REVISTA DE MENORCA RESERVA DE BIOSFERA | NÚM. 8 TARDOR 2020

ona25 anys de sostenibilitat

Foto

grafi

a: E

nric

Gen

er

Un compromís amb l’illa de MenorcaUna garantia per a visitants i habitantsUna aposta responsable i de futur pel desenvolupament sostenible de l’illa

MARCA MENORCARESERVA DE BIOSFERA

marcamenorcabiosfera.org

Cuidantel que som

4 5

sumari

Revista de Menorca Reserva de Biosfera.Núm. 8 Tardor 2020

Agència Menorca Reserva de BiosferaDepartament de Medi Ambient i Reserva de BiosferaPlaça de la Biosfera, 5. 07703 Maó (Menorca)T. 971 35 62 51

Edició i impressió: Editorial Menorca SACap de Cavalleria, 5. T. 971 35 16 0007714 POIMA - Maó (Menorca)

Coordinació de l’edició: Mercè Pons FloritPublicitat: Reyes Rico VictoriDisseny i maquetació: Isabel Thomas Marcos

Fotografies: Enric Gener, Gemma Andreu, Bid Book Menorca, Borja Matoses, Lluís Culleré, Gerard Bota, Gaelle Mougeot, Conselleria de Medi Ambient i Territori, Adolf Sintes, Xavier Gomila, Arxiu Diari Menorca, GOB, COFIB, Aina Pla Planes, Camí Cavalls 360, Benjamín Riquelme, Arxiu d’Imatge i So de Menorca

ISSN 2605-3128DL: ME-778/2018. Núm. 8 desembre de 2020Exemplar gratuït 173173 204204 2828 33 55 121121

1818 44 00 00 1111

MOTXILLA ECOLÒGICA - Càlcul de la motxilla ecològica d'un exemplar de la publicació

Massapublicació(g)

Petjada decarboni(g CO2 eq.)

Residusgenerats(g)

Consumaigua (L)

Consumenergia(MJ)

Consummatèriesprimeres (g)

* Impacte ambiental estalviat respecte a una publicació similar

Estalvi*:

www.menorcabiosfera.org

somnaturals«No passa un sol dia sense que els nostres actes tenguin un impacte en el món que ens envolta. El que feim marca la diferència i hem de decidir quin tipus de diferència volem marcar». Aquesta frase de la primatòloga britànica Jane Goodall ens anima a prendre decisions que ajudin a canviar el món. I en aquest nou número parlarem d’accions necessàries per protegir la Terra. L’arribada de tortugues babaues a la costa planteja una sèrie d’incògnites i la necessitat de prendre decisions de protecció. A més, aprofundim sobre la regressió de la tórtora europea i la prohibició de la seva caça a Menorca. També parlam, entre altres temes, d’identitat menorquina amb reportatges dedicats a la toponímia, la gastronomia i el Camí de Cavalls. Esperam que gaudiu d’aquesta publicació de tardor.

5-11Les tortugues marines trien

Menorca per nidificar

12-17L’èxit del segell de garantia

18-21Entrevista a «Matoses»: «Menorca fa gust de diversitat i d’identitat»

22-23«Menorca impulsa l’adopció

ciutadana del litoral» per Víctor Carretero, oceanògraf

i tècnic marí del GOB

24-26El cant de la tórtora europea

emmudeix

27-29 Entrevista a Gerard Bota: «Les tórtores que crien a

Menorca realitzen anualment 6.000 km d’anada i tornada»

30-33Camí de Cavalls,

molt més que un traçat

34-37La identitat d’una illa,

nom a nom

38-39«No enterrem més residus

domèstics» per Anna Pasquina, ambientòloga i consultora

40-41 Itinerari per Favàritx

42-43Passat i present

Les tortugues marines trien Menorca per nidificarL’estiu passat Menorca va viure un fet extraordinari i emocionant alhora. Es va documentar la pri-mera posta en el litoral menorquí d’una tortuga babaua (Caretta ca-retta) a la platja de Punta Prima. Aquest episodi, que es va repe-tir uns mesos després al Pilar, va generar grans sorpreses i alegries, però també nombroses incògnites, encara avui dia de difícil resposta. Per què han canviat el seu patró habitual de nidificació? Té a veure amb el canvi climàtic i l’augment de les temperatures de l’aigua de la mar? És possible que es produeixin noves colonitzacions a les nostres platges? Quines possibilitats de supervivència tenen les tortugues que nasqueren d’aquestes dues postes? Pot servir per conscienci-ar la població de la importància de protegir l’espècie?

Fotografia presa a Ciutadella en el moment d’alliberar dues tortugues ja curades. Havien quedat enganxades en xarxes. Foto: Enric Gener.

Les primeres nou tortugues babaues van descloure a les incubadores del COFIB. Foto: Conselleria de Medi Ambient i Territori.

6 7

REPORTATGEREPORTATGE

Cap expert posa en dubte que totes les accions encaminades a augmentar la taxa de supervivèn-cia (només entre un 50 i un 60 per cent dels ous d’una posta arriba a bon port) ajuda a la recuperació de l’espècie. L’objectiu és assegurar i enfortir les zones de posta de la Mediterrània occidental.El que ha estat imprescindible és el voluntariat per garantir la seguretat dels ous i poder saber el moment exacte en què començaven a néi-xer. Tal com expliquen els tècnics, abans de l’eclosió dels ous a in-cubadores, l’equip de voluntaris i voluntàries custodiaven el niu per cobrir les hores en què l’indret quedava sense vigilància. En el moment que va néixer la primera tortuga al COFIB i en previsió que els ous en arena començarien a descloure aviat, l’equip va passar a fer vigilància durant les 24 hores i va estar allà fins que es va obrir el niu. Més de 50 persones s’hi van implicar, a través de quatre entitats: GOB Menorca, OBSAM, Per la mar viva i Menorca Preservation Fund. A la Mediterrània, les tortugues marines nidifiquen a la part orien-tal mentre que a l’occidental s’hi alimenten. «A causa de l’augment de les temperatures de la mar pro-vocat pel canvi climàtic, fenòmens com els que vivim a les Illes des de l’any passat seran cada vegada més freqüents». Així ho asseguren els tècnics en medi ambient de la Conselleria. Fins a comença-ment del segle xxi no hi va haver evidències d’aquest canvi a l’Estat espanyol. Les primeres postes es-poràdiques es van registrar a les províncies d’Almeria (l’any 2001), València i Barcelona (2006) i no-

vament a Barcelona (l’any 2011). A partir de l’any 2014 s’han registrat de manera ininterrompuda una cinquantena d’esdeveniments (amb èxit o intents) de nidificació a les costes espanyoles. Enguany, con-cretament se n’han produït onze. I l’explicació més probable és la de l’augment de les temperatures de la mar, un fet que les ha portades a nidificar també a les costes de la Mediterrània occidental.Hem consultat amb els experts del Grup Internacional d’Experts en Tortugues Marines de la Unió Inter-nacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i també assenyalen el canvi climàtic com a causa més probable. Així i tot, «encara és prest per aventurar-se a donar explica-cions confirmades», apunten. Les raons i circumstàncies d’aquestes darreres observacions han de ser objecte d’estudi i anàlisi, però els investigadors teoritzen sobre la probabilitat d’una nova població que s’estigui establint a les plat-ges del nostre litoral a causa dels efectes del canvi climàtic i el con-següent escalfament de l’aigua. El que sí que asseguren aquests ex-perts és que els episodis recents de nidificació de la tortuga babaua a les platges espanyoles (Màlaga, Múrcia, Tarragona i Menorca) no

són «un romanent de poblacions passades, sinó probablement el resultat d’esdeveniments de dispersió de poblacions tant de la Mediterrània oriental com atlàntiques». Els individuses mouen cap a altres zones amb potencial per utilitzar-les com a zona de nidificació.

QUÈ N’HEM DE SABER, DE LA TORTUGA BABAUA?La tortuga Caretta caretta és un queloni catalogat com a vulnerable en el Llibre vermell dels vertebrats de les Illes Balears i en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. És una de les dues tortugues ma-rines que habiten i nidifiquen a la Mediterrània. Significa que en les condicions actuals s’enfronta a un risc d’extinció alt en estat de vida silvestre. I tot i que les tortugues babaues estan protegides a tota la Mediterrània, el nivell i la natu-ralesa de la protecció varien entre països, d’aquí que els experts as-senyalin que les mesures de con-servació són més necessàries que mai per mantenir un bon nivell de conservació en el temps.

mateix protocol que les de Punta Prima. Són les que encara no havi-en emergit a l’arena, i possiblement no ho haurien fet sense l’ajuda del personal del COFIB. Es van loca-litzar 62 ous desclosos i es calculà que una trentena van ser les que s’endinsaren a la mar. Hi havia ous que semblaven viables i foren tras-lladats a incubadores. Finalment no ho van ser. En relació amb els trenta exemplars que van anar a la mar, la Conselleria de Medi Ambient i Territori balear avança que els estudis diuen que a l’entorn natural només una de cada deu supera el primer any de vida i una de cada mil arriba a l’edat re-productora. La resta d’exemplars que creixen i es desenvolupen a centres especialitzats tornaran a la mar quan assoleixin un pes i mida adequats, la qual cosa es calcula que es produirà en un any aproxi-mat des del seu naixement. Per altra banda, assenyalen que hi ha estudis previs, com els que ha fet la Universitat de Vic, que ja certifiquen que la platja de Punta Prima no és adient per acollir els ous durant el període d’incubació, especialment pel que fa a la tem-peratura de l’arena, d’aquí la de-cisió de canviar la ubicació de la posta. La temperatura d’incubació dels ous de tortuga marina és molt important i, si baixa dels 26 graus, convertiria en inviable el desenvo-lupament dels ous.

Dia 19 de juny una tortuga babaua deixa Menorca sense paraules després de pondre 132 ous a Punta Prima

Va descloure dia 17 d’agost el primer exemplar documentat a les Balears nascut en arena.Foto: Conselleria de Medi Ambient i Territori.

La data que cal marcar en vermell és dia 19 de juny, quan una tortuga babaua deixa Menorca estupefac-ta després de pondre a la platja de Punta Prima 132 ous. D’aquests, 19 van quedar a les incubadores del COFIB, 9 dels quals van descloure després de 48 dies d’incubació. Cal recordar que el període habitual és d’entre 45 i 55 dies i que es pot allargar fins als 60 dies. Alguns ous es van traslladar a la platja de Sa Mesquida per tal d’incrementar el percentatge d’èxit de naixements. I el primer va descloure la matina-da del 17 d’agost i es convertí en el primer exemplar documentat a les Balears nascut en arena. Els dies venidors van continuar naixent tor-tugues, que van sumar en total 50

exemplars dels 132 ous, una fita que la Conselleria de Medi Ambient i Territori considera un gran èxit, ja que gairebé un 40 per cent de la posta ha tirat endavant. Aquests exemplars es van traslladar al La-boratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) i, posterior-ment, alguns es distribuiran entre els aquaris col·laboradors, on pas-saran el primer any de vida fins que puguin tornar a la mar. El mes de setembre tornà a ser es-pecial pel que fa a nidificacions. I és que a la platja del Pilar van comen-çar a néixer i a endinsar-se cap a la mar tortugues babaues, posta de la qual no se’n tenia cap constància. D’aquella posta es van poder reco-llir 26 tortugues, que segueixen el

Imatge de l’alliberament de tortugues a Eivissa de la primera posta registrada a l’illa.

