2015 vademecum de politica municipal rafael jimenez asensio

Vademcumde poltica municipal:com governar un ajuntament

Rafael Jimnez Asensio

Vademcum de poltica municipal

1

VVaaddeemmccuumm

ddee ppoollttiiccaa mmuunniicciippaall::

ccoomm ggoovveerrnnaarr uunn aajjuunnttaammeenntt

RAFAEL JIMNEZ ASENSIO

(Consultor institucional/Catedrtic duniversitat acreditat. UPF)

[email protected]

[email protected]

www.rafaeljimenezasensio.com

NOTA:

Aquest VADEMCUM DE POLTICA MUNICIPAL s un document elaborat a partir duna sntesi de la

primera part del llibre Cmo gobernar y dirigir un Ayuntamiento (Poltica y Direccin Pblica

en las instituciones locales (IVAP/HAEE, Oati, 2015), tot i que shan introdut alguns canvis

en el contingut per tal dadequar-lo a lobjecte que es persegueix: traslladar als futurs

poltics locals, en un text breu i concs, quines sn les competncies institucionals que han

dexercir per tenir xit en la seva gesti. Per a qualsevol ampliaci i desenvolupament de les

idees exposades, podeu recrrer al llibre esmentat.


2

Desitges que et creguin capa de servir un pas com a poltic. En aquest cas, la millor manera s adquirir lart i lexperincia del govern i estar realment preparat per ser un estadista.

Adam Smith

La poltica consisteix en una dura i llarga penetraci a travs de tenaces resistncies, per a la qual es requereix, al mateix temps, passi i mesura. s completament cert, i aix ho prova la histria, que en aquest mn no saconsegueix mai el possible si no sintenta limpossible un cop i un altre.

Max Weber

La democrcia s un rgim poltic en qu la gent no experta dirigeix la gent experta.

Manuel Zafra Vctor

En la poltica, com a la vida, el repte consisteix a aprendre dels teus errors.

Michael Ignatieff


3

PPRREESSEENNTTAACCII

Your Campaign in Poetry. Your Govern in Prose.

Mario Cuomo

Aquest document aborda les competncies requerides per gestionar amb

xit la poltica municipal per part de les persones que desenvolupen

funcions de govern a les estructures dun ajuntament o dun ens local.

Per tant, es tracta didentificar quines sn les competncies institucionals

requerides per a un exercici adequat de lactivitat poltica municipal.

I de tot el ventall de competncies, ens interessen preferentment les

competncies institucionals que han de desenvolupar els qui es dediquin

a la poltica municipal.

El focus datenci daquestes pgines se situa, per tant, en la dimensi

institucional.

Pensar en les institucions no s el mateix que pensar institucionalment.

El pensament institucional insisteix en una visi madura i equilibrada de la lleialtat institucional o, si ho preferiu, en una perspectiva adulta de lexercici dels crrecs pblics.

Hugh Heclo

No es poden construir institucions infallibles, s a dir, institucions el funcionament de les quals no depengui mpliament de les persones *+ Les institucions sn com fortaleses. Han destar ben construdes i, a ms, ben provedes de gent.

Karl Popper


4

Sn la poltica i les institucions poltiques les que determinen les institucions econmiques que t un pas.

Acemoglu/Robinson

Tamb seran objecte danlisi succinta el que es poden denominar les

virtuts necessries per exercir lactivitat poltica.

El poltic que mima les institucions ser un bon poltic, el qui les ignori, ni

tan sols tindr un lloc a la histria.

Lentorn pblic est representat per un sistema institucional que estableix

unes regles de joc o un marc legal que sempre sha de respectar.

No totes les institucions sn normes, tot i que totes comporten lobservana de certes normes.

Karl Popper

Els poders pblics actuen en el marc dun conjunt de lmits que tendeixen

a salvaguardar, mitjanant un sistema dequilibris i de controls ms o

menys perfecte, la llibertat dels ciutadans i a garantir-los una existncia

digna.

El fonament de tota activitat poltica municipal s la idea de servei a la

ciutadania, destinatria ltima daquesta activitat i que ha destar sempre

a lepicentre de lexercici de la poltica.

Sobre la poltica hi interactua un sistema institucional, per tamb un

sistema dactors que pressionen, demanden i, fins i tot, busquen beneficis

o rdits dels resultats daquesta acci poltica.

El monarca ms poders de la terra s linters.

Montesquieu

Es requereixen no poques virtuts i un equilibri emocional evident per

imposar sempre criteris que advoquin per la satisfacci dels interessos

pblics (ciutadans) i raonin convenientment les prioritats adoptades en

cada cas.


5

Per dur a terme aquestes responsabilitats poltiques amb resultats

satisfactoris, les persones que exerceixen tasques de govern han

dinterioritzar, acreditar o desenvolupar un conjunt de competncies

institucionals.

El poltic municipal no fa (o no hauria de fer) funcions executives, les

seves responsabilitats sn de govern, no de gesti.

Lexperincia en poltica s un grau. Governar un ajuntament no s una

tasca fcil, ni tampoc es pot aprendre de la nit al dia.

Lon Blum, que va ser president de la Repblica francesa en el perode dentreguerres, desconfiava de les carreres fulgurants dels joves en poltica, i proposava, amb uns altres termes, el desenvolupament gradual de les seves competncies poltiques:

Amb una competncia general nhi ha prou per governar, per no amb una competncia superficial i precipitada.

Els coneixements que sexigeixen del poltic municipal no sn, ni han de

ser mai, tcnics. Ha de documentar-se, de buscar suport en lestructura o

de sollicitar informes dexperts, per sobretot ha descoltar. Els regidors

mai no han de dur a terme tasques de tcnics ni han de pretendre

endinsar-shi.

Certament, no hi ha res tan intil com fer coses amb una gran eficincia que no shaurien de fer en absolut.

Peter Drucker


6

VVIIRRTTUUTTSS II CCOOMMPPEETTNNCCIIEESS IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALLSS PPEERR

GGOOVVEERRNNAARR AAMMBB XXIITT LLEESS EESSTTRRUUCCTTUURREESS DDUUNN GGOOVVEERRNN LLOOCCAALL

Qu s la competncia poltica? No s, per descomptat, la competncia dels especialistes, dels tcnics, dels professionals *+ La competncia poltica o, en termes ms generals, fins i tot la competncia directiva, no t en res en com amb la competncia tcnica, ja que suposa no lexercici previ duna determinada professi, sin la possessi de qualitats generals dintelligncia i de carcter.

Lon Blum

Lexercici de la poltica local

Lactivitat poltica local exercida responsablement s, sens dubte,

extenuant. Suposa una dura (tot i que rica) experincia vital carregada de

tensions i de pressions, de decisions difcils, tot i que una tasca tamb

plena no poques vegades de satisfaccions.

Luciano Vandelli va recollir magistralment fa alguns anys aquesta tensi entre entusiasme i dificultat en la tasca de la poltica local i va formular alguns consells als alcaldes:

Intenteu no deixar-vos portar per lentusiasme. Recordeu que esteu exercint una de les feines ms difcils, fatigoses i incmodes.

Intenteu no deixar-vos arrossegar per les dificultats. Recordeu que esteu exercint una de les feines ms fascinants, concretes, interessants i tils.

La tasca poltica s una activitat caracteritzada per la variaci i la

fragmentaci de les funcions i els rols a representar, com tamb per la

discontinutat i la interrupci de les tasques.


7

Tothom est dacord que un home massa ocupat no pot fer res b.

Sneca

En lactivitat poltica local de carcter executiu, els dos rols bsics sn el de

representaci i el de lideratge.

RReepprreesseennttaaccii LLiiddeerraattggee

Imatge pblica i mirall de la

instituci. El poltic (alcalde o

regidor) representa la imatge de

la instituci. La seva conducta

personal no s, per tant, neutra:

actua de mirall de la instituci

davant la ciutadania.

Liderar s dirigir i cohesionar

lequip de govern amb

lorganitzaci (alineant-la amb els

objectius poltics). Lalineament

poltic/gesti s una de les claus

daquesta competncia.

Representant de la instituci en el

seu conjunt, no duna part: per

tant, de tots els ciutadans que la

instituci agrupa.

Aportar visi estratgica i definir

cap a on va lorganitzaci.

T una projecci preferentment

externa o exterior.

T una projecci essencialment

interna, per amb impacte extern

(que en refora o en debilita la

representaci).

Una representaci efica

incrementa la confiana dels

ciutadans en la instituci

Exigeix iniciativa, comproms i

capacitat dorganitzaci.

Est connectada amb lexigncia

de responsabilitat poltica (cap

visible a travs del qual sarticula

la relaci de confiana entre

majoria i govern).

Lideratge contextual en

situacions de crisi.


8

Virtuts necessries per a lexercici de la poltica local. Valors i tica institucional

Les virtuts morals fan bons demcrates.

Chateaubriand

No hi ha dubte que per a lexercici correcte de la poltica local es

requereix disposar duna srie de virtuts que caldria predicar, en general,

de bon poltic.

