2012-examens-recull

7/22/2019 2012-examens-recull

1/78

Filosofiarea docent

Recull dexmensCurs 2011-12. Prof. Xavier Serraiesilladerodes.cat


2/78

2 / 78

Uns dels objectius principals del sistema educatiu s que els alumnes siguin competents enaquelles assignatures que cursen, ja es tracti de matries instrumentals o b drees benespecfiques.

1. La Filosofia no s una assignatura senzilla. Es cursa prpiament a Batxillerat, tot i queal meu Institut actual s present des del principi fins al final. El curs 2011-12 lhan segui dunao altra manera ms de 270 alumnes.

2. Bsicament, les assignatures sn:

a) Histria de la Filosofia, de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals)

b) Filosofia i Ciutadania, de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals)

c) Educaci eticocvica, de 4t dESO (1 h. setmanal)

d) Educaci per la Ciutadania i els Drets Humans, de 3r dESO (1 h. setmanal)

e) Filosofia per a joves, com a una concreci de la matria Alternativa a la religi, a 1rdESO (2 h. setmanals).

3. De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades sn: Filo2, Filo1, ETC,CDH i PYP.

4. Un dels punts fonamentals s lavaluaci. Lavaluaci s continuada i s fruit tant deltreball a laula (atenci, inters, participaci...), com de la realitzaci de les activitatsque es demanen o que siguin opcionals (bona part estan disponibles al Campusvirtual). En aquest sentit, s convenient consultar lrea adequada del Campus virtualfcilment accessible des de ladrea http://xserra.net/cv

5. Un altre aspecte s la realitzaci dels exmens. Aqu es presenten, ordenadament, percada assignatura, en lordre assenyalat en el n. 3, i per trimestres i finals. En cada cas, lacapalera de lexamen hauria de ser prou clara. En cas de dubte sem pot consultar([email protected]).

6. Es pot fer ls que cadasc vulgui daquest material, citant-ne la font si s oport.Dentrada, assenyalo que:

a) Possibles errors de transcripci, fctics o destil, han de ser entesos com circumstancials;

b) No hi ha encara un solucionari editat, si b cada examen t els seus criteris de correcci irespostes. No les tenia prou en net com per posar-les aqu. Sem pot preguntar tamb.Confio que, en els propers anys, els criteris de correcci de cada prova podran seroportunament publicats;

c) El nivell dexigncia daquestes proves no pressuposa la de cursos segents. Entredaltres raons perqu hi pot haver canvis tant en lordenaci del temari com en lestil de lesproves.

7. Com es veur, el meu esquema habitual consisteix excepte a 1r dESO on les provesde Filosofia per a joves es realitzen amb la llibreta personal com a material dassessorament- en unes preguntes breus de carcter acadmic pur, lelaboraci dun tema (a escollir) iun comentari de text (excepte pocs casos, com el trimestre de Lgica, o altres petitesmodificacions). El present curs he reduit alguns exmens per la manca de temps en la sevarealitzaci.

8. He de recordar aqu, com est clarament escrit en la programaci i els criteris de cadaassignatura, que per aprovar el curs exigeixo que saprovi separadament cada un delstrimestres. I tamb que mestic plantejant la convenincia de recuperar la idea dun examenfinal general, que ja faig per pujar nota, i que veig cada cop ms convenient. Sempre agrair

els vostres suggeriments.Xavier Serra (facebook.com/xserrab)

Girona ciutat, 4 de juliol de 2011.


3/78

3 / 78

Examen parcial1r trimestre [1110a] Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,6 p. cada una)1. Justifiqueu-ho: la pregunta sobre la validesa del raonament inductiu o sobre el paper de la

ra en la demostraci correspon a lmbit de lEsttica.

2. En qu consisteix el mtode socrtic? Afegiu si t algun aspecte coincident amb elplantejament dels "sofistes".

3. Per qu satorga a Demcrit la qualificaci de materialista i de mecanicista? Quinaexplicaci dna al moviment en la naturalesa?

4. Assenyaleu les dues rees geogrfiques on va iniciar-se el pensament filosfic: qu tenen encom i qu les diferencia?

5. Relaci entre reminiscncia i immortalitat de l'nima en el pensament platnic.

6. Resposta dAnaximandre i la dels pitagrics a la qesti sobre l'arkh. Quin s el principalvalor de cada una?

7. Exposeu breument la posici de Scrates respecte a ltica. Feu-ne una valoraci.


4/78

4 / 78

8. Expliqueu la metfora de la lnia, i quina relaci t amb el mite de la caverna.

9. De qui pot ser aquest text i quin significat t?: "Com que el du volia que totes les cosesfossin bones (...), va prendre tot el que era visible, que es movia incansablement de maneracatica i desordenada, i ho condu del desordre a lordre, perqu va pensar que aquest s moltmillor que aquell".

10. Els sofistes: a) a qu es dedicaven, amb algun exemple illustratiu; i b) indiqueu-ne al menys

dos i daquests - qu proposaven.

II. Tema (fes-ne noms un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)

A. Presocrtics: el problema fsic del canvi en lanlisi de la naturalesa.Es pot fer una breu introducci contextual, per a centrar-se desprs en la qesti precisaplantejada. Les propostes dels diferents filsofs shan dexposar amb correcci, de maneraque quedi clara la seva rellevncia. No sha de redactar un esquema, sin un textcorrecte i complet.

B. La teoria metafsica de Plat: antecedents, exposici i justificaciEs tracta de redactar uns pargrafs ordenats on sexpressi, amb les teves paraules, demanera sinttica qu entenia Plat per a realitat, quina estructura (monista o dualista)presentava, i per qu hi va arribar (influncies, raons, relacions...).

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]


5/78

5 / 78

Examen 1r trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,7 p. cada una)1. Aristtil, admet la immortalitat de lnima humana individual? Justifiqueu-ho.

2. Atribuu aquest text a algun filsof o corrent i justifiqueu-ne el perqu: "Ni els banquets ni lesfestes contnues, ni el gaudi de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments (...) ens fan lavida agradable, sin el judici encertat que (...) sap guiar les nostres opinions lluny daquelles queomplen lnima dinquietud".

3. Quina s la doctrina del coneixement que proposa Plat?

4. Esmenteu breument les aportacions dels presocrtics pluralistes i valoreu-les.

5. "Plat pensava (...) que les idees sn (...) completament objectives, i no pensaments nicontinguts del pensament (...), sin entitats lexistncia de les quals pressuposa el nostreconeixement(David Ross). Expliqueu el sentit d Idea platnica i compareu-ho amb qu entnAristtil per forma.

6. Exposa breument la teoria aristotlica de les quatre causes i el seu valor, especialment el dela causa final

7. Com concep Aristtil la vida feli en lsser hum? Per qu insisteix en la rellevncia nonica - del pensament per a la felicitat?


