21 catalunya romana
TRANSCRIPT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
PER COMENÇAR
MAPA DE LA UNITAT
INTERNET
TEXTOS
ESQUEMESI ACTIVITATS
SURTSURT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Per començar: Tàrraco, Patromoni de la Humanitat
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Decumanus, calçada urbana
El circ
L’arc de Berà Les muralles La torre dels Escipions
L’amfiteatre
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa de la unitat
ELS POBLATS
L’ECONOMIA I LA SOCIETAT
LA CULTURA I LES CREENCES
ENLLAÇOS
LA SEGONA GUERRA PÚNICA
LA DOMINACIÓ ROMANA
LA ROMANITZACIÓ A CATALUNYA
La conquesta romana
ELS POBLES IBERS LA DIVISIÓ PROVINCIAL
LES CALÇADES
LES CIUTATS I LES VIL·LES
EL LLATÍ
EL DRET
LA RELIGIÓ
TÀRRACO
BÀRCINO
L’ART
La Catalunya ibèrica
El patrimoniartístic
i monumental
El llegat
L’organització territorial
d’Hispània
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els ibers (vídeo)
Mapes de les guerres púniques
Enllaços d’interès
Els ibers a Catalunya La ‘Ruta dels ibers’
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
Mapa de les llengües romàniques
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
Tàrraco. Plànol interactiu
PASSA AL WEB
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Textos
L’organització territorial
d’Hispània
La Catalunya ibèrica La conquesta
El llegat
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
El patrimoni artístici monumental
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Textos: La Catalunya ibèrica
El marc geogràfici cronològic
de la cultura ibèrica La distribució
dels pobles ibers
L’intercanvide productes
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Els ibers sotala mirada d’Estrabó
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Les explotacions agràries
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
L’escriptura ibèrica
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Les ciutats ibèriquesa partir dels segles
V i IV aC
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La conquesta
La conquestai la romanització
d’Hispània
Indíbil i Mandoni
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Un procésde dominació llarg
i complex
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’organització territorial d’Hispània
La creaciód’una xarxa urbana
Les Hispànies Les calçades
Les vil·les
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El llegat
La pervivènciadel dret romà
El llatí,llengua comuna
Justinià I el Gran(462-565)
Antigues i noves creences
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El patrimoni artístic i monumental
Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia
Barcino
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Esquemes i activitats
SURTSURTANTERIORANTERIOR
ActivitatsEsquemes
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Esquemes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular
Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Activitats
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les divisions provincialsd’Hispània
Tàrraco. Patrimonide la Humanitat
Els pobles ibers a Catalunya Ibers: aliats i enemics de Roma
Colonia Iulia Augusta Paterna
Faventia Barcino
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Tàrraco. Patrimoni de la humanitat
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.L’actual va ser fundada el aC. al costatd’un petit poblat indígena.Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seudel governador de la província i el centre d’un o districte jurídic. També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania
, l’important assemblea de notables de la província.La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan,arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”.
Òscar Costa
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
“L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà.
A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la ColoniaIulia Augusta Paterna Faventia , fundada vers l’any 15 aC al voltantdel mont .
El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangularde quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos: el i el , segons la disposició més habitualen les fundacions romanes.
A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el d’August i les termes.
En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements arquitectònics de l’època romana”.
Òscar Costa
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Els pobles ibers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa dels pobles preromans de la Península
El món mediterranientre els segles IX i III aC
El marc geogràfici cronològic
de la cultura ibèrica
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Els pobles ibersa Catalunya
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Els ibers sota la mirada d’Estrabó
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El món mediterrani entre els segles IX i III aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Quadre cronològic. El món mediterrani entreels segles IX i III aC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Mapa del món mediterranientre els segles IX i VI aC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa del món mediterrani entre els segles VIII i VI aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa dels pobles preromans de la Península
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre el context geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El marc geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica
Des d’un punt de vista geogràfic, la cultura ibèrica s’estén per totala costa oriental de la península Ibèrica, des de la concadel Guadalquivir fins al riu Hérault; es tracta, doncs, d’un fenomen d’abast mediterrani. Des del punt de vista cronològic, aquesta cultura queda plenament formada al final del segle VI aC i perdura fins a la romanització. Després de l’arribada dels romans a la Península el 218 aC,els poblats ibèrics van ser abandonats gradualment a partir del final d’aquest segle III aC; alguns van perdurar durant el segle II aC i rarament van arribar al segle I aC.
