2019-2020 - cime.es · 2019-06-03 · candidatura, tindrà el seu propi pla de gestió, tal com el...

VI PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC 2019-2020

Vista zenital del poblat talaiòtic de Trepucó, amb la fortificació en forma d’estrella, del segle XVIII


2

1. Introducció

2. Programa per a la millora de l’administració i la gestió del patrimoni històric2.1 Objectius2.2 Mesures2.3 Accions

3. Programa de protecció i salvaguarda del patrimoni històric3.1 Objectius3.2 Mesures3.3 Accions

4. Programa de conservació, restauració i adequació per a la visita del patrimoni històric de Menorca4.1 Objectius4.2 Mesures4.3 Accions4.4 Actuacions sobre els béns històrics

5. Programa d’investigació i difusió del patrimoni històric de Menorca5.1 Objectius5.2 Mesures5.3 Accions5.4 Actuacions sobre els béns històrics i centres patrimonials

6. Programa de formació6.1 Objectius6.2 Mesures6.3 Accions

7. Programa de salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial7.1 Objectius7.2 Mesures7.3 Accions

03

04040505

16161617

2323232327

4343444454

62626262

65656565


3

1. INTRODUCCIÓ El VI Pla de Gestió del Patrimoni Històric de l’Illa de Menorca serà el segon pla d’aquestes característi-ques que s’elabora en una legislatura, la de 2015-2019, cosa que hauria de ser l’habitual perquè així ho mana l’article 99 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, segons el qual els plans de gestió han de ser biennals. No obstant això, l’estructura dels plans de gestió que es fan a Menorca és tan àmplia que permet introduir accions l’acompliment de les quals van més enllà de dos anys o, fins i tot, no tenen termini de finalització, perquè formen part de la feina habitual del Servei de Patrimoni. És per aquest motiu que no sempre s’ha complert estrictament la llei quant a terminis, però a la vegada tampoc ha quedat cap forat buit per omplir.

L’article 99 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears defineix un pla de gestió com el «conjunt d’actuacions i prioritats de l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tas-ques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió». Atès això, com ja vam comentar en la introduc-ció del V Pla, es tracta d’un document que obliga les administracions competents en matèria de patrimoni històric de les Illes Balears -els consells insulars- a dissenyar un full de ruta les determinacions del qual han de ser vinculants.

Aquest VI Pla conté una diferència important en relació amb els dos anteriors, i és que no fa referència a la candidatura dels béns de la cultura de talaiòtica a patrimoni mundial. Això és així perquè aquesta figura, la candidatura, tindrà el seu propi pla de gestió, tal com el Panel d’ICOMOS va recomanar l’any 2018. No obs-tant això, la candidatura continua sent una prioritat que condiciona algunes de les tasques i els recursos del Servei de Patrimoni, tant en matèria de personal com pressupostària.

L’estructura del pla continua sent la mateixa que la de les edicions anteriors, és a dir, s’articula en progra-mes genèrics vinculats cada un a les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix: el primer tracta sobre la millora de l’administració i de la gestió, el segon sobre la protecció i salvaguarda, el tercer sobre la conservació i restauració, un quart sobre formació, el cinquè sobre la investigació i difusió, i un sisè sobre la salvaguarda del patrimoni immatearial. Cadascun dels programes conté objectius, mesures i accions.

Com en les ocasions precedents, hi ha objectius, mesures i accions que formen part del treball propi i habi-tual del Servei de Patrimoni i, per tant, no estan subjectes a canvis. En aquests casos s’ha optat per deixar el mateix text que en el pla anterior i fer una anotació al final que indiqui aquesta circumstància.

Les persones que comparin el text del V Pla amb el del VI podran observar que algunes accions previstes no s’han realitzat. Algunes potser eren massa ambicioses, però altres han estat substituïdes per noves accions no previstes en el pla per raons de necessitats i prioritats. També en el nou pla s’aprofita per fer un recorda-tori de totes aquelles accions previstes en anteriors plans i ja realitzades, amb l’objectiu que no oblidem que el treball de conservació, millora, investigació i difusió del patrimoni històric no és cosa d’un moment, sinó una tasca contínua i continuada, de perseveració, de manteniment d’objectius, en definitiva, de tenir-lo sempre present per part de les institucions i també de la ciutadania en el seu conjunt.


4

2. PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I LA GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRICAquest programa persegueix que la gestió en prevenció i protecció dels béns del patrimoni històric de Menorca esdevengui més eficaç cada vegada, facilitant i millorant l’actuació del nostre departament a partir de les eines que les tecnologies de la informació i comunicació posen al nostre abast. És per aquest motiu que la col·laboració amb el Servei de Cartografia resulta imprescindible per actualitzar el coneixe-ment sobre la situació geogràfica dels béns i les seves característiques.

Imprescindible també per tirar endavant aquesta tasca és el treball diari de camp dels vigilants de patrimoni, tant en el que fa referència a noves troballes com també a la revisió dels elements catalogats la dècada dels anys noranta del segle XX.

Les TIC permeten agilitzar l’actualització dels catàlegs, inventaris, registres, coordenades de situació, etc. que es fan servir per a les tasques ordinàries del Servei de Patrimoni i adreçades a informar les actuacions de les administracions o dels particulars que poden tenir alguna incidència en la conservació dels béns del patrimoni històric de Menorca. A més, també es posen a l’abast d’altres administracions, dels cossos i for-ces de seguretat, i principalment dels ajuntaments, que actualitzen els seus instruments de protecció com són els catàlegs annexos als plans d’ordenació urbana dels municipis. També els particulars es poden adreçar al Servei de Patrimoni per sol·licitar accés a aquestes eines, fonamentalment amb objectius d’assessora-ment i científics.

En virtut de plans anteriors, el coneixement i el registre dels béns del patrimoni històric ha augmentat nota-blement. La situació actual és la següent:

• Tots els municipis de Menorca tenen redactats i aprovats els seus catàlegs del patrimoni històric, com demana la Llei 12/1998, com a part dels seus instruments de planejament. No obstant això, cal actua-litzar els de Ciutadella, es Castell i es Mercadal.

• Els espais d’interès arqueològic dels nuclis antics de Maó i Alaior estan aprovats.• Les cartes arqueològiques d’Alaior, Maó, Sant Lluís i es Migjorn Gran també van ser aprovades amb la

revisió dels seus PGOU i NS.• La Carta de béns paleontològics compta ara amb 210 béns.• La Carta arqueològica submarina compta ara amb 333 béns.• El Catàleg del patrimoni militar ubicat a la costa compta ara amb 111 béns. • S’han catalogat els fons bibliogràfics públics i alguns de privats anteriors a 1900.

2.1 OBJECTIUS

Objectiu general

Protegir els béns del patrimoni històric de Menorca a través de la recerca i la gestió de la informació sobre la seva situació, tant física com científica, processant totes les dades al nostre abast. Un coneixement més gran dels béns ens proporcionarà estratègies de gestió més eficaces. Es tracta d’ampliar al màxim possible el coneixement dels béns que integren el patrimoni històric insular, perquè sense aquest coneixement la tasca de conservar-lo es fa més difícil.


5

Objectius específics

2.1.1 Continuar la identificació dels béns del patrimoni històric.2.1.2 Emetre informe de les intervencions que afecten els béns d’interès cultural i els béns del Catàleg insular.2.1.3 Completar la distribució territorial dels béns immobles.2.1.4 Completar i ampliar els catàlegs de les distintes tipologies dels béns.2.1.5 Mantenir i actualitzar els catàlegs existents.2.1.6 Promoure la coordinació i l’assessorament de les actuacions d’entitats i institucions en la protecció del patrimoni històric.2.1.7 Promoure la coordinació i l’assessorament en matèria d’arxiu, biblioteques i museus.2.1.8 Professionalitzar la gestió del patrimoni històric.2.1.9 Mancomunar serveis de protecció i conservació del patrimoni històric a escala insular.2.1.10 Unificar criteris tècnics i procediments administratius.

2.2 MESURES

2.2.1 Mantenir el registre de BIC i del Catàleg insular del patrimoni històric, competència del CIM. 2.2.2 Revisar i actualitzar els documents de catalogació existents (cartes arqueològiques i catàlegs municipals). 2.2.3 Revisar i actualitzar els catàlegs específics que s’han realitzat els darrers anys. 2.2.4 Continuar l’elaboració dels catàlegs específics de béns mobles i immobles. 2.2.5 Coordinar les entitats relacionades amb la salvaguarda del patrimoni històric. 2.2.6 Gestionar i aportar col·laboració tècnica en els expedients de les diferents comissions tècniques. 2.2.7 Col·laborar tècnicament en els expedients del Departament de Turisme i d’Ordenació del Territori. 2.2.8 Col·laborar tècnicament amb els ajuntaments de Menorca. 2.2.9 Assessorar els particulars que són titulars de béns del patrimoni històric. 2.2.10 Iniciar i completar procediments administratius de declaració de BIC i d’inscripció en el Catàleg insular del patrimoni històric de Menorca. 2.2.11 Iniciar i completar procediments administratius de delimitació dels entorns de protecció de BIC. 2.2.12 Potenciar davant les administracions competents els reglaments com a mesura de gestió i unificació de criteris tècnics. 2.2.13 Tramitar els reglaments necessaris per a la gestió dels museus i les col·leccions museogràfiques insulars. 2.2.14 Elaborar instruments de gestió sobre el patrimoni documental que permetin la unificació de criteris. 2.2.15 Aprovar de forma definitiva del Reglament del Dipòsit Legal de Menorca.

2.3 ACCIONS

2.3.1 Incorporació de nova documentació i dades que completin i millorin el registre informatitzat dels béns d’interès cultural

El registre de BIC i els catàlegs dels quals disposa el Servei de Patrimoni conformen una gran base de dades informatitzada construïda a partir del treball dut a terme per a la confecció dels diferents inventaris que s’han anat elaborant durant molts d’anys. Aquesta base de dades s’ha de mantenir i perfeccionar a partir del treball que contínuament realitzen els vigilants del Servei, investigadors o altres persones, per iniciativa pròpia o per impuls del mateix servei.


6

En finalitzar la vigència de l’anterior pla de gestió, el registre de BIC tenia un total de 1.491 béns immobles que, segons el seu caràcter, es poden classificar de la manera següent:

• Patrimoni arqueològic = 1.402• Patrimoni arquitectònic = 72• Patrimoni etnològic = 17

I segons la seva tipologia en:

• Zona arqueològica = 1.118• Monument = 371• Conjunt històric = 1• Patrimoni bibliogràfic = 1

2.3.2 Actualització i millora del suport informàtic de la base de dades de gestió del patrimoni històric i la seva incorporació al SIG del CIM

L’aplicació informàtica de gestió de les dades del Registre insular de BIC, del Catàleg insular i del Catàleg del CIM la va crear l’any 2000 el Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME) i periòdicament s’hi intro-dueixen noves dades i registres. Aquesta aplicació es posa a l’abast de professionals i d’investigadors que ho sol·licitin. Durant la vigència del Pla de Gestió 2013-2015, SILME va realitzar els treballs pertinents per tal d’agilitzar-ne el funcionament i millorar-ne la consulta. Actualment, es compta amb la nova aplicació, que després de passar el període de prova el primer semestre de 2016, ja és utilitzada amb normalitat en aquests moments.

Elements de pedra en sec: paret amb botador


7

2.3.3 Tramitació de nous expedients de declaració de BIC

Durant la vigència del V Pla de Gestió es van declarar BIC els béns següents:

• Església del Socors de Ciutadella• La tècnica tradicional de la construcció de la paret seca• Es va aportar la documentació i les dades necessàries per culminar la tramitació de la declaració de BIC del

sepulcre de Son Olivaret per part del Ministeri d’Educació i Cultura, atès que l’Estat és el titular d’aquest bé.

En aquest pla es preveu iniciar els següents expedients nous de declaració de bé d’interès cultural:

• Lloc d’interès etnològic de la zona de Punta Nati• Bé de caràcter immaterial de la construcció d’embarcacions i la navegació tradicional• Necròpolis islàmica de POIMA IV fase, que no es va poder fer en la legislatura passada

2.3.4 Ampliació del Catàleg insular del patrimoni històric

Els béns inclosos en el Catàleg insular gaudeixen de la segona categoria de protecció d’acord amb la llei autonòmica. No obstant això, la inscripció en el Catàleg significa seguir un procediment administratiu de la mateixa complexitat que el BIC.

Durant la vigència de l’anterior pla de gestió les pedreres de s’Hostal de Ciutadella van ser declarades bé catalogat d’interès insular.

Continuen en cartera com a prioritaris:

• Exvots de l’ermita de Gràcia de Maó• Selecció dels béns mobles restaurats amb l’ajut econòmic del CIM• Cementeri de Maó

2.3.5 Correcció del sistema de coordenades cartogràfiques

Aquesta tasca és una de les que perduraran en aquest pla i en futurs plans de gestió, perquè, per una banda, no s’ha finalitzat la revisió de les coordenades relacionades en les cartes arqueològiques antigues i, per l’altra, són molts els catàlegs i inventaris que s’estan elaborant i aprovant, que s’han d’anar comprovant. Finalment, l’aparició contínua de noves tècniques de georeferenciació possibiliten afinar cada vegada més la situació dels béns de caràcter immoble.

És una feina que es duu a terme amb coordinació periòdica amb els Serveis Tècnics de cartografia del CIM.

(El text d’aquest apartat figurava en el V Pla i continua vigent)

2.3.6 Incorporació de dades a les cartes arqueològiques existents

Aquest és un dels treballs que té encomanat el Servei de Patrimoni Històric. Es tracta d’incorporar a la car-ta arqueològica els nous jaciments que es van localitzant o de completar la informació sobre els ja cone-guts. Aquesta tasca s’efectua a partir de la feina de camp dels vigilants del Servei, dels treballs d’investiga-ció que realitzen universitats o particulars, per als quals és indispensable l’autorització del conseller de Cultura, o, fins i tot, dels que es realitzen a iniciativa del mateix departament. La incorporació implica l’ela-boració de la respectiva fitxa de catalogació amb les coordenades UTM de localització i la tramesa als ajun-taments respectius perquè les incorporin als catàlegs municipals corresponents.



8

2.3.7 Manteniment de la informació gràfica i fotogràfica dels béns del patrimoni històric de Menorca

A partir també del treball de camp dels vigilants de patrimoni, o a través de les diferents intervencions arqueològiques i paleontològiques, s’aconsegueix mantenir al dia la documentació sobre els béns que estan inscrits en qualsevol dels registres al nostre departament. Aquesta informació proporciona una documentació inapreciable sobre el seu estat de conservació i la seva evolució al llarg del temps.

Actualment és una documentació digital, però també és altament interessant la que es manté en altres formats més convencionals.


2.3.8 Elaboració d’inventaris i catàlegs de grups específics de béns integrants del patrimoni històric

Durant el bienni 2016-2018 s’ha portat a terme l’inventari de la Col·lecció paleontologia i geològica de Benet Mercadal, que va ser cedida pels descendents d’aquest erudit. També s’ha classificat i inventariat la docu-mentació i la bibliografia que acompanyava aquests béns. Actualment el Consell Insular ha dipositat aquesta col·lecció en el Museu de Menorca.

Continuant el treball iniciat pels anteriors plans de gestió, per a aquest bienni es proposa iniciar l’inventari del patrimoni marítim. Per establir uns criteris de catalogació, a finals del mes de setembre de 2018 van tenir lloc unes jornades a les quals es va convidar les associacions de Menorca que tenen com a objectiu la protecció del patrimoni marítim de l’illa i persones expertes de l’entorn més pròxim: les altres illes Balears i Catalunya. Aquesta trobada va aportar com a resultat unes conclusions consensuades que serviran de base per a l’elaboració de les accions específiques que s’han de portar a terme per aconseguir l’objectiu marcat en el V Pla. Aquestes accions s’han incorporat en l‘apartat corresponent del VI Pla.

2.3.9 Elaboració de l’inventari del patrimoni immaterial de Menorca

Els darrers anys, a escala mundial, nacional i autonòmica, s’han publicat diverses normatives en relació amb la protecció del patrimoni immaterial. El Govern de les Illes Balears va modificar l’any 2004 en aquest sentit els articles 5 i 67 de la Llei 12/1998 per donar cabuda al procediment de declaració de BIC dels béns etnològics immaterials, sense perjudici del que disposa la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional en relació a les festes. El Govern d’Espanya va ratificar l’any 2009 la Convenció per a la Salva-guarda del Patrimoni Cultural Immaterial, aprovada per la Unesco el 17 d’octubre de 2003. Així mateix, va promulgar la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial

El Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, juntament amb l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència de la Reserva de Biosfera, van iniciar, el 2016, l’elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime), que serà el recull dels coneixements, les pràctiques i els costums que es mantenen vius des de fa generacions i que els menorquins i les menorquines considerin que formen part del seu patrimoni cultural. Amb aquest inventari es pretén salvaguardar tots aquests elements per tal de transmetre’ls a les generacions futures. Les categories en què es classifiquen els elements en l’Inventari són:

• Activitats productes, processos i tècniques (en aquest punt destaca la tècnica de la pedra en sec, inclosa recentment en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat)

• Creences, festes, rituals i cerimònies (festes tradicionals,• Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació (glosat, rondalles, llegendes,

mites, dites, refranys, memòria oral...)• Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals (inclou les danses populars)• Manifestacions musicals i sonores• Salut, alimentació i gastronomia• Formes de socialització col·lectiva i d’organització social


9

Actualment, en una primera fase, ja s’han inventariat 26 elements del patrimoni cultural immaterial de Menorca, i durant el bienni 2019-2020 es preveu desenvolupar una segona fase per continuar inventa-riant els elements que decideixi l’òrgan coordinador de l’Ipcime.

2.3.10 Continuació de l’elaboració de la Carta arqueològica subaquàtica de Menorca

En col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca, el CIM elabora la Carta arqueològica sub-marina, que en l’actualitat té 333 jaciments de diferents tipus: derelictes, ancoratges i troballes aïllades.

Els dos anys vinents es continuarà la revisió de la costa del municipi de Ciutadella, mitjançant un conveni entre Amics del Museu de Menorca i el Club Nàutic de Ciutadella i la col·laboració de capbussadors volun-taris. L’objectiu és localitzar el màxim de jaciment subaquàtics.

També es continuaran els treballs per completar la carta arqueològica del litoral de Menorca l’objectiu de la qual és anar comprovant els punts dels quals, per una raó o altra, es té informació arqueològica, per tal de localitzar-los, avaluar-los i catalogar-los.

L’Associació Sanitja, Gestió del Patrimoni Mediterrani, organitza cada any diferents cursos per a l’obtenció del PADI i de metodologia arqueològica submarina. La informació facilitada per aquesta associació s’incor-pora al Catàleg de protecció del patrimoni històric del CIM. L’any 2019 té previst realitzar la prospecció de l’estat de conservació de les restes arqueològiques submergides des del port de Sanitja fins a Fornells.

Tota la informació s’informatitza i s’inclou dins el programa de gestió del servei de PH. Només hi ha 15 jaci-ments subaquàtics declarats BIC i caldrà avaluar la possible declaració de la zona arqueològica descoberta a la costa sud l’any 2010.

2.3.11 Tramitació de les delimitacions dels entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats per manament legal

A causa de la gran quantitat de béns d’interès cultural de caràcter arqueològic declarats abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, ens trobam que la majoria no disposen de la delimitació de l’entorn de protecció afectat, tal com ordenen tant la llei esmentada com la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Actualment hi ha 53 entorns de protecció de zones arqueològiques delimitats i aprovats.

Durant la vigència de l’anterior Pla de Gestió es va donar preferència a la delimitació dels jaciments arqueolò-gics que formaven part de la llista seriada candidata a ser declarada patrimoni mundial per la UNESCO i que no tenien delimitat el seu entorn de protecció. Es van tramitar les delimitacions dels poblats de Torello-net Vell, Montefí, sa Cudia Cremada Vella, Torralba d’en Salort, Son Mercer de Baix, Torrellisar, la necròpolis de Calescoves, els hipogeus de Biniai Nou, es Caparrot de Forma, la sala hipòstila des Galliner de Madona i els santuaris de So na Caçana.

Per al proper període s’han de tramitar les delimitacions, que ja s’han definit per causes diferents a iniciati-va de la propietat, del poblat de Torralba (Ciutadella), del talaiot de Binissegarra (Alaior), del talaiot de sa Beguda (Alaior), del poblat de Turmadèn d’en Vinent o de la cova de Corniola (Ciutadella), i la zona arqueolò-gica de les cases de Torrevella (Alaior), el poblat d’Algaiarens (Ciutadella), l’hipogeu i les restes de mur en la urbanització de Coves Noves (es Mercadal).

També es proposa, a iniciativa del Departament, iniciar la tramitació de dos dels monuments del patrimoni arqui-tectònic de gestió pública: Fort Marlborough i Castell de Sant Felip, que no s’han pogut fer en el bienni anterior.


10

2.3.12 Comissió Mixta amb l’Església Catòlica

Les reunions entre el Departament de Cultura i Educació i el Bisbat de Menorca per col·laborar en el mante-niment i la conservació dels béns de l’Església catòlica a Menorca s’han anat mantenint de manera habitual tal com ho mana l’article 4 de la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears. Igualment, de llavors ençà el Consell Insular de Menorca dedica una partida nominativa en els pressupostos anuals amb la finali-tat de restaurar els béns que són elegits de manera consensuada en les comissions mixtes.

Després del darrer conveni de 2013, i d’alguns anys en què les partides del Consell Insular s’havien vist congelades, l’any 2017 es va signar un nou conveni en virtut del qual les aportacions s’han vist augmenta-des any a any fins arribar a la quantitat de 40.000 € de l’exercici de 2019. Es preveu que la Comissió Mixta proposi la signatura d’un nou conveni a finals de 2019 per un màxim de quatre anys més.

2.3.13 Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve

El Consell Insular de Menorca, juntament amb el Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments de Maó i es Castell, conformen el Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve, amb la finalitat de conservar i valoritzar els béns del patrimoni que van tenir un important paper en la defensa del port de Maó. Els béns del patrimoni militar del port de Maó i es Castell que el Ministeri de Defensa va cedir al Consorci són: la fortalesa d’Isabel II a la Mola, el castell de Sant Felip, la torre de Sant Felipet a l’illa del Llatzaret, la torre de defensa d’en Penjat i la caserna de Calacorb as Castell, on hi ha la seu del Consorci i el Museu Militar.

Les intervencions que es plantegin realitzar dins els béns que gestiona el Consorci, tots amb la categoria de bé d’interès cultural, necessiten l’autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric i el seguiment i la supervisió del CIM.

Entre els anys 2011 i 2013 es va intentar que el Ministeri de Cultura passés la declaració de la Fortalesa d’Isabel II a la Mola de monument historicoartístic a conjunt, i que n’encomanés la redacció d’un pla espe-cial de protecció, però no s’ha portat a terme cap modificació en aquest aspecte.

L’any 2016 va finalitzar el període de vigència del contracte del Consorci amb l’empresa Cordial Hoteles, SL, i es va convocar un nou concurs per a la gestió de les visites a la Fortalesa d’Isabel II que va guanyar l’empre-sa Pendent. Serveis i Gestió, SL.

L’any 2016 es va signar un conveni entre el Ministeri de Defensa, l’Ajuntament des Castell i els departaments de Promoció Turística i Cultura i Educació del Consell Insular, amb la intenció de recuperar els túnels que van ser excavats durant la Guerra Civil de 1936 a fi que es puguin afegir a la visita del Museu Militar de la plaça de l’Esplanada des Castell, la qual cosa ja s’ha realitzat. L’any 2018 es va inaugurar la visita als túnels a través de l’habilitació d’una nova entrada per una dependència del Museu Militar.

Les previsions del Consorci en inversions i valorització patrimonial dels béns que gestiona per als anys 2019 i 2020 són les següents:

• Ruta d’Artilleria de la Mola: Recreació de totes les bateries d’artilleria que s’han anat situant a la Mola al llarg dels anys i restauració dels assentaments de la zona sud.

• Museu d’Artilleria: Restauració i preparació d’un dels edificis ubicats a la fortalesa de la Mola per ser utilitzat per exposar tot el desenvolupament i l’evolució de l’artilleria a l’illa de Menorca.

• Museu de la Penita: Restauració de l’edifici de la Penita i recreació de la seva utilització com a penal militar en diferents èpoques de la història de Menorca.

