LA CARTELLERA!

COL·LABORA ECONÒMICAMENT AMB EL PUNT DE MIRA

PUNT DE MIRA Número 14 - Setembre 2009

Butlletí informatiu de Maulets Baix Camp

www.maulets.org/baixcamp mauletsbaixcamp@gmail.com

EDITORIAL Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelo-na. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores. Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espa-nyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet prota-gonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats. Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il�legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodetermina-ció és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt. Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversi-tat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els gover-nants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs. Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho obli-dem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat. Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comporta-rà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els en-carregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel�laran contra la injustícia. Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per cons-truir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capi-talisme.

ARTICLES

L’any 1918, Vicenç-Albert Ballester creà la bandera que es batejà com a bandera de combat i que pretenia ser l’emblema que guies a tot el poble català cap a la seva emancipació nacional. Aquesta primera estelada prenia la idea d’un primer esbós que es va publicar l’any 1906 però sumant-li l'influencia de la bandera cubana, bandera que feia poc havia guiat als habitants de la petita illa cap a l’alliberament respecte l’Estat espanyol. Aquesta influència es comprèn pel fet que es compartien objectius i enemics. El sentit de bandera de combat l’agafà després que s'onegés la senyera al costat de la bandera espanyola, els independentistes de l’època entenien que l’ensenya catalana, la senyera, romania segrestada pels estats ocupants i que per tant, era lògic que s’usés una altra bandera per tal de combatre i recuperar l’ensenya segrestada. És a dir, baixant de la part teòrica a la part pràctica, l’estelada servia a tots els independentistes per mostrar a la resta d’estats del món que el que llavors es deia Catalunya i avui Països Catalans és una nació, no per motius legals i jurí-dics com és el cas de la nació espanyola, sinó per motius socials, històrics i culturals. Aquella primera estelada tingué una tercera influència, la Revolució francesa. D’ella n’agafà els símbols i els colors. El triangle blau per representar la humanitat i l’estel blanc com a representant de la llibertat, aquest fet s’ha llegit tradicionalment com a les quatre barres, en representació del poble català, segueix l’estel de la llibertat sota el cel de la fraternitat entre tota la humanitat. Més tard, i amb motiu de la repressió franquista, l’estelada quasi es perdé però l’any 1968, amb la fundació del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) es creà una nova estelada que uní finalment l’alliberament nacional i social en un únic camí, uní l’alliberament dels Països Catalans amb el marxisme. Aquest fet, que juntament amb la fundació del PSAN, marcà el naixement de l’Esquerra Independentista, es materialitzà en l’estelada al convertir el triangle blau en groc i l’estel blanc en roig. Durant vint anys l’únic independentisme real que hi hagué als carrers fou l'independen-tisme revolucionari que usava l’estelada roja, aquest fet feu que l’estelada blava quasi desapare-gués. No obstant, amb la conversió d’ERC en independentista a principis dels anys 90 i la pos-terior operació política que dugueren a terme ERC, l’Estat espanyol i la Caixa contra l’Esque-rra Independentista va fer que l’estelada blava es recuperés i poc a poc més sectors socials la fessin seva. Ara mateix, però, el nostre repte com a independentista i revolucionaris no és pas es-tendre l’estelada roja per sobre l’estelada blava, el nostre repte és aconseguir recuperar dues vegades la senyera. Diem dues vegades recuperar perquè des de fa molts anys resta segrestada pels estats ocupants però és que des de fa uns pocs anys el seu ús ha quedat quasi relegada a posicions i actes convergents. Davant d’aquest fet, des de Maulets sols podem cridar ben alt que la bandera del poble és del poble i pel poble, mai de la classe burgesa.

