2019....estats financers 2019. 10 actiu nota euros (milers) 31/12/2019 31/12/2018* efectiu, saldos...

EstatsFinancers2019.

2019. 2

Index.

32019.Estats Financers

Notes als estats financers consolidats

Informe de l’auditor / 07

1. Naturalesa del Grup, marc normatiu aplicat en l’elaboració dels estats financers i altra informació / 25

1.1. Naturalesa del Grup / 25

1.2. Pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, S.A. i transferència d’actius i passius traspassables a Vall Banc, S.A. / 25

1.3. Marc normatiu d’informació financera / 30

2. Bases de presentació, principis i polítiques comptables i criteris de valoració aplicats / 32

2.1. Bases de presentació / 32

2.2. Principis de consolidació / 34

2.3. Resum de les polítiques comptables / 39

2.4. Principals canvis normatius ocorreguts en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019 / 89

3. Judicis, estimacions i hipòtesis comptables significatives / 96

4. Proposta de distribució de resultats / 98

5. Adquisicions d’actius i passius / 99

6. Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista / 100

7. Actius i passius financers mantinguts per negociar, actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats i actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats / 101

8. Actius financers valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global / 104


9. Actius financers a cost amortitzat / 107

10. Derivats / 118

11. Inversions en associades / 119

12. Actius tangibles / 120

13. Actius intangibles / 125

14. Altres actius / 128

15. Passius financers a cost amortitzat / 129

16. Provisions / 134

17. Altres passius / 136

18. Fons propis / 137

19. Altre resultat global acumulat / 139

20. Actius no corrents i grups alienables classificats com a mantinguts per a la venda / 140

21. Valor raonable d’actius i passius / 141

21.1. Valor raonable d’instruments financers / 141

21.2. Valor raonable d’altres actius i passius / 146

22. Informació fiscal / 147

23. Dipòsits de valors i altres títols en custòdia / 149

24. Recursos de tercers gestionats pel Grup / 150


25. Actius cedits en garantia / 151

26. Ingressos per interessos / 152

27. Despeses per interessos / 153

28. Ingressos per dividends / 154

29. Ingressos per comissions / 155

30. Despeses per comissions / 156

31. Guanys o pèrdues per actius i passius financers / 157

32. Despeses d’administració – Despeses de personal / 158

33. Despeses d’administració – Altres despeses d’administració / 159

34. Amortització / 160

35. Dotacions a provisions / 161

36. Deteriorament d’actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats / 162

37. Parts vinculades / 163

38. Gestió del risc / 165

38.1. Risc de crèdit / 166

38.2. Risc de liquiditat / 175

38.3. Risc de tipus de canvi / 178

38.4. Risc de tipus d’interès / 180


38.5 Risc de mercat / 182

38.6. Risc operacional / 183

39. Nota sobre compliment normatiu / 184

40. Gestió del capital i compliment d’altres normes legals / 192

41. Actuacions en matèria d’obra social o similar / 199

42. Fets posteriors / 200

Informe annex als estats financers auditats corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2019 / 201

2019. 7

Informe de l’auditor

2019. 9

Estats financers consolidats• Estats de situació financera consolidats el 31 de desembre de 2019 i 2018

• Estats de resultats consolidats corresponents als exercicis finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018

• Estats de resultats globals consolidats corresponents als exercicis finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018

• Estats de canvis en el patrimoni net consolidat corresponents als exercicis finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018

• Estats de fluxos d’efectiu consolidats corresponents als exercicis finalitzats el 31 de

desembre de 2019 i 2018


Actiu NotaEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista 6 280.183 162.799

Efectiu 16.556 16.923

Saldos en efectiu en bancs centrals - -

Altres dipòsits a la vista 263.627 145.876

Actius financers mantinguts per negociar 7 - -

Derivats - -

Instruments de patrimoni - -

Valors representatius de deute - -

Préstecs i bestretes - -

Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats 7 43.602 28.118

Instruments de patrimoni 43.602 28.118



Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 7 14.524 2.724

Instruments de patrimoni - -

Valors representatius de deute 14.524 2.724


Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 8 267.451 88.062




Actius financers a cost amortitzat 9 323.033 390.042


Préstecs i bestretes 323.033 390.042


Derivats - Comptabilitat de cobertures 10 - -

Canvis de valor raonable dels elements coberts d'una cartera amb una cobertura del risc de tipus d'interès - -

Inversions en negocis conjunts i associades 11 17 17

Actius tangibles 12 75.515 59.624

Immobilitzat material 44.856 30.808

Inversions immobiliàries 30.659 28.816

Actius intangibles 13 23.916 18.681

Fons de comerç - -

Altres actius intangibles 23.916 18.681

Actius per impostos 22 621 896

Actius per impostos corrents 104 420

Actius per impostos diferits 517 476

Altres actius 14 13.452 12.046

Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda 20 781 92

Total actiu 1.043.095 763.101

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Vegeu la nota 2.1.3.Les notes 1 a 42 adjuntes formen part integrant de l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2019.


Passiu NotaEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

Passius financers mantinguts per negociar 153 -

Derivats 7 153 -

Posicions curtes - -

Dipòsits - -

Valors representatius de deute emesos - -

Altres passius financers - -

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - -

Dipòsits - -

Valors representatius de deute emesos - -

Altres passius - -

Passius financers a cost amortitzat 15 894.653 693.292

Dipòsits 875.795 606.806

Valors representatius de deute emesos 2.106 77.368

Altres passius financers 16.752 9.118

Derivats - Comptabilitat de cobertures - -

Canvis de valor raonable dels elements coberts d'una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès - -

Provisions 16 2.612 1.740

Pensions i altres obligacions de prestacions definides post ocupació - -

Altres retribucions a empleats a llarg termini 780 -

Reestructuració - -

Qüestions processals i litigis per impostos pendents 1.048 1.309

Compromisos i garanties concedits 290 245

Altres provisions 494 186


Passius per impostos 22 1.706 2.540

Passius per impostos corrents 1.669 2.540

Passius per impostos diferits 37 -

Capital social reemborsable a la vista - -

Altres passius 17 22.387 15.651

Passius inclosos en grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda 20 - 352

Total passiu 921.511 713.575



Patrimoni net NotaEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

Capital 18 31.050 30.000

Capital desemborsat 31.050 30.000

Capital no desemborsat exigit - -

Prima d'emissió 68.950 -

Instruments de patrimoni emesos diferents del capital - -

Component de patrimoni net dels instruments financers compostos - -

Altres instruments de patrimoni emesos - -

Altres elements de patrimoni net - -

Altre resultat global acumulat 19 (2.163) (2.133)

Elements que no es reclassificaran a resultats (2.097) (1.489)

Guanys o (-) pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides - -

Actius no corrents en venda i grups alienables d’elements que han estat classificats com mantinguts per a la venda - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (2.097) (1.489)

Ineficàcia de les cobertures de valor raonable d’instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (element cobert) - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (instrument de cobertura) - -

Canvis del valor raonable dels passius financers a valor raonable amb canvis a resultats atribuïbles a canvis en el risc de crèdit - -

Elements que poden reclassificar-se a resultats (66) (644)

Cobertura d'inversions netes en negocis a l'estranger (part efectiva) - -

Conversió de divises - -

Derivats de cobertura. Cobertures de fluxos d'efectiu (part efectiva) - -

Canvis de valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (66) (644)


Actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda - -

Participació en altres ingressos i despeses reconeguts en inversions en negocis conjunts i associades - -

Guanys acumulats 2.174 -

Reserves de revalorització - -

Altres reserves 18 19.485 19.485

Reserves o pèrdues acumulades d'inversions en dependents, negocis conjunts i associades - -

Altres 19.485 19.485

(-) Accions pròpies - -

Resultats atribuïbles als propietaris de la dominant 2.088 2.174

(-) Dividends a compte - -

Interessos minoritaris (participacions no dominants) - -

Total Patrimoni net 121.584 49.526

Total Patrimoni net i Passiu 1.043.095 763.101



Estat de resultats NotaEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

Ingressos per interessos 26 8.022 7.344

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 1.257 1.162

Actius financers a cost amortitzat 6.485 6.085

Altres ingressos per interessos 280 97

(Despeses per interessos) 27 (2.930) (3.770)

(Despeses per capital social reemborsable a la vista) - -

Ingressos per dividends 28 116 178

Ingressos per comissions 29 23.285 22.280

(Despeses per comissions) 30 (2.675) (1.824)

Guanys o (-) pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 31 618 176

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 600 176

Actius financers a cost amortitzat - -

Passius financers a cost amortitzat - -

Altres 18 -

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 31 16 (216)

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats, nets - -

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 31 5.597 4.101

Guanys o (-) pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures, nets - - -

Diferències de canvi (guany o (-) pèrdua), netes 31 409 135


Guanys o (-) pèrdues en donar de baixa en comptes actius no financers, nets 12 (109) (209)

Altres ingressos d'explotació 912 1.110

(Altres despeses d'explotació) (22) (607)

TOTAL RESULTAT D'EXPLOTACIÓ, NET 33.239 28.698

(Despeses d'administració) (27.525) (31.741)

(Despeses de personal) 32 (13.378) (13.822)

(Altres despeses d'administració) 33 (14.147) (17.919)

(Amortització) 34 (4.970) (3.313)

(Provisions o (-) reversió de provisions) 35 47 1.279

(Compromisos i garanties concedits) 42 184

(Altres provisions) 5 1.095

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats) 36 1.403 8.311

(Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global) - -

(Actius financers a cost amortitzat ) 1.403 8.311

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'inversions en negocis conjunts i associades) - -

(Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d'actius no financers) - -

(Immobilitzat material) - -

(Inversions immobiliàries) - -

(Fons de comerç) - -

(Altres actius intangibles) - -

(Altres) - -


Fons de comerç negatiu reconegut en resultats - -

Participació en els guanys o (-) pèrdues de les inversions en dependents, negocis conjunts i associades - (15)

Guanys o (-) pèrdues procedents d'actius no corrents i grups alienables d'elements classificats com a mantinguts per a la venda no admissibles com activitats interrompudes

- 10

GUANYS O (-) PÈRDUES ABANS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES 2.194 3.229

(Despeses o (-) ingressos per impostos sobre els guanys de les activitats continuades) 22 (106) (1.375)

GUANYS O (-) PÈRDUES DESPRÉS D'IMPOSTOS PROCEDENTS DE LES ACTIVITATS CONTINUADES 2.088 1.854

Guanys o (-) pèrdues després d’impostos procedents d'activitats ininterrompudes - 320

Guanys o (-) pèrdues abans d'impostos procedents d'activitats ininterrompudes 20 - 320

(Despeses o (-) ingressos per impostos relatius a activitats ininterrompudes) - -

GUANYS O (-) PÈRDUES DE L'EXERCICI 2.088 2.174

Atribuïbles a interessos minoritaris (participacions no dominants) - -

Atribuïbles als propietaris de la dominant 2.088 2.174

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Vegeu la nota 2.1.3.Les notes 1 a 42 adjuntes formen part integrant de l’estat de resultats consolidat a 31 de desembre de 2019.


Estat de resultat globalEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

Guanys o (-) pèrdues de l'exercici 2.088 2.174

Altre resultat global (30) (1.109)

Elements que no es reclassificaran a resultats (608) (981)

Guanys o (-) pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides - -


Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (675) (1.090)

Guanys o (-) pèrdues resultants de la comptabilitat de cobertures d’instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global, nets - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (element cobert) - -

Canvis del valor raonable dels instruments de patrimoni valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (instrument de cobertura) - -

Canvis del valor raonable dels passius financers a valor raonable amb canvis a resultats atribuïbles a canvis en el risc de crèdit - -

Impost sobre els guanys relatiu als elements que no es reclassificaran 67 109

Elements que poden reclassificar-se a resultats 578 (128)

Cobertura d'inversions netes en negocis a l'estranger (part efectiva) - -

Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net - -

Transferit a resultats - -

Altres reclassificacions - -

Conversió de divises - -

Guanys o (-) pèrdues per canvi de divises comptabilitzades en el patrimoni net - -




Cobertures de fluxos d'efectiu (part efectiva) - -



Transferit a l'import en llibres inicial dels elements coberts - -


Instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis a altre resultat global 642 (143)

Guanys o (-) pèrdues de valor comptabilitzats en el patrimoni net 1.242 33

Transferit a resultats (600) (176)






Participació en altres ingressos i despeses reconeguts en inversions en negocis conjunts i associades - -

Impost sobre beneficis relatiu a elements que poden reclassificar-se a guanys o (-) pèrdues (64) 15

Resultat global total de l'exercici 2.058 1.065

Atribuïble a interessos minoritaris (participacions no dominants) - -

Atribuïble als propietaris de la dominant 2.058 1.065

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Vegeu la nota 2.1.3.Les notes 1 a 42 adjuntes formen part integrant de l’estat de resultat global consolidat a 31 de desembre de 2019.


Euros (Milers) Capital Prima d’emissió

Altre resultat global

acumulatGuanys

acumulatsAltres

reserves

Resultats atribuïbles als

propietaris de la dominant

Total

Saldo a 31 de desembre de 2017* 30.000 - (1.024) (1.708) 10.232 8.353 45.853

Resultat global total de l'exercici - - (1.109) - - 2.174 1.065

Altres augments o disminucions del patrimoni net - - - 2.608 - - 2.608

Transferències entre components del patrimoni net - - - (901) 9.254 (8.353) -

Saldos a 31 de desembre de 2018* 30.000 - (2.133) - 19.485 2.174 49.526

Correcció d’errors - - - - - - -

Canvis en criteris comptables - - - - - - -

Saldo a 1 de gener de 2019 30.000 - (2.133) - 19.485 2.174 49.526

Resultat global total de l'exercici - - (30) - - 2.088 2.058

Altres augments o disminucions del patrimoni net (nota 18) 1.050 68.950 - - - - 70.000

Transferències entre components del patrimoni net - - - 2.174 - (2.174) -

Saldos a 31 de desembre de 2019 31.050 68.950 (2.163) 2.174 19.485 2.088 121.584

(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Vegeu la nota 2.1.3.Les notes 1 a 42 adjuntes formen part integrant de l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat a 31 de desembre de 2019.


NotaEuros (Milers)

31/12/2019 31/12/2018*

A) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'EXPLOTACIÓ 128.201 6.858

Resultat de l'exercici 2.088 2.174

Ajustaments per obtenir els fluxos d'efectiu de les activitats d'explotació (2.496) (9.074)

Amortització 34 4.970 3.313

Altres ajustaments (7.466) (12.387)

Augment/disminució net dels actius d'explotació (143.043) 54.897

Actius financers mantinguts per negociar - -

Actius financers no destinats a negociació designats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats (15.484) (2.724)

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats (11.800) (13.165)

Actius financers designats a valor raonable amb canvis en altre resultat global (179.959) (24.077)


Altres actius d'explotació (1.406) 16.559

Augment/disminució net dels passius d'explotació 273.027 (39.813)

Passius financers mantinguts per negociar 153 -

Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - -

Passius financers a cost amortitzat 276.062 (41.857)

Altres passius d'explotació (3.188) 2.044

Cobraments/Pagaments per impost sobre els guanys (1.375) (1.326)


B) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'INVERSIÓ (9.761) (8.078)

Pagaments (11.621) (12.527)

Actius tangibles 12 (4.403) (8.582)

Actius intangibles 13 (7.218) (3.945)

Inversions en negocis conjunts i associades - -

Actius no corrents i passius classificats com a mantinguts per a la venda - -

Cobraments 1.860 4.449

Actius tangibles 12 1.860 4.434

Actius intangibles - -

Inversions mantingudes fins a venciment - 15

Inversions en dependents negocis conjunts i associades - -

Actius no corrents i passius classificats com a mantinguts per a la venda - -

Combinacions de negoci - -

C) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS DE FINANÇAMENT (1.465) (3.668)

Pagaments (1.465) (3.668)

Dividends - -

Passius subordinats - -

Amortització d’instruments de patrimoni propi - -

Adquisició d’instruments de patrimoni propi - -

Altres pagaments relacionats amb activitats de finançament (1.465) (3.668)

Cobraments - -

Passius subordinats - -

Emissió d'instruments de patrimoni propi - -

Alienació d'instruments de patrimoni propi - -

Altres cobraments relacionats amb activitats de finançament - -


D) EFECTE DE LES VARIACIONS DELS TIPUS DE CANVI 409 135

E) AUGMENT (DISMINUCIÓ) NET DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS (A+B+C+D) 117.384 (4.753)

F) EFECTIU I EQUIVALENTS A L'INICI DEL PERÍODE 162.799 167.552

G) EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DEL PERÍODE 280.183 162.799

COMPONENTS DE L'EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI 6 280.183 162.799

Efectiu 16.556 16.923

Saldos equivalents a l'efectiu en bancs centrals - -

Altres actius financers 263.627 145.876

Menys: descoberts bancaris reintegrables a la vista - -

TOTAL EFECTIU I EQUIVALENTS AL FINAL DE L'EXERCICI 280.183 162.799


2019. 25

1.1 Naturalesa del Grup

Vall Banc, SA (d’ara endavant, la ‘Societat Dominant’, el ‘Banc’ o ‘Vall Banc’) és una societat andorrana, l’objecte social de la qual consisteix exclusivament a efectuar tota mena d’operacions que siguin permeses a les entitats bancàries per la legislació vigent en cada moment al Principat d’Andorra. El domicili social de Vall Banc és Avinguda Carlemany 119, d’Escaldes-Engordany. Vall Banc és la societat matriu del Grup Vall Banc (d’ara endavant, el ‘Grup’), en el qual s’integren diverses societats detallades a la nota 2.2, que han estat adquirides el 21 d’abril de 2016, seguint el pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, SAU (d’ara endavant, ‘BPA’).

Com a part integrant del sistema financer andorrà, el Grup està subjecte a la supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, l’‘AFA’), autoritat del sistema financer andorrà que exerceix les seves funcions amb independència de l’Administració General, i al compliment de determinada normativa andorrana (notes 39 i 40).

Vall Banc és una societat dependent del fons d’inversió J.C. Flowers IV L.P, gestionat pel grup J.C. Flowers & Co., que en controla el 96,62% (100% el 31 de desembre de 2018); el 3,38% restant el controla el fons JCF IV VB Holdings Sárl. En data 18 de març de 2019 es va procedir a modificar la forma jurídica de la Societat Dominant, en perdre la condició d’unipersonalitat.

Aquests estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2019 han estat formulats pels administradors de Vall Banc, a la reunió del seu Consell d’Administració celebrada el 27 de març de 2019 i s’espera que siguin aprovats per la Junta General d’Accionistes sense modificacions.

1.2 Pla de resolució de Banca Privada d’Andorra, S.A. i transferència d’actius i passius traspassables a Vall Banc, S.A.

De conformitat amb l’article 17.3 de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per a l’establiment

Naturalesa del Grup, marc normatiu aplicat en l’elaboració dels estats financers i altra informació1.


de mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, Vall Banc va ser constituïda com a societat anònima el 17 de juliol de 2015, íntegrament participada per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara endavant, l’‘AREB’) amb un capital desemborsat de 3.000.000 d’euros. En data 21 d’abril de 2016 el Consell d’Administració de l’AREB va emetre la resolució per la qual s’adoptaven diferents instruments de resolució relatius a BPA. Per tal que Vall Banc pogués rebre el negoci bancari lícit segregat de BPA, l’AREB vas decidir reforçar-ne el capital social, augmentant-lo fins a 30.000.000 d’euros mitjançant l’emissió de 27.000 accions noves, de 1.000 euros de valor nominal cadascuna, d’idèntica classe i sèrie i, per tant, amb els mateixos drets i valor nominal que les existents i en circulació.

De conformitat amb el pla de resolució de BPA, i en exercici de la facultat administrativa que li conferia l’article 52.g) de la Llei 8/2015 a l’AREB, en relació amb l’article 17.1 del mateix cos normatiu, el Consell d’Administració de l’AREB, en data 26 de juny de l’any 2015, va acordar iniciar els tràmits per a la seva creació com a entitat pont destinada a la prestació dels serveis i activitats propis d’una entitat bancària respecte dels actius i passius que li serien transmesos de BPA.

Posteriorment, el 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va seleccionar el fons d’inversió nord-americà J.C. Flowers IV L.P. com a adquirent de Vall Banc, considerant aquesta entitat com la més adient, després d’una estricta avaluació de les condicions proposades a cadascuna de les ofertes presentades en un procés públic de subhasta competitiva dut a terme per l’AREB.

En data 14 de juliol de 2016, l’AREB va traspassar el Grup Vall Banc a J.C. Flowers IV L.P. un cop obtingudes les preceptives autoritzacions per part de l’AFA i del Govern d’Andorra en relació amb l’autorització d’inversió estrangera.

Per tal de decidir la part del negoci que era apta per a Vall Banc, l’AREB, amb el suport d’experts en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, va dur a terme una revisió exhaustiva de cadascun dels clients de BPA amb l’objectiu final de disposar de les eines necessàries per decidir els clients (i, per tant, les posicions dels seus comptes) traspassables i no traspassables a Vall Banc. Aquest procés de revisió es va basar en una anàlisi de ponderació i avaluació de riscos en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. En concret, aquesta anàlisi es va dur a terme des de dos punts de vista: dinàmic i estàtic, i i això es va sustentar en una anàlisi completa de la informació històrica que, al seu moment, va ser facilitada pels clients i de les operacions realitzades per aquests, aplicant els estàndards i les polítiques més elevades, refent l’examen que hauria d’haver-se fet a cadascun d’ells en el moment de la seva admissió com a client de BPA.


El procés de revisió es va dur a terme en tres nivells que es descriuen a continuació de manera resumida:

I. En primer lloc es va procedir a realitzar una valoració preliminar del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i un filtrat de llistes de sancions; per a això, es va fer una anàlisi sobre supòsits sancionadors i/o llistes negres a escala nacional i internacional en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

II. Després, es va seguir un programa d’identificació i revisió diligent de clients. Per a això, es va procedir a realitzar una anàlisi del nivell de compliment de la documentació continguda a cadascun dels expedients de cada client en relació amb els requeriments reguladors i legals d’aplicació; identificació dels clients i compliment d’un nou qüestionari d’identificació, acompanyats de la documentació necessària, i es van fer, al seu torn, requeriments de nova informació a l’efecte d’establir el perfil de risc del client en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

III. Finalment, es va dur a terme una revisió millorada i una avaluació final consistent en una investigació per especialistes per comprovar si el perfil de cada client era acceptable.

Com a conclusió d’aquest procés, l’AREB va acordar transmetre el negoci de BPA identificat com a traspassable i, en particular, les posicions que eren objecte de transmissió a Vall Banc. El conjunt d’actius i passius que es transmetien de BPA a Vall Banc, valorats el 31 de març de 2016, presentaven un desequilibri patrimonial que justificava el lliurament d’un instrument financer com a contravalor, que compensava el desequilibri esmentat per import de 70.000 milers d’euros. El contravalor que es va transmetre a BPA es va concretar en una emissió d’obligacions subordinades necessàriament convertibles en accions ordinàries de nova emissió de Vall Banc (nota 15). Aquestes obligacions van ser íntegrament desemborsades per BPA mitjançant la transmissió d’actius i passius i relacions contractuals de BPA a favor de Vall Banc, acordada en virtut de la resolució del 21 d’abril de 2016, del Consell d’Administració de l’AREB.

A continuació es presenta una relació d’aquests actius i passius traspassables:

• Actius, passius i posicions de fora de balanç, dels clients traspassables de BPA calculats el 31


de març de 2016.

• Els contractes de gestió d’actius de clients traspassables de BPA, els contractes de gestió de BPA i BPA Fons i BPA i BPA Assegurances.

• Els actius dipositats en custòdia en comptes fora de balanç de BPA que siguin titularitat de clients traspassables.

• La dipositària de les institucions d’inversió col·lectiva de dret andorrà gestionades per BPA Fons, SAU.

• Part dels actius de la cartera pròpia de BPA.

• L’ús dels locals arrendats en què estan situades les oficines transmeses que no són propietat de BPA i respecte dels quals es produirà la seva subrogació o cessió.

• El negoci establert a les oficines transmeses, incloent-hi el relatiu als fons d’inversió i assegurances comercialitzats a través d’aquestes fins el 31 de març de 2016, inclosa l’activitat de mediació en assegurances de vida i de comercialització de plans i fons de pensions desenvolupada per les oficines transmeses a l’empara dels contractes subscrits per BPA o societats íntegrament controlades per aquesta amb BPA Assegurances.

• Les operacions en comptes d’ordre que BPA mantingui amb els clients traspassables de les oficines transmeses fins el 21 d’abril de 2016, la relació de les quals en aquesta data s’inclou a continuació, que BPA haurà d’actualitzar el 31 de març de 2016;

• Els proveïdors de serveis de BPA, i Vall Banc se subrogarà en tots els drets i les obligacions dels acords o contractes que formalitzin aquestes relacions professionals.

• La posició de caixa de BPA necessària per conciliar el balanç de Vall Banc el 31 de març de 2016.

• Els equips informàtics, mobles, sistemes de comunicació (inclosa la telefonia mòbil),


contractes de lísing mobiliaris i immobiliaris, immobles i drets d’utilització d’espais públics o privats, necessaris per al desenvolupament de l’activitat de Vall Banc.

• El llistat de clients traspassables i proveïdors, informes, bases de dades dels clients traspassables i qualsevol altra documentació i informació, en qualsevol suport, relativa al negoci traspassable i les oficines transmeses amb que tingui BPA, el llistat de clients traspassables les operacions dels quals es transmeten i les dades corresponents a aquests clients, amb indicació de quin client es correspon amb els codis alfanumèrics amb què s’identifiquen les operacions que integren el negoci traspassable.

• Qualsevol garantia relacionada amb obligacions transmeses a Vall Banc també es transmet a Vall Banc.

• Tots aquells béns, drets i elements relatius pertanyents o requerits per a l’ús en el negoci i aquells béns, drets i elements del negoci que són necessaris per al manteniment ordenat de l’activitat del negoci encara que no hagin estat descrits en els apartats anteriors, que no constitueixin exclusions (tal com es defineixen a la resolució del 21 d’abril de 2016 del Consell d’Administració de l’AREB) i que es trobin a les oficines transmeses, en els serveis centrals i en general a BPA.

• Les accions de BPA Assegurances, SAU, que va passar a anomenar-se Vall Banc Assegurances, S.A.U.

• Les accions de BPA Fons, SAU, que va passar a anomenar-se Vall Banc Fons, SAU.

• La transmissió de les esmentades operacions d’actiu esmentades comprèn la de les obligacions, els drets i les garanties accessòries, independentment de la seva naturalesa i el seu abast.

• La transmissió de les operacions de passiu comprèn les domiciliacions que hi pugui haver en els comptes dels clients respectius. Les entitats prestaran la seva màxima col·laboració per atendre les domiciliacions existents, fins i tot d’operacions que conservi l’altra entitat,


de manera que s’eviti qualsevol perjudici als clients del negoci traspassat i a elles mateixes.

• Vall Banc se subroga en la posició de BPA en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió.

Addicionalment, per raó de l’apartat 14 de l’article 19 de la Llei 8/2015, Vall Banc no serà responsable de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, l’explotació o la gestió dels actius esmentats per l’entitat transmitent. Les contingències existents amb anterioritat a la data de la primera migració seran assumides per BPA.

Posteriorment, i com a seguiment de l’avaluació contínua de clients per part de BPA, l’AREB ha procedit al traspàs de préstecs i partides a cobrar i passius financers, de l’anterior clientela de BPA, en les dates següents: 10 d’octubre de 2016, 12 de desembre de 2016, 15 de maig de 2017, 10 de juliol de 2017 i 13 de novembre de 2017, 4 de maig de 2018, 18 de setembre de 2018, 10 de maig de 2019 i 13 de setembre de 2019. En tots els casos, les diferències entre l’actiu i el passiu traspassat es van suplir amb aportacions d’efectiu entre les dues entitats. A la nota 5 es detalla el tractament comptable que els administradors de Vall Banc han donat a aquestes operacions.

1.3 Marc normatiu d’informació financera

D’acord amb el decret del 22 de desembre de 2016, pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà, aquestes entitats han de presentar els seus estats financers corresponents als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2017 conforme a les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea (‘NIIF-UE’), que alhora han estat adoptades per Andorra (‘NIIF-Andorra’).

En aquest sentit, els estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2019 es presenten d’acord amb el que estableixen les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea (‘NIIF-UE’), que alhora han estat adoptades per Andorra (‘NIIF-Andorra’), i la resta de disposicions del marc normatiu d’informació financera aplicables a Andorra.

En data 27 de març de 2019, el Govern d’Andorra ha aprovat el decret pel qual s’adopten a Andorra determinades normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió europea i es modifica el


decret del 22 de desembre de 2016 pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió europea (NIIF-UE), que alhora han estat adoptades per Andorra (NIIF-Andorra). Mitjançant aquest decret, s’adopten les normes següents: NIIF 16 Arrendaments, adoptada mitjançant el Reglament 2017/1986 de la Comissió Europea; CINIIF 23 Incertesa sobre tractaments dels impostos als guanys, adoptada mitjançant el Reglament 2018/1595 de la Comissió Europea; modificacions a la NIIF 9 Component de pagament anticipat amb compensació negativa, adoptada mitjançant el Reglament 2018/498 de la Comissió Europea; modificacions a la NIC 28 Participacions de llarg termini en inversions en associades i en negocis conjunts, adoptada mitjançant el Reglament 2019/237 de la Comissió Europea; millores anuals de les NIIF Cicle 2015-2017, i modificacions a la NIC 19 Modificació, reducció o liquidació del pla. A la nota 2.4 s’inclou un resum dels impactes que l’adopció d’aquestes normes ha suposat.

A la nota 2 es resumeixen els principis i les polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius aplicats en la preparació dels estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2019.

2019. 32

A continuació, es presenta el resum de les principals polítiques i normes de valoració aplicades en l’elaboració d’aquests estats financers consolidats corresponents a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2019 del Grup Vall Banc.

2.1 Bases de presentació

Els estats financers consolidats del Grup Vall Banc s’han elaborat a partir dels registres de comptabilitat mantinguts per Vall Banc i per la resta de societats integrades al Grup. No obstant això, i com que els principis comptables i els criteris de valoració aplicats en la preparació d’aquests estats financers consolidats poden diferir dels emprats per alguna de les societats que s’hi integren, en el procés de consolidació s’han introduït els ajustos i les reclassificacions necessaris per homogeneïtzar aquests principis i criteris, així com per adequar-los al marc normatiu aplicat pel Grup. 2.1.1 Imatge fidel

Els estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici 2019 s’han elaborat tenint en compte tots els principis i les normes comptables i els criteris de valoració obligatoris aplicables, de manera que mostren, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni consolidat i de la situació financera consolidada de Vall Banc, SA i societats dependents a 31 de desembre de 2019, així com dels resultats consolidats de les seves operacions i dels seus fluxos d’efectiu consolidats corresponents a l’exercici anual finalitzat en aquesta data, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera que resulta d’aplicació esmentat anteriorment i, en particular, amb els principis i criteris comptables que conté.

2.1.2 Divisa funcional del Grup

La divisa funcional del Grup és la moneda en què es realitzen la majoria de les transaccions i, per tant, és

Bases de presentació, principis i polítiques comptables i criteris de valoració aplicats2.


(Base euro)

Divisa Tipus de canvi

Dòlar EUA 1,1197

Lliures esterlines 0,8535

Iens japonesos 122,27

Francs suïssos 1,0895

la utilitzada en la presentació d’aquests estats financers consolidats: l’euro. El 31 de desembre de 2019 s’han emprat els tipus de canvi publicats per l’Associació de Bancs Andorrans (‘ABA’), que es presenten a continuació:

2.1.3 Comparació de la informació

D’acord amb el que exigeix la normativa vigent, la informació continguda en els estats financers consolidats referida a l’exercici 2018 es presenta, únicament i exclusiva, a efectes comparatius amb la informació relativa a l’exercici 2019 i, per tant, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2018.

Segons s’explica a la nota 2.4, en data 1 de gener de 2019 ha entrat en vigor la NIIF 16 Arrendaments. D’acord amb les opcions permeses per a l’aplicació inicial d’aquesta norma, el Grup ha optat per aplicar-la de forma retroactiva als arrendaments en els quals era arrendatari l’1 de gener de 2019, reconeixent l’impacte acumulat de l’aplicació inicial com un ajust al balanç d’obertura, sense reexpressar la informació comparativa. En comparar la informació referida al 31 de desembre de 2018 amb la continguda en aquests estats financers corresponents al 31 de desembre de 2019, cal tenir en compte aquesta consideració.