La naturalesa no atorga la virtut: fer-se bo s obra dart.

Sneca

Les virtuts dun bon governant estan vinculades a la persona i tamb al

comportament tic.

El bon govern est unit igualment a les qualitats personals de qui exerceix

les responsabilitats pbliques.

La filosofia clssica, el pensament moral i les aportacions doctrinals

relacionades amb el poder i ltica han anat recollint una vegada i una

altra diferents virtuts que han dacompanyar el governant.

Confuci va dir: Quan un governant s recte, es posaran les coses en prctica encara que no doni ordres, per si ell mateix no s recte, encara que doni ordres, ning lobeir.

No hi ha res amb qu pugui guanyar-se el favor de les masses un governant tret de la integritat i la moderaci.

Cicer

No solament el crrec distingeix lhome, sin tamb lhome al crrec.

Plutarc

Parlem de la prudncia del gran estadista En aquest cas, la prudncia es combina amb moltes virtuts ms illustres i esplndides, amb el valor, la intensa i


9

generalitzada benevolncia, un sacre respecte cap a les regles de justcia, tot aix sostingut per un grau adequat dautocontrol *+ s el millor cap unit al millor cor. s la saviesa ms perfecta combinada amb la virtut ms cabal.

Adam Smith

Les virtuts dels poltics estan molt relacionades amb una srie de valors

que han de ser inherents (i han destar internalitzats) en lexercici de les

funcions dun responsable poltic. En les institucions pbliques i privades,

com va dir Gary Hamel, els valors importen molt.

Una norma social internalitzada t una dimensi emotiva que fa que lindividu senti orgull en complir-la i vergonya si deixa de fer-ho. Per internalitzada significa sentida, no solament sabuda. El mer coneixement del que cal fer no ens mou a actuar.

Victria Camps

I dentre aquestes virtuts, en destaquen dues especialment. En primer

lloc, la valentia o coratge. I, en segon lloc, la integritat de qu ha de fer

gala el poltic en lexercici del poder i en les seves conductes pbliques i

privades.

Tot responsable pblic s el mirall en qu la ciutadania mira la instituci

que representa.

Els homes es refien ms de la vista que de loda, perqu el cam s llarg a travs dels preceptes, i breu i efica a travs dels exemples.

Sneca

Baltasar Gracin, per la seva banda, lloava la prudncia com a

virtut del poltic i la diferenciava de lastcia, que suposava

engany, dissimulaci o fingiment, i que tard o dhora acaba per

descobrir-se. I entre les virtuts del prncep assenyalava les

segents: capacitat, ser comprensiu, prudncia, sagacitat,

penetraci, vivesa, atenci i sensibilitat.


10

Sobre lactivitat poltica sha projectat amb freqncia la imatge que la

seva finalitat era assolir i retenir el poder a qualsevol preu, i que per

assolir aquests objectius tot o gaireb tot shi val.

Per aquesta projecci distorsionada de lactivitat poltica t

conseqncies serioses o impactes sobre la instituci a qu serveix, ja

que en perjudica la imatge a costa dassolir o de retenir per mitjans de

qualsevol mena aquest poder.

En un esplndid opuscle escrit al segle XVIII (El arte de trepar a la usanza de los cortesanos), lillustrat bar de Holbach descrivia amb sarcasme lestat de la cort (la poltica actual) i el paper dels cortesans (els poltics del moment). La imatge que trasllada de la cort i dels cortesans s francament negativa. Aquestes sn algunes de les seves agudes crtiques:

El cortes s un animal amfibi. Els homes ordinaris noms tenen una nima i, contrriament, el cortes en t diverses. En una paraula, s un Proteu i un Janus.

De totes les arts, la ms difcil s la de grimpar.

Un bon cortes mai ha de tenir opini prpia, noms ha de tenir la del seu senyor o ministre.

Per viure a la cort s necessari exercir un complet control dels msculs de la cara, a fi de rebre, sense parpellejar, les ms sagnants ofenses. Un suspica, un home que tingui humor o recel, no ser capa de tirar endavant.

La simulaci profunda forma part del carcter dun veritable cortes. Necessita sense parar que, a banda damistat, spiga anullar els seus rivals, mostrar una fesomia franca i afectuosa a qui ms detesti, i abraar amb tendresa lenemic que desitjaria escanyar.


11

En un llibre recent, Michael Ignatieff (Fuego y Cenizas, Taurus, 2014) posa en relleu la duresa de la poltica, tamb en una democrcia avanada com s la canadenca, per a aquells que hi entren de forma colateral i pretenen obrir-se cam cap al poder. Algunes de les seves reflexions poden ser dinters en aquests moments:

Quan entres en poltica, deixes enrere el mn amable en qu la gent et concedeix un cert marge derror.

Ning que entra en poltica per primera vegada est preparat per a aquest nivell denemistat.

En entrar en poltica, has de renunciar a lespontanetat i a un dels plaers de la vida: dir el primer que et passa pel cap. Si vols sobreviure, has de collocar un filtre entre el teu cervell i la teva boca.

Els testimonis sobre una poltica prenyada de desviacions es poden

multiplicar i estan arrelats des de fa temps.

Governant que no creu amb fermesa fer-se longeu en el poder, centenari si ja t molts anys, no pot fer res de profit i, tot i que no ho pensi, s flaquesa greu confessar-ho.

Linstint de conservaci, sempre viu en lhome, ms encara en lhome poltic.

Comte de Romanones

s molt difcil ser molt amic dels amics sense ser una mica enemic de la justcia

Ramn y Cajal

La distinci prpiament poltica s la distinci entre lamic i lenemic.


12

Hi ha altres classes de poltica, fins formes parasitries, com passa quan violents antagonismes privats pertorben una decisi poltica important. En aquest cas, noms queda laspecte de la rivalitat, que es manifesta en tota mena de tctiques i de procediments, de trampes i intrigues, i que fa passar per poltica els negocis i les manipulacions ms estranyes.

Carl Schmitt

Tanmateix, tots aquests enfocaments, molt transitats per la literatura

clssica i tamb per la recent, no ens interessen. Lart de lengany,

lentronitzaci de lastcia o la simulaci, en poltica, poden donar

resultats a qui els exerceix, per no s una soluci institucionalment

acceptable.

Lexercici del poder sempre ha tingut les seves misries i les seguir

tenint, per aix no s obstacle per trencar una llana en favor d'una

poltica institucionalment adequada.

Hi ha una cosa essencial que distingeix la mentida poltica: ha de ser efmera. Li resulta imprescindible per anar ajustant-se a les circumstncies.

Jonathan Swift

Hi ha dues formes de fer de la poltica una professi. O es viu per a la poltica o es viu de la poltica. La contraposici no s en absolut excloent. Generalment es fan ms aviat les dues coses, almenys des del punt de vista ideal, per tamb des del punt de vista material la major part de les vegades.

Max Weber

En un moment de llarga i profunda crisi fiscal, com tamb dun

qestionament radical del sistema institucional en el seu conjunt, les

virtuts pbliques del governant adquireixen un valor excepcional i se

situen en el centre de la seva prpia activitat.


13

La integritat s un valor imprescindible en lexercici de qualsevol tipus

dactivitat pblica, ms encara si s poltica.

El poltic que defensa lescola pblica per porta els fills a la privada no t cap poder de persuasi perqu no es mostra coherent amb els principis que proclama. Tenir el coratge de reconixer que un sha equivocat s una altra forma inslita en poltica de mostrar la prpia integritat.

Victria Camps

Per la seva banda, lexemplaritat pblica dels governants es troba tamb

en la base de la confiana que els ciutadans tenen en les seves

institucions.

La confiana en els governants no es dicta per llei, sin que sinspira per

la prpia conducta que aquests mantenen en la seva vida pblica i

privada.

Pesa sobre les vides dels poltics en les quals no s possible distingir entre una esfera pblica i una altra de privada un plus de responsabilitat. Sels exigeix que observin, respectin o almenys no contradiguin el plexe de valors i bns estimats per la societat a la qual diuen que serveixen. No nhi ha prou amb complir la llei, han de ser exemplars.

Javier Gom

Molt de temps fa que sha dit que lnima dun gran ministre era la bona fe.

Un simple particular pot gaudir de lobscuritat en qu viu, i noms amb algunes persones es desacredita, conservant la seva disfressa amb les altres, per un ministre que peca contra la probitat t tants testimonis i tants jutges com gent governa:

S, goso dir-ho, no s el major mal que pot fer un ministre sense probitat el de no servir el seu prncep i arrunar el poble; un altre perjudici ocasiona mil vegades al meu entendre ms greu, que s el mal exemple que dna.

Montesquieu


14

En la societat de la informaci i de les comunicacions, com tamb de

limperi de les xarxes socials, lefecte amplificador de qualsevol conducta

mancada dexemplaritat es multiplica.

