25 / gener-febrer 2006

La cultura del 2006: reptes i objectius

Esteve Polls, director teatral

Picasso. La passió del dibuix

Retrat de Buenos Aires

2

Comencem l’any 2006 amb optimisme: ja fa quatre anys que la revista que teniu a les mans surt al carrer cada dos mesos amb el ferm propòsit d’informar del més destacat de la programació cultural de la ciutat i de reflexionar sobre la cultura, les actuacions i les tendències que la gestió de la cultura comporta. Una mirada retrospectiva als vint-i-cinc números publicats ofereix una radiografia del que ha estat la cultura des del 2002.

Aquest primer número de l’any, l’obrim amb un article dedicat al pressu-post municipal en matèria de cultura per al 2006. I això, perquè l’Ajun-tament de Barcelona augmenta de manera molt significativa els diners que destina a cultura: el percentatge de creixement se situa per sobre del 26% respecte a l’any anterior, i la despesa de l’Ajuntament en cultura passa a ser de 94 € per habitant. L’aprovació de la Carta Municipal i el reconeixement de la capitalitat cultural de Barcelona tenen a veure amb aquest important creixement que ha de permetre completar projectes i engegar-ne de nous: potenciar la creació i el teixit cultural de la ciutat, el Centre Cultural del Born, el Museu de la Música, el nou Portal de la Cultura de Barcelona, els Fons de Risc Barcelona Creativa, i les bibliote-ques són alguns dels més significatius.

Després d’aquest intens 2005 dedicat al Llibre i la Lectura –que tindrà continuació aquest any amb el programa “Barcelona, ciutat lectora”–, el 2006 porta l’accent de Picasso i Barcelona, i el Museu Picasso n’és el motor. L’exposició “Picasso. La passió del dibuix” enceta la programació amb una mostra de la importància i el geni de l’artista en aquesta dis-ciplina. El protagonista de l’entrevista és el director teatral Esteve Polls, i les pàgines dedicades al retrat cultural d’una ciutat del món les ocupa Buenos Aires, que projecta l’any 2010 com el seu horitzó immediat en què la cultura prendrà un relleu especial.

Aquests mesos de gener i febrer, s’enceten un gran nombre de noves activitats i exposicions. El Mercat de les Flors comença a definir el seu nou camí com a Centre de les Arts de Moviment amb la dansa com a nucli central de la programació, amb companyies de prestigi internacional, juntament amb destacades formacions de la ciutat. La perspectiva inter-nacional i possibilitar la trobada d’artistes de Barcelona amb els d’altres de ciutats del món, també és una part del treball de la sala d’exposicions municipal de la Capella en l’art contemporani. Una exposició al CCCB sobre el circ a Catalunya dels darrers trenta anys, i una altra al Museu d’Història de la Ciutat dedicada a com es veia la península Ibèrica des de la costa d’Elx en el mil·lenni comprès entre els anys 500 a.C. i 500 d.C., s’afegeixen a aquest inici del 2006.

Altres temes d’aquest número són el fort impuls que a la nostra ciutat està rebent l’ensenyament de la llengua catalana entre els nouvinguts a través del programa “Barcelona t’ensenya català”, les tendències de futur del món editorial i les noves tecnologies a les biblioteques. Una pinzellada dels més destacat de la cultura que ha preparat la ciutat per a aquest any completa aquest número.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezJosep SànchezXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluïsa Pedrosa Secretària delegada

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Imatge de la coberta: El Museu Picasso de Barcelona amb Les Menines (Isabel de Velasco, María Bárbola i Nicolasito Pertusato)

Foto: Pep Herrero

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Carles Giner, Ramon Aymerich, Rosa Mach, Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella

RedaccióRamón Aymerich, Jordi Canyissà i Judit Lara

TraduccióRicard Bonmatí i Carl Mac Gabhann

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

3gener-febrer 2006

Sumari

Pressupost per a la cultura del 2006

Entrevista a Esteve Polls

“El circ contemporani català”

El nou Mercat de les Flors

“Picasso. La passió del dibuix”

“Ibèria, Hispània, Spania”

Intercanvis internacionals

Retrat de Buenos Aires

Acolliment lingüístic

Agenda gener-febrer

Barcelona 2006. Agenda cultural

Grans tendències de futur de la indústria editorial

Espais multimèdia a les biblioteques

Han visitat Barcelona

Barcelona al món

Es roda

Novetats editorials

Click cultura

Textos en castellano

English versions

Directori de Centres i Galeries d’Art contemporani

gener-febrer 2006

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

25

26

27

28

29

30

31

35

39

4

Pressupost per a la cultura del 2006:

reptes i objectius del segle XXI

Aquest 2006 és un any significatiu per al món de la cultura a Barcelona. La ciutat ha assolit el reconeixement de la seva capitalitat cultural a través de la Carta Municipal aprovada recentment al Congrés dels Diputats espanyol. Dins del pressupost global de l’Ajuntament de Barcelona, la cultura té un pes d’un 7,81%, xifra que indica el lloc destacat que es vol que aquesta ocupi en la vida dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. El 2006, el pressupost de cultura augmenta considerablement. Ho expliquem a continuació.

El 2006, l’Ajuntament dedica a la cultura un pressupost de 151.133.950 euros, el més elevat de la història de la ciutat. Aques-ta xifra sense precedents es dóna en un context de reconeixement del paper rellevant que ha d’ocu-par la cultura en la construcció i, també, en el reconeixement de la capitalitat de Barcelona.

Per al 2006, l’Ajuntament de Barcelona en matèria cultural s’ha marcat els objectius estratègics següents:

– Donar suport a la Xarxa Bàsica de Capitalitat Cultural a través d’iniciatives pròpies.

– Potenciar la creació i el teixit cultural de la ciutat.

– Consolidar la Xarxa de Biblio-teques i engegar el projecte “Barcelona, ciutat lectora”.

– Impulsar la cultura feta a Bar-celona amb una nova generació d’equipaments i iniciatives.

– Obrir un procés de reflexió sobre les polítiques culturals del segle XXI.

Les xifres de la culturaEl 2006, l’Ajuntament de Bar ce-lona fa una forta aposta per la cultura a la ciutat, tot assignant-li un pressupost total de 151.133.950 euros, quantitat que significa un creixement del 26,29% en relació amb l’any anterior.

Dins de la despesa total que l’Ajuntament dedica al munici pi, el percentatge dedicat a cultura és del 7,81%. Aquesta xifra repre-senta un creixement del 22% respecte a l’any passat. Sobre la

Les Menines és una de les obres emblemàtiques del Museu Picasso de Barcelona.

Foto

: Pep

Her

rero

a.

5gener-febrer 2006

distribució de la despesa muni-cipal en cultura, cal destacar que un 86% es dedica al conjunt de l’activitat de la ciutat, i l’altre 14%, a personal.

En totes aquestes xifres, la inversió en projectes de nova generació té un paper destacat: el Centre Cultural del Born, el Museu de la Música, la segona fase del Pla de biblioteques, el Portal de la Cultura de Bar celona i els Fons de Risc Bar cel ona Cre-ativa són els més significatius. Per a aquest capítol, hi ha previst un import de 53.094.362 €, que representa un creixement d’un 104,15% respecte a l’any passat. L’Ajuntament de Barcelona farà aquest any una despesa en cul-tura de 94 € per habitant que suposa un increment del 23% respecte l’any 2005.

El Congrés dels Diputats va aprovar, el passat mes de desem-bre, la Carta Municipal de Bar-celona, en la qual es fa un ple reconeixement de la capitalitat cultural de la ciutat i del seu paper en el territori català i en el conjunt de l’Estat espanyol. Es tractava d’un pas bàsic per situar la cultu-ra en un lloc central de la nostra societat. Durant el 2006, l’Ajunta-ment de Barcelona es proposa enfortir la vida cultural de la ciutat a través d’iniciatives pròpies.

Les iniciatives pròpies són els equipaments i els programes que durant el 2006 definiran el mapa i el calendari culturals de la ciutat i que reben directament suport municipal. Detallem a continua-ció el pressupost que el consis-tori els dedica:

El pressupost municipal apor-ta 3.800.000 euros en subven-

cions a diferents entitats privades de la ciutat, que vetllen perquè el teixit cultural continuï movent-se i innovant.

Aquestes subvencions van destinades a donar suport a pro-jectes culturals, com ara el Sónar, el Primavera Sound, el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el Saló Internacional del Còmic, el Loop, el Festival d’Òpera de Butxaca, la Fundació Rafel Tous d’Art Contemporani o l’Espai Escènic Brossa.

L’any 2005, van rebre subvenció 265 entitats, amb l’objectiu de des-cobrir nous creadors, enfortir la cohesió social i la interculturalitat, donar suport a la difusió cultural a través de festivals, impulsar el circuit teatral de Barcelona, potenciar la creació com a llenguatge d’expres-sió i participar en les tradicions.

Gran Teatre del Liceu 6.920.013 €

Museu d’Història de la Ciutat 5.478.435 €

Auditori de Barcelona i l’Orquestra de Cambra de Barcelona

5.297.930 €

Museu Nacional d’Art de Catalunya 4.359.422 €

Festival de Barcelona Grec 4.329.000 €

Museu Picasso 3.883.994 €

Programa “Picasso 2006 BCN” 3.695.410 €

Museu d’Art Contemporani de Barcelona 3.346.690 €

Festes ciutadanes 2.755.000 €

Mercat de les Flors 2.900.000 €

Teatre Lliure 2.016.614 €

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 1.858.414 €

Exposicions (la Virreina: Espai 2, la Virreina: Espai Xavier Miserachs, i la Capella)

1.500.000 €

Centre de Normalització Lingüística de Barcelona 1.240.957 €

Palau de la Música Catalana 559.774 €

Fundació Joan Miró 370.343 €

Fundació Antoni Tàpies 339.482 €

Museu Marítim 86.414 €

”

“El 2006, el pressupost que l’Ajuntament de Barcelona dedica a la cultura és el més alt de la història de la ciutat

6

Consolidar la Xarxa de BibliotequesEn aquest mandat, l’Ajuntament de Barcelona està assolint el pro-jecte bibliotecari que s’havia marcat. El conjunt de bibliote-ques de Barcelona és un dels punts clau pel que fa a la cultura de la ciutat. Aquests equipa-ments, tal com s’ha demostrat amb la Biblioteca Jaume Fuster, la darrera incorporació a la xarxa, són eines bàsiques per apropar la cultura als ciutadans i ciutada-nes i també per fomentar la lectura. Les biblioteques han evo-lucionat en ben pocs anys i ara són uns autèntics punts de tro-bada entre ciutadans i centres vertebradors de la vida social dels diferents barris. El 2006, s’inau-guraran dues biblioteques, a l’octubre la Francesc Candel, a

la Zona Franca, i al novembre la de Sant Antoni, al districte de l’Eixample. Al gener del 2007, s’inaugurarà la Biblioteca Sagra-da Família, també al districte de l’Eixample. L’Ajuntament de Barcelona ha destinat enguany a biblioteques 20.305.519 euros, que s’han assignat a funciona-ment i a inversions.

Impulsar una nova generació d’equipaments i iniciativesEl Centre Cultural del Born tindrà 8.000 m2, repartits en tres nivells. Al soterrani, on hi ha el jaciment arqueològic que conté restes que van des del segle XIII fins al XIX, es podran recórrer els carrers medievals i accedir a alguns patis de cases destruïdes. Al nivell de carrer, un ampli passadís perime-

tral servirà de mirador per con-templar les ruïnes i disposarà d’elements expositius d’èpoques històriques diferents, inclosos els fets del 1714. A la planta supe-rior, hi haurà quatre sales dedica-des a actes culturals i espectacles de petit format, exposicions tem-porals, cafeteria i botiga. Aquest equipament té assignat un pres-supost de 26.000.000 €.

El Centre del Disseny de Bar-celona serà ubicat a la plaça de les Glòries i esdevindrà un espai de presentació de les tendències i la creativitat actuals. Aquest Centre, d’uns 20.000 m2, contin-drà una mostra de les importants col·leccions que il·lustren la tra-dició creativa de la ciutat i serà una plataforma de projecció internacional que atorgarà més visibilitat al potencial creatiu de

El coreògraf londinenc Akram Khan presentarà el seu espectacle Ma al mes d’abril al Teatre Mercat de les Flors.

Foto

: JC

olin

Hat

ters

ley

”“L’Ajuntament farà aquest any una despesa

en cultura de 94 b per habitant que suposa un increment del 23% respecte al 2005

7gener-febrer 2006

Catalunya. El Centre serà, també, un espai de trobada entre el públic, els professionals del sec-tor, les escoles i la indústria.

Aquest 2006, s’inaugurarà el Museu de la Música a l’Auditori de Barcelona. La nova ubicació permetrà al Museu fer un plan-tejament òptim i més complet de la seva funció museològica en un entorn musical més favora-ble, com és el de l’Auditori, i amb un projecte que estarà d’acord amb l’actual context social i cul-tural. Aquest projecte té assignat un pressupost de 6.400.000 €.

Al llarg de l’any es posarà en funcionament el Portal de la Cul-tura, que té com a objectiu pos-sibilitar l’accés a la cultura tant als ciutadans i als visitants, com als professionals dels diferents sectors que formen el teixit cul-tural de Barcelona. El projecte té dos vessants, un de físic –ubicat al Palau de la Virreina– i un de virtual, i es convertirà en el punt de referència d’informació i difu-sió de l’oferta cultural de la ciutat. El pressupost del Portal de la Cultura és de 2.300.000 €.

Una altra de les noves inicia-tives per al 2006 és el Fons de Risc, que neix amb la voluntat de donar suport a les indústries cre-atives de la ciutat vinculades al sector de la cultura. Entre aques-tes hi ha el sector editorial, el disseny, la moda, la publicitat, el sector audiovisual, els multi-mèdia, la música, l’educació i la formació cultural, etcètera. Es proposa la creació d’un fons de 10.000.000 €, amb una aportació municipal de 1.800.000 €, que esdevindrà un model de gestió publicoprivat pioner a Europa.

Obrir un procés de refle-xió sobre les polítiques culturals del segle XXIAl llarg d’aquest any es farà una revisió i una actualització del Pla Estratègic de Cultura de Bar ce-lona, que és promogut per l’Ins-titut de Cultura amb els objectius de contrastar i debatre la diag-nosi sobre el moment actual que viu la ciutat, identificar els pro-cessos culturals de renovació urbana més significatius, detectar i prioritzar les necessitats de cada sector, i definir els nous reptes estratègics per al futur desenvo-lupament cultural a la ciutat. “Nous accents 2006” és el nom que rep aquest procés i que par-teix de la necessitat de repensar les polítiques culturals en el marc d’una ciutat canviant i una ciuta-dania cada cop més diversa.

Aquest 2006, s’implantaran i es posaran en pràctica els prin-cipis anunciats per l’Agenda 21 de la Cultura: desenvolupar la dimensió cívica i social de la cul-tura; desenvolupar projectes i programes per promoure la diver-sitat cultural a la ciutat, i assegu-rar el dret de tots els ciutadans a participar en la vida cultural de la ciutat. Es tracta, en definitiva, d’aliar cultura i inclusió social, una

La recentment inaugurada Biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps.Fo

to: J

ord

i Cas

añas

de les grans qüestions que es debaten dins de les polítiques culturals del nou segle. A part, Barcelona encapçalarà un grup de ciutats que treballen en aques-ta mateixa línia i que presentaran els seus resultats a la tardor a la nostra ciutat.

I a més...El Mercat de les Flors es conver-teix en Centre de les Arts de Moviment de Barcelona, s’imple-mentarà el projecte “Bar celona, ciutat lectora”; es continuarà impulsant els cursos de català del Centre de Normalització Lingüís-tica de Bar celona; es duran a terme les activitats del programa “Picasso 2006 BCN”; es recupe-rarà la memòria col·lectiva amb les activitats emmarcades dins dels setanta-cinc anys de la pro-clamació de la segona República i els setanta de l’inici de la Guer-ra Civil; s’incrementaran els fons dels museus; es posarà en fun-cionament la Fundació Barcelona Cultura; es durà a terme l’expo-sició “Habitar Barcelona / Bar-celona Experience”; s’engegarà el programa “Diversitat cultural i ciutadania”, i començaran els preparatius de l’Any de la Ciència 2007.

8

Entrevista: Esteve Polls, director teatral

Va descobrir Núria Espert i es va fer càrrec, entre el 1952 i el 1957, de la companyia del Teatre Romea juntament amb Josep Maria de Sagarra. Són només dues dades extretes d’un currículum tan ampli com difícil de resumir. Després de seixanta anys de teatre professional i havent dirigit més de quatre-centes obres, Esteve Polls (Barcelona, 1922) ha rebut l’homenatge de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya a l’escenari del Mercat de les Flors. Coincidint amb l’acte, el mateix teatre ha acollit el seu darrer muntatge, Jugant amb Molière.

Què suposa per a vostè rebre l’homenatge del sector teatral?No m’ho esperava. M’he limitat a fer el meu treball durant anys perquè he estat bé de salut i perquè en aquesta feina no hi ha jubilació. No ho dic per falsa modèstia, però el cert és que amb vuitanta-tres anys he de seguir treballant, que és el que he fet tota la vida. No és un mèrit, més aviat és un reflex de la situació teatral del país.

La lectura positiva és que l’homenatge va coin-cidir amb l’estrena a Barcelona de la seva nova obra: Jugant amb Molière.Sí. Perquè, generalment, quan et fan homenatges, malament rai [riu]. Bromes a part, estic molt agraït a la gent que ha impulsat aquest acte.

D’on li vénen les ganes de jugar amb Molière?És un divertiment. A l’obra apareixen els prota-gonistes de les comèdies de Molière sortint dels llibres. Ells saben que són personatges, saben què els passarà i es dediquen a jugar i a lligar fragments de les seves obres. Confio que, després d’acabar al Mercat, hi haurà gira.

Vostè va començar en el món del teatre pro-fessional l’any 1950, a la plaça del Rei i amb tres-centes persones a l’escenari...L’obra es deia Los esclavos i era una “tragèdia moderna” que volia donar un cop de puny sobre la taula, advertint de coses que estaven passant i que la gent feia com si no existissin. Jo portava deu anys de teatre d’aficionat a Gràcia, i aquell espectacle em va suposar l’entrada al món professional.