Maria Carmen Belarte Arturo Pérez i Almoguera
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Els pobles ibers a Catalunya
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa dels pobles ibersa Catalunya
La distribuciódels pobles ibers
Activitat. Els pobles ibers a Catalunya
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa dels pobles ibers a Catalunya
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre els pobles ibers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La distribució dels pobles ibers
Els pobles que habitaven en l’actual Catalunya al final del segle III eren els ilergets, cap a l’occident fins al Cinca, amb el Segrecom a eix central; els lacetans, a la Catalunya central, a l’estdels anteriors; els ausetans, al voltant de la plana de Vic i les zones circumdants; els indigets, a l’Empordà; els sordons, al Rosselló;els laietans, al Maresme, el Vallès i el Barcelonès; els cossetans,a la regió de Tarragona, i els ilercavons, al Baix Ebre.Ocupant extensions menors, hi havia els bergistans, al Berguedà,i, al Pirineu, els airenosis, els andosins i els ceretans. Pràcticament, tots comptaven amb una ciutat principal homònima, cosa molt important, puix que la ciutat és l’element que articula un territorii dóna origen a l’estat en el món mediterrani.
Arturo Pérez (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Els pobles ibers a Catalunya
SURTSURTANTERIORANTERIORAJUDA
Indica la localització geogràfica dels pobles ibers següents: ilergets, bergistans, ausetans, cossetans.Pots utilitzar el recurs «ajuda».
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text sobre els pobles ibers
Els ibers sota la mirada d’Estrabó
S’ha de creure que les emigracions dels hel·lens als pobles bàrbars es van veure afavorides per la seva divisió en petits estatsi pel seu orgull local, que no els permetia d’unir-se en una coalició,la qual cosa els privava de força per repel·lir les agressions vingudes de fora.[...]Si haguessin aconseguit ajuntar les seves armes, ni els cartaginesos, ni abans els fenicis de Tir, ni els mateixos que avui s’anomenen celtibers, ni els berons, ni el bandoler Viriat ni Sertori darrere d’ell,ni altres gelosos d’engrandir el seu poder, no haurien arribata dominar la major part de les seves terres. Després els romans van venir a bcombatre els ibers. Van vèncerd’una en una totes les tribus i, malgrat que van trigar molt, van acabar, després de dos-cents anys o més, posant el país sota els seus peus.
Estrabó (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els poblats
El poblat ibèric de Calafell, Baix Penedès
Mapa dels principals assentaments ibers
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El poblat ibèric dels Vilars, Les Garrigues)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Les ciutats ibèriquesa partir dels segles V i IV aC
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
El poblat ibèric d’Ullastret, Baix Empordà)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa dels principals assentaments ibers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El poblat ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El poblat ibèric dels Vilars (Les Garrigues)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text sobre els pobats ibers
Les ciutats ibèriques a partir dels segles V i IV aC
Eren assentaments de població importants, amb funcions diverses:
•Residència dels dirigents tribals i de tots aquells que estavenal seu servei.
•Seu dels cultes col·lectius destinats a reforçar la identitat de la tribu.
•Lloc d’intercanvis comercials (mercat).