98

A la Mediterrània occidental té una gran zona de desenvolupament, ja que hi ha milers d’animals juvenils que hi arriben des de la Mediter-rània oriental i des del Carib. Pas-sen aquí alguns anys, alimentant-se de tota mena d’animals, sobretot bentònics (grumers, tunicats...), però també zooplàncton gelatinós, crustacis, neustònics, peixos i ce-falòpodes, entre altres. Les medu-ses poden constituir la meitat de la seva dieta. Els primers anys viuen enmig de l’oceà i s’alimenten de plàncton. Quan tenen uns 10 anys s’apropen a la costa, cap als 25-50 anys viatgen cap a la platja on van néixer, on solen posar entre 40 i 150 ous. L’època de nidificació co-mença a final de juny i sol durar fins a final de juliol. A escala mundial, les zones impor-tants de nidificació de l’espècie es troben a Florida, Cap Verd, Mèxic i la Mediterrània oriental, per aquest

ordre d’importància. I el rang de nidificació en aquesta mar va des de la Mediterrània occidental fins a les costes de l’est, amb una estima-ció de més de 8.000 postes d’ous anuals. Es concentren sobretot a la part oriental, amb majors quantitats a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia. Té poca nidificació a zones de la Me-diterrània occidental com França, Itàlia, Malta i Espanya, però tot duu a pensar que hi ha un augment en aquesta regió si es compleixen les condicions adequades, assenyalen els experts de la UICN. Afegeixen que és una espècie de grans hàbits migratoris. Els adults poden arribar a recórrer centenars o milers de quilòmetres entre les zones d’alimentació i les de nidifi-cació, a l’inici i al final de l’època de reproducció. Les femelles realitzen migracions reproductores cada 2 o 3 anys i realitzen de 3 a 6 postes d’ous cada temporada.

ELS EXPERTS DE LA UICN RESPONEN: QUINES SÓN LES PRINCIPALS AMENACES?Les principals amenaces a les quals s’enfronta l’espècie inclouen el desenvolupament costaner i les activitats humanes associades. A tots els països es recullen dades de morts d’individus, que posen de manifest el probablement signi-ficatiu impacte de la pesca. Una de les principals amenaces és la inte-racció amb diferents arts de pesca en què es poden quedar enganxa-des i morir per ofegament o per ferides greus. Les col·lisions amb embarcacions i la contaminació marina constitueixen amenaces addicionals per a l’espècie. I tot i que hi ha veus que assenyalen unes arts de pesca més agressi-ves que altres i usades en distints continents, la UICN encara recull informació sobre les arts i zones de major afectació.

L’ESPÈCIE TORNA AL LLOC ON VA NÉIXER PER PONDRE ELS OUS. LES D’AQUEST ESTIU, SÓN PRECURSORES DE NOVES GENERACIONS?Efectivament, l’espècie té un com-portament filopàtric que fa que els individus tornin al lloc de naixe-ment per reproduir-se i pondre els ous, com si estiguessin guiats per un sistema de geolocalització. Així i tot, les noves postes a la Mediterrània occidental obren in-cògnites sobre noves colonitzaci-ons futures de l’espècie. Per això, actuar per reduir l’impacte o les pertorbacions durant el moment de posta i incubació (reducció de llum, molèsties...), i també a la mar (a zones pròximes quan hi ha al-biraments de possible nidificació), són recomanables.

REPORTATGEREPORTATGE

L’espècie té un comportament filopàtric que fa que els individus tornin al lloc de naixement per reproduir-se i pondre els ous, com si estiguessin guiats per un sistema de geolocalització.

Dues fotografies de l’eclosió de les tortugues a sa Mesquida. Fotos: COFIB/GOB/ ARXIU DIARI MENORCA.

10 11

REPORTATGEREPORTATGE

EL FET QUE S’ASSENTINEN EL LITORAL ESPANYOLÉS POSITIU?Si estam presenciant nous esde-veniments de colonització de plat-ges per nidificar, és un fet extraor-dinari i emocionant, que implica que s’han d’implementar mesures amb urgència per tal que aquests animals tenguin els hàbitats ade-quats. Assegurar l’èxit de les postes d’aquestes femelles que es disper-sen i s’aventuren a nidificar a noves platges pot ser clau per a la super-vivència de l’espècie.

QUÈ PODEM FER PER PROTE-GIR L’ESPÈCIE?La posada en marxa de progra-mes de conservació per eliminar o mitigar l’impacte de les activitats, juntament amb el seguiment d’hà-bitats adequats, seran crucials per

fer possible l’establiment de noves poblacions reproductores a la Me-diterrània occidental. A més, una acció necessària per afavorir l’èxit de les nidificacions seria la millo-ra de la gestió de les platges, tant de les que ja han estat elegides per les femelles per descloure, com les que potencialment ho podrien ser. Es poden millorar les condici-ons ambientals de la platja baixant la il·luminació de la línia de costa (passejos marítims), eliminant els obstacles i les possibles molèsties, restringint l’accés en aquests punts o les labors de neteja. A més, és important crear grups de voluntari-at per vigilar-les, així com sensibi-litzar i informar la ciutadania, entre altres actuacions. La col·laboració ciutadana és fonamental per localit-zar les postes i garantir-ne el major èxit.

La cara menys alegre de les tortugues marines és la que ens ensenyen els enganxaments i captures accidentals, que els poden provocar la mort. Fins a començament de novembre, se n’han rescatat quinze de ferides, agonitzant o ja mortes en aigües menorquines. El 12 d’agost passat se’n van alliberar dos exem-plars a la zona de Ciutadella, que, després de de-vers dos mesos de recuperació, van poder tornar al seu hàbitat natural, alliberació de la qual el fotò-graf submarí Enric Gener ha volgut deixar constàn-cia amb les fotografies que il·lustren aquest repor-tatge i també la portada de la revista. Na Besitos, de 26 quilos de pes, fou trobada a la badia de Ciutadella emmallada a l’aleta anteri-or dreta per xarxes fantasma i plàstic. Després de passar pel Centre de Recuperació ingressà al Cen-tre Hospitalari d’Aragó, on li diagnosticaren lesió superficial a l’húmer i obstrucció intestinal de frag-ments de fusta que anava expulsant. Na Califa, amb un pes de 24 quilos, va ser localit-zada a la platja de Son Xoriguer, també emmallada

amb ràfia a l’aleta anterior dreta i a la boca. També fou enviada al centre hospitalari, on se li va treure tota la ràfia de la boca, que li arribava a l’estómac. I també expulsà trossos de fusta que havia menjat.La darrera tortuga, localitzada as Caló de s’Oli de Sant Lluís, ja no tenia vida. Estava emmallada en unes arts que els pescadors locals asseguren no utilitzar. Segons es creu, s’usen a la deriva en pa-ïsos com Itàlia i França, tot i estar prohibit per la Unió Europea.Són només tres exemples de les greus situacions que pateixen els exemplars a causa de les arts de pesca o els plàstics que acaben a la mar. Els dos primers exemplars dels quals hem parlat van poder tornar a la mar per enfrontar-se de nou a un viatge vital incert i, possiblement, hagin de tornar a bata-llar contra aquests monstres submarins que mai no haurien d’haver acabat a la mar. Tres de les quinze tortugues rescatades van arribar ja mortes. La resta de tortugues rescatades conti-nuen recuperant-se al Palma Aquàrium i pràctica-ment totes van ser localitzades emmallades.

El treball amb el sector pesquer serà fonamental per avançar tam-bé en una millora en la conserva-ció de tortugues, amb mesures que ajudin a mitigar l’impacte de la pesca i millorar el maneig i alli-berament d’individus capturats. Fins i tot, potser, explorant mesu-res de conservació que assegurin els corredors migratoris. També s’han de fomentar els pro-jectes i accions d’investigació so-bre la biologia i l’ecologia de l’es-pècie, com per exemple el mar-catge d’individus per estudiar-ne el comportament, moviments i possibles zones de posta. És res-ponsabilitat de totes les instituci-ons competents estudiar millor els processos naturals i aquells que puguin estar vinculats al canvi climàtic per comprendre i millorar la gestió i protecció de les pobla-cions mediterrànies de l’espècie.

I SI TROB UNA TORTUGA MA-RINA A LA PLATJA,QUÈ HE DE FER?La Conselleria de Medi Ambient i Territori explica que l’essencial és:· Avisar l’112 perquè es pugui posar en marxa el protocol. · És important també que ningú no la toqui ni s’hi acosti a menys de 15 metres, tampoc posar-s’hidavant. · No es poden tocar els ous · Si és necessari marcar la ubica-ció i protegir-la, cal no trepitjar la zona perquè hi podria haver ous. · No es poden fotografiar amb flaix. · Es prega, a més, màxima precau-ció i prudència a l’hora de publici-tar aquest tipus d’esdeveniments a través de xarxes socials per poder garantir que les tasques s’efectuïn sota la menor pressió possible i per afavorir així que les possibili-tats de sobreviure dels ous siguin òptimes.

Les xifres:• 132 ous del primer niu a Punta Prima

• Neixen 50 exemplars

• 62 ous de la posta de cala Pilar

• Neixen 26 exemplars

• 17 d’agost: neix el primer exemplar documentat a les

Balears nascut en arena

• 1 de cada 10 tortugues supera el primer any de vida

en entorns naturals

• 1 de cada 1.000 exemplars arriba a l’edat

reproductora

• A menys de 26 graus de temperatura, el

desenvolupament dels ous és inviable

• 50 voluntaris van custodiar la posta fins que es va

obrir el niu

• En 1 any, si assoleixen mida i pes adequats, seran

tornades a la mar.

Rescatats enguany a Menorca quinze exemplars, enganxats en xarxes de pesca

12 13

REPORTATGE

La marca Reserva de Biosfera duu vent de coa. El llançament d’aquesta aposta ferma pel compromís cap a la sostenibilitat mediambiental, social i cultural fa devers un any ha generat un important interès entre els productors i les empreses de Menorca, que des d’un primer moment van sol·licitar l’ator-gament d’aquest reconeixement de les seves pràctiques sos-tenibles. Avui dia ja hi ha una trentena de productes i serveis acreditats amb el segell de garantia tant del sector primari com del sector dels serveis. I n’hi ha 21 més que estan en procés de valoració i anàlisi per part dels tècnics del De-partament. Per tant, segurament el nombre d’empreses que acabin essent reconegudes anirà augmentant de forma es-calonada.