• Castell de Sant Felip: Recuperació de les visites guiades i teatralitzades als antics túnels del castell.• Quarter de l’Esplanada de Maó: Sol·licitar al Ministeri de defensa l’adscripció al Consorci d’aquest quarter

construït pels britànics l’any 1765, a fi de poder rehabilitar-lo i utilitzar-lo com a diferents sales multiús.


11

2.3.14 Junta Interinsular del Patrimoni Històric

La Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears va crear la Junta Interinsular del Patrimoni Històric amb la finalitat de coordinar els criteris de protecció, intervenció i gestió del patrimoni històric de les Illes Balears, així com per facilitar l’intercanvi d’informacions. Agrupa els tres consells insulars i el Govern de les Illes Balears. El conseller competent en matèria de cultura i patrimoni històric del Consell Insular de Menorca n’és membre nat.

Aquest òrgan no sempre s’ha convocat de manera regular. La darrera convocatòria és de 13 de desembre de 2018 i les prioritats acordades són la modificació de la Llei d’arxius de les Illes Balears, l’aprovació del Reglament de museus, el Projecte de llei de salvaguarda del patrimoni immaterial de les Illes Balears, la declaració de la construcció de pedra en sec com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, la candi-datura a patrimoni mundial de la Menorca Talaiòtica i la transferència de la gestió del Museu de Mallorca al Consell Insular de Mallorca. Això darrer ja es va produir per aprovació de la Llei de delegació de competèn-cies el dia 15 de gener de 2019.

2.3.15 Junta Interinsular de Museus

L’any 2004 es va crear la Junta Interinsular de Museus per tal de facilitar l’intercanvi d’informació i la coor-dinació entre els consells insulars i el Govern de les Illes Balears pel que fa als criteris de gestió de les xarxes de museus de cada una de les illes, els programes d’actuació i les mesures de foment (art. 29 de la Llei 4/2003). El conseller competent en cultura i patrimoni històric és membre nat de la Junta.

Túnel del Castell de Sant Felip


12

La darrera reunió de la Junta Interinsular de Museus es va produir conjuntament amb la de Patrimoni His-tòric a finals de 2018. No obstant això, durant els anys 2016 a 2018 s’han dut a terme diverses reunions de la Comissió Tècnica en relació amb el desplegament normatiu de la Llei de museus.

2.3.16 Gestió de la Comissió Tècnica Insular de Museus de Menorca

Com ordena la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, el Ple del Consell Insular de Me-norca va aprovar, en la sessió de dia 23 de febrer de 2004, el Reglament de la Comissió Tècnica de Museus de Menorca, com a òrgan superior consultiu en matèria de museus i col·leccions en l’àmbit insular (modifi-cada al BOIB núm. 97 d’11/07/2006). No obstant això, l’esmentada comissió no s’ha reunit en el decurs de les dues darreres legislatures.

Mentre el Govern de les Illes Balears no aprovi definitivament el Reglament de museus, elaborat en la Co-missió Tècnica Interinsular de Museus l’any 2011, que permetria efectuar el reconeixement dels museus i de les col·leccions museogràfiques insulars, es tornarà a activar aquesta comissió per consensuar un regla-ment específic per a la nostra illa.


2.3.17 Elaboració i aprovació el Reglament de museus de Menorca

Els anys 2017 i 2018 el Servei de Patrimoni va elaborar un esborrany de Reglament de museus, en exercici de les competències reglamentàries que li atorguen l’article 70 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (Llei orgànica 1/2007 de 28 de febrer), que estableix com a competència pròpia dels consells insulars els museus, arxius i biblioteques de titularitat autonòmica, en el seu àmbit territorial, i l’article 72.1 de la ma-teixa norma, que preveu que els consells insulars han d’exercir la potestat reglamentària en les competèn-cies que els són atribuïdes com a pròpies.

Els punts que diferien de l’esborrany de decret que preparava el Govern de les Illes Balears van ser lliurats com a esmenes en els dos tràmits d’exposició pública que es van habilitar l’any 2018. Aquestes esmenes, en síntesi, reclamen la capacitat i competència del Consell Insular de Menorca per aprovar el seu propi re-glament i la tria i rebuig del material informe procedent d’excavacions arqueològiques anteriors al Regla-ment 14/2011, de 25 de febrer, d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears.

També s’han presentat esmenes per a la determinació en l’articulat de les normes de principis general, les normes de coordinació de caràcter suprainsular i les normes complementàries, que s’han d’aplicar única-ment mentre els consells insulars no dictin els seus propis reglaments.

En aquests moments s’està en espera de l’acceptació o no d’aquestes esmenes per poder finalitzar la redacció de l’esborrany del Reglament de museus de Menorca, sobretot dels articles als quals fa referència el paràgraf anterior.

Just estigui aprovat, com s’indicava en el V Pla de Gestió, s’iniciaran els tràmits administratius per re-conèixer els museus següents: Museu de Menorca, que obtindrà automàticament el reconeixement en vir-tut de l’article 5.4 de la Llei de museus de les Illes Balears; Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font, i Museu Militar de Menorca, així com les col·leccions museogràfiques del Museu del Seminari Diocesà de Ciutadella, del Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz i l’Ateneu de Maó, de Ciències Naturals de Binis-suès, de Geologia de Ferreries, i les exposicions permanents que acollirà el Convent de Sant Diego d’Alaior.

2.3.18 Elaboració les taules d’avaluació de fons dels arxius de Menorca

Les taules d’avaluació documental són documents detallats sobre el valor administratiu, jurídic i històric de


13

les sèries documentals de l’Administració abans de la seva entrada als arxius. Aquestes fitxes permeten deter-minar el termini de vigència de les sèries i establir les que han de formar part del patrimoni documental.

L’objectiu és que el Servei d’Arxiu del Consell Insular elabori les taules per als arxius municipals dels ajunta-ments i per a l’arxiu del Consell. Un cop elaborades, les taules passaran a aprovació de la Comissió Tècnica Insular d’Arxius de Menorca, òrgan que les elevarà a la Comissió Tècnica Interinsular d’Accés i Avaluació de Documents.

Les taules d’accés i avaluació de la documentació determinaran la documentació administrativa que ha de formar part del patrimoni històric. A partir d’aquestes, es podran elaborar protocols de preservació.

2.3.19 Implementació dels protocols de gestió de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

L’Arxiu d’Imatge i So (AISM) es gestiona actualment de forma externa i per tant amb la possibilitat que inci-deixin sobre els fons i les col·leccions diversos tècnics amb criteris diferents. Per tot això és imprescindible establir uns criteris únics amb els quals es treballaran els diferents àmbits de gestió.

El plec de condicions del contracte de gestió anterior, que finalitzà la seva vigència el juliol de 2016, incloïa l’obligació de l’entitat concessionària d’elaborar una sèrie de protocols amb la finalitat de millorar, simplifi-car i homogeneïtzar la gestió del servei, així com d’establir unes pautes clares a l’hora de dur a terme qual-sevol tasca relacionada amb el tractament arxivístic dels documents d’un fons.L’associació Aladern, concessionària de l’AISM, en compliment del contracte, va lliurar al Departament de Cultura i Educació cinc protocols:

• Protocol d’adquisició de fons. Determina les passes i la valoració que cal seguir abans d’acceptar un fons o col·lecció a l’AISM.

• Protocol de definició dels circuits de treball. Estableix la ruta i les tasques que s’han de seguir una vegada els documents entren dins l’Arxiu i passen al dipòsit definitiu.

• Protocol de preservació. Queden establertes les pautes i recomanacions que cal seguir per tal de garantir la preservació dels documents.

• Protocol de digitalització. Estableix les pautes i recomanacions necessàries per tal d’aconseguir els requisits tècnics per garantir una còpia adient i amb qualitat del document.

• Protocol de prevenció, detecció i actuació en cas de desastres. Elaborat provisionalment com a esborrany, estableix les pautes i els materials necessaris que ha de tenir el centre per tal d’actuar en les condicions tècniques davant una inundació.

L’associació Aladern ha estat l’única entitat que s’ha presentat al nou concurs de gestió, i per tant serà l’encarregada d’enllestir i implementar aquests protocols.

2.3.20 Coordinació amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca

La Fundació Foment del Turisme de Menorca, entitat sense ànim de lucre constituïda pel Consell Insular de Menorca i associacions del sector turístic privat, gestiona les visites i la posada a punt anual de quatre béns culturals de titularitat o de gestió directa del Consell Insular de Menorca. Aquests són:

• La naveta funerària des Tudons (Ciutadella)• El poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i el seu centre d’interpretació (Alaior)• La torre de defensa d’època britànica de Fornells (es Mercadal-Fornells)• El Fort Marlborough, també d’època britànica (es Castell)

Tots aquests llocs disposen de cartells informatius que n’expliquen les característiques principals i, a més, el poblat de Torre d’en Galmés compta amb un petit centre d’interpretació amb audiovisuals i altres infor-macions. Per la seva part, el Fort Marlborough i la torre de defensa de Fornells contenen en el seu interior


14

plafons, audiovisuals i altres recursos interpretatius. Tots ells tenen també un petit espai d’atenció als visitants, serveis d’informació turística, serveis sanitaris públics adaptats i tríptics informatius en diversos idiomes. A més a més, el personal que hi treballa informa els visitants sobre altres recintes que no necessàriament gestiona la Fundació Foment del Turisme de Menorca.

Els serveis d’atenció turística estan operatius de l’inici de la primavera a final de la tardor, no obstant això, tant a la naveta des Tudons com al poblat de Torre d’en Galmés la visita és pública i gratuïta els altres mesos de l’any.

Tot i que comparteix la gestió dels béns del patrimoni històric amb el Departament de Cultura i Educació, la Fundació Foment del Turisme de Menorca depèn del Departament de Promoció Turística, i les tasques que desenvolupen cadascun són diferents, però han d’anar perfectament coordinats.

El Departament de Cultura i Educació gestiona els treballs de manteniment que s’executen en aquests monuments a l’empara del conveni de col·laboració entre el CIM i els ajuntaments, açò és: neteja de vegetació, restitució de pedres caigudes, manteniment de barreres, neteja d’escombraries i papereres i instal·lació de plafons explicatius.

La Fundació Foment del Turisme de Menorca, a més de la gestió de les visites als centres esmentats, fa promoció d’aquests béns i del patrimoni històric de Menorca en general a diferents fires internacionals com Fitur, les fires de turisme de Londres, Berlín o París. Per primera vegada, l’FFTM assistirà a dues fires secto-rials i especialitzades en turisme cultural i arqueològic: Saló Internacional de Patrimoni Cultural (París, França) i Borsa Mediterrània de Turisme Arqueològic (Salern, Itàlia)

L’any 2019 s’establiran noves mesures de seguretat a la naveta des Tudons, que es dotarà de més recursos interpretatius en relació amb aquest monument i, en general, sobre la cultura de la mort a la prehistòria de Menorca. S’espera que l’any 2020 ja es pugui implementar un nou centre d’interpretació i d’atenció als visitants, el projecte del qual es troba en tramitació.

També es preveu fer una avaluació de l’adaptació i les característiques inclusives dels recintes gestionats per l’FFTM, a fi d’introduir mesures que facilitin l’accés a la informació i el trànsit pels recintes de les perso-nes amb mobilitat reduïda i amb discapacitat sensorial.

2.3.21 Comissió Assessora d’Arts Visuals

El reglament que convertia la Comissió Assessora d’Arts Plàstiques en Comissió Assessora d’Arts Visuals del Consell Insular de Menorca, tramitat durant l’any 2016, va ser aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca dia 23-01-2017.

La funció d’aquest òrgan participatiu és assessorar el Departament de Cultura i Educació en activitats tals com l’organització d’exposicions, el suport a la creació en arts visuals i l’adquisició d’obres per a la col·lecció d’art del CIM.

L’any 2017 i 2018, sobretot el primer any, la Comissió es va reunir amb assiduïtat per tal de posar les bases del seu funcionament.

Entre les tasques realitzades destaquen l’estudi i la preparació del Conveni per al compliment de bones pràctiques en les arts visuals entre l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) i el Consell Insular de Menorca, signat dia 28-02-2018. Aquest conveni promou relacions de professionalitat entre els i les artistes i el CIM en les activitats realitzades per encàrrec d’aquesta administració.

Així mateix s’ha elaborat un formulari per a la presentació de projectes d’exposicions que poden ser assumides pel Consell Insular.


15

També, a partir d’un encàrrec específic a l’AAVIB, s’han dissenyat les bases de la convocatòria d’ajuts de minimis per a la creació en arts visuals i audiovisuals. Aquesta convocatòria va ser aprovada l’any 2018 (BOIB número 102 de 18-08-2018) i consta de sis línies:

• Línia 1. Projectes d’investigació artística: es concedeixen quatre ajuts per un import màxim de 2.500 euros cada un (dels quals 1.000 euros són per honoraris i 1.500 per producció).

• Línia 2. Projectes de formació en arts visuals: es concedeixen cinc ajuts per un import màxim de 2.000 euros cada un.

• Línia 3. Producció d’obra: es concedeixen dos ajuts per un import màxim de 5.000 euros cada un (dels quals 2.000 euros són per honoraris i 3.000 per producció).

• Línia 4. Producció d’exposicions: es concedeixen dos ajuts per un import màxim de 5.000 euros cada un (dels quals 1.500 euros són per honoraris i 3.500 per producció).

• Línia 5. Preproducció i postproducció de projectes audiovisuals: 10.000 euros.

S’espera donar continuïtat a aquesta convocatòria els pròxims dos anys.

Finalment, durant el bienni anterior el Departament de Cultura i Educació ha promogut les exposicions institucionals següents en reconeixement a artistes destacats de la nostra illa:

• 2016: «Pilar Perdices Sintes. Obra donada al poble de Menorca», juntament amb l’Ajuntament de Maó• 2017: «Matias Quetglas. La pintura nua»• 2018: «Antoni Vidal, des de dins»• 2018: «Art per la vida», juntament amb el Projecte Home Illes Balears• 2018-2019 :«Josep Vives Campomar. La quietud de les coses»

L’exposició retrospectiva del pintor Josep Vives Campomar tindrà continuïtat fins al 28 d’abril de 2019. Per a aquest mateix any es preveu inaugurar, dia 29 de maig, l’exposició que porta per títol «Petra» i que té com a fil conductor la visió artística dels monuments de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Cartell del III Fòrum de Bones Pràctiques en les Arts Visuals


16

3. PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC

3.1 OBJECTIUS

El programa de Protecció i Salvaguarda del Patrimoni Històric és un programa transversal que té com a objectiu principal assegurar la transmissió del patrimoni històric de Menorca a les generacions futures.

És un programa de caràcter preventiu que té per objectiu, també, la cura del patrimoni històric de Menorca des de totes les perspectives possibles: la vigilància, la investigació, la inspecció, la conscienciació... Està directament relacionat amb la missió que la Constitució i tota la legislació derivada encomana directament a l’Administració competent, en aquest cas el Consell Insular de Menorca a conseqüència de les successives lleis de transferències. Però, atès que és una competència compartida, és fonamental la coordinació entre tots els agents que tenen competències en matèria de patrimoni històric.

Els objectius específics són difícilment assolibles a curt i mitjà terminis, per la qual cosa s’han d’actualitzar en cada nou pla de gestió.

Objectiu general

Protegir el patrimoni històric de Menorca per trasmetre’l a les generacions futures.


3.1.1 Lluitar contra l’espoli.3.1.2 Consolidar i concretar els diferents nivells de vigilància sobre els béns del patrimoni històric de Menorca.3.1.3 Millorar l’eficàcia i coordinació entre els equips humans de vigilància, inspecció, control i manteniment.3.1.4 Articular accions àgils i efectives per pal·liar les situacions sobrevingudes i urgents que puguin afectar de manera negativa la conservació del patrimoni històric.3.1.5 Implicar la societat en la conservació del patrimoni històric.

3.2 MESURES

3.2.1 Sistematitzar l’actuació del sistema de vigilància del patrimoni històric.3.2.2 Ampliar les àrees de vigilància i els sistemes preventius.3.2.3 Coordinar-se amb la resta d’agents implicats en la defensa del patrimoni.3.2.4 Donar l’autorització prèvia dels projectes d’obres que afecten els béns del patrimoni històric.3.2.5 Col·laborar amb els tècnics municipals que emeten informe sobre projectes relacionats amb béns del patrimoni històric i assessorar-los.3.2.6 Inspeccionar el compliment de les resolucions de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric.3.2.7 Donar suport a les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric.3.2.8 Concitar la col·laboració d’altres administracions en la protecció del patrimoni històric de Menorca.3.2.9 Adquirir o propiciar l’adquisició de béns del patrimoni històric per part de les administracions públiques, com a política de protecció.


17

3.3 ACCIONS

3.3.1 Lluita contra l’espoli

La lluita contra l’espoliació del patrimoni històric ha de ser una matèria recurrent en tots els plans de gestió perquè, lamentablement, no té fi. S’entén per espoliació tota acció o omissió que posi en perill de pèrdua o destrucció tots o alguns dels valors dels béns que integren el patrimoni històric de Menorca i, per tant, comprèn accions diverses: utilització de detectors de metalls en béns integrants del patri-moni històric sense autorització, excavacions clandestines, obres no autoritzades que poden afectar el PH, la no comunicació de troballes arqueològiques ni el seu lliurament a l’Administració, extracció del fons de la mar d’objectes de més de cent anys d’antiguitat, actes vandàlics sobre els béns, etc. La Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, estableix un règim sancionador per a aquestes accions, que el CIM ha d’aplicar en el cas que aquestes no siguin constitutives de delicte, atès que en aquesta circumstància ha d’actuar l’Administració de justícia.

Anualment el Servei de Patrimoni ha d’interposar algunes denúncies per fets detectats que poden ser considerats espoliacions, en un nombre que va entre les set de l’any 2016 a les quatre de 2018.

3.3.2 Sistema de vigilància dels béns integrants del patrimoni històric

Un dels elements més efectius per lluitar contra l’espoliació és ser més eficaços en el control i la vigilància dels béns del patrimoni històric. Açò significa organitzar recorreguts sistemàtics per l’illa, així com altres d’aleatoris, amb la doble finalitat d’impedir les espoliacions o descobrir els danys causats als béns al més prest possible, per tal d’actuar i evitar mals majors.

El Servei de Patrimoni Històric del CIM compta amb dues persones destinades a les tasques de vigilància, que recorren l’illa per tal de conèixer l’estat dels béns i detectar accions negatives o perjudicials per a la seva conservació. És de destacar també la important tasca en aquest sentit de persones voluntàries, que alerten d’algunes problemàtiques que afecten els nostres BIC i que serien difícilment detectables per l’Administració.

Les àrees de vigilància se centren, sobretot, en zones arqueològiques poc conegudes, sense deixar d’actuar en els jaciments més accessibles i amb major difusió i visites. A aquest efecte, s’ha proporcionat als cossos i les forces de seguretat de l’Estat la documentació necessària per establir rutes de jaciments arqueològics sensibles a l’espoliació, i es mantenen reunions periòdiques per intercanviar i actualitzar informació al respecte.

Per altra banda, és important cercar sinergies i complicitats entre la població i els visitants, i cercar nous infor-madors i vigilants a través dels excursionistes o dels propietaris i pagesos dels llocs on s’ubiquen els béns.

Per als anys 2019 i 2020 s’implementaran també càmeres de seguretat als jaciments arqueològics més visitats i amb millor accés, i per tant també més vulnerables. En un principi, l’any 2019 seran la naveta des Tudons i el jaciment de Trepucó els que comptaran amb aquest sistema de vigilància.

3.3.3 Cooperació amb els cossos i les forces de seguretat

La cooperació entre el Servei de Patrimoni i els cossos i les forces de seguretat de caràcter municipal i nacional, tant el SEPRONA com la policia nacional, és estreta, atès que entre les seves responsabilitats també hi ha la lluita contra l’espoliació del patrimoni històric. Durant l’any 2018 s’ha proporcionat un codi d’entrada de les capes restringides de patrimoni històric de l’IDE a la Guàrdia Civil per tal de facilitar el seu sistema de vigilància.

3.3.4 Redacció d’un protocol de pautes d’actuació immediata davant l’espoli

Fruit de la col·laboració entre els cossos i les forces de seguretat de l’Estat i el Servei de Patrimoni Històric,


18

es fa necessari articular un protocol en el qual s’estableixin les actuacions perquè qualsevol persona, agent o entitat que pugui tenir coneixement d’un espoli pugui posar-lo en coneixement de les autoritats compe-tents. En aquest sentit, el V Pla de Gestió preveia la redacció, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, d’un protocol de pautes que cal seguir en aquests casos, que permeti una resposta ràpida i facilitava les investi-gacions per part dels organismes competents.

Atès que no ha estat possible portar a terme aquesta acció, es preveu novament en el VI Pla.

3.3.5 Manteniment de campanyes de conscienciació per a la lluita contra l’espoli de tota mena

Durant la vigència del V Pla de Gestió es van actualitzar amb una nova imatge els cartells que alerten del perill de pujar sobre els monuments talaiòtics i s’ha augmentat la seva presència en els jaciments arqueològics més visitats, amb la finalitat de preservar la integritat tant dels mateixos monuments com dels visitants.

No ha estat possible durant la vigència de l’anterior pla de gestió la reedició i actualització d’un manual de bones pràctiques en matèria de patrimoni històric i d’una auca en el mateix sentit destinada al públic més jove, per la qual cosa es preveu aquesta acció per al proper bienni.

3.3.6 Inspecció de Patrimoni Històric

El Servei d’Inspecció és una part fonamental del Servei de Patrimoni. Porta el control sobre la vigilància i actua en els casos en què s’observin danys, en què presenta les denúncies pertinents a la Policia Nacional o a la Guàrdia Civil segons els casos. La seva acció consisteix a aixecar acta d’inspecció, informar-ne el Servei de Patrimoni Històric i els serveis jurídics, i fer el seguiment dels expedients sancionadors.

Així mateix, manté la base de dades dels béns integrants del patrimoni i del Registre de Béns d’Interès Cultural i actualitza els catàlegs dels béns del patrimoni històric municipals.

També ha de fer el seguiment de les resolucions del conseller i dels acords de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric.

3.3.7 Resolució d’expedients en matèria de patrimoni històric

Un cinquanta per cent del treball del Servei de Patrimoni se centra en les autoritzacions dels projectes de les obres que afecten el patrimoni històric. Els expedients d’obres que poden afectar el patrimoni històric són tramesos al nostre departament perquè n’emetem informe. Açò s’ha de fer també amb els instruments de planejament del territori i amb les intervencions arqueològiques i paleontològiques. Els expedients d’obres són remesos principalment pels ajuntaments, alguns en compliment de la legislació general, com són els que afecten un bé d’interès cultural o un espai d’interès arqueològic, o també en compliment de les ordenances que tenen aprovades i que solen fer referència als mateixos catàlegs de protecció municipal. Els expedients de sol·licitud d’autoritzacions d’intervencions arqueològiques i paleontològiques són reme-sos pels investigadors interessats.

La resolució del conseller es fa sobre la base de l’informe tècnic, que analitza els projectes i la seva incidèn-cia en el bé del patrimoni històric en concret. Sovint, per a l’elaboració d’aquests informes es compta i s’ha de comptar amb la col·laboració dels tècnics municipals i dels tècnics redactors dels projectes.

La projecció de les resolucions emeses pel conseller en relació amb aquests expedients són les següents:

• 2016: 132• 2017: 171• 2018: 166


19

3.3.8 Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric

El Reglament del Consell Insular de Menorca que va entrar en vigor el 10 de maig de 2003, a la vegada que derogava la Comissió Insular de Patrimoni Històric i distribuïa les seves competències entre el Ple, la Comis-sió de Govern, el Consell Executiu i el conseller delegat del departament competent en cultura, va crear la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric, amb la intenció que emetés dictamen sobre tots els expedients que afectin els béns d’interès cultural i que ha de resoldre el Ple del CIM.

Les seves reunions són trimestrals i, a més dels assumptes que afecten béns d’interès cultural o els expe-dients que necessiten aprovació del Ple, també assessora el conseller en temes que són de caràcter més general.

El temes objecte de debat en el si de la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric són sotmesos a informe previ del Servei de Patrimoni Històric del CIM.

