218

Nº 218 Setembre de 2009

30.000EXEMPLARSAny 2008 controlat per PGD · 2009 Pendent de control

LA MÀXIMA GARANTIA PER ALS NOSTRES ANUNCIANTS

Busca lesmillors

ofertes pera la

tornadaal cole!!!

Tanca o no tanca?La rocambolesca

situacióde TV Blanes

Pàgina 4

Tirada controladaPublicació membreLíders d’audiència a la zona

cafèambllet Setembre de 20092

mmgf

Ara fa 1 anyFrases

Nuestra recompensa se en-cuentra en el esfuerzo y no enel resultado. Un esfuerzo totales una victoria completa.

Puesto que yo soy imperfectoy necesito la tolerancia y labondad de los demás, tam-bién he de tolerar los defectosdel mundo hasta que puedaencontrar el secreto que mepermita ponerles remedio.

Nadie puede hacer el bien enun espacio de su vida, mien-tras hace daño en otro. Lavida es un todo indivisible.

No se nos otorgará la libertadexterna más que en la medidaexacta en que hayamos sa-bido, en un momento determi-nado, desarrollar nuestralibertad interna.

Casi todo lo que realice seráinsignificante, pero es muy im-portante que lo haga.

Un país, una civilización sepuede juzgar por la forma enque trata a sus animales.

Santoral

La imatge

Dilluns 18> Santa Sofia, IreneDimarts 19> Sant JenaroDimecres 20> Santa CàndidaDijous 21> Sant MateuDivendres 22> Sant MauriciDissabte 23> Santa AndreuDiumenge 24> M.d.D. Mercè

Dilluns 25> Santa Coloma F.Dimarts 26> Sant NilDimecres 27> St. Vicenç de P.Dijous 28> Sant Simó R.Divendres 29> Sant MiquelDissabte 30> Sant JeroniOctubre

Diumenge 1> Sant RemigiDilluns 2> Sant SadurníDimarts 3> Sant GerardDimecres 4> St. Francesc d’A.Dijous 5> Sant AtilàDivendres 6> Sant BruDissabte 7> M.d.D. del RoserDiumnege 8> Santa Taïs

Dilluns 11> Sant ProtusDimarts 12> Sant GuiuDimecres 13> St. Joan CrisóstomDijous 14>Santa RòsulaDivendres 15> Santa CaterinaDissabte 16> Sant CorneliDiumenge 17> Santa Ariadna

Patró dels ecologistes: Sant Francesc d’Asís ho va veure clar: la interdependència de tots els éssers és absoluta. Al seu ‘Càn-tic al germà sol’ es dirigeix a cada un dels elements de la natura com a ‘germans’, a les plantes , als animals i als elements in-animats. Es diu que mai matava insectes i que no agafava res de la natura si no era estrictament necessari...

Setembre 7 > Grima · 8>Adell · 9>Adell · 10> Pujol ·11>Oms (Altimir i Pujol de 9.30 a 13) · 12>Bartrina (Al-timir i Pujol de 17 a 21) · 13> Sureda (Altimir i Pujol de9.30 a 13) · 14> Altimir · 15> Turon· 16> Morell · 17>Cots · 18>Grima · 19>Adell · 20>Adell · 21> Pujol · 22>Oms · 23>Bartrina · 24> Sureda · 25>Altimir · 26> Turon· 27> Morell · 28> Cots · 29> Grima · 30>Adell · Octu-bre: 1>Adell · 2> Pujol · 3> Oms · 4> Bartrina · 5> Su-reda · 6> Altmir · 7> Turon · 8> Morell · 9> Cots · 10>Grima · 11>Adell · 12>Adell · 13> Pujol · 14>Oms · 15>Bartrina · 16> Sureda · 17>Altimir · 18>Turon · 19>Mo-rell · 20> Cots · 21> Grima · 22>Adell · 23>Adell · 24>Pujol · 25>Oms · 26> Bartrina · 27> Sureda · 28>Altimir· 29> Turon · 30>Morell · 31> Cots

Mahatma Gandhi · Político y pen-sador indio (1869 - 1948)

Farmàcies Trobareu les farmàcies de guàrdia al Maresme a www.farmaceuticonline.com · A la província de Girona, a www.cofgi.com

Adreces i telèfonsBlanesGrima: c/ Giralda3 · 972 33 70 10Adell: c/ Muralla, 31 · 972 33 04 91Cots: Av. Los Pavos, 30 · 972 35 11 50Altimir: Av. Madrid, 17 · 972 33 44 03Morell: Catalunya 10 · 972 33 74 45Pujol: N. S. del Vila 6 · 972 33 04 65Sureda: Pg. de Dintre, 3 · 972 33 00 69Oms: c/ Nou 8 · 972 35 24 59Turon: Ca la Guidó, s/n · 972 33 47 01Bartrina: Av. Joan C I, 4 · 972 33 19 78

Setembre 7>Mazó · 8>M. Cabañas · 9> J. Martínez · 10>Fàbregas · 11> E. Tallada (Mazó de 9.30 a 13.15 i de 16.30a 21) · 12> Basté · 13> Peya (X. Borràs de 9.30 a 13.15 ide 16.30 a 21) · 14>M. Tallada · 15> X. Borràs · 16>A.Martínez · 17> Perpinyà · 18> C. Cabañas · 19> Mazó ·20>M. Cabañas · 21> J. Martínez · 22> Fàbregas · 23> E.Tallada · 24> Basté · 25> Peya · 26>M. Tallada · 27> X.Borràs · 28>A. Martínez · 29> Perpinyà · 30>C. Cabañas

Adreces i telèfonsLloret de MarM. Tallada. Just i Marlés,5 · 972372868Mazó. Venècia, 75 · 972366155C.Cabañas. Amèrica, 27 · 972365798Perpinyà. J.B. Lambert, 34 · 972365877J.Martínez. Passapera, 9 · 972346187X.Borràs. MªCapmany 24· 972377403M. Cabañas. Just i Marlés 66 · 972365796A. Martínez. Sant Pere, 6 · 972364379Fàbregas. Av. Vidreres, 123 · 972362206E. Tallada. Av. Catalunya · 972369303Peya. Sant Pere, 76 · 972367960

IntolerableQualsevol persona que tiri centenars de kilos dedeixalles -degradables o no- al mig de qualsevolcarrer del poble, tindrà una multa assegurada.Així mateix, qualsevol empresa ubicada a Bla-nes o Malgrat haurà de pagar un cànon de re-collida d’escombraries, encara que tot el quegeneri siguin folis usats. Si no paga el cànon enqüestió en els terminis oportuns, haurà de ferfront a recàrrecs o multes. Però a uns centenarsde metres, una empresa llença centenars dekilos de material contaminant a l’aigua que femservir per beure i per regar els camps d’on sur-ten les fruites i verdures que mengem...i la si-tuació s’allarga 25 anys. L’empresa en qüestióés el Camp de Tir La Gavina i la zona afectadaés la llera del riu Tordera. Qui visiti la zonaveurà milers de troços de plats de color taronjafosforescent i cartuixos de plom, un material al-tament contaminant. Però les múltiples adminis-tracions que beuen dels nostres impostos encarano han pogut fer res. Deuen estar vigilant queningú tiri un mocador al terra.

cafèamblletSetembre de 2009 3

cafèambllet Setembre de 20094Editorial

Pagaremla factura?El procés en què es veu immersTV Blanes planteja la necessi-tat de llençar algunes pregun-tes. N’hi ha una que ésfonamental: cal una televisiópública, pagada amb els dinersde tots?Creiem que si. La informacióés un pilar fonamental de la de-mocràcia i per tant l’estat ha degarantir una informació plural,ja que moltes vegades, i sobre-tot a nivell local, aquesta infor-mació o no existeix -per mancad’empresaris disposats a fernegoci del món local- o no ésprou independent. Per tant, quel’estat garanteixi l’accés a lainformació rellevant de la zonaés una cosa per la qual val lapena invertir els diners de tots.

Un cop dit això, elsciutadans hem de posar condi-cions, ja que som els que pa-guem la factura. Els ciutadanspagarem aquesta factura si ambaquests diners ens podem dotard’uns mitjans amb pluralitatpolítica garantitzada, no comara. Pagarem si la gestió delsrecursos es fa d’acord a criterisprofessionals, amb la intencióde treure el màxim rendimentals diners dels ciutadans, nocom ara. Pagarem la factura siels mitjans de comunicació sónrealment del poble i no del po-lític de torn, com ara. Pagaremla factura si els professionalsde la informació poden actuarsense por de represàlies políti-ques, no com ara. Pagarem lafactura si els polítics creuen enels mitjans públics. No comara. Pagarem la factura si deveritat els mitjans són nostres ino com passa moltes vegadeson la televisió publica és un ne-goci d’alguns fets amb dinersde tots. Pagarem la factura, endefinitiva, si els diners són pera tenir mitjans de comunicaciórealment populars, oberts i efi-caços. Si no, no val la pena.

A Blanes, la televisiófa anys que és un exemple delque no ha de ser un mitjà pú-blic. Els successius governsnomés han volgut controlar-laper a que no la controli unaltre. Curiosament ara, algunsdels responsables d’aquest la-mentable estat de les coses -elteleservei de TV Blanes té elmateix aspecte que fa una dè-cada- són els que ara es pre-senten com a salvadors de latelevisió local.Sincerament creiem en els mit-jans públics, però si han de sercom ara, millor tancar i dedicarels diners a una altra cosa.

· Albano Dante FachinHo saben Obama, Berlusconi iHugo Chavez: la televisió éspoder. A nivell local aquest bi-nomi també funciona, i peraixò la lectura del que està pas-sant -i el que passarà a TVBlanes- només es pot entendredes d’una òptica política.En aquest article intentaremexplicar la enrevesada seqüèn-cia de fets que han tingut iestan tenint lloc al voltant deTV Blanes.

Al txiringuito delscomunistes

Davant l’imminent ‘apagadaanalògica’ que tindrà lloc aldesembre, molta gent es pre-gunta què passarà amb TVBlanes, ja que actualment noemet en TDT. Això sumat al’enorme dèficit que obliga al’ajuntament de Blanes a retal-lar per tots costats ha fet quemolta gent es pregunti pel futurde la televisió local.Tot va començar amb el pres-supost aprovat per al 2009 onla partida destinada a mitjansde comunicació s’ha vist re-duïda de manera molt substan-cial. Tant, que compromet elfuncionament de l’emissora tali com la coneixem ara. Davantd’aquesta retallada l’oposició -sobretot ICV- va interpretarque s’estava preparant un tan-cament encobert. Per això, idurant tot l’estiu, ICV ha fetcampanya per ‘defensar elservei públic i els treballadors’de la TV Blanes. Així, duranttota la festa major, el ‘xirin-guito dels comunistes’ com esconeix la parada d’ICV a lafira de la festa major, milers depersones van poder observaruna pancarta advertint de lapossibilitat del tancament.Una de les hipòtesis que esbarallaven sobre el que el gov-ern volia fer amb TV Blanesera la següent: donat que tantBlanes, com Lloret, com Tossasón governades per CiU, l’op-ció podria ser seguir els passosde Lloret, que externalitza elservei públic de televisió ambl’empresa privada CanalCatalà La Selva. Aquest sis-tema contempla que a canviuna suma de diners públics elcanal privat s’encarregués dediversos continguts, com in-formatius i plens municipals.Una dada que refoçava aquestateoria és el fet de que el domini

tvblanes.com va ser adquirit al2009 per Isidor Llorca, propie-tari de Canal Català La Selva.Davant d’aquesta possibilitat -i tenint en ment el malestar del’oposició lloretenca amb lapluralitat del canal de Llorca,l’oposció blanenca es va posaren guàrdia.Però el dia 28 d’agost la sor-presa va ser majúscula. NiCanal Català ni res. L’alcaldeJosep Trias (CiU) acompanyatper Contxita Boldú (ERC) iAnselm Ramos (PDB) anunci-aven que Blanes apostava perposar en marxa el consorci deTDT pública a La Selva.Aquest consorci -els estatutsdels qual ja estan fets- inclou aLloret i a Tossa. Aquestes duespoblacions, però, ja fa tempsque tenien el projecte de TDTpública parat i tenen contractesamb Canal Català. Sigui comsigui, l’alcalde va anunciar queBlanes tiraria endavant el con-sorci públic, independentmentde si Lloret o Tossa s’unissin.Preguntats a la roda de premsasobre el calendari, la situaciódels treballadors i el costeconòmic del projece, cap delspolítics van saber respondre.Així, l’anunci quedava en pocmés que això. Un anunci d’in-tencions.

Què pinta Lloret?Al dia següent de l’anunci l’al-calde de Lloret, Xavier Crespo,anunciava que Lloret no par-ticiparia en el projecte blanenc

‘per raons econòmiques’ ja queel considera ‘molt car’, tot as-segurant que continuarien ambel model que fins ara hi ha aLloret: l’externalització delservei a Canal Català La Selva.En virtut d’aquest acord,Lloret de Mar paga al canal deLlorca 89.000 euros anuals acanvi de que el canal privatfaci un informatiu d’una horade durada a la setmana i emetiels plens. A banda d’això -ad-verteixen des de ICV deLloret- ‘s’han de sumar unaimportant quantitat de dinersper conceptes com publicitat oencàrrecs puntuals’ que segonsels ecosocialistes podrien ar-ribar als 125.000 euros.A banda d’això, tant ICV comERC de Lloret estan d’acorden què Canal Català no garan-teix la pluralitat política exigi-ble a un canal que es financiaen majorment amb dinerspúblic.

Comencen els problemesAmb el panorama televisiulocal revolucionat, una miradaa la Llei Audiovisual és impre-scindible. Segons estableix laLlei de Comunicació Audiovi-sual de Catalunya, al seu arti-cle 32 estableix que “ elsprestadors privats de serveis decomunicació (...) no poden di-fondre continguts per encàrrecde les administracions públi-ques” Aquesta norma té duesexcepcions: les insercions pu-blicitàries i el supòsit de que

l’ens local en qüestió -enaquest cas l’ajuntament de Llo-ret- no tingués possibilitat de“prestar directament el serveipúblic establert pels articles 32i següents, per motius tècnics,econòmics, demogràfics o al-tres de naturalesa anàloga, l'e-xistència dels quals siguiapreciada pel Consell de l'Au-diovisual de Catalunya”Tenint en compte això, siBlanes decidís tirar endavant elseu projecte, Lloret hauriad’afegir-se obligatòriament, ocom a mínim, rescindir el seuacord amb Canal Català LaSelva. Fonts coneixedores dela llei, però, adverteixen queaquesta relació entre CanalCatalà La Selva i l’ajuntamentde Lloret podria adaptar-se a lanova situació canviant el con-cepte de la factura que cadaany el canal passa al consistori.De succeïr això, però, hauriad’intervenir el Consell Audio-visual de Catalunya.

Però i TV Blanes?Tornem a Blanes. Si tan prob-lemàtica pot ser per CiU deLloret de Mar la posada enmarxa d’una TDT pública,com és que aquesta la impulsaCiU de Blanes? Aquí és onentra ERC. Josep Trias neces-sita el vot d’ERC per podercontinuar governant. Davant lapressió feta per ICV, ERC hafet valer la seva posició deforça obligant el govern a optarper la TDT pública. A més,

Josep Trias anuncia la continuitat de TV Blanes en TDT sense especificar ni calendari nipressupost · Si el projecte tira endavant, Lloret diu que no participarà.

La rocambolesca situació de TV Blanes

Com molts ja sabeu, fa uns diesl’alcade de Blanes Josep Trias,el regidor de Mitjans de Comu-nicació Anselm Ramos i laregidora d’ERC a l’Ajuntamentde Blanes Conxita Boldú vanpresentar l’acord per liderar elprojecte de televisió pública ala comarca de la Selva a travésde la TDT. Un anunci inesperat,que va sorprendre fins i tot, ipotser més que a ningú altre, alstreballadors de TV Blanes.

No a qualse-vol preu

Jordi Alum

Després de l’eufòriainicial, de seguida van sorgirels interrogants: una tele co-marcal, pública i en TDT lider-ada per Blanes? Quins seran elsseus continguts? Hi ha tempsper tirar-la endavant abans del’apagada analògica? Comp-taran amb el personal de TVBlanes? Acabarà sent lamateixa televisió que tenim araperò emetent en digital?

Segons sembla, de-sprés de les negociacionsmantingudes des d’ERC ambCiU tot s’ha areglat en qüestióde dies. S’ha decidit tirar enda-vant el consorci públic encaraque no hi hagi companys de vi-atge (LLoret i Tossa ja hi hanrenunciat), i encara que no hihagi un projecte clar, sí que hiha una ferma voluntat política

aquesta intenció es va ferpública poc abans que acabésel plaç que ICV li va donar algovern per aclarir la situacióde la televisió. I és que ICV vadir al govern que si abans desetembre no es resolia res al re-specte iniciaria una campanyaciutadana per tal d’exigir queTV Blanes continuï endavant.Però l’anunci fet per l’alcaldeque Blanes tiraria endavant elconsorci públic ha paralitzatl’amenaça de ICV.Però justament aquí és ons’aixequen moltes suspicàcies,tant entre els ciutadans comentre molts treballadors de latelevisió local. Podria seraquest anunci una simple ma-niobra per desactivar a l’oposi-ció? Joan Salmeron no hodescarta i per això asseguraque la seva formació ‘seguiràmolt d’aprop tot el que passi enels propers dies’. Qui tambémarcarà el calendari serà ladata d’apagada analògica, des-prés de la qual Blanes no podràemetre si no s’ha materialitzatel consorci: el 31 de desembre.

ResumHo havíem advertit. És untema polièdric i amb moltestecles diferents però substan-cialment unides: la pressió ex-ercida per ICV de Blanes encontra del tancament, la pres-sió d’ERC al govern deBlanes, l’interés de Blanes detrobar socis per a aquesta aven-tura, la negativa de Lloret, l’in-terés de Canal Català de que elconsorci no tiri endavant, lallei audiovisual que obligaria aLloret a abandonar dit canal il’interés dels ciutadans. Interésque sembla estar al final de tot.

(o sigui, que si no compleixen,potser tindran remordiments deconsciència i dormiran mala-ment).

Bromes a banda,penso sincerament que caldriaestudiar una mica millor laqüestió. És positiu que s’hagincomrpomés amb la televisió,però crec que no es pot deixarescapar l’oportunitat per fer unreplantejament complet del queha de ser la televisió local. Araés el moment d’invertir en re-cursos tecnològics, en capitalhumà, en idees... amb l’objec-tiu de fer una tele moderna idinàmica, més amena i ambmés programes de producciópròpia.

Tot i que és cert queúltimament s’han fet algunesmillores a TV Blanes a nivell

de continguts, no es pot seguirfent en digital el mateix que fa15 anys i tampoc es podenposar constantment excuses perno evolucionar. S’ha de seguircanviant la forma de redactar id’editar les notícies, s’ha demodernitzar els grafismes, s’had’omplir de continguts els buitsde la programació, s’ha d’obrirla tv a les entitats del municipi,i a nivell intern s’ha de millorarl’organigrama i la manera defuncionar.