6/78

6 / 78

II. Tema (feu-ne noms un / 2,6 p. / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. La filosofia poltica en PlatDesprs dassenyalar linters de lautor pels temes poltics, es pot exposar la seva concepci de lafilosofia prctica, les relacions de lindividu i la societat, les classes socials i les virtuts que sn msprpies. Caldr destacar el carcter utpic dels seus plantejaments i don provenen.

B. Lhumanisme grec i els sofistesPodeu fer una breu introducci a la filosofia presocrtica, per centrar-vos en exposar la sofstica.Aclariu quin s el marc histric i cultural, a qu es dedicaven i quines aportacions fan a la histriade la filosofia. Si citeu Scrates, ha de ser noms en el marc daquest moviment del s. V aC.

En qualsevol cas, conv manifestar que shan ents els conceptes i se saben explicar. Cal un textcorrecte i complet, no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.

III. Comentari de text (2,5 p.)

I qu succeeix amb la multiplicitat de les coses belles, com ara homes, cavalls, mantells oaltres coses, siguin les que siguin, que tenen aquesta qualitat o sn iguals, o amb totes aquelles

coses, en definitiva, que reben el mateix nom que aquestes realitats? Es presenten potser enidntic estat o, ben al contrari que aquelles, no es presenten mai en cap aspecte, per dir-ho aix,en idntic estat, ni amb si mateixes, ni entre si?

Aix s el que succeeix amb aquestes coses respongu Cebes, mai no es presenten de lamateixa manera.

I aquestes darreres coses, no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentreque les que sempre es troben en el mateix estat s impossible aprehendre-les amb cap altrergan que no sigui la reflexi de la intelligncia, ats que sn invisibles i no es poden percebreper mitj de la vista?

Completament cert s el que dius respongu Cebes.

Vols que admetem prossegu Scrates dues espcies de realitats, una de visible i unaaltra dinvisible?

Admetem-ho.

I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho est?

Admetem tamb aix respongu Cebes.Plat, Fed, 78e-79a.

a) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals daquestfragment i com hi apareixen relacionades(1 p.).

(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text. Construu un discurs propi).

b) Definiu amb precisi i breument unes 5-15 paraules en cada cas el significat, en eltext, de les paraules o expressions segents (0,5 p.).

[realitat] visible

[coses que] no es poden percebre per mitj de la vista

c) Expliqueu quina concepci del canvi o del moviment fsic deu tenir lautor quan afirma quela [realitat] invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho

est?. (1 p.).(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament dels autors, encara que nosiguin explcitament expressats en el text).


7/78

7 / 78

Examen recuperaci1r trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,7 p. cada una)1. Assenyaleu les dues rees geogrfiques on va iniciar-se el pensament filosfic: qu tenen en

com i qu les diferencia?

2. Proposta filosfica del pluralista presocrtic Empdocles.

3. Segons els escptics antics, quina ha de ser lactitud tica per aconseguir la felicitat?

4. Diferencia el contingut concret de "dualisme", en Plat, segons sigui metafsic, gnoseolgic oantropolgic.

5. Definici aristotlica de qu s el canvi. Enumera els tipus de canvis.

II. Tema (fes-ne noms un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)

A. Els sofistes i Scrates.Podeu assenyalar certs aspectes generals del pensament filosfic a lAtenes del s. V aC,com a introducci (de forma breu). cal centrar-se en les caracterstiques dels sofistes i en lafigura de Scrates. Al final assenyaleu la importncia daquesta contraposici i de lesescoles socrtiques.

B. La fsica i la metafsica aristotliques.Es pot indicar: a) concepte de cincia; b) metodologia; c) el problema del canvi i la sevaaportaci potncia/acte; d) els tipus de canvi; e) les quatre causes; f) la teleologia.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.


8/78

8 / 78

III. Comentari de text (3 p.)

El comentari ha de tenircoherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.

Certament intervingu Cebes, si s veritat aquell argument que tu, Scrates, tens costumde repetir sovint, a saber, que per a nosaltres aprendre no s altra cosa que recordar, llavors calnecessriament que nosaltres hgim dhaver aprs en un temps anterior all que ara recordem,cosa que no seria possible si la nostra nima no hagus estat en algun lloc abans de nixer enaquesta forma humana. De manera que tamb segons aix lnima sembla que s immortal.Per, Cebes fu Smmies prenent la paraula, quines sn les proves daix? Fes-menmemria, que en aquest moment no men recordo gaire.Es tracta dun nic argument magnfic digu Cebes: quan preguntes a la gent si es fan bles preguntes, per ells mateixos ho responen tot tal com s, cosa que no serien capaos de fer sino tinguessin ells mateixos una cincia i una recta apreciaci dall de qu es tracta. I a ms, siun els posa davant les figures geomtriques o coses semblants, es pot mostrar ben claramentque aix s aix.Si aix no et conven, Smmies digu Scrates, mira si ests dacord amb mi considerant-

ho duna altra manera. s que no acabes de creure que dalguna manera el que anomenemaprendre sigui recordar?No s que no acabi de creure aix digu Smmies, per el que demano s experimentar elque diu largument, s a dir, la reminiscncia. Amb les coses que Cebes ha intentat dir ja gairebestic a punt de recordar i de quedar convenut. Tanmateix, no em faria res escoltar ara de quinamanera tu has intentat demostrar-ho.Jo digu ell ho faig aix: oi que estem dacord que, si alg recorda alguna cosa, cal quehagi conegut la cosa ja abans?I tant fu ell.

Plat, Fed, 770-800.

a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades.(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.Aquesta pregunta s fonamental).

b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, enel text, de les paraules o expressions segents:

a. nima

b. reminiscncia

c) Expliqueu el sentit i les conseqncies que t aquesta teoria platnica, i poseu-la enrelaci amb el mite de la caverna (no cal que lexpliqueu amb detall, per s que es vegique el sabeu interpretar).(En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte eltext que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions platniquesencara que no surtin en aquest fragment).


9/78

9 / 78

Examen parcial2n trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,7 p. cada una)1. Indiqueu alguns elements caracterstics de la cincia hellenstica, especialment en relaci

a la Biblioteca i Museu dAlexandria (al menys 3 trets).

2. Qu s'entn per emanaci en el neoplatonisme, i quines sn les diferents entitats o formes deser en qu la realitat es desplega?

3. Qu proposa largument medieval, anomenat ontolgic, dAnselm de Canterbury (s. XI).

4. Definiu qu s el Renaixement i qu caracteritza aquest nou concepte de ra.

5. Francis Bacon afirma que hi ha quatre "classes d' dols que dominen la ment humana".Expliqueu a qu es refereix i quin s el mtode cientfic que proposar.

6. Aportacions ms rellevants de Brahe i de Kepler respecte al sistema de Coprnic.


A. Lepicureisme i lestocisme com a corrents hellensticsExposeu els trets principals del pensament daquests corrents, situant-los histricament ifent esment de les notes de coneixement, fsica i sobretot tica que presenta cadascuna.Ser molt valorat emmarcar-les correctament desprs de lpoca desplendor dAtenes itamb per les seves aportacions a la histria del pensament


10/78

10 / 78

B. Filosofia medieval: breu introducci i aportacions de Toms dAquino i GuillemdOckham

Cal fer una presentaci de les caracterstiques i les fases de la filosofia medieval, delsprincipals moments histrics que la caracteritzen i dalguns temes tpics. A ms, centreu-vos en exposar la posici de Toms dAquino i dOckham especialment en relaci alconeixement (ra-fe), lontologia (ssers singulars i conceptes) i lexistncia de Du.