Com recorda aquella entrada?M’ho vaig jugar tot a una carta. Vaig posar tot el que tenia estalviat en aquell espectacle: noranta mil pessetes. En el repartiment hi havia el bo i millor de l’època i una debutant que després faria carrera, la Núria Espert.

Va ser mestre i mentor de Núria Espert.Ella havia fet teatre infantil, però aquella obra a la plaça de Rei va ser el seu primer paper rellevant. Ella tenia quinze anys i, abans de fer el muntatge, jo ja l’havia sentit recitar el text de Los esclavos i em va impressionar. Vaig anar a casa seva i vaig parlar amb els seus pares. Els vaig dir que la seva

9gener-febrer 2006

filla tenia fusta d’actriu i que la volia encaminar per aquí. Ells eren amants del teatre i em van contestar que sí de seguida.

Com era el teatre de l’època?Treballaves encotillat, hi havia una sensació d’ofec. No podies fer el teatre que volies fer per culpa del franquisme. El teatre que volíem fer era el que es feia més amunt dels Pirineus. Però, en el cantó positiu, cal dir que no hi havia televisió i que els teatres estaven plens. Es feia un teatre potser discursiu, de saló de te, però amb una gran categoria en les interpretacions i amb la presència d’importants companyies nacionals i internacionals que feien llar-gues estades.

I el teatre català?Tenia un problema afegit al de la censura: el pro-blema de la llengua. A més, som un país petit, amb pocs autors. Però, tot i així, anàvem fent. Per això no em costa afirmar que, d’aquell teatre que vam fer nosaltres, van sortir uns fills que fan el teatre que hi ha ara.

Quins problemes va tenir amb les autoritats de l’època?Un cop vaig estrenar Juli Cèsar en català. Era el primer cop que donaven permís a un clàssic en català. Generalment no et deixaven perquè deien que ja existia una versió castellana i que el castellà l’entenia tothom. Un periodista, del qual no diré el nom, em va dir que com m’atrevia a fer aquesta obra en català, “una lengua que conocen cuatro”. I ho vam acabar discutint al carrer, barallant-nos.

L’any 1956 va tenir problemes per representar Lorca a l’estranger.Aquí estava prohibit. Aleshores em vaig inventar una companyia dita “de teatre experimental” i vaig anar a muntar a Itàlia Yerma i altres obres. A la tornada, em van obligar a presentar-me periòdicament a la comissaria.

Com va entrar en contacte amb Josep Maria de Sagarra?Era l’any 1952. Jo treballava al taller del meu pare,

perquè del teatre no es vivia. Feia poc que jo havia fet el gran acte sacramental a la Sagrada Família i Sagarra em va demanar de dirigir-li la seva nova obra, L’amor viu a dispesa. La cosa hauria acabat aquí, però al cap d’un any els actors del Romea em van agafar a mi de director i ens vam constituir en cooperativa. Vam anar a veure en Sagarra per demanar-li una obra i estrenar-nos com a compa-nyia, i ell ens va escriure La ferida lluminosa, l’èxit més gran del teatre català. Jo tenia trenta anys i allò es va veure com una renaixença de la professió teatral a Catalunya.

La relació amb l’obra de Sagarra segueix perquè vostè, cada any, representa el seu Poema de Nadal en esglésies com la del Pi, a Barcelona.S’ha mig instituït, sí. Vaig començar a representar-lo en teatres d’aficionats. Un dia que el vam escenificar, Sagarra va venir a veure’l i en acabar, amb llàgri-mes als ulls, em va dir que no havia cregut mai en aquella obra. “A partir d’aquesta nit hi començo a creure”, em va assegurar.

Què és el que vostè, com a director, ha volgut aportar al teatre?A la meva època vaig voler ser un innovador, però no en el sentit que això té avui en dia. Jo sempre he volgut respectar el text. Em sembla que, si una obra de teatre ha sobreviscut tres-cents anys, no hi ha motiu perquè nosaltres la modifiquem. Nosaltres hem de posar la tècnica, els mitjans i la imaginació d’ara al servei d’aquell text, però mai passar-hi pel damunt. Em pregunto si és lícit portar Ricard III a una taverna...

Vostè ha dit públicament que lamenta no haver estrenat mai al TNC...Una vegada em van dir que els meus muntatges no eren prou importants per al Teatre Nacional. Es veu que no hi tenen cabuda...

Potser ens n’explicarà més detalls a les seves memòries. Crec que ja estan escrites.Sí. En principi, sortiran per Sant Jordi de l’any 2006, tindran dos volums i estaran publicades per Viena Edicions.

10

El circ contemporani catalàEl circ és imaginació, risc i diversió. Va seduir Pablo Picasso, Joan Miró i Joan Brossa. En els darrers anys, s’ha transformat i enriquit amb el contacte amb altres formes artístiques. En el número 23 de Barcelona Cultura, vam parlar de l’evolució del circ des del segle XVIII fins avui, sota el guiatge de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya. Durant el 2006, el circ serà protagonista a Barcelona en dues exposicions: “L’art del risc. Circ contemporani català”, que es fa al CCCB, i “Picasso i el circ”, que tindrà lloc al final d’any al Museu Picasso.

L’exposició “L’art del risc. Circ contemporani cata-là” al CCCB proposa una mirada sobre els artistes i els espectacles que, en els darrers trenta anys, han con-tribuït a fer del circ català un fenomen creatiu de gran riquesa. La mostra comença amb l’esperit renovador que les arts escèniques respiraven a Catalunya a les acaballes de la dictadura franquista. I perllonga la seva mirada fins a l’actual situa-ció dels artistes de circ –i d’altres llenguatges teatrals d’avantguar-da– que treballen a Catalunya amb aquell esperit innovador.

El final de la dictadura fran-quista va propiciar que la ciu-tadania conquerís els carrers. Molts d’aquests ciutadans eren comediants, titellaires, músics i saltimbanquis que serien, també, protagonistes d’una revolta cre-ativa en les arts escèniques. En aquells moments, arreu del món el circ es trobava en un període de declivi i començava a buscar noves sortides estètiques, una inquietud de la qual Catalunya n’és, cronològicament, capdavantera: el 1976, la companyia La Tràgica estrena l’espectacle Tripijoc Joc Trip, d’esperit diàfanament circense, i, poc des-prés, Jaume Mateu i Claret Papiol creen la parella de pallassos Germans Poltrona. Tot seguit, Jaume Mateu “Tortell Poltrona” lidera el Circ Cric, una iniciativa que aplegarà la flor i la nata dels artistes joves del país i que rebrà un entusiàstic ressò popular

i el suport vigorós d’intel·lectuals, artistes, poetes i crítics com Joan Miró, Joan Brossa, Josep-Vicenç Foix o Xavier Fàbregas.

En els trenta anys transcorreguts des d’aleshores, els creadors catalans han optat per una concepció

de l’espectacle circense en què les disciplines tradicionals (pallassos, acròbates, trapezistes, funàmbuls, equilibristes, etc.) conviuen amb d’altres que provenen de moltes altres arts, siguin escèniques o no. En un procés d’enriquiment mutu, el circ contemporani es deixa contaminar i, alhora, contamina altres formes artístiques. Avui, a Catalunya, una munió de solistes i companyies recull la millor tra-dició del circ i la fa avançar cap a una nova estètica del risc: el risc d’instal·lar-se en una cruïlla de llenguatges on, sense cap mena de dubte, el circ hi té molt a dir i molt a aportar.

L’exposició consta de sis àmbits que presenten, d’una banda, la his-tòria del circ contemporani català

i d’algunes de les arts escèniques de risc que més han fet per renovar-se i, de l’altra, unes hipòtesis conceptuals sobre els personatges que han prota-gonitzat aquesta història i sobre la recerca estètica que han desenvolupat.

Exposició “L’art del risc. Circ contemporani català”. Del 12 de gener al 5 de març al CCCB

Cartell de la 6a edició del Festival Internacional de Pallassos deCornellà. Memorial Charlie Rivel (1994). De Berta Tiana.

10

11gener-febrer 2006

El nou Mercat de les Flors, com aCentre de les Arts de Moviment

L’any 2006 representa per al Mercat de les Flors l’inici d’una programació que es defineix per la seva voluntat de convertir-se en l’espai de referència de les arts de moviment; ens referim a la dansa, és clar, però a la dansa entesa en la seva màxima expressió i ubicant-la dins l’eclecticisme del qual es nodreix en els nostres temps.

Sovint no es poden entendre espectacles de dansa sense un elevat component teatral, o ens trobem amb espectacles catalogats com a circ que en realitat són un clar exponent del moviment entès com a dansa. Aquestes són les directrius que mar-quen les arts escèniques contemporànies del segle XXI i a partir de les quals el Mercat de les Flors vol viure en totes les seves manifestacions.

L’any 2006 tindrem, doncs, un ampli ventall de diferents maneres d’entendre la dansa i el moviment: al gener ens visita l’innovador Saburo Teshigawara, amb la seva companyia Karas, que ens descobrirà la dansa que s’està fent al Japó a partir de la tecnolo-gia més innovadora. I també al gener la companyia mallorquina Res de Res ens ofereix un espectacle de gran bellesa plàstica on l’acrobàcia conviu amb la dansa i la música. Al febrer rebrem la magnífica companyia d’Israel Batsheva Dance Company, que torna a Barcelona amb la seva darrera obra. Dins la línia del nou Mercat d’ensenyar processos creatius, tres coreògrafes catalanes, Las Santas, presenten el treball d’un espectacle que estan creant con-juntament amb tres coreògrafes de Madrid i que s’estrenarà al mes de novembre al mateix Mercat. I el febrer es tancarà amb l’obra teatral de Andreu Morte, Figthing dogs, una peça incisiva creada a Itàlia. El març començarà amb la presentació del nou disc d’Ojos de Brujo, que inclourà diferents accions artístiques (música, ball, videoart, etc.); continua-rà amb el coreògraf dels Ballets C. de la B., Koen Augustijnen, i el seu espectacle Bâche, molt aclamat per la crítica i que uneix el ballet clàssic, la dansa moderna i el breakdance. Seguiran tres companyi-es espanyoles: Iliacan, amb el seu nou espectacle, una faula escènica; Ramon Oller, que estrenarà al

Mercat l’obra Bendita, basada en el món lorquià de La casa de Bernarda Alba, i la companyia Amaranto presentarà Indignos, teatre de varietats.

I els mesos d’abril, maig i juny acolliran com-panyies com la d’Akram Khan, anglès d’ascen-dència hindú que presenta per primera vegada a Barcelona el seu treball i de qui es destaca el seu control matemàtic d’un moviment ple d’energia. El Dia de la Dansa se celebrarà especialment al Mer-cat de les Flors amb la col·laboració de l’Associa-ció de Professionals de la Dansa de Catalunya i la representació de Comedia Tempio, una petita joia de l’escena contemporània creada l’any 1990 per Josef Nadj, coreògraf i director artístic del proper festival d’Avinyó. També presentaran la seva obra al Mercat els guanyadors del Dansa + a prop de l’any anterior, Kompanie Janet Rühl / Arnd Müller. El maig s’acabarà amb la companyia Rasatabula, Damián Muñoz, João Fiadeiro i Rui Horta.

www.mercatflors.org

Figthing dogs, d’Andreu Morte.

12

“Picasso. La passió del dibuix”

Picasso 2006 BCN enceta el programa d’activitats culturals que s’han previst per al 2006 amb l’exposició “Picasso. La passió del dibuix”. Organitzada pel Musée Picasso de París amb motiu de la celebració del seu vintè aniversari, la mostra presenta un important conjunt d’obres de la col·lecció d’aquest museu –dibuixos, aquarel·les, guaixos, pastels i collages–, juntament amb obres del Museu Picasso de Barcelona, i permetrà al visitant descobrir la virtuositat del traç de l’artista.

“Als dotze anys sabia dibuixar com Rafael, però vaig necessi-tar tota una vida per aprendre a pintar com un nen.” És el mateix artista qui autodefineix la seva trajectòria, qui sumeix el dibuix en un procés dialèctic en què les destruccions i les esquematitza-cions sintonitzen amb un ferm classicisme i una extraordinària audàcia de la línia. La madure-sa d’alguns dibuixos precoços en què un Picasso adolescent i jove s’exercita en el domini i en el virtuosisme del traç, contrasta, en la seva plenitud i fins i tot en el moment de l’ocàs vital, amb una espontaneïtat i una simplici-tat que emmascaren l’autèntica mestria i la fluïdesa d’un ritme versàtil, que s’endinsen en els substrats més personals de l’artis-ta. En Picasso hi ha un esforç sub-jacent per passar dels arquetips clàssics a unes representacions en què l’al·legòric cedeix el pas a un subtil sentit humorístic; unes representacions en què la mofa, la caricatura i el monstruós velen sentiments i respostes, però que

permeten que aflori la psicologia de l’artista.

El dibuix assumeix un paper primordial en la gènesi i el desen-volupament de la carrera artística de Picasso. El conjunt de dibuixos que presentem aquí, no tan sols ens dóna l’autèntica dimensió de la incidència que l’exercici dibui-xístic ha tingut en la totalitat de l’obra de l’artista, sinó que també

ens permet copsar l’essència de la seva trajectòria. I alhora ens situa davant d’una prolixitat com a dibuixant el desenvolupament de la qual ens transporta fins a unes innovacions estètiques que arriben a sublimar els traços més simples, més espontanis.

En realitat, aquests dibuixos no tan sols són un testimoni d’una gran qualitat, sinó que també

Dibuixos del 1899-1900 de la col·lecció permanent del Museu Picasso.

Foto

: Pep

Her

rero

13gener-febrer 2006

formen part de l’entorn més íntim de Picasso, un llegat que ell va guardar sempre i a través del qual revela el seu autèntic laboratori d’experimentació. En aquests dibuixos estableix els ritmes de la seva creativitat, les seves indagacions i els seus èxits, i revela la gènesi i l’evolució de les seves obres essencials. En un full en què fa uns quants dibuixos quan amb prou feines té vint anys, hi contorsiona diverses vegades l’expressió “Fábrica de Dibujos de Pablo Ruiz Picasso Barcelona”. Fàbrica, perquè dibuixa fins a la sacietat, perquè a través del dibuix entaula el diàleg amb la tradició artística anterior i, un cop assumida, l’aparca i es llança a noves indagacions que donen origen a un nou llenguatge, el cubisme, en el qual la figura-ció convencional es dilueix, per quedar reduïda a un entramat de geometries i plans que trencaran

“Picasso. La passió del dibuix”. Picasso 2006 BCN. Del 8 de febrer al 8 de maig al Museu Picasso (Montcada, 15-23)

gants que converteixen el dibuix en un continu i interminable camp d’experimentació.

Especialment en la segona meitat de la seva vida, Picasso du a terme una anàlisi lúcida del seu moment vital, de la seva quotidianitat. El dibuix s’erigeix en l’instrument que transmet l’au-tobiografia mateixa de l’artista; l’esquematització alterna amb contorns mal·leables i sinuosos que recalquen el perfeccionis-me del mestre en la seva labor de dibuixant. Una subtil ironia al·ludeix a la fugacitat de la vida; el traç, ja madur però ple de potència en una joventut renovada, defineix l’“estil Picas-so”, que ha determinat l’art del segle XX.

”

“Als dotze anys sabia dibuixar com Rafael, però vaig necessitar tota una vida per aprendre a pintar com un nen

Autoretrat. Barcelona, 1899-1900. Carbonet sobre paper. Museu Picasso, Barcelona.

Foto

: © P

ablo

Pic

asso

, VEG

AP,

Bar

celo

na 2

005

els esquemes establerts i perme-tran que aflori una nova estètica, en la qual la distorsió assolirà la grandesa del cap de Medusa. Aquests nous cànons no són pas, però, un obstacle perquè en la dècada dels vint, en una reflexió perenne sobre la pintura, torni a girar la vista cap al classicisme i totes dues estètiques conflueixin en un mateix moment de la seva obra. La línia flueix fàcil i lliure, en un esforç creatiu en què els paràmetres estètics s’entrellacen i es contraposen en un joc intens i riquíssim; la innovació persisteix a través d’uns recursos tècnics nous i en una iconografia renovada, que respon en moltes ocasions a la situació personal de l’artista. Una imaginació exuberant gene-ra unes metamorfosis estètiques que seran el denominador comú de tota la seva obra. Les solucions que culminen un procés creatiu obren, al seu torn, nous interro-

14

Ibèria, Hispània i Spania van ser els noms amb els quals es va conèixer la península Ibèrica entre els anys 500 a.C. i 500 d.C. Els primers textos parlen d’aquestes terres fent servir el terme grec d’Ibèria. Amb Roma, Ibèria va esdevenir Hispània, i aquest nom es va estendre a tota la Península. Posteri-orment, des de les seves bases del nord d’Àfrica, els bizantins van començar la difícil reconquesta de l’antiga Hispània, que aleshores va passar a anomenar-se Spania.

Al llarg d’aquests més de mil anys, en aquest territori es van succeir cul-tures que van portar canvis radicals en les llengües, les idees, els objectes, els processos productius, les organitzacions polítiques i administratives, els ideals i les creences.

L’exposició s’ha dissenyat seguint aquesta evolu-ció cultural, que queda plasmada en tres ambients: Ibèria, Hispània i Spania. El recorregut s’aborda des de la perspectiva d’Ilici, una ciutat que, a més de ser situada a la cruïlla de les rutes marítimes del Mediterrani, va ser capital ibèrica, colònia romana, bisbat visigòtic i enclavament bizantí, i, per tot això, artífex i testimoni d’aquests canvis.

