Un estudi revela que la mineria potesdevenir un dels principals motorseconòmics del BagesManresa (ACN).- La mineria accentua la seva importànciaen el conjunt de l'economia del Bages. Aquesta és una deles principals conclusions de l'estudi 'Creixement econòmici activitat empresarial al Bages 2007-2012. L'Índex deDinamisme Empresarial', impulsat per la Cambra de Comerçde Manresa per vuitè any consecutiu. La minera comptaamb empreses més grans que la mitjana comarcal i vagenerar el 12,5% del Valor Afegit Brut (VAB) de la comarca.L'estudi mostra que el 2012 el Bages tenia 10.711empreses que ocupaven a 47.743 persones i generaven2.624 milions d'euros de VAB. Respecte el 2011, el Bagestorna a perdre empreses i llocs de treball, una tendènciageneralitzada a tot Catalunya.

7 octubre 2014

Una notícia de VilaWeb.comEdició GENERALhttp://www.vilaweb.cat/acnEnllaç permanent

Victòria del Manresa RC en el debut en lliga Aspencat i Massilia Sound System protagonitzaranuna de les nits més mediterrànies de la Fira de Manresa El joc de taula ‘Manresa 1724’ visita el

Born Centre Cultural Josep Roda escollit alcaldable d'ICV a Navarcles El 15 d’octubreacaba el termini per presentar propostes a la beca Art k’suma La Fira Mediterrània de Manresaconvoca la quarta edició del concurs de fotografia 2.0 MobileArt Tanquen la Prealerta del Pla

PROCICAT per risc de subsidències en el barri de l'Estació de Sallent L’Ajuntament, laDiputació i la Patronal Metal·lúrgica del Bages posen en marxa un programa experimental de

formació dual Un manresà ferit lleu en un accident a la cruïlla entre els carrers Viladordis iProvidència Món Sant Benet acollirà el 7è Congrés Nacional de la Gent Gran

| 8 d'octubre de 2014 |

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

Bages 07/10/2014

La mineria fa passos per esdevenir un dels principals motorseconòmics del Bages

La mineria accentua la seva importància en el conjunt de l’economia comarcal i es postulaper esdevenir un dels principals motors econòmics del Bages, assumint el paper que abansde la crisi exercia el sector de la construcció. Aquesta és una de les principals conclusionsde l’estudi “Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L’Índex deDinamisme Empresarial”, impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa per vuitè anyconsecutiu i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i la Diputació deBarcelona. El treball esdevé una fidel radiografia de l’activitat econòmica de la comarca,reflectint tots els canvis que s’han produït des de l’esclat de la crisi.De: Redacció

A la presentació de l'estudi. D’esquerra a dreta: Ferrer, Casals i Gratacòs. Foto: Cambra Comerç

La mineria accentua la seva importància en el conjunt de l’economia comarcal i es postulaper esdevenir un dels principals motors econòmics del Bages, assumint el paper que abansde la crisi exercia el sector de la construcció. Aquesta és una de les principals conclusionsde l’estudi “Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L’Índex deDinamisme Empresarial”, impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa per vuitè anyconsecutiu i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i la Diputació deBarcelona. El treball esdevé una fidel radiografia de l’activitat econòmica de la comarca,reflectint tots els canvis que s’han produït des de l’esclat de la crisi.

L’estudi mostra que, l’any 2012, el Bages tenia 10.711 empreses que ocupaven a 47.743persones i generaven 2.624 milions d’euros de Valor Afegit Brut (VAB). Aquestes xifressituen el pes del sector empresarial de la comarca al voltant del 2% de Catalunya en lesprincipals magnituds: el 2,26 en nombre d’empreses, el 2,03% de l’ocupació i l’1,74% delVAB generat pel sector empresarial. Respecte l’any 2011, en què es va registrar unalleugera millora en l’activitat econòmica de la comarca, el 2012 el Bages torna a perdreempreses, ocupats i Valor Afegit Brut, una tendència que, d’altra banda, també es produeixen el conjunt de Catalunya.

Una comarca industrial

El Bages és una comarca eminentment industrial, i ho demostra el fet que la indústriagenera gairebé el 43% del VAB del Bages, mentre que a Catalunya només és el 23%. Id’entre tots els sectors industrials, en l’estudi d’enguany destaca el de les indústriesextractives no energètiques, és a dir, la mineria, que despunta com un dels motorseconòmics de la comarca, guanyant pes respecte l’any anterior en termes de nombred’empreses, nombre d’ocupats i generació de VAB. A més, es posa de manifest que el sectorde la mineria compta amb empreses més grans que la mitjana comarcal i també més gransque les del mateix sector en el conjunt de Catalunya, amb uns nivells de productivitat moltsuperiors. En total, aquestes empreses van generar el 2012 el 12,5% del VAB de lacomarca. La indústria de la mineria, juntament amb l’automoció, el metall, l’alimentària i eltèxtil conformen la major part de l’ocupació de tot el sector industrial.

Us recordem que #Ecoviure se celebrarà al Palau Firal de #Manresa del 17 al 19 d'octubre #Bages

Retweeted by Unió de Pagesos

Ecoviure @FiraEcoviure

Expand

Ara és l'hora!#araeslhora #manresa #bages #independencia #llibertat #elnostrepais #cata... ift.tt/1rDAXmu pic.twitter.com/bg6gIayKmf

Ara és l'hora @araeslhora_ig

30 Sep

2h

Tweets

Compose new Tweet…

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=20977&nwl=

1 de 3 08/10/2014 12:38

A l’altre extrem se situa el sector de la construcció, que ha passat de representar l’11,3%del VAB el 2007 al 4% el 2012. Una dada molt reveladora és el nombre d’habitatgesacabats, que van ser 6.500 el 2007 i tan sols 26 el 2013. Amb els resultats del 2012, elsector de la construcció manté la tendència decreixent registrada des de l’inici de la crisi icontinua perdent empreses i ocupats.

