24. L

A T

RA

NSF

OR

MA

CIÓ

DE

LA M

ATÈ

RIA

Processos naturals i artificials La matèria es transforma mitjançant pro-cessos físics o químics que es produeixen de forma natural o artificial. A l’activitat volcànica els minerals es fo-nen en magma que solidifica després en estructures vítries; les argiles esdevenen productes més o menys estables a través de l’efecte del sol o del foc. L’observació d’aquests fenòmens portà l’esser humà a descobrir el potencial d’aquesta transformació a través del cal-or i la seua aplicació en la ceràmica, desenvolupant després la capacitat de controlar el procés. Els materials ceràmics i la seua transformació La ceràmica s’obté per la transformació, en aplicar calor, de diversos minerals que estan constituïts bàsicament per sílice i alúmina. No obstant això, actualment el concepte de ceràmica s’ha ampliat enormement i comprén productes elabo-rats a partir d’altres matèries primeres. Els materials ceràmics bàsics són les argi-les i els caolins, els quals tenen la pro-pietat essencial de la plasticitat, que per-met el modelatge i aquesta es perd en escalfar-se per damunt de 200º C en per-dre’s l’aigua de la seua composició.

24. L

A T

RA

NSF

OR

MA

CIÓ

DE

LA M

ATÈ

RIA

De l’empirisme a la ciència Des dels seus orígens fins al segle XVIII, la ceràmica es desenvolupà acumu-lant experiències i coneixements empírics, que aconseguiren un notable èxit abans del naixement de la quími-ca com a disciplina científica. Al segle XIX diversos estudiosos com ara Alex Brongniart i Hermann Seger sistematitzaren el comportament dels materials ceràmics. A partir d’aleshores va nàixer la ceràmica com a tècnica industrial amb capacitat per a con-trolar el producte fins al mínim detall. Processos tècnics tradicionals L’elaboració ceràmica comprén tres operacions bàsiques: el modelatge, l’assecament i la cocció. Al llarg dels segles els processos de treball han vari-at en incorporar-hi instruments cada vegada més complexos. Des de l’aparició de la roda de terriss-er, cap al 3400 a. C. a Uruk (Mesopotàmia), la ceràmica s’ha produït de forma molt pareguda a di-versos llocs del món i a tallers l’equi-pament dels quals era semblant fins a la industrialització.

25

. LA

CER

ÀM

ICA

I L

’EV

OLU

CIÓ

CU

LTU

RA

L

La ceràmica es va desenvolupar des del Neolític, de forma paral·lela a la història de la humanitat amb diferents tècniques i estils. Cada cultura i ci-vilització desenvolupà una producció característica que permet conèixer i estructurar les grans fases de l’evolució de la humanitat, sistematitzades per disciplines com l’arqueologia i l’etnografia. Naturalment, els seus val-ors transcendeixen aquests estudis i ens permeten apropar-nos a l’art, a les creences, a les idees, i en definitiva, a la societat del passat. Podem veure com la tècnica de la ceràmica de l’e-dat del Bronze perdura actualment en-tre els berebers. Les ceràmiques ibèriques mostren la introducció de la tècnica del torn a península Ibèrica encara que paral·lelament destacava la mestria aconseguida pels mestres de la ceràmica grega de figures ne-gres o roges dels segles VI i V a. C. La ceràmica romana, mitjançant la terra sigillata, va suposar la massificació de productes d’elevada qualitat. El comerç de béns no perdurables, com ara vins i conserves, es realitzava en grans contenidors anomenats àmfores.

26

. LA

CÚ

PU

LA

Història

Aquesta cúpula, concebuda per a ser vista des de la planta noble, era el tan-cament de la caixa de l'escala princi-pal del segle XVIII. En ser mutilada a les reformes de 1867, la visió del conjunt apareix deformada en l’actualitat. La pintura d'aquesta cúpula fou realitza-da per Hipòlit Rovira (València 1693-1765), sobre morter de calç i arena, i retocs en sec. Les escultures de les petxines per Ignasi Vergara (València 1715-1776), amb la tècnica de bui-datge per peces. La seua pintura imi-tava la majòlica per als cossos i fons, i pa d’argent per a les vestimentes, ca-bells, motius vegetals i animals de les cartel·les.