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’economia i la societat
L’emmagatzematge. Sitgesa Montjuïc, Barcelona
L’agricultura
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El comerç
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Les explotacions agràries
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
El transport. Àmfora ibèrica, Ullastret
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’agricultura
Parella de bous de bronze. Castellet de Banyoles, Tivissa
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt Penedès
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Falç Fanga
Podall
Falç Fanga
Podall
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Parella de bous de bronze. Castellet de Banyoles, Tivissa
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt Penedès
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Falç Fanga
Podall
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’emmagatzematge. Sitges a Montjuïc, Barcelona
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El transport. Àmfora ibèrica, Ullastret
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El comerç
Moneda encunyada. Dracma ibèric
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
L’intercanvi de productes
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Moneda encunyada. Dracma ibèric
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text sobre el comerç dels ibers
L’intercanvi de productes
Amb l’arribada dels colonitzadors procedents del Mediterrani oriental, els pobles ibers van experimentar una ràpida transformació.Els pobles costaners van ser els primers a entrar en contacteamb els colonitzadors i els primers a beneficiar-se dels intercanvis comercialsi culturals.La demanda comercial dels grecs va estimular la producció agrària i artesanadels pobles ibers, que van destinar una part important de la produccióa l’intercanvi amb els colonitzadors.Durant una campanya d’excavació realitzada a Empúries el 1985, els arqueòlegs van descobrir una carta de plom en la qual l’autor demanava al seu socia Empúries que contactés amb un iber anomenat Basp amb la intenció de fer-hi negocis.Evidències com aquesta han demostrat que, més enllà de l’intercanvi locali regional, existia un comerç d’abast mediterrani.
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Text sobre l’economia dels ibers
Les explotacions agràries
Els assentaments ibèrics se situaven en funció d’una explotació agrícola diversificada de les terres de l’entorn, possible gràcies a la utilització de l’aradai d’animals de tracció i d’un repertori variat d’eines agrícoles de tota mena. Com era habitual en les societats mediterrànies de l’antiguitat, la producció cerealística assegurava la major part de les necessitats alimentàriesde la població. Les espigues o el gra ja batut eren dipositats en sitges excavades a terrai a continuació segellats amb palla i fang, cosa que n’assegurava la conservació durant molt de temps.
Joan Santacana i Josep Pou
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La cultura i les creences
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les creencesL’alfabet ibèric llevantí
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Els enterraments
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
L’alfabet ibèric-llevantí
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Inscripció ibèrica d’Ullastret
L’escriptura ibèrica
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Equivalència entre l’alfabet llatí i l’ibèric del nord-est
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
IberLlatíIberLlatí
Caràcters sil·làbicsCaràcters alfabètics o únics
IberLlatíIberLlatí
Caràcters sil·làbicsCaràcters alfabètics o únics
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Inscripció ibèrica d’Ullastret
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Equivalència entre l’alfabet llatí i l’ibèric del nordest
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Caràcters alfabètics o únics Caràcters sil·làbics
Llatí Iber Llatí Iber
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre l’escriptura dels ibers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’escriptura ibèrica
Fou al principi del segle IV aC. quan van començar a aparèixer a les ciutats, sobretot a les més meridionals, els primers testimonis d’escriptura ibèrica, principalment gravada sobre làmines de plomi, posteriorment, pintada sobre ceràmica. Malgrat els problemes de desxiframent que plantegen, hi ha indicis convincents per assegurar que molts dels grans textos sobre plom transcriuen activitats comercials. Són arxius, contractes, llistesde clients, possiblement també de mercaderies, que en definitiva reflecteixen transaccions comercials.
Pierre Guérin i Helena Bonet
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Les creences
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Els enterraments
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Els ibers (vídeo)
Enllaços d’interès
Els ibers a Catalunya La ‘Ruta dels ibers’
PASSA AL WEB PASSA AL WEB PASSA AL WEB
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La Segona Guerra Púnica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Mapa de la Segona Guerra Púnica
Mapes de les guerres púniques
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
La conquestai la romanització d’Hispània
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL WEB
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de la Segona Guerra Púnica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre la conquesta romana de la Península
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La conquesta i la romanització d’Hispània
L’enfrontament amb Cartago va significar, entre d’altres coses, la presència militar de Roma a la península Ibèrica i la permanència dels romansdurant els sis segles següents. Ara bé, res no sembla indicarque aquesta situació fos la conseqüència d’un pla prèviament elaboratpel senat romà, sinó més aviat el producte d’un seguit de circumstàncies que, provocades en alguns casos i fortuïtes en la majoria, van exigir solucions de compromís, de les quals els romans gairebé sempre van sortir airosos. De forma quasi natural, l’exèrcit de conquesta dels inicis es va anar transformant a poc a poc en guarnicions permanents que, mesclades sovint amb la població indígena, van ser de fet els agents més actius del procésde romanització.