2.2 Principis de consolidació

2.2.1 Combinacions de negocis

Es consideren combinacions de negocis aquelles operacions mitjançant les quals es produeix la unió de dues o més entitats o unitats econòmiques en una única entitat o grup de societats. Aquelles combinacions de negocis realitzades per les quals el Grup adquireix el control d’una entitat es registren comptablement de la manera següent: • El Grup procedeix a estimar el cost de la combinació de negocis, que normalment es correspon amb la

contraprestació lliurada, definit com el valor raonable en la data d’adquisició dels actius lliurats, dels passius incorreguts enfront dels antics propietaris del negoci adquirit i dels instruments de capital emesos, si escau, per l’entitat adquirent. En aquells casos en què l’import de la contraprestació que s’ha de lliurar no estigui definitivament tancat en la data d’adquisició sinó que depengui d’esdeveniments futurs, qualsevol contraprestació contingent és reconeguda com a part de la contraprestació lliurada i mesurada pel seu valor raonable en la data d’adquisició; així mateix, els costos associats a l’operació no formen part, a aquests efectes, del cost de la combinació de negocis.

• S’estima el valor raonable dels actius, passius i passius contingents de l’entitat o el negoci adquirit, inclosos aquells actius intangibles que poguessin no estar registrats per l’entitat adquirida, els quals s’incorporen en l’estat de situació financera per aquests valors, així com l’import dels interessos minoritaris i el valor raonable de les participacions prèvies en l’adquirida.

• La diferència entre aquests conceptes es registra com a fons de comerç en cas que sigui negativa. Si aquesta diferència és positiva, es registra a l’epígraf ‘Diferència negativa en combinacions de negocis’ de l’estat de resultats consolidat.

El fons de comerç només es mesura i registra un cop en adquirir el control d’un negoci.

El valor del fons de comerç (positiu) no s’amortitza, sinó que en cada tancament anual es procedeix a analitzar-lo per tal de determinar-ne la vigència i ajustar-ne el valor en llibres.

Si en alguna revisió anual es determina que hi ha fons de comerç que ja no aporten valor al Grup i,


conseqüentment, s’ajusta el seu valor a zero, aquests fons no tornaran a ser avaluats.

2.2.2 Entitats dependents

Es consideren entitats dependents aquelles sobre les quals el Grup té capacitat per exercir control, d’acord amb la NIIF 10; el Grup controla una entitat quan està exposat, o té dret, a rendiments variables procedents de la implicació en l’entitat participada i té la capacitat d’influir en aquests rendiments a través del seu poder sobre l’entitat participada.

En termes generals, es considerarà que es té control sobre aquelles entitats en les quals el Banc o alguna entitat del Grup disposi d’un 50% o més del capital social i pugui controlar-ne significativament les decisions.

Els estats financers de les entitats dependents es consoliden amb els del Grup per aplicació del mètode d’integració global. Conseqüentment, tots els saldos i efectes de les transaccions efectuades entre les societats consolidades s’eliminen en el procés de consolidació.

En el moment de l’adquisició del control d’una societat dependent, els seus actius, passius i passius contingents es registren als seus valors raonables en la data d’adquisició. Les diferències positives entre el cost d’adquisició i els valors raonables dels actius nets identificables adquirits es reconeixen com a fons de comerç. Les diferències negatives s’imputen a resultats en la data d’adquisició.

Addicionalment, la participació de tercers en el patrimoni del Grup es presenta a l’epígraf ‘Interessos minoritaris’ de l’estat de situació financera. Els resultats de l’exercici es presenten a l’epígraf ‘Resultat atribuït a interessos minoritaris’ de l’estat de resultats consolidat.

2.2.3 Participació en negocis conjunts

Es consideren negocis conjunts els que, no sent entitats dependents, estan controlats conjuntament per dues o més entitats no vinculades entre elles. Això s’evidencia mitjançant acords contractuals en virtut dels quals dues o més entitats participen en entitats de manera que les decisions sobre les activitats rellevants requereixen el consentiment unànime de totes les entitats que comparteixen el control. En l’estat de situació financera consolidat, les entitats multigrup es valoren pel mètode de la participació,


és a dir, per la fracció del seu net patrimonial que representa la participació del Grup en el capital, un cop considerats els dividends percebuts d’aquestes i altres eliminacions patrimonials. En el cas de transaccions amb una entitat multigrup, les pèrdues o els guanys corresponents s’eliminen en el percentatge de participació del Grup en el seu capital.

Actualment l’entitat no manté participacions en negocis conjunts.

2.2.4 Entitats associades

Són entitats sobre les quals el Grup té capacitat per exercir una influència significativa, encara que no el control o control conjunt. Es presumeix que el Grup exerceix influència significativa si posseeix el 20% o més del poder de vot de l’entitat participada.

En l’estat de situació financera consolidat, les entitats associades es valoren pel mètode de la participació, és a dir, per la fracció del seu net patrimonial que representa la participació del Grup en el capital, un cop considerats els dividends percebuts d’aquestes i altres eliminacions patrimonials. En el cas de transaccions amb una entitat associada, les pèrdues o els guanys corresponents s’eliminen en el percentatge de participació del Grup en el seu capital. 2.2.5 Canvis en els nivells de participació mantinguts en societats dependents

Les adquisicions i alienacions que no donen lloc a un canvi de control es comptabilitzen com a operacions patrimonials, no reconeixent pèrdua ni guany en l’estat de resultats consolidat i no tornant a valorar el fons de comerç inicialment reconegut. La diferència entre la contraprestació lliurada o rebuda i la disminució o l’augment dels interessos minoritaris, respectivament, es reconeix en el compte de reserves.

Igualment, quan es perd el control d’una societat dependent, els actius, passius i interessos minoritaris així com altres partides que poguessin estar reconegudes en ajustos per valoració d’aquesta societat es donen de baixa de l’estat de situació financera consolidat, registrant el valor raonable de la contraprestació rebuda així com de qualsevol inversió romanent. La diferència entre aquests imports es reconeix en


l’estat de resultats consolidat.

2.2.6 Pèrdua de control

Quan ocorre pèrdua de control, el Grup dona de baixa en comptes els actius i passius de la subsidiària, les participacions no controlades i els altres components de patrimoni relacionats amb aquesta.

Qualsevol guany o pèrdua que resulti de la pèrdua de control es reconeix en l’estat de resultats. Si el Grup reté alguna participació en l’entitat dependent anterior, aquesta serà valorada al seu valor raonable en la data en què es perdi el control. Posteriorment es comptabilitzarà com a inversió comptabilitzada sota el mètode de participació o d’acord amb la política comptable del Grup per a instruments financers, depenent del nivell d’influència retingut.

2.2.7 Transaccions eliminades en la consolidació

Els saldos i les transaccions entre entitats consolidades i els ingressos o les despeses (excepte per guanys o pèrdues de transaccions en moneda estrangera) de transaccions entre entitats consolidades són eliminats durant la preparació dels estats financers consolidats. Les pèrdues no realitzades són eliminades de la mateixa manera que els guanys no realitzats, però només en la mesura que no hi hagi evidència de deteriorament.

2.2.8 Administració de fons

El Grup gestiona i administra actius mantinguts en fons comuns d’inversió i altres mitjans d’inversió a nom dels inversors. Els estats financers d’aquestes entitats no es consolidaran amb els comptes del Grup excepte en els casos en què el Grup tingui el control efectiu del fons. En els casos en què la participació directa o indirecta del Grup en un fons suposi més d’un 20% del patrimoni del fons, s’analitzarà individualment l’existència o no d’un control efectiu sobre la capacitat d’influència del Grup en la presa de decisions del fons. En aquest sentit, l’existència d’unes polítiques d’inversió formalment fixades en la definició de les característiques del fons pot fer pressuposar que el


Grup no té una influència efectiva en el fons, fins i tot en casos en què disposa d’una participació en el fons superior al 50%. 2.2.9 Actius i passius no corrents disponibles per a la venda

Les participacions en societats, que siguin entitats dependents o associades, que el Grup determini que es troben disponibles per a la venda s’integraran presentant el valor raonable agregat de tots els seus actius a la línia d’‘Actius no corrents disponibles per a la venda’, i de tots els seus passius associats a la línia de ‘Passius relacionats amb altres actius disponibles per a la venda’.

El patrimoni net de la societat participada es consolidarà amb el patrimoni del Grup. D’aquesta forma, els resultats de l’exercici i els altres components del capital d’aquestes societats donaran lloc a resultats de l’exercici i reserves de consolidació, respectivament.

2.2.10 Entitats consolidades

Aquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents:

A continuació, s’inclou una descripció breu de l’objecte de les societats a 31 de desembre de 2019:

• Vall Banc Fons, SAU és una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva. Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control de l’AFA.

Societat Domicili Activitat Consolidació % de participació

Capital i reserves

Resultat de

l'exerciciDividends a compte

Total fons

propis

Vall Banc Fons, SAU Andorra

Gestora d’organismes

d’inversió col·lectiva

Integració global 100% 4.745 4.032 - 8.777

Vall Banc Assegurances,

SAUAndorra Assegurances Integració global 100% 4.736 32 - 4.768

Serveis i mitjans de pagament s.

XXI, SA (1)Andorra Serveis i mitjans

de pagamentPosada en

equivalència 20% 120 65 - 185

(1) Dades provisionals a 31 de desembre de 2019.


• Vall Banc Assegurances, SAU és una societat d’assegurances domiciliada a Andorra de la branca vida en totes les seves modalitats.

• Serveis i Mitjans de Pagament s.XXI, S.A. és una entitat dedicada a la prestació de serveis vinculats a l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.

2.3 Resum de les polítiques comptables

2.3.1 Moneda estrangera

Transaccions en moneda estrangera

La conversió a euros dels saldos en moneda estrangera es realitza, en funció del tipus d’actius, de la manera següent:

• Les partides no monetàries valorades al seu cost històric es converteixen a la moneda funcional al tipus de canvi de la data de la seva d’adquisició.

• Les partides no monetàries valorades al seu valor raonable es converteixen a la moneda funcional al tipus de canvi de la data en què es va determinar el seu valor raonable.

• Les partides monetàries expressades en moneda estrangera es converteixen en euros aplicant el tipus de canvi en cada data de tancament.

Registre de les diferències de canvi

Les diferències de canvi que es produeixen en convertir els saldos denominats en moneda estrangera a euros es registren, generalment, pel seu import net, a l’epígraf ‘Diferències de canvi [guany o (-) pèrdua], netes’ de l’estat de resultats, a excepció de les diferències de canvi sorgides en instruments financers classificats al seu valor raonable amb canvis a pèrdues i guanys, que es registren al compte de pèrdues i guanys, sense diferenciar-les de la resta de variacions que pugui patir el seu valor raonable, a l’epígraf ‘Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per a negociar, nets’ o ‘Guanys o (-)


pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets’. No obstant això, es registren a l’epígraf del patrimoni net ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se en resultats – Conversió de divises’ de l’estat de situació financera consolidat fins al moment en què es realitzin les diferències de canvi sorgides en partides no monetàries, el seu valor raonable de les quals s’ajusta amb contrapartida a patrimoni net.

2.3.2 Instruments financers

Definicions

Un instrument financer és un contracte que dona lloc a un actiu financer en una entitat i, simultàniament, a un passiu financer o instrument de capital en una altra entitat. Un instrument de capital o de patrimoni net és un negoci jurídic que evidencia una participació residual en els actius de l’entitat que l’emet un cop deduïts tots els seus passius.

Un derivat és un instrument financer o un altre contracte que compleix les tres característiques següents:

• El seu valor canvia com a resposta als canvis en una taxa d’interès especificada, en el preu d’un instrument financer, en el d’una matèria primera cotitzada, en una taxa de canvi, en un índex de preus o de taxes d’interès, en una qualificació o índex de caràcter creditici o en funció d’una altra variable que, en cas de no ser financera, no sigui específica per a una de les parts del contracte (de vegades aquesta variable s’anomena «subjacent»);

• No requereix una inversió inicial neta, o només obliga a realitzar una inversió inicial neta inferior a la que es requeriria per a altres tipus de contractes, en els quals es podria esperar una resposta similar davant canvis en les condicions de mercat, i

• Es liquidarà en una data futura.

Els instruments financers híbrids són contractes que inclouen simultàniament un contracte principal diferent d’un derivat juntament amb un derivat financer, anomenat derivat implícit, que no és individualment transferible i que té l’efecte que alguns dels fluxos d’efectiu del contracte híbrid variïn de la mateixa manera que ho faria el derivat implícit considerat aïlladament.


Els instruments financers compostos són contractes que pel seu emissor generen simultàniament un passiu financer i un instrument de capital propi (per exemple, les obligacions convertibles que atorguen al tenidor el dret a convertir-les en instruments de capital de l’entitat emissora).

Les obligacions subordinades emeses son comptabilitzades pel Grup com a instruments de deute.Les operacions assenyalades a continuació no es tracten, a efectes comptables, com a instruments financers:

• Les participacions en entitats associades i multigrup.

• Els drets i les obligacions sorgits com a conseqüència de plans de prestacions per als empleats.

• Els drets i les obligacions sorgits dels contractes d’assegurança.

Classificació dels actius i passius financers

Els actius financers es presenten agrupats, en primer lloc, dins de les diferents categories en què es classifiquen a l’efecte de la seva gestió i valoració, llevat que s’hagin de presentar com a ‘Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats’ o que corresponguin a ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’, ‘Canvis de valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb una cobertura del risc de tipus d’interès’, ‘Derivats – Comptabilitat de cobertures’ i ‘Inversions en negocis conjunts i associades’, que es mostren de forma independent. Les diferents categories són:

• Actius financers a cost amortitzat: els actius financers classificats en aquesta categoria presenten condicions contractuals que donen lloc a fluxos d’efectiu que corresponen únicament a pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent, i que es gestionen sota un model de negoci l’objectiu del qual és mantenir aquests actius per rebre els fluxos d’efectiu contractuals. En aquesta categoria s’inclouen, sempre que els actius es gestionin sota el model de negoci de rebre els seus fluxos contractuals, els valors representatius de deute, el finançament prestat a tercers amb origen en les activitats típiques de crèdit i préstec i els deutes contrets amb el Grup per compradors de béns i pels usuaris dels serveis que presta, sempre que els seus fluxos d’efectiu representin únicament pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent. També s’hi inclouen les operacions d’arrendament financer en les quals el Grup actuï com a arrendador.


• Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global: s’inclouen en aquesta categoria els valors representatius de deute les condicions contractuals dels quals responguin únicament a pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent, que es gestionen sota un model de negoci que té per objectiu mantenir aquests actius per cobrar els fluxos d’efectiu contractuals i, alhora, generar fluxos d’efectiu a través de la seva venda. Així mateix, s’hi inclouen instruments de patrimoni net corresponents a entitats que no siguin dependents, negocis conjunts o associades, designats voluntàriament i de forma irrevocable en aquesta cartera, que no hagin de classificar-se com a mantinguts per negociar.

• Actius financers mantinguts per negociar: s’inclouen en aquesta categoria aquells actius que s’adquireixen amb l’objectiu de realitzar-se a curt termini, o que siguin part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament, per als quals hi hagi evidència d’actuacions recents per obtenir guanys a curt termini, així com els instruments derivats que no hagin estat designats com a instruments de cobertura, inclosos aquells segregats de passius financers híbrids.

• Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats: s’hi inclouen els instruments de deute que no poden classificar-se com a cost amortitzat o a valor raonable amb canvis en altre resultat global, atès que, per les seves condicions contractuals, els fluxos d’efectiu que generen no són únicament pagaments de principal i interessos sobre l’import de principal pendent. També s’hi inclouen les inversions en instruments de patrimoni net, corresponents a entitats que no siguin dependents, negocis conjunts o associades, que no hagin de classificar-se en la cartera de negociació i que no s’hagin designat voluntàriament, a l’inici i de forma irrevocable, a valor raonable amb canvis en altre resultat global.

• Passius financers mantinguts per negociar: s’hi inclouen aquells passius que s’han emès amb la intenció de readquirir-los en un futur pròxim o que siguin part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament, per als quals hi hagi evidència d’actuacions recents per obtenir guanys a curt termini, les posicions curtes de valors fruit de vendes d’actius adquirits temporalment amb pacte de retrocessió no opcional, de valors rebuts en préstec o en garantia amb dret de venda i els instruments derivats que no hagin estat designats com a instruments de cobertura, inclosos aquells segregats de passius financers híbrids.


• Actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats: s’hi inclouen, entre d’altres, aquells instruments financers designats voluntàriament a l’inici i de forma irrevocable a valor raonable amb canvis a resultat si, en fer-ho, s’eliminen o es redueixen significativament les asimetries comptables, així com aquells instruments híbrids simultàniament per un derivat implícit i per un passiu financer principal que, no formant part de la cartera de negociació, compleix els requisits per comptabilitzar de forma separada el derivat implícit i l’instrument financer principal.

• Passius financers a cost amortitzat: s’hi inclouen aquells passius financers que no s’han inclòs a cap de les categories anteriors. Els passius financers emesos pel Grup que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no reuneixen les condicions per poder classificar-se com a patrimoni net es tracten comptablement com la resta de passius financers classificats a cost amortitzat, i es registren a l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat – Valors representatius de deute emesos’. En aquesta cartera també es registren els passius financers procedents de les emissions de bons contingentment convertibles en accions ordinàries.

A l’efecte de classificar els actius financers en les carteres anteriors, el Grup ha considerat les següents condicions:

• Avaluació dels models de negoci: el model de negoci representa la forma en què el Grup gestiona els seus actius financers per generar fluxos d’efectiu. L’avaluació del model de negoci dels diferents actius financers registrats en l’estat de situació financera es duu a terme al nivell que millor reflecteix la forma en què es gestionen conjuntament els bancs d’actius financers per assolir un objectiu concret. Per tant, l’avaluació no es realitza sobre cada instrument individual, sinó a un nivell d’agregació més elevat, sobre la base dels factors següents:

› La manera en què s’avaluen i es comuniquen a la direcció els resultats del model de negoci i dels actius financers sobre els quals s’aplica.

› Els riscs que afecten els resultats del model de negoci i la manera en què aquests riscs es gestionen.

› La manera en què es retribueix els gestors i a la direcció encarregats d’aquests models de negoci.

• Característiques contractuals dels fluxos d’efectiu: el segon pas en el procés de classificació dels


actius financers que duu a terme el Grup és l’avaluació de si els fluxos d’efectiu contractuals que són només pagaments de principal i interessos sobre l’import del principal pendent són coherents amb un acord de préstec bàsic.

• En un acord de préstec bàsic, els elements més significatius de l’interès són, generalment, la contraprestació pel valor temporal del diner i el risc de crèdit, que també inclou la contraprestació per altres riscos (per exemple, el risc de liquiditat) i pels costos.

• Per contra, una característica dels fluxos d’efectiu contractuals que tingués un efecte més que mínim sobre els fluxos de l’actiu o fos una característica certa dels fluxos d’efectiu, i que introduís una exposició al risc o volatilitat no relacionada amb un acord de préstec bàsic, no donaria lloc a fluxos d’efectiu contractuals que siguin només pagaments de principal i d’interessos sobre l’import de principal pendent.

El Grup ha definit els models de negoci següents:

• Mantenir actius amb la finalitat d’obtenir els fluxos d’efectiu contractuals, l’objectiu del qual és mantenir els actius financers fins al seu venciment per cobrar els fluxos d’efectiu contractuals. Es permeten algunes vendes que, en tot cas, han de ser poc significatives i poc freqüents o aquelles que, independentment de la freqüència i el valor, es produeixin per un increment del risc de crèdit dels actius. Aquests actius financers es registren valorats a cost amortitzat.

• Mantenir actius amb la finalitat de cobrar els fluxos contractuals i vendre’ls, l’objectiu del qual és mantenir actius financers fins al venciment, però també vendre’ls per cobrar els fluxos d’efectiu contractuals derivats de la venda. Aquests actius financers es registren valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global.

• Mantenir per vendre, l’objectiu del qual és la gestió dels actius financers per tal d’obtenir fluxos d’efectiu mitjançant la venda. Aquests actius financers es registren valorats a valor raonable amb canvis a resultat.

En aquest sentit, únicament quan es produeixi un canvi en el model de negoci per a la gestió d’actius financers, el Grup reclassificarà els instruments de deute afectats, sobre la base que un canvi de model de


negoci té la consideració d’excepcional o poc freqüent.

A l’efecte de la seva presentació, els actius financers s’inclouen, segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera, en les partides següents:

• Efectiu i saldos en efectiu en bancs centrals: saldos en efectiu i saldos deutors amb disponibilitat immediata amb origen en dipòsits mantinguts a l’AFA i en altres bancs centrals.

• Derivats: inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

• Instruments de patrimoni: instruments financers emesos per altres entitats, com ara accions, que tenen la naturalesa d’instruments de capital per a l’emissor, llevat que es tracti de participacions en entitats dependents, multigrup i associades. En aquesta partida s’inclouen les participacions en fons d’inversió.

• Valors representatius de deute: obligacions i altres valors que reconeguin un deute per al seu emissor, que meriten una remuneració consistent en un interès, i instrumentats en títols o en anotacions en compte.

• Préstecs i bestretes: saldos deutors de tots els crèdits o préstecs concedits per l’Entitat excepte els instrumentats en valors, drets de cobrament de les operacions d’arrendament financer, així com altres saldos deutors de naturalesa financera a favor de Vall Banc. Es classifiquen, en funció del sector institucional al qual pertanyi el deutor, en:

› Dipòsits en entitats de crèdit: crèdits de qualsevol naturalesa, inclosos els dipòsits i les operacions del mercat monetari, a nom d’entitats de crèdit.

› Crèdit a la clientela: engloba els crèdits restants.

• Derivats (comptabilitat de cobertures): inclou el valor raonable a favor del Grup dels derivats designats com a instruments de cobertura comptable.


• Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports abonats en l’estat de resultats amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Per la seva banda, a l’efecte de la seva presentació, els passius financers s’inclouen, segons la seva naturalesa en l’estat de situació financera, en les partides següents:

• Derivats: inclou el valor raonable en contra del Grup dels derivats financers que no formin part de cobertures comptables, inclosos els derivats implícits segregats d’instruments financers híbrids.

• Posicions curtes: import dels passius financers originats per la venda en ferm d’actius financers adquirits temporalment o rebuts en préstec.

• Dipòsits: inclou els imports dels saldos reemborsables rebuts en efectiu pel Grup, excepte els instruments que tinguin naturalesa de passius subordinats. També inclou les fiances i consignacions en efectiu rebudes l’import de les quals es pugui invertir lliurement. Els dipòsits es classifiquen, en funció del sector institucional al qual pertanyi el creditor, en:

› Dipòsits de bancs centrals: dipòsits de qualsevol naturalesa inclosos els crèdits rebuts i les operacions del mercat monetari rebudes de l’AFA o altres bancs centrals.

› Dipòsits d’entitats de crèdit: dipòsits de qualsevol naturalesa, inclosos els crèdits rebuts i les operacions del mercat monetari a nom d’entitats de crèdit.

› Dipòsits de la clientela: engloba els dipòsits restants, inclòs l’import de les operacions del mercat monetari realitzades a través d’entitats de contrapartida central.

• Passius subordinats: import dels finançaments rebuts que, a l’efecte de prelació de crèdits, se situen darrere dels creditors comuns. Inclou, així mateix, l’import dels instruments financers emesos per l’Entitat que, tenint la naturalesa jurídica de capital, no compleixen els requisits per qualificar-se com a patrimoni net, com ara determinades accions preferents emeses.


• Altres passius financers: inclou l’import de les obligacions a pagar amb naturalesa de passius financers no incloses en altres partides i els passius per contractes de garantia financera, tret que s’hagin classificat com a dubtosos.

• Derivats (comptabilitat de cobertures): inclou el valor raonable en contra de l’Entitat dels derivats designats com a instruments de cobertura en cobertures comptables.

• Canvis del valor raonable dels elements coberts d’una cartera amb cobertura del risc de tipus d’interès: imports carregats en l’estat de resultats amb origen en la valoració de les carteres d’instruments financers que es troben eficaçment coberts del risc de tipus d’ interès mitjançant derivats de cobertura de valor raonable.

Valoració i registre de resultats dels actius i passius financers

Els actius i passius financers es registren inicialment pel seu valor raonable que, excepte evidència en contra, és el preu de la transacció. Per als instruments no valorats pel seu valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, aquest s’ajusta amb els costos de transacció. Posteriorment, i en ocasió de cada tancament comptable, es procedeix a valorar-los d’acord amb els criteris següents.

Valoració dels actius financers

Els actius financers, excepte els actius financers a cost amortitzat i els instruments de capital el valor raonable dels quals no es pugui determinar de forma prou objectiva (així com els derivats financers que tinguin com a actiu subjacent aquests instruments de capital i es liquidin mitjançant lliurament dels instruments) es valoren al seu valor raonable sense deduir cap cost de transacció previst per la seva venda.

S’entén per valor raonable d’un instrument financer, en una data determinada, el preu que es rebria per la venda d’un actiu o es pagaria per transferir un passiu mitjançant una transacció ordenada entre participants en el mercat. La referència més objectiva i habitual del valor raonable d’un instrument financer és el preu que es pagaria per ell en un mercat actiu, transparent i profund (preu de cotització o preu de mercat).


Quan no hi ha preu de mercat per a un instrument financer determinat, es recorre, per estimar el seu valor raonable, a l’establert sobre la base de models de valoració suficientment contrastats per la comunitat financera, tenint en consideració les peculiaritats específiques de l’instrument a valorar i, molt especialment, els diferents tipus de risc que l’instrument porta associats.

Tots els derivats es registren en balanç pel seu valor raonable des de la data de contractació. Si el seu valor raonable és positiu es registren com un actiu i si és negatiu es registren com un passiu. En la data de contractació s’entén que, excepte prova en contra, el seu valor raonable és igual al preu de la transacció. Els canvis en el valor raonable dels derivats de la data de contractació es registren amb contrapartida en l’estat de resultats consolidat. Concretament, el valor raonable dels derivats financers negociats en mercats organitzats inclosos en les carteres de negociació s’assimila a la seva cotització diària i si, per raons excepcionals, no es pot establir la cotització en una data determinada, es recorre, per valorar-los, a mètodes similars als utilitzats per valorar els derivats contractats en mercats no organitzats.

El valor raonable d’aquests derivats s’assimila a la suma dels fluxos de caixa futurs amb origen en l’instrument, descomptats en la data de la valoració (valor actual o tancament teòric), utilitzant en el procés de valoració mètodes reconeguts pels mercats financers: valor actual net, models de determinació de preus d’opcions, entre d’altres.

Es considerà que el valor raonable d’un derivat és igual a zero en el cas de derivats que compleixin totes les condicions següents:

• Corresponguin a contractes homogenis emesos per el mercat de derivats,

• Estiguin contractats en mercats actius,

• Disposin de cambra central de contrapartida,

• I en els quals les diferències de valoració i garanties es liquidin diàriament.

En aquests casos, en considerar que la liquidació diària recull totes les variacions de valor de l’element des de la liquidació anterior, i que aquestes es reflecteixen directament en l’estat de resultats, es considera que el derivat no té cap valor raonable addicional respecte a la liquidació realitzada.


Els actius inclosos als epígrafs ‘Actius financers a cost amortitzat’ es valoren al seu cost amortitzat, utilitzant en la determinació l’ajust dels interessos implícits que corregeixen els interessos nominals per determinar l’import efectiu del deute. Per cost amortitzat s’entén el cost d’adquisició d’un actiu o passiu financer corregit (en més o en menys, segons el cas) pels reemborsaments de principal i la part imputada sistemàticament en l’estat de resultats consolidat, de la diferència entre el cost inicial i el corresponent valor de reemborsament al venciment.

En el cas dels actius financers, el cost amortitzat inclou, a més, les correccions al seu valor motivades pel deteriorament que hagin experimentat. En els préstecs i comptes a cobrar coberts en operacions de cobertura de valor raonable es registren aquelles variacions que es produeixin en el seu valor raonable relacionades amb el risc o amb els riscos coberts en aquestes operacions de cobertura.

El tipus d’interès efectiu és el tipus d’actualització que iguala exactament el valor inicial d’un instrument financer a la totalitat dels seus fluxos d’efectiu estimats per tots els conceptes al llarg de la seva vida romanent.

Els instruments de capital el valor raonable dels quals no es pugui determinar de manera prou objectiva i els derivats financers que tinguin com a actiu subjacent aquests instruments i es liquidin mitjançant lliurament dels instruments es mantenen al seu cost d’adquisició, corregit, si escau, per les pèrdues per deteriorament que hagin experimentat.

Valoració dels passius financers

Els passius financers es valoren generalment al seu cost amortitzat, tal com s’ha definit anteriorment, excepte els inclosos als epígrafs ‘Passius financers mantinguts per negociar’ i ‘Passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats’ i els passius financers designats com a partides cobertes en cobertures de valor raonable (o com a instruments de cobertura), que es valoren al seu valor raonable.

Ajust a la valoració per risc de contrapart o incompliment

El Credit Valuation Adjustment (CVA) és un ajust a la valoració dels derivats OTC (Over-The-Counter) com a conseqüència del risc associat a l’exposició creditícia que s’assumeix amb cada contrapartida.


El càlcul del CVA es realitza tenint en compte l’exposició potencial amb cada contrapartida en cada termini futur. El CVA per a una determinada contrapartida és igual a la suma del CVA per a tots els terminis. Per al seu càlcul es tenen en compte els inputs següents:

• Exposició esperada: incloent-hi, per a cada operació, el valor de mercat actual i el risc potencial futur a cada termini. Es tenen en compte mitigadors com ara col·laterals i contractes de netting, així com un factor de decaïment temporal per a aquells derivats amb pagaments intermedis.

• Severitat: percentatge de pèrdua final assumida en cas d’esdeveniment de crèdit/impagament de la contrapartida determinada en funció de la prelació del títol en cas de default de la contrapartida.

• Probabilitat d’impagament: per als casos en què no hi hagi informació de mercat s’empren

estimacions generades a partir d’empreses amb CDS cotitzats del mateix sector i la mateixa valoració externa que la contrapartida.

En el cas de derivats implícits, la Probability of Default (PD) que s’utilitza és la calculada internament sobre la base de la qualitat creditícia de les contrapartides.

El Debt Valuation Adjustment (DVA) és un ajust a la valoració similar al CVA, però en aquest cas com a conseqüència del risc propi del Grup que assumeixen les seves contrapartides en els derivats OTC.

Les valoracions obtingudes pels models interns podrien resultar diferents si s’haguessin aplicat altres mètodes o altres assumpcions en el risc d’interès, en els diferencials de risc de crèdit, de risc de mercat, de risc de canvi, o en les seves correlacions i volatilitats corresponents. No obstant aquestes possibilitats, els procediments definits per a aquests instruments financers asseguren l’establiment de valors raonables ajustats a la realitat amb un nivell de cost/efectivitat adequat.

Registre de resultats

Com a norma general, les variacions del valor en llibres dels actius i passius financers es registren amb contrapartida en l’estat de resultats consolidat, diferenciant entre les que tenen origen en la meritació d’interessos i conceptes assimilats (que es registren als epígrafs ‘Ingressos per interessos’ o ‘Despeses


per interessos’, segons el cas) i les que corresponguin a les variacions de valor. Els ajustos per canvis al valor raonable dels instruments de deute classificats com a ‘actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global’ es registren transitòriament a l’epígraf de patrimoni ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Canvis de valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global’, excepte si procedeixen de diferències de canvi; en aquest cas, es registren a l’epígraf de patrimoni ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Conversió de divises’ del patrimoni net consolidat. En el cas de diferències de canvi amb origen en actius financers monetaris, es reconeixen a l’epígraf ‘Diferències de canvi’ de l’estat de resultats consolidat.

Les partides carregades o abonades als epígrafs ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Canvis de valor raonable dels instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global’ romanen com a part del patrimoni net consolidat del Grup fins que es produeix el deteriorament o la baixa en l’estat de situació financera consolidat de l’actiu en què tenen origen, moment en què es cancel·len contra l’estat de resultats consolidat.

Operacions de cobertura

El Grup pot utilitzar els derivats financers per a les finalitats següents:

• Facilitar aquests instruments als clients que els sol·liciten en la gestió dels seus riscos,

• Utilitzar-los en la gestió dels riscos de les posicions pròpies de les entitats del Grup i dels seus actius i passius (derivats de cobertura), i

• Aprofitar en benefici propi les alteracions que experimentin aquests derivats en el seu valor raonable (derivats de negociació).

Tot derivat financer que no reuneixi les condicions que permeten considerar-lo com de cobertura es tracta, a efectes comptables, com un derivat de negociació.

• Perquè un derivat financer es consideri de cobertura, necessàriament ha de:


• Incloure’s dins dels tres models següents:

› Cobertura de valor raonable: és una cobertura de l’exposició als canvis en el valor raonable d’actius o passius reconeguts en l’estat de situació financera consolidat o de compromisos en ferm no reconeguts, o bé d’una porció identificada d’aquests actius, passius o compromisos en ferm, que sigui atribuïble a un risc en particular i que pugui afectar el resultat de l’exercici.