3.3.9 Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella

El mes de maig de 2009 l’Ajuntament de Ciutadella va crear la Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella, i el mes de juliol següent el seu reglament. Es tracta d’una comissió assessora que té com a ob-jecte informar i dictaminar sobre les intervencions i obres públiques que es proposin realitzar sobre els edificis i espais ubicats dins el conjunt històric, regit pel seu Pla Especial de Protecció, i sobre els inclosos en el Catàleg de patrimoni històric arquitectònic i etnològic del PGOU. El Servei de Patrimoni Històric del CIM en forma part com a vocal.


3.3.10 Designació dels centres museístics on s’han de dipositar els béns mobles procedents d’intervencions arqueològiques, dipòsits o troballes casuals

La Llei de patrimoni històric de les Illes Balears confereix als consells insulars la competència en la salva-guarda dels béns mobles arqueològics i paleontològics que s’han adquirit a través d’intervencions autorit-zades, donacions, troballes casuals o confiscats per actuacions policials, que passen a ser de titularitat pública i s’integren en el patrimoni del Consell Insular de Menorca, que els diposita en el museu públic que considera més adient segons els criteris que també marca la mateixa llei i que són, sobretot, els museus que disposen de mesures adequades de conservació i seguretat.

Amb aquest criteri, en general, els béns procedents del terme municipal de Ciutadella es dipositen al Museu Municipal des Bastió de sa Font, i els de la resta de l’illa al Museu de Menorca.

El Consell Insular de Menorca és qui autoritza els trasllats de béns mobles de la seva titularitat dipositats en els museus.


3.3.11 Valoració de la reubicació dels fons documentals de l’Arxiu Històric de Menorca, de l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Maó i de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca

L’Arxiu Històric de Menorca, actualment denominat Arxiu Històric de Maó però que conté documentació del conjunt de Menorca pel fet d’haver estat l’Arxiu Provincial, té els seus fons dispersos en dos locals i en condicions ambientals de conservació molt poc favorables. L’Arxiu de l’Ajuntament de Maó està també dispers, amb importants problemes d’espai.


20

Igualment pateix problemes d’espai l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, ubicat actualment a la planta baixa de Can Victori, que ha anat adquirint per donació elements de maquinària. Una part d’aquesta maquinària ha estat traslladada a un magatzem gestionat pel Servei de Patrimoni Històric del CIM, però s’hauria de trobar un emmagatzematge amb millors condicions de conservació preventiva.

Atès que es produeix la desafectació d’immobles del Ministeri de Defensa, que afecta molt especialment Maó, seria un bon moment per plantejar-se la reubicació de tots aquests arxius en un sol espai físic que permetés la millora de les condicions de conservació d’un dels patrimonis documentals més importants de Menorca, sense menystenir l’estalvi econòmic que la gestió mancomunada podria suposar.


3.3.12 Conveni marc de col·laboració entre Ports de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca per a la protecció del patrimoni històric portuari de les Illes Balears

L’abril de 2018 el Consell Insular de Menorca va signar un conveni de col·laboració amb l’entitat Ports de les Illes Balears per a la protecció del patrimoni històric portuari de Menorca, fonamentalment el patrimoni subaquàtic. Aquest conveni té una vigència de quatre anys, per la qual cosa abraça el bienni 2019-2020.

L’objecte del conveni és la protecció del patrimoni portuari de l’illa de Menorca a les instal·lacions depen-dents de Ports de les Illes Balears, així com les zones immediates a aquestes que puguin veure’s afectades per les activitats que s’hi realitzen. En concret es fa referència als àmbits portuaris i les instal·lacions se-güents: port de Ciutadella, port de Fornells, port esportiu de Cala en Bosc i port esportiu d’Addaia. Inclou la zona I, o interior, de les aigües portuàries, i la zona II, o exterior, d’aquestes aigües. Així mateix, el conveni també té per objecte la realització de l’inventari de tots els béns vinculats als espais que presentin valors arqueològics, arquitectònics o etnològics, malgrat no estar submergits.

Intervenció arqueològica a Calescoves, realitzada gràcies a la col·laboració del CASC i Ports de les Illes Balears


21

Durant l’any 2018 la col·laboració s’ha concretat en la lliure disposició d’un amarrament al port de Ciutadella per a l’embarcació Tethis, que ha col·laborat en l’excavació arqueològica subaquàtica de Calescoves i la recuperació dels materials arqueològics dipositats en el fons marí de la cala.

Es preveu signar addendes anuals els anys 2019 i 2020 per a la concreció de la col·laboració, entre altres coses la relativa a la redacció de la Carta arqueològica submarina a les zones immediates a les zones portuàries citades més amunt.

3.3.13 Conveni interadministratiu entre el Consell Insular de Menorca i la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya per a la realització conjunta de l’excavació arqueològica subaquàtica del fons de Calescoves (Menorca)

El setembre de 2018 el Consell Insular de Menorca va signar un conveni amb la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya per a la realització conjunta de l’excavació arqueològica subaquàtica del fons de Calescoves.

Aquest conveni s’empara en el que l’any 2017 va signar la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria d’Educa-ció, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb l’objectiu de col·laborar en projectes comuns de caràcter cultural, entre ells també tasques relacionades amb el patrimoni històric de les Illes Balears.

Aquesta intervenció preventiva era necessària perquè tot el fons de la cala és un gran derelicte de l’època púnica i romana que es troba en perill de desaparèixer. A finals dels anys setanta del segle XX ja va ser exca-vat parcialment, però en aquests moments és evident que la freqüentació d’embarcacions d’oci a l’estiu, sense control dels ancoratges, treu material arqueològic del fons i aquest és, o bé destruït, o espoliat.

La Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va aportar, a través del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), l’embarcació Thetis, especialitzada a donar suport a les excavacions submarines, amb el seu personal i tripulació, així com la infraestructura i la logística necessàries.

Es va extreure tot el material arqueològic visible i s’han deixat salvaguardats els estrats fèrtils arqueolò-gicament parlant que puguin quedar. Resta pendent per al proper bienni l’elaboració de la memòria de l’excavació i l’estudi dels materials.

3.3.14 Adquisició de béns mobles i immobles del patrimoni històric

La major part dels béns d’interès cultural de Menorca són de titularitat privada. Malgrat la bona disposició de la majoria dels titulars privats dels béns, aquesta circumstància en ocasions dificulta o entorpeix la ges-tió de conservació, manteniment i disposició per a la visita que és necessària en relació amb aquests béns, alguns d’ells d’extraordinària importància per a la ciència, l’educació i l’economia turística.

És necessària una política d’adquisicions públiques dels béns més excepcionals.

L’any 2017 es va adquirir una col·lecció de documents del fons de Joan Ramis i, per dipòsit, una importan-tíssima col·lecció arqueològica del notari Flaquer, que havia estat comissari d’excavacions arqueològiques durant la primera meitat del segle XX. Aquesta col·lecció es troba dipositada al Museu de Menorca.

Més difícil, per qüestions pressupostàries, és l’adquisició d’immobles. De fet, la primera adquisició d’un jaciment arqueològic per part del Consell Insular de Menorca data de 2007: la fortificació islàmica de Santa Àgueda.


22

L’any 2018, a càrrec de les inversions financerament sostenibles del superàvit de l’any 2016, es van adquirir el jaciment arqueològic de Son Catlar i unes tanques contigües a la zona més monumental, que ja era de titu-laritat del Consell Insular de Menorca, del poblat talaiòtic de Trepucó, de manera que la zona pública d’un dels més importants jaciments arqueològics de Menorca s’amplia en una àrea de gran fertilitat arqueològica.

Aquesta política d’adquisicions es podrà continuar els pròxims anys segons la disponibilitat pressupostària del Consell Insular de Menorca.

3.3.15 Protecció de la tècnica constructiva de la pedra en sec

(Vegeu 7.4.13)

3.3.16 Protecció del patrimoni marítim

El Consell Insular de Menorca manté una relació estreta amb les dues grans associacions que vetllen per la protecció del patrimoni marítim de Menorca: Amics de la Mar de Menorca i Amics de la Mar-Port de Maó.

Juntament amb les dues associacions, el setembre de 2018 es van organitzar les primeres jornades de salvaguarda del patrimoni marítim de Menorca a Fornells (vegeu el punt 2.3.10). L’any 2020 s’organitzaran les segones jornades.

Amics de la Mar de Menorca custodia a Ciutadella des de l’any 2002 l’embarcació tradicional Besitos, que és propietat del Consell Insular de Menorca i gaudeix de la declaració de bé d’interès cultural. És per aques-ta raó que se signa cada any un conveni que garanteix el seu manteniment i, a més, ajuda a l’organització d’activitats d’estímul de la navegació a la vela llatina.

Amb l’Associació d’Amics de la Mar-Port de Maó i l’Ajuntament des Castell, aquesta legislatura s’ha engegat el projecte Thalassa, patrimoni marítim, que espera convertir unes antigues pedreres des Castell en un centre de difusió i conservació del patrimoni marítim. Aquesta acció compta amb el finançament del fons de l’impost de turisme sostenible de 2018 i es portarà a terme durant els anys 2019 i 2020.

Per altra banda, l’any 2019 Autoritat Portuària, a través del Departament de Cultura i Educació del CIM, cedirà uns amarraments a Amics de la Mar-Port de Maó perquè les embarcacions clàssiques puguin comptar amb amarrments més permanents que els que tenen actualment a la zona que té en concessió el Club Marítim de Maó.

Finalment, el setembre de 2019, es van realitzar unes jornades dedicades al patrimoni marítim (vegeu el punt 2.3.8) en les quals es van apuntar una sèrie de conclusions que s’hauran d’implementar durant la vigència del Pla 2019-2020.


23

4. PROGRAMA DE CONSERVACIÓ, RESTAURACIÓ I ADEQUACIÓ PER A LA VISITA DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

4.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Si bé la primera mesura que ha de tenir en compte l’administració competent en relació amb el patrimoni històric és la protecció i salvaguarda, en segon lloc els esforços i recursos han d’anar adreçats a la imple-mentació d’accions de conservació i restauració per tal d’assegurar la transmissió dels béns a les genera-cions futures en les millors condicions. Això no cobrarà tot el seu sentit sense el retorn social a la població, tant de Menorca com de fora de l’illa, que ha de conèixer i valorar aquest patrimoni, i perquè això sigui possible l’administració ha de propiciar l’adequació dels béns a la visita pública.


4.1.1 Tenir cura del patrimoni històric de Menorca i procurar aturar el procés de deteriorament que pot posar en perill la seva integritat4.1.2 Complir la legislació vigent envers la conservació dels béns que integren el patrimoni històric.4.1.3 Retornar als béns del patrimoni històric les característiques definitòries que han pogut perdre amb el pas del temps.4.1.4 Fomentar la restauració de béns del patrimoni històric.4.1.5 Difondre entre la població la necessitat de la conservació dels béns.4.1.6 Fer el seguiment del compliment de la normativa relativa a l’1 % cultural, tant per part del Consell Insular com de les altres administracions.4.1.7 Fomentar i promoure les accions de conservació.

4.2 MESURES

4.2.1 Fer el diagnòstic de l’estat de conservació dels béns del patrimoni històric.4.2.2 Fer el manteniment dels béns immobles de la xarxa de béns culturals.4.2.3 Conservar els béns del patrimoni històric de titularitat del CIM.4.2.4 Col·laborar amb altres administracions en la conservació del patrimoni històric de la seva titularitat.4.2.5 Col·laborar amb els particulars en la conservació del seu patrimoni històric.4.2.6 Donar suport a les entitats que realitzen accions de conservació del patrimoni històric.4.2.7 Elaborar programes i destinar recursos per a la digitalització de documents dels arxius i les biblioteques de Menorca com a mesura de protecció i difusió del patrimoni bibliogràfic i documental.4.2.8 Facilitar la comprensió dels béns del patrimoni històric

4.3 ACCIONS

4.3.1 Conveni entre el CIM i els ajuntaments de Menorca per a la neteja, el manteniment i la senyalització dels béns d’interès cultural de Menorca

El conveni entre el Consell Insular de Menorca per a la neteja, el manteniment i la senyalització dels béns


24

d’interès cultural de Menorca és probablement un dels acords més antics entre aquesta administració i els ajuntaments de l’illa. Es va iniciar a principis dels anys noranta del segle XX. Actualment el conveni es reno-va cada legislatura. L’objectiu és col·laborar en el manteniment dels béns del patrimoni històric de Menorca posats a l’abast dels visitants i que s’inclouen dins les rutes de promoció turística. Aquest conveni preveu una inversió per part de cada ajuntament segons l’amplitud del seu terme, el nombre de jaciments a con-servar que cada administració ha proposat i les seves disponibilitats pressupostàries. El CIM aporta la part econòmica més notable, concretament dos terços del total del projecte. El Servei de Patrimoni Històric realitza la gestió que suposa la contractació dels serveis d’una empresa en règim de concessió i fa el control dels treballs que es duen a terme: control de la vegetació, neteja d’escombraries, aixecament de les pedres caigudes -tant del monument com de les parets seques que el circumden- manteniment de barreres, sen-yalització de la carretera, instal·lació de plafons explicatius, condicionament d’itineraris. El darrer conveni, signat el desembre de 2015, abraça fins a l’any 2019 i dona cobertura a 50 béns d’interès cultural.

L’any 2019 s’ha prorrogat el contracte amb l’empresa concessionària, com es preveu en les clàusules del contracte signat el 2017.

A finals de 2019 s’ha de signar un nou conveni amb els ajuntaments que abasti la pròxima legislatura.

4.3.2 Conveni amb l’Església catòlica

El ric patrimoni històric de l’Església catòlica necessita una atenció especial, com reconeix l’article 4 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, que es concreta en el suport econòmic de les administracions públiques a la seva conservació.

Anualment s’acorda en el si de la Comissió Mixta Consell Insular de Menorca i Bisbat els béns que han de ser restaurats i es plasma l’acord en un conveni, com es plasma en el punt 2.3.12.

L’any 2019 l’aportació del CIM es dedicarà a la restauració d’una zona de l’església del Roser des Castell que concentra humitats, com són el campanar i part de la façana, i l’any 2020 es dedicarà al lateral del carrer de l’Església. També l’any 2019 se substituiran algunes peces de marès en mal estat de la façana de l’església del Socors de Ciutadella.

A més dels béns de caràcter artístic, ocasionalment també es fan col·laboracions per a l’ordenació dels inventaris de la biblioteca, l’arxiu i el museu diocesans. En aquests moments, en què tant l’arxiu com el museu tenen els seus responsables, és la biblioteca la que necessitaria una atenció especial, sobretot en referència a la conservació dels exemplars històrics.

4.3.3 Convocatòria d’ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric

L’any 2016 es va recuperar la convocatòria d’ajuts a la restauració de béns del patrimoni històric, amb la intenció de salvaguardar aquells béns que es troben en mal estat i amb greu perill de deteriorament. Es dona prioritat als béns de titularitat pública i als que són susceptibles de formar part del Catàleg insular del patrimoni històric.

El 2018 aquesta convocatòria es va convertir en una línia d’unes bases que abraçaven també la concessió d’ajuts a la investigació, a intervencions, a publicacions científiques i a entitats. L’objecte dels ajuts és afa-vorir la restauració i rehabilitació de béns mobles i immobles que integren el patrimoni històric de Menorca. La finalitat d’aquestes ajudes és aturar la seva desaparició i contribuir a una millor conservació d’aquest patrimoni i, en els supòsits de béns que no disposin d’una declaració com a bé d’interès cultural (BIC) o com a bé catalogat, a potenciar aquesta declaració i l’enriquiment del Registre de BIC o del Catàleg insular del patrimoni històric quan es valori que tenen prou rellevància o significació per a promoure’n la protecció singular.


25

L’any 2018 s’han concedit quatre ajuts a la restauració de béns del patrimoni que finalitzaran l’any 2019: el sostre de la Sala Aritmètica de Can Oliver, a l’Ajuntament de Maó; uns accessos de les pedreres de s’Hostal, a Litínica; unes pilastres de l’illa del Rei, a la Fundació Illa del Rei, i el llaüt Maria Glòria, a Amics de la Mar de Menorca.

El 2019 es continuarà amb aquesta tònica: una sola convocatòria amb cinc línies temàtiques d’ajuts. La línia de restauracions compta amb 40.000 €, el mateix pressupost que l’any 2018.

4.3.4 Digitalització dels fons bibliogràfics de caràcter històric

No hi ha prevista cap actuació en aquest sentit per falta de mitjans humans i pressupostaris.

4.3.5 Digitalització de la premsa menorquina

No hi ha prevista cap actuació en aquest sentit per falta de mitjans humans i pressupostaris.

4.3.6 Gestió de l’1 % cultural

Segons la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, un 1 % de les obres públiques de més de 300.000 € finançada totalment o parcialment per organismes públics s’ha de destinar a la conservació, la protecció i l’enriquiment del patrimoni històric o al foment de la creativitat artística, i s’ha d’aplicar preferentment a la mateixa obra o en el seu entorn immediat.

El Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar, en la sessió de 21 de març de 2016, els criteris que utilit-zaria el Consell Insular de Menorca en el repartiment de l’1 % cultural d’aquesta administració, que són els següents:

1. La destinació de l’1 % cultural de les obres públiques del Consell Insular de Menorca de més de 300.506,05 € serà proposada pel Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.2. El Departament de Cultura i Educació elaborarà, dins l’any 2016, una llista de prioritats d’inversió que s’incorporarà al Pla de Gestió del Patrimoni Jistòric de Menorca.3. Les inversions en millora, conservació i protecció del patrimoni històric relatives a aquest concepte s’efectuaran preferentment dins el terme municipal on s’hagi produït l’obra pública generadora de l’1 % cultural.4. En el cas d’obres viàries, tindran prioritat els béns integrants del patrimoni històric situats a l’entorn o en una zona propera de la carretera on s’hagin fet les obres, per tal de pal·liar, si és el cas, els seus efectes negatius damunt aquest patrimoni.

L’1 % cultural de les obres públiques realitzades pel Consell Insular l’any 2017 es va dedicar a l’excavació arqueològica de la necròpolis islàmica dels Aljubs de Ciutadella, afectada per les obres de la carretera del tram Ciutadella-Ferreries.

La distribució de l’1% cultural dels anys 2018 i 2019 s’ha reservat fins a la finalització de les obres per si es produeixen més troballes arqueològiques.

4.3.7 Gestió de l’impost de turisme sostenible Anualment, la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears convoca uns ajuts adreçats a les admi-nistracions de les Illes per distribuir els fons recaptats amb l’impost de turisme sostenible.

El Consell Insular de Menorca hi va concórrer l’any 2016 amb els projectes de restauració d’un tram de la murada de la fortificació d’època islàmica de Santa Àgueda (Ferreries) i de les torres de defensa britàniques de Sanitja (es Mercadal) i de la Torreta o Rambla (Maó).


26

L’any 2018 s’ha portat a terme la restauració del tram de murada de Santa Àgueda. L’any 2019 s’espera poder tramitar la contractació de les obres de les dues torres de defensa.

Així mateix, l’any 2018 el Servei de Patrimoni ha col·laborat i assessorat l’Ajuntament des Castell per a la presentació del projecte Thalassa, centre de patrimoni marítim, i amb l’Ajuntament des Migjorn per al pro-jecte de conversió del casat de Binicodrell en un centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica, espai de treball i allotjament per a investigadors. Els dos projectes han estat aprovats i rebran l’ajut, de manera que s’espera que puguin ser executats durant el pròxim bienni.

4.3.8 Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve.

Com s’apunta en l’apartat 2.3.13, el Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i Cala Sant Esteve, del qual el Consell Insular forma part, pren les decisions sobre les obres de conservació i millora de les instal·lacions històriques.

En aquest període s’ha obert per a la visita pública una part dels túnels que es van excavar per sota de l’Esplanada des Castell durant la Guerra Civil 1936-1939, fruit de la col·laboració econòmica de l’Ajuntament des Castell, les conselleries de Cultura i Educació i de Promoció Turística del Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Defensa.

Actualment està en estudi per al pròxim bienni la possibilitat d’obrir a les visites el Palau d’Isabel II, on s’adequaran unes sales d’ús múltiple. Així mateix, també s’està valorant la possibilitat de poder gestionar les casernes del segle XVIII de l’Esplanada de Maó.

4.3.9 Elaboració de noves directrius d’elaboració de continguts i disseny dels cartells explicatius del BIC i instal·lació de cartells genèrics introductoris en els béns de la Menorca talaiòtica.

Durant el 2018 s’han ins-tal·lat cartells genèrics intro-ductoris a la prehistòria de Menorca i la candidatura de la Menorca Talaiòtica a l’en-trada dels principals jaci-ments prehistòrics de l’illa. Es preveu que aquesta feina s’acabi durant el 2019.

Per altra banda, s’han redac-tat unes directrius per a l’ela-boració de continguts, dis-seny gràfic i fabricació de suports de cartells explicatius de patrimoni històric. Durant el 2018 es va iniciar l’adapta-ció de tots els cartells a aquestes noves normes. Es preveu que aquesta feina s’acabi dins el període de vi-gència d’aquest pla de gestió.

Exemple dels nous cartells explicatius dels elements de patrimoni històric


27

4.4 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS HISTÒRICS I CENTRES PATRIMONIALS

Durant el 2018 s’han instal·lat cartells genèrics introductoris a la prehistòria de Menorca i la candidatura de la Menorca Talaiòtica a l’entrada dels principals jaciments prehistòrics de l’illa. Es preveu que aquesta feina s’acabi durant el 2019.

Per altra banda, s’han redactat unes directrius per a l’elaboració de continguts, disseny gràfic i fabricació de suports de cartells explicatius de patrimoni històric. Durant el 2018 es va iniciar l’adaptació de tots els cartells a aquestes noves normes. Es preveu que aquesta feina s’acabi dins el període vigència d’aquest pla de gestió.

4.4.1 Restauració del mosaic de la basílica des Fornàs de Torelló (Maó)

En el V Pla de Gestió ja s’advertia de la necessitat de realitzar una intervenció en el mosaic de la basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (Maó) i a la coberta que el protegeix.

El Consell Insular de Menorca s’encarrega del manteniment d’aquest bé en el marc del conveni amb els ajuntaments de Menorca per a la neteja, el manteniment i la senyalització dels béns d’interès cultural. No obstant això, les restes de la basílica són de titularitat estatal, per la qual cosa es va demanar al Ministeri d’Educació i Cultura la realització de la inversió necessària que sobrepassava el manteniment ordinari. La restauració, portada a terme per l’Instituto del Patrimonio Histórico Español, a petició del CIM, va finalitzar l’any 2018.

Anteriorment, el Consell Insular havia renovat alguna de les senyalitzacions de direcció i es preveu que l’any 2019 es renovi també el cartell explicatiu a fi d’harmonitzar el seu disseny amb els cartells de la resta dels jaciments arqueològics.

4.4.2 Fort Marlborough (es Castell)

El Fort Marlborough és una fortificació d’època anglesa construïda a principis del segle XVIII que completa-va la defensa del castell de Sant Felip des de la cala de Sant Esteve. Actualment és un dels principals centres de visita cultural del Consell Insular de Menorca, i actua com a centre d’interpretació dels cent anys de domini de la corona britànica sobre Menorca.

La Fundació Foment del Turisme gestiona les visites al centre i el manteniment dels audiovisuals mitjançant una contractació externa al centre. El manteniment de l’edifici es porta a terme a través del conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM. Justament, la situació del Fort Marlborough, molt a prop de la mar, i el fet que sigui una fortificació en gran part subterrània, ocasiona que s’hagin de fer millores cada pocs anys, tant per garantir la seguretat del mateix monument com també en el muntatge museogràfic.

Es continuarà l’estudi de públic que es fa cada any basat en les enquestes que emplenen els visitants volun-tàriament i anònimament. L’any 2015 van ser 11.789 les persones que visitar aquest monument. Es preveu que continuï dins la ruta de Menorca Cultural

Els anys 2017 i 2018 s’han fet unes obres de manteniment més intensiu de tots els elements metàl·lics de l’entrada i dels paraments del punt d’informació als visitants, i s’ha eliminat la vegetació de la part superior del monument i dels paraments del fossat interior, que suposava un factor important de deteriorament. També s’han substituït les portes de la sala de personatges i del polvorí.

L’any 2017 es va renovar pràcticament tota la senyalització per carretera fins a arribar al monument.


28

La projecció de visitants des de l’any 2014 ha estat la següent: 2014, 11.576 visitants; 2015, 13.545 visitants; 2016, 12.877 visitants; 2017, 12.026 visitants, i 2018, 10.696 visitants.