Dins dels tres apartats de l’exposició, es poden veure cent cinquanta objectes o grups d’objectes d’ús quotidià, testimonis arqueològics i històrics, vestigis de la vida econòmica, social i política, mos-tres de l’ornamentació d’edificis públics i privats, i elements de comerç i intercanvi, com també s’oferei-

xen unes pinzellades a l’entorn del tema de la vida i la mort. La mostra, en resum, vol plasmar la vida que va discórrer per

la ciutat d’Ilici al llarg d’un mil·lenni en el qual diver-

ses cultures van sorgir, es van desenvolupar, van haver con-

viure entre si, es van dissoldre i van ser substituïdes per d’altres. La ciutat va veure molt progrés i benestar, però també molta des-

trucció i sofriment.Les excavacions fetes al port d’Ilici, escenari

privilegiat al Mediterrani del pas de les cultures ibèrica, llatina i visigoda, han permès treure a la llum importants peces arqueològiques. Exposa-des a l’esplèndid espai del Saló del Tinell, per tal de donar-los coherència històrica i arqueològica, es vincularan amb el context i els continguts de l’exposició permanent del subsòl arqueològic del Museu d’Història de la Ciutat. L’exposició “Ibèria, Hispània, Spania” ha estat produïda per la Caja de Ahorros del Mediterráneo.

“Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Ilici”. Del 25 de gener al 7 de maig al Saló del Tinell. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (pl. del Rei, s/n) • www.museuhistoria.bcn.es

Amb aquest títol, el Museu d’Història de la Ciutat presenta, al Saló del Tinell, una exposició que segueix l’evolució cultural, des del segle VI a.C. fins al VI d.C., de la façana oriental de la costa mediterrània des de la perspectiva d’Ilici, avui dia la ciutat d’Elx.

Ibèria, Hispània, Spania.

Una mirada des d’Ilici

Mosaic que representa Apol·lo. Segles II-III d.C.

15gener-febrer 2006

Intercanvis internacionalsEl projecte “Rondabout Encounter Programme” d’intercanvis internacionals ha propiciat que dinou artistes de Barcelona mostressin el seu treball a Mèxic, Reykjavik i Bangkok, i que altres dinou, procedents d’aquestes ciutats, ho fessin a la Capella. La propera etapa, Jerusalem.

El proper mes de gener, els artistes Domènec i Daniel Chust viatjaran a Jerusalem per fer una estada de tres setmanes al Jerusalem Center for the Visual Arts. Amb aquest viatge, s’enceta la quarta etapa del programa d’intercanvis internacionals “Rondabout Encounter Programme”, que, des de la Capella, vam engegar l’any 2002 amb Ciutat de Mèxic.

La Capella, des que, l’any 1994, es va dedicar a potenciar la visibilitat dels creadors emergents de Barcelona, va mostrar una voluntat clara d’intentar proporcionar un cert contrapunt amb altres ciutats que permetés confrontar el treball dels nostres artis-tes amb els d’altres entorns geogràfics i culturals.

“Rondabout” va néixer amb la voluntat de donar continuïtat a aquesta experiència i, sobretot, de dotar-la d’una més gran ambició. És per això que es va encarregar al comissari independent Martí Peran que dissenyés un programa d’intercanvis construït entorn de la complicitat amb espais expositius amb objectius i tarannàs propers als de la Capella.

Actualment ja s’han fet tres intercanvis amb tres ciutats. El Laboratorio de Arte Alameda de Ciutat de Mèxic va ser la primera experiència. La Capella va presentar la mostra “Sublime artificial”, a cura d’Eduardo Pérez Soler. En correspondèn-cia, el projecte “Stand by, listos para actuar” va permetre que Domènec, Josep M. Martín, Dani Montlleó, Antonio Ortega, Ester Partegàs, Javier Peñafiel, Tere Recarens i Carmen Romero mostressin el seu treball a la capital mexicana. El segon punt de trobada va ser el Reykjavik Art Museum, on van exposar Antonio Ortega, Carles Congost, Daniel Chust, Ignasi Aballí, Mabel Palacín, Martí Ansón i Tere Recarens, i el tercer, About Art Related Acti-vities (AARA), de Bangkok, que va mostrar obres de Jordi Ribes, Christian Bagnat, Job Ramos, Martí Anson, Francesc Riuz i els col·lectius Alku i Lucky Kitchen. En correspondència, la Capella ha acollit exposicions d’artistes d’aquestes dues ciutats.

Com es pot veure, es tracta de realitats molt diferents. Tant la Ciutat de Mèxic com Bangkok són dues megalòpolis en constant procés d’expansió urbanística, però amb unes bases ben distintes. Reykjavik és, per contra, una ciutat mitjana que concentra la major part de la població d’un país amb voluntat europea, però que és situada a mig camí entre dos continents.

La propera experiència és Jerusalem. Durant el proper any, dos artistes de Barcelona treballaran a Israel, i dos artistes de Jerusalem ho faran a Barcelona. El resultat d’aquest treball el podrem veure en una exposició conjunta a la Capella i a Jerusalem. Serà un pas més en la consolidació d’aquests fluxos que amb “Rondabout” volem generar.

Oriol Gual

15gener-febrer 2006

Exposició “About/Into structures”, a Bangkok. Obra d’Alku.

www.bcn.es/virreinaexposicions

16

Retrat de Buenos Aires

El camí que cal recórrer per veure aquest somni transformat en una realitat tangible, reque-reix la definició d’un pla que postula la necessitat d’abordar el camp cultural des d’una polí-tica d’Estat.

És sabut que la vida cultural de Buenos Aires és d’una riquesa i una varietat singulars. La cultura requereix un conjunt de condi-cions de possibilitat per generar produccions, i perquè aquestes puguin transmetre’s, cal comuni-car significats i construir incessant-ment la trama cultural que ens identifica i ens expressa.

Si la gestió pública de la cultu-ra ha de ser una política d’Estat, aquesta ha de fer-se carn en un projecte de planificació estratègi-ca. Així és com des del Govern hem postulat set metes per asso-lir l’any 2010: el sosteniment d’una oferta cultural de qualitat, tant pública com privada; l’accés uni-versal als béns culturals; la valora-ció del patrimoni cultural tangible i intangible; l’impuls a noves ten-dències culturals; l’enfortiment de l’ensenyament artístic, la promo-ció de les indústries culturals, i la modernització de la gestió.

La incorporació del concepte de planificació en el camp cultu-ral va marcar un abans i un des-prés en la seva gestió pública.

Com passa en qualsevol altre àmbit del quefer social, per ac tuar en la cultura cal disposar de dades precises, conèixer-ne les caracte-rístiques, generar coneixement que permeti comprendre la cultu-ra en tota la seva complexitat. El Govern de la ciutat de Buenos Aires treballa en la definició de mesures i accions a mitjà i llarg termini i hem escollit recórrer sis camins que representen les sis estratègies clau que entenem que són les més indicades per planifi-car, organitzar i implementar les accions concretes i els programes de govern que donen forma al Pla de cultu ra de Buenos Aires.

La primera és la descentralit-zació de l’acció cultural. Quan obrim canals i espais a la cultura, de fet obrim canals i espais a la

democràcia. Accedir a la cultura i participar-hi és un dret, i els drets necessiten espais on exer-cir-se. El Programa cultural en barris és un programa clau que consisteix a dur la gestió de la cultura a cada racó de la ciutat, perquè tots els veïns trobin res-postes a les seves necessitats i també oportunitats reals de par-ticipar en diferents propostes artístiques, de capacitació o de generació de noves empreses.

El Programa en barris respon, també, a una altra de les estratè-gies del Pla, com és la promoció de la participació en la cultura, i se suma a un conjunt d’accions que pretenen incentivar el consum cul-tural i la creació de nous públics.

Una tercera estratègia s’en-camina a encoratjar la generació

La ciutat de Buenos Aires té ja la seva mirada posada en l’any 2010 i la celebració del Bicentenari de la revolució de Maig del 1810. El desenvolupament i l’expansió de la seva cultura han de projectar-la dins de la regió com la Capital Cultural de l’Amèrica Llatina. Aquest és el nom que hem triat per anomenar un somni.

Inauguració de la plaça Discépolo. Buenos Aires.

17gener-febrer 2006

de nous talents. Per dotar-los d’un espai de trobada, intercan-vi i difusió, creem el Festival Sub 18, un megaesdeveniment en el qual els adolescents poden mos-trar la seva producció en la músi-ca, la literatura, el teatre, el cinema i l’art digital.

Un altre factor definit com a estratègic és la millora de la comu-nicació i la difusió de la cultura per assolir una més gran participació de la ciutadania, per generar més consciència sobre la importància del patrimoni cultural tangible i intangible i facilitar l’accés al con-sum i gaudi dels béns culturals. Així mateix, la difusió de les nos-tres expressions i productes cultu-rals a la regió i al món col·locarà Buenos Aires en un lloc de refe-rència com a focus d’atracció i pol d’irradiació cultural. En aquest temps, hem reformulat la comuni-cació oficial de la cultura a través dels mitjans gràfics i virtuals. Un dels assoliments més importants va ser la creació d’Acceder, el por-tal que aplega la totalitat dels béns culturals de la ciutat i que posa a l’abast de tots un enorme arxiu d’imatges del cinema nacio-nal, la literatura, les arts plàstiques i el patrimoni arquitectònic.

La cinquena línia estratègica és una de les més importants perquè és resultat d’un canvi de mentalitat. És una nova forma de participació i una nova dinàmica

de treball que des de la Secretaria de Cultura de la Ciutat promo-vem: empreses i organismes cul-turals públics i privats sumant-se al diàleg per conjuminar esforços i recursos i per generar projectes en sintonia amb els objectius de la ciutat. L’articulació Estat - empreses - Tercer Sector possibi-lita l’acció conjunta i articulada entre l’àrea pública, els diferents actors del sector privat, tant artis-tes com empresaris, i les organit-zacions no governamentals, i és una eina fonamental per al com-pliment de les metes, ja que pro-mourà un millor aprofitament dels recursos i una acció cultural més integrada. Val la pena esmentar dues àrees d’acció fonamentals: la valorització del patrimoni històric i cultural dels ciutadans de Bue-nos Aires, que, gràcies a l’acció conjunta de veïns, empreses i Estat han aconseguit recuperar importants edificis i monuments del nostre paisatge urbà i de la nostra història ciutadana; els pro-grames i accions que tendeixen a l’enfortiment de les indústries culturals, com ara el suport a les discogràfiques independents i a les noves empreses en el camp de la moda i el disseny, en el qual Buenos Aires mostra tenir un potencial majúscul.

Finalment, la sisena estratègia ens assenyala un camí de compro-mís social i polític que Buenos

Aires té la responsabilitat de cons-truir al costat dels països germans de la regió i amb el món en gene-ral: inserir la nostra ciutat en el món a través de la participació en fòrums culturals i posicionar-la com a referent en el debat de la diversitat cultural. Aquest com-promís amb el respecte i la valo-ració de les diferències s’expressa en les relacions que Buenos Aires funda i manté amb altres grans ciutats, com ara Berlín i la mateixa Barcelona. El diàleg i la coopera-ció permanents construeixen un àmbit de trobada i intercanvi entre la gent, les seves ciutats i les seves cultures, i això no fa més que pro-moure la pau entre els pobles.

Aquesta és, en definitiva, la manera en què treballem per arribar al Bicentenari de Buenos Aires que somiem: una gran capi-tal cultural, generadora d’oportu-nitats per a tothom, expressió d’una democràcia enfortida, escenari i matriu de la nostra identitat ciutadana.

Dr. Gustavo LópezRegidor de Cultura de Buenos Aires

Estudi obert. Buenos Aires.

”“Buenos Aires promou l’acció

conjunta en cultura entre els sectors públics i privats

www.buenosaires.gov.ar/areas/cultura/

18

Amb el pas del temps, les institucions han anat adaptant aquest objectiu als diferents canvis socials i, a grans trets, podem distingir tres etapes ben diferenciades.

Primera. Es centra en la “normalització lingüís-tica”, que ha quedat representada per la Llei de normalització lingüística del 1983, que posa l’èmfasi en l’ús del català de manera preferent a les admi-nistracions públiques, als mitjans de comunicació públics i a l’ensenyament. Aquesta primera etapa va gaudir d’un ampli consens polític i d’un gran suport de la societat.

Segona. Amb un suport social molt més afeblit, es coneix com la de l’extensió de l’ús social del català. Ha estat representada per la Llei de política lingüística del 1998, que, entre d’altres aspectes, avala els drets lingüístics dels ciutadans i regula l’ús del català a les empreses de serveis i en el món del comerç.

Tercera. Sense oblidar els objectius de les dues primeres, està condicionada pel gran canvi demo-gràfic que s’està produint al país i, necessàriament, ha de posar l’èmfasi en l’acolliment lingüístic de totes les persones que s’instal·len a Catalunya pro-cedents d’altres països i cultures. El nou Estatut de Catalunya representarà aquesta nova dimensió de la política lingüística que preveu igualar amb drets i deures dels ciutadans les dues llengües oficials (entre d’altres, el deure de conèixer el català).

L’acolliment lingüístic, doncs, com ja va passar en la primera etapa, ha de tenir el suport majori-

tari de la població, de la gent que defensa la ciutadania, els drets igualitaris per a totes les per-sones, la igualtat d’oportunitats, la diversitat, el respecte, la cohesió social, etc.

Cal recuperar l’embranzida que van tenir els pri-mers anys de la recuperació del català amb tot el suport social, polític i institucional possible per evitar que hi hagi a Catalunya dues comunitats lingüístiques amb possibilitats desiguals.

Des del setembre, l’Ajuntament de Barcelona, fent-se ressò d’aquesta ne cessitat i, mitjançant el Consorci per a la Normalització Lingüística del qual forma part, ha engegat el programa Barcelona t’ensenya català, que, després de l’experiència del SAIER, ha significat un nou impuls per a l’acolliment lingüístic i cultural de les persones nouvingudes. Heus aquí els factors clau: amb la nova seu de la plaça de Catalunya s’ha creat un nou referent per a l’acolliment lingüístic a la ciutat; s’han incre-mentat en un 35% les inscripcions al primer nivell de català; es garanteix la matrícula immediata en qualsevol moment de l’any; s’ha renovat el material d’aprenentatge, que ara incorpora el coneixement de l’entorn més immediat de la ciutat.

Amb el programa Barcelona t’ensenya català es garanteix l’accés als coneixements bàsics de català i d’entorn de totes les persones que ho demanen, i es contribueix així a facilitar el procés d’arrelament a la ciutat.

Toni MataixDirector del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Acolliment lingüístic, la nova dimensió de la política lingüística

Des de la Transició democràtica, la recu pe-ració de la llengua catalana ha estat un dels objectius estratègics de les organitzacions polítiques i de les administracions públiques catalanes.

www.cpnl.org

Gener-febrera BarcelonaAquesta selecció conté una mostra de les activitats culturals més destacades organitzades per l’Institut de Cultura de Barcelona o altres entitats. Informació exhaustiva i permanentment actualitzada, a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

gener-febrer 2006 19

Ballet de Zuric

Presenta In den Winden im Nichts, amb coreografia d’Heinz Spoerli i música de Johann Sebastian Bach. Dansa expressada únicament a través de l’emoció de la música, moviment pur.

Del 19 al 21 de gener al Gran Teatre del Liceu

Saburo Teshigawara / Karas

Aquest coreògraf japonès i la seva companyia arriben per primera vegada a Barcelona per presentar Scream and whisper.

Del 26 al 29 de gener al Teatre Mercat de les Flors

Batsheva Dance Company

Aquesta companyia d’Israel presenta Three, una peça amb disset ballarins en la qual el seu director, Ohad Naharin, continua la recerca de nous camins.

Del 9 al 12 de febrer al Teatre Mercat de les Flors

DANSA

“L’art del risc. Circ contemporani català”

Del 12 de gener al 5 de març al CCCB

“Soy la Ciudad”

Exposició d’Alexander Apostol sobre les tendències en art, cinema i vídeo a Caracas.

Del 19 de gener al 2 d'abril a la Capella

“La mirada de l’artista. L’experiència del pictòric”

Exposició del fons pictòric de la col·lecció de la Fundació, sota el guiatge de dos reconeguts artistes espanyols de l’art actual, Juan Uslé i Soledad Sevilla.

Del 21 de gener al 7 de maig a CaixaForum

“Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Illici”

Del 25 de gener al 7 de maig al Museu d’Història de la Ciutat

“Arxiu F.X.// La ciutat buida”

Exposició de Pedro G. Romero.

Del 26 de gener al 16 d’abril a la Fundació Antoni Tàpies

EXPOSICIONS

Curt Ficcions 2006

9a Mostra de curtmetratges.

Del 20 al 29 de gener als Cinemes Icària Yelmo Cineplex

AUDIOVISUAL

Xcèntric

Programació estable de cinema i vídeo d’avantguarda.

Els dijous i els diumenges del gener i el febrer al CCCB

“Toulouse Lautrec. L’origen del cartell modern”

La mostra recull la totalitat dels cartells creats per l’artista en la dècada 1890-1900, una trentena d’obres que provenen de les col·leccions del Musée d’Ixelles de Brussel·les i del MNAC.

De l'1 de febrer al 17 d’abril al Museu Nacional de Catalunya

“Col·lecció Annick i Anton Herbert. Inventaire”

Prop de cent cinquanta obres d’ar tistes internacionals, la major part d’ells adscrits als moviments conceptual, minimal i povera dels anys setanta.

Del 7 de febrer al 8 de maig al MACBA

“Erice-Kiarostami”

L’exposició reuneix dos autors de referència en el món del cinema, en un diàleg sobre les seves preocupacions creatives.

Del 9 de febrer al 21 de maig al CCCB

Foto

: Kia

rost

ami

20

“Picasso. La passió del dibuix”. Picasso 2006 BCN

Del 9 de febrer al 7 de maig al Museu Picasso

“Diane Arbus. Revelacions”

Retrospectiva internacional de l’obra de la fotògrafa americana. Les dues-centes fotografies permeten conèixer el mètode de treball i les influències intel·lectuals de Diane Arbus.

Del 15 de febrer al 15 de maig a CaixaForum

Encara es poden veure...

“Literatures de l’exili”. Fins al 29 de gener al CCCB.

“Jules Verne. Viatjar, viatjar, viatjar”. Fins al 30 de gener a CosmoCaixa.

“Mestres del collage. De Picasso a Rauschenberg”. Fins al 26 de febrer a la Fundació Joan Miró.

“Rembrandt. La llum de l’om-bra”. Fins al 26 de febrer a la Fun-dació Caixa Catalunya - la Pedrera.

“Claudia Terstappen” i “Carme Noriega”. Fins al 28 de gener a la Fundació Rafael Tous - Sala Metrònom.