› Cobertura de fluxos d’efectiu: és una cobertura de l’exposició a la variació dels fluxos d’efectiu que s’atribueix a un risc particular associat amb un actiu o passiu prèviament reconegut (com la totalitat o alguns dels pagaments futurs d’interès d’un deute a interès variable), o a una transacció prevista altament probable, i que pot afectar el resultat consolidat de l’exercici.

› Inversió neta d’un negoci a l’estranger: un negoci a l’estranger és tota entitat depenent, associada, negoci conjunt o sucursal de l’entitat que informa; les activitats estan basades o es duen a terme en un país o moneda diferents als de l’entitat que informa.

• Eliminar eficaçment algun risc inherent a l’element o la posició coberts durant tot el termini previst de cobertura, cosa que implica que ha d’incloure’s dins dels tres models següents:

› En el moment de la contractació de la cobertura s’espera que, en condicions normals, aquesta actuï amb un alt grau d’eficàcia (del 80% al 125%) (eficàcia prospectiva).

› Que hi hagi una evidència suficient que la cobertura va ser realment eficaç durant tota la vida de l’element o la posició coberts (eficàcia retrospectiva). Per a això, el Grup verifica que els resultats de la cobertura hagin oscil·lat dins d’un rang de variació del 80% al 125% respecte al resultat de la partida coberta.

• Haver-se documentat adequadament que la contractació del derivat financer va tenir lloc

específicament per servir de cobertura de determinats saldos o transaccions i la manera com es pensava aconseguir i mesurar aquesta cobertura, sempre que aquesta forma sigui coherent amb la gestió dels riscos propis que porta a terme el Grup.

Les diferències de valoració de les cobertures comptables es registren segons els criteris següents:


• En les cobertures de valor raonable, les diferències produïdes tant en els elements de cobertura com en els elements coberts (pel que fa al tipus de risc cobert) es reconeixen directament en l’estat de resultats consolidat.

• En les cobertures del valor raonable del risc de tipus d’interès d’una cartera d’instruments financers, els guanys o les pèrdues que sorgeixen en valorar els instruments de cobertura es reconeixen directament en l’estat de resultats consolidat, mentre que els guanys o les pèrdues deguts a variacions en el valor raonable de l’import cobert (atribuïbles al risc cobert) es reconeixen en l’estat de resultats consolidat utilitzant com a contrapartida els epígrafs ‘Ajustos a actius financers per cobertures’ o ‘Ajustos a passius financers per cobertures’, segons el cas.

• En les cobertures dels fluxos d’efectiu, la part eficaç de la variació del valor de l’instrument de cobertura es registra transitòriament a l’epígraf ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Derivats de cobertura. Cobertures de fluxos d’efectiu’ del patrimoni net, fins al moment en què ocorrin les transaccions previstes, registrant llavors en l’estat de resultats consolidat, llevat que s’inclogui en el cost de l’actiu o el passiu no financer, en cas que les transaccions previstes acabin en el reconeixement d’actius o passius no financers.

• En les cobertures d’inversions netes en negocis a l’estranger, les diferències de valoració sorgides en la

part de cobertura eficaç dels elements de cobertura es registren transitòriament a l’epígraf ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se a resultats – Derivats de cobertura. Cobertures d’inversions netes en negocis a l’estranger’ del patrimoni net, fins que es registrin en resultats els guanys o les pèrdues de l’element cobert.

• Les diferències en valoració de l’instrument de cobertura corresponents a la part ineficaç de les operacions de cobertura de fluxos d’efectiu i d’inversions netes en negocis a l’estranger es registren directament en l’estat de resultats consolidat, a l’epígraf ‘Guanys o pèrdues per operacions de cobertura’.

Si un derivat assignat com de cobertura, bé per la seva finalitat, per la seva manca d’efectivitat o per qualsevol altra causa, no compleix els requisits indicats anteriorment, a efectes comptables, aquest derivat passa a ser considerat com un derivat de negociació.

Quan la cobertura de valor raonable és discontinuada, els ajustos prèviament registrats en l’element


cobert s’imputen a resultats utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu recalculat en la data que deixa d’estar cobert, havent d’estar completament amortitzat al seu venciment.

Quan s’interrompen les cobertures de fluxos d’efectiu, el resultat acumulat de l’instrument de cobertura reconegut a l’epígraf de patrimoni ‘Ajustos per valoració de patrimoni net’ (mentre la cobertura era efectiva) es continuarà reconeixent en aquest epígraf fins que la transacció coberta ocorri, moment en el qual es registrarà en resultats, llevat que es prevegi que no es realitzarà la transacció (en aquest cas es registra immediatament en resultats).

Derivats implícits en instruments financers híbrids

Els derivats implícits en passius instruments financers o en altres contractes principals es registren separadament com a derivats només quan es donin les circumstàncies següents:

• Les característiques econòmiques i els riscos inherents al derivat implícit no estiguin estretament relacionats amb els corresponents al contracte principal.

• Un instrument separat amb les mateixes condicions del derivat implícit compliria amb la definició d’un derivat.

• L’instrument híbrid no es mesura al valor raonable amb canvis a resultats.

Els derivats implícits es valoren a valor raonable amb canvis a resultat.

Un derivat implícit en un contracte híbrid el principal del qual sigui un actiu financer no es registra separadament. L’actiu financer principal, juntament amb el derivat implícit, es registra com a actiu financer a valor raonable amb canvis a resultat.

Baixa del balanç dels actius i passius financers

El tractament comptable de les transferències d’actius financers està condicionat pel grau i la forma en què es traspassen a tercers els riscos i beneficis associats als actius que es transfereixen:


• Si els riscos i beneficis es traspassen substancialment a tercers —cas de les vendes incondicionals, de les vendes amb pacte de recompra pel seu valor raonable en la data de la recompra, de les vendes d’actius financers amb una opció de compra adquirida o de venda emesa profundament fora de diners, de les titulitzacions d’actius en què el cedent no reté finançaments subordinats ni concedeix cap tipus de millora creditícia als nous titulars i altres casos similars—, l’actiu financer transferit es dona de baixa de l’estat de situació financera consolidat, reconeixent-se simultàniament qualsevol dret o obligació retingut o creat com a conseqüència de la transferència.

• Si es retenen substancialment els riscos i beneficis associats a l’actiu financer transferit —cas de les vendes d’actius financers amb pacte de recompra per un preu fix o pel preu de venda més un interès, dels contractes de préstec de valors en els quals el prestatari té l’obligació de retornar els mateixos actius o altres de similars i altres casos anàlegs—, l’actiu financer transferit no es dona de baixa de l’estat de situació financera consolidat i es continua valorant amb els mateixos criteris utilitzats abans de la transferència. Per contra, es reconeixen comptablement:

› Un passiu financer associat per un import igual al de la contraprestació rebuda, que es valora posteriorment al seu cost amortitzat, llevat que compleixi els requisits per classificar-se com altres passius a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

› Tant els ingressos de l’actiu financer transferit (però no donat de baixa) com les despeses del nou passiu financer, sense compensar.

• Si ni es transfereixen ni es retenen substancialment els riscos i beneficis associats a l’actiu financer transferit, es distingeix entre:

› Si l’entitat cedent no reté el control de l’actiu financer transferit: es dona de baixa de l’estat de situació financera consolidat i es reconeix qualsevol dret o obligació retingut o creat com a conseqüència de la transferència.

› Si l’entitat cedent reté el control de l’actiu financer transferit: continua reconeixent-lo en l’estat de situació financera consolidat per un import igual a la seva exposició als canvis de valor que pugui experimentar i reconeix un passiu financer associat a l’actiu financer transferit. L’import net de l’actiu transferit i el passiu associat serà el cost amortitzat dels drets i les obligacions retinguts, si l’actiu transferit es mesura pel seu cost amortitzat, o el valor raonable dels drets i les obligacions retinguts, si l’actiu transferit es mesura per el seu valor raonable.


D’acord amb l’anterior, els actius financers només es donen de baixa del balanç quan s’han extingit els drets sobre els fluxos d’efectiu que generen o quan s’han transferit substancialment a tercers els riscos i beneficis que porten implícits. De manera similar, els passius financers només es donen de baixa del balanç quan s’han extingit les obligacions que generen o quan s’adquireixen amb la intenció de cancel·lar o de re-col·locar-los novament.

Compensació d’instruments financers

Els actius i passius financers són objecte de compensació, és a dir, de presentació en l’estat de situació financera consolidat pel seu import net, només quan el Grup té tant el dret, exigible legalment, de compensar els imports reconeguts en els instruments esmentats, com la intenció de liquidar la quantitat neta, o de realitzar l’actiu i procedir al pagament del passiu de manera simultània.

El 31 de desembre de 2019 i 2018, el Grup no compensava actius i passius financers en l’estat de situació financera consolidat.

2.3.3 Deteriorament del valor dels actius financers

El model de deteriorament és aplicable a instruments de deute a cost amortitzat, a instruments de deute valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global, així com en altres exposicions que comporten risc de crèdit, com ara els compromisos de préstec concedits, les garanties financeres concedides i altres compromisos concedits.

Els criteris per a l’anàlisi i la classificació de les operacions en els estats financers en funció del seu risc de crèdit inclouen, d’una banda, el risc de crèdit per insolvència i, d’altra banda, el risc país al qual estiguin exposades, si escau. Les exposicions creditícies en què concorrin raons per a la qualificació per risc de crèdit per insolvència o per risc país es classifiquen en la categoria corresponent al risc per insolvència o per risc país, llevat que li correspongui una categoria pitjor per risc país, sens perjudici que les pèrdues per deteriorament per risc per insolvència es calculin pel concepte de risc país quan impliqui major exigència.

Les pèrdues per deteriorament del període s’efectuen amb càrrec a l’estat de resultats com una despesa, amb contrapartida en l’import en llibres de l’actiu. Les reversions posteriors de les cobertures per


deteriorament prèviament reconegudes es registren com un ingrés en l’estat de resultats. En el cas dels instruments valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global, posteriorment l’instrument s’ajustarà fins al seu valor raonable amb contrapartida en ‘Altre resultat global acumulat’ del patrimoni net.

Classificació de les operacions en funció del risc de crèdit per insolvència

Els instruments financers (incloses les exposicions fora de estat de situació financera consolidat) es classifiquen en les categories següents, tenint en compte si des del reconeixement inicial de l’operació s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit, i si ha tingut lloc un esdeveniment d’incompliment:

• Fase 1 – Risc normal: el risc que es produeixi un esdeveniment d’incompliment no ha augmentat de manera significativa des del reconeixement inicial de l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments equival a les pèrdues creditícies esperades en dotze mesos.

• Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu de risc: el risc que es produeixi un esdeveniment d’incompliment ha augmentat de manera significativa des del reconeixement inicial de l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments es calcula com les pèrdues creditícies esperades en la vida estimada de l’operació.

• Fase 3 – Risc dubtós: s’ha produït un esdeveniment d’incompliment en l’operació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments es calcula com les pèrdues creditícies esperades en la vida estimada de l’operació.

• Risc fallit – Operacions per a les quals el Grup no té expectatives raonables de recuperació. La correcció de valor per deteriorament per a aquest tipus d’instruments equival al seu valor en llibres i comporta la seva baixa total de l’actiu.

En aquest sentit, i a l’efecte de realitzar la classificació d’un instrument financer en una de les categories anteriors, el Grup ha pres en consideració les següents definicions:


Increment significatiu del risc de crèdit

Per als instruments financers classificats en la categoria Fase 1 - Risc normal, el Grup avalua si continua sent apropiat que segueixin sent objecte de reconeixement les pèrdues creditícies esperades a dotze mesos. En aquest sentit, el Grup duu a terme una avaluació sobre si s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit des del seu reconeixement inicial. En cas d’haver-se produït, es transfereix l’instrument financer a la categoria Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu de risc i es reconeix la seva pèrdua creditícia esperada al llarg de tota la seva vida. Aquesta avaluació és simètrica, de tal manera que es permet el retorn de l’instrument financer a la categoria Fase 1 – Risc normal. A fi de dur a terme aquesta avaluació, els sistemes de gestió del risc de crèdit del Grup recullen elements, tant quantitatius com qualitatius, que en combinació o per ells mateixos podrien donar lloc a la consideració que s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit de l’instrument financer, com ara canvis adversos en la situació financera del deutor, rebaixes en la seva qualificació creditícia, canvis desfavorables en el sector en què opera, el seu entorn regulador o tecnològic, entre d’altres, que no mostrin evidència de deteriorament.

Amb independència de l’existència d’indicis d’enviliment del risc creditici de l’exposició, es considera que s’ha produït un increment significatiu del risc de crèdit en aquelles operacions en què es doni alguna de les circumstàncies següents:

• Impagaments superiors a 30 dies, presumpció refutable sobre la base d’informació raonable i fonamentada.

• Refinançaments o reestructuracions que no mostren evidència de deteriorament fins que apliqui el criteri de cura.

• Acord especial de sostenibilitat del deute que no mostra evidència de deteriorament fins que apliqui el criteri de cura.

• Les mantingudes amb emissors o titulars declarats en concurs de creditors que no mostren evidència de deteriorament.


Sens perjudici de l’anterior, per aquells actius en què la contrapart té un risc de crèdit baix, el Grup aplica la possibilitat prevista a la norma de considerar que el seu risc de crèdit no ha augmentat de forma significativa. Entre aquesta tipologia de contraparts s’identifiquen, principalment, bancs centrals i administracions públiques.

Exposicions deteriorades i evidència objectiva de deteriorament

A efectes de la determinació del risc d’incompliment, el Grup aplica una definició que és coherent amb la que utilitza per a la gestió interna del risc de crèdit dels instruments financers i té en compte indicadors quantitatius i qualitatius.

En aquest sentit, el Grup considera que hi ha una evidència objectiva de deteriorament (EOD) quan s’han produït un o més esdeveniments amb un impacte negatiu sobre els seus fluxos d’efectiu estimats. Constitueixen evidència que un actiu financer presenta un deteriorament creditici les dades observables relatives als esdeveniments següents: • Impagament superior a 90 dies.

• Hi ha dubtes raonables sobre el reemborsament total de l’actiu.

• Dificultats financeres significatives de l’emissor o el prestatari.

• Incompliment de clàusules contractuals, com ara esdeveniments d’impagament o de mora.

• Atorgament del prestador de concessions o avantatges per raons de tipus econòmic o contractual amb motiu de dificultats econòmiques del prestatari, que altrament no s’haguessin atorgat i que mostren evidència de deteriorament.

• Probabilitat cada vegada més gran que el prestatari entri en fallida o en qualsevol altra situació de reorganització financera.

• Desaparició d’un mercat actiu per a l’instrument financer en qüestió ocasionada per les dificultats financeres de l’emissor.


• Compra o originament d’un actiu financer amb un descompte important que reflecteixi les pèrdues creditícies sofertes.

• Refinançaments o reestructuracions que mostren evidència de deteriorament mentre que apliqui el període de cura.

Metodologies d’estimació de les pèrdues creditícies esperades per insolvència

El procés d’avaluació de les possibles pèrdues per deteriorament d’aquests actius es duu a terme mitjançant processos diferenciats en funció de la consideració dels clients com individualment significatius o no significatius.

Estimació individualitzada del deteriorament

El Grup pren en consideració les característiques següents per identificar aquells acreditats que, per llur exposició creditícia i nivell de risc, requereixen una anàlisi individualitzada:

• Anàlisis individualitzades per determinar la classificació comptable: en aquest cas, es realitza per tots els acreditats que superin el llindar d’1 milió d’euros, sense considerar aquells acreditats que tenen la consideració de risc baix, tret dels que estiguin classificats a la Fase 3 – Risc dubtós.

• Estimació individualitzada de la provisió: en aquest cas, es realitzarà per tots aquells acreditats que superin el llindar anterior i que estiguin classificats a la Fase 3 – Risc dubtós (ja sigui de manera automàtica o no), i aquells que superin els 3 milions d’euros o el 5% del capital elegible que estiguin a la Fase 2 – Risc normal amb increment significatiu del risc i F1 – Risc normal.

• Addicionalment, seran objecte d’una estimació individualitzada els acreditats amb operacions identificades com de risc baix classificats a la Fase 3 – Risc dubtós, encara que es trobin per sota del llindar establert.

La metodologia desenvolupada pel Grup estima les pèrdues creditícies esperades dels instruments de deute com la diferència negativa que sorgeix en comparar el valor de liquidació dels col·laterals o els


valors actuals dels seus fluxos d’efectiu futurs previstos descomptats al tipus d’interès efectiu i els seus valors en llibres respectius.

En l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs dels instruments de deute es tenen en consideració:

• La totalitat dels imports que està previst obtenir durant la vida romanent de l’instrument, fins i tot, si escau, dels que puguin tenir el seu origen en les garanties amb què compti (un cop deduïts els costos necessaris per a la seva adjudicació i venda posterior). La pèrdua per deteriorament considera l’estimació de la possibilitat de cobrament dels interessos meritats, vençuts i no cobrats.

• Els diferents tipus de risc a què estigui subjecte cada instrument.

• Les circumstàncies en què previsiblement es produiran els cobraments.

El Grup compta amb polítiques i procediments per a la valoració de les garanties reals.

Estimació col·lectiva del deteriorament

Per a totes aquelles exposicions creditícies que no són objecte d’una anàlisi individualitzada, l’estimació de les pèrdues creditícies esperades es realitza de manera col·lectiva.

El càlcul de la cobertura col·lectiva s’efectua mitjançant models de segmentació interns. En realitzar el càlcul de les pèrdues esperades de manera col·lectiva mitjançant aquestes metodologies, el Grup ha pres en consideració els aspectes següents:

• Criteris d’agrupació de les operacions. El Grup distribueix els actius financers amb risc de crèdit en bancs homogenis sobre la base de característiques de risc similars dels instruments inclosos en el mateix banc. En aquesta segmentació, els criteris considerats són representatius dels patrons d’estimació de pèrdues de cada banc. Entre els factors emprats pel Grup per tal de realitzar les agrupacions, destaquen el tipus de prestatari o emissor, el tipus d’operació, el tipus de garantia i el temps transcorregut des de la seva classificació a la categoria Fase 3 – Risc dubtós.

• Paràmetres de risc. L’import agregat de les pèrdues creditícies esperades es determina a partir dels


paràmetres següents:

› Exposició creditícia en el moment de l’incompliment (‘exposure at default’ o ‘EAD’). És l’exposició al risc que tindrà el Grup en el moment en què es produeixi l’incompliment per part de l’acreditat.

› Probabilitat d’incompliment (‘probability of default’ o ‘PD’).

› Severitat (‘loss given default’ o ‘LGD’). És el percentatge sobre l’exposició de risc que no s’espera recuperar en cas d’incompliment.

En l’estimació de la probabilitat d’incompliment i la severitat, així com en l’estimació de l’evolució futura de les principals variables macroeconòmiques, el Grup ha considerat l’establert a la Guia supervisora relativa a l’aplicació de la NIIF 9.

Risc de crèdit per raó de risc país

Per risc país s’entén el risc que concorre a les operacions amb titulars residents en un determinat país per circumstàncies diferents del risc comercial habitual, o del risc d’insolvència. El Grup classifica les operacions realitzades amb tercers en diferents bancs en funció de l’evolució econòmica dels països, la seva situació política, el marc regulador i institucional, la capacitat i l’experiència de pagaments, assignant a cadascun d’ells els percentatges de provisió d’acord amb l’establert a la normativa vigent.

Es consideren actius dubtosos per materialització del risc país aquelles operacions amb acreditats finals residents en països que presenten dificultats prolongades per fer front al servei del deute.

El Grup no manté exposicions significatives de risc de crèdit per raons de risc país.

Instruments de capital valorats al cost d’adquisició

Les pèrdues per deteriorament dels instruments de capital valorats al seu cost d’adquisició equivalen a la diferència entre el seu valor en llibres i el valor actual dels fluxos de caixa futurs esperats, actualitzats al tipus de rendibilitat de mercat per a altres valors similars.


Les pèrdues per deteriorament es registren en l’estat de resultats del període en què es manifesten, minorant directament el cost de l’instrument. Aquestes pèrdues només poden recuperar-se posteriorment en cas de venda dels actius.

L’estimació i comptabilització de les pèrdues per deteriorament de les participacions en entitats dependents, negocis conjunts i entitats associades, les quals, als efectes de l’elaboració d’aquests comptes anuals, no tenen la consideració d’‘Instruments financers’, es realitzen per part de el Grup d’acord amb els criteris indicats en la nota 2.a anterior.

2.3.4 Reconeixement d’ingressos

Els criteris més significatius utilitzats pel Grup per al reconeixement dels seus ingressos i despeses es resumeixen a continuació:

Ingressos i despeses per interessos

Els ingressos i despeses per interessos i conceptes assimilables, amb caràcter general, es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació, per aplicació del mètode del tipus d’interès efectiu. Les comissions financeres (fonamentalment, les comissions d’obertura i estudi que no corresponguin amb el cost efectiu de la prestació del servei) que sorgeixen en la formalització d’instruments financers són periodificades i registrades en resultats al llarg de la vida esperada de l’instrument financer. Aquesta periodificació permet el càlcul del tipus d’interès efectiu (TIE).

Aquestes comissions, en ser periodificades com a interessos implícits durant la vida dels actius, formen part del tipus efectiu dels instruments financers. No obstant això, quan un instrument de deute es considera deteriorat s’interromp el reconeixement dels interessos que reporta en l’estat de resultats consolidat.

En cas de baixa anticipada d’actius amb comissions cobrades pendents de meritar, aquestes s’imputarien al compte de resultats consolidats com a comissions percebudes en el període en què es produeixi la baixa.


Dividends

Els dividends d’altres societats es reconeixen com a ingrés en l’estat de resultats consolidat en el moment en què neix el dret a percebre’ls per les entitats, o en el moment en què aquests siguin coneguts, si aquest últim fos posterior.

Comissions

Els ingressos i despeses en concepte de comissions es reconeixen en l’estat de resultats consolidat amb diferents criteris, segons la seva naturalesa i classificació comptable:

• Els ingressos i despeses vinculats a actius i passius financers valorats a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys es reconeixen en el moment del seu cobrament/pagament.

• Els ingressos i despeses originats en transaccions o serveis que es prolonguen en el temps es reconeixen durant la vida d’aquestes transaccions o serveis (per exemple: comissions de custòdia).

• Els ingressos i despeses originats en transaccions o serveis que no es perllonguen en el temps es reconeixen quan es produeix l’acte que els origina.

Ingressos i despeses no financeres

Els ingressos i despeses no financers es reconeixen comptablement d’acord amb el criteri de meritació.

Cobraments i pagaments diferits

Els cobraments i pagaments diferits en el temps es reconeixen comptablement per l’import que resulta d’actualitzar financerament els fluxos d’efectiu previstos a taxes de mercat. 2.3.5 Adquisició (cessió) temporal d’actius

Les compres (o vendes) d’instruments financers amb el compromís de retrocessió no opcional a un preu


determinat (repos) es registren en l’estat de situació financera consolidat com un finançament concedit (o rebut) en funció de la naturalesa del deutor (o creditor) corresponent, als epígrafs ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ o ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’actiu en l’estat de situació financera consolidat (‘Passius financers a cost amortitzat’ en el cas de tractar-se de passius).

La diferència entre els preus de compra i venda es registra com a interessos financers durant la vida del contracte.

2.3.6 Actius no corrents mantinguts per a la venda i passius associats amb actius no corrents mantinguts per a la venda

A l’epígraf ‘Actius no corrents i grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda’ recull el valor en llibres de les partides individuals o integrades en un conjunt (grup de disposició) o que formen part d’una unitat de negoci que es pretén alienar (operacions en interrupció) la venda de les quals és altament probable que tingui lloc, en les condicions en què aquests actius es troben actualment, en el termini determinat a comptar de la data a què es refereix l’estat de situació financera consolidat. Per tant, la recuperació del valor en llibres d’aquestes partides (que poden ser de naturalesa financera i no financera) previsiblement tindrà lloc a través del preu que s’obtingui en la seva alienació.

Concretament, els actius immobiliaris o altres actius no corrents rebuts per les entitats consolidades per a la satisfacció, total o parcial, de les obligacions de pagament dels seus deutors es consideren actius no corrents mantinguts per a la venda, llevat que les entitats consolidades hagin decidit fer un ús continuat d’aquests actius. En aquest sentit, a fi de la seva consideració en el reconeixement inicial d’aquests actius, el Grup obté, en el moment d’adjudicació, el valor raonable de l’actiu corresponent mitjançant la sol·licitud de taxació a agències de valoració externes.

Simètricament, l’epígraf ‘Passius inclosos en grups alienables d’elements que s’han classificat com a mantinguts per a la venda’ recull els saldos creditors amb origen en els actius o en els grups de disposició i en les operacions en interrupció.

Els actius no corrents mantinguts per a la venda es valoren, inicialment i amb posterioritat, pel menor import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en llibres en la data


d’assignació, si ja s’haguessin reconegut anteriorment. Els actius no corrents en venda no s’amortitzen mentre romanguin en aquesta categoria.

En el cas d’actius immobiliaris adjudicats, es determina el seu valor a partir de l’última taxació disponible en la data de l’estat de situació financera consolidat, considerant l’aplicació de descomptes sobre els valors de taxació (haircuts), en concepte de:

• La necessitat efectiva de venda dels actius no corrents mantinguts per a la venda en el curt termini, concepte recollit en la NIIF 5 (venda immediata).

• El factor corrector necessari associat a l’evolució del preu de l’habitatge del país (IPV) d’ubicació.

Les pèrdues per deteriorament d’un actiu, o grup de disposició, degudes a reduccions del seu valor en llibres fins al seu valor raonable (menys els costos de venda) es reconeixen a l’epígraf ‘Guanys (Pèrdues) d’actius no corrents en venda no classificats com a operacions interrompudes’ de l’estat de resultats consolidat. Els guanys d’un actiu no corrent en venda per increments posteriors del valor raonable (menys els costos de venda) augmenten el seu valor en llibres i es reconeixen en l’estat de resultats consolidat fins a un import igual al de les pèrdues per deteriorament anteriorment reconegudes.

2.3.7 Actius per reassegurances i passius per contractes d’assegurances

L’estimació de l’impacte comptable de les assegurances rebudes o emeses correspondrà a l’entitat del Grup que hagi contractat o emès aquests contractes.

Els contractes d’assegurances suposen la transferència d’un risc determinat i quantificable a canvi d’una prima periòdica o única. Els efectes sobre els fluxos de caixa del Grup derivaran d’una desviació en els pagaments previstos, una insuficiència en la prima establerta, o tots dos.

L’epígraf ‘Altres actius’ recull els imports que les entitats consolidades tenen dret a percebre amb origen en els contractes de reassegurança que mantenen amb terceres parts i, més concretament, la participació de la reassegurança en les provisions tècniques constituïdes per les entitats d’assegurances consolidades.Almenys anualment s’analitza si aquests actius estan deteriorats (si hi ha una evidència objectiva,


resultat d’un esdeveniment ocorregut després del reconeixement inicial de l’actiu, que el Grup pot no rebre les quantitats establertes contractualment, i pot quantificar de forma fiable la quantitat que no es rebrà); en aquest cas es registra la pèrdua corresponent en l’estat de resultats consolidat donant de baixa aquests actius.

L’epígraf ‘Provisions’ recull les provisions tècniques registrades per entitats consolidades per cobrir reclamacions amb origen en els contractes d’assegurança que mantenen vigents al tancament de l’exercici.

Els resultats de les companyies d’assegurances per la seva activitat asseguradora es registren en funció de la seva naturalesa en els epígrafs corresponents de l’estat de resultats consolidat.

D’acord amb les pràctiques comptables generalitzades en el sector assegurador, les entitats d’assegurances consolidades abonen a resultats els imports de les primes que emeten i carreguen als seus comptes de resultats el cost dels sinistres als quals han de fer front quan es produeix la liquidació final. Aquestes pràctiques comptables obliguen les entitats asseguradores a periodificar al tancament de cada exercici tant els imports abonats als seus comptes de pèrdues i guanys i no meritats en aquesta data com els costos incorreguts no carregats als comptes de pèrdues i guanys.

Almenys al tancament de cada exercici es comprova si la valoració dels passius per contractes d’assegurances reconeguts en l’estat de situació financera consolidat és adequada, calculant la diferència entre els imports següents:

• Les estimacions actuals de futurs fluxos d’efectiu conseqüència dels contractes d’assegurança de les entitats consolidades. Aquestes estimacions inclouen tots els fluxos d’efectiu contractuals i els relacionats, com ara costos de tramitació de reclamacions, i

• El valor reconegut en l’estat de situació financera consolidat dels seus passius per contractes d’assegurances, net de qualsevol despesa d’adquisició diferida o actiu intangible relacionat, com ara l’import satisfet per l’adquisició, en els supòsits de compra per l’entitat, dels drets econòmics derivats d’un conjunt de pòlisses de la seva cartera a favor d’un mediador.

Si en aquest càlcul s’obté un import positiu, aquesta deficiència es carrega en l’estat de resultats


consolidat. En aquells casos en què els guanys o les pèrdues no realitzades dels actius de les companyies asseguradores del Grup afectin els mesuraments dels passius per contractes d’assegurança o els costos d’adquisició diferits associats o els actius intangibles també associats, aquestes plusvàlues o minusvàlues es reconeixen directament en patrimoni. L’ajust corresponent en el passiu per contractes d’assegurances (o en els costos d’adquisició diferits o en els actius intangibles) es reconeix de la mateixa manera, en patrimoni. 2.3.8 Actius tangibles

Inclou l’import dels immobles, terrenys, mobiliari, vehicles, equips d’informàtica i altres instal·lacions propietat de les entitats consolidades o adquirits en règim d’arrendament financer. Els actius es classifiquen, en funció de la seva finalitat, en:

Immobilitzat material d’ús propi

L’immobilitzat material d’ús propi (que inclou, entre altres, els actius materials rebuts per les entitats consolidades per a la liquidació, total o parcial, d’actius financers que representen drets de cobrament enfront de tercers i als quals es preveu donar un ús continuat i propi, així com els que s’estan adquirint en règim d’arrendament financer) es presenta al seu cost d’adquisició, menys la corresponent amortització acumulada i, si escau, les pèrdues estimades que resulten de comparar el valor net de cada partida amb el seu corresponent import recuperable.

El cost d’aquests actius comprèn:

• El seu preu d’adquisició, inclosos els aranzels d’importació i els impostos indirectes no recuperables que recaiguin sobre l’adquisició, després de deduir qualsevol descompte o rebaixa del preu.

• Tots els costos directament atribuïbles a la ubicació de l’actiu en el lloc i en les condicions necessàries perquè pugui operar de la forma prevista per la gerència.

• L’estimació inicial dels costos de desmantellament i retirada de l’element, així com la rehabilitació del lloc sobre el qual s’assenta, l’obligació en què incorre una entitat quan adquireix l’element o com a conseqüència d’haver utilitzat aquest element durant un període determinat, amb propòsits


diferents de la producció d’inventaris durant aquest període.

L’amortització es calcula, aplicant el mètode lineal, sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual, entenent-se que els terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida i que, per tant, no són objecte d’amortització.

Les dotacions anuals en concepte d’amortització dels actius materials es realitzen amb contrapartida en l’estat de resultats consolidat i, bàsicament, equivalen als percentatges d’amortització determinats en funció dels anys de la vida útil estimada, com a mitjana, dels diferents elements:

Tipus d’actiu Vida útil estimada

Immobles 50 anys

Màquines i instal·lacions 10 anys

Vehicles 3 anys

Equip informàtic i mobiliari 5 anys

A cada tancament comptable, les entitats consolidades analitzen si hi ha indicis que el valor net dels elements del seu actiu material excedeix el seu import recuperable; en aquest cas, redueixen el valor en llibres de l’actiu de què es tracti fins al seu import recuperable i ajusten els càrrecs futurs en concepte d’amortització en proporció al seu valor en llibres ajustat i a la seva nova vida útil romanent, en cas de ser necessària una reestimació de la vida útil romanent.

De manera similar, quan hi hagi indicis que s’ha recuperat el valor d’un actiu material, les entitats consolidades registren la reversió de la pèrdua per deteriorament comptabilitzada en períodes anteriors i ajusten en conseqüència els càrrecs futurs en concepte de la seva amortització. En cap cas la reversió de la pèrdua per deteriorament d’un actiu pot suposar l’increment del seu valor en llibres per sobre d’aquell que tindria si no s’haguessin reconegut pèrdues per deteriorament en exercicis anteriors.

Periòdicament es procedeix a revisar la vida útil estimada dels elements de l’immobilitzat material d’ús propi, amb vista a detectar canvis significatius que, si es produeixen, s’ajusten mitjançant la correcció del càrrec corresponent en l’estat de resultats consolidat d’exercicis futurs de la dotació a la seva amortització en virtut de les noves vides útils.