4.4.3 Torre de defensa de Fornells (es Mercadal)

Aquest monument de finals de l’època anglesa a Menorca va ser adquirit, restaurat i museïtzat pel Consell Insular de Menorca. Actualment es fa càrrec de la seva gestió la Fundació Foment del Turisme.

El manteniment i la neteja del camí es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajun-taments de l’illa i el CIM. No obstant això, la seva situació geogràfica, que per una banda li proporciona un atractiu especial, però per una altra és causa de la seva degradació, fa que en el pressupost s’hagin de preveure partides importants de manteniment i conservació, tant del monument com dels elements de la museïtzació.

L’any 2016 es van fer petites millores en la il·luminació exterior, i l’any 2017 es va fer una inversió més impor-tant en els elements metàl·lics de l’entrada i en l’estucat exterior. El 2018 es va canviar la porta de ferro de la plataforma artillera, i també es va renovar pràcticament tota la senyalització per carretera fins a arribar a la torre. És necessari, així mateix, renovar la il·luminació interior, i la Fundació Foment del Turisme de Menorca està estudiant l’actualització de la museïtzació amb la incorporació dels textos en anglès. Per a l’any 2019 es preveu consolidar la part de l’estructura de la zona del matacà.

És un monument mot visitat, tant per escolars com pel públic en general. La projecció de les visites des de l’any 2014 és la següent: 2014, 10.320 visitants; 2015, 10.740 visitants; 2016, 9.032 visitants; 2017, 11.704 visitants, i 2018, 13.068 visitants.

4.4.4 Castell de Sant Nicolau (Ciutadella)

El castell espanyol de Sant Nicolau, gestionat per l’Ajuntament de Ciutadella, actualment és tancat al públic. És un bé cultural amb un alt potencial d’interès turístic i cultural. La seva situació, cèntric i a la vegada apartat del passeig habitual, el fa objecte d’actes vandàlics esporàdicament.

L’Ajuntament ha previst fer unes obres de remodelació l’any 2019 i obrir-lo al públic.

4.4.5 Castell de Sant Felip (es Castell)

Al castell de Sant Felip, fruit de la continuada política de restauració i d’obertura de parts del castell al públic -sobretot, galeries subterrànies-, des de fa uns anys es desenvolupen visites guiades al recinte tant en horari de matí i, fa uns anys, també a la nit, que eren teatralitzades. El Consorci està valorant si implemen-tar-les novament. La gestió d’aquest centre la duu directament el Consorci del Museu Militar de Menorca.

L’any 2016 es va portar l’exposició sobre el Raval de Sant Felip a l’antic polvorí del segle XVIII, denominat Sala del General Castaños. Es preveu convertir definitivament aquest emplaçament en sala d’exposicions i de conferències. També es va ampliar el recorregut per a la visita a la Gran Galeria de Contramines del Castell, i es mostra al visitant la tipologia de defenses subterrànies que tenia Sant Felip.

L’any 2017 es van renovar pràcticament totes les senyalitzacions per carretera.

Per altra banda, s’ha previst realitzar unes cates arqueològiques en el castell de Sant Felip i solucionar el problema de l’emissari de la depuradora de Maó-es Castell, que travessa una part de les runes de l’antic castell.


29

4.4.6 La Mola (Maó)

La fortalesa d’Isabel II o la Mola, com és popularment coneguda, va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per ordres d’Isabel II d’Espanya, i és una de les majors fortificacions europees del segle XIX. És un dels monuments que formen part del Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i la Cala de Sant Esteve que està preparat per ser visitat. L’any 2016 va finalitzar el període de vigència del contracte amb l’empresa Cordial Hoteles, SL, i es va licitar novament el contracte de serveis per a la gestió de les visites, que va ser adjudicat l’any 2018 a l’empresa Pendent. Serveis i Gestió, SL.

L’any 2018 ha rebut 42.387 visitants.

Quant a la conservació d’aquest monument, es continuen cercant alternatives per a la conservació de l’ano-menat Punto 0, molt malmès per causes geològiques. De la mateixa manera, també s’està estudiant la manera de condicionar l’ala oest de la tenalla per a una exposició permanent alternativa per a quan fa mal temps o per als visitants de la tercera edat. També es preveu per al bienni 2019-2020 estudiar la rehabilita-ció de l’edifici de l’anomenada Penita.

Una altra novetat per al proper bienni és implementar una ruta sud de visites de bateries d’artilleria per a la qual cosa s’han de rehabilitar dos assentaments i dotar-los de les peces originals que actualment estan disperses per la Mola i Sant Felip.

4.4.7 Poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella)

El gran poblat talaiòtic emmurallat de Son Catlar va ser adquirit pel Consell Insular de Menorca l’any 2018 gràcies al fons d’inversions financerament sostenibles de l’any 2016.

Aquesta circumstància ha comportat una especial dedicació en l’adequació del jaciment a la visita pública, encara que el manteniment i la neteja del poblat es cobrien sumàriament des de fa anys mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM.

Aquest poblat és actualment de visita lliure. Té accés i aparcament separat de les cases de lloc, i la seva situació, molt a prop de les platges del sud de Ciutadella, origina una bona perspectiva per a les visites culturals si es troba la manera d’atreure aquest públic.

Des de l’any 2016 es realitzen excavacions arqueològiques en diversos sectors de la murada de la mà d’un equip de la Universitat d’Alacant.

L’any 2017 es va actualitzar la senyalització per carretera i el 2018 s’ha fet un esforç important de desfores-tació de l’interior del poblat, s’han habilitat itineraris per facilitar la visita dels principals monuments, i s’ha renovat i ampliat la cartelleria explicativa. Així mateix, s’ha millorat l’accés a l’aparcament i s’ha habilitat una nova entrada per a vehicles de servei.

Finalment, durant el 2018 també s’ha tret a concurs i s’ha adjudicat l’elaboració d’un pla director que haurà de preveure totes les intervencions necessàries en el futur, entre elles les de restauració.

L’any 2019 s’ha finalitzat la redacció del Pla Director i s’iniciaran algunes accions de les previstes en aquest document.

4.4.8 Basílica paleocristiana i l’Hospital de l’Illa del Rei (Maó)

La basílica de l’Illa del Rei, situada a l’est de l’illa del mateix nom, rep actuacions de neteja i manteniment a


30

càrrec de Consell Insular de Menorca, en el marc del conveni de neteja, manteniment i senyalització amb els ajuntaments. Es troba totalment tancada i només pot ser vista des de l’exterior, atesa la fragilitat de les restes.

També s’hi han realitzat algunes intervencions arqueològiques, com es destacava en el V Pla de Gestió, a més de reforçar la tanca que envolta les restes i renovar el cartell explicatiu.

Per a l’any 2019 es portaran a terme treballs de teledetecció i prospecció geofísica a les restes de la basílica, en el marc del projecte “Minorica, isla de basílicas: investigación y puesta en valor del patrimonio paleocris-tiano de Menorca (Baleares) (s. IV-X d. C.)”.

L’any 2018 es va aprovar el Pla Especial de l’Illa del Rei promogut per l’Ajuntament de Maó, propietari de l’illa, i la Fundació Illa del Rei, que gestiona la rehabilitació i els usos de l’antic hospital militar britànic. La Fundació té, des del 20 de març de 2017, una concessió d’ús privatiu del bé municipal de domini públic per un termini inicial de 15 anys, prorrogables a un màxim de 25 anys. El Pla estableix les normes urbanístiques de la zona arqueològica i la seva delimitació, ja que va ser declarada monument històric artístic l’any 1979, quan això no s’exigia.

L’antic hospital militar és un bé del patrimoni històric del Catàleg arquitectònic del PGOU de Maó (fitxa T-23/1).

L’any 2019 també es preveu restaurar algunes de les pilastres de l’antic hospital militar amb ajut del Consell Insular de Menorca (vegeu punt 4.3.3). Per la seva banda, la Galeria Hauser & Wirth afrontarà la restauració del denominat edifici Lángara.

4.4.9 Ciutat romana de Sanisera (es Mercadal)

Les restes de la ciutat romana de Sanisera envolten el port de Sanitja i indiquen que allà hi va haver un im-portant nucli poblacional que abraça des d’època romana republicana fins al segle VI dC, i que ocuparia uns 60.000 m2. Apareix siglada en el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca com a STE 02.

Aquest jaciment es troba també inclòs en el conveni de neteja, manteniment i senyalització signat entre el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments de l’illa. Aquestes tasques es porten a terme a tres zones en concret que han estat objecte d’excavacions arqueològiques a partir de finals dels anys setanta del segle XX fins a l’actualitat: un campament romà republicà situat a l’est del port, una àmplia zona d’època baix impe-rial situada en un turó a l’oest del port i una zona de sepultures.

Actualment l’associació Sanitja, Gestión del Patrimonio Mediterráneo excava a la part més septentrional de la zona baix imperial i també porta a terme prospeccions subaquàtiques a l’exterior i a l’interior del port.

4.4.10 Nínxols de Cala en Forcat (Ciutadella)

Els denominats nínxols o capelletes de Cala en Forcat són set cavitats, o nínxols, poc profundes amb la part superior en forma semicircular excavades longitudinalment una al costat de l’altra en una paret rocosa del petit barranquell de porta a la platja del mateix nom. A la plataforma de damunt el conjunt hi ha les restes d’unes sepultures excavades també a la roca.

Tota la part rocosa on estan excavats els nínxols presenta importants esquerdes provocades per la vegeta-ció que hi havia al damunt. A més, havien estat víctimes del vandalisme i presentaven diversos grafits.

L’any 2017 es va extreure tota la vegetació del damunt, i l’any 2018 s’han netejat els grafits.


31

L’any 2019 s’ha portat a terme la consolidació de la paret rocosa per tal d’evitar la seva desintegració, i s’instal·larà un cartell explicatiu.

4.4.11 Cova de Diodorus (Ciutadella)

La cova coneguda com de Diodorus es troba situada a la zona arqueològica de Torrellafuda a Ciutadella i fora de les murades del gran poblat talaiòtic. Destaca aquesta cova perquè bona part de les parets interiors i fins i tot el sostre estan cobertes de gravats, entre els quals es pot llegir clarament la paraula Diodorus. L’estat geològic de la cova és molt delicat i ja ha caigut una part important del paladar.

L’any 2017 el Servei de Patrimoni va treure tota la vegetació de dalt la cova, que introduïa les seves arrels a les esquerdes del sostre i el debilitava. L’any 2018 es van col·locar vuit puntals i xarxes d’acer per tal d’evitar despreniments.

L’any 2019 s’ha d’acabar de netejar la cova de pedra petita i s’ha encomanat a un especialista l’estudi dels grafits.

4.4.12 Naveta de Cotaina (Alaior)

No va ser possible portar a terme la desforestació prevista d’aquesta naveta d’enterrament, per la qual cosa aquesta acció queda pendent per al bienni 2019-2020.

4.4.13 Naveta de Torrellisar (Alaior)

L’any 2017 es va portar a terme la desforestació del monument i a partir d’ara es controlarà la vegetació anualment, com es fa amb altres monuments.

4.4.14 Restauració de la torre de defensa de sa Torreta o Rambla (Maó)

L‘any 2016 el Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca va aconseguir finançament per portar a terme el projecte de restauració d’aquesta torre de defensa de l’última ocupació britànica de Menorca. El finançament a càrrec del fons de turisme sostenible d’aquell any no va ser notificat fins a l’any 2017, i durant aquell l’any i el 2018 s’ha treballat per aconseguir els permisos de Costes, la llicència munici-pal i l’autorització mediambiental, ja que es troba en terrenys del Parc de l’Albufera des Grau. En aquests moments s’està treballant en els plecs de condicions per a treure l’obra a concurs.

S’espera adjudicar l’obra l’any 2019 i que aquesta finalitzi el 2020.

4.4.15 Restauració de la torre de defensa de Sanitja (es Mercadal)

Igualment que en el punt anterior, la restauració de la torre de defensa de Sanitja es troba en tramitació.

S’espera adjudicar l’obra l’any 2019 i que aquesta finalitzi el 2020.

4.4.16 Pedreres de s’Hostal (Ciutadella)

L’any 2004 es va signar un conveni amb l’associació Líthica i l’Ajuntament de Ciutadella per fer inversions en la rehabilitació de la pedrera de s’Hostal. Posteriorment se signaren nous convenis, el darrer dels quals va finalitzar l’any 2012. En l’actualitat els esforços econòmics de l’associació Lithica, que és qui gestiona les pedreres, se centren en el manteniment del conjunt de pedreres i, a més, en la redacció del projecte d’acti-vitats, que presenta especial dificultat ateses les característiques del recinte.


32

El Consell Insular de Menorca tramitarà, com s’ha exposat en el punt 2.3.4, la declaració de bé catalogat d’aquestes pedreres per facilitar les inversions públiques i les tramitacions administratives citades anteriorment.

4.4.17 Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

L’any 2007 va ser adquirit pel CIM i constitueix un bé de gran potencial per la importància històrica i patri-monial que té, atès que és un dels pocs vestigis d’època islàmica que es conserva a Menorca.

En el decurs d’aquests darrers anys s’hi han dut a terme les actuacions següents:

• La restauració de la capella• La restauració de la torre 10 i el tram de la murada• La restauració de l’aljub

Amb aquestes intervencions, a més dels estudis arqueològics, es va habilitar un accés per a vehicles, atesa la gran dificultat d’emprar un helicòpter, per poder pal·liar els obstacles que presenta el camí empedrat a l’hora de pujar el material necessari per fer les tasques de consolidació i restauració dels elements arquitec-tònics. En aquests moments les prioritats de restauració són moltes, perquè la vegetació envaeix les restes, però les estructures que semblen presentar més perill de col·lapse són:

• Dependències d’època moderna vora la capella• Alguns trams de la muralla del recinte central• La casa d’armes• La torre circular núm. 11

Torre de Rambla, pendent de restauració


33

També s’ha de valorar la rehabilitació del boer que hi ha devora l’aljub, perquè pot ser un espai destinat a la gestió del castell. Actualment aquesta acció es troba pressupostada i en espera finançament.

L’any 2018 s’ha restaurat un tram de 37 metres de la murada nord gràcies al finançament de l’impost de turisme sostenible, com s’ha anunciat en el punt 4.3.8. La importància d’aquesta restauració radica també en el fet què s’han posat les bases dels criteris de restauració que s’han de seguir en el futur.

En el decurs de la restauració van aparèixer els fonaments de dues torres rodones que s’espera poder con-solidar l’any 2019. Aquest any també s’han d’actualitzar els cartells explicatius i s’ha contractat una empre-sa de solucions verticals per eliminar vegetació de la part més alta de les murades que, amb l’acció de les seves arrels, accelerava el deteriorament de les restes.

Així mateix, també s’està treballant en l’adequació d’un aparcament per als visitants a les proximitats de l’antiga escola de Santa Cecília, segons preveu el Pla Especial de Protecció de Santa Àgueda, aprovat defi-nitivament l’any 2008.

4.4.18 Restauració del Convent de Sant Diego (Alaior)

Una vegada finalitzada la part més important de la restauració de l’antic convent de Sant Diego per a la seva conversió en centre cultural, l’Agència de Turisme de les Illes Balears va sol·licitar finançament dins la con-vocatòria d’ajuts de fons de l’impost de turisme sostenible del Govern de les Illes Balears per a l’acabat final, l’equipament i la restauració de les antigues grisalles.

L’any 2019 l’Ajuntament d’Alaior ja ha concedit la llicència municipal del projecte tècnic de redistribució d’espais per a ús com a centre de gastronomia i per a la rehabilitació de pintures murals al Convent de Sant Diego, projecte redactat pels arquitectes Bernardino Seguí Coll i Joan M. Matas Campins. S’espera que les obres comencin aquest mateix any.

4.4.20 Restauració de l’aljub des Mercadal

L’aljub des Mercadal és un important exemple d’arquitectura hidràulica del segle XVIII a Menorca. Va ser construït per mandat del governador britànic Richard Kane al centre de l’illa per subministrar aigua a les tropes que anaven d’un extrem a l’altre.

A causa d’unes fortes pluges a la primavera de 2018 es va esfondrar una part de l’edifici. L’Ajuntament des Mercadal ha redactat un projecte de restauració i consolidació de tot l’immoble, per valor de 300.000 €, que ha presentat a la convocatòria dels Fons Feder, que pot finançar fins a un 50 % del pressupost. L’altre 50 % serà assumit a parts iguals per l’Ajuntament i pel Consell Insular de Menorca. L’any 2019 s’ha signat un protocol entre aquestes dues institucions en aquest sentit.

S’espera poder tenir enllestida la restauració entre els anys 2019 i 2020.

4.4.21 Restauració d’un dels talaiots de Montefí (Ciutadella)

El Departament de Cultura i Educació va presentar a la convocatòria de l’1’5 % de les obres de l’Estat de 2017 el projecte de restauració del talaiot T2 i la cova C4 del poblat talaiòtic de Montefí i se li ha concedit un ajut per valor del 75 % del pressupost de l’obra.

Es preveu treure a concurs la contractació de l’obra durant l’any 2019 i realitzar la intervenció durant el 2020.


34

4.4.22 Cadira del Bisbe (Ciutadella)

A les pedreres de la cala des Degollador de Ciutadella hi ha el lloc conegut com la Cadira del Bisbe, relacio-nat amb el passeig que va manar construir el bisbe Juano a principis del segle XIX. Es tracta d’un element amb interès històric, etnològic i popular que va patir vandalisme en forma de grafits. A finals de 2018 el Departament de Cultura i Educació del CIM s’ha encarregat de la neteja i dignificació del lloc i l’any 2019 s’hi col·locarà un cartell explicatiu.

4.4.23 Embarcacions Besitos i Maria Glòria

El Besitos és una embarcació de fusta per a la navegació tradicional de titularitat del Consell Insular de Menorca que l’Associació d’Amics de la Mar de Menorca gestiona gràcies a un conveni anual que cobreix el seu manteniment ordinari (vegeu punt 3.3.16). El Maria Glòria és de titularitat de l’Ajuntament de Ciutadella. Ambdues embarcacions han necessitat una intervenció més profunda l’any 2018, que finalitzarà l’any 2019, el cost de la qual ha estat sufragat per cadascuna de les institucions titulars. El Maria Glòria va tenir també un ajut a la restauració en el marc de la línia de restauració de béns de la convocatòria de 2018 del Consell Insular de Menorca.

4.4.24 Galliner de Madona (es Migjorn Gran)

El Galliner de Madona és considerada una sala hipòstila en la literatura científica, en ser una construcció ciclòpia sostinguda per columnes, en aquest cas polilítiques i molt diferents de les del talaiòtic final. La seva funcionalitat i la seva cronologia encara no estan definides, però el seu valor patrimonial és destacable. És per aquest motiu, i pel perill de col·lapse que es desprèn de l’estat de conservació d’algunes de les lloses de la coberta i d’alguns dels tambors de les columnes, que el Departament de Cultura i Educació del CIM ha encomanat, l’any 2019, un projecte de consolidació i restauració que s’espera que es pugui realitzar durant el pròxim bienni.

4.4.25 Cova dels Coloms (es Migjorn Gran)

La cova des Coloms, al barranc de Binigaus, és un lloc molt concorregut pels excursionistes per la seva monumentalitat. Això fa que de vegades hagi estat víctima d’accions vandàliques, com són els grafits. A final de 2018 es va encarregar la redacció d’un projecte per eliminar les pintades que s’han anat acumulant al seu interior. Es preveu que l’any 2019 aquestes pintades puguin ser netejades per especialistes.

4.4.26 Hipogeus de Biniai Nou (Maó)

L’excavació d’aquest monument va proporcionar les datacions per carboni 14 més antigues de Menorca (2290-2030 aC). Actualment ha servit per identificar altres monuments semblants que consisteixen en petites coves que actuen de cambra funerària, amb un accés amb corredor construït amb lloses megalíti-ques i una llosa perforada d’entrada.

Forma part del conjunt de monuments arqueològics coberts pel conveni de neteja, manteniment i senyalit-zació de béns d’interès cultural.

4.4.27 Navetes de Rafal Rubí (Alaior)

Tot i que aquest jaciment forma part de la xarxa de neteja, manteniment i senyalització general, per la seva situació necessita una acció més profunda, sobretot perquè, a causa de l’abandonament del conreu de les tanques veïnes a les navetes, la vegetació arbustiva ha experimentat un creixement desmesurat. A més, les obres de la carretera general també han afectat molt negativament la visualització d’aquests monuments funeraris, uns dels millors conservats de l’illa.


35

Els anys 2016, 2017 i 2018 ha estat objecte d’una atenció especial en les tasques d’eixermar la vegetació, que pràcticament havia engolit les dues navetes.

Es preveu que a partir de 2019 es desenvolupi un projecte de gestió privada de visites al jaciment.

Aquest monument serà objecte d’atenció especial en el Pla de Gestió de la Menorca Talaiòtica.

4.4.28 Naveta des Tudons (Ciutadella)

La naveta des Tudons és una construcció funerària col·lectiva la construcció de la qual es pot datar al vol-tant del 1400 aC. Es va utilitzar com a enterrament des d’aquesta data fins al 900 aC. Es tracta d’una cons-trucció aïllada la morfologia de la qual és de nau invertida i la seva construcció és amb tècnica ciclòpia. Consta de dues plantes. L’entrada ens introdueix a un corredor vertical des del qual s’accedeix a la planta baixa i a la planta superior. És el monument arqueològic més visitat de l’illa.

Hi ha un punt de rebuda dels visitants que consisteix en una caseta de fusta on hi ha dos treballadors de la Fundació Foment del Turisme per cobrar l’entrada i informar els visitants.

El manteniment del monument es fa a través de les contractacions derivades del conveni de col·laboració entre el Consell i els ajuntaments.

L’any 2017 es va preparar una zona de descans al costat de la naveta que va consistir en l’habilitació d’una zona arbrada a prop del monument, amb unes taules i uns bancs.

S’han renovat els cartells d’informació del monument i s’han pres mesures encaminades a millorar la visi-bilitat de l’interior de la naveta per part dels visitants, així com a reduir l’impacte visual del tancament exis-tent a l’entrada de l’edifici.

L’any 2018 la naveta va patir un acte de vandalisme amb unes pintades, i es va haver de restaurar. Això ha obligat, l’any 2019, a posar mesures de seguretat en forma de càmeres de videovigilància.

La projecció dels visitants des de l’any 2014 és la següent: 2014, 23.819 visitants; 2015, 38.187 visitants; 2016, 45.094 visitants; 2017, 44.449 visitants, i 2018, 33.708 visitants. La davallada del darrer any s’explica perquè va estar tancada al públic fins a finals del mes d’abril a causa de l’acció vandàlica patida i de les obres de l’accés des de la carretera general.

S’ha de tenir en compte que aquests nombres fan referència només als visitants que arriben al jaciment en temporada alta. La resta de l’any el jaciment és també accessible, de forma que el nombre real de visitants seria d’alguns milers de persones més. Durant la temporada baixa s’ha de destacar la gran afluència de grups de l’Imserso.

Es preveu que en el bienni 2019-2020, dins el programa Smart Island, es puguin instal·lar sensors a l’entrada que permetin conèixer amb exactitud el nombre total de visitants.

A partir del 2016 s’han instal·lat cada estiu tanques publicitàries amb l’objectiu d’atreure visitants al monu-ment, actuació que continuarà durant el 2019-2020.

L’any 2019 s’habilitarà un pavelló com a exposició sobre l’arqueologia de la mort i la naveta des Tudons en concret fins que no estigui obert el centre d’interpretació previst per al 2020, que comptarà amb recepció de visitants, una part expositiva i serveis, segons el projecte ja elaborat i que actualment es troba en trami-tació administrativa.


36


4.4.29 Poblat talaiòtic de Montefí (Ciutadella)

Propietat del Consell Insular de Menorca, el poblat talaiòtic de Montefí serà objecte de millores gràcies al fons de l’1,5 % cultural de l’Estat, com s’ha dit en l’apartat corresponent (vegeu el punt 4.4.21).

Forma part del conjunt de monuments arqueològics coberts pel conveni de neteja, manteniment i senyalitza-ció de béns d’interès cultural.


4.4.30 Poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella)

En el decurs de la vigència de l’anterior pla de gestió va ser objecte d’importants tasques de neteja de vege-tació, fonamentalment de la zona de les murades. La denominada cova Diodorus també va ser objecte d’atenció preferent, com s’indica en l’apartat corresponent (vegeu el punt 4.4.11).

Forma part del conjunt de monuments arqueològics coberts pel conveni de neteja, manteniment i senyalit-zació de béns d’interès cultural.