Malgrat aquestes xifres, el sector serveis, i concretament el comerç i reparacions, continuaessent el primer motor absolut de l’economia de la comarca. Les empreses del sector serveisrepresenten el 68,3% de les empreses, el 60,1% de l’ocupació i el 50,4% del Valor AfegitBrut. El sector primari, per la seva banda, és l’únic que guanya pes, pel que fa a generacióde riquesa, entre els anys 2011 i 2012.

Exportacions i endeutament

Mentre que l’alt nivell d’internacionalització és un dels principals trets positius del teixiteconòmic de la comarca, l’endeutament es confirma com una clara amenaça per a moltesempreses. Tot i que, en termes generals, l’endeutament de les empreses s’ha reduït, esdetecta que una quarta part de les empreses tenen endeutaments molt elevats i noaconsegueixen millorar la seva situació.

Pel que fa a les exportacions, un 10,9% de les empreses del Bages declara exportar l’any2012, un percentatge superior al dels dos darrers anys (7,2 i 9,7%) i també al del conjuntd’empreses catalanes (10,3%). Els sectors que més exporten són els del material detransport, químic, tèxtil i indústria alimentària, en què exporten més del 30% de lesempreses.

Què és el Valor Afegit Brut

El valor afegit brut es mesura com la diferència entre els ingressos i els consums i les altresdespeses d’explotació de les empreses i indica quina part dels ingressos han generat valor,és a dir, s’han quedat a l’empresa un cop cobertes les despeses. Es tracta d’una dada quepermet fer comparacions a nivell català i que esdevé una mesura real de l’empresa, encontraposició amb altres dades com la facturació.

Imprimir | Enviar per email

Sé el primero de tus amigos al que le guste esto.Me gustaMe gusta

Escriu la teva opinio

Nom:

Opinió:

Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

L’apunt de la Diputació deBarcelona

Barcelona, única demarcació deCatalunya on l'atur ha baixat alsetembre

Llegir més

Serveis

MeteoEL TEMPS A MANRESA

© Tutiempo.net Más »

23°C8 km/h

Avui

24°|13°

EL TEMPS A BERGA

© Tutiempo.net Más »

20°C13 km/h

Avui

22°|10°

EL TEMPS A SOLSONA

ElSetmanari.cat http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=20977&nwl=

2 de 3 08/10/2014 12:38

UN SACERDOT COMPROMÈS 33

Coma és líder al Marroci té el mundial a l’abast

CURSA AL DESERT 30

EL CAMPIONAT DEPÈN DE DUES ETAPES

Un llibre descobreix el manresà exiliat queva esdevenir líder obrer a França

JOAN VILAR I COSTA VA SER LÍDER SOCIAL A LA TOLOSA DE LA POSTGUERRA

CLARET

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVII NÚMERO: 10.834DIRECTOR:Marc Marcè i Casaponsa

PREU1,20 EUROS | DIMECRES, 8 D’OCTUBRE DEL 2014

La prohibició d’abocar al runam suposaria un perjudici per a companyies quetreballen per a Iberpotash Presenten al tribunal del cas un escrit d’oposició9

Una vintena d’empresesdemanen al jutge que noimpedeixi l’ús del Cogulló

MIREIA ARSO

Barri de l’Estació: de perill a desert La Generalitat aixeca l’estat d’alerta davantl’evidència que ja gairebé no hi viu ningú 8-9

Mig centenarde personessota vigilànciapel cas d’Ebolaa Espanya

EL TÈCNIC QUE HA DE SER ELPAL DE PALLER DE LA BRUIXADESCOBREIX QUE LESDIFICULTATS TAMBÉ SÓND’ORDRE INTERIOR29

L’entrenadoral seu laberint

EL VALOR AFEGIT BRUTINDUSTRIAL ÉS LA MEITAT DELTOTAL, MENTRE QUE ALCONJUNT DE CATALUNYA ÉSUNA QUARTA PART26

La indústriaés el puntal del’economiadel Bages enel punt mésdur de la crisi

LA COMPANYA DE LAINFERMERA AFECTADA NOS’HA ENCOMANAT DEL VIRUSELS EXPERTS DESCARTENQUE HI HAGI BROT 22-23

Pedro Martínez

Vista del barri de Sallent que s’enfonsa per lainestabilitat del sòl. La imatge és d’ahir

SALVADOR REDÓ

ANÀLISI

Junyent contempla deixar córrer elnou pla urbà si no té un suport ampliEL GOVERN DE MANRESA PRETENIA APROVAR-LO AQUEST MANDAT, PERÒ CONSIDERA QUE ÉS PRIORITARI QUE TINGUI UN ACORDPOLÍTIC FOLGAT DE MOMENT DESCARTA PORTAR-LO AL PLE D’AQUEST MES I ES DÓNA UN PERÍODE DE DEBAT I NEGOCIACIÓ 7

comunicacio@catpress.cat - 08/10/2014 08:04 - 178.23.208.155

Font: Cambra de Comerç de manresa JOrdi CirErA

Regió7dimECrEs, 8 d’OCtuBrE dEL 201426

ECONOMIA

El preu mitjà de l'habitatgenou i usat va pujar el tercertrimestre d'aquest any el 4,1%respecte del mateix període del2013, fet que suposa la sevaprimera pujada en set anys,segons sociedad de tasación

4,1%LA DATALA TENDÈNCIALA XIFRA

MarcadorsL’INCREMENT DEL

PREU DE L’HABITATGEA ESPANYA

L’fmi ha revisat a l'alça lesprevisions de l’economiaespanyola, que ha situat ara enl’1,3% el 2014 i l’1,7% el 2015,encara que adverteix del'alentiment de l'activitateconòmica a la zona euro.

