fragments d’obres de teatre,d’autors castellans, seguint les pautes que teniu al text 5.A.

b) Amb un llapisMemoritzeu dos embarbussaments; quan us sembli que ja us els sabeu, us poseu enrotllana amb un llapis o un tap de suro a la boca. Comença un noi/a i en diu un, eldel seu costat en diu l’altre i així fins que tots n’hagin dit dos. Cal dir-los mirant-sea un company/a i amb el ritme més accelerat possible. Si algú s’equivoca os’entrebanca, torna a començar l’embarbussament.

c) Sense consonantsUs poseu en rotllana; cada noi/a diu el seu nom sense les consonants.A la primera volta cadascú diu el seu nom, a la segona volta es diu el nom i elprimer cognom i a la tercera, el nom i els dos cognoms. Aquest exercici es potcontinuar i complicar més afegint-hi el nom del carrer on es viu, la població, el país,etc.Cal intentar dir-ho el més clar possible, el cap aixecat i mirant el company/a delcostat, com si li expliquéssiu una cosa; cal donar-hi l’entonació que tindria sidiguéssiu el vostre nom tot sencer.

3. Prepareu, per dramatitzar, el text 5.B “ Les bruixes”Us repartiu els papers i us apreneu cadascú el vostre personatge. Penseu quina entonaciói expressió heu de donar a la veu per representar millor el personatge.

4. Quan tingueu la representació preparada la presentareu als vostres companys/es en el

moment en què el professor/a us ho indiqui.

✏ Individual1. Al text de la lectura 5.B tens informació sobre William Shakespeare; moltes de les seves

obres les han fet, també, en el cinema. Explica’n l’argument d’alguna per escrit.2. Avalua la teva activitat i les dramatitzacions dels companys/es.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms a totel material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 163

��$��/·HQWRQDFLyLlegir un text en prosa no es fa de la mateixa manera que recitar o llegir una poesia.

(O�WR és un dels elements expressius de la veu que indica el seu grau d’elevació.

En la prosa, els signes de puntuació marquen les pauses i l’entonació.En la poesia, la unitat fònica és el vers, determinat per accents, pauses i rimes.La repetició de versos amb una estructura similar fa que el poema tingui una melodia, unritme, una música pròpia.Per llegir poesia cal respectar els accents, les pauses i la rima de cada vers que donarà unadeterminada entonació.De vegades l’entonació ve determinada per la intenció del lector que dóna més èmfasi ovelocitat a la lectura d’unes o d’altres paraules i versos.

Llegiu, primer en silenci i després en veu alta, aquests fragments d’obres de teatre.Procureu fer-ho tenint en compte tots els elements que marquen l’entonació. Repetiu lalectura més d’una vegada fins que us agradi com us queda i “soni melòdicament”.

Federico García Lorca'RxD�5RVLWD�OD�VROWHUD�R(O�OHQJXDMH�GH�ODV�IORUHV

Primo.-Cuando mi caballo lentocoma tallos con rocío,cuando la niebla del ríoempañe el muro del viento,cuando el verano violentoponga el llano carmesíy la escarcha deje en míalfileres de lucero,te digo, porque te quiero,que me moriré por ti.

Rosita.-Yo ansío verte llegaruna tarde por Granadacon toda la luz saladapor la nostalgia del mar;amarillo limonar,jazminero desangrado,por las piedras enredadoimpedirán tu camino,y nardos en remolinopondrán loco mi tejado.Volverás.

Primo.- Sí. ¡Volveré!Acto primero

Calderón de la Barca./D�YLGD�HV�VXHxR

Segismundo.-Yo sueño que estoy aquíde estas prisiones cargado,y soñé que en otro estadomás lisonjero me vi.¿Qué es la vida?, un frenesí;¿qué es la vida?, una ilusión,una sombra, una ficción,y el mayor bien es pequeño;que toda la vida es sueño,y los sueños, sueños son.

Acto segundo

Lope de Vega)XHQWHRYHMXQD

El rey.- ¿Quién mató al comendador?El pueblo.- ¡Fuenteovejuna, señor !El rey.- ¿Y quién es Fuenteovejuna?El pueblo.- ¡Todos a una, señor!

.

Anna Pujol 164

��%��/HV�EUXL[HV8QD�FDYHUQD��$O�PLJ��XQD�FDOGHUD�EXOOHQW��7URQV��(QWUHQ�OHV�FLQF�EUXL[HV��PLUHQ�HO�S~EOLF�LULXHQ�EXUOHWHV��(V�TXHGHQ�MXQWHV�HQ�XQ�FRVWDW��FRQIDEXODQW��6¶DSURSD� D� OD� FDOGHUD� OD� TXH� KL� WLUD� DOJXQD� FRVD�� GHVSUpV� WRUQHQ� DO� JUXS�� QR� PDVVDDOOXQ\DGHV�GH�O¶ROOD�4XDQ�WRWHV�YDQ�D�O¶ROOD��GLXHQ�HO�VHX�SDSHU�L�VH¶Q�WRUQHQ�FDS�DO�FRVWDW��HV�TXHGHQ�OHV�TXHFRQWLQXHQ�SDUODQW�

%UXL[D�SULPHUDTres cops ha miolatel gat tigrat.%UXL[D�VHJRQDTres cops i una, l’eriçóha clapit20 un ploricó.%UXL[D�WHUFHUDEl crit de l’Harpia es sentcridant:”És el moment!”%UXL[D�TXDUWDLa caldera va volanti així hi anirem tirantun budell enverinat.%UXL[D�FLQTXHQDTu, gripau que estàs amagati de verí t`has inflat,bull dins la calderasota la pedra foguera.

�6¶DSOHJXHQ�WRWHV�DO�YROWDQW�GH�O¶ROOD)/HV�EUXL[HV�SULPHUD�L�WHUFHUDAu, treballa, canta i vola;canta foc i bull cassola!

%UXL[D�SULPHUDPell tendra de serp de riu,bull dins l’infernal lleixiu.%UXL[D�WHUFHUDUll de llangardaix verdós,granota, llengua de gos,

�6¶DSOHJXHQ�DO�YROWDQW�GH�O¶ROOD)/HV�FLQF�EUXL[HVAu, treballa, canta i vola;canta foc i bull cassola!

%UXL[D�TXDUWDAla de ratapinyada,llengua d’escurçó esqueixada,%UXL[D�FLQTXHQDfibló d’una serp sense ulls,a dins del brou dóna bulls%UXL[D�VHJRQDamb una ala de mussol;vés bullint dintre el perol.

�6¶DSOHJXHQ�DO�YROWDQW�GH�O¶ROOD)/HV�EUXL[HV�TXDUWD��FLQTXHQD�L�VHJRQDper fer sopa infernalvés bullint olla fatal!

�6¶DSOHJXHQ�DO�YROWDQW�GH�O¶ROOD)/HV�FLQF�EUXL[HVAu, treballa, canta i vola;canta, foc, i bull, cassola!

William Shakespeare0DFEHWK

Acte IV Escena I (adaptació)

%LRJUDILD�GH�:LOOLDP�6KDNHVSHDUHW. Shakespeare (Anglaterra, 1564/1616), és considerat com el més gran autor anglèsd’obres teatrals en vers. Va ser actor durant més de vint anys. Les seves obres han estattraduïdes a moltes llengües; d’entre les obres més conegudes podem citar: 5RPHR�L�-XOLHWD�0ROW�VRUROO�SHU�QR�UHV��+DPOHW���0DFEHWK��6RPQL�G¶XQD�QLW�G¶HVWLX��HWF�

20 crits o lladrucs d’animals caçats

Anna Pujol 165

Anna Pujol 166

���/¶REUD�GH�WHDWUH�������������������������������������������7HDWUH���✎✎��✏��✐✐✐

Què haureu de fer?Formar parelles. Llegir el text de lectura. Enregistrar els fragments de tragèdia i comèdia.Individualment haureu de resumir les escenes llegides.Formar un grup gran, mínim de vuit persones, per dramatitzar l’acte d’una obra.

MaterialTextos de lectura 6.A Fitxes de treball 6.1, 6.2 i 6.3Paper i bolígraf. Gravadora. Objectes complementaris per a la dramatització.

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parelles1- Llegiu atentament el text 6.A “L’obra de teatre”. Si no sabeu el significat d’alguna

paraula busqueu-la al diccionari o pregunteu al vostre professor/a els aclarimentsoportuns. Comenteu i subratlleu les idees principals de la lectura.

2- Busqueu a la cartellera d’espectacles de la ciutat sis exemples d’obres de teatre. Escriviuel nom de l’obra, de l’autor, el teatre on es representa i investigueu les que estanconsiderades tragèdies, comèdies o drames; ho escriviu al costat de cada obra.

3- Llegiu les fitxes de treball 6.1 i 6.2 on teniu fragments d’una tragèdia i de duescomèdies.Us prepareu per enregistrar aquestes escenes en una cinta àudio. En primer lloc heu desaber el significat de totes les paraules i entendre bé què passa a l’obra. Heu de tenir encompte el tipus de veu i entonació diferents, per a la tragèdia i per a la comèdia.Si no acabeu d’entendre alguna cosa ho demaneu al vostre professor/a.

✏ Individual1. Explica, per escrit, el tema de cadascuna de les escenes que has enregistrat. 5HFRUGD: el

tema és l’assumpte, la idea que vol transmetre l’autor, es pot dir amb una sola frase, nocal escriure molt.

✐✐✐ Grup1- Formeu un grup amb tants personatges com es necessitin per dramatitzar, mínim de vuit,

el text de la fitxa 6.3 “Acte per representar el 5LQRFHURQW�de�Ionesco”.2- Us repartiu els papers i amb el director/a llegiu diverses vegades l’obra, tots plegats.3- Penseu el final que ha de dir el narrador i l’escriviu.4- Us apreneu cadascú el vostre personatge i quan us toca intervenir-hi.5- Decidiu amb el director/a quina entonació i expressió heu de donar a la veu, quines

gesticulacions us cal fer, els sons de rinoceront que s’han de sentir, etc.6- Quan tingueu la representació preparada, la presentareu als vostres companys/es en el

moment en què el professor/a us ho indiqui.

✏ Individual1. Avalua la teva activitat i les dramatitzacions dels companys/es.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feina amb el J Recordeu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 167

professor/a, ell pot fer de director/a de l’obra.

Anna Pujol 168

��$���/·REUD�GH�WHDWUH/D�WUDJqGLDUna tragèdia és una obra de teatre que es caracteritza per tenir un desenllaçdesgraciat, fatal o infeliç. A la majoria d’obres tràgiques, els protagonistesestan arrossegats pel destí, per les passions i per obstacles insalvables; eldesenllaç va acompanyat de la mort d’algun dels protagonistes.El llenguatge dels personatges és emfàtic i grandiloqüent.Han estat famoses les tragèdies gregues que se segueixen representant fins elsnostres dies. Destaquen els autors i les obres següents: ÊVTXLO� 3URPHWHXHQFDGHQDW; 6zIRFOHV, $QWtJRQD�� i (XUtSLGHV, (OHFWUD�.

/D�FRPqGLDUna comèdia és una obra de teatre que es caracteritza per tenir un desenllaçfeliç. A la majoria d’obres còmiques els protagonistes participen desituacions divertides, d’embolics i d’enginys; en molts casos, resolen elsproblemes presentats amb un final moralitzador.El llenguatge dels personatges és directe i col·loquial.Són molt conegudes les comèdies gregues i romanes que criticavenproblemes de la ciutat. Els personatges de les seves obres han servitd’arquetips a molts autors posteriors; per exemple, l’$YDU de Molière es basaen /¶ROOD de Plaute.Autors importants: Aristòfanes -grec- i Plaute -romà.

(O�GUDPDÉs una obra de teatre que neix al segle XVIII per referir-se a les obres queestan entre la tragèdia i la comèdia. Encara que poden haver-hi passions isituacions conflictives, no solen acabar amb la mort dels protagonistes.Actualment, també es fa servir aquest nom com a genèric d’obra de teatre.

/HV�DFRWDFLRQV��HOV�DFWHV�L�OHV�HVFHQHVLes obres de teatre estan escrites en forma de diàleg, en prosa o en vers;normalment, contenen DFRWDFLRQV -explicacions sobre la manera com l’autorespera que es representi-. Algunes obres contenen moltes indicacions,d’altres molt poques i és el director/a de l’obra qui decideix la formad’interpretar-la.L'DFWH correspon a cadascuna de les parts d'una obra de teatre.Quan acaba la representació d’un o de dos actes hi ha un espai de temps dedescans, és l'entreacte.Es diu HVFHQD a cadascuna de les parts en que es divideixen els actes.

Anna Pujol 169

����)UDJPHQW�GH�WUDJqGLD�SHU�HQUHJLVWUDU(VFHQD� ILQDO�GH�)HGUD�� WUDJqGLD�HVFULWD�HQ�YHUV�SHU�5DFLQH�D�VHPEODQoD�GH� OHV� WUDJqGLHVJUHJXHV�)HGUD� EHX� XQ� YHUt� L� H[SOLFD� DO� UHL�� 7HVHX�� OD� YHULWDW� GHOV�PDOHQWHVRV� TXH� YDQ� SRUWDU� ODGHVJUjFLD�DO�ILOO�GHO�UHL�

Teseu.-Oh, fill meu, esperança malmesa! Oh venjançaper déus inexorables!21 Tortura per tota ma vida!

Fedra.-No, he de trencar el meu injust silenci,massa he callat fins ara.Era innocent el vostre fill, sapigueu-ho.

Teseu.-L'he condemnat per culpa vostra. Ah míser pare!

Fedra.-No pretenc excusar-me. Jo sóc la perversa.El Cel va encendre ma odiosa flama.Baixaré l'escala cap els morts,ja circula dins les meves venesel verí funest22 que Medea va portar d'Atenes.Ja el núvol entela ma mirada,torna al dia la glòria i la puresa.

Teseu.-Ai, el Cel mostra la innocència i desfà l'ombra del dubte.Anem a buscar el meu fill amat, vull abraçar-me amb ell.Que tot el poble li reti23 els honors que es mereix!

TELÒ

21 inflexible, que no es deixa convèncer.22 que porta cap a la mort23 tornar a algú allò que era seu, donar.

