larevistaGremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental

Setembre / 11 Difusió GratuïtaNúm. 76

Sumari

06Des del gremi Publicitat

El Gremi referma la seva aposta per la formacióS’obre una nova convocatòria per a inScriure’S a cur-SoS Sobre Seguretat, riScoS bàSicS i eSpecíficS, recurSoS preventiuS i d’altreS matèrieS.

la formació és bàsica en els temps actuals. i és per això que des del gremi volem oferir als agremiats la millor oferta possible en aquest aspecte amb un ventall de cursos diversos, i en especial en aquelles matèries obligatòries per conveni. així doncs, s’obre una nova convo-catòria per seguir aquests cursets impartits per formadors especialit-zats de la fundació laboral, que es desplacen fins a la seu de l’entitat per oferir aquesta formació.

les dues vies principals són les referents a la prevenció de riscos labo-rals i a la Targeta Professional de la Construcció (TPC), necessaris per obtenir el Registre d’Empreses Acreditades (RAE) segons dicta el conveni de la construcció. en el primer aspecte, es poden seguir cursos de seguretat i riscos bàsics (8 hores cadascun), de riscos espe-cífics (20 hores) o de recursos preventius (60 hores). mentre que pel que fa a la targeta professional, es pot seguir el curs bàsic (8 hores), el qual també permet obtenir aquest document indispensable per exercir la professió als no agremiats, ja que tot i que no sigui obligatòria com sí ho és el rea, suposa una millor i més completa formació.

també cap la possibilitat d’obtenir formació en administració d’empresa amb un curs de direcció de 10 hores, o d’altres matèries com poden ser el muntatge de bastides, dirigides més als treballa-dors. en tots els casos el cost està subvencionat a través del gremi de barcelona, que distribueix les ajudes entre la resta de gremis pro-vincials, entre els quals el del Vallès Oriental és dels que major nombre de cursos ofereix.

la quantitat mínima d’alumnes per oferir cadascun dels cursos és de 25 alumnes, i els horaris sempre són vespertins per fer-los compati-bles amb la jornada laboral.

Tancada la programació del primer

semestre de l’any, s’han obert les

noves subvencions pel segon se-

mestre. Tots aquells que estiguin in-

teressats en seguir algun d’aquests

cursos, es poden posar en contacte

amb el propi Gremi per conèixer les

condicions concretes per cada curs.

Durant els set primer mesos

de 2011 i gràcies a convenis de

col·laboració amb diversos instituts

de formació, es van impartir cinc

cursos de paleteria de 20 hores

cadascun i un de sis hores; dos de

Prevenció de Riscos Laborals de 60

hores i altres dos de sis hores, i un

curs per a directius de 10 hores.

En total, 252 hores que han servit per millorar la formació de 275 professionals.

Travesera Carles Buhigas, 3 Nau C, Pol. Ind. Can Castells

08420 CanovellesTel./Fax. 93 870 50 50

Mòbil 649 092 227

GESTIÓ DE L’OBRAı Rehabilitació dels edificisı Manteniment de comunitatsı Restauració i neteja de façanesı Impermeabilització de cobertesı Substitució de baixantsı Reformes integrals de vivendesı Tractament d’humitatsı Detecció i tractament de l’al·luminosiı Retirada i gestió de fibrociment (cobertes i canalitzacions)ı Tractaments especials al formigóı Ignifugats d’estructures metàl·liques amb pintura i mortersı Instal·lacions d’aigua i llum

GESTIÓ TÈCNICAı Departament d’arquitectura tècnicaı Inspeccions tècniquesı Tramitació de permisosı Ajudes institucionalsı Assessorament tècnicı Realització de plans de seguretat i prevenció de riscos laborals

ı Assessorament per a la tramitació de subvencions

façanesobresmantenimentserveis

www.façanes.net

Servei tècnic, informàtica i manteniment informàticAssistència remota, xarxes i comunicacions globals per a empreses.

avd. antoni Gaudí 60mollet del vallès - 08100

tel. 902 012 076 tel. 93 579 72 90

Preus i serveis especials per als agremiats.www.infosistemes.cominfo@infosistemes.com

6

www.grecons.cat

7

Setembre 2011 / n. 76

des del gremiEl Gremi referma la seva aposta per la formació

12a Fons: Ramón Guarda Parera

Ramón Guarda Parera va néixer fa 71 anys a Alella. Per tant no pertany al gremi del Vallès Oriental, sinó al de Maresme. Però ben aviat professionals vinculat al nostre gremi aprendran l’ofici de les mans d’en Ramon, ja que assessora els cursets que s’imparteixen a l’Institut Miquel Biada de Mataró, amb els quals com ja em explicat a les pàgines d’aquesta revista, s’ha arribat a un conveni de col·laboració formativa. I tot i que ja està jubilat, continua donant consells als que estant aprenent aquest ofici. Perquè com ell mateix diu, el seu objectiu és “que no es perdi la forma de fer tradicional” dels paletes.

“Sóc xapat a l’antiga, jo. Abans tots dúiem el nostre pot, la nostra regla de cinc pams i les nostres falques de fusta. Fèiem el morters a terra. Abans, menys pintar i enguixar, el paleta ho feia tot. I això s’està perdent”, explica. “Cada cop s’ha anat especialitzant tot més, quant crec que en un mo-ment com l’actual, és més important ser paleta que no pas especialista”.

I perquè no es perdi aquesta antiga tradició de l’ofici de tota la vida, no ha dubtat en fer-se aliat de les formes més modernes de comunicació, amb un canal d’Internet que aplega més d’una cinquantena de vídeos que expliquen com fer pas a pas tot ti-pus d’obres: des de revestiments a sanitaris passant per voltes d’escala.

“Va ser idea d’un arquitecte de l’institut Miquel Biada: em va dir que per què no feia un vídeo pels alumnes, perquè així

el poguessin consultar quant volguessin”. I així va fer-ho: pri-mer un, després un altre… I així fins a 55, tots penjats al seu propi canal del portal youtube.com (ra-mon17642). Tant s’hi va aficionar que s’ho fa tot ell sol: la gravació, el muntatge, les músiques… “Mú-siques que haig de buscar lliures de drets d’autor, perquè al principi em trobava que m’esborraven el vídeos”, recorda. “Mai m’ho ha-gués ni plantejat. I ara mira, ja tinc 80 subscriptors i alguns dels ví-deos han rebut més de 8.500 visi-tes”. I el resultat és que no només els seus alumnes, sino aprenents de tot el món, no deixen d’enviar-li felicitacions i donar-li las gràcies per penjar aquestes peces tan ex-plicatives: “La gent que els veu agraeix que siguin tan didàctics i em diuen que els ajuda a te-nir ofici. Un cop una estudiant d’arquitectura em deia ‘això no ens ho ensenyen a la facultat!’. La veritat és que és emocionant rebre aquest missatges”.

“El mEu objEctiu és quE no Es pErdi l’ofici tradicional dE palEta”

I es que la relació del Ramon amb el professió és purament vocacional. “Estimo aquest ofici i m’encanta ensenyar-lo”. No pot ser menys quant hi porta tota la vida, des de ben nen. El seu pare ja era paleta i, com passava abans en aquests casos, no van passar gaires anys fins que ja estava fent d’aprenent i donant un cop de mà al pare: “En tenia 13 quant el vaig començar a ajudar. I als 16 anys ja portava sis obres, perquè el meu pare va caure malalt i el meu ger-mà portava l’empresa. L’any 1977 em va independitzar i em vaig po-sar al capdavant d’una empresa d’Alella. I des d’aleshores no he parat”. Ni de treballar de paleta, ni de formar-ne de nous: “Sem-pre he tingut aprenents. Mai he deixat d’ensenyar, ni ara estant jubilat encara que sigui fent col·laboracions, perquè és el que més m’agrada. Sempre he viscut per la construcció”, afir-ma. “Bé, primer la família, és clar, però només la família abans que la

construcció”. Fins i tot ara quant, ja jubilat i sense poder treballar-hi, Internet li ha obert les portes a poder escampar aquesta en-senyança tradicional a tothom: “M’arriben missatges de molts llocs, sobretot de llatinoamèrica. I la veritat és que motiva molt”.

I de pas, serveix per, com es sol dir, fer país: “Explico el que són les voltes catalanes o els espantabruixes… és bonic re-cuperar tot això i que no es perdi: l’arquitectura popular, o els elements ornamentals típics de cada lloc, com per exem-ple els espantabruixes”. Un ornament molt utilitzat antigament a les cases de la comarca per evitar que les bruixes xoquessin contra les cases en el seus vols nocturns.

“M’ho va explicar un amic meu que és historiador –recor-da-. Són històries boniques, de la nostra cultura, que no s’haurien de perdre”. I per això, entre tasques més habituals del dia a dia quotidià d’un paleta, en els seus vídeos també en-senya com es fa un bon espantabruixes, que consisteix en tallar una teula (“abans ho fèiem amb un tallant i la rascàvem amb un totxo”) i amb els trossos aconseguits, muntar-los donant una forma artística.

Ara en Ramon està treballant en la restauració de la Torre del Molí de Vent de la seva població. Un treball difícil però gratificant: “De fet, ara que ja estic jubilat, he arribat a fer feines de restau-ració d’ornamentació tradicional a diversos edificis per pura afició, sense cobrar. Fins a aquest punt m’agrada aquesta feina”. I així li reconeixen els molts que observen i comenten els seus vídeos a Internet. Com per exemple aquest comentari que diu: ‘Sr Ramón, mis más sincera admiración a su profesio-nalidad, personas como usted son las que demuestran que aún hay vocación profesional, mas allá del lucro económico’. O un altre que ho resumeix tot plegat de forma més curta, con-cisa i clara, firmant ‘des d’Uruguay’: ‘Gracias genio. Eso es un trabajador. Muy bueno’.