26

. LA

CÚ

PU

LA

Restauració

L'estat de conservació de l'obra, que ha patit grans alteracions amb el pas del temps, es deu, en gran part, a la humitat de la filtració, i a moviments estructurals que han provocat clivelles. Es presentava totalment repintat amb distints materials i a diferents èpoques. Per a conèixer si hi havia pintura origi-nal davall s’efectuaren estratigrafies microscòpiques a distints punts, així com prospeccions al mateix sostre em-prant diferents procediments. Una ve-gada constatada l'existència d'aqueixa capa original, es van elimi-nar les superficials. Durant aquest pro-cès aparegueren personatges coberts pel repintat i per un estrat de brutícia i vernís entelat. Partint d'un aspecte brut, opac, molt fosc, envernissat i amb taques blanques d'entelats, amb fongs i sals, s’ha recuperat una pintura llumi-nosa i colorista, transparent com corre-spon a una pintura al fresc.

27

. SA

LA D

EL

MÓ

N M

USU

LMÀ

A partir del segle IV, amb la desinte-gració de l’Imperi Romà, la ceràmica de qualitat inicia a la Península Ibèrica una decadència progressiva. Els orígens tècnics i funcionals de la ceràmica encara en ús a la nostra cul-tura fins al present segle, es deu a la ci-vilització musulmana. En aquesta sala es presenten objectes característics del món hispano-musulmà procedents, principalment, de l’àrea valenciana, amb formes per a la cuina, la taula, la higiene, o la il·luminació. Destaca la safa amb antí-lop, ceràmica esmaltada amb estany del segle X, i la vitrina amb pises daurades de reflex metàl·lic perses, ori-gen de la posterior producció es-panyola amb eixa tècnica.

28

. M

ÓN

MU

SU

LMÀ

. C

ER

ÀM

ICA

AP

LIC

AD

A A

L’A

RQ

UIT

EC

TUR

A

Els revestiments ceràmics per a l’ar-quitectura, especialment l’alicatat i els taulells, els mocàrabs, petxines o ele-ments d'arqueries, foren l’aportació ceràmica dels musulmans a l’ornat ar-quitectònic. Destacable en aquesta sala és la font d’alicatat per a pati o jardí, de procedència valenciana, datada al segle XIII.

29

. C

ER

ÀM

ICA

CR

ISTI

AN

A D

ELS

SEG

LES X

III

I X

IV

La primera ceràmica cristiana dels segles XIII i XIV és directa hereva del món musulmà, tant per la continuïtat en la producció d’alguns tallers musul-mans, especialment dels territoris va-lencians, com pel trasllat de terrissers del regne de Granada o de ciutats oc-upades pels cristians. Els estils predomi-nants a eixa època foren la ceràmica en verd i negre de manganès sobre coberta estannífera i de reflex metàl·lic i blau de cobalt. Als registres notarials trobem eixes produccions de qualitat citades com a "obra de Màlica", sug-gerint un origen tècnic que encara no ha pogut ésser provat. A la sala, junt a ceràmica bescuitada i vidriada, es mostren pises en verd i negre d’origen italià, així com produccions coetànies de Paterna i Terol.

30

. C

ER

ÀM

ICA

MU

DÈJA

R D

EL

SEG

LE X

V

El segle XV fou el segle d’or de la ceràmica valenciana, tant per la im-portància que aconseguí la massiva producció de reflex metàl·lic, denomi-nada "obra daurada", com pel prestigi que duia associat. En particular, la ceràmica de Manises fou molt apreci-ada per les principals famílies europees de la reialesa i la noblesa. En aquest sentit, destaca el plat heràldic amb l’escut del regne de València. Al mateix temps, perduraven altres sèries de menor cost, com la pisa bla-va iniciada al segle XIV, o la ceràmica de Terol, ací representada per l’escul-tura jacent del papa Benet XIII. També aleshores naixia la pisa polícroma a Itàlia, de la qual exhibim una mostra excepcional: el tondo florentí de la fa-çana del monestir de la Trinitat.