L’estelada i la senyera

ARTICLES

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans s’ha decidit organitzar i convocar la VII Trobada d’Estudiants dels Països Catalans (TEPC) a Reus els propers 2, 3 i 4 d’octubre. Aquesta edició pretén mantenir la dinàmica duta fins ara en les diverses TEPC i combi-nar les xerrades, els debats, els tallers, l’oci, la cultura popular i el treball col�lectiu per assolir els diversos objectius que el SEPC s’ha marcat per aquesta Trobada. El tema clau d’aquesta trobada serà l’ensenyament que se’ns dóna des del sistema i possibles alternatives a aquest. Aquest tema que ha preocupat generació de revolucionaris rere generació podrà ser debatut amb estudiants d’arreu dels Països Catalans i amb diverses veus expertes en cada temàtica. Aquests debats prendran especial relleu a causa del context en el que ens trobem en aquests moments en que l’ofensiva neoliberal s’està fent notar cada vegada més en tots els camps de la societat i molt especialment en l’ensenyament. Aquesta ofensiva neoliberal pren forma en l’ensenyament a través de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i es suma a les polítiques uniformitzadores que estan duent a terme els estats espanyols i francès. Aquests debats en aquest context fan que ara més que mai la TEPC sigui especialment recomanada per totes aquelles persones que volen canviar el model educatiu establert. El programa, encara no tancat i víctima de possibles canvis, ens presenta un cap de setmana ple d’activitat. El divendres s’obrirà el període d’inscripcions a les quatre de la tarda fins les sis, a partir d’aquest moment s’iniciarà una xerrada on el SEPC farà pública la seva estratègia per aquest curs que acaba de començar a les universitats i instituts. Després es farà el sopar i es donarà pas a l’espai d’oci amb una gimncana que durà el nom de “Falta el títol” El dissabte està previst llevar-se a una hora raonable, esmorzar i donar pas a la xerrada “El model coeducatiu” i al taller sobre la coeducació que duran a terme Cau de Llunes, col�lectiu antipatriarcal de Tarragona. A les dotze es passarà a parlar sobre la necessitat d’un marc sindical i estudiantil propi amb la intervenció d’un ponent de l’Espai Jove de la Intersin-dical i un altre del SEPC. Després de dinar es celebrarà una xerrada sota el títol “Ensenyament popular, renovació pedagògica”, es deixarà unes hores de descans per visitar la ciutat i després del sopar es realitzarà l’acte polític i un concert a càrrec d’Anita Miltoff i Po-ker’s a les Peixeteries Velles. Finalment el diumenge es visualitzarà i es farà un debat sobre “Silenci, aquí es tortura” i es claurà la TEPC amb una Taula Rodona sobre el futur de l’educació pública als Països Ca-talans al Teatre Bravium. Per poder-se inscriure a la TEPC s’ha de pagar un mòdic preu de 30 euros que et dóna dret a assistir als actes de la TEPC, els àpats de tots els dies i l’entrada a un poliesportiu amb lavabos i dutxes per tal de dormir-hi els dies de la Trobada. Això fa que els assistents sols han de dur sac de dormir, estora, papers, bolígraf, i els estris per menjar. El procés d’inscripció és senzill, s’ha d’enviar un correu amb les teves dades a econo-mia@sepc.cat, fer un pagament individual al compte corrent 2100 3642 11 2506256059 (La Caixa) indicant el nom i cognoms + TROBADA. Tot això s’ha de fer abans del 30 de setem-bre i el dia d’inauguració de la TEPC s’haurà d’entregar el justificant de pagament.