PEDRA ARTIFICIAL

Pol. Ind. Gualba 08490 - GUALBA DE BAIXTel. 93 847 20 10

12

www.grecons.cat

13

Setembre 2011 / n. 76

a Fons Ramón Guarda Parera“El meu objectiu és que no es perdi l’ofici tradicional de paleta”

16Estadística trimestral de la construcció

ESTUDI SOBRE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ AL VALLÈS ORIENTAL

CONTEXT ECONÒMICClima empresarial

la marxa dels negocis de la construcció segueix sent ne-gativa, amb un saldo en el segon trimestre del 2011 de -45%, tornant als nivells de l’any 2010 després d’un inici d’any on s’havia reduït 4 punts. pel que fa als factors que els empresaris de la construcció consideren que afecten més a la marxa del seu negoci, s’observa que la debilitat de la demanda segueix sent el principal factor negatiu. les percepcions negatives dels empresaris de la cons-trucció sobre com evolucionen els seus negocis s’ha tor-nat a situar en els paràmetres de l’any passat.

ACTIVITAT ECONÒMICA (I) CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES I OBRESa) Habitatges en ConstruCCió a Catalunya

el nombre de visats d’obra ha disminuït un 20%, men-tre que el nombre d’habitatges acabats ha augmentat un 35,5% a Catalunya al maig del 2011 si ho compa-rem amb la situació del mes de maig de l’any passat. en els cinc primers mesos de l’any, i amb relació al ma-teix període de l’any anterior, el nombre d’habitatges en construcció disminueix un 11,5% i els habitatges acabats un 10,3%.

Habitatges iniCiats i aCabats

no s’ha seguit amb la lleu recuperació registrada durant l’últim trimestre de l’any 2010, on els habitatges iniciats tornaven a créixer després d’un important descens.

ens tornem a trobar davant la dada més baixa d’habitatges acabats des de l’inici de la crisi econòmica i de l’ajust del sector constructor. s’han registrat 184 habitatges, el que representa 117 habitatges acabats menys ( 38,9%) en comparació a la situació viscuda durant el primer trimestre de l’any passat.

ACTIVITAT ECONÒMICA (II) MERCAT IMMOBILIARIla desaparició de la desgravació fiscal per la com-pra d’habitatges va provocar que molts compradors s’animessin a fer la seva compra de vivenda abans d’acabar l’any 2010. aquest fet a provocat que s’hagi passat de la venda de 978 habitatges el quart trimestre de 2010 a tan sols vendre 294 el primer trimestre de l’any 2011. Del total de les transaccions, 11 han estat d’habitatges de protecció oficial, 6 (un 35% menys) respecte el mateix període de l’any anterior.

la caiguda en les transaccions immobiliàries s’ha donat de manera generalitzada als municipis de la comarca, amb l’excepció de: lliçà de Vall ( 3) lliçà d’amunt ( 2), aiguafreda ( 1) i sant esteve de palau-tordera ( 1). la resta o no registren cap venda o han registrat un descens respecte el mateix període de l’any passat. D’aquests últims destaquen els descen-sos de mollet del Vallès ( 32), montornès del Vallès ( 22) i granollers ( 20).

ACTIVITAT ECONÒMICA (III) AFILIACIÓa) poblaCió assalariaDa i autònoma

Del total d’afiliats a la comarca, 12.025 formen part del sector de la construcció. la caiguda en l’afiliació de la construcció segueix anant més de la mà de la població assalariada que no pas de l’autònoma. mentre els tre-balladors assalariats registren una reducció del 4,28%, els assalariats només ho fan un 0,32%. Des de l’inici de la crisi econòmica i l’ajust del sector la caiguda de l’afiliació de la mà de la població assalariada ha provocat que en aquests moments representi el 56,2% dels afi-liats, quan fa un any representaven el 59,5%.

b) Comptes De CotitzaCió (empreses)

l’evolució de les empreses ocupadores de la construc-ció segueix amb la seva tendència negativa, esdevenint el sector econòmic de la comarca que més empreses perd, tot i tenir un pes molt menor respecte sectors com la indústria i els serveis. respecte el mateix perío-de de l’any anterior el nombre d’empreses del sector constructor s’ha reduït en 170.

Evolució trimestral dels habitatges iniciats i acabats. Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Secretaria d’Habitatge

i Millora Urbana

S’ha tornat a registrar un mal compor-tament de l’activitat constructora a la

comarca, pel baix registre d’habitatges iniciats (72) com dels acabats (184).

Transaccions immobiliàries totals, habitatges nous i segona mà. Vallès Oriental

Evolució de l’afiliació de la població assalariada i autònoma. Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de la Vivenda

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS

El sector constructor torna a registrar la caiguda més important de persones

ocupades de tots els sectors econòmics de la comarca (un 12,3% respecte l’any

anterior).

la caiguda en l’afiliació de la construcció segueix anant més de la mà de la població assalariada que no pas de l’autònoma. mentre els treballadors assalariats regis-tren una reducció del 4,28%, els assalariats només ho fan un 0,32%. Des de l’inici de la crisi econòmica i l’ajust del sector la caiguda de l’afiliació de la mà de la població assalariada ha provocat que en aquests mo-ments representi el 56,2% dels afiliats, quan fa un any representaven el 59,5%.

L’atur en el sector de la construcció registra 4.491 persones aturades, un 1,3% menys respecte el mateix període de l’any

anterior.

MERCAT DE TREBALLatur

Del total de 34.037 persones aturades a la comarca del Vallès oriental el segon trimestre de 2011 ens trobem que 20.076 formen part del sector serveis, 7.167 de la indústria, 409 de l’agricultura i 4.491 del sector de la construcció. Únicament el sector industrial i el de la construcció registren menys aturats (un decrement del 8,4% i un 1,3% respectivament) si ho comparem amb el mateix període de l’any 2010.

16

www.grecons.cat

17

Setembre 2011 / n. 76

esTadÍsTiCa de la ConsTrUCCiÓEstudi sobre el sector de la construc-ció al Vallès Oriental

08Entrevistem a l’alcalde...

Per fer obra pública, les coses deuen estar tant difícils com en altres llocs, amb la situació actual…“Doncs no. Per sort no. Intentem ser anticíclics per agafar els períodes de crisis amb el peu canviat. I des de fa una legisla-tura i mitja tenim guardat un projecte molt important: el del nou auditori que ha de substituir l’actual, que és l’antiga sala de cinema. Tenim el projecte redactat des de fa quatre anys amb un pressupost de 5,7 milions d’euros. I si no passa res, començarem les obres a finals d’any”I com s’aconsegueix això d’aconseguir anar a peu canviat de la crisi?“Doncs perquè no vam gastar en el seu moment les subven-cions ordinàries que vam rebre, tant del Pla d’Obres i Ser-veis de la Generalitat com de la Diputació. Era un pla quin-quennal, i enlloc de gastar-ho en els quatre anys de l’anterior legislatura, vam apostar per reservar-ho per a la següent. I així ja tenim un 30% de la inversió coberta per començar. Després sí que haurem de fer una inversió més folgada en el temps, per donar més marge i anar sense preses. I així d’aquí a un parell o tres d’anys, potser la crisi encara continua però el panorama ja serà una mica diferent, espero”.El projecte del nou Auditori l’ha fet un arquitecte de tant renom internacional com Álvaro Siza. Com l’han con-

vençut perquè vingués a treballar a Llinars?“Perquè li va agradar molt el projecte. Ell sap que som un ajuntament petit i que tenim limitacions que no tenen les grans ciutats, però crec que és una persona que es sap adaptar molt bé a allà on treballa. I és un honor que es presentés al concurs per adjudicar el projecte, perquè és un dels arqui-tectes més grans i ha rebut mols premis. I el projecte que ha presentat és molt ben adequat al que buscàvem, no només pel que fa a l’Auditori sinó per a tota la zona al voltant que reformarem”.Què més hi haurà, a part de l’Auditori?“El projecte complet inclou fer un centre cultural i una es-cola de música a una casa antiga anomenada Can Marquès, ja tenim tot el projecte executiu fet. Tot i que en aquest cas potser sí que aquesta part l’haurem de deixar per més endavant, perquè són uns 3 milions d’euros més de pressu-post. I a més, a suggerència del propi Siza, com al mateix entorn hi ha una finca pública, va pensar que podríem fer tota una unitat arquitectònica i fer-hi 50 pisos de protecció oficial. I ara estem mirant de trobar un promotor que s’en faci càrrec. En principi, no tindríem problema en començar també aquesta part del projecte”.I durant els vuit anys que porta al càrrec, què destaca més

Martí pujolAlcalde de Llinars del Vallès

“Podem fer obra pública perquè hem agafat la crisi a peu canviat”.

Continuant amb la sèrie d’entrevistes a alcaldes de la comarca, en aquesta ocasió hem conversat amb Martí Pujol, batlle de

Llinars per ERC. Un cas dels pocs que, en plena època d’això anomenat ‘desafecció política’, ha aconseguit la seva tercera

victòria electoral ampliant la majoria absoluta que ja tenia amb un regidor més, vuit en total. “Suposo que això és reflex que

la gent considera que s’ha fet una bona feina”, destaca satisfet. De la mateixa manera que es mostra satisfet al poder afirmar

que en plena crisi, el seu és un dels ben pocs municipis que tenen un complet pla de reformes a dur a terme.

de les actuacions urbanístiques que s’han fet?“Crec que allò principal és tenir un model de municipi. I en aquest sentit hi ha tres pilars que considero que han canviat molt Llinars: la carretera, que l’hem volgut fer més amable i urbana, millor integrada; la piscina munici-pal, que també va suposar una inversió important, de més de 6 milions d’euros; i tota l’àrea central, que l’hem volgut convertir en una àgora a l’antiga, en un punt de troba-da on abans hi havia una botifarra entre la via del tren i la carretera. I va ser possible perquè un alcalde anterior també d’ERC, en Joan Masuet, pensant en aquest mateix model, va tenir la visió de reservar uns terrenys al costat de la carretera per a guanyar-los per al poble”. Però en quant a privats, suposo que Llinars no és una excepció davant la davallada d’ingressos per impostos de la construcció…“No, és clar. Els ingressos immobiliaris han baixat molt. Estem parlant de que en l’any que més vam ingressar, vam superar el milió d’euros. Mentre que aquest any en-cara gràcies si superem els 250.000. Però la parada és tant gran que entenc que ja estem arribant al final. No dic que torni la demanda d’abans, però crec que en 2 ó 3 anys es pot revifar en algunes zones, perquè hem passat a que a

la zona de Barcelona, s’està construint una casa per cada 50.000 habitants. Més ja quasi no es pot parar”.I quines solucions proposa perquè el sector constructiu pugui refer-se de la complicada situació actual?“Doncs fent habitatge de protecció oficial i fomentant el lloguer. Contribuint a abaratir els costos de construcció, que s’havien enfilat massa pel preu del sòl, i també els preus de mercat per estimular la demanda de nou. Una possible proposta podria ser fer cases contenidor. Però no posar directament contenidors com insinuen alguns, ja que això degrada la ciutat i no genera feina. Sinó fer pisos amb allò mínim imprescindible. Sense moblar ni equipar ni res. Només el continent. Això permetria abaratir molt els costos. I permetria que la gent tornés a adquirir més pisos i es refés el mercat, que és bàsic. Si no es construeix perquè la gent no compra pisos, cal pensar en cóm fer-ho perquè en tornin a comprar, i aquí les administracions hi hem de contribuir com sigui. Fa-cilitant les condicions de sòl necessàries i promovent la construcció de pisos dirigits directament a lloguer per tot aquell sector de la demanda de compra que ja no es tornarà a recuperar. No podem deixar que un sector tant important com és el de la construcció s’enfonsi”. ı