31.C

ERÀ

MIC

A A

RQU

ITEC

TÒN

ICA

MED

IEV

AL

Al Regne de València la taulelleria i els socarrats o plaques decoratives per a sostre, aconseguiren una notable qual-itat i un elevat volum de producció a Paterna, Manises, Quart i Mislata. Men-tre la reialesa i la noblesa encarregava taulells per al terra dels palaus amb les seues divises o emblemes heràldics, com és el cas del d'Alfons V el Mag-nànim que ací exhibim, les institucions gremials feien el mateix per a les seues seus. Destaquen a la sala el sostre de socar-rats i alguns fragments de paviments com els procedents d’aquest mateix palau de Dosaigües, pertanyent a la família Rabassa de Perellós, i el del pa-lau dels Boïl, senyors de Manises.

31. C

ERÀ

MIC

A A

RQU

ITEC

TÒN

ICA

MED

IEV

AL

Bagul. Espanya, segle XVI? Fusta, cuir. CE3/00430 i 3/00431 Cadires de frare. Espanya, segle XVI. Fusta, cuir i claus metàl·lics. CE3/01249 Verge amb el Nen, Sant Vicent Ferrer i Sant Jeroni. Espanya, segle XVI

Oli sobre taula. CE4/00258

1

1

2

2 2

3

3

32

. C

ER

ÀM

ICA

AR

QU

ITEC

TÒN

ICA

DELS

SEG

LES X

VI

I X

VII

Al sostre es pot veure una composició amb socarrats en relleu procedent d’aquest palau de Dos Aigües, de la família Rabassa de Perellós. Hi destaquen també evidències de la pri-mera taulelleria policroma que es fab-ricà a Espanya per influència italiana, en especial els taulells amb la inscrip-ció "Mar" "Pisano" procedents del de-saparegut palau del comte del Real (València). S’hi exhibeixen a més taulells de conca i aresta sevillans i toledans i policroms de Talavera que uneixen tradicions musulmanes, gòtiques i renaixentistes.

33. C

ERÀ

MIC

A D

ELS

SEG

LES

XV

I I X

VII

La tècnica de la pisa daurada valen-ciana es difon cap a Catalunya i Aragó. Durant els primers anys per-duren encara les tradicions gòtiques i mudèjars, especialment a les sèries més assequibles. Quant a la vaixella de luxe en reflex metàl·lic, denota una marcada influència de l’orfebreria i apareixen peces de perfils bollats o amb relleus i decoracions minucioses. Al segle XVII, i especialment a partir de 1609, any de l’expulsió dels moriscos, és patent una marcada simplificació dels dissenys de la pisa daurada. D’altra banda, incideix amb força la influència de la policromia italiana, produccions de les quals oferim una petita mostra, junt amb la porcellana xinesa i les seues imitacions europees. Ambdues, constitueixen els eixos estilís-tics innovadors que es plasmaran es-pecialment a les pises de Talavera que presentem.

33. C

ERÀ

MIC

A D

ELS

SEG

LES

XV

I I X

VII

Tapís flamenc. Segle XVII. Llana. CE2/00735 Caixa. Espanya, segle XVI. Fusta. CE3/00591 Paperera. Espanya, segle XVII. Fusta amb aplicacions de carei i bronze. CE3/01171

1

1

2

2

3

3

34

. C

ER

ÀM

ICA

DEL

SEG

LE X

VII

I Durant el segle de les llums continua la producció de reflex metàl·lic a Manises amb un caràcter singular, que genera un repertori decoratiu propi. No ob-stant això, en línies generals, la produc-ció ceràmica estarà determinada per tres pols d’influència. D’una banda, la ceràmica italiana que s'imitarà a nom-brosos tallers espanyols i fins i tot es difondrà per l’emigració d’artífexs gen-ovesos, sobretot a Aragó. D’altra ban-da, s’hi introdueix amb èxit el gust francès a tots els aspectes de la vida quotidiana, cosa que afecta a la in-dustria ceràmica en l’organització de la producció, decoracions i tipologies. I darrerament, les interpretacions que es realitzaren de la porcellana xinesa.