No ens ha de sorprendre que, en un marc de crisi institucional i de foment

de la desconfiana o en ple perode dimpuls i expansi de les poltiques

de transparncia en el sector pblic, la mirada pblica descrutini del

poder se situ sobre aspectes vinculats amb una exemplaritat no sempre

ben entesa.

Amb una profunditat fora del com i una visi molt crtica de la transparncia, el filsof Byung Chul-Han ha escrit recentment aix:

Limperatiu de la transparncia serveix sobretot per despullar els poltics, per desemmascarar-los, per convertir-los en objecte descndol. La reivindicaci de la transparncia pressuposa la posici dun espectador que sescandalitza. No s la reivindicaci dun ciutad amb iniciativa, sin la dun espectador passiu. La participaci t lloc en la forma de reclamaci i queixa. La societat de la transparncia, que est poblada despectadors i de consumidors, funda una democrcia despectadors.

El poltic s el mirall de la instituci i de la correcci en la seva conducta

en depn no erosionar ni una mica la confiana que els ciutadans tenen

en les seves prpies institucions.

El poltic sesforar per crear-se una imatge atractiva, per al capdavall el que compta s que prediqui amb lexemple, ja que, en lmbit moral, noms lexemple predica de manera convincent, no les promeses ni els discursos, els quals, sense lexemple, estan mancats de convicci i fins i tot dun mnim de veritat.

Javier Gom


15

Lexercici noble daquesta activitat poltica requereix, per tant, el

desenvolupament de virtuts, per tamb duna concepci

eticoinstitucional que internalitzi aquestes virtuts com a valors i que es

desplegui en un conjunt de normes de conducta dacord amb aquests

valors o principis, prviament enunciats.

La qesti dels valors en lAdministraci pblica sha convertit en un tema de plena actualitat en el nostre temps. Aquesta nova centralitat social reflecteix una preocupaci creixent, a tot el mn, per ltica de les organitzacions.

Longo/Albareda

Els atributs morals del governant sempre han estat objecte dinters per

al pensament clssic. La poltica no pot viure al segle XXI sense una base

tica.

Es proposa una recomanable associaci de tres figures (principis, regles i estratgies), una mena de continu que vagi de ltica a la poltica passant pel dret.

Ramn Vargas-Machuca

Cal fer referncia igualment a la necessitat que, en aquests moments

complexos, es duguin a terme poltiques de mesura per part dels

nostres governants.

Per aix s tan important cultivar la mirada a gent concreta, apreciar els costos que les poltiques tenen sobre els ssers humans reals. Per aix la mesura ha dincorporar la perspectiva del que s proper, del que s viu, de les dones i homes que poblen la ciutat. I, igualment, la cura del mn, s a dir, de les condicions que fan possible una vida en llibertat. Sense aquestes cures, no arribem a res.

Rafael del guila

Per a lexercici de lactivitat poltica no solament es requereixen

determinades virtuts, valors i normes tiques sin, a ms, una srie de


16

competncies de carcter personal o emocional que, sens dubte,

serviran per retroalimentar l'exercici correcte de les competncies

institucionals lligades al crrec o a les responsabilitats que exerceixen.

Competncies personals i emocionals que hauria de desenvolupar

un governant en lexercici de la seva funci i en les seves

relacions amb els altres

Equilibri personal i emocional

Respecte

Valors morals en lactuaci pblica

Adaptabilitat

Gesti de lestrs i gesti de la incertesa

Gesti del temps i gesti de xarxes

Assertivitat

Empatia

Flexibilitat

Iniciativa, impuls i creativitat constant

Capacitat dinnovaci

De tot el que sha dit b se'n pot deduir la dificultat intrnseca que t

lactivitat de governar. No s, en efecte, gens com que en una persona

puguin sumar-se aquestes competncies institucionals, personals i

emocionals.

Carles Casajuana ha exposat en un assaig recent (Las leyes del castillo. Notas sobre el poder) la naturalesa del poder i de la poltica. La poltica, afirma, s una activitat denorme complexitat en qu no es troba absent, dins de les innombrables exigncies que requereix el seu desenvolupament correcte, el factor sort:

La poltica s un art que exigeix una combinaci de qualitats que no s usual trobar en la mateixa persona. La poltica exigeix esfor, energia, passi, fe en un mateix, ambici, rapidesa de reflexos, intelligncia, tenacitat, un


17

optimisme incurable, coneixements, capacitat de gesti, facilitat per expressar-se, habilitat per relacionar-se amb els altres. Per la sort hi t un paper gens menyspreable, com en gaireb tots els aspectes de lactivitat humana.


18

Competncies institucionals per a lexercici amb xit de la poltica municipal

Les competncies institucionals serveixen per predir les possibilitats dxit

duna determinada persona en la gesti poltica municipal. El

desenvolupament daquestes competncies s un component de la qualitat

institucional i dels governs locals intelligents.

La qualitat institucional s un dels factors del desenvolupament dels

governs locals i, igualment, activa de forma indirecta el creixement

econmic, la cohesi social i la innovaci.

La intelligncia sha de predicar tamb per a les institucions en el seu

conjunt, amb els seus governants al capdavant, i no solament per a eines

o instruments.

Lacreditaci o el desenvolupament de les competncies institucionals per

part de la poltica municipal estableix, doncs, les bases per a la

configuraci dorganitzacions pbliques intelligents en qu no es

menysprea el coneixement, sinnova contnuament, sinteractua amb la

societat i sactua internament amb un alineament correcte entre la poltica

i la gesti (direcci pblica).

Un alineament correcte entre la poltica, la direcci pblica i la gesti

pblica fa avanar la instituci i assolir les fites programades, amb el

consegent benestar de la ciutadania. Aquesta s una de las tasques ms

importants que t davant seu qualsevol governant local quan accedeix al

poder.

Les competncies institucionals de la persona que exerceix una activitat

poltica municipal es poden subdividir en nuclears i instrumentals.

Les primeres estan directament vinculades amb lexercici de lactivitat

institucional, mentre que les segones tenen una projecci instrumental i

van encaminades a reforar aquesta activitat institucional i a aconseguir

aix enfortir la qualitat i leficincia en els resultats poltics.


19

A) Les competncies institucionals nuclears en lactivitat poltica local

sn les segents:

1 Representar amb dignitat i eficcia la instituci

2 Definir els objectius estratgics i de mandat

3 Prioritzar poltiques pbliques i prendre decisions

4 Solucionar problemes i resoldre conflictes

5 Gestionar amb eficincia els recursos pblics i prioritzar recursos

escassos

6 Liderar les respectives organitzacions i alinear la poltica amb la

gesti

7 Responsabilitzar-se i retre comptes per la gesti poltica realitzada

B) Les competncies institucionals instrumentals (s a dir, les que

van adreades a garantir lefectivitat i la correcci de les anteriors)

es projecten sobre els segents mbits:

1 Comunicar amb eficcia i escoltar activament els ciutadans i grups

2 Treballar per resultats o fites

3 Delegar quan calgui

4 Negociar amb responsabilitat

5 Avaluar i supervisar les poltiques pbliques municipals

6 Articular xarxes, impulsar el govern obert i la transparncia, aix

com tamb la participaci ciutadana, per enfortir la institucionalitat


20

CCOOMMPPEETTNNCCIIEESS IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALLSS NNUUCCLLEEAARRSS DDEE LLAA

PPOOLLTTIICCAA LLOOCCAALL

La poltica es fa amb el cap i no amb altres parts del cos o de lnima.

Max Weber

1 Representar amb dignitat la instituci

Lart del lideratge s actuar com un representant per a un nombre ms gran dels que et van votar.

Peter Parker

La competncia de representaci t a veure directament amb ser

alcalde o alcaldessa del municipi; s a dir, almenys en lexercici de les

funcions representatives aquesta vinculaci crrec/instituci no pot

perdres de vista.

El que singularitza la representaci s que lactor poltic (alcalde o

alcaldessa) s el cap visible de la instituci (ajuntament). s fins i tot el

mirall en qu els ciutadans es miren i, per tant, dipositen la seva

confiana institucional.

Tenir un bon alcalde o alcaldessa s objecte dorgull per part de la

ciutadania del municipi; crea, a ms, sentit de pertinena. La reputaci s

un valor important en poltica, ms encara en crrecs representatius de

primer nivell. Sha de cuidar amb amor. s una targeta de visita molt

valuosa, com va reconixer Robert Greene.

La dignitat de la instituci exigeix conductes igualment exemplars i

ntegres per part de les persones que la representen.

Ja fa ms de vint anys, Yehezkel Dror (La capacidad de gobernar) va sintetitzar en vuit apartats el que havia de ser un codi tic per a poltics. De forma resumida, eren els segents:


21

1. Contempla la teva posici de govern com un vot de confiana.

2. Per llest que siguis i preparat que estiguis, les tasques de govern requereixen molt ms.

3. Una de les teves missions principals ser la de servir deducador de la cosa pblica.

4. La teva vida privada ha de servir dexemple.

5. Exposa pblicament tota la informaci que pugui ser rellevant per a la teva actuaci.

6. Rebutja ingressos o prebendes, directes o indirectes, si no sn els que et corresponen per lestricte compliment del teu crrec.