4.4.31 Poblat talaiòtic de Sant Agustí (es Migjorn Gran)

Forma part del conjunt de monuments arqueològics coberts pel conveni de neteja, manteniment i senyalit-zació de béns d’interès cultural. L’any 2018 s’han renovat tots els cartells i s’ha netejat i adequat la zona de l’aparcament.


4.4.32 Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)

Torre d’en Galmés és el gran poblat talaiòtic de l’illa de Menorca, per la seva extensió, perquè compta amb una tipologia variada i completa dels elements constructius que defineixen els espais d’hàbitat de la cultura talaiòtica, i també perquè permet entreveure una incipient intencionalitat urbana. És de titularitat estatal; no obstant això, el Consell Insular de Menorca s’ocupa de la seva conservació i gestió. La Fundació Foment de Turisme de Menorca gestiona les visites culturals.

Des de l’any 2000 el poblat ha estat objecte d’intervencions i restauracions arqueològiques i d’adequació per a la visita cultural, gestionades pel Consell Insular de Menorca, encara que a partir de partides pressu-postàries també d’altres administracions.

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajunta-ments de l’illa i el CIM, en el marc del qual s’ha senyalitzat l’itinerari i s’han instal·lat els cartells explicatius.

Els anys 2016 i 2017 es va realitzar una desforestació més intensiva que en anys anteriors. A més s’han col·locat cartells per prohibir pujar als monuments i s’ha renovat la museografia del Centre d’Interpretació inaugurat l’any 2006, a més d’endreçar l’aparcament del centre i actualitzar-ne la senyalització.

L’any 2018 es va millorar l’accés per a persones amb mobilitat restringida als banys públics i es va restaurar el recinte de la taula.


37

L’any 2019 s’han fet feines de reparació del paviment de l’aparcament i del recorregut interior, així com de renovació dels cartells. S’ha encomanat la redacció del pla director del jaciment.

Per a l’any 2019-2020 es preveu també formalitzar un acord de cessió per part del Ministeri de Cultura, propietari del poblat.

La projecció dels visitants dels de l’any 2014 és la següent: 2014, 8.987 visitants; 2015, 13.430 visitants; 2016, 17.385 visitants; 2017, 16.114 visitants, i 2018, 27.198 visitants.

S’ha de tenir en compte que aquests nombres fan referència només als visitants que arriben al jaciment en temporada alta i en horari de feina dels informadors. La resta del temps el jaciment és també accessible, de forma que el nombre real de visitants seria d’alguns milers de persones més. Durant la temporada baixa s’ha de destacar la gran afluència de grups de l’Imserso.

Es preveu que en el bienni 2019-2020, dins el programa Smart Island, es puguin instal·lar sensors a l’entrada que permetin conèixer amb exactitud el nombre total de visitants.

A partir del 2016, s’han instal·lat cada estiu tanques publicitàries amb l’objectiu d’atreure visitants al monument, actuació que continuarà durant el 2019-2020.


Vista aèria de la zona central de Torre d’en Galmés


38

4.4.33 Centre d’interpretació del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)

El centre d’interpretació ocupa un petit edifici propietat del Ministeri de Defensa, cedit per conveni al Consell Insular. Es troba situat a la mateixa carretera que va al jaciment de Torre d’en Galmés.

S’obre en temporada turística, amb un servei d’informació al visitant. Compta amb plafons explicatius del jaciment, audiovisuals interpretatius de la prehistòria de Menorca i del mateix poblat, i unes vitrines amb reproduccions de materials arqueològics trobats en les excavacions del poblat. També es pot veure un plafó amb informació sobre la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Va ser inaugurat l’any 2006, i el 2016 es va renovar tot el muntatge expositiu interior. L’any 2018 es van fer algunes obres d’adaptació a les persones amb mobilitat restringida amb l’assessorament de la Fundació de Discapacitats. Per al 2019 es preveu la instal·lació d’un servei de realitat augmentada, que permetrà que els visitants vegin la recreació de com seria originalment una casa del talaiòtic final.

La immensa majoria de visitants comptabilitzats del poblat visiten també el centre d’interpretació.

4.4.34 Necròpolis de Calescoves (Alaior)

La gran necròpolis de Calescoves conté més d’un centenar de coves picades artificialment a les parets dels penya-segats que conformen les dues cales obertes a la costa sud de Menorca,

L’any 2000 el Consell Insular de Menorca va aconseguir desallotjar la necròpolis de les persones que s’ha-vien instal·lat a les coves i en desvirtuaven el significat, que alhora provocaven greus problemes de conser-vació i impedien una visita cultural i didàctica normalitzada. A partir d’aquell moment el Consell Insular de Menorca s’ocupa de la seva conservació i vigilància, que es veu reforçada els mesos d’estiu amb la col·labo-ració tant de la policia local d’Alaior com del SEPRONA.

Aquest important jaciment, a més de les coves, compta amb una zona ritual amb inscripcions romanes i un embarcador d’època clàssica que ens ha deixat un interessant derelicte davall les aigües. Aquest és un pa-ratge tant natural com cultural que s’ha de mantenir per al gaudi de tothom.

L’any 2016 es va actualitzar la senyalització per carretera.

L’any 2018 s’ha fet una excavació arqueològica subaquàtica al derelicte de la cala gràcies a la intervenció del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) (vegeu punt 3.3.13). L’any 2019 s’han de reparar les portes metàl·liques d’algunes coves i fer una campanya important de desforestació, que no va ser possible assumir durant la vigència del pla anterior.



4.4.35 Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó)

Aquest és un altre dels grans poblats talaiòtics menorquins i el que conserva en peu una de les taules més espectaculars de l’illa. Evidentment, és un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial.

La societat rural del lloc porta a terme des de l’any 2009 la gestió d’aquest poblat talaiòtic, l’accés del qual està ben senyalitzat. Igualment disposa d’un itinerari de visita, plafons explicatius, un lloc de recepció de visitants i aparcament.


39


4.4.36 Santuaris de So na Caçana (Alaior)

Aquest interessant jaciment arqueològic es podria haver utilitzat com a santuari perquè, gràcies a les exca-vacions arqueològiques fetes per un equip del Museu de Menorca en els anys noranta del segle XX, es va descobrir el que semblen tres recintes de taula, cosa absolutament peculiar en la tipologia dels poblats ta-laiòtics menorquins, que només en tenen un.

Des de 2011 és gestionat per l’entitat Tanyt, associació sense ànim de lucre. Té aparcament, plafons expli-catius i s’ha editat material de guia.


4.4.37 Poblat talaiòtic de Trepucó (Maó)

La titularitat del jaciment es reparteix entre el Consell Insular de Menorca, que té la zona més monumental, i l’Ajuntament de Maó, que té la zona nord. L’any 2018 el Consell Insular de Menorca va adquirir les tanques situades al sud del recinte de taula i les compreses entre la zona més monumental i la murada oest.

L’any 2015 es van renovar els plafons explicatius. El 2016 finalment es va treure la caseta que havia deixat d’utilitzar-se en la passada legislatura i es trobava en mal estat, s’endreçà l’aparcament, s’allisà el camí que enllaça l’aparcament amb la zona monumental per facilitar l’accés amb cadira de rodes, es col·locà un car-tell de prohibit pujar al monument, es construí una escala que permet passar de la zona monumental a la tanca del talaiot petit de l’oest, es va fer una important desforestació de la tanca i, finalment, una actuació de neteja de vegetació de la murada oest i la restauració d’una zona molt malmesa a causa de les arrels dels arbres d’aquest important element del poblat.

Té un accés per a vehicles amb un aparcament, i l’any 2017 es va habilitar un accés per a vianants des de la zona del pavelló Menorca, que compta amb aparcament per a busos.

A principis de 2019 s’ha encomanat a un equip d’arqueòlegs la redacció del projecte de reexcavació i restauració de la zona del talaiot oest, en què s’eliminin els testimonis de l’excavació dels anys vuitanta del segle XX, la qual cosa enriquirà la visita al poblat. Aquesta feina, pel seu previsible import, s’haurà de treure a concurs.

També per a aquest any s’ha previst unir la zona del recinte de taula monumental amb les tanques al sud adquirides pel Consell Insular.



4.4.38 Poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)

En aquest indret es poden visitar tant les restes arqueològiques, entre elles una de les set taules de l’illa que es troben en peu, així com alguns elements etnològics molt destacables. Té aparcament i l’accés també és independent de la finca agrícola.

L’any 2016 el Servei de Patrimoni es va ocupar de renovar la senyalització per carretera d’aquest jaciment i per a l’any 2019 es preveu la renovació de tots els cartells interiors.


40

Aquest poblat talaiòtic és gestionat per la propietat del lloc on està inserit, i per als anys 2018 i 2019 s’ha signat un conveni d’ajut econòmic entre la propietat i el Consell Insular de Menorca amb la finalitat de con-cretar les tasques que s’han de fer per mantenir el conjunt preparat per a la visita.


4.4.39 Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior)

És el jaciment arqueològic més visitat de Menorca. La seva situació, amb un accés i un aparcament que permet l’entrada d’autobusos, fa que siguin uns 30.000 els visitants anuals que veuen una de les taules més espectaculars de la prehistòria menorquina. Gestiona aquest poblat talaiòtic l’empresa Nurarq a tra-vés d’un lloguer a Fundació Illes Balears, titular del jaciment arqueològic. Té banys públics, senyalització dels itineraris de visita, fulls explicatius i també es fan activitats regulars de difusió.

L’any 2015 el Consell Insular de Menorca va actualitzar la major part dels cartells explicatius de l’itinerari interior. El 2016 la Fundació Illes Balears, amb la col·laboració del Departament de Cultura del CIM, ha ac-tualitzat la resta de cartells. En el decurs dels anys 2016 i 2017 la Fundació Illes Balears va restaurar la sala hipòstila del poblat a través d’un ajut del Consell Insular de Menorca.

Les actuacions més destacables de 2018, que s’allargaran al proper bienni, són la demolició d’una de les parets seques que delimitaven l’antiga carretera, que no permetia una bona visibilitat de la taula, i l’excavació de la zona de la façana del recinte de taula.


4.4.40 Es Coll de Cala Morell (Ciutadella)

Aquest poblat de navetes d’habitació situat en un promontori a l’est de la cala és avui dia molt visitat mal-grat la dificultat d’accés que té. En el bienni passat es va arreglar el camí d’accés cap al jaciment i es van col·locar les indicacions necessàries per guiar-hi els visitants des de l’aparcament

Des de fa uns anys manté un projecte d’investigació denominat Entre Illes que comporta campanyes d’ex-cavacions arqueològiques anuals liderades per un equip format per arqueòlegs de Mallorca i Menorca. Aquest projecte inclou l’excavació d’un cap costaner de característiques semblants a Mallorca (sa Ferradura). Durant el 2017-2018 els resultats d’aquest projecte es van donar a conèixer en una exposició que es va muntar a El Roser (Ciutadella) i al Museu d’Història de Manacor. El 2019 està prevista la publicació d’un llibret divulgatiu amb els resultats del projecte.

4.4.41 Necròpolis de Cala Morell (Ciutadella)

És una de les necròpolis prehistòriques en coves artificials més visitades de l’illa, inclosa dins la candidatura de la Menorca Talaiòtica.

Durant el període de vigència de l’anterior pla de hestió s’hi va portar a terme una neteja important de vege-tació i es va instal·lar una rampa per facilitar-hi l’accés. Es preveu continuar amb les tasques de desforestació i d’adaptació per a la visita. A més, en ser un lloc molt accessible per estar situat en el centre d’una urbanització, la vigilàcia d’actes vandàlics ha de ser constant.

Forma part del conjunt de monuments arqueològics coberts pel conveni de neteja, manteniment i senyalització de béns d’interès cultural.


41


4.4.42 Sepulcre de ses Roques Llises (Alaior)

Durant la vigència del V Pla de Gestió es van fer actuacions per facilitar l’accés des del camí, com l’obertura d’un portell i la instal·lació de cartells indicadors des d’aquest portell fins al monument. També es van ins-tal·lar cartells de senyalització de la ruta per a vianants des del poblat de Torre d’en Galmés.


4.4.43 Monument de na Comerma de sa Garita (Alaior)

Atès que l’accés a aquest monument és el mateix que al sepulcre de les Roques Llises, les tasques per faci-litar-lo han estat les mateixes, la qual cosa es va realitzar l’any 2016 amb l’obertura d’un portell. L’any 2018, ajudats per una brigada contractada amb el programa Visibles del SOIB, es va espedregar la zona del pati i de l’entrada, lal qual cosa facilita tant l’accés com la comprensió del monument.


4.4.44 Poblat talaiòtic de sa Torreta de Tramuntana (Maó)

L’accés a aquest important poblat talaiòtic del nord de Menorca provoca confusió entre els que volen conèixer el jaciment. És per aquest motiu que en el període 2016-2018 s’ha senyalitzat l’itinerari interior amb fletxes i s’ha realitzat treballs importants de neteja de vegetació tant al poblat com a la naveta d’enterrament situada al voltant.



4.4.45 Poblat talaiòtic de Cornia Nou (Maó)

Aquest poblat talaiòtic és objecte, des de 2007, de campanyes anuals d’excavació per part d’un equip del Museu de Menorca, les quals han permès conèixer molt millor el món talaiòtic menorquí i treure a la llum l’espectacularitat de l’arquitectura ciclòpia d’aquesta època.

Durant el bienni anterior el Consell Insular de Menorca ha fet una important neteja de vegetació de la zona de la murada i del turó fortificat; s’ha facilitat l’entrada a una cova netejant-la de pedres i fems; s’ha modifi-cat el tancament de paret seca i alguns portells per impedir l’entrada de bestiar dins l’àrea excavada i que es visita, i s’han canviat barreres metàl·liques per altres d’ullastre.



4.4.46 Poblat talaiòtic de Torelló (Maó)

El talaiot central de Torelló és un dels més espectaculars de Menorca. El seu entorn més pròxim va ser


42

excavat a principis dels anys noranta del segle passat. Els darrers anys s’ha intensificat la neteja de vegetació, s’han protegit els sitjots i s’ha habilitat una zona d’accés que permet veure amb comoditat la part excavada.



4.4.47 Taula de Torrellisar (Alaior)

El recinte de taula de Torrellisar es troba molt modificat per una paret de caràcter etnològic i, a més, en algunes pedres s’han fet indicacions de direcció amb pintura vermella.

Aquests dos darrers anys s’ha intensificat tant la neteja de vegetació com la senyalització i l’explicació del monument i s’ha adequat una zona perquè els visitants puguin aparcar sense importunar les tasques de l’explotació agrícola.

Hi ha previst, per als anys 2019 i 2020, netejar algunes estructures més del poblat que actualment estan cobertes de vegetació, com és el talaiot, així com l’eliminació de les fletxes indicadores pintades a les pedres del recinte que envolta la taula.




43

5. PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓDEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA5.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Programa dirigit a aprofundir en el coneixement que ens aporta el patrimoni històric, a valorar-ne les restes materials i a fomentar aquest valor entre la població. La investigació i la difusió del patrimoni històric són dues tasques que utilitzen mitjans diferents, però són complementàries i no es poden desvincular. Investi-gar significa augmentar el valor del patrimoni històric, perquè només es valora allò que es coneix. També significa millorar el contingut de la informació i els recursos expositius i divulgatius de manera que es pos-sibilita una oferta turisticocultural amb garanties de rigor i qualitat.

Cisterna prehistòrica al poblat de Cala Morell, un dels jaciments arqueològics en procés d’investigació


44


5.1.1 Donar suport a la recerca històrica de l’illa i promoure-la.5.1.2 Difondre i donar a conèixer els resultats de les investigacions i recerques.5.1.3 Valorar la història i el patrimoni històric insular.5.1.4 Crear instruments que condueixin al compliment de la funció social dels béns del patrimoni històric.5.1.5 Promoure les visites als béns del patrimoni històric.5.1.6 Difondre el patrimoni fora de l’illa.5.1.7 Estimular les persones i les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric.5.1.8 Difondre les actuacions que en relació amb el patrimoni històric promogui el Departament de Cultura i Educació.5.1.9 Gestionar el Museu de Menorca, l’Arxiu Històric i la Biblioteca Pública.5.1.10 Promoure convenis de col·laboració amb les universitats amb l’objectiu de fomentar els estudis relacionats amb el patrimoni històric insular.

5.2 MESURES

5.2.1 Donar suport als investigadors en la seva tasca.5.2.2 Publicar i difondre els resultats de les investigacions.5.2.3 Col·laborar amb les universitats que centrin el seu interès en la recerca prehistòrica i històrica de Menorca.5.2.4 Col·laborar en les activitats de les associacions i administracions que realitzin accions de valoració del patrimoni i donar-hi suport.5.2.5 Redissenyar, conjuntament amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca, les denominades Rutes Culturals.5.2.6 Crear la xarxa de museus de Menorca.5.2.7 Donar suport a projectes expositius de qualitat sobre béns mobles i organitzar-ne de propis.5.2.8 Publicar elements de difusió del patrimoni històric.5.2.9 Fer accessibles les memòries d’intervencions arqueològiques i altres investigacions a través d’un lloc web.5.2.10 Promoure l’elaboració de la memòria científica de les investigacions arqueològiques.5.2.11 Gestionar els centres de visita cultural dependents del CIM i els béns d’interès cultural privats o dependents d’altres administracions coberts per diversos convenis de col·laboració.5.2.12 Generar nous indicadors en l’àmbit del patrimoni.

5.3 ACCIONS

5.3.1 Convocatòria d’ajuts per a la investigació científica

L’any 2016 el Departament de Cultura i Educació va convocar novament ajuts destinats a la investigació científica que incloïa la recerca històrica, la finalització d’excavacions arqueològiques no en curs i l’elaboració d’inventaris i catàlegs de béns immobles i mobles.

L’any 2018, dins una mateixa convocatòria denominada Ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca, es van establir cinc línies d’ajuts. La primera destinada a la restauració de béns del patrimoni, de la qual ja s’ha parlat més amunt (vegeu el punt 4.3.3). Les següents poden ser incloses totes elles en aquest epígraf perquè s’ajusten als objectius i a les mesures descrites en aquest programa de gestió:

• Línia 2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques.


45

L’objecte de les ajudes és donar suport econòmic a les intervencions arqueològiques i paleontològiques en jaciments de l’àmbit territorial de Menorca i als treballs de laboratori lligats a aquestes intervencions. Els treballs de laboratori corresponents a intervencions acabades però que es trobin encara dins el termini de presentació de la memòria científica també entren dins aquesta línia d’ajuts. Els treballs vincu-lats a la finalització de les memòries d’excavació que no formin part d’excavacions en curs i que hagin esgotat el termini de presentació de la memòria científica no es poden presentar a aquesta línia d’ajuts.

La finalitat d’aquestes ajudes és ampliar i estimular la investigació de moments cronològics per a la qual es necessita el concurs de la metodologia arqueològica, i així procurar l’enriquiment del coneixement i la difusió del seu valor.

• Línia 3. Investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.

L’objecte de les ajudes és finançar programes d’investigació i de millora de gestió dels béns del patrimoni de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic.

La finalitat és contribuir al millor coneixement del passat de l’illa de Menorca, així com a la protecció i a la millora de la gestió i la difusió dels seus béns del patrimoni històric.

• Línia 4. Publicacions científiques

L’objecte de les ajudes és finançar la publicació dels resultats de projectes d’investigació de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic.

La finalitat és contribuir a difondre i posicionar, dins l’àmbit acadèmic estatal i internacional els projectes de recerca sobre el passat de l’illa de Menorca, especialment sobre la prehistòria i protohistòria, en el context de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

• Línia 5. Organització i realitzció de jornades i activitats de difusió.L’objecte de les ajudes és finançar l’organització de jornades, seminaris i altres activitats de tema his-tòric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que es duguin a terme durant l’any en curs.

La finalitat és contribuir a difondre i divulgar els nous coneixements sobre el passat de l’illa de Menorca, especialment sobre la prehistòria i protohistòria, en el context de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

L’any 2019 es continuarà amb aquesta tònica: una sola convocatòria amb cinc línies temàtiques d’ajuts. Tant l’any 2018 com l’any 2019 aquesta línia ha comptat amb 25.000 €

Formaran part de les prioritats del Departament els inventaris i catàlegs específics de béns integrants del patrimoni històric, que no són BIC ni estan inscrits en el Catàleg insular, per tal de millorar la gestió d’aquests elements i augmentar-ne així la protecció, especialment del patrimoni marítim. També serà prioritària la finalització de memòries d’excavacions arqueològiques no en curs; així com les investigacions en els àmbits cronològics sobre els quals es disposa de menys informació.

5.3.2 Intervencions arqueològiques programades

Les excavacions arqueològiques i la investigació en aquest camp, sobretot en els jaciments d’època talaiò-tica, són una prioritat per al Departament de Cultura i Educació tant aquests anys passats com els vinents per tal d’omplir de contingut el nou expedient de la candidatura de patrimoni mundial. És per aquesta raó


46

que el pressupost dedicat a donar ajuts en aquest camp s’ha vist sensiblement augmentat aquests dos darrers anys. L’any 2018 va comptar amb 95.000 € i l’any 2019 amb 105.000 €. Això ha permès consolidar equips de treball que any rere any aconsegueixen aprofundir en el coneixement de les èpoques més anti-gues del passat de la nostra illa.

En l’actualitat hi ha diferents projectes d’investigació que s’executen, finançats en part pel Departament de Cultura i Educació del CIM en el marc de la convocatòria d’Ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca:

• Al poblat de Torre d’en Galmés, investiga l’equip d’Amics del Museu de Menorca, a la zona sud del poblat, i durant l’any 2018 ha iniciat també excavacions en la zona nord.

• També al poblat de Torre d’en Galmés, l’any 2017 van iniciar una intervenció arqueològica la Societat per a la Investigació i la Recuperació del Patrimoni Cultural en el marc del projecte d’Estudi sistemàtic dels processos constructius de l’arquitectura talaiòtica.

• Al poblat de naviformes del Coll de Cala Morell, investiga un equip format per professionals de Mallorca i Menorca en un projecte d’intercanvi vinculat al projecte Entre Illes promogut pel Museu de Manacor.

• Al poblat talaiòtic de Cornia, l’Associació Arqueologia i Patrimoni excava des de fa uns anys les edifica-cions adossades al gran talaiot oest.

• A la ciutat romana de Sanitja investiga un equip de l’Associació Sanisera;• L’Associació Sanitja també portarà a terme una prospecció subaquàtica de la costa nord de Menorca.• Al recinte de taula de sa Cudia Cremada, investiga l’equip denominat Sa Cudia Cremada Field School.• A la murada de Son Catlar, investiguen un equip de la Universitat d’Alacant i diversos arqueòlegs menor-

quins vinculats al projecte Modular.• Al poblat de Sant Agustí, l’Associació Arqueologia i Patrimoni ha començat a excavar davant de la

façana del talaiot oriental.• En una cova del barranc de Biniedrís, un equip vinculat a la Universitat de Granada finançat en part

per la Fundació Rubió excava enterraments de l’edat del bronze.• Al poblat de Torralba, l’Associació Amics de Torralba ha començat a excavar l’exterior de façana de

la taula.• A Mongofra Nou, l’Associació Nuraq investiga assentaments romans a promontoris costaners.• A s’Engolidor des Migjorn Gran, es començarà l’any 2019 un nou projecte d’investigació amb intervenció

arqueològica.• A la cova denominada Diodorus, del poblat de Torrellafuda, una volta consolidat ja el paladar de la cova,

un equip de la Universitat de Barcelona vol analitzar les inscripcions romanes que conté.• La Fundació Bosch i Gimpera portarà a terme una intervenció arqueològica a quatre basíliques paleo-

cristianes, en el marc del projecte Minorica, illa de basíliques.

5.3.3 Creació d’un web per penjar les memòries d’investigació arqueològica

Una de les accions que es volen dur a terme consisteix a penjar en línia les memòries presentades al CIM sobre intervencions arqueològiques, ja siguin intervencions planificades com d’urgència. És aquesta una forma de posar a l’abast, tant dels especialistes com de la ciutadania en general, una informació de gran rellevància per al coneixement del nostre passat.

No ha estat possible realitzar aquesta acció en el passat bienni, per la qual cosa queda pendent per al bienni 2019-2020.