Amb aquest segell, els negocis es comprometen a operar de forma més sostenible i eficient i a contribuir a la preservació de la identitat i del patrimoni natural i cultural de Menorca. I amb el reconeixement es demostra que aquella empresa i servei forma part d’un territori internacionalment reconegut com a reserva de biosfera, i que és produït o dut a terme seguint criteris que garanteixen la protecció d’aquest context.

Cada vegada són més els consumidors que esperen que els productes i serveis que trien estiguin compromesos mediam-bientalment i social. La marca Menorca Reserva de Biosfera n’és una garantia.

L’èxit del segellde garantia

Les categories: Productes:• Formatges• Fruita• Horta• Artesania no

alimentària• Artesania alimentària• Carn• Vins• Mel• Ous• Embotits• Llet i derivats làctics

Serveis:• Allotjaments turístics• Restauració• Botigues

especialitzades• Activitats turístiques• Visites a indústries

agroalimentàries

Les empreses certificades, una a una

PRODUCTES ECOLÒGICSSANTO DOMINGO (HORTA)Santo Domingo és una petita empresa familiar dedicada al món de l’horta ecològica, perquè «una agricultura respectu-osa amb el medi no només és una aposta per la conservació de l’illa, sinó també per la salut dels nostres consumidors». El terreny és a Punta Prima, mirant a la mar i banyat per la brisa Mediterrània. Es basa en la producció de fruita i verdura de temporada, produïda de manera 100 % ecològica i emprant varietats locals.

VINYES BINITORD

Després d’uns anys fent proves, l’any 2007 i ja perfeccio-nada la tècnica, neix Vinyes Binitord, una bodega d’una fa-mília apassionada del vi i amb un clar interès per recuperar la tradició vitivinícola illenca. L’empresa vol recuperar el vi a Menorca apostant per la conservació dels valors naturals de l’illa. Els seus vins cerquen l’equilibri entre la tradició i l’avantguarda. La seva aposta per la viticultura sostenible els va portar ja fa més de deu anys a integrar-se en la Custòdia Agrària i a la producció integrada fent servir adob orgànic.

BINISSAIDA DELS BARRACONS(HORTA)L’hort de Binissaida dels Barracons té poc més de 5.000 me-tres quadrats, on es cultiven hortalisses a través d’un sistema d’horta biointensiva, un mètode que permet produccions més altes en menys espai. Els resultats són beneficiosos tant per a la millora de la fertilitat del sòl com per la qualitat dels productes. És un petit laboratori de transició agrícola, troba-des i formació on es vol crear salut, medi ambient i una nova generació de pagesos feliços.

FINCA SON FELIP (HORTA I OUS)FINCA ALGAIARENS (HORTA, MEL, CARN I FRUITA)La finca d’Algaiarens juntament amb la de Son Felip treballen amb tècniques d’agricultura ecològica i regenerativa. L’objec-tiu és frenar la desertificació i recuperar el paisatge mentre obtenen productes de més qualitat, més sans i nutritius. Apli-quen sistemes basats en l’ús eficient i sostenible de l’energia. Assenyalen que «el model d’agricultura convencional ja no té més recorregut; cal evolucionar cap a l’agricultura regenera-tiva per recuperar els sòls, les plantes i l’entorn».

Fotos: Marca Menorca Reserva de Biosfera / Benjamín Riquelme.

14 15

REPORTATGE REPORTATGE

PADDLE TOUR MENORCA Paddle Tour Menorca ha volgut anar més enllà del lloguer de planxes i pre-tén ensenyar què és de veritat aquest esport a qui vulgui aprendre’l. Conei-xen la mar, l’entorn i el clima i, quan acompanyen els clients, els agrada ensenyar-los els racons més privilegi-ats de l’illa i aconseguir que gaudeixin de l’experiència. A més, qui rema amb Paddle Tour Menorca també pot con-tribuir a la seva conservació: no fan servir plàstic i recullen els que troben en les travessies.

MON RESTAURANT & FONDAMON Restaurant&Fonda, del xef me-norquí Felip Llufriu, neix el 2014 quan, després d’anys de feina en els millors restaurants del país i del món, torna per emprendre un projecte de recu-peració de la memòria gastronòmica de l’illa. Explora els orígens i les seves influències sustentat en els aliments més nobles de l’illa. Posa en valor la tradició per unir-la a l’avantguarda de l’alta cuina. Aposta per la senzillesa del concepte de fonda: gastronomia, ben-estar i descans.

BINIBECA DIVING MENORCA Amb àmplia experiència com a sub-marinistes a Menorca, els creadors de l’empresa tenen clar que la base per a un submarinisme respectuós amb el fons marí és una formació de qualitat, ensenyar la gent a bussejar de forma conscient, amb el medi, l’equip i el grup amb el qual se submergeix. Després, només es tracta de divertir-se com a espectadors del medi submarí. Una illa amb una geologia submarina excepcio-nal i molta visibilitat gràcies a la posidò-nia oceànica.

ES TAST DE NA SÍLVIAÉs l’únic restaurant de les Illes certifi-cat Slow Food i Km 0 i la seva filoso-fia és clara: gastronomia menorquina amb producte local i de temporada. Es Tast de na Sílvia és tradició i avant-guarda, un engranatge de l’economia circular de l’illa i la millor defensa del producte i la gastronomia de l’illa. El seu menú s’elabora diàriament des-prés d’acudir al mercat. El que arriba al plat és un mos de Menorca rescatat del receptari tradicional menorquí i interpretat.

LLATINA BOATSLlatina Boats vol fer valer el patrimo-ni marítim i la navegació tradicional. A Menorca el llaüt i la vela llatina encar-nen aquest patrimoni, símbols indiscu-tibles de la mar a les Balears. Llatina Boats compta amb embarcacions amb més d’un segle d’història, que han sol-cat la nostra mar com a antic correu entre Menorca i Mallorca, que han es-tat embarcacions de pesca tradicional o que han participat en antigues rega-tes. Ara permeten transmetre coneixe-ment i història.

EL ROMERO - RESTAURACIÓ SOSTENIBLELa idea dels seus impulsors era clara: crear un projecte gastronòmic connec-tat amb el territori. És el primer establi-ment de restauració que ha obtingut la marca i va ser el primer restaurant d’Espanya a obtenir de la Sustainable Restaurant Association dues estrelles de la certificació FoodMadeGood. No serveixen peix amenaçat i més del 50 % de les verdures són ecològiques o de proximitat. Lluiten contra l’ús de plàstics.

PARAPENTE BIPLAZA MENORCADesprés d’anys de perfeccionament de la tècnica, Joan Por-tella va veure que era possible volar en parapent a Menor-ca aprofitant les brises marines de l’illa, els corrents tèrmics que genera l’escalfament del terreny a les hores centrals i les convergències. Mostra l’illa des d’una perspectiva única, des d’on és possible albirar-ne tot el contorn, conèixer-ne els paisatges i sentir-ne els sons. Volen sense motor, de for-ma respectuosa amb el medi.

MENORCA WALKING BIRDSEl que va començar com una afició ha anat transformant-se a poc a poc en una forma de vida. Ara, tota l’experiència adquirida serveix a Xavier Méndez per mostrar als visitants la fauna i la flora de l’illa, els seus llocs més recòndits, la seva història i peculiaritats, i la qualitat de vida que tot això ens aporta. Menorca Walking Birds vol donar a conèixer tot el que hi ha més enllà dels humans a l’illa, i que aquest co-neixement faci que tots actuem amb coneixement de causa.

CAVALLS SON ÀNGEL L’any 2004 van emprendre aquesta aventura després de tota una vida vinculada al món del cavall, i ho van fer com sempre havien treballat, parlant el llenguatge del cavall i deixant que aprenguin en ramat. Son Àngel és una finca de 300 ha de cultiu, bosc i costa, i 45 cavalls de raça menorquina, un cavall noble i rústic, tranquil i adaptat al terreny i al clima de l’illa. La seva activitat es vincula al territori, al producte local i a la tradició de Menorca.

ISABEL MARTÍN GUIAAmb més de 20 anys d’experiència en turisme i més de 45 països visitats, Martín es defineix com una enamorada de la natura, les tradicions, la gastronomia i les arts, que la inspi-ren per comunicar-se, així que intenta introduir els visitants en aquest «micromon» d’emocions i sensacions que ofereix l’illa. A més de visites guiades, també realitza experiències d’ecoturisme. Dona visibilitat als elements que aconseguei-xen, dia a dia, que Menorca sigui una reserva de biosfera.

16 17

REPORTATGE REPORTATGE

HOTEL RURAL MORVEDRA NOUAquest lloc del segle xvi es va convertir en hotel rural mante-nint la seva essència de lloc menorquí. El seu ús agrícola i ra-mader perviu fins avui. La seva major aposta és pel produc-te local, de manera que treballen amb les finques agrícoles properes a l’hotel per poder oferir berenars i dinars elaborats amb productes de proximitat i fomentar l’economia circular. A més, han implementat polítiques d’eliminació de plàstics i consum energètic eficient d’electricitat i aigua.

HOTEL SES SUCRERES El petit hotel d’interior transmet als seus clients l’autenticitat del poble i de la gent que hi viu, apostant pel producte i l’ar-tesania locals i brindant una experiència tranquil·la, familiar i alhora connectada amb l’entorn, amb l’art i amb la cultura. Conserva l’encant d’una casa senyorial del 1844. Està refor-mat amb materials i productes ecològics, segueix un model energètic sostenible i manté el nom popular que rebia la bo-tiga de queviures del carrer de Sant Joan de Ferreries.

HOTEL BOUTIQUE JARDÍ DE SES BRUIXES Anja Sánchez-Rodrigo sempre ha tingut inquietud entorn de la sostenibilitat ambiental. Així que, quan van obrir l’Hotel Ses Bruixes, per ella «no hi havia altra forma de fer les coses». Van recuperar aquest edifici ple d’història intentant retornar a l’illa, per la qual senten passió, tot el que els ofereix. Saben que el confort no està renyit amb la sostenibilitat. Cerquen cuidar cada detall per garantir que la seva petjada sigui la més petita possible.

HOTELS ARTIEM CARLOS, CAPRI I AUDAXLa cadena ARTIEM segueix ambiciosos objectius de desen-volupament sostenible, com el projecte Sostenibilitat ARTI-EM 8/80, que consisteix a reduir en vuit anys un 80 per cert de les emissions de CO2 de l’empresa. És la primera cadena hotelera d’Europa i tercera del món a obtenir la certificació BCorp pel seus alts estàndards en termes d’acompliment so-cial i ambiental, transparència i responsabilitat empresarial. La seva filosofia és la de baix consum elèctric.