Anna Pujol 170

����)UDJPHQWV�GH�FRPqGLD�SHU�HQUHJLVWUDU

Dionisi24.-Tinc una fam, una set i una son , que quan menjo, bec i dormo, se’m passa la fam,la set i la son… però, què dic! Per tots els déus immortals de l’Olimp! Quinavorriment! Que cansat estic de veure aquest teatre tan mesquí! 25

Eurípides, Sòfocles i Èsquil han mort i ara només queden vulgars imitadors. No tincaltre remei que anar als inferns i demanar als grans poetes que ressuscitin.

Aristòfanes/HV�JUDQRWHV

Toneta.- Sóc un metge de pas, que vaig de ciutat en ciutat, per trobar malalts dignes d'ocupar-me'n. Menyspreo entretenir-me amb malalties ordinàries. Vull malalties importants, bones febres, atacs, hidropesies, pleuresies. Doneu-me el vostre pols. Què en diu el vostre metge?Argan.- Diu que és del fetge o de la melsa.Toneta.- Són uns ignorants; esteu malalt del pulmóArgan.- Del pulmó?Toneta.- Sí. Del pulmó.Argan.- De vegades tinc un vel davant dels ulls.Toneta.-El pulmó.Argan.- De vegades em fa mal el cor.Toneta.- El pulmó.Argan.- De vegades tinc dolor al ventre.Toneta.-El pulmó. Us agrada beure una mica de vi?Argan.- Sí, senyor.Toneta.- El pulmó. Després de beure us ve son?Argan.- Sí senyor.Toneta.-El pulmó. Què us mana fer el vostre metge?Argan.- M'ordena sopa, vedella, ous frescos...Toneta- Ignorant, ignorant, ignorant.Argant.- El vi amb molta aigua.Toneta.- ,JQRUDQWXV�� LJQRUDQWD�� LJQRUDQWXP. Cal beure vi pur per espesseir la sang,

carn de porc, castanyes, neules, formatge d'Holanda. El vostre metge és un ase.

Molière(O�PDODOW�LPDJLQDUL

24 Dionisi és un dels déus de l’Olimp, era el déu del vi i de les festes. A Roma se li dóna el nom de Baco.25 Desgraciat, desastrós, sense valors morals

Anna Pujol 171

����$FWH�SHU�UHSUHVHQWDU

(��,RQHVFR���5LQRFHURQWDrama

$FWH�primer �$GDSWDFLy�8QD�SODoD�SHWLWD�GXQD�FLXWDW�GH�SURYtQFLHV��PROW�WUDQTXLOÂOD��JHQW�SHU�OD�SODoD��DVVHJXGDHQ�XQ�EDU��FRPSUDQW�HQ�XQD�ERWLJD«���XQ�IHW�LPSUHYLVW�L�PROW�H[FHSFLRQDO�WUHQFD�OD�FDOPD�LDFDED�HQ�XQD�EDUDOOD�D�FRSV�

Berenguer.- Hola Jean. Què vols beure?Jean.- Tens set, tu, tan d'hora?Berenguer.-Fa tanta calor, un temps tan sec. Jean.- Quan més beus més set tens.

��6H�VHQWHQ��OOXQ\��HVEXIHFV�L�OD�FXUVD�GXQD�IHUD�Cambrera.- Bon dia senyors, què volen prendre?

�(O�EURJLW�GH�OD�IHUD�VH�VHQW�FDGD�YHJDGD�PpV�IRUW�Jean.- Però què és això?��

��-HDQ�VDL[HFD�L�FDX�OD�FDGLUD��OD�FDPEUHUD�WLUD�OD�VDIDWD�Cambrera.- Oh! un rinoceront!

�(VFHQD�PROW�UjSLGD�WRWV�HOV�DFWRUV�IDQ�H[FODPDFLRQV�L�GLXHQ�Oh! un rinoceront!)Mestressa de casa.- (&RPSUDQW�IUXLWD��D�OD�ERWLJXHUD��Miri, miri, què és?Botiguera.- Oh! un rinoceront! �&ULGD�HO�PDULW��Vine, corre, que veuràs un rinoceront!

�7RWKRP�PLUD�FDS�D�OD�PDWHL[D�GLUHFFLy��QR�HV�YHX�ODQLPDO�HQ�HVFHQD�Botiguer.- Veus visions! Apa, sí!Amo del bar.- �6XUW� Què passa?Cambrera.- Un rinoceront!

��0LUD�FDS�DO�FRVWDW�RQ�WRWV�HVWDQ�DVVHQ\DODQW��V¶DMXQWHQ�WRWV�DO�PLJ�GH�O¶HVFHQDUL�Amo del bar.-�Òndia, sí, allà, ja és lluny!Senyor llegint el diari en un banc.- �(V�GLULJHL[�D�XQ�DOWUH�TXH�WDPEp�HVWDYD�HQ�HO�EDQF�

Un rinoceront a tota màquina per la vorera d'enfront! Sembla increïble!Jean.- Un rinoceront, no me'n sé avenir.Berenguer.- Sí, sí... Prou que ho he sentit.

�$PE�DLUH�GHVPHQMDW��VHQVH�GRQDU�LPSRUWjFLD�DO�IHW��������� Era un rinoceront i prou. Ara ja està lluny. S'ha acabat.

Jean.- Sí, però no s'hauria de permetre que un rinoceront anés lliure per la ciutat.�(V�GLULJHL[�D�O¶DOWUD�JHQW�TXH�VHJXHL[�IHQW�FRPHQWDULV�DO�VHX�YROWDQW�

Senyors, hauríem de presentar una queixa a les autoritats.Tots.- Sí, sí, evidentment.Berenguer.- Potser s'ha escapat del zoo.Jean.- En aquesta ciutat no hi ha zoo... ja ho saps.Berenguer.- Ah! Sí, potser d'un circ.Jean.- Ja saps que l'ajuntament té prohibits els circs ambulants... No passa un circ des que

érem petits.Berenguer.- D'acord, tens raó. No està bé deixar un rinoceront en llibertat.

�'H�QRX�HV�FRPHQFHQ�D�VHQWLU�HOV�PDWHL[RV�VRUROOV�L�EURJLWV�TXH�OD�YHJDGD�DQWHULRU�Senyor del diari.- Què és això? Oh! un rinoceront!

�7RWV�HOV�DQWHULRUV�WRUQHQ�D�HVWDU�DWHQWV�D�OD�VLWXDFLy��JUDQ�HVYHUDPHQW�L�FULGHQ�

Anna Pujol 172

Tots.- Un rinoceront, un altre rinoceront!�([FODPDFLRQV�GLIHUHQWV��GRQHQ�XQ�FRS�D�OD�WDXOD�L�FDX�WRW�HO�TXH�KL�KD�D�VREUH�

Cambrera.- No cal trencar els gots, ni deixar caure la�PHYD ampolla!Amo del bar.- La trencadissa la pagaràs tu.

�$�OD�FDPEUHUD��TXH�QR�O¶HVFROWD�L�ID�XQ�JHVW�GHVGHQ\yV�Botiguera.- Això passa de mida.Botiguer.- Ja és la segona vegada que passa.Jean .- No era pas el mateix rinoceront.Botiguera.- I tant, que era el mateix.Mestressa de casa.- Totes dues ho hem vist, jo encara tremolo.Senyor del diari.- Anava molt de pressa.Jean.- De cap manera, no era el mateix. El primer tenia dos corns sobre el nas, era un

rinoceront d'Àsia; aquest d'ara, en canvi, només en tenia un, era un rinocerontd'Àfrica!

Berenguer.- No diguis bestieses, home! És impossible que hagis pogut comptar-li elscorns...

Jean.- Ets capaç d'afirmar que jo dic bestieses?Berenguer.- Sí, exactament, bestieses.Jean.- Jo no en dic PDL de bestieses!L'amo del bar i botiguer.- Senyors, senyors...Jean.- Ets un pedant. Sàpigues que els rinoceronts africans en tenen dos, de corns, i els

d'Àsia un de sol.Jean.- Dos corns els deus tenir tu,�WURV�GDVLjWLF!Cambrera, Mestressa de casa i Botiguera.- Oh!Senyor del diari.- Senyor botiguer, vostè que és comerciant deu saber-ho, ho digui i que es

faci la pau.Botiguera.- El meu marit en sap molt.Botiguer.- Els comerciants no tenim per què saber-ho tot.Berenguer.- Ah, i jo no sóc asiàtic! D'altra banda, els asiàtics són persones com tothom.Cambrera.- És clar que sí, són persones com tu, com jo i com vostè.Jean.- Són grocs.Berenguer.- Tu en aquest moments ets escarlata.Amo del bar.- També hi ha asiàtics blancs, negres, blaus i d'altres colors, fins i tot són com

nosaltres, escarlates.�%HUHQJXHU�GyQD�XQD�HPSHQWD�D�O¶DPR�GHO�EDU�L�WRWV�DFDEHQ�EDUDOODQW�VH��

1DUUDGRU��FRQFOXVLy�GH�OD�VLWXDFLy�

TELÓ

%LRJUDILD�G·(XJqQH�,RQHVFREugène Ionesco (Romania, 1912) va viure molt temps a París. Diu que els espectacles deguinyol de París el varen influir molt en el seu teatre. Reivindica el teatre clàssic, l’ús de lasorpresa i del riure. Les seves obres han estat molt representades a tots els teatres d’Europa;d’entre les més conegudes podem citar: 5LQRFHURQW��/D�FDQWDQW�FDOED��/D�OOLoy��HWF�

Anna Pujol 173

���'LjOHJV�L�PRQzOHJV������������������������������������������������������������������7HDWUH�✎✎

Què haureu de fer?Parelles. Llegir el text de lectura. Enregistrar un monòleg. Comparar dos monòlegs.Buscar informació sobre un autor i la seva obra.Inventar un monòleg i un diàleg.

MaterialText de lectura 7.A Fitxes de treball 7.1 i 6.2Enciclopèdia o història de la literatura. Paper i bolígraf.Gravadora i cinta verge àudio. Objectes complementaris per a la dramatització.

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parelles / individual1- Llegiu atentament, en veu alta, el text de lectura 7.A “Monòleg i diàleg”, un apartat

cadascú. Si no sabeu el significat d’alguna paraula, comenteu-la entre vosaltres; si no usen sortiu consulteu el diccionari o el vostre professor/a.

2- Enregistra, individualment, en una cinta àudio el monòleg de la Marta; intenta fer

l’entonació que suposes que esperava l’autor. 3- Llegiu el monòleg i el diàleg de la fitxa de treball 6.2. Hi ha força diferències sobre la

manera com estan escrits.Escriviu dues diferències que hagueu observat entre els dos monòlegs, les dificultats delectura que heu tingut i quin us ha resultat més difícil de llegir.

4- Busqueu informació sobre la biografia i les obres d’Àngel Guimerà i completeu la

informació que ja teniu. De tot el que expliquen els llibres que heu consultat, feu-ne unresum. 5HFRUGHX: Resumir és convertir un text en un altre, escrit amb les vostresparaules, més breu i que manté les idees principals o més importants. Per saber quinesinformacions són les més importants demaneu ajuda al professor/a.

5- Prepareu per escrit un diàleg a partir de situacions conflictives i un monòleg a partir d'un

fet fantàstic. Seguiu les indicacions de la fitxa 7.1 ”Inventem un diàleg i un monòleg”.Recordeu els signes de puntuació que s’han d’utilitzar per indicar l’entonació, lespauses, etc.

6- Quan tingueu el monòleg i el diàleg escrits, els presentareu als vostres companys/es en

el moment en què el professor/a us ho indiqui.

✏ Individual1. Avalua la teva activitat i els monòlegs i diàlegs dels teus companys/es.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 174

��$�����0RQzOHJ�L�GLjOHJA la conversa entre dos o més personatges dalt de l'escenari se li diu diàleg.El monòleg és la part d'una obra de teatre en la qual un personatge parla sol. És un recursde l'autor per explicar al públic què pensa el personatge, quines intencions té, etc.

([HPSOH�GH�PRQzOHJ�L�GH�GLjOHJ

ARGUMENT DE�����³7(55$�%$,;$´�� d’ ÀNGEL GUIMERÀLa Marta -una noia pobra però molt bonica- i el Sebastià -un jove ric- estan enamorats.En Sebastià decideix casar-se amb una altra noia molt rica per adquirir la seva fortuna iconvenç la Marta perquè es casi amb un pastor que sembla babau i així ells, encara queestiguin casats, es podran seguir veient.Quan la Marta coneix el pastor, Manelic, se n’enamora i li explica les intencions que tenen.En Manelic, enfurismat per haver-lo volgut enganyar, lluita amb el Sebastià i el mata. Fuigcap a la muntanya i s’emporta la Marta.

0RQzOHJ���/¶HQWUDGD�G¶XQD�PDVLD��/D�0DUWD�SDVVHMDQW�SHU�O¶HVFHQDUL�Marta:I ara a esperar! A esperar! Si em sembla que fa un any que espero! Ai, ai, Manelic! Ah! Elllum, ja no hi pensava. Així no em veuran quan obri la porta �+D� DSDJDW� HO� OOXP�O¶HVFHQD�TXHGD�LOÂOXPLQDGD�SHU�XQD�OODU�GH�IRF). I si me n’anés per allà dintre? No, no, quetambé vigilen; i si em topava amb el Sebastià que venia? Ai Reina Santíssima! �$FRVWDQW�VH� D� OD� SRUWD� TXH� YD� DO� SRU[R). Per aquesta, per aquesta! Ai m’ofego… Aire, aire!�6¶DVVHX�L�HV�WRUQD�D�DOoDU�SHU�DQDU�FDS�D�OD�SRUWD��HVFROWD�. I no riu ningú. Per què noriuen? �6H�VHQW�XQD�ULDOOD�L�YHXV��DSDJXHQ�HO�OOXP�GH�IRUD) Ara. A l’últim! Gràcies a Déu!Fujo, fujo.��2EUH�OD�SRUWD�L�pV�D�SXQW�GH�VRUWLU)

Acte tercer, Escena VIII

'LjOHJ��)LQDO�GH�O¶REUDSebastià: A tu et mataré.Manelic: �/¶DJDID�SHO�FROO� Defensa’t, si pots; covard! Defensa’t.Sebastià: M’ofego.Manelic: Ni pots defensar-te! Ni en saps!Marta: ((VSDQWDGD��Ah! Jesús! Està mort!Manelic: ��2EUH�OD�SRUWD���HV�GLULJHL[�DOV�GH�IRUD���Tothom aquí! Veniu!�I ara vosaltres a riure força! I tu, Marta, vine! �([FODPDFLRQV�GH�WRWKRP�HQ�YHXUH�HO�FDGjYHU�Marta: Sí, sí. Anem-nos-en. Anem-nos-en!Manelic: Lluny de la terra baixa! Fora tothom! Aparteu-vos! He mort el llop! He mort el llop! �+R�YD�UHSHWLQW�FULGDQW�PHQWUH�V¶DOOXQ\HQ� TELÓ

Acte tercer, Escena XI

&$5$&7(5Ì67,48(6�/,7(5­5,(6�'(�/·2%5$�Romanticisme, passions amoroses, temes clàssics, drama rural, desenllaç tràgic,enfrontament bons / dolents. Els protagonistes s’enfronten amb tota la societat.Forma d’escriure: admiracions, preguntes sense resposta, frases inacabades, puntssuspensius. S’espera que l’actor o actriu cridi i gesticuli molt.