8

www.grecons.cat

9

Setembre 2011 / n. 76

enTreVisTem a l’alCaldeMartí PujolAlcalde de Llinars del Vallès

14Informació d’interès

La Fundació Laboral de la Construcció ha hagut d'adaptar els seus objectius fundacionals a l'actual conjuntura econòmica tan afectada i incerta per la crisi?Per descomptat que la situació de l'economia del país, l'aguda crisi de la construcció i les necessitats de reduir les despeses públiques també han afectat a la Fundació. De fet, la subvenció pública que rep la nostra entitat es va reduir ja l'any passat un 10%, així com les quotes de les empreses, atès que aquestes es van reduir en un 8,4% el 2010, amb el consegüent descens dels fons recaptats per aquesta via de finançament.

Tot i això, la Fundació va aconseguir fer més amb menys i va acon-seguir en l'última campanya de formació que el nombre d'alumnes creixés un 17% respecte l'any anterior, situant-se en un total de 206.819 alumnes, la xifra més alta en tota la seva història i, pro-bablement, superior a la de qualsevol universitat espanyola, en nombre d'alumnes formats l'any.

Pel que fa a Catalunya, el 2010 es van formar 33.927 treballadors de la construcció, el que suposa un 16,4% sobre el total d'alumnes formats en l'àmbit nacional.

La formació és una línia bàsica a seguir?I tant que sí, de fet és un dels tres principis fundacionals de la nos-tra entitat, juntament amb el foment de l'ocupació i de la segure-tat i salut laboral. A la Fundació estem convençuts que la formació permet intensificar la capacitat de resposta dels professionals del sector davant la crisi i que és el vehicle necessari perquè aquesta activitat productiva, essencial per al progrés de la societat, pugui encarar la recuperació amb les majors garanties d'èxit.

I tot això s'aconsegueix gràcies a una estructura sòlida, distribuïda geogràficament en les diferents comunitats autònomes a través de 17 consells territorials, i que compta amb la col.laboració de més de 1.700 formadors, 42 centres formatius propis, 21 Centres de Pràctiques Preventives, entre d'altres recursos.

A això cal sumar el suport constant a Catalunya de les organitzacions empresarials i sindicals que intervenen en el govern de la Fundació, en representació dels agents socials del sector de la construcció.

Cap a on s'encamina (tipus de demanda formativa)?Des de l'any 2010, la Fundació va començar a prestar especial atenció a la formació adaptada a empreses i institucions. El nombre d'alumnes en aquest sentit es va incrementar gairebé en un 80% respecte al'any anterior. Si el 2009 es va impartir aquest tipus de formació a un total de 9798 alumnes, el 2010 es va assolir la xifra de 17.540.

La decidida aposta de la Fundació en 2010 per la formació dirigida a empreses aconsellar establir una nova estratègia que s'ha convertit en una font de finançament necessari per a la nostra entitat. Així va néixer FOCUS Servei a Empreses, un nou servei de Formació en Construcció, mitjançant el qual se'ls ofereix a les empreses del sector dissenyar-un Pla de Gestió Integral del seu Formació, adaptat a la demanda real de cadascuna d'elles a mida.

FOCO compta amb un nou suport en línia, el portal cursosenconstruc-cion.com, on es troba tota l'oferta formativa de la Fundació Laboral i tots els serveis que en aquesta matèria ofereix l'entitat paritària a els treballadors i empreses del sector.

Quines eines té la Fundació Laboral de la Construcció per combatre l’actual situació que viu la construcció a causa de la crisi?A més dels recursos ja esmentats, la Fundació Laboral ha decidit apos-tar fort per la innovació tecnològica i les xarxes socials, on manté una actitud activa i pro-activa per mantenir-se en contacte diari i constant amb els seus destinataris: les empreses i els treballadors del sector.

Així, la Fundació està present a Facebook, YouTube, Twitter i a Slidesha-re, aprofitant els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, po-dent arribar al major nombre de persones.

La Fundació també ha incrementat la seva presència en línia amb la creació de nous portals. A més dels seus ja coneguts llocs web: www.fundacionlaboral.org, www.trabajoenconstruccion.com, www.lineapre-vencion.com i www.lineaprevenciontv.com, ara també compta amb el ja esmentat portal de formació www.cursosenconstruccion.com i la nova borsa de treball en línia del sector de la construcció, www.construyen-doempleo.com.

La Fundació ha posat en marxa la borsa de treball en línia constru-yendoempleo.com. Parli'ns d'ella.Efectivament, la difícil conjuntura d'ocupació que travessa la construcció no ha estat un obstacle perquè la Fundació s'enfrontés directament a aquest problema, amb la creació i posada en marxa del primer portal d'ocupació específic del sector de la construcció que, a través de un sistema en línia de gran senzillesa, permet connectar els interessos de la demanda i de l'oferta d'ocupació sectorials.

A aquest nou portal d'ocupació de la Fundació s'accedeix a través del web construyendoempleo.com, que ja té 200 empreses registrades i 10.000 treballadors inscrits.

Queda molt camí per fer en el camp dels riscos i de la salut laboral de la construcció?La Fundació Laboral va formar l’any pas-sat a més de 120.000 professionals de la construcció a Aula Permanent de Preven-ció, dels quals 22.775 eren de Catalunya (gairebé un 19%). Es tracta de la forma-ció inicial de prevenció de riscos laborals, de vuit hores de durada, establerta com a obligatòria en el Conveni Col.lectiu Ge-neral per a tots els treballadors del sec-tor, i que és el requisit mínim per poder obtenir, a més, la Targeta Professional de la Construcció (TPC), que s’ha consolidat com la millor forma que els treballadors acreditin la seva formació.

A més, va realitzar més de 7.000 visites a obres a través de l’Organisme Paritari per a la Prevenció en la Construcció (OPPC), va ampliar els serveis dels seus portals especialitzats en PRL Línia Prevenció i Línia Prevenció TV, aconseguint incre-

Entrevista a: Joan Santaularia,PrESidEnt dE la Fundació laboral dE la conStrucció dE catalunya.

mentar notablement les seves visites, va treballar en diversos projectes d’investigació en la matèria, i va participar en els principals esdeveniments pú-blics que es van celebrar, rela-cionats amb la seguretat i salut laboral.

Tot i així, clar que queda molt per fer, sobretot pel que fa a in-tegrar una mentalitat preventi-va en tots els nivells i cadenes de comandament de les em-preses de la construcció, des del peó fins als presidents i alts executius de les mateixes. No-més així s’aconseguirà reduir al mínim els alts índexs de sinis-tralitat que segueix registrant el sector de la construcció.

14

www.grecons.cat

15

Setembre 2011 / n. 76

inFormaCiÓ d’inTerèsJoan Santaularia,President de la Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya.

20L’assessor informa Publicitat

La resolució per incompliment de l’obligació de pagar el preu:

Fdo. Ivan Palau de la NogalLlicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.Diplomat en Ciències Empresarials.Màster en Dret Tributari i Assessoria Fiscal.

Requisits formals del requeriment de l’article 1.504 del Codi Civil. Ineficàcia del requeriment mitjançant burofax. Sentència del tribunal suprem de 4 de juliol de 2011 (ponent Juan Antonio Xiol Ríos)

// La Sala Segona del Tribunal Suprem té declarat que l’especialitat que estableix l’article 1.504 del Codi Civil, en relació amb general facultat resolutòria implícita en les obligacions recíproques (article 1.124 del Codi Civil), con-sisteix que el deutor ha d’haver estat requerit judicial o notarialment mitjançant acta, perquè no pugui fer ús de la facultat de pagar després d’expirat el termini i fer inviable la resolució instada de contrari. Aquest requeriment és una declaració de caràcter receptiu consistent en la notificació de la voluntat del venedor de tenir per resolt el contracte per incompliment del comprador del pagament del preu.

// S’ha vingut considerant com un acte jurídic complex integrat per una declaració unilateral i receptícia de voluntat a la qual la Llei afegeix determinades conseqüències amb vista a possibilitar judicialment la resolució de la com-pravenda per impagament del preu d’uns terminis. Precisament tal caràcter receptici imposa que el citat requeri-ment arribi a poder i coneixement del requerit, si bé és cert també que s’entén complert aquest requisit quan és el propi comprador requerit qui, rebut el requeriment, voluntàriament no pren coneixement del seu contingut.

// Quant a la forma de dur a terme el requeriment, partint del tenor literal de l’article 1.504 del Codi Civil, que parla de requeriment judicial o mitjançant acta notarial, la jurisprudència ha declarat tradicionalment que tals formes, en les quals s’inclou l’acte de conciliació són les úniques fefaents i garants de la realitat del fet notificat. És cert, no obstant això, que en algunes sentències recents de la Sala Segona del Tribunal Suprem s’ha admès en diversos casos el requeriment efectuat per mitjans fefaents diferents, com a través de telegrama, i fins i tot, mitjançant burofax (Sentència del Tribunal Suprem de 17 de juliol de 2009, dictada en el recurs número 143/2005), en el que s’ha considerat com una interpretació extensiva d’aquell precepte, més conforme a la realitat social (article 3.1 del Codi Civil i Sentència del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2004).