TURMADÈN DES CAPITÀ És un petit agroturisme ecològic. L›edificació ha estat repen-sada combinant criteris de bioconstrucció amb l›ús de mate-rials tradicionals per tenir un comportament tèrmic eficient. Plaques termosolars, una caldera de biomassa, la depuració ecològica de l›aigua o la seva horta ecològica són alguns exemples que han valgut a aquest agroturisme la certificació de qualitat Ceres Ecotur pel seu compromís amb el medi am-bient, la cultura i les tradicions de Menorca.

HOTEL HEVRESACL’hotel Hevresac vol retre homenatge a la ciutat de Maó, a la seva història i essència de societat il·lustrada. Està ubicat entre els carrers més nobles de Maó, amb una arquitectura del segle xviii i està vestit amb un disseny vintage, original i inspirador. Hevresac, ubicat a Maó, ofereix un producte local, ecològic, de qualitat i sostenible, i esdevé un espai de benestar per als enamorats de la ciutat amb inquietuds culturals, artís-tiques o polítiques.

HOTEL BOUTIQUE CAN SASTRECan Sastre va fundar la pastisseria La Sin Nombre l’any 1862 i, un segle i mig més tard, se’n manté intacta l’entrada, el mostrador i fins i tot els estris i la maquinària de la pastis-seria. La família Sastre ha volgut conservar el valor familiar de l’edifici. És un hotel impregnat d’història. L’aposta per les energies netes amb sistemes d’aerotèrmia, el producte local i la implicació amb el poble de Ciutadella el fan ser, a més d’encantador, sostenible i amb valor afegit.

HOTELS SANTO TOMÁS, PORT MAHÓN I 55 SANTO TOMÁS DE SET HOTELS«Allotja’t en verd» és l’eslògan de la marca GreenSeth de la cadena hotelera Set Hotels. Darrere d’aquest claim hi ha un ferm compromís mediambiental per part de l’empresa i un ambiciós pla de desenvolupament sostenible aplicat a cada un dels seus nou allotjaments. Set Hotels treballa implemen-tant mesures d’eficiència energètica, d’estalvi de recursos hí-drics i de reducció de plàstics d’un sol ús amb l’objectiu futur de ‘plàstic zero’, i apostant pel producte local .

18 19

ENTREVISTA REPORTATGE

La passió per la gastronomia el duu a recórrer cada any més de 250.000 quilòmetres per visitar uns 300 restaurants i tastar 4.000 plats de tot el món. Amant des dels llocs de carrer fins a les taules més sofisticades, Borja Beneyto Mato-ses opina com Groucho Marx: «El millor banquet del món no mereix ser degustat llevat que es tengui algú per compartir-lo». Matoses ha estat nomenat una de les vint persones més influents en la indústria alimentària a Espanya. És membre de la Reial Acadèmia de Gastronomia i col·labora en mitjans com Condé Nast Traveler, Food&Wine Magazine, Editorial Planeta, MasterChef, Netflix (The Final Table), CNN (Anthony Bour-dain’s Party Unknown), El Mundo, Tapas Magazine, Robb Report i el diari Menorca, entre altres. Ha col-laborat amb institucions com The World’s 50 Best Restaurants, Har-vard Business School, Basque Cu-linary Center, Madrid Fusión, Guía Repsol, OAD i The Local Tongue, entre altres. I és coautor del llibre Templos del producto. Creador fa catorze anys de Cua-derno Matoses, el blog pioner en la crònica gastronòmica a Espanya, aquest reputat crític gastronòmic ha defensat, a més, la candidatura de Menorca com a Regió Gastro-nòmica Europea.Contau-nos com va començar el vostre idil·li amb el món de la gastronomia.Comença des de molt aviat, ma mare era professora de cuina i

generacions anteriors havien estat molt vinculades al món de la gas-tronomia i la cuina. I què us va cridar l’atenció de Menorca fins a acabar sucumbint als seus encants gastronòmics?Des de petit visitava l’illa i clarament el primer que va despertar el meu interès va ser la gastronomia d’hi-vern, els ingredients (caça, verdures, bolets...), receptes i sabors associ-ats a la tardor i a l’hivern de l’illa. De què fa gust Menorca?Menorca fa gust de diversitat i d’identitat. És sorprenent que en un espai tan limitat existeixin més de 300 productors diferents in-cloent-hi agricultors, rama-ders i pescadors i més de 20 categories de producte. Del safrà al formatge, de l’oli al vi, de la tàpera a l’embotit. Els menorquins han preser-vat la per-sonalitat i identitat dels pobles que han habitat l’illa i això forma ara part de la seva màgi-ca identitat. I quins són els ingre-dients de l’èxit de la cuina menorquina?Per una banda, la ca-pacitat per mantenir receptes antigues i ingredients històrics.

Per l’altra, una climatologia que presenta en cada estació productes únics, tant a la mar com en el camp. I potser el més important és l’inte-rès i la importància que ha adquirit la gastronomia local en els darrers quinze anys. Una xarxa de produc-

tors, distribuïdors, co-merciants, cuiners

i consumidors que amb orgull creu i aposta en el producte de proximitat.

Menorca és reserva de biosfera gràcies a la conservació i sos-tenibilitat del territori, a l’apro-fitament sostenible dels seus re-cursos. I la cuina en sap d’això, veritat?Aquesta aposta i convenciment pels productes de proximitat con-verteixen en sostenible tot el mo-

del, del camp a la taula. Es rege-nera el sector primari, s’estimula el teixit comercial i industrial i el consumidor es beneficia de pro-ductes més frescos, més nutritius, amb una compra conscient amb l’entorn. Les receptes són fotogra-fies d’un entorn, d’un rebost, de les persones i, fins i tot, del temps. Po-

ques petjades culturals radiografien millor la història d’un poble. La cuina és, per tant, una peça angular de l’economia i la cultura?La majoria de les trobades socials de la cultura, de les relacions, es produeixen al voltant del menjar i de la taula. La gastronomia té im-pacte no només en l’àmbit de la

Esto es una llamada a una generación comprometida por un mundo mejor. Deja de pintar con lo de “siempre” y prueba las pinturas sostenibles de Graphenstone. Pinturas de origen natural resultado de la combinación de tradición e innovación: cal artesanal y grafeno. Pinturas sin microplásticos, que cuidan del medioambiente y las personas. SOLO EN LAS TIENDAS BERNAT PETRUS.

VENTAJAS: absorbe C02, alta conductividad térmica, resistente, transpirable, impermeable, inholora, muy blanca y nítida, fácil aplicación, lavable, antialérgica.

PINTA DIFERENTEPINTA NATURAL

bernatpetrus.com

MAÓAv. Europa, 6-8POIMAT. 971 356 716

ALAIORAv. de la Indústria, 98LA TROTXAT. 971 371 248

CIUTADELLAC/ Fusters, 10POICIT. 971 386 264

Borja Matoses:

«Menorca fa gust dediversitat i d’identitat»

20 21

ENTREVISTA ENTREVISTA

Té ja algun tipus de repercussió?Crec que el més important fins ara ha estat la creació d’un moviment col·lectiu que uneix Administració, institucions, empreses i associa-cions. Un moviment unit i amb un objectiu comú. Des del meu punt de vista és un gran èxit com a punt de partida. Està la cuina menorquina prou valorada més enllà de les nostres fronteres? L’objectiu de la Regió Europea de Gastronomia 2022 és augmentar la notorietat i visibilitat de la nostra gastronomia. No obstant això, en la darrera dècada, ha augmentat de

forma espectacular la consideració de Menorca com a destinació culi-nària entre els públics més qualita-tius i especialistes en aquesta àrea. Tot i que la cuina de l’illa destaqui amb xefs que conserven i inno-ven, Menorca es resisteix a en-trar en la «bíblia vermella» de la gastronomia. Importa? La consideració de rebre estrelles Michelin en els restaurants de Me-norca ajudaria mediàticament a la visibilitat. No obstant això, crec que Menorca compta amb una cosa més important: cuiners i restaura-dors compromesos amb l’entorn i la identitat de Menorca i una unió entre ells que és l’enveja de molts territoris. A quins reptes s’enfronta l’illa?Fa quinze anys, quan vam emma-laltir d’un orgull col·lectiu per la gastronomia local, es va produir la revolució de la nostra cuina. Des del meu punt de vista, la següent revolució serà la dels productors, ramaders i pescadors. No només en la diversificació de producte, sinó en la transformació i posada en valor de les matèries primeres.

restauració (prop de 1.800 negocis a l’illa relacionats amb això), sinó també de l’artesania, l’educació, les arts, la cultura, l’agricultura i el turisme. Així que sí, crec que és to-talment decisiu. Si poguéssim veure per un forat els fogons de les llars menorqui-nes, descobriríem que algunes receptes tradicionals continuen essent d’allò més quotidianes a casa. És aquest un dels valors de la cuina local? La cuina a casa continua essent un mecanisme de transmissió de l’he-rència culinària, generació rere ge-neració. És sorprenent que, tot i el canvi d’hàbits dels ultraprocessats i els ultracongelats, del menjar a do-micili...., es continua cuinant com antany a moltes cases. La cuina d’arrels fa més bon gust. Menorca acaba de ser elegida Regió Gastronòmica Europea per a l’any 2022, títol que heu defen-sat des de la coordinació del Bid

Book. Què permetrà aquesta de-claració?Crec que augmentarà la nostra vi-sibilitat internacional, inspirar i fer costat a empresaris, emprenedors i futures generacions, maximitzar les oportunitats d’innovació agroa-limentària turística i de hospitality, i crec que aportarà coherència i harmonia als objectius d’un turis-me conscient, qualitatiu i sosteni-ble. Aquest turisme conscient, quali-tatiu i sostenible del qual parlau, un turisme gastronòmic, pot ser una oportunitat per desestacio-nalitzar?Des del meu punt de vista, clara-ment ho és. La sort de comptar amb quatre estacions ben marca-des i delimitades, que presenten matèries primeres i receptes asso-ciades, té un gran poder d’atracció sobre el turisme gastronòmic. A més, l’oferta d’hoteleria i restaura-ció a l’hivern creix any rere any.

«Les receptes són radiografies d’un entorn, d’un rebost, de les persones i, fins i tot, del temps»

Imatges de producte local que marca la nostra gastronomia.Fotos: Arxiu Diari Menorca/Bid Book Menorca/ISafrà

22 23

Menorca impulsa l’adopcióciutadana del litoral

OPINIÓ OPINIÓ

Víctor Carretero Sanz.Oceanògraf.Tècnic en medi marí al GOB.

El setembre del 2020, el GOB Menorca va llençar un progra-ma d’adopció de trams de litoral amb la finalitat de donar resposta a la preocupació ciutadana per la contaminació marina derivada del plàstic. La iniciativa ha tingut una resposta impressionant, amb més de 1.500 persones involucrades i gran part de la costa menorquina adoptada.

alguns dels valors naturals que es poden trobar a la seva zona adoptada.