[Podeu desenvolupar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema escollit]


El comentari ha de tenircoherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un subratllat selectiu.Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una revisi final.

Tothom sap com s de lloar en un prncep que mantingui la paraula i visqui amb integritat i nopas amb astcia, i malgrat tot als nostres dies veiem per lexperincia com molts prnceps han fetgrans coses sense tenir gaireb en compte la paraula donada, i com amb lastcia han sabutcapgirar els cervells dels homes, i finalment shan imposat damunt dels que es recolzaven en lalleialtat.

Heu de saber que hi ha dues maneres de combatre: luna amb la llei, laltra amb la fora. Laprimera s prpia de lhome, la segona de les bsties; per, com que sovint no nhi ha prou ambla primera, conv recrrer a la segona (...).Dels exemples recents nhi ha un que no vull callar: Alexandre VI no va fer mai res ni va pensarmai en res ms que enganyar els homes, i sempre va trobar gent per a poder-ho fer. I no hi hahagut mai cap home que assevers una cosa amb ms contundncia ni que lafirms amb msjuraments, i que lobservs menys; i, malgrat tot, els enganys sempre li reeixien dacord amb lesseves intencions, perqu coneixia b aquesta faceta del mn.A un prncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades ms amunt, per s moltnecessari que sembli posseir-les. Fins i tot matreviria a dir que sn perjudicials si les posseeix iles practica sempre, i sn tils si noms fa veure de posseir-les: com semblar compassiu, lleial,hum, ntegre, religis, i sser-ho, per estar amb lnim preparat de tal manera que, si cal nosser-ho, pugues i spigues canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un prncep, i sobretotun prncep nou, no pot observar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tinguts perbons, i sovint es veu forat, per mantenir lestat, dobrar contra la fe, contra la caritat, contra lahumanitat, contra la religi ().Miri, doncs, un prncep de vncer i mantenir lestat: els mitjans sempre seran jutjats honorables illoats per tothom, perqu el vulgar de la gent es deixa portar per laparena i per lxit de lescoses.

Maquiavel, El prncep.

a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i

com hi apareixen relacionades (1 p.).(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.Aquesta pregunta s fonamental).

b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, enel text, de les paraules o expressions segents (0,5 p.).:

vncer i mantenir lestat

visqui amb integritat

c) Expliqueu en relaci a aquest fragment - les raons per les quals es diu que Maquiavel sel creador de la cincia poltica moderna o del realisme poltic. (1 p.).(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no

siguin explcitament expressats en el text).


11/78

11 / 78

Examen 2n trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,6 p. cada una)1. La concepci de la ra en el Renaixement: elements fonamentals.

2. La proposta de Maquiavel en poltica: trets ms tpics i la seva importncia

3. Les substncies segons Descartes: qu sn i quines sn?

4. Indiqueu caracterstiques bsiques i comunes a tots els empiristes moderns (mnim, 4)

5. Qu sn les percepcions en Hume?: les impressions i les idees.


A. El mtode i el projecte filosfic cartesiBreu introducci biobibliogrfica a la figura de Descartes. Plantejament inicial, premisses de treball irecorregut que segueix. Descripci de les regles del mtode i de la qesti del dubte. No calexposar la metafsica per s esmentar la perspectiva filosfica que es presenta: la qesti delimmanentisme.

B. John Locke: fundador de lempirismeUna breu introducci al corrent empirista britnic i a lautor ser til. Cal exposar les seves

aportacions concretes al naixement del corrent empirista com a correcci del racionalisme cartesi,i quin mtode segueix. No us oblideu de explicar quin s lorigen del coneixement i quina concepcit de la realitat (s un realisme crtic, per qu?).Un esment als seus interessos en filosofia poltica, que veurem ms endavant, prestigiar la vostraexposici.


12/78

12 / 78


I no haig pas dimaginar-me que jo no concebo linfinit per una veritable idea, sin solament per lanegaci del que s finit, de la mateixa manera que jo comprenc el reps i les tenebres per lanegaci del moviment i la llum; perqu al contrariveig manifestament que es troba ms realitaten la substncia infinita que en la substncia finita, i per tant que tinc dalguna maneraprimerament en mi la noci dinfinit que del finit, s a dir, de Du que de mi mateix.Perqu, com seria possible que jo pogus conixer que dubto i desitjo, s a dir, que em mancaalguna cosa i que no sc pas del tot perfecte, si no tingus en mi cap idea dun sser msperfecte que el meu, per comparaci al qual jo conegus els defectes de la meva naturalesa?I ning no pot pas dir que potser aquesta idea de Du s materialment falsa, i que per consegentjo la pugui tenir del no-res (...) perqu, al contrari, essent aquesta idea fora clarai fora distinta, icontenint en si ms realitat objectiva que cap altra, no nhi ha cap que sigui ms veritable ni quepugui ser menys sospitosa derror o de falsedat (...).I aix no deixa pas de ser cert, encara que jo no comprengui pas linfinit, o fins i tot que es trobi enDu una infinitat de coses que jo no puc comprendre, ni potser tampoc assolir de cap manera pelpensament: perqu s de la natura de linfinit que la meva natura, que s finita i limitada, no lapugui comprendre (...).

I certament no veig res, en tot aix que acabo de dir, que no sigui molt fcil de conixer per la llumnatural a tots els qui hi vulguin pensar acuradament; per quan distrec alguna cosa de la mevaatenci, com que el meu esperit es troba enfosquit i com encegat per les imatges de les cosessensibles, no recorda fcilment la ra per la qual la idea dun sser ms perfecte que el meu calque hagi estat posada en mi per un sser que sigui efectivament ms perfecte.

Descartes, Meditacions metafsiques, III.

a) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades (1,5 p.).


b) Definiu amb precisi i breument unes 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de lesparaules o expressions segents (1 p.).

idea clara i distinta

substncia infinita

c) Distingeix el procediment per a demostrar lexistncia de Du que proposa Descartes en aquestfragment respecte de largument ontolgic anselmi i respecte dels arguments a posterioritomistes.

(En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte eltext que ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions platniques encara

que no surtin en aquest fragment).

d) Opineu sobre la validesa de largumentaci cartesiana per a demostrar lexistncia de Du des dela primera intuci del seu sistema (el cogito).

(Raoneu la vostra resposta, que amb total llibertat - pot ser dacord o de desacord amblautor).


13/78

13 / 78

Examen recuperaci2n trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,6 p. cada una)1. Exposeu qu era i quina importncia va tenir la Biblioteca i el Museu dAlexandria.