// En idèntic sentit s’ha pronunciat també parteix de les audiències provincials, encara que existeixen altres exemples en els quals aquestes han seguit el criteri tradicional contrari a l’admissió de formes diferents de les expressament previstes en la Llei (Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 11ª, de 14 de maig de 1998, dictada en el recurs número 1.305/1996).

// Arribats a aquest punt, raons lligades amb l’especial protecció que atorga el Codi Civil a les transmissions de béns immobles, que es tradueixen, per exemple, en la subsistència d’especials solemnitats (articles 1.280 i 633 del Codi Civil), unides a la conveniència d’entendre el precepte en els seus estrictes termes, mentre que no cal interpretar extensivament un pressupost que, de donar-se, va a impedir que el comprador faci ús de la facultat de pagar després d’expirat el termini, la qual se li reconeix expressament en la citada norma i constitueix la raó fona-

mental de la seva especialitat, aconsellen, segons el Tribunal Suprem, mante-nir el criteri tradicional i fixar doctrina jurisprudencial en el sentit que no procedeix reconèixer vàlids efectes resolutoris en l’àmbit de l’article 1.504 del Codi Civil al requeriment efectuat mitjançant burofax, per continuar sent imprescindible en l’actualitat -el legislador ha tingut oportunitat de mitigar el rigor del precepte i no ho ha fet- que el coneixement fefaent del fet notificat compti amb la singular garantia que li atorga la supervisió de l’autoritat judicial o d’un fedatari públic notarial.

Planta: C. Itàlia amb Av. Europa, Pol. Ind. Pla de Llerona

08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 802 92 00 ı tecno@tecnocatalana.com

Oficines: C.Nàpols, 222-224 Barcelona 08013

Tel. 93 414 74 88 / 93 202 16 26Fax. 93 200 61 66 / gestora@grc.cat

Àrids Reciclats ambMarcatge ce

C/ Girona, 19 ı Tel. 93 879 40 00 - 93 870 19 91 ı Fax. 93 870 67 48

inmogra@inmogra.com ı www.inmogra.com ı 08402 GRANOLLERS

Inmogra, gaudeix d’una dilatada experiència en

el món immobiliari. Coneixedors del sector, mira

d’adaptar-se a les noves tendències i necessitats dels

clients, oferint bon servei i tracte personalitzat.

Disposa de locals comercials, naus industrials, cases

unifamiliars, solars i pisos en venda i lloguer.

FACILITATS DEFINANÇAMENT

PROMOCIONS D’HABITATGES EN VENDA, LLOGUER I LLOGUER OPCIÓ COMPRA A:

GranollersLes FranquesesMontornèsVic

20

www.grecons.cat

21

Setembre 2011 / n. 76

l’assessor inFormaLa resolució per incompliment de l’obligació de pagar el preu: Requeri-ment de l’article 1.504 del Codi Civil.

3

Setembre 2011 / n. 76

edita: Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental - D.L.: B-43366-2006C. Anselm Clavé, 62, 1r. de Granollers - Tel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53 - www.grecons.cat - info@grecons.catPublicitat i coordinació: Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental (Antoni Gené, Mercè Blanch, Patrícia Balado, Sílvia Pardo)disseny i maquetació: JO Agència de Comunicació - Sant Plàcid, 9 - Granollers - Tel. 93 849 41 55 - www.jo-grafica.com / jo@jo-grafica.comdirecció artística: Ferran Martínez, Raquel Castro, Sergio Ramírez, Cristina Aliaga - redacció: Jaume Ribell impressió: Novoprint - Energia, 53 - Sant Andreu de la Barca - Tel. 93 653 53 00 - www.novoprint.es

antoni gené i molinsPresident Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental

S’acosten eleccions i sembla ser que els polítics mostren una certa preocupació per el que està passant a la cons-

trucció. Mentre que el president, Sr. Zapatero, ha rebaixat l’IVA de l’habitatge nou del 8% al 4%, encara que només

fins el mes de desembre, el presidenciable del Partit Popular, el Sr. Rajoy, ha promès que si arriba a governar allar-

garà la mesura un any més, tot i que només pensa aplicar-ho a l’adquisició de primer immoble amb límit de preu.

Al mateix temps, tal i com ha dit en el Congrés, pensa recuperar la desgravació fiscal per l’adquisició d’habitatge

que el govern socialista va eliminar per les rendes mitjanes i altes el juliol de l’any passat.

També el secretari d’Habitatge i Entorn Urbà, Carles Sala, ha presentat recentment un paquet de mesures destina-

des a dinamitzar l’activitat constructora. Per tal d’animar les vendes proposa noves figures de compra basades en la

premissa que el comprador paga al promotor en funció dels seus ingressos i del que pot aportar. Tot i que també es

pot utilitzar en l’habitatge protegit, comporta que el promotor hagi de renunciar als seus ingressos immediats.

Una altra fórmula que està estudiant la Generalitat és la propietat compartida que permet al comprador demanar

petits crèdits que poden rondar els 30.000 euros per a l’adquisició d’un habitatge. Al mateix temps que paga la

hipoteca, també abona un lloguer mensual al propietari, es tracta d’una figura a mig camí entre la propietat i el

lloguer.

De totes maneres, caldrà veure fins on arriben els efectes d’aquestes mesures ja que l’autèntic coll d’ampolla no es

deu tant als preus ni a la fiscalitat, sinó que està causat per la sequera creditícia a que ens han condemnat les nostres

entitats financeres. De fet, els pocs habitatges que s’estan venent són els seus i no sempre són els més barats.

No voldria acabar aquesta editorial sense fer esment a un fet de gran rellevància per a tots nosaltres: aquest any el

Gremi de Barcelona celebra el seu 800 aniversari. Va ser la primera associació de mestres de cases reconeguda al

nostre país. Els documents que ho testifiquen estan datats a Barcelona el cinc d’octubre de l’any 1211. Aquell dia

el nostre col·lectiu va aconseguir el primer privilegi de Pere el Catòlic.

Un llegat de vuit segles de compromís i esforços enfocats a la defensa dels interessos del nostre sector que ens ha

de servir de revulsiu a l’hora d’afrontar i superar aquests difícils moments en que ens està tocant bregar.

Clima preelectoral.

4

Des del gremi

el gremi referma la seva aposta per la formacióS’Obre uNa NOVa CONVOCatòria per a iNSCriure’S a Cur-SOS SObre SeGuretat, riSCOS bàSiCS i eSpeCífiCS, reCurSOS preVeNtiuS i D’altreS matèrieS.

la formació és bàsica en els temps actuals. i és per això que des del Gremi volem oferir als agremiats la millor oferta possible en aquest aspecte amb un ventall de cursos diversos, i en especial en aquelles matèries obligatòries per conveni. així doncs, s’obre una nova convo-catòria per seguir aquests cursets impartits per formadors especialit-zats de la fundació laboral, que es desplacen fins a la seu de l’entitat per oferir aquesta formació.

les dues vies principals són les referents a la prevenció de riscos labo-rals i a la Targeta Professional de la Construcció (TPC), necessaris per obtenir el Registre d’Empreses Acreditades (RAE) segons dicta el conveni de la construcció. en el primer aspecte, es poden seguir cursos de seguretat i riscos bàsics (8 hores cadascun), de riscos espe-cífics (20 hores) o de recursos preventius (60 hores). mentre que pel que fa a la targeta professional, es pot seguir el curs bàsic (8 hores), el qual també permet obtenir aquest document indispensable per exercir la professió als no agremiats, ja que tot i que no sigui obligatòria com sí ho és el rea, suposa una millor i més completa formació.

també cap la possibilitat d’obtenir formació en administració d’empresa amb un curs de direcció de 10 hores, o d’altres matèries com poden ser el muntatge de bastides, dirigides més als treballa-dors. en tots els casos el cost està subvencionat a través del Gremi de barcelona, que distribueix les ajudes entre la resta de gremis pro-vincials, entre els quals el del Vallès Oriental és dels que major nombre de cursos ofereix.

la quantitat mínima d’alumnes per oferir cadascun dels cursos és de 25 alumnes, i els horaris sempre són vespertins per fer-los compati-bles amb la jornada laboral.

Tancada la programació del primer

semestre de l’any, s’han obert les

noves subvencions pel segon se-

mestre. Tots aquells que estiguin in-

teressats en seguir algun d’aquests

cursos, es poden posar en contacte

amb el propi Gremi per conèixer les

condicions concretes per cada curs.

Durant els set primer mesos

de 2011 i gràcies a convenis de

col·laboració amb diversos instituts

de formació, es van impartir cinc

cursos de paleteria de 20 hores

cadascun i un de sis hores; dos de

Prevenció de Riscos Laborals de 60

hores i altres dos de sis hores, i un

curs per a directius de 10 hores.

en total, 252 hores que han servit per millorar la formació de 275 professionals.

6

www.grecons.cat

Publicitat

Travesera Carles Buhigas, 3 Nau C, Pol. Ind. Can Castells

08420 CanovellesTel./Fax. 93 870 50 50

Mòbil 649 092 227

GESTIÓ DE L’OBRAı Rehabilitació dels edificisı Manteniment de comunitatsı Restauració i neteja de façanesı Impermeabilització de cobertesı Substitució de baixantsı Reformes integrals de vivendesı Tractament d’humitatsı Detecció i tractament de l’al·luminosiı Retirada i gestió de fibrociment (cobertes i canalitzacions)ı Tractaments especials al formigóı Ignifugats d’estructures metàl·liques amb pintura i mortersı Instal·lacions d’aigua i llum

GESTIÓ TÈCNICAı Departament d’arquitectura tècnicaı Inspeccions tècniquesı Tramitació de permisosı Ajudes institucionalsı Assessorament tècnicı Realització de plans de seguretat i prevenció de riscos laborals

ı Assessorament per a la tramitació de subvencions

façanesobresmantenimentserveis

www.façanes.net

Servei tècnic, informàtica i manteniment informàticAssistència remota, xarxes i comunicacions globals per a empreses.

avd. antoni Gaudí 60mollet del vallès - 08100

tel. 902 012 076 tel. 93 579 72 90

Preus i serveis especials per als agremiats.www.infosistemes.cominfo@infosistemes.com

7

Setembre 2011 / n. 76

Entrevistem a l’alcalde...