“Paraules divines: Dels jero-glífics a l’egiptologia”. Fins al 14 de març al Museu Egipci de Barcelona.

“Barcelona & fotografia”. Fins al 19 de març al Museu d’Histò-ria de la Ciutat, Casa Padellàs

“Mitologia dels dinosaures”. Fins al 21 d’abril al Museu de Ciències Naturals de la Ciuta-della (Museu de Zoologia).

“El cubisme i els seus entorns a les col·leccions de Telefónica”. Fins al 23 de d’abril al MNAC.

“Teatres de joguina de Cata-lunya”. Fins al 30 d’abril al Mu-seu Frederic Marès.

El sastre valent

Adaptació, guió i direcció de Roser Contreras.

Del 7 al 29 de gener al Guasch Teatre

Hansel i Gretel

Espectacle amb titelles i cantants a partir del conte dels germans Grimm i l’òpera de Humperdinck. Adaptació i arranjaments

INFANTIL

musicals: Albert Romaní. Direcció: Joan-Andreu Vallvé.

Del 14 al 22 de gener al Gran Teatre del Liceu

La comèdia dels errors

Musical d’una de les peces més divertides de William Shakespeare. Coreografies: Coco Comín.

Del 14 de gener al 19 de febrer al Jove Teatre Regina

EXPOSICIONS

Percussions

Dins del cicle “Concerts en família”, concert amb més de quaranta instruments de percussió per als més petits.Amb cada interpretació aprendran les funcions de cada instrument dins el grup i en les diferents èpoques i estils musicals.

21 i 22 de gener a l’Auditori

Sa Pobla de Gràcia

Gran revetlla mallorquina a Barcelona, amb cercavila de balls populars catalans i mallorquins, enceses de foguerons a les places i dimonis de sa Pobla, entre d’altres.

28 de gener a les places Rius i Taulet, Diamant i Virreina

Carnaval

Del 23 de febrer a l'1 de març en diversos espais de la ciutat

Festes de Santa Eulàlia

Festa Major d’Hivern de Barcelona. Bestiari popular, castells, corals i agrupacions musicals acompanyaran la figura de la patrona de les festes, la Gegantona Laia. Els museus de la ciutat s’afegeixen a les festes amb una jornada de portes obertes.

11 i 12 de febrer

FESTES

gener-febrer 2006 21

Festival del Mil·lenni

American Gospel Singers, Michel Nyman, Estrella Morente, Ana Belén & Víctor Manuel, Georges Moustaki, Natacha Atlas, Enrique Morente, Tomatito i DeeDeeBridgewater.

Gener i febrer al Palau de la Música Catalana

Bobo Stenson Trio

Aquest pianista suec és una de les figures més representatives del jazz contemporani. El seu àlbum Serenitiy (1999) remena les arrels del jozza, el folk suec, la música cubana, etc.

25 de gener al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Sabores

Sara Baras actua dins del Festival del Mil·lenni.

Del 25 al 29 de gener al Barcelona Teatre Musical

Raimon

26 de gener al TNC

MÚSICA

Maria Guleghina, Jaume Aragall i Marco Evangelisti

30 de gener al Palau de la Música Catalana

Barna Sants

Cicle de concerts de cantautors.

Del 26 de gener al 19 de març al centre cívic Cotxeres de Sants

Temporada de música clàssicaL’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) comença el 2006 amb la visita de diferents directors convidats: David Giménez Carreras dirigeix obres de Txaikovski, Borodin, Khatxaturian i Rimski-Korsakov; l’actual director Ernest Martínez Izquierdo ofereix el concert per a violí i orquestra A la memòria d’un àngel de Berg, amb Gidon Kremer; la directora Sian Edwards dirigeix el concert per a violoncel de Xostakòvitx; Víctor Pablo Pérez, un dels millors directors d’orquestra del panorama musical espanyol, també s’enfronta amb Xostakòvitx, a la seva simfonia Leningrad, símbol de resistència enfront del feixisme alemany i crítica en general als autoritarismes; el director d’orquestra alemany Franz-Paul Decker dirigeix Debussy, Bruckner i l’Stabat Mater de Rossini, el poema llatí que expressa el lament de la Mare de Déu davant del Crist agonitzant. El recentment nomenat director titular de l’OBC, Eiji Oue, ofereix la Setena de Bruckner, i Salvador Mas, actual director de l’ESMUC, tanca el mes de febrer amb el Segon Concert de Chopin amb Bella Davidovich al piano.

El Palau de la Música Catalana rep la visita de diverses formacions estrangeres, com ara l’Orquestra Filharmònica Nacional de Bielorússia, la Simfònica de Volgograd, la Kammerorchester Berlin i l’Orquestra,

Cor i Solistes de l’Operetta de Minsk, entre d’altres. Dins el cicle Palau 100, s’ha convidat el pianista i director israelià Daniel Barenboim, el britànic Robert King i el jove i destacat director català David Giménez Carreras. L’Orquestra Simfònica del Vallès participarà en el cicle de Concerts Simfònics al Palau amb obres de Montsalvatge, Brahms, Schumann i Rimski-Korsakov, Mozart i Mendelssohn.

Setmana Internacional de Música Experimental

Del 7 a l’11 de febrer a la Fundació Rafael Tous - Sala Metrònom

Arpa i flauta solistes de l’OBC

Magdalena Barrera-Oro i Magdalena Martínez, dins del cicle AvuiMúsica 2005-2006.

9 de febrer al MACBA

Depeche Mode

10 i 11 de febrer al Palau Sant Jordi

Geo

rges

Mou

stak

i

David Giménez Carreras

Eiji OueEl fantasma del Palau

Espectacle per a totes les edats de la factoria Mascaró, amb Joan Figueres com a director musical.

Del 15 al 29 de gener al Palau de la Música Catalana

Mar

ia G

uleg

hina

22

En un lugar de Manhattan

Dramatúrgia i direcció d’Albert Boadella / Els Joglars. Apropament al Quixot reflectint, precisament, el fracàs grotesc d’intentar recrear sobre l’escena l’obra d’art literària.

Del 12 de gener al 5 de març al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Bales i ombres

Un western que s’assembla a una tragèdia contemporània. És la història d’una petita venjança, en la qual les respostes i les certeses no tenen cabuda. Dramatúrgia i direcció: Pau Miró.

Del 26 de gener al 12 de febrer al Teatre Lliure, Espai Lliure

Panorama des del pont

Artur Miller.

Del 22 de febrer al 26 de març al TNC

TEATRE

Fighting Dogs

Andreu Morte presenta aquesta peça teatral inspirada en Corazón de perro, de Bulgàkov.

Del 23 al 26 de febrer al Teatre Mercat de les Flors

La finestra tancada

Primera expedició a la dramatúrgia d’Agustí Vila, realitzador de cinema i televisió. Direcció: Carme Portaceli.

Del 23 de febrer al 19 de març al Teatre Lliure, Espai Lliure

Al vostre gust

William Shakespeare. Direcció: Xicu Masó. Estrenada al 29è Festival de Barcelona Grec del 2005.

Del 27 de febrer al 12 de març al Teatre Romea

Moda Barcelona Passarel·la Gaudí

Presentació de les novetats dels millors creadors de moda internacional.

Del 30 de gener al 2 de febrer a la Fira de Barcelona

BCNegra. II Trobada de Novel·la Negra

Del 7 a l’11 de febrer al Palau de la Virreina, biblioteques, i cinemes Meliès i Renoir

Lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona

Premis a les aportacions culturals i científiques més destacades produïdes a Barcelona l’any 2005.

10 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (pl. Sant Jaume)

24a Setmana del Llibre en Català

Aparador del fons editorial publicat en català. Presentacions de novetats, actuacions infantils i signatura de llibres per part de reconeguts autors.

Del 24 de febrer al 5 de març a la plaça Catalunya

MÉS CULTURA

Foto

: Ros

Rib

as

Wozzeck

Òpera d’Alban Berg. Direcció d’escena: Calixto Bieito. Direcció musical: Sebastian Weigle.

Fins al 17 de gener

Otel·lo

Òpera de maduresa de Giu-seppe Verdi, que

Òpera al Gran Teatre del Liceu

marca un moment de plenitud de la seva llarga carrera. Direcció musical: Antoni Ros Marbà. Direcció d’escena: Willy Decker.

Del 9 al 27 de febrer

María del Carmen

Primera òpera d’Enric Granados (1898), composta dins el món artístic i musical català del modernisme, el wagnerisme i el verisme. Amb Ana María Sánchez. Versió concert.

Del 19 al 25 de febrer Foto

: Joha

n Ja

cob

s

Donna León a la I Trobada del 2005.

23gener-febrer 2006

Barcelona 2006. Agenda cultural

“L’Imperi oblidat. El món de l’antiga Pèrsia”

Obres procedents del Museu Nacional de Teheran, del British Museum i del Musée du Louvre.Del 5 al 15 de març a CaixaForum

Les Ballets C de la B / Koen Augustijnen

Presenten l’obra Bâche, combinació de ballet, break-dance, circ, etc.Del 9 al 12 de març al Teatre Mercat de les Flors

“Malèvitx”

Més d’un centenar d’obres, entre dibuixos, pintures i objectes. Del 20 de març al 25 de juny al Centre Cultural Caixa Catalunya - la Pedrera

El malentès

Albert Camus. Direcció: Joan Ollé. Del 23 de març al 23 d’abril al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

Món Llibre

Segona edició d’aquest festival literari infantil.1 i 2 d’abril al CCCB, MACBA i pl. Joan Coromines

Die tote Stadt

(La ciutat morta). Òpera d’Erich Korngold. Direcció musical de Sebastian Weigle i direcció d’escena de Willy Decker. Del 12 d’abril al 8 de maig al Gran Teatre del Liceu

“Era una vegada Txernòbil”

Amb motiu del 20è aniversari de l’accident, l’exposició pretén reflexionar sobre els reptes del segle XXI: la tecnologia i els seus perills.Del 20 d’abril al 23 de juliol al CCCB

“Representacions àrabs contemporànies. L’equació iraquiana”

Tercera part d’un projecte que pretén reflexionar amb centres culturals del món àrab. Del 27 d’abril al 9 de juliol a la Fundació Antoni Tàpies

“GATCPAC 1928-1939”

Una nova arquitectura per a una nova ciutat.Del 18 de maig al 15 d’octubre al Museu d’Història de la Ciutat

Maria João Pires interpreta Beethoven

Amb l’OBC, sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo. Del 19 al 23 de maig a l’Auditori

“Vinyl”

Mostra, sobre el món del disc i dels experiments sonors i visuals.Del maig al setembre al MACBA

“Carles Santos”

Fotografies i textos poètics inspirats en els temes dels seus espectacles. Del 23 de juny al 5 de novembre a la Fundació Joan Miró

Hem fet una tria de les ac -tivitats més destacades que Bar celona acull durant el 2006. L’oferta cultural estable de la ciu-

tat i més informació la trobareu a l’Agenda Cultural: en paper, a les oficines d’informació de l’Ajuntament i, en suport digital,

a www.bcn.es/canalcultura. Els mesos de gener i febrer són a les pàgines centrals (de la 19 a la 22).

P I C A S S O 2 0 0 6 B C N

“Els Picassos d’Antibes”

Pintures, dibuixos, ceràmiques i escultures realitzades als anys quaranta. Del 4 de juliol al 15 d’octubre al Museu Picasso

Seminari “Gòsol: el pròleg de l’avantguarda”

L’estada de Picasso a Gósol va marcar un punt d’inflexió decisiu en la seva evolució cap al cubisme.11 i 12 de juliol al Museu Picasso

“Parade, Ícar i El sombrero de tres picos (El Tricorn)”

Tres ballets a càrrec del Ballet de l’Opéra National de Bordeaux. 22 i 23 d’octubre al Gran Teatre del Liceu

“Picasso i el circ”

Apareix en les obres dels anys 1904 i 1905 amb els acròbates i equilibristes, i posteriorment amb el personatge de l’arlequí. Del 15 de novembre al 17 de febrer del 2007 al Museu Picasso

Itinerari “La Barcelona de Picasso, segons Josep Maria Carandell”

Fins al desembre al Museu Picasso

24

Els futurs de la indústria editorial:algunes conclusions

Quines són les grans tendències de futur de la indústria editorial? Contestar aquesta pregunta requereix, o bé una capacitat endevinatòria digna de Harry Potter, o bé reunir una sèrie d’ experts que estan treballant actualment amb les visions i les tècniques més avançades del sector. Això és el que es va fer, el novembre passat, amb el Simposi “Els futurs de la indústria editorial”, que es va dur a terme a la Bibli-oteca Jaume Fuster, emmarcat dins l’Any del Llibre i la Lectura. Entre els convidats, figures de l’ edició nord-americana –que és tant com a dir global– com el mític Sonny Mehta o Jane Friedman; el director de la Fira de Frankfurt Jürgen Boss; el “superagent” literari Andrew Eylie; representants de Google o IBM, directius dels mons editorials en ebullició com ara els de Corea i l’Índia; a més, per descomptat, de destacats personatges del món editorial català i espanyol: de José Manuel Lara a Jorge Herralde, i de Juan Luis Cebrián a Isabel Martí.

Les conclusions? N’enumerarem unes quantes: el paper de l’editor i la seva creativitat són el centre de l’actual panorama del món del llibre. I la creació, i per tant la feina dels autors i autores, continua sent el cor

de la indústria. Sembla obvi, però ho és molt menys del que sembla. El primer objectiu d’una editorial ha de ser publicar bons llibres, i la rendibilitat és el resultat d’aquesta feina, i no pas la premissa.

Les transformacions socials generen nous hàbits de lectura (clubs de lectura, Internet, cultura audiovisual, etc.), als quals el món del llibre ha de donar respos-ta. La innovació tecnològica és un gran repte, però també una oportunitat que s’endevina inevitable. La globalització afecta de forma radical el món del llibre, i els editors han d’estar atents a les experiències de les indústries no occidentals, com les de Corea i l’Índia. La regularització dels drets d’autor a través d’Internet encara necessita una formulació adequada.

La col·laboració entre els mitjans de comunicació i el món editorial és un fenomen positiu que es farà cada dia més necessari. En aquest context, una de les qüestions pendents és trobar fórmules atractives per difondre el llibre a través de la televisió pensant en un públic al més ampli i variat possible.

La confiança del sector editorial en la seva producció en llengua catalana està estimulant un moment de revitalització que té com a gran opor-tunitat la cita de Frankfurt del 2007.

La subsistència del teixit de llibreries és una exi-gència per mantenir una indústria editorial sana.

La celebració d’aquest Simposi, amb vocació internacional, enllaça amb la vocació de Barcelona com a capital editorial de primer ordre desenvolu-pada al llarg de tot el programa de l’Any del Llibre i la Lectura. La majoria de participants van valorar com a gran conquesta cultural l’expansió i l’actu-alizació d’equipaments bibliotecaris de la Barcelona dels darrers anys, de la qual és un bon exemple la mateixa Biblioteca Jaume Fuster. La prioritat última en aquesta proposta d’acció prospectiva: crear nous lectors i no perdre’n pel camí.

Sergio Vila-SanjuánComissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005

Els participants en el Simposi, en el còctel que va oferir Tusquets, el passat novembre.

Foto

: Ross

end

Cas

anova

25gener-febrer 2006

L’objectiu és potenciar la formació en l’ús de les noves tecnologies, oferir l’autoaprenentatge d’idi-omes a través dels multimèdia, ensenyar a buscar informació de qualitat a Internet, digitalitzar docu-ments i crear continguts digitals.

Amb els espais, les biblioteques han passat de tenir 195 ordinadors d’ús públic a 422, xifra que re presenta un increment de 116%. Tots disposen de connexió a Internet, programes d’ofimàtica i retoc d’imatges, reproductors de DVD, impressores, escàners, auriculars, micròfons i webcams per fer videoconferències.

Combatre la fractura digitalEl Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010 con-cep la biblioteca com un centre d’informació cap al coneixement, obert a tothom i amb els suports tecno-lògics que facilitin la democratització i la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació, l’educació permanent, l’autoformació i el lleure.

Els espais multimèdia responen a aquest model de biblioteca i han estat possibles gràcies al conveni signat entre Biblioteques de Barcelona (consorci format per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona), i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, i en el marc del projecte NODAT, una iniciativa nascuda amb l’objectiu d’evitar la fractura digital a Catalunya.

Les activitats de gener a marçLa dinamització d’aquests nou espais s’articula entorn de quatre eixos que volen explorar àmbits complementaris, des del formatiu fins al literari, tot passant pel creatiu i el lúdic. D’aquesta manera, les biblioteques de Barcelona proposen un con-junt d’activitats que conviden l’usuari a conèixer, experimentar i aprendre noves possibilitats dins els espais multimèdia i que es treballen conjuntament amb les entitats de barri més properes.

L’oferta inclou alfabetització informàtica, itine-raris virtuals, taller de blocs (diaris electrònics per-sonals), creació de pàgines web, jocs d’ordinador, contes animats amb programari Flaix, música digital, iniciació al programari lliure, introducció al Linux i cursos d’autoaprenentatge.

Espais multimèdia

a les bibliotequesQuinze biblioteques barcelonines disposen ja d’espais multi-mèdia d’ús gratuït. Aquests nous espais d’ús públic constitu-eixen un nou servei que posa a l’abast dels ciutadans diverses eines per facilitar la formació i l’accés a la informació digital. Biblioteca Vapor Vell. Foto: © Jordi Casañas

www.bcn.es/biblioteques

Trobareu espais multimèdia a les biblioteques següents:

Ciutat Vella: Sant Pau i Santa Creu i Francesca Bonnemaison

Eixample: Fort Pienc

Sants-Montjuïc: Vapor Vell

Les Corts: Les Corts - Miquel Llongueras

Gràcia: Vila de Gràcia i Jaume Fuster

Horta-Guinardó: Guinardó - Mercè Rodoreda i El Carmel - Juan Marsé

Nou Barris: Nou Barris

Sant Andreu: Ignasi Iglésias - Can Fabra i Bon Pastor

Sant Martí: Xavier Benguerel, Ramon d’Alòs-Moner i Sant Martí de Provençals

26

Barcelona...Han visitat

L’escriptor angloindi Salman Rushdie (1947) va obrir el cicle “El valor de la paraula” a la nova Biblioteca Jaume Fus-ter de la plaça Lesseps, on va conversar amb l’escriptor argentí Rodrigo Fresán. Rushdie hi va explicar: “Vaig néixer a Bombai, una ciutat índia construïda per britànics, on tot és barreja de cultu-res, una mescla que avui es pot trobar en totes les ciutats occidentals. I els escriptors hem de trobar

noves maneres per parlar-ne.” En aquest cicle de conferències també ha participat el filòsof i crític literari Terry Eagleton (Salford, Anglaterra, 1943) i els escriptors Nélida Piñón (Rio de Janeiro, 1937) i Kazuo Ishiguro (Nagasaki, Japó, 1954).