Anna Pujol 175

������,QYHQWHP�XQ�PRQzOHJ�L�XQ�GLjOHJ

½ Preparar un diàleg que contingui alguna d'aquestes situacions conflictives:l Algú intenta passar al davant d'una cua on la gent ha estat molta

estona esperant-se (dues persones).l A la sala d'espera d'un metge i no et toca mai (infermera i pacient

que es queixa).l Anar al restaurant i no hi ha cap plat que agradi al client; el

cambrer s'impacienta (cambrer i client).l A la botiga, algú es queixa que la fruita (o un altre producte) del

dia anterior estava passada (botiguer/a i client).l Altres situacions inventades.

½Preparar un monòleg a partir d'un fet fantàstic:l Ens visita un personatge del passat i hem d'explicar-li la situació

del món actual.l Sortim de casa i ens trobem en una altra ciutat, no coneixem

ningú. Què penses?l Un company/a nostre es torna invisible, però només un del grup

el pot veure. Com s'ho fa per explicar-ho als altres i que elcreguin?

l El gos que tens comença a parlar, però només el sents tu. Ho volsdir a la teva germana (o germà).

l Altres situacions que t’inventis.

3DVVRV�D�VHJXLU�∗ Trieu una de les situacions que se us plantegen o n’inventeu una.∗ Us expliqueu oralment, tot sencer, l’argument. No comenceu a

escriure fins que ho tingueu ben clar, l’argument i els personatges(en el diàleg).

∗ Escriviu un introducció per saber on s’ubica la situació queexplicareu.

∗ Feu les acotacions necessàries, com si s’hagués de representar.∗ No us oblideu de posar el títol i el nom dels autors o autores.

Anna Pujol 176

���(VFHQRJUDILD��YHVWXDUL�L�DWUH]]R�����������������������������������������7HDWUH��✎✎

Què haureu de fer?Parelles. Llegir els textos de lectura. Fer una redacció sobre tres escenes. Buscarinformació sobre un autor i la seva obra. Descriure l’escenografia, el vestuari i l’atrezzo detres escenes.

MaterialTextos de lectura 8.A. 8.B, 8.C, 8.DFitxes de treball 8.1 8.2 i 8.3Enciclopèdia o història de la literatura.Gravadora i cinta verge àudio. Paper, bolígraf, llapis de colors.

Desenvolupament de l’activitat

✎✎ Parelles1- Llegiu atentament el text de lectura 8.A. “Escenografia, vestuari i atrezzo”. Si no sabeu

el significat d’alguna paraula, comenteu-la entre vosaltres; si no us en sortiu, consulteuel diccionari o el vostre professor/a.

2- Llegiu les tres escenes 8.B “El somni de Bagdad”, 8.C “Romeu i Julieta” i 8.D “El cafè

de la marina”. Enregistreu un dels textos amb l’entonació que us sembli adient en funciódel context.

3- Compareu oralment les tres escenes: l’ambient que envolta a cadascuna, l’època, l’espai

on passa l’acció, el llenguatge que fan servir els protagonistes, la forma com esmanifesten l’amor (quins personatges parlen amb més comparacions?), com acaba cadaobra (si no ho sabeu ho pregunteu al vostre professor/a), etc.

4- Haureu de descriure els escenaris, l’atrezzo i el vestuari per a cadascuna de les escenes.

Feu servir els quadres orientatius de les fitxes de treball 8.1 i 8.2 5- Quan tingueu els escenaris, l’atrezzo i el vestuari preparats els pengeu a l’aula perquè

els vostres companys/es els puguin veure.

✏ Individual1- Escriu una redacció que descrigui les tres escenes que heu llegit. Cal fer aquesta

redacció després dels comentaris orals de l’apartat 3.- 2- Busca informació sobre la biografia i les obres de Josep M. de Segarra. De tot el que

expliquen els llibres que has consultat escull el més important. Per saber què és mésimportant, demana ajuda al professor/a.

3- Avalua la teva activitat i l’escenografia, l’atrezzo i el vestuari que han presentat els teus

companys/es.

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms atot el material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 177

��$���/·HVFHQRJUDILD��HO�YHVWXDUL�L�O·DWUH]]RHi ha una sèrie d’elements que ajuden a crear l’ambient i a fer la representació més

comprensible per a l’espectador; ajuden a saber, sense que l’autor/a ho hagi d’escriure,l’època en què passen uns fets, l’entorn social dels personatges, l’ambient, etc.

/·HVFHQRJUDILD

Està formada pels decorats i la il·luminació de l’escenari o del lloc on es realitzarà larepresentació.

La il·luminació també ajuda a crear un ambient determinat. Evidentment està en funcióde les disponibilitats tècniques de cada espai teatral. Els teatres comercials disposen detècnics amb il·luminació, en els centres escolars les possibilitats són molt més limitades.

En quant als decorats, abans de començar a elaborar-los, s’ha de tenir present:∗ l’època i els diferents llocs on es desenvolupa l’acció de l’obra.∗ el tipus d’espai escènic: circular, frontal, com el teatre grec, etc.∗ la forma del propi decorat: amb volums, pla…∗ si es disposa de teló o no se’n disposa…∗ si cal guardar-los per a d’altres ocasions o no cal.∗ el tipus de material que es vol utilitzar.∗ etc.

(O�YHVWXDUL

El vestuari indica clarament l’època en què passa una acció (romans, edat mitjana, seglepassat, actualitat), ara bé, en moltes ocasions un determinat vestuari podrà reflectir: lasituació econòmico-social (rics / pobres…), un caràcter (provocatiu, tímid, elegant…),l’edat (jove, vell), un país ( indis, àrabs, japonesos…), personatges del món de la fantasia(bruixes, fades…), animals personificats, objectes animats, etc.

Com a complement del vestuari, s’ha de preveure el maquillatge que ajuda acaracteritzar l’aspecte dels personatges.

/·DWUH]]R

Atrezzo és una paraula d’origen italià; es fa servir per designar el conjunt d’objectes ques’utilitzen per muntar una obra de teatre, des dels mobles fins als objectes que necessitenels actors per fer més verídica la seva representació: espases, rellotge, gots, ampolles, flors,cistell, guitarra, vareta, etc.

Anna Pujol 178

��%���(O�VRPQL�GH�%DJGDGJosep M. Benet i Jornet

Stuart, oficial anglès, rep l’ordre d’anar a Bagdad en missió secreta perquè sap parlar àrab,la seva mare era de Bagdad. Quan és allà, s’enamora de la princesa Zulema. Seran moltesaventures que li passaran.

�=XOHPD�DGRSWD�XQD�DFWLXG�HVFXOWzULD�XQD�HVFODYD�OD�UXL[D�DPE�XQ�SROYRULW]DGRU�Zulema.-Molt bé; podeu retirar-vos,

�/HV�HVFODYHV�VH¶Q�YDQ��=XOHPD�V¶HVWLUD�D�GRUPLU��6WXDUW�HQWUD�SHU�OD�WHUUDVVD�V¶DFRVWD�D�OD�SULQFHVD�DGRUPLGD��V¶LQFOLQD�L�OD�EHVD��/D�SULQFHVD�HV�GHVSHUWD��

Zulema.-��PLJ�DGRUPLGD) Qui sou?Stuart.- El més humil dels vostres admiradors.Zulema.- Somio o estic desperta?Stuart.- Jo, somio. Vós, no ho sé.Zulema.- Què feu, aquí? Com heu entrat?Stuart.- Saltant les muralles.Zulema.- Saltant? (5HDFFLRQD� Heu gosat? Sabeu qui sóc? Cridaré la guàrdia!Stuart.- No ho fareu. Si ho feu, quedo a les vostres mans, princesa.Zulema.- Sou un lladre.Stuart.- Sí. Vull el vostre cor.Zulema.- El cor d’una princesa no s’obté fàcilment. Com us dieu?Stuart.- StuartZulema.- EstrangerStuart.- A mitges.Zulema.- I molt atrevit.Stuart.- Els vostres ulls en tenen la culpa. Quan m’heu mirat, aquesta tarda, he comprès que vós jugaríeu un paper important en la meva vida. Ara he vingut a tornar-vos aquest mocador.Zulema.- La vostra xerrameca m´ha divertit; us la regalo.Stuart.- Què puc donar-vos a canvi? Ah, ja ho sé. Teniu. Mig medalló. Era de la meva mare

i fins avui no me l’havia tret mai.�(O�SRVD�DO�FROO�GH�=XOHPD��(OOD�PLUD�FDS�D�XQ��DOWUH�FDQWy�

Me’n vaig, però tornaré.Zulema.- Sou molt imprudent. Us agafaran.Stuart.- No, si vós em doneu bona sort.Zulema.- Com?Stuart.- Així. �/D�EHVD��0XVLTXHWD�L�OOXPV�GH�FRORUV�

Zulema, cada cop que mireu la lluna, recordeu-vos de mi. Adéu!�6WXDUW�VDOWD�SHO�EDOFy��=XOHPD�VXVSLUD��DJDID�HO�PHGDOOy�PHFjQLFDPHQW�

�(O�PLUD��$FDED�OD�PXVLTXHWD�GH�FRS��/D�SULQFHVD�VHPEOD�DWzQLWD�Zulema.- Al·là sigui lloat! Com és possible? Aquí les meves esclaves! Ràpid, aviseu elmeu pare. La princesa Zulema té a le seves mans el destí del país! El medalló!

Anna Pujol 179

��&���5RPHX�L�-XOLHWDWilliam Shakespeare

&DPEUD�GH�-XOLHWD��VREUH�HO�MDUGt�Julieta Ja vols anar-te'n. No és pas dia encara:

ha estat el rossinyol, i no l'alosa,26

el qui ha ferit la temorosa orella.

Romeu Ha estat l'alosa, que anuncia l'alba,no el rossinyol: esguarda27 a orient, amor,els llums del cel s'han fos, i el jorn alegre es lleva.Per viure haig de marxar; si resto, moro.

Julieta Aquesta claror, no és d'alba, en sóc segura:és algun meteor que el sol enviaper servir-te aquesta nit de torxa,queda't, doncs; no cal, encara, que et moguis.

Romeu Que em prenguin, i que a la mort em duguin;sóc content, si és així com vols que sigui.No vull anar-me'n, per quedar-me sospirosigues mort, benvinguda; ho vol Julieta.

Julieta És de dia, sí que ho és, vés-te'n;sí que és el cant de l'alosa, ella ens separa.La seva veu deslliga els nostres braços.Ves-te'n, la lluna és cada cop més plena.

Romeu Cada cop és més negra la nostra pena.

Julieta Que ma vida se'n vagi i entri el dia.

Romeu Adéu!, adéu! Un bes. Prenc l'escala

Julieta Te'n vas doncs? Espòs meu, vida meva!Oh! Déu! Jo tinc mals averanys28 a l'ànima!

Senyora Capulet Estàs llevada, filla? On ets? �����������'HV�GH�GLQV�

Julieta O em fallen els meus ulls, o tu estàs pàl·lid.

Romeu També t'hi trobo a tu, amor meu. Adéu.(6XUW�GHVFHQD�EDL[DQW�OHVFDOD�

Julieta Qui em crida? La veu de la meva mare.

26 El rossinyol és un ocell que canta durant la nit, el temps que els amants poden estar junts; quan para decantar ho fa l’alosa, que anuncia el dia i la separació dels amants.27 Mira28 Pressentiments

Anna Pujol 180

Acte tercer, escena V

Anna Pujol 181

��'����(O�FDIq�GH�OD�PDULQDJosep Maria de Sagarra

Caterina és una noia d’un poble mariner, el seu pare és el propietari del cafè del poble i hapactat el seu casament amb un ric comerciant de Banyuls. Algunes dones del poble,envejoses de la seva sort i basant-se en rumors, parlen malament d’ella; aconsegueixen queel pretendent es desdigui del casament i marxi.Claudi és un jove pescador que vol marxar cap a Amèrica; la seva mare -que defensaCaterina de les males llengües- s’hi oposa.

Caterina M’ho ha dit la teva mare, que t’embarques…

Claudi El passatge és aquí �7UHX�XQ�SDSHU�GH�OD�EXW[DFD�� Veus?, és l’Amèrica;un bitllet d’emigrant no val gran cosa,però vol dir unes llunes sobre el mar grani uns dits en unes cordes de guitarrai les cançons dels italians que riuen.I després, vol dir molt: potser fortuna,o l’hospital, o un camp verd de cafè,moltes dones o qui sap.. fa gràcia.No ho trobes Caterina? Veus? �(QFpQ�XQ�FLJDUUHW�L�FUHPD�HO�ELWOOHW�

Caterina Què fas?

Claudi Veus Caterina? Tot s’allunya, l’Amèrica,les llunes, la guitarra.. Tot cendra.

Caterina Què vol dir tot això?

Claudi I tu Caterina, tampoc no ho saps comprendre?Si tu t’haguessis casat amb qui fos, amb aquell brètol,el marxant, jo et juro que hauria anat a les Amèriques.

Caterina I no m’enganyes? És de debò?

Claudi I encara m’ho preguntes?

Caterina Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te;les llengües del poble parlen de mi…Jo no compto, fins el meu pare es vol vendre el cafè;vull dir que si el teu cor se m’acosta,…escolta’m, respon-me, és que m‘estimes de debò?

Claudi En pots estar segura, et seguia sempre, et vigilava,només pensava en dur-te ben arrapadacontra el meu pit… Així…�6¶DEUDFHQ�L�HV�EHVHQ��/D�5XILQD�HOV�VRUSUqQ�DEUDoDWV�

Acte tercer, escena XIII $GDSWDFLy

Anna Pujol 182

������3UHSDUHP�HOV�HVFHQDULV�L�O·DWUH]]RTotes les escenes dels textos 8.B, 8.C i 8.D tenen dos personatges que es manifesten el seuamor, però l’espai on estan, l’època i la forma de fer-ho és molt diferent. Imagineu que heude representar aquestes escenes. Descriviu com us agradaria que fossin els decorats, el llumi l’atrezzo que creï l’ambient que vosaltres voldríeu per a aquestes escenes.