Ara és el moment doncs, de de-cidir si ens creiem els mitjanspúblics, o si els volem perquèuns quants segueixin escalfantla cadira i els quatre de tornsurtin de tant en tant. En aquestsegon cas ja es pot prémer elbotó Off del comandament.


Bulo a Ca l’AguidóBlanes. Ningú vol MartínezSingul al seu barri. El mes pas-sat un grup de veïns de Lloretva iniciar una campanya depressió quan es van assaben-tar que el “segon violador del’Eixample” s’havia establert ala població. Cartell i portestesvan fer que ràpidament Singulabandonés Lloret. El 15 d’a-gost la intranquilitat va arribara Blanes, al barri de Ca l’A-guidó on un grup de veïns vancreure que Singul es trobava aBlanes. L’aparició d’una per-sona desconeguda a un pis delbarri va fer que els veïns s’a-drecessin als Mossos d’Esqua-dra. Finalment es va saber queel pressumpte violador no eratal sinó el fill d’un veí que noviu a la zona.

El iot del presidentLloret. El passat juliol el presi-dent del Kazakhstan, NursultanNazarbàiev va arribar a Lloretde Mar a bord d’un luxosísimiot de 53 metre d’eslora per talde visitar un amics que viuen ala població. L’embarcació vaser fondejada a la Cala Can-yelles, però ho va fer sensepermís. Per això Capitania Ma-rítima va obrir un expedientpel qual el president de la re-pública ex-soviètica va haverde pagar una fiança de100.000 euros.

Nacho Vidal, DJ

Malgrat. La carrera d’actorporno pot ser més o menysllarga, però tard o d’hora s’a-cava. Per això Nacho Vidalsembla que ha decidit diversifi-car i ara compagina la direc-ció de films eròtics amb unafaceta menys coneguda: la deDJ. Vidal va actuar el passat22 d’agost a la sala X Genera-tion de Malgrat.

Es busquenpatrocinadors

Lloret. L’Espai XXS busca pa-trocinadors per a la temporadateatral 2009-2010. Si esteu in-teressats podeu trucar al 97236 18 33

Breus

· Albano Dante Fachin. Labaixada de tipus d’interés s’hapublicitat des del mitjans decomunicació com una grannotícia per als hipotecats, queveuen rebaixada la mensualitatde les seves hipoteques. Peròaixò no és vàlid per tothom. Elshipotecats que hagin signatamb la seva entitat bancària un‘swap’ tenen un problema. Unproblema que s’agreuja ambcada baixada de l’Euribor.A la nostra zona -i a tot Es-panya- milers de persones de-nuncien que les seves oficines‘de confiança’ els hi van ven-dre un producte que ha resultatser un desastre econòmic:famílies amb hipoteques quereben càrrecs de 6.000 euros,cancelacions impossibles oempreses que han de tancar perno poder fer front als paga-ments resultants del contrateque al seu dia van signar ambel banc ‘sense tenir la informa-ció necessària’

Que és un ‘swap’Un ‘swap’ o permuta financeraés un contracte pel qual duesparts es comprometen a inter-cambiar una sèrie de quantitats

de diners en dates futures i nor-malment aquests intercanvisestan referenciats a un tipusd’interés concret. Complicat,no? Bé, el tipus d’interès enaquest cas és l’Euribor, unareferència que condiciona,entre d’altres coses, les quotesde les hipoteques. Segons ex-pliquen els particulars afectatspels swaps és que se’ls hi vavendre com una ‘assegurança’en contra de futures pujades detipus d’interés. Però això vasucceïr quan els tipus estavenalts. Llavors, amb els tipus altsels prenedors dels swaps co-braven quantitats que oscilavenentre els 70 i els 200 eurosmensuals. Amb la caiguda enpicat de l’Euribor van veurecom havien de fer front aquotes de fins a 12.000 eurosen alguns casos.Però no només han estat par-ticulars i les seves hipotequesels afectats. Petites i mitjanesempreses amb línies de crèditobertes en ‘sucursals de tota lavida’ van rebre ofertes per vin-cular aquestes línies de crèdit ales variacions de l’Euribor.

És legal tot plegat?Els ‘swaps’ estan perfectamentregulats pel Banc d’Espanya ila CNMV i són del tot legals.

El problema arriba quan elscontractants denuncien que novan ser prou informats delsriscos d’aquesta operació fi-nancera. ‘Se’ns va oferir comuna assegurança però sense ad-vertir-nos dels riscos que com-portava’ La confiança en elstreballadors de cada oficina vafer que molta gent signés un

contracte que ara els posa engrans dificultats.La primera reacció de moltagent quan coneix la història ésafirmar: ‘Si han signat sensemirar és problema d’ells’ Si,però no del tot. Un swap -oclips com els anomemenen al-tres entitats- són tècnicamentun producte financer ‘d’alt risc’Com a tal, la legislació preveuque els prendedors d’aquesttipus d’inversions passin unasèrie de questionaris per tal dedeterminar si la persona o em-presa té els coneixement nec-essaris per ser concients delsriscos que entranya la inversió.Segons els afectats ‘aquestsquestionaris en molts casos noes van fer i en molts altres jaels donaven complimentatsmecànicament per part de lesoficines’

Moviment socialDavant d’aquesta situació, a totel país s’han posat en marxa di-verses associacions d’afectatsper tal de reclamar i denunciarel que ells consideren unaestafa. De moment, tres denún-cies han prosperat positiva-ment per als afectats.A Internet ja s’han organitzatdiferents associacions d’afec-tats, amb planes webs on espoden veure manifestacions,consells d’advocats, etc.A la nostra zona, un grup d’em-presaris i particulars va publi-car fa pocs dies una nota aldiari El Punt advertint del queestava passant i convidaven a‘no amagar-se ni tenir ver-gonya d’haver estat víctimad’una estafa’. Qui vulgui potposar-se en contacte amb ells al’adreça de correu [email protected] o al webwww.noclip.es.Segons els afectats, ‘molta gentencara no sap que té un swap ise n’assabentarà al setembre,quan es facin les revisions anu-als de moltes hipoteques’ Aixídoncs, toca estar atent.

Tens un swap?Un producte bancari afecta a empreses i hipotecats de la nostra zona. Té vostè un swap?


Un home de 52 anys, AngelLuis D. F., veí de Blanes i denacionalitat espanyola, ha mortaquest dimecres a primera horad'aquesta tarda i una altra per-sona ha resultat ferida greu enla col·lisió entre dos cotxes i uncamió a Tordera (Maresme),segons han informat elsMossos d'Esquadra. L'accidents'ha produït minuts abans deles tres de la tarda a l'alçada delquilòmetre 683, en sentit nord,de la N-II. En el sinistre, tambéha resultat ferida greu una per-sona i ha estat traslladada enhelicòpter a l'hospital deMataró, mentre que dues per-sones més, ferides lleus, hanestat evacuades a l'hospital deBlanes. Els tres vehicles tenienmatrícules de l'estat espanyol.En l'accident hi ha intervingutquatre dotacions dels Mossosd'Esquadra, una dotació de lapolicia local de Tordera,serveis sanitaris del SEM iquatre dotacions de bombers.

Mor un home aun accident aTordera

Fotonotícia

Arbres secs

Blanes. Tothom es va felicitar quan l’obra va quedar finalitzada. Però poc a poc, els arbres es van anarassecant i finalment van morir i van ser arrencats. Hem preguntat a Celestino Lillo, de Medi Ambient, elperquè d’aquesta deixadessa. La resposta és que la Diputació no va entregar l’obra a l’ajuntament i queel sistema de rec no funcionava. Sigui com sigui, els arbres pagats amb diner públic van morir. Ara l’a-juntament ha demanat un pressupost per reemplaçar-los. Ja sabem qui tornarà a pagar els arbres...

ACNLes taques de cru que haaparegut al litoral de Mataró iBlanes ja s'han dissolt i el Cen-tre de Coordinació Operativade Catalunya (Cecat) ha desac-tivat la fase d'alerta del plaContaminació Accidental deles Aigües Marines aCatalunya (Camcat). Aquestdimecres a la tarda, es va de-tectar una taca de cru de tresquilòmetres de longitud, i tot ique aquest matí l'aigua ja es-tava sanejada, ha aparegut unanova taca, en aquest cas degasoil a Blanes, que ha obligata mantenir el pla activat uneshores més. La nova taca erad'uns 90 metres quadrats i es-tava situada a mitja milla delport esportiu de Blanes.Una embarcació de SalvamentMarítim ha treballat aquestmigdia per a la seva dispersiói, un cop fet un vol de re-coneixement amb el seu he-

licòpter, s'ha donat la situacióper normalitzada.L'aparició de la taca davant dela costa del Maresme haobligat l'Ajuntament de Lla-vaneres (Maresme) ha fethissar aquest dijous la banderavermella durant gairebé treshores a la platja perquè s'havist afectada per les restesd'hidrocarburs detectades latarda d'aquest dimecres aMataró. El consistori ha seguitles indicacions de l'empresaencarregada de vigilar les plat-ges del municipi.A les tres de la tarda la situaciós'ha normalitzat. En un primermoment han aixecat la banderagroga i llavors la verda. Tot iaixò, l'alerta es manté. Lesplatges de Mataró han tornat ala normalitat aquest matí, de-sprés que la taca –que va afec-tar uns tres quilòmetres decosta- hagi deixat de suposarun perill.

Una taca de gasoil suradavant les platjes deMataró i Blanes

ADFPer primera vegada Lloret témés habitants que Blanes. Nogaires més. 74 per ser exactesja que, per primer cop, Lloretha passat del llindar dels40.000: exactament 40.345.Blanes, que històricamentsempre havia estat per sobreen aquest tema té 40.271 habi-tants empadronats.No deixa de ser curiós quedues poblacions veïnes tinguinuna diferència tan petita. Pelque fa a la procedència delsempadronats, el 42% delslloretencs són de fora d’Es-panya.La comunitat més nombronsaés la rumana, amb 1889 per-sones d’aquesta nacionalitat.Segueixen els indis, russos,marroquins, argentins, italiansi búlgars.

Lloret supera Blanes:té 74 habitants mésLes dues ciutats conformen un nucli de més de 80.000 habitants

El centre de Lloret


La Fira de Calella i l'AltMaresme es celebra del 25 al 27de setembre i enguany anirà ded-icada a Xilè, un país amb el quehi ha una forta coincidènciahistòrico-política, amb la data del'11 de setembre, i que fa pre-veure una Fira especialmentemotiva.El mateix dia de la inauguracióes farà una taula rodona en hom-enatge als exiliats del Winnipeg,el vaixell de l'esperança, que ar-ribaren a Xile ara fa 70 anys. EsComptarà amb el testimoni viude les dues últimes supervivents.Aquest trajecte, que va ser im-pulsat pel poeta Neruda, va donaresperança a totes aquelles per-sones que amb tristesa i dolormarxaren cercant oportunitats defutur. Calella, i la fira, volen fer-se ressò d’aquest esdevenimentdedicant la tarda del divendres aaquesta fita, i a més de la taula

rodona es farà la projecció del doc-umental sobre l'experiència del Win-nipeg.La 29a Fira serà una fira especial-ment solidària, amb la participacióde deu entitats com ara el tradicionalvermut solidari delsAmics de l'Hos-pital, el Cafè de la Fira o la nova par-ticipació d'Oncolliga i MoussaMolo.Per primera vegada Fira i FestaMajor es celebran en dates sepa-rades, la qual cosa permetrà partici-par més activament de les duescelebracions.I un fet important: la celebració del150è Aniversari del Far de Calellaque es commemorarà amb una ex-posició, a càrrec de Foto-FilmCalella sobre diferents Fars delMón.L'Asociación Pablo Neruda, el Cen-tro SalvadorAllende, laAgrupaciónMusical yArtística El Loro Choroy,laAsociación Cultural y Solidaria de

Chilenos de Blanes i TotevaRapa Nui - Vai a Heva OteHenua faran possible l'apropa-ment a la música, cultura, folk-lore i tradició xilenes.

Diari de la FiraDes de fa tres anys, NoupaperEditors S.L., empresa editora delcafèambllet, edita, comercialitzai distribueix el Diari de la Fira deCallella. El Diari de la Fira és unaeina imprescindible per aconèixer d’aprop tots els espec-tacles i events que tenen lloc du-rant els tres dies de fira. Aquestdiari estarà disponible a la webwww.cafeambllet.com a partirdel dia 18 de setembre i als car-rers i comerços de Calella-

La fira tindrà lloc entre els dies 25 i 27 de setembre

La 29 edició de la Fira de Calella dedicael seu mogràfic a Xile

Apunta’t a fer esport

Lloret. Natació, ioga, marxanòrdica, musculació, atletisme,hípica...l’oferta de cursos i es-coles municipals esportius ésàmplia i les inscripcions ja sónobertes. Tota la informació latrobareu al web de l’ajunta-ment de Lloret o al mateix ajun-tament.

Turistes emprenyatsBlanes. La regeneració de laplatja de S’Abanell és, en prin-cipi, una bona notícia per als tu-ristes que trien Blanes per passarles seves vacances. Bona excepteper als que es van allotjar als ho-tels de primera línia de mar, onel soroll de la draga va interrom-pre el seu descans. La draga des-carrega la sorra que va a buscara Arenys cada quatre hores. Se-gons els empresaris hotelers, al-guns turistes van marxar molestosamb aquesta situació.

Solidaritat cofradeBlanes. Eusebi Esgleas, presi-dent de la Federació de Cofra-ries ho té clar: “és un atac aldret de vaga i criminalitza alspescadors” L’any 2005 l’apu-jada dels preus del gasoil vaprovocar una vaga per partdels pescadors catalans. Unade les mesures de protesta vaconsistir en la movilització deles embarcacions. Unes mobi-litzacions que des de Capita-nia Marítima es vanconsiderar il·legals. Ara, elsmanifestants, entre els que estroben vaixells del port de Bla-nes, s’enfronten a les multesderivades d’aquelles protestes,amb un promig de 6.000euros per embarcació. Siaquestes multes finalments’han de pagar, les confrariesfarien un “pagament solidari”per evitar que la pena recai-gui en només alguns pesca-dors

Breus


“Desconfiïn del regateig, queno és habitual al nostre país”Així de contundents es mostrenel comerciants lloretencs agru-pats a l’Associació de Comer-ciants. Als 30.000 fulletonseditats per l’entitat es tractad’advertir als clients -sobretotals visitants- les caracterís-tiques del comerç de la ciutat ide certes pràctiques que s’handetectat últimament.“El bon servei -expliquen desde l’associació- el tracte i laqualitat, indiferentment delproducte que es treballi, sónvalors afegits en els nostres es-tabliments comercials, per tantvolem que els turistes elsconeguin i sàpiguen apreciar-ho”Els 30.000 exemplars del ful-letons estan escrits en català,castellà, anglès, francès, italià,alemany, rus i holandès i esreparteixen a hotels, pensions icàmpings.

“A Lloret no es regateja”

El regateig i les falsificacions: dos costums a erradicar des del comerç lloretenc

Breus

S’apujava el soudamagatPineda. Maria DoloresComas treballava com a fun-cionària a l’ajuntament de Pi-neda de Mar com a auxiliaradministrativa i tenia, entred’altres funcions, la confeccióde les nòmines del personal.Aprofitant aquest lloc, Comasva apujar-se el sou il·licitamentper valor de 6811,53 euros alperiòde comprés entre els anys1999 i 2004 segons es pot lle-gir a la sentència de l’Audièn-cia Provincial de Barcelona,qui ha condemant a la funcio-nària a dos anys de presó, nouanys d’inhabilitació absoluta ia fer-se càrrec de les costesprocessals. La condemnada vatornar els diners desviatsabans de començar el judici.

Platja distingidaSanta Susanna. La platja deLlevant de Santa Susanna haobtingut el distintiu SICTED delSistema Integral de Qualitat Tu-rística en Destinació, que va-lora no només la qualitat de laplatja sinó també la dels seusserveis.

Kylie compra a Tossa

Tossa. Caminar per Tossa icreuar-se amb Kylie Minogueno serà estrany. La cantant, quimanté una relació sentimentalamb un jove de la població,ha adquirit un xalet a la pobla-ció valorat en 470.000 euros.

Pallissa al copilotLloret. El divendres 15 d’a-gost un cotxe conduït per dosnois francesos va envaïr unazona de vianants a la Riera deLloret i va embestir diversespersones. El conductor, enveure el que havia fet va fugircorrent del lloc dels fets mentreque el copilot va rebre una pa-llisa per part dels vianants quehi eren. Una pallisa que el vaenviar a l’Hospital. Els feritsper l’atropellament han estatde caràcter lleu.


Obesidady sobrepeso

Mao Jianbo*

La obesidad y el sobrepeso sedefinen como una acumulaciónanormal o excesiva de grasa quepuede ser perjudicial para lasalud.El índice de masa corporal(IMC) es una indicación simplede la relación entre el peso y latalla que se utiliza frecuente-mente para identificar el so-brepeso y la obesidad en losadultos.La causa fundamental de laobesidad y el sobrepeso son laingesta de alimentos hiper-calóricos, ricos en grasas y azú-cares, y la disminución de laactividad física.El sobrepeso y la obesidadtienen graves consecuenciaspara la salud, con tendencias depadecer enfermedades cardio-vasculares, diabetes, artrosis,cánceres…etc.Para combatir con el sobrepesoy la obesidad se puede:•Reducir la ingesta de caloríasprocedentes de las grasas ycambiar del consumo de grasassaturadas al de grasas insatu-radas.•Aumentar el consumo de fru-tas y verduras, legumbres, gra-nos integrales y frutos secos.•Reducir la ingesta de azúcares.•Aumentar la actividad física (almenos 30 minutos de actividadfísica regular, de intensidadmoderada, la mayoría de losdías).

A parte de los esfuerzos pro-pios, es recomendable recibirayudas como la auriculoterapia(una terapia que estimula lospuntos en pabellón de oreja conunas agujas o bolitas para con-trolar las ansiedades de comer ymejorar el metabolismo), ypedir consejos alimentarios alos dietistas.

* El doctor Mao Jianbo és licen-ciado en la Universidad de MedicinaTradicional China de Shangai, Vice-catedrático de acupuntura en la Uni-versidad de Medicina TradicionalChina Yunnan, profesor de Curso deMáster de Acupuintura a la Facultadde Medicina de la Universidad Com-plutense de Madrid y examinador ex-terno de Madicina China a laUniversity of Whales (Reino Unido)·www.centromao.com · 972 333990 · Blanes

El 2 de juliol l’agència de notí-cies EFE informava sobre unaroda de premsa convocada perun polític turc. Aquesta roda depremsa, a la que van assistir 10periodistes, va acabar d’unamanera molt curiosa: amb l’en-trega per part del polític d’unsobre amb 250 euros per a cadaun dels informadors. Nomésdos -explica Pascual Serrano-va retornar els diners. Però l’ullde Serrano no només mira al’exterior, i aquí, a Espanya,destapa una multitud de joiesque treuen els colors a gairebétots els mitjans d’informació.Des del Público i El País fins aEl Mundo i La Razón.Però més enllà de les anècdotes

puntuals, al seu últim llibreSerrano s’interessa per les lleisque governen el funcionamentdels mitjans de comunicació demasses. Com es selecciona lainformació, com s’obvien elscontextos i els antecedents, lapressió de les marques sobre elperiodisme són alguns delstemes que tracta “Desinforma-ción. Cómo los medios ocultanel mundo” l’últim llibred’aquest periodista rebel.