5.3.4 Programació d’exposicions temporals sobre l’arqueologia urbana a partir del material recuperat a les excavacions d’urgència a Maó i Ciutadella

En els darrers vint anys, tant a Maó com a Ciutadella s’han realitzat nombroses intervencions arqueològi-ques a conseqüència de les obres que afectaven el subsòl d’aquestes ciutats històriques, que han permès


47

treure a la llum importants restes arqueològiques, tant mobles com immobles, i gràcies a les quals s’ha enriquit molt el coneixement sobre la història de la ciutat. El Pla de Gestió de 2016-2018 preveia organitzar una exposició temporal per explicar la història d’aquestes ciutats mitjançant les restes arqueològiques més rellevants que ha posat al descobert l’arqueologia.

Aquesta acció va quedar pendent, però l’any 2018 s’ha pogut inaugurar a l’edifici de Can Saura de Ciutade-lla l’exposició «Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca», en la qual es poden veure molts dels objectes recuperats en les excavacions d’urgències d’aquella ciutat. Aquesta exposició quedarà a Can Saura com a semifixa durant els anys 2019 i 2020, o fins que es pugui fer la museografia nova d’aquest equipament.

Per altra banda, durant l’any 2018 s’ha preparat la mostra: «Arqueologia urbana: 20 anys entre vesins, mà-quines i manobres», inaugurada en el marc de les celebracions de la Diada del Poble de Menorca al Museu de Menorca i que es pot visitar fins al mes d’abril, i d’agost a octubre a la sala d’El Roser de Ciutadella. Aquesta exposició, promoguda pel Consell Insular de Menorca, compta amb la col·laboració del Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella.

5.3.5 Difusió dels centres d’interès patrimonial de Menorca

L’any 2001, amb l’objectiu de coordinar la difusió dels centres d’interès patrimonial de Menorca, tan públics com a privats, es va crear la Xarxa Menorca Monumental. Es tractava d’una marca que unificava diferents centres adherits (21), tant públics com privats, sota una mateixa imatge, un web amb enllaços als diversos webs de cada centre i una miniguia editada en català, castellà, anglès, alemany i italià. Per altra banda, el Consell Insular analitzava les visites que rebien els centres dels membres adherits i conjuntament es plani-ficaven estratègies per estimular la visita. Els resultats d’aquestes anàlisis s’havien de concretar en un pla d’actuació o en una guia per a l’adopció de mesures per resoldre les mancances o els aspectes a millorar detectats.

El 2013 el Consell Insular de Menorca va plantejar actualitzar el funcionament d’aquesta xarxa, de manera que se’n va modificar el reglament a fi de permetre la creació d’una sèrie de rutes culturals gestionades per la Fundació Destí, ara Fundació Foment del Turisme de Menorca. Segons l’article primer, l’objecte principal d’aquestes rutes continua sent conservar, explicar i difondre el patrimoni cultural de Menorca a través dels béns que s’hi integrin. Es tracta, en definitiva, i segons consta en el reglament: d’aconseguir extreure un rendiment social i turístic del patrimoni històric i jugar un paper fonamental en el desenvolupament econò-mic d’una població que ha optat pel desenvolupament sostenible en el marc de la reserva de biosfera. Per a la difusió del patrimoni històric i cultural de Menorca es promou de manera acurada la visita i el gaudi d’al-guns béns immobles i mobles situats a diferents indrets de l’illa, cercant un equilibri segons la seva situació, cronologia i tipologia. Aquests immobles formen així unes rutes turístiques de centres de visita cultural, de manera que es vertebra i es dona un sentit global tant a les actuacions que es portin a terme sobre aquests béns com a l’explicació de la història de Menorca i dels menorquins, amb la qual cosa es crea el producte turístic cultural de Menorca.

Es van crear les rutes culturals següents, des d’un punt de vista turístic, amb uns recorreguts i uns itineraris per a cada una d’elles i en funció de les característiques dels béns o les entitats que les integren:

• Ruta Menorca Talaiòtica• Ruta Menorca Britànica• Ruta Menorca Fortificada• Ruta Menorca Museística: dels museus i les col·leccions museogràfiques• Ruta Menorca Religiosa• Ruta Menorca Etnològica: etnologia i artesania• Ruta Gastronòmica


48

El Reglament preveia que es poden crear altres rutes sempre que se’n motivi la incorporació, que, en tot cas, ha d’aprovar el Patronat de la Fundació Destí o l’organisme que la pugui substituir.

En el període anterior es va començar a treballar per crear un club de producte de turisme cultural, gestio-nat des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, que havia de comportar el redisseny de les rutes culturals, i promoure la incorporació d’iniciatives i activitats socials públiques i privades per contribuir a la seva visibilitat i vetllar per la coherència i la qualitat del conjunt de l’oferta cultural en el seu vessant turístic.

No obstant això, s’ha pogut portar a terme en el bienni anterior cap modificació de les rutes que consten als webs de la Fundació Foment de Turisme de Menorca i www.menorca.es.

Actualment la Fundació Foment del Turisme de Menorca està revisant la documentació i informació vincu-lada a la promoció de la proposta Història i Cultura de Menorca per a l’elaboració d’un nou material promo-cional, la qual cosa està prevista per al pròxim bienni.

5.3.6 Web de Menorca Cultural

El lloc web de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, www.menorca.es, inclou una sèrie de pàgines dedicades a la marca Menorca Cultural que inclouen informació sobre les rutes culturals i altres opcions. Es considera que la presentació i la distribució actual de la informació no és la més adequada, ja que no garan-teix prou la visibilitat i la facilitat de gestió de la informació per part de l’usuari. En paral·lel a la revisió del Reglament de les rutes culturals i a la creació del club de producte de turisme cultural, també es vol revisar i redissenyar aquest web. No obstant això, no s’ha pogut portar a terme dins el bienni anterior cap modifi-cació del web www.menorca.es, per la qual cosa aquesta acció es posposa al bienni 2019-2020.

5.3.7 Estudi sobre indicadors en l’àmbit de la cultura

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) és un projecte de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) al servei de la reserva de biosfera de Menorca. Entre les seves funcions hi ha la recollida d’indicadors bàsics de diferents temes relacionats amb l’illa de Menorca, entre ells els relatius a l’àmbit cultural expressats en el nombre de visitants als centres culturals, a museus i a activitats culturals. D’acord amb els indicadors reco-llits, l’OBSAM elabora els seus informes.

Un dels objectius previstos en el Pla de Gestió de 2016-2018 era repensar i actualitzar el sistema d’indica-dors culturals de l’OBSAM, però no ha estat possible portar a terme aquesta acció, per la qual cosa es posposa per als anys 2019-2020. 5.3.8 Premi M. Lluïsa Serra

El premi, que té com a distintiu una insígnia d’or amb la forma d’una taula, es va crear l’any 2001 amb l’ob-jectiu de reconèixer la tasca d’una persona o entitat que s’hagi distingit per la seva dedicació en favor de la valoració i la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca.

El 19 de novembre de 2012 es va modificar el reglament d’aquest premi a fi d’ampliar el perfil i els àmbits d’activitat dels candidats. Actualment el premi, de caràcter biennal, pretén distingir una persona, unes per-sones o entitats culturals que s’hagin destacat en la defensa i l’enriquiment del patrimoni històric de Menor-ca o en la creació cultural vinculada a l’illa de Menorca. L’activitat d’aquestes persones o entitats ha d’anar adreçada a la protecció, la conservació, l’enriquiment, el foment, la investigació i la difusió del patrimoni històric o cultural de l’illa de Menorca.

En la creació cultural el premi es concedeix en un dels següents àmbits: literatura, assaig, música, arts plàs-tiques, arts audiovisuals i arts escèniques.


49

Les entitats poden remetre propostes al CIM fins a mitjan febrer i, d’acord amb aquestes propostes, la Comissió Tècnica Assessora del PH de Menorca informa sobre quina és la més adequada i el conseller eleva al Ple del CIM la proposta.

L’any 2017 el premi va ser lliurat al director de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca, Josep Pitus Fernández, i a l’actriu Carme Periano. L’any 2019 s’ha lliurat a la Maria Mercadal Pons de Aguinaga, a títol pòstum, per la seva dedicació a la música durant quaranta anys.

5.3.9 Jornades de Patrimoni Europeu

Les Jornades Europees de Patrimoni es van començar a fer l’any 1985, i a partir de 1999 van ser organitza-des conjuntament per la Comissió Europea i el Consell d’Europa. A partir d’aquell moment tots els països s’integren en una iniciativa conjunta per mostrar el gran patrimoni del qual disposen i sensibilitzar sobre qüestions concretes. Normalment es tracta d’organitzar jornades de portes obertes i visites guiades a béns patrimonials que són poc coneguts o que no es troben accessibles al gran públic, justament per facilitar-ne el coneixement a la població de la zona. Cada any el Consell d’Europa marca un objectiu i un lema comú.

Barraca construida recentment a Sant Climent per Biel Pons (s’Espanto) amb la tècnica de la pedra en sec


50

El Consell Insular de Menorca, després d’una aturada d’alguns anys, s’ha adherit a aquesta activitat euro-pea de manera continuada des de l’any 2015. El 2017 les jornades van ser dedicades al paisatge i el patrimo-ni, i van consistir en una jornada de debat a Can Victori i diverses visites d’observació de paisatges temàtics com el paisatge urbà de Maó des de dalt la torre del Molí del Rei que gestiona el GOB; el paisatge natural, amb una xerrada i visita a la platja des Grau acompanyats pel personal del centre de recepció del Parc Na-tural; el paisatge agrari, amb una representació de les feines del camp i visita a les cases i al Museu de Ciències Naturals de Binissués (Ferreries); el paisatge prehistòric, amb una excursió a la necròpolis talaiò-tica de Calescoves; el paisatge geològic, amb una visita guiada al Centre de Geologia de Ferreries i una ex-cursió per l’entorn del cap de Cavalleria i el centre d’interpretació, i, finalment, el paisatge museïtzat, que va consistir en jornades de portes obertes a la col·lecció de ciències naturals de l’Ateneu de Maó. Totes les visites van comptar amb la participació i ajuda de les entitats culturals o socials que gestionen els espais que es van visitar.

L’any 2018 les activitats, sota el títol de «Compartir l’art de la pedra», es van organitzar en relació amb els vestigis de la tècnica constructiva de la pedra en sec, amb ocasió de la declaració com a patrimoni mundial immaterial per part de la UNESCO i també de l’organització d’un congrés mundial sobre la pedra en sec a Ciutadella organitzat per la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella. Es van visitar dues barraques de pedra en sec: la barraca del camí de sa Forana de Sant Climent, coneguda com de s’Espanto, i dues des Pinaret de Ciutadella, a més de dues antigues pedreres: la del sa Raval Vella des Castell i la de s’Hostal de Ciutadella, ambdues amb un important contingut cultural.

El Departament de Cultura i Educació preveu continuar adherint-se a les Jornades del Patrimoni Europeu tant l’any 2019 com el 2020. Per a les de 2019 el lema de les Jornades és «Art i oci» i pretenen posar en relleu que el patrimoni i l’art també poden ser font d’entreteniment, per tant involucraran també arts visuals com el cinema, la dansa, els jocs, la lectura, la música, la fotografia, la ràdio, el teatre, el turisme, l’esport, etc.

5.3.10 Fons d’art del Consell Insular de Menorca

La col·lecció d’art del Consell Insular de Menorca es va començar a crear a finals dels anys vuitanta del segle

XX a base de donacions i adquisicions. En aquests moments hi ha 571 obres, a les quals s’han afegit 364 més provinents del Llatzeret de Maó, en la seva majoria d’arts decoratives. Totes les peces estan cataloga-des i assegurades,

El fons artístic es compon bàsicament d’obres d’art contemporani procedent de creadors menorquins o que viuen a Menorca. També hi ha alguns bons exemples d’art dels segles XVIII i XX, com els quadres del pintor Pasqual Calbó on apareixen representants ell mateix i altres membres de la seva família, una aquarel·la de Chiesa, una col·lecció de mapes de l’illa de Menorca del segle XIX, o una marina d’Hernández Monjo, entre altres.

En aquests moments el CIM no disposa d’una partida específica per a l’adquisició d’obres plàstiques, però en el si de la Comissió d’Arts Visuals es debat la manera d’establir uns criteris d’adquisició d’obres.

Una part de la col·lecció està exposada a les dependències administratives tant de Maó com de Ciutadella; a Can Victori, seu de l’IME, de la Fundació Foment del Turisme de Menorca i de l’Arxiu d’Imatge i So, i a Ca n’Oliver a Maó. Unes altres són a la sala de reserva climatitzada de la seu del Consell Insular de la plaça de la Biosfera. Es disposa d’un recull d’informació de molts dels artistes dels quals es té obra.

En diverses ocasions algunes obres han format part d’exposicions temporals, les darreres l’any 2016 en l’exposició dedicada a la donació d’obra que va fer l’artista Pilar Perdices el mes de març de 2011 a l’Ajunta-ment de Maó i al Consell Insular de Menorca, i els retrats de la família del pintor Pasqual Calbó en la mostra commemorativa del bicentenari de la seva mort que es va fer al Museu de Menorca l’any 2017.


51

Es preveu, per als anys 2019 i 2020, l’elaboració dels criteris d’adquisició d’obra i la recuperació dels gravats propietat del Consell que es troben a Ca n’Oliver, atès que aquest centre cultural està interessat a especia-litzar la seva col·lecció en els segles XVIII i XIX.

5.3.11 Edició de publicacions sobre béns del patrimoni històric

El Departament de Cultura del CIM disposa d’una petita col·lecció de publicacions de caràcter divulgatiu sobre investigacions relatives a la història i al patrimoni de Menorca. Fins ara s’han publicat les següents: una reedició d’una biografia del governador anglès Richard Kane escrita per Bruce Laurie (2001), el Catàleg

de capelles i ermites rurals, escrit per Lucia Pons Olives (2002) i la publicació sobre les excavacions de Ta-laies de n’Alzina elaborada per Javier Navarro Chueca (2003). També es van donar uns ajuts a l’Associació d’Amics del Museu de Menorca per a la publicació Sínies i vinyes, horts i molins, d’Albert Martínez (2001) i una altra sobre els sostres pintats de Maó titulada La tradició clàssica en la decoració de residències a Maó, de la qual són autors Guillem Sintes Espasa i Àngels Hernández Gómez (2002). El 2007 es publicà un recull sobre les investigacions arqueològiques titulat L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat. El 2010 es publicà la memòria de les excavacions en el poblat de Torralba d’en Salort, redactada per M. Fernández-Miranda, i el 2012, les actes de les III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades a Maó el 3 i 4 d’octubre de 2008, en format digital.

També s’ha col·laborat en l’edició de les guies Menorca Talaiòtica: guia de jaciments, d’RGM edicions (2015) i Guia Menorca talaiòtica; la prehistòria de l’illa, de Triangle Books (2015).

L’any 2016 es va publicar, juntament amb altres departaments del Consell Insular de Menorca, el llibre infantil de caràcter didàctic Explorem Menorca, en català, castellà i anglès.

El 2017 es van publicar les actes de les VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, que es van celebrar a Maó juntament amb el Col·legi de Llicenciats i Doctors de les illes Balears.

L’any 2018 es va publicar una monografia divulgativa sobre el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, que substituïa l’anterior. que havia quedat molt superada gràcies a les investigacions continuades que es porten a terme en aquest jaciment. Aquest llibre ha encetat la «Col·lecció Sitjot», que té com a objectiu divulgar el coneixement sobre el patrimoni arqueològic de Menorca.

Aquest mateix any també es publicà una col·lecció de tres contes infantils de temàtica talaiòtica: Els pri-

mers menorquins, de Noelia Martínez Gavaldà, El constructor de talaiots i L’estatueta màgica, aquests dos darrers de M. Jesús Cloquells Tudurí.

Així mateix, coincidint amb el 200 aniversari de la publicació del llibre de Joan Ramis i Ramis Antigüedades célticas de la isla de Menorca, primer llibre de prehistòria d’Espanya, s’ha fet una publicació, juntament amb l’Institut Menorquí d’Éstudis, amb uns textos introductoris que la comenten, la posen en context i actualit-zen els coneixements que en aquell moment tenia Ramis. La publicació és en català, castellà i anglès.

L’any 2019 està previst publicar un llibret divulgatiu sobre la naveta des Tudons i el món de les navetes fu-neràries en general, que serà el número dos de la «Col·lecció Sitjot». També es preveu publicar el catàleg de l’exposició transitòria «Que la terra et sigui lleu» sobre el món de la mort al llarg de la història de l’illa, que s’integrarà també dins aquesta col·lecció. El catàleg de l’exposició «Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca», exposició sobre el projecte Entre Illes que porta a terme un equip d’arqueòlegs de Menorca i de Manacor també formarà part d’aquesta col·lecció. Així mateix, també es publicarà el catàleg de l’exposició «Arqueologia urbana: 20 anys entre vesins, màquines i manobres».

La revista Àmbit, editada pel Departament de Cultura i Educació i que recull l’acció cultural del Consell Insu-lar de Menorca, havia quedat reduïda a uns documents en pdf que es penjaven al web del Departament.


52

A partir de la tardor de 2015 es va optar per l’edició d’una revista digital, ben maquetada i il·lustrada, que es difon amb una periodicitat trimestral a través del web del Consell Insular, les xarxes socials i el portal de premsa digital Isuu. El nou format i la seva major difusió han incrementat notablement el nombre de visua-litzacions i descàrregues. Es preveu continuar amb l’edició d’Àmbit en aquest format.

5.3.12 Edició de guies, fulls de mà i altres elements de difusió sobre centres de visita cultural

Amb l’objectiu d’ajudar a fer més comprensibles les visites als centres culturals, es van editar en el seu moment fulls de mà en distints idiomes. Fins ara, es disposa dels de Fort Marlborough, la torre de defensa de Fornells, el poblat de Torre d’en Galmés, la necròpolis de Calescoves i el poblat de Trepucó. Els fulls de mà es reediten per la Fundació Foment del Turisme de Menorca a mesura que hi ha necessitat i es lliuren gratuïta-ment a les persones que visiten els monuments.

També amb la mateixa finalitat s’editen guies de visita més completes, com les dedicades a la torre de For-nells (2001); als edificis d’època anglesa, Menorca amb sabor britànic (2002); a la necròpolis de cala More-ll (2003); a Fort Marlborough, que és una reedició de la publicada pel Museu Militar, de la qual és autor Francisco Fornals i que es va reeditar també en català i anglès (2004), i a Torre d’en Galmés (2007).

Les edicions de guies de jaciments arqueològics s’està substituint en l’actualitat per petites monografies, com s’explica en l’apartat anterior. Es preveu l’edició de la monografia divulgativa de la naveta des Tudons per a l’any 2019. L’any 2020 s’ha de preveure l’edició de la del poblat talaiòtic de Montefí o la de Calescoves. També s’ha engegat un projecte d’audioguies als jaciments arqueològics de la Menorca Talaiòtica, d’inicia-tiva privada.

També cal esmentar l’edició de mapes de visita dels 32 jaciments talaiòtics inclosos en la llista de la candi-datura a patrimoni mundial de la Menorca Talaiòtica, iniciada durant la vigència del IV Pla de Gestió. Aquests mapes es reparteixen a les oficines i als punts d’informació gestionats per la Fundació de Foment del Turís-me. Durant el 2018 es va decidir ampliar el concepte dels mapes, incloent-hi tots els jaciments adaptats per a la visita, així com el Museu de Menorca i el Museu de Ciutadella. Tot i que a la part de darrere del mapa es parla de la candidatura, el títol del mapa és ara Llocs on conèixer la prehistòria de Menorca. Aquest canvi respon al canvi d’orientació de la candidatura, que ja no se centrarà en la llista de 32 jaciments de l’expe-dient anterior, sinó en una visió més global del territori de l’illa. Per altra banda, es van categoritzar els llocs i s’establít un primer grup de «Llocs imprescindibles». Aquest grup inclou: Torre d’en Galmés, naveta des Tudons, Museu de Menorca, Torralba d’en Salort, Talatí de Dalt, So na Caçana, Rafal Rubí, Trepucó, Calesco-ves, poblat de Cala Morell, necròpolis de Cala Morell, Cornia Nou i Son Catlar. El segon grup, amb el nom d’«Altres llocs d’interès» engloba la resta de jaciments prehistòrics visitables i el Museu de Ciutadella.

Durant el 2018 es va instal·lar un expositor per a aquests mapes a la zona d’arribades de l’aeroport. Així, es pot dir que tots els visitants que arriben a l’illa en avió tenen l’oportunitat d’agafar un mapa i conèixer la candidatura. Durant el 2019 s’instal·laran dos expositors iguals als ports de Maó i Ciutadella.

5.3.13 Portal web dels arxius de Menorca i presència a les xarxes socials

Durant la vigència d’aquest pla s’ha previst la implantació d’un portal d’arxius de Menorca que reculli, com a mínim, la informació següent de cadascun dels centres arxivístics: dades de contacte i localització, relació dels fons documentals, nombre de documents, instruments de descripció i activitats de difusió (si en fa).A partir que es vagin digitalitzant els fons documentals dels diferents arxius, s’aniran penjant al portal.Es tracta d’una eina imprescindible per a la difusió del patrimoni documental de Menorca, en qualsevol su-port (paper, audiovisual, digital, etc.), ja que actualment només l’Arxiu d’Imatge i So disposa de web.

Els arxius de Menorca seran presents a les principals xarxes socials.


53

5.3.14 Catàleg bibliogràfic de Menorca

La informació sobre els recursos bibliogràfics de Menorca es troba dispersa en dos catàlegs. Per una ban-da, el Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (CABIB) recull els fons bibliogràfics distribuïts per les bibliote-ques i col·leccions de Menorca següents:

• Biblioteques públiques• Biblioteca Rubió i Tudurí• Biblioteca de l’Ateneu de Maó• Col·lecció Hernández Mora-Hernández Sanz• Biblioteca del Seminari Diocesà (fons antic)• Col·lecció Francesc d’Albranca (Biblioteca des Migjorn Gran)• Col·lecció José Ignacio Montobbio i Jové (Biblioteca de Ciutadella)• Col·lecció Salord i Farnés (Biblioteca de Ciutadella)• Fons antic de l’IES Ramis i Ramis• Col·lecció del Fons Menorquí de Cooperació• Fons de teatre del Cercle Artístic (Biblioteca de Ciutadella)D’altra banda, el Catàleg de la Biblioteca

Pública de Maó recull el fons bibliogràfics d’aquesta biblioteca.

S’ha sol·licitat un informe a la Universitat de les Illes Balears amb la valoració, els costos i l’esforç que supo-saria el canvi del sistema de la Biblioteca Pública de Maó al CABIB.Per al pròxim bienni s’ha previst la valoració de la unificació en un sol catàleg, fet que també comportarà la unificació dels carnets de lectors en un de sol.

5.3.15 Recursos fotogràfics accessibles

L’any 2011 s’adquirí un nou programa informàtic que permet, a la vegada, catalogar els fons de l’Arxiu d’Imatge i So i aplicar-los al web per tal que puguin ser consultats en línia.

Durant el darrer any s’ha fet l’abocament, l’adaptació i estructuració de la informació continguda en l’antiga base de dades.

El nou web de l’Arxiu d’Imatge i So ofereix la relació dels fons audiovisuals que conserva. Com a mesura de difusió, s’aniran penjant al web imatges procedents de cadascun dels fons.

5.3.16 Xarxa Insular de Museus

La Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, crea en l’article 12 les xarxes insulars de mu-seus, d’àmbit de cada illa, com a conjunts organitzats de museus i col·leccions museogràfiques que hagin estat reconeguts, que ho sol·licitin i n’hi obtenguin la inclusió, amb la finalitat de prestar un servei públic cultural ordenat i educatiu.

És voluntat del Departament de Cultura del CIM encetar aquest procés de reconeixement de museus i col·leccions i d’inclusió en la xarxa insular. Entre els anys 2009 i 2010 la Comissió Tècnica Interinsular de Museus va elaborar un reglament de desplegament de la Llei de museus per tramitar-lo davant el Consell de Govern. Atès que des de l’any 2007, arran de la modificació de l’Estatut d’autonomia, els consells insu-lars tenen la competència de reglamentar, s’haurà de promoure l’aprovació autonòmica del reglament per tal que totes les illes tenguin el mateix o, si no, aprovar-lo pel CIM. En aquest sentit, el Consell de Mallorca ja ha aprovat el seu propi reglament.

L’aprovació del reglament permetrà reconèixer els museus i les col·leccions museogràfiques existents a l’illa i constituir la xarxa insular.