VII Trobada d’Estudiants dels Països Catalans

ARTICLES

Des de la coneixença al futur que li esperava a la Sedera, situada al passeig Misericòrdia, Maulets a donat suport a la campanya iniciada per l’AAVV Barri Monestir, en la qual es volia donar a conèixer als ciutadans de Reus el projecte urbanístic que ocuparia el lloc de la Sedera. Aquest projecte constava en la construcció d’edificis de 9 plantes i vora uns 250 pàrquings. La negativa a aquest projecte es deu a que aquest projecte urbanístic ha estat “ la cirereta del pastís” del pèssim Pla urbanístic de l’actual equip de govern, considerant que a Reus hi ha uns 5000 habi-tatges buits i a més a més hi ha projectades gran nombre de noves vivendes amb l’ARE ,entre d’altres que ja s’han iniciat. Més endavant, quan van ser presentades les vora 4.500 firmes per fer les al�legacions, i amb el suport que l’oposició de l’ equip de govern donava al veïnat de l’entorn de la Sedera, l’alcalde i el regidor d’urbanisme es van veure obligats ha fer modificacions al projecte. Aquest nou projecte va ser presentat al juny a l’escola Teresa Miquel. La modificació constava en la re-ducció d’un pis en l’alçada dels blocs i en la construcció de 398 pàrquings, i en el fet que el 60% de les vivendes serien de protecció oficial. D’aquesta manera adornaven el nou projecte i aconse-guien el vot de ICV, que era necessari pel PSC i per ERC per poder aconseguir l’aprovació del projecte. Però sense dubte aquest nou projecte seguia sent igual de dolent que l’anterior, ja que seguia havent-hi un excés d’habitatges i de pàrquings cosa que seguia afectant al passeig Miseri-còrdia ja que era un projecte pensat per poder aconseguir el màxim de benefici i no per poder seguir preservant l’entorn històric. Davant de la poca transparència d'aquest projecte urbanístic i contra l'especulació a Reus, Maulets, durant l'aprovació del projecte de la Sedera, ho va voler denunciar amb una acció total-ment pacífica. L'acció consistia en desplegar una pancarta en silenci després de l'aprovació del projecte, moment en el qual abandonarien el Ple. Aquesta acció va estar durament reprimida per les forces de seguretat de l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana. A més a més de les agressions ver-bals, un company va ser agredit, rebent diverses contusions. Arrel d'aquests fets, 8 persones van ser imputades per atemptar a l'autoritat, per desordre públic i un delicte de lesions. Amb la finalitat de difondre a tots els municipis dels Països Catalans el que va succeir en aquell Ple del juliol, s'ha creat el Grup de Suport dels 8 de Reus gràcies a diversos col�lectius de la ciutat que mostraren la seva disconformitat amb les actuacions de l'ajuntament. Aquesta platafor-ma es considera no-política per tal de poder encabir el màxim d'entitats possibles i es mostra oberta a noves adhesions. També permet la participació de persones a títol individual. Cada setmana tots els membres del col�lectiu es reuneixen al Casal Despertaferro! de Reus per decidir possi-bles accions de difusió del cas i en mostra de solidaritat envers els imputats. Qualsevol col�lectiu o persona que tingui interès en adherir-se al grup de suport podeu contac-tar a 8dereus@gmail.com o bé al 8dereus.blogspot.com.

La Sedera i els 8 de Reus

ARTICLES

El passat 24 de juliol es votava al plenari de l'Ajuntament de Reus el projecte urbanístic de l'es-pai conegut com la “Sedera”. Un projecte que comptava amb una forta oposició per part del veïnat i de diferents entitats de la ciutat. Davant de l'actitud del Consistori d'obviar les peticions i propostes dels grups opositors, així com la inexistència d'eines i canals de participació, dife-rents ciutadanes es van apropar al Ple per mostrar la seva disconformitat amb l'aprovació d'a-quest projecte. Entre aquestes, un grup de persones van intentar desplegar una pancarta davant les autoritats, un cop s'aprovà el projecte. Però, en començar a desplegar-la, l'alcalde de la ciutat aturà el Ple i agents de la Guàrdia Urbana es llançaren contra aquestes persones fent-les fora del Saló de Plens a empentes davant la resistència passiva d'aquestes. Una d'aquestes persones fou amenaçada de ser llançada per les escales i fou objecte de diverses agressions que han quedat recollides en un informe mèdic. El grup de persones que desplegà la pancarta fou identificat per agents de la Guàrdia Urbana i fou expulsat de l'Ajuntament. Posteriorment, el primer tinent d'alcalde de la ciutat, el Sr. Eduard Ortiz, realitzà unes declaraci-ons en que difamava i intentava criminalitzar les persones que intentaren desplegar la pancarta i manifestà que un total de vuit persones foren denunciades als jutjats pels fets produïts. Davant d'aquests fets: � Denunciem la manca de sensibilitat democràtica de l'Ajuntament i del seu alcalde que va inter-rompre el Ple quan l'acció realitzada era una protesta de caràcter silenciosa i pacífica. � Denunciem l'actitud desproporcionada dels agents de la Guàrdia Urbana vers aquestes perso-nes que en cap moment intentaren interrompre el ple, tal i com es pot comprovar amb les imat-ges de televisió. � Denunciem l'actitud del sr. Eduard Ortiz d'intentar criminalitzar a les entitats de la ciutat que discrepen de determinats projectes de l'Ajuntament. Per aquest motiu, diferents entitats de la ciutat i persones a títol individual, hem constituït el Grup de Suport als 8 de Reus, amb l'objectiu de difondre aquest cas i exigir l'absolució de les vuit persones denunciades.