Per fer obra pública, les coses deuen estar tant difícils com en altres llocs, amb la situació actual…“Doncs no. Per sort no. Intentem ser anticíclics per agafar els períodes de crisis amb el peu canviat. I des de fa una legisla-tura i mitja tenim guardat un projecte molt important: el del nou auditori que ha de substituir l’actual, que és l’antiga sala de cinema. Tenim el projecte redactat des de fa quatre anys amb un pressupost de 5,7 milions d’euros. I si no passa res, començarem les obres a finals d’any”I com s’aconsegueix això d’aconseguir anar a peu canviat de la crisi?“Doncs perquè no vam gastar en el seu moment les subven-cions ordinàries que vam rebre, tant del Pla d’Obres i Ser-veis de la Generalitat com de la Diputació. Era un pla quin-quennal, i enlloc de gastar-ho en els quatre anys de l’anterior legislatura, vam apostar per reservar-ho per a la següent. I així ja tenim un 30% de la inversió coberta per començar. Després sí que haurem de fer una inversió més folgada en el temps, per donar més marge i anar sense preses. I així d’aquí a un parell o tres d’anys, potser la crisi encara continua però el panorama ja serà una mica diferent, espero”.El projecte del nou Auditori l’ha fet un arquitecte de tant renom internacional com Álvaro Siza. Com l’han con-

vençut perquè vingués a treballar a Llinars?“Perquè li va agradar molt el projecte. Ell sap que som un ajuntament petit i que tenim limitacions que no tenen les grans ciutats, però crec que és una persona que es sap adaptar molt bé a allà on treballa. I és un honor que es presentés al concurs per adjudicar el projecte, perquè és un dels arqui-tectes més grans i ha rebut mols premis. I el projecte que ha presentat és molt ben adequat al que buscàvem, no només pel que fa a l’Auditori sinó per a tota la zona al voltant que reformarem”.Què més hi haurà, a part de l’Auditori?“El projecte complet inclou fer un centre cultural i una es-cola de música a una casa antiga anomenada Can Marquès, ja tenim tot el projecte executiu fet. Tot i que en aquest cas potser sí que aquesta part l’haurem de deixar per més endavant, perquè són uns 3 milions d’euros més de pressu-post. I a més, a suggerència del propi Siza, com al mateix entorn hi ha una finca pública, va pensar que podríem fer tota una unitat arquitectònica i fer-hi 50 pisos de protecció oficial. I ara estem mirant de trobar un promotor que s’en faci càrrec. En principi, no tindríem problema en començar també aquesta part del projecte”.I durant els vuit anys que porta al càrrec, què destaca més

Martí pujolAlcalde de Llinars del Vallès

“Podem fer obra pública perquè hem agafat la crisi a peu canviat”.

Continuant amb la sèrie d’entrevistes a alcaldes de la comarca, en aquesta ocasió hem conversat amb martí pujol, batlle de

llinars per erC. un cas dels pocs que, en plena època d’això anomenat ‘desafecció política’, ha aconseguit la seva tercera

victòria electoral ampliant la majoria absoluta que ja tenia amb un regidor més, vuit en total. “Suposo que això és reflex que

la gent considera que s’ha fet una bona feina”, destaca satisfet. De la mateixa manera que es mostra satisfet al poder afirmar

que en plena crisi, el seu és un dels ben pocs municipis que tenen un complet pla de reformes a dur a terme.

8

www.grecons.cat

de les actuacions urbanístiques que s’han fet?“Crec que allò principal és tenir un model de municipi. I en aquest sentit hi ha tres pilars que considero que han canviat molt Llinars: la carretera, que l’hem volgut fer més amable i urbana, millor integrada; la piscina munici-pal, que també va suposar una inversió important, de més de 6 milions d’euros; i tota l’àrea central, que l’hem volgut convertir en una àgora a l’antiga, en un punt de troba-da on abans hi havia una botifarra entre la via del tren i la carretera. I va ser possible perquè un alcalde anterior també d’ERC, en Joan Masuet, pensant en aquest mateix model, va tenir la visió de reservar uns terrenys al costat de la carretera per a guanyar-los per al poble”. Però en quant a privats, suposo que Llinars no és una excepció davant la davallada d’ingressos per impostos de la construcció…“No, és clar. Els ingressos immobiliaris han baixat molt. Estem parlant de que en l’any que més vam ingressar, vam superar el milió d’euros. Mentre que aquest any en-cara gràcies si superem els 250.000. Però la parada és tant gran que entenc que ja estem arribant al final. No dic que torni la demanda d’abans, però crec que en 2 ó 3 anys es pot revifar en algunes zones, perquè hem passat a que a

la zona de Barcelona, s’està construint una casa per cada 50.000 habitants. Més ja quasi no es pot parar”.I quines solucions proposa perquè el sector constructiu pugui refer-se de la complicada situació actual?“Doncs fent habitatge de protecció oficial i fomentant el lloguer. Contribuint a abaratir els costos de construcció, que s’havien enfilat massa pel preu del sòl, i també els preus de mercat per estimular la demanda de nou. Una possible proposta podria ser fer cases contenidor. Però no posar directament contenidors com insinuen alguns, ja que això degrada la ciutat i no genera feina. Sinó fer pisos amb allò mínim imprescindible. Sense moblar ni equipar ni res. Només el continent. Això permetria abaratir molt els costos. I permetria que la gent tornés a adquirir més pisos i es refés el mercat, que és bàsic. Si no es construeix perquè la gent no compra pisos, cal pensar en cóm fer-ho perquè en tornin a comprar, i aquí les administracions hi hem de contribuir com sigui. Fa-cilitant les condicions de sòl necessàries i promovent la construcció de pisos dirigits directament a lloguer per tot aquell sector de la demanda de compra que ja no es tornarà a recuperar. No podem deixar que un sector tant important com és el de la construcció s’enfonsi”. ı

9

Setembre 2011 / n. 76

Fitxa de seguretat

BasTida PenJanT

muntatge i desmuntatge

abans d’utilitzar!

/ Muntadors. Especializats i formats. es realizarà sota una direcció tècnica i seguint les instruccions del fa-bricant o, en casos d’estructures complexes, segons un pla de mun-tatge ben definit, signat pel tècnic competent./ Parts de la bastida penjantplataforma: la longitud màxima serà de fins a 3 m. i l’amplada mínima de 0,50 m. Disposarà en els quatre costats de barana d’1 m. amb tots els seus elements./ Pescantses poden ancorar al sostre practicant un orifici mitjançant un cargol (incloent dos nervis o biguetes), o bé posant contrapesos (habitual-ment de 500 Kg.) a la cua del pescant. els contrapesos seran de construcció sòlida, no materials utilizables en l’obra. i estaran fixats de manera que no es puguin treure per una persona no autoritzada / CablesN’hi ha d’haver dos, el de treball i el de seguretat. ancorats un a cada argolla del pescant per evitar que es creuin. els ganxos de fixació han d’estar dotats amb el pestell de seguretat. el cable de seguretat portarà el contrapès indicat pel fabricant. el cable ha de ser revisat diàriament, i será substituït quan es detectin anomalíes. / LiresHan de ser metàl·liques i les subministrades pel fabricant./ Aparell d’elevació:Ha de tenir al menys dos òrgans de seguritat que impedeixin el des-cens accidental de la bastida. un d’aquests òrgans ha de ser un fre automàtic que impedeixi el descens excepte en cas d’intervenció de l’operador.• Han de ser revisats anualment per una empresa especialitzada.• passar els dos cables per l’aparell d’elevació assegurant-se que no s’entrecreuen.

Abans d’iniciar l’ascens definitiu, es realitzarà una prova de càrre-ga del conjunt a escassa altura del sòl. Es realitzarà una revisió per part d’una persona designada que donarà validesa al muntatge.

un cop muntat el conjunt de la bastida, s’han de seguir les següents recomanacions:• el recorregut ha d’estar lliure d’obstacles.• la càrrega ha d’estar repartida uniformement per la superfície.• No entrar o sortir de la plataforma de treball si no està immòbil. • Si la superfície de la bastida està bruta o relliscosa, s’ha de netejar abans d’utilizar-la .es realitzarà una inspecció visual abans de la seva primera utilizació, i periòdicament de cadascun dels elements que la componen.

10

www.grecons.cat

Prohibicions:• Sobrecarregar la plataforma amb càrregues superiors a la seva capacitat nominal.• acumular brutícia, objetes diversos, materials, etc.• pujar o baixar la bastida per part d’un sol operari.• pujar un nombre de persones major a l’indicat. • Saltar sobre la bastida o tirar objetes pesants.• pujar sobre les baranes, taules, caixes o altres elements.• transportar materials que sobresurtin dels límits de la plataforma.• retirar qualsevol protecció.• treballar sobre la bastida si aquesta no disposa d’alguna de les proteccions o baranes.

/ un cop finalitzada la jornada laboral, s’han de deixar lliures totes les superfícies de treball.

Equips de protecció individualels operaris que treballin sobre la bastida penjant hauran d’utilitzar equip de protecció davant el risc de caiguda, tipus arnès.

/ l’arnès estarà ancorat a una línia de vida, i aquesta ho estarà a un punt resistent independent de la bastida./ el treballador es col·locarà i fixarà l’arnès abans d’accedir a la bastida, i se’n desprendrà després de sortir-ne.

durant la seva utilització

11

Setembre 2011 / n. 76

a Fons: Ramón Guarda Parera

Ramón Guarda Parera va néixer fa 71 anys a alella. per tant no pertany al gremi del Vallès Oriental, sinó al de maresme. però ben aviat professionals vinculat al nostre gremi aprendran l’ofici de les mans d’en ramon, ja que assessora els cursets que s’imparteixen a l’institut miquel biada de mataró, amb els quals com ja em explicat a les pàgines d’aquesta revista, s’ha arribat a un conveni de col·laboració formativa. i tot i que ja està jubilat, continua donant consells als que estant aprenent aquest ofici. perquè com ell mateix diu, el seu objectiu és “que no es perdi la forma de fer tradicional” dels paletes.