7. Considera que la transferncia de poder als teus successors s una de les teves principals funcions

8. Pren nota de les decisions importants i activitats, per poder retre comptes i assumir responsabilitats.

La legitimaci democrtica de les institucions municipals descansa sobre

molts factors o elements, per no es pot descartar la importncia que t

lexercici de la funci representativa per part de qui n's el mxim

mandatari.

La confiana dels ciutadans en les institucions s un valor complex

dassolir, ja que requereix molt de temps per assentar-se definitivament

per es destrueix amb molta facilitat.

Certament, davant els escndols empresarials i poltics es fa necessari reformar les lleis, per encara ms reformar els hbits.

Adela Cortina

s important retribuir els crrecs representatius locals que exerceixin

funcions executives amb dedicaci per evitar que la corrupci faci niu o

sinstalli en les estructures de govern.

s difcil que un sac buit es mantingui recte.

Benjamin Franklin


22

Sexigeix per part del representant poltic el compliment correcte de les

obligacions institucionals, la correcci absoluta en el comportament pblic

i privat i una exquisida correcci en la comunicaci verbal i no verbal.

Cada vegada que hagis de comparixer en pblic, comporta't de manera impecable, ja que sovint un simple gest acaba forjant per sempre una reputaci.

Cardenal Mazarino

s, per tant, important ressaltar que qui exerceix funcions dalcalde o

alcaldessa ha dinterioritzar que no representa noms la part (el partit),

sin tot el municipi (instituci).

Si les institucions fallen, s precisament perqu les prpies persones fallem a les institucions. I les persones fallem a les institucions quan no pensem ni actuem amb la consideraci que cal per als fins o propsits dotats despecial valor que aquestes mateixes institucions personifiquen.

Hugh Heclo

La representaci s, per tant, la via per la qual es projecta la imatge i el

mirall duna instituci.

La representaci tamb est estretament unida al sentit de pertinena i

vinculaci a la instituci. La cultura institucional implica pensament i

actuaci en termes dinstituci per part de qui la representa.

2 Definir objectius estratgics i de mandat (Pla de Govern)

Una estratgia desproveda de tctica s el ms llarg dels camins que condueixen a la victria, per una tctica sense estratgia s el fracs que anuncia una derrota.

Sun Tzu

La poltica requereix inexcusablement visi i decisions estratgiques que

anticipin problemes i hi busquin solucions.

En una democrcia consumista, tots els indicadors de crtica constructiva (la poltica, els mitjans i el mercat) orienten el comportament cap a la gratificaci immediata


23

[...]. En posar-se al servei de ltica cultural de la gratificaci immediata, la poltica sha convertit en quelcom que gira a lentorn de les properes eleccions en lloc de la propera generaci.

N. Berggruen / N. Gardels

La tirania del mandat condiciona lexercici de lactivitat poltica i en

redueix la visi, amb freqncia, a resoldre problemes immediats o la

mera contingncia. Una governana intelligent requereix visi estratgica

i preparaci de la ciutat per al futur.

El poder sest deteriorant, sestan produint fragmentacions sense precedents [...] Som ms vulnerables a les males idees i als mals lders (els terribles simplificadors de Buckhardt). La degradaci del poder crea un terreny frtil per als demagogs acabats darribar que exploten els sentiments de desillusi envers els poderosos, prometen canvis i saprofiten del desconcertant soroll creat per la profusi dactors, veus i propostes.

Moiss Nam

Els mandats de quatre anys en els governs locals sn normalment el

perode en el qual es dissenyen les poltiques que s'han de desenvolupar

en cada municipi. Sn terminis temporals curts, sobretot quan es pretn

fer front a poltiques complexes que necessiten suport sostingut en el

temps.

s imprescindible emprendre linici del mandat amb una voluntat clara i

decidida didentificar, ordenar i desenvolupar les diferents poltiques

institucionals i pbliques que vol emprendre el govern municipal.

Aquest reflex sha de fer sobre el pla de mandat o pla de govern.

La governana intelligent del segle XXI sha de basar necessriament en

la recerca de lharmonia i el consens a mitj i llarg termini per resoldre els

extraordinaris reptes a qu les societats occidentals (i tamb les ciutats)

s'han denfrontar.


24

En aquesta lgica racionalitzadora i daposta per la sostenibilitat dels

recursos, el paper institucional de loposici poltica s crucial. El sentit de

lleialtat institucional, la pertinena a lajuntament com a instituci i la

vinculaci amb una part (ms o menys substantiva) de la ciutadania,

hauria de conduir loposici municipal a actuar amb criteris exigents, per

amb actitud de responsabilitat en lexercici de les seves tasques

pbliques.

La poltica local exigeix, per consegent, una visi i decisi estratgica,

com tamb una oposici poltica que mostri un sentit de pertinena i

lleialtat institucional manifestat en la responsabilitat que implica fer front

de forma consensuada als reptes que ha dafrontar la ciutat o la localitat

respectiva.

Lestratgia no significa altra cosa que dissenyar conjuntament cap a on

es vol anar. Lestratgia a llarg termini no la pot definir un equip de

govern que no se sap si governar ms enll dels quatre anys per als que

ha estat ratificat per les urnes. Ha de ser consensuada almenys en les

seves grans lnies entre els diferents actors poltics i socials.

En un context com lactual, amb un alt grau dincertesa, els objectius

estratgics han de ser redefinits i cal incloure dins del sistema de

governana local la capacitat dadaptaci institucional necessria davant

de situacions de crisi institucional, economicofinanciera, social o

mediambiental.

Podem somiar en organitzacions que sempre miren endavant. Podem somiar en organitzacions en qu els renegats intrpids derroten sempre els reaccionaris temorosos, en qu lelectorat del futur sempre guanya el del passat. Podem somiar en organitzacions en qu el drama de la renovaci es produeix sense el trauma dun canvi radical. I si som audaos, inventius i decidits, podem construir aquestes organitzacions. Aix s el que ara importa.

Gary Hamel


25

Una competncia bsica de tot poltic en un marc tan lquid com el

present s, sens dubte, ladaptabilitat a un context variable.

Tot esfor ha de referir-se a una fita, ha dencaminar-se a un objectiu.

Sneca

La poltica local sha de configurar, a ms, des duna dimensi racional. Ja

sha vist com aquesta pretensi de racionalitzar una activitat tan

evanescent com s la poltica topa una vegada i una altra amb actituds i

comportaments que la fan molt difcil de materialitzar.

Poltica i racionalitat combinen malament. Per no ens hem de desanimar.

Aquells ajuntaments que despleguin instruments de racionalitzaci

estaran, al final del mandat, en millors condicions competitives que

aquells altres lacci dels quals shagi limitat a desenvolupar una

concepci vella de la poltica local.

No sn temps per a lamateurisme ni laventura o la improvisaci en

lactivitat poltica. La desafecci ciutadana s molt elevada, lescepticisme,

alt, i les solucions tradicionals dun govern local de repartiment i obres

es troben exhaurides.

Arriba un temps nou, en qu la innovaci ha de ser la guia dactuaci de

la poltica local i el lideratge poltic, limpuls o motor intern del seu

desenvolupament en lorganitzaci.

Les innovacions efectives comencen sent petites, no sn grandioses. Miren de fer una sola cosa concreta.

Peter Drucker

Els municipis sn institucions ancorades en territoris que competeixen

entre si. La seva qualitat institucional s determinant en aquests

processos.

Per consegent, la primera tasca dun govern municipal o territorial ha de

ser elaborar el seu full de ruta o quines han de ser les lnies

estratgiques del seu mandat, ja sigui mitjanant un pla de mandat o un

pla de govern.


26

En aquest document (pla de mandat o govern) shan de recollir les

prioritats poltiques ms importants que es pretenen assolir en els propers

quatre anys.

Tot aix no s obstacle perqu, com a conseqncia dun canvi de

context, ja sigui parcial o brusc, es faci necessria aquesta imprescindible

adaptabilitat a la qual ens referem abans.

En lencert en lestratgia s on una organitzaci es juga la seva supervivncia, i aix en qualsevol tipus dorganitzaci (pblica, privada o del tercer sector).

Pascual Montas

El disseny de lestratgia poltica que s'ha de seguir en el mandat seria,

doncs, el primer i necessari element a partir del qual caldria emmarcar el

projecte organitzatiu.

Sha dinsistir en la dada que la dimensi organitzativa s, normalment,

un aspecte abandonat dins de la poltica municipal. I daquest

abandonament en provenen no poques disfuncions, com tamb costos

elevats en la (mala) posada en marxa de les poltiques locals.

Hi ha un punt sobre el qual tots els nous alcaldes estan dacord. T a veure amb la valoraci de les mquines burocrtiques que han heretat. Mquines descompostes, dissociades, desmotivades.