2. Quin paper van jugar les Universitats, les traduccions fetes a Toledo (i altres llocs) i les ordesmendicants en la filosofia medieval, en el s. XIII

3. En qu consisteix el realisme poltic de Maquiavel?

4. Qu vol dir que el dubte de Descartes s metdic, que s universal i que s teric?

5. Quines sn les percepcions en Hume, i com es distingeixen?


A. La revoluci cientfica dels ss. XVI i XVIIExposeu en qu consisteix i les principals aportacions de Coprnic, Kepler i Galileu. Exposeu enquin mesura va significar una nova idea del mn i del mtode de la cincia.

B. John Locke: fundador de lempirismeIntroduu el corrent empirista britnic. Centreu-vos en destacar quin s lorigen del coneixement iquina concepci t de la realitat


14/78

14 / 78


En primer lloc, com s que totes les coses que concebo clarament i distintament poden serprodudes per Du tal com jo les concebo, n'hi ha prou que arribi a concebre clarament idistintament una cosa sense l'altra per estar segur que s distinta o diferent de l'altra, ats quepoden existir separades, si ms no per l'omnipotncia de Du: i no importa per quina potncia esfa aquesta separaci per obligar-me a jutjar-les diferents.

I per tant, perqu s amb certesa que existeixo i que m'adono en aix que no li pertany a lameva naturalesa o a la meva essncia no ser res ms que una cosa que pensa, puc conclourerectament que la meva essncia consisteix noms en aix: en ser una cosa que pensa, ouna substncia l'essncia o la naturalesa de la qual no s sin pensar.I encara que potser (o millor certament, com ho dir ben aviat) tinc un cos al qual esticestretament unit, tanmateix, com que d'una banda tinc una idea clara de mi mateix, en tant quesc noms una cosa que pensa i no extensa, i que d'un altra tinc una idea distinta del cos, en tantque s una cosa extensa i que no pensa , s segur que aquest jo, s a dir la meva nima, perla qual sc els que sc, s enterament i veritablement distinta del meu cos, i que pot ser oexistir sense el cos.

Descartes, Meditacions metafsiques, VI.

a) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades (1,5 p.).(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text. Construu un discurs propi).

b) Definiu amb precisi i breument unes 5-15 paraules en cada cas el significat, en el text, de lesparaules o expressions segents (1 p.).

concebo clarament i distintament cosa extensa

c) Expliqueu per qu Descartes diu tinc un cos? (1 p.).(En la vostra resposta han de quedar clares les diferncies. Tot i que cal tenir en compte el text que

ara us hem proposat, podeu fer referncia tamb a altres qestions platniques encara que nosurtin en aquest fragment).

d) Compareu la concepci de Descartes sobre la naturalesa l'home amb una altra concepcisobre la naturalesa humana que es pugui trobar en la histria del pensament occidental (1p.).


15/78

15 / 78

Examen parcial3r trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,7 p. cada una)1. Descriviu qu va aportar Hegel a la histria del pensament a principis del s. XIX.

2. Expliqueu a quina part del coneixement hum es refereix lautor: La geometria posa com afonament la intuci pura de lespai. Laritmtica forma ella mateixa el seu concepte de nombre atravs de laddici successiva de les unitats en el temps (Kant).

3 La forquilla de Hume s la distinci que aquest autor fa entre les dues classes deproposicions (modes de coneixement): esmenteu-los i aclariu de qu tracten.

4. Distingiu la teoria poltica contractualista de Hobbes de la de Rousseau.

5. Quin s el concepte que Hume t del jo (o subjecte) i quin el de la substncia material?

6. Expliqueu el significat daquesta expressi de Locke: El poble (...) t ara perfecte dret de

reassumir la seva llibertat original i a tenir cura de la prpia seguretat i salvaguarda, constituint unnou legislatiu que s compleixi els objectius que perseguien tots i cadascun Dels homes en entraren societat.

7. Qu s l imperatiu categric en ltica kantiana? Per qu es diu que expressa lautonomiamoral, enlloc duna heteronomia moral (hipottica)?


16/78

16 / 78

II. Comentari de text (5,1 p.)


No, dieu, la moralitat consisteix en la relaci de les accions amb la regla dall correcte; i esdenominen bones o dolentes segons concordin o no amb ella. Qu s, llavors, aquesta regla

dall correcte? En qu consisteix? Com es determina? Mitjanant la ra, dieu, la qual examinales relacions morals de les accions. Aix que les relacions morals es determinen mitjanant lacomparaci de les accions amb una regla. I aquesta regla es determina considerant les relacionsmorals dels objectes. No s aquest un raonament admirable?Tot aix s metafsica, exclameu. Aix s suficient. No es necessita res ms per oferir una fortapresumpci de falsedat. S, replico jo. Certament aqu hi ha metafsica. Per est tota del vostrecostat; vosaltres proposeu una hiptesi abstrusa que mai pot fer-se intelligible i que no escorrespon amb cap exemple o cas concret. La hiptesi que nosaltres adoptem s senzilla. Mantque la moralitat es determina mitjanant el sentiment. Defineix la virtut com qualsevol acci oqualitat mental que ofereix a lespectador el sentiment plaent daprovaci; i al vici com el contrari.Procedim desprs a examinar una senzilla qesti de fet, a saber, quines accions tenen aquesta

influncia. Considerem totes les circumstncies en qu concorden aquestes accions; i procuremobtenir daix algunes observacions generals referents a aquests sentiments (...).Totes les circumstncies del cas han de posar-se davant nosaltres abans que podem fixar unasentncia de censura o aprovaci. Si alguna circumstncia important encara no s coneguda oresulta dubtosa, hem de dedicar primer la nostra investigaci i les nostres facultats intellectuals aassegurar-nos della; i hem de suspendre per un temps tota decisi o sentiment moral. Mentreignorem si un home era o no lagressor, com podem determinar si la persona que ho va matar scriminal o innocent? Per desprs que siguin conegudes totes les circumstncies i relacions,lenteniment ja no t un camp addicional sobre el qual operar ni cap objecte sobre el qual puguiemprar-se. Laprovaci o censura que sobrev llavors no pot ser lobra del judici, sin del cor; i no

s una afirmaci o proposici especulativa, sin una sensaci o sentiment actiu (...). En lesdecisions morals totes les circumstncies i relacions han de ser prviament conegudes; i la ment,a partir de la contemplaci del conjunt, sent alguna nova impressi dafecte o disgust, destima ode menyspreu, daprovaci o de censura..

Hume, Investigaci sobre els principis de la moral.

a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades (1,5 p.).