“Sóc xapat a l’antiga, jo. Abans tots dúiem el nostre pot, la nostra regla de cinc pams i les nostres falques de fusta. Fèiem el morters a terra. Abans, menys pintar i enguixar, el paleta ho feia tot. I això s’està perdent”, explica. “Cada cop s’ha anat especialitzant tot més, quant crec que en un mo-ment com l’actual, és més important ser paleta que no pas especialista”.

i perquè no es perdi aquesta antiga tradició de l’ofici de tota la vida, no ha dubtat en fer-se aliat de les formes més modernes de comunicació, amb un canal d’internet que aplega més d’una cinquantena de vídeos que expliquen com fer pas a pas tot ti-pus d’obres: des de revestiments a sanitaris passant per voltes d’escala.

“Va ser idea d’un arquitecte de l’institut Miquel Biada: em va dir que per què no feia un vídeo pels alumnes, perquè així

el poguessin consultar quant volguessin”. i així va fer-ho: pri-mer un, després un altre… i així fins a 55, tots penjats al seu propi canal del portal youtube.com (ra-mon17642). tant s’hi va aficionar que s’ho fa tot ell sol: la gravació, el muntatge, les músiques… “Mú-siques que haig de buscar lliures de drets d’autor, perquè al principi em trobava que m’esborraven el vídeos”, recorda. “Mai m’ho ha-gués ni plantejat. I ara mira, ja tinc 80 subscriptors i alguns dels ví-deos han rebut més de 8.500 visi-tes”. i el resultat és que no només els seus alumnes, sino aprenents de tot el món, no deixen d’enviar-li felicitacions i donar-li las gràcies per penjar aquestes peces tan ex-plicatives: “La gent que els veu agraeix que siguin tan didàctics i em diuen que els ajuda a te-nir ofici. Un cop una estudiant d’arquitectura em deia ‘això no ens ho ensenyen a la facultat!’. La veritat és que és emocionant rebre aquest missatges”.

“EL mEu objEcTiu és quE no Es PERDi L’ofici TRaDicionaL DE PaLETa”

12

www.grecons.cat

i es que la relació del ramon amb el professió és purament vocacional. “Estimo aquest ofici i m’encanta ensenyar-lo”. No pot ser menys quant hi porta tota la vida, des de ben nen. el seu pare ja era paleta i, com passava abans en aquests casos, no van passar gaires anys fins que ja estava fent d’aprenent i donant un cop de mà al pare: “En tenia 13 quant el vaig començar a ajudar. I als 16 anys ja portava sis obres, perquè el meu pare va caure malalt i el meu ger-mà portava l’empresa. L’any 1977 em va independitzar i em vaig po-sar al capdavant d’una empresa d’Alella. I des d’aleshores no he parat”. Ni de treballar de paleta, ni de formar-ne de nous: “Sem-pre he tingut aprenents. Mai he deixat d’ensenyar, ni ara estant jubilat encara que sigui fent col·laboracions, perquè és el que més m’agrada. Sempre he viscut per la construcció”, afir-ma. “Bé, primer la família, és clar, però només la família abans que la

construcció”. fins i tot ara quant, ja jubilat i sense poder treballar-hi, internet li ha obert les portes a poder escampar aquesta en-senyança tradicional a tothom: “M’arriben missatges de molts llocs, sobretot de llatinoamèrica. I la veritat és que motiva molt”.

i de pas, serveix per, com es sol dir, fer país: “Explico el que són les voltes catalanes o els espantabruixes… és bonic re-cuperar tot això i que no es perdi: l’arquitectura popular, o els elements ornamentals típics de cada lloc, com per exem-ple els espantabruixes”. un ornament molt utilitzat antigament a les cases de la comarca per evitar que les bruixes xoquessin contra les cases en el seus vols nocturns.

“M’ho va explicar un amic meu que és historiador –recor-da-. Són històries boniques, de la nostra cultura, que no s’haurien de perdre”. i per això, entre tasques més habituals del dia a dia quotidià d’un paleta, en els seus vídeos també en-senya com es fa un bon espantabruixes, que consisteix en tallar una teula (“abans ho fèiem amb un tallant i la rascàvem amb un totxo”) i amb els trossos aconseguits, muntar-los donant una forma artística.

ara en ramon està treballant en la restauració de la torre del molí de Vent de la seva població. un treball difícil però gratificant: “De fet, ara que ja estic jubilat, he arribat a fer feines de restau-ració d’ornamentació tradicional a diversos edificis per pura afició, sense cobrar. Fins a aquest punt m’agrada aquesta feina”. i així li reconeixen els molts que observen i comenten els seus vídeos a internet. Com per exemple aquest comentari que diu: ‘Sr Ramón, mis más sincera admiración a su profesio-nalidad, personas como usted son las que demuestran que aún hay vocación profesional, mas allá del lucro económico’. O un altre que ho resumeix tot plegat de forma més curta, con-cisa i clara, firmant ‘des d’uruguay’: ‘Gracias genio. Eso es un trabajador. Muy bueno’.

PEDRA ARTIFICIAL

Pol. Ind. Gualba 08490 - GUALBA DE BAIXTel. 93 847 20 10

13

Setembre 2011 / n. 76

Informació d’interès

La Fundació Laboral de la Construcció ha hagut d'adaptar els seus objectius fundacionals a l'actual conjuntura econòmica tan afectada i incerta per la crisi?per descomptat que la situació de l'economia del país, l'aguda crisi de la construcció i les necessitats de reduir les despeses públiques també han afectat a la fundació. De fet, la subvenció pública que rep la nostra entitat es va reduir ja l'any passat un 10%, així com les quotes de les empreses, atès que aquestes es van reduir en un 8,4% el 2010, amb el consegüent descens dels fons recaptats per aquesta via de finançament.

tot i això, la fundació va aconseguir fer més amb menys i va acon-seguir en l'última campanya de formació que el nombre d'alumnes creixés un 17% respecte l'any anterior, situant-se en un total de 206.819 alumnes, la xifra més alta en tota la seva història i, pro-bablement, superior a la de qualsevol universitat espanyola, en nombre d'alumnes formats l'any.

pel que fa a Catalunya, el 2010 es van formar 33.927 treballadors de la construcció, el que suposa un 16,4% sobre el total d'alumnes formats en l'àmbit nacional.

La formació és una línia bàsica a seguir?i tant que sí, de fet és un dels tres principis fundacionals de la nos-tra entitat, juntament amb el foment de l'ocupació i de la segure-tat i salut laboral. a la fundació estem convençuts que la formació permet intensificar la capacitat de resposta dels professionals del sector davant la crisi i que és el vehicle necessari perquè aquesta activitat productiva, essencial per al progrés de la societat, pugui encarar la recuperació amb les majors garanties d'èxit.

i tot això s'aconsegueix gràcies a una estructura sòlida, distribuïda geogràficament en les diferents comunitats autònomes a través de 17 consells territorials, i que compta amb la col.laboració de més de 1.700 formadors, 42 centres formatius propis, 21 Centres de pràctiques preventives, entre d'altres recursos.

a això cal sumar el suport constant a Catalunya de les organitzacions empresarials i sindicals que intervenen en el govern de la fundació, en representació dels agents socials del sector de la construcció.

Queda molt camí per fer en el camp dels riscos i de la salut laboral de la construcció?la fundació laboral va formar l’any pas-sat a més de 120.000 professionals de la construcció a aula permanent de preven-ció, dels quals 22.775 eren de Catalunya (gairebé un 19%). es tracta de la forma-ció inicial de prevenció de riscos laborals, de vuit hores de durada, establerta com a obligatòria en el Conveni Col.lectiu Ge-neral per a tots els treballadors del sec-tor, i que és el requisit mínim per poder obtenir, a més, la targeta professional de la Construcció (tpC), que s’ha consolidat com la millor forma que els treballadors acreditin la seva formació.

a més, va realitzar més de 7.000 visites a obres a través de l’Organisme paritari per a la prevenció en la Construcció (OppC), va ampliar els serveis dels seus portals especialitzats en prl línia prevenció i línia prevenció tV, aconseguint incre-

Entrevista a: Joan Santaularia,PrESidEnt dE la Fundació laboral dE la conStrucció dE catalunya.

14

www.grecons.cat

Cap a on s'encamina (tipus de demanda formativa)?Des de l'any 2010, la fundació va començar a prestar especial atenció a la formació adaptada a empreses i institucions. el nombre d'alumnes en aquest sentit es va incrementar gairebé en un 80% respecte al'any anterior. Si el 2009 es va impartir aquest tipus de formació a un total de 9798 alumnes, el 2010 es va assolir la xifra de 17.540.

la decidida aposta de la fundació en 2010 per la formació dirigida a empreses aconsellar establir una nova estratègia que s'ha convertit en una font de finançament necessari per a la nostra entitat. així va néixer fOCuS Servei a empreses, un nou servei de formació en Construcció, mitjançant el qual se'ls ofereix a les empreses del sector dissenyar-un pla de Gestió integral del seu formació, adaptat a la demanda real de cadascuna d'elles a mida.

fOCO compta amb un nou suport en línia, el portal cursosenconstruc-cion.com, on es troba tota l'oferta formativa de la fundació laboral i tots els serveis que en aquesta matèria ofereix l'entitat paritària a els treballadors i empreses del sector.

Quines eines té la Fundació Laboral de la Construcció per combatre l’actual situació que viu la construcció a causa de la crisi?a més dels recursos ja esmentats, la fundació laboral ha decidit apos-tar fort per la innovació tecnològica i les xarxes socials, on manté una actitud activa i pro-activa per mantenir-se en contacte diari i constant amb els seus destinataris: les empreses i els treballadors del sector.

així, la fundació està present a facebook, Youtube, twitter i a Slidesha-re, aprofitant els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, po-dent arribar al major nombre de persones.

la fundació també ha incrementat la seva presència en línia amb la creació de nous portals. a més dels seus ja coneguts llocs web: www.fundacionlaboral.org, www.trabajoenconstruccion.com, www.lineapre-vencion.com i www.lineaprevenciontv.com, ara també compta amb el ja esmentat portal de formació www.cursosenconstruccion.com i la nova borsa de treball en línia del sector de la construcció, www.construyen-doempleo.com.