El llibre també ens convida adonar una volta al món a travésd’alguns termes recurrents als

titulars de les informa-cions dels mitjans demasses: populisme,Cuba, silenci, eleccions,Katrina, islam, musul-mans, àrabs, Irak,Hezbolláh, invasió imoltes altres que es fanservir en la voràginediària dels mitjans peròque potser mereixen unalectura més sosegada.Sobretot perquè hi ha totun sistema de forces quemedeixen al milímetre elpoder d’aquestes pa-raules que no es fanservir mai de forma ca-sual.El llibre, a banda d’unadenúncia sobre la ma-nera en què els ciutadansaccedim a la informació-o desinformació- és unainvitació a convertir-seen un lector crític. I perfer-ho l’autor ens propor-ciona tècniques i hàbits

de lectura per a fomentar unanova actitud, independent, da-vant la informació, promoventuna ciutadania resistent a lamanipulació.Segons el prestigiós periodistaIgnacio Ramonet “aquest noullibre de Pascual Serrano es-tableix de mode definitiu, ambun catàleg aclaparant de fets,dades i exemples, la prova del’ADN de que els mitjansdesinformen”El llibre que el proper 26 desetembre es presentarà a laBiblioteca Comarcal deBlanes, a la Sala Roberto Bo-laño a les 18:30 hores, amb lapresència de l’autor.

I. Así funciona el modelo· Cómo se selecciona la in-formación · ¿Pasa lo quenos cuentan? · Sin contex-tos ni antecedentes · Ellenguaje · Adscribirse laopinión pública · El etno-centrismo y las jerarquías· Detrás de los líderes · Si-lencio con las marcas · Elfalso pluralismo · Fuentesy analistas · Silencio/por-tada · II. Europa, sinconocer lo que pasa en

casa · Unión Europea ·Constitución Europea yTratado de Lisboa · Ex Yu-goslavia · Vuelos de laCIA y cárceles clandesti-nas · Emigración. Silenci-amiento y criminalización· Vuelve la guerra fría conRusia · Reverencia a lasmonarquías · Los correc-tos políticos europeos · Elproceso de Bolonia · Silencios · III .América Latina, ¡que viene el pop-ulismo! · Populismo · Lo que silen-cian · Venezuela, el acoso · Laconjura contra Cuba · Acariciar aColombia · IV. EE. UU., todo bajocontrol · Katrina · Lenguaje · Elec-ciones · Imagen positiva en losmedios · Silenciamientos · V. Asia, la«guerra contra el terrorismo» y eldoble rasero dominan la agenda · Elislam, los musulmanes, los árabes · Eldesequilibrio palestino -israelí · Iraq,apoyando la invasión y ocultando laresistencia · Afganistán, una imagenmediática · Líbano. Hezbolláh elSatán · China, la gran amenaza · VI.

África, el gran olvido · Congo yRuanda, los medios al servicio delgenocidio · Somalia, otra invasiónbuena · Buenos y malos en África ·Sahara terrorista y Marruecosdemocrático · Kenia, otra explosiónde odio étnico · Los eventos y la real-idad · VII. Qué hacer · Preguntasante un medio · Defensa y desconfi-anza · Ojo al súbito satán · Partici-par/protestar · Si somos emisores ·Otra información es posible · Algo depaciencia · El referente intelectual ·Bitácoras · Si nos hemos perdido ·Elijamos nosotros · Periódico person-alizado · Tecnofilia/Tecnofobia · Unllamamiento

El prestigiós periodista Pascual Serrano presenta el seu últim llibre a la Biblioteca

Es presenta a Blanes “Desinformación.Cómo los medios ocultan el mundo”

L’índex del llibre

Ofrecemos caviar ruso, salchichas ucranianas y rumanas, cerveza checa y ale-mana, pepinos polacos, queso búlgaro y de Kazahstan, arenque holandés y otros

porductos de todo el mundo. Revistas rusas con anuncios para conocerchicas/chicos eslovenos.

Blanes: Passeig de La Marina, 24 (cerca de la

escuela Joaquim Ruyra y la Pizzeria Carpi) · Ho-

rario: Lunes a viernes de 8.30 a 21h · Sábado y

domingo de 9 a 21h · Tel: 972 35 27 31

Lloret de Mar (FEnals): Av. Passapera, 21-23

(cerca de la tienda NIL, frente a la gasolinera) ·

Horario: Lunes de 11 a 21h · Martes a domingo

de 10 a 21h · Tel: 972 36 21 34

Supermercado rusoMONROS

Serrano s’interessaper les lleis que go-vernen el funciona-

ment dels mitjans decomunicació de

masses. Com es selec-ciona la informació,com s’obvien els con-

textos i els an-tecedents


L'Organització Nacional deCecs (ONCE) va repartir10.595.000 euros, en el sorteigde divendres 14 d'agost. Anto-nio González Castro afiliat del'agència administrativa del'ONCE a Blanes, venedor desdel desembre de 1993 i amb elpunt de venda a la plaça d'Es-panya d'aquesta població, vavendre el 'Cuponazo' de diven-dres 14 d'agost premiat amb9.000.000 d'euros, més noucupons de 35.000 euroscadascú, el que fa un total de9.315.000 euros.D'altre banda, el també afiliatJesús Curras Villar, venedor

des del març de 1993 i amb elpunt de venda a la plaça del'Església de Malgrat de Mar,va donar un total d'1.280.000euros repartits entre els 28cupons de 35.000 euroscadascú i els 2 cupons premi-ats amb la sèrie, de 150.000euros.L'agència administrativa deBlanes presta serveis a 160afiliats de la ciutat i la sevaàrea d'influència i compta amb105 agents venedors dels difer-ents productes que comercial-itza l'Organització.L'ONCE té més de 69.000 afil-iats i genera més de 120.000

llocs de treball directes i indi-rectes a Espanya. A Catalunyasón gairebé 10.000 els seusafiliats, mentre que el col·lec-tiu d'afiliats, pensionistes i tre-balladors de l'ONCE i la sevaFundació agrupa prop de15.000 persones.Durant el darrer any el cupó hadonat ocupació a prop de 3.300persones a Catalunya, un 40%dels quals tenen altres tipus dediscapacitats, diferent de la vi-sual.Els cupons de l'ONCE es com-ercialitzen pels més de 22.000agents venedors de l'organ-ització.

El lloc on es va vendre el ‘cuponazo’

El divendres 14 la fortuna estava a la Plaça Espanya

El ‘cuponazo’ toca aBlanes: 10 milions d’€

Salvatore, vinecap aqui

Lloret . Les pel·lícules ens hanensenyat les tècniques bàsi-ques per robar un banc: passa-muntanyes perquè no etreconeguin, una pistola i uncotxe a la porta per fugir. PeròSalvatore, un italià de 36 anysva optar per innovar. Es vapresentar en bermudes a la su-cursal que Banesto té just da-rrera l’ajuntament de Lloret.Després d’intimidar els emple-ats del banc amb un arma defoc -aquest costum si que el vaseguir- es va fer amb un botíde 1800 euros. La major inno-vació d’en Salvatore, però,arriba a l’hora de la fugida.Amb el botí a una bosa, el lla-dre es desplaça caminant finsa la parada de taxis que estàa la Riera i demana que el por-tin a l’estació. Els controls poli-cials que ràpidament vainstalar la policia a les sortidesdel poble, però , li van tallar laretirada. Perills d’innovar.

Breus

Fora les ‘happy hours’

Lloret. El ‘tot inclòs’ i leshappy hours’ són per al partitCiutadans la causa de que elpasseig de mar de Lloret s’hagiconvertit en una “zona sensellei”. Segons aquest partit, l’a-juntament roman passiu davantl’alcohol, el soroll i les dro-gues, a la vegada que de-mana més presència policial.

Fent l’agost

Santa Sussana. Agost aplena ocupació. Segons in-forma l’ajuntament de SantaSusanna durant la primeraquinzena d’agost ha registratuna ocupació del 100%. Pernacionalitats els visitants proce-deixein d’Espanya, França iHolanda.

L’ajuntament téFacebookPineda. Xavier Amor va arri-bar a l’alcaldia de Pineda pro-metent fomentar la participacióciutadana. Per això, la notíciade que la ciutat tingués un per-fil de Facebook no pot estran-yar ningú. “Es pretén-expliquen des de l’ajuntament-facilitar i apropar la informa-ció que genera el consistori”

Agressió al carrer

Blanes. Un home de 33 anysva ser detingut a La Plantera elpassat 30 de juliol per haveratacat a quatre persones sensecap motiu aparent. L’home, denacionalitat gambiana va ata-car també a companys seusque intetaven detenir-lo.L’home, que segons els testimo-nis l’home es trobava fora desi i ja havia tirat objectes desdel seu balcó. Finalment, la po-licia municipal el va detenir. Alcotxe policial l’agressor vacausar desperfectes abans deque el posessin a disposiciódels Mossos d’Esquadra.

[email protected]


veritat:idea, proposició, que no potésser negada racionalment.

(Enciclopèdia Catalana)

Amb dir les coses no n’hi ha prou.Cal demostrar-les.

Perquè no és pot negar el que és evident.

al cafèambllet donem proves d’això que oferim als nostres clients. Per això, quan diem que fem més exem-plars que qualsevol altre publicació de la zona, ho certifiquem amb l’única eina reconeguda pels anun-ciants de tot Espanya: l’OJD/PGD. Des dels diaris El País o El Punt fins a la revista Lecturas o NationalGeographic, tots auditen les seves tirades amb OJD/PGD. Els únics gratuïts de la província de Gironaque auditen la seva tirada són: El Pergamí, Els colors del Pla de l’Estany, L’Ham de Banyoles, el Reclami el cafèambllet. Per tant, quan parlem de la nostra tirada ho fem amb garanties. Perquè creiem que elnostre anunciant té dret a estar segur del que està comprant, de que cada euro de la seva inversió s’in-verteix d’acord al que s’ha pactat. I el número d’exemplars que s’ofereix és important, perquè cada exem-plar és una oportunitat d’arribar a un client. Per això, amb dir el número d’exemplars, no n’hi ha prou.

De la mateixa manera, quan diem que som el mitjà amb més audiència de la zona, no ho fem perquè si.Per fer-ho ens basem en l’estudi d’audiències més potent que es fa a l’actualitat a l’Estat Espanyol: el Ba-ròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Aquest estudi publicaels resultats de les gairebé 40.000 enquestes presencials, de 45 minuts de durada que fa periòdicament.Aquest estudi es pot consultar a través de la plana web www.fundacc.org Qualsevol persona que consultiaquesta web podrà veure que el cafèambllet és la revista mensual més llegida de la província de Girona.Qui tingui curiositat podrà veure com el cafèambllet és la revista mensual gratuïta més llegida de Cata-lunya. Finalment, si algú consulta amb atenció l’informe complet podrà veure que cap mitjà de la zona-sigui diari, revista o ràdio- té tanta penetració a la comarca de La Selva com el cafèambllet.

Aquestes veritats comprovables no cauen del cel. Són el resultat d’una feina d’anys, compromesos ambels nostres lectors i amb els nostres anunciants.

L’Associació Catalana dePremsa Gratuïta des de fadotze anys treballa per ajudar apotenciar i millorar la premsagratuïta del nostre país, tant pelque fa a la qualitat dels seuscontinguts, com en altres as-pectes també importants comsón millorar la distribució deles nostres publicacions o po-tenciar unes eines que validinles tirades i les audiències delsmitjans gratuïts. És per això, que des dels inicisl’’ACPG ha fomentat entre elsseus associats que incorporin elcontrol de la tirada del seumitjà amb l’OJD, igual que fatota la premsa de prestigi tantde pagament com gratuïta d’ar-reu, i més recentment, l’asso-ciació ha ajudat a impulsar ElBaròmetre de la Comunicacióque, a través de desenes de mil-

ers d’enquestes, determina lesaudiències dels mitjans de co-municació del nostre país: tele-visions, ràdios, premsa...arribant a obtenir les audièn-cies a nivells molt més precisosque ningú. Aquestes dues eines de control,OJD i Baròmetre, són util-itzades principalment per lesles agències de publicitat,grans empreses i administra-cions públiques per planificarles seves campanyes de public-itat. De fet, ha estat gràcies aaquestes dues entitats l’OJD,que audita les tirades, i ElBaròmetre, que determina lesaudiències, que amb moltorgull des de l’associaciópodem demostrar que lapremsa gratuïta a Catalunya ésla premsa líder a la gran majo-ria de comarques catalanes.

La raó de ser de l’OJD i el Baròmetre de la Comunicació

Per Josep Ritort i Ferrús, Secretari General de l’Associació Catalana de Premsa GratuïtaA la pàgina 28 de la Revista

Actual del mes d'agost, espodia veure un anunci que deiael següent: “Diem no a cafè-ambllet. Estem cansats de lesmentides i de les mitjes veritatsamb que cafèambllet vol lloarla seva publicació des de fatemps. Rebutgem les pràcti-ques comercials de cafèambl-let, demanem respecte i èticaprofesional envers els clients icompetidors.” Aquesta fraseestava signada per Udo Bau-mann, editor de la revista Ac-tual, Gemma Turmo, editora dela revista lloretenca Ben Fresc,Lluís Amat, de la revista Celo-bert, Carlos Martínez, de LaVeu i pel Consell d'Adminis-tració de Ràdio Marina. Desdel cafèambllet, i davant d'a-quest anunci volem fer les se-güents consideracions:

1- En primer lloc, ignorem qui-nes són aquestes “mentides”, jaque l’acusació pública no vaacompanyada de cap explica-ció i, molt menys, de capprova.

2- Les dades que fem públi-ques sobre la nostra revista,com l’auditoria d'OJD sobre ti-rada així com els resultats de lanostra publicació al Baròmetrede la Comunicació i la Cultura,són dades públiques que qual-sevol persona pot consultar di-rectament a la font. OJD:www.introl.es · Baròmetre:www.fundacc.org. Si fem l'esforç de dotar a lanostra publicació amb les mà-ximes garanties per a l'anun-ciant, és lògic que volguem dirho ben alt i clar. Aquí no hi hacap mentida: el cafèambllet ésla publicació més llegida de lazona i és la que fa més exem-plars. Ràdio Marina és, segonsel Baròmetre, la ràdio privadamenys escoltada de la zona i té

Carta oberta a lectors i anunciants del cafèambllet

Per Albano Dante FachinDirector i sòci fundador del cafèambllet

quatre vegades menys oients aLa Selva que els 40 Principa-les. Entenem que aquestesdades no siguin del seu agrat,però són les que són. Repetim:no les diem nosaltres. Les potconsultar qualsevol personaamb una senzilla recerca perinternet.

3- Abans de la sortida de l'a-nunci acusatori -sense proves,repetim- cap dels signants s'ha-via posat en contacte amb no-saltres per manifestar-nos capmalestar.

4- Creiem que la unió dels mit-jans locals és una bona notícia.Lamentem, però, que la pri-mera iniciativa en aquest sentithagi servit per llençar acusa-

cions ambigües i sense provescontra un altre mitjà. Creiemque la unió del mitjans hauriade servir per trobar sinèrgies inoves maneres de treballar pertal de ser cada dia més últils ala societat a la que ens dirigim.

5.- Per últim, hem dubtat moltsi havíem de contestar a l’a-gressió que hem patit. Potser elmés savi hagués estat restar ca-llat. Però hem cregut que perrespecte a la gent que ens lle-geix i que ens confia la sevapublicitat, havíem de dir al-guna cosa. Sigui com sigui, de-manem disculpes als nostreslectors per dedicar un espai dela revista a un afer tan desagra-dable que no aporta res de po-sitiu.

Lamentem aquest atac gratuïttot recordant una frase de Ma-hatma Gandhi: “Al princpi t'ig-noren, després riuen de tu.Finalment t'ataquen. Llavors ésquan has guanyat”


Empieza septiembre y con élvuelve poco a poco la normal-idad, anhelada por algunos yodiada por otros; pero así es lavida, todo cambia, todo esta encontinuo movimiento y nada espara siempre, excepto aquelloque guardamos en nuestramemoria, en nuestra mente.En otoño empezamos un nuevociclo, por eso en GAIA·ES-CUELA DE TERAPIAS em-pezamos nuestros cursos deterapias naturales.Se podría decir que tenemos 2tipos de cursos :Aquellos orientados a la apli-cación personal y al auto-conocimiento como los talleresde “Rebirthing y chakras”, “Deoruga a mariposa, autotransfor-mación” y “Desbloqueo dechakras”, entre otros.Los cursos orientados aadquirir conocimientos sobreterapias especificas para

aplicar en el terreno laboralo personal como los cursosde Reflexologia podal, Flo-res de Bach, Auriculoter-apia, Sanación holistica oReiki.Los cursos empiezan a me-diados de septiembre, conhorarios de mañana o tardea escoger, grupos reducidos(entre 6 y 10 personas porcurso) y facilidades de pago(mensual, quinzenal, sem-anal) .Además, queremos dar unservicio muy especial a lasmujeres embarazadas, yaque en este importante peri-odo de sus vidas suelen sur-gir dudas y, a vecesmolestias; nuestras clasesde Kundalini Yoga para elEmbarazo y asesoramientopara la lactancia, realizadopor Sandra Duran nuestraasesora y maestra diplo-mada de yoga para em-barazadas.Las terapias naturales o al-ternativas son una gran her-ramienta para la vida diaria,en estos momentos degrandes cambios y desequi-librios en nuestro mundo,nos sirven para ver y com-prender nuestro papel en elgran teatro de la vida, nosenseñan a dar lo mejor denosotros mismos, a superarnuestras dudas y conflictos,a mejorar nuestra calidad devida... en definitiva a serpersonas concientes y de-spiertas para vivir al 100%.

Cursos GAIA deTERAPIAS NATURALES

PUBLICIDAD

Mig milió en joiesBlanes. Un matrimoni ale-many va ser víctima d’un atra-cament a la seva torre al barride Sant Joan. Els assaltants, ar-mats amb armes blanques, vanobligar a obrir la caixa fortad’on es van edur mig miliód’euros en joies. Segons infor-men els Mossos d’Esquadra elslladres no van fer servir la vio-lència.

Sa Palomera: un 9,5a la selectivitatBlanes. Aprovar la selectivitat noés excesivament difícil (el 95% delsalumnes que es presenten aprova)però treure una nota superior a 9és una altra cosa. A Catalunyanomés 163 estudiants ho hanaconseguit enguany. Un d’ells ésOctavi Font, de l’IES Sa Palomeraque pel seu 9,5 va rebre el 16 dejuliol de Departament d’Universi-tats una distinció al Palau de Pe-dralbes de Barcelona.