L. Vandelli

Laposta per construir models de gesti eficient de carcter integral a

lAdministraci local s, igualment, un repte per als propers anys.

Un poltic intelligent invertir en organitzaci i en les persones que

desenvolupen la seva feina en la instituci local. Sense tots dos eixos

qualsevol poltica local t poc recorregut.

El poltic local queda desgraciadament fascinat per la projecci externa de

les poltiques municipals, obviant la transcendncia que t un alineament

organitzatiu correcte per a aquestes poltiques.


27

Sense una mquina engreixada la poltica municipal noms pot actuar a

empentes i rodolons, amb escassa eficincia i eficcia, com tamb amb

una multiplicaci disparada dels costos de transacci i, per tant, dels

costos econmics de la prestaci dels serveis.

LAdministraci pblica s una de les institucions pbliques ms difcils dorganitzar i de mantenir en bon funcionament. Almenys aix resulta de lexperincia.

Alejandro Nieto

Els canvis poltics, generalment, gaireb no donen lloc a traspassos de

poder ordenats i, tamb generalment, tot el coneixement adquirit

prviament i bona part dels projectes iniciats pels equips anteriors es

menyspreen o abandonen, amb els elevats costos que aix implica.

Ajuda el teu successor mentre duri el procs de trasps i encara que sigui el pitjor dels teus enemics poltics.

Y. Dror

Tenim aix, en molts casos, organitzacions pbliques sense memria ni

coneixement estratgic. Sn organitzacions estpides o ximples que

no sadapten a las circumstncies i malbaraten el seu capital hum i de

coneixement.

En alguns ajuntaments sha implantat, per tant, un model de governana

estpida amb elevats costos econmics i socials. Una situaci que ha de

corregir-se de forma immediata.

En qualsevol projecte estratgic municipal, ja sigui a llarg termini o ja

sigui de mandat, t una importncia mxima determinar qui sn les

persones triades per liderar-lo o per dirigir-lo.

De cap manera no tri un conseller sense que passi primer un examen de la seva habilitat i suficincia.

Fadrique Furi Ceriol


28

El moment de formaci de lequip de govern i delecci del personal

directiu s, sens dubte, el moment clau en el futur del govern.

Lalcalde o alcaldessa que ha sabut envoltar-se dun equip poltic capa i

duna estructura directiva professional t llarg cam avanat en lxit de la

seva gesti poltica.

No hi ha acte que ms imperiosament exigeixi ser complert sota el pes duna gran responsabilitat personal que la provisi de les destinacions pbliques.

John Stuart Mill

Conv una selecci adequada de personal directiu municipal, basada en

les competncies professionals ms que en lalineament poltic amb el

partit en el poder.

3 Prioritzar poltiques i prendre decisions

Confuci condemna la gent que es lliura a la clera i a la violncia sense sentir remordiments ni lamentar-ho i recomana, pel contrari, la presa de decisions que arriba desprs duna madura reflexi.

Fujibayashi Yasutake

Recorda que si desitges acontentar tothom, pretens un impossible.

Addal-lah ibn Almuqaffa

La prioritzaci i la presa de decisions han estat sempre unes

competncies institucionals nuclears en lexercici dactivitats poltiques de

carcter governamental.

No sempre safronta amb valentia i coratge aquesta prioritzaci;

habitualment sajornen les decisions traumtiques, es mira en excs els

calendaris electorals.

Sempre hi ha unes eleccions a la vista, sempre hi ha una excusa per posposar els sacrificis.


29

El curtterminisme i el tactisme fan veure bitllets on noms hi ha estampetes.

Carles Casajuana

La necessitat de prioritzar poltiques s, per tant, lessncia de lactivitat

governamental.

La poltica s lelecci, a vegades dramtica, entre bns igualment valuosos, per que no admeten realitzaci simultnia.

Manuel Zafra

Aquestes decisions mai no sn fcils. Requereixen sacrificis daltres bns

o recursos pblics emprats en altres moments en la prestaci de serveis

pblics locals. Governar un ajuntament en moments de crisi fiscal s molt

complex.

Els poltics descobreixen que contemporitzar s millor que governar.

Arland D. Weeks

En un marc destabilitat pressupostria i de sostenibilitat financera les

dificultats en el procs de prioritzaci de poltiques sn tamb de tipus

qualitatiu, ja que depenent de lestat de les finances pbliques municipals

o territorials shauran dadoptar determinades decisions de contingut

traumtic.

Aquest procs de presa de decisions ha de ser com ms transparent millor

i cal exterioritzar-ne les raons i argumentar-les.

El pas que ms temps exigeix no s el de prendre la decisi, sin el de fer que aquesta sigui efectiva.

Peter Drucker

El procs de presa de decisions requereix un procs racional en qu la

informaci s capital, per tamb lanlisi del problema, el contrast i el

plantejament de les diferents solucions en el cas que nhi hagi.

Un cop analitzada la informaci i sollicitat consell (assessorament), el

poltic ha de decidir sempre amb lobjectiu de linters pblic com a fita i


30

apostar, si s el cas, per solucions innovadores que representin millores

substantives de lorganitzaci o de lentitat.

La gesti del canvi s un dels processos ms difcils en la implantaci de

les decisions prvies que comportin transformacions. Sense lideratge

poltic el canvi no t cap recorregut.

Si ha de tenir bon xit, un poltic ha de ser capa de guanyar-se la confiana de la seva mquina i despertar cert grau dentusiasme en la majoria de lelectorat. Les qualitats requerides per a aquestes dues etapes del cam cap al poder no sn de cap manera idntiques i molts homes en posseeixen una sense laltra.

Bertrand Russell

4 Solucionar problemes i resoldre conflictes

Shan de valorar els assumptes que emprenem i hem de comparar les nostres forces amb les coses que intentarem.

Sneca

En la poltica local, lalcalde o lalcaldessa, com tamb el seu equip de

govern, compleixen una funci mltiple en relaci amb les necessitats i

demandes dels ciutadans, ja que actuen resolent totes aquelles qestions

que se susciten a la localitat i que formen part de les seves atribucions.

Moltes vegades sels demana que actun com a palanca per resoldre

aquells problemes que sn de la competncia daltres nivells de govern.

Els alcaldes sn per als ciutadans el punt de referncia fonamental, lelement ms visible i proper de les institucions, el centre dagregaci del sentit didentitat i pertinena a la collectivitat [...]. La concentraci de responsabilitat sobre lalcalde deriva de la seva elecci. Dir no es converteix en una necessitat. I s un gran mrit.

Luciano Vandelli

En all que no es pot transformar un poltic local, sigui alcalde o regidor,

s en un mer gestor danomalies o de resoluci de mincies. En


31

petites localitats lalcalde o lalcaldessa sn interlocutors permanents de

les inquietuds dels seus vens.

Un mandatari municipal ha de mesurar el temps i les forces dedicant

atenci especial als assumptes que realment requereixen ser tractats i

resoldre, aix, conflictes duna determinada envergadura.

Sha de valorar convenientment la naturalesa i dimensi dels problemes

que ha de tractar i resoldre, si s el cas, lautoritat poltica.

Un alcalde o alcaldessa, almenys en els municipis dunes determinades

dimensions, ha de tenir un equip de govern i una estructura directiva o

tcnica de llocs de responsabilitat en qu descansi, segons nivells de

complexitat, la soluci de determinats problemes o de conflictes concrets.

Aquesta estructura ha dactuar de tallafocs. Tots els conflictes per

resoldre no poden anar directament al cap de lorganitzaci, perqu aix

produiria un innegable desgast de la imatge de la instituci.

Els membres de lequip de govern o lestructura directiva o de

responsabilitat tcnica de lajuntament han dexercir dues

competncies clau vinculades amb la resoluci de conflictes:

1 Han de tenir lhabilitat requerida per decidir sempre el

que no s rellevant polticament i evitar que la decisi

pugi a una instncia que no s ladequada.

2 Han de manifestar tamb capacitat especial per reduir o

resoldre el conflicte i impedir, igualment, que pugi, amb els

riscos que aix implica.

La mediaci de lalcalde o de lalcaldessa en la resoluci de conflictes o en

la realitzaci de determinades gestions s, generalment, molt

demandada. Que el poltic escolti atentament les qestions que se li

plantegin no vol dir que sempre hagi de proveir-ne les solucions.

No s bon governant el que fa favors en contra de la llei.

Plutarc


32

El poltic municipal ha de ser, per consegent, un gestor eficient de

problemes i conflictes. Ha devitar com sigui convertir-se en lespai

institucional al qual sadrecen totes les consultes, queixes o plantejaments

de problemes dels vens.

No cal dir que el representant poltic ha devitar sempre i en tot cas

adoptar solucions als problemes plantejats que voregin el marc legal o

siguin arbitrries o en benefici dinteressos particulars.

Aquesta actuaci de conformitat amb la llei s necessria en tots els

casos, per s particularment intensa en tots aquells mbits

economicofinancers.