35

. TEG

INA

T

A l'ala del palau gòtic es trobava part d'un teginat de l'edifici original. Amb el pas del temps el teginat fou amagat i aprofitat com a element de suport. Quan estava a la vista tingué tres tipus diferents de policromia. La superior, que està ara a la vista, correspon a l'e-tapa plateresca, de la qual es conser-ven vint jàsseres, restes d'empostissat, tres entrebigats, un dobler, un fris. De l'etapa original es conserven els tres bogets que ací s'exposen, amb restes d'epigrafia àrab, que pertanyen al segle XIV.

36

. LA

REIA

L FÀ

BR

ICA

DE L

’ALC

OR

A

Per a la història de la ceràmica l'esdeveniment més significatiu del segle fou la fundació de la Reial Fàbri-ca de l'Alcora el 1727 pel comte d'Aranda. Esdevingué el centre més in-novador i puixant de la pisa espanyola del moment, alhora que comptava amb el seu propi reglament i acadèmia. La Reial Fàbrica va nàixer imbuïda de l'esperit del colbertisme, doctrina que impulsà les manufactures reials i la Il·lustració. En la seua evolució plasmà decoracions que reflecteixen els canvis estilístics de l'època, des de l'estil Lluís XIV al barroc i al gust per la rocalla, culminant amb el neoclassi-cisme. La major aportació, a més de la renovació estètica, fou la seua impli-cació en la transformació de les tècniques tradicionals enfrontant els reptes de la fabricació de la porcella-na i la terra de pipa. Els productes al-corins, al seu torn, foren imitats pro-fusament pels altres centres peninsu-lars, com ara els tallers d'Aragó i Cata-lunya i especialment a Talavera.

37

. P

ISES V

ALEN

CIA

NES D

EL S

EG

LE X

IX

La influència de l'Alcora es va estendre especialment als centres valencians, així doncs a Manises definitivament s'abandonà definitivament el reflex metàl·lic que fou substituït per la policromia. Les primeres sèries es do-naren als darrer decennis del segle an-terior i pretenien imitar la pisa alcorina. No obstant això, la vitalitat dels tallers de Manises, Onda, Ribesalbes i Biar, entre altres, van saber crear un estil propi, de producció massiva, que dominà la ceràmica del segle XIX i que, fins i tot, es va estendre als cen-tres castellans per l’emigració de cera-mistes valencians. Molt populars i ca-racterístiques són les anomenades "vaixelles idíl·liques", on es reproduïa l'aixovar de la núvia.

38. P

ICTO

RIA

LISM

E I T

AU

LELL

ERIA

. CER

ÀM

ICA

PO

PULA

R

Pictorialisme i taulelleria Les propostes més importants en la ren-ovació de la ceràmica del segle XIX parteixen de la taulelleria, incen-tivades per la transformació de l'ar-quitectura, especialment a València encara que també a Sevilla i Madrid. No sols s'apliquen a la taulelleria les tècniques i els productes més nous, sinó que apareix el pictorialisme ceràmic com un fenomen lligat al ro-manticisme. El pintor busca reproduir en pisa les mateixes qualitats que po-dia aconseguir sobre el llenç, i fins i tot millorar-les en un exercici de virtuo-sisme tècnic. Representants d'aquestes tendències foren Rafael Monleón i es-pecialment Francesc Dasí, del qui els aplics per a mobles i les plaques ex-posades a aquesta sala ofereixen no-tables exemples, tant de l'academi-cisme realitzat amb puntera mestria tècnica com de la innovació pictorial-ista.