Ascensor inclinatMalgrat. El centre del poble iel parc del Castell estaran unamica més aprop ja que fa pocsdies han començat les obresd’adequació del terreny ons’instalarà l’inici de l’ascensorinclinat que comunicarà lesdues zones. Amb un pressu-post d’un milió d’euros, lesobres estaran acabades en uns7 mesos.

Es tanca el cicleSanta Sussana. Fins aral’empresa Sorea s’encarregavanomés del servei d’abastamentdomiciliari d’aigua de SantaSusanna. Ara l’ajuntament haampliat el contracte amb lacompanyia, la qual ara gestio-narà tot el cicle de l’aigua dela localitat, des de la captació,la distribució i, finalment l’abo-cament a la depuradora. Se-gons l’acalde Josep Monrealaixò permetrà un estalvi econò-mic derivat de la disminució decostos d’una gestió integral.

Breus

Las terapias naturales o alternativas son unagran herramienta para la vida diaria, en

estos momentos de grandes cambios y dese-quilibrios en nuestro mundo, nos sirven paraver y comprender nuestro papel en el gran

teatro de la vida, nos enseñan a dar lomejor de nosotros mismos.

http://bloc.maxi.cat

Solucions a TVBlanes o

maquillatgepolític?

Aquest passat divendres, elnostre honorable batlle deBlanes, el Sr. Trias, va fer enroda de premsa un comunicatque sense deixar de ser impor-tant, no és per això menys in-sòlit. Va comunicar, que amb lacol·laboració d’ERC el governde Blanes havia acordat quesalvarien la TVBlanes.Potser la pregunta que emfaríeu, seria... insòlit el que?que finalment sembli que volen

apostar per la nostra televisiópública? que volen donar con-tinuïtat a un instrument de di-vulgació; de coneixement; desuport cultural al servei delpoble, com fins enguany veniasent la TVBlanes? -bé, per aser correctes hauríem d’indicarque ja fa un any o any i migque la televisió tira com pot,sense pressupost com qui diu, iamb un regidor que més quedinamitzar-la sembla que la

vulgui enfonsar. O potser, iaquí sí que haig de reconèixerla meva visió clarament condi-cionada per les experiènciespassades i pel meu escepti-cisme a les bones intencionsd’ERC i de la resta de partits degovern, potser només és unaoperació de maquillatgepolític, una actuació més dintredel repertori d'oportunismes alque ERC ens té acostumats,que novament es vol proclamar

com el gran salvador de lespolítiques socials i de salva-guarda dels valors de llibertat idemocràcia de la nostra socie-tat blanenca, i d'un govern quees nega a acceptar que l'oposi-ció política i la ciutadania lipuguin donar "lliçons" de bongovern.Ben trobat l'acord i bentrobades les ganes d'apostar perla TV Blanes... de la resta?? unsomriure com a resposta.


"Siendo ya anciano me di cuenta que yase la mayor parte de lo que hace faltapara vivir una vida plena, que no es tancomplicado. Lo sé. Y lo he sabido desdehace mucho, muchísimo tiempo. Aquí estámi credo :Todo lo que hay que saber sobre cómovivir y que hacer y cómo debo ser loaprendí en el jardín de infantes.La sabiduría no estaba en la cima de lamontaña de la universidad, sino allí, en laarenera. Estas son las cosas que aprendí:

· Compártelo todo.· Juega limpio.· No le pegues a la gente.· Vuelve a poner las cosas donde las en-contraste.· Limpia siempre lo que ensucies.· Pide perdón cuando lastimes a alguien.· Lávate las manos antes de comer.· Sonrójate.· Las galletas calientes y la leche fría sonbuenas.· Vive una vida equilibrada.· Aprende algo y piensa en algo.· Dibuja, pinta, canta, baila, juega y tra-

baja cada día un poco.· Duerme la siesta.· Cuando salgas al mundo, ten cuidadocon el tráfico.· Tómate de las manos y no te alejes.· Permanece atento a lo maravilloso.· Recuerda la pequeña semilla en el vaso,las raíces bajan y la planta sube y nadiesabe realmente cómo ni por qué, perotodos somos así.· Los peces de colores, los ratones blan-cos e incluso la pequeña semilla del vaso,todos mueren y nosotros también.· Recuerdo una de las primeras palabrasque me enseñaron, una muy grande :MIRA.Todo lo que necesitas saber está allí, enalguna parte. La regla de oro, el amor yla higiene básica. La ecología y la polí-tica, la igualdad y la vida sana.Toma cualquiera de estos ítems y tradú-celo en términos adultos sofisticados yaplícalo a tu vida familiar o a tu trabajo,a tu gobierno o a tu mundo y se manten-drá verdadero, claro y firme. Y aún esverdad, no importa cuan viejo seas, queal salir al mundo es mejor tomarse de lasmanos y no alejarse demasiado".

“Todo lo que hay que saber lo aprendí en el parvulario”

Toca tornar al cole: mates, medi, informàtica, anglès... però hi ha altrescoses molt importants que també mereixen un lloc. A continuació us ofe-rim un paragraf d’un llibre de Robert Fulghum. Us agradarà.


Av. Vila de Blanes, 94Lloret de Mar· 972 36 45 95

(a l’antic Splaff de Lloret)

Voler guanyar i saber perdreSapiguer cuinar dues receptes

Haver perdonat un adult un càstig injustHaver participat en una excursió nocturna

Haver agafat mores d’un arbustSaber un poema de memòria

Haver reunit una col·lecció o tenir ganes defer-ne una

Saber guardar un secretRecordar una promesa

Haver conpartit amb un adult un problema sense resoldreHaver sentit la tensió i l’expectativa que

provoca una fulla en blancHaver-se ficat en un riuetHaver sembrat i recollit

Saber connectar i desendollar aparellsHaver examinat el nervi d’una fulla i les línies

de la pròpia màTenir tres colors preferits

Saber diferenciar les fruites per la seva olorConèixer insults i paraulotes en dos idiomes

Saber que no tots els desitjos s’acompleixen per igualConèixer dos constel·lacions estelars

Haver pintat un autorretrat

Llistat (polèmic) del que hauriad’haver fet un nen de 7 anys

Què hauria de conèixer, saber, haver viscut un nenals set anys? Un nou cànon d’aprenentatge per alsprimers anys de la vida d’un nen que servirà deguia i estímul a pares i educadors a mode d’alter-nativa, un tant provocadora, a les polítiques educa-tives contemporànies. Estaria bé que, en comptesde tants llibres -de vegades inútils- que fan com-prar als pares per als nens, s’incloguessin llibrescom aquest, per aprendre a gaudir de la merave-llosa experiència que ha de ser compartir la vidaamb un nen. Lectura imprescindible.

Todo lo que hay quesaber a los siete años


Folder distribueix materiald’oficina, productes

informàtics, consumibles,regals d’empresa, material

escolar i papereria engeneral.

Disposem d’una variadaselecció de productes de

qualitat, amb la qualbusquem la satisfacció dels

nostres clients.

També li oferim servei defotocòpies, així com la

fabricació de segells degoma i automàtics,enquadernacions,

plastificacions... i servei DHLamb el qual, des de la nostra

bootiga, podrà ferenviaments a tot el món.

Pot fer les sevescomandes de les

següents maneres:

a través de la nostra webwww.folder.es

trucant al 972 10 87 18per fax al 972 36 20 75

o per mail:[email protected]


Llibreria · Premsa · Revistes

c/ Costa d’en Carbonell, 3917310 · Lloret de Mar

Alpha · Quiromassatge i Esportiu

· Reflexolgia i Metamòrifc

· Drenatge limfàtic

· Reiki / Flors de Bach

· Massatge (xinès) Tui Na

· Massatge (ayurv.) Champi

· Massatge Tailandès

· Auriculopuntura

· Tract. Psico-físic-emocional

· Tractaments dolor i estètics

· Electromedicina facial i corporal

· Aprimament-Reductor-

Reafirmament

· Preso-termo-electroteràpia

· Algues - Fangs - Xocolateràpia

· Solàrium - Depilació

Des d’aqui

t’ajudem a

tornar al cole

2x1*

*

Prueba 2 clases

gratuitas!

Tai-txiTxi-kungIoga

Hi ha un grup de persones i en-titats que tenen un costum:guanyar premis. Aquests grups -com per exemple el grup deteatre blanenc El Mirall- fanque, de vegades, sembli que ensrepetim. Però no, alguns noparen de guanyar premis. Elpintor blanenc Albert ArribasForcada comença a ser habituald’aquest grup dels ‘multi-guardonats’ amb la ‘menciód’honor’Aquesta vegada el premi té unsabor especial: és el concurs depintura més antic de Catalunya,el Premi de Pintura de Cen-telles. El certàmen, iniciat l’any1943, atorga un primer premidotat amb 3000 euros i duesmencions d’honor, una de lesquals va anar a parar a mansd’Albert. Si algú, però, estàpensant en demanar-li unprèstec a l’Albert serà millorque s’abstingui ja que la mencióes recompensada amb un trofeu

i no té dotació econòmica. Tot iaixí, durant la cerimonia de rec-ollida de premis, que va tenirlloc el passat 30 d’agost a Cen-

El pintot Albert Arribas Forcada, premiatal concurs més antic de Catalunya

El pintor amb la seva obra

telles, l’Albert es va mostrarmolt satisfet d’haver obtingutaquest premi. “Soy el segundorey del mundo”

Entre el mes d’abril i juliol,l’escenari musical maresmencva estar revolucionat. La causa:la segona edició de GiraMaresme, un concurs de ban-des musicals que compta ambl’aval d’uns quants municipisde la comarca.La cosa era senzilla: enviar 3cançons en mp3 i esperar a serun dels quatre finalistes. Tresd’aquest finalistes van ser tri-ats per un jurat i el quart va serel grup més votat a la web delconcurs, una web que encaraestà activa i que s’ha convertiten un magnífic aparador de lamúsica maresmenca.El jurat va escollir per a la finalals malgratencs Daclub!, Man-duca Latin&Rumba, de Vilas-sar de Mar i Wantun deTordera. Els vots -gairebé

20.000 en total- van donar coma finalista al grup d’Ska Waterd Vater. Aquest quatre grupsvan participar en un concert aTordera on el jurat va triar alguanyador: els malgratencsDaClub!

DaClub!Segons es pot llegir a la webdel concurs “DaClub! neix del'evolució i la fusió de lamúsica "negra". Les diferèn-cies entre els seus componentssón les cartes de les qualsaquest grup disposa a l'hora decrear la seva música. Bases quecaminen sobre el jazz, funk,blues, soul...I certament, qui escolta algundels temes del seu últim disc,I’m black, té la sensació d’estarescoltant alguna cosa nova, o si

El grup malgratencDaClub! guanyador dela Gira Maresme 2009

Els membres de DaClub!

més no, una barreja amb pro-porcions que surten del queestem acostumats.Da Club! està format perJaume Creus, Albert Arnau,Jose Aladid, Claudio Marrero,Joel Sempere, José Luis Perez,Miki Santamaria i Toni Trejo.Tot ells tenen per davant unaagenda molt moguda ja que elpremi és una gira que hacomençat a l’agost i que noacabarà fins al desembre. Du-rant la gira tocaran a llocs comles sales El Clap, La Mirona iSalamandra.

Cyan Bloodbane (Pineda)Scareglow (Pineda)

Puta Lokura (Calella)Capricornio (Tordera)Hora Rusa (Tordera)

Cliper (Malgrat)Dmalevaje (Calella)Sinode (Palafolls)Wantun (Tordera)

The Black Beltone (Calella)Tabúdejavú (Calella)El tiempo de Quirönn

(Calella)Dulce de Leche (Calella)Knus - Knus (Malgrat)

A tras Luz (Pineda)Takikardia (Malgrat)

Camp qui Juli (Pineda)

Alguns delsparticipants

Per poder veure tots elsgrups i poder escoltar lesseves cançons heu de vi-sitar la web www.gira-

maresme.catTrobareu de tot!

El periodista i filòsof AlbertLladó ha publicat ‘Encuentrosfortuitos’. El llibre és la tesique vincula les novel·les deNadja, d’André Breton yRayuela de Julio Cortázar. Unalectura comparada que desco-breix coincidències, símbolscompartits i dos personatgesfemenins, genis inspirats i in-spiradors, que són la porta cap

a allò maravellós.El llibre inclou una entrevista,en exclusiva amb Edith Aron,la jove que Cortázar vaconèixer al París de 1950 i enla qual l’escriptor es va inspi-rar per a construir el seu per-sonatge ‘La Maga’El llibre està editat en Bubok.Si voleu fer-vos amb un exem-plar: albertllado.bubok.com

El pinedenc Albert Lladó pu-blica ‘Encuentros fortuitos’


Totes les grans ciutat tenen unautor que els hi canta: Gardel aBuenos Aires, Edit Piaf a Paris,Frank Sinatra a Nova York...ara,a Lloret, el cantautor Victori Gio-conda, Rubiño per a molta gent,presenta ‘De Mar’, una obra ded-icada a Lloret, la seva gent i laseva història.Els noms de les cançons ja ensposen sobre la pista: La DonaMarinera, Sa Caleta, Les Ale-gries, Sa Boadella i, com no, ALloret de Mar.Aquest cant, ens explica l’autor,és un cant fet amb amor perLloret, però també amb nostalgiaper un Lloret que ja no existeix.Sigui com sigui, que un músicagafi la seva guitarra -i la pan-dereta amb els peus- i facicançons per al seu poble, sempreés una bona notícia.El proper diumnege 13 de setem-bre, Víctor Gioconda presentaràel seu no CD a l’ermita de LesAlegries, després de la MissaSolemne que es celebrarà ambmotiu de la Festa Major de lesAlegries.

‘Palanka es un pirata que vade bar en bar/dejándose lavida en altamar/la gente lesaluda/ preguntan donde va/y el de corazón les respondeuna vez más:/ en mi barcanavegando, con un ron en altamar/ vo y mirando lospaisajes/ los neones, la ciu-dad/ nadie lo puede parar/ al-guine lo puede invitar?/En lacalle todos dicen: no te dejesarrastrar/ y el haciendole unamueca/ desafia al temporal/

El cantautor estrena el seu nou disc ‘De Mar’

Victor Gioconda licanta a Lloret

Breus

Lloret BulevardLloret. Després de la notíciade que Kylie Minogue es com-pra una casa a Tossa, Lloret deMar també té la seva relacio-nada amb famosos. Aquestestiu han visitat la població es-trelles rutilants com Julio Igle-sias, Leonard Cohen, MichaelBolton, Sara Baras o MiguelBosé. Com és que s’han posattots d’acord per venir a Lloret?Bé, és una questió de qualitat.Segons ha explicat a NovaRàdio Lloret el director de l’Ho-tel Guitart Monterrey, ClimentGuitart, aquests personatgesvan triar Lloret gràcies a que al’hotel poden cobrir totes lesnecessiats de clients VIP: granssuites, zones privades i disposi-tius de seguretat adequats.

Zombie Faces: pure old schoolHelbilly. Editat pel segellbritànic Raucous Recordsaquest és el cinquè disc de labanda blanenca fundada l’any1995.Intentar classificar els Hell-billy Club és una tasca duraque pot acabar en una veritablebroma pesada per a qualsevollocutor radiofònic: els Hell-billy Club s’emmarquen sensecap gènere de dubte a l’estilpsycho-rocka-punk-postpunk-r’n’roll-billy. Un estil queprobablement està representatper només un grup: ells.

Aquest és el resultat dels di-versos miralls musicals en elsque es miren: rockabilly,physchobilly, punk dels anys70, glam, música dels vuitanta‘post-punk’, new wave,música dels 60 o rock indus-trial En definitiva, que millorseria tenir una ràdio que haverde descriure el que es pot es-coltar als discos d’aquestabanda. Si voleu anar al grapoder visitar la plana web delgrup (www.hellbillyclub.com)o el seu My Space (/hellbilly-clubhome), on podreu escoltaralguns dels seus temes.

Puro psycho-rocka-punk-postpunk-r’n’roll-billy

Zombie Faces: Hellbilly Clubpresenta nou disc de vella escola

Palanka Pirata(De mar, 2009)


Opinió&lletres

Cartes al directorPer e-mail: [email protected] Per correu:Apartat 30 · 17300 · BlanesRequisits: Les cartes s’han d’acompanyar sempre amb el nom de l'autor,adreça, telèfon, edat i DNI. Si no és així, no es podran publicar. La redacció esreserva el dret d'extractar-les i titular-les.

TDT en català

Negació delfranquisme?