(O�VRPQL�GH%DJGDG

5RPHX�L�-XOLHWD (O�FDIq�GH�ODPDULQD

Forma de l’escenari

Forma del decorat:pla, volum, nivells,ocupa tot el fons…Amb teló, cortines osenseÈpoca

Elements pintats:finestres, cortines,portes,Aplics amb volum:arbres, escales, …

Materials: fusta, paper, cartó, tela…

Colors dominants

Llum: blanc, color, atota l’escena, focusals protagonistes …

Atrezzo:mobles i objectes

Story board(dibuix esquemàtic)*

* Segurament necessitareu un full sencer per fer millor el dibuix. Quan el tingueu fet, mireu si us heu cenyita la descripció o l’heu de modificar.

Anna Pujol 183

������3UHSDUHP�HO�YHVWXDULTotes les escenes dels textos 8.B, 8.C i 8.D tenen dos personatges que es manifesten el seuamor, però l’espai on estan, l’època i la forma de fer-ho és molt diferent. Imagineu que heude representar aquestes escenes.Expliqueu com us agradaria que anessin vestits. Heu de descriure la roba de cadapersonatge: forma, textura, color, impressió que ha de donar, complements, etc.També haureu de pensar si han de portar un determinat pentinat o maquillatge com acomplement per crear l’ambient que voldríeu.Podeu fer un dibuix que il·lustri la vostra descripció.

(O�VRPQL�GH%DJGDG

5RPHX�L�-XOLHWD (O�FDIq�GH�ODPDULQD

Època

Vestit del personatgefemení.

Vestit del personatgemasculí.

Maquillatge delpersonatge femení.

Maquillatge delpersonatge masculí.

Pentinat delpersonatge femení.

Pentinat delpersonatge masculí.

Adjectius que es poden fer servir per a ladescripció.

Noms que es poden fer servir per a la descripció.

Calb, llarg, curt, recollit, arrissat, trenat, llis, bru,castany, tots els colors, brillant, ondulat, rodó,petit, gran, pàl·lid, elegant, pobre, ric, polit, brut,net, ample, estret, prisat, transparent, fluix, suau.De seda, de gasa, de cotò, d’or, de perles, ambrínxols…

Amb: barret, gorra, boina, mocador, fulard, xal, casaca,armilla, puny, escot, solapa, plecs, davantal, farbalà,bombatxos, brusa, túnica, jaqueta, sivella, cinturó,faixa, capa, sabates, sandàlies, sabatilles, espardenyes,botes, babutxes, penjolls, diadema, braçalet, collarets,arracades...

Anna Pujol 184

���(VFULXUH�XQD�REUD�GH�WHDWUH��������������������������������������������7HDWUH�✐✐✐

Què haureu de fer?Grup de quatre nois/es.Construcció d’una obra a partir de personatges, animals, objectes i escenaris triats a l’atzar.

MaterialCartes agrupades per blocs de: personatges, animals, objectes i escenaris.Fitxes de treball 9.1 i 9.2Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ Grup1. Agafeu a l’atzar quatre cartes del bloc de personatges i dues de cadascun dels altres

blocs -d’animals, d’objectes i d’escenaris-. Amb les cartes que us han sortit heu depreparar un conte imaginant-vos que l’heu de representar a nens i nenes més petits quevosaltres.

2. Entre tots heu de prendre una sèrie de decisions sobre l’argument del conte. Abans

d’escriure res heu de decidir oralment l’argument i els detalls del conte. Podeu fer servirles fitxes 9.1 i 9.2. No cal que seguiu el mateix ordre que us presenten les fitxes, primerpodeu parlar-ne informalment i posteriorment comproveu -omplint les fitxes- que hoteniu tot pensat. Si alguna carta no us va bé o us entorpeix l’argument, en podeuprescindir.

3. Quan ho tingueu tot parlat ja podeu començar a escriure el conte per ser representat;

heu de tenir present:∗ el nom del personatge que parla i els guions de diàleg∗ els possibles monòlegs∗ la necessitat de la figura d’un narrador/a∗ les acotacions per orientar els actors∗ la correcció ortogràfica i la puntuació.

4. Una vegada escrit el conte teniu tres possibilitats: representar-lo vosaltres, representar-loen titelles o llegir-lo. Comenteu amb el vostre professor/a la possibilitat més adient.

5. Presentareu el treball als vostres companys/es en el moment en què el professor/a us ho

indiqui.

✏ Individual1. Avalua la teva activitat

σ ι Consulteu els dubtes i comenteu la feinaamb el professor/a mentre esteu treballant.

J Recordeu de posar els vostres noms a totel material que lliureu al professor/a.

Anna Pujol 185

����/·DUJXPHQW�G·XQ�FRQWHAbans de començar a escriure un conte en grup i poder-lo representar, us ho heu de parlarentre tots.Haureu de prendre algunes decisions, l’ordre que seguiu no és el més important, però sí queabans heu de tenir clar tot allò que envolta el conte.

)LW[D�GHO�FRQWH

Autors/es del conte ____________________________________________________

Títol ________________________________________________________________

Temps o època _________________________________________________________

Espai o llocs on passa l’acció ______________________________________________

Noms dels protagonistes _________________________________________________

Noms dels amics dels protagonistes __________________________________________

Noms dels antagonistes / enemics ___________________________________________

3ODQWHMDPHQW�GHO�FRQWHHeu de presentar els personatges principals, situar el conte en el temps, descriure ellloc on comença l’aventura o el problema. Sorgeix l’antagonista o enemic.

1XV�R�GHVHQYROXSDPHQW�GHO�FRQWHEls protagonistes han d’actuar per resoldre el problema plantejat. Poden aparèixerels amics i nous personatges, elements màgics.L’acció arriba al punt més alt, perills, paranys…

'HVHQOODo�GHO�FRQWHEl/la protagonista, ajudat pels seus amics, supera i resol feliçment la situaciódifícil presentada al plantejament.Final feliç.

Anna Pujol 186

������&DO�GHFLGLU�TXq«"�FRP«"�RQ�«"�SHU�TXq«"Quan es vol explicar un conte cal precisar aspectes que afecten els personatges, l’acció, ellloc, etc.Abans d’escriure encercleu el que més us interessi o escriviu en els buits algunacaracterística essencial. D’aquesta manera us quedarà més ben definit.

(O�OORFQuotidià, misteriós, tètric, galàctic, natura sorprenent, ciutat, poble, palau, casa, bosc.

……………………………………………………………………………………………..

/·DFFLyReal, fantàstica, intriga, mitològica, ciència ficció, conte tradicional ………………………

3URWDJRQLVWD✓ Un de sol, un grup, noi, noia, jove, adult, mitològic, té força, enginy o poders màgics

✓ Físicament és …………………………………………………………………..………..

✓ Va vestit amb: disfresses, camuflatges …………………………………………….…….

✓ Viatja per ………..………………………………….

✓ Descobreix pistes tot sol, amb amics, amb ajuda màgica ……………………… ………..

✓ Resol el problema amb enginy, força, poders màgics, per atzar, gràcies als amics ……..

$QWDJRQLVWD�HQHPLF✓ Un de sol, un grup, noi, noia, jove, adult, mitològic, té força, enginy o poders màgics.

✓ Físicament és ………………………………………………………………………..

✓ Va vestit amb: disfresses, camuflatges ………………………………………..……..

✓ Viatja per ………………………………………………………………………....

✓ Descobreix pistes tot sol, amb amics, amb ajuda màgica, …………………………….

✓ Posa complicacions amb enginy, força, poders màgics, per atzar, trencant les normes…………………………………….

3LVWHV�L�SDUDQ\VFantàstics, de la natura, sorgits de l’atzar, molts, pocs, cap, propis d’un conte tradicional……………………………………

Anna Pujol 187

Espai D : Jocs de taula

a) Presentaciób) Objectius.c) Full d’instrucció, Llista de jocs de taula suggerits i Fitxes de treball i d’instruccions

Anna Pujol 188

D��3UHVHQWDFLy

És fonamental, per a un aprenentatge cap a l'autonomia, considerar el joc com ainstrument bàsic, no només un parèntesi lúdic, compensador de les tasques escolars. Calvalorar el joc com una de les millors maneres d'adquirir normes i actituds de respecte,tolerància, col·laboració,... sense oblidar que pel seu component lúdic ajuden el treball enequip i és un bon complement de reforç i consolidació d'aprenentatges.

L’espai de jocs de taula està pensat per a treballs de grup o parelles, malgrat tot enfinalitzar les activitats específiques del joc en equip o parelles es demana als alumnes querealitzin individualment una reflexió i alguna activitat descrita a la fitxa de treball o a lafitxa d’instruccions del joc.

No és un espai en què els alumnes es moguin especialment i pot realitzar-se sensemolestar d'altres espais que necessitin silenci o més concentració, malgrat tot hi ha algunsjocs on els nois i les noies s’hi impliquen i el professor/a caldrà que estigui atent perrecordar-los de tant en tant les normes que s’hagin establert per no molestar els altres.

És un espai on les quatre habilitats lingüístiques hi poden ser presents en un bon nombrede casos; els nois i les noies es troben davant la necessitat d'utilitzar la llengua oral demanera espontània i simultània a l’ús de recursos extra-lingüístics. Per poder participar enel joc hauran de posar en pràctica procediments i habilitats -classificació, observació,atenció, deducció, etc.- i tot això seguint les normes establertes en molts casos pelsmateixos participants que, posteriorment, redactaran per escrit de manera comprensible.

Com per a tots els espais que es proposen, els continguts i objectius han d'estarprèviament programats; també caldrà preveure'n l'avaluació dels alumnes i de l’espai. Noes pot deixar a la improvisació ni realitzar-hi propostes -per molt interessants, atractives olúdiques que siguin- que estiguin deslligades de la programació general de l'àrea o quetinguin excessivament fàcil o difícil el nivell de llengua exigible per a realitzar el joc sigui.

El material que es proposa en una llista no és per a l’aprenentatge d’una llengua, sónjocs de taula pensats per jugar-hi en família, una bona part dels quals alumnes en coneixenla mecànica, no necessiten gaire suport escrit i les instruccions són susceptibles de sermodificades en funció dels interessos de la programació: practicar lèxic, fixar estructures,etc. Els alumnes, amb la supervisió del professor/a, poden aportar jocs per a l’aula: cartes,dominos, bingos, etc. o inventar-ne, ja que una bona part dels jocs faciliten eldesenvolupament de capacitats -la memorització, la descripció, la classificació…- i persobre de tot, les quatre habilitats de la llengua.

Abans d'iniciar el joc, encara que en coneguin la mecànica, els alumnes han de sabermolt bé què els cal fer i què s'espera que aprenguin; cada joc, doncs, ha de disposard'instruccions precises sobre el seu desenvolupament ja que un mateix joc pot tenirdiferents graus de dificultat en funció del nivell de llengua que necessitin per jugar-hi.

Aquest espai està especialment pensat per a aquells alumnes que tenen una dificultatespecial amb la llengua. Pel fet de realitzar cada quinze dies -o quan es cregui convenient-jocs de taula permet una distensió i una major implicació, encara que sembli indirecta, ambla pràctica de la llengua oral i escrita.

Anna Pujol 189

E��2EMHFWLXV

Llegir - Llegir en grup, o en parelles, les instruccions i les pautes perrealitzar el joc de taula.

Escoltar - Participar en els intercanvis orals amb els companys/es del joc.

Parlar - Produir missatges orals emprant una dicció i entonació adients alregistre de llengua que s'utilitzi.- Conversar amb els companys/es de joc seguint les pautes marcadesen el full d'instruccions.

Escriure - Omplir un full de treball per cada joc que es realitzi.- Redactar les instruccions per als jocs -elaborades de nou omodificades.

Gramàtica - Fer atenció a l'organització dels textos propis tenint en compte:espais, títols, cal·ligrafia, signes de puntuació, etc.- Ampliar i fixar el lèxic.- Induir i utilitzar les normes ortogràfiques per mitjà de l'observació.- Utilitzar el diccionari per a les comprovacions ortogràfiques, pertrobar el significat de les paraules i per ampliar-ne el coneixement.

Actituds - Ser responsable en el compliment de les normes de joc establertes.- Col·laborar i participar en els intercanvis orals entre elscompanys/es.- Acceptar les regles i normes de joc.

Anna Pujol 190

F���)XOO�G¶LQVWUXFFLy�JHQHUDO��/OLVWD�GH�MRFV�GH�WDXOD�VXJJHULWV�����)LW[HV�GH�WUHEDOO�L�G¶LQVWUXFFLRQV�

Anna Pujol 191

-RFV�GH�WDXOD������������������������������������������������������������������✎✎��✐✐✐

Què haureu de fer?Grups o parelles, participar en un joc de taula i escriure en el full de treball els exercicisproposats en la fitxa d’instruccions.

MaterialLlista de jocs de taula.Fitxa de treball 1.1Fitxes d’instruccions 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9 i 2.10Diccionaris, un per a cada grup.Paper i bolígraf.

Desenvolupament de l’activitat

✐✐✐ ✎✎ Grup / Parelles

1. Demana al teu professor/a quina activitat et convé realitzar i tria un joc de lallista de jocs de taula que s’hi correspongui.

2. Busca el material que necessitis: full de treball -1.1-, joc de taula, fitxad’instruccions -2.1, 2.2, 2.3, ...- , paper, llapis, etc.

3. Forma un grup o parella, segons s’indica a la fitxa d’instruccions del joc.4. Llegiu en grup o parelles tota la fitxa d’instruccions.5. Establiu normes noves o diferents, si tots hi esteu d’acord.6. Seguiu les pautes de la fitxa d’instruccions que tingueu -2.1, 2.2, 2.3, etc.7. Comproveu que el joc està complet i el guardeu en el seu lloc.

✏ Individual

1. En finalitzar el joc, agafeu la fitxa de treball, ompliu el que se us demana, passeua net les anotacions preses i lliureu-lo al professor/a.

2. Avalua la teva activitat i la participació dels companys/es en el grup.

σ ιConsulteu els dubtes amb elprofessor/a.

