Curs Escolar 2009-2010 Cicle Superior

Pàg. 22

De sobte, totes les portes es varen tancar i tot va quedar en silenci... Com si xiuxiujausés va demanar al Martí: - I ara què passa? Per què no se sent res? - Perquè tothom és a classe! A veure si ho entens, a l’escola venim per aprendre i aquest és un d’aquells moments que les professores d’aquesta escola demanant silenci per tal d’ensenyar-nos tot el que cal aprendre. - I què feu?

Encara no havia acabat de fer la pregunta quan, d’una de les aules, van sortir un grup de nens i nenes. Què fan? A on van? –va demanar en

Platero - Van al laboratori va dir en Martí.

Aquí hi ha moltes coses, les profes diuen que tenim molta sort perquè els espais d’aquesta escola no els tenen totes i, el laboratori n’és un d’ells. Vine, anem-hi! Es varen adreçar cap al final d’un passadís i van treure el nas per una porta mig oberta. Hi havia un grup de nens i nenes assegut en unes taules llargues, estaven manipulant alguna cosa mentre la mestra explicava el què i el com, tot assenyalant els ordinadors de damunt de les taules.

- Veus? – va dir el Martí- Estan fent medi natural, estan observant i practicant tot el que les mestres han explicat a la classe...

- I sempre feu això? –va preguntar Platero -

- No! Mira que n’ets de ruc! Fem un munt de coses, per exemple, aquesta tarda haig d’anar a la classe

dels diminuts d’infantil per explicar-los un conte...

- Quèeeee? Diminuts d’infantil? Un conte? Això no hi ha qui ho entengui! Va forfollar Platero tot

movent el cap d’un costat a l’altre. -És molt fàcil, a l’escola no només hi ha nens i nenes com jo, has vist que no només hi ha aquesta edifici ,oi? Doncs és que aquí hi venen nenes i nenes des dels tres anys fins els dotze i, com que som una escola, hem de col·laborar. Nosaltres som els grans i hem donar un cop de mà als més petits, és per això que cada setmana quatre parelles de sisè, que és el meu curs, preparen un conte per als més petits/es. Busquem un conte o, ens l’inventem, preparem el material per fer-lo més entenedor i anem a les seves aules per explicar-lo. És molt divertit, els diminuts s’ho passen molt bé i nosaltres, no li diguis a ningú, també.

Això és fascinant! –Va cridar Platero, emocionat- Si vingués a l’escola, jo podria escoltar el conte

perquè tinc quatre anys i aniria a la classe dels diminuts! - Saps què fem també? –va seguir explicant el Martí- Doncs anem un cop a la setmana a les aules de

primer i durant una petita estona de l’esbarjo, fem l’apadrinament lector: ajudem als nenes i

les nenes a llegir. Cadascú de nosaltres és padrí o padrina d’un nen o una nena de primer i, durant tot el curs els i les ajudem a créixer en aquest sentit. Mentre parlaven, es varen trobar davant d’una aula des de la qual sortien sons estranys...

-Uf! –va dir Platero - què és això? No entenc res del que diuen!