Evangeli, crisii banca

Com sabeu aviat arribarà laTDT que permetrà la recepcióde més canals de televisió.Curiosament, l'arribada d'a-questa tècnica en lloc de pro-porcionar que les principalstelevisions en català es vegina tot el territori lingüístic faràque cada cop quedin més em-petitides i sense possibilitatd'anar més lluny de l'àmbitautonòmic o local.En efecte, ja sabem que la re-ciprocitat en la recepció decanals entre Catalunya i elPaís Valencià és gairebé i pos-sible en aquests moments. ACatalunya del Nord tallen lestelevisions del Principat. Elsacords entre Catalunya i lesBalears seran de mínims i dela Franja de Ponent no se n'cupa gairebé ningú.Davant d'aquest panorama calreaccionar ràpidament. En elspròxims mesos ens hi juguemmolt. Necessitem un espai te-levisiu propi en català si novolem ser un poble i una llen-gua residual.És per això que Xarxa deConsumidors amb Llenguaengega aquesta campanya, totesperant la vostra col·labora-ció. Es tracta d'enviar unacarta al ministre d'Indústria,Turisme i Comerç d'Espanyaperquè ell en té la clau tèc-nica. D'altra banda, creiemque l'Estat no pot rentar-se lesmans com si no tingués capresponsabilitat en aquest temade les televisions en català,sinó que ha de col.laborar enl'esforç de les autonomies. Sius plau, entreu a:http://www.indexcat.cat/som-

deumilions/campanya.htmSeguiu-ne les instruccions i en-vieu-la. Moltes gràcies.Josep-Maria Currià i Curcó

Llegim a l'Evangeli segonsSant Mateu (18,21-35): “Passaamb el Regne del cel com ambun rei que volgué demanarcomptes als seus subordinats.Tot just havia començat, quanli'n van portar un que li deviadeu mil talents. Com que notenia amb què pagar, aquell sen-yor va manar que, per a podersatisfer el deute, el venguessincom a esclau, amb la seva dona,els seus fills i tots els seus béns.Ell se li va llançar als peus i,prosternat, li deia: ‘Tingues pa-ciència amb mi i t'ho pagarétot’. Llavors, compadit d'ell, elsenyor deixà lliure aquell sub-ordinat i li va perdonar el deute.Quan aquell home sortia, va tro-bar un dels seus companys quetan sols li devia cent denaris.L'agafà i l'escanyava dient: ‘Pa-ga'm el que em deus’. El com-pany se li va llançar als peus i lisuplicava: ‘Tingues paciènciaamb mi i ja t'ho pagaré’. Però ells'hi va negar i el va fer tancar ala presó fins que pagués eldeute.”Penso si no passa semblantmentamb la situació actual: la granbanca i les empreses de lesgrans finances, causants toteselles del desgavell econòmicque patim i patirem temps itemps, es fan afanyar a propo-sar i imposar com a primera so-lució per sortir-ne que elsgoverns els “injectessin” mi-lions i més milions de dòlars i

propietat i em consta que laCasa del Poble i representantsd’ERC han fet mans i màniguesper obtenir-la, com és lògic iestan en el seu dret i, nomésdiem que l’Ajuntament de Bla-nes també està legitimat per ademanar-la i que ho ha de fer.Com ja vaig dir al Ple, durant eldebat de la proposta del PSC dedemanar a l’Estat la cessió de“La Blandense” a l’Ajuntamentde Blanes, el PSC es va assa-bentar que l’Estat havia tret asubhasta la finca i, creiem queés la nostra obligació com a re-presentants de la ciutadania bla-nenca, evitar que la finca siguisubhastada al “millor postor” oal que “més pressioni” i es des-tini a fer-hi pisos o a usos parti-culars. Durant aquest mateixdebat de Ple també es va oferirincorporar el text anterior a laproposta d’acord. Proposta quela portaveu d’ERC a l’ajunta-ment va rebutjar.Creiem que, si l’Estat no ha re-solt fins ara el retorn de la fincaa favor de qui en tingui els dretsi per això la subhasta, l’Ajunta-ment de Blanes com a represen-tant democràtic de tota laciutadania blanenca ha de de-manar, negociar i obtenir la pro-pietat per oferir-la com espaicultural i social al conjunt de lesentitats i de les persones de lanostra vila.Si el PSC i el seu portaveutenen alguna obsessió, no ésaltra que la de servir als interes-sos generals de Blanes i defen-sar, honrada i públicament, elstemes i els punts de vista quecreiem justos i beneficiosos pera la nostra vila i per tant no “ne-guem el dret” de la Casa delPoble a reclamar res del que

Moltes vegades quan s’acabenels arguments per defensar untema hi ha persones que utilit-zen la desqualificació i els ad-jectius grandiloqüents peratacar el que no pensa exacta-ment com ells. Aquest és el casde l’escrit signat pel Sr. FèlixDomènech, president de la Casadel Poble, publicat per aquestmitjà de comunicació i que emveig en l’obligació de contestar.En primer lloc i perquè quediclar al president de la Casa delPoble de Blanes i a tothom, rei-teraré el que el PSC, i jo mateixcom a portaveu, ha dit des de faanys sobre la cessió de la pro-pietat confiscada de la Coope-rativa la Blandense i que laCasa del Poble reclama com aseva. Hem dit textualment:“Que el Govern de l’Estat es-panyol cedeixi la propietat de lafinca de “La Blandense” a laCasa del Poble o a l’entitat quelegalment li correspongui i en elcas que això no sigui possibleque la cedeixi a l’Ajuntamentde Blanes com a representantdel conjunt de la ciutadania bla-nenca.”A partir d’aquí dir que de nega-ció del franquisme com diu elpresident de la Casa del Pobleres de res. En tot cas el que de-manem és justícia per a qui es-tigi legitimat per a obtenir la

consideri just per a la seva enti-tat però també reclamem poderdir i fer, educada i respectuosa-ment, tot allò que consideremmillor i ni la Casa del Poble, niERC, ni ningú podrà “pressio-nar”, o “fer-nos callar” en de-fensa del que creiem que és justpel nostre poble.Josep Marigó i CostaPortaveu del PSC a l’Ajunta-ment de Blanes

euros per tal de poder assumirel seu paper de ‘motors’ de l’e-conomia que ells mateixos aca-baven d’ensorrar amb la sevaavidesa de benefici com sigui ia costa de qui sigui. Els gover-nants, ben agafadets pels de-llonsis, van accedir-hi com aúnica solució i, entre nosaltres,perquè segur que les sevesconsciències estaven tan netescom les dels banquers que elsextorquien. Així fou com elsbancs centrals dels països occi-dentals van procedir a “injectar”capital i més capital extret de lesrecaptacions de tributs fetes alsseus ciutadans, o sigui, caler pú-blic pagat per tot el poble.

Aquesta fou la primera mesura.La segona –i en això coincideixamb l’evangeli transcrit- fouexigir als governants que or-questessin un sever endurimentde mesusres legislatives, inclúspenals, contra la morositat, és adir, contra tot aquell conjunt dela població d’on havia sortit elcaler que els havia salvat a ells ique, com a conseqüència de laseva irresponsabilitat, ara hoestan passant malament dedebó: aquests, aquests darrerssón els perillosos de debó a per-seguir i a reprimir sense mira-ments ! Ai Senyor..!

Francesc Xavier RotllanLloret de Mar

Un grup de veïns de Blanes(236 per ser exactes) ens hanfet arribar a la redacció lescòpies de les reclamacionsque han efectuat a l’ajunta-ment de Blanes amb motiu deles obres del carrer Jaume I.A la reclamació demanen

una ‘resposta oficial’ ja que eldia 27 d’agost se’ls vainforºmar mitjançant cartellsengantxats a les parets que elcarrer romandria tancat 4mesos a tota mena de vehi-cles. Els veïns creuen quequatre dies d’antelació perassabentar-se de que no po-dran fer servir els seu pàr-quins durant quatre mesos ésmolt poc temps. Consideren,així mateix que l’ajuntamenthauria d’haver convocat unareunió informativa ‘entenentque com a ciutadans tenimdret a estar ben informats i apoder opinar sobre els temesque ens afecten’Aquestes obres estan inclosesal anomenat ‘plan Zapatero’el qual ha obligat als munici-pis a fer les coses de maneramolt ràpida, però segons elsveïns ‘aquest fons permet unadurada de les obres fins al 30de març, podent extendre’saquest plaç sis mesos mésamb causa justificada’A banda d’això els veïns con-sideren que el carrer Jaume Ité bons accessos i una am-plada que permeten executarl’obra per trams i que els ga-ratges i aparcaments siguinsempre accessibles.Per últim els veïns manifes-ten que no se’ls ha donat capalternativa d’aparcament, laqual cosa contribuirà encaramés a fer dificil l’aparcamenta la zona centre de Blanes, jade per si, molt congestionada.

Dolores, lumbago, ciática, tendinits,artrosis, migraña, ansiedad, nervio-

sismo, vértigo, dejar de fumar...

18 euros cada sesión conauriculoterapia, sin pasar hambre,

sin medicamento.

Dolores, contractura muscular,relajación... (quiromasaje

y Shiatsu)

MASAJEADELGAZARACUPUNTURA

www.centromao.com · párking una hora gratisHORARIO: Lunes: 16 a 20hMartes y Viernes:10 a 13h / 16 a 20h

c/ Raval, 25 1º 3ªBlanes · 972 333 990

‘D’aquí a quatre dies us tan-quem el pàrquing quatre mesos’

Per a qualsevol queixa,avís, denúncia o, perquè

no, agraïment, no dubteu aenviar-nos un mail a noupa-

[email protected]


Defuncions

Blanes perd quelcom més queun alcalde; desapareix un delsblanencs il·lustres de la políticai la cultura blanenca del passatsegle. Domènec Valls i Coll, toti néixer a Girona el dia 15d’agost de 1923, ha sigut ungran enamorat i un estudiós in-fatigable de la vila selvatanaque l’any 1940 va acollir-lo a elli a la seva família. Valls cursàestudis de peritatge mecànic al’Escola Industrial de Terrassa ies dedicà plenament a la feinaen el pròsper taller familiar deserralleria i forja de Blanes.Domènec Valls va presidir lasecció sindical del ram del met-all i a les hores lliures es dedicàa la tasca apostòlica, sent durant14 cursos el responsable delscursets de cristiandat per la for-mació religiosa del jovent delpoble. L’any 1947 fou escollitpresident dels Joves d’AccióCatòlica i el 1950 esdevingué elpresident del Centre Catòlic deBlanes, destacant per la sevatasca cultural i de defensa de lallengua.El 5 de febrer de 1961 entrà aformar part de l’ajuntament bla-nenc com a regidor i el 8 demarç de 1963 prengué posses-sió com alcalde de Blanes, càr-rec que ocupà fins el 21 desetembre de 1973. Una de lesseves primeres actuacions comalcalde va ser el patrocini d’unaedició especial d’agraïmentd’uns goigs dedicats a la Marede Déu del Vilar. El senyorValls va ser un gran col·lec-cionista de goigs i va ferdonació de la seva extensacol·lecció a l’Arxiu Municipalde Blanes.Com alcalde va ser testimonidel gran creixement demogràficde Blanes, que dels prop de9.500 habitants que tenia l’any1960 passà als 17.200 el 1973;la majoria d’ells procedentsd’Andalusia, les Castelles,

En el comiat de Domènec Valls

Històries de Catalunya

Durant segles, els lladres i els bandolers vanformar part del paisatge habitual de Catalunya.Bons coneixedors d’un territori esquerp, es vanconvertir en un perill constant per als viatgers.Per dir-ho d’alguna manera, l’època dauradadel bandolerisme es va viure entre els seglesXVI i principis del segle XVII. Tot i que es po-drien trobar multitud de motivacions person-als, les causes que feien que algú es decidís aenrolar-se com a bandoler es podrien resumiren dues. Una seria un augment continuat de lapoblació a partir del segle XVI que feia insufi-cients els recursos disponibles fins aleshores,de tal manera que, per superar la crisi, moltsoptessin per entrar a formar part de quadrillesde bandolers, alguns dels quals eren nobles em-pobrits. I l’altra estaria relacionada amb elscanvis provocats per la reestructuració de la so-cietat i de l’economia catalanes, en què moltspagesos van resultar perjudicats per la sentèn-cia arbitral de Guadalupe (1486) i molts men-estrals es van quedar sense una sortida a ladecadència gremial. És a dir, en un contexteconòmic i social canviant, molts dels de-splaçats van escollir delinquir per tal de sobre-viure.Els bandolers aprofitaven el seu coneixementdel terreny, especialment dels passos i colls demuntanya de les principals vies de comuni-cació, per assaltar i robar tot tipus de viatgers i,fins i tot, representants reials. Paral·lelament,també es dedicaven a altres activitats fora de lallei com els robatoris en masies aïllades o, siho creien convenient, als segrestos de personesamb un cert poder econòmic per tal d’obtenir-ne un rescat.En general, pel que fa a l’aspecte exterior, elsbandolers no es distingien massa de l’altragent. Duien, però, una xarpa, una ampla faixade cuir que els creuava el pit d’esquerra a dreta.De la xarpa penjaven fins a tres pedrenyals –escopetes curtes que funcionaven amb percus-sors de pedra foguera–, flascons amb pólvora iuna bossa amb munició. També portavendagues i unes temibles simitarres que anome-naven panards. Un altre element característicde la seva indumentària era la capa de pastor ogascona. La seva grandària permetia molta llib-ertat de moviment i, alhora, amagava la xarpaamb les armes. Allò que distingia els bandol-

ers entre si era el bàndol a què pertanyien: hihavia nyerros, cadells, voltors, morells...Amb els anys, la llegenda d’alguns d’ells hatraspassat la frontera de la realitat, com el casdel que segurament és el bandoler català mésfamós, Joan de Serrallonga, mitificat fins alpunt d’afirmar-se que robava els rics per repar-tir-ho als pobres. En canvi, PerotRocaguinarda, l’altre gran bandoler català, vatenir tal repercussió social en el seu temps que,fins i tot, apareix –sota el nom de RoqueGuinard- com a personatge a la segona part deEl Quixot. A més, a diferència de Serrallonga,Rocaguinarda no només no va ser mai capturat,sinó que, cansades de perseguir-lo inútilment,les autoritats catalanes li van concedir l’indulti el van enviar a Itàlia com a capità de l’exèrcit.

Lladres i saltejadors de camins

Aitor Roger*

Oriol JOnqueres

Es dedicaven a altresactivitats fora de la

llei com els robatorisen masies aïllades o,si ho creien conven-

ient, als segrestos depersones amb un certpoder econòmic per

tal d’obtenir-ne unrescat.

Blanes: Adelino Alfonso López, 40 (8 d’agost) · Milagros Casals Quesada,49 (8 d’agost) · Antonuio de Mas Tejedor, 92 (11 d’agost) · Pilar lluch Antolino, 92 (11 d’agost) · Julio Martín Rodríguez, 78 (12 d’agost)· Domingo Valls Coll, 86 (13 d’agost) · Salvador Vidal Parera, 72 (14 d’agost) · Victorià Espigulé Cuffí, 79 (16 d’agost) · Rafaela Anaya Bravo, 85 (18 d’agost) · Quicu Forroll Alonso, 46 (20 d’agost) · Juan Vera Ri-bero, 60 (21 d’agost) · Salvador Moreno Escalada, 38 (28 d’agost) · Ángel Luis Díaz Fernández, 52 (20 d’agost) · Jordi Barnés Llirinós, 59 (29 d’agost) Lloret de Mar: Pedro González Martínez, 71 (10 d’agost)· Juan Villaba Mora, 57 (11 d’agost) · Fransico Duarte Duarte, 78 (13 d’agost) · Maria Penedo Chamorro, 56 (15 d’agost) · Rafael Lemos Martínez, 70 (18 d’agost) · Eugene Howard McDugald, 68 (19 d’agost) ·Juan Manuel Echazarreta Soler, 64 (22 d’agost) · Maria Carbó Giralt, 89 (26 d’agost) · Remedios Bocanegra Molina, 95 (29 d’agost) · Francisca Dolcet Pàmies, 89 (31 d’agost) · Juan Pallise Armengol, 96 (2 de se-tembre) · Bernarda Parra Martínez, 79 (2 de setembre) · Dolores Esteve Silvestre, 92 (4 de setembre) · Teresa Bernal Ramírez, 89 (4 de setembre) Calella: Antònia Molina Castellón, 89 (7 d’agost) · Miroslava LuisaVeselovsky Parada, 49 (12 d’agost) · Anna Auladell Coll, 91 (14 d’agost) · Juana Rodríguez López, 80 (17 d’agost) · Joan Mas Morell, 91 (18 d’agost) · Concepción Bermúdez López, 88 (20 d’agost) · Maria Gar-cía García, 83 (22 d’agost) · María Miras Lorente, 81 (23 d’agost) · Luïsa García Cester, 86 (25 d’agost) · Isabel Visa Hurtado, 81(25 d’agost) · Inocencia García Castillo, 95 (3 de setembre) · Matilde Puig Roig, 88(5 de setembre) Malgrat de Mar: Montserrat Nogués Puigmal, 81 (8 d’agost) · María Esperanza García Rodríguez, 85 (10 d’agost) · Juan-León Vergel Gómez, 64 (11 d’agost) · José Medoza Tena, 71 (12 d’a-gost) · Sebastià Mateu Patuel, 75 (22 d’agost) · Miquel Girons Altimir, 75 (23 d’agost) · Ramon López Colomer, 83 (27 d’agost) · MIguel Quinta Vizcaíno, 70 (28 d’agost) · Mercedes Gómez Rubio, 89 (1 de setem-bre) · Rafael Menjíbar Sánchez, 94 (4 de setembre Palafolls: Bartolomé Domínguez Flecha, 63 (15 d’agost) · Jordi Martín Molina, 39 (31/09) Pineda de Mar: Joan Linares Sánchez, 72 (9 d’agost) · JoaquínEsquin Rius, 50 (10 d’agost) · Fransico Mangas Villareal, 75 (14d’agost) · Crisóstomo Onieva Navajas, 74 (17 d’agost) · Alfred Tamayo Rodríguez, 83 (18 d’agost) · Àngela Hernández Gómez, 75 (22 d’agost) ·Jordi Siscart Montpeyó, 50 (23 d’agost) · Elena Rollan Balcells, 47 (25 d’agost) · Carmen Bernat Fontlladosa, 92 (20/08) · Salvador lluís Ribas, 80 (30/08) · Andrés Hinojosa García, 80 (30/08) · Manel López Rojas,78 (31/08) · Josefa Riera Reixach, 82 (2/10) · Tordera: Eugenia Alsina Romaguera, 79 (18 d’agost) · Josep Vilabella Carbó, 80 (21 d’agost) · Mercè Melich Espinasa, 90 (21 d’agost) · Josep Puig Peix, 90 (24d’agost) · JOaquima Brugada Codina, 91 (31/09) · Maria Borrell Soldevila, 82 (4/10)

Aragó o Extremadura, moltstenint l’empresa tèxtil SAFAcom a primera destinació labo-ral. El 1967 es va aprovar el nouPla General de Blanes, quedant-hi incorporats els plans parcialsanteriors, juntament amb elsnous barris que s’anaven creant,com el de ca la Guidó, MasBorinot, Valldolig, els Pins,Mas Carolet o més recentmentel barri Mas Cremat, del qualDomènec Valls fou president dela seva associació de veïns. Du-rant el període de 1963 a 1965se solucionaren greus man-cances, com el tema de lacaptació i distribució d’aiguapotable a tota la vila i es creàuna xarxa de col·lectorsd’aigües residuals.L’amic Valls va poder introduircanvis substancials en el fun-cionament de l’Ajuntament i enla millora de la relació amb totsels blanencs. Fou l’artífexd’unes conferències públiquesque van ser una manera prouefectiva d’encetar el diàleg ambtots els habitants de Blanes, enuna època on la paraula dita lli-urement era pràcticament im-possible. Molts blanencsrecordaran la seva etapa a l’al-caldia per les obres de cober-tura de la Riera, que foreninaugurades oficialment el 6 dejuny de 1964. Va ser una obrainiciada en el darrer període del’alcaldia de Rodobaldo Al-dama i que va transformarBlanes, al mateix temps que vaservir per homenatjar a l’escrip-tor Joaquim Ruyra en posar-li elseu nom a la nova rambla.Ruyra fou una altra de les ob-sessions de Valls.A mitjans del mes de maig de1963 l’alcalde Valls presentà elprimer cartell mural, editat a totcolor, amb la tradicional imatgede Blanes vista a través delcartell de Sant Joan, donantinici a una etapa on la difusió

turística de Blanes es farà pres-ent en múltiples àmbits: edicióde fulletons i plànols, la creacióde la revista turística Blanes endiferents idiomes (també encatalà) o la instauració l’any1971 del Concurs Internacionalde Focs d’Artifici de la CostaBrava, que tant prestigi ha donata Blanes.Dins de les realitzacions cultur-als de la seva etapa com alcaldedestaquen la publicació del Lli-bre dels privilegis de l’antigaUniversitat de Blanes, l’establi-ment de la tradició del pregó perla Festa Major, la construccióde la Casa de Cultura Joan G.Junceda o la iniciativa de lliuraruna reproducció de la FontGòtica de Blanes com a distin-ció d’honor de la vila. L’any1971 és escollit diputat provin-cial per la comarca de la Selva il’agost de 1972 s’inaugurava laque va ser primera estació depu-radora d’aigües residuals de laCosta Brava.Aquest llistat és un breu repàs,incomplet, d’algunes de lestasques que va desenvolupar alllarg de la seva vida. S’hi podriaafegir la seva passió per la in-vestigació històrica, amb de-senes d’articles publicats;l’afecció pel teatre; pel pesse-brisme; per la fotografia; peldibuix; pel cinema...Com va deixar escrit el seu fillJoaquim en la presentació delllibre sobre els goigs de Blanesescrit pel seu pare, serveixinaquestes paraules com a mostrad’agraïment a una persona queha fet del servei a Blanes i a lacultura fites cabdals de la sevavida. Amic Domènec, descansaen la pau del Senyor i que laMare de Déu del Vilar et vetllide nit i dia.