Gonzalo Bravo (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La dominació romana
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La resistència
Un procés de dominació llarg i complex
Activitat: Ibers: aliatsi enemics de Roma
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Mapa de les fasesde conquesta romanade la Península
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Les fases de conquesta del nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de les fases de conquesta romana de la Península
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Les fases de conquesta del nord-est peninsular
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les fases de conquestadel nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de les fases de conquesta del nord-est peninsular
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular
SURTSURTANTERIORANTERIOR
217-212 aC 219-218 aC 211-195 aC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
219-218 aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
217-212 aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
211-195 aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La resistència
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Escultura moderna dedicadaa Indíbil i Mandoni
Indíbil i Mandoni
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Escultura moderna dedicada a Indíbil i Mandoni
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre Indíbil i Mandoni
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Indíbil i Mandoni
Cabdills dels ilergets. Primer van lluitar amb el cartaginesos contraels romans durant la segona guerra púnica. Després es van aliaramb els romans contra els cartaginesos i finalment es van aixecar contraels excessos dels exèrcits romans. Tots dos van ser vençuts i mortspels romans l’any 205 aC.
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre la dominació romana
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Un procés de dominació llarg i complex
Hispània, més que Itàlia i més que qualsevol altra regió, era una terra apta per recomençar la guerra atesa la naturalesa del terreny i el caràcterdels seus habitants. Per això, malgrat que va ser la primera provínciaque els romans van començar a conquerir, si més no entre les del continent, va ser, tanmateix, la darrera a ser completament sotmesa, i això s’esdevingué només en la nostra època, sota el mandat d’August Cèsar.
Tit Livi
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Ibers: aliats i enemics de Roma
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Assigna a cadascundels pobles ibersque hi ha al mapala condició d’«enemics»o bé d’«aliats» de Roma.
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La divisió provincial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La divisió provincial durant el baix Imperi
Les HispàniesActivitat. Les divisions provincials d’Hispània
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
La primera divisió provincial
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
La divisió provincial durant l’alt Imperi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La primera divisió provincial
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La divisió provincial durant l’alt Imperi
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La divisió provincial durant el baix Imperi
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre la divisió provincial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les Hispànies
L’administració romana va contribuir a reduir de manera sensibleles diferències culturals entre els diversos pobles de la Península. Tot i això, ni tan sols els romans van percebre el territori hispànic com una autèntica unitat. La divisió en dues províncies (Hispània Citerior i Hispània Ulterior)no va respondre únicament a raons administratives, perquè quanaquesta divisió administrativa va ser substituïda per unes altresque ja contemplaven les evidents diferències regionals (Lusitània, Bètica, Cartaginense, Gal·lècia) es va mantenir l’ús de les Hispànies per referir-sea la Bètica o a la Tarraconense.
Gonzalo Bravo (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les divisions provincials d’Hispània
La divisió provincial durantel baix Imperi
La primera divisió provincial La divisió provincial durantl’alt Imperi
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La primera divisió provincial
Indica el nomde les províncies d’Hispàniaque hi haal mapa.En quin momentde la històriade la Hispània romana situaries aquesta divisió administrativa?
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La divisió provincial durant l’alt Imperi
Indica el nomde les províncies d’Hispàniaque hi haal mapa.A quin períodede la històriade Roma correspon aquesta divisió provincial?
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La divisió provincial durant el baix Imperi
Indica el nomde les províncies d’Hispàniaque hi haal mapa.En quin momentde la històriade la Hispània romana situaries aquesta divisió administrativa?