Manifest del Grup de Suport als 8 de Reus

ARTICLES

Ara fa 300 anys els últims territoris peninsulars catalans eren ocupats pels Borbons i tot el seu seguici de nobles i burgesos que es van dedicar, segle rere segle, a explotar el nostre poble. Com cada any, per les dates de l’11 de setembre les catalanes i els catalans sortim al carrer per reclamar els nostres drets nacionals i socials. És per això, que l’Esquerra Independentista de Reus i del Camp ha convocat una mar-xa de torxes pel dia 10 en record dels morts en combat i ha participat activament en l’o-rganització i convocatòria de la tradicional manifestació de l’11 de setembre. El passat dia 10 de setembre, a les nou del vespre s’iniciava al carrer Sant Elies, just davant del Casal Despertaferro!, una marxa de torxes per la independència i en memòria dels caiguts en combat. Aquesta primera marxa, que comptà amb la participació d’un centenar de persones que recorren, sota la llum de les flames i la mirada curiosa dels veïns i vianants, el carrer Sant Joan, la Plaça del Prim, el carrer Monterols, la Plaça del Mercadal i el carrer Major fins arribar a la Plaça del Baluard. Durant el recorregut, que transcorre sense incidents, es po-gueren sentir diverses lemes reclamant la independència, la reunificació nacional i contra el capital; és de destacar, però, que al passar davant de l’Ajuntament es sentiren crits contra el mal govern i per l’absolució dels vuit. Finalment, al arribar a la plaça del Baluard, el Casal Despertaferro!, l’Assemblea de Joves, Maulets, el jovent independentista revolucionari, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la Candidatura d’Unitat Popular realitzaren les seves ofrenes florals i llegiren llurs manifestos. Per clausurar l’acte, s’entonà els Segadors. Per l’endemà, dia 11, l’Esquerra Independentista del Camp realitzarà la seva ofrena floral a les 12.00h davant de l’estàtua del Carrasclet a Capçanes i posteriorment es desplaçarà fins a Reus per gaudir del dinar popular que un any més organitza el Casal Despertaferro! Més tard, a les 19.00h s’iniciarà la tradicional manifestació del Camp sota el lema “Al Camp, Unitat Popular cap a la independència i el socia-lisme” que recorrerà els carrers del centre de Reus fins arribar a les Peixateries Velles on un dels imputats pel fets del Ple de l’Ajuntament proce-dirà a llegir el manifest. Per clausurar els actes de la Diada a Reus, es cantarà els Segadors i totes les persones impli-cades en la realització dels actes de la Diada tor-narem a casa per descansar i poder tornar el dia 12 a treballar des de tots els àmbits per aconse-guir que l’11 de setembre del 2010 encara siguem més gent els que reclamem la independència i el socialisme.

11 de setembre al Camp