* Aitor Roger és historiador imembre de l’Obreria del Santu-ari del Vilar


Anar a veure el tigre, la jirafa oel lleó és una aventura quemarca la infància de gairebétothom. Alguns nens quedenmeravellats de l’imponent es-pectacle que representa un an-nimal salvatge. Altres nens,però, guarden un record depri-ment de la seva visita al zoo oal circ amb animals: engabiatsi obligats a ser joguines dels es-pectadors sota el soroll sinistredel fuet. Segurament, entre elsmembres de l’AssociacióAnima Naturalis hi deu haveralguns d’aquests nens.El passat 31 d’agost, aquestaassociació va protagonitzar unaprotesta pacífica davant lesportes del Circo Italiano per de-nunciar la situació dels animalsde circ i per demanar a l’ajun-tament de Lloret de Mar que nopermeti que circs d’aquestescaracterístiques visitin la ciutat.Una prohibició que ja és efec-tiva a ciutats com Barcelona,Lleida i la veïna Blanes.Els arguments esgrimits pelsamics dels animals contra l’u-tilització dels animals al circsón diversos: els sistemesd’ensinistrament, les reduidesmides de les gàbies dels ani-mals o el tracte vexatori que

reben en són algunes.Segons Aïda Gascón, coordi-nadora de la Campaña Circossin Animales, “com més salvat-ges són els animals més dur ésel càstig: barres d’acer, fuets,picanes elèctriques, privaciód’aigua i menjar i aïllament sónalguns dels ‘mètodes d’entre-nament”El tema de la captivitat tambépreocupa als membres d’An-ima Naturalis. “Els animalspassen les seves vides a gàbiesmolt petites i només surten enel moment de l’espectacle i del’ensinistrament, dos momentsmolt allunyats del que es su-posa que són els comporta-ments naturals de l’animal”Segons molts veterinaris,aquest tancament constantprovoca la destrucció psicològ-ica de l’animal i, en molts casosfísica, ja que els músculs no espoden desenvolupar de manerasana. Després de la mani-festació, l’ajuntament de Lloretes va a comprometre a no donarmés llicències per a circs ambanimalsLa propera actuació de AnimaNaturalis tindrà lloc a Pinedade Mar, on el circ té previst ac-tuar al mes de setembre.

L’ajuntament de Lloret es compromet a no donar més llicències

Manifestació a Lloret contra lapresència de circs amb animals

Imatge d’una acció del grup Anima Naturalis

Sóc el lleó

No tinc gaires oportunitat d’a-dreçar-me als pares dels nensamb freqüència. Per això serèbreu i concís. El primer que vullque sabeu és que jo no vullviure en una capsa de ferro de3 metres quadrats 18 hores aldia durant tota la meva vida.Ni vull que em piquin ambpals ni vull passar per l’aro.El següent que us vull dir és:quan porteu als vostres fills aun circ amb animals que voleuque vegin? Un animal humiliat,maltractat i malalt? Creieu queun espectacle d’aquesta menaés bo per als vostres fills?Creieu que és digne que vegincom a força de pals un altreésser queda sotmès? Potser ésaquest el missatge que voleuque els vostres fills entenguin?

La Federació Catalana de Fo-tografía ha nominat el concursde fotografia lloretenc Mont-photo a la categoria ‘MejorMedio de Difusión de fo-tografía de España’Segons els organitzadors delpremi Montphoto ‘la nomi-nació ha estat una gran sor-presa’ i estem molt agraïts a laFederació Catalana que hagipensat en nosaltres’Segons la Federació Catalanaels mèrits de Montphoto sónentre d’altres ‘el fet de ser unlloc d’encontre per als amantsde la fotografia en general,amb un concurs que cada anypresenta novetats en el seu fun-

cionament. La seva constanttransformació -continua laFederació- i aposta per proce-diments novedosos el fan estara la vanguarda dels concursosi ha despertat gran admiracióentre la comunitat fotogràficaaliena a la temàtica de lanatura’La plana web de Montphototambé és responsable de laseva nominació ja que ‘a travésd’ella s’ha aconseguit difondreaquest projecte de manera pro-gressiva a nivell internacional’Els premiats s’anunciaran alXXIV Congreso de la Confed-eración Española de Fotografíaque es celebrarà a Andorra el

Montphoto nominat als PremiosNacionales de Fotografia

24 d’octubre.Pel que fa al concurs pròpia-ment dit, el periode d’inscrip-cions acaba aquest 15 desetembre. Els temes a concurssón: muntanya, activitat demuntanya, natura, aus, denún-cia ecològica i espais naturalsde Girona. Montphoto estàdotat amb més de 7000 eurosen premis.Per conèixer les bases com-pletes del concurs podeu con-sultar-les a www.montphoto.com. A la plana tambépodreu gaudir de les imatgesguardonades a anteriors edi-cions. Enhorabona Mont-photo, molta sort el dia 24!!!

Plaça Doctor Rovira i BenetBreda

972 16 03 17

I també a:Francesc Moragas, 13 ·2º C

972 87 73 70Santa Coloma

de Farners

c/ Narcís Macià i Domènech, 1º1ª‘E’ Edificio ‘Fenals Central Park’(al lado de la Gasolinera de Fanals)Lloret de Mar · 972 36 25 62

Conveni

amb mútues.

Primera visita

i pressupost

gratuït

Especialitats · Odontologia general ·Prótesis fixes i removibles · Implants i cirurgia bucal ·

Odontopediatria · Ortodòncies · Blanquejaments

Setembre de 2009 23

Gamma solar Kérastase. Protecció i re-paració per als teus cabells. Ara, empor-

ta’t tres productes i paga’n dos.

Dilluns a dissabte de 9:30 a 20972 33 50 87

També hores convingudes

Raffel Pagès Blanesc/ Muralla, 6

Blanes i Ardales (Málaga)estan units des de fa moltsanys per llaços profunds ques’inicien als anys 60, quan cen-tenars de persones d’aquestpetit poble van haver d’emi-grar. Molts d’ells van triarBlanes per a iniciar la sevanova vida. Un d’ells era Sal-vador Gutiérrez. Després detota una vida de treball aBlanes i de fundar una de lesempreses més importants de lazona, Salvador torna al seupoble per explicar la sevaaventura, la seva experiènciad’emigrant, de treballador,d’empresari i, com no, de bla-nenc. A continuació us oferimalguns paràgrafs del seu pregó,tot pensant que potser aquestahistòria també hauria de ser ex-plicada aquí, a Blanes. Potserja tenim pregoner per a l’anyque ve?

Ardales, 3 de septiembre“A mi esposa, a mis hijos, a laspersonas que quiero, y en espe-cial a todos los emigrantes que,como yo mismo, se vieron enla necesidad de tener que dejarsu pueblo”

“Nuestro Alcalde, JuanCalderón, ha querido que elpregonero de este año sea yo,un ciudadano de a pie condoble gentilicio, puesto quesoy ardaleño y blanenc a partesiguales, y en cuanto puedoejerzo como tal. Un honor in-merecido que agradezco deveras, Alcalde. Una distinciónque me honra con el privilegiode poderme dirigir a mis con-ciudadanos y amigos con unencargo tan agradable como elde anunciar y desearles unafeliz Feria a todos. Inmerecidohonor, repito, porque no os-tento ningún otro mérito que el

de haber nacido en la calle delCarril, 21, en el seno de la fa-milia de José y de Paquita “labailaora”

“¿Os acordáis de DieguitoRios? Además de haber sido unpersonaje peculiar, fue el censoambulante ardaleño: en unaocasión, yendo resuelto desdeArdales a Peñarrubia conviento de cara, al girarse enmitad del camino para prenderun cigarrillo, sin atinar en ello,desanduvo lo andado y regresóal mismo lugar de partida.Cuando llegó a la esquina delos herreros preguntó a “Fras-corrillo” ¿Tú también estás enPeñarrubia..?”

“En el año 60, mi padre, igualque hicieron otros, se fue haciael Norte en busca de su her-mano Blas y de su mujer Anitaque vivían en Blanes. Pasadoun tiempo, cuando tuvo “unboquete” donde meternos, nosmandó llamar. Vendimos lacasilla y nos fuimos “tos paBlanes”

“Las locomotoras ya no anda-ban a vapor, ni eran de maderalos vagones; pero, mi tren, oril-laba cansino los arenales delMaresme bañados por unamediterránea refulgente que, seme antojó domesticada; antemis ojos de imberbe, aparecióel mar de una manera tan natu-ral que a pesar de no haberlovisto nunca, supe que era el el-emento líquido con el que ibaa convivir en mi nueva y reciénestrenada identidad y, portanto, me convencí a mi mismode que, en adelante, todo mesaldría bien si me arrimaba a suvera”

“Empecé a trabajar el martes

siguiente de mi llegada en laPastelería Santa Anna (mipadre me buscó el curro). Elencargado, un andaluz de Jaénllegado a Catalunya hacía 20años, me trató bien. Allí em-pecé hablar en catalán y aconocer aquella bendita tierra:los primeros baños de mar, losprimeros bikinis, los primerosbesos con las extranjeras... y,en invierno, el baile en “elsTerrassans”, con las miradasinquisidoras de las madres delas mocitas colgando de lo másalto”

“En mi trabajo de aprendiz depastelero, tuve una experienciaque de alguna manera memarcó y, a la vez, me enseñó air por la vida: en un momentodeterminado saltó la noticia deque faltaba dinero en la caja,todos los ojos miraron hacia elaprendiz andaluz y, sin em-bargo, el ladrón, fue tan tontoque robó el día que yo no es-taba”

“Hasta el 78 no volví al pueblo(vinimos de vacaciones para laferia) y, desde entonces,cuando llega septiembre, em-prendo el viaje de regreso a losorígenes. Recuerdo que mishijos siempre repetían lamisma cantinela: “al papa lecambia el acento cuando pasael Ebro”. Fueron años en-trañables aquellos: menudasjuergas organizábamos en laromería, “to er mundo pasabapor allí”.

El texte íntegre del pregó elpodreu trobar a la web del

cafèambllet,www.cafeambllet.com

L’empresari blanenc emociona al seu poble de naixement

Salvador Gutiérrez, pregoner de lafesta major d’Ardales

Una imatge d’Ardales


Avda. Jaume I, 48 · BlanesTel: 97 233 09 43 · Urgències 663 94 45 51

Pàrquing clients ·Servei de pinso a domicili

Joan Morillo i Jaume Amat travessen els Alps corrent

Albano Dante FachinNo és per fer-lo sentir mala-ment, estimat lector, però men-tre vostè està llegint elcafèambllet còmodament a labutaca de la sala d’estar o a lataula d’un bar assaborint unabona xocolata amb xurros, ungrup d’esportistes està creuantels Alps corrent.Qui escriu aquestes ratlles -unsedentari amb amor per la gas-tronomia- es sobresalta quanarriba un correu electrònicd’un noi, en Joan Morillo, on

explica amb luxe de detalls unacarrera que només de pensar-hiun queda exhaust: la Gore-TexTrasnalpine Run.El mateix Joan Morillo i enJaume Amat Salas van iniciarel passat 5 de setembre aquestacarrera que es presenta ambunes dades impressionants: 7dies de competició, 240kilòmetres amb un desnivellacumulat de +15.057 metres,quatre països recorreguts (Ale-mania, Austria, Suiza e Itàlia)

Els entrenaments per afrontaraquesta carrera han consistit endos mesos (juliol i agost) ambuna mitjana setmanal de 95kilòmetres de muntanya. Unaaltra peculiaritat de la carrerarau en el fet de que és perequips de dues persones, duespersones que han d’arribar a lameta juntes.Qui vulgui conèixer més de-talls sobre la carrera pot con-sultar la web

www.transalpine-run.com ovisitar el blog de Joan Morillo:joanmorillo.blogspot.com. Allàpodreu veure les diferentsetapes de la cursa així com elresultat final. Els dos corredorscompten amb el suport de laMegadisco Colossos i d’AmatGabinet d’Economistes abanda dels seus familiars queseguiran la cursa en directe através de la web. ‘La carrera ésmolt dura -explica Joan- peròpotser el més dur serà estartants dies allunyat de la Ingrid’amb qui Joan està casat fa po-ques setmanes. ;-)

En Joan a una pausa a l’entrenament

La ruta del colesterol

Santa Susanna. A molts po-bles s’ha batejat així als llocspreferits de les persones quesurten a caminar. A Santa Su-sanna l’ajutament ha decidit di-fondre aquestes rutes. “Sicamineu -explica la web de l’a-juntament- ja no sereu personessedentàries i gaudireu d’unamillor salut física i mental. Així,trobem dues rutes: la blava i lavermella, així com un pla detres fases on es porposa un plaper convertir-se en un bon ca-minador. Si esteu interessats enconèixer els recorreguts podeuconsultar la web www.stasu-sanna.org

Homenatge a Marina

Lathi. A la gent de Lloret elnom de Marina Hoernecke Gilno li deu sonar, però aquestalloretenca ha estat durant els úl-tims anys una peça fonamentalper a l’atletisme mundial. Ma-rina ha estat la 10ena Presi-denta de la Comissió de Donesde la World Masters Atletics(WMA). Durant la celebraciódel mundial d’atletisme per a ve-terans que es va celebrar a Lathi(Finlàndia) Marina va deixar elseu lloc i va rebre l’agraïmentde tota la família de l’atletismemundial, on Marina va ser unrefrent per a les associacions dedones atletes de tot el món.

Amb la col·laboració de:Amat Gabinet d’Economistes i

Si ens vols enviar les teves notícies esportives: [email protected]


El passat dia 2 de setembre, 340 persones van reunir-se a la celebració del Dia de la Família SERHS, acte on télloc l’atorgament dels ajuts corresponents al “Programa Famílies 2009”, adreçat a treballadors i treballadoresde Grup SERHS. La cita es va celebrar al Castell Jalpí, seu social de la corporació. El president de Grup Serhs,Ramon Bagó va entregar els ajuts que, enguany, arriben als 45.000 euros, la qual cosa fa que l’increment esxifri en un 7%. Al 2009 s’han lliurat 13 beques universitàries, 65 ajuts de llars d’infants, 136 ajudes per a ma-terial escolar i 71 regals de Benvingut Nadó. Durant l’acte va tenir lloc el I Concurs de Dibuix del Castell Jalpí,onla guanyadora va ser la Míriam Caparrós, filla del treballador Xavier Caparrós de Creasa (Serhs Projects&Equip-ments)

El dia de la Família Serhs reuneix 340 persones

Projecte Amelie

La Manolita i en Francesc, la Mª Rosa i en Josep, la Dolors i en Francesc,la Marta i l’Abel van visitar els fiords noruegs i no van oblidar portar el ca-fèambllet a aquelles fredes i màgiques terres. Moltes gràcies!!!

Uns blanencs als fiords


Por Juan Gervás*La gripe es una enfermedadviral que se suele padecer du-rante el invierno, en forma deepidemia (epidemia estacional)que afecta a gran parte de lapoblación. Como bien dice elrefrán, "la gripe dura siete díascon tratamiento, y una semanasin él". La gripe es enfermedadleve, con fiebre y síntomas var-ios como dolor de cabeza ymuscular, náuseas, diarrea ymalestar general, que obliga aguardar un par de días de re-poso. No conviene bajar lafiebre (ni en niños siquiera), yel tratamiento es para el dolory el malestar.Pese a la levedad de la gripe, sepuede demostrar que la mortal-idad aumenta en la poblacióncon dos picos anuales, uno enlos días del verano con el máx-imo de calor, y otro en los díasdel invierno con la epidemia degripe. Por ello se aconseja vac-unar contra la gripe, aunque sediscute si esta vacunación esútil.La epidemia de gripe A, queempezó en México en 2009, esde menor gravedad que la epi-demia habitual. Es una gripeque se contagia muy fácil-mente, y por eso es una "pan-demia", porque puede llegar aafectar a la mitad de lapoblación. Pero la contagiosi-dad de la gripe A no dice nadade su gravedad, y de hecho esmenos grave que ninguna gripeprevia. Afecta a mucha gente,pero mata menos que la gripede todos los años. Las cifrasson variables según la fuentede datos, pero, por ejemplo, enel Reino Unido ha habido cien-tos de miles de casos y sólounas 30 muertes y en EEUU unmillón de casos sólo 302 muer-tos. En el invierno austral (quecoincide con el verano en Es-paña), en Argentina han muertounas 350 personas y en Aus-tralia unas 77 personas. Con elinvierno austral casi finalizado,en el mundo entero ha habidohasta ahora 1.735 muertos.Para ponerlo en situación, secalcula que en España muerendurante un invierno "normal"por gripe estacional unas 1.500personas.Hemos tenido muchas pan-

demias, y la más letal, la es-pañola de 1918 mató sobretodo por neumonías bacteri-anas a los pobres (mal alimen-tados, hacinados, conviviendas insalubres y mal pro-tegidos del frío). En las otrasdos grandes pandemias, de1957 y 1968 no hubo tal letali-dad, entre otras cosas por la ex-istencia de los antibióticos paratratar las neumonías bacteri-anas.

¿Qué se puede hacer ante lagripe A?