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Les calçades
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les calçades
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Mapa de les principals calçades d’Hispània
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Mapa de les calçades romanes a Catalunyaal segle II dC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de les principals calçades d’Hispània
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de les calçades romanes a Catalunya al segle II dC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre les calçades romanes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les calçades
Un dels factors que va possibilitar que la romanització penetrés gradualment arreu del país va ser l’establiment de rutes de comunicació estables i ben construïdes.En realitat la construcció d’aquestes vies va ser en un primer momentuna necessitat de caire militar per tal de conquerir i pacificar el país. Quan va acabar la conquesta, les vies de comunicació van deixar de tenir una funció militar i van adquirir un paper primordial en la unificació del paísi en la romanització i transformació econòmica del territori català.
Dolors Freixenet
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les ciutats i les vil·les
Mapa de les principals ciutats catalanes d’època romana
Mapa de l’origen dels principals nuclis urbans, 197-27 aC
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Una vil·la. La torre Llauder, Mataró
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Les vil·les
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
La creació d’una xarxa urbana
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de l’origen dels principals nuclis urbans, 197-27 aC
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Mapa de les principals ciutats catalanes d’època romana
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre les ciutats romanes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La creació d’una xarxa urbana
El fenomen de la romanització es va fonamentar en l’establimentde les ciutats perquè van funcionar com a focus de difusió des d’ones propagaven els nous models de vida, les estructures socials, polítiques, religioses i econòmiques.A causa, justament, d’aquest paper difusor de les ciutats romaneses va anar configurant per tota la geografia catalana una xarxa urbana extraordinàriament equilibrada, de manera que la distància entredues ciutats mai no sobrepassava la quarantena de quilòmetresde distància. Això vol dir que es podia anar d’una ciutat a una altra esmerçant un dia de camí a peu.
Dolors Freixenet
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Una vil·la. La Torre Llauder, Mataró
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre les vil·les romanes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les vil·les
La vil·la romana tenia una funció doble:- residència rural dels propietaris,-centre de producció agrària des del qual s’organitzava l’explotació de les terres de l’entorn.
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El llatí
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Una inscripció llatina
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El llatí llengua comuna
Mapa de les llengües romàniques
PASSA AL WEB PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Una inscripció llatina
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre les llengues romàniques
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El llatí, llengua comuna
La simple constatació de la parla a la majoria dels països on la presència romana va ser efectiva durant un temps dilatat és una prova de l’èxitdel fenomen anomenat romanització. Les llengües romàniques, sorgides de les diversitats locals que el llatí, llengua comuna, va anar adquirint amb el pas del temps a cada zona, constitueixen un bloc més que important entre les llengües modernes occidentals. No obstant això, l’assumpció per part de les diverses comunitats de la parla dels conqueridors va ser lenta i, en determinats punts, no va arribara culminar fins a dates tardanes.
Arturo Pérez (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El dret
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Justinià. L’ordenació jurídica
La pervivència del dret romà
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Justinià. L’ordenació jurídica
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’emperador Justinià I el Gran
Justinià I el Gran (482-565)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
L’emperador Justinià I el Gran
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre l’emperador Justinià
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Justinià I el Gran (482-565)
Justinià I va ser emperador de Bizanci entre els anys 527 i 565. L’obra jurídica de Justinià va ser molt important, ja que va ordenar l’elaboracióde diversos reculls jurídics de les lleis d’època romana. El codi de Justinià, entre d’altres reculls, va servir de base a la legislació medieval europea.
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre el dret romà
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La pervivència del dret romà
L’empremta del dret romà ha servit per erigir el formidable edifici jurídicque encara és la base del dret actual en molts països. A Occident, excepte els països que per raons històriques van assumirel dret saxó, es va adoptar el dret romà, popularitzat a les darreries de l’edat mitjana arran de la divulgació del Digest de Justinià del segle VI. Aquest text va arribar a través de la recopilació visigòtica coneguda com a Liber iudiciorum. Fins i tot en les èpoques moderna i contemporània, el dret romà ha estat considerat substitutori en els casos de manca de lleis catalaneso canòniques aplicables a casos determinats. El dret romà va mantenir la vigència fins no fa gaires anys (1960),quan es va recopilar el dret civil català.