J Recordeu !!!Poseu els vostres noms a tot el materialque lliureu al professor/a. Deixeu ben ordenades totes les pecesdels jocs i deseu-los en el seu lloc.

Anna Pujol 192

/OLVWD�GH�MRFV�GH�WDXOD

Fitxes d’instruccions Títol del joc Editorial

Jocs de lèxic i coneixements diversos2.1 Connecta Lectron - Catalunya Disset2.1 Connecta Conector (Aprenc català) Borràs

Jocs de construcció de paraules a partir de lletres2.2 Encreuats Scrabble (català) Mattel2.2 Encreuats Intel·lect2.3 Lletres Xifres i lletres Jeux Nathan2.3 Lletres Palabras ocultas Borràs2.4 L’alfabet Alphabattle Toyland2.4 L’alfabet El penjat M.B.

Jocs de descripció i lèxic2.5 Qui és qui? ¿Quién es quién? M.B.2.5 Qui és qui? ¿Cuál es cuál? Tutto game2.6 Ràpid El lince Educa2.7 Fem memòria2.8 Més memòria

Identic Natura Educa

2.7 Fem memòria2.8 Més memòria

Identic Sport Educa

2.9 Loto Loteria de los animales Clementoni

Joc d’argumentació d’una postura2.10 Estimem la natura Estimem la natura Educa

Anna Pujol 193

�����)LW[D�GH�WUHEDOO���MRFV�GH�WDXOD1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol de l’activitat

Nom dels participants

Heu fet instruccions diferents o amb alguna modificació de les proposades ? SÍ o , NO o

Si has contestat que sí, les escrius aquí sota

Temps, aproximat, que heu estat jugant amb el mateix joc.

Heu fet més d’una vegada el joc? _____________ Quantes? _________________Qui ha guanyat? _____________________________________________________

1. - Escriu la teva opinió sobre el joc: si t’ha agradat, alguna anècdota amb elscompanys/es, si vols tornar a jugar-hi, si has tingut algun problema per entendre lesinstruccions, etc.

2.- Escriu les anotacions que t’indica la fitxa d’instruccions.

Anna Pujol 194

����&RQQHFWD

Títol del joc que has d’agafar: “Lectron” o “Conector”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi dos jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Connectar correctament les dues parts del tauler.

3. 'HPDQHX al vostre professor/a quina WDXOD heu de fer servir. Anoteu el títol de lataula en la vostra fitxa de treball.

4. El jugador 1 GLX al jugador 2 que busqui una característica i la FRQQHFWL.l Si l'encerta, HVFULX la característica al seu full i té un punt. El jugador

1 li passa el torn; ara li tocarà preguntar al jugador 2.l Si s'equivoca, passa al jugador 1 per tal que connecti, si aquest/a

l'encerta ho HVFULX�en el seu full i té el punt. Torna a preguntar eljugador 1.

5. Així successivament, fins que s'acaba el tauler i JXDQ\D qui més preguntes haconnectat.

6. En finalitzar el joc, omple la fitxa de treball.

$WHQFLy���Les instruccions del punt 4. les podeu variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en lafitxa de treball.

No oblideu passar a net, en la fitxa de treball, totes les connexions que heu realitzatcorrectament.

Anna Pujol 195

����(QFUHXDWV

Títol del joc que has d’agafar: “Intel·lect” o “Scrabble”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi 3 o 4 jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Construir paraules correctes en català, a partir de les lletres de lesquals es disposa, com si fossin mots encreuats.

3. Cada jugador/a disposa d’una regleta i fitxes de lletres. (Segons el joc queagafeu)

4. Cada jugador agafa d’una bossa, a l’atzar i sense mirar, tantes fitxes -lletres-

com es necessitin. 5. El jugador 1 amb les seves fitxes construeix una paraula que deixa sobre el

tauler. L'anota en el seu full i escriu al costat la suma de la puntuació de tota laparaula (segons els números de cada fitxa).

6. El jugador/a següent ja pot formar una paraula fent servir part de la paraula del

company/a anterior. Si no pot enganxar-la a la del company/a, pot fer-ne una denova en un altre lloc del tauler. Anota en el seu full la paraula nova que ha fet iescriu al costat la suma de la puntuació de tota la paraula (segons els números decada fitxa).

7. Quan hi ha dubtes sobre l’escriptura o l’existència d’una paraula, i a proposta de

qualsevol altre jugador/a, aquell qui ha posat la nova paraula, l’ha de comprovaren el diccionari.

8. Quan un jugador/a no pot fer cap paraula passa el torn al següent jugador/a. 9. El joc s'acaba quan un jugador es queda sense fitxes. 10. Les fitxes que no s’han pogut col·locar i estan a la regleta es resten dels punts

aconseguits amb les paraules construïdes. Guanya qui té més punts.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Cal comprovar al diccionari totes les paraules que cadascú hagi construït i anotar enla fitxa de treball la primera definició que el diccionari doni.

Anna Pujol 196

����/OHWUHV

Títol del joc que has d’agafar:“Xifres i Lletres” o “Palabras ocultas”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi fins a cinc jugadors/es: un director /a i quatre jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Construir paraules amb el major nombre possible de lletres per obtenir unapuntuació més elevada que els seus companys, amb el temps marcat.(La referència per a aquestes instruccions és la de “Xifres i lletres”; a“Palabras ocultas” s’hi juga de manera similar. Caldrà que vosaltres enredacteu les instruccions)

3. El director/a del joc reparteix a cada jugador/a vuit fitxes entre les quals hi habarrejades vocals i consonants.

4. Cada jugador/a les escriu en el seu full i intenta construir la paraula més llarga

possible. Si té temps pot fer més combinacions i escriu totes les paraulespossibles.

5. El director/a del joc controla el temps i avisa del final. 6. El director/a mira si la paraula construïda amb més nombre de lletres és correcta

en català, Si ho és compta el nombre de lletres que té i anota al full de cadaparticipant tants punts com lletres ha fet servir. Si ha escrit més combinacions deparaules correctes es dóna un punt per paraula complementària correcta.

7. Es canvia de director/a i es torna a repetir el joc fins que tots els participants han

fet almenys una vegada de director/a. 8. Guanya qui suma més lletres al final del joc.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Cal comprovar l’escriptura de les paraules en el diccionari i anotar en la fitxa detreball dues accepcions per a cada paraula (sempre que sigui possible).

Anna Pujol 197

����/·DOIDEHW

Títol del joc que has d’agafar:“Alphabatlle” o “El penjat”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi dos jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Endevinar la paraula oculta del compnay/a abans que ell/a endevini la tevaparaula.(Referència per a aquestes instruccions: “Alphabatlle”, a “El penjat” s’hijuga de manera similar. Caldrà que vosaltres en redacteu les instruccions)

3. Cada jugador/a escriu en el seu indicador la paraula més llarga possible amb unadificultat ortogràfica. Per a l’escriptura correcta de les paraules cal mirar eldiccionari.

4. El jugador 1 diu una lletra i una posició, per exemple: “E,primera lletra ”. El jugador 2 respon si està més amunt o més avall de l’alfabet. El jugador 1 ho marca en el seu tauler. 5. Ara, agafa el torn el jugador 2 -que diu una lletra i una posició. El jugador 1 respon si està més amunt o més avall de l’alfabet. El jugador 2 ho marca en el seu tauler, etc. 6. El joc continua fins que un endevina la paraula del contrincant. 7. Guanya qui suma més paraules endevinades al final del joc.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Anotar en la fitxa de treball totes les paraules que cadascú hagi escrit perquè l’altreles endevini.

Al costat de cada paraula cal escriure una norma ortogràfica que s’hi pugui aplicar.Consulta el teu llibre de text.Per exemple, si has anotat la paraula ZEBRA caldrà que escriguis en la teva fitxade treball:

“ Totes les lletres o grafies que es pronuncien amb essa sonora s’escriuenamb “Z” a principi de paraula, com ZEBRA”

Anna Pujol 198

����4XL�pV�TXL"

Títol del joc que has d’agafar: “Quién es quién” “¿Cuál es cuál?

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi dos jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Endevinar primer el personatge secret del teu company/a.

3. Cada jugador/a tria, d’entre les cartolines de què es disposa, un personatge secretque queda amagat per tal que el company/a no el vegi.

4. El jugador/a GLX una característica que faci descartar un grup de personatges.(VFULX�en un full la pregunta i la resposta

Exemple:Jugador/a 1 : -ÉV�XQ�KRPH"Jugador/a 2 : �1R��QR��pV�XQ�KRPH����R�Ep�����Vt��pV�XQ�KRPH��

�(O�WHX�SHUVRQDWJH�Wp�HOV�FDEHOOV�QHJUHV"Jugador/a 1 : -Sí, té els cabells negres.��R�Ep�����QR��QR�HOV�Wp�QHJUHV�

-(O�WHX�SHUVRQDWJH�Sorta ulleres"Jugador/a 2 : �1R��QR�HQ�SRUWD����R�Ep�����Vt��HQ�SRUWD��Etc.

5. Així successivament fins que un dels dos jugadors endevina el personatge secret.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Cal escriure tot el diàleg que heu tingut i deixar-hi ben clar el següent: els guionets,les preguntes i les respostes de cadascú.

Podeu comprovar en el diccionari les paraules que no sapigueu com s’escriuen.

Anna Pujol 199

����5jSLG

Títol del joc que has d’agafar: “El lince”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi entre quatre i sis jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Aconseguir un nombre màxim de fitxes.

3. Es reparteixen les fitxes en parts iguals per a cada jugador/a. 4. Cada jugador/a escriu en el full de treball una oració simple que descrigui els

dibuixos de les seves fitxes ( una oració per a cada fitxa) Exemple:

Si teniu una fitxa amb un gos, escriureu: 7LQF�XQ�JRV�GH�FRORU�PDUUy�Etc.

5. Comença el jugador/a 1 i diu en veu alta l’oració corresponent a una de les sevesfitxes.

6. Es queda la fitxa del jugador 1, el company/a que la identifica primer en el tauler

i diu una característica més de la fitxa. Si en aquell moment no en sap dir unacaracterística més, es queda la fitxa el jugador 1.

Exemple:A la fitxa anterior podria afegir-hi: 7LQF�XQ�JRV�GH�FRORU�PDUUy�L�SHWLW��JUDQ��DPE�FROODU��HWF�

7. El següent jugador 2, fa el mateix, fins que després d'algunes voltes tots esqueden sense les fitxes inicials.

8. Se sumen les fitxes obtingudes i guanya qui ha aconseguit més fitxes dels altresjugadors/es.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Podeu comprovar en el diccionari les paraules que no sapigueu com s’escriuen.

No oblideu de posar en la fitxa de treball les vostres oracions amb la novacaracterística que us ha dit el vostre company/a.

Anna Pujol 200

����)HP�PHPzULD

Títol del joc que has d’agafar:“Identic- Natura” “Identic-Sport”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi 3 o 4 jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Dir correctament una frase que es correspon amb la descripció de duesfitxes. Aixecar dues fitxes iguals i obtenir-ne el major nombre possible.

3. Col·loqueu totes les fitxes cap per amunt, sobre la taula, procurant que noestiguin de costat les fitxes repetides.

4. Decidiu quin nom li doneu a cada fitxa. Tots heu de fer servir els mateixos

noms. El nom ha d'anar acompanyat d'una descripció breu i precisa de la imatgeque veieu. Exemple:

El gatet blanc i marró està quiet davant de flors blanques i grogues. El poltre corre pel prat. Dues petxines i tres pedres estan col·locades a la sorra. Etc.

5. Escriviu en el vostre full les frases que heu elaborat. Les memoritzeu, no les

podreu mirar, mentre jugueu; només serviran per fer comprovacions. 6. Poseu les fitxes sobre la taula; quan tots considereu que ja les heu vist prou bé,

sapigueu on estan situades i la frase que els correspon; gireu-les cap per avall. 7. El jugador 1 diu una frase descriptiva i gira les dues fitxes que suposadament

s’hi corresponen. Si les ha encertades, se les queda. Passa el torn al jugador 2, iaixí successivament.

8. Si un jugador/a no encerta les dues fitxes o diu malament la frase perd el seu

torn. 9. El joc segueix fins que totes les fitxes s'han endevinat. Si un dels jugadors creu

que la frase que s’ha dit no és la correcta, pot demanar que es comprovi; si téraó, el jugador/a que l’ha dit malament perd el seu torn.

10. Guanya qui té més fitxes endevinades.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Anna Pujol 201

Cal comprovar l’escriptura dels noms al diccionari i anotar en la fitxa de treballtotes les frases descriptives que s’ha decidit utilitzar.

.

����0pV�PHPzULD

Títol del joc que has d’agafar:“Identic- Natura” “Identic-Sport”

,QVWUXFFLRQV1. Poden participar-hi 3 o 4 jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Dir correctament una frase que es correspon amb la descripció de duesfitxes. Aixecar dues fitxes iguals i obtenir-ne el major nombre possible.

3. Col·loqueu totes les fitxes cap per amunt, sobre la taula, procurant que noestiguin de costat les fitxes repetides.

4. Decidiu quin nom li doneu a cada fitxa. Tots heu de fer servir els mateixos

noms. El nom ha d'anar acompanyat d'algun adjectiu o d'una descripció de laimatge que veieu. Exemple:

El caiac carbassa en un ràpid del riu.El cotxe de carreres, número sis.Els paracaigudes del color de l’arc de Sant Martí.Etc.

5. Escriviu els noms i els adjectius que heu decidit en el vostre full. Els memoritzeu, no els podreu mirar, només serviran per fer comprovacions. 6. Poseu les fitxes sobre la taula; quan tots considereu que ja les heu vist prou bé,

sapigueu on estan situades i el nom i els adjectius que els corresponen, gireu-lescap per avall.

7. El jugador 1 diu un missatge i gira les dues fitxes que suposadament s’hi

corresponen. Si les ha encertades, se les queda. Passa el torn al jugador 2. 8. Si un jugador/a no encerta les dues fitxes o diu malament el missatge perd el seu

torn. 9. El joc segueix fins que totes les fitxes s'han endevinat. Si un dels jugadors creu

que el missatge que s’ha dit no és correcte, pot demanar que es comprovi, i si téraó, el jugador/a que l’ha dit malament perd el seu torn.

10. Guanya qui té més fitxes endevinades.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Anna Pujol 202

Cal comprovar l’escriptura dels noms i adjectius al diccionari i anotar els missatgesen la fitxa de treball.