Cuando en 2005 la Organi-zación Mundial de la Salud(OMS) pronosticó que podríanmorir de gripe aviar hasta sietemillones de personas, se desatóel pánico en el mundo. De-

spués hubo sólo 262 muertes.Hubo, pues, un gravísimo errorpronóstico. En 2009, con lagripe A, conviene no repetir elmismo error. Por ello es centralevitar el pánico. Es absurdotener pánico frente a la epi-demia de gripe A, por más quenos llegará a afectar (leve-mente) a muchos.Ante la gripe A conviene hacerlo que siempre se hace ante lagripe: cuidarse con prudencia ytranquilidad. Buena hidrat-ación, buena alimentación,buena higiene, y recurrir almédico cuando haya síntomasde importancia, tipo tos con ex-pulsión de sangre y gran dete-rioro de la respiración.Conviene no "toserle" a nadie,no tocarse la nariz, taparse alboca al estornudar y lavarse lasmanos antes de comer, después

de ir al servicio y si uno semancha con los mocos.El virus se elimina por la mu-cosidad nasal aproximada-mente durante los primeroscinco días de la enfermedad. Eluso de mascarillas no pareceque ayude a evitar la propa-gación de la epidemia. Con-viene no hacer mucha vidasocial esos primeros días,como siempre se hace en casode gripe.Respecto al embarazo, no haynada que decir, pues es salud-able en cualquier caso, y nadalo impide ni lo agrava durantela epidemia de gripe A.No hay tratamiento preventivoalguno: los medicamentos con-tra la gripe no previenen la en-fermedad (ni el oseltamivir niel zanamivir). Una vez que setiene la enfermedad estos mis-

‘PACIENCIA Y TRANQUILIDAD’: unamirada serena sobre la Gripe AEl artículo de un médico madrileño sobre la Gripe A publicado por el diario El País se

convierte en un fenómeno social: se envia por internet, se publica en blogs y algunoscentros de salud ya lo reparten entre sus usuarios. A continuació os ofrecemos éste artí-culo completo. “Juan Gervás: ante la Gripe A, paciencia y tranquilidad”

mos medicamentos son tam-bién casi inútiles (acortanmedio día la evolución de laenfermedad). Tampoco hay es-tudios que avalen su efectivi-dad en la propia gripe A.Además, tienen efectos adver-sos. Por ejemplo, durante laepidemia de gripe A, en niñostratados en Londres con os-eltamivir, tuvieron efectos ad-versos la mitad, generalmentevómitos, y en el 18% fueron al-teraciones neuropsiquiátricas.Quizá en algunos casos valgala pena su uso comotratamiento, por ejemplo en en-fermos graves y en pacientescon enfermedades crónicas im-portantes, pero no son útiles nien niños ni en adultos sanos.La vacuna contra la gripe es depoca utilidad en niños y ado-lescentes, con una efectividaddel 33%, y absolutamente in-útil en los menores de dosaños. Hay dudas sobre su efi-cacia en adultos y ancianos.Sobre la vacuna contra la gripeA no sabemos nada, pero en1976 se produjo en EEUU unavacuna parecida, también contodas las prisas del mundo porel peligro de pandemia, y el re-sultado fue una epidemia deefectos adversos graves (sín-drome de Guillain-Barré, en-fermedad neurológica) queobligó a parar la vacunación.Las prisas no son buenas paranada, y menos para parar unagripe como la A, que tiene tanbaja mortalidad. Conviene norepetir el error de 1976. Entodo caso, es exigible la firmade un "consentimiento infor-mado" que deje claro los ben-eficios y riesgos, y elprocedimiento a seguir ante losdaños por efectos adversos.Dadas las prisas de producciónde la vacuna, y para evitar lasconsecuencias legales de losproblemas de seguridad, re-sponderán ante las reclama-ciones, ante los daños, losEstados, no la industria farma-céutica.

¿Algo más?Las pruebas diagnósticas rápi-das de la gripe A tienen poca

sensibilidad (del 10% al 60%).Es decir, no vale la pena hacerla determinación para saber siuno tiene gripe A en realidad.Da igual, pues los consejos sonlos mismos, y la prueba noañade la seguridad de no tenerla gripe A.Tanto el virus de la gripe Acomo el de la gripe estacionalpueden mutar dejando porcompleto inútiles las vacunas.No hay protección ante la gripeA con la vacunación contra lagripe estacional.Conviene no olvidar que unniño (y un adulto) puede tenerotras enfermedades, además dela gripe A. En el Reino Unidoha habido casos de niños muer-tos por meningitis tras ser di-agnosticados en falso de gripeA.Durante la pandemia de gripeA seguirá habiendo infartos demiocardio, apendicitis, insufi-ciencia cardiaca, diabetes,asma, intentos de suicidio,fracturas de cadera, depresión,esquizofrenia y las otras milenfermedades que requierenatención médica. El compor-tamiento sereno, paciente ytranquilo de los pacientes congripe A es esencial para quefuncionen bien los serviciossanitarios y su médico puedadedicarse a los enfermos que lonecesitan, con o sin gripe A.

NotaEl autor no tiene más afán quedejar claro el estado delconocimiento respecto a lagripe A en el momento de es-cribir este texto, y para ello harevisado la literatura mundialal respecto. Este texto es pura-mente informativo. El autorlamenta que muchos de los or-ganismos públicos, las so-ciedades científicas y losmedios de comunicación trans-mitan otro mensaje; sus ra-zones tendrán.

* Juan Gérvas es médico deCanencia de la Sierra, Gar-ganta de los Montes y ElCuadrón (Madrid). profesorhonorario de Salud Pública enla Facultad de Medicina de laUniversidad Autónoma deMadrid, y profesor visitante deAtención Primaria en Salud In-ternacional de la Escuela Na-cional de Sanidad (Madrid).Hazte socio/a

Ayúdanos a Salvar vidas

902 575 317Llama ahora al

Como bien dice el refrán, "la gripe dura siete días con tratamiento,y una semana sin él" · El uso de mascarillas no parece que ayude aevitar la propagación de la epidemia · No vale la pena saber si unotiene gripe A en realidad. Da igual, pues los consejos son los mismos,y la prueba no añade la seguridad de no tener la gripe A · El 18%de los niños tratados en Londres con oseltamivir tuvieron alteriacionesneuropsiquiátricas · En 1976 se produjo una vacuna parecida contodas la prisas del mundo por el peligro de pandemia y el resultado

fue una epidemia de efectos adversos (síndrome de Guillain-Barré, en-fermedad neurológica) que obligó a parar la vacunación. Las prisasno son buenas para nada, y menos para parar una gripe que tiene

tan baja mortalidad · El autor lamenta que muchos de los organismospúblicos, las sociedades científicas y los medios de comunicación

transmitan otro mensaje; sus razones tendrán.

Podeis encontrar eltexto en nuestrapágina web así

como la bibliografiacompleta que

adjunta el autor.

cafeambllet.com


Roda el món i torna el mot

Diuen els entesos que tornemde vacances i ens angoixem.Es veu que ens fa patir lafeina. Això fa de mal aclarir,perquè cadascú se sap la sevai aquest hi torna amb ganes iaquell no; ara, una cosa que síque ens fa patir a tots és laditxosa bústia plena. La delcorreu electrònic: els uns, quesi vessa de spam; els altres,que de feina pendent; els demés enllà, que si postals ifotos dels viatges delsamics… La meva, ja us hopodeu imaginar, també estàsaturada, però ni d’una cosa nide l’altra: allò que em des-borda els bits són els missat-ges dels meus companys depatologia, que no descansen niper l’agost.Ja m’explico. Els meus com-panys de malaltia són unsquants centenars de subscrip-tors de dues llistes de correusa les quals estic subscrit. Elnom no us dirà res, Zèfir iMigjorn, però heu de saberque són llistes d’intercanvi denotícies i discussió de temesrelacionats amb la llengua, lagran dèria nacional (i dic na-cional en sentit ampli, perquèMigjorn, per exemple, és nadaal sud del País Valencià i hisovintegen els lletraferits va-lencians i balears). Igual que aqualsevol altre fòrum dedebat, a Zèfir i a Migjorn hi hade tot, des del simple aficionata les parauletes fins allingüista més professional, demanera que la varietat detemes i la manera de tractar-los abasta totes les gradacionshagudes i per haver. Perquè usen feu una idea, vet aquí unaselecció de les qüestions queens han amoïnat aquest estiu:

s’ha d’acceptar xivato o ésmillor intentar reviscolar espi-eta o portaplatets (o la variantportapleits)?; com hem d’e-scriure en català el noi que espunxa: junkie, yonqui o ion-qui?; com combatre la plaga

del futur perifràstic? (això dedir ‘vaig a posar-me la ja-queta’ en comptes de ‘emposaré la jaqueta’ o ‘deixa’mposar-me la jaqueta’); quinsparlars diuen jo i quins io, ientre aquests últims, quins faniò i quins ió?; com és que aTV3 no se sent mai un mot tangenuí i útil com enguany?;quin ofici feia exactamentl’engreixero?; el català ésl’única llengua que s’empo-breix fonèticament o alfrancès, el portuguès i l’occitàtambé els passa?; i encaramoltes altres de tan enreves-sades que fan de maltrascriure, com ara dubtessobre pronúncia, o de mal re-sumir, com el perquè delbetacisme, que és això de pro-nunciar la V igual que la B.Pels qui us n’hagin vingutganes, www.migjorn.cat. iwww.llengcat.com/zefir. Hiaprendreu un munt de coses(per exemple, de quantesmaneres diferents es pot diraixò d’un munt a tot el dominilingüístic) i, no cal dir-ho, hipodreu dir la vostra.

Triar i remenarPau Vidal

Com és que a TV3no se sent mai un

mot tan genuí i últilcom ‘enguany’?

Coses de Youtube Mots encreuats

Festa a l’Inem“Tienes miedo a la crisis?Nosotros no” Així de contun-dent és la frase que es potllegir a l’incici d’aquest vídeoque ens ensenya unafesta...però a l’Inem!!!Un grup de joves es presentaen una oficina de l’Inem. Pri-mer es senten petits copets,tot seguint un ritme, al capd’uns segons la cosa ja esuna batucada en tota regla i

després surt un radiocaset onsona You gotta fight for yourrights dels Beastie Boys. D’a-quí a fer el trenet hi ha unpas. Les persones que fancua comencen a somriure iper un moment tothom haoblidat que no té feina. Unainiciativa del grup Enmedio.Si voleu veure aquest vídeoposeu a Youtube“fiesta+inem”

Operación PandemiaQuè té a veure Donald Rums-feld amb la Grip A? Quiguanya diners amb el Tami-flu? Les respostes a aquestespreguntes i moltes altres lespodreu trobar al vídeo ‘Ope-ración Pandemia’ del perio-dista argentino Julián Alterini.De moment gairebé 3 milionsde persones han vist el vídeo

i diversos mitjans ‘tradicio-nals’ s’han fet ressó del tema.El vídeo, sense dubte, no ensajudarà a prevenir el contagide la malatia però ens faràimmunes a la propaganda ia les pràctiques de les com-panyies fermacèutiques enconnivència amb els governsde molts països.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

HORITZONTALS: 1. Segons com derivaràs seràs ton propi rival.Quin riure, l'auxiliar! / 2. La noia del barret, la quasi frígida. Lentde raonament (per excés de xocolata?) / 3. No del tot tard. Veleranglès amb nom d'encenedor. El cul d'en Jaumet / 4. Aquella fos-cor pròpia de la informació. A l'ànima dels brètols / 5. Per deudècimes no va fer primer. Tan eixut que sembla desèrtic / 6. Am-polla antiga, en desús per ruptura. Hàbits sedimentats / 7. Avísimminent de carai. Militars a la banqueta / 8. Es creuen per fer-nos perdre els estreps. Ramat volador / 9. P amb crossa. Contes-tes amb una pregària pels difunts. Flor sense gens de valor / 10.Rovell no apte per sucar-hi pa. És a les idees com a les rebudesla recepció / 11. Tren amb el qual només es pot ensopegar unavegada. Açò tan descompost / 12. Inst. de les Llet. Cat. No és unroc a la faixa ans a l'orella. Zero a la dreta / 13. Gossos capaçosd'acabar amb els catalans. Fart, tip i ple.

VERTICALS: 1. Malalt de lesions eruptives (i amb tos?). No ésque no tingui color, és que no n'hi ha / 2. Botiga tèxtil que sovinttreuen al sol. No és cap ganga, anar esquilat / 3. Masclot en formade Yamaha. Per ser una tija trobo que salta molt / 4. Indicis d'e-golatria. Fulla de les que celebren el Cap d'Any. Cap de nosaltres/ 5. Alcaloides que naveguen en oli. Color de cabell del nen blan-quet / 6. N'hi ha molts que d'un es planten a Girona. És al jaspicom a la torre el torrat / 7. A la punta de la fava. Típica exclama-ció en veure la pujada. Es fa insofrible, amb les seves invocacionsal déu veí / 8. En Peret amagat?: tot un desafiament. No té ane-lla, és un travesser de fusta / 9. A l'interior del piset. Tot de vaquesi només tres cantons. Una vida sense límits / 10. No és que elpressionin, és que té pressa. Si és massa fluix per vestir, a la far-maciola! / 11. Encara riu. Teoria general de l'ésser: de com es vanenrotllar en Teo i la Sofia. Quinto de litre / 12. Com que són cos-tes molt malmeses les tenen als magatzems. Cànon medieval percanviar de lloc el llençol.

Hazte socio/aAyúdanos a Salvar vidas

902 575 317Llama ahora al


Classificats

Professionals

Per inserir anuncis a aquesta secció, heu d’enviarun correu electrònic a la següent direcció:

[email protected]

TAROT LA ROSA BLANCA

¡No perderas ni tiempo ni dinero!

806 585 190

VISA 972 987 781

Consultas convenidas 626 586 647

ref1,16refm1,51 ivaincluido

mayores18 años

apt440 cdp 17300 blanes r.e.b

TEATROTaller de interpretación parateatro y cine en Can Borrell.

Del 17 de abril al 26 de junioPrecio: 50 euros el tallercompleto (2h semanales)Profesor: David Arribas

Más inf: 972 35 38 09

PROFESSIONALS!!!Vols oferir els serveis de

la teva empresa?Imprimim i distribuïm30.000 vegades el teuanunci. Per només 15

euros al mes el teu telèfonestarà totes les cases i co-

merços la zona.

Truca al 686 99 11 37

AGRUPACIÓN ARTÍSTICA ARAGONESA

DE BLANES Y COMARCA

COMENZAMOS NUESTRA SECCIÓN

DE CLASES DE GUITARRA,BANDURRIA Y LAÚD A PRECIOS MUY

ASEQUIBLES. TAMBIÉN DAMOS CLASES

DE BAILE DE JOTA

686 43 13 72 · 650 50 9890 · 619 42 27 64

Servei tècnicde reparaciód’ordinadorsa domicili.

Busco parcela con casa para alquilar.Zona rural con opción a compra o para re-formar. 2000m2 o más 650 543 878

· Comparto despacho equipado conprofesional de sanidad, psicólogo o ter-apeuta. Centro de Blanes. 635 678 827.

BLANES: Llogo habitació individual ambdret a cuina, bany i menjador a noia nofumadora. Tel: 636 50 34 47.

· Es traspassa petita sabateria alcentre de Blanes. 12.000e. Total-ment equipada. Montse 678 470 168

· BLANES. Alquilo habitación am-plia, con mucha luz, en el centro dePlaza España. Calefacción central. Per-sona no fumadora. 972 33 72 20.

Lloguer d’un pis a Blanes de dueshabitacions. Nova contrucció. Calefac-ció + aire condicionat. Sense mobles.Cèntric. Pàrquing opcional. 677 457269

· BLANES. Es lloguen pisos moblats iequipats. A partir de 395e. Cèntrics iben situats. Montse. 695 15 10 11..

.Se vende suzuki swift matrícula B-PG año 94. 700 euros. 659 30 17 62

Busco una relació sense presses ambnoia agradable, sense vicis, maca i noindependitzada entre 30-37anys. Sócde Blanes TL-606895646 Josep.

Home de 49 anys, 1,80mts., 85kg,culte, sense fills, desitja amistat ambnoia atractiva, no fumadora i que nocerqui diners. Per quedar en el mes desetembre. Zona de Lloret de Mar iSanta Coloma de Farners. 608 866545. No hi ha cap perill. Truca’m!

· Noi de 31 anys busca amistat ambnoia del Maresme, per sortir els capsde setmana o anar a la platja. 633 309709

· Home de 54 anys cerca dona entre40 a i 49 sense tabús per amistat ipossible relació. Missatges o trucadesal 687 30 56 80.

· Noi de Lloret de Mar 44 anys cercanoia que l'agradi caminar i el cinema.659547425

· Noi de Blanes, 33a, esportista i atlètic,187, ulls verds, cerca noia per a amistat,de 22-35a, mòbil 687 28 26 88.

· Noi de47anysdeMalgrat cercanoiaper amistat parella .que l'agradi el cinemala muntanya ect. 680 21 20 01.

· Mounsieur espagnol, 64 ans, chercheaux alentours deMalgrat une personne quiparle un français correct et qu’elle veuleaméliorer son espagnol, pour nous aider etpeu être faire une amitié. 651 770 610.

· Troba la teva parella avui. Somdiferents! 667 95 94 31 - 93 45908 95. www.comoconocerte.com.

· Grupo Single de amistad. Lloretde Mar. Si estás solo/a y quierespasar un rato divertido sin malos rollosven todos los viernes a la cena, a las22h. Y todos los jueves clases de bailelatinos: salsa, merengue y chachachá.Bar Sa Boadella. Llama al 972 37 6552 (Laura), o 661 27 54 95 (Juan).

Amistats

Motor

Immo

GRUPO DE SINGLES COSTA BRAVA.Solteros universitarios y empresarios de 28a 40 años, organizamos cenas, salidas cul-turales (Sin ánimo de lucro). [email protected]

· Divorciat de 50 anys vol conèixeruna noia de 30 a 40 anys per relacióestable de parella. 630 200 467.

Es ven sofá de 3 plaçes de color beige,en molt bon estat, reclinable i extensi-ble. 100 euros. [email protected] pot veure sense cap compromís.

Venc piscina 3800 litres valorada en100 euros, per 30 euros. Per estrenar.Marca Simple-set de 3800l porta filtreautomàtic [email protected]

Vendo 2 camas de 90, con o sin col-chón. Precio a convenir. 679 87 15 78

Teclat Casio CA-100. 4 octaves. Idealestudinats. Preu 50 euros. Toni 972 3307 56

Vendo somier de láinas de 90-100 cmde ancho x 190 de largo. Nuevo, 30euros. Calella

Venc agua limpia mercedes tuibj,s'hautilitzat molt poc per 900 euros. 972 3542 23

· Vendo depósito de gasoil, doble capade seguridad con manometros completo.350 euros (nuevo 950) 650 543 878

· Venc Escairadora Alemanya ambincisor de 2.60m. Fregadora de bandavertical amb avanc. Fregadora de banda15 x 70 cms. Aspiradors d'encenalls 2disposits. Tel 972 42 41 91.

· Vendo rodillo calentamiento parabicicleta, marca volare elite. Made inItaly. 606 117 833.

· Se vende televisor color sony este-reo. Funciona muy bien. Con teletexto.Precio 150e. 690 672 177.

· Vendo aparato de gimnasia Remo BHfitness,nuevo. Precio a convenir. Tel: 608261 820.

· Vendo máquina de coser industrialcon bancada, en perfecto estado. Vendogrúa para mover personas sin movilidad,en perfecto estado. Silla para acoplar a labañera para personas sin movilidad, ysilla de ruedas. Precio a convenir. Urgevender. Tlf: 609 71 88 06.

· vendo 4 sillas de espera ,color negro, como nuevas, precio a convenir. Inte-resados llamar al 972360560

· Se vende aparato láser depilaciónnuevo. 140 euros. 690 672 177.

· Vendo TV LG plasma de 21’’ en ga-rantía. Con TDT integrado. 5 meses deuso. 250e negociables. 652 88 06 74.

· Es ven Monitor de 17" TFT en per-fecte estat. Poc ús. Preu 50€. Interes-sats truqueu 697 328 489. Xevi.

· Vendo cuna y plancha enmuy buenestado. Casi nuevo. Buen precio. 65466 78 04 - 972 35 89 77.

· Venc escalfabiberon Chicco per es-trenar. 18 euros. 636 279 255.

· Vendo lote de teléfono móvil Man-darina Duck (Alcatel) muy moderno,MP4 Agatha Ruiz de la Prada semi nuevo,y cámara de fotos no digital Olympic.Todo por 160e. O bien por separado (pre-cio a negociar). 652 88 06 74.

· Se vende microondas a 25e.690.672.177

· Vencmatalàs bressol per estrenar.18 euros. 636 279 255.