La Fundació ha posat en marxa la borsa de treball en línia constru-yendoempleo.com. Parli'ns d'ella.efectivament, la difícil conjuntura d'ocupació que travessa la construcció no ha estat un obstacle perquè la fundació s'enfrontés directament a aquest problema, amb la creació i posada en marxa del primer portal d'ocupació específic del sector de la construcció que, a través de un sistema en línia de gran senzillesa, permet connectar els interessos de la demanda i de l'oferta d'ocupació sectorials.

a aquest nou portal d'ocupació de la fundació s'accedeix a través del web construyendoempleo.com, que ja té 200 empreses registrades i 10.000 treballadors inscrits.

mentar notablement les seves visites, va treballar en diversos projectes d’investigació en la matèria, i va participar en els principals esdeveniments pú-blics que es van celebrar, rela-cionats amb la seguretat i salut laboral.

tot i així, clar que queda molt per fer, sobretot pel que fa a in-tegrar una mentalitat preventi-va en tots els nivells i cadenes de comandament de les em-preses de la construcció, des del peó fins als presidents i alts executius de les mateixes. No-més així s’aconseguirà reduir al mínim els alts índexs de sinis-tralitat que segueix registrant el sector de la construcció.

15

Setembre 2011 / n. 76

Estadística trimestral de la construcció

esTUdi soBre el seCTor de la ConsTrUCCiÓ al Vallès orienTal

contEXt EconÒMicClima empreSarial

la marxa dels negocis de la construcció segueix sent ne-gativa, amb un saldo en el segon trimestre del 2011 de -45%, tornant als nivells de l’any 2010 després d’un inici d’any on s’havia reduït 4 punts. pel que fa als factors que els empresaris de la construcció consideren que afecten més a la marxa del seu negoci, s’observa que la debilitat de la demanda segueix sent el principal factor negatiu. les percepcions negatives dels empresaris de la cons-trucció sobre com evolucionen els seus negocis s’ha tor-nat a situar en els paràmetres de l’any passat.

actiVitat EconÒMica (i) conStrucció d’HabitatGES i obrESa) HabitatGeS eN CONStruCCió a CataluNYa

el nombre de visats d’obra ha disminuït un q20%, men-tre que el nombre d’habitatges acabats ha augmentat un p35,5% a Catalunya al maig del 2011 si ho compa-rem amb la situació del mes de maig de l’any passat. en els cinc primers mesos de l’any, i amb relació al ma-teix període de l’any anterior, el nombre d’habitatges en construcció disminueix un 11,5%q i els habitatges acabats un q10,3%.

HabitatGeS iNiCiatS i aCabatS

No s’ha seguit amb la lleu recuperació registrada durant l’últim trimestre de l’any 2010, on els habitatges iniciats tornaven a créixer després d’un important descens.

ens tornem a trobar davant la dada més baixa d’habitatges acabats des de l’inici de la crisi econòmica i de l’ajust del sector constructor. S’han registrat 184 habitatges, el que representa 117 habitatges acabats menys (q38,9%) en comparació a la situació viscuda durant el primer trimestre de l’any passat.

actiVitat EconÒMica (ii) MErcat iMMobiliarila desaparició de la desgravació fiscal per la com-pra d’habitatges va provocar que molts compradors s’animessin a fer la seva compra de vivenda abans d’acabar l’any 2010. aquest fet a provocat que s’hagi passat de la venda de 978 habitatges el quart trimestre de 2010 a tan sols vendre 294 el primer trimestre de l’any 2011. Del total de les transaccions, 11 han estat d’habitatges de protecció oficial, q6 (un 35% menys) respecte el mateix període de l’any anterior.

la caiguda en les transaccions immobiliàries s’ha donat de manera generalitzada als municipis de la comarca, amb l’excepció de: lliçà de Vall (p3) lliçà d’amunt (p2), aiguafreda (p1) i Sant esteve de palau-tordera (p1). la resta o no registren cap venda o han registrat un descens respecte el mateix període de l’any passat. D’aquests últims destaquen els descen-sos de mollet del Vallès (q32), montornès del Vallès (q22) i Granollers (q20).

Evolució trimestral dels habitatges iniciats i acabats. Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Secretaria d’Habitatge

i Millora Urbana

s’ha tornat a registrar un mal compor-tament de l’activitat constructora a la

comarca, pel baix registre d’habitatges iniciats (72) com dels acabats (184).

16

www.grecons.cat

actiVitat EconÒMica (iii) aFiliacióa) pOblaCió aSSalariaDa i autòNOma

Del total d’afiliats a la comarca, 12.025 formen part del sector de la construcció. la caiguda en l’afiliació de la construcció segueix anant més de la mà de la població assalariada que no pas de l’autònoma. mentre els tre-balladors assalariats registren una reducció del q4,28%, els assalariats només ho fan un q0,32%. Des de l’inici de la crisi econòmica i l’ajust del sector la caiguda de l’afiliació de la mà de la població assalariada ha provocat que en aquests moments representi el 56,2% dels afi-liats, quan fa un any representaven el 59,5%.

b) COmpteS De COtitzaCió (empreSeS)

l’evolució de les empreses ocupadores de la construc-ció segueix amb la seva tendència negativa, esdevenint el sector econòmic de la comarca que més empreses perd, tot i tenir un pes molt menor respecte sectors com la indústria i els serveis. respecte el mateix perío-de de l’any anterior el nombre d’empreses del sector constructor s’ha reduït en q170.

Transaccions immobiliàries totals, habitatges nous i segona mà. Vallès Oriental

Evolució de l’afiliació de la població assalariada i autònoma. Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de la Vivenda

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS

El sector constructor torna a registrar la caiguda més important de persones

ocupades de tots els sectors econòmics de la comarca (un q12,3% respecte l’any

anterior).

la caiguda en l’afiliació de la construcció segueix anant més de la mà de la població assalariada que no pas de l’autònoma. mentre els treballadors assalariats regis-tren una reducció del q4,28%, els assalariats només ho fan un q0,32%. Des de l’inici de la crisi econòmica i l’ajust del sector la caiguda de l’afiliació de la mà de la població assalariada ha provocat que en aquests mo-ments representi el 56,2% dels afiliats, quan fa un any representaven el 59,5%.

L’atur en el sector de la construcció registra 4.491 persones aturades, un 1,3% menys respecte el mateix període de l’any

anterior.

MErcat dE trEballatur

Del total de 34.037 persones aturades a la comarca del Vallès Oriental el segon trimestre de 2011 ens trobem que 20.076 formen part del sector serveis, 7.167 de la indústria, 409 de l’agricultura i 4.491 del sector de la construcció. Únicament el sector industrial i el de la construcció registren menys aturats (un decrement del 8,4% i un 1,3% respectivament) si ho comparem amb el mateix període de l’any 2010.

17

Setembre 2011 / n. 76

Estadística trimestral de la construcció

La contractació s’ha reduït de nou, tor-nant a marcar un nou valor mínim amb un total de 1.425 contractes (q15,5% respecte

el trimestre anterior).

Tot i haver-se reduït en gran mesura els accidents laborals, destaca 1 accident mortal registrat i 2 accidents greus més que en el mateix període de l’any 2010.

Les dades del període gener-juliol de 2011 són preocupants, ja que en set mesos

s’ha superat la xifra de persones afecta-des registrades durant tot l’any 2010.

Podeu consultar l’informe complet a la pàgina web de l’observatori del Vallès oriental:

www.lobservatori.net

CONtraCtaCió

el segon trimestre del 2011 registra un total de 1.425 contractes, dels quals 164 (un 11,5%) són indefinits i 1.261 (un 88,5%) són temporals. trimestre a trimes-tre van guanyant més pes els contractes temporals respecte dels indefinits. Del total de contractes se-gueixen destacant els contractes per obra o servei i els eventuals per circumstàncies de producció.

reGulaCió D’OCupaCió

S’han autoritzat 16 expedients de regulació que han afectat un total de 220 persones.Si es manté aquesta tendència podem arribar al nivell de persones afecta-des de l’any 2009, any on els expedients de regulació en el sector de la construcció han afectat a més treba-lladors (un total de 393).

Població aturada en el sector de la construcció. Vallès Oriental

Regulació d’ocupació al sector de la construcció i persones afectades. Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Empresa

i Ocupació

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Empresa

i Ocupació.

SiNiStralitat labOral

la sinistralitat laboral s’ha reduït en el període gener-juliol del 2011 si ho comparem amb el mateix període de l’any anterior. Dels 554 accidents registrats entre el mes de gener i el mes de juliol del 2010 hem passat a registrar un total de 428 accidents en el mateix període de l’any 2011 (gairebé un 23% menys).

18

www.grecons.cat

Publicitat

ImpermeabilitzacióRehabilitació de façanes

Revestiment de pavimentsReparació i reforç d’estructures

Aplicador oficialC/ Empordà, 36 (Pol. Ind. Congost) · GRANOLLERS · Tel. 93 840 73 38 · www.costaipou.es

NOVA

ADR

EÇA:

C/ E

mpo

rdà,

36

(Pol

. Ind

. Con

gost

)

Tel.

93 8

40 7

3 38

· G

RANO

LLER

S

19

Setembre 2011 / n. 76

L’assessor informa

La resolució per incompliment de l’obligació de pagar el preu:

Fdo. ivan Palau de la nogalLlicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.Diplomat en Ciències Empresarials.Màster en Dret Tributari i Assessoria Fiscal.

Requisits formals del requeriment de l’article 1.504 del Codi Civil. Ineficàcia del requeriment mitjançant burofax. Sentència del tribunal suprem de 4 de juliol de 2011 (ponent Juan Antonio Xiol Ríos)

// la Sala Segona del tribunal Suprem té declarat que l’especialitat que estableix l’article 1.504 del Codi Civil, en relació amb general facultat resolutòria implícita en les obligacions recíproques (article 1.124 del Codi Civil), con-sisteix que el deutor ha d’haver estat requerit judicial o notarialment mitjançant acta, perquè no pugui fer ús de la facultat de pagar després d’expirat el termini i fer inviable la resolució instada de contrari. aquest requeriment és una declaració de caràcter receptiu consistent en la notificació de la voluntat del venedor de tenir per resolt el contracte per incompliment del comprador del pagament del preu.

// S’ha vingut considerant com un acte jurídic complex integrat per una declaració unilateral i receptícia de voluntat a la qual la llei afegeix determinades conseqüències amb vista a possibilitar judicialment la resolució de la com-pravenda per impagament del preu d’uns terminis. precisament tal caràcter receptici imposa que el citat requeri-ment arribi a poder i coneixement del requerit, si bé és cert també que s’entén complert aquest requisit quan és el propi comprador requerit qui, rebut el requeriment, voluntàriament no pren coneixement del seu contingut.