(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.Aquesta pregunta s fonamental).

b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas el significat, enel text, de les paraules o expressions segents (0,6 p.).:

virtut

impressi dafecte o disgust c) Expliqueu en relaci a aquest fragment en qu consisteix la fallcia naturalistade la

que parla Hume (per exemple, quan diu les relacions morals es determinen mitjanant lacomparaci de les accions amb una regla....) (1,5 p.).(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no

siguin explcitament expressats en el text).d) Compareu la proposta de Hume amb ltica de Kant o amb alguna altra teoria moral de la

histria del pensament (pot ser antiga o moderna) (1,5 p.).(Ha de quedar clar amb qui feu el paral lelisme, i les diferncies i semblances)

[Podeu seguir al full en blanc, assegurant-vos de deixar els marges amplis i previstos]


17/78

17 / 78

Examen 3r trimestre Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,6 p. cada una)1. Definiu qu s el contractualisme poltic i quins ens sn els principals representants. Quins

dells admet el dret a la rebelli contra lEstat? Per qu?

2. Si els judicis morals no sn fets ni el resultat de relacions didees, com justifica Humelexistncia de ltica? Quin paper li queda a la ra en aquest terreny?

3. Kant: la diferncia entre el nomen (cosa-en-si) i el fenomen en la seva teoria del coneixement.

4. Exposeu la llei dels tres estadis de Comte. Amb Marx, sel considera el pare de la Sociologia?

Per qu?

5. Caracterstiques comunes a totes les postures filosfiques irracionalistes en s . XIX.

6. Qu entn Nietzsche per superhome? I quina importncia t la teoria de letern retorn?

7. Indiqueuquatre elements rellevants diferents de la biografia de Nietzsche, en relaci al seupensament (si sn erronis, resten).


18/78

18 / 78

II. Comentari de text (5,8 p.)


Tots els qui reben la protecci de la societat li deuen una torna pel benefici percebut, i el fet deviure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en lobligaci dobservar una certa lnia de

conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a estar-se de noure elsinteressos dels altres o, millor dit, certs interessos que, ja sia per disposici legal o perconsentiment tcit, sn considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada personaendurila seva crrega (fixada segons un principi equitable) dels treballs i sacrificis que suposi ladefensa de la societat o dels seus membres quan siguin objecte dofenses i vexacions. La societatest plenament justificada a imposar aquestes condicions a tota costa a aquells que voldrienincomplir-les.Per la societat pot fer quelcom ms. Els actes dun individu poden resultar nocius als altres o fercas oms de la deguda consideraci que es mereix llur benestar, sense necessitat darribar aviolar algun dels seus drets constituts. En aquest cas, lofensor pot ser punit justament perlopini, per no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament duna persona

afecta duna manera perjudicial als interessos daltri, la societat hi t jurisdicci i esdev objectede discussi la qesti de si la intervenci de la societat s favorable o desfavorable al b com.Per no treu cap a res plantejar aquesta qesti quan la conducta duna persona afecta nomsals seus propis interessos o no t necessitat dafectar els interessos dels altres si no ho volen(partint del supsit que totes les persones afectades sn majors dedat i tenen un grau normaldenteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de gaudir duna llibertat perfecta, tantjurdica com social, per a acomplir lacte que vulgui i atenir-se a les conseqncies.

J. S. Mill, Sobre la llibertat, IV.

Vocabulari: Noure: fer mal Enduri: es faci crrec, assumeixi

a) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals daquestfragment i com hi apareixen relacionades (1,8 p.).

(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.Aquesta pregunta s fonamental).

b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas elsignificat, en el text, de les paraules o expressions segents (1 p.).:

llibertat (... ) jurdica [i llibertat] social principi equitable c) Expliqueu en relaci a aquest fragment quines raons t Mill per dir que lofensor

pot ser punit justament per lopini, per no per la llei? Quin s el lmit entre opini illei? (1,5 p.).

(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que nosiguin explcitament expressats en el text).

d) Compareu la concepci milleana de la justcia i la llibertat individual - amb algunaaltra concepci diferent de la histria del pensament poltic (1,5 p.).

(Ha de quedar clar amb qui feu el paral lelisme, i les diferncies i semblances)


19/78

19 / 78

Examen extraordinari Filo2Nom .. .... / Curs: 2n Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(Val 5 punts en total)

1. Qu significa que els presocrtics es preguntaven per larkh? Poseu algun exemple.2. Aristtil: en qu consisteix la seva crtica al platonisme?

3. Scrates: caracterstiques bsiques del seu mtode.

4. Quina s l'tica dels epicuris, i com la justifiquen?

5. Plat: les classes socials i la seva importncia.

6. John Locke: caracterstiques de la seva teoria contractualista.

7. Caracterstiques generals dels pensadors empiristes.

8. Postura de Maquiavel en cincia poltica.

9. Caracterstiques del jo penso cartesi.

10. En qu es basen les proves de Toms dAquino per demostrar que Du existeix?

11. Qu s el rigorisme moral o ltica del deure de Kant?

12. Propostes de Karl Marx en filosofia poltica.

13. Principi bsic de lutilitarisme de John Stuart Mill. Situa aquest pensador en lespai i en eltemps.

14. Indiqueu qu entn Nietzsche per superhome, i quina importncia t la idea de letern retornen la seva filosofia?

15. En qu consisteix el mtode genealgic per analitzar la moral, que proposa Nietzsche.

II. Comentari de text (5 p. / noms ha de comentar el text que se li indiqui)

El comentari daquest text ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i unsubratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.

A.[] Un home ser just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.Aix s.I qu? li vaig dir. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visi de la justcia i que facique sembli diferent de la que sens ha revelat a la ciutat?No ho crec va dir.Hi ha una manera vaig observar dassegurar-nos-en completament, si s que encara hi haalgun dubte en la nostra nima: nhi haur prou amb comparar-la amb certes nocions corrents.Per exemple, suposem que a la ciutat o a lhome que per naturalesa i criana shi assembla, se liconfis una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se napropiaria?

[]No.I, per tant, no estar el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o tracionsprivades o pbliques contra els amics o contra les ciutats?Ben lluny.


20/78

20 / 78

[] I la causa de tot aix no s que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pelque fa a governar com pel que fa a obeir?Aquesta ns la causa i no una altra cosa.Tractars, doncs, desbrinar si la justcia s una cosa diferent daquesta virtut que produeix talshomes i tals ciutats?No, per Zeus va dir.Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, quananssim fundant la nostra ciutat, podrem, amb lajut dalgun du, trobar un cert principi i imatgede la justcia.Ben cert.Tenem, efectivament, Glauc, una certa semblana de la justcia, que, per aix, ens haestat de profit: el principi que qui per naturalesa s sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, iqui s constructor, construccions, i aix tots els altres.Aix sembla.I en realitat la justcia sembla que s aix, per no pel que fa a lacci exterior de lhome,sin a la interior sobre si mateix.

Plat, Repblica, IV.

a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: shade construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental (2 p.).

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents alvoltant de 5-15 paraules en cada cas (1 p.):

justcia

part de la seva naturalesaa) Expliqueu com argumenta Plat que la justcia t a veure amb lacci (...) interior sobre si

mateix en el cas dels individus (2 p.).