54

5.3.17 Mapa museístic insular

L’article 42 de la llei esmentada en l’apartat anterior diu que el departament competent en matèria de cul-tura ha d’elaborar, publicar i tenir actualitzat el mapa museístic de cada una de les Illes Balears integrat en els plans de gestió del patrimoni històric. En el mapa s’han d’incloure els museus i les col·leccions museo-gràfiques reconegudes, especificant-ne les característiques, l’estat, les mancances i les necessitats que hi hagi en l’àmbit territorial o sectorial i constitueixin objectius de l’Administració. En la mesura que el regla-ment de museus i col·leccions sigui aprovat, el mapa museístic s’anirà actualitzant.

L’any 2018 s’ha començat a treballar en el Mapa museístic insular gràcies a la contractació d’una jove qua-lificada del programa de SOIB-Corporacions locals. Es preveu que l’any 2019 es pugui formalitzar aquest document que, fonamentalment, serà accessible en línia.

5.3.18 Estudis de públic

Es reprendran els estudis de públic que es realitzaven fa uns anys als centres culturals dependents del CIM i que, a més de comptabilitzar els visitants durant la temporada turística, també tenien com a objectiu definir el seu perfil en alguns centres seleccionats com el Fort Marlborough i la Torre de Fornells.

Actualment només es comptabilitzen les visites als centres que compten amb informadors, i únicament durant les hores que els centres estan oberts, la qual cosa no sempre coincideix, com és el cas de Torre d’en Galmés, que té visita lliure la major part de l’any i, a l’estiu, també rep visites les hores del dia en les quals la caseta d’acollida roman tancada. El nombre de visitants comptabilitzat pels informadors/res es passa a l’OBSAM, que és qui ho publica a la seva pàgina web com un altre indicador més de la temporada turística.

Es preveu redissenyar l’enquesta que definia el perfil del visitant en els centres de turisme cultural de Fort Marlborough i la Torre de Fornells afegint-hi preguntes relacionades amb la qualitat del servei que reben els visitants.

No ha estat possible portar a terme aquesta acció en el bienni 2016-2019, per la qual cosa queda ajornada al bienni 2019-2020.

5.3.19 Web Menorca Talaiòtica

Aquest web es va crear durant la vigència del IV Pla de Gestió, relacionat amb la candidatura. Durant el pe-ríode de vigència del V Pla de Gestió es va anar renovant i durant el 2019 es preveu una renovació a fons per tal d’adaptar-la al nou plantejament de la candidatura i fer que sigui una eina més útil per als visitants i per als menorquins interessats en el patrimoni prehistòric de l’illa.

5.4 ACTUACIONS SOBRE ELS BÉNS I CENTRES PATRIMONIALS

5.4.1 Museu de Menorca (Maó)

Ubicat en el claustre de Sant Francesc, el Museu de Menorca és de titularitat estatal i de gestió de la Comu-nitat Autònoma. Des de l’any 2011 el CIM gestiona, amb les partides econòmiques transferides del Govern de les Illes Balears, aquest centre a través de la Direcció Insular de Cultura. El seu fons és d’història de Menorca, tot i que la part més completa és la dedicada a l’arqueologia. Habitualment organitza exposicions temàtiques sobre els seus fons i també acull exposicions itinerants promogudes pel Govern de les Illes Balears i altres entitats. És l’únic museu que, segons la Llei 4/2003, obté automàticament el seu reconeixe-ment com a tal (article 5.4) i que s’ha d’integrar, també automàticament, en la Xarxa de Museus Insular (disposició addicional primera).


55

Disposa de la majoria dels requisits que s’enumeren en l’article 5 de la Llei, exceptuant el pla director, que s’haurà d’adequar al que aprovi l’Estat per als museus de la seva titularitat. Durant el període 2019-2020 es preveu elaborar el Pla Director, que hauria de ser consensuat per la totalitat del Ple del Consell Insular de Menorca.

A més, també disposa de biblioteca especialitzada en els seus fons, tallers de restauració, sala d’actes, sala didàctica i sala familiar.

A mitjan 2015 el MEC va engegar el projecte d’obres de climatització que s’havien demandat durant tants d’anys, a més de solucionar altres deficiències detectades. Això va obligar a tancar les sales d’exposició permanent i mobilitzar totes les peces de les col·leccions del Museu, no obstant això, l’activitat de cara al públic no es va paralitzar.

Després de les obres civils, en què es va adequar el Museu en termes de climatització i serveis, es van realitzar les obres de l’exposició permanent. El juliol de 2018 s’inaugurà un nou projecte museogràfic.

Finalitzats aquests quatre anys seguits d’obres, el Museu entra en un període en el qual s’ha de consolidar com a referent cultural de Menorca i establir les seves línies de treball en un marc estable de feina.

Nou muntatge d’una de les sales del Museu de Menorca


56

El pla de treball del museu preveu la realització d’una exposició temporal pròpia anual, que el 2019 serà la dedicada a la col·lecció Flaquer, i s’està treballant ja en diverses possibilitats expositives per a l’any 2020. Així mateix, són habituals les col·laboracions amb el Consell Insular de Menorca i altres entitats per a la realització d’altres exposicions temporals. Les exposicions s’acompanyen sempre d’un programa d’activi-tats adreçades a públics diversos.

Se seguirà amb les línies d’investigació, i en disposar ja de restauradora dins la plantilla s’ha establert un programa de restauració i gestió del fons del Museu. També s’ha establert un programa de tallers escolars el qual es pretén consolidar en el pròxim bienni.

5.4.2 Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz-Hernández Mora (Maó)

L’any 2015 l’Ajuntament de Maó va obrir el Centre d’Art i d’Història Hernández Sanz a la casa senyorial coneguda com a Can Oliver, comprada gràcies a unes subvencions destinades a la desestacionalització turística i rehabilitada amb fons del Ministeri de Foment. Aquesta casa de la burgesia comercial de Maó va ser feta decorar pels seus propietaris per artistes italians, i justament els seus sostres i parets pintats són un dels principals atractius de la visita.

El centre s’ha nodrit del fons de les col·leccions que es conservaven al denominat Museu Hernández Sanz-Hernández Mora situat al Claustre del Carme i que expliquen la història de Menorca, i sobretot de Maó, als segles XVIII, XIX i XX a partir de l’obra gràfica, mobles, arts decoratives i llibres que havien col·lec-cionat els erudits menorquins Francesc Hernández Sanz i el seu fill Joan Hernández Mora. Del segle XX es conserva part de la producció artística de Francesc Hernández Mora i part de la col·lecció de gravats del Consell Insular de Menorca. Inicialment es va constituir una fundació para la gestió del centre, de la qual el Consell Insular de Menorca era patró fundador, que per raons d’eficiència en la gestió ha quedat inactiva. La gestió del centre és ara responsabilitat directa de l’Ajuntament de Maó, amb la col·laboració econòmica i el suport tècnic del Con-sell Insular.

El centre compta amb una sala d’exposicions temporal que de gener a abril de l’any 2019 mostra l’exposició promoguda pel Consell Insular de Menorca, «Josep Vives Campomar, la quietud de les coses»; els mesos de maig i juny l’obra escultòrica de Leonardo Lucarini; els mesos de juliol, agost i setembre una possible expo-sició del Museu Egipci de Barcelona, i el mes de novembre una exposició de fotografies d’Asinpros.

També manté la biblioteca de temes menorquins iniciada pels fundadors de la col·lecció. En aquests mo-ments s’estan catalogant les noves adquisicions, que s’estan ordenant i classificant en el nou espai. La biblioteca està en funcionament per a la consulta amb cita prèvia, però no és oberta al públic que visita l’edifici.

5.4.3 Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font

El Museu Municipal de Ciutadella és una entitat gestionada directament per l’Ajuntament. És un museu de caràcter generalista, però gran part de les seves col·leccions són de caràcter arqueològic i etnològic. El Consell Insular de Menorca el fa dipositari de tot el material procedent de les excavacions arqueològiques que es duen a terme al municipi, tant programades com preventives, així com de totes les donacions que realitzen els particulars del municipi i de les restes paleontològiques que s’hi localitzen.

El museu gestiona d’aquesta manera un ric fons relacionat amb la formació i la història de Ciutadella. Des-taquen els materials arqueològics d’època romana, així com els d’època medieval andalusina localitzat a partir d’excavacions preventives realitzades en el seu nucli antic i el ric llegat d’època prehistòrica recuperat


57

a partir d’excavacions programades. D’entre aquest darrer sobresurten les col·leccions de les coves des Càrritx i des Mussol. A més del llegat que custodia, el Museu destaca per la seva activitat didàctica, destina-da principalment als escolars del municipi.

Aquest museu s’ubicava fins a finals dels 2018 a l’edifici històric del Bastió de sa Font. A finals del 2018 el Museu Municipal va traslladar-se a una nova seu: l’edifici de Can Saura Miret, propietat de l’Ajuntament de Ciutadella amb l’objectiu que es convertís en la nova seu del Museu.

Aquell mateix any se’n va redactar el nou Pla Museològic, que definia una nova concepció de museu dividit en tres seus: Can Saura Miret com a lloc on exhibir la nova exposició permanent, l’edifici del Bastió de sa Font com a espai de reserva de material i lloc de treball d’investigadors, i la sala municipal d’exposicions El Roser com a espai on dur a terme les exposicions temporals del Museu Municipal de Ciutadella.

També el 2018 l’Ajuntament ha traslladat la part expositiva del Museu Municipal a Can Saura amb el mun-tatge d’una nova exposició semipermanent a la planta baixa de l’edifici centrada en la temàtica de la mort, que pretén ser un tast del nou Museu Municipal de Ciutadella: un museu actual, didàctic, entenedor i inte-ressant per a tot tipus de públic.

Els nous objectius de l’Ajuntament de Ciutadella respecte a 2019-2020 per al Museu Municipal són els següents:

1. Redactar i executar el Projecte Museogràfic del nou Museu Municipal de Ciutadella. Aquest nou projecte permetrà renovar el discurs expositiu, incorporar noves peces del seu fons i adaptar el contingut a les noves necessitats dels usuaris del museu, amb un discurs expositiu renovat.2. Redactar el Pla Director del Museu en tres seus, així com les línies de treball.3. Millorar a l’edifici del Bastió de sa Font l’espai per a l’emmagatzematge del museu, així com la zona per a laboratori i la zona de treball dels investigadors.4. Seguir col·laborant de manera activa amb els dos projectes d’investigació arqueològica que es porten a terme al municipi. Per una banda les excavacions al Coll de Cala Morell, i per una altra les excavacions al poblat de Son Catlar efectuades pel grup d’investigació del projecte Modular.5. Millorar les activitats didàctiques vinculades al Museu.

5.4.4 Museu Diocesà (Ciutadella)

Gestionat pel Bisbat de Menorca, el Museu Diocesà està situat dins un conjunt arquitectònic d’especial re-llevància: al claustre de l’antic convent de Sant Agustí, que va ser el Seminari Diocesà i que disposava d’una de les esglésies barroques més belles de Menorca. Les seves col·leccions són d’arqueologia i d’art sacre, però també té uns interessants gabinets de física i d’història natural procedents del material didàctic del seminari, així com algunes donacions de pintura com la col·lecció Daura.

L’any 2018, coincidint amb l’aniversari de la Carta encíclica del bisbe Sever, es va realitzar una exposició sobre l’època paleocristiana a Menorca.

En aquests moments s’està valorant, juntament amb el Departament de Cultura i Educació del CIM, la pos-sibilitat de fer una ordenació museística de manera que en aquest museu s’expliqui la història de l’Església catòlica a Menorca des dels seus inicis.

5.4.5 Museu Militar (es Castell)

Situat a la caserna de Calacorb de l’Esplanada des Castell, és també la seu de l’entitat que el gestiona, el Consorci del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i de la Cala Sant Esteve.


58

La seva missió és explicar la història militar de Menorca. Les seves col·leccions es componen, fonamental-ment, de material militar amortitzat però també de mapes, fons documental i arts decoratives (material recuperat de Sant Felip i de l’antic Raval des Castell). També és important el fons d’enginyeria militar. Entre les seves sales destaquen les del segle XVIII i la dedicada a la fortalesa de la Mola. Són interessants les sales de caràcter temàtic, com la dedicada al tractat d’Amiens i la dedicada a la historiadora Micaela Mata. A fi-nals de 2016 s’inaugurà la Sala Coronel Fornals i es reformaren les sales d’Artilleria i del Governador Kane.

Aquest museu complementa les visites a l’arquitectura militar del port de Maó: Sant Felip, Marlborough i la Mola. Des de l’any 2018 és possible accedir des del Museu als túnels excavats durant la Guerra Civil de 1936, que s’han adequat a la visita pública.

Per a l’any 2019 s’espera habilitar la sala de Cales III i el denominat Despacho del Coronel del Regimiento.

En l’actualitat les prioritats marcades per al pròxim bienni són augmentar les visites cercant el públic esco-lar i de la tercera edat, així com elaborar material didàctic sobre la història militar de Menorca.

5.4.6 Convent de Sant Diego

Un cop finalitzades les obres de rehabilitació del Convent de Sant Diego, l’any 2017, i disposant ja d’un pla de gestió i viabilitat que defineix els usos consensuats entre les tres administracions que formen la comissió de seguiment (Ajuntament d’Alaior, Consell Insular de Menorca, i AETIB - Govern de les Illes Balears), entre els anys 2016 i 2019 s’han dut a terme les gestions següents:

• La Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible, a petició de l’AETIB, va adjudicar, els anys 2016 i 2017, sengles projectes a càrrec de l’impost del turisme sostenible: el de 2016 per a la finalització de les obres de condicionament del Convent de Sant Diego, que inclouen la restauració de les grisalles i les claus de volta del primer pis, per un valor de 884.693 €, i el de 2017 per a l’equipament i la museïtzació del Con-vent, d’acord amb el que estableix el pla d’usos modificat (exposició d’etnologia de Menorca i calçat al primer pis, i centre de cultura gastronòmica al segon pis), per un valor de 500.000 €. En el moment d’aprovació d’aquest pla de gestió, les obres del projecte de 2016 es troben en procés de licitació.

• La Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible, a petició de l’Ajuntament d’Alaior, va adjudicar, l’any 2017, un projecte a càrrec de l’impost del turisme sostenible per tal que l’Ajuntament adquireixi les sis cases del carrer des Banyer que impedeixen, fins avui, la recuperació integral de l’edifici del convent. En el moment d’aprovar-se aquest pla de gestió no s’han iniciat encara els tràmits per a l’execució d’aquest projecte.

• Les tres administracions que formen part de la comissió de seguiment mantenen la seva voluntat de constituir un ens específic, participat per totes tres, per a la gestió futura del Convent de Sant Diego. L’any 2018 el Consell Insular de Menorca va encarregar al gabinet AGES, Asesoramiento y Gestión, la realització d’un estudi sobre les distintes possibilitats. L’informe d’aquest gabinet acon-sella triar entre un consorci, una societat instrumental i una fundació, mostrant la seva preferència per una societat instrumental, atès que garantiria una major agilitat de gestió. L’Ajuntament d’Alaior, el Consell Insular de Menorca i l’AETIB han decidit derivar la decisió sobre aquest aspecte a principis del proper mandat.

La voluntat de les tres administracions és treballar conjuntament perquè les obres i l’equipament del Convent de Sant Diego puguin estar finalitzades l’any 2020, i que per aquella data ja estigui constituït i en funcionament l’ens de gestió d’aquest nou centre cultural, de manera que es pugui obrir al públic com a tard l’any 2021, sigui amb gestió directa o amb l’externalització dels serveis.


59

5.4.7 Arxiu Històric i Biblioteca Pública de Maó

Es troben ubicats a l’edifici noble de Can Mercadal, cedit als anys quaranta del segle XX per l’Ajuntament de Maó al Ministeri de Cultura, com a titular del servei, per instal·lar-hi l’Arxiu i la Biblioteca provincials. L’any 1984 es materialitzà el traspàs de la gestió dels serveis a la Comunitat Autònoma, i amb la Llei 3/2011, de 25 de març, es deleguen les competències de gestió al Consell Insular de Menorca.

L’Arxiu és dipositari, entre altres fons de rellevància especial, dels de la Reial Governació i del Reial Patrimoni, dels protocols notarials de Menorca i, en aquest moment, també de part de l’Arxiu Municipal de Maó.

Pel que fa a la Biblioteca, disposa d’un important fons històric local, i en tant que biblioteca pública provin-cial és, des de l’any 1958, la dipositària del Dipòsit legal de Menorca. El Mapa de lectura de Menorca, aprovat pel Consell Executiu del Consell Insular de Menorca el 18 d’abril de 2011, la reconeix com a biblioteca central insular, categoria que inclou funcions patrimonials.

En tant que custodia el fons bibliogràfic i documental públic més important de Menorca, la prioritat és el manteniment de les condicions ambientals que en permetin la preservació òptima. En aquest sentit, com que l’edifici ja no pot contenir el total dels fons, part dels quals es troben en un altre edifici llogat, cal pensar en una ubicació definitiva d’aquests fons, en millors condicions ambientals i de custòdia.

Façana de la Biblioteca Pública de Maó


60

5.5.1 Derelicte de Binissafúller (Sant Lluís)

Durant uns anys l’equip d’Amics del Museu de Menorca va portar a terme investigacions arqueològiques subaquàtiques al derelicte de Binissafúller, com a continuació dels treballs realitzats a la segona meitat dels anys setanta del segle XX per l’investigador Fernández Miranda. Es tracta d’un vaixell púnic, dels segles IV-III aC, l’excavació del qual aporta una gran i àmplia informació sobre el comerç en aquesta època. Gràcies a l’ajut econòmic rebut del Ministeri de Cultura a través del seu Pla Nacional de Protecció del Patrimoni Subaquà-tic, es va poder realitzar una campanya d’excavació arqueològica subaquàtica l’any 2011, que avançà nota-blement la investigació i aportà noves dades i materials. L’acabament d’aquesta requereix dues campanyes més; això no obstant, el seu finançament, en paralitzar-se el Pla Nacional, resta pendent de dotació.

En el moment que sigui possible es continuaran els treballs d’investigació d’aquest derelicte.

5.5.2 Derelicte de Cavalleria (es Mercadal)

Gràcies a les tasques desenvolupades per Argo Maris, i al robot que porta al vaixell Bon Pigalle, durant els anys 2009 i 2010 es va dur a terme l’aixecament fotogràfic d’un derelicte de gran importància històrica i arqueològica: un vaixell d’uns vint canons, que suposadament podria ser del segle XVII o XVIII. La seva data històrica encara està per determinar, per la qual cosa es preveu que en funció de les disponibilitats tècni-ques i econòmiques es pugui establir un programa d’investigació.

5.5.3 Molí de Dalt de Sant LLuís

El Molí de Dalt de Sant Lluís, situat just a l’entrada del poble, és propietat del Consell Insular de Menorca i el gestiona l’Ajuntament. A més de conservar la maquinària i les veles, el seu interior mostra una interessant col·lecció etnològica amb representació d’estris d’un bon nombre d’oficis antics. Podem dir que és la més important col·lecció museogràfica d’aquestes característiques que es pot visitar a l’illa.

En aquests moments és un dels monuments elegits per a les rutes de l’Imserso, la qual cosa ha fet augmen-tar el nombre de visitants. Es preveu realitzar-hi una rotació de peces etnològiques, atès que l’espai és petit. També s’ha d’ampliar els plafons explicatius.

5.5.4 Pedreres de s’Hostal (Ciutadella)

Les pedreres de l’Hostal, gestionades per l’associació Líthica, han estat objecte de diferents convenis de col·laboració signats amb el CIM per a la realització de programes de recuperació d’aquest bé del patrimo-ni històric de Menorca de caràcter etnològic que l’associació porta a terme. Els darrers convenis havien ajudat concretament a la realització de treballs relacionats amb la pedra seca, la recuperació de les pedre-res de s’Hostal i la redacció del projecte d’activitats.

Actualment ja no se signen convenis i l’associació Líthica concorre a la convocatòria anual del Consell Insu-lar per a la restauració de béns del patrimoni històric.

Líthica, a més d’ocupar-se de mantenir la visita pública a les pedreres, també promou activitats culturals a l’estiu en el marc que proporciona l’arquitectura de les pedreres. Té web propi i apareix també en el programa Salut Jove i Cultura. Visiten les pedreres unes 20.000 persones cada any.

En l’actualitat els esforços de l’associació es destinen a aconseguir el projecte d’activitats i la llicència per-manent per a espectacles.

L’any 2017 va culminar la tramitació de la inclusió d’aquest bé de caràcter etnològic en el Catàleg insular del patrimoni històric.


61

Per al bienni 2019-2020 es preveu continuar amb el buidatge de la denominada pedrera dels Pins, i es vol agregar al projecte una nova pedrera que era un abocador de cotxes que, en primer lloc, s’ha de buidar i sanejar a causa del nivell de contaminació que pot haver acumulat. 5.5.5 Xarxa Municipal des Mercadal

L’Ajuntament des Mercadal organitzà el 2009 una xarxa de visites als béns del patrimoni històric situats al poble, que actualment es manté i es preveu continuar. Aquests béns són:

• Aljub des Mercadal (vegeu punt 4.4.20).• Molí fariner del Pla de ses Eres des Mercadal. L’any 2004 el Consell Insular de Menorca va adquirir la

maquinària d’una petita fàbrica de farines situada al carrer del Pla de ses Eres des Mercadal i la va cedir, a través d’un conveni de col·laboració, a l’Ajuntament.

• Ferreria del carrer de Baix des Mercadal. Igual que en el cas anterior, també s’obre a la visita pública un taller de ferreria que es troba complet al carrer de Baix des Mercadal. En aquest cas va ser l’entitat bancària Sa Nostra qui va adquirir el conjunt i el va cedir a l’Ajuntament.


62

6. PROGRAMA DE FORMACIÓ6.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Garantir el coneixement del patrimoni històric de Menorca i de les estratègies necessàries per a la seva conservació entre la població en general i entre els professionals.


6.1.1 Fer extensiva a la major part de la població la importància cultural del patrimoni històric.6.1.2 Prioritzar el coneixement dels nostres monuments entre els escolars com a estratègia per a la seva conservació futura.6.1.3 Subministrar eines a la població en general per facilitar la identificació del patrimoni històric.6.1.4 Proporcionar coneixements i eines intel·lectuals a les persones que treballen en la protecció del patrimoni històric: professionals, cossos i forces de seguretat, empresaris, pagesos, etc.6.1.5 Formar nous professionals en totes les categories laborals en la protecció del patrimoni.6.1.6 Estendre la consideració del patrimoni històric com un valor transmissor de cultura.6.1.7 Explicar el patrimoni com a factor de desenvolupament econòmic i social.

6.2 MESURES

6.2.1 Elaborar material didàctic per als centres educatius.6.2.2 Coordinar els centres d’ensenyament secundari per realitzar accions positives per al coneixement i l’apreciació del patrimoni històric.6.2.3 Organitzar cursos de formació per a professionals en la protecció del patrimoni.6.2.4 Facilitar als treballadors del Servei de Patrimoni del Consell Insular cursos de reciclatge i formació contínua.6.2.5 Col·laborar amb el Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports.

6.3 ACCIONS

6.3.1 Programa Salut Jove i Cultura

L’objectiu d’aquest programa és recollir i difondre entre el sector educatiu tant activitats pròpies com d’altres administracions i entitats culturals, entre les quals una part important és de valoració del patrimoni històric.

Actualment es gestiona des del Departament de Cultura i Educació i ofereix un ventall molt ampli d’activi-tats en camps molt diversos de l’ensenyament no formal: Persona i Societat, Medi Ambient i Economia, i Arts i Cultura. En aquest darrer apartat s’emmarca l’oferta dirigida al coneixement del patrimoni històric de Menorca, tant de caràcter material com immaterial, i tant en espai obert com més teòric en museus i col·leccions museogràfiques, com també a l’aula.

http://salutjove.cime.es/gescursos/tallers.aspx.

6.3.2 Edició de nou material didàctic

En aquests darrers anys s’havien elaborat diverses unitats didàctiques en format electrònic.

http://salutjove.cime.es/gescursos/tallers.aspx.