Les despeses de conservació i manteniment dels actius materials d’ús propi es carreguen als resultats de l’exercici en què es produeixen, ja que no incrementen la vida útil dels actius.

Inversions immobiliàries

L’epígraf ‘Inversions immobiliàries’ recull els valors nets dels terrenys, edificis i altres construccions que es mantenen sia per explotar-los en règim de lloguer sia per obtenir una plusvàlua en la seva venda com a conseqüència dels increments que es produeixin en el futur en els seus preus de mercat respectius.

Els criteris aplicats per al reconeixement del cost d’adquisició de les inversions immobiliàries per a la seva amortització, per a l’estimació de les seves vides útils respectives i per al registre de les seves possibles pèrdues per deteriorament coincideixen amb els descrits en relació amb els actius materials d’ús propi. Les inversions immobiliàries es presenten al seu cost d’adquisició, menys la corresponent amortització acumulada i, si escau, les pèrdues estimades que resulten de comparar el valor net de cada partida amb el seu import recuperable.

L’amortització es calcula, aplicant el mètode lineal, sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual, entenent-se que els terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida i que, per tant, no són objecte d’amortització.

El Grup determina periòdicament el valor raonable de les inversions immobiliàries a fi de determinar si han de ser objecte d’una provisió per deteriorament.

2.3.9 Operacions d’arrendament

2.3.9.1 Política comptable en vigor des de l’1 de gener de 2019

a) El Grup com a arrendatari

A l’inici d’un contracte, el Grup avalua si aquest conté un arrendament o no. Per a aquells contractes per als quals el Grup hagi determinat que contenen o són un arrendament, el Grup registra, en l’estat de situació financera consolidat, un actiu que representa el dret de controlar l’ús del bé subjacent en


l’arrendament per un període determinat i, de manera simultània, un passiu per arrendament que representa l’obligació de realitzar els pagaments compromesos per l’ús del bé subjacent que no hagin estat abonats en aquesta data.

El Grup aplica un únic enfocament de reconeixement i valoració per a tots els arrendaments, excepte per als arrendaments de curt termini (de duració igual o inferior a dotze mesos) i arrendaments d’actius d’escàs valor, per als quals el Grup registra els pagaments per arrendament com a despesa, de forma lineal al llarg del període de l’arrendament, a l’epígraf ‘Despeses d’administració – Altres despeses d’administració’.

Reconeixement i valoració dels passiu per arrendaments

En la data d’inici del contracte d’arrendament, el Grup reconeix un passiu per arrendament del bé subjacent pel valor actual dels pagaments per l’arrendament que es realitzaran durant el termini de l’arrendament i que no hagin estat abonats en aquesta data, descomptats utilitzant el tipus d’interès implícit en l’arrendament, si aquest es pot determinar fàcilment. En cas contrari, s’utilitzarà el tipus d’interès incremental d’endeutament del Grup. Els pagaments per arrendament inclouen els pagaments fixos i els pagaments variables que depenen d’un índex o d’una taxa, i les quanties a pagar esperades derivades de l’existència de garanties. Els pagaments per arrendament també inclouen el preu per l’exercici (raonablement esperat) d’una opció de compra per part del Grup i els pagaments de sancions per finalitzar el contracte d’arrendament, si el contracte reflecteix l’exercici de l’opció de cancel·lació. Els pagaments variables que no depenen d’un índex o d’un taxa es reconeixen com a despeses en el període en què es produeix l’esdeveniment o la condició que desencadena el pagament a l’epígraf ‘Despeses d’administració – Altres despeses d’administració’ de l’estat de resultats consolidat adjunt.

Els passius per arrendaments es registren a l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat – Altres passius financers’ de l’estat de situació financera consolidat adjunt i les despeses financeres associades als passius per arrendaments es registren a l’epígraf ‘Despeses per interessos’ de l’estat de resultats consolidat adjunt.

Posteriorment, el passiu per arrendament es valora incrementant el seu import en llibres de manera que reflecteixi els interessos calculats aplicant el tipus d’interès efectiu i reduint l’import en llibres per reflectir els pagaments efectuats per l’arrendament.


Reconeixement i valoració dels actius per dret d’ús

El Grup reconeix els actius per dret d’ús del bé subjacent en la data d’inici del contracte d’arrendament (és a dir, la data en què l’actiu està disponible per al seu ús). Els actius per dret d’ús es mesuren inicialment a cost, que inclou l’import dels passius per arrendament reconeguts, els costos directes inicials incorreguts i els pagaments d’arrendament efectuats en el moment inicial, així com el cost en què es pugui incórrer per desmantellar o eliminar el bé subjacent, o tornar-lo a la condició exigida en els termes contractuals. Els actius per dret d’ús es registren a l’epígraf ‘Actiu tangible – Immobilitzat material’ o ‘Actiu tangible – Inversions immobiliàries’ de l’estat de situació financera consolidat adjunt.

Posteriorment, l’import en llibres dels actius per dret d’ús és ajustat pels conceptes següents:

• L’amortització acumulada. Els actius per dret d’ús s’amortitzen durant el menor entre la vida útil del bé subjacent i la duració de l’arrendament. Les dotacions a l’amortització es registren amb contrapartida a l’epígraf ‘Amortització’ de l’estat de resultats consolidat adjunt.

• Si escau, les pèrdues per deteriorament, registrades amb contrapartida a l’epígraf ‘Deteriorament del valor o (-) reversió del deteriorament del valor d’actius no financers’ de l’estat de resultats consolidat adjunt. Per avaluar-ne el deteriorament, els administradors apliquen els mateixos criteris que els utilitzats en els actius tangibles descrits a la nota 2.3.8.

• Reflectir els canvis de valor dels passius per arrendament.

b) El Grup com a arrendador

Els arrendament en què el Grup no transfereix substancialment tots els riscos i beneficis de la propietat es classifiquen com a arrendaments operatius. Els ingressos per lloguers es registren de manera lineal d’acord amb les condicions de l’arrendament i s’inclouen a l’epígraf ‘Altres ingressos d’explotació’ de l’estat de resultats consolidat adjunt segons la seva naturalesa operativa. Els costos incorreguts en la negociació i l’organització d’un arrendament operatiu s’afegeixen al valor comptable de l’arrendat en la mateixa base que la renda de lloguer. Els lloguers contingents es reconeixen com a ingrés en el període en què es guanyin.


2.3.9.2 Política comptable aplicada fins el 31 de desembre de 2018

Arrendaments financers

Es consideren operacions d’arrendament financer aquelles en què, substancialment, tots els riscos i avantatges que recauen sobre el bé objecte de l’arrendament es transfereixen a l’arrendatari.

Arrendaments operatius

En les operacions d’arrendament operatiu, la propietat del bé arrendat, i substancialment tots els riscos i avantatges que recauen sobre el bé, romanen en l’arrendador.

Quan el Grup actua com a arrendador es presenta el cost d’adquisició dels béns arrendats a l’epígraf ‘Actiu tangible’ de l’estat de situació financera consolidat. Aquests actius s’amortitzen d’acord amb les polítiques adoptades per als actius materials similars d’ús propi i els ingressos procedents dels contractes d’arrendament es reconeixen en l’estat de resultats consolidat de forma lineal, a l’epígraf ‘Altres ingressos d’explotació’.

Quan el Grup actua com a arrendatari, les despeses de l’arrendament, incloent-hi incentius concedits, si escau, per l’arrendador, es carreguen linealment en l’estat de resultats consolidat, a l’epígraf ‘Altres despeses d’administració’.

2.3.10 Actiu Intangible

Són actius no monetaris identificables (susceptibles de ser separats d’altres actius), encara que sense aparença física, que sorgeixen com a conseqüència d’un negoci jurídic o han estat desenvolupats per les entitats consolidades. Només es reconeixen comptablement aquells actius el cost dels quals es pot estimar de manera fiable i dels quals les entitats consolidades estimen probable obtenir beneficis econòmics en el futur.

Els actius intangibles es reconeixen inicialment pel seu cost d’adquisició o producció i, posteriorment,


es valoren al seu cost menys, segons escaigui, la seva corresponent amortització acumulada i les pèrdues per deteriorament que hagin experimentat.

Fons de comerç

Les diferències positives entre el cost de les participacions en el capital de les entitats consolidades i de les valorades pel mètode de la participació respecte als corresponents valors raonables dels elements adquirits, ajustats en la data de primera consolidació, s’imputen de la manera següent:

• Si són assignables a elements patrimonials concrets de les societats adquirides, augmentant el valor dels actius (o reduint el dels passius) on els valors raonables fossin superiors (inferiors) als valors nets comptables amb els quals figuren en els balanços de les entitats adquirides.

• Si són assignables a actius intangibles concrets, reconeixent-los explícitament en l’estat de situació financera consolidat sempre que el seu valor raonable dins dels dotze mesos següents a la data d’adquisició pugui determinar-se de manera fiable.

Les diferències restants es registren com un fons de comerç, que s’assigna a una o més unitats generadores d’efectiu (aquestes són el grup identificable més petit d’actius que, com a conseqüència del seu funcionament continuat, genera fluxos d’efectiu a favor del Grup , amb independència dels procedents d’altres actius o grup d’actius). Les unitats generadores d’efectiu representen els segments geogràfics i de negocis del Grup.

Els fons de comerç (que només es registren quan han estat adquirits a títol onerós) representen, per tant, pagaments anticipats realitzats per l’entitat adquirent dels beneficis econòmics futurs derivats dels actius de l’entitat adquirida que no siguin individualment i separadament identificables.

A cada tancament comptable, o quan hi hagi indicis de deteriorament, es procedeix a estimar si s’ha produït algun deteriorament que redueixi el valor recuperable a un import inferior al cost net registrat i, en cas afirmatiu, es procedeix al seu oportú deteriorament comptable.

Les pèrdues per deteriorament relacionades amb els fons de comerç no són objecte de reversió posterior.


Altres actius intangibles

Aquesta partida inclou l’import dels actius intangibles identificables (entre altres conceptes, les llistes de clients adquirides i els programes informàtics).

Poden ser de vida útil indefinida (quan, sobre la base de les anàlisis realitzades de tots els factors rellevants, es conclou que no hi ha un límit previsible del període durant el qual s’espera que generaran fluxos d’efectiu nets a favor de les entitats consolidades) o de vida útil definida (en la resta de casos).

Els actius intangibles de vida útil indefinida no s’amortitzen, si bé, en ocasió de cada tancament comptable, o sempre que hi hagi indicis de deteriorament, les entitats consolidades revisen les seves respectives vides útils romanents a fi d’assegurar-se que segueixen sent indefinides o, en cas contrari, procedir en conseqüència.

Els actius intangibles amb vida útil definida s’amortitzen en funció d’aquesta, aplicant criteris similars als adoptats per a l’amortització dels actius materials.

Els càrrecs als comptes de pèrdues i guanys per l’amortització d’aquests actius es registren a l’epígraf ‘Amortització’ de l’estat de resultats consolidat.

En ambdós casos, el Grup reconeix comptablement qualsevol pèrdua que s’hagi pogut produir en el valor registrat d’aquests actius amb origen en el seu deteriorament, utilitzant com a contrapartida l’epígraf ‘Guanys o pèrdues en donar de baixa en comptes actius no financers’ de l’estat de resultats consolidat. Els criteris per al reconeixement de les pèrdues per deteriorament d’aquests actius i, si escau, de les recuperacions de les pèrdues per deteriorament registrades en exercicis anteriors són similars als aplicats per als actius tangibles.

2.3.11 Provisions, passius contingents i actius contingents

El Grup diferenciarà entre:

• Provisions: saldos creditors que cobreixen obligacions presents en la data de l’estat de situació financera consolidat sorgides com a conseqüència de successos passats dels quals poden derivar-se


perjudicis patrimonials per a les entitats consolidades, que es consideren probables quant a la seva ocurrència, concrets quant a la seva naturalesa però indeterminats quant al seu import o moment de cancel·lació.

• Passius contingents: obligacions possibles sorgides com a conseqüència de successos passats, la materialització dels quals està condicionada al fet que ocorri, o no, un o més esdeveniments futurs independents de la voluntat de les entitats consolidades. Inclouen les obligacions actuals de les entitats consolidades, la cancel·lació de les quals sigui probable que origini una disminució dels recursos patrimonials del Grup.

• Actius contingents: actius possibles, sorgits com a conseqüència de successos passats, l’existència dels quals està condicionada i s’ha de confirmar quan es produeixin, o no, esdeveniments que estan fora de control del Grup. Els actius contingents no es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat ni en l’estat de resultats consolidat però se n’informa en la memòria sempre que sigui probable l’augment de recursos que incorporin beneficis econòmics per aquesta causa.

El Grup recull totes les provisions significatives respecte a les quals s’estima que la probabilitat que s’hagi d’atendre l’obligació és major que en cas contrari. D’acord amb la norma comptable, els passius contingents no s’han de registrar en l’estat de situació financera consolidat, sinó que se n’ha d’informar.

Les provisions (que es quantifiquen tenint en consideració la millor informació disponible sobre les conseqüències del succés que en constitueix la causa i es tornen a estimar amb ocasió de cada tancament comptable) s’utilitzen per afrontar les obligacions específiques per a les quals van ser originalment reconegudes, procedint a la seva reversió, total o parcial, quan aquestes obligacions deixen d’existir o disminueixen.

Les provisions es classifiquen en funció de les obligacions cobertes en:

• Provisions per compromisos i garanties concedides: inclou l’import de les provisions constituïdes per a la cobertura de riscos contingents, entesos com aquelles operacions en què l’entitat garanteixi obligacions d’un tercer, sorgides com a conseqüència de garanties financeres concedides o un altre tipus de contractes, i de compromisos contingents, entesos com a compromisos irrevocables que poden donar lloc al reconeixement d’actius financers.


• Provisions per a impostos, altres contingències legals i altres provisions: inclou l’import de les provisions constituïdes per a la cobertura de contingències de naturalesa fiscal, legal, litigis i les restants provisions constituïdes per les entitats consolidades. Entre altres conceptes aquesta partida comprèn les provisions per reestructuració i actuacions mediambientals, si escau.

2.3.12 Instruments de capital propi

Es consideren instruments de capital propi aquells que compleixen les condicions següents:

• No inclouen cap tipus d’obligació per a l’entitat emissora que suposi:

› Lliurar efectiu o un altre actiu financer a un tercer, o

› Intercanviar actius financers o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables per a l’entitat.

• Si poden ser, o seran, liquidats amb els instruments de capital propis de l’entitat emissora:

› Quan sigui un instrument financer no derivat no suposarà una obligació de lliurar un nombre variable dels seus propis instruments de capital, o

› Quan sigui un derivat, sempre que es liquidi per una quantitat fixa d’efectiu, o un altre actiu financer, a canvi d’un nombre fix dels seus propis instruments de capital.

Els negocis realitzats amb instruments de capital propi, inclosos la seva emissió i amortització, són registrats directament en el patrimoni net.

Els canvis de valor dels instruments qualificats com a instruments de capital propi no es registren en l’estat de situació financera consolidat; les contraprestacions rebudes o lliurades a canvi d’aquests instruments s’afegeixen o es dedueixen directament del patrimoni net, incloent-hi els cupons associats a les participacions preferents contingentment convertibles en accions ordinàries.


2.3.13 Garanties financeres

Es consideren garanties financeres els contractes pels quals una entitat s’obliga a pagar quantitats concretes per compte d’un tercer en el supòsit de no fer-ho aquest; independentment de la forma en què estigui instrumentada l’obligació: fiança, aval financer, contracte d’assegurança o derivat de crèdit.

En el moment del seu registre inicial, el Grup comptabilitza les garanties financeres prestades en el passiu de l’estat de situació financera consolidat pel seu valor raonable, el qual, amb caràcter general, equival al valor actual de les comissions i els rendiments a percebre per aquests contractes a llarg de la seva durada, tenint com a contrapartida l’import de les comissions i els rendiments assimilats cobrats en l’inici de les operacions i un crèdit en l’actiu de l’estat de situació financera consolidat pel valor actual de les comissions i els rendiments pendents de cobrament.

Les garanties financeres, independentment del seu titular, instrumentació o altres circumstàncies, s’analitzen periòdicament per tal de determinar el risc de crèdit al qual estan exposades i, si escau, estimar les necessitats de constituir provisió per elles, que es determina per aplicació de criteris similars als establerts per quantificar les pèrdues per deteriorament experimentades pels instruments de deute valorats al seu cost amortitzat que s’han explicat anteriorment.

Les provisions constituïdes sobre aquestes operacions es troben comptabilitzades a l’epígraf ‘Provisions - Qüestions processals i litigis per impostos pendents’ del passiu de l’estat de situació financera consolidat. La dotació i recuperació d’aquestes provisions es registra amb contrapartida a l’epígraf ‘Provisions o reversió de provisions’ de l’estat de resultats consolidat.

En cas que sigui necessari constituir una provisió específica per garanties financeres, les corresponents comissions pendents de meritació, que es troben registrades a l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat - Altres passius financers’ del passiu de l’estat de situació financera consolidat, es reclassifiquen a la provisió corresponent.

2.3.14 Patrimonis gestionats i fons d’inversió i de pensions gestionats pel Grup

Els patrimonis, fons d’inversió i fons de pensions gestionats per les societats consolidades que són propietat de tercers no s’inclouen en l’estat de situació financera consolidat. Les comissions generades


per aquesta activitat es reconeixen a l’epígraf ‘Ingressos per comissions’ de l’estat de resultats consolidat.

2.3.15 Retribucions post-ocupació

Els compromisos postocupació mantinguts pel Grup amb els seus empleats es consideren compromisos d’aportació definida, quan es realitzen contribucions de caràcter predeterminat a una entitat separada, sense tenir obligació legal ni efectiva de realitzar contribucions addicionals si l’entitat separada no pogués atendre les retribucions als empleats relacionades amb els serveis prestats en l’exercici corrent i en els anteriors. Els compromisos postocupació que no compleixin les condicions anteriors són considerats com a compromisos de prestació definida.

Plans d’aportació definida

Les aportacions efectuades per aquest concepte en cada exercici es registren a l’epígraf ‘Despeses de personal’ de l’estat de resultats consolidat. Les quanties pendents d’aportar al tancament de cada exercici es registren, pel seu valor actual, a l’epígraf ‘Provisions’ del passiu de l’estat de situació financera consolidat. Plans de prestació definida

El Grup registra a l’epígraf ‘Provisions’ del passiu de l’estat de situació financera consolidat el valor actual dels compromisos postocupació de prestació definida, nets del valor raonable dels actius del pla.

Es consideren actius del pla aquells amb els quals es liquiden directament les obligacions i que reuneixen les següents condicions:

• No són propietat de les entitats consolidades, sinó d’un tercer separat legalment i sense el caràcter de part vinculada al Grup.

• Només estan disponibles per pagar o finançar retribucions postocupació i no poden retornar a les entitats consolidades, excepte quan els actius que queden en aquest pla són suficients per complir totes les obligacions del pla o de l’entitat relacionades amb les prestacions dels empleats actuals o passats o per reemborsar les prestacions dels empleats ja pagades pel Grup.


Registre de retribucions post-ocupació Les retribucions postocupació es reconeixen de la manera següent:

• El cost dels serveis es reconeix en l’estat de resultats consolidat i inclou els components següents:

› El cost dels serveis del període corrent (entès com l’increment del valor actual de les obligacions que s’origina com a conseqüència dels serveis prestats en l’exercici pels empleats) es reconeix a l’epígraf ‘Despeses de personal’.

› El cost dels serveis passats, que té origen en modificacions introduïdes en les retribucions postocupació ja existents o en la introducció de noves prestacions i inclou el cost de reduccions es reconeix a l’epígraf ‘Provisions o reversions de provisions’.

› Qualsevol guany o pèrdua que sorgeixi d’una liquidació el pla es registra a l’epígraf ‘Provisions o reversions de provisions’.

• L’interès net sobre el passiu (actiu) net de compromisos de prestació definida (entès com el canvi durant l’exercici en el passiu (actiu) net per prestacions definides que sorgeix pel transcurs del temps) es reconeix a l’epígraf ‘Interessos i càrregues assimilades (‘Interessos i rendiments assimilats’ en cas de resultar un ingrés)’ de l’estat de resultats consolidat.

• La reavaluació del passiu (actiu) net per prestacions definides es reconeix a l’epígraf de patrimoni net ‘Altre resultat global acumulat’ i inclou:

› Les pèrdues i els guanys actuarials generats en l’exercici, que tenen el seu origen en les diferències entre hipòtesis actuarials prèvies i la realitat i en els canvis en les hipòtesis actuarials utilitzades.

› El rendiment dels actius afectes al pla, excloent-ne les quantitats incloses en l’interès net sobre el passiu (actiu) per prestacions definides.

› Qualsevol canvi en els efectes del límit de l’actiu, excloent-ne les quantitats incloses en l’interès


net sobre el passiu (actiu) per prestacions definides. Altres retribucions a llarg termini

El Grup registra en aquest apartat la resta de retribucions a llarg termini dels empleats, excloses les comentades anteriorment.

Indemnitzacions

Les indemnitzacions per acomiadament es registren quan es disposa d’un pla formal i detallat en el qual s’identifiquen les modificacions fonamentals que es realitzaran, i sempre que s’hagi començat a executar aquest pla o s’hagin anunciat públicament les seves característiques principals o es desprenguin fets objectius sobre la seva execució.

2.3.16 Impostos sobre beneficis

La despesa per l’impost sobre beneficis andorrà i pels impostos de naturalesa similar aplicables a les entitats estrangeres consolidades es reconeixen en l’estat de resultats consolidat. Llevat del cas que siguin conseqüència d’una transacció, els resultats es registren directament en patrimoni net. En el supòsit d’impostos sobre societats originats per transaccions, el seu efecte fiscal corresponent es registra en el patrimoni.

La despesa per impost sobre beneficis de l’exercici es calcula mitjançant la suma de l’impost corrent que resulta de l’aplicació del corresponent tipus de gravamen sobre la base imposable de l’exercici (després d’aplicar les deduccions que fiscalment són admissibles) i de la variació dels actius i passius per impostos diferits que es reconeguin en l’estat de resultats consolidat.

Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporànies, que s’identifiquen com aquells imports que es preveuen pagadors o recuperables per les diferències entre el valor en llibres dels elements patrimonials i les seves corresponents bases fiscals, així com les bases imposables negatives pendents de compensació i els crèdits per deduccions fiscals no aplicades fiscalment. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporal que correspongui el tipus de gravamen al qual s’espera recuperar-los o liquidar-los.


L’epígraf ‘Actius per impostos’ inclou l’import de tots els actius de naturalesa fiscal, diferenciant-se entre: corrents (imports a recuperar per impostos en els propers dotze mesos) i diferits (engloba els imports dels impostos a recuperar en exercicis futurs, inclosos els derivats de bases imposables negatives o de crèdits per deduccions o bonificacions fiscals pendents de compensar).

L’epígraf ‘Passius per impostos’ inclou l’import de tots els passius de naturalesa fiscal, excepte les provisions per impostos, que es desglossen en: corrents (recull l’import a pagar per l’impost sobre beneficis relatiu al guany fiscal de l’exercici i d’altres impostos en els propers dotze mesos) i diferits (comprèn l’import dels impostos sobre beneficis a pagar en exercicis futurs).

Els passius per impostos diferits en els casos de diferències temporànies imposables associades amb inversions en entitats dependents, associades o participacions en negocis conjunts es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat excepte quan el Grup és capaç de controlar el moment de reversió de la diferència temporal i, a més, és probable que aquesta no reverteixi en un futur previsible.

Per la seva banda, els actius per impostos diferits, identificats com a diferències temporànies, només es reconeixen en cas que es consideri probable que el Grup tindrà en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-los efectius i que no procedeixin del reconeixement inicial (excepte en una combinació de negocis) d’altres actius i passius en una operació que no afecta ni el resultat fiscal ni el resultat comptable. La resta d’actius per impostos diferits (bases imposables negatives i deduccions pendents de compensar) només es reconeixen en cas que es consideri probable que el Grup tingui en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-los efectius.

Els ingressos o les despeses registrats directament en el patrimoni net es comptabilitzen juntament amb l’efecte fiscal de les diferències temporànies que generen. Periòdicament, i com a mínim en cada tancament anual, es revisen els impostos diferits, tant actius com passius, a fi de comprovar si cal efectuar-hi modificacions d’acord amb els resultats de les anàlisis realitzades.

La despesa per impost sobre societats es calcula en el tancament anual amb tota la informació disponible i amb la revisió d’actius i passius fiscals, així com els ajustos de la base que corresponguin. Aquesta despesa, i el seu detall, s’incorpora als comptes anuals de la Societat Dominant. En cas que la liquidació finalment practicada difereixi de la previsió realitzada en el tancament anual,


i inclosa en els comptes anuals, la diferencia entre ambdós imports es registrarà com a ajustos de la despesa de IS a l’exercici en curs durant el que es conegui aquesta diferencia.

Qualsevol altra modificació de les previsions, liquidacions o altres incidències relatives a l’IS que es conegui després del tancament dels estats financers de l’exercici al qual corresponen es comptabilitzarà com a ajust en l’exercici en què s’hagi conegut.

2.3.17 Impost general indirecte

El 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost general indirecte (IGI), en vigor des del dia 1 de gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen general del 4,5%, excepte per als productes i serveis de primera necessitat als quals s’aplica un tipus de gravamen superreduït (0%) o reduït (1%), i un tipus incremental del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers, en la seva disposició derogatòria revoca, entre d’altres, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig de 2002.

En data 3 de juny de 2014, el M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 10/2014 de modificació de la Llei 11/2012 de l’impost general indirecte, que va estar en vigor fins a l’1 de juliol de 2014. Aquesta llei suposa la limitació en la deducció de quotes suportades de l’impost només aplicable al sector financer.

Així, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta però sense tenir en compte les operacions realitzades amb béns immobles.

El Grup comptabilitza a l’epígraf de l’actiu de balanç ‘Altres actius’ els saldos transitoris corresponents a l’IGI suportat, i a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres passius’ els saldos transitoris corresponents a l’IGI repercutit mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.El Grup comptabilitza com a despesa en el marge d’explotació a l’epígraf ‘Altres despeses generals d’administració’ les quotes suportades no deduïbles.


2.3.18 Impost sobre la renda dels no residents fiscals

El 29 de desembre de 2010 es va aprovar la Llei 94/2010 de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, que grava les rendes d’activitats econòmiques desenvolupades a Andorra per persones físiques o entitats no residents fiscals i per a les rendes del treball percebudes de persones físiques no residents fiscals.

El tipus de gravamen per als obligats tributaris d’aquest impost és de l’1,5% per a operacions de reassegurança, del 5% per als cànons i del 10% amb caràcter general.

El Grup comptabilitza a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres passius’ els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

2.3.19 Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar en la sessió del 13 de juny de 2005 la Llei 11/2005, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.

L’Acord estableix l’obligació de practicar una retenció en origen sobre els pagaments d’interessos efectuats per agents pagadors establerts al Principat d’Andorra a beneficiaris efectius, persones físiques residents en un dels estats membres de la Unió Europea. L’import derivat d’aquesta obligació es transfereix en un 75% als països on resideixin els beneficiaris efectius. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’Acord els rendiments derivats dels contractes de pensions i d’assegurances.

El Grup comptabilitza a l’epígraf del passiu de balanç ‘Altres actius’ els saldos transitoris corresponents a les retencions realitzades sobre el pagaments d’interessos mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.


2.3.20 Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

En data 24 d’abril del 2014, el M.I. Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015. Alhora, aquesta llei constitueix un pilar bàsic del procés d’obertura econòmica del Principat d’Andorra, en la mesura que suposa la creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques homologable a l’existent en altres països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE.

Aquest impost grava, entre d’altres, l’estalvi de contribuents persones físiques. En concret, interessos i altres rendiments financers (rendiments del capital mobiliari), així com guanys o pèrdues de capital a un tipus de gravamen del 10%.

El Grup comptabilitza a l’epígraf passiu del balanç ‘Altres passius’, els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques mentre no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.

2.3.21 Estat d’altre resultat global consolidat

D’acord amb les opcions establertes a la NIC 1, el Grup ha optat per presentar de manera separada, d’una banda, un estat que mostra els components del resultat consolidat (‘Estat de resultats consolidat’) i un segon estat que, partint del resultat consolidat de l’exercici, mostra els components de l’altre resultat global de l’exercici i que apareix denominat en aquests estats consolidats com ‘Estat d’altre resultat global consolidat’.

En l’estat d’altre resultat global consolidat es presenten els ingressos i les despeses generats pel Grup com a conseqüència de la seva activitat durant l’exercici, distingint aquells registrats com a resultats en l’estat de resultats consolidat de l’exercici i altres ingressos i despeses registrats, d’acord amb el que es disposa a la normativa vigent, directament al patrimoni net consolidat.

Per tant, en aquest estat es presenta:

• El resultat consolidat de l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2019 i 2018.


• L’import net dels ingressos i les despeses reconeguts transitòriament com ajustos per valoració al patrimoni net consolidat.

• L’import net dels ingressos i les despeses reconeguts definitivament al patrimoni net consolidat.

• L’impost sobre beneficis meritat pels conceptes indicats als dos punts anteriors, excepte pels ajustos per valoració amb origen en participacions en empreses associades o multigrup valorades pel mètode de la participació, que es presenta en termes nets.

• El resultat global total de l’exercici, calculat com la suma dels punts anteriors, mostrant de manera separada l’import atribuït a l’entitat dominant i el corresponent a interessos minoritaris.

• L’import dels ingressos i les despeses que corresponen a entitats valorades pel mètode de la participació registrats directament contra el patrimoni net es presenta en aquest estat, independentment de la seva naturalesa, a la rúbrica ‘Participació en altres ingressos i despeses reconeguts de les inversions en negocis conjunts i associats’.

Les variacions existents a l’altre resultat global consolidat al patrimoni net consolidat com ajustos per valoració es desglossen, amb les precisions anteriorment indicades, en:

• Guanys (pèrdues) per valoració: recull l’import dels ingressos, nets de les despeses originades en l’exercici, reconeguts directament al patrimoni net consolidat. Els imports reconeguts en l’exercici en aquesta partida es mantenen en aquesta partida, encara que en el mateix exercici es traspassin a l’estat de pèrdues i guanys consolidat, al valor inicial d’altres actius o passius o es reclassifiquin en una altra partida.

• Imports transferits a l’estat de pèrdues i guanys: recull l’import dels guanys o les pèrdues per valoració reconeguts prèviament al patrimoni net consolidat, encara que sigui en el mateix exercici, que es reconeixen en l’estat de pèrdues i guanys consolidat.

• Import transferit al valor inicial de les partides cobertes: recull l’import dels guanys o les pèrdues per valoració reconeguts prèviament al patrimoni net consolidat, encara que sigui en el mateix exercici, que es reconeixen al valor inicial dels actius o passius com a conseqüència de cobertures de fluxos d’efectiu.


• Altres reclassificacions: recull l’import dels traspassos realitzats durant l’exercici entre partides d’ajustos per valoració conforme els criteris establerts a la normativa vigent.

Segons requereix la modificació de la NIC 1, totes les partides de l’estat consolidat d’ingressos i despeses reconeguts son susceptibles de ser registrades en l’estat de pèrdues i guanys consolidat, excepte la partida ‘Guanys o (-) pèrdues actuarials en plans de pensions de prestacions definides’.

Els imports d’aquestes partides es presenten pel seu import brut, mostrant-se, excepte com s’ha indicat anteriorment per a la partida corresponent ‘Participació en altres ingressos i despeses reconegudes de les inversions en negocis conjunts i associades’, el seu corresponent efecte impositiu a la rúbrica ‘Impost sobre els guanys relatiu als elements que poden reclassificar-se a resultats’ de l’estat.

2.3.22 Estat de canvis en el patrimoni net consolidat

En l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat es presenten tots els canvis existents al patrimoni net, inclosos els que tenen origen en canvis en els criteris comptables i en correccions d’errors. Aquest estat mostra, per tant, una conciliació del valor en llibres al començament i al final de l’exercici de totes les partides que formen el patrimoni net consolidat, agrupant els moviments existents, en funció de la seva naturalesa, en les partides següents:

• Ajustos per canvis en criteris comptables i correcció d’errors: que inclou els canvis en el patrimoni net consolidat que sorgeixen com a conseqüència de la reexpressió retroactiva dels saldos dels estats financers amb origen en canvis en els criteris comptables o en la correcció d’errors que haguessin pogut haver ocorregut, si escau.

• Resultat global de l’exercici: recull, de manera agregada, el total de les partides registrades en l’estat de resultats globals consolidats, anteriorment indicades.