Ulrich Beck (Slupsk, Alemania, 1944), influent pensador contemporani, ha impartit, al CCCB, la conferència “Redefinir Europa. Una visión cos-mopolita”, en la qual ha defensat la necessitat de qüestionar-nos la vella mirada nacional sobre els problemes. Ha dit: “Vivim en un món amb una barreja de cultures que no estan definides terri-torialment... El multiculturalisme es defineix per la idea d’unes cultures essencialistes, ètniques, que existeixen les unes al costat de les altres. Però no és la realitat; cada vegada més pertanyem a diverses cultures.”

El compositor, escriptor i director de cine turc, a més de polític, Ömer Zülfü Livaneli (Konya, 1946) ha obert a Barcelona les Jornades “Cultura en l’Espai euromediterrani”, enmarcades en els actes de la cimera Euromed i que organitzat la Fundació Inter-arts amb la Generalitat de Catalunya. Livaneli ha dit que “avui hi ha una tradició cultural i històrica comuna a la mediterrània que podem aprofitar en

la nostra lluita per afrontar els problemes que ens separen i a favor de la pau”.

Lluís Monreal, director del Agan Khan Trust for Culture, ha participat a Barcelona en la tro-bada Euromed Heritage, que va reunir el passat octubre una cinquantena d’experts d’institu cions públiques i privades del sector cultural de vint països per avaluar l’impacte de deu anys de política euromediterrània en l’àmbit del patrimoni cultural. Monreal va defensar el patrimoni cultural com a catalitzador i motor del desenvolupament local i la importància de dur a terme projectes a la pràc-tica, els resultats dels quals es puguin mesurar objectivament.

Giorgio Agamben (Roma, 1942), filòsof italià, ha estat, també, al CCCB, a les Jornades “Arxipè-lag d’excepcions. Sobiranies de l’extraterritorialitat”, per parlar-hi sobre l’estat d’excepció com a paradigma de govern dominant centrat en la seguretat: “Mai com ara no hem entrat en un museu i ens han escorcollat; en un aero-port, també; hi ha videocàmeres pertot arreu...” Aquesta trobada ha reunit filòsofs, arquitectes i escriptors per analitzar la relació entre el poder, el territori i l’arquitectura: Eyal Weizman, director del Centre de Recerca Arquitectònica del Golsmith College de la Universitat de Londres; Tariq Ali, escriptor i periodista pakistanès, i Thomas Keenan, director del Human Rights Project, entre d’altres.

El cineasta francès Nicolas Philibert (Nancy, 1951) ha participat en el Festival de Cinema Inde-pendent de Barcelona L’Alternativa. En relació amb la seva celebrada pel·lícula Ser y tener, va dir que “l’escola sembla trivial, però el seu món de nens, mestres i pares ofereix un element fundacional de la vida. La grandesa del cinema no està en el tema, sinó en la qualitat de la mirada”.

Kaz

uo I

shig

uro

Nél

ida

Piñó

n

27

Barcelona al món

27gener-febrer 2006

Barcelona i Bollywood Joan Clos, alcalde de Bar ce-

lona, amb motiu del seu viatge a l’Índia i la visita que va fer a les instal·lacions de Bollywood –la poderosa i productiva indústria ci nematogràfica d’aquest país–, ha ofert als representants i productors d’aquesta empresa la possibilitat que Barcelona sigui l’escenari d’una producció de cinema hindú. En els darrers anys, Bollywood ha gravat exteriors en països com ara la Gran Bretanya, el Canadà i els Estats Units. L’aparició de Barcelona en un film hindú contribuiria a promo-cionar turísticament la ciutat.

D’altra banda, el passat mes de desembre, l’alcalde de Barcelona, juntament amb representants de la Casa Àsia, Casa de l’Índia i l’Indian Council of World Affairs, va inaugu-rar la primera edició de la Tribuna Espanya-Índia, una plataforma per als intercanvis culturals, econòmics i educatius entre els dos països.

L’IRIS premiatL’IRIS, el projecte municipal

de gestió d’incidències, queixes i suggeriments als ciutadans, ha

obtingut un guardó de la Comissió Europea en la reunió ministerial sobre Administració electròni-ca que ha tingut a tingut lloc a Manchester, sota la presidència britànica de la Unió Europea. L’IRIS ha obtingut una menció d’honor en la categoria “Millora dels serveis als ciutadans”. El Cadastre On-line impulsat pel govern holandès ha estat la iniciativa guanyadora. En menys d’un any de vida des que l’IRIS ha estat implantat, la partici-pació dels ciutadans en el funcio-nament dels serveis municipals ha augmentat el 42%. L’IRIS es posa en funcionament en un moment en què s’obren progressivament nous espais públics de la ciutat, i per poder-los gaudir és necessari tenir-ne més en compte l’ús.

MACBA, deu anysEl 28 de novembre passat, el

MACBA va fer deu anys que va obrir les portes al públic. Una de les línies en les quals ha treballat, sobretot durant els darrers anys, és la itinerància d’exposicions concebudes i organitzades pel Museu. Les que més han viatjat

per tot el món han estat les dedi-cades a Raymond Pettibon, David Goldblatt i Antoni Tàpies. Això ha comportat, no tan sols que el Museu consolidés la seva presèn-cia en els mitjans de comunicació estrangers, sinó també el reco-neixement entre el sector cultural i artístic. El MACBA s’ha situat, així, al mapa dels grans museus del món, amb un model singular que espera posar els fonaments en una nova estructura cultural a través de la qual l’art retorni a l’esfera pública i política.

Antoni MuntadasL’artista Antoni Muntadas

(Barcelona, 1942) ha estat guar-donat amb el Premio Nacional de Artes Plásticas 2005 per la seva trajectòria i la seva influència en l’art espanyol contemporani. A la passada Bienal de Venècia, Muntadas va representar el Pavelló Espanyol, amb l’obra On Transla-tion, un projecte en procés continu que, des del 1995, ha concretat en ciutats del món tan allunyades com Bogotà, París, Rotterdam, Bir-mingham, Nova York o Barcelona, i que aquest any ha portat a Puerto Rico, Tijuana i San Diego. Actual-ment treballa en projectes per a Stuttgart (Alemanya), Tièrn (Occità-nia, França) i Vancouver (Canadà). Amb la frase “Atenció, la percepció requereix implicació”, Muntadas ha sintetitzat les seves preocupa-cions artístiques, tot fent una crida a l’espectador perquè adopti una mirada crítica envers l’art, la realitat i els mitjans de comunicació.Constitució de la Tribuna Espanya-Índia.

28

Pactar amb el gatEls terrats del barri de Gràcia de Barcelona són l’esce-nari d’aquest film de la productora Fermín Marimón P.C. La pel·lícula és un retrat d’un grup de gent jove de Gràcia els personatges de la qual estan basats en persones reals que viuen al barri, “un dels més interessants i atractius de la ciutat, especialment en els darrers anys, per haver atret artistes i gent jove de tota mena”, afirma el director Joan Marimon.

El rodatge d’aquesta comèdia romàntica, que es va iniciar el passat mes de novembre i durarà fins al mes de febrer, es durà a terme en diversos carrers i locals del barri i en un total de vint-i-un terrats.

Barcelona Plató, la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Districte de Gràcia i les diverses comunitats de veïns implicades estan col·laborant en el rodatge.

Illuminati. La conspiració dels àngelsLa productora catalana Unimages Films prepara el rodatge a Barcelona d’aquesta pel·lícula dirigida per Santiago Lapeira. El film, amb un repartiment que inclou actors catalans, anglesos, belgues i americans, és un thriller ambientat en la segona meitat del segle XVIII a les ciutats de Barcelona, Carcassona, Malta i Roma. El protagonista és Giacomo Casanova, cavaller

Es roda!

de Seignalt, que, després de la mort del papa Clement XIII, surt de la presó de la Ciutadella gràcies a la inter-venció de Madame de Blancard, una noble francesa. Casanova ha de fugir de la ciutat, ja que el virrei de Barcelona ha ordenat que sigui assassinat abans que creui la frontera amb França, i es veurà implicat en una conspiració que el durà fins a Malta i Roma.

Barcelona Plató està treballant amb l’equip de producció del film, i l’Arquebisbat de Barcelona i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins també col-laboren en el projecte.

LatidosLes productores Fausto Producciones Cinemato-gráficas, Malvarrosa Media i Continental estan en plena fase de rodatge d’aquest telefilm, dirigit per Carles Pastor, per a Televisió de Catalunya, Canal 9 i Televisió de Galícia. Durant quatre setmanes, les ciutats de Barcelona i València seran els escenaris del rodatge d’aquest llargmetratge, un thriller escrit per Miquel Peiró, Pedro Uris i José Antonio Tiendas, que gira al voltant d’en Bruno i l’Àngela, un matri-moni amb greus problemes de desconfiança mútua. Rosana Pastor, Miquel Sitjar i Antonio Mourelos tenen els papers protagonistes de la pel·lícula.

Barcelona Plató ha ajudat l’equip de producció en la recerca de localitzacions, i altres departaments municipals, com ara la Guàrdia Urbana o l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, també hi col·laboren.

Altres llargmetratges del desembre del 2005

En preproducció: Yo soy la Juani, dirigida per Bigas Luna i produïda per Media Films i El Virgili Films.

En rodatge: La educación de un hada, dirigida per José Luis Cuerda i produïda per Tornasol Films, Finales Felices i Messidor Films.

Rodatge de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.

Foto

: Jord

i Ser

ra/B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

om

mis

sion

Novetatseditorials

gener-febrer 2006 29

Barcelona & FotografiaCatàleg de l’exposició que es presenta al Museu d’Història de la Ciutat fins al 19 de març del 2006, que recull una extensa col·lecció d’imat-ges de la ciutat de Barcelona que recorren més de cent cinquanta anys d’història. Els car-rers, els habitants, la vida

quotidiana, la festa, el conflicte i el treball són objecte d’interès sota el guiatge de destacats noms de la foto-grafia europea, com ara Agustí Centelles, Bill Brandt, Francesc Català-Roca, Henri Cartier-Bresson, Joan Fontcuberta, José María Alguersuari, Oriol Maspons, Pere Formiguera, Robert Capa o Xavier Miserachs. A cura d’Albert Garcia Espuche i Anna Garcia Munàrriz. Edita el Museu d’Història de la Ciutat de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb Lunwerg Editores. 250 imatges, 309 pàgines en català i anglès.

Abelardo MorellAmb motiu de l’ex-posició “Entrellibres. Fotografies d’Abe-lardo Morell”, que es presenta a l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina, s’ha posat a la venda el catàleg de l’obra d’aquest fotògraf cubà, que recorre la seva trajectòria artís-

tica dins l’àmbit de la fotografia moderna des del final dels seixanta fins al començament del segle XXI. Hi destaca la sèrie anomenada “Cámara oscu-ra”, en la qual documenta d’una manera esplèndida la naturalesa científica del mateix procés fotogràfic, i la sèrie de fotografies de llibres –que es pot veure a l’exposició–, en la qual incideix en les característi-ques físiques d’aquests, com ara la llum, la tinta, l’enquadernació i el paper. Edita TF Editores en castellà. 140 pàgines.

Bangkok, BangkokCatàleg de l’exposició del mateix nom que va tenir lloc a la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu durant el 2004, dins del marc del programa d’intercanvis internacio-nals Roundabout, que pretén posar en contacte creadors de Barcelona amb creadors d’altres ciutats com ara Reykjavik,

Mèxic DF i Jerusalem. La mostra d’art contemporani va reunir joves creadors residents a Bangkok que ana-litzaven la ciutat, l’economia, la política i la societat des de diversos punts de vista, a través de la fotogra-fia, el vídeo i el cinema. També inclou textos i imatges dels artistes catalans que van exposar a Bangkok. Edita la Capella de l’Institut de Cultura, juntament amb AARA/(About Art Related Activities). 54 pàgines. Textos en català, tailandès, castellà i anglès.

Àlbum Àsia

Antologia de textos sobre el continent asiàtic escrits per autors hispanoamericans, publicada amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura. Inclou textos, entre d’altres, de Pablo Neruda, Octavio Paz, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Jaime Gil de Biedma, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé, Baltasar Porcel, Rafael Argullol i Lluís Racionero. Editada en castellà per la Casa Àsia, amb 720 pàgines i més de dues-centes il·lustracions, aquesta publicació és testimoni de la història de les relacions entre Àsia i el món hispànic.

30

Clickcultura

30

Fundació Antoni Tàpieswww.fundaciotapies.org

Aquest web no només aporta un canvi de disseny res-pecte a l’anterior, sinó que replanteja substancialment les bases del seu funcionament i del tractament de la informació. Té la intenció de donar a conèixer la Funda-ció Antoni Tàpies a un públic més ampli i presenta un extens arxiu del material i la documentació generats en relació amb les exposicions i les activitats de la institució al llarg dels seus quinze anys d’existència. També pretén ser una plataforma de discussió i experimenta-ció, generadora de reflexió crítica. Conceptes com ara flexibilitat, usabilitat i accessibilitat han estat clau en el seu desenvolupament.

Frederic Mompouwww.fredericmompou.es

Web realitzada per la SGAE i dedicada al compositor català Frederic Mompou (Barcelona, 1893-1987). Té com a objectiu oferir una panoràmica sobre la vida i l’obra d’aquest músic, una de les personalitats més riques i complexes de l’art europeu del moment. El web inclou tres-centes imatges, retalls de premsa, partitures i altres documents que mostren la relació amb artistes. I també conté clips d’actuacions seves i entrevistes.

Institut Europeu de la Mediterràniawww.iemed.org

Web d’aquesta institució dedicada a fomentar el diàleg entre la Unió Europea i els altres països de la Medi-terrània, i centre de reflexió i debat sobre les societats mediterrànies. S’hi pot trobar informació sobre la pas-sada Cimera Euromeditèrrania i els documents finals, i un dossier sobre els deu anys del Procés de Barcelona, que inclou dos articles sobre cultura: l’un, sobre la societat civil i cooperació cultural d’Odile Chenal, directora adjunta de la Fondation Européenne de la Culture d’Amsterdam, i l’altre, amb el títol La cultura en el cor de la construcció mediterrània, de Khalida Tumi, ministra de cultura d’Algèria.

Biblioteca d’Alexandriahttp://www.bibalex.org/English/index.aspx

Web de la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Amb l’ob-jectiu de reprendre l’esperit dels seus orígens, la biblio-teca vol ser una finestra al món d’Egipte, una institució de primera línia en l’era digital, i sobretot, un centre d’aprenentatge, tolerància, diàleg i coneixement. El web ofereix l’accés als seus diferents serveis i instal-lacions que van molt més enllà del que és pròpiament una biblioteca. Així es pot accedir als seus fons espe-cialitzats (audiovisual, llibres rars, patrimoni egipci, etc.), al centre de recerca, a les activitats del Planetàrium, els fons artístics del Museu, i als diferents programes d’activitats. Conté també una completa galeria fotogràfica amb imatges d’aquest espectacular conjunt d’edificis que formen la Biblioteca d’Alexandria.