63

L’any 2017 diversos departaments del Consell Insular de Menorca, entre ells el de Cultura i Educació, van promoure l’edició d’un llibre adreçat el públic infantil que, sota el títol Explorem Menorca, pretén donar a conèixer als més petits la reserva de biosfera de Menorca, el Camí de Cavalls i el patrimoni arqueològic, especialment la Menorca Talaiòtica. Aquest llibre té un fort caràcter interactiu, i el seu format el fa suscepti-ble de ser emprat com a material didàctic i com a eina lúdica per a les famílies. Va adreçat tant per al públic local com al visitant, i per aquesta raó es va editar en català, castellà i anglès. El Consell Insular de Menorca ha distribuït un nombre significatiu d’exemplars a tots els centres educatius de primària de Menorca.

L’Arxiu d’Imatge i So ha desenvolupat també diverses unitats didàctiques per donar a conèixer l’Arxiu i els seus objectius als grups escolars que periòdicament el visiten. L’objectiu és continuar aquesta acció amb altres guies didàctiques de les exposicions que va desenvolupant l’Arxiu. A més, també es vol impulsar el treball d’alguns centres de secundària que han elaborat altre material divulgatiu.

6.3.3 Curs per a guies turístics

Conscients del fet que les persones que transmeten el coneixement sobre Menorca als visitants han d’estar formats per oferir un guiatge de qualitat, l’Administració organitza cursos de formació des de diferents perspectives.

La Universitat de les Illes Balears proporciona cursos per a l’habilitació de guies turístics. En el curs 2018-2019, la Fundació Universitat Empresa imparteix un curs sobre Patrimoni Cultural i Espais Naturals de les Illes Balears:

https://fueib.org/ca/uibtalent/238/formacion/curso/570/curs-sobre-patrimoni-cultural-i-es-pais-naturals-de-les-illes-balears-per-lhabilitacio-de-guies-turis.

La Universitat Internacional Illa del Rei (UIMIR) actualment organitza els seus cursos a través de l’IME. Invo-lucra el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Maó i les universitats de l’entorn com són la UIB, la UB i la UOC, i en totes les seves edicions programa un curs que relaciona patrimoni històric i turisme al qual poden accedir el guies turístics.

Per altra banda, la Fundació Foment del Turisme de Menorca promou anualment un curs per als informadors turístics de les seves oficines, entre elles les situades en els punts d’acollida de visitants dels centres culturals que gestiona, amb l’objectiu de proporcionar eines per a una visita més completa als esmentats centres.

6.3.4 Curs d’agent per a la protecció del patrimoni històric

No ha estat possible l’organització de cursos per a agents de protecció del patrimoni històric en el darrer bienni.

6.3.5 Camps de treball d’arqueologia

El Consell Insular de Menorca continuarà promocionant els camps de treball d’arqueologia, que són una bona base per als estudiants d’aquesta especialitat que volen tenir experiències pràctiques en l’excavació arqueològica, la realització de planimetries i el tractament de les restes mobles.

Es preveu que durant l’any 2019 s’organitzin camps de treballs per a estudiants en les intervencions ar-queològiques dels jaciments següents:

• Torre d’en Galmés, en la campanya dirigida per l’Associació Menorca Heritage Recovery, dirigida per Luis Cobos, d’Arq Patrimonio, i Júlia García, professora de la Universitat de Màlaga

• Torre d’en Galmés, en la campanya dirigida per Amics del Museu de Menorca

https://fueib.org/ca/uibtalent/238/formacion/curso/570/curs-sobre-patrimoni-cultural-i-espais-natura

https://fueib.org/ca/uibtalent/238/formacion/curso/570/curs-sobre-patrimoni-cultural-i-espais-natura


64

• Sanitja, en la campanya dirigida pes Sa Nitja Gestión del Patrimonio Mediterráneo• Sa Cudia Cremada, en la campanya dirigida per Sa Cudia cremada Field School• Son Catlar: «Análisis arqueológico y documental de la arquitectura fenicio–púnica de Menorca.

Intervención arqueológica en Son Catlar (Ciudadella)», per investigadors de l’àmbit de la Universitat d’Alacant

La Universitat de Boston (EUA) també ha impulsat camps de treball per al seu alumnat a jaciments arqueològics de Menorca. Actualment aquests camps estan interromputs, però es tornarà a donar suport a aquesta iniciativa en el cas que es reprengui.

L’interès en els camps de treball d’arqueologia es fonamenta en el fet que són una activitat didàctica que compagina les tasques pràctiques de tècniques arqueològiques amb tasques teòriques de coneixement de l’entorn natural i patrimonial. Aquesta activitat atreu també alumnat d’altres comunitats autònomes o d’universitat estrangeres, amb la qual cosa el coneixement i l’interès per la nostra arqueologia s’estén més enllà de l’illa.

6.3.6 Col·laboració amb la UIMIR

Com s’ha comentat en el punt 6.3.3, el Consell Insular de Menorca participa en els cursos de la UIMIR, en el marc dels qual es preveu en el pròxim bienni continuar amb les temàtiques de turisme i patrimoni, així com amb la de patrimoni històric des de diferents vessants: patrimoni arquitectònic, arqueològic, didàctica del patrimoni, museologia, etc.

6.3.6 Conveni SOIB-corporacions locals

Des de l’any 2016 fins a principis de l’any 2019 el Consell Insular de Menorca ha concorregut a les convoca-tòries dels diferents convenis SOIB-corporacions locals que s’han desenvolupat principalment en dos dels sectors d’edat en què més dificultat hi ha per poder exercir una activitat laboral remunerada: els més grans de 50 anys i els joves titulats. Açò s’ha sustentat en dos programes: Visibles per als primers i Joves Qualifi-cats per als segons.

Aquests programes ens han permès la contractació de brigades per fer feines d’adequació de jaciments arqueològics per a la visita i també iniciar alguns programes nous del Departament de Cultura.

S’espera continuar amb aquestes tasques que es consideren positives en les pròximes anualitats.


65

7. PROGRAMA DE SALVAGUARDA I DIFUSIÓ DE LA CULTURA POPULAR I DEL PATRIMONI IMMATERIAL La cultura popular i d’arrel tradicional ha de ser present en les polítiques de patrimoni històric i cultural a fi de propiciar la salvaguarda i la difusió dels diferents elements que configuren el ric patrimoni immaterial de Menorca.

7.1 OBJECTIUS

Objectiu general

L’objectiu d’aquest programa és complir i fer complir la Llei de cultura popular i tradicional de les Illes Ba-lears, o el text normatiu que la substitueixi. Aquesta llei té com a missió protegir i impulsar els elements que configuren al patrimoni cultural immaterial de Menorca. Amb aquest objectiu, el Consell Insular de Menorca vol donar suport a les entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la cultura popular, assegurar el coneixement de la cultura d’arrel tradicional i dels elements del patrimoni immaterial de Menorca dins i fora del marc geogràfic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i complir amb el compromís adquirit per les reserves de biosfera de ser també preservadores de cultura i, per tant, elaborar sengles inventaris de patrimoni immaterial.


7.1.1 Identificar i conèixer l’estat dels béns immaterials de Menorca a fi de possibilitar-ne la salvaguarda.7.1.2 Sistematitzar la informació sobre la cultura popular i el patrimoni immaterial de l’illa mitjançant la creació i el manteniment de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.7.1.3 Desplegar la Llei de cultura popular i tradicional de les Illes Balears o el text normatiu que la substitueixi.7.1.4 Fomentar l’estudi dels elements de la nostra cultura popular i tradicional.

7.2 MESURES

7.2.1 Incloure el treball de protecció i foment de la cultura popular i del patrimoni immaterial dins les tasques del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, amb la consegüent dotació de la infraestructura tecnològica i dels recursos humans que calguin en la mesura del que sigui possible.7.2.2 Potenciar un cens d’institucions i entitats relacionades amb la cultura popular i amb el patrimoni immaterial.7.2.3 Promoure un cens de béns materials i immaterials del patrimoni cultural popular com a eina imprescindible per poder conèixer els fons susceptibles de formar part d’aquest patrimoni.

7.3. ACCIONS

7.3.1 Elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime)

El Consell Insular de Menorca, en la sessió de caràcter ordinari del Consell Executiu de dia 25 de setembre de 2017, aprovà el Pla d’actuació per a l’elaboració i creació de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime d’ara endavant).


66

Aquest inventari neix del mandat derivat de diferents textos normatius:

• Llei 12/1988, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, modificada per l’article 36 de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública

• Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears• Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial aprovada per la Conferència General

de la Unesco el 17 d’octubre de 2003, vigent a partir del 20/04/2006 i ratificada per l’Estat espanyol el 6 d’octubre de 2006

• Llei estatal 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial

Així mateix, neix de la convergència en l’interès del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, ja que aquesta reserva també participa en el Catálogo de Patrimonio Inmaterial que promou la Red Española de Reservas de la Biosfera.

Per dur a terme aquest projecte, d’acord amb el Pla d’actuació aprovat el mes de setembre de 2017, pel Decret de Presidència del CIM 2018/422, d’11 de maig, s’han creat els òrgans següents:

• Òrgan institucional i director• Òrgan coordinador i executiu

Un exemple de patrimoni immaterial: un esparter treballant


67

Així mateix, prèviament s’havia signat un conveni amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) pel qual aquest cedí al Consell Insular el programa informàtic que s’ha fet servir per elaborar l’inventari de les Terres de l’Ebre i que la Unesco ha agafat com a referència per a l’inventari de la resta de reserves de biosfera.

D’acord amb el Pla d’actuació aprovat la proposta de la Unesco, l’Ipcime es divideix en set categories:

1. Activitats productives, processos i tècniques2. Creences, festes rituals i cerimònies3. Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació4. Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals5. Manifestacions musicals i sonores6. Salut, alimentació i gastronomia7. Formes de sociabilitat col·lectiva i organització social

Durant els anys 2017 i 2018 s’han inventariat un total de 25 elements en una primera fase de l’Ipcime, dels quals s’han elaborat les fitxes corresponents i s’ha recopilat una sèrie de material audiovisual com-plementari de cada element. Tot aquest material, s’introduirà a la base de dades creada específicament per a aquest bé i s’implementarà en un web (www.ipicme.cat) que estarà disponible a partir del mes de març de 2019.

Durant els anys 2019 i 2020 continuaran, en una segona fase, els treballs de catalogació d’elements que han de formar part de l’Ipcime.

7.3.2 Elaboració de l’Inventari de Béns Mobles i Immobles de la Cultura Popular de Menorca

Segons la definició de patrimoni cultural immaterial que recull l’article 2 de la Convenció per a la Salvaguar-da del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, aquest patrimoni inclou, també, els instruments, els objectes, els artefactes i els espais que són inherents als elements pròpiament dits del patrimoni cultural immaterial (usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural).

Per tant, atès que el Consell Insular de Menorca ja ha iniciat els treballs d’elaboració de l’Inventari del Patri-moni Cultural Immaterial de Menorca, cal treballar també, paral·lelament, en la caracterització i la fixació dels béns mobles que conformen els diferents elements de la cultura popular de l’illa a través d’un inventa-ri de béns mobles.

Així, s’ha de dissenyar la fitxa amb la informació mínima que s’ha d’aportar de cada element de l’inventari, que es dividirà en els apartats següents:

1. Béns immobles de caràcter etnològic: ponts de bens, barraques, pous de torn, forns de calç, molins de vent, etc.2. Béns mobles de festes tradicionals de l’illa: buldrafes, fabiols, carotes, etc.3. Béns mobles de festes cíviques i religioses: betlems, passos de Setmana Santa, vestimenta de les confraries, etc.4. Elements de l’imaginari festiu: gegants, capgrossos i diables5. Instruments musicals6. Eines d’oficis artesanals7. Eines i ormeigs del camp8. Béns i ormeigs relacionats amb la pesca9. Vestimenta tradicional10. Joguines i objectes lúdics11. Col·leccions d’interès cultural (Col·lecció Llambías, Col·lecció Germans Carreras...).


68

Dins el 2019 es dissenyarà el model de fitxa de l’Inventari de Béns Mobles i es començaran a inventariar els béns dels apartats 2 i 3, atès que els de l’apartat 1 ja es troben degudament inventariats pel Servei de Patri-moni del CIM.

Dins el 2020 es duran a terme les tasques d’inventariar els béns dels apartats 4 i 5.

7.3.3 Elaboració o actualització del Cens d’institucions i entitats relacionades amb la cultura popular i tradicional

La finalitat d’aquest cens és registrar totes les institucions, les entitats i els particulars que conservin, inves-tiguin i difonguin els béns, tant de caràcter material com immaterial, de la nostra cultura popular i tradicio-nal. Com que la cultura popular i tradicional és viva, les entitats i els particulars relacionats són canviants, per la qual cosa el cens s’haurà d’actualitzar anualment a fi que el CIM pugui tenir un coneixement dels di-ferents grups, del seu treball i de les seves mancances.

7.3.4 Declaració de festes d’interès cultural

D’acord amb l’article 5 de la Llei de cultura popular i tradicional, correspon a cada consell insular, amb l’in-forme previ del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, declarar festes d’in-terès cultural aquelles festes tradicionals pròpies dels diferents pobles de Menorca que tenguin especial arrelament i rellevància en el territori.

El Consell Insular de Menorca ha reglamentat, dins els anys 2017-2018, el procediment per declarar festes d’interès cultural de l’illa, per la qual cosa el Ple del CIM, en la sessió de caràcter extraordinari de 24 d’abril de 2017, aprovà el Reglament sobre el procediment de declaració de festes d’interès cultural a l’illa de Me-norca (BOIB núm. 59, 16-05-2017), que es va sotmetre a audiència dels ajuntaments i de les associacions i entitats establertes a l’àmbit territorial de l’illa de Menorca, degudament inscrites en el registre correspo-nent i les finalitats de les quals tinguessin relació directa amb l’objecte d’aquest reglament, a més de dema-nar a l’Institut Balear de la Dona que emetés el corresponent informe d’avaluació sobre impacte de gènere.

Dins el 2019 es preveu aprovar definitivament el Reglament sobre el procediment de declaració de festes d’interès cultural a l’illa de Menorca, pendent només de l’emissió del dictamen preceptiu del Consell Con-sultiu de les Illes Balears sobre el text definitiu del Reglament, que inclou les recomanacions fetes durant el període d’audiència i que s’han tingut en compte per a la redacció final.

7.4.5 Manteniment dels òrgans insulars de consulta en relació amb el patrimoni cultural immaterial

L’any 2002 es constituí la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca, d’acord amb la potestat que confereix als consells insulars l’article 10 de la Llei 1/2002 de cultura popular i tradicional de les Illes Ba-lears, amb la finalitat de crear un àmbit de participació en la fixació i el desenvolupament de les polítiques de foment de la cultura popular. Aquesta comissió s’ha mantingut fins al 2019 amb aquest mateix nom, i la seva composició es renova cada quatre anys amb motiu de l’inici de cada nova legislatura.

És objectiu del Pla Insular de Gestió del Patrimoni Històric mantenir, a partir de la nova legislatura que s’ini-cii el 2019, aquesta comissió assessora o l’òrgan insular de consulta que es consideri oportú, per tal d’as-sessorar i col·laborar amb el Consell Insular de Menorca en la consecució dels objectius de salvaguarda i promoció del patrimoni cultural immaterial de Menorca.

7.3.6 Foment de la glosa

Foment de l’ensenyament i divulgació de la glosa, tant escrita com improvisada, com a exponent de primer nivell de la nostra cultura popular, a través de les actuacions següents, que es duran a terme durant tot el


69

període de vigència del Pla:

1. Manteniment de l’oferta de tallers de glosat a les escoles a través del programa Salut Jove i Cultura.2. Continuïtat a la convocatòria anual del Premi Josep Vivó de glosa escrita.3. Publicació de les gloses guanyadores i finalistes del Premi Josep Vivó.4. Continuïtat a la celebració institucional del denominat Glosat de la Diada, iniciat l’any 2000, dins els actes de la festa de Sant Antoni, Festa del Poble de Menorca.5. Suport a la celebració de trobades de glosadors a Menorca

7.3.7 Foment dels balls tradicionals

Un altre dels elements fonamentals en l’expressió pública de la cultura tradicional d’un país són els seus balls. En aquest sentit, durant el període de vigència del Pla, s’han de prioritzar les actuacions següents:

• Consolidació del programa de Ballades a sa Plaça, amb el desplegament del conveni amb Femefolk.• Consolidació de les ajudes al manteniment de les escoles de balls tradicionals mitjançant conveni

amb Femefolk.• Suport a la investigació i divulgació del patrimoni menorquí de balls tradicionals mitjançant la publicació

o ajudes a l’edició d’estudis sobre aquest element de la cultura popular.

7.5.8 Foment de la cançó popular

La cançó popular s’ha de considerar igualment com a element fonamental que caracteritza la cultura d’un país; per la qual cosa cal promoure la recuperació i actualització de la música i la cançó popular a través de les actuacions següents, que es duran a terme durant tots els anys de vigència del Pla:

• Suport als concerts de cançó popular a través del programa Menorca, Música i Teatre.• Suport als treballs d’actualització del cançoner popular produïts per diferents grups musicals de l’illa.• Suport als treballs d’investigació i divulgació sobre els instruments propis de la nostra música popular

i tradicional.

7.3.9 Foment de la rondallística

Durant els últims anys s’ha produït un increment més que perceptible de l’interès per la rondalla i el conte a Menorca. Són moltes les iniciatives que, sobre aquests components de la cultura popular, s’han generat a la nostra illa. Per tant, les actuacions que s’han de dur a terme en aquesta matèria han d’anar encaminades a consolidar-ne la recuperació i a donar vida a les nostres rondalles i contes.

Per tant, les actuacions que es duran a terme durant el període de vigència del Pla, encaminades a consoli-dar-ne la recuperació i a donar vida a les nostres rondalles i contes, són les següents:

• Desenvolupament d’un programa regular de sessions de contacontes i rondalles a les biblioteques pú-bliques de Menorca amb la doble finalitat de promoure la cultura popular pròpia i fomentar la lectura.

• Foment del coneixement i la creació de contes i rondalles entre els estudiants de secundària i batxille-rat, a través de la convocatòria del Premi Francesc de Borja Moll de contes i rondalles, a fi que les noves creacions puguin arribar a formar part de la rondallística menorquina.

• Suport a la publicació de reculls de rondalles de la nostra tradició.

7.3.10 Foment dels jocs tradicional

Fins fa poc, activitats socials com són els jocs i els esports no eren considerats components importants de la cultura tradicional d’un país. Aquesta circumstància i la progressiva implantació dels denominats


70

«esports de masses» han modificat la realitat dels jocs i els esports que abans podien identificar les comu-nitats humanes. Ara, tots consideram que els esports i els jocs propis d’una comunitat, exclusius d’aquesta, són també exponent i manifestació de cultura i identitat; fet que ha permès valorar costums que els anys havien deixat perdre.

En el marc d’una política integral a favor de la cultura popular i tradicional, durant el període de vigència del Pla es preveu dur a terme actuacions concretes de foment d’aquests jocs, com ara:

• Manteniment de les ajudes als esports autòctons: doma menorquina, trot, tir amb fona, joc maonès, joc de la bolla, vela llatina, truc, etc.

• Consolidació de la presència dels jocs autòctons en el marc del programa Esport en l’Edat Escolar i en les activitats infantils i juvenils organitzades pel Consell Insular de Menorca: campaments, festes, jor-nades, etc.

• Promoció dels jocs i els esports autòctons mitjançant la presència d’aquests en els actes de celebració de la Festa del Poble de Menorca.

• Desenvolupament de programes de recuperació de jocs populars (dins i fora, mèrvols, es Cuc, etc.) amb els centres de primària i de secundària.

• Suport a la publicació d’estudis i treballs relacionats amb els jocs i els esports autòctons.

Les actuacions 1, 2, 3 i 5 es duran a terme durant tot el període de vigència del Pla.

A part, l’actuació número 4 es proposa dur-la a terme dins el 2019 o 2020 incloent un taller específic sobre aquests jocs populars dins el programa Salut Jove i Cultura adreçat als centres d’ensenyament de l’illa.

7.3.11 Divulgació del patrimoni immaterial i la cultura popular

Durant la vigència del Pla, el Consell Insular de Menorca preveu dur a terme les actuacions següents de divulgació del patrimoni cultural immaterial de l’illa:

• Divulgació tots els elements de la cultura popular i el patrimoni immaterial de Menorca a través del web de cultura popular creat el 2011 (www.culturapopularmenorca.cat), mitjançant el qual es dona publici-tat a les activitats programades per les diferents entitats menorquines relacionades amb les diferents manifestacions de la cultura popular i es divulga, a través dels seus continguts, el coneixement del pa-trimoni immaterial de l’illa.

• Divulgació dels elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime) a través del web Immenorca – Patrimoni Cultural Immaterial (www.ipcime.cat) creat el 2018 arran de l’elaboració de l’Ipcime, a través del qual es donen a conèixer els elements inventariats, amb la seva fi-txa corresponent i es propicia la participació dels portadors i de la societat menorquina en general en l’elaboració d’aquest inventari.

• Divulgació dels equipaments culturals...• Suport a la investigació i la publicació de treballs sobre elements de la cultura popular encara poc estudiats.• Organització d’activitats de difusió dels elements del nostre patrimoni immaterial, tant el més cone-

guts com aquells que es trobin en perill de desaparició, a través de:a) Jornades festives o diades de cultura popular a les diferents poblacions de l’illa.b) Jornades d’estudi relacionades amb el patrimoni cultural immaterial.c) Manteniment del programa Menorca, Música i Teatre, que inclou una categoria....d) Suport a l’organització de mostres de diferents manifestacions de la cultura popular: mostres

gastronòmiques, exposicions temàtiques (eines, vestimenta, maquetes, instruments, etc.), recreacions de festes o costums tradicionals (mesurades, bunyolades, menjades de llet espessa, porquejades, etc.), conferències, xerrades i debats, etc.


71

7.3.12 Suport a l’activitat de les entitats i associacions que treballen en matèria de cultura popular

El Departament de Cultura i Educació, durant els anys de vigència del Pla, ha de mantenir, i si és possible incrementar, les ajudes, via conveni o via subvenció, a les entitats dedicades a l’estudi, la salvaguarda i la promoció de la cultura popular i tradicional, entre les quals destaquen:

• Soca de Mots• Col·lectiu Folklòric de Ciutadella• Femefolk (Federació Menorquina de Grups Folklòrics)• Amics de la Mar de Menorca• Amics de la Mar-Port de Maó• Centre d’Estudis Locals - Fòrum Tercer Mil·lenni d’Alaior• Grup de Pessebristes de Maó• Associació Líthica• Coordinadora de Confraries• Colles de geganters i grallers• Colla de Diables de Maó• Associació de Rondallaires i Contacontes

7.4.13 Mesures de salvaguarda de la tècnica constructiva de la pedra en sec com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat

El 28 de novembre de 2018 la Unesco va inscriure en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat la tècnica constructiva de la pedra en sec.

El Consell Insular de Menorca, amb la resta de consells insulars i el Govern de les Illes Balears, formà part de la candidatura internacional per a aquesta declaració, promoguda conjuntament per Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa.

A tal fi, el CIM va iniciar el procés de protecció d’aquesta tècnica constructiva tradicional i va incoar la seva declaració com a bé d’interès cultural immaterial, declaració que aprova el Ple del Consell Insular dia 20 de febrer de 2017.

Així mateix, la tècnica tradicional de la construcció en pedra en sec de Menorca figura com la primera de les fitxes que ja s’han elaborat, en una primera fase, per formar part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Im-material de Menorca creat també el 2017.

Atès que el que s’ha protegit amb aquestes declaracions és la tècnica i el coneixement d’aquest tipus de construcció tradicional, a fi de garantir-ne la transmissió a les generacions futures, és objectiu del VI Pla Insular de Gestió del Patrimoni Històric desenvolupar polítiques actives que fomentin el coneixement, la formació, la difusió i les orientacions als col·lectius professionals que més poden contribuir a la salvaguarda de la tècnica, per a la qual cosa es preveu dur a terme les accions següents:

• Creació d’un grup de treball integrat per diferents agents representants de l’àmbit científic, administra-tiu i professional, coneixedors de la tècnica i portadors d’aquest element, a fi d’elaborar un manual d’orientacions i bones pràctiques adreçat als distints professionals que intervenen en la construcció amb pedra seca: arquitectes, aparelladors, empreses de construcció, pagesos, etc.

• Creació d’alguna iniciativa de formació, dirigida a joves en edat de formació, picapedrers i manobres que vulguin incorporar la tècnica tradicional de la pedra en sec al seu catàleg de serveis professionals, o bé a persones en atur que es vulguin formar per treballar en aquest àmbit.


72

Una de les tècniques de la pedra en sec: construcció amb pedra llosella del nord de Menorca