• Altres variacions en el patrimoni net: recull la resta de partides registrades en el patrimoni net, com poden ser augments o disminucions del capital social, distribució de resultats, operacions amb instruments de capital propis, pagaments amb instruments de capital, traspassos entre partides del patrimoni net i qualsevol altre increment o disminució del patrimoni net consolidat.


2.3.23 Estat de fluxos d’efectiu consolidat

En l’estat de fluxos d’efectiu consolidat s’utilitzen les següents expressions, en aquests sentits:

• Fluxos d’efectiu: entrades i sortides de diners en efectiu i dels seus equivalents; entenent per aquests equivalents les inversions a curt termini de gran liquiditat i baix risc d’alteracions en el seu valor.

• Activitats d’explotació: activitats típiques de les entitats de crèdit, així com altres activitats que no poden ser qualificades com d’inversió o de finançament. També es consideren activitats d’explotació els interessos pagats per qualsevol finançament rebut encara que siguin considerades com activitats de finançament. Les activitats realitzades amb les diferents categories d’instruments financers que s’han assenyalat a la nota 2.3.2 anterior són considerades, a l’efecte de l’elaboració d’aquest estat, activitats d’explotació, amb les excepcions de la cartera d’inversió a venciment, els passius financers subordinats i dèbits representats per valors negociables.

• Activitats d’inversió: les d’adquisició, alienació o disposició per altres mitjans d’actius a llarg termini i altres inversions no incloses en l’efectiu i els seus equivalents, com ara actius materials, actius intangibles, participacions, actius no corrents en venda i els seus passius associats, instruments de capital classificats com a disponibles per a la venda que siguin inversions estratègiques i instruments de deute inclosos en la cartera d’inversió a venciment.

• Activitats de finançament: activitats que produeixen canvis en la mida i composició del patrimoni net i dels passius que no formen part de les activitats d’explotació, com ara els passius subordinats i els dèbits representats per valors negociables. La informació sobre els canvis en els passius que sorgeixen de les activitats de finançament s’inclouen en les notes

A l’efecte de l’elaboració de l’estat de fluxos d’efectiu consolidat, s’han considerat com a ‘efectiu i equivalents d’efectiu’ aquelles inversions a curt termini de gran liquiditat i amb baix risc a canvis en el seu valor. D’aquesta manera, a efectes de l’elaboració de l’estat de fluxos d’efectiu, es consideren com a efectiu i equivalents d’efectiu el saldo del capítol ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ de l’actiu de l’estat de situació financera consolidat.


2.3.24 Transaccions amb parts vinculades

Les transaccions amb parts vinculades es comptabilitzen d’acord amb les normes de valoració detallades anteriorment, excepte per a les transaccions següents:

• Les aportacions no dineràries d’un negoci a una empresa del Grup es valoren, en general, pel valor comptable dels elements patrimonials lliurats en els estats financers consolidats en la data en què es realitza l’operació.

• En les operacions de fusió i escissió d’un negoci, els elements adquirits es valoren, en general, per l’import que els correspon, una vegada realitzada l’operació, en els estats financers consolidats. Les diferències que s’originen es registren en reserves.

Els preus de les operacions realitzades amb parts vinculades es troben adequadament suportats, de manera que els Administradors de la Societat Dominant consideren que no hi ha riscos que puguin originar passius.

2.4. Principals canvis normatius ocorreguts en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2019

2.4.1 Noves normes internacionals d’informació financera, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en l’exercici que s’inicia l’1 de gener de 2019, aprovades per la Unió Europea i que han estat alhora adoptades per Andorra.

• NIIF 16 Arrendaments

• Al maig de 2017, l’IASB va emetre la NIIF 16, que fou adoptada per la Unió Europea a través del Reglament (UE) 2017/1986 de 31 d’octubre de 2017, i les modificacions implicades a la NIIF 1, NIIF 3, NIIF 4, NIIF 7, NIIF 9, NIIF 13 i NIIF 15, NIC 1, NIC 2, NIC 12, NIC 16, NIC 21, NIC 23, NIC 32, NIC 37, NIC 38, NIC 39, NIC 40 i NIC 41, CINIIF 1 i NIIF 12, i SIC 29 i SIC 32, així com la derogació de la NIC 17, CINIIF 4, SIC 15 i SIC 27.

• El seu objectiu és establir els principis de reconeixement, valoració, presentació i desglossament


d’arrendaments. La norma manté essencialment el tractament pels arrendadors recollit a la NIC 17 a través del model dual, distingint entre arrendaments financers i arrendaments operatius.

• Per als arrendataris, la NIIF 16 elimina el model de comptabilitat dual i desenvolupa un model únic pel qual la majoria d’arrendaments s’han de registrar en l’estat de situació financera de manera similar als arrendaments financers sota la NIC 17. En el moment inicial, l’arrendatari registra un passiu pels pagaments compromesos i un actiu per dret d’ús del bé subjacent durant la vigència del contracte d’arrendament. També cal registrar, per separat, una despesa per interessos pel passiu associat al contracte d’arrendament i una despesa d’amortització del dret d’ús del bé subjacent. La norma inclou dues exempcions per a arrendataris: arrendaments de curt termini (de duració igual o inferior a dotze mesos) i arrendaments on el bé subjacent és d’escàs valor.

• La NIIF 16 requereix una avaluació per revalorar el passiu per arrendaments per reflectir els canvis en els pagaments després de la data d’inici com a conseqüència de determinats esdeveniments, com ara un canvi en el termini o una taxa d’actualització dels pagaments, entre d’altres. En general, la revaloració del passiu es reconeix com un ajust al dret d’ús del bé subjacent.

• El Grup ha adoptat la NIIF 16 aplicant el mètode retrospectiu modificat considerant com a data de primera aplicació l’1 de gener de 2019. Mitjançant aquest mètode, la norma s’aplica de manera retrospectiva, reconeixent l’impacte acumulat de la primera aplicació en aquesta data. El Grup ha aplicat l’expedient pràctic de transició per tal de no haver d’avaluar si un contracte conté o és un arrendament l’1 de gener de 2019. És a dir, el Grup ha aplicat la norma, en aquesta data, tan sols a contractes que havien estat prèviament identificats com a arrendaments d’acord amb la NIC 17 i la CINIIF 4.

• El Grup, fins el 31 de desembre de 2018, no era arrendatari en arrendaments financers.

• Per a aquells arrendaments prèviament classificats com operatius d’acord amb la normativa anterior, s’han reconegut a partir de l’1 de gener de 2019, excepte per arrendaments d’escàs valor i de curt termini:

› Un passiu per arrendament, mesurat pel valor actual dels pagaments d’arrendament restants, descomptats pel tipus incremental d’endeutament en aquesta data.


› Un actiu per dret d’ús, mesurat en una quantia igual al passiu reconegut d’acord amb el paràgraf anterior, ajustat per l’import de qualsevol pagament anticipat o meritat en relació amb el contracte d’arrendament i reconegut en l’estat de situació financera a 31 de desembre de 2018.

El Grup també ha aplicat els expedients pràctics següents:

› Emprar una única taxa de descompte en la cartera d’arrendaments de característiques raonablement similars.

› Aplicar l’exempció a arrendaments de curt termini per a aquells arrendaments de termini inferior a dotze mesos a comptar des de l’1 de gener de 2019.

› Excloure els costos directes en la valoració de l’actiu per dret d’ús en la primera aplicació.

› Avaluar retrospectivament l’exercici d’opcions d’estendre o cancel·lar un arrendament.

L’impacte de la primera aplicació de la NIIF 16 l’1 de gener de 2019, ha suposat l’augment de l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat – Altres passius financers’ (nota 15) per un import de 12.214 milers d’euros, corresponents als passius per arrendaments, així com de l’epígraf ‘Actius tangibles – Immobilitzat material’ (nota 12), en la mateixa quantitat. L’adopció de la NIIF 16 no ha tingut cap impacte en el patrimoni net del Grup, i no ha tingut un impacte material en el nivell de recursos propis.

La conciliació entre els passius per arrendaments reconeguts l’1 de gener de 2019 i els compromisos per arrendaments operatius el 31 de desembre de 2018 és la següent:

Milers d’euros

Compromisos per arrendaments operatius el 31 de desembre de 2018 14.407

Menys:

Compromisos referits a arrendaments de curt termini (121)

Compromisos referits a arrendaments d’escàs valor -

Total compromisos per arrendaments 14.286

Tipus d’endeutament incremental mitjà ponderat 2,46%

Passiu per arrendament l’1 de gener de 2019 12.214


Tal com s’ha indicat a la nota 2.1.3, d’acord amb el règim transitori recollit a la NIIF 16, el Grup ha optat per no reexpressar la informació comparativa, de manera que els principis, les polítiques comptables i els criteris de valoració inclosos a la nota la 2.3.9.2 són aplicables a la informació comparativa continguda en aquests estats financers consolidats.

• CINIIF 23 Incertesa sobre tractaments dels impostos als guanys

Aquesta interpretació esclareix com s’han d’aplicar els requisits de reconeixement i mesurament de la NIC 12, quan hi ha una incertesa sobre el tractament dels impostos sobre els guanys. En aquest cas, l’entitat reconeixerà i valorarà els actius i passius fiscals, corrents o diferits, aplicant els requeriments de la NIC 12, sobre la base dels guanys imposables (pèrdues fiscals), bases imposables, pèrdues fiscals no utilitzades, crèdits fiscals no utilitzats i taxes aplicades, aplicant aquesta interpretació.

Aquesta norma no ha tingut un impacte rellevant en aquests estats financers.

• Modificacions a la NIIF 9 Component de pagament anticipat amb compensació negativa

L’objectiu és permetre registrar determinats actius financers amortitzables anticipadament com a compensació negativa a cost amortitzat o valor raonable amb canvis en altre resultat global, en lloc d’a valor raonable amb canvis en l’estat de resultats.


• Modificacions a la NIC 28 Participacions de llarg termini en inversions en associades i en negocis conjunts

Esclareix que una entitat aplica la NIIF 9 Instruments financers a la participació en una associada a la qual no s’aplica el mètode de posada en equivalència, però que, en essència, forma part d’una inversió neta. La modificació implica aplicar el mètode de la pèrdua per deteriorament de crèdit esperada de la NIIF 9 a aquestes inversions.



• Millores anuals de les NIIF Cicle 2015-2017

Les millores incloses en aquest cicle afecten:

› NIIF 3 Combinacions de negoci. S’inclouen aclariments sobre la comptabilització d’adquisicions de participacions en operacions conjuntes. Caldrà aplicar els requeriments de combinacions de negoci realitzades per etapes, valorant novament el valor raonable de les participacions mantingudes prèviament en els actius i passius de l’operació conjunta. L’entitat que adquireix la participació valora de nou la totalitat de la participació que mantenia prèviament en l’operació conjunta.

› NIIF 11 Acords conjunts. S’inclouen aclariments sobre la comptabilització d’adquisicions de participacions en operacions conjuntes. L’entitat que participa, però que no té el control, en una operació conjunta, essent un negoci d’acord amb la NIIF 3, i, posteriorment, n’obté el control conjunt, no ha de valorar novament el valor raonable de les participacions mantingudes prèviament en els actius i passius de l’operació conjunta.

› NIC 12 Impost sobre els guanys. Reconeixement de les conseqüències de pagaments d’instruments financers classificats en patrimoni. Caldrà reconèixer les conseqüències fiscals d’un dividend en el resultat de l’exercici, en l’altre resultat global o en patrimoni, en funció de com es reconeguessin en el passat les transaccions o els esdeveniments que generessin el benefici distribuïble.

› NIC 23 Costos per interessos. Costos de préstecs susceptibles de capitalització. Es poden considerar part dels costos per interessos generals qualssevol costos per interessos originalment incorreguts per desenvolupar una activitat quan, substancialment, totes les activitats necessàries per preparar l’actiu per al seu ús o venda s’hagin completat.

Aquestes normes no ha tingut un impacte rellevant en aquests estats financers.

• Modificacions a la NIC 19 Modificació, reducció o liquidació del pla

La NIC 19 estableix la forma en què les entitats han de tractar comptablement els canvis en els plans de prestació definida que requereixin el remesurament del valor actual de les obligacions assumides i el valor actual dels passius afectes al pla. S’estableix l’ús d’hipòtesis actualitzades per determinar


el cost dels serveis en l’exercici corrent i de l’interès net sobre el passiu o actiu net per prestacions definides resultants del canvi d’un pla.


2.4.2. Noves normes, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en els exercicis que comencin l’1 de gener de 2020 i posteriors, aprovades per la Unió Europea, i que encara no han estat adoptades per Andorra.

• Modificacions del marc conceptual de les NIIF[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020]La revisió del marc conceptual inclou definicions revisades d’actiu i passiu, així com una nova guia per a la valoració, baixa dels estats financers, presentació i desglossament.

• Modificacions de la NIC 1 Presentació dels estats financers i la NIC 8 Polítiques comptables, canvis en estimacions comptables i errors

[Entraran en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021]Introdueixen modificacions per alinear la definició de materialitat inclosa en el marc conceptual.

• Modificacions de la NIIF 9, NIC 39 i NIIF 7: Reforma del tipus d’interès de referència[Entraran en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020, amb aplicació anticipada permesa]

En l’actualitat, diversos reguladors de diferents jurisdiccions estan en procés de reforma dels índexs que s’han de prendre com a referència per a la fixació dels tipus d’interès amb el qual es contracten múltiples transaccions financeres en diferents terminis i divises entre els diferents participants en el mercat financer. Aquests tipus de referència seran reemplaçats per altres tipus lliures de risc basats en transaccions reals.

La reforma dels tipus d’interès de referència podria comportar que determinats requisits que han de complir les relacions la cobertura es puguin suspendre, la qual cosa podria resultar en la interrupció de les relacions de cobertura.


Atès que el Grup no manté relacions de cobertures comptables, aquestes modificacions no tenen impacte en la preparació dels estats financers consolidats.

2.4.3. Noves normes, modificacions i interpretacions d’aplicació obligatòria en els exercicis que comencin l’1 de gener de 2020 i posteriors, pendents de ser aprovades per la Unió Europea

• NIIF 17 Contractes d’assegurances [Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021, amb aplicació anticipada permesa per la Unió Europea]La NIIF 17 substitueix la NIIF 4 sobre contractes d’assegurances i estableix els principis de registre, valoració, presentació i desglossament dels contractes d’assegurances.

• Modificacions de la NIIF 3 Combinacions de negoci[Entrarà en vigor en els exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020]Introdueix aclariments en la definició de negoci.

2019. 96

La preparació dels estats financers consolidats requereix l’ús d’estimacions comptables rellevants, l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o que suposen hipòtesis i estimacions significatives per a la preparació dels estats financers consolidats.

3.1. Judicis significatius

En l’aplicació de les polítiques comptables, els administradors de Vall Banc han realitzat els judicis següents:

Absència de control en els organismes d’inversió controlats pel Grup en què Vall Banc ostenta més d’un 20% del patrimoni

La societat gestora del Grup Vall Banc, Vall Banc Fons, SAU, gestiona organismes d’inversió col·lectiva en què Vall Banc té una participació superior al 20%, segons es detalla a continuació:

• Vallbanc Fons Real Estate, FI• Vall Banc Funds Return and Conscience, FI• VB USD F3 Balanced Investment Fund, FI• VB USD F4 Opportunity Investment Fund, FI• Vall Banc Fons JCV IV, SA• Vall Banc Fons Makena Fund, FI

Els administradors de Vall Banc han considerat que no existeix ni control ni influència significativa per part del Grup sobre aquests organismes d’inversió col·lectiva, ja que la seva gestió està regulada pels estatuts de cada organisme, així com per les seves polítiques d’inversió, i per tant, Vall Banc no té més capacitat d’alterar aquestes polítiques que la resta de partícips. Per això, el Grup no consolida aquestes

Judicis, estimacions i hipòtesis comptables significatives3.


participacions i les presenta com a actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global.

3.2. Estimacions i hipòtesis significatives

A continuació es detallen les estimacions comptables significatives i altres fonts d’incertesa que han impactat de manera substancial en el valor reconegut d’actius i passius:

• Valor raonable de determinats actius i passius financers i no financers (nota 21).• Pèrdues per deteriorament de determinats actius financers i no financers (notes 2.3.3 i 9).• Vida útil, valor raonable i valor recuperable dels actius materials i intangibles (notes 2.3.8 i

2.3.10).• Hipòtesis emprades per quantificar certes provisions i determinar la probabilitat d’ocurrència de

certs passius contingents (notes 2.3.11 i 16).• Hipòtesis emprades per determinar el termini dels lloguers i el tipus incremental d’endeutament

(notes 2.3.9, 2.4 i 12).

Tot i que aquestes estimacions es van realitzar en funció de la millor informació disponible el 31 de desembre de 2019 i en la data de formulació d’aquests estats financers consolidats sobre els fets analitzats, és possible que es produeixin esdeveniments en el futur que obliguin a modificar-les (a l’alça o a la baixa) en propers exercicis; d’acord amb la normativa aplicable, els canvis en les estimacions comptables s’aplicarien de manera prospectiva, reconeixent-ne els efectes en l’estat de resultats consolidats corresponents als exercicis futurs afectats.

2019. 98

La proposta de distribució del resultat corresponent a l’exercici 2019 de la Societat Dominant, que el Consell d’Administració presentarà a la Junta General d’Accionistes per a la seva aprovació, és la següent:

Proposta de distribució de resultats4.Milers d’euros 2019

A reserves:A guanys acumulats

(1.977)

Total resultat de l’exercici de la Societat Dominant (1.977)

Les propostes de distribució de resultats corresponents a l’exercici 2019 de les societats dependents seran aplicades de conformitat amb el que acordin els accionistes respectius.

2019. 99

Segons es detalla a la nota 1, en data 24 d’abril de 2016, Vall Banc va rebre una sèrie d’actius i passius de BPA, així com els seus inputs i processos, fet que va portar els administradors de la Societat Dominant a considerar aquesta transacció com una combinació de negocis. Amb posterioritat al 24 d’abril de 2016, Vall Banc ha adquirit diferents remeses d’actius i passius financers de BPA, sempre després de l’esmentada investigació i anàlisi dutes a terme per l’AREB.

A continuació es detallen els préstecs i partides a cobrar i els passius financers a cost amortitzat de la clientela que s’han adquirit en cada data durant els exercicis 2019 i 2018:

Milers d’euros 08/05/2018 18/09/2018 10/05/2019 13/09/2019

Préstecs i partides a cobrar 8 - 10.677 2.743

Passius financers a cost amortitzat (1.653) (428) (38.353) (8.259)

Altres actius / (passius) - - - .

Total actiu / (passiu) (1.645) (428) (27.676) (5.516)

Valor de la contraprestació entregada / (rebuda) 1.645 428 27.676 5.516

Adquisicions d’actius i passius5.

2019. 100

A continuació es presenta un detall del saldo de l’epígraf ‘Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ dels estats de situació financera consolidats adjunts:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Efectiu 16.556 16.923

Saldos en efectiu en bancs centrals - -

Altres dipòsits a la vista 263.627 145.876

Total 280.183 162.799

6.Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista

2019. 101

La composició del saldo d’aquests epígrafs dels estats de situació financera consolidats a 31 de desembre de 2019 i 2018 per classe de contrapart i per tipus d’instrument, indicant-ne el valor en llibres, és la següent:

Milers d’euros31/12/2019 31/12/2018

Posicions actives

Posicions passives

Posicions actives

Posicions passives

Per classe de contrapart

Administracions públiques 13.357 - 5.096 -

Entitats de crèdit 35.404 153 12.263 -

Altres sectors residents 906 - - -

Altres sectors no residents 8.459 - 13.483 -

Total 58.126 153 30.842 -

Per tipus d’instrument

Instruments de patrimoni 43.602 - 28.118 -

Valors representatius de deute 14.524 - 2.724 -

Préstecs i bestretes - - - -

Derivats - 153 - -

Total 58.126 153 30.842 -

7. Actius i passius financers mantinguts per negociar, actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats i actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats


A la nota 38.1 es presenta informació sobre el risc de crèdit assumit pel Grup en relació amb aquests actius financers.

D’altra banda, a les notes 38.2 i 38.4 es presenta, respectivament, informació relativa als riscos de liquiditat i d’interès assumits pel Grup en relació amb els actius financers inclosos en aquesta categoria.

A la nota 21 es facilita determinada informació sobre el valor raonable d’aquests actius financers, mentre que a la nota 38.1 s’inclou determinada informació sobre concentració de riscos de determinats actius inclosos en aquesta categoria d’instruments financers, entre d’altres.

Valors representatius de deute

El detall dels saldos d’aquest epígraf en l’estat de situació consolidat és el següent:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Renda fixa 14.056 2.648

Altres 468 76

Total 14.524 2.724

El tipus d’interès mitjà efectiu anual dels valors representatius de deute inclosos en aquest epígraf el 31 de desembre de 2019 és d’un 1,09% (3,80% el 31 de desembre de 2018).


Instruments de patrimoni

El detall dels saldos d’aquest epígraf en l’estat de situació consolidat és el següent:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Accions preferents 1.114 1.254

Fons 33.184 18.879

Renda variable 9.304 7.985

Total 43.602 28.118

2019. 104

El desglossament del saldo d’aquest epígraf dels balanços de situació adjunts, per classe de contrapart i tipus d’instrument financer de les operacions, és el següent:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Administracions públiques 248.480 75.272

Residents 44.045 29.592

No residents 204.435 45.680

Entitats de crèdit 11.199 7.263

Altres sectors residents - -

Altres sectors no residents 7.772 5.527

Total 267.461 88.062

Per tipus d’instrument


Deute públic nacional 44.045 29.930

Deute públic estranger 204.435 45.343

Emesos per entitats financeres 3.566 4.751

Altres valors renda fixa 7.772 5.526


Total 267.451 88.062

8.Actius financers valorats a valor raonable amb canvis en altre resultat global




A la nota 19 es facilita un detall de les plusvàlues/minusvàlues corresponents a aquests instruments financers registrades a l’epígraf ‘Altre resultat global acumulat – Elements que poden reclassificar-se en resultats – Actius financers disponibles per a la venda’ dels estats de situació financera consolidats.


El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels valors representatius de deute inclosos en la cartera d’actius financers disponibles per a la venda el 31 de desembre de 2019 ha estat d’un 1,37% (1,47% el 31 de desembre de 2018).

Actius deteriorats

A continuació es mostra un detall dels actius classificats com a ‘Actius financers disponibles per a la venda – Valors representatius de deute’ que han estat considerats com a deteriorats el 31 de desembre de 2019 i 2018:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Entitats de crèdit - -

Altres sectors residents - 40

Altres sectors no residents - -

Total - 40


Moviment de l'exercici de les pèrdues per deteriorament

A continuació es presenta un resum dels moviments que han afectat les pèrdues per deteriorament i ajustos de valor raonable per risc de crèdit de valors representatius de deute inclosos en aquesta cartera en els exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018:

Milers d’euros Identificades individualment

Identificades col·lectivament Total

Saldos a 31 de desembre de 2017 40 - 40

Alta per altres adquisicions d’actius - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - - -

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - -

Utilització de fons - - -

Saldos a 31 de desembre de 2018 40 - 40

Alta per altres adquisicions d’actius - - -

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - - -

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - -

Utilització de fons (40) - (40)

Saldos a 31 de desembre de 2019 - - -

2019. 107

La composició del saldo d’aquest epígraf de l’actiu dels estats de situació financera consolidats, per naturalesa de l’instrument financer en què tenen origen, és la següent:

Actius financers a cost amortitzat9.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Fase 1 Fase 2 Fase 3 Total Fase 1 Fase 2 Fase 3 Total

Valors representatius de deute - - - - - - - -

Préstecs i bestretes 155.384 41.678 241.548 438.610 217.971 89.276 204.275 511.522

Entitats de crèdit - - - - 38.261 - - 38.261

Clientela 155.384 41.678 241.548 438.610 179.710 89.276 204.275 473.261

Subtotal 155.384 41.678 241.548 438.610 217.971 89.276 204.275 511.522

Pèrdues per deteriorament (4.473) (3.277) (107.827) (115.577) (5.035) (18.124) (98.321) (121.480)

Altres ajustos per valoració - - - - - - - -

Total 150.911 38.401 133.721 323.033 212.936 71.152 105.954 390.042





Garanties rebudes

El 31 de desembre de 2019 i 2018, el desglossament de garanties rebudes relacionades amb l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat’ dels estats de situació financera consolidats és el següent:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Valor de les garanties hipotecàries 438.784 453.368

Del qual: garanteix riscos dubtosos 210.034 157.867

Valor d’altres garanties reals 406.024 1.176.703

Del qual: garanteix riscos dubtosos 55.490 141.169

Total 844.808 1.630.071


Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Comptes a termini - - - - 38.261 - - 38.261

Subtotal - - - - 38.261 - - 38.261

Pèrdues per deteriorament - - - - (191) - - (191)


Total - - - - (191) - - 38.070

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Per sector de contrapart Administracions públiques 2.449 - - 2.449 2.201 340 - 2.541

Altres societats financeres 318 44 13.203 13.565 3.200 44 10.021 13.265

Societats no financeres 57.149 17.616 105.667 180.432 55.335 62.768 72.685 190.788

Llars 95.468 24.018 122.678 242.164 118.974 26.124 121.569 266.667

Total 155.384 41.678 241.548 438.610 179.710 89.276 204.275 473.261

Actius financers a cost amortitzat. Préstecs i bestretes. Entitats de crèdit

A continuació s’indica el desglossament del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per tipus d’instrument de les operacions:

El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels instruments financers inclosos en aquest epígraf el 31 de desembre de 2019 ha estat d’un 2,19% (3,00% el 31 de desembre de 2018).

Actius financers a cost amortitzat. Préstecs i bestretes. Clientela

A continuació s’indica el desglossament del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per modalitat i situació del crèdit i per classe de contrapart:


Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Per modalitat i situació del crèdit

Crèdit comercial 3.040 - - 3.040 1.081 - - 1.081

Deutors amb garantia real 149.377 41.501 - 190.878 173.801 88.876 - 262.677

Altres deutors a termini 2.701 177 - 2.878 3.105 400 - 3.505

Deutors a la vista i altres 266 - - 266 1.723 - - 1.723

Altres actius financers - - - - - - - -

Actius dubtosos - - 241.548 241.548 - - 204.275 204.275

Subtotal 155.384 41.678 241.548 438.610 179.710 89.276 204.275 473.261

Pèrdues per deteriorament (4.473) (3.277) (107.827) (115.577) (4.844) (18.124) (98.321) (121.289)


Total 150.911 38.401 133.721 323.033 174.866 71.152 105.954 351.972

El valor en llibres registrat en el quadre anterior, sense considerar la part corresponent a ‘Altres ajustos per valoració’, representa el nivell màxim d’exposició al risc de crèdit del Grup en relació amb els instruments financers que inclou.

El tipus d’interès efectiu mitjà anual dels instruments financers inclosos en aquest epígraf el 31 de desembre de 2019 ha estat d’un 1,56% (1,59% el 31 de desembre de 2018).


Actius dubtosos i deteriorats

A continuació es detalla el moviment produït durant els exercicis 2019 i 2018 del saldo d’actius dubtosos:

Milers d’euros 2019 2018

Saldos a 1 de gener 204.275 220.767

Entrades 70.128 50.467

Alta per altres adquisicions d’actius - -

Altres 70.128 50.467

Sortides (32.855) (66.959)

Per recuperació (26.132) (57.873)

Per adjudicació (343) -

Altres (6.380) (9.086)

Saldos a 31 de desembre 241.548 204.275


El quadre següent mostra, per als actius dubtosos deteriorats corresponents a les operacions de préstec i bestretes, la seva classificació en funció de la contrapartida, el termini transcorregut des del venciment de l’import impagat més antic de cada operació i el tipus de garanties de les operacions.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Exposició Deteriorament Exposició Deteriorament

Per sector de contrapart

Administracions públiques - - - -

Altres societats financeres 13.203 (1.096) 10.021 (2.864)

Societats no financeres 105.667 (47.921) 70.006 (39.523)

Llars 122.678 (58.810) 124.248 (55.934)

Total 241.548 (107.827) 204.275 (98.321)

Per termini

Fins a 6 mesos 76.190 (24.598) 22.083 (5.939)

Entre 6 i 9 mesos 5.783 (1.216) 2.256 (356)

De 9 a 12 mesos 7.529 (3.238) 1.930 (368)

Més de 12 mesos 152.046 (78.775) 178.006 (91.658)

Total 241.548 (107.827) 204.275 (98.321)

Per tipus de garantia

Garantia hipotecaria 192.673 (82.105) 137.809 (67.655)

Altres garanties reals 33.780 (11.243) 51.001 (16.462)

Sense garanties reals 15.095 (14.479) 15.465 (14.204)

Total 241.548 (107.827) 204.275 (98.321)


L’import dels productes vençuts i no cobrats dels actius deteriorats acumulats és de 283 milers d’euros el 31 de desembre de 2019 (293 milers d’euros el 31 de desembre de 2018).

A continuació es mostra la distribució dels actius dubtosos amb garantia real inclosos en aquesta categoria segons el percentatge que representa el risc sobre el valor de les garanties com a mesura rellevant del valor d’aquestes garanties, en relació amb els riscos als quals estan afectes:


Inferior o igual al 40% 73.230 65.005

Superior al 40% i inferior o igual al 60% 84.358 50.986


Superior al 80% 50.966 56.022

Total 226.453 188.810


Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Fase 1 Fase 2 Fase 1 Fase 2

Exposició Deterio-rament Exposició Deterio-

rament Exposició Deterio-rament Exposició Deterio-

rament

Per sector de contrapart

Administracions públiques - - - - - - 340 (25)

Altres societats financeres - - 44 - - - 44 -

Societats no financeres - - 17.616 (2.759) - - 62.768 (15.385)

Llars - - 24.018 (518) - - 26.125 (2.714)

Total - - 41.678 (3.277) - - 89.277 (18.124)

Per termini

Menys d’un mes - - 31.663 (2.837) - - 16.833 (110)

Entre 1 i 3 mesos - - 10.015 (440) - - 72.444 (18.014)

Entre 3 i 6 mesos - - - - - - - -

Total - - 41.678 (3.277) - - 89.277 (18.124)

Actius vençuts i no deteriorats

El quadre següent mostra, per als actius vençuts no deteriorats corresponents a les operacions de préstec i bestretes, la seva classificació en funció de la contrapartida, el termini transcorregut des del venciment de l’import impagat més antic de cada operació i el tipus de garanties de les operacions.


Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Fase 1 Fase 2 Fase 1 Fase 2

Exposició Deterio-rament Exposició Deterio-

rament Exposició Deterio-rament Exposició Deterio-

rament

Per tipus de garantia

Garantia hipotecaria - - 28.110 (3.258) - - 77.144 (17.751)

Altres garanties reals - - 13.392 (11) - - 11.733 (346)

Sense garanties reals - - 176 (8) - - 400 (27)

Total - - 41.678 (3.277) - - 89.277 (18.124)

A continuació es mostra la distribució dels actius vençuts no deteriorats amb garantia real inclosos en aquesta categoria segons el percentatge que representa el risc sobre el valor de les garanties com a mesura rellevant del valor d’aquestes garanties, en relació amb els riscos als quals estan afectes:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Inferior o igual al 40% 810 11.343



Superior al 80% 18.067 22.107

Total 41.502 88.877


Milers d’eurosFase 1 Fase 2 Fase 3

TotalIdentificades

individualmentIdentificades

col·lectivamentIdentificades


col·lectivament

Import brut

Saldo a 1 de gener de 2019 217.971 56.220 33.056 26.410 177.865 511.522

Augments per originament o adquisició 47.341 - 10.625 - 32.717 90.683

Disminucions generades per baixes (98.460) - (11.280) (9.544) (31.479) (150.763)

Transferència entre fases i altres canvis per modificacions del risc de crèdit (11.468) (45.919) (1.024) 68.765 (22.217) (11.863)

Disminucions generades per traspàs a fallits - - - - (969) (969)

Saldo a 31 de desembre de 2019 155.384 10.301 31.377 85.631 155.917 438.610

Deteriorament

Saldo a 1 de gener de 2019 5.035 17.369 755 13.166 85.155 121.480

Augments per originament o adquisició 32 - 12 3.433 7.830 11.307

Disminucions generades per baixes (258) - (64) (2.863) (13.107) (16.292)

Transferència entre fases i altres canvis per modificacions del risc de crèdit

(336) (14.838) 43 26.198 (11.814) (747)

Disminucions generades per traspàs a fallits - - - - (171) (171)

Saldo a 31 de desembre de 2019 4.473 2.531 746 39.934 67.893 115.577

Valor net comptable a 31 de desembre de 2019 150.911 7.770 30.631 45.697 88.024 323.033

Moviments d’exposició i pèrdues per deteriorament durant l’exercici

A continuació es mostra el moviment que s’ha produït durant l’exercici 2019 i 2018 en el saldo de l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat – Préstecs i bestretes’ de l’estat de situació financera consolidat i de les provisions que cobreixen les pèrdues per deteriorament de risc de crèdit:


Milers d’eurosFase 1 Fase 2 Fase 3

TotalIdentificades


col·lectivamentIdentificades


col·lectivament

Import brut


Augments per originament o adquisició - - - - - -

Disminucions generades per baixes 76.643 2.307 16.076 2.316 42.423 139.765

Transferència entre fases i altres canvis per modificacions del risc de crèdit (136.990) (1.235) (12.118) (23.213) (27.800) (201.356)

Disminucions generades per traspàs a fallits (7.971) (21) - (3.477) (2.396) (13.865)

Saldo a 31 de desembre de 2018 217.971 56.220 33.056 26.410 177.865 511.522

Deteriorament


Augments per originament o adquisició - - - - - -

Disminucions generades per baixes 61 1.084 508 2.170 19.818 23.641

Transferència entre fases i altres canvis per modificacions del risc de crèdit

(3.605) (1.230) (1.171) (10.829) (14.939) (31.774)

Disminucions generades per traspàs a fallits (33) (21) - (6.035) (1.662) (7.751)

Saldo a 31 de desembre de 2018 5.035 17.369 755 13.166 85.155 121.480

Valor net comptable a 31 de desembre de 2018 212.936 38.851 32.301 13.244 92.710 390.042

2019. 118

El 31 de desembre de 2019 hi havia sis futurs contractats en mercats regulats (sis futurs contractats en mercats regulats el 31 de desembre de 2018). Aquestes posicions en derivats són emprades com a instruments de cobertura econòmica d’actius i passius del Grup, i són liquidades diàriament amb el col·lateral que el Grup té en garantia.