B.Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferncia en el fet que el cos per la sevanaturalesa s divisible, i la ment s completament indivisible. En efecte, quan considero la ment,s a dir, a mi mateix noms com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sin que emconcebo com una cosa nica i ntegra. I encara que sembla que tota la ment est unida a tot elcos, si perds un peu, un bra o qualsevol altra part del cos, s que no per aix se suprimiria cappart de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, dentendre, etc., no sen pot dir prpiamentparts, perqu s una i la mateixa ment la que vol, sent, entn, etc. Per amb les coses materials oextenses passa tot el contrari: ja que no nhi ha cap que no es pugui dividir fcilment en parts ambel pensament, i per aix entenc que s divisible. I aix bastaria per a ensenyar-me que la ment s

del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans. Descartes, Meditacions metafsiques, VI.



ment cosa nica i ntegra

c) Expliqueu i justifiqueu per qu afirma Ren Descartes en el text: I aix bastaria per aensenyar-me que la ment s del tot diferent del cos, si no ho sabs ja dabans. (En laresposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguinpertinents, encara que no apareguin explcitament en el text) (2 p.).


21/78

21 / 78

C. Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha venut elpoble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix shaesdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble maino havia tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de lhomevulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang []. Per,sens dubte, aquesta intoxicaci ha reeixit. L alliberament del gnere hum (el seu alliberamentrespecte als senyors, vull dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o cristi, o plebeu(tant se val quin mot sempri!). Lavan daquest enverinament a travs de tot el cos de lahumanitat sembla impossible daturar.

Friedrich Nietzsche, Genealogia de la moral, I.



senyors

enverinamentc) Expliqueu el sentit de la frase segent del text: ha venut el poble. (En la resposta, us

heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encaraque no apareguin explcitament en el text) (2 p.).


22/78

22 / 78

Examen parcial1r trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,6 p. cada una)1. Expliqueu a quin tipus de discurs es refereix aquest enunciat i el perqu: explica els

fenmens socials amb lobjectiu de dirigir i simplificar les diferents opcions sociopoltiques iculturals de lindividu.

2. Qu s un metadiscurs?; i en quin sentit saplica a la filosofia?

3. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi de lsser hum en relaci a altresrealitats: enumeraci i breu referncia aclaridora dun dells.

4. Si la filosofia no s til, per qu se lestudia? Podeu inspirar-vos en aquesta frase de

Russell: Aquestautilitat [de les cincies fsiques] no pertany a la filosofia. Si (...) t algun valorper als qui no shi dediquen, s nomsun efecte indirecte (...) sobre la vida.

5. Expliqueu en qu consisteix el problema de la demarcaci en filosofia de la cincia. Iassenyaleu-ne alguna de les solucions que sha proposat a aquesta dificultat.

6. Enumera caracterstiques bsiques (al menys, 4) del discurs cientfic modern, actual.

7. Assenyala tres aspectes rellevants caracterstics del perode presocrtic de la histria de lafilosofia (temes, llocs, dates...).


23/78

23 / 78

8. Se sol dir que tots els discursos humans que interpreten la realitat pretenen 3 resultats(saber autntic; domini; organitzar). Expliqueu el sentit del 1r i de lltim.

9. Segons Aristtil, quina relaci tenen filosofia i sentiment d admiraci?. Aclariu-ho

10. Wittgenstein va escriure: La major part de qestions que shan escrit sobre matriesfilosfiques no sn falses, sin insensates. Daqu que no puguem contestar de cap manerapreguntes daquesta naturalesa, sin constatar-ne noms la insensatesa (...). Tota filosofia scrtica del llenguatge . Quina de les funcions o caracterstiques de la filosofia destacaaquest autor? Podries illustrar-ho amb un exemple? Per qu s rellevant?

II. Tema (fes-ne noms un / 4 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)

A. El discurs mtic

Es pot introduir molt breument - la qesti dels 4 tipus de discursos humans (qu sn,etc.). Cal explicar qu sn els mites, qu els caracteritza, quina s la funci i tamb comsapliquen a la realitat que els envolta. Al final podeu fer referncia a si sn o no falsos, i enpodeu afegir algun exemple. El tema ha de manifestar domini de la qesti plantejada.

B. Definici i origen de la filosofia. Del mite al logosExposici ordenada de les possibles accepcions de la paraula, del seu origen histric i delstrets principals que caracteritzen el saber filosfic. Podeu afegir tamb si s cosa de tothomi com va nixer, en quin entorn. s important que el tema tingui un ordre: introducci,explicaci en pargrafs i un final que reculli el ms important.

[Podeu seguir al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que estigueu desenvolupant]


24/78

24 / 78

Examen 1r trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Defineix amb precisi qu s la filosofia, i argumenta si noms s per a professionals o no.

2. Qu s la ideologia?; i qu caracteritza i en diferencia el discurs ideolgic dels altres?

3. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi del realitat: enumeraci i breu refernciaaclaridora.

4. Diferencia entre cosmovisi i ideologia

5. Qu caracteritza quasi tota la filosofia contempornia? Assenyalan, a ms, 5 corrents i explican undells.

II. Tema breu (fes-ne noms un / 3,5 p. / organitza tu el contingut, seguint el teu propi esquema)

A. El discurs cientficQu s la cincia, en general. En qu es diferencia del discurs mtic i de la ideologia.Caracterstiques de la cincia moderna. El problema de la demarcaci.

B. La filosofia grega antiga, fins a Aristtil (ss. VII-IV aC)Reps breu i clar dels trets principals, corrents, autors, etc., daquest perode.

Podeu redactar-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B, segons el tema que decidiu desenvolupar.


25/78

25 / 78


El comentari ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat: per aix, potser conv fer abans a msduna lectura atenta i un subratllat selectiu - un esquema i calcular b temps per a una seriosa revisi final.

Perqu, tant ara com quan els homes varen comenar a filosofar, ho fan impulsats perladmiraci: al comenament admirats de les coses sorprenents ms a labast; ms endavant,avanant a poc a poc i amb dubtes ms grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a

les estrelles, i tamb a la generaci de lUnivers. Per el qui dubta o sadmira, reconeix la sevaignorncia (...).Perqu si varen filosofar per defugir la ignorncia, s manifest que fou a causa del coneixementque perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I aix ho testifica el que sha esdevingut.Ja que aquesta mentalitat va comenar a cercar-se quan ja existien gaireb totes les cosesnecessries per a viure, i les referents al lleure i al transcurs de la vida. s doncs evident, que nola cerquem [la filosofia] per cap altra utilitat, sin que aix com anomenem home lliure el qui s persi mateix i no per un altre, aix tamb tenim aquesta com lnica cincia lliure, ja que nomsaquesta s per si mateixa.

Aristtil, Metafsica, I, 2.

a) Expliqueu breument unes 80 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades.(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.Aquesta pregunta s fonamental).

b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 15 paraules el significat, en el textaristotlic, de lexpressi segent: al comenament, admirats de les coses (...) ms alabast

c) Opineu que la filosofia s una cincia? s ms o menys profundaque les altres cincies?(Raoneula vostra resposta, independentment que sigui afirmativa o negativa).