38. P

ICTO

RIA

LISM

E I T

AU

LELL

ERIA

. CER

ÀM

ICA

PO

PULA

R

Ceràmica popular L'esperit creatiu de l'art ceràmic no és patent únicament a les produccions de tallers reconeguts. A la mateixa ter-risseria popular, la imaginació abo-cada sobre objectes purament fun-cionals, com són el pitxer o la botija, és capaç d'oferir-nos mostres de gran creativitat que amb el temps es con-soliden com arquetips, com ha ocor-regut amb les botiges d'anell de Sogorb o amb els pitxers "empedrats" portuguesos. D'altra banda, l'activitat lúdica, com ara el joc o la festa, tam-bé afecta a la creació ceràmica com veiem als xiulets i joguets menuts que ací es mostren.

39

.PIS

ES U

TILI

TÀR

IES D

EL

SEG

LE X

IX

Juntament amb les ceràmiques ar-tesanals popularitzades a Manises i al-tres centres valencians, es realitzaren a Espanya les primeres experiències in-dustrials. Entenem amb aquest terme la producció seriada i automatitzada, que s’inicià amb capital burgès. Els productes a imitar eren les anome-nades "pises de Bristol" o de pedrenyal, decorades amb transferències impres-es calcogràficament. S'instal·laren, en-tre altres, les fàbriques de Sargadelos (1804), La Amistad de Cartagena (1842), Pickman de Sevilla (1841), Val-demorillo a Madrid (1847), Pola y Cía a Gijón, Busturia a Biscaia (1847), etc. A més d'aquesta pisa industrial, la ceràmica utilitària popular de Mataró o Triana aconseguí una notable difusió. En grans quantitats es dedicava al mercat interior i colonial i, juntament amb el plats i llibrells de Manises, in-undà Amèrica.

40

.MO

DER

NIS

ME I

MO

VIM

EN

TS D

EL S

EG

LE X

X

La major renovació estètica de la ceràmica valenciana al segle XIX es va produir a l'empara del modernisme i de l'historicisme. Ambdós corrents s'as-sentaven sobre els principis establerts pel moviment de les Arts & Crafts, im-pulsat per William Morris, que postulava la recuperació de les arts i dels oficis medievals. València recuperà, al dar-rer quart de segle, la tradició del reflex metàl·lic partint d'aquestes propostes, fidel en un primer moment als models d'inspiració medieval. A Sevilla, Tala-vera i Madrid van renàixer les decora-cions de corda seca i aresta. La seua intencionalitat s'orientava prin-cipalment cap al decorativisme, as-pecte que es relaciona amb el desen-volupament que havia tingut la ceràmica popular utilitària del romanti-cisme. A la sala s'exposen un parell de bustos de porcellana austríaca, Jugendstil o modernistes, com evidència de la vi-talitat que allí aconseguí aquest mo-viment. Al seu costat s'exhibeixen peces modernistes de l'escultor Marià Benlliure i pisa daurada valenciana ca-racterística de l'historicisme local.

41

. C

UIN

A

La present sala mostra una recreació de la cuina valenciana tal i com fou concebuda pel fundador del museu Manuel González Martí. El muntatge s'ha respectat per a evocar la muse-ografia del seu temps. Hi veiem taulel-leria de sèrie dels segles XVIII i XIX als sòcols, i plafons amb escenes del pri-mer quart del segle XIX, acompanya-da amb mobiliari popular i ceràmica del mateix segle.

42

. LA

CR

EA

CIÓ

CER

ÀM

ICA

AL

SEG

LE X

X

La ceràmica d'autor ha buscat noves formes d'expressió al segle XX. El material ceràmic s'utilitza pel seu in-trínsec valor estètic, per això es desvin-cula del funcionalisme tradicional. A la sala destaca un conjunt d'obres realitzades a la dècada de 1940 pel ceramista valencià Alfons Blat, director al seu dia de l'Escola de Ceràmica de Manises, al mateix temps que precur-sor i innovador del canvi estètic. També s'hi s'exposen propostes figura-tives de Pablo Picasso, especialment dedicades a aquest museu per l'autor, així com obres dels reconeguts Cumel-la i Elena Colmeiro.