5 Gestionar amb eficincia els recursos pblics i prioritzar

recursos escassos

Dmocles i lespasa financera: certament, als alcaldes no els falten motius per estar preocupats. Motius de tipus financer, per exemple. Per a aquells que es troben en una situaci ms precria, hi ha el risc de crisi o desequilibri [...] I desprs arriben les retallades a les finances locals, que sn la primera i tradicional vctima de tota crisi.

Luciano Vandelli

La gesti eficient dels recursos pblics s en tots els casos i

circumstncies una caracterstica fidel que acredita qui s bon governant i

qui no det aquesta condici.

Resulta capital determinar quina s la situaci economicofinancera de

cada ajuntament. Lincompliment dels objectius destabilitat

pressupostria i sostenibilitat financera pot comportar la necessitat que

els ajuntaments aprovin plans economicofinancers.

Igualment, aquesta gesti eficient dels recursos pblics est directament

imbricada amb les prioritats poltiques i la mateixa formulaci de les

poltiques pbliques. Shan de configurar els pressupostos pblics com un

instrument central o estratgic en la poltica de despesa pblica eficient.


33

Una estructura governamental seriosa que vulgui definir una estratgia executiva de veritat ha de saber vincular en tot moment la gesti, els objectius i lestratgia amb els recursos econmics i humans disponibles.

Recoder/Joly

Aquest alineament dels pressupostos amb les poltiques de despesa, com

tamb amb el cost dels serveis, es veu incrementada en aquests

moments per les exigncies legals de calcular el cost efectiu de tots els

serveis locals a partir de lany 2015.

Aix refora la necessitat de disposar de comptabilitat analtica i de

rebaixar tant com sigui possible el cost excessiu (en termes comparatius),

ja que a partir de finals del 2015 aquests costos efectius dels serveis

pblics locals seran pblics, i per tant es faran les comparacions

oportunes entre els diferents governs locals.

Els crrecs pblics han de tractar els diners i els recursos pblics amb la mateixa austeritat i prudncia amb qu tractarien els seus bns ms valuosos.

E. Serra

Aquest alineament entre poltica i gesti mitjanant leina pressupostria

s complementari del que sha hagut de produir prviament en el moment

delaborar el pla de mandat.

Sha dintroduir en els nivells locals de govern una nova cultura de gesti

basada en el cost dels serveis i articulada a travs de la introducci

dindicadors de gesti i de lavaluaci posterior.

Vigila amb les petites despeses; un petit forat enfonsa un vaixell.

Benjamin Franklin

Per la fita fonamental s en leficincia i no en la tan airejada austeritat.

Cal fer, en tot cas, un s molt racional i ponderat dels recursos pblics,

implantar una cultura del cost.

No es tracta tant de preguntar-nos qu o quant hem gastat, sin de com

ho hem fet.


34

Si el governant sempre ha de ser meticuls i prudent amb ls dels

recursos pblics, en un marc de contenci pressupostria de llarg abast

aquestes cauteles shan de multiplicar i, sobretot, shan de prendre

decisions en algunes ocasions dures.

No hi ha dinars gratis.

Milton Friedman

El ms bonic daquesta frase s que recull, de manera concisa per lapidria una de les grans llions de leconomia: tota elecci t un cost. No hi ha cap dinar gratis perqu, si nosaltres no el paguem, hi ha alg darrere que lest pagant. De la mateixa manera, tenir carreteres ms bones suposa tenir menys educaci o sanitat, o simplement menys consum privat a causa d'uns impostos ms alts, per al final alg ha hagut de pagar la carretera.

Nada es gratis

Jorge Juan

Les virtuts enunciades anteriorment (prudncia, fortalesa o valentia i

justcia) sn enormement necessries en lexercici daquesta competncia.

Qui no pensi en el futur es veur confrontat a propers disgustos.

Confuci

6 Liderar les respectives organitzacions i alinear la poltica

amb la gesti

Si b hi ha moltes definicions de lder i de lideratge, ls ms freqent del terme es refereix a una persona que en guia d'altres. El lideratge suposa mobilitzar altres persones per a un fi.

J. S. Nye, Jr.

El lideratge s una competncia institucional de primera importncia per

al poltic local.

Hi ha poltics que es creuen lders i altres que sn lders. No hi ha lder

que no tingui seguidors.


35

Liderar no s manar, com tampoc s dirigir, sin que el lideratge exigeix

que lorganitzaci i les persones que la integren estiguin alineats i

comparteixin els objectius poltics tot treballant per a la consecuci

efectiva.

El lideratge no s sinnim de dominaci, sin art de convncer la gent perqu collabori per assolir un objectiu com.

Daniel Goleman

El bon lideratge, per tant, cohesiona la instituci, lenforteix, la refora en

la seva qualitat organitzativa i en referma els fonaments. Lincrement de

la credibilitat institucional s una de les conseqncies efectives del bon

lideratge pblic.

Els lders ja no han de ser considerats com uns grans visionaris, persones infinitament svies que prenen les decisions i negociadors heroics [...] Ells han de veure que la seva responsabilitat fonamental s la creaci dambient de treball que estimuli els seus associats a collaborar, innovar i sobresortir

Gary Hamel

Podrem diferenciar dues classes diferents de poder (dur i tou) que

donen lloc a modalitats de lideratge amb caracterstiques molt diferents.

Classe de poder Conducta Fonts Exemples

TOU Atraure o

influir

Qualitats

intrnseques

Comunicaci

Carisma

Persuasi

Exemplaritat

DUR Amenaar o

incentivar

Amenaa o

intimidaci

Pagaments i

recompenses

Nomenaments i

cessaments

Remocions

Promoci i

compensaci

(Font: J. S. Nye, Jr. Las cualidades del lder. Paids, Barcelona, 2011)


36

En un context dincertesa, canvi i crisi, el lideratge contextual (o de

recursos combinats) s el ms operatiu i el ms recomanable per garantir

l'xit en la gesti poltica.

Entendre el context s fonamental per a un lideratge efica [...] El primer que li cal diagnosticar a un lder s si la situaci exigeix solucions tcniques rutinries o un canvi adaptatiu.

J. S. Nye Jr.

7 Responsabilitzar-se i retre comptes per la gesti poltica

realitzada

Un alt sentit de la responsabilitat s imprescindible, s una mentalitat resultat dun llarg procs deducaci.

Max Weber

Tant la responsabilitat com la rendici de comptes sn conseqncies

directes del treball poltic en un sistema democrtic.

La rendici de comptes s lessncia de la democrcia, i resulta reforada

per lexpansi de les poltiques de transparncia.

Tot governant local ha de ser plenament conscient que, interessadament

o desinteressada, els ciutadans i entitats han de tenir accs a un volum

important dinformaci pblica sobre lactuaci del poder municipal i sobre

dades dels poltics locals com a conseqncia de les obligacions de

publicitat activa i del dret daccs a la informaci pblica.

La ignorncia en matria civil genera desconfiana i predisposa a deixar les coses com estan. Els poders pblics no gaudeixen duna confiana plena perqu, generalment, gran part de la seva feina es desconeix. Aquesta circumstncia podria palliar-se fent publicitat dels assumptes civils [...] La transparncia en lexercici del crrec pot assegurar-se impulsant la publicitat oficial ms enll del seu estat actual.

Arland D. Weeks, 1917


37

La rendici de comptes s per tant a lADN del sistema democrtic.

Un bon governant ha dassumir la responsabilitat immediata, per tamb

la responsabilitat mediata de tots els seus actes.

El paper institucional de loposici poltica ha de conduir al fet que

lexercici daquesta important funci en lestructura governamental vingui

acompanyada duna crrega innegable de responsabilitat en les propostes

que introdueixi en lagenda i en el debat poltic.

En un marc de contenci pressupostria tan dur i llarg com el present

shan de prendre decisions complexes i no es pot admetre un exercici

irresponsable de loposici poltica que perdi de vista els interessos

collectius de ciutat, que en tot cas shan de preservar.

La histria ensenya tamb que s estrany que un governant deixi de veritat un bon record si, en un moment donat, no s capa de prendre mesures impopulars

Carles Casajuana


38

CCOOMMPPEETTNNCCIIEESS IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALLSS IINNSSTTRRUUMMEENNTTAALLSS DDEE

LLAA PPOOLLTTIICCAA LLOOCCAALL

La funci principal de les competncies institucionals de carcter

instrumental que ha de desenvolupar el poltic local no s altra que

reforar les competncies nuclears i fer aix ms efectius els resultats de

lexercici de lacci poltica.

1 Comunicar eficament i escoltar activament els ciutadans i grups

La naturalesa ens ha donat una sola llengua i en canvi dues orelles, de tal manera que nosaltres podem escoltar dues vegades ms de les que parlem.

Epictet

La comunicaci es manifesta de manera transversal i penetra

prcticament en totes les manifestacions de lacci poltica.

A pitjor comunicaci, major debilitat en el lideratge.