?L’FMI MILLORA LESPREVISIONS PER

A ESPANYA

CCOO ha denunciat que l’anypassat els treballadors de bancavan fer 4,2 hores extressetmanals per persona, el quesuposa un total de 57 milionsd'hores «extres il·legals»,segons el sindicat

57ELS MILIONS

D’HORES EXTRES DELA BANCA

RADIOGRAFIA ECONÒMICA Un estudi elaborat per la Cambra de Manresa revela que l’economia productiva bagenca va patir el 2012(l’últim any amb dades tancades) el seu pitjor registre des del 2008. Amb tot, la comarca manté un pes similar al dels últims exercicis respectedel conjunt català. La indústria, i especialment la mineria, que té Iberpotash de referent, es revela com el principal actiu comarcal

4

El 2012 va ser un molt mal anyper a l’economia bagenca. Res-pecte a l’any anterior, la comarcava perdre gairebé el 6% d’empre-ses i va veure com el seu valor afe-git brut (VAB), allò que queda al’empresa un cop cobertes les des-peses, es reduïa el 2,43%. Aquestesdues caigudes suposen els pitjorsregistres interanuals des de l’inicide la crisi el 2008, segons es des-prèn de «L’índex de dinamismeempresarial», que elabora la Cam-bra de Comerç de Manresa amb elsuport de la Diputació de Barce-lona i l’Ajuntament de Manresa.

L’estudi posa de manifest queaquell any (l’últim quantificable apartir de dades del registre mer-cantil), el Bages tenia 10.711 em-preses que donaven feina a 47.743persones i generaven 2.624 milionsd’euros de valor afegit brut. Un anyabans, el nombre d’empreses erad’11.389, els ocupats eren 50.074(el 4,66% més) i el VAB era de2.690 milions d’euros. A l’inici dela crisi, al Bages hi havia 12.209 em-preses, 56.610 ocupats i es gene-rava un VAB de 2.776 milions.Amb tot, el Bages manté un pesmolt similar al que suposava res-pecte de la mitjana catalana: és el2,26% en nombre d’empreses, el2,03 en nombre d’ocupats i l’1,74%en VAB.

L’economia comarcal manté laseva vitalitat sobretot pel sector in-dustrial, ja que aquest genera ga-irebé el 43% del VAB bagenc, men-tre que a Catalunya la indústria no-més suposa el 23%. Segons van ex-plicar ahir Jaume Ferrer, coordi-nador de l’estudi, i Pere Casals, pre-sident de la Cambra, la previsió ésque Europa arribi al 20% el 2020.Això fa concloure Casals que «nopodem prescindir de la indústriaclàssica», ja que «és la indústria laque pot generar ocupació a migtermini».

Justament és el pes industrial elque permet que la productivitatper ocupat incrementi (el 2,34% del2011 al 2012 i el 2,89% en el períodeestudiat 2008-2012), un augment,però, que s’ha d’atribuir princi-

palment a la davallada de l’ocu-pació.

En el conjunt de la indústria des-taca el pes que ja el 2012 havia as-solit la mineria (subsector amb 59empreses que té a Iberpotash coma referència), i que aquell any ja su-posava el 12,5% del VAB bagenc.Mentre la mitjana comarcal enproductivitat era de 55.000 eurosper ocupat, en el cas de la mineriaaquella es disparava fins als212.000. La relació al conjunt ca-talà, el pes de les empreses del sub-sector se situa en el 4,5% en nom-bre de societats, l’11,8% en ocu-pació i el 39,9% del VAB sectorial.Segons va destacar ahir Casals, amés de la mineria, els altres argu-ments industrials del Bages estanen l’automoció, el metall, el sectoralimentari i el tèxtil.

Casals va insistir ahir que lamineria és «un recurs no desloca-litzable», i va demanar «no posarentrebancs» al que es consolidacom a motor industrial del territori.«Les coses s’han de fer, però s’hande fer bé, i així es faran», va dir Ca-sals, en referència a les exigènciesmediambientals que es reclamendes de les administracions a Iber-potash. «Tots els problemes me-diambientals tenen solució», vaconcloure el president de la Cam-bra, que va lamentar que siguiprecisament ara, quan Iberpotashté un pla per convertir en recurs elsresidus acumulats durant dècadesals runams de sal, que Europainsti a donar-los solucions me-diambientals. «Europa es desper-ta quan l’empresa té un projecte.Legalment no hi entro, però nosembla de sentit comú», va dirCasals.

CARLES BLAYA | mAnrEsA

El valor afegit brut del Bages va experimentarel 2012 la seva pitjor caiguda durant la crisi

El sector industrial aguanta la davallada en situar-se vint punts per sobre de la mitjana catalana en generació de recursos

g COmPArAtiVA dE xifrEs

VALORS ABSOLUTS VARIACIÓ

2008 2009 2010 2011 2012 2012-08 2012-11Principals agregatsEmpreses 12.209 11.836 11.543 11.389 10.711 -3,22% -5,95%Ocupats 56.610 54.009 53.021 50.074 47.743 -4,17% -4,66%VAB cf 2.776,728 2.734,488 2.677,556 2.690,197 2.624,901 -1,40% -2,43%

Ràtios de síntesiVAB per empresa (1.000€) 227,4 231,0 232,0 236,0 245,1 1,88% 3,75%Ocupats per empresa 4,64 4,56 4,59 4,40 4,46 -0,98% 1,38%Productivitat (1.000€) 49,0 50,6 50,5 53,7 55,0 2,89% 2,34%Costos laborals unitaris 0,67 0,72 0,72 0,63 0,64 -1,14% 1,59%

% SOBRE CATALUNYA / CATALUNYA=100 VARIACIÓ

2008 2009 2010 2011 2012 2012-08 2012-11

Principals agregats

Empreses 2,32 2,31 2,30 2,29 2,26 -0,06 -0,03

Ocupats 2,10 2,11 2,10 2,04 2,03 -0,07 -0,01

VAB cf 1,74 1,80 1,75 1,76 1,74 0,00 -0,02

Ràtios de síntesi

VAB per empresa (1.000€) 75,02 77,84 76,18 76,90 76,88 1,86 -0,02

Ocupats per empresa 90,61 91,33 91,08 88,95 89,81 -0,80 0,86

Productivitat (1.000€) 82,79 85,23 83,65 86,45 85,60 2,81 -0,86

Empreses, ocupats i valor afegit brut (VAB) del sector privat al Bages. 2008-2012