����/RWR

Títol del joc que has d’agafar: “Loteria de los animales”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi fins a cinc jugadors/es: un director /a i quatre jugadors/es. 2. Objectiu del joc:

Aconseguir ser el primer d’omplir el tauler.

3. Repartiu els quatre taulers, un per a cada jugador/a. El director/a del joc diu lacaracterística d’un animal sense anomenar-lo.

Exemple, Director: - Són animalets de granja, petits, de color groc i a la fitxa n’hi ha molts de fotografiats.

Jugador que el té al seu tauler: - “POLLETS”, per a mi. 4. Si cap jugador l’endevina, el director ha de seguir explicant característiques de

l’animal. Si ningú en coneix el nom d’algun animal, o no se’n sap descriure capcaracterística, cal buscar ajuda del professor/a.

5. Guanya el primer que acaba d’omplir el tauler.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Escull tres animals del teu tauler i descriu-ne, en la fitxa de treball, totes lescaracterístiques que en sàpigues: lloc on viuen normalment, si són salvatges odomesticats, què mengen, quins colors tenen, etc.

Explica, també, alguna opinió o anècdota personal que tingui a veure amb aquestsanimals: si n’has vist en el zoològic, si t’agraden o et fan por, si en coneixes algunaparticularitat, etc.

Anna Pujol 203

������(VWLPHP�OD�QDWXUD

Títol del joc que has d’agafar: “Estimem la natura”

,QVWUXFFLRQV

1. Poden participar-hi fins a quatre jugadors/es 2. Objectiu del joc:

Aconseguir ser el primer d’omplir el tauler.

3. Repartiu els quatre taulers. Un per a cada jugador/a. 4. Cada jugador/a escriu en el seu full sis situacions que consideri negatives per a la

conservació de la natura i es vegin en el tauler que té. 5. Barregeu les fitxes i, cap per avall, cadascú en pren sis. 6. Les fitxes que coincideixin amb el vostre tauler les canvieu per una situació

correcta envers la conservació de la natura i la col·loqueu al damunt. 7. Les fitxes que no coincideixin les guardeu. 8. Per ordre, heu de demanar a un company/a del vostre costat una fitxa que us

falti. Si la té guardada us la dóna; si quan la demaneu no la té, salta el torn alsegüent.

9. Una vegada es té el tauler ple s’avisa i ja s’ha guanyat.

$WHQFLy���Les instruccions de qualsevol punt es poden variar; si ho feu, no oblideu escriure-les en la fitxa de treball.

Podeu comprovar en el diccionari les paraules que no sapigueu com s’escriuen.

No oblideu posar en la fitxa de treball les sis situacions que considereu negativesper a la conservació de la natura que apareguin i es vegin en el vostre tauler.

Busca una de les fitxes que té un sol i llegeix atentament el que diu al darrera,digues si ja ho sabies i en la teva fitxa de treball escriu què n'opines.

Anna Pujol 204

Espai E : Lectures

a) Presentació.b) Objectius.c) Full d’instrucció, Llista de llibres suggerits i Fitxes de treball.

Anna Pujol 205

D��3UHVHQWDFLy

Hem d’entendre la lectura com un instrument imprescindible que facilita els intercanvisi les relacions en la nostra societat i permet l’accés al coneixement de nous aprenentatgesen el món escolar.

8QD� SUREOHPjWLFD� FRQVWDWDGD� HQWUH� O¶DOXPQDW� GH� VHFXQGjULD� pV� OD� GLILFXOWDW� WDQW� SHUOOHJLU�FRP�SHU�IHU�SURGXFFLRQV�HVFULWHV�DGHTXDGHV��-XVWDPHQW�pV�DO�OODUJ�GH�O¶DGROHVFqQFLD�PRPHQW� HQ� TXq� HV� FRQVROLGD� OD� LGHQWLWDW� ´LQGHSHQGHQW´� GHOV� HVWXGLDQWV� FRP� D� OHFWRUV� LHVFULSWRUV�� TXDQ� OD� OHFWXUD� SRGULD� HVGHYHQLU� HO� VXSRUW� TXH� SHUPHWpV� O¶DXWRDILUPDFLy� L� ODIRUPDFLy�GH�OD�LGHQWLWDW�GHOV�MRYHV� ( M. Morera i A.Teberosky)29

De ben segur que la lectura la trobem com a fonament de múltiples propostesd’activitats a totes les àrees curriculars per: ³LQWURGXLU� XQ� WHPD�� FRQVROLGDU� QRXVDSUHQWDWJHV��VHJXLU�LQVWUXFFLRQV��FHUFDU�LQIRUPDFLy��LQWHUSUHWDU�L�YDORUDU�WH[WRV��JDXGLU�GHOD�OHFWXUD��UHVROGUH�SURYHV�HVFULWHV«´ 30

En una aula de llengües no hi pot faltar un espai específicament destinat a la lectura, sibé a tots els espais hi és present d’una o altra manera. Aquí, en funció de l’edat dels nois inoies i de la programació del centre en el qual es fa l’experimentació dels materials, s’hapensat disposar de dos tipus de lectures: l’un destinat a la literatura juvenil, centradaessencialment en adquirir hàbits de lectura, per plaer, i l’altre destinat a la recercad’informació com a complement dels altres espais format per llibres de consulta varis.Malgrat tot, seria d’allò més convenient ampliar la dotació de l’espai amb revistesmultidisciplinàries i premsa diària de què normalment es disposa a la biblioteca general delcentre.

Es demana als alumnes que triïn un llibre d’una llista, que en facin una anàlisi prèvia ies formin una hipòtesi inicial. S’ha de donar l’oportunitat de triar malament i poder canviarde llibre, es tracta de formar lectors responsables de les pròpies lectures, que puguin ohagin de justificar la seva opinió; seria bo que el professor/a intervingués en la tria delllibre com a orientador i només en casos excepcionals.

Estem amb nois i noies adolescents que comencen a tenir criteris propis i s’apassionenfàcilment per llibres amb determinats temes on algun jove/a protagonista té problemes ipensaments com els seus. Aquets llibres que tracten temes rellevants per a ells seran elpunt de partida per a formar futurs lectors apassionats.

Els llibres de literatura juvenil permeten treballar la llengua de manera contextualitzadaal voltant d’una narració per mitjà de la qual els alumnes incorporaran de manera gradual ala seva forma d’expressió estructures i formes d’expressió correctes i lèxic nou.

Una vegada escollit un llibre, es demana als alumnes que escoltin l’opinió personal qued’altres companys/es en tenen. És una informació complementària de què es pot disposar si

29 MORERA, M. TEBEROSKY, A. /HV�H[SHULqQFLHV�OOHWUDGHV�D�VHFXQGjULD�HQ�XQ�FRQWH[W�ELOLQJ�H Pàg. 23930 SERRA , J. OLLER, C. et alt. &RP�HQVHQ\DU�D�OOHJLU�D�O¶(62��/D�OHFWXUD�GHV�G¶XQD�SUHVSHFWLYDLQWHUGLVFLSOLQjULD��6tQWHVL�SjJ��������

Anna Pujol 206

cada alumne/a en finalitzar una lectura grava la seva opinió -que el professor/a escoltarà,comentarà amb ell/a, guardarà i classificarà per poder tornar-la a sentir quan convingui.

D’aquesta manera una activitat individual de comprensió escrita genera una proposta decomprensió i expressió oral a través de la qual es pot constatar les habilitats expressives del’alumne/a i el grau de satisfacció amb la lectura de manera planera.

Es demana als alumnes que per a cada lectura completin una fitxa (el professor/adecideix quina és la més idònia), així es pot constatar les lectures que s’han realitzat, elsconeixements que s’han adquirit o ampliat i els hàbits de lectura que s’estan fixant.

,�DTXt�HO� WHQLX��DGROHVFHQW� WDQFDW�D� O¶KDELWDFLy��GDYDQW�G¶XQ� OOLEUH�TXH�QR� OOHJHL[��«��eV�HO�ERQ�OHFWRU�TXH�FRQWLQXDUj�VHQW�VL�HOV�DGXOWV�TXH� O¶HQYROWHQ�DOLPHQWHQ�HOVHX�HQWXVLDVPH��«���VL�HVWLPXOHQ�HO�VHX�GHVLJ�G¶DSUHQGUH��«���VL�O¶DFRPSDQ\HQ�HQHO�VHX�HVIRUo�«���VL�HV�QHJXHQ�D�FRQYHUWLU�HQ�FjUUHJD�DOOz�TXH�KDYLD�HVWDW�XQ�SODHU�LO¶DOLPHQWHQ�ILQV�D�FRQYHUWLU�OR�HQ�GHXUH��VL�EDVHQ�DTXHVW�GHXUH�HQ�OD�JUDWXwWDW�GH�WRWDSUHQHQWDWJH�FXOWXUDO��L�VL�UHWUREHQ�HOOV�PDWHL[RV�HO�SODHU�G¶DTXHVWD�JUDWXwWDW�(Pennac, D.) 31

31 PENNAC, DANIEL &RP�XQD�QRYHOÂOD�3jJ����

Anna Pujol 207

E��2EMHFWLXV

/OHJLU - Elaborar hipòtesis sobre el contingut d'una novel·la juvenil, a partirde l’anàlisi externa.- Llegir un llibre de narrativa juvenil.- Llegir atentament les instruccions i pautes per elaborar un treball oextreure idees sobre el llibre llegit.

(VFROWDU - Escoltar els comentaris dels companys/es enregistrats en una cintaàudio sobre els llibres de lectura.

3DUODU - Enregistar en una cinta àudio l’opinió personal del llibre delectura.

(VFULXUH - Omplir una fitxa bibliogràfica d'un llibre.- Seguir i realitzar les activitats marcades en les fitxes de treball.- Escriure l'argument de la novel·la.- Aplicar als escrits les normes gramaticals apreses.- Descriure els trets físics i la manera de ser de diferentspersonatges.

*UDPjWLFD - Identificar i utilitzar el lèxic adient per a la descripció desentiments, persones i entorns.- Induir i utilitzar les normes ortogràfiques per mitjà de l'observació.

/LWHUDWXUD - Identificar els personatges de les lectures: protagonistes iantagonistes, principals i secundaris, etc.- Identificar en una novel·la: la introducció, el nus i el desenllaç.- Diferenciar en una novel·la: el tema, l'argument i el resum.- Reconèixer en una novel·la: l'autor/a, els personatges, l'acció, eltemps i el lloc.- Identificar les parts formals: capítols, portada, presentació,argument.

$FWLWXGV - Demostrar interès en la presentació acurada dels treballs.- Apreciar la lectura dels llibres com a font de plaer i deconeixement.- Valorar la necessitat de la correcció ortogràfica en els treballsescrits.

Anna Pujol 208

F���)XOO�G¶LQVWUXFFLy��/OLVWD�GH�OOLEUHV�VXJJHULWV�L�)LW[HV�GH�WUHEDOO

Anna Pujol 209

/HFWXUD��������������������������������������������������������������������������������������������������✏

MaterialLlistat de llibres.Fitxes de treball 1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 3.1, 4.1Cinta per enregistrar.Paper i bolígraf.

Passos a seguir previs a la lectura1. Busca un llibre que et cridi l’atenció o que t’hagin recomanat d’entre el llistat que tens a

la biblioteca.2. Escolta la cinta sobre l’opinió que en té algun company/a que ja l’ha llegit3. Si decideixes que t’interessa, agafa la fitxa 1.1 “Abans de llegir un llibre” i la completes.4. Abans de començar a llegir el llibre que has triat, omple totes les dades prèvies a la

lectura que se’t demana a la fitxa bibliogràfica 1.2.5. Demana al teu professor/a quina fitxa de treball (de les que comencen per 2.1, 2.2, etc.)

et convé realitzar.

Orientacions mentre s’està llegint1. Llegeix la fitxa de treball que has completat en finalitzar la lectura del llibre.2. Tingues un full que et servirà d’esborrany i un llapis a mà per prendre notes.3. Cada dia, en finalitzar la lectura, busca al diccionari les paraules que no has entès, anota

les classes de paraules que et demana el professor/a que busquis i les idees que mést’han sorprès, agradat o que vols recordar per redactar posteriorment el treball.

Omple amb les dades recollides la fitxa 3.1.4. Si pots emportar-te el llibre a casa, procura destinar un temps fix per llegir-lo sense

presses.

En finalitzar la lectura1. Completa les fitxes que t’ha indicat el teu professor/a.2. Enregistra la teva opinió sobre el llibre que has llegit. Segueix les pautes de la fitxa 4.13. Tot plegat, la part escrita i la part enregistrada les lliures al professor/a.

σ ιConsulteu els dubtes al professor/a

J Recorda que cal posar el nom a tot elmaterial que lliuris al professor/a.

Anna Pujol 210

/OLVWD�GH�OOLEUHVTítol Autor Editorial Pàg.

1. El misteri del castell delterror

Alfred Hitchcok Ed. Molino * 200

2. El petit vampir * Àngela Sommer-B. Ed. Alfaguara. 1803. La Deessa de les Neus Anna Muntaner Ed. Cruïlla. Col. Gran

Angular187

4. En Ranquet i els seus amics Emili Teixidor Ed. Cruïlla 1975. Amics de les estrelles Enric Larreula Alfaguara 1476. la noia del temps Eva Piquer Ed. Cruïlla 1257. Superiaia de vacances * Forrest Wilson Ed. Aliorna 1408. Entre dues tempestes Frederic Pérez Ed. Cruïlla Col. Gran

Angular125

9. Així és la vida, Carlota Gemma Lienas * Ed. L'Odissea- Empúries 13310. El diari de la Neus Glòria Llobet * Ed. Castellnou 9111. Lara, quin nom! Glòria Llobet Bromera 13312. Les sargantanes negres J. Cela i J. Palou Ed. Pirene. Col. La

maleïda*107

13. L'últim enigma Joan M. Gisbert Ed. Grijalbo. Col. L'Arca 16014. Els enemics de Bola de Drac Joan Pla Ed.Columna 10915. El cant de l’esparver Joaquim Carbó Ed. Cruïlla 15816. Notícies fresques Jordi Sierra Ed. Columna Col. Xip 13217. Una pizza per a A. F. Mac,

detectiu privatJordi Sierra Ed. Grijalbo Col L'Arca

Junior176

18. Diana caçadora Josep Górriz Ed. Ala Delta 9919. Negres juguen i perden Josep Gòrriz Ed. Castellnou 11020. El somni de Bagdad Josep M. Benet i

JornetEd. Bruño 60

21. Estimat Bruce Springteen Kevin Major Ed. B. Hora Zero 13522. El secret de l'ordinador Maria Aymerich Casals Jove 13123. El club dels Cors solitaris Max Dann i Robin

KleinEd. Grijalbo. Col. L'ArcaJunior

165

24. Utinghami, el rei de la boira Mercé Canela Ed. La Galera. Els Grumets 13325. La casa de les acàcies Mercè Canela Ed. Barcanova 7626. La pedra màgica Miquel Fañanàs Ed. Cruïlla 10727. Al capdavall del soterrani Montserrat Beltran Casals Jove 9728. El mineral 202 Montserrat Canela Ed. La Magrana 8529. Un estiu amb l'Anna Núria Pradas Ed. Cruïlla. 13330. El far del capità Olga Xirinacs Ed. Grijalbo Col L'Arca

Junior125

31. Les bruixes Roal Dahl Ed. L'Odissea- Empúries 20632. Matilda Roal Dahl Ed. L'Odissea- Empúries 23633. El petit Nicolàs Sempé / Goscinny* La Galera. Els Grumets 138

Anna Pujol 211

* Aquest llibre o un altre del mateix títol, autor/a o col·lecció, en funció del lloc del’asterisc.