[Podeu seguir el comentari al full en blanc, posant clarament III]


26/78

26 / 78

Examen recuperaci1r trimestre [1111a] Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(0,7 p. cada una)1. s el mateix concepte, enunciat o raonament?: on rau la diferncia?

2. Qui va ser, quan va viure i qu va proposar essencialment Scrates?

3. "Els humans no regulen la seva conducta dacord amb la seva situaci real, sin segons laimatge que tenen, imatge que no s mai un reflex fidel de la realitat. Daqu ve lesfor delshumans per conformar la seva conducta a uns models de comportament fruit duna culturadeterminada(Georges Duby). Exposeu amb quin tipus de discurs t relaci aquest fragment.

4. Quin seria lequivalent de la mgia (respecte al discurs mtic) en lmbit de la cincia?Justifiqueu-ho.

5. Enumereu 4 dels factors que van influir en el fet que la filosofia comencs on ho va fer.

6. Afirmeu o negueu, per sempre argumenteu: Noms els ssers humans sn capaos deparlar, de raonar i dimaginar-se el futur, encara que altres animals superiors poden comunicar-seentre si i poden, en cert sentit, pensar. Aristtil va definit lsser hum com lanimal que t logos,que t paraula.


27/78

27 / 78


A. El discurs cientfic i els discursos pseudocientficss acceptable fer una breu presentaci dels discursos humans interpretatius de la realitat, per estracta dexposar les principals caracterstiques definitries del cientfic en concret, i dels seus lmits.

B. Filosofia moderna (ss. XV-XVIII): principals caracterstiques

Exposeu de forma sinttica els elements principals del perodes histric de la filosofia moderna, queva del XVI al XVIII: Renaixement, racionalisme i empirisme i Illustraci.

En qualsevol cas, conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet,no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.


Lhome, per explicar el curs dels fenmens, abans que a la ra o a lobservaci va recrrer a lafantasia. Tamb els grecs, com els altres pobles de la antiguitat, van tenir interessants mitessobre lorigen del mn, el dest dels mortals, les grans forces que dominen el desenvolupament

dels esdeveniments, etctera. El mite no pot ser considerat com un complex de falsedats i,per tant, un obstacle per a la conquesta de la veritat. Al contrari, va tenir una funci molt positiva:va ensenyar lhome a no limitar-se als simples fets en la seva multiplicitat no organitzada, sina considerar-los vinculats uns amb els altres, i a cercar els principis del que succeeix al voltant denosaltres per aix, a travs daquests, trobar els mitjans per actuar sobre la naturalesa itransformar-la en benefici de la humanitat.

En aquesta recerca primitiva, el mn hum i el div es troben estretament units un amb laltre i, pertant, la indagaci sestn des de la cosmogonia (generaci del mn o cosmos) a la teogonia(generaci dels dus). Vinculats als mites hi ha els ritus religiosos, propiciatoris, amb els qualslhome creu conquerir el favor de les potncies que dominen el mn.

Ludovico Geymonat, Histria de la filosofia i de la cincia

d) Expliqueu breument unes 60-80 paraules aprox. les idees principals i com hiapareixen relacionades(1 p.).


e) Definiu amb precisi i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per ala filosofia, de les paraules o expressions segents (0,5 p.).

multiplicitat no organitzada cosmos

f) Opineu de manera raonada per qu el text afirma que el mite no pot ser considerat,com un complex de falsedats. s un error o s aix? (1 p.).

(Podeu fer referncia a altres aspectes encara que no surtin explcitament en aquestfragment).


28/78

28 / 78

Examen parcial2n trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,7 p. cada una)1. Expliqueu qu s un raonament inductiu i poseu un exemple noms de cada un daquests

dos tipus: per enumeraci completa i per analogia.

2. Com sentn que els arguments es componen denunciats o proposicions, que poden servertaders o falsos, per mai s pot dir que un argument s ni vertader ni fals?

3. Posa un exemple de text de llenguatge lgic ben format, a partir duna expressi delllenguatge natural, i una altra que estigui mal formada (i explica per qu)

4. Quina s la diferncia entre una tautologia i una contradicci. Tenen alguna mena derelaci? Pots fer servir un exemple, a ms, si tajuda.

5. Formalitza, de la manera ms senzilla que puguis, aquest text: No contestaran si els escrius.Et sentirs desgraciat si no et contesten. Per tant, si els escrius et sentirs desgraciat. Si tensalgun dubte, explical per a justificar-ne la formalitzaci que proposis. A ms, respon: per quserveix aix que has fet? (o sigui, argumenta la utilitat de la formalitzaci).

6. Exposa breument la importncia que pot tenir la lgica informal en la vida quotidiana, quinsaspectes sol estudiar. Indica un exemple concret de lgica informal.


29/78

29 / 78

7. Qu s una fallcia formal, en concret? Per qu hi caiem en aquest error? Posa un exempleaclaridor.

8. Afirma o nega, per argumenta el perqu: Es possible fer un raonament correcte amb lespremisses vertaderes i una conclusi falsa.

II. Exercicis (0,7 p. cada un)

1. Formalitzeu en lgica proposicional aquestes expressions:a. No hauria pensat mai en aix si no mho haguessis explicatb. Tens fred avui?c. De cap manera puc veure la TV o jugar a tennis, fins que no hagi acabat aquest treballd. Tan de bo tho hagus dit abans!

2. Resoleu la taulogicitat o no daquestes expressions amb taules de veritata) (p q) (r q)b) (p q) (p q)

3. Intenteu demostrar la conclusi, des de les premisses proposades, fent servir el mtode dela deducci naturala) r q

q p

Conclusi:

p

rb) r (q s)

r (q s)Conclusi: p v q


30/78

30 / 78

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre elles

pel que fa al seu valor de veritata) contrria de: Tot gegant s lleigb) contradictria de: Cap peix vola

5. Feu la conversi adient de Tots els gironins sn simptics, Alguns nens no obeeixen iCap mentider s coix.

6. Indiqueu la conclusi de les premisses daquests sillogismes incomplets, si es pot. Afegiula ra que justifica la vostra decisi

a) Alguns arbres no sn altsTots els arbres riuen

b) Cap gorilla estudiaAlguns alumnes no estudien

7. Indiqueu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perqu. En el cas quesiguin correctes feu-ne la representaci grfica.a) Cap professor juga a tennis

Alguns esportistes juguen a tennisAlguns esportistes sn professors

b) Cap xins sap anglsAlguna rosinca sap anglsAlguna rosinca no s xinesa


31/78

31 / 78

Examen 2n trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Expliqueu qu significa aquesta frase: La lgica no sinteressa pel procs psicolgic pel qual

passa una persona quan raona sobre una determinada qesti (...), sin que analitza elsraonaments i es fixa en el resultat o producte, no el procs.

2. Descriviu qu s una inducci i enumereu-ne els principals tipus.

3. Quina s la diferncia entre les cincies formals i les cincies fctiques?: exposeu-ho deforma clara i breu.

4. Les pseudocincies sn creences i prctiques que es volen fer passar per cincia autntica,

sense ser-ho, de cincies. Posan tres exemples. I, qu tenen en com totes elles?