Pes de la indústria al Bages. 2008-2012

Pes de la construcció al Bages. 2008-2012

Ocupació Empreses VAB

35,8 32,1 30,9 31,6 31,5

13,1 12,6 12,0 12,6 12,6

38,0 34,5 39,243,2 42,9

2008 2009 2010 2011 2012

Ocupació Empreses VAB

11,0 9,7 9,6 8,1 7,0

17,415,2 14,5 13,8 12,7 11,3 10,2

6,8 5,0 4,1

Pes dels serveis al Bages. 2008-2012

Ocupació Empreses VAB

50,9 54,7 57,0 57,2 58,6 61,4 63,7 65,9 65,9 66,949,4 52,3 51,9 49,7 50,4

El Bages és, en el conjuntcatalà, el 2,26% en empreses,el 2,03% en nombre d’ocupatsi l’1,74% en VAB

La mineria va suposar el2012 el 12,5% del total delVAB comarcal i el 40% del VABsectorial català

comunicacio@catpress.cat - 08/10/2014 08:04 - 178.23.208.155

Economia | Redacció | Actualitzat el 08/10/2014 a les 10:45

La mineria, un dels principalsmotors econòmics del BagesL'estudi "Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L'Índexde Dinamisme Empresarial" radiografia els canvis que s'han produït a l'economiade la comarca des de l'inici de la crisi

Presentació de l'estudi 'Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L'Índex deDinamisme Empresarial' Foto: Cambra

La mineria accentua la seva importància en el conjunt de l'economia comarcal i es postula peresdevenir un dels principals motors econòmics del Bages, assumint el paper que abans de la crisiexercia el sector de la construcció. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi'Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2012. L'Índex de DinamismeEmpresarial', impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa per vuitè any consecutiu i quecompta amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona. El treball esdevéuna fidel radiografia de l'activitat econòmica de la comarca, reflectint tots els canvis que s'hanproduït des de l'esclat de la crisi.

L'estudi mostra que, l'any 2012, el Bages tenia 10.711 empreses que ocupaven a 47.743persones i generaven 2.624 milions d'euros de Valor Afegit Brut (VAB). Aquestes xifres situen elpes del sector empresarial de la comarca al voltant del 2% de Catalunya en les principalsmagnituds: el 2,26 en nombre d'empreses, el 2,03% de l'ocupació i l'1,74% del VAB generat pelsector empresarial. Respecte l'any 2011, en què es va registrar una lleugera millora en l'activitateconòmica de la comarca, el 2012 el Bages torna a perdre empreses, ocupats i Valor Afegit Brut,una tendència que, d'altra banda, també es produeix en el conjunt de Catalunya.

Una comarca industrialEl Bages és una comarca eminentment industrial, i ho demostra el fet que la indústria generagairebé el 43% del VAB del Bages, mentre que a Catalunya només és el 23%. I d'entre tots elssectors industrials, en l'estudi d'enguany destaca el de les indústries extractives noenergètiques, és a dir, la mineria, que despunta com un dels motors econòmics de la comarca,guanyant pes respecte l'any anterior en termes de nombre d'empreses, nombre d'ocupats igeneració de VAB. A més, es posa de manifest que el sector de la mineria compta amb empresesmés grans que la mitjana comarcal i també més grans que les del mateix sector en el conjuntde Catalunya, amb uns nivells de productivitat molt superiors. En total, aquestes empreses vangenerar el 2012 el 12,5% del VAB de la comarca. La indústria de la mineria, juntament ambl'automoció, el metall, l'alimentària i el tèxtil conformen la major part de l'ocupació de tot el sectorindustrial.

A l'altre extrem se situa el sector de la construcció, que ha passat de representar l'11,3% del VABel 2007 al 4% el 2012. Una dada molt reveladora és el nombre d'habitatges acabats, que van ser6.500 el 2007 i tan sols 26 el 2013. Amb els resultats del 2012, el sector de la construcció mantéla tendència decreixent registrada des de l'inici de la crisi i continua perdent empreses i ocupats.

Malgrat aquestes xifres, el sector serveis, i concretament el comerç i reparacions, continua essentel primer motor absolut de l'economia de la comarca. Les empreses del sector serveis

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/46770/mineria/dels/principals/motors/economics/bages

representen el 68,3% de les empreses, el 60,1% de l'ocupació i el 50,4% del Valor Afegit Brut. Elsector primari, per la seva banda, és l'únic que guanya pes, pel que fa a generació de riquesa,entre els anys 2011 i 2012.

Exportacions i endeutamentMentre que l'alt nivell d'internacionalització és un dels principals trets positius del teixit econòmic dela comarca, l'endeutament es confirma com una clara amenaça per a moltes empreses. Tot i que,en termes generals, l'endeutament de les empreses s'ha reduït, es detecta que una quarta part deles empreses tenen endeutaments molt elevats i no aconsegueixen millorar la seva situació.

Pel que fa a les exportacions, un 10,9% de les empreses del Bages declara exportar l'any 2012,un percentatge superior al dels dos darrers anys (7,2 i 9,7%) i també al del conjunt d'empresescatalanes (10,3%). Els sectors que més exporten són els del material de transport, químic, tèxtil iindústria alimentària, en què exporten més del 30% de les empreses.