• Actuació sobre incidències – S’ha creat un document de protocols en el qual s’explica què fer o amb qui contactar en cas de trobar-se amb certes incidències. A més, els partici-pants tenen a la seva disposi-ció documentació que els pot ajudar, per exemple, a identi-ficar espècies invasores o es-pècies en greu perill d’extinció com la nacra Pinna nobilis, o que expliquen com actuar en cas de trobar una tortuga ma-rina ferida.

• Neteja del litoral – Com que ja existeix un servei de neteja de platges i no trobam necessari doblar esforços, els partici-pants disposen d’un mapa ce-dit pel Consell Insular en el qual s’indiquen les zones on actua el servei de neteja de platges. Es

proposa fer net a les zones ad-jacents, sense entrar en el fràgil sistema dunar, i que centrin es-forços en la recollida de micro-plàstics.

Les dades que es vagin recopilant durant les actuacions es compar-tiran amb l’Observatori Socioambi-ental de Menorca (OBSAM), amb l’objectiu de poder-los analitzar en conjunt i mirar de treure conclusi-ons, i amb la plataforma de ciència ciutadana d’Observadors del Mar.El fet que els grups puguin adop-tar una platja, cala o tram de litoral, que la zona on es proposa actuar vagi des de la zona de servitud de pas (Camí de Cavalls) fins a la zona d’aigües interiors més properes a la costa o que es donin documents, informació i una petita sessió in-formativa són alguns dels aspectes que fan que aquesta iniciativa sigui pionera en l’àmbit dels programes de ciència ciutadana.En un principi la iniciativa volia di-

namitzar entre 10 i 15 grups amb un total de 100 persones, però l’es-pectacular resposta social ha fet que en poques setmanes la xifra se situés en més de 1.500 participants repartits entre 85 grups, que han adoptat gairebé 100 platges, cales o trams del nostre litoral. Aquesta massiva acollida ha obligat a adap-tar alguns punts en la logística per poder donar resposta i assessora-ment a tots els grups. Des del GOB creim que l’èxit del programa es deu a una major cons-ciència social pels problemes que afecten el litoral i a la flexibilitat del programa, ja que els grups trien la zona que volen adoptar, les dates o el nombre d’actuacions que vo-len fer, sempre que es realitzin un mínim de quatre actuacions a l’any.Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al suport del programa Lea- der Pesca i la Fundació Marilles.

Fotografies de les actuacions realitzades a una platja de l’illa arran del projecte d’adopció ciutadana dels trams del litoral. Fotos: Aina Pla Planes i GOB.

El nostre mar està greument afectat per la presència de plàstic de tota mida, un problema que la gent pot detectar fàcilment quan s’apropa al litoral o realitza activitats marí-times. Davant aquesta situació, es va pensar de dissenyar un projecte participatiu ciutadà que incentivés l’«adopció» de trams de costa per part de grups de diferent tipologia.L’objectiu idò és dinamitzar col-lectius (escoles, famílies, empreses, entitats, amics) que s’organitzin de manera autònoma i independent per conèixer, cuidar i estimar el litoral de Menorca, sense la ne-cessitat de ser convocats periòdi-cament per una organització. Tots els grups han rebut una carpeta de recursos i una formació prèvia.A principi dels anys noranta, quan encara no hi havia servei públic de neteja de la costa verge, el GOB Menorca ja va llençar un programa d’adopció de platges amb l’objec-tiu de combatre la contaminació per residus a les platges. Però el programa actual va més enllà de la recollida de residus i cerca im-plicar la població en la protecció i conservació del litoral de l’illa, així com afavorir el coneixement i el compromís de la ciutadania amb el medi marí. Per aconseguir-ho es proposa fer feina en tres àmbits que estan entrellaçats entre ells:

• Observació de valors natu-rals – Seguint una metodologia comuna, els grups omplen una fitxa que els ajuda a identificar

24 25

REPORTATGE REPORTATGE

És un ocell de la família dels co-loms (columbidae), una espècie migradora que cria al continent europeu i part d’Àsia i hiverna al Sahel (al sud del desert del Sàhara). En la seva ruta mi-gratòria passa per Menor-ca, tant per fer aturada en el seu viatge, com per criar. La tórtora europea (Strepto-pelia turtur) és una espècie amenaçada i catalogada com a vulnerable. El declivi s’atribu-eix a la pèrdua o degradació dels seus hàbitats de cria i hivernada per intensificació agrícola i també per la captura il·legal i la caça no sostenible. Les dades alerten que la intensitat de les captures dels darrers anys afecta la taxa de crei-xement de les seves poblacions. A Espanya, amb una població d’entre 1,3 i 2,3 milions de parelles, apro-ximadament la meitat de l’existent a Europa, en són caçats devers un milió d’exemplars a l’any. És considerada espècie cinegètica a onze països de la Unió Europea, entre els quals Espanya, on es cap-tura el major nombre d’exemplars anualment. Actualment, no es tro-ba al catàleg espanyol ni balear d’espècies en règim de protecció especial, tot i que existeix una pro-posta d’inclusió. Es disposa d’una estratègia inter-nacional, un pla d’acció per a la tórtora a Europa i un pla integral de recuperació a la Península, que indiquen que la caça no és el prin-cipal factor negatiu per a la seva conservació. Atès que una gestió cinegètica apropiada podria afavo-

El cant de la tórtora europea emmudeix

Evolució de captures de tórtora a Menorca

rir l’èxit reproductor, s’està treba-llant en el desenvolupament d’una estratègia de caça sostenible. Però, fins que no es publiqui, s’ha propo-sat una moratòria transitòria a tots els països de la Unió Europa. I Menorca ha estat capdavantera en la presa de decisions. És, jun-

captures, amb una tendència ne-gativa. Menorca ha passat d’abatre 1.035 exemplars la temporada 2011-2012 a 364 la temporada passada. El Departament d’Economia i Ter-ritori del Consell assenyala que aquesta moratòria obeeix, prin-cipalment, a sis motius, tot i ha-ver-n’hi més:

• La inclusió de l’espècie a la llista vermella d’espècies amenaçades com a vulnera-ble per part de la Unió Inter-nacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’any 2015.

• La situació i dinàmica des-cendent de les poblacions d’aquesta espècie, amb un declivi del 78 per cent en tot el seu rang de distribució a Europa i a la reducció d’un 37 per cent de la població espa-nyola en els darrers 20 anys.

• La decisió respon també a l’ofici de la Fiscalia General de l’Estat dirigida a les comu-nitats autònomes que dema-nava valorar la no autorització en el futur immediat de la seva caça.

• Manquen dades objectives pel que fa a l’estat de l’espè-cie a l’illa i, per tant, no es dis-posa d’una justificació del seu ús com a espècie cinegètica ni d’una regulació equilibrada des d’un punt de vista ecolò-gic de la seva població. Sen-se aquesta justificació, la seva caça suposaria un incompli-ment de la Directiva d’aus.

• Un estudi realitzat a escala na-cional resol que les captures actuals «són insostenibles per a l’espècie» i assenyala que una suspensió temporal de

la caça juntament amb altres mesures de conservació seria la mesura de gestió que tin-dria més sentit des del punt de vista de l’ecologia poblaci-onal de l’espècie per perme-tre’n la recuperació.

• Tampoc no es disposa de cap pla de gestió adaptativa ni d’una estratègica de caça sos-tenible per a aquesta espècie.

Els ornitòlegs menorquins coinci-deixen a assegurar que la situació a Menorca és millor que a la resta de territoris. Però la tendència des-cendent del nombre d’exemplars que passen o s’aturen és ben pa-lesa també a l’illa. I així ho corro-boren els diferents programes de seguiment que estan en marxa. La Societat Ornitològica de Menorca desenvolupa, per una banda, el programa de seguiment d’ocells comuns amb el suport de l’Agèn-cia de Reserva de Biosfera, amb el qual es pretén conèixer les ten-dències de les poblacions, tant a la temporada de nidificació com a l’hivern, d’un bon grapat d’espèci-es d’aus. En el cas de Streptopelia turtur i, en concret, per a la tem-porada de nidificació (no passa l’hivern a l’illa), la tórtora europea ha passat dels 4,15 exemplars per quilòmetre analitzat l’any 2015 als 2,83 de 2019. El seu coordinador, Xavier Méndez, explica que el tre-

ball es regeix per transsectes de 3 quilòmetres cadascun, a través dels quals es van comptant ocells que es detecten visualment o audi-tiva. Es detecta una «petita tendèn-cia a la baixa». L’any passat es van detectar 35 exemplars menys que fa un lustre. Méndez apunta que la tórtora és més abundant a l’illa que a altres indrets, possiblement pels seus hàbitats en mosaic, zones de conreu i pastura properes a zones arbustives, fet que permet que ten-guin la zona de cria a prop del lloc d’alimentació. Però la seva situació no es pot ce-nyir només a l’illa, s’ha d’analitzar globalment, a causa d’aquest mo-viment migratori que practica. I el que passa a Malta, per exemple, acaba afectant a Menorca. Per a Méndez, la prohibició menorqui-na té molt de sentit, perquè crea precedents. Altres regions poden prendre exemple d’una illa que és, a més, reserva de biosfera i labora-tori en sostenibilitat. A més, refle-xiona que la població que arribi a l’illa no morirà i es reproduirà o es podrà traslladar a indrets propers sense la pressió cinegètica. A més, els exemplars que passin i avancin cap a altres zones del continent eu-ropeu no moriran de camí. Pel que fa a l’estudi de la migració, que pretén determinar quin paper tenen les petites illes que hi ha a

tament amb la Comunitat Valenci-ana i el País Basc, on s’ha aplicat

aquesta moratòria. A Astúries, Cantàbria i les Canàries ja no

es caçava. Enguany ha estat el primer cop a prendre aquesta deci-sió, que pot servir d’exemple a la resta de territoris per poder remar en la mateixa

direcció. Cal recordar que a Menorca fins a la tempora-

da 2016-2017 estava permès un màxim de dues captures diàries de tórtora per caçador. A partir de la temporada 2017-2018 es va dismi-nuir el màxim establert a una cap-tura diària. Fins a la temporada ac-tual, que s’ha exclòs com a espècie caçable. Segons dades facilitades pel De-partament d’Economia i Territo-ri, aquesta reducció del nombre màxim d’exemplars permesos s’ha traslladat, com no podia ser d’una altra manera, al nombre real de

Menorca ha prohibit enguany la caça de la tórtora europea. És capdavantera en aquesta presa de decisions.Foto: Gaelle Mougeot.

Foto: Lluís Culleré.

Font: Conselleria d’Economia i Territori.