Arturo Pérez (Adaptació)
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La religió
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Piscina baptismal de la basílica paleocristiana de Barcelona
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Antigues i noves creences
Temple romà de Vic
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Temple romà de Vic
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Piscina baptismal de la basílica paleocristiana de Barcelona
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre el llegat religiós
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Antigues i noves creences
L’adopció dels déus i de les formes de culte dels conqueridors romansper part dels ibers fou un procés molt lent. A partir del segle i aC la Tarraconense va ser una de les zones on arrelà amb més força l’anomenat culte imperial, que divinitzava la figurade l’emperador.Finalment, però, la religió que es va acabar imposant va ser el cristianisme, un culte procedent del Mediterrani oriental. El martiri a què van sotmetre el bisbe Fructuós i els seus diaquesles autoritats romanes a Tarragona demostra que a mitjan segle IIIles comunitats cristianes eren força importants a la Tarraconense.
David Cao i Albert Ghanime
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Tàrraco. Patrimonide la Humanitat
Activitat. Tàrraco. Patrimonide la Humanitat
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Reconstrucció idealde la ciutat de Tàrraco
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Tàrraco
Tàrraco. Plànol interactiu
PASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre Tàrraco
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.L’actual Tarragona va ser fundada el 218 aC al costat d’un petit poblat indígena.Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seudel governador de la província i el centre d’un conventus o districte jurídic. També va ser el lloc de reunió del Concilium Provincia Hispania Citerioris, l’important assemblea de notables de la província.La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan, arrande les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”.
Òscar Costa
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Activitat sobre Tàrraco
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat
“Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans.L’actual va ser fundada el aC al costatd’un petit poblat indígena.Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seudel governador de la província i el centre d’un o districte jurídic. També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania
, l’important assemblea de notables de la província.La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan,arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”.
Òscar Costa
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Bàrcino
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’aqüeducteEl temple romà
Muralles de Barcelona El decumanus màximus La Barcelona romana
La necròpolis
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El temple romà
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
L’aqüeducte
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La necròpolis
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Muralles de Barcelona, segles III i IV
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El decumanus màximus
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La Barcelona romana
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
Activitat.Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
La Barcelona romana. Subsòl de la plaça del Rei
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La Barcelona romana. Subsòl de la plaça del Rei
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Text sobre Bàrcino
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà. A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundadavers l’any 15 aC al voltant del mont Tàber. El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenatsa partir de dos eixos: el cardo i el decumanus, segons la disposiciómés habitual en les fundacions romanes. A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el temple d’August i les termes. En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues murallesi d’altres elements arquitectònics de l’època romana.
Òscar Costa
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino
“L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà.
A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia , fundada vers l’any 15 aC al voltantdel mont .
El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangularde quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos: el i el , segons la disposició més habitualen les fundacions romanes.
A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el d’August i les termes.
En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements arquitectònics de l’època romana”.
Òscar Costa
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Art
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Magistrat romà d’EmpúriesCap de Medusa La Venus de Badalona
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Cap de Medusa
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
Magistrat romà d’Empúries
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
La Venus de Badalona
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
El poblat ibèric de Calafell, Baix Penedès
SURTSURTANTERIORANTERIOR
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
El circ
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Decumanus, calçada urbana
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’amfiteatre
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
L’arc de Berà
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
Les muralles
GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESOUNITAT 21
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITATINTERNETINTERNET
ESQUEMESI ACTIVITATS
ESQUEMESI ACTIVITATS
INICIINICIINICIINICI TEXTOSTEXTOS
SURTSURTANTERIORANTERIOR
La torre dels Escipions