L’import nominal dels contractes formalitzats no correspon al risc total assumit pel Grup, ja que la posició neta en aquests instruments financers ve determinada per la seva composició i combinació. Les posicions obertes per les operacions indicades no suposen un risc significatiu de tipus d’interès, canvi o mercat.

L’estructura de venciments dels derivats financers contractats per import nocional, d’acord amb el venciment comptat de la data de tancament de l’exercici, és la següent:

Derivats10.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Compravenda de divises:

Fins a un any 22.030 26.156

Altres operacions de futur:

Fins a un any 11.030 8.736

Total 33.060 34.892

2019. 119

El Grup classifi ca com a inversions en associades la participació que, el 31 de desembre de 2019 i 2018, manté en la societat Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA. A la nota 2.2.10 es detalla la informació sobre la situació patrimonial d’aquesta societat.

Inversions en associades11.

2019. 120

El moviment dels comptes d’actius materials durant l’exercici 2019, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

Actius tangibles12.

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes Saldo final

Immobilitzat material

Terrenys:

Cost de l'actiu 7.615 - - 7.615

Edificis:

Cost de l'actiu 16.996 - - 16.996

Fons d’amortització (959) (371) - (1.330)

Mobiliari:

Cost de l'actiu 100 55 - 155

Fons d’amortització (99) (9) - (108)

Instal·lacions:

Cost de l'actiu 1.885 201 - 2.086

Fons d’amortització (1.649) (81) - (1.730)

Equips informàtics:

Cost de l'actiu 5.057 718 - 5.775



Vehicles:

Cost de l'actiu 64 - (23) 41

Fons d’amortització (46) (10) 23 (33)

Maquinària:



Immobilitzat en curs:

Cost de l'actiu 3.711 3.428 - 7.139

Fons d’amortització - - - -

Drets d’ús – Edificis:

Cost de l'actiu - 12.271 - 12.271

Fons d’amortització - (1.363) - (1.363)

Total immobilitzat material d’ús propi 30.808 14.049 - 44.856

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions

Baixes i traspassos Saldo final

Inversions immobiliàriesEdificis i terrenys:

Cost de l'actiu 29.702 4.821 (2.639) 31.884

Fons d’amortització (885) (340) - (1.225)

Total inversions immobiliàries 28.817 4.481 (2.639) 30.659

Les altes pels drets d’ús es componen de l’alta per l’adopció de la NIIF 16 per import de 12.214 milers d’euros (vegeu nota 2.4) i de les revaloracions durant l’exercici com a conseqüència dels increments de la renda (57 milers d’euros).



Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes Saldo final

Immobilitzat material

Terrenys:

Cost de l'actiu 7.997 - (382) 7.615

Edificis:

Cost de l'actiu 18.630 - (1.634) 16.996


Mobiliari:

Cost de l'actiu 100 - - 100


Instal·lacions:

Cost de l'actiu 1.715 171 (1) 1.885

Fons d’amortització (1.551) (99) 1 (1.649)

Equips informàtics:

Cost de l'actiu 1.587 3.471 - 5.057



Vehicles:

Cost de l'actiu 182 - (118) 64


Maquinària:



Immobilitzat en curs:

Cost de l'actiu 1.207 2.504 - 3.711

Fons d’amortització - - - -

Total immobilitzat material d’ús propi 27.673 5.153 (2.018) 30.808

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions

Baixes i traspassos Saldo final

Inversions immobiliàriesEdificis i terrenys:

Cost de l'actiu 31.953 2.411 (4.662) 29.702


Total inversions immobiliàries 31.336 2.068 (4.587) 28.816

Les inversions immobiliàries inclouen immobles en lloguer, per import de 19.554 milers d’euros el 31 de desembre de 2019 (17.712 milers d’euros el 31 de desembre de 2018), i els terrenys on s’ubiquen aquests immobles, per import d’11.104 milers d’euros el 31 de desembre de 2019 (11.104 milers d’euros el 31 de desembre de 2018). El Grup disposa de taxacions actualitzades realitzades per una societat de taxació independent que mostren un valor de mercat superior al valor comptable.

Durant l’exercici 2019 el Grup ha rebut un import total de 806 milers d’euros en concepte de lloguers


(525 milers d’euros el 31 de desembre de 2018), classificats a l’epígraf ‘Altres ingressos d’explotació’ de l’estat de resultats. L’import mínim compromès en els propers anys per aquest concepte és de 160 milers d’euros (176 milers d’euros el 31 de desembre de 2018).

En l’exercici 2019 i 2018 no s’han capitalitzat interessos corresponents a l’actiu immobilitzat. El 31 de desembre de 2019 i 2018, el Grup no té actius tangibles totalment amortitzats.

Les baixes de l’exercici 2019 de les inversions immobiliàries corresponen principalment a vendes d’immobles per import de 1.860 milers d’euros, que han generat una pèrdua de 109 milers d’euros. A més, durant l’exercici s’han reclassificat immobles a ‘Actius no corrents mantinguts per a la venda’ per import de 780 milers d’euros (nota 20).

Passius per arrendament associats als drets d’ús dels béns arrendats

A continuació es mostra el moviment dels passius per arrendaments associats als drets d’ús durant l’exercici 2019, registrats a l’epígraf ‘Passius financers a cost amortitzat – Altres passius financers’ (nota 15):

Milers d’euros

Efecte de l’adopció de la NIIF 16 l’1 de gener de 2019 12.214

Addicions -

Revaloritzacions per increments de renda 57

Meritació d’interessos 234

Pagaments (1.465)

Passius per arrendament el 31 de desembre de 2019 (nota 15) 11.040

El venciment dels passius per arrendaments es mostra a la nota 38.

2019. 125


Actius intangibles13.

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes

Traspàs a operacions

discontinuadesSaldo final

Aplicacions informàtiques:

Cost de l'actiu 22.890 7.218 - - 30.108

Fons d’amortització (9.282) (1.364) - - (10.646)

Despeses amortitzables:

Cost de l'actiu 23 - - - 23

Fons d’amortització (2) (4) - - (6)

Carteres de clients:

Cost de l'actiu 6.944 - - - 6.944

Fons d’amortització (1.892) (615) - - (2.507)

Total 18.681 5.235 - - 23.916


El moviment dels comptes d’actius immaterials i despeses amortitzables durant l’exercici 2018, i de les seves corresponents amortitzacions acumulades, ha estat el següent:

El 31 de desembre de 2018 i 2019, el Grup no té actius intangibles totalment amortitzats.

Carteres de clients

L’actiu intangible per carteres de clients va ser adquirit com a part del negoci de BPA tal com s’explica a la nota 1, distribuint-se entre les societats del Grup de la manera següent:

Milers d’euros Saldo inicial Altes i amortitzacions Baixes

Traspàs a operacions

discontinuadesSaldo final

Aplicacions informàtiques:

Cost de l'actiu 18.945 3.945 - - 22.890

Fons d’amortització (7.947) (1.335) - - (9.282)

Despeses amortitzables:

Cost de l'actiu 23 - - - 23

Fons d’amortització (2) - - - (2)

Carteres de clients:

Cost de l'actiu 6.944 - - - 6.944

Fons d’amortització (1.277) (615) - - (1.892)

Total 16.687 1.995 - - 18.681

Cartera de clients (milers d’euros) 31/12/2019 31/12/2018

Vall Banc, S.A. 4.694 4.694

Vall Banc Fons, S.A.U. 2.250 2.250

Subtotal 6.944 6.944

Amortització acumulada (2.507) (1.892)

Total 4.437 5.052


En el càlcul d’aquest actiu intangible, els administradors de la Societat Dominant han considerat les hipòtesis següents, en la data de la primera adquisició d’actius de BPA:

• Comissions sobre el valor del patrimoni: assessorament: 0%; custòdia: 0,5%; gestió: 1%.

• CDI (fonts de finançament alternatiu menys econòmiques): inexistents.

Les unitats generadores d’efectiu a les quals es van atribuir les carteres de clients s’analitzen periòdicament per determinar si s’han deteriorat. Aquesta anàlisi es realitza almenys anualment, o sempre que hi hagi indicis de deteriorament.

Per realitzar el test de deteriorament de la cartera de clients s’utilitzen projeccions dels fluxos de caixa estimats, basades en l’estimació d’un pla de negoci per als propers cinc anys amb un increment de l’1% anual i un creixement perpetu a partir del cinquè any del 2%. La taxa utilitzada per descomptar el valor dels fluxos de caixa ha estat del 15%.

Addicionalment, el Grup realitza una anàlisi de sensibilitat sobre les variables més significatives de forma complementària a l’escenari central. En aquest sentit, s’han calculat variacions possibles en les principals hipòtesis clau del model, taxa de descompte (-1% i +1%) i taxa de creixement (-1% i +1%).

D’acord amb tot l’anterior i sobre la base de l’anàlisi realitzada de la informació disponible sobre l’evolució de les diferents unitats generadores d’efectiu que pogués posar de manifest l’existència d’indicis de deteriorament, els administradors han conclòs que durant l’exercici 2019 i 2018 no hi ha indicis de deteriorament.

2019. 128

La composició dels saldos d’aquest epígraf del balanç de situació consolidat el 31 de desembre de 2019 i 2018 és la següent:

Altres actius14.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Operacions en curs - -

Existències 45 44

Altres 13.407 12.002

Total 13.452 12.046

2019. 129

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per contrapart i naturalesa de les operacions:

Passius financers a cost amortitzat. Dipòsits d’entitats de crèdit

A continuació s’indica la composició dels saldos d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per naturalesa de les operacions:

El tipus d’interès efectiu mitjà anual d’aquests instruments el 31 de desembre de 2019 ha estat d’un 0,00% (0,00% el 31 de desembre de 2018).

Passius financers a cost amortitzat15.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


AFA 9.090 7.068

Dipòsits d'entitats de crèdit 93.503 4.534

Dipòsits de la clientela 773.202 595.204

Valors representatius de deute emesos 2.106 77.368

Altres passius financers 16.752 9.118

Total 894.653 693.292

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Altres comptes 93.503 4.534

Subtotal 93.503 4.534

Ajustos per valoració - -

Total 93.503 4.534


Passius financers a cost amortitzat. Dipòsits de la clientela

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels balanços de situació consolidats adjunts, per naturalesa de les operacions:

El tipus d’interès efectiu mitjà anual d’aquests instruments el 31 de desembre de 2019 ha estat d’un 0,56% (0,54% el 31 de desembre de 2018).

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Administracions públiques 186.543 150.581

Comptes corrents 20.522 13.031

Dipòsits a termini 166.021 137.550

Altres societats financeres 118.838 110.232



Societats no financeres 138.386 100.383



Llars 329.435 234.008



Subtotal 773.202 595.204

Ajustos per valoració - -

Total 773.202 595.204


Passius financers a cost amortitzat. Valors representatius de deute emesos

A continuació es mostra el detall dels valors representatius de deute emesos el 31 de desembre de 2019 i 2018.

31 desembre 2019Milers d’euros

Importnominal

Ajustos pervaloració

Data de primervenciment

Tipus d’interès

Obligacions subordinades - - - -

Deutes representats per títols 2.100 6 - variable

Total 2.100 6 - Variable

31 desembre 2018Milers d’euros

Importnominal

Ajustos pervaloració

Data de primervenciment

Tipus d’interès

Obligacions subordinades 70.000 - Sense venciment 4%

Deutes representats per títols 7.362 6 - Variable

Total 77.362 6 -

Obligacions subordinades

En data 21 d’abril de 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va emetre una resolució per la qual s’establia la possibilitat d’emetre fins a 2.000 obligacions necessàriament convertibles en accions de nova emissió de Vall Banc, SA, amb un valor nominal de 50.000 euros cadascuna, per un import total de fins a 100.000.000 euros. En aquesta mateixa resolució, l’AREB va acordar la subscripció incompleta, per un import de 70.000.000 euros, desemborsats com a contraprestació de la primera transmissió d’actius de BPA (nota 1).

El 3 d’abril de 2018 el que en aquell moment era l’accionista únic de Vall Banc va procedir a l’adquisició a l’AREB del 100% de les obligacions convertibles subscrites, convertint-se en l’únic tenidor de les


obligacions subordinades de Vall Banc i sense realitzar cap altre moviment que en modifiqués el nombre o l’import nominal.

Les obligacions tenien caràcter perpetu i una remuneració anual fixa del 4%, la meritació de la qual serà discrecional i no acumulable, i està condicionada, en tot cas, a l’existència d’elements distribuïbles (entesos com la suma dels resultats) i al compliment dels requeriments de recursos propis aplicables en cada moment.

Així mateix, les obligacions eren necessàriament convertibles, a partir de l’entrada en vigor de la regulació de requeriments de capital europea, si es produïa qualsevol dels esdeveniments que es detallen a continuació:

• Quan l’emissor o el grup consolidable d’entitats de crèdit, del qual l’emissor és societat dominant, presenti una ràtio de capital de nivell 1 ordinari inferior al 5,125%, calculada d’acord amb el que preveu la normativa de recursos propis aplicable.

• En cas que canviï la normativa de la Unió Europea, s’aprovi una regulació andorrana o l’AFA determini la inelegibilitat de les obligacions a l’efecte del còmput dels recursos propis de la societat dominant com a, almenys, Additional Tier 1.

• En cas que l’emissor incorri en causa de dissolució o liquidació, o en cas de declaració de concurs de creditors de l’emissor.

• En cas que (i) l’autoritat nacional competent decideixi que, sense la conversió, l’emissor seria no viable o bé (ii) es produeixi una injecció de capital públic.

• En cas que l’autoritat nacional competent formalment requereixi una ampliació de capital als accionistes de Vall Banc.

Aquestes obligacions no estaven admeses a negociació en mercats regulats, si bé sí que es poden transferir. En data 14 de gener de 2019, JCF IV LP, en la seva condició d’únic tenidor de les obligacions, va sol·licitar a Vall Banc la conversió de les mil quatre-centes obligacions de forma voluntària, aplicant la relació de conversió prevista en el Term Sheet per modalitat de conversió automàtica; és a dir, una conversió de


l’1,5% del nominal de les obligacions en l’equivalent en euros a accions de Vall Banc i la resta fins cobrir el nominal de les obligacions com a prima d’emissió. En data 22 de gener de 2019, el Banc va presentar la sol·licitud d’autorització prèvia a l’AFA per poder realitzar la corresponent ampliació de capital, que va ser aprovada de manera que la capitalització del deute es va produir en data 13 de març de 2019, mitjançant l’emissió de 1.050 noves accions amb un valor nominal de 1.000 euros cadascuna i una prima d’emissió de 68.950 milers d’euros (nota 18). Passius financers a cost amortitzat. Altres passius financers

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, segons la seva naturalesa:

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Obligacions a pagar 5.712 9.118

Passius per arrendaments (nota 12) 11.040 -

Total 16.752 9.118

2019. 134

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, per contrapart i naturalesa de les operacions:

Provisions16.

Milers d’eurosQüestions processals i litigis per impostos

Altres prestacions

a llarg termini

Compromisos i garanties concedides

Resta de provisions Total

Saldos a 31 de desembre de 2017 1.798 - 290 591 2.679

Alta per altres adquisicions d’actius - - 80 101 181

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - - 235 243 478

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - - - -

Reclassificacions 261 - - (261) -

Recuperacions (750) - (360) (488) (1.598)

Utilització de fons - - - - -

Saldos a 31 de desembre de 2018 1.309 - 245 186 1.740

Dotació amb càrrec als resultats de l’exercici - 861 1 337 1.199

Fons d’insolvències que ha quedat disponible - - (29) (111) (140)

Reclassificacions - - 74 81 155

Utilització de fons (261) (81) - - (342)

Saldos a 31 de desembre de 2019 1.048 780 291 493 2.612


Qüestions processals i litigis per impostos

En aquest epígraf s’inclouen les provisions per reclamacions i demandes de clients rebudes pel Grup en relació amb el procés de migració dels actius de BPA.

Altres prestacions a llarg termini

En aquest epígraf s’inclouen les provisions pels compromisos a llarg termini assumits pel Grup durant l’exercici 2019 amb un col·lectiu d’empleats arran de la modificació de la relació contractual. Els compromisos acordats assoleixen els 861 milers d’euros a pagar en els propers exercicis, dels quals 81 milers d’euros s’han liquidat durant l’exercici. Compromisos i garanties concedides

Les provisions per compromisos i garanties concedides corresponen a les provisions per risc de crèdit associades a les garanties financeres concedides pel Grup.

Resta de provisions

Durant l’exercici 2016, amb l’adquisició del negoci assegurador, el Grup va assumir enfront de tercers els compromisos de pagament relacionats amb els productes d’assegurances del ram vida amb els quals operava BPA Assegurances, SAU. Tal com s’indica a la nota 20, aquestes provisions es classificaven fins el 31 de desembre de 2018 com a ‘Passius inclosos en grups alienables d’elements classificats com a mantinguts per a la venda’.

2019. 136

A continuació s’indica la composició del saldo d’aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats, segons la seva naturalesa:

Altres passius17.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018


Operacions en curs 9.910 4.300

Proveïdors i altres creditors 12.477 11.351

Total 22.387 15.651

2019. 137

El 31 de desembre de 2019, el capital social que figura en aquests estats financers consolidats correspon al de Vall Banc, SA, que està representat per 31.050 accions (30.000 el 31 de desembre de 2018) de 1.000 euros nominals cadascuna, totalment subscrites i desemborsades. En data 13 de març de 2019, s’han emès 1.050 acciones noves amb els mateixos drets que les accions existents fins aquesta data, per un valor nominal de 1.000 euros cadascuna i una prima d’emissió de 68.950 milers d’euros. Aquesta ampliació de capital ha estat subscrita amb la conversió del deute subordinat de 70.000 milers d’euros que, fins aquesta data, mantenia l’aleshores accionista únic (vegeu nota 16).

Reserva legal i reserves voluntàries

D’acord amb la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, aquestes societats han de deduir un deu per cent del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta arribi a un import igual al vint per cent del capital social. El 31 de desembre de 2019, Vall Banc té dotada una reserva per import de 1.356 milers d’euros per aquest concepte (343 milers d’euros el 31 de desembre de 2018).

Les reserves voluntàries suposen una reserva de 9.426 milers d’euros (556 milers d’euros a 31 de desembre de 2018).

Reserves en garantia

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels fons en efectiu i dels valors dipositats en les entitats bancàries membres d’aquest sistema, per la qual es deroguen, respecte a les entitats bancàries, totes les disposicions reguladores del règim de dipòsits de reserves en garantia.

Fons propis18.


El 13 de setembre de 2018 es va aprovar la Llei 20/2018 reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), que deroga la Llei 1/2011 anterior definint un nou model de fons de garantia tant per als dipòsits rebuts com per a les inversions gestionades per les entitats bancaries andorranes. El nou model separa en dos fons diferents: els recursos destinats a garantir els dipòsits dels clients (Fagadi) i els recursos destinats a garantir les seves inversions (SAGI). Amb la nova llei es modifica el criteri de càlcul de les aportacions que cada entitat ha de fer en cadascun dels fons i estableix el repartiment entre ells, des dels fons anteriorment dotats com a reserves en garantia del fons de garantia de dipòsits definit per la Llei 1/2011.

En aplicació d’aquesta llei, Vall Banc ha procedit a dotar, separant-los comptablement, els recursos de les aportacions inicials de cadascun dels fons utilitzant el fons de reserva anteriorment dotat (aportació ex ante). El nou model de càlcul, a diferència del de la Llei 1/2011, estableix la possibilitat d’haver de dotar recursos per als fons contra reserves de l’entitat (ex ante) o contra resultats de l’exercici (ex post). La validació dels càlculs i la determinació dels imports corresponents a cada entitat és responsabilitat de la comissió gestora de cadascun dels fons.

En compliment d’aquesta llei, el Banc té constituïda el 31 de desembre de 2019 una reserva en garantia de les seves obligacions operacionals de 3.416 milers d’euros (3.833 milers d’euros el 31 de desembre de 2018) corresponents a la Llei 20/2018 i 7.461 milers d’euros addicionals com a reserves indisponibles pendents de ser assignades a fons de reserva en funció dels requeriments d’aquests fons (7.045 milers d’euros el 31 de desembre de 2018).

2019. 139

Aquest epígraf dels estats de situació financera consolidats recull l’import net d’aquelles variacions del valor raonable dels actius classificats com a valor raonable amb canvis en altre resultat global que han de classificar-se com a part integrant del patrimoni net de l’entitat.

A continuació, es presenta un detall distingint separadament les plusvàlues i les minusvàlues dels següents instruments financers el 31 de desembre de 2019 i 2018:

Altre resultat global acumulat19.

Milers d’euros

31/12/2019 31/12/2018

Plusvàlues (Minusvàlues) Plusvàlues (Minusvàlues)

Elements que poden reclassificar-se en resultats 419 (493) 93 (2.639)

Elements que no es reclassificaran en resultats 58 (2.387) 176 -

Total plusvàlues / (minusvàlues) brutes 477 (2.880) 269 (2.639)

Efecte fiscal (48) 288 (27) 264

Total plusvàlues / (minusvàlues) netes (2.163) (2.133)

2019. 140

El 31 de desembre de 2019, aquest epígraf de l’estat de situació financera consolidat inclou actius immobiliaris procedents d’adjudicacions o rebuts en pagament de deutes que anteriorment es mostraven classificats com a inversions immobiliàries (vegeu nota 12) i dels quals els administradors esperen desprendre’s a través de vendes. El detall del moviment durant l’exercici del valor brut dels immobles i de la provisió per deteriorament ha estat el següent:

Actius no corrents i grups alienables classificats com a mantinguts per a la venda20.

Milers d’euros Saldo inicial

Altes i traspassos (nota 20)

Baixes Saldo final

Edificis i Terrenys:

Cost de l'actiu - 781 - 781

Fons de deteriorament - - - -

Total actius no corrents mantinguts per a la venda - 781 - 781

El valor en llibres d’aquests actius és el menor entre el cost en el moment de l’adjudicació o dació en pagament i el valor raonable, menys els costos de la venda, que està suportat per taxacions realitzades per experts externs, per la qual cosa els administradors de Vall Banc estimen que el seu valor raonable no varia substancialment respecte del seu valor en llibres.

El 31 de desembre de 2018, aquest epígraf incloïa els actius i passius de Vall Banc Assegurances, SAU, que en l’exercici 2019 ha deixat de considerar-se com a grup en disposició atès que els administradors de Vall Banc preveuen continuar la gestió ordinària d’aquesta societat.

2019. 141

21.1 Valor raonable d’instruments financers

Determinació del valor raonable dels instruments financers

A continuació, es presenta una comparació entre el valor pel qual figuren registrats els actius i passius financers del Grup en els estats de situació financers consolidats i el seu corresponent valor raonable:

Valor raonable d’actius i passius21.

Milers d’euros

31 de desembre de 2019 31 de desembre de 2018

Estat de situació Valor raonable Estat de situació Valor raonable

Actius

Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista 280.183 280.183 162.799 162.799

Actius financers no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats

43.602 43.602 28.118 28.118

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 14.524 14.524 2.724 2.724

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 267.451 267.451 88.062 88.062

Actius financers a cost amortitzat 323.033 322.776 390.042 394.098

Total actius 928.793 928.536 671.745 675.801

Passius

Passius financers a cost amortitzat 894.653 892.455 693.292 695.049

Derivats 153 153 - -

Total passius 894.806 892.608 693.292 695.049


Actius i passius financers no valorats a valor raonable en l’estat de situació financera

El valor raonable dels instruments financers, el valor en llibres dels quals difereix del seu valor raonable teòric, s’ha calculat de la manera següent:

• El valor raonable d’Efectiu, saldos en efectiu en bancs centrals i altres dipòsits a la vista’ s’ha assimilat al seu valor en llibres, per tractar-se de saldos a curt termini.

• El valor raonable dels ‘Actius financers a cost amortitzat’ i ‘Passius financers a cost amortitzat’ ha estat estimat utilitzant el mètode del descompte de fluxos futurs de caixa previstos, usant tipus d’interès de mercat al tancament de cada període. Aquesta valoració està considerada com a Nivell 3 dins de les metodologies descrites més endavant per als instruments financers el valor en llibres dels quals coincideix amb el seu valor raonable.

Actius i passius financers valorats a valor raonable en l’estat de situació financera

Els instruments financers el valor en llibres dels quals coincideix amb el seu teòric valor raonable, s’han valorat d’acord amb una de les metodologies següents:

• Nivell 1: Instruments financers el valor raonable dels quals s’ha determinat prenent la seva cotització en mercats actius, sense realitzar cap modificació sobre aquestes cotitzacions.

• Nivell 2: Instruments financers el valor raonable dels quals s’ha estimat segons preus cotitzats en mercats organitzats per a instruments similars o mitjançant la utilització d’altres tècniques de valoració en què tots els inputs significatius estan basats en dades de mercat observables directament o indirectament.

• Nivell 3: Instruments, el valor raonable dels quals s’ha estimat mitjançant la utilització de tècniques de valoració en què algun input significatiu no està basat en dades de mercat observables.

A l’efecte de la classificació anterior, es considera que un input és significatiu quan és important en la determinació del valor raonable en el seu conjunt. L’avaluació d’aquesta significativitat requereix de judici expert, considerant factors de cada actiu o passiu. En aquest sentit, més endavant en aquesta nota


s’inclou un detall dels principals inputs emprats en la valoració dels instruments de nivell 2 i 3.

El quadre següent mostra la classificació dels actius i passius que es reconeixen en l’estat de situació financera consolidat pel seu valor raonable:

A continuació es mostren els imports registrats en l’estat de pèrdues i guanys consolidats dels exercicis 2019 i 2018 per variacions en el valor raonable dels instruments financers del Grup, que corresponen a plusvàlues i minusvàlues no materialitzades, distingint entre instruments financers de nivell 2 i de nivell 3.

Milers d’euros 31 de desembre de 2019 31 de desembre de 2018

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3

Actius

Actius financers mantinguts per negociar - - - - - -


13.099 20.836 9.667 14.940 13.178 -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 14.524 - - 1.940 784 -

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 221.586 45.865 - 58.509 29.553 -

Total actius 249.209 66.701 9.667 75.389 43.515 -

Passius

Derivats 153 - - - - -

Total passius 153 - - - - -


2019 / Milers d’euros

Resultats no realitzats reconeguts en l’estat de

resultats

Variacions acumulades del valor raonable

comptabilitzades en l’estat de situació

Nivell 2 Nivell 3 Total Nivell 2 Nivell 3 Total

Actius



3.067 252 3.319 7.207 252 7.459

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - - - - -

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global (144) - (144) (1.893) - (1.893)

Total actius 2.923 252 3.175 5.315 252 5.566

2018 / Milers d’euros

Resultats no realitzats reconeguts en l’estat de

resultats

Variacions acumulades del valor raonable

comptabilitzades en l’estat de situació

Nivell 2 Nivell 3 Total Nivell 2 Nivell 3 Total

Actius



2.254 - 2.254 3.826 - 3.826

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats - - - 783 - 783

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 317 - 317 (214) - (214)

Total actius 2.571 - 2.571 4.395 - 4.395


Durant els exercicis 2019 i 2018 no hi ha hagut reclassificacions entre els nivells de la jerarquia de valor raonable.

A continuació, es descriuen els principals mètodes de valoració i els inputs utilitzats en l’estimació del valor raonable dels instruments de nivell 2 i 3, segons el tipus d’instrument, en els exercicis 2019 i 2018.

Milers d’euros Tècniques de valoració

Inputs significatius Rang de valors Valor raonable

2019Valor raonable

2018

Instruments financersde nivell 2

Valors representatius de deute Descompte de fluxos

Corbes de ti-pus d’interès - 58.490 30.337

Instruments de patrimoni Càlcul del valor teòric comptable

Informació financera publicada

- 8.211 13.178

Instruments financers de nivell 3

Instruments de patrimoni Càlcul del valor teòric comptable

Informació financera publicada

- 9.667

Instruments de patrimoni

Saldo a 31 de desembre de 2017 -

Vendes -

Traspàs a actius no corrents en venda -

Saldo a 31 de desembre de 2018 -

Compres 9.667

Traspàs a actius no corrents en venda -

Saldo a 31 de desembre de 2019 9.667

A continuació es mostra una conciliació dels moviments del valor raonable dels instruments de nivell 3 durant els exercicis 2019 i 2018.


El valor raonable dels actius immobiliaris es basa en les taxacions obtingudes pel Grup sobre els edificis classificats com d’ús propi i inversions immobiliàries.

En el valor raonable dels actius intangibles, que és el mateix que el seu valor comptable, els administradors de la Societat Dominant han considerat l’absència de deteriorament per concloure en aquest sentit.

Milers d’euros 31 de desembre de 2019 31 de desembre de 2018

Estat de situació Valor raonable Estat de situació Valor raonable

Actius

Actius tangibles 75.515 76.010 59.624 59.661

Actius intangibles 23.916 23.916 18.681 18.681

Total actius 99.431 99.926 75.305 78.342

21.2 Valor raonable d’altres actius i passius

A continuació, es detalla el valor raonable de determinats actius del Grup el 31 de desembre de 2019 i 2018, segons les categories en què es trobaven classificats, junt amb els seus corresponents valors en libres en aquesta data:

2019. 147

El detall dels actius i passius fiscals, el 31 de desembre de 2019 i 2018, és el següent:

Segons el parer dels administradors del Grup, així com dels seus assessors fiscals, no hi ha contingències fiscals d’imports significatius que poguessin derivar-se, en cas d’inspecció, de possibles interpretacions diferents de la normativa fiscal aplicable a les operacions realitzades pel Grup.

Impost de societats

La conciliació entre el resultat comptable de l’exercici i la base de tributació (resultat fiscal) de l’impost sobre societats de l’exercici 2019 i 2018 és la següent:

Informació fiscal22.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Actiu – Impostos

Retencions i pagaments a compte 103 420

Crèdits fiscals - -

Actius per impost diferit 517 476

Passiu – Impostos

Passius per impost diferit (37) -

Passius per impost corrent (107) -

Comptes de recaptació (1.562) (2.540)



Resultat comptable de l’exercici abans d’impostos 2.194 3.229

Diferències permanents 2.097 (19.800)

Diferències temporals 327 -

Compensació de bases imposables d’exercicis anteriors no activades (44) -

Base de tributació 4.574 (16.571)


Base de tributació 4.574 (16.571)

Tipus impositiu 10% 10%

Quota de tributació del grup fiscal 457 -

Deduccions i bonificacions (457) -

Quota de liquidació fiscal - -

Pagaments a compte - -

Quota diferencial fiscal - -

La conciliació entre la despesa de l’impost sobre societats i el resultat de multiplicar el tipus impositiu aplicable a la base de tributació, així com l’impost a liquidar de l’exercici, és la següent:

La despesa per impost de societats de l’exercici 2019 inclou correccions per liquidacions d’anys anteriors per import de 106 milers d’euros (1.375 milers d’euros en l’exercici 2018). Els administradors de Vall Banc han optat per no activar el crèdit fiscal de l’exercici 2018.