0

200

400

600

800

1000

1200

20112012

20122013

20132014

20142015

20152016

20162017

20172018

20192020

20182019

26 27

REPORTATGE ENTREVISTA

la Mediterrània com a àrees de descans, d’alimentació i de refugi, també es detecta una tendència a la baixa del nombre d’exemplars. L’estudi se centra en el trajecte mi-gratori abans de la cria, de pas per l’illa cap a altres indrets europeus. Han passat l’hivern al sud del de-sert del Sàhara i retornen durant la primavera a les extenses àrees de cria d’Europa. I durant aquest tra-jecte han de vèncer dues barreres geogràfiques: el desert del Sàhara i la mar Mediterrània. D’aquí que qualsevol illa o illot que es creui en el seu camí pot resultar importan-tíssim per a la vida de milers d’aus migratòries. I si a les dificultats del trajecte s’hi suma alhora una acti-vitat cinegètica, fa que la població no es pugui recuperar en el mateix ritme que desapareix. El pas per l’illa de l’Aire, on es de-senvolupa l’estudi, s’inicia a mitjan abril i finalitza a final de maig. L’es-tudi concreta que el 2019 el flux migratori va ser clarament superi-or a la mitjana. Però un any no és significatiu i la tendència continua essent a la baixa, tal com ho as-senyala el seu coordinador, Raül Escandell. Aquesta tendència està en línia amb el declivi observat a Europa. Dels 75 exemplars ane-llats l’any 2000 hem passat a una

quarantena els darrers exercicis (exceptuant el 2019, amb 82 exem-plars, i el 2018, amb només 29). L’illa de l’Aire és una de les estaci-ons on més s’anella proporcional-ment la tórtora. La disminució de captures que també es nota a l’illa de l’Aire recomana una protecció urgent per a aquesta espècie, que incomprensiblement encara es continua caçant a molts de territo-ris, assenyala Escandell. També posa en valor la decisió del Consell de prohibir la caça d’aquesta espècie, ja que ajudarà a evitar-ne l’extinció. Representa una aportació a un problema glo-bal davant el qual l’illa s’ha avançat aplicant una prohibició que hauria de venir marcada per instàncies superiors.La posició dels experts en ornito-logia és ben clara. Però, què en pensen els caçadors, d’aquesta prohibició que s’aplica a l’illa? No són contraris a una regulació de l’espècie ni a una disminució del nombre d’exemplars que es poden caçar. La Federació Balear de Caça a Menorca defensa una caça sostenible, una activitat que ha passat de ser una eina per ob-tenir carn a un esport on el caça-dor no va a matar, sinó a gaudir de l’activitat. Ara es valora la qualitat,

no la quantitat, assenyalen. Fa uns anys es podien caçar tórtores en basses, i la pressió cinegètica era major. Es va prohibir. Ara s’ha de caçar al vol, d’aquí que parlin d’una caça més esportiva. Afegeixen, així mateix, que la gent se sorprendria si conegués el que fa un caçador per al sosteniment d’aus, ja que és qui sembra gra i posa aigua per-què hi hagi exemplars. L’agricultura a Menorca ha evolucionat cap a un cultiu de farratge per a bestiar i el gra i altres llavors s’han deixat de sembrar amb la consegüent pèr-dua de l’aliment per a aquestes aus. L’entitat apunta, tot i estar d’acord en una reducció al mínim del nom-bre d’exemplars que es poden caçar de tórtora, que és molt fàcil tenir un error i caçar-ne una sense voler. I amb la normativa vigent ja farien una infracció.Creuen necessari que les autoritats europees posin fre i conscienciïn els països africans, que és, indi-quen, on realment es produeix la gran pressió cinegètica. Conside-ren que la regressió de l’espècie és una realitat, tot i que a Menorca la situació és diferent i la població és important. I valoren l’esforç dels caçadors. «El nostre esforç ajudarà que l’espècie es mantengui».

Gerard Bota Cabau:

«Les tórtores que crien a Menorca realitzen anualment 6.000 km d’anada i tornada»

Gerard Bota Cabau és el Cap del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Una part de la seva recerca es centra en l’estudi de l’ecologia i la biologia de la conservació d’aus en sistemes agrícoles i més concretament en l’estudi de les interaccions entre l’agricultura i la conservació d’aquestes espècies. D’uns anys cap aquí, ha engegat diferents projectes d’estudi de la tórtora per millorar el coneixement que tenim de l’espècie i aportar eines per a la seva gestió i conservació. Aquests estudis es desenvolupen conjuntament

amb l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC-CSIC) i l’Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC) i amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Ciencia e Innovación.- Per conèixer una mica la tórtora europea, expliqui’ns algunes característiques de l’espècie.La tórtora europea és un ocell de la família dels coloms. Una de les seves principals característiques

és que és un espècie migradora que cria al continent europeu i part d’Àsia i hiverna al Sahel (zona just al sud del desert del Sàhara). Les tórtores que crien a Menorca, per exemple, realitzen anualment uns 6.000 km d’anada i tornada entre les zones de reproducció i les zones d’hivernada (principalment a Mali, Senegal i Burkina Faso) creuant cada anys dos cops el desert del Sàhara. Realment són unes grans viatgeres.- Les característiques de l’illa són idònies per a l’espècie?A l’illa de Menorca, la tórtora troba un hàbitat molt adient per reproduir-se. Paisatge de mosaic

Foto: Lluís Culleré.

Fotografia de Gerard Bota, Cap del Grup de Biologia de la Conservació delCentre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

28 29

ENTREVISTA ENTREVISTA

amb arbres per fer els nius i espais oberts com ara pastures on alimentar-se de petites llavors que troba al terra. Arriba a l’abril i marxa ja a finals d’agost i setembre després d’haver pogut fer fins a 2-3 postes anualment. La meva sensació és que la densitat de tórtores que trobem a Menorca és força elevada però evidentment, al ser una illa petita, la població global en nombre de parelles no és molt gran en comparació amb el total de la població espanyola o europea. - És una espècie en procés de regressió. Quina és la situació actual?La tórtora ha sofert una molt forta davallada a nivell europeu que s’ha quantificat en un 80% entre 1980-2016 al conjunt d’Europa. Aquesta davallada és més important en el que anomenen ruta migratòria occidental que inclou països com Regne Unit, França, Espanya i Portugal. En el cas d’Espanya s’ha estimat una disminució d’un 37% de les seves poblacions entre 1996-2018. Aquesta regressió ha

comportat que l’espècie sigui considerada com una espècie amenaçada en la categoria «Vulnerable» a nivell mundial i que la UE hagi aprovat recentment (2018) un Pla d’Acció europeu per a la conservació i recuperació de l’espècie.- Quines són les principals amenaces? El Pla d’Acció europeu aprovat el 2018, on van participar un gran quantitat de països i experts en l’espècie, identifica com la pèrdua de quantitat i qualitat de l’hàbitat de reproducció de l’espècie com una de les principals causes de regressió. Aquesta amenaça es pot concretar en el procés d’intensificació agrícola que pateix tota Europa, però també a la pèrdua d’espais oberts en zones marginals (com ara pastures i matollars) que s’estan produint degut a l’augment de les masses forestals i abandonament de la ramaderia més extensiva. Altres causes identificades són la sobrecaça, la pèrdua de qualitat de l’hàbitat en les zones d’hivernada al

Sahel o la caça il·legal que encara es dona en països del nord d’Àfrica o inclòs d’Europa (per exemple Malta) durant el pas de migració de primavera. El problema és que coneixem les causes però ens manca informació més detallada per establir de forma acurada el pes de cadascuna en la regressió observada.- Heu estudiat en detall les seves pautes migratòries. Què s’ha descobert en aquest sentit? Recentment al 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana celebrat al Llatzeret de Maó, hem presentat nous resultats al respecte. Un dels principals resultats que estem veient per exemple en la ruta migratòria occidental, és que segurament la població d’Europa occidental d’aquesta espècie no migra utilitzant una ruta concreta per l’estret de Gibraltar com es pensava, sinó que creua de nord a sud el Mediterrani en un front ampli. I les tórtores menorquines fan la mateixa ruta que les catalanes?

El pas migratori de la tórtora d’altres poblacions per Menorca ja era conegut gràcies per exemple a les campanyes d’anellament que el companys de la SOM porten anys duent a terme a l’Illa de l’Aire. Gràcies però a marcatges de tórtores amb emissors satèl·lit per part del nostre equip i de companys francesos, estem veient com per exemple les tórtores que crien a Girona o al sud de França creuen el Mediterrani utilitzant Menorca i també la resta d’illes com a zones de parada abans d’arribar a les costes d’Argèlia i posteriorment creuar tot el Sàhara fins a Mali. En canvi, les tórtores que crien més al sud i l’interior de Catalunya, segueixen una ruta que passa per la costa mediterrània fins Alacant y després creuen des d’allí a Argèlia. Aquests marcatges també ens ha permès veure que una tórtora pot volar fins a 500 km en una sola nit durant la seva migració.- Europa i la Fiscalia recomanen una moratòria temporal de caça. Algunes comunitats han començat a prohibir la seva caça, però no totes, veritat?Efectivament. La Comissió Europea, en el marc del Pla d’Acció aprovat pel 2018, va acordar de realitzar una moratòria de la caça de la tórtora fins que no es posés en marxa un sistema de caça adaptativa. Aquest sistema, en el que ja s’està treballant en el seu disseny i implementació de cara al 2021, consisteix en poder establir anualment, a partir de dades d’un model poblacional, quin nombre de tórtores es poden caçar a nivell europeu per a què el seu aprofitament sigui sostenible i no empitjori la seva regressió. En base a aquests càlculs anuals evidentment caldrà establir els mecanismes de decisió i governança pertinents per poder repartir, entre els diferents estats

membres i regions, el nombre de tórtores que podran caçar. Tot i això, Espanya en el seu moment no va estar d’acord en aquest punt del Pla d’Acció i per això la Comissió Europea va obrir un expedient d’infracció al respecte. Només la Comunitat Valenciana i el Consell Insular de Menorca han aplicat una moratòria, mentre que la resta de comunitats on encara es caça la tórtora s’han limitat a reduir de forma consensuada el nombre de dies hàbils de caça.- Com bé diu, a Menorca enguany per primera vegada s’ha prohibit la seva caça. Quins seran els beneficis per a l’espècie?El principal impacte de la caça és que produeix, com és obvi, una mortalitat no natural. Per tant el principal benefici que s’espera es que augmenti la supervivència interanual (el nombre de tórtores que resten vives d’una any a l’altre) i per tant, sobre el paper, podrem tenir més exemplars reproductors l’any vinent i així anar recuperant les poblacions. - Però no és l’única acció que s’hauria d’emprendre. Quins altres mesures millorarien la població?Efectivament, segurament amb la prohibició de la caça no serà

suficient per revertir la tendència regressiva global observada però és segurament la mesura que a curt termini ens permet parar de forma més efectiva el cop. Una de les principals claus és la gestió de l’hàbitat de reproducció i per tant cal activar en paral·lel mesures de gestió agrícola i ramadera que afavoreixin la tórtora i incorporar-los en els nous instruments de la futura Política Agrària Comuna que ara mateix s’estan acordant. També ens cal millorar el coneixement d’aspectes claus de l’espècie com l’estat de les poblacions a escala local, la seva reproducció i supervivència, saber millor que els hi passa a les zones d’hivernada, etc. Només amb bona informació es poden prendre bones decisions.- Les mesures preses arriben massa tard?Esperem que no, tot i que el repte és gran ja que al ser una espècie migradora cal una coordinació a nivell de diferents països i amb accions en diferents àmbits (cinegètics, agrícoles, forestals, etc.). Si actuem amb base tècnica i amb la complicitat i responsabilitat de tots els actors implicats en vers un objectiu comú crec que podrem revertir la tendència poblacional negativa. Tenim la sort que moltes espècies, si som capaços de donar-los el que necessiten i treballar conjuntament, responen força ràpid a les mesures. Crec que la tórtora serà una d’aquestes espècies. El futur de la tórtora passa inexorablement per l’establiment d’acords amb un gran nombre d’actors (administració, caçadors, ecologistes, ramaders i agricultors, etc.) que cal que es reconeguin mútuament com a tals i on el coneixement científic i la component social caldrà que s’integrin en el moment de prendre decisions.