Què és el Valor Afegit BrutEl valor afegit brut es mesura com la diferència entre els ingressos i els consums i les altresdespeses d'explotació de les empreses i indica quina part dels ingressos han generat valor, és adir, s'han quedat a l'empresa un cop cobertes les despeses. Es tracta d'una dada que permet fercomparacions a nivell català i que esdevé una mesura real de l'empresa, en contraposició ambaltres dades com la facturació.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/46770/mineria/dels/principals/motors/economics/bages

60 LAVANGUARDIA E C O N O M Í A JUEVES, 9 OCTUBRE 2014

Laminería delBages será elmotor

de la comarca

La mejorade la economía enel 2013 se apoyó en lademanda interna y noen el sector exterior

EDUARDO MAGALLÓNBarcelona

Las comarcas catalanas de de Po-nent y del sur junto con algunasde Girona y Barcelona fueron lasque mejor soportaron la crisis enel periodo que va del 2007 al2013.Mientras en esos años enCa-talunya el PIB (producto interiorbruto) cayó un 4,9% en la Segarra,el Pallars Jussà, el Pla de l’Estanyy la Noguera la economía crecióligeramente, según consta en elAnuari Econòmic Comarcal 2014que elabora Catalunya Caixa. Elcatedrático de la UAB y autor delinforme, JosepOliver, señala quela buena evolución de esas comar-car está vinculada a la produc-ción de energía en su territorio yal sector primario.En relación con el año pasa-

do, el PIB descendió un 0,48%con la Ribera d’Ebre conmás cre-cimiento (+3,42%) y la Alta Riba-

gorça con la mayor contracción(-2,89%). Oliver destacó que elaño pasado la economía catalanafue de menos a más, una tenden-cia que prosigue en este 2014. Elinforme destaca que la recupera-ción iniciada el pasado ejerciciono se apoya en el sector exteriorsino en “una reducciónmenos in-tensa de la demanda interna”.Esa mejora se da después de lasdos recesiones sufridas por la eco-nomía catalana.Sobre la posibilidad que la eco-

nomía española y catalana vuel-van a entrar en una nueva rece-sión, Oliver lo vio improbable “ano ser que haya un shock sobre elfuturo del área euro”. El autordel estudio añadió que “probable-mente lo máximo que se puedeesperar en el 2015 es una frena-da” y destacó que “el área europodría entrar en recesión y Espa-ña no”. Si se produjera “un shockde demanda se frenarían las ex-

portaciones pero no para llevarla economía a la recesión”, segúnOliver.En relación con el empleo, el

autor del estudio destacó que “larecuperación del empleo perdi-do no se conseguirá antes de 10años”. Pero el catedrático de Eco-nomía Aplicada añadió que lomás destacado es que se estácreando empleo con tasas de cre-cimiento del PIB “diminutas”.

Por sectores de actividad, elmejor comportamiento se dio enel sector primario que avanzó un3,7% seguido del sector ener-gético e industrial (+1,0%). Lacontracción de la construcción(-6,7%) es inferior a la que se dioen el 2012 (-9,1%). Las menorescontracciones en el 2013 se die-ron en el Eje metropolitano deBarcelona y en el CampdeTarra-gona.c

]La minería en el Bagesse está convirtiendo enuno de los principalesmotores económicos dela comarca, según un es-tudio de la Cambra deComerç de Manresa. Enun estudio la instituciónconsidera que la mineríapuede asumir el papelque tenía la construcciónantes de la crisis. La co-marca es eminentementeindustrial ya que la prin-cipal actividad del territo-rio es la industria con el43%. En cambio, en elconjunto de Catalunya, laindustria representa un23% de todo el PIB. En el2012 –año al que se refie-re el estudio– en el Bageshabía 10.711 empresasque ocupaban a 47.743personas. El 10,9% de lasempresas de la comarcason exportadoras.

El PIB en Catalunya cae un 0,48% en el 2013

LA VANGUARDIAFUENTE: Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa, 2014

Val d’Aran-0,80%

Alta Ribagorça-2,89%

Pallars Jussà-0,24%

Noguera0,11%

Segrià-1,20%

Pla d’Urgell-0,79%

Urgell-0,70%Garrigues

-2,02%

Alt Urgell-1,97%

Cerdanya-0,54%

Ripollès-1,10%

Alt Empordà0,02%

BaixEmpordà0,86%

Garrotxa-0,38%

Pla del’Estany0,23%

Osona0,23%

Bages-0,13%

Berguedà-0,54%

Solsonès-1,78%

Selva-0,25%

Maresme-0,60%

Barcelonès-0,66%

VallèsOriental-0,31%Vallès

Occidental-0,23%

Alt Penedès-0,77%

Baix Llobregat-0,28%

Garraf-0,67%

Baix Penedès-0,85%

Tarragonès-0,50%

Gironès-0,98%

Pallars Sobirà-2,40%

Tasas de variación interanual,en porcentaje

Mejor quela media

Peor quela media

Baix Camp-0,67%Baix Ebre

-1,49%

Montsià-0,75%

TerraAlta-0,08%

Priorat-0,46%Ribera

d’Ebre3,42%

Segarra1,31%

Anoia-1,00%

Alt Camp0,15%

Conca deBarberà0,79%

Catalunya-0,48%

Las comarcasdePonent ydel sur,las quemejorsoportan la crisisEl servicio de estudios de CatalunyaCaixa descarta una tercera recesión

Regió7 DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DEL 2014 5

MANRESA SOCIETAT

L’equip de govern de l’Ajunta-ment de Manresa va presentarahir una proposta de «congelació»dels impostos i taxes per a l’anyque ve, a excepció del 3% d’incre-ment de la taxa de la recollida dedeixalles i del fet que queda per fi-xar l’IBI, l’aigua, el clavegueram iel preu dels serveis educatius mu-nicipals (Escola d’Arts, Conser-vatori Escola de Música i llar d’in-fants Bressolvent).

El regidor d’Hisenda, Josep Ma-ria Sala, ha explicat que es propo-sa un «increment zero» en gene-ral de les ordenances per a l’any vi-nent «pel bon comportament dela inflació i amb l’objectiu de faci-litar l’impuls econòmic de la ciu-tat sense malmetre la recuperacióde les finances municipals».

