245 ee moli - andratx sant elm/24… · els molins de vent d’extracció d’aigua es coneixen a...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

REF CADASTRAL. 4218503DD4841N0001ZG

CODI. EE245NOM. Molí de vent d'extracció d'aigua de Sant Elm

ADREÇA. AV DE LA TRAPA 4CODI POSTAL. 07159

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren. Especialment, la torre del molí i l'espai que l'envolta.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. PARCEL·LA.

COORDENADES UTM.

EE245Molí de vent d’extracciód’aigua de Sant ElmBens etnològicsS. XXProtecció. Integral

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S. XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Molí d'extracció d'aigua

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Molí de vent per a l'extracció d'aigua, construït a principis del segle XX. D'acord amb el sistema utilitzat per recollir la força del vent es tracta d'un molí d'antenada de pales, amb el mecanisme giratori situat damunt la torre. Es tracta d'una construcció estreta feta amb carreus de marès, de planta quadrada i dues altures, de volumetria lleugerament troncopiramidal. La coberta és plana, a mode de terrat, i està protegida per un petit ampit que s'eleva sobre una cornisa volada que serveix com a element decoratiu de remat de la torre. Sobre la coberta hi trobam l'antenada de pales de ferro i la cua, que permet la lliure orientació del ramell segons la direcció del vent. L'accés al terrat es realitza des de l'interior de la torre i es troba foradat al centre per permetre el pas del caixó. Les façanes són cegues a excepció d'una d'elles on existeix el portal central d'accés i una finestra a la part superior. Ambdues obertures són de llinda i proporcions rectangulars en vertical. Les façanes es troben actualment referides i pintades de blanc, i disposen d'emmarcat a base de faixes pintades de color blau, al igual que les obertures. El seu estat actual de conservació és bó tot i que existeixen una sèrie de construccions i instal.lacions adossades sense valor històric o patrimonial aparent que l'emmascaren parcialment i dificulten la seva correcta lectura. No s'ha pogut visitar l'interior d'aquest immoble per la qual cosa es proposa que qualsevol intervenció a realitzar en aquesta construcció quedi supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.

Els molins de vent d’extracció d’aigua es coneixen a Mallorca des de 1845, quan l’enginyer holandès Bouvij va dirigir les tasques de dessecació del Prat de Sant Jordi. I per facilitar aquestes feines es va construir el primer molí mogut per la força del vent. Es desconeixen les característiques de l’enginy usat per Paul Bouvij, però el que és segur és que a partir de la segona meitat del vuit-cents és quan es construeixen els primers molins amb torre d’obra per extreure l’aigua del subsòl. Rosselló Verger comenta que probablement els primers molins per a l’extracció varen ser els de veles, i aquests és varen construir a semblança dels fariners. Tenien torre circular i base i, pel que fa a la maquinària, també estaven dotats de capell, congreny i antenada de 6 o 8 pals i aquesta antenada era orientada cap al vent pel pagès des de dalt de l’envelador o terrat del molí, mitjançant un pal guia. Gairebé l’única diferència respecte dels fariners era que substituïen les moles per un senzill, però eficaç, aparell d’extracció. Però, els primers molins dissenyats i construïts específicament per treure aigua són els denominats molins de ramell, on les veles són substituïdes per uns llistons de fusta, col·locats un vora l’altre, que s’obrin i tanquen com un ventall. El seu disseny i construcció és obra del fuster des Molinar, Damià Reixac, amb la col·laboració d’altres personatges de l’època, ara encara no identificats. És probablement a partir de 1930 quan s’inicia la introducció dels molins de ferro o de pales a Mallorca. Però, sobre el seu origen, hi ha dues teories:La primera, i més estesa, és que foren importats de l’exterior i. la segona,defensada per Alejandro Garcia (Pla de Sant Jordi. Història d’un Poble, 1999), és que foren inventats a Mallorca l’any 1934. L’anomenat molí de ferro o de pales és gairebé tot metàl·lic i només alguns elements com la coa, les estisores o el balancí continuen sent de fusta, mentre que el caixó de vegades és de ferro i d’altres de fusta. Tot i que el seu funcionament és idèntic al de ramell, se substitueixen les petites posts de fusta per les pales construïdes d’acer laminat i en forma corbada per recollir el vent. El molí de pales supera al de ramell en capacitat de maniobra, seguretat i solidesa davant les ventades. Actualment, són els més abundants a Mallorca

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)


BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.·RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col·lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'Andratx.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres de restauració i consolidació necessàries per evitar el deteriorament de la construcció. En particular, aquelles obres de manteniment que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Eliminació dels elements constructius dissonants adossats en intervencions posteriors que emmascaren el volum original i desvirtuen la lectura del molí, en origen exempt (tàpies i murs, pèrgoles, etc). Retirada de l'excés de vegetació que dificulta la correcta contemplació d'aquest

element.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat, cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauració (s.XX)Altres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6


245 ee moli - andratx sant elm/24… · els molins de vent d’extracció d’aigua es coneixen a...

Documents