«Segurament amb la prohibició de la caça no serà suficient per revertir la tendència regressiva global observada peròés segurament la mesura que a curt termini ens permet parar de forma més efectiva el cop»

Foto: Lluís Culleré.

30 31

REPORTATGE REPORTATGE

El Camí de Cavalls és, per als me-norquins, molt més que un simple traçat. És, possiblement, la millor manera de conèixer Menorca des de totes les seves dimensions. Perquè el camí parla de valors ambientals, paisatgístics, socials, culturals i històrics. La gran rique-sa natural de l’illa es pot conèixer recorrent aquest camí de 185 qui-lòmetres, que reuneix pràctica-ment tots els ecosistemes de la Mediterrània. És, sens dubte, un patrimoni histò-ric per als menorquins. Però tam-bé és un element de gran atractiu turístic per als visitants. En espe-cial i, principalment, en èpoques de primavera i tardor. Ara que la població surt menys de l’illa a cau-sa de la pandèmia, els passejos i excursions pel Camí de Cavalls s’han convertit en una bona mane-ra de gaudir de la natura, de l’aire

sa i dels espectaculars paisatges que ens brinda Menorca durant la tardor. El Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell dedica esforços al manteniment del Camí de Cavalls, conscients del pes que té aquest traçat. Presenta punts erosius per a la gestió dels quals s’ha de posar —i ja s’ha po-sat— fil a l’agulla. Una de les deci-

sions preses per a les zones amb pendents pronunciats i amb talus-sos inestables ha estat l’aplicació d’empedrats tradicionals de pedra en sec i de formacions de talls d’aigua. Una de les zones on s’ha actuat és la pujada del Pla de Mar cap al Pi-lar i també en el tram de pujada del Pilar cap as Alocs, dos punts ero-sionats i on calia una actuació de millora per fer transitable el camí i evitar mals majors en el terreny. L’empedrat en pedra en sec subs-titueix un sistema de troncs que s’havien instal·lat per sostenir el ta-lús, però que, en realitat, ha acabat essent contraproduent perquè diri-gia l’aigua cap als costats del camí i l’erosionava més. La pedra en sec, a més de ser una tècnica tradicional reconeguda com a patrimoni cultural immate-rial de la humanitat per la Unesco,

Camí de Cavalls,molt més que un traçat

aporta valor al camí i, alhora, ator-ga al traçat una solució resistent, duradora i integrada a l’entorn, claus per al seu manteniment i conservació. Cal recordar que a Menorca cada pagès és hereu de la tècnica de la pedra en sec per fer parets, bar-raques, botadors i molts elements etnològics associats a elements funcionals de la pagesia. I alguns d’aquests pagesos es van acabar professionalitzant en l’ofici de pa-redadors. Però s’havia perdut en gran part el coneixement per fer empedrats, comuns a molts ca-mins interiors de Menorca, coin-cidents alguns amb trams històrics del Camí de Cavalls. Per això, pro-fessionals de la Serra de Tramun-tana van compartir el seu saber i

experiència amb els paredadors menorquins. No s’usa ni morter ni argamassa. Els paredadors preparen el terreny on col·locaran de forma molt mi-nuciosa les pedres elegides per a la zona en qüestió. Els professio-nals trien les peces que per una cara estan el màxim de llises pos-sible i que tenen la cara oposada punxeguda. L’objectiu és que la part exterior permeti un traçat que faci bon caminar, però que alhora l’empedrat quedi subjectat. La terra mateixa del terreny es passa per un sedàs i es col·loca entre les pedres. El paredador usa un matràs per compactar la terra i que agafi con-sistència fins a aconseguir la con-solidació de l’empedrat i, per tant, també la seva durabilitat.

El Consell està dedicant esforços en el manteniment del Camí de Cavalls. S’actua en zones erosionades amb l’aplicació de paviments de pedra en sec

Fita del Camí de Cavalls. Foto: Camí de Cavalls 360.

Tram restaurat a la zona del Pilar. Foto: Gemma Andreu.

Cal assenyalar que les pedres s’agafen de la mateixa zona geolò-gica on s’actua i de clapers, amb l’objectiu de mantenir la uniformitat paisatgística. A més, moltes vega-des les terres dels pagesos dispo-sen de zones pedregoses i neces-siten una extracció per a l’aprofita-ment de la tanca. La pedra en sec és una forma de donar un ús a un excedent de material i, alhora, eli-minar un maldecap als agricultors. En el cas concret de les zones del Pilar on s’actua, cal indicar la difi-cultat que representa treballar en aquestes àrees de difícil accés.

32 33

REPORTATGE REPORTATGE

S’han arribat a traslladar amb he-licòpter devers 180 tones de pe-dres agafades de clapers d’Alforí de Baix. A més, el procés és tan artesanal que s’han necessitat me-sos per avançar uns 160 metres de traçat. El Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera assenyala que aquesta tècnica serà una de les solucions que caldrà aplicar en alguns casos de pendents del camí molt pronunciats i on el talús és in-estable, és a dir, a les zones on es va usar el sistema de troncs i que s’ha d’anar substituint perquè s’ha deteriorat, sempre amb un ordre de prioritats i de necessitats. Ac-tualment es revisa i estudia quines zones estan més erosionades i re-quereixen una actuació. El director insular de Projectes Sostenibles, Isaac Olives, indica, així mateix, que la propera acció que es durà a terme en el Camí de

Cavalls (no en tècnica de pedra en sec) serà la que afecta el tram entre Tirant i Cavalleria, on s’han obert unes escletxes en el terreny que fan necessària una actuació. Entre altres actuacions, des d’ara i fins a final d’any l’empresa con-tractada per a tasques de manteni-ment del Camí de Cavalls centrarà els esforços en la substitució dels cartells de senyalització del traçat, és a dir els senyals indicatius ver-mellosos que informen de la longi-tud de la ruta i de la direcció cor-recta que cal prendre. Alhora, una altra de les interven-cions prioritàries serà la inclusió de textos en anglès en els plafons de fusta informatius ubicats a l’ini-ci de les rutes. També s’estudia l’opció d’establir un codi QR per tal d’adaptar les informacions del camí a l’idioma dels visitants, sigui quin sigui.

UN PROJECTE DE COL·LABORACIÓL’actuació que s’executa a la zona compresa entre es Alocs i el Pilar compta amb un element afegit i exemplaritzant. Ha estat fruit de la col·laboració entre l’Administra-ció i l’empresa 40º Nord Outdoor. L’empresa ha sumat 17.000 euros a la partida del Consell mitjançant aportacions voluntàries dels parti-cipants de Camí de Cavalls 360º i de l’Epic 360º i de l’aportació di-recta de l’empresa, que dona 2 € per participant. Joan Febrer i Clara Fullana, res-ponsables de l’empresa, ho tenen clar. «La millor garantia de conser-vació a llarg termini d’un espai na-tural o d’un camí no és pretendre’n l’aïllament o el desús, sinó que implica fer-ne un ús responsable», assenyalen. Asseguren que sempre han tingut molt present la seva res-ponsabilitat com a empresa local que fa ús i promociona un recurs públic, fràgil i amb un gran sim-bolisme com el Camí de Cavalls. «Sentim aquesta responsabilitat encara que les nostres activitats representin una ínfima part de la pressió humana real que assumei-xen actualment el Camí de Cavalls i els espais naturals per on transcor-re». Aquesta responsabilitat, afegi-da als comentaris dels participants en les activitats que organitza l’em-presa en la mateixa línia i el conei-xement d’altres projectes vinculats al món de la BTT a diferents llocs del món, els va servir d’inspiració per fer realitat aquesta relació pu-blicoprivada tan beneficiosa per al medi.Expliquen que l’activitat Camí de

Cavalls 360º es realitza en grups molt petits repartits en els 12 me-sos de l’any. I la cursa Epic 360º té com a un dels objectius princi-pals la conscienciació i l’educació dels participants en l’ús responsa-ble dels camins i el respecte pels espais per on transcorre la cursa. «No és cap amenaça per al medi, sinó una oportunitat excepcional per realitzar una tasca pedagògica i fer feina perquè els espais naturals siguin respectats no només durant el transcurs de la cursa, sinó també la resta de l’any». I és que, tal com assenyalen, «la consciència ambi-ental no es forja en un despatx ni en una classe, sinó en contacte amb la natura». «Tenim la sort de fer feina amb un perfil de turista molt responsable i amb una gran implicació cultural i ambiental», apunta Joan Febrer. Molts d’ells els transmeten la seva

preocupació «per la conservació del paisatge de Menorca, del Camí de Cavalls i la por que l’acabem descuidant o, fins i tot, domesticant en excés». Aquest primer projecte que ja s’ha materialitzat és per a ells «com tan-car un cercle, acabar bé una feina». Però, «més enllà de l’acció concre-ta que s’ha realitzat en els darrers mesos, segurament el que més ens omple és pensar que impulsam un nou tipus de relació entre el sector públic i privat, entre activitat pri-vada i conservació del paisatge». I afegeixen que «des que vam co-mençar el projecte Camí de Cavalls 360º a final de 2011 i començament de 2012, tant el camí com tot el que l’envolta ha anat canviant molt i sentim que estam en un moment clau que pot decidir el futur del camí en molts de sentits».

El tram comprès entre el Pilar i els Alocs ha comptat amb 17.000 euros procedents d’aportacions voluntàries i d’aportacions directes de l’empresa.Foto: Gemma Andreu.