Textos en castellano

Página 4Presupuesto para la cultura de 2006: retos y objetivos del siglo XXI

Este 2006 es un año significativo para el mundo de la cultura en Barcelona. La ciu-dad ha logrado el reconocimiento

de su capitalidad cultural a través de la Carta Municipal aprobada reciente-mente en el Congreso de los Diputados español. Dentro del presupuesto global del Ajuntament de Barcelona, la cultura tiene un peso d’un 7,81%, cifra que indi-ca el lugar destacado que se quiere que ésta ocupe en la vida de los ciudadanos y ciudadanas del siglo XXI.En 2006, el Ayuntamiento dedica a la cultura un presupuesto de 151.133.950 euros, el más elevado de la historia de la ciudad. Esta cifra sin precedentes se da en un contexto de reconocimiento del papel relevante que debe ocupar la cultura en la construcción y, también, en el reconoci-miento de la capitalidad de Barcelona.Para 2006, el Ajuntament de Barcelona en materia cultural se ha marcado los objeti-vos estratégicos siguientes:– Apoyar la Red Básica de Capitalidad Cultural a través de iniciativas propias.– Potenciar la creación y el tejido cultural de la ciudad.– Consolidar la Red de Bibliotecas y poner en marcha el proyecto “Barcelona, ciudad lectora”.– Impulsar la cultura hecha en Barcelona con una nueva generación de equipa-mientos e iniciativas.– Abrir un proceso de reflexión sobre las políticas culturales del siglo XXI. Las cifras de la culturaEl año 2006, el Ajuntament de Barcelona hace una fuerte apuesta por la cultura en la ciudad, asignándole un presupuesto total de 151.133.950 euros, cantidad que signi-fica un crecimiento del 26,29% en relación con el año anterior. Dentro del gasto total que el Ayuntamiento dedica al municipio, el porcentaje dedica-do a cultura es del 7,81%. Esta cifra repre-senta un crecimiento del 22% respecto al año pasado. Sobre la distribución del gasto municipal en cultura, cabe destacar que un 86% se dedica al conjunto de la actividad de la ciudad, y el otro 14%, a personal.En todas estas cifras, la inversión en pro-yectos de nueva generación tiene un

papel destacado: el Centre Cultural del Born, el Museu de la Música, la segunda fase del Plan de bibliotecas, el Portal de la Cultura de Barcelona i los Fondos de Riesgo Barcelona Creativa son los más significativos. Para este capítulo, está previsto un importe de 53.094.362 €, que representa un crecimiento de un 104,15% respecto al año pasado. El Ajuntament de Barcelona realizará este año un gasto en cultura de 94 € por habitante. La capitalidad cultural de BarcelonaEl Congreso de los Diputados aprobó, el pasado mes de diciembre, la Carta Municipal de Barcelona, en la cual se da un pleno reconocimiento a la capitalidad cultural de la ciudad y a su papel en el terri-torio catalán y en el conjunto del Estado español. Se trataba de un paso básico para situar la cultura en un lugar central de nuestra sociedad. Durante 2006, el Ajuntament de Barcelona se propone fortalecer la vida cultural de la ciudad a través de iniciativas propias.Las iniciativas propias son los equipamien-tos y los programas que durante 2006 definirán el mapa y el calendario culturales de la ciudad y que reciben directamente apoyo municipal. Detallamos a continua-ción el presupuesto que el consistorio les dedica:Gran Teatre del Liceu .......... 6.920.013 €Museu d’Història de la Ciutat ............................... 5.478.435 €Auditori de Barcelona y Orquestra de Cambra de Barcelona ...................... 5.297.930 €Museu Nacional d’Art de Catalunya ...................... 4.359.422 €Festival de Barcelona Grec ... 4.329.000 €Museu Picasso ..................... 3.883.994 €Programa “Picasso 2006 BCN” ........... 3.695.410 €Museu d’Art Contemporani de Barcelona ...................... 3.346.690 €Fiestas ciudadanas .............. 2.755.000 €Mercat de les Flors .............. 2.900.000 €Teatre Lliure ........................ 2.016.614 €Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ............................ 1.858.414 €Exposiciones (la Virreina: Espai 2, la Virreina: Espai Xavier Miserachs, y La Capella) ....................... 1.500.000 €Centre de Normalització Lingüística de Barcelona ...... 1.240.957 €Palau de la Música Catalana .. 559.774 €Fundació Joan Miró ............... 370.343 €Fundació Antoni Tàpies ......... 339.482 €Museu Marítim ......................... 86.414 €El presupuesto municipal aporta 3.800.000 euros en subvenciones a diferentes entida-des privadas de la ciudad, que velan para que el tejido cultural siga moviéndose e innovando.Estas subvenciones van destinadas a apoyar proyectos culturales, como por

ejemplo el Sónar, el Primavera Sound, el Festival Internacional de Jazz de Bar-celona, el Salón Internacional del Cómico, el Loop, el Festival de Ópera de Bolsillo, la Fundació Rafel Tous d’Art Contemporani o l’Espai Escènic Brossa.El año 2005, recibieron subvención 265 entidades, con el objeto de descubrir nuevos creadores, fortalecer la cohe-sión social y la interculturalidad, apoyar la difusión cultural a través de festivales, impulsar el circuito teatral de Barcelona, potenciar la creación como lenguaje de expresión y participar en las tradiciones.Consolidación de la Red de BibliotecasEn este mandato, el Ajuntament de Bar-celona está logrando el proyecto biblio-tecario que se había marcado. El conjunto de bibliotecas de Barcelona es uno de los puntos clave con respecto a la cultura de la ciudad. Estos equipamientos, tal y como se ha demostrado con la Biblioteca Jaume Fuster, la última incorporación a la red, son herramientas básicas para acercar la cultura a los ciudadanos y ciudadanas y también para fomentar la lectura. Las bibliotecas han evolucionado en muy pocos años y ahora son unos auténticos puntos de encuentro entre ciudadanos y centros vertebradores de la vida social de los diferentes barrios. En 2006, se inau-gurarán dos bibliotecas, en octubre la Francesc Candel, en la Zona Franca, y en noviembre la de Sant Antoni, en el distri-to de L’Eixample. En enero de 2007, se inaugurará la Biblioteca Sagrada Família, también en el distrito de L’Eixample. El Ajuntament de Barcelona ha destinado este año a bibliotecas 20.305.519 euros, que se han asignado a aspectos de fun-cionamiento y a inversiones.Una nueva generación de equipamien-tos e iniciativasEl Centre Cultural del Born tendrá 8.000 m2, repartidos en tres niveles. En el sóta-no, donde está el yacimiento arqueológi-co que contiene restos que van desde el siglo XIII hasta el XIX, se podrán recorrer las calles medievales y acceder a algunos patios de casas destruidas. Al nivel de calle, un amplio pasillo perimetral servirá de mirador para contemplar las ruinas y dispondrá de elementos expositivos de épocas históricas diferentes, incluidos los hechos de 1714. En la planta superior, habrá cuatro salas dedicadas a actos cultu-rales y espectáculos de pequeño formato, exposiciones temporales, cafetería y tien-da. Este equipamiento tiene asignado un presupuesto de 26.000.000 €.El Centre del Disseny de Barcelona esta-rá ubicado en la plaza de las Glòries Catalanes y se convertirá en un espacio de presentación de las tendencias y la creatividad actuales. Este Centre, de unos 20.000 m2, albergará una muestra de las importantes colecciones que ilustran la tradición creativa de la ciudad y será una

gener-febrer 2006 31

plataforma de proyección internacional que otorgará más visibilidad al potencial creativo de Cataluña. El Centre será, tam-bién, un espacio de encuentro entre el público, los profesionales del sector, las escuelas y la industria.Este 2006, se inaugurará el Museu de la Música en L’Auditori de Barcelona. La nueva ubicación permitirá al Museu hacer un planteamiento perfeccionado y más completo de su función museológica en un entorno musical más favorable, como es el de L’Auditori, y con un proyecto que estará en consonancia con el actual con-texto social y cultural. Este proyecto tiene asignado un presupuesto de 6.400.000 €. A lo largo del año se pondrá en marcha el Portal de la Cultura, que tiene por objeto posibilitar el acceso a la cultura tanto a los ciudadanos y a los visitantes, como a los profesionales de los diferentes sectores que forman el tejido cultural de Barcelona. El proyecto tiene dos vertien-tes, una física –ubicada en el Palau de la Virreina– y una virtual, y se convertirá en el punto de referencia de información y difusión de la oferta cultural de la ciudad. El presupuesto del Portal de la Cultura es de 2.300.000 €.Otra de las nuevas iniciativas para 2006 es el Fondo de Riesgo, que nace con la voluntad de dar soporte a las industrias creativas de la ciudad vinculadas al sector de la cultura. Entre ellas se hallan el sector editorial, el diseño, la moda, la publici-dad, el sector audiovisual, los multimedia, la música, la educación y la formación cultural, etcétera. Se propone la creación de un fondo de 10.000.000 €, con una aportación municipal de 1.800.000 €, que se convertirá en un modelo de gestión público-privado pionero en Europa.Reflexión sobre las políticas culturales del siglo XXIA lo largo de este año se efectuará una revisión y una actualización del Plan estratégico de cultura de Barcelona, que es promovido por el Institut de Cultura con los objetivos de contrastar y deba-tir la diagnosis sobre el momento actual que vive la ciudad, identificar los pro-cesos culturales de renovación urbana más significativos, detectar y priorizar las necesidades de cada sector, y definir los nuevos retos estratégicos para el futuro desarrollo cultural en la ciudad. “Nuevos acentos 2006” es el nombre que recibe este proceso y que parte de la necesidad de repensar las políticas culturales en el marco de una ciudad cambiante y una ciudadanía cada vez más diversa.Este 2006, se implantarán y se pondrán en práctica los principios anunciados por la Agenda 21 de la Cultura: desarrollar la dimensión cívica y social de la cultura; desarrollar proyectos y programas para promover la diversidad cultural en la ciu-dad, y asegurar el derecho de todos los

ciudadanos a participar en la vida cultural de la ciudad. Se trata, en definitiva, de religar cultura e inclusión social, uno de los grandes temas que se debaten dentro de las políticas culturales del nuevo siglo. Aparte, Barcelona encabezará un grupo de ciudades que trabajan en esta misma línea y que presentarán sus resultados en otoño en nuestra ciudad.Y además...El Mercat de les Flors se convierte en Centre de les Arts de Moviment de Barcelona; se implantará el proyecto “Barcelona, ciu-dad lectora”; se continuará dando impul-so a los cursos de catalán del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona; se realizarán actos alrededor del programa “Picasso 2006 BCN”; se conmemorarán los setenta y cinco años de la proclamación de la segunda República y los setenta del inicio de la Guerra Civil; se incrementarán los fondos de los museos; se pondrá en fun-cionamiento la Fundació Barcelona Cultura; se llevará a cabo la exposición “Habitar Barcelona / Barcelona Experience”; se pondrá en marcha el programa “Diversidad cultural y ciudadanía”, y empezarán los pre-parativos del Año de la Ciencia 2007.

Página 8Entrevista a Esteve Polls, director teatral

Descubrió a Núria Espert y se hizo cargo, entre 1952 y 1957, de la compañía del Teatre Romea junto con Josep Maria de Sagarra. Son

sólo dos datos extraídos de un currícu-lum tan amplio como difícil de resumir. Tras sesenta años de teatro profesional y habiendo dirigido más de cuatrocien-tas obras, Esteve Polls (Barcelona, 1922) ha recibido el homenaje de la Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya en el escenario del Mercat de les Flors. Coincidiendo con este acto, el mismo teatro ha acogido su último montaje, Jugant amb Molière.¿Qué supone para usted recibir el homenaje del sector teatral?No me lo esperaba. Me he limitado a hacer mi trabajo durante años porque he estado bien de salud y porque en este trabajo no hay jubilación. No lo digo por falsa modestia, pero lo cierto es que con ochenta y tres años debo seguir trabajan-do, que es lo que he hecho toda mi vida. No es un mérito, más bien es un reflejo de la situación teatral del país.La lectura positiva es que el homenaje coincidió con el estreno en Barcelona de su nueva obra: Jugant amb Molière.Sí. Porque, generalmente, cuando te hacen homenajes, mala cosa [risas]. Bromas apar-te, estoy muy agradecido a la gente que ha impulsado este acto.

32

¿De dónde le vienen las ganas de jugar con Molière?Es un divertimiento. En la obra aparecen los protagonistas de las comedias de Molière saliendo de los libros. Ellos saben que son personajes, saben qué les pasará y se dedican a jugar y a ligar fragmentos de sus obras. Confío que, después del-Mercat, habrá gira.Usted empezó en el mundo del teatro pro-fesional en 1950, en la plaza del Rei y con trescientas personas en el escenario...La obra se llamaba Los esclavos y era una “tragedia moderna” que quería dar un puñetazo sobre la mesa, advirtiendo de cosas que estaban pasando y que la gente hacía como si no existieran. Yo llevaba diez años de teatro de aficionado en Gràcia, y ese espectáculo me supuso la entrada al mundo profesional.¿Cómo recuerda esa entrada?Me lo jugué todo a una carta. Puse todo lo que tenía ahorrado en ese espectáculo: noventa mil pesetas. En el reparto había lo mejor de la época y una debutante que después haría carrera, Núria Espert.Fue maestro y mentor de Núria Espert.Ella había hecho teatro infantil, pero aquella obra en la plaza de Rei fue su primer papel relevante. Ella tenía quince años y, antes de hacer el montaje, yo ya la había oído recitar el texto de Los esclavos y me impresionó. Fui a su casa y hablé con sus padres. Les dije que su hija tenía madera de actriz y que la quería encaminar por ahí. Ellos eran amantes del teatro y me contestaron que sí enseguida. Le dije que cobraría quinientas pesetas por la función, pero todavía le debo el dinero porque, en el aspecto económico, el espectáculo fue un desastre. ¿Cómo era el teatro de la época?Trabajabas encorsetado, había una sensa-ción de ahogo. No podías hacer el teatro que querías por culpa del franquismo. El teatro que queríamos hacer era el que se hacía más allá de los Pirineos. Pero, en el lado positivo, hay que decir que no había televisión y que los teatros estaban llenos. Se hacía un teatro quizás discursivo, de salón de té, pero con una gran categoría en las interpretaciones y con la presencia de importantes compañías nacionales e inter-nacionales que realizaban largas estancias. ¿Y el teatro catalán?Tenía un problema añadido al de la cen-sura: el problema de la lengua. Además, somos un país pequeño, con pocos auto-res. Pero aun así íbamos tirando. Por eso no me cuesta afirmar que de aquel teatro que hicimos nosotros, salieron unos hijos que hacen el teatro que hay ahora. ¿Qué problemas tuvo con las autorida-des de la época?Una vez estrené Juli Cèsar, en catalán. Nunca antes habían dado permiso a un clásico en catalán. Generalmente no te dejaban porque decían que ya existía una versión castellana y que el castellano

lo entendía todo el mundo. Un periodis-ta, del que no diré el nombre, me dijo que cómo me atrevía a hacer esta obra en catalán, “una lengua que conocen cuatro”. Y lo acabamos discutiendo en la calle, peleándonos.En 1956 tuvo problemas para represen-tar Lorca en el extranjero.Aquí estaba prohibido. Entonces me inventé una compañía llamada “de tea-tro experimental” y fui a Italia a montar Yerma y otras obras. Al regresar, me obli-garon a presentarme periódicamente en comisaría.¿Cómo entró en contacto con Josep Maria de Sagarra?En 1952 yo trabajaba en el taller de mi padre, porque del teatro no se vivía. Hacía poco que yo había hecho el gran auto sacramental en la Sagrada Família y Sagarra me pidió que le dirigiera su nueva obra, L’amor viu a dispesa. La cosa habría acabado aquí, pero al cabo de un año los actores del Romea me escogie-ron como director y nos constituimos en cooperativa. Fuimos a ver a Sagarra para pedirle una obra y estrenarnos como compañía, y él nos escribió La ferida llu-minosa, el mayor éxito del teatro cata-lán. Yo tenía treinta años y aquello se vio como un renacer de la profesión teatral en Cataluña.La relación con la obra de Sagarra sigue porque usted, cada año, representa su Poema de Nadal en iglesias como la del Pi, en Barcelona.Se ha medio instituido, sí. Empecé a representarlo en teatros de aficionados. Un día que lo escenificamos, Sagarra fue a verlo y, al terminar, con lágrimas en los ojos, me dijo que no había creído nunca en aquella obra. “A partir de esta noche empiezo a creer en ella”, me aseguró.¿Qué es lo que usted, como director, ha querido aportar al teatro?En mi época quise ser un innovador, pero no el sentido que esto tiene hoy en día. Yo siempre he querido respetar el texto. Me parece que, si una obra de teatro ha sobrevivido trescientos años, no hay moti-vo para que nosotros la modifiquemos. Nosotros debemos poner la técnica, los medios y la imaginación de ahora al ser-vicio de aquel texto, pero nunca pasarle por encima. Me pregunto si es lícito llevar a Ricardo III a una taberna...Usted ha dicho públicamente que lamenta no haber estrenado nunca en el TNC...Una vez me dijeron que mis montajes no eran lo suficientemente importantes para el Teatre Nacional. Se ve que en él no tienen cabida...Quizás nos dará más detalles de esto en sus memorias. Creo que ya están escritas.Sí. En principio, saldrán para Sant Jordi de 2006, tendrán dos volúmenes y serán publicadas por Viena Edicions.

Página 12“Picasso. La pasión del dibujo”

Picasso 2006 BCN da comienzo al pro-grama de activida-des culturales que se han previsto para 2006 con la exposi-

ción “Picasso. La pasión del dibujo”. Organizada por el Musée Picasso de París con motivo de la celebración de su vigésimo aniversario, presenta un importante conjunto de obras perte-necientes a la colección de este museo –dibujos, acuarelas, guaches, pasteles i collages–, junto con obras del Museu Picasso de Barcelona, y permitirá admi-rar la virtuosidad del trazo del artista.“A los doce años sabía dibujar como Rafael, pero necesité toda una vida para aprender a pintar como un niño.” Es el pro-pio artista quien autodefine su trayectoria, quien entiende el dibujo como un proceso dialéctico en el que las destrucciones y las esquematizaciones sintonizan con un cla-sicismo firme y una extraordinaria audacia de línea. La madurez de algunos dibujos precoces en los que un Picasso adoles-cente y joven se ejercita en el dominio y en el virtuosismo del trazo, contrasta, en su plenitud e incluso en el momento del ocaso vital, con una espontaneidad y una simplicidad que enmascaran la auténtica maestría y la fluidez de un ritmo versátil, que se adentran en los substratos más per-sonales del artista. En Picasso subyace un esfuerzo por pasar de los arquetipos clá-sicos a unas representaciones en las que lo alegórico cede paso a un sutil sentido humorístico; unas representaciones en las que la mofa, la caricatura y lo monstruoso ocultan los sentimientos, pero permiten que aflore la psicología del artista.El dibujo asume un papel primordial en la génesis y el desarrollo de la carrera artística de Picasso. El conjunto de dibu-jos que presentamos aquí, no sólo nos da la auténtica dimensión de cuál ha sido la incidencia del ejercicio dibujístico en la totalidad de la obra del artista, sino que también nos permite aprehender la esencia de su trayectoria. A su vez, nos sitúa ante una prolijidad como dibujan-te cuyo desarrollo nos transporta hasta unas innovaciones estéticas que llegan a sublimar los trazos más simples, más espontáneos.Estos dibujos, en realidad, no sólo son un testimonio de una gran calidad, sino que forman parte del entorno más íntimo de Picasso, un legado que él guardó siem-pre, y a través del cual revela su auténtico laboratorio de experimentación. En ellos establece los ritmos de su creatividad, sus indagaciones y sus logros y desvela la génesis y la evolución de sus obras esenciales. En una hoja en la que reali-za varios dibujos cuando apenas tiene

veinte años, contorsiona varias veces la expresión “Fábrica de Dibujos de Pablo Ruiz Picasso Barcelona”. Fábrica, porque dibuja hasta la saciedad, porque a través del dibujo traba el diálogo con la tradi-ción artística anterior y, una vez asumida, la aparca y se lanza a nuevas indagaciones que dan origen a un nuevo lenguaje, el cubismo, en el que la figuración conven-cional se diluye, para quedar reducida a un entramado de geometrías y planos que romperán los esquemas establecidos y permitirán que aflore una nueva estética en la que la distorsión alcanzará la grande-za de la cabeza de Medusa. Esos nuevos cánones no son, sin embargo, óbice para que en la década de los veinte, en una perenne reflexión sobre la pintura, vuelva de nuevo su mirada hacia el clasicismo y ambas estéticas confluyan en un mismo momento de su obra. La línea fluye fácil y suelta, en un esfuerzo creativo en el que los parámetros estéticos se entrelazan y se contraponen en un juego intenso y riquí-simo; la innovación persiste a través de unos recursos técnicos nuevos y en una iconografía renovada, que responde en muchas ocasiones a la situación personal del artista. Una imaginación exuberante genera unas metamorfosis estéticas que serán el común denominador de toda su obra. Las soluciones que culminan un proceso creativo abren, a su vez, nuevos interrogantes que convierten el dibujo en un continuo e interminable campo de experimentación.Especialmente en la segunda mitad de su vida, Picasso lleva a cabo un lúcido análisis de su momento vital, de su cotidianidad. El dibujo se erige en el instrumento que transmite la propia autobiografía del artis-ta; la esquematización alterna con contor-nos maleables y sinuosos que recalcan el perfeccionismo del maestro en su labor de dibujante. Una sutil ironía alude a la fugacidad de la vida; el trazo ya maduro, pero lleno de potencia en una juventud renovada, define el “estilo Picasso”, que ha determinado el arte del siglo XX.“Picasso. La pasión del dibujo”. Picasso 2006 BCNDel 8 de febrero al 8 de mayo en el Museu Picasso (Montcada, 15-23)