· Vendo aparato de gimnasia (brazosy piernas) stepper elíptico digital, conmagneto de retención. Practicamentenuevo, a mitad de precio. 696 72 33 41.

· Venc taula metàl·lica taller 2 calaixos,sobre de fusta 27mm gruix i 120x60 cms95e. Mordassa d’acer 125 mm, armariamb panell murals, màquines portàtils ieines, bon Preu.Tel: 972 42 41 91.

Objectes

· Vendo esquís Dynastar ID 6.1,1,80 m. con fijaciones salomon 700.Ideal para aprender con un buenesquí. Precio 30 e. TEL. 609.615.003.

· Se hace ropa a medida y arreglos.610 25 76 11.

· Regalo muñecos de peluches yropa a personas necesitadas. 67945 68 00. [email protected].

· Dono classes pràctiques d'ordinadora domicili a persones de totes les edats:internet, correu-e, fotos, música, etc. Per amés info: 619 16 76 88.

· Dono classes de cuina a persones quevulguin seguir una dieta sana, aprimar-se omillorar la seva salut. Informació: 696 0805 68 o 972 33 72 20.

· Doy clases de matemáticas, física,Inglés y demás asignaturas a alumnas yalumnos de ESO y Bachillerato.. Máximodos alumnos a la vez. Tel: 608 261 820

· Lloguer de vestuari pel món del tea-tre o que treballin de performance, etc.Laura. 972 33 59 56 / 652 95 62 83.

Se ofrecen clases de francés en Fe-nals. Conversación y gramática.Grupo reducido Tel. 635 907 792

· ¡Practique su inglés!Grupo de conver-sación en inglés. Los jueves a las 22h enFenals. Profesora nativa. 615 583 393.

· Lloret de Mar. Particular cambio yvendo monedas de todo el mundo, fichasde sindicatos y casinos, chapas de cavay tarjetas telefónicas. 658 63 25 07.

· ETIQUETES i ADHESIUS anys 80-90s'ofereixen a col·leccionista. Preu a con-venir. 670 25 18 01.

.Coleccionista compramaterial antici modern del Barça: samarretes i àl-bums de cromos de futbol. Pago molt béi passo a domicili. 699 94 95 08

.TBOS antics, comics moderns, manga,àlbum de cromos, programes de cinema,playmobil i joguines en general per com-prar. 630 930 616.

.MATRIMONI amb un FILL buscacasa o masia aislada per llogar. Ac-ceptem petites reformes. 67620 16 39

.Diseño web a precio muy económico.Sin pago de cuotas por dominio. Envarios idiomas.690 686 606 [email protected]

.COLLA PETITA vol ampliar grup.De 35a 45 anys. Maresme Nord i Blanes. 657931 039

.La Coral TOT COR de Lloret neces-sita incorporar persones en edat de ju-bilació que els agradi cantar. 64767 64 72

TBO's antics, còmics de supererois,manga, albums de cromos, calendarisde butxaca, escalextrics, playmobil ijoguines en general. 630 930 616

.Hola, em dic Kit i sóc un canitxenan. Busco una gosseta amb caracte-rístiques similars per amistat i el quèsorgeixi... és que vull tenir fillets. Raó:669.45.78.20.

Se ofrece matrimonio para cui-dado de fincas o masias, de con-fiança i responsable 626 31 71 57

S’ofereix chiuaua mascle de 2.5 kgper a creuar. Blanes. 972 33 69 78

Treball

Diversos

Senyora de Blanes con catalán i Ale-mán, se ofrece para hacer limpieza porhoras. Zona Blanes, Tordera, Lloret, Palar-folls i rodalies. Amb referències. 634 28 4031

Noia de 43 anys, catalana, busco treballde administrativa, recepcionista, pressu-postos, vendes. Molta experiència. Prefe-riblement jornada matins. 625 624 307

Se ofrece transportista para todo tipode transporte, con camión grua de3500kg, ya sea mudanza o cualquier tipode material (escombros, etc) 669 316466. Toni.

Seofrece chico con furgoneta, para hacertodo tipo de transportes, pequeñas mu-danzas, muebles, electrodomesticos, etc.669 13 54 91

Oficiala recerca feina en saló de perru-queria a Blanes: intensiu o mitja jornadamatins. Podeu contactar ambMaria al 60736 97 71

Senyora catalana s’ofereix com a cui-nera, acompanyant, xòfer per a casa par-ticular. Bones referències. 670 79 3904

Cerrajero particular 24 horas. 625 547024

Si deseas pintar tu piso o escalera, llá-mame. Emilio. 972 33 21 58

Me ofrezco para trabajos de carpinteriade todo tipo, montaje de modulos, par-quets, etc · 625 54 70 24

Senyora de Blanes se ofrece para hacerlimpieza por horas. 654 146 002

S’ofereix cuinera acompanyant. 670 7939 04

Se ofrece chica para el cuidado de gentemayor o como interina. Muy responsable ytotal disponibilidad horaria. Lucia 647 0175 72

Herrero, soldador y caprpintero dealuminio ambmolta experiencia busca tra-bajo. 627 099 620 Pineda de Mar

Noi de 31 anys, Calella. Busco feina enentitats financeres. Experiència com a co-mercial. Internet, ofimàtica. 633 309 709

Chico de 29 años se ofrece para lavan-deria en Blanes, Lloret o Tossa. 608 46 0311

· Se ofrece Masovero, pintor, repara-dor de persianas, jardinería y tareasgenerales demantenimiento. Sr. Gui-llermo. 660 664 022.

· Busco trabajo como cocinera con ex-periencia en hoteles o restaurantes, enLloret de Mar, Blanes, Tordera, Tossa, Vi-dreras o en Girona. Tengo coche propio.626 51 88 52 o [email protected].

· Necesito srta o sraNutricionista,conexperiencia y muy responsable paratrabajar en clínica.Llamar al tel. 65070 25 20.

· Noia amb nivell molt alt d' anglés,mitjà de francès i holandès, i amb am-plia experiència en el sector de Recepció iOficines, busco feina seria! Disponibilitatinmediata. Puntualitat, persona molt so-ciable. Molts anys a l' estranger treballanti visquent. Truqueu al 637 28 09 18.

Herrero: Oferta puertas, rejas, balcones,

barandas desde 50 euros/m. Instalado,vallado de parcelas. Comunidades: man-tenimiento, pintura, albañileria, parquet.650 543 878

· Sóc jove i per això molt més activa idinàmica, tinc experiència. Si busquesuna dona de neteja truque'm. Preu econò-mic. Blanes i rodalies (cotxe propi). Va-nessa 685 88 37 77.

· Se ofrecen chico y chica responsa-bles para limpieza de hogar, edificios, es-caleras y cuidado de niños y ancianos. 62875 23 93 - 620 14 26 52.

· Empresanacional engranexpansionselecciona personas responsables, serias,emprendedoras con cultura media y donde gente. Ambos sexos. Altos ingresossegun valia y a corto plazo. Interesadosllamar al 609 25 67 61.

· Se ofrece chico de 41 años como co-cinero, experiencia 15 años. Ocho títulosde cocina, carnet conducir. Coche propio.Disponibilidad inmediata. Zona Selva-Ma-resme. 634 22 87 90.

· Chica de 34 años, busca empleo encualquier sector. Tengo referencias y expe-riencia en camarera, limpieza, comercial.Envio cv [email protected].

· Oficial de primera busca feina de pintorde cotxe o aerografista. 629 71 15 26.

· Se ofrece chica para cuidar de gran-des, pequeños, limpieza y plancha.657 52 42 90.

· Auxiliar d’infermeria s’ofereix per cui-dar gent gran i nens. Disponibilitat abso-luta. 93 769 29 74. Calella.

· SeñoradeBlanes seofrece para hacerlimpiezas y cuidar niños. 654 146 002 -972 33 88 14.

Empresa líder en tratamientos deagua, requiere la incorporación inmediatade 3 comerciales. Visitas concertadas e im-portantes incentivos. Se valorará experien-cia en ventas. Interesados llamar al670-974-380

Empresa líder en tratamiento deaguas requiere incorporación inmediata de1 teleoperadora.Media jornada, se valoraráexperiencia. Interesadas llamar al 670-974-380

Empresa líder en formación, precisacomercial, zona Girona, para venta decursos subvencionados. Sra. Isabel.Tfno 615 969 592.

Busco personas emprendedoras, posi-tivas y entusiastas para desarrollarproyecyo empresarial muy rentable,sin riesgo ni inversión, en tiempo libreo dedicación completa. 647 983 738

Solucionem tot tipus deproblemes al seu PC. Noes cobra desplaçament.

Bon preu.637 212 952. Jesús.

637 212 952Graba aquesttelèfon al

mòbil. Et faràservei!!!


· MontserratAyala / Violeta Gumà

(ACN)

Segons el Centre TecnològicForestal de Catalunya la millorcampanya tindrà lloc al Pirineui Prepirineu més que a altreszones com Tarragona, on elsbolets surten més tard.Fins el 2007, segons l'entitat,semblava que la tendència eraa que creixien menys bolets alsboscos catalans. La bona tem-porada el 2008 confirma que latendència de creixement de bo-lets es manté estable o fins i tots'ha incrementat els darrersanys. Juan Martínez de

Aragón, investigador del cen-tre, també afirma que s'ha detenir en compte que cada veg-ada hi ha més gent que buscabolets, el que pot provocar lasensació que n'hi hagi menys.Tot i això, els tècnics del cen-tre, ubicat a Solsona, afirmenque és difícil fer previsió de lescampanyes ja que està estreta-ment relacionada amb els fac-tors ambientals dels mesosabans de la temporada, princi-palment agost i el setembre, ials mesos de plena producciómicològica, entre l'octubre i elnovembre. La previsió que fael centre té en compte la infor-

mació climàtica que es disposafins avui i prediccions meteo-rològiques a llarg termini però,amb tot, caldrà esperar què potpassar en les properes set-manes.Des de fa 15 anys, el CentreTecnològic Forestal deCatalunya ha iniciat uns es-tudis d’estimació de la produc-ció de bolets en 90 parcel·lespermanents instal·lades en lespinedes i, anualment se’n fa unseguiment per preveure la pro-ducció anual. Des d'aquest mo-ment, es poden obtenir dadesfiables sobre les diferents cam-panyes de bolets.

Setmanalment, els tècnicsrecullen les dades de les par-cel·les per veure l'evolució queexperimenta i poder fer unaprevisió.Els pinars catalans produeixenuna mitjana de 43 quilos perhectàrea de bolets, dels qualsun 30% són comercialitzadesen els mercats locals i, un 25%no són comestibles. ACatalunya es poden arribar aidentificar un total de 340 es-pècies diferent.

El rovelló, el més buscatQuant als rovellons, l’espèciemés recol·lectada i preferida

pels caçadors de blets, s’estimaque hi hagi un total d'entre 2 i 5quilos per hectàrea. JuanMartínez de Aragón, investi-gador del centre, explica queels boletaires es decanten mésper buscar rovellons que per al-tres tipus de bolets perquè són'fàcils d'identificar'.A més, afirma que dins lafamília dels rovellons, no n'hiha cap que sigui molt tòxic, iaixò afavoreix que els caçadorsoptin per aquest.Segons el Centre TecnològicForestal, hi ha diverses vari-ables que provoquen que lesdiferents espècies de boletscreixin en un lloc o en un altre.Així, per exemple, els rovel-lons creixen al voltant d'arbresmés joves, més en zones delnord que del sud o en funciódel pendent que tingui el ter-reny.Mapa de bolets de CatalunyaEl Centre Tecnològic Forestalde Catalunya ha afirmat en de-claracions a l'ACN que és pos-sible elaborar un mapa ons'especifiquin els principals bo-lets que es troben en cada zonadel territori. El problema és,segons Juan Martínez deAragón, com es gestiona aque-sta informació i a qui se cedeix.A Sòria, per exemple, ja s'haapostat per aquesta tècnica,però els boletaires paguen unallicència per anar a caçar boletsa canvi que se'ls atorgui elplanell. A Catalunya aquestasituació és difícil reproduir-la,ja que el 85% dels boscos sónprivats i s'haurien de posar d'a-cord centenars de propietaris.El que sí que és possible,segons el Centre Forestal, ésque una comarca aposti per untipus de bolet en concret enfunció de les seves necessitatsplantant uns arbres o uns altre.Així, podria treure una doblerendibilitat: d'una banda, lafusta dels arbres plantats i, del'altre, incrementar la varietatde bolet escollit..

S’esperen uns 80 o 90 kilos de bolets per hectàrea enfront dels 10 de l’any passat

Catalunya és un país on es viu amb passió i fal·lera l'inici dela temporada boletaire. Els caçadors de bolets comencen apreparar el cistell acompanyats per l'auguri d'una bona cam-panya que tot just aquests dies s'inicia. El Centre TecnològicForestal de Catalunya ha fet públiques les primeres estima-cions de la temporada, que confirmen que serà una campanya

superior a la mitjana, sobretot al Pre-pirineu i Pirineu, ambuna producció d'entre 60 i 80 quilos per hectàrea de boletscomestibles i no comestibles. Les darreres campanyes hanestat molt desiguals.Així, mentre que el 2002, el 2004 i el 2007es va donar una mitjana de menys de 10 quilos per hectàrea,el 1996 i el 2003 es van superar els 125.

Els boletaires preparen el cistellper una bona temporada

Consumir únicament aquellsque se sap amb tota certesade quina espècie són. L'únicaforma d'assegurar-se que unbolet és comestible o no ésidentificant correctament l'es-pècie i això s'aconsegueixgràcies al coneixement i l'ex-periència en el camp micolò-gic.

Només coneguts1

Són falses les regles de ca-ràcter general per a la iden-tificació dels bolets tòxicscom, per exemple, la de l'en-negriment del gra d'all o dela cullereta de plata. Perexemple la farinera borda noes detecta amb aquests siste-mes.

Ni alls ni cullaretes2

És fals que els bolets menjatspels cargols, o per altres ani-mals, no són tòxics; els bo-lets, com altres plantes,poden ser tòxics per a l'homei no ser-ho per als cargols oaltres animals.

No som cargols3

Cal tenir en compte que, des-prés de la pluja, es podendescolorir o, contràriament,poden estar massa acoloritsper haver absorbit humitat.També poden haver perdutpart de l'ornamentació i aixòpodria confondre'ns.

Es disfressen!!!4

Ingredients: 70g. de man-tega, 70g. d'oli d'oliva extra-virgen - 700g. de bolets (ceps, trompetes, rossinyol) -250g. de ceba tendra - 5dents d'all - farigola - llorer enpols - 2g. de cep sec en pols -700g. d'arròs Vialone nano -160g. de vi blanc de baixaacidesa - 600g. d'aigua detomàquetPreparació: Sopa de BoletsPreparació: Poseu una olla alfoc amb la mantega, i a tem-peratura suau hi feu estofar laceba i l'all. Mentrestant nete-geu, renteu, escorreu i talleuels bolets a daus petits Abo-queu els bolets a la cassola,on deixaran la seva aigua; uncop aquesta aigua s'hagievaporat afegiu-hi el brou i elpebre. Deixeu-ho coure uns20 minuts. i al final poseu-hoa punt de sal i afegiu-hi lesherbes trinxades.

Risotto bolets i tomàquet

Només posant ‘bolets’ al cer-cador de la web de la Gene-ralitat trobarem un muntd’informació sobre tot el queté a veure amb els bolets, so-bretot qüestions sanitàries

gencat.catwLa web de la Societat Cata-lana de Micologia és impres-cindible: sortides,exposicions, micologia mè-dica, cultiu de fongs i restau-rant especialitzats en bolets.

micocat.orgwMolt bona: vídeos i fotos en-viats pels lectors, rutes bole-taires a Google Maps, unabona base de dades ambfotos i descripcions i un racóde vídeo-receptes

bolets.infowL’exposició de bolets quecada temporada ofereix eldoctor Alum a Blanes és unclàssic imprescindible. En-guany, del 6 al 7 de novem-bre. Us informarem.

Exposició2

XXI Festa del BoletDiumenge, 11 d’octubre de 2009a la Plaça del Bunyol de CalellaA les 13.30hs

Ens acompanyaranla nova Pubilla, Dama i

Hereu de Calella

Dinar popularamb fesols,

butifarra i boletsPreus popularsper a tothom

Organitza:Gent del Barride Pekín de

CalellaCol·laboren:

Aj, de CalellaCaixa Laietana

650 10 41 60663 05 16 10DIRECTOR

ALBANODante Fachin

FOTOGRAFIA:Noupapereditors S.L.,MorgueFileIMPRESSIÓ:Heraldo de AragónDISTRIBUÏT A:La Selva i Alt Maresme

30.000 exemplarsmensuals controlatsper Introl S.A i certifi-cats amb el segell

Una publicació deNoupapereditors S.L.

c/ Antoni Viladomat, 117400 BREDA-Ap. Correus: nº 3017300 BLANESDipòsit Legal: GI-107-2005Publicitat i contacte: 650 10 41 60

Publicació membrede l’AssociacióCatalana de PremsaGratuïta

Líders d’audiència a la zonasegons el Baròmetre de la Comunicaciói la Cultura

noupape r@gma i l . c om / www. ca f eamb l l e t . c om

Mirador

S’ha mort el meu avi Luiggi. Elmeu avi va nèixer a un pobledels Alps italians a l’any 20. Sifeu comptes veureu que vatenir una llarga vida. Però nonomés va ser llarga la sevavida. Tot i que jo només envaig ser testimoni de l’últimapart, puc dir que va ser unavida maca. Ho dic per lesmoltes coses que em va exlicar,per les moltes que va callar i,sobretot, per la seva cara du-rant els últims anys. Diuen quea partir dels 15 anys un té lacara que es mereix. Ell es vaguanyar una cara de qui ha fetde la seva vida una cosa bon-ica.

El meu avi tenia 20 anys quanva començar la segona guerramundial -per cert, que apropestan moltes vegades les pa-raules ‘avi’ i ‘guerra’- Vacomençar la guerra a l’Àfrica ila va acabar, presoner, a Polò-nia. Mai ens va parlar gaire dela guerra, però als meus cosinsi a mi ens fascinava que el nos-tre avi hi hagués anat. ‘Hasmatat gent, avi?’ Ai, el nens...Com que no ens contestava, lirobàvem la gorra i sortíem cor-rent. No li tornàvem fins quepagava rescat. Després de laguerra el meu avi va emigrarcap a Argentina, i allà va viureel següent mig segle. Mai vaaprendre del tot a parlarcastellà i ens fèia molta gràciala seva incapacitat per pronun-ciar la ‘j’. A la província ar-gentina de Jujuy li deia Cucui.Què més puc dir del meu avi?Els records, el que queda des-prés de la mort, són així, icon-conexos, petits, importants. Emvan trucar el dijous de mati-nada, des d’Argentina. ‘Elabuelo Luis se murió’Un dia d’aquest he d’agafar unavió i anar a visitar Cucui. Unlloc on, per cert, ell mai hi vaestar.

S’ha mort elmeu avi

Albano Dante Fachin

‘Avi, has matatgent a la guerra?’

...ai els nens..

218

Documents