Manuel Campo Vidal

Qui desenvolupa un treball poltic est comunicant tota lestona. La

poltica s, sobre tot, comunicaci.

El primer grau de la saviesa s saber callar, el segon s saber parlar poc i moderar-se en el discurs; el tercer s saber parlar molt, sense parlar malament i sense parlar massa.

Abat Dinouart


39

Un poltic local, per regla comuna, t moltes ocasions de parlar en pblic

o de parlar davant els mitjans de comunicaci. Les paraules del poltic sn

escrutades atentament i qualsevol patinada, error o mats equvoc s

magnificat.

Lefectivitat de lacci poltica resideix en bona mesura en una capacitat

real de comunicaci.

La comunicaci s, per tant, un dels nervis de lactivitat poltica.

La comunicaci efica s un instrument necessari per fer poltica en la

societat contempornia. I aix exigeix un esfor important del poltic per

millorar aquesta competncia.

Els poltics, per tant, han dadaptar-se a la prctica moderna de la comunicaci poltica. Han de consagrar-shi amb tanta minuciositat, constncia i intelligncia com Demstenes quan sintrodua pedres a la boca per evitar la seva tartamudesa.

Philippe J. Maarek

Entre la comunicaci oral i lescrita s obvi que la poltica utilitza molt ms

la primera que la segona.

El poltic comunica habitualment mitjanant la paraula i a travs de la veu

o de lexposici oral. Per tant en una com en laltra sha de cuidar molt el

missatge. Qualsevol error es paga car.

Les paraules poden ferir o matar fins i tot i, per aix, cal controlar-les.

Bernardo Atxaga

Lactivitat escrita del poltic s excepcional o t un mer abast

instrumental.

La presncia de la poltica local en els mitjans de comunicaci s

rellevant. Encara que en no poques ocasions els poltics viuen tiranitzats

per la seva presncia en els mitjans de comunicaci.

La presncia dels poltics a les xarxes socials s, actualment, una

necessitat objectiva. En tot cas, si la presncia s directa, sha de tenir en


40

compte que les xarxes socials estan carregades dinstantanetat i aix t

perill. Les emocions poden trair el necessari equilibri.

Amb els fenmens dinteractivitat instantnia, que sn ja el nostre pa de cada dia, t lloc una veritable commoci que desestabilitza la relaci amb lactivitat humana, caracteritzada pel temps necessari per reflexionar; doncs b, aix desapareix i s substitut pels reflexos condicionats que genera lemoci.

Paul Virilio

Una de les facetes en qu es desplega la comunicaci poltica en lmbit

local s a travs dels mitjans de comunicaci.

Qualsevol govern local necessita, per definici, una estratgia de

comunicaci. La poltica com sha dit es juga ms en el mercat de les

emocions que en el mercat de les raons.

Lmbit local de govern s un jaciment de notcies. Davant la inexistncia

de tcnics en la matria que actun de mediadors entre el poltic i els

periodistes, s convenient ser molt prudents en les relacions amb els

mitjans.

El millor poltic s el que sent el que diu, el que ms que dir fa i el que fa i diu el que sent.

Luis Arroyo

Lexpressi escrita de la comunicaci poltica, encara que sigui adjectiva,

sha de cuidar en excs, tant si es tracta de documents oficials (en aquest

cas per descomptat) com si sn articles dopini que es publiquen en els

mitjans o si sutilitza Internet o les xarxes socials.

Cal impedir sigui com sigui que la connectivitat instantnia del mitj li faci

oblidar al poltic la necessria reflexi prvia que qualsevol manifestaci

escrita exigeix abans de ser inserida a la xarxa.

Lorador ha de tenir en compte tres coses: qu cal dir, en quin ordre i com.

Cicer


41

s en la comunicaci oral que tot responsable poltic actua habitualment i

en lmbit en qu ha de demostrar ms destresa, tant en lexpressi com

en la comunicaci no verbal.

Per elaborar un discurs no importa noms lelecci de les paraules, sin tamb la seva disposici correcta. Poc ms sha dafegir de lacte mateix del discurs. Ha de moderar-se mitjanant el moviment del cos, el gest, lexpressi del rostre i la modulaci de la veu, que ha de fugir de la monotonia.

Cicer

s oport destacar la transcendncia que en lactivitat poltica t

laplicaci correcta de la comunicaci no verbal.

Moltes vegades no s tan important el que es diu, sin com es diu i per

quins mitjans i com es fa la posada en escena.

Saber escoltar s el primer esgla del que denominem escolta activa, un veritable instrument estratgic en el cam de lexcellncia comunicativa.

Sebasti Serrano

En poltica resulta ms rellevant encara la capacitat efectiva descolta que

tingui un representant pblic.

Lescolta activa s el nucli central de la comunicaci.

La persona que representa els interessos pblics es veu en lobligaci

moltes vegades de dir que no a les demandes formulades.

Hi ha un llarg aprenentatge per dir un NO responsable, motivat i ben

comunicat, traslladat de forma educada i constructiva (un No positiu

com deia William Ury), que eviti aquella conseqncia letal en poltica:

perdre les properes eleccions.

Lart de saber escoltar consisteix a seguir aquestes quatre normes bsiques:

1. Deixar que qui t la paraula acabi el seu discurs i no interromprel.

2. No precipitar-se en la resposta.


42

3. Mirar lorador cara a cara, no abaixar la mirada ni distreures per cap motiu.

4. Escoltar lorador amb la mxima atenci i anotar mentalment els punts fonamentals de tot all que diu.

Abdal-lah ibn Almuqaffa

2 Treballar per resultats o fites

El veritable poltic noms calcula a terminis.

Walter Benjamin

Lactivitat poltica s molt poc donada a aquesta perspectiva estratgica,

perqu viu lligada a la contingncia del curt termini. I aquesta opci

provoca resultats negatius sobre la instituci, perqu retarda decisions i

tampoc permet establir fites ni obtenir resultats.

Si no hi ha anticipaci, lacci poltica es redueix a gestionar les urgncies, quan ja no hi ha marges de maniobra. Com deia Talleyrand, quan s urgent ja s massa tard.

Daniel Innerarity

La primera formulaci de mesures de racionalitzaci sha de sostenir

sobre linstrument dels plans estratgics de ciutat.

Aquests plantejaments estratgics, ats el marc dindubtable incertesa en

qu es mou la societat occidental en aquests moments, haurien

dadaptar-se oportunament als canvis substantius que es produeixin en

lentorn.

Com tamb sabem, el pla de govern o pla de mandat ha de tenir un abast

diferent.

Aquests plans no haurien de representar altra cosa (tot i que normalment,

tret dexcepcions, no sol ser aix) que prioritzar una srie de poltiques

durant el perode de mandat establert.

El pla de govern, com el seu nom indica, s un pla elaborat per lequip de

govern mateix, a diferncia del pla estratgic que shauria dintentar


43

consensuar amb tota o la major part de la representaci poltica a la

respectiva entitat.

Es pot optar per lelaboraci dun document ms senzill, com poden ser

unes Lnies Estratgiques del Govern Municipal, on es prioritzin

actuacions per al perode de mandat.

Una bona poltica local exigeix orientaci estratgica.

3 Delegar quan sigui necessari

Delega en altres els assumptes de menor importncia. Dedica el menor temps als assumptes menors.

Cardenal Mazarino

Un bon alcalde o alcaldessa ha de centrar-se exclusivament en les

tasques representatives, en la direcci i coordinaci del seu equip de

govern i en aquells assumptes de major rellevncia poltica.

El poltic no ha docupar-se personalment ms que dels assumptes ms seriosos i dels ms grans.

Plutarc

Un alcalde ha dutilitzar de forma convenient el poder de delegaci. Una

de les claus de lxit en la gesti poltica es troba en una administraci

adequada de la delegaci de funcions.

El meu gran secret ha estat escollir b la gent, delegar-hi, escoltar-los i donar-los crdit pels seus xits.

Rudolph Giuliani

En tota delegaci s fonamental tenir ple coneixement de les

competncies de la persona sobre la qual es delega (s capa de

desenvolupar aquestes funcions?).

Per tant, en tot procs de delegaci el poltic ha de tenir una cura especial

perqu aquestes facultats delegades recaiguin sobre una persona que

disposi de les competncies requerides per a lexercici amb xit de les

funcions encomanades.


44

La delegaci pot fer-se en un altre membre de lequip de govern o en el

personal directiu.

Lalcalde o alcaldessa ha de tenir miraments amb la persona a qui assigni

determinades responsabilitats.

En els nomenaments de personal poltic (atribuci drees de govern a

determinats regidors o regidores) s, sens dubte, important tenir en

compte el conjunt de competncies de qu els diferents integrants de les

llistes del partit o agrupaci electoral disposen.

No obstant aix, en latribuci de responsabilitats poltiques ha de primar

lexperincia i la integritat, com a pressupsit per a lexercici daquest

crrec o responsabilitat.