Página 16Retrato de Buenos Aires

El 25 de mayo de 2010, la Argentina celebrará el Bicentenario de la Re volución de Mayo de 1810. Esta fecha encierra una impor-tancia fundamental

pa ra todos los argentinos. Como todo ani-versario, la ocasión promueve rememorar los hechos cruciales de nuestra historia y las diferentes interpretaciones que ellos

gener-febrer 2006 33

34

suscitaron a lo largo del tiempo, en el afán compartido por conocernos como país, por entender la sociedad que fuimos con-formando y la cultura que nos identifica.Pero el Bicentenario es más que una invita-ción a mirar el pasado. Fun da mentalmente, es una oportunidad única para visualizar nuestro futuro como nación, un futuro que estamos imaginando hoy en forma de proyectos, metas, cambios y logros que encaucen definitivamente a nuestra sociedad hacia su crecimiento genuino y equitativo, hacia la consolidación de una ciudadanía plena.La ciudad de Buenos Aires tiene ya su mirada puesta en el año 2010. El desa-rrollo y la expansión de su cultura han de proyectarla dentro de la región como la Capital Cultural de América Latina. Ése es el nombre que elegimos para nombrar un sueño. El camino a recorrer para verlo transformado en una realidad tangible requiere la definición de un plan abarca-dor, coherente y fundamentado que pos-tula la necesidad de abordar el campo cultural desde una política de Estado.Es sabido que la vida cultural de Buenos Aires es de una riqueza y una variedad sin-gulares, y, aunque se asemeje a un manan-tial que fluye sin pausa y sin obstáculos, aunque las razones de su impulso y su fuerza creadora resulten difíciles de cap-turar en una definición teórica, lo cierto es que la cultura requiere un conjunto de condiciones de posibilidad para generar producciones, y para que esas produccio-nes puedan trasmitirse, comunicar signifi-cados y construir incesantemente la trama cultural que nos identifica y nos expresa.Si la gestión pública de la cultura ha de ser una política de Estado, ésta debe hacerse carne en un proyecto de planifi-cación estratégica que organice la acción sistemática y continua de un conjunto de políticas destinadas a atender a sus aspec-tos fundamentales. Así fue como desde el Gobierno postulamos siete metas a alcanzar en el año 2010: el sostenimiento de una oferta cultural de calidad, tanto pública como privada; el acceso universal a los bienes culturales; la valoración del patrimonio cultural tangible e intangible; el impulso a nuevas tendencias culturales; el fortalecimiento de la enseñanza artísti-ca, la promoción de las industrias cultura-les, y la modernización de la gestión. La incorporación del concepto de planifi-cación en el campo cultural marcó un antes y un después en su gestión pública. Como sucede en cualquier otro ámbito del que-hacer social, para actuar en la cultura hay que contar con datos precisos, conocer sus características y generar conocimien-to que permita comprender la cultura en toda su complejidad. El Gobierno de la ciudad de Buenos Aires viene trabajando en la definición de medidas y acciones a mediano y largo plazo que apuntan a

alcanzar las metas propuestas y poder, así, intervenir en el campo cultural y modificar situaciones, revertir inequidades o poten-ciar capacidades. Para lograrlo, elegimos recorrer seis cami-nos que representan las seis estrategias clave que entendemos son las más indica-das para planificar, organizar e implemen-tar las acciones concretas y los programas de gobierno que corporizan el Plan de cultura de Buenos Aires.La primera es la descentralización de la acción cultural. Cuando abrimos canales y espacios a la cultura estamos abrien-do canales y espacios a la democracia. Acceder a la cultura y participar en ella es un derecho y los derechos necesitan espacios donde ejercerse. El Programa cultural en barrios es un programa clave que consiste en llevar la gestión de la cultura a cada rin-cón de la ciudad, para que todos los veci-nos, y no sólo los que habitan las zonas más desarrolladas, encuentren respuestas a sus necesidades y también oportunidades rea-les de participar en diferentes propuestas artísticas, de capacitación o de generación de emprendimientos.El Programa en barrios responde, tam bién, a otra de las estrategias del Plan, como es la promoción de la participación en la cultura, y se suma a un conjunto de acciones que buscan incentivar el consumo cultural y la creación de nuevos públicos.Una tercera estrategia apunta a alentar la generación de nuevos talentos. En todas las manifestaciones y ramas de la cultura surgen permanentemente jóvenes con talento que necesitan el apoyo de la comu-nidad y del Estado para encauzar su forma-ción y crecer. Para dotarlos de un espacio de encuentro, intercambio y difusión crea-mos el Festival Sub 18, un megaevento donde los adolescentes pueden mostrar su producción en la música, la literatura, el teatro, el cine y el arte digital.Otro factor definido como estratégico es el mejoramiento de la comunicación y la difusión de la cultura. Mejorar e incre-mentar la comunicación de las políticas y acciones culturales es fundamental para lograr una mayor participación de la ciudadanía, para generar más concien-cia sobre la importancia del patrimonio cultural tangible e intangible y facilitar el acceso al consumo y disfrute de los bienes culturales. Asimismo, la difusión de nues-tras expresiones y productos culturales en la región y el mundo colocará a Buenos Aires en un lugar de referencia como foco de atracción y polo de irradiación cultu-ral. En este tiempo, hemos reformulado la comunicación oficial de la cultura a través de los medios gráficos y virtuales. Uno de los logros más importantes fue la creación de Acceder, el portal que reúne la totalidad de los bienes culturales de la ciudad y que pone al alcance de todos un enorme archivo de imágenes del cine

nacional, la literatura, las artes plásticas y el patrimonio arquitectónico.La quinta línea estratégica es una de las más importantes porque es resultado de un cambio de mentalidad que abre un universo de posibilidades a la gestión cultural. Es una nueva forma de partici-pación y una nueva dinámica de trabajo que desde la Secretaría de Cultura de la Ciudad promovemos: empresas y orga-nismos culturales públicos y privados sumándose al diálogo para aunar esfuer-zos y recursos y para generar proyectos en sintonía con los objetivos de la ciudad. La articulación Estado –Empresas– Tercer Sector posibilita la acción conjunta y arti-culada entre el área pública, los diferentes actores del sector privado, tanto artistas como empresarios, y las organizaciones no gubernamentales, y es una herramien-ta fundamental para el cumplimiento de las metas ya que promoverá un mejor aprovechamiento de los recursos y una acción cultural más integrada. Los ejem-plos de proyectos conjuntos son numero-sos. Vale la pena mencionar, sin embargo, dos áreas de acción fundamentales donde esta sinergia se despliega: un área es la de las iniciativas dirigidas a la valoriza-ción del patrimonio histórico y cultu ral de los porteños, que, gracias a la acción conjunta de vecinos, empresas y Estado lograron rescatar importantes edificios y monumentos de nuestro paisaje urbano y de nuestra historia ciudadana. Otra la constituyen un conjunto de programas y acciones que tienden al fortalecimiento de las industrias culturales, como el apoyo a las discográficas independientes y a los emprendimientos en el campo de la moda y el diseño, donde Buenos Aires muestra tener un potencial mayúsculo. Por último, la sexta estrategia nos señala un camino de compromiso social y político que Buenos Aires tiene la responsabilidad de construir junto a los países hermanos de la región y con el mundo en general: inser-tar nuestra ciudad en el mundo a través de la participación en foros culturales y posi-cionarla como referente en el debate de la diversidad cultural. Este compromiso con el respeto y la valoración de las diferencias se expresa en las relaciones que Buenos Aires funda y mantiene con otras grandes ciudades, como Berlín y Barcelona misma. El diálogo y la cooperación permanente construyen un ámbito de encuentro e inter-cambio entre la gente, sus ciudades y sus culturas, y esto no hace más que promover la paz entre los pueblos.Ésta es, en definitiva, la manera en que tra-bajamos para alcanzar en el Bicentenario la Buenos Aires que soñamos: una gran capital cultural, generadora de oportu-nidades para todos, expresión de una democracia fortalecida, escenario y matriz de nuestra identidad ciudadana. Dr. Gustavo LópezRegidor de Cultura de Buenos Aires

English version

Page 4The 2006 arts and culture budget: challenges and objectives for the 21st century

The year 2006 will be a highly sig-nificant year for arts and culture in Barcelona. The city has been recog-nised as a cultural

capital with ratification of its Municipal Charter by the Congress of Deputies in Madrid. Arts and culture spending will account for 7.81% of Barcelona City Hall’s total budget, a figure reflecting the importance of culture in citizens’ lives as we set out in the 21st century. Barcelona City Hall will spend 151,133,950 euro on arts and culture in 2006, more than ever before. This unprecedented figure comes in the context of recogni-tion of the importance of art and culture in the construction of Barcelona, together with the city’s role as a cultural capital for Catalonia and the whole of Spain. Barcelona City Hall has set the following strategic objectives for 2006 in the field of arts and culture:– To provide support to the Xarxa Bàsica de Capitalitat Cultural (Cultural Capital Basic Network) by means of a range of original initiatives.– To support artistic creation and the city’s arts and culture fabric.– To consolidate the Library Network and launch the Barcelona, Ciutat Lectora (Barcelona, Reading City) project.– To promote the city’s arts by means of a new range of facilities and initiatives.– To launch a reflection process concern-ing cultural policies for the 21st century. Culture in figures Barcelona City Hall is to make a major commitment to promotion of the city’s arts and culture in 2006, by means of a total budget assignation of 151,133,950 euro, a figure which represents an increase of 26.29 % over the previous year’s sum. Arts and culture spending represents 7.81% of the City Hall’s total spending allocated to the municipality itself. This represents a rise of 22% on the previous year’s figure. A total of 86% of this is allo-cated to activities while the remaining 14% is assigned to covering staff expenses.Investment in new projects is to the

forefront: the Born Culture Centre, the Music Museum, the second phase of the Library Plan, the Barcelona Culture Portal and the Barcelona Creativa Risk Funds being among the most outstanding such projects. A total of 53,094,362 euro is to be spent on these projects, repre-senting an increase of 104.15% over 2005. Barcelona City Hall will spend 94 euro per inhabitant on arts and culture this year. Barcelona - cultural capital Last December, the Congress of Deputies in Madrid ratified the Municipal Charter of Barcelona, recognising the city as a cul-tural capital for Catalonia and the state as a whole. This represents a crucial step in placing arts and culture in a central posi-tion for our society. Throughout 2006, Barcelona City Hall plans to strengthen the city’s cultural life by means of a range of original initiatives.These initiatives constitute the facilities and programmes which will serve to define the city’s arts and culture map and calendar throughout 2006 and are directly supported by the City Hall. The budgetary provisions are as follows: Gran Teatre del Liceu ...........6,920,013 €Museum of the History of the City .............................5,478,435 €Auditori de Barcelona and the Barcelona Chamber Orchestra ............ 5,297,930 €National Art Museum of Catalonia ........................ 4,359,422 €Festival de Barcelona Grec ....4,329,000 €Picasso Museum ...................3,883,994 €Picasso 2006 BCN programme ...........................3,695,410 €Contemporary Art Museum of Barcelona .......... 3,346,690 €City festivals .........................2,755,000 €Mercat de les Flors ...............2,900,000 €Teatre Lliure ......................... 2,016,614 €Contemporary Culture Centre of Barcelona ............. 1,858,414 €Exhibitions (Virreina: Espai 2, Virreina: Espai Xavier Miserachs and La Capella) .................... 1,500,000 €Catalan Language Normalisation Centre of Barcelona ........................1,240,957 €Palau de la Música Catalana ....... 559,774 €Fundació Joan Miró ................ 370,343 €Fundació Antoni Tàpies .......... 339,482 €Museu Marítim .......................... 86,414 €The municipal budget provides for sub-ventions of 3,800,000 euro for various pri-vate bodies in the city which play active roles in promoting ongoing activity and innovation in the city’s arts fabric.These subventions will serve to support such projects as Sònar, Primavera Sound, the Barcelona Internacional Jazz Festival, the International Comic Fair, Loop, the Festival d’Òpera de Butxaca, the Rafel Tous Contemporary Art Foundation and

the Espai Escènic Brossa, among others.The year 2005 saw subventions given to 265 bodies, with the aim of discovering new creators, strengthening social cohe-sion and interculturality, supporting dis-semination of culture through festivals, promoting the Barcelona theatre circuit, strengthening creativity as a means of expression and participation in traditions.Consolidation of the Library Network Work on accomplishing the goals of Barcelona City Hall’s library project is advancing. The Library Network is one of the key elements of the city’s cultural life. These facilities, as demonstrated by the Jaume Fuster Library, the latest addition to the network, are essential instruments in facilitating public contact with culture and in promoting reading. The Libraries have made great inroads in a very short period of time and now constitute genuine meeting points for the city’s inhabitants, serving to structure social life in the dif-ferent neighbourhoods. This year will see the inauguration of two new libraries, the Francesc Candel Library in Zona Franca, in October and the Sant Antoni Library, in the Eixample district, in November. January 2007 will see the inauguration of the Sagrada Família Library, also in the Eixample. Barcelona City Hall will spend 20,305,519 euro on libraries this year, encompassing both operating costs and the cost of new buildings. A new wave of facilities and initiatives The Born Culture Centre will comprise a total surface area of 8,000 m2 on three floors. The basement, containing the archaeological site with remains from between the 13th and 19th centuries, will enable visitors to walk around the medi-eval streets and enter the patios of some now-vanished houses. At street level, an ample perimeter corridor will provide a viewing point over the historic ruins and will include exhibits on various historical epochs, including the events of 1714. The upper level will comprise four rooms given over to cultural events and small-scale performances, temporary exhibitions, a cafeteria and shop. Budgetary provision for this facility totals 26,000,000 euro.The Barcelona Design Centre to be based in the plaça de les Glòries will aim to present both contemporary and future design trends. Totalling some 20,000 m2, the Centre will house a sample of various major collections illustrating the city’s cre-ative tradition and will serve as a platform for international projection of Barcelona’s creative potential. The Centre will also aim to function as a meeting place for the public, sector professionals, design schools and the design industry.The year 2006 will see the inauguration of the Music Museum at Barcelona’s Auditori. Its new location will enable the museum to improve and complete its role

gener-febrer 2006 35

in the appropriately musical setting of the Auditorium, with a project in keeping with modern-day social and cultural contexts. Budgetary provision for this project totals 6,400,000 euro.The Culture Portal will be launched over the course of the year, its aim being to provide access to the city’s arts and culture to inhabitants, visitors and sector profes-sionals alike. This project has a twofold dimension, one being physical, located at Palau de la Virreina, the other, a virtual on-line reference point providing infor-mation on the city’s arts scene. A total of 2,300,000 euro has been made available to the Culture Portal project.Another new initiative for 2006 is the Risk Fund, designed to provide support to the city’s creative arts sectors, including pub-lishing, design, fashion, advertising, tele-vision, multimedia, music, arts education and training, and so on. It is planned to established a total fund of 10 million euro, the City Hall providing a contribution of 1,800,000 euro, in what will become a pioneering public-private joint project at European level.Reflection on culture policies for the 21st century This year will also see review and updat-ing of the Barcelona Institute of Culture’s Strategic Cultural Plan. The aim of the review is to discuss the city’s current situ-ation, identifying the main urban cultural renovation processes, detecting and prioritising sector needs, and defining the emerging strategic challenges for the city’s future development in the arts field. The process, named Nous Accents 2006, has emerged from the need to rethink arts policies in the framework of an ever-changing city and an increasingly diverse population.This year will also bring implementa-tion of the principles of the Arts Agenda 21: development of the civic and social dimension of arts and culture; projects and programmes aimed at promoting cultural diversity in the city while guaranteeing the right of all citizens to participate in the city’s cultural life. This is a matter of com-bining culture and social inclusion, one of the great issues of debate regarding cul-ture policies for this century. In addition, Barcelona is to lead a group of cities work-ing in this specific area, it being planned to present the results of this project in Barcelona in autumn.And as if that wasn’t enough ...The Mercat de les Flors is to become the Barcelona Centre for Movement Arts, the “Barcelona, Reading City” programme will be launched, support will continue to be provided to courses given at Barcelona’s Catalan Language Normalisation Centre, and there will also be the events of Picasso 2006 BCN; nor should we forget the com-memoration of the 75th anniversary of the

proclamation of the Second Republic and the 70th anniversary of the outbreak of the Civil War, museum funding is also set to rise, the Fundació Barcelona Cultura will be launched, and there will be the Habitar Barcelona / Barcelona Experience exhibi-tion, not to mention the Cultural Diversity and Citizens programme, and the prep-arations for the 2007 Science Year.