D’acord amb la legislació fiscal vigent a Andorra, les bases de tributació negatives locals poden compensar les bases de tributació positives locals dels períodes impositius que concloguin en els deu anys posteriors. Així mateix, les deduccions previstes no aplicades per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

2019. 149

Aquest compte recull el valor de mercat dels valors i altres títols dipositats per clients i custodiats pel Grup. A continuació, es presenta el detall dels dipòsits de valors i altres títols de tercers en custòdia d’acord amb el tipus de valor, el 31 de desembre de 2019 i 2018:

Els ingressos registrats en concepte de comissions de gestió de patrimoni estan inclosos a l’epígraf ‘Ingressos per comissions’ de l’estat de resultats consolidat adjunt.

Dipòsits de valors i altres títols en custòdia 23.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Accions i altres títols de renda variable 505.058 516.241

Obligacions i altres títols de renda fixa 200.035 276.498

Participacions d’organismes d’inversió no gestionats pel Grup 363.852 411.557

Participacions d’organismes d’inversió gestionats pel Grup 607.426 722.767

Altres 18.440 24.270

Total 1.694.811 1.951.333

2019. 150

En compliment del comunicat 216/11, a continuació es detallen els recursos gestionats (balanç i fora de balanç) de clients, diferenciant entre els custodiats pel Grup i per tercers el 31 de desembre de 2019 i 2018:

Recursos de tercers gestionats pel Grup24.31/12/2019 Milers d’euros

Custodiats i/odipositatspel Grup

Custodiats i/odipositats per tercers

Total

Tipologia de client

Organismes d’inversió col·lectiva 513.531 - 513.531

Clients amb mandat de gestió 24.501 - 24.501

Altres clients 1.415.876 - 1.415.876

Total 1.953.908 - 1.953.908

31/12/2018 Milers d’euros

Custodiats i/odipositatspel Grup

Custodiats i/odipositats per tercers

Total

Tipologia de client

Organismes d’inversió col·lectiva 583.789 - 583.789

Clients amb mandat de gestió 28.201 - 28.201

Altres clients 1.228.844 - 1.228.844

Total 1.840.833 - 1.840.833

2019. 151

En compliment de la Llei 20/2018 reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), el 31 de desembre de 2019, per donar cobertura al Fons de Garantia de Dipòsits, el Grup utilitza un volum de cartera de renda fi xa per import de 3.416 milers d’euros (3.833 milers d’euros el 31 de desembre de 2018) (vegeu nota 18).

Actius cedits en garantia25.

2019. 152

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Ingressos per interessos26.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 1.257 1.162


Altres ingressos per interessos 280 97

Ingressos per interessos 8.022 7.344

2019. 153

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Despeses per interessos27.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

(Passius financers a cost amortitzat) (2.857) (3.663)

Dels quals, obligacions subordinades - -

(Altres passius) (73) (107)

(Despeses per interessos) (2.930) (3.770)

2019. 154

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Ingressos per dividends28.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Actius financers mantinguts per negociar - -

Actius financers a no destinats a negociació valorats obligatòriament a valor raonable amb canvis a resultats - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats 74 128

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global 42 50

Ingressos per dividends 116 178

2019. 155

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt dels exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Ingressos per comissions29.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Per operacions amb empreses vinculades - -

Per operacions amb valors i altres títols de tercers 19.270 17.747

Per operacions de crèdit 214 405

Per compravenda de divises 139 135

Altres 3.662 3.993

Ingressos per comissions 23.285 22.280

2019. 156

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Despeses per comissions30.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Per operacions amb intermediaris financers (2.675) (1.824)

(Despeses per comissions) (2.675) (1.824)

2019. 157

El desglossament d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Guanys o pèrdues per actius i passius financers31.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Guanys o (-) pèrdues en donar de baixa en comptes actius i passius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 618 176

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers mantinguts per negociar, nets 16 (216)

Guanys o (-) pèrdues per actius i passius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats, nets 5.597 4.101

Diferències de canvi (guany o (-) pèrdua), netes 409 135

Total 6.640 4.196

2019. 158

La composició d’aquest epígraf de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

Despeses d’administració – Despeses de personal32.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Sous i salaris (8.839) (9.736)

Seguretat Social (1.493) (1.942)

Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió (482) (398)

Altres despeses de personal (2.564) (1.746)

(Despeses de personal) (13.378) (13.822)

2019. 159

El desglossament per naturalesa del saldo de l’estat de resultats consolidat adjunt corresponent als exercicis anuals finalitzats el 31 de desembre de 2019 i 2018 és el següent:

L’epígraf ‘Altres despeses d’administració’ inclou despeses per arrendaments de curt termini i d’escàs valor per import de 120 milers d’euros. El 2018, aquest epígraf incloïa les despeses dels lloguers d’arrendaments operatius.

Despeses d’administració – Altres despeses d’administració33.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

Material (72) (139)

Serveis externs (12.583) (14.468)

Tributs (942) (1.023)

Altres despeses d’administració (550) (2.289)

(Altres despeses d’administració) (14.147) (17.919)

2019. 160


Amortització34.Milers d’euros Nota 31/12/2019 31/12/2018

(Immobilitzat material) 12 (2.646) (1.020)

(Inversions immobiliàries) 12 (340) (343)

(Altres actius intangibles) 13 (1.984) (1.950)

(Amortització) (4.970) (3.313)

2019. 161


Dotacions a provisions35.Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

(Compromisos i garanties concedits) 42 184

(Altres provisions) 5 1.095

(Provisions o reversió de provisions) 47 1.279

2019. 162


Deteriorament d’actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats36.

Milers d’euros 31/12/2019 31/12/2018

(Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global) - -

(Actius financers a cost amortitzat) 1.403 8.311

(Deteriorament del valor o reversió del deteriorament del valor d'actius financers no valorats a valor raonable amb canvis a resultats) 1.403 8.311

2019. 163

Transaccions amb parts vinculades

A continuació es presenten els saldos registrats en l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2019 i els resultats comptabilitzats en l’estat de resultats consolidat corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2019 que tenen el seu origen en operacions amb parts vinculades:

Parts vinculades37.

Milers d’euros Entitats associades Accionistes

Consell d’Administració

i alta direccióAltres parts vinculades

Actius

Préstecs i bestretes - - 202 -

Altres actius - - - -

Total actiu - - 202 -

Passiu

Passius financers a cost amortitzat 117 500 946 -

Total passiu 117 500 946 -

Resultats

Ingressos per interessos - - 1 -

(Despeses per interessos) - - - -

Resultat d’entitats valorades pel mètode de la participació - - - -

Ingressos i despeses per comissions - - 1 -


A continuació es presenten els saldos registrats en l’estat de situació financera consolidat el 31 de desembre de 2018 i els resultats comptabilitzats en l’estat de resultats consolidat corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2018 que tenen el seu origen en operacions amb parts vinculades:

Milers d’euros Entitats associades Accionistes

Consell d’Administració

i alta direccióAltres parts vinculades

Actius

Préstecs i bestretes - - 33 -

Altres actius - 3.759 - -

Total actiu - 3.759 33 -

Passiu

Passius financers a cost amortitzat - 70.000 1.647 -

Total passiu - 70.000 1.647 -

Resultats

Ingressos per interessos - - - -

(Despeses per interessos) - - (1) -

Resultat d'entitats valorades pel mètode de la participació Ingressos i despeses per comissions

- - 1 -

Remuneracions del Consell d’Administració i alta direcció

El Grup Vall Banc defineix l’alta direcció com el personal executiu que integra la Direcció General i el Comitè Executiu. El total de retribucions satisfetes als consellers membres del Consell d’Administració durant l’exercici 2019 han estat de 488 milers d’euros (367 milers d’euros pagats en l’exercici 2018).

La remuneració satisfeta al conjunt dels membres de l’alta direcció de Vall Banc durant l’exercici 2019 és de 1.827 milers d’euros (2.184 milers d’euros en l’exercici 2018).

2019. 165

El control i la gestió del risc és un dels elements clau i objectiu prioritari del Grup, i un pilar fonamental del sistema de control intern. El marc de control de risc inclou un component qualitatiu, relatiu a la definició de polítiques i responsables, i un component quantitatiu associat a l’establiment de límits. El posicionament del Grup en termes de gestió del risc es basa a mantenir una política prudent, on l’assumpció de riscos va estretament lligada a l’exercici de les activitats estratègiques.

L’establiment de les polítiques, la determinació dels límits i les regles, i la supervisió global de riscos és responsabilitat del Departament de Gestió del Riscos (DGR). Així, les polítiques generals i els límits específics definits pel DGR es presenten al Consell d’Administració (CA) per a la seva anàlisi i aprovació amb una periodicitat anual mínima, prèvia revisió en el Comitè de Riscos. Aquest Comitè té delegada la supervisió dels riscos al Departament de Gestió de Riscos, que reporta directament als seus membres, segons correspongui, la informació de gestió relativa als riscos supervisats.

Com a responsable de la gestió dels actius i passius del banc i en línia amb l’estratègia i l’apetit al risc definit pel CA, el Comitè d’Actius i Passius (COAP) informa de les polítiques de tresoreria per a la seva posterior aprovació pel CA prèvia validació del Comitè de Riscos. Aquest comitè es reuneix com a mínim amb periodicitat mensual.

Els principals riscos als quals el banc està exposat són:

• Risc de crèdit• Risc de liquiditat• Risc de tipus de canvi• Risc d’interès• Risc de mercat• Risc operacional

Gestió del risc38.


38.1 Risc de crèdit

El risc de crèdit fa referència a la pèrdua potencial derivada del fet que una contrapartida no compleixi les obligacions que té compromeses amb el Grup. L’exposició que té el Grup al risc de crèdit comprèn:

A. El risc d’incompliment derivat de l’operativa habitual de tresoreria, que inclou, bàsicament, préstecs al mercat interbancari, préstecs i endeutament amb valors, operacions repo i transaccions amb derivats OTC;

B. El risc d’incompliment dels emissors de bons en cartera pròpia;

C. El risc d’incompliment de la cartera creditícia de clients tenint en compte la classificació definida al punt 2.3.3 d’aquest document.

Per determinar els límits de riscos atorgats a països, institucions financeres i resta d’empreses, el Grup es basa en variables relativament estables com el ràting i, si de cas hi manquen, en una anàlisi de les seves ràtios financers i variables macro. El Grup aplica una política prudent en l’assignació de límits d’acord amb el mapa d’apetit al risc de l’entitat, autoritzant l’exposició al risc als països amb una alta qualificació creditícia i, dins d’aquests, a les entitats financeres i la resta d’empreses amb qualificació creditícia amb grau d’inversió. En qualsevol cas, l’aprovació dels límits de risc per part del Consell d’Administració és anual, encara que l’actualització de límits segons canvis en el ràting sigui més freqüent, amb l’objectiu de reflectir els canvis en la qualitat creditícia i les tensions en els diferencials de crèdit de les entitats, mantenint així un nivell de risc moderat.

Pel que fa a l’exposició al risc de crèdit per operativa amb clients, i tal com s’explica al punt 2.3.3 d’aquest document, s’estableixen criteris generals i prudents a la política de risc de crèdit a l’entitat, amb l’objectiu de mantenir una inversió creditícia sanejada i criteris de control en l’exposició al risc, prenent com a principis bàsics la qualitat i la diversificació i situació conjuntural del mercat en cada moment. Així mateix, es requereixen anàlisis més exhaustives en aquelles operacions ja existents que necessiten un refinançament/reestructuració, afegint en el procés de decisió el departament jurídic per reforçar aquesta anàlisi. En seguiment d’aquesta política, s’estableixen procediments de riscos de crèdit quant a concessió d’operacions, de gestió i seguiment de risc de crèdit en les diferents fases (admissió, seguiment i recuperació) separades clarament en tres departaments des d’aquest 2019 amb la posada en


marxa de la Unitat de Recobraments. L’aplicació de la política de risc se sustenta en una estructura de facultats, responsabilitats i delegacions clares i ben establertes.

Política de risc de crèdit

Admissió: la finalitat és garantir que les operacions compleixin els estàndards de risc, amb el procediment següent:

• Canals d’admissió: a través de la xarxa comercial (xarxa d’oficines).• Documentació: garantir que hi ha un suport documental per a l’anàlisi i la decisió final sobre la

concessió.• Anàlisi: a partir de la documentació es realitza l’anàlisi de l’operació, la capacitat de retorn i la

solvència.• Aprovació: en funció del risc de l’operació segons qui té facultat per aprovar o denegar.• Formalitzar l’operació.

Seguiment: hi ha procediments de seguiment del risc autoritzat tan aviat com es produeixen impagats/excedits/descoberts, així com de seguiment del valor dels colaterals i els bloquejos pertinents, de control sobre operativa de derivats i assegurances de canvi. Aquests procediments acaben en la gestió de recuperació que se separa en dues fases:

• Una primera fase on l’operació encara no ha entrat en fase 3, que es duu a terme des de Seguiment de Risc de Crèdit.

• Una segona fase, en què l’operació entrarà en breu en fase 3. Comença la fase de recuperació del deute.

Recuperació: es revisen sistemàticament els riscos en situació de mora o precontenciós, portant a terme accions per tal de reclamar, actualitzar, investigar i analitzar la capacitat de retorn dels deutors (aquesta tasca es realitza actualment des de la Unitat de Recobraments). En cas que aquest procés no avanci, es traslladen les operacions a un procés contenciós a través del departament jurídic per tal d’iniciar totes les actuacions legals necessàries per recuperar el deute.


Exposició al risc de crèdit per segment i activitat

L’exposició màxima al risc de crèdit per als actius financers reconeguts en els balanços de situació consolidats adjunts és el seu valor comptable. Per a les garanties financeres concedides, la màxima exposició al risc de crèdit és el màxim import que el Grup hauria de pagar si la garantia fos executada. El 31 de desembre de 2019 i 2018, l’exposició original neta de deteriorament per risc de crèdit, sense deduir les garanties reals ni altres millores creditícies rebudes i sense aplicar factors de conversió de crèdit definits en el Reglament (UE) nº 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny, agrupada segons els principals segments i activitats d’exposició fixats, és la següent:

31 de desembre de 2019Milers d’euros

Actius financers

mantinguts per negociar

Actius financers a

valor raonable amb canvis en

resultats

Actius financers a valor raonable

amb canvis a altre resultat

global

Actius financers a cost amortitzat

Garanties financeres i

altres

Administracions públiques - 13.357 248.480 2.446 979

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 1.149 3.841 12.553 6.482

Empreses – Gran empresa - 18 7.497 47.443 9.235

Empreses – Pimes - - - 114.151 12.206

Minorista – Hipotecari - - - 107.533 3.618

Minorista – Inversió - - - 23.731 5.076

Minorista – Consum i altres - - - 15.175 3.071

Derivats - - - - -

Renda variable - 43.602 7.633 - -

Total - 58.126 267.451 323.033 40.668



Actius financers


Actius financers a


resultats



global



altres

Administracions públiques - - 75.273 2.513 1.020

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 2.375 5.006 45.818 30

Empreses – Gran empresa - 1.602 5.271 878 2.102

Empreses – Pimes - - - 183.758 21.871

Minorista – Hipotecari - - - 115.036 8.366

Minorista – Inversió - - - 25.467 3.921

Minorista – Consum i altres - - - 16.572 3.643

Derivats - - - - -

Renda variable - 26.825 2.512 - -

Total - 30.802 88.062 390.042 40.953


Actius financers


Actius financers a


resultats



global



altres

Dipòsits interbancaris - - - - -

Valors representatius de deute - 1.149 259.818 - -

Préstecs i crèdits - - - 322.807 -

Garanties financeres - - - 227 40.668

Derivats - - - -

Total - 1.149 259.818 323.033 40.668

Distribució de l’exposició a instruments de deute per producte



Actius financers


Actius financers a


resultats



global



altres

Dipòsits interbancaris - - - 38.070 -

Valors representatius de deute - 2.375 85.550 - -

Préstecs i crèdits - - - 351.727 -

Garanties financeres - - - 245 40.953

Derivats - - - - -

Total - 2.375 85.550 390.042 40.953

Qualitat creditícia

El límit de risc de crèdit està basat en el ràting del producte i els recursos propis del banc. Els límits per a emissor s’estableixen com un percentatge sobre CET1 per ràting. Com a regla general i per a una major robustesa de les dades, l’entitat utilitza ràtings externs i extreu la informació corresponent a través de Bloomberg. Els ràtings utilitzats són S&P, Fitch i Moody’s, a llarg termini. En cas que es disposi de ràting per més d’una de les agències, s’escull el més baix d’entre els dos millors. També s’apliquen els límits de concentració establerts a la Llei 35/2018 de solvència i liquiditat. L’ús de ràtings no és aplicable a la cartera creditícia, que s’avalua segons altres paràmetres i KPI.


A continuació, es presenta el desglossament per segments dels imports de l’exposició original (neta de deteriorament per risc de crèdit) del Grup el 31 de desembre de 2019 i 2018 amb les seves corresponents qualificacions mitjanes per segment:

Milers d’euros AAA AA A BBB BB B

Administracions públiques 17.097 - 4.599 1.041 - -

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - - 14.591 1.305 - 176

Empreses – Gran empresa - - 2.682 4.815 - -

Empreses – Pimes - - - - - -

Minorista – Hipotecari - - - - - -

Minorista – Inversió - - - - - -

Minorista – Consum i altres - - - - - -

Derivats - - - - - -

Renda variable - 4.606 569 429 - -

Total (sense actius deteriorats) 17.097 4.606 22.441 7.590 - 176

Actius deteriorats - - - - - -

Total 17.097 4.606 22.441 7.590 - 176


Milers d’euros AAA AA A BBB BB B

Administracions públiques 30.509 2.196 7.731 5.244 - -

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - 874 32.867 9.939 - -

Empreses – Gran empresa - 872 3.090 1.657 - -

Empreses – Pimes - - - - - -

Minorista – Hipotecari - - - - - -

Minorista – Inversió - - - - - -

Minorista – Consum i altres - - - - - -

Derivats - - - - - -

Renda variable 44 5.410 685 1.296 27 -

Total (sense actius deteriorats) 30.553 9.352 44.373 18.137 27 -

Actius deteriorats - - (148) (44) - -

Total 30.553 9.352 44.225 18.093 27 -


Concentració de riscos

A continuació es mostra, el 31 de desembre de 2019 i 2018, informació sobre la diversificació de riscos per sector d’activitat de l’acreditat o emissor dels valors, independentment de la finalitat del finançament.

Milers d’euros 31 de desembre de 2019

31 de desembre de 2018

Agricultura, silvicultura i pesca 118 119

Indústries extractives 520 9

Indústries manufactureres 1.147 3.073

Subministraments d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 3.472 483

Subministrament d’aigua - -

Construcció 4.194 4.508

Comerç majorista i minorista 15.694 15.011

Transport i emmagatzematge 4.026 776

Hosteleria 5.094 6.245

Informació i comunicacions 490 1.913

Activitats immobiliàries 53.114 58.507

Activitats professionals, científiques i tècniques 4 20

Activitats administratives i serveis auxiliars 69.561 86.345

Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria 265.450 79.052

Educació 84 59

Activitats sanitàries i de serveis socials 129 358

Activitats artístiques, entreteniment i recreació 206 164

Altres serveis 42.729 45.686

Particulars 182.577 206.578

Total 648.610 508.906


Compensació d’actius i passius financers

El 31 de desembre de 2019 i 2018 el Grup no ha compensat actius ni passius financers, ni té acords de compensació que li permetin liquidar actius i passius financers pel seu import net.

Garanties rebudes

El 31 de desembre de 2019 i 2018, la distribució per segment de les exposicions originals de l’epígraf del balanç ‘Préstecs i partides a cobrar’ (netes de deterioraments per risc de crèdit), en funció de les garanties rebudes, és la següent:

31 de desembre de 2019 Milers d’euros Hipotecària Dinerària Valors

Garantiapersonal i

altres Total

Administracions públiques - 12 - 2.435 2.446

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers 8.527 9 3.917 100 12.553

Empreses – Gran empresa 1.712 2.342 40.202 3.188 47.443

Empreses – Pimes 88.689 609 16.412 8.441 114.151

Minorista – Hipotecari 107.377 69 53 34 107.533

Minorista – Inversió - 1.549 21.371 811 23.731

Minorista – Consum i altres 60 907 8.700 5.508 15.175

Total 206.366 5.496 90.655 20.517 323.033


31 de desembre de 2018 Milers d’euros Hipotecària Dinerària Valors

Garantiapersonal i

altres Total

Administracions públiques - 12 - 2.501 2.513

Entitats de crèdit i altres intermediaris financers - - 7.747 38.071 45.818

Empreses – Gran empresa - - 19 859 878

Empreses – Pimes 96.519 4.760 71.418 11.060 183.758

Minorista – Hipotecari 108.048 74 2.925 3.990 115.036

Minorista – Inversió - 335 24.850 281 25.467

Minorista – Consum i altres - 254 10.385 5.933 16.572

Total 204.567 5.435 117.345 62.696 390.042

Garantia hipotecària fa referència a béns immobles (habitatges, aparcaments, trasters, locals, edificis), terrenys, obres en construcció, etc. Garantia dinerària fa referència a posicions fàcilment liquidables com ara dipòsits, comptes d’estalvi i comptes corrents. Garantia de valors engloba tot el ventall de valors mobiliaris, instruments financers normalment vehiculats a través del compte de valors de l’entitat i pignoració d’accions.

Actius financers deteriorats i donats de baixa de balanç

El 31 de desembre de 2019 i 2018 no hi ha actius financers deteriorats i donats de baixa de balanç.

38.2 Risc de liquiditat

El risc de liquiditat es defineix com el risc que el Grup no pugui fer front als seus compromisos de pagament en el curt termini, ja siguin els ocasionats per sortides d’efectiu, venciment de dipòsits, la disposició de línies de crèdit concedides o els requeriments de garanties en operacions amb col·lateral, entre d’altres. El Departament de Mercats Financers, sota la supervisió del COAP directament, gestiona la liquiditat


assegurant que en tot moment es disposarà de liquiditat suficient per tal d’atendre les sortides d’efectiu i cancel·lacions dels passius, alhora que manté un romanent de liquiditat per tal d’aprofitar oportunitats d’inversió a l’actiu.

Per tal de realitzar una correcta gestió de la liquiditat s’analitza el balanç per venciments contractuals. El Grup disposa d’eines informàtiques per tal d’efectuar la correcta distribució dels venciments de les partides d’actiu i passiu en el temps, d’aquesta manera es poden analitzar els fluxos futurs de cobrament i pagament i determinar els possibles gaps.

A continuació es mostra el venciment residual d’actius i passius financers el 31 de desembre de 2019 (sense incloure les provisions per deteriorament):

Milers d’euros Vençuts i dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 mes a

3 mesos

De 3 mesos a 1

anyD’1 any a

5 anysMés de 5 anys

Sense venciment Total

Actius

Actius financers mantinguts per negociar

- - - - - - - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis a resultats

- - - - 13.357 699 44.070 58.126

Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global

- 38.402 69.875 85.836 60.233 5.472 7.633 267.451

Actius financers a cost amortitzat 283.239 6.513 4.388 26.524 40.733 75.227 1.986 438.610

Total 283.239 44.915 74.263 112.360 114.323 81.398 53.689 764.187

Passius

Passius financers a cost amortitzat - 26.454 66.860 180.874 42.382 - 578.083 894.653

Total - 26.454 66.860 180.874 42.382 - 578.083 894.653


La major part del finançament prové dels dipòsits de clients, tot i que el mercat interbancari és una font de finançament rellevant.

El Departament de Gestió de Riscos controla la posició de liquiditat, verificant que es mantingui per sobre del mínim de liquiditat establert pel Consell d’Administració, que inicialment se situa en el 60% i va creixent fins a arribar al 100% el 2023. Mensualment es calcula el coeficient de cobertura de liquiditat (LCR). Aquesta ràtio compara els actius líquids i fàcilment mobilitzables amb les sortides netes d’efectiu

A continuació es mostra el venciment residual d’actius i passius financers el 31 de desembre de 2018 (sense incloure les provisions per deteriorament):

Milers d’euros Vençuts i dubtosos

Fins a 1 mes

D’1 mes a

3 mesos

De 3 mesos a 1

anyD’1 any a

5 anysMés de 5 anys

Sense venciment Total

Actius

Activos financieros mantenidos para negociar

- - - - - - - -

Actius financers designats a valor raonable amb canvis en resultats

- 14 - 2.144 2.504 4.353 21.787 30.802

Actius financers a valor razonable con canvis en altre resultat global

- 8.313 5.167 4.141 48.769 10.337 11.335 88.062

Actius financers a cost amortitzat 265.185 43.082 7.273 25.464 46.836 106.026 17.656 511.523

Total 265.185 51.408 12.440 31.749 98.109 120.716 50.779 630.386

Passius

Passius financers a cost amortitzat - 16.472 96.672 186.779 43.348 2.100 347.921 693.292

Total - 16.472 96.672 186.779 43.348 2.100 347.921 693.292


durant els 30 dies naturals següents.

Aquest control inclou el seguiment de les posicions líquides de la cartera, amb actualitzacions mensuals de les dades de balanç aportats per Finances i Tresoreria.

La ràtio LCR mitjana del Grup durant l’any 2019 ha estat de 194%.

Juntament amb la ràtio LCR i durant l’any 2019 es va fer el seguiment del càlcul de la ràtio AFA, que mesura la capacitat de l’entitat per fer front al seus passius a curt termini, verificant que es mantingui per sobre del mínim establert del 40%. L’últim càlcul al desembre de 2019 ha estat del 88,9%.

Des de l’inici de la crisi financera internacional s’elabora amb periodicitat anual un pla de contingència de la liquiditat del Grup, en què s’estableix un pla d’actuació i de contingència davant diferents situacions de crisi de liquiditat, tant amb origen en la situació financera de l’entitat com per falta de liquiditat dels mercats que afecta significativament l’operativa de l’entitat. El pla descriu el conjunt de procediments a seguir pel banc en situacions crítiques que puguin suposar una amenaça per al desenvolupament de l’activitat del banc. D’aquesta manera, es pretén sistematitzar els procediments a seguir davant de situacions de falta de liquiditat i optimitzar les mesures a adoptar.

38.3 Risc de tipus de canvi

El Grup entén el risc de tipus de canvi com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius del Grup denominats en divises diferents de l’euro com a conseqüència dels moviments en els tipus de canvi. Diàriament es fa un seguiment de les operacions de canvi al comptat i a termini per tal que la posició oberta de divisa es mantingui dins els límits autoritzats. El desglossament del contravalor dels principals saldos d’actiu i passiu de l’estat de situació financera consolidat en moneda estrangera el 31 de desembre de 2019 (sense incloure les provisions per deteriorament) és el següent:


Milers d’euros EUR USD GBP Altres Total

Actius

AFA, bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers 195.299 53.142 1.533 13.653 263.627

Inversions creditícies 319.292 3.493 202 46 323.033

Obligacions i altres títols 93.929 231.549 1 98 325.577

Total 608.520 288.184 1.736 13.797 912.237

Passius

Dipòsits 533.650 310.471 8.571 23.103 875.795

Deutes representats per títols 2.106 0 0 0 2.106

Altres 14.393 2.121 7 231 16.752

Total 550.149 312.592 8.578 23.334 894.653

Milers d’euros EUR USD GBP Altres Total

Actius

AFA, bancs i entitats de crèdit, i altres intermediaris financers 108.627 44.606 1.110 8.456 162.799

Inversions creditícies 382.675 5.568 114 1.686 390.042

Obligacions i altres títols 69.895 48.964 - 61 118.921

Total 561.197 99.138 1.224 10.203 671.762

Passius

Dipòsits 437.551 156.737 6.606 10.923 611.817

Deutes representats per títols 77.368 - - - 77.368

Altres 2.537 6.460 4 117 9.118

Total 517.456 163.197 6.610 11.040 698.303

El desglossament del contravalor dels principals saldos d’actiu i passiu de l’estat de situació financera consolidat en moneda estrangera el 31 de desembre de 2018 (sense incloure les provisions per deteriorament) era el següent:


El quadre següent mostra l’efecte el 31 de desembre de 2019 en l’estat de resultats i en el patrimoni net davant pujades raonables dels tipus de canvi de les principals divises en què estan denominats els actius i passius del Grup, deixant la resta de variables constants.

38.4 Risc de tipus d’interès

El risc de tipus d’interès es defineix com l’impacte en el valor de mercat dels actius i passius del Grup com a conseqüència dels moviments en els tipus d’interès. En la conjuntura actual de tipus baixos i fins i tot negatius, les mesures que empra el Grup actualment per avaluar aquest impacte són la sensibilitat de la cartera d’inversió a desplaçaments a l’alça de la corba de tipus d’interès d’1, 100 i 200 punts bàsics, i el càlcul del gap de repreu.

EurosEfecte sobre

l’exposició en divisa (EUR)Efecte sobre el total

d’actius i passius financers

Canvis en punts bàsics Resultat Resultat Patrimoni

USD10 1.568 (2.161) (14.794)

(10) (1.875) 2.584 17.696

GBP10 (7) - -

(10) 9 - -

CHF10 7 - -

(10) (6) - -


El gap de repreciacions dels actius i passius sensibles als tipus d’interès del balanç és positiu. Aquest posicionament es reflecteix en la cessió de dipòsits a l’interbancari a terminis molt curts i en la tinença d’una cartera d’inversió de renda fixa invertida principalment en bons a tipus fix amb venciments a curt i mitjà termini, així com a una cartera creditícia a tipus variable principalment.

A continuació es mostra la sensibilitat del Grup davant possibles canvis raonables en els tipus d’interès. A aquest efecte, es calcula l’impacte d’una pujada de 50, 100 i 200 p. sobre la base del gap de repreu dels actius i passius sensibles del balanç, així com les seves duracions.

0 m 0 - 3 m 3 - 6 m 6 - 9 m 9 - 12 m 1 - 2 a 2 - 3 a 3 - 4 a 4 - 5 a 5 - 6 a 6 - 7 a 7 - 8 a 8 - 9 a 9- 10 a > 10 a

Actiu 286.294 288.524 208.498 73.606 119.929 12.160 - 241 1.937 - - - - - 3.950

Passiu 572.123 99.112 68.390 32.116 79.929 44.873 - - 33 2.259 - - - - -

Gap simple -285.829 189.412 140.108 41.490 40.000 -32.713 - 241 1.903 -2.259 - - - - 3.950

Gap acumulat -285.829 -96.416 43.692 85.182 125.182 92.469 92.469 92.710 94.613 92.355 92.355 92.355 92.355 92.355 96.305

Canvis en punts bàsics Impacte en resultats (en milers d’euros)

El 31 de desembre de 2019

50 -898

100 -1.767

200 -3.431

Duració (anys) 0,460

Actiu 0,296

Passiu 0,163


38.5 Risc de mercat

El risc de mercat s’entén com la pèrdua potencial a la qual està exposada la cartera estratègica (desglossada en dues, a valor raonable amb canvis a pèrdues i guanys, i a valor raonable amb canvis a OCI) com a conseqüència de canvis en les condicions de mercat, com ara els preus dels actius, els tipus d’interès, la volatilitat i la liquiditat del mercat. La mesura que utilitza el Grup per gestionar el risc de mercat de la cartera de negociació és la metodologia valor en risc (value-at-risk o VaR) com a estàndard general del mercat.

El mètode de càlcul del VaR emprat és el mètode paramètric. El càlcul obtingut correspon a la pèrdua màxima esperada en un horitzó temporal determinat i amb un nivell de confiança definit. El Grup calcula el VaR per a un horitzó temporal d’un dia i amb un nivell de confiança del 99%. Durant l’any 2019 i 2018, l’evolució ha estat la següent:

2019 2018

Cartera(euros)

Posició mitjana VaR mitjà Posició

mitjana VaR mitjà Posició mitjana VaR mitjà Posició

mitjana VaR mitjà

Negociació 32.568,85 154,97 207,65 86,88 15.619,28 89,55 15.619,28 89,55

Disponible per a la venda

78.738,33 316,48 1.491,8 103,39 83.632,46 372,55 83.632,46 372,55

Durant l’any 2019 s’han contractat futurs i opcions amb la finalitat de cobrir temporalment el risc de mercat de les carteres pròpies.


38.6 Risc operacional

El risc operacional és aquell que pot ocasionar pèrdues a causa d’una falta d’adequació o fallada dels processos, del personal i dels sistemes interns, o bé a causa de successos externs. Aquí s’inclou el risc legal, però no l’estratègic ni el de negoci.

El risc operacional és inherent a totes les activitats, productes, sistemes i processos, i els seus orígens poden ser:

• Frau intern

• Frau extern

• Pràctiques laborals i seguretat en el treball

• Clients, productes i pràctiques de negoci

• Danys en els actius físics

• Fallades de sistemes i interrupcions

• Execució, lliurament i processos de gestió

La gestió del risc operacional està integrada en l’estructura de gestió global de riscos del banc. Per a això s’han defi nit responsables a cada àrea per a la notifi cació de riscos directament al Departament de Gestió de Riscos, així com realitzar l’autoavaluació dels riscos en el marc de l’RSA. Periòdicament es realitzen formacions/recordatoris per seguir aprofundint la cultura de risc operacional dins l’entitat.