// Quant a la forma de dur a terme el requeriment, partint del tenor literal de l’article 1.504 del Codi Civil, que parla de requeriment judicial o mitjançant acta notarial, la jurisprudència ha declarat tradicionalment que tals formes, en les quals s’inclou l’acte de conciliació són les úniques fefaents i garants de la realitat del fet notificat. És cert, no obstant això, que en algunes sentències recents de la Sala Segona del tribunal Suprem s’ha admès en diversos casos el requeriment efectuat per mitjans fefaents diferents, com a través de telegrama, i fins i tot, mitjançant burofax (Sentència del tribunal Suprem de 17 de juliol de 2009, dictada en el recurs número 143/2005), en el que s’ha considerat com una interpretació extensiva d’aquell precepte, més conforme a la realitat social (article 3.1 del Codi Civil i Sentència del tribunal Suprem de 26 de febrer de 2004).

// en idèntic sentit s’ha pronunciat també parteix de les audiències provincials, encara que existeixen altres exemples en els quals aquestes han seguit el criteri tradicional contrari a l’admissió de formes diferents de les expressament previstes en la llei (Sentència de l’audiència provincial de barcelona, Secció 11ª, de 14 de maig de 1998, dictada en el recurs número 1.305/1996).

// arribats a aquest punt, raons lligades amb l’especial protecció que atorga el Codi Civil a les transmissions de béns immobles, que es tradueixen, per exemple, en la subsistència d’especials solemnitats (articles 1.280 i 633 del Codi Civil), unides a la conveniència d’entendre el precepte en els seus estrictes termes, mentre que no cal interpretar extensivament un pressupost que, de donar-se, va a impedir que el comprador faci ús de la facultat de pagar després d’expirat el termini, la qual se li reconeix expressament en la citada norma i constitueix la raó fona-

mental de la seva especialitat, aconsellen, segons el tribunal Suprem, mante-nir el criteri tradicional i fixar doctrina jurisprudencial en el sentit que no procedeix reconèixer vàlids efectes resolutoris en l’àmbit de l’article 1.504 del Codi Civil al requeriment efectuat mitjançant burofax, per continuar sent imprescindible en l’actualitat -el legislador ha tingut oportunitat de mitigar el rigor del precepte i no ho ha fet- que el coneixement fefaent del fet notificat compti amb la singular garantia que li atorga la supervisió de l’autoritat judicial o d’un fedatari públic notarial.

20

www.grecons.cat

Publicitat

Planta: C. Itàlia amb Av. Europa, Pol. Ind. Pla de Llerona

08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 802 92 00 ı tecno@tecnocatalana.com

Oficines: C.Nàpols, 222-224 Barcelona 08013

Tel. 93 414 74 88 / 93 202 16 26Fax. 93 200 61 66 / gestora@grc.cat

Àrids Reciclats ambmaRcaTGE cE

c/ Girona, 19 ı tel. 93 879 40 00 - 93 870 19 91 ı Fax. 93 870 67 48

inmogra@inmogra.com ı www.inmogra.com ı 08402 GranollErS

inmogra, gaudeix d’una dilatada experiència en

el món immobiliari. Coneixedors del sector, mira

d’adaptar-se a les noves tendències i necessitats dels

clients, oferint bon servei i tracte personalitzat.

Disposa de locals comercials, naus industrials, cases

unifamiliars, solars i pisos en venda i lloguer.

FACILITATS DEFINANÇAMENT

ProMocionS d’HabitatGES En VEnda, lloGuEr i lloGuEr oPció coMPra a:

Granollersles FranquesesMontornèsVic

21

Setembre 2011 / n. 76

Serveis del Gremi

FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓla fundació d’arts i Oficis del Vallès Oriental té com a objectiu principal promoure accions formatives gratuïtes pels nostres agremiats, per més que, en qualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersectorial. els cursos van destinats a qualsevol persona en actiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi. així, podem oferir també formació pel vostre personal administratiu tant si es troba al conveni d’oficines i despatxos com si és dins el de la cons-trucció. la formació que oferim pot ser doncs tant de preven-ció i riscos la borals, Cursos de Gruistes, informàtica i Noves tecnologies, idiomes, Comptabilitat i administració, Habilitats directives, i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota petició prèvia i aconseguint un mínim d’alumnes per curs.

www.GRECONS.CATenllaç Gratuït i públic de la vostra web per a la captació de clients. informació al dia dels serveis i notícies del gremi. es-deveniments i més. Notícies al carrer (el 9 Nou, la revista del Vallès...). la revista del Gremi en format digital. Documents (convenis, plantilles visats, calendari laboral etc...). informació sobre cursos. Correu electrònic (un compte de correu gratuït per a cada agremiat). Cursos de formació i seguretat.

Convenis de col·laboració

MUTUAL DE CONDUCTORS protecció jurídica i econòmica als Grans usuaris de la Conduc-ció i els seus negocis amb tarifes especials per als agremiats. tel. 938 700 854. www.mutualdeconductors.com

CICOR INTERNACIONALCorreduria d’assegurances amb productes específics per a la construcció entre d’altres i condicions exclusives per als agre-miats. tel. 937 368 808. Contacte Juan montoro.

BANC SABADELL ATLÁNTICOproductes especials per a tots els agremiats, per a més infor-mació us podeu dirigir a qualsevol oficina del banc Sabadell.

NOVOPRINTServeis d’arts gràfiques. amb ofertes especials per a tots els agremiats. www.novoprint.es

TOUS BRICOLATGE I CONSTRUCCIÓpresenta els seus productes i servies per a tots els agremiats.

MAQUINÀRIA ANDREUpresenta els seus productes i serveis per a tots els agremiats.

RÈTOLS FERRANServeis integrals de retolació. Ofereix un 15% de descompte en la retolació de vehicles comercials, i descomptes especials en els nostres serveis per als agremiats.www.retolsferran.com

GEsTióDEL GREmitramitació i presentació a l’entitat co-

rresponent dels llibres de visita.

tramitació i presentació a l’entitat co-

rresponent dels llibres de subcontrac-

tació (província de barcelona). podeu

adquirir el llibre de Subcontractació a

la nostra oficina a un preu molt espe-

cial per als agremiats.

tramitació i presentació a l’entitat co-

rresponent del comunicat d’obertura

del centre de treball.

Visats per obres (gratuït per als agre-

miats).

Certificat d’agremiat (empresa agre-

miada/cursos en espera etc...).

Certificat de runes (quedeu ab-

sents d’abonar la fiança de runes a

l’ajuntament), i si esteu adherits a

Gestió de runes, un 5% de descomp-

te els abocadors de llinars, Sant Ce-

loni i (tecnocatalana) les franqueses

del Vallès. Descomptes del 20% en la

compra de material reciclat a la planta

de les franqueses del Vallès.

Cursos de formació i de seguretat to-

talment gratuïts per ala agremiats.

plaques identificatives d’empresa

agremiada.

la revista (gratuïta).

Quitances (segellat gratuït pels agremiats).

Contractes fix d’obra.

inscripció d’empreses al registre in-

dustrial.

Orientació per la inscripció de empre-

ses al rea.

¬

¬

¬

¬

¬

¬

¬

¬

¬¬¬¬

¬

22

www.grecons.cat

Serveis directes del Gremi

Servei de Prevenció de Riscos Laboralsla seguretat es construeix a partir de la prevenció. Solucions en assistència tècnica i consultes gratuïtes per a tots els agremiat. (Col.l: Servei de prevenció Gaudí)

Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres oficines i gestions professionals per a les vostres empreses (pres-supostos, plans de seguretat, etc...) amb preus especials per agremiats.(Col·l.: Qm-21)

Servei de creació de websla vostra empresa pot tenir web pròpia per només 348 euros. Comptes de correu, fotografies, diverses sec-cions i tot el que et cal per tenir una finestra oberta cap al món virtual. (Col·l.: latevaweb.com)

Serveis d’enginyeria i arquitectura industrial amb descomptes especials pels agremiats. Servei de consulta gratuita a través de l’adreça: consultesgremi@nadico.net. (Col·l.: Nadico)

Gestora de RunesGestió dels residus, documents acreditatius, estudis i plans de gestió de residus que són obligatoris pel reial Decret 105/2008. Servei telefònic urgent a través dels telèfons del Gremi.gestoraderunes@gremiconstructorsvo.org

Cursos de formació i seguretatformació contínua per a treballadors en actiu del sector de la construcció i persones en situació d’atur. (Col·l: institut Gaudí de la construcció)

Protecció de dadesConsultoria especialitzada en serveis d’assessorament, auditoria i formació a empreses en l’àmbit de la llei Orgànica de protecció de Dades de Caràcter personal (lOpD). li oferim una solució integral de serveis adaptats a les seves necessitats: inscripció de fitxers, controls de seguiment, auditoria anual, assessorament jurídic i as-segurança de responsabilitat civil, cursos específics de lOpD subvencionables a través de la fundació tripartita. la màxima garantia de que la seva empresa assoleixi amb èxit una veritable adaptació a la lOpD.(Col·l.: Conversia)

Descomptes en materials reciclatsDescomptes del 5% en l’entrada de runes i del 20% en la venda d’àrids reciclats. (Col·l: tecnocatalana de runes)

Solred, SAtargetes amb descomptes per consum de benzina a totes les estacions de Servei SOlreD i en les estacions especials S.S.

Serveis informàtics i manteniment preu fix de 18€/mes per ordinador sense límit hores de servei, amb prèstec de material i revisió d’equip trimes-tral i sense cost de desplaçament. Descomptes del 10% per els bons d’hores. Consultoria i auditoria gratuïta. (Col·l: infosistemes)

Assessors assessorament en Dret Civil, mercantil, administratiu, laboral i d’estrangeria. Consultes a les oficines del Gre-mi totalment gratuïtes. (Col·l.: aineo serveis)

Advocats assessorament fiscal, comptable, financer i laboral, amb possibilitat d’oferir-vos serveis complets de gestoria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gratuïtes, gestions professionals per les vostres empreses a preus especials per agremiats. (Col·l.: palau-Castellón advocats)

Setembre 2011 / n. 76

23