�����$EDQV�GH�OOHJLU�XQ�OOLEUH1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Abans de llegir un llibre l’has de mirar amb atenció per veure si és com a tu t’agradaria.Agafa el llibre que més et cridi l’atenció o que t’hagin recomanat i anota el títol i el nomde l’autor o autora

______________________________________________________________

A. � Ara que ja tens el llibre a les mans, fixa't en�OD�FREHUWD, els aspectes externs del llibre,i anota les teves impressions:

1.- Deu ser:Fantàstic o Històric o Policíac o Aventures o Ciència ficció oHistòries personals o Altres o

2.- Mira les il·lustracionsSense il·lustracions o Amb il·lustracions o

M’agraden: molt o poc o gens o

3.- La coberta, com és? què hi ha?Atractiva o Interessant o Divertida o Avorrida o Indiferent oEs llegeix clarament el títol i el nom de l’autor o autora Sí o No oS'hi explica alguna cosa de l’autor/a i de l’argument del llibre Sí o No o

B. � Ara que ja has mirat la coberta et fixaràs en els aspectes LQWHUQV del llibre, anota lesteves impressions

1.- Quin gruix té el llibre que has agafat? de 0 a 99 pàg. o 100 a 199 pàg. o més de 200 pàg. o

2.- Mira les il·lustracionsSense il·lustracions o Amb il·lustracions: moltes o algunes o poques o

M’agraden: molt o poc o gens o

3.- Com és la tipografia, el tipus de lletraAtapeïda o Clara o Gran o Petita o

4.- Obre una pàgina a l’atzar i llegeix un petit fragment i anota les observacions següents:Vocabulari: Entenedor o Difícil oText: Molt diàleg o Poc diàleg o Narració oEl títol s'adiu amb el que he llegit: molt o poc o gens o

C. � 'HVSUpV�d’haver-lo mirat amb atenció crec que aquest llibreSÍ satisfà les meves expectatives o NO satisfà les meves expectatives o

Anna Pujol 212

�����)LW[D�ELEOLRJUjILFD1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Autor o autora

Títol

Il·lustrador-a

Editorial i Col·lecció

Població

Nombre de pàgines

La lectura del llibre ha estat motivada per:

Anàlisi d’un llibre de la biblioteca a l’atzar o

Recomanat: a classe o , per un amic/amiga o , per un professor/a o , altres..............................

L'has portat perquè l’havies comprat o, el tenies a casa o , te l'han regalat o altres..............................

Temps de lectura

Data d’inici ………………..…… Data de finalització ……………………

Hores que has necessitat per llegir-lo -aproximadament- ………………………..

Anna Pujol 213

����3URWDJRQLVWD���DQWDJRQLVWD1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

1. Nom del o dels protagonistes i antagonistes (o personatges negatius)

____________________________________________________________

2. Els trets físics més rellevants del/la protagonista

____________________________________________________________ ____________________________________________________________

3. Els trets físics més rellevants de l’antagonista

____________________________________________________________ ____________________________________________________________ 4. Per què et sembla que és l’antagonista o el personatge negatiu?

____________________________________________________________ ____________________________________________________________ 5. Estratègies que fa servir l’antagonista per enganyar o portar la contrària al protagonista.

____________________________________________________________ ____________________________________________________________ 6. Quina solució es dóna als problemes plantejats, de quina manera ajuden el protagonista

els seus amics? Quins són els tres fets més destacats?

____________________________________________________________ ____________________________________________________________

7. - Escriu breument l’argument del llibre

Anna Pujol 214

����/D�PDQHUD�GH�VHU1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

1. Nom del o dels protagonistes i antagonistes (o personatges negatius)

____________________________________________________________

2. Quina és la manera de ser del/la protagonista?

____________________________________________________________ ____________________________________________________________

3. Quina és la manera de ser de l’antagonista (o personatge negatiu)

____________________________________________________________ ____________________________________________________________ 4. Explica la manera de ser o d’actuar o de vestir de tres personatges del llibre que t’hagin

cridat l’atenció

A: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

B: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

C:____________________________________________________________

____________________________________________________________

5. Escriu breument l’argument del llibre i indica on comença i on acaba la introducció, elnus i el desenllaç.

Anna Pujol 215

����/D�GHVFULSFLy1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

1. Busca en el llibre la descripció d'un paisatge -A-, d'un objecte -B-i d'un ambient -C-;digues a quina pàgina ho has trobat i copia el fragment que t'hagi semblat més clar omés bonic.

(Si no et cap aquí ho fas en un altre full)

A: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

B: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

C:____________________________________________________________

____________________________________________________________

2. Segurament en el llibre que has llegit s’hi descriuen valors i sentiments: amistat,solidaritat, amor, constància, col·laboració, responsabilitat, etc. Escriu-ne tres que hihagis trobat i en quin moment de la lectura apareixen.

(Si no et cap aquí ho fas en un altre full)

A: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

B: ____________________________________________________________

____________________________________________________________

C:____________________________________________________________

____________________________________________________________

3. Escriu breument l’argument del llibre. Si t'agrada el final explica'l com en el llibre; si noexplica'l acabant-lo de manera diferent.

Anna Pujol 216

����7HPD��DUJXPHQW�L�UHVXP1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

1. En el llibre que has llegit s'hi descriuen sensacions i sentiments; digues quins sentimentsi sensacions hi has trobat descrits i en quina pàgina del llibre.

____________________________________________________________

____________________________________________________________

2. Quin és el tema de la novel·la que has llegit?

____________________________________________________________

3. Escriu breument el resum del llibre i indica on comença i on acaba la introducció, el nusi el desenllaç del llibre

REDORDAEl tema d'una novel·la és la idea, la qüestió bàsica que ens vol explicar per mitjà de lanarració d’uns fets. A partir del tema o la idea essencial es construeix la narració.L’argument d’una novel·la és l’assumpte, el contingut essencial d’una narració. Respondriaa preguntes com: què hi passa a la novel·la?, quin és el fil conductor?El resum és l’explicació breu de la novel·la, mantenint les idees essencials i el filargumental bàsic. En ocasions es pot convertir argument i resum en sinònims.

Anna Pujol 217

����(OHPHQWV�G·XQD�QDUUDFLy1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

Elements de la narració: el narrador, que explica uns fets, realitzats per uns personatges enun espai, en un temps i època.

1. Explica algun tret biogràfic de l’autor/a de la novel·la

2. Personatges de l’obra, i trets més significatius

Principals ____________________________________________________________ _____________________________________________________________________

Secundaris ____________________________________________________________ _____________________________________________________________________

3. Descripció de l’entorn on es desenvolupa l’obra: l’espai en general, població, casa,platja, carrer…

4. Descripció del temps: salts, durada de l’acció, sense concretar, fantàstic, època, etc.

5. Escriu, breument, l’argument del llibre.

Anna Pujol 218

����(O�Oq[LF

1RP�L�&RJQRP����������������������������������������������������������������������&XUV�L�*UXS

Títol i autor/a ____________________________________________________________

1. Escriu les paraules el significat de les quals t’ha semblat difícil i la pàgina on es troben -

mínim 10 paraules-. Busca en el diccionari el seu significat i copia l'accepció que hi vabé pel context.

2. Busca, en el llibre de lectura, el nombre de paraules que presenten les dificultatsortogràfiques marcades pel professor/a

��([HPSOH�«���TXH�FRQWLQJXLQ�XQD�OÂO�

…...….…. nv/ mf/ nf…………. tj/ tg, tx /-ig………….. ix / x

…………… s/ z/ ss/ ç.………….. l·l………….. j/g

………….. è/é ò/ó………….. accents diacrítics………….. dièresis

3. Busca, en el llibre de lectura, la classe de paraules marcades pel professor/a�([HPSOH�«����SDUDXOHV�VLQzQLPHV�

…...….…. sinònimes…………. antònimes…………. polisèmiques

…………… col·loquials.………….. cultismes………….. amb prefixos

………….. compostos………….. frases fetes o expressions

Anna Pujol 219

����(QUHJLVWUDU

En una cinta àudio, hauràs d’enregistrar la teva opinió sobre el llibre que has llegit.

Segueix els passos següents:

1. Has de presentar-te: dius el teu nom i cognom, el curs i grup i el nom del’institut.

2. Digues la teva opinió sobre el llibre de manera general, si t’ha agradat o no, i el

perquè. 3. Explica el detall del llibre que més t'ha emocionat, o interessat, o divertit, o

sorprès, etc. 4. Ara, -suposa que t’ha agradat- anima un company/a a llegir aquest llibre, com si

parlessis a un amic o una amiga, sense explicar-li l’argument. 5. Escolta el que has gravat; si veus que no t’ha quedat com tu voldries, ho

repeteixes.

Anna Pujol 220

Espai F: Informàtica

a) Presentació

Anna Pujol 221

D��3UHVHQWDFLy

*Veure nota a l’apartat 1.3

El món de la informàtica està en procés de canvi permanent amb equipaments que cadavegada amplien més a bastament el seu camp de possibilitats per diversificar les propostesdidàctiques en la majoria de les àrees curriculars; d'aquells primers ordinadors en quedenben pocs i un nombre considerable d’instituts de secundària disposa de més d’una aulad’informàtica.

Les noves tecnologies han fet canviar alguns plantejaments didàctics al mateix tempsque també han deixat de presentar-se com un aprenentatge únic que acaba en ellesmateixes; han esdevingut un instrument amb el qual els alumnes poden aprendre lesmatèries objecte d’estudi d’una manera més lúdica, ràpida, atractiva, fàcil i, en moltscasos, molt més eficaç.

En un nombre important de centres, per tradició o per limitacions de l’espai, l’accés al’aula d’informàtica encara queda -molt sovint- circumscrit a les àrees de tecnologia imatemàtiques, amb la qual cosa es fa difícil que des d’altres matèries s’hi pugui accedir.Sembla, que les noves dotacions del Departament d’Ensenyament possibilitaran disposarde dos ordinadors amb impressora, CD-Rom, etc. per a l’aula de llengües.

Si aquesta possibilitat es concreta amb un treball per espais, el corresponent a lainformàtica serà la finestra oberta al món, l’espai que connecta amb l'exterior i possibilitarelacionar els alumnes d'aquí amb alumnes d'altres països i s’hi podrà accedir de maneracontinuada per a la realització d’activitats programades.

A l’aula de llengües, el treball en l'ordinador permet la realització d’activitatsindividuals, per parelles o per grups molt reduïts, de tal manera que no tots els alumnesrealitzin simultàniament la mateixa activitat;així doncs, mentre un petit grup -de quatre ocinc alumnes per sessió- treballa amb els dos ordinadors, la resta del grup pot realitzaractivitats en d’altres espais.

El material per treballar a l’espai d'informàtica, com a tots els espais, ha de formar partde la programació de l'àrea i ha d’estar dirigit en funció dels continguts i objectiusprevistos. També caldrà preveure'n l'avaluació dels alumnes i de l’espai. No es pot deixar ala improvisació ni realitzar-hi propostes -per molt interessants, atractives o lúdiques quesiguin- que estiguin deslligades de la programació general de l'àrea.

Les nombroses possibilitats que ofereix el visionat d’un CD-Rom o la navegació perInternet no han de dispersar els alumnes; per aquesta raó, abans d’accedir a l’espai, han detenir clares les instruccions i saber quina activitat han de realitzar i quina producció se’lsdemanarà en finalitzar-la.

És un espai on les quatre habilitats lingüístiques hi poden ser presents en un bon nombrede casos; els nois i les noies es troben davant la necessitat d'utilitzar la llengua, encara queen bona part serà per a la comprensió oral i escrita i l’expressió escrita; l’expressió oral,normalment, queda més limitada si no es disposa de materials per al reconeixement de laveu.

Anna Pujol 222

Els canvis de mentalitat i d'aplicació didàctica que suposa Internet i els CD-Roms sónencara imprevisibles, -tot i que ja se n’albiren algunes-; per a les àrees lingüístiques esdisposa de materials preparats per a l’aprentatge de la llengua anglesa (hi té un pespredominant) i, per a les altres llengües; en el cas de la llengua catalana és preocupant laprecarietat amb què es mou dins d’aquestes noves possibilitats tecnològiques.

Malgrat la minsa presència de materials en llengua catalana, la comunicació per mitjàdel correu electrònic permet múltiples intercanvis per practicar la llengua amb altres nois inoies.

Amb el CD-Rom es poden realitzar jocs, recerques en diccionaris il·lustrats, audició decontes o petites narracions de textos literaris… Actualment, en català es disposa en formatde CDrom de: La volta al món en vuitanta dies, Ulises, sobre els quals es pot prepararmaterials de llengua i literatura. També hi ha alguns CD-Rom en català per a nens i nenesde fins a vuit deu anys des quals se’n podrien extreure activitats puntuals per a alumnesamb dificultats. I ja, amb alguns CD-Roms per a l’aprentatge de llengües estrangeres s’hipodrien adaptar activitats de llengua catalana.

Les possibilitats del tractament de textos podem dir que són molt grans en la confeccióde missatges que després es podran manipular per confeccionar diccionaris personals,incorporant-hi dibuixos; també per ampliar, completar, modificar i en general reutilitzarqualsevol missatge anterior adequant-lo als nous coneixements.