Pel que fa a l’Impost sobre BénsImmobles, Sala ha anunciat que esproposa mantenir els tipus impo-sitius generals i que s’ha sol·licitatl’aplicació de coeficients reductorsdel valor cadastral, que es publi-caran a final de desembre, i ha afe-git que el nou tipus impositiu re-sultant s’ha d’haver aprovat i pu-blicat abans del dia 1 de març de2015. També ha apuntat que la ca-tegoria rústica canvia el tipus im-positiu del 0,42% al 0,40%.

En relació amb les bonifica-cions de l’IBI ha assenyalat que lacorresponent a famílies nombro-ses s’adapta als nous criteris de latarifació social i que s’amplia l’e-xempció per a centres sanitaris detitularitat pública a dos centres del’ICS.

La congelació impositiva afec-taria també l’Impost de Cons-truccions, Instal·lacions i Obres(ICIO), que manté el tipus impo-sitiu del 3,84% que es va fixar el2104 (2012: 4%, 2013: 3,80%). Amés a més, es manté per al 2015,tot i que inicialment era només peral 2014, la bonificació per reformade façanes del 95%, i per reformai rehabilitació d’immobles del95% per al nucli antic i del 50% ala resta de la ciutat.

En l’Impost d’Activitats Econò-miques (IAE), que també tindriaun increment zero segons la pro-posta, s’introdueix una nova bo-nificació per a aquelles empresesque tinguin un resultat negatiu apartir de 2015 i següents fins a unmàxim de tres anys consecutius.La mesura seria d’efectivitat a par-tir de 2017. Les bonificacions se-rien del 10% en els casos d’em-preses amb dèficit del resultat

d’explotació d’entre 5-10%, i del20% per a aquelles que el tinguinper sobre del 10%.

Altres novetats que ha comen-tat el regidor Sala amb relació alsimpostos municipals són que l’Im-post sobre l’increment del valordels terrenys de naturalesa urba-na (la plusvàlua) incorpora lanova exempció per dació en pa-gament i per execucions hipote-càries, mentre que l’Impost devehicles de tracció mecànica(IVTM), de circulació, es mantéigual.

En general, les taxes municipalstambé mantindrien les tarifes,amb novetats com la creació d’u-na de nova per l’expedició de do-cuments com els duplicats de lli-cències o la digitalització de do-cuments, i la incorporació d’unanova tarifa per a habitatges d’usosturístics (125 euros).

En la taxa d’ocupació de la viapública s’estableix la gratuïtat de laquota fixa en el cas del mercatagrari dels dissabtes a la plaçaMajor. Pel que fa a la taxa perocupació de la via pública ambtaules i cadires, es mantenen les ta-rifes existents, però s’estableix unanova tarifa incrementada el 15% encasos d’ocupacions sobre tarimesi instal·lacions fixes. La taxa de re-collida d’escombraries puja el 3%per l’increment del cànon d’abo-cament del 20% de l’Agència deResidus de Catalunya (ARC).

F. GALINDO/REDACCIÓ | MANRESA

El govern municipal proposa «congelar»les ordenances fiscals per a l’any que veLa recollida d’escombraries pujarà el 3% i queda pendent l’IBI, l’aigua i els centres educatius municipals

ORDENANCES FISCALS 2015 En el ple de dijous es debatrà la proposta de noves ordenances fiscals de l’Ajuntament de Manresa per al2015, que ahir va presentar públicament el regidor d’Hisenda i Governació, Josep Maria Sala. També passarà pel ple municipal la proposta ques’ha confeccionat de tarifació social que unifica els criteris perquè les persones amb pocs recursos paguin menys en impostos i serveis

4

g LES DADES

PROPOSTA GENERALD’ORDENANCES DEL 2014

Josep Maria Sala, regidor d’Hisenda i Governació

AJM

Increment del 0%

Taxa d'escombraries Augmenta el 3%

Nova taxa per a habitatgesd’ús turístic

La intervenció administrativad’activitats incorpora una novatarifa per a habitatges d’ústurístic de 125euros

Impost d’ActivitatsEconòmiques (IAE)

Increment del 0%S’introdueix una bonificació pera empreses que tinguin un

resultat negatiu fins a un màximde 3 anys

Impost de construccions iobres (ICIO)

Increment del 0%

Increment del 0%

Impost debéns immobles (IBI)

Impost de vehicles i impostsobre l'increment del valordels terrenys (la plusvàlua)

El nou tipus impositiu s’aprovaràabans de l’1 de març

Després que la plataformaque agrupa 50 entitats re-

nunciés a seguir pressionant per-què es fes una nova revisió cadas-tral, va quedar dempeus la peticióde reduir el 5% la recaptació de l’I-BI durant anys successius. Dema-nat sobre aquesta qüestió, el regi-dor d’Hisenda, Josep Maria Sala, haassegurat que «en aquest momentno hi ha previst res. La previsió ésincrement zero». I ha afegit que«hem de garantir el nivell de ser-veis de l’Ajuntament de cara a laciutadania que ho està passantmés malament i el que no ens po-dem permetre és disminuir els in-gressos municipals amb una xifraimportant en el seu conjunt i moltminsa individualitzadament». Se-gons Sala, la decisió es prendrà enel moment que passi pel ple un co-eficient per al 2015, el desembresegurament o el gener. Ha afegitque continuen les converses ambla plataforma de l’IBI i que es crea-rà una comissió tècnica que analit-zarà si queden zones amb valora-cions desmarxades, tot i que «en-tenem que no» perquè les que jaes van detectar es van aprovar eldesembre del 2013 amb les po-nències parcials que es van fer.

4

No hi ha a la vista larebaixa del 5% d’IBI

Fins ara, l’Ajuntament aplica-va diferents modificacions, tari-fes reduïdes i ajuts per a les fa-mílies amb dificultats econòmi-ques que mantenien una certaunitat de criteris per serveis,però no estaven homogeneïtzatsen el seu conjunt.