PROCÉS

IDENTIFICACIÓDEL RISC

AVALUACIÓDEL RISC

REACCIÓ ENVERSEL RISC

CONTROLDEL RISC REPORTING

1842019.

Introducció

Complir la normativa vigent, per exemple en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme (PBCFT) i prestació de serveis d’inversió (entre d’altres), és un objectiu primordial per al Grup Vall Banc. En aquest sentit, Vall Banc ha adoptat una sèrie de mesures per gestionar els riscos de compliment normatiu i reputacional. Per risc de compliment normatiu s’entén la possibilitat de tenir sancions legals o normatives o pèrdues financeres, de caràcter material o reputacional, com a conseqüència de l’incompliment de la normativa vigent o dels procediments i normatives interns del banc. Per tant, el risc de compliment normatiu està estretament lligat amb el risc reputacional que implica una percepció negativa de la marca Vall Banc per part de l’opinió pública o dels grups d’interès (clients, contrapartides, empleats, reguladors) per una actuació incorrecta de l’entitat en el desenvolupament de les nostres activitats.

Pilars fonamentals de l’estratègia del Grup Vall Banc en matèria de risc de compliment normatiu

L’estratègia de Grup per minimitzar aquest risc se sustenta en els pilars següents:

• El Grup Vall Banc ha dissenyat una sèrie de polítiques globals aprovades pel Consell d’Administració que es revisen periòdicament i que són aplicables per a tot el Grup, així com un conjunt de controls interns per a la gestió del risc normatiu i reputacional, dins de les quals destaquen: a) el Codi ètic i de conducta, b) la política de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme, c) la política d’abús de mercat, d) diverses polítiques relacionades amb la protecció de l’inversor (per exemple, protecció d’actius, millor execució, conflictes d’interès, etc.), d) polítiques d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, e) La política de el comitè de nous productes i serveis, etc.

Nota sobre compliment normatiu39.


• Vall Banc compta amb una comissió delegada d’auditoria, a la qual ha reportat trimestralment el director del departament de compliment normatiu, que porta a terme la supervisió de la gestió i el control del risc de compliment normatiu, juntament amb una estructura de comitès creats per l’alta direcció entre els quals destaquen el comitè de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, el comitè d’acceptació de clients, el comitè de nous productes i serveis i el comitè d’ètica.

• Vall Banc compta amb una funció de compliment normatiu alineada amb els objectius estratègics del Grup, que exerceix les seves activitats de forma independent de les àrees de negoci i està formada per professionals especialitzats en les principals matèries normatives. La funció de compliment normatiu de Vall Banc és responsable de l’execució i la supervisió de les polítiques i els procediments que es resumeixen en aquest apartat en totes les societats del Grup, ja que la funció es troba delegada a escala de matriu.

A continuació, es relacionen les principals matèries en què Vall Banc ha instrumentat la gestió del risc de compliment normatiu i del risc reputacional:

Normes ètiques i de conducta

Vall Banc adopta mesures que promouen un comportament ètic per part de tots els empleats del Grup. A aquest efecte, Vall Banc entén que el client és un element principal de l’entitat i cap negoci és admissible si pot generar risc reputacional.

L’entitat compta amb un Codi ètic que estableix els estàndards de conducta que tots els empleats, directius, administradors i tercers amb qui es manté una relació contractual han de complir, i els vincula a desenvolupar una conducta responsable en la realització de les seves funcions, complint amb les màximes exigències jurídiques i ètiques, així com els millors estàndards de conducta professional entre tots els seus empleats, directius i administradors.

Aquest Codi ètic i de conducta articula la seva activitat a través d’un Comitè d’Ètica i Integritat compost per membres de l’alta direcció del Grup, la qual cosa evidencia una implicació clara i inequívoca per part de la direcció en aspectes relacionats amb la conducta ètica i responsable.

Un dels mecanismes clau —tot i que no l’únic— per garantir la transparència i prevenir al si de l’entitat


les males pràctiques que perjudiquin la reputació de Vall Banc és l’establiment d’un sistema adequat de denúncia interna a través del canal de denúncies oportú (‘sistema de whistleblowing) que permet a Vall Banc tenir coneixement d’eventuals infraccions de les normes internes de l’entitat, del seu Codi ètic i d’altres disposicions que el desenvolupin, com també de les normes legals aplicables, tant a l’entitat com a tots els empleats. A aquest efecte, el Consell d’Administració de Vall Banc va aprovar el sistema de denúncia interna (whistleblowing).

Prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme

Vall Banc entén que el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme són un problema global que afecta totes les entitats que intervenen en els sistemes financers internacionals a escala mundial i provoquen danys importants i devastadors en la reputació de les institucions financeres, debilitant les seves relacions amb els intermediaris, els reguladors i el públic en general. A aquest efecte, Vall Banc se sensibilitza i es compromet activament a lluitar contra el blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i altres delictes financers. La implementació efectiva de procediments i normes basades en la premissa «Conegui al seu client» (KYC) són fonamentals per al Grup.

El procés KYC implica conèixer en detall tant les persones i entitats amb les quals el Grup opera (sigui una simple transacció o una relació comercial duradora) o a les quals ofereixi serveis, així com conèixer qui són els beneficiaris finals i les persones vinculades. El KYC és un procés continu que comença amb l’acceptació del client i perdura al llarg de tota la relació de negoci.

El Grup disposa d’un model global en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, basat en les directives de la Unió Europea, que incorpora les adaptacions necessàries a les peculiaritats del negoci de cada filial del Grup Vall Banc i la seva normativa local, i que està sota un procés continu de revisió i actualització per a la seva adaptació als canvis normatius. Tant les normatives com els controls dissenyats i implementats es recolzen en un enfocament basat en el risc, metodologia coneguda amb el nom de ‘Risk Based Approach’.

Vall Banc té estipulada en la seva política d’admissió de clients la no acceptació de determinats perfils de risc, els quals superen la tolerància al risc fixada pel Consell d’Administració. Entre d’altres, dins d’aquesta categoria destaquem les tipologies següents:


1. Persones vinculades amb alguna activitat delictiva2. Persones sobre les quals recaigui alguna sospita sobre la procedència il·lícita dels seus fons3. Existència de dubtes sobre la determinació del beneficiari final (UBO)4. Persones que rebutgin facilitar informació/documentació5. L’establiment de relacions de negoci amb bancs pantalla i entitats financeres sense llicència6. L’establiment de relacions de negoci amb societats amb accions al portador

A aquest efecte, Vall Banc aplica una sèrie de mesures de diligència deguda reforçada en l’adopció i el seguiment de l’operativa de clients basada en el nivell de risc (‘Risk-based approach’). A partir de la informació facilitada pels clients i la informació obtinguda per la mateixa entitat tots els clients són classificats en funció del seu nivell de risc.

La funció de compliment normatiu se centra a realitzar una supervisió especialitzada i independent per donar les garanties suficients en l’inici de relacions amb els nous clients. Aquest procés no es limita a la seva acceptació, essent essencial realitzar un seguiment continu i permanent per garantir el coneixement adequat dels nostres clients en tot moment i així poder detectar operacions que poguessin ser contràries a l’establert en la normativa vigent.

Per tal de reforçar el bon govern de l’Entitat en aquest àmbit tan crític per a qualsevol entitat financera, Vall Banc ha establert diversos comitès on participa, entre d’altres, l’alta direcció i en els quals es revisa l’acceptació de clients especialment rellevants i es fa un seguiment de les actuacions realitzades per la funció de Compliment Normatiu en aquesta matèria, i que adopta totes les decisions que siguin necessàries per complir els objectius anteriorment assenyalats.

Protecció de l’inversor

El compromís del Grup amb els seus clients té dos eixos fonamentals: la creació de valor a llarg termini i la màxima transparència informativa. A aquest efecte, el Grup disposa de polítiques globals i de procediments adaptats a les peculiaritats del seu negoci per garantir el compliment dels requisits que estableixen les diferents normatives.

El model establert per Vall Banc per mitigar els riscos de compliment normatiu i reputacional relacionats amb els serveis d’inversió preveu:


• Una estructura organitzativa orientada a la gestió del risc.• Assignació de funcions i responsabilitats dins de l’organització.• Polítiques i procediments de control.• Reforçament de les normes ètiques i de conducta per a una major protecció dels inversors.• Procediments de distribució de productes financers basats en la categorització de serveis, tipologia

de clients i productes oferts.

En aquest sentit, el Grup vetlla per a la consecució i el manteniment de:

• Serveis financers adequats a les necessitats dels clients.• Una relació bilateral transparent amb drets i obligacions per ambdues parts.• Resolució justa de les reclamacions del client.

Incidències i reclamacions

Vall Banc posa en tot moment en primer lloc l’interès del client i, per tant, les seves opinions o possibles reclamacions són sempre ateses i considerades. Tota comunicació rebuda per aquesta via es canalitza a través del Servei d’Atenció al Client (SAC). Aquest és el departament responsable de canalitzar totes les inconformitats que el client transmet al Grup a través dels diferents canals de comunicació disponibles. L’objectiu d’aquest departament és aconseguir una resolució àgil de les incidències i promoure, si fos necessari, els canvis en les polítiques i els procediments necessaris per mitigar el risc que aquestes incidències es puguin tornar a repetir.

Abús de mercat

La normativa d’abús de mercat (d’ara endavant, AdM) té per objecte establir la base de normativa interna necessària per protegir el Grup Vall Banc, els empleats i els accionistes de l’exposició al risc regulador d’abús de mercat.

La política pretén donar compliment a les normatives, directrius i resolucions següents relatives a l’abús de mercat del Principat d’Andorra:


• Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

• Llei 15/2017, de 13 de juliol, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, de 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

• Comunicat núm. 28/EFI-SFI de l’AFA.

D’acord amb el marc legal de la Política, s’entendrà per abús de mercat qualsevol de les següents pràctiques contràries a les normes de conductes en els mercats de valors:

• Les operacions i ordres amb ús indegut d’informació privilegiada.• Les operacions i ordres que comportin una manipulació del mercat

D’acord amb el marc legal de la política, s’entendrà per abús de mercat qualsevol de les pràctiques següents contràries a les normes de conducta en els mercats de valors:

Conflictes d’interès

Un dels mecanismes principals —tot i que no l’únic— per prevenir al si de l’entitat les males pràctiques que podrien perjudicar la reputació de Vall Banc, és l’establiment d’una Política de gestió i prevenció de conflictes d’interès que permet a Vall Banc determinar unes pautes de conducta que hauran de disciplinar l’actuació de tot el personal de l’entitat a fi d’evitar els conflictes d’interès així com l’establiment d’una sèrie de mesures per prevenir-los.

A aquest efecte, el Consell d’Administració de Vall Banc va aprovar la Política de gestió i prevenció de conflictes d’interès que forma part del Codi ètic i de conducta de Vall Banc, així com la Política general de conflictes d’interès.

Gestió del coneixement, formació i sensibilització

Una de les actuacions prioritàries del Grup són les acciones formatives per tal que tots els empleats tinguin


coneixement de les exigències derivades de la normativa vigent i de les polítiques i els procediments implantats.

El Grup defineix anualment els plans de formació necessaris, que són impartits pel mateix Grup o per proveïdors externs qualificats. Transmetre la cultura de compliment a tota l’organització és una necessitat per a una gestió adequada del risc de compliment normatiu.

En aquest sentit, l’àrea de Compliment Normatiu ha desenvolupat un pla de formació continuada que es focalitza, principalment, en aquelles àrees de l’entitat que —en funció de les seves responsabilitats— requereixin una millora dels seus coneixements tècnics en matèries normatives d’aplicació a l’entitat. Cal assenyalar que en compliment de les polítiques internes vigents es va configurar un pla de formació 2019 en matèria de PBC&FT, i un altre en matèria de compliment normatiu regulador, que inclou aspectes com:

• Curs de benvinguda a l’entitat en matèria de Compliance.

• PBCFT (en línia i presencial).

• MiFID II. Abús de mercat (informació privilegiada i manipulació de mercat).

CRS & FATCA

L’1 de gener de 2017 va entrar en vigor al Principat d’Andorra la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, que recull els principis establerts per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) entre les diferents autoritats dels estats membres, en relació amb l’intercanvi automàtic de determinada informació de caràcter fiscal dels clients.FATCA són les sigles de Foreign Account Tax Compliance Act, una legislació aprovada per l’autoritat tributària nord-americana (Internal Revenue Service, IRS) i el Departament del Tresor dels Estats Units, el 18 de març de 2010, per promoure la transparència fiscal i reforçar el compliment de les obligacions fiscals dels ciutadans o residents nord-americans.Ambdues regulacions de caràcter fiscal obliguen les entitats financeres a complir uns requeriments determinats quant a la identificació i comunicació de determinada informació de caràcter fiscal dels clients.


CROSS - BORDER

Vall Banc disposa d’una política que té per objectiu donar compliment a les obligacions derivades de la Llei 8/2013 del 9 de maig, en particular l’article 5, i al Comunicat tècnic 163/05 de 2006 emès pel Supervisor Nacional d’Andorra (INAF, actualment AFA).

La normativa esmentada anteriorment regula l’actuació de les entitats financeres en relació amb la prestació de serveis o realització d’activitats, per part d’entitats de crèdit andorranes en mercats exteriors, fet que es coneix com a activitat transfronterera o cross-border.

En aquest sentit, cal fer especial èmfasi en el fet que la normativa que regula l’activitat transfronterera és, en termes generals, una matèria canviant i complexa, i el seu desconeixement, com succeeix amb la resta de lleis, no eximeix del seu compliment adequat.

Per tant, resulta fonamental ser coneixedor de les obligacions pròpies i restriccions existents en cada territori per respectar la legalitat local vigent en tot moment, fet que permetrà garantir un desenvolupament correcte de l’activitat dels gestors de relació, així com protegir-los, juntament amb l’entitat, d’incórrer en riscos sancionables.

Aquesta política estableix les mesures adoptades per Vall Banc en relació amb la realització d’activitats i serveis propis d’entitats de crèdit fora de la seva jurisdicció, així com controls i principis a seguir respecte de l’activitat transfronterera.

1922019.

Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 20 de desembre de 2018, va aprovar la Llei 35/2018, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

En l’exercici 2019 aquesta llei obliga les entitats bancàries a mantenir una ràtio de capital CET1, formulada a partir de les recomanacions del Basel Committee on Banking Supervision (BCBS), com a mínim del 4,5%. Així mateix, obliga a mantenir una ràtio de liquiditat LCR, com a mínim, del 60%.

Les ràtios de solvència i de liquiditat de Vall Banc, determinades d’acord amb aquesta llei, eren el 31 de desembre de 2019 del 21,10% i 420,68%, respectivament (del 9,94% i 94,14%, respectivament, el 31 de desembre de 2018).

La Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres limita, addicionalment, les grans exposicions de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 25% del capital elegible de la Societat. Els riscos esmentats són mitigats segons el que estableix aquesta llei.

En l’exercici 2019, la concentració neta mitigada de risc a favor d’un mateix beneficiari assolida ha estat del 9,05% del capital elegible de la Societat.

Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòries

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics andorrans aquelles entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.

Gestió del capital i compliment d’altres normes legals40.


En data 9 de desembre de 2009 es va aprovar el decret de modificació del decret de reglamentació de la Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, en què s’obliga les entitats bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió superior al 2% en fons públics.

Deute públic

En compliment d’aquest coeficient, Vall Banc té subscrit, el 31 del desembre de 2019, un import total de 44.045 milers d’euros (29.592 milers d’euros el 31 de desembre de 2018) en deute públic del Principat d’Andorra. L’import està registrat a l’epígraf ‘Actius financers a valor raonable amb canvis en altre resultat global’ de l’estat de situació financera consolidat (nota 8).

Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors

També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. El 31 de desembre de 2019, la Societat no mantenia préstecs vius dins d’aquest programa, igual que el 31 de desembre de 2018. Aquests préstecs es registrarien a l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’estat de situació financer consolidat. Aquests préstecs meritarien un tipus d’interès anual del 0% i el Govern actua com a garant o avalador.

Programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges

També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús d’habitatges, aprovat pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2019, un import de 257 milers d’euros (465 milers d’euros el 31 de desembre de 2018), i es registren a l’epígraf ‘Actius financers a cost amortitzat’ de l’estat de situació


financera consolidat. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual del 0,76% (0,61% el 2018).

Reserves en garantia

Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer. La llei esmentada estipulava que les entitats havien de mantenir entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i fons d’origen bancari.

Llei 20/2018 reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 2 de febrer de 2011, va aprovar la Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que té per objecte garantir als beneficiaris el reintegrament de l’import dels seus dipòsits d’efectiu coberts, amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros, i dels dipòsits de valors coberts, també amb un límit màxim per beneficiari de 100.000 euros i independent del primer. Aquesta llei obliga totes les entitats bancàries autoritzades per operar en el sistema financer andorrà a mantenir inversions en actius líquids i segurs com a contrapartida d’una reserva indisponible, afectada al compliment de les garanties cobertes pel sistema de garantia.

El 13 de setembre de 2018 es va aprovar la Llei 20/2018 reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits (Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), que deroga la Llei 1/2011 anterior definint un nou model de fons de garantia tant per als dipòsits rebuts com per a les inversions gestionades per les entitats bancàries andorranes per complir amb la transposició al marc jurídic andorrà dels actes jurídics i les normes de la Unió Europea en matèria de protecció als dipositants i inversors, que Andorra ha d’implementar en virtut de l’Acord Monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea. El nou model separa en dos fons diferents els recursos destinats a garantir els dipòsits dels clients (Fagadi) dels recursos destinats a garantir les seves inversions (SAGI). Amb la nova llei es modifica el criteri de càlcul de les aportacions que cada entitat ha de fer a cadascun dels fons i estableix el repartiment entre ells dels


fons anteriorment dotats com a reserves en garantia del fons de garantia de dipòsits definit per la Llei 1/2011.

En aplicació d’aquesta llei, Vall Banc ha procedit a dotar, separant-los comptablement, els recursos de les aportacions inicials de cadascun dels fons utilitzant el fons de reserva anteriorment dotat (aportació ex ante). El nou model de càlcul, a diferencia del de la Llei 1/2011, estableix la possibilitat d’haver de dotar recursos per als fons contra reserves de l’entitat (ex ante) o contra resultats de l’exercici (ex post). La validació dels càlculs i la determinació dels imports corresponents a cada entitat és responsabilitat de la comissió gestora de cadascun dels fons.

L’import de les reserves en garantia constituït per Vall Banc el 31 de desembre de 2019 és de 3.416 milers d’euros, mentre que el 31 de desembre de 2018 era de 3.833 milers d’euros. Vall Banc té invertit un import equivalent a les reserves en garantia en títols elegibles per a la seva cobertura, classificats a l’epígraf ‘Actius financers disponibles per a la venda’ del balanç de situació adjunt.

Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

En la sessió de 9 de maig de 2013, el Consell General va aprovar la Llei 7/2013 sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta llei és la d’unificar en un únic text normatiu la normativa sobre les entitats operatives del sistema financer dispersa entre les Lleis 24/2008, 13/2010, 14/2010 i la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de l’any 1996. És per això que aquesta llei no introdueix modificacions significatives a la regulació existent, sinó que actua com un text refós i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

L’aprovació de la Llei 7/2013 comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de l’any 1996; la derogació de la Llei 24/2008 sobre el règim de les entitats financeres no bancàries de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010 sobre el règim


jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer.

Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

En la sessió de 9 de maig de 2013, el Consell General va aprovar la Llei 8/2013 sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

La finalitat d’aquesta llei és mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, apostant per una clarificació del marc legal vigent a Andorra que regula el sistema financer, unificant així en un únic text les disposicions de la Llei 14/2010 i les disposicions vigents de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà de 27 de novembre de 1993 i incorporant a la legislació andorrana els compromisos adquirits sobre informació privilegiada i manipulació i abús de mercat amb la signatura de l’Acord Monetari amb la Unió Europea.

Aquesta llei recull els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive), relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d’inversió.

L’aprovació de la Llei 8/2013 comporta la derogació dels articles 1 a 7, 18 a 44 i 46 a 55 de la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu de les entitats operatives del sistema financer; i la derogació de la Llei d’ordenació del sistema financer andorrà del 27 de novembre de 1993.

Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

En la sessió de 2 d’abril, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.


Aquesta llei és la resposta del Principat d’Andorra a determinats esdeveniments que han posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de manera que la crisi d’una entitat financera pot contagiar-se de forma ràpida a altres entitats, i a l’economia de forma global. S’estableixen determinades mesures que permetin respondre de forma flexible a determinades situacions d’aquest risc sistèmic, incloent-hi l’atribució a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB. La redacció i el desenvolupament d’aquesta llei s’ha inspirat en els principis de la Directiva 2014/59/UE.

Finalment, la llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme

En la sessió de 22 de juny de 2017, el Consell General va aprovar la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. D’acord amb el que disposa la llei, Vall Banc ha establert els procediments adequats i suficients de control i comunicació interna a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions relacionades amb el blanqueig de capitals procedents d’activitats delictives. En aquest sentit s’han dut a terme programes específics de formació del personal.

Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió de 21 de febrer de 2005, va ratificar l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos. Així mateix, en la sessió de 13 de juny de 2005, va aprovar la llei


d’aplicació de l’acord esmentat.

En aquest exercici, Vall Banc, en qualitat d’agent pagador, ha complert les obligacions contingudes en l’acord i en la seva llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la legislació esmentada.

Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

En data 23 de gener de 2019 ha entrat en vigor la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que estableix normes en matèria de:

A. (a) els requisits prudencials generals que les entitats bancàries i les empreses d’inversió han de complir en relació amb (i) els requisits de fons propis relatius a elements plenament quantificables, uniformes i normalitzats del risc de crèdit, del risc de mercat, del risc operatiu i del risc de liquidació; (ii) els requisits destinats a limitar les grans exposicions; (iii) els requisits de liquiditat relatius a elements del risc de liquiditat plenament quantificables, uniformes i normalitzats; (iv) els requisits d’informació relatius als apartats anteriors, i en matèria de palanquejament; (v) els requisits de divulgació pública;

B. (b) la supervisió prudencial d’entitats per part de l’AFA de manera que sigui compatible amb les normes reglamentàries aplicables;

C. (c) els requisits de publicació de l’AFA en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial de les entitats.

1992019.

El Grup Vall Banc va iniciar la gestació de l’activitat de responsabilitat social corporativa l’any 2016, tancant els primers acords amb entitats del país. Aquestes iniciatives han anat donant fruit durant aquests anys amb activitats de diverses formes i temàtiques, amb el fil conductor dels valors de l’esforç, el benefici conjunt i la rellevància per a Andorra.

L’activitat social del Grup ha mantingut el compromís ferm contra el càncer renovant, any rere any, la relació amb l’Associació Andorrana contra el Càncer i donant suport a les ja habituals jornades de formació en alimentació en relació a la malaltia, les dotze hores d’esport contra el càncer i la setmana contra el càncer.

El Grup també ha recolzat diverses modalitats d’esdeveniments esportius per potenciar la transmissió de valors com la Copa del Món del Quilòmetre Llançat d’Esquí, el Futbol Club Santa Coloma i la seva base, així com l’escola de rugbi del Principat.

Mantenir el compromís amb la societat implica també promoure activitats educatives i divulgatives per donar suport als estudiants amb projectes com el MISTI, una iniciativa del Govern d’Andorra i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts que ofereix formació científica i tecnològica als alumnes andorrans. També s’ha col·laborat amb el concert benèfic de l’Escola Especialitzada Nostra Sra. de Meritxell i els Petits Cantors d’Andorra i amb la temporada cultural francesa que aproxima espectacles de gran qualitat al públic andorrà. A aquestes ajudes s’hi afegeix el 37è Open Internacional d’Escacs d’Andorra organitzat per la Federació d’Escacs Valls d’Andorra.

En la seva visió més financera, el Grup Vall banc va signar el 2018 els anomenats Principles for Responsible Investment (PRI en anglès) de les Nacions Unides, com a compromís de posar en pràctica un marc d’inversió responsable per complir els criteris de respecte ambiental, social i de bon govern corporatiu (ASG).

Actuacions en matèria d’obra social o similar41.

2002019.

El passat 11 de març de 2019, l’Organització Mundial de la Salut va elevar la situació d’emergència de salut pública ocasionada pel desenvolupament i la propagació de la COVID-19 a pandèmia internacional.

La ràpida evolució dels fets, a escala internacional, suposa una crisi sanitària sense precedents que impactarà en l’entorn macroeconòmic i l’evolució dels negocis del Grup. En aquest sentit, Vall Banc considera que es tracta de fets posteriors que no requereixen ajustar aquests estats financers consolidats, ja que no posen de manifest condicions que existissin al tancament de l’exercici, si bé podrien afectar de manera significativa les operacions i, per tant, els resultats i els fluxos d’efectiu del Grup. Atesa la complexitat de la situació, no és practicable en aquest moment realitzar de forma fiable una estimació quantificada del seu impacte potencial, que, si escau, es registraria de manera prospectiva en els estats financers consolidats de l’exercici 2020.

En el període comprès entre el 31 de desembre de 2019 i la data de formulació d’aquests estats financers consolidats, no han ocorregut altres fets diferents dels descrits en aquests estats financers consolidats. El Consell d’Administració de Vall Banc, SA, en reunió celebrada el 27 de març de 2020, formula els estats financers consolidats adjunts corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2019, recollits en 103 pàgines, inclosa aquesta diligència, i que comprenen l’estat de situació financera consolidat a 31 de desembre de 2019, l’estat de resultats consolidat, l’estat de resultats globals consolidat, l’estat de canvis en el patrimoni net consolidat i l’estat de fluxos d’efectiu consolidat corresponents a l’exercici anual acabat en aquesta data, i les notes als estats financers consolidats.

A Escaldes-Engordany, 27 de març de 2020

Fets posteriors42.

2019. 201

El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 20 de desembre de 2018, va aprovar la Llei 35/2018 de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

En compliment del que estableix l’article 90 de la Llei 35/2018, les entitats han d’elaborar un informe annex als estats financers auditats en base consolidada especificant, per països, la informació detallada en l’article esmentat.Aquest informe annex als estats financers auditats corresponent a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2019 ha estat preparat pels administradors de Vall Banc, SA, que és la societat dominant del Grup Vall Banc.La informació continguda en aquest informe anual del Grup Vall Banc correspon a l’exercici 2019 i es presenta d’acord amb les disposicions del marc normatiu d’aplicació a Andorra a aquest efecte: la Llei 35/2018 de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Aquesta informació ha estat elaborada a partir de la informació continguda en els estats financers consolidats del Grup Vall Banc corresponents a l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2019, que han estat preparats d’acord amb les normes internacionals d’informació financera adoptades per la Unió Europea (“NIIF-UE”), que alhora han estat adoptades per Andorra (“NIIF-Andorra”).

1. La denominació, naturalesa de les activitats i ubicació geogràfica

Vall Banc, SA (d’ara endavant, ‘Vall Banc’) és una societat andorrana, l’objecte social de la qual consisteix exclusivament a efectuar tota mena d’operacions que siguin permeses a les entitats bancàries per la legislació vigent en cada moment al Principat d’Andorra. En la sessió del 9 de maig del 2013, el Consell General va aprovar la Llei 7/2013 sobre el règim jurídic

Informe annex als estats financers auditats corresponent a l’exercici anual finalitzat el 31 de desembre de 2019


de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

El domicili social de Vall Banc és Avinguda Carlemany 119, Escaldes-Engordany. Vall Banc és la societat matriu del Grup Vall Banc (d’ara endavant, el ‘Grup’), en el qual s’integren diverses societats detallades a continuació:

Seguidament s’inclou una descripció breu de les societats del grup a 31 de desembre de 2019:

• Vall Banc Fons, SAU és una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva domiciliada a Andorra. Aquesta societat i els organismes d’inversió que gestiona estan sotmesos a la supervisió i el control de l’AFA.

• Vall Banc Assegurances, SAU és una societat d’assegurances domiciliada a Andorra de la branca vida en totes les seves modalitats, supervisada per l’AFA.

• Serveis i Mitjans de Pagament s. XXI, SA és una entitat domiciliada a Andorra dedicada a la prestació de serveis vinculats a l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.

Societat Domicili Activitat Consolidació % de participació

Vall Banc Assegurances, SAU Andorra Gestora d’organismes

d’inversió col·lectiva Integració global 100%

Serveis i mitjans de pagament s. XXI, SA Andorra Assegurances Integració global 100%

Vall Banc Assegurances, SAU Andorra Serveis i mitjans de

pagamentPosada en

equivalència 20%


• Com a part integrant del sistema financer andorrà, el Grup està subjecte a la supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara endavant, l’‘AFA’), autoritat del sistema financer andorrà que exerceix les seves funcions amb independència de l’Administració General.

2. Dades significatives

El Grup Vall Banc, el 31 de desembre de 2019, està establert en el seu conjunt de societats a Andorra. Per tant, totes les dades expressades a continuació corresponen a les activitats realitzades al Principat d’Andorra.

a. Volum de negoci

Per tal d’il·lustrar el volum de negoci del Grup, a continuació es presenten els ingressos i despeses generats per les operacions efectuades pel Grup vinculades a l’operativa de clients:

31 de desembre de 2019Milers d’euros Grup Vall Banc

Ingressos per interessos 8.022

(Despeses per interessos) (2.930)

Ingressos per comissions 23.285

(Despeses per comissions) (2.675)

Volum de negoci 25.702


b. Nombre d’empleats sobre una base equivalent a temps complet

La distribució per sexes al final de l’exercici 2019 del personal fix a temps complet del Grup és la següent:

c. Resultat brut abans d’impostos

El resultat brut abans d’impostos és l’indicador del resultat d’explotació del Grup després de restar totes les despeses de l’exercici, sense tenir en compte l’impost de societats:


Dones 8.022

Homes (2.930)

Total 153

* No inclou les 5 persones eventuals a temps complet


Marge d’interessos 5.208

Marge brut 33.239

Resultat brut abans d’impostos 2.194


d. Impostos sobre el resultat

Impost de societats

Aquest és un detall de la diferència que hi ha entre l’import dels ingressos i despeses de l’exercici i la base de tributació (resultat fiscal), distingint entre diferències temporals i diferències permanents en l’impost de societats per a l’exercici anual acabat el 31 de desembre 2019:

La conciliació entre la despesa de l’impost sobre societats i el resultat de multiplicar el tipus impositiu aplicable a la base de tributació, així com l’impost a liquidar de l’exercici, és la següent:

La despesa per impost de societats de l’exercici 2019 inclou correccions per liquidacions d’anys anteriors per import de 106 milers d’euros.

Milers d’euros 2019

Resultat comptable de l’exercici abans d’impostos 2.194

Diferències permanents 2.097

Diferències temporals 327

Compensació de bases imposables d’exercicis anteriors no activades (44)

Base de tributació 4.574

Milers d’euros 2019

Base de tributació 4.574

Tipus impositiu 10%

Quota de tributació del grup fiscal 457

Deduccions i bonificacions (457)

Quota de liquidació fiscal -

Pagaments a compte -

Quota diferencial fiscal -


e. Subvencions públiques rebudes

El Grup Vall Banc no ha rebut cap subvenció pública durant l’any 2019.

f. Indicadors més rellevants

31 de desembre de 2019 Grup Vall Banc

Ràtio CET 1 (phase-in) i 21,10 %

Liquidity Coverage Ratio (LCR) ii 420,68 %

Rendibilitat recursos propis mitjans (ROE) iii 1,98 %

Rendibilitat actius mitjans (ROA) iv 0,24 %

Rendiment dels actius v 0,20 %

i. Calculada sobre la base de la Llei 35/2018 i el seu reglament.ii. Calculada sobre la base de la Llei 35/2018 i el seu reglament.iii. La ROE es calcula dividint el benefici net de l’exercici (2.088 milers d’euros) pel recursos propis mitjans de 2019 (105.357 milers d’euros).iv. La ROA es calcula dividint el benefici net de l’exercici (2.088 milers d’euros) pels actius mitjans de 2019 (869.244 milers d’euros).v. El rendiment dels actius es calcula dividint el benefici net de l’exercici (2.088 milers d’euros) pel balanç total al tancament de 2019 (1.043.095 milers d’euros), tal com indica l’article 90 de la Llei 35/2018 en el punt 3.


Richard Carrión President

José Luis Dorado OcañaConseller Executiu

Christian Merle Conseller

Juan Gortazar Sánchez-TorresConseller

David Betbesé AleixConseller

Ilinca RosettiConseller

EstatsFinancers2019.

2019....estats financers 2019. 10 actiu nota euros (milers) 31/12/2019 31/12/2018* efectiu, saldos...

Documents