Page 8Interview with Esteve Polls, theatrical director

He discovered Núria Espert and ran Com pa-nyia del Teatre Romea alongside Josep Maria de Sagarra between 1952 and 1957. Just

two highpoints from a CV that defies summary. After 60 years of professional theatre and having directed more than 400 works, Esteve Polls (Barcelona, 1922) has been honoured by the Association of Professional Actors and Directors of Catalonia on the stage of the Mercat de les Flors. This homage coincides with the staging of his latest produc-tion, Jugant amb Molière (Playing with Molière), at the same theatre.What does this homage from the thea-tre sector mean to you?I really didn’t expect it. I’ve just kept work-ing all these years because my health was good and because this job doesn’t pay a pension. I’m not saying this out of false modesty, but the truth is that at 83 years of age I have to go on working, which is what I’ve done all my life. It’s not a merit, it just reflects the situation of theatre in this country.The good thing is that the homage coincided with the opening of your new production in Barcelona: Jugant amb Molière.Yes. Because, normally, when they start honouring you, things must be pretty bad [laugh]. Joking apart, I’m very grateful to the people behind the event. Where did you develop the desire to play with Molière?It’s amusement, a divertimento. The char-acters of Molière’s comedies come out of the books in the play. They know they are characters, they know what’s going to happen to them and they spend the time playing with and connecting extracts from the works. I hope to be taking it on tour after the Mercat.You started in professional theatre in 1950, in the Plaça del Rei with 300 peo-ple on the stage...The play was called Los esclavos and was a ‘modern tragedy’ that aimed to slam a fist down on the table, drawing attention to what was going on, things that people pretended not to see. I had been involved

36

in amateur theatre for ten years in Gràcia and that show was the start of my profes-sional career.What are your memories of that begin-ning?Everything was at stake. I put all my sav-ings into that show: 90,000 pesetas. The cast included the cream of the acting tal-ent at that time and a newcomer who was to have a great career, Núria Espert.You were master and mentor to Núria Espert.She had been involved in theatre as a child but that play in the Plaça de Rei was her first important role. She was 15 at the time, and I had heard her reciting the text of Los esclavos and was impressed. I went to speak to her parents. I told them that their daughter had what it took to be an actor and I aimed to guide her in that direction. They were both theatre lovers and agreed immediately. I told her she’d be paid 500 pesetas for the Plaça del Rei show, but I’m afraid I still owe it to her, because finan-cially, it was a disaster. What was the theatre like at that time?You had to work in a straitjacket, the atmos-phere was suffocating. You couldn’t do the kind of theatre you wanted, because of Franco. The kind of theatre we wanted to do was being done on the other side of the Pyrenees. However, on the posi-tive side, there was no television and the theatres were full. It may have been dis-cursive theatre, tearoom theatre, but the acting was excellent and there were long runs by major national and international companies. And what about Catalan theatre?There was another problem in addition to censorship, the language. We’re also a small country, with few playwrights. Yet, we still managed to go on. That’s why I say that the theatre that we did gave birth to offspring in the form of the theatre that we have now. What kind of problems did you have with the authorities at that time?Once I staged Julius Caesar in Catalan. It was the first time they had given per-mission to stage a classic in Catalan. Generally, they refused because they said that there was already a version in Spanish, and everyone understood Spanish. A journalist, whose name I won’t mention, demanded how I could dare to stage this work in Catalan, a language “spoken by a mere handful”. We ended up having a row on the street about it.In 1956 you had problems because you staged Lorca abroad.It was banned here. So, I invented an “experimental theatre” company and went to Italy to put on Yerma and other works. When I came back, I had to report to the police regularly.How did you meet Josep Maria de Sagarra?

It was in 1952, I was working in my father’s workshop, I couldn’t live on what I got from the theatre. Shortly before I had done the great Auto Sacramental at the Sagrada Família and Sagarra asked me to direct his new play, L’amor viu a dispesa. That could have been the end of it, but one year later the actors at the Romea asked me to be their director and we set up a cooperative. We went to see Sagarra and asked him to write a play for us, which we would put on as our first production. He wrote La ferida lluminosa, the greatest ever success of Catalan theatre. I was 30 at the time, and it was seen as a renaissance of professional theatre in Catalonia.Your links with Sagarra’s work continue, since every year you put on his Poema de Nadal in churches, such as the esglé-sia del Pi, in Barcelona.It’s almost become an institution. I started producing it in amateur theatres. One day Sagarra came to see it, and he came up to me at the end with tears in his eyes, and said that he had never believed in that work. “Tonight I’m starting to believe in it,” he said.As a director, what did you want to con-tribute to the theatre?In my time, I wanted to be innovative, but not in the sense in which the word is used nowadays. I’ve always aimed to respect the text. I feel that if a play has survived 300 years, there is no reason for us to change it. We have to provide the techniques, the resources and imagination of today to serve that text, but we should never set ourselves above it. I question whether staging Richard III in a pub is justified...You’ve said in public that you regret never having directed a play at the TNC...They told me once that my productions weren’t sufficiently important for the National Theatre, it seems they weren’t suitable...You might give us more details in your Memories. I believe that you have fin-ished the writing.Yes. If all goes according to plan, they should be published for Saint Jordi’s Day 2006. There will be two volumes, to be published by Viena Edicions.

Page 12“Picasso. The passion of drawing”

The Picasso2006BCN programme gets off to a start with the exhibition “Picasso. The passion of draw-ing”. Organised by

the Musée Picasso of Paris to mark its 20th anniversary, the exhibition includes a major collection of that Museum’s works –drawings, watercolours, gouaches, pas-

tels and collages, together with works from the Museu Picasso of Barcelona. It provides the visitor with an oppor-tunity to discover the artist’s drawing virtuosity.“At the age of 12 I could draw like Raphael, yet it took me all my life to learn to paint like a child.” It was Picasso himself who thus defined his artistic career, and who saw drawing as part of a dialectic process in which destruction and schematisation were in harmony with a classicism and a boldness of line which were to scale the highest pinnacles of achievement. The early drawings in which the adolescent or youthful Picasso exercised and trained to acquire mastery and virtuosity reflect a great maturity, in contrast with the spon-taneity and simplicity of the work done at the height of his powers or even when physical decline had begun; a spontaneity and simplicity which masked the genuine mastery and fluency of a versatile rhythm, and which delved into the deepest per-sonal subsoil of the artist. In Picasso, we find an underlying drive to move from classical archetypes to representations in which allegory gives way to a subtle humour; representations in which taunt-ing, caricature and the monstrous, veil feelings and responses, but shed light on the artist’s psychology.Drawing played a primordial role in the genesis and development of Picasso’s artistic career. The drawings presented here not only enable us to see the scale of drawing as part of the overall work of the artist, they also enable us to glimpse the essence of his development. At the same time, we see the vast scale of his drawing work and how its development led to aesthetic innovations which render the simplest, most spontaneous strokes sublime.The truth is that these drawings are more than mere evidence of great quality, they also form part of Picasso’s more private side, a legacy, which he always kept with him and which was his real laboratory for experimentation. It was in these draw-ings that he established the rhythms of his creativity, exploring and shaping his successes, and they reveal the genesis and development of his essential works. On a page bearing several drawings from when he couldn’t have been any older than 20, we find several instances of the contorted phrase “Pablo Ruiz Picasso Drawing Factory Barcelona.” A factory, yes, he drew until he could draw no more, since through drawing he established dia-logue with artistic tradition, and once this had been achieved, he set it aside and embarked on new investigations which were to lead to a new language, cubism, in which conventional figures were diluted and reduced to a scheme of geometry and planes, breaking with established pat-

terns and permitting the blossoming of a new aesthetic, in which distortion was to become the head of Medusa. These new canons however, were no obstacle to his returning once again in the 1920s to classicism, as part of his perennial reflection on painting, and to his combin-ing both aesthetics in his work. The line flows with ease and freedom, a creative force in which aesthetic parameters inter-twine and counterbalance each other in an intensive, rich interplay; the innova-tion continues in the use of new technical resources and in a renewed iconography often reflecting the artist’s personal life. An exuberant imagination generates aesthetic metamorphosis which is to be the common denominator of all his work. The solutions culminating a creative process opening up, in turn, further question marks which render drawing a continuous, never-ending labo-ratory of experimentation.Picasso was engaged, especially in the second half of his life, in lucid analysis of his own life, his daily existence. Drawing was the instrument which transmitted the artist’s autobiography; the schematic alternates with malleable and sinuous out-lines emphasising the master’s perfection-ism in his drawing. A subtle irony alludes to the fleeting nature of life; the line, now mature but full of power in a renewed youthfulness, defines the “Picasso style”, which was to determine the art of the 20th century. “Picasso. The passion of drawing”. Picasso 2006 BCNFrom 8 February to 8 May at Museu Picasso (Montcada, 15-23)

Page 16Portrait of Buenos Aires

On 25 May 2010 Ar -gentina will celebrate the Bicentenary of the Revolution of May 1810. This date is fun-damentally important for Argentineans. Like

all anniversaries, the occasion will com-prise commemoration of crucial events in our history, and the various interpreta-tions of these over the course of time in a shared quest to explore our identity as a country, to understand the society which we have gradually shaped and the culture which identifies us.Yet the Bicentenary is more than an invita-tion to examine the past. Essentially, it is a unique opportunity to view our future as a nation, a future which we are imagining through projects, objectives, changes and achievements which will definitively lead our society towards genuinely equitable growth and consolidation of full citizenship.The city of Buenos Aires has set its sights on the year 2010. The development and

gener-febrer 2006 37

3838

expansion of its culture will lead to its projection throughout the region as the Cultural Capital of Latin America. This is the name we have chosen to denote a dream. Transforming this dream into a tangible reality will require an active, coherent and well-founded plan, which demands that culture be addressed from the level of State policy.The cultural life of Buenos Aires is well known for its exceptional wealth and var-iety. Although it may resemble a spring which flows endlessly, and although the reasons underlying its pulse and creative force may defy theoretical definition, it is also no doubt true that art needs cer-tain conditions in order to emerge and be transmitted; for meanings to be com-municated and for ongoing construction of the culture that identifies and expresses what we are.If public management of culture is to be a State policy, then this policy must be built around a strategic planning project which includes systematic and ongoing actions in policies addressing fundamental issues. With this in mind, our government pro-posed seven objectives for the year 2010: sustained application of a high-quality cul-tural programme, both public and private; universal access to cultural assets; valuing of tangible and intangible cultural heritage; promotion of new cultural trends; strength-ening of the teaching of arts, the promotion of cultural industries and finally, the mod-ernisation of arts management. Incorporation of strategic planning into the arts field marked a turning point in its public management. As occurs in all other spheres of social activity, action in the field of culture requires precise data, knowledge of its characteristics, the gen-eration of knowledge which enables us to understand the phenomenon in all its complexity. The Buenos Aires City Government has been developing mid and long-term measures to achieve the proposed objectives and thereby affect and modify the city’s arts culture, undoing inequities and strengthening capacities. To achieve this, we chose six paths reflecting what we saw as the six key strategies for planning, organising and implementing the specific actions and programmes which make up the Buenos Aires Culture Plan.The first is decentralisation of arts action. When we open channels and spaces to culture, we open channels and spaces to democracy. Access to and participation in culture is a right, and rights need a space in which to be exercised. The Culture in the Neighbourhood Programme is a key component bringing arts to all corners of the city in order to meet the needs of all residents, not only those inhabiting the most developed areas, and to provide real opportunities for participation in

different artistic, training and entrepre-neurial projects.The Culture in the Neighbourhood Pro-gramme also reflects another of the Plan’s strategies: promotion of participation in arts, and is one of a set of actions aiming to incentivate consumption of culture and the creation of new publics.A third strategy is promotion of new tal-ents. In all manifestations and areas of artistic endeavour, talented young people constantly emerge who need community and State support to ensure their training and growth. To provide them with a space for meeting, exchange and dissemination we created the Festival Sub 18, a mega-event enabling adolescents to present their endeavours in music, literature, theatre, cinema and digital art.Another strategic factor is improvement of communication and dissemination of arts culture. It is essential to heighten and expand awareness of arts policies and actions so as to increase public participa-tion, appreciation of the importance of our tangible and intangible cultural heritage and to facilitate access to consumption and enjoyment of cultural assets. At the same time, dissemination of the manifes-tations and products of our culture around the region and the world will place the spotlight on Buenos Aires as a centre of culture. We have reformulated the official communication of culture via graphic and virtual media. One of our greatest suc-cesses has been the creation of Acceder, a portal for all the city’s cultural assets, pro-viding universal access to an enormous archive of images from national cinema, literature, plastic arts and architectural heritage.The fifth strategic line is one of the most important, since it reflects a paradigm shift which opens up a universe of potential possibilities for arts management. It con-stitutes a new kind of participation and working dynamic promoted by the City’s Cultural Secretariat: public and private arts companies and organisms in dia-logue with a view to joining forces and resources for projects in line with the city’s objectives. State–Company–Third Sector coordination enables harmonious joint action involving the public sector and the various private sector agents –both art-ists, promoters, and non-governmental organisations, and is a fundamental tool for accomplishing our objectives in that it promotes a better harnessing of resources and more integrated arts action. There are numerous examples of joint projects. Two are especially worthy of note as evidence of this new synergy: firstly, the initiatives addressed to promote valuation of the historic and cultural heritage of Buenos Aires which, thanks to the cooperation of residents, companies and the State, has succeeded in rescuing important build-

ings and monuments in our urban land-scape and the city’s history. The second is the set of programmes and measures to promote cultural industries, through for example supporting independent music companies and projects in the fashion and design field, in which Buenos Aires is prov-ing to have a major potential. Finally, the sixth strategy is the social and political commitment which Buenos Aires, alongside sister countries throughout the region and the world in general, has the responsibility to develop: thereby earning our city a place in the world via participation in cultural forums and being to the forefront in the cultural diversity debate. This commitment to respect and valuing of difference is reflected in the links established and sustained by Buenos Aires with other great cities, such as Berlin and Barcelona itself. Permanent dialogue and cooperation will serve to construct a sphere for meeting and exchange among people, their cities, their cultures, and this cannot but help to foster peace among peoples.This then is how we in Buenos Aires are working to achieve the Bicentenary that we dream of: a great capital of culture, generating opportunities for all, the expression of a consolidated democracy, both showcase and womb of our city’s identity. Dr. Gustavo LópezCouncillor for Culture of Buenos Aires

39gener-febrer 2006

Centres i galeries d’art contemporaniMés informació: www.bcn.es/cultura www.bcn.es/canalculturawww.artbarcelona.es

39

� CaixaForumAv. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 00www.fundacio.lacaixa.es/caixaforum

� Capella de l’Antic Hospital de la Santa CreuHospital, 56 • Tel. 93 442 7171www.bcn.es/virreinaexposicions

� Centre d’Art Santa MònicaLa Rambla, 7 • Tel. 93 316 28 10http://cultura.gencat.net/casm

� Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona (CCCB)Montalegre, 5 • Tel. 93 306 41 00www.cccb.org

� Espai MallorcaCarme, 55 • Tel. 93 442 91 93www.espaimallorca.org

� Espai VolartAusiàs Marc, 22 • Tel. 93 481 79 85www.fundacionvilacasas.org

� Experimentem amb l’ArtTorrijos, 68 • Tel. 93 217 18 77 www.esperimentem.org

� Fundació Antoni TàpiesAragó, 255 • Tel. 93 487 03 15www.fundaciotapies.org

� Fundació Fran Daurel Av. Marquès de Comillas, 13-27, Poble Espanyol • Tel. 93 423 4172www.fundaciofrandaurel.com

� Fundació Joan MiróAv. Miramar, 1, parc de MontjuïcTel. 93 443 94 70 • www.bcn.fjmiro.es

� Fundació Rafael Tous - MetrònomFussina, 9 • Tel. 93 268 42 98www.metronom-bcn.org

� Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)Pl. dels Àngels, 1 • Tel. 93 412 08 10www.macba.es

� Palau de la Virreina, Espai Xavier MiserachsLa Rambla, 99 • Tel. 93 316 10 00www.bcn.es/virreinaexposicions

Art contemporani “+ a prop”

� Can FelipaPallars, 277 • Tel. 93 266 44 41www.bcn.es/canfelipa

� Casa del Mig Parc de l’Espanya Industrial Punt MultimèdiaMuntades, 5 • Tel. 93 291 42 62

� Centre cívic Ateneu Fort PiencRibes, 14 • Tel. 93 232 78 27

� Centre cívic BarcelonetaConreria, 1-9 • Tel. 93 221 32 41

� Centre cívic Convent de Sant AgustíComerç, 36 • Tel. 93 310 37 32

� Centre cívic Sant AndreuGran de Sant Andreu, 111Tel. 93 311 99 53

� Espai de Fotografia Francesc Català-RocaGran Via de les Corts Catalanes, 491Tel. 93 323 77 90www.golferichs.arrakis.es

� Espai Fotogràfic Can BastéPg. Fabra i Puig, 274Tel. 93 420 66 51www.noubarris.net/cccanbaste

� La Foto BCNCentre de Fotografia Documental de BarcelonaMozart, 14 • Tel. 93 218 01 91www.lafotobcn.org

� SaladestarMartínez de la Rosa, 40www.saladestar.com

Galeries d’art contemporani

� Àmbit, Galeria d’ArtConsell de Cent, 282 Tel. 93 488 18 00www.ambitgaleriaart.com

� Antonio de BarnolaPalau, 4 • Tel. 93 412 22 14www.antoniodebarnola.com

� Artur Ramon Art ContemporaniPalla, 10 • Tel. 93 301 16 48www.arturamon.com

� Carles TachéConsell de Cent, 290Tel. 93 487 88 36www.carlestache.com

� Espai VidreComtes de Bell-lloc, 192Tel. 93 490 61 71 • www.fcv-bcn.org

� EudeConsell de Cent, 278Tel. 93 487 93 86www.galeriaeude

� Galeria dels ÀngelsÀngels, 16 • Tel. 93 412 54 00www.galeriadelsangels.com

� Galeria Ferran CanoPl. dels Àngels, 4Tel. 93 301 15 48

� Joan PratsRbla. Catalunya, 54 Tel. 93 216 02 84www.galeriajoanprats.com

� René MetrasConsell de Cent, 331 Tel. 93 487 58 74www.artbarcelona.es/htm/metras2.htm

� TramaPetritxol, 8 • Tel. 93 317 48 77www.galeriatrama.com

25 / gener-febrer 2006

La cultura del 2006: reptes i objectius

Esteve Polls, director teatral

Picasso. La passió del dibuix

Retrat de Buenos Aires