En el ple municipal del mesd’abril es va aprovar una propostaper impulsar l’aplicació de la ta-rifació social a través d’una co-missió que es va constituir ambaquest objectiu. Aquesta comis-sió ha estudiat el sistema tribu-tari actual de Manresa i les re-duccions que ja es fan. També haconsultat altres ajuntaments deCatalunya. Finalment, ha ela-borat una proposta amb la vo-luntat d’unificar criteris i establirunes bases úniques que servei-xin per a qualsevol tribut i que, al-hora, coincideixin amb els crite-

ris que s’apliquen a les ajudes so-cials d’una altra naturalesa.

La proposta ha estat presenta-da a les forces polítiques, sindicatsi organitzacions empresarials in-tegrants del Pacte de Ciutat, que jahavien mostrat anteriorment unespecial interès pel tema. Tambés’ha tramès a les entitats socials dela ciutat, perquè puguin fer-hi lesseves aportacions. Fruit d’aquestscontactes s’han recollits els seussuggeriments i s’han incorporat aldocument.

Salari mínim La proposta de tarifació social espresentarà a l’aprovació del plemunicipal dijous que ve. Tindrà encompte com a indicador econòmicel Salari Mínim Interprofessional(SMI) -645,3 euros-, valorat com aingrés brut –excloses les deduc-cions per seguretat social.

El quadre per al 2014 seria el se-güent: 1 persona, 645.3 euros; unafamília de 2 persones, 838,89 eu-ros; 3 persones, 1.032,48 euros; 4persones, 1.226,07 euros; 5 perso-nes, 1.419,66 euros; 6 persones,1.613,25 euros; i 7 persones,1.806,84 euros.

REDACCIÓ | MANRESA

S’homogeneïtzencriteris per ajudar famíliesque poden accedir abonificacions

Proposta de tarifaciósocial d’impostos i serveis

comunicacio@catpress.cat - 10/10/2014 08:57 - 178.23.208.155

Economia | Redacció | Actualitzat el 10/10/2014 a les 13:35

La morfopsicologia, en unaconferència a la CambraJulián Gabarre, expert de prestigi mundial, explicarà com el rostre d'una personaparla de la seva personalitat i les seves habilitats innates

El doctor Julián Gabarre, considerat el principal expert mundial en morfopsicologia, serà dimecresde la setmana vinent a la Cambra per oferir una conferència sobre com a partir de l'anàlisi delrostre d'una persona es pot conèixer la seva personalitat i les seves competències innates.Gabarre és un referent en aquesta ciència, que s'aplica en àmbits tan diversos com els recursoshumans, l'educació infantil, les relacions de parella o la detecció de psicopatologies. La conferènciatindrà lloc el dia 15 d'octubre, a les 9.30 del matí, a la sala d'actes de la Cambra. L'assistència éslliure prèvia inscripció al telèfon 93 872 42 22 o al correu electrònic jmonge@cambramanresa.org.La jornada és organitzada conjuntament amb Gros Montserrat.

Julián Gabarre té una àmplia experiència en l'aplicació de la morfopsicologia en l'àmbit del'empresa, bé sigui a l'hora de seleccionar nous professionals, analitzar els trets de la personaamb qui s'haurà de mantenir una negociació, configurar equips de treball en funció de lescompetències i la personalitat dels membres de l'equip, preparar plans de motivació, etc. Lamorfopsicologia és un coneixement eficaç per detectar l'actitud davant del treball, la conducta, lescompetències i la confiança que ofereixen tant els propis empleats com els socis o clients. Lajornada de la Cambra s'adreça principalment a empreses de la comarca tot i que està oberta atothom qui tingui interès per aquesta matèria.

Gabarre és doctor cum laude per la Universitat Autònoma de Barcelona en psicologia del rostre. Ésmorfopsicòleg superior i grafopsicòleg per la UAB, llicenciat en Dret, Programa deDesenvolupament Directiu per l'IESE i màster en Recursos Humans per l'EAE. És president del'Institut Superior de Morfopsicologia, autor del llibre 'El rostre i la personalitat' i considerat lamàxima autoritat mundial en psicologia del rostre.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/46839/morfopsicologia/conferencia/cambra

na de les conseqüències delprocés que estem vivint a Ca-talunya és la popularitzacióde qüestions i debats jurídics

habitualment reclosos al món dels juris-tes. Així, per exemple, molta gent ha des-cobert que, en aplicació d’un article dela Constitució (el 161.2), la simple im-pugnació davant del Tribunal Constitu-cional (TC) d’una norma autonòmicaper part del govern central provoca lasuspensió cautelar automàtica de la nor-ma a partir de la interposició del recurs,suspensió que el Tribunal haurà de rati-ficar o aixecar en un termini màxim de5 mesos.

Aquesta suspensió automàtica, quetraspua una desconfiança constitucionalescandalosa amb relació a les comuni-tats autònomes, no s’aplica quan la nor-ma impugnada és una llei estatal. De fet,

ni la Constitució ni la Llei Orgànica delTC preveuen la suspensió cautelar (finsque es dicti sentència) d’una norma es-tatal que és objecte de recurs d’inconsti-tucionalitat. Malgrat això, s’ha sol·licitatsovint al TC la suspensió cautelar d’unallei estatal impugnada si els recurrentsconsideraven que la no suspensió podriacomportar perjudicis de difícil o impos-sible reparació i/o la vulneració de dretsfonamentals en el cas que la norma fosdeclarada inconstitucional.

Per exemple, el Grup Parlamentari Po-pular al Congrés va demanar la suspen-sió de la vigència de la reforma en la re-gulació de l’avortament de l’era Zapateromentre no es resolgués el recurs d’in-constitucionalitat interposat: si la refor-ma era declarada inconstitucional al capd’uns anys (tenint en compte el retardendèmic del TC en l’emissió de sentèn-cies) s’haurien produït danys d’impossi-ble reparació en ser vulnerat el dret fo-namental a la vida.

La interlocutòria del TC que resoliaaquesta sol·licitud va denegar la suspen-sió cautelar sobre la base que «la presun-ción de legitimidad de la que disfrutanlos actos o normas que emanan de po-deres legítimos obliga a considerar comoexcepcional la posibilidad de suspendersu vigencia o ejecutoriedad; presunción

que es tanto más enérgica cuanto másdirecta es la conexión del órgano con lavoluntad popular, y que llega a su gradomáximo en el caso de legislador».