El treball a l’ordinador implica els alumnes en una metodologia on l’autonomia n’ésl’eix fonamental.

Anna Pujol 223

Espai F: Informàtica

a) Presentació

Anna Pujol 224

D��3UHVHQWDFLy

*Veure nota a l’apartat 1.3

El món de la informàtica està en procés de canvi permanent amb equipaments que cadavegada amplien més a bastament el seu camp de possibilitats per diversificar les propostesdidàctiques en la majoria de les àrees curriculars; d'aquells primers ordinadors en quedenben pocs i un nombre considerable d’instituts de secundària disposa de més d’una aulad’informàtica.

Les noves tecnologies han fet canviar alguns plantejaments didàctics al mateix tempsque també han deixat de presentar-se com un aprenentatge únic que acaba en ellesmateixes; han esdevingut un instrument amb el qual els alumnes poden aprendre lesmatèries objecte d’estudi d’una manera més lúdica, ràpida, atractiva, fàcil i, en moltscasos, molt més eficaç.

En un nombre important de centres, per tradició o per limitacions de l’espai, l’accés al’aula d’informàtica encara queda -molt sovint- circumscrit a les àrees de tecnologia imatemàtiques, amb la qual cosa es fa difícil que des d’altres matèries s’hi pugui accedir.Sembla, que les noves dotacions del Departament d’Ensenyament possibilitaran disposarde dos ordinadors amb impressora, CD-Rom, etc. per a l’aula de llengües.

Si aquesta possibilitat es concreta amb un treball per espais, el corresponent a lainformàtica serà la finestra oberta al món, l’espai que connecta amb l'exterior i possibilitarelacionar els alumnes d'aquí amb alumnes d'altres països i s’hi podrà accedir de maneracontinuada per a la realització d’activitats programades.

A l’aula de llengües, el treball en l'ordinador permet la realització d’activitatsindividuals, per parelles o per grups molt reduïts, de tal manera que no tots els alumnesrealitzin simultàniament la mateixa activitat;així doncs, mentre un petit grup -de quatre ocinc alumnes per sessió- treballa amb els dos ordinadors, la resta del grup pot realitzaractivitats en d’altres espais.

El material per treballar a l’espai d'informàtica, com a tots els espais, ha de formar partde la programació de l'àrea i ha d’estar dirigit en funció dels continguts i objectiusprevistos. També caldrà preveure'n l'avaluació dels alumnes i de l’espai. No es pot deixar ala improvisació ni realitzar-hi propostes -per molt interessants, atractives o lúdiques quesiguin- que estiguin deslligades de la programació general de l'àrea.

Les nombroses possibilitats que ofereix el visionat d’un CD-Rom o la navegació perInternet no han de dispersar els alumnes; per aquesta raó, abans d’accedir a l’espai, han detenir clares les instruccions i saber quina activitat han de realitzar i quina producció se’lsdemanarà en finalitzar-la.

És un espai on les quatre habilitats lingüístiques hi poden ser presents en un bon nombrede casos; els nois i les noies es troben davant la necessitat d'utilitzar la llengua, encara queen bona part serà per a la comprensió oral i escrita i l’expressió escrita; l’expressió oral,normalment, queda més limitada si no es disposa de materials per al reconeixement de laveu.

Anna Pujol 225

Els canvis de mentalitat i d'aplicació didàctica que suposa Internet i els CD-Roms sónencara imprevisibles, -tot i que ja se n’albiren algunes-; per a les àrees lingüístiques esdisposa de materials preparats per a l’aprentatge de la llengua anglesa (hi té un pespredominant) i, per a les altres llengües; en el cas de la llengua catalana és preocupant laprecarietat amb què es mou dins d’aquestes noves possibilitats tecnològiques.

Malgrat la minsa presència de materials en llengua catalana, la comunicació per mitjàdel correu electrònic permet múltiples intercanvis per practicar la llengua amb altres nois inoies.

Amb el CD-Rom es poden realitzar jocs, recerques en diccionaris il·lustrats, audició decontes o petites narracions de textos literaris… Actualment, en català es disposa en formatde CDrom de: La volta al món en vuitanta dies, Ulises, sobre els quals es pot prepararmaterials de llengua i literatura. També hi ha alguns CD-Rom en català per a nens i nenesde fins a vuit deu anys des quals se’n podrien extreure activitats puntuals per a alumnesamb dificultats. I ja, amb alguns CD-Roms per a l’aprentatge de llengües estrangeres s’hipodrien adaptar activitats de llengua catalana.

Les possibilitats del tractament de textos podem dir que són molt grans en la confeccióde missatges que després es podran manipular per confeccionar diccionaris personals,incorporant-hi dibuixos; també per ampliar, completar, modificar i en general reutilitzarqualsevol missatge anterior adequant-lo als nous coneixements.

El treball a l’ordinador implica els alumnes en una metodologia on l’autonomia n’ésl’eix fonamental.

Anna Pujol 226

���5HODFLy�GHOV�PDWHULDOV�FRQWLQJXWV�HQ�HOV�DQQH[RV

Disquet núm. 1 conté���GRFXPHQWV, en Windows 95, Tractament de textos, Office 97,7.0:

• pàg. 1 a 56• pàg. 57 a 106, Espai A- Televisor, magnetoscopi…• pàg. 107 a 131, Espai B- Laboratori d’idiomes…• pàg. 132 a 177, Espai C- Dramatització.• pàg. 178 a 194, Espai D- Jocs de taula.• pàg. 195 a 210, Espai E- Lectures.• pàg. 211 a 213, Espai F- Informàtica.• bibliografia• resum

Disquet núm 2 amb ���GRFXPHQWV, en Windows 95, Paint.

Cada document porta la referència de l’espai i l’activitat on s’hi pot incorporar.Per exemple, en el document “TV2.B” hauríem d’interpretar “Espai A-Televisor,magnetoscopi, activitat 2. B.”

A cada document s’hi troba un sol dibuix.

Cinta vídeo amb exemples de diverses activitats.

Cinta àudio amb exemples d’activitats.

Anna Pujol 227

Anna Pujol 228

���%LEOLRJUDILD

AGUILAR, CARLOS et Alt. 5DFRQV�D� FLFOH�PLWMj��3HU�D�TXq" Prespectiva escolar núm.143Barcelona. 1990.

ABRECHT, ROLAND. /pYDOXDWLRQ� IRUPDWLYH�� XQH� DQDO\VH� FULWLTXH� De Boeck Université,

Bruxelles. 1991.

ALASJÄRVI ULLA (O�MRF�GUDPjWLF��Editorial. Graó Col·lecció Guix-3, Barcelona. 1986.

AUGÉ HÉLÈNE, (O� OOHQJXDWJH� ItOPLF� L� ODSUHQHQWDWJH� GXQ� LGLRPD� Butlletí dels mestres,

núm.235 Desembre, Barcelona. 1993

AUGÉ, HÉLÈNE, /DXGLR�YLVXHO�� 2XL�� QRQ�� SRXU� TXRL� IDLUH" Document de consulta dels

CRPs. Departament d’Ensenyament

BOSCH, MIREIA $XWRQRPLD� L� DSUHQHQWDWJH� GH� OOHQJ�HV��Ed. Graó núm. 102, Barcelona.1996CAIVANO, F. %DUFHORQD��FLXWDW�PHVWUD Article periodístic a El Periódico de Catalunya. 15d’abril 1999. Barcelona.CASANELLES, M. et Alt. (OV� UDFRQV� FRP� D� DOWHUQDWLYD� HGXFDWLYD�� Prespectiva escolar.núm. 137 Barcelona. 1989.CASSANELLI, F. *HVWLFXODQW����ILW[HV�SHU�IHU�WHDWUH�D�O¶HVFROD��Editorial Aliorna. Barcelona.1988CASSANY, D. LUNA, M. SANZ, G. (QVHQ\DU�//(1*8$����Editorial Graó. Barcelona. 1993.CHAUVEL, DENISE ET MACÉ, SYLVIE . 'HV� VFpQDULRV� SRXU� GpYHORSSHU� O¶H[SUHVVLRQ� RUDOH�Ed. Retz. Paris. 1996.COLL, CÉSAR I SOLÉ, ISABEL $SUHQGL]DMH�VLJQLILFDWLYR�\�D\XGD�SHGDJyJLFD� Cuadernos dePedagogía núm. 168. Barcelona. 1989.RASPALL, JOANA I MARTÍ, JOAN 'LFFLRQDUL�GH� ORFXFLRQV� L�GH� IUDVHV� IHWHV�� Edicions 62.Barcelona. 1984.&XUUtFXOXP�(GXFDFLy�6HFXQGjULD�2EOLJDWzULD��¬UHD�GH�/OHQJXD� Generalitat de Catalunya,Departament d’Ensenyament. Barcelona. 1993(O� ODERUDWRUL� SRUWjWLO� D� OHGXFDFLy� SULPjULD� Departament d’Ensenyament. CRLE.Barcelona. 1994FERRÉS, JOAN CRP�YHXUH� OD�79"� ,,,�/D�SXEOLFLWDW Consell de l’audiovisual de CatalunyaTallers Gràfics S.A. Barcelona. 1998.FIGUERES, C. I PUJOL, M.A. (OV� UDFRQV� GH� WUHEDOO�� XQD� IRUPD� GRUJDQLW]DU� HO� WUHEDOOSHUVRQDOLW]DW� Eumo Editorial. Vic. 1988.FORSYTH, ALLAN $Q� $XWRPDWHG� 6HOI�GLUHFWHG� PXOWLPHGLD� SURJUDP� RI� PRGHUQ� ODQJXDJHDFTXLVLWLRQ� Fredericton, New Brunswick, Canada. 1994.HÉRIL, ALAIN I MÉGRIER, DOMINIQUE. ��� H[HUFLFHV� G¶HQWUDvQHPHQW� DX� WKpkWUH� Col.Pédagogie Pratique. Editions RETZ. Paris 1992./D�LQIRUPjWLFD�D�OHQVHQ\DPHQW. ESCOLA CATALANA. núm 330. Maig. Barcelona. 1996.LACUEY J. ET ALT. 5HSUHVHQWDFLy�WHDWUDO��&UqGLW�G¶LQLFLDFLy Ed. Edebé Barcelona. 1997./HV�PLO�FDUHV�GHO�7HDWUH. Monogràfic de PRESPECTIVA ESCOLAR. núm 186. Juny, 1994.Barcelona.LUSIER, DENISE eYDOXHU� OHV� DSSUHQWLVVDJHV� GDQV� XQH� DSSURFKH� FRPPXQLFDWLYH�HachetteF.L.E. Paris. 1992

Anna Pujol 229

MACKEY, WILLIAM. /DQJXDJH�7HDFKLQJ�$QDO\VLV�SROO\FKURQRPHWULF�7HFKQLTXHV�MCGUINNESS, S.; PUIG, E.; VERNET, F. 'UDPD��7qFQLTXHV� WHDWUDOV�SHU�D� O¶HQVHQ\DPHQW�Col. L’Esparver Llegir,77, Edicions de la Magrana. Barcelona. 1996.MAQUINAY, AURORA 3DUOHP� G¶DQXQFLV�� 0DWHULDO� SHU� D� 6HFXQGjULD� 2EOLJDWzULD�Departament d’Ensenyament. Barcelona. 1992.MAQUINAY, A. I REY, L.�&LQHPD�D�O¶HVFROD��0DWHULDOV�GH�WUHEDOO�,��,,��Ajuntament de Sta.Coloma de Gramanet. Casal del mestre-Grup cinema a l’escola. Barcelona. 1982MORERA, MONTSERRAT I TEBEROSKY, ANA. /HV�H[SHULqQFLHV�OOHWUDGHV�D�VHFXQGjULD�HQ�XQFRQWH[W� ELOLQJ�H� a (OV� SURJUDPHV� G¶LPPHUVLy�� XQD� 3UHVSHFWLYD� (XURSHD�� PublicacionsUniversitat de Barcelona. 1998.MOTOS T., NAVARRO A., PALANCA X., TEJEDO F. 7DOOHU� GH� GUDPDWLW]DFLy� WHDWUH�Optatives ESO. Ed.Bromera. Alzira. 1998.MOYANO, A. MUÑOZ, A. PÉREZ, P. (coordinadoras) (QVHxDU� \� DSUHQGHU� XQD� OHQJXDH[WUDQMHUD� HQ� HO� VHJXQGR� FLFOR� GH� OD� (G�� ,QIDQWLO� Dossiers Rosa Sensat / Ministerio deEducación y Ciencia . Madrid. 1996.OBACH XAVIER FRP� YHXUH� OD� 79"� ,,�(OV� LQIRUPDWLXV� Consell de l’audiovisual deCatalunya Tallers Gràfics S.A. Barcelona. 1998.PAPIOL ELISENDA $JUXSDPHQWV�IOH[LEOHV��LPSOLFDFLRQV�RUJDQLW]DWLYHV Prespectiva escolarnúm.195 Barcelona. 1995.PASSATORE, F. I D’ALTRES <R� VR\� HO� iUERO� �W~�� HO� FDEDOOR��� Hogar del Libro, S.A.Barcelona. 1985PENNAC, DANIEL &RP�XQD�QRYHOÂOD��Ed. Empúries Barcelona. 1992.PUJOL M. ANTÒNIA. 8Q�PpWRGR� GH� DSUHQGL]DMH Cuadernos de Pedagogía n.145 FebreroBarcelona. 1987RODARI, G. /D�JUDPiWLFD�GH�OD�IDQWDVLD��Ed. Aliorna. Barcelona.�1988SERRA, J. OLLER, C. I D’ALTRES &RP�HQVHQ\DU�D�OOHJLU�D�O¶(62��Publicacions Rosa Sensat.Barcelona. 1999.SWAIN MERRILL. 7KH� 2XWSXW� +\SRWKHVLV�� 6HFRQG� /DQJXDJH� /HDUQLQJ� DQG� ,PPHUVLRQ(GXFDWLRQ� Els programes d’immersió: una prespectiva europea. Publicacions Universitatde Barcelona. 1998.TAGLIANTE , CHRISTINE. /¶pYDOXDWLRQ�Cle International. Techniques de classe. París. 1993.VILAGRASA, MA.TERESA 5DFRQV� GDXWRDSUHQHQWDWJH, Butlletí dels mestres, núm. 235.Desembre, Barcelona. 1993.ZIMMER, D.E. 6R�NRPPW�]XU�6SUDFKH��München: Wilhelm Heyne Verlag.21 1994.

Página: 42[G1]