L’empresa 40° Nord Outdoor participa en la millora del Camí de Cavalls per responsabilitat

5x6 mhs aSang.indd 1 25/9/20 11:28

34 35

REPORTATGE REPORTATGE

La identitat d’una illa, nom a nom

«Vaig recórrer a peu i amb bicicle-ta tots els camins i tiranys de Me-norca (…) i vaig visitar totes i cada una de les alqueries per fer les en-questes toponímiques, entrevistant centenars de pagesos i pescadors, vertaders depositaris de les tra-dicions toponímiques de la terra, amb la intenció de fer un mapa on quedassin registrats tants de noms. Avui seria totalment inútil aquesta recerca. El camp està abandonat, els casals de possessió inhabitats i en ruïnes. La majoria de pagesos viu a les ciutats i la gent que es tro-ba al camp són treballadors aliens a les tradicions toponímiques i a la llengua del país, que poca o cap

ajuda poden donar al toponimista i a l’investigador.» Així ho explicava Josep Mascaró Passarius en el pròleg del Corpus de toponímia de Menorca, redactat el 1983 i publicat el 2005. Masca-ró Passarius va recórrer Menorca els anys quaranta. I m’atreviria a dir que, afortunadament, estava equi-vocat quan afirmava que «avui seria totalment inútil aquesta recerca». I és que l’any 2011 i després dels dos anys i mig del primer perí-ode de recerca i feina de camp del Nomenclàtor de toponímia de Menorca es va comprovar que el projecte de Mascaró Passarius era viable i que s’hi podia donar con-

tinuïtat. Però requeria urgència, ja que només restaven una o dues generacions d’informadors, molts d’ells ja majors. Cada topònim és com un fil del qual, si s’estira, surt una feta o una història. Però no només això. També ens dona informació sobre paraules vives, perdudes o retro-bades, pistes per als arqueòlegs, per als botànics, per als etnòlegs. En definitiva, parlam de la identitat d’un illa, nom a nom. Cada tanca te-nia un nom. Per què? Doncs perquè els pagesos es poguessin orientar a l’hora de comunicar-se. Aquests noms atresoren un coneixement molt ampli i útil en l’actualitat. És per

això que el repte de recuperar cada nom pren un gran sentit. No és no-més per fer història. I les noves ens ajuden a fer-ho possible de forma participada i eficient. El projecte «Nomenclàtor de to-ponímia de Menorca» s’inicià poc abans de l’any 2009 com a resultat de la inquietud d’alguns membres de la Secció de Llengua i Literatura de l’IME. Entre ells, Xavier Gomila, qui ha abanderat tota la feina de camp i ha empès perquè el projec-

te no acabi en paper banyat. A la seva tasca s’hi suma altra gent, que ha col·laborat en la posada a punt d’eines informàtiques, trescadors per trobar informadors, cercadors de biblioteques... El perill de desaparició de la topo-nímia de Menorca i la seva enorme riquesa els va empènyer a impulsar la iniciativa. La idea era, i continua essent, recollir la totalitat dels noms de lloc, incloent els de les tanques i els de les pesqueres litorals i so-

Es calcula que a l’illa hi ha 55.000 topònims, és a dir, més de 80 per quilòmetre quadrat

Exemple dels topònims del Nomenclàtor de Menorca.Foto: Xavier Gomila.

Fotografia de treball de camp a sa Bassa Blanca (Morell). Foto: Adolf Sintes.

36 37

REPORTATGEREPORTATGE

Però, són tots els que hi ha a Me-norca? Ni fer-hi prop... Es calcula, pel cap baix, que a l’illa hi ha uns 55.000 topònims, és a dir, més de 80 per quilòmetre quadrat. «Una densitat toponímica molt elevada i que es dona en molt pocs territo-ris», assenyala Gomila. Hem de par-tir de la realitat que a Menorca hi ha 900 llocs, sense comptar les petites explotacions, i es recullen de mitja-na uns 50 topònims per lloc. A més, hem de tenir en compte uns altres 7.000 topònims litorals i marítims. I uns altres 3.000 més generals. Tot aquest bagatge permet assegurar que el volum toponímic «és gegan-tí», d’aquí també la necessitat de sal-vaguardar-lo. A més, Gomila explica que s’ha establert una metodologia de treball que permet no només arreplegar els noms del lloc, sinó també tots els elements etnològics i arqueològics. Aquesta metodologia tan precisa ens dona una altra dada: es neces-siten entre 7 i 10 hores de feina per lloc visitat entre localitzar l’informa-dor, crear els mapes de la finca, entrevistes, sortides de camp i trac-tament dels topònims i el material que s’ha recollit. La xarxa actual arriba ja als 400 in-formadors i més de 1.000 trobades

entre entrevistes i sortides de camp. En queden molts encara, pendents d’entrevistar.Xavier Gomila explica que per tractar i difondre tota aquesta riquesa que s’anava arreplegant es va posar en contacte amb Ricard Cots, avui res-ponsable de l’IDE Menorca, que fou qui proposà la creació d’una apli-cació informàtica específica. L’any 2010 una directiva europea va esta-blir que tots els estats membres han de crear un nomenclàtor georefe-renciat i amb unes característiques específiques per tal d’aconseguir la màxima homogeneïtat. Espanya va traslladar la missió a les comunitats autònomes. I fou quan es va deci-dir adaptar el projecte menorquí a les normes que marcava Europa. En aquest procés intervingué Marc Rosés, actual cap de cartografia del Servei IDE-SGI, amb el disseny d’una aplicació adaptada a Europa i alhora amb la incorporació d’altres camps específics menorquins. Xavier Gomila indica que Menorca va avançada, tot i els entrebancs. El Nomenclàtor de Menorca compleix actualment quasi tots els requisits que marca Europa perquè els noms geogràfics es coneguin i puguin ser emprats per tothom, en tot moment i a tot arreu, ja sigui un pagès me-

norquí a la seva finca com un peri-odista irlandès que escriu sobre les virtuts de Menorca. En canvi, si pujam un escaló i obser-vam les passes fetes a escala balear, cal assenyalar que el Nomenclàtor de les Illes Balears hauria d’haver estat enllestit l’any 2017. «Avui tan sols en tenim una primera versió, encara embrionària». L’any 1995 es va crear un mapa topogràfic balear, però que encara avui conté errors, arrossegats des de la seva creació. Gomila fa una crida d’auxili. Cal el fi-nançament per continuar la feina de camp i completar Menorca. La dar-rera generació dels antics pagesos i pescadors desapareix de manera precipitada. Així i tot, sembla que hi ha bona predisposició amb vista a l’any que ve per dur a terme les feines de camp a les quatre illes. S’ha de fer feina de camp i resoldre qüestions tècniques en l’àmbit autonòmic, com per exemple afegir aspectes que requereix la directiva europea i convertir les etiquetes geogràfiques dels topònims en topònims geo-referenciats, a més de corregir els errors, entre altres aspectes. Xavier Gomila reconeix el paper dels informadors en aquesta tasca,

persones sovint anònimes i que han estat les que han conservat aquesta riquesa dels topònims, «noms sen-se els quals la nostra illa i nosaltres no existiríem», apunta. Són pagesos i pescadors que transmeten amor i passió per la terra, pel territori, pel lloc on van néixer o créixer o per aquella zona on han anat a pescar sempre. A més, incideix en la difusió perquè la societat conegui els topònims, patrimoni comú.

MENORCA NOM A NOMEnguany Menorca ha fet una al-tra passa més. I és la creació d’un portal de participació ciutadana on «la importància no és tant la quan-titat sinó la qualitat». El projecte permet arribar a més informadors que participin en la construcció del Nomenclàtor. Els detalls, les anèc-dotes que aporten aquests infor-madors, són realment interessants per poder preservar la memòria viva. En aquests moments, aquest projecte inclou prop de cinc-cents topònims aportats i un centenar d’informadors. I és que no hi ha dubte que la funció dels topònims no la podran substi-tuir ni els mapes digitals ni els GPS.

Alguns exemples:Ubigell: lloc desaparegut, substituït per Camp Gran o So n’Abatzer. També li diuen Son Pinyol.

Verger des Pont (també Verger de l’Amo en Jaume): en terres d’aquest verger hi ha un pont per davall del qual passa el torrent que va a desguassar al port de Maó. Temps enrere la gent dels vergers anava a berenar davall el pont.

Hospital de Sang: Pedrera subterrània emprada d’hospital en temps de la Guerra Civil.

Pou de ses Tres Mitgeres: pou amb abeurades que donava aigua a tres llocs: Binigaus Vell i Nou i sa Torre Vella. Una torrentada devers l’any 1980 s’ho va endur tot.

Es Coster d’en Miquel Sol Post: en Miquel hi feia sitges i hi dormia. Era un personatge peculiar.

Caneló d’en Raguevet: en Raveguet era un carboner que hi tenia sitges de carbó.

Es Figueral: s’observen algunes figueres de cristià i de moro, però pràcticament han desaparegut en substitució d’alzines i ullastres.

Clot des Congre: és una pesquera. El clot fa referència a una «banyera» que forma la mar dins la roca, on segurament es pescaven congres amb llença.

Font des Mart: pesquera d’oblada.

Maresos de Binidelfà: dunes fòssils litorals.

Les xifres:• 55.000 topònims a Menorca/ Més de 80 per km2:• 900 llocs a Menorca (sense comptabilitzar petites

explotacions)• 50 topònims per lloc• 7.000 topònims litorals i marítims• 3.000 topònims d’altra mena• 15.000 topònims recollits• 5.000 ja han estat bolcats a la base de dades• 10.000 resten pendents d’introduir• Entre 7 i 10 hores de feina per lloc• 400 informadors• Més de 1.000 trobades, entre entrevistes i sortides de

camp

taiguades. I fer-ho a partir d’infor-madors orals, és a dir, d’antics pa-gesos i pescadors que encara han fet feina de manera artesanal, per recuperar els topònims que feien servir al camp i a la mar. Fins avui i al llarg d’onze anys de feina, amb una elevada dosi de vo-luntarisme i militància, Xavier Go-mila ha aconseguit recollir devers 15.000 topònims, 5.000 dels quals ja han estat introduïts a un portal de nomenclàtor creat expressa-ment per a aquest projecte i que corresponen als arreplegats en la primera fase de treball de camp, als dos anys i mig primers de fei-na. I n’hi ha devers 10.000 més re-collits i sense tractar o introduir al portal. Tal com explica Gomila, s’ha aconseguit arreplegar el 60 per cent dels topònims de Maó, una part important dels de Sant Lluís i es Castell, uns quants d’Alaior i es Mercadal i el 95 per cent des Mig-jorn Gran.

Es necessitenentre 7 i 10 hores de feina percada lloc visitat

Ens trobem amb topònims per tota l’illa. Foto: Arxiu Diari Menorca.

38 39

OPINIÓ

pareixent i actualment només dos municipis tenen recollida de matè-ria orgànica, Sant Lluís i es Merca-dal. Reciclar la matèria orgànica és clau per assolir l’objectiu que ens marca Europa, perquè suposa el 45 % de la bossa tipus. És a dir, que gairebé la meitat d’una bossa de fems d’una llar és matèria orgànica.Actu