En coherència amb aquesta doctrinadel mateix tribunal, ja s’hauria d’haveraixecat la suspensió cautelar de la Llei deconsultes aprovada pel Parlamentaquest setembre: en no fer-ho el TC perdtota la legitimitat jurídica i l’autoritatconstitucional com a àrbitre suprem.

Quins perjudicis d’impossible o difícilreparació i quina vulneració de drets fo-namentals podria produir l’aixecamentde la suspensió de la vigència de la Lleide consultes? En un context de majoriade membres conservadors, el TC va con-siderar que, per decidir sobre la suspen-

sió cautelar, era més important la legiti-mitat democràtica d’una llei que la vul-neració del dret més fonamental, el de lavida, que es podria produir si la sentèn-cia hagués declarat inconstitucional lallei de l’avortament. Conèixer l’opinió dela població amb caràcter no referendarini vinculant comporta un dany més granque una eventual vulneració del dret a lavida? Quina bestiesa!

Si en paraules del mateix TC en la re-solució abans esmentada, «la autoridaddel Tribunal Constitucional es sólo la au-toridad en la Constitución y no ostentarepresentación alguna en virtud de lacual pueda ir en contra de lo querido porla voluntad de la representación popu-lar». Manda huevos!, que deia aquell.

U

resentar-se a unes eleccionsdient que abaixaràs els impos-tos com a única via d’impulsarl’activitat, i quan ja has guany-

at dir que la cosa està fatal i lamentant-homolt que cal augmentar-los transitòria-ment, i casualment quan s’acaba la legis-latura tornar-los a abaixar perquè ja hohem arreglat tot i creixem, si més no, faolor de socarrim. Aquesta és l’estratègiaque ha anat seguint l’actual govern del’Estat, i ara l’està rematant amb una re-forma fiscal i el pressupost de l’Estat per

al proper exercici.Anem a pams i fem primer un cop d’ull

a la pretesa rebaixa d’impostos. La refor-ma efectivament inclou tipus d’IRPF demitjana el 12 % més baixos, que significaretornar-los més o menys a nivells de co-mençament de legislatura. En canvi, nos’esperen gaires rebaixes dels trams auto-nòmics, atesa la seva precària situació, iels increments camuflats de Seguretat So-cial no els desfaran. O sigui, que amb totplegat els ingressos nets dels assalariatsquedaran, amb sort, on eren fa 3 anys. Peraltra banda, si algú confia a fer líquids es-talvis antics que ara té en forma d’immo-bles, accions o fons d’inversió, es pot tro-bar amb una penalització tributària des-comunal, per un tecnicisme de nom in-desxifrable: l’eliminació dels coeficientsd’abatiment i els d’actualització monetà-ria. Només se’n salvaran els majors de 65anys que els transformin en rendes vitalí-cies.

Per acabar-ho d’adobar, empitjora el

tractament fiscal de dividends i plans depensions, i molts contribuents hauran desortir del règim de mòduls. En Succes-sions no es preveuen els canvis proposatspels experts, i s’endureix per la bandad’empreses familiars. No és clar que des-aparegui el de Patrimoni. En l’Impost deSocietats baixa el tipus general, això estàbé, però s’eliminen moltes deduccions(mediambientals, reinversió, etc.) i no escompensa la depreciació d’actius. Tot ique sospito que les grans corporacionsseguiran trobant escletxes per pagar tipusirrisoris.

En general, és una oportunitat perdudaper resoldre la complexitat fiscal i el grannombre de contenciosos que implica, i nointrodueixen aspectes de política econò-mica recomanats pels experts: ni reduc-ció de cotitzacions socials, ni foment del’exportació, la inversió i l’estalvi.

El pressupost és una altra guerra. Denou està fet sota premisses de creixementi prima de risc poc creïbles, que presu-

meix un increment de recaptació dubtósamb l’enganyosa rebaixa d’impostos i lasituació real del consum i l’activitat em-presarial. I també perquè a Europa s’en-suma una tercera recessió i a la resta delmón hi ha alguns focus d’incertesa. Al’administració central no acaben de ferels deures malgrat que el deute creix, iaugmenta de nou la seva despesa i carre-ga el pes de l’austeritat sobre les adminis-tracions autonòmiques i locals. Molt des-afortunada és la previsió d’inversions, so-bretot a Catalunya, que tornem a quedarmolt per sota del que en bona lògica enspertocaria.

Ara bé, per arribar amb el cap ben alt ales properes cites electorals, han preparatun gran truc final de prestidigitador: la in-corporació al PIB d’activitats fins ara sub-mergides, que aparentment el faran créi-xer de cop com si l’acció econòmica degovern hagués sigut brillant en lloc demediocre. L’aplaudiment o els xiulets, ales urnes.

P

PRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE MANRESA

Pere Casals

LLETRES DE CANVI

eLs trucs de L’iL·Lusionista«El pressupost de l’estat per al proper exercici està fet de nou sota premisses de creixement i prima de risc poc creïbles»

En virtut de la seva mateixa doctrina, el TC ja hauria d’haver aixecat la suspensió cautelar de la Llei de consultes.En no fer-ho el TC perd tota la legitimitat jurídica i l’autoritat constitucional com a àrbitre suprem»

La suspensió cauteLar de Les LLeis

Detall de la façana de la seu del Tribunal Constitucional

ACN

PROFESSOR DELS ESTUDIS D’EMPRESADE LA FUNDACIÓ UNIVERSITÀRIA DEL BAGES

David Sanclimens

TRIBUNAUNIVERSITÀRIA

ECONOMIA I EMPRESA

Regió7 DIUMENGE, 12 D’OCTUBRE DEL 2014 31

comunicacio@catpress.cat - 12/10/2014 18:11 - 178.23.208.155