Quan es tracta de nomenar personal directiu, lalcalde o alcaldessa ha de

prioritzar les competncies professionals que aquella persona acrediti.

La formaci de lequip poltic i directiu s un dels moments estellars del

funcionament del govern local. Lencert en aquest procs pot aplanar el

cam dxits futurs. Lequivocaci podr tenir conseqncies serioses.

4 Negociar amb responsabilitat

No sha de concedir tot, ni a tothom. Tant importa saber negar com saber concedir i en els que manen s una prudncia necessria.

Baltasar Gracin

Una de les competncies instrumentals de qu ms ha de fer s qualsevol

poltic s la de negociar. La poltica es juga en bona part en el terreny de

la negociaci. Qui no negocia o no sap negociar no pot ser mai un bon

governant.

La negociaci poltica, a ms, es desplega tant internament com de forma

externa.


45

Les solucions dahir sn els problemes davui i les solucions davui seran els problemes de dem.

Peter Drucker

Negociar s una competncia instrumental de primera importncia en

lactivitat poltica. Requereix, per tant, una millora de les habilitats

negociadores que, en tot cas, poden ser objecte daprenentatge o

desenvolupament, ja que, al marge dels atributs personals que cada

poltic pugui tenir, conforma una tcnica.

La negociaci en lmbit pblic ha d'anar sempre acompanyada de

latribut de la responsabilitat.

Concedir en un procs de negociaci s intercanviar alguna cosa per totes dues parts. No es concedeix res sense contrapartides.

Begoa Puente

En un context de contenci fiscal, la negociaci responsable es torna un

eix central per garantir la sostenibilitat de les finances pbliques i no

hipotecar les generacions futures.

Lendeutament sostenible ha de marcar la pauta duna negociaci

responsable.

s enormement important en un procs negociador saber dir que NO

quan els interessos pblics (dels ciutadans o de la ciutat o localitat)

puguin veures en joc o resultar afectats en un futur mediat o immediat.

Lobjecte de la negociaci segons Fisher i Ury s arribar a un acord savi i prudent entre dues parts, per aproximar interessos legtims, resoldre conflictes amb justcia, arribar a pactes durables i tot aix respectant els interessos de lentorn i dels ciutadans.


46

5 Avaluar i supervisar les poltiques pbliques municipals

Bismarck va dir que noms els ximples aprenen dels seus propis errors i no dels aliens. Segons aquest criteri, la majoria dels governants dirigeixen com a ximples sense remei la major part del temps, ja que per no aprendre ni tan sols aprenen dels seus errors.

Yehezkel Dror

Lalcalde o alcaldessa ha davaluar i controlar constantment la tasca i

actuaci del seu equip de govern, reorientant-la i procurant que sadeqi

als objectius estratgics o de mandat que shagin establert.

Els membres dels equips de govern tamb han de projectar la seva

avaluaci i control sobre les unitats que depenen dells.

s el rendiment de comptes el que ha constitut des del principi el component democrtic de la representaci. I la representaci actual encara cont aquest moment suprem en qu lelectorat sotmet a judici les accions passades dels que estan en el govern.

Bernard Manin

No es pot oblidar que, ats el seu carcter instrumental, la competncia

davaluaci i supervisi est directament imbricada amb la depuraci de

responsabilitats o la rendici de comptes per part de la poltica, encara

que el seu objectiu no s noms aquest: ha de servir tamb per millorar

els resultats en la gesti i en lactuaci poltica.

Des duna perspectiva de models de conducta (codi tic) la competncia

instrumental davaluaci i control ha dimpedir lemergncia dactuacions

puntuals que puguin collidir amb codis tics o que afectin, si s el cas, la

integritat o exemplaritat dels responsables pblics.


47

En qualsevol cas, una correcta tasca avaluadora hauria de partir de

criteris tcnics que objectivin les fites i els resultats del procs, cosa que

exigeix aprofundir en els instruments de racionalitzaci de la poltica.

6 Articular xarxes, impulsar el govern obert i la transparncia

Dins de la bona governana hi ha lafavoriment de la cultura ciutadana, perqu s el gran capital social duna ciutat. Les ciutats han dadonar-se que en un moment de globalitzaci el municipi tindr cada cop ms protagonisme.

Jos Antonio Marina

Els ajuntaments actuen en aquests moments en escenaris dincertesa

elevada i denorme complexitat, com tamb en un marc de competitivitat

institucional evident.

Els governs locals troben dificultats notables per competir amb altres

institucions. Han dactuar cada cop amb major intensitat mitjanant

xarxes que comportin la construcci daliances, laprofitament de sinergies

i limpuls de poltiques o accions comunes, ja sigui amb institucions

pbliques com amb actors privats.

La transferncia de poder, la participaci i la divisi de la presa de decisions sn els elements claus de la governana intelligent.

N. Berggruen/N. Gardels

Laposta decidida per noves formes de participaci ciutadana que

incrementin la deliberaci sobre els temes estratgics i crtics de la ciutat

contribueix a la deliberaci i a la construcci duna mentalitat ampliada

de governana intelligent per al segle XXI.

Els poltics locals han de ser, per tant, abanderats del govern obert,

almenys en la seva dimensi de transparncia, participaci i collaboraci.


48

Els moviments socials i la participaci ciutadana no convencional o al marge dels partits tenen una gran funci que malbaratarien si pretenguessin substituir la democrcia representativa. Aquesta democrcia representativa necessita moltes correccions per encara no t un candidat per substituir-la.

Daniel Innerarity

La implantaci dun govern obert i lefectivitat de la transparncia ha de

ser el motor dactuaci dels poders pblics locals en el proper mandat.


49

Final

Totes aquestes competncies nuclears i instrumentals tenen com a objecte

exclusiu lenfortiment dunes institucions (avui dia fortament qestionades

per la ciutadania) i la construcci efectiva de la confiana de la ciutadania

en les seves estructures de govern local, aix com tamb revalorar-les.

En aquest complex marc, s transcendental que els poltics locals es

formin, desenvolupin i millorin les seves competncies institucionals

(tamb, sens dubte, les personals o emocionals).

Qui es lliuri a ladministraci dels crrecs pblics, que procuri no considerar noms lhonor que aix suposa, sin tamb que abans de poder-se emprendre cal preparar-se amb tota diligncia.

Cicer

Competncies, virtuts i conducta dels governants estaran en primer lloc de

lagenda poltica i institucional en els propers anys.

Ltica del governant no s una qesti cosmtica, tot i que lesttica

tamb pot condicionar-la. La ciutadania, a lhora de dipositar el seu vot

(que s tant com la seva confiana inicial), mira cada vegada ms el perfil

dintegritat institucional i personal que acredita cada candidat.

Mltiples investigacions han destacat que els ciutadans sn tant o ms sensibles a les conductes dels governants com a la precisa naturalesa de les decisions que adopten.

Pierre Ronsanvallon

Junt amb aquesta tica dorigen o precedent, hi ha ltica de lexercici, que

tamb shaur de preservar de manera meticulosa.


50

Per el governant local tamb ha dacreditar o, si s el cas, desenvolupar

correctament (mitjanant laprenentatge, lexperincia i la prctica) les

competncies institucionals exposades. Amb aix es millorar la imatge i

eficincia dels governs locals i sapuntalar la confiana ciutadana. Hi ha

molt en joc. Els propers anys sn claus en aquest procs.


51

ndex

Presentaci ....................................................................................................................... 3

Virtuts i competncies institucionals per governar amb xit les estructures dun govern local ................................................................................................................................... 6

Lexercici de la poltica local ......................................................................................... 6

Virtuts necessries per a lexercici de la poltica local. Valors i tica institucional ...... 8

Competncies institucionals per a lexercici amb xit de la poltica municipal ......... 18

Competncies institucionals nuclears de la poltica local .......................................... 20

1 Representar amb dignitat la instituci .................................................................... 20

2 Definir objectius estratgics i de mandat (Pla de Govern) ...................................... 22

3 Prioritzar poltiques i prendre decisions .................................................................. 28

4 Solucionar problemes i resoldre conflictes ............................................................. 30

5 Gestionar amb eficincia els recursos pblics i prioritzar recursos escassos ......... 32

6 Liderar les respectives organitzacions i alinear la poltica amb la gesti ................ 34

7 Responsabilitzar-se i retre comptes per la gesti poltica realitzada...................... 36

Competncies institucionals instrumentals de la poltica local .................................. 38

1 Comunicar eficament i escoltar activament els ciutadans i grups ........................ 38

2 Treballar per resultats o fites .................................................................................. 42

3 Delegar quan sigui necessari ................................................................................... 43

4 Negociar amb responsabilitat.................................................................................. 44

5 Avaluar i supervisar les poltiques pbliques municipals ........................................ 46

6 Articular xarxes, impulsar el govern obert i la transparncia ................................. 47

Final ............................................................................................................................ 49

Portada VademecumVademcum de Poltica Municipal_def.pdf

2015 vademecum de politica municipal rafael jimenez asensio

Documents