5. Relacioneu paradigma cientfic i perode de cincia normal. Quin procs defensa aquestmodel de desenvolupament cientfic?


1. Si s possible, treu la conclusi adequada daquestes premisses: Alguns estudiants nocollaboren amb la TV. Tots els adolescents sn estudiants. Per tant,.... Si no ho s,justifiqueu-ho.


32/78

32 / 78

2. Resoleu la taulogicitat o no daquestes expressions, amb el mtode de les taules de veritat.c) p q (p q)d) (r s) r

3. Formalitza aquest raonament i decideix si s possible- si s o no correcte, pel mtode queprefereixis (taules de veritat, deducci natural...): Si no miro una pellcula romntica,aleshores la Laura senfada. Estic trist. De fet, si veig una pel lcula romntica aleshores noestic trist. Per tant, la Laura est enfadada.

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre ellespel que fa al seu valor de veritat

c) contrria de: Alguns nens mengen pipesd) contradictria de: Els peixos viuen a laigua

5. Indiqueu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perquTots els catalans sn europeusAlguns nens sn catalansPer tant, alguns nens sn europeus

Alguns catalans ballen sardanesEn Sergi balla sardanesPer tant, en Sergi s catal.

III. Tema (feu-ne noms un / 3 p. /organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)A. El llenguatge lgic

No es tracta de fer dibuixets o esquemes, sin de redactar. Lobjectiu daquest tema s exposar

les caracterstiques del llenguatge especfic de la lgica, i quins elements t i quina relacimantenen amb el llenguatge natural. Exposeu qu s la forma dun raonament, la finalitat delsdiferents signes de la lgica proposicional i finalment el que sapigueu de lequivalncia entre elsdiferents connectors (aquest part s ms difcil, dampliaci). Poseu exemples que deixin clar queentreneu el que descriviu.

B. Cincia i tecnologiaPot ser interessant una breu introducci, assenyalant quina s la relaci entre cincia i tecnologia.Desprs cal que saclareixi perqu abans es parlava de tcnica i avui dia sinsisteix en latecnologia. Proposeu una possible classificaci de les tecnologies si expliqueu laportaci que elfilsof espanyol Ortega i Gasset va fer en la seva reflexi sobre els grans perodes en levoluci dela tcnica.

En qualsevol cas, conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet,no noms un esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.

Podeu seguir darrera, posant clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.


33/78

33 / 78

Examen recuperaci2n trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Indiqueu quins sn els smbols que calen per a fer un llenguatge lgic proposicional.

Responeu: qu fa que una frmula estigui o no ben formada.

2. Definiu qu s raonar o qu s un raonament, i la diferncia entre raonar o argumentar iasseverar o afirmar.

3. Poseu exemples dalgunes cincies fctiques i indiqueu en qu es diferencien de lesformals.

4. Les pseudocincies volen fer passar per cincia autntica, sense ser-ho, certes afirmacions oteories. Posan tres exemples. I, qu tenen en com totes elles?

5. Expliqueu de manera breu i clara en qu consisteix el mtode hipotticodeductiu.


1. Si s possible, treu la conclusi adequada daquestes premisses: Alguns estudiants noriuen. Tots els estudiants diuen la veritat. Per tant,.... Si no ho s, justifiqueu-ho.


34/78

34 / 78

2. Resoleu la aquestes expressions, amb el mtode de les taules de veritat.e) (p q) (p q)f) (p q) (q p)

3. Formalitza aquest raonament i decideix si s possible- si s o no correcte, pel mtode queprefereixis (taules de veritat, deducci natural...): Si plou no anir al cinema i, per tant, esticben segur que no anir al cinema o no plou.

4. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre ellespel que fa al seu valor de veritat

e) contrria de: Cap nen menja pipesf) contradictria de: Alguns ocells no volen

5. Indiqueu si sn correctes aquestes expressions sillogstiques, i el perquTots els catalans sn europeusCap australi s europeuPer tant, cap australi s catal

Tots els catalans ballen sardanesEn Sergi no balla sardanesPer tant, en Sergi s catal.

III. Tema (feu-ne noms un / 3 p. /organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)A. El llenguatge lgicExposar les caracterstiques del llenguatge especfic de la lgica, i quins elements t i quina relacimantenen amb el llenguatge natural. Qu s la forma dun raonament, la finalitat dels diferentssignes de la lgica proposicional.

B. El desenvolupament de la cinciaExposeu com avana la cincia i presenteu les tesis de Kuhn sobre els paradigmes i els seuscanvis, i els conceptes de cincia normal i de revoluci cientfica. No deixeu de definir qu s lacincia ui qu la caracteritza.

Conv manifestar que se saben explicar els conceptes. Cal un text correcte i complet, no noms un

esquema. Tingueu cura de lordre i de la precisi.Poseu clarament III.A o III.B, segons el tema que heu decidit desenvolupar.


35/78

35 / 78

Examen parcial3r trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Qu s el principi antrpic? Qu t a veure amb les constants de la naturalesa?

2. Definiu: deisme, panteisme i teisme. Podrien ser compatibles entre ells?

3. Se sol definir coneixement com opini vertadera justificada (Plat): i si falta una o ms deles tres caracterstiques, qu succeeix... hi ha coneixement? Expliqueu-ho.

4. Comenta els principals tipus darguments que s'han presentat com a demostracions delexistncia de Du, des duna perspectiva metafsica.

5. Un dels pressupsits metafsics que contra la tesi dels del Cercle de Viena - permetenpoder fer cincia s el principi de la substncia: exposeu breument qu significa.

6. Definiu qu sentn per teoria del coneixement (o gnoseologia) i exemplifiqueu de quinestemtiques o preguntes tracta

7. Hi ha diferents definicions de veritat: expliqueu la que la considera com a coherncia i laque lentn com a utilitat, i quines sn les insuficincies o limitacions de cada una.


36/78

36 / 78

II. Comentari de text (4,4 p. / cal que la resposta manifesti comprensi del text i expressi didees)

Lescptic radical coherent, aix mateix, ha dabstenir-se de fer qualsevol cosa important, perquno est segur dels assumptes, les opcions o els resultats possibles de les seves accions. Per serextremadament contrari a prendre riscs, mai no podr liderar amb confiana, ni complir ambalegris, ni tan sols participar conscientment com a ciutad de ple dret. En resum, no pot ser unlder ni un membre en qui confiar del seu equip. Si s completament coherent amb les seves

posicions, ha de romandre passiu i indecs fins a la letargia (...).En canvi, lescptic moderat no s ni un cnic passiu ni un fantic. Est preparat per a lacci quansigui necessria, sempre que conegui millors raons per emprendre-la que no pas per no fer-ho.Ms encara: lescptic moderat encoratjar lacci racional abans que la cega obedincia, latradici o limpuls del moment. Aix s, intentar dissenyar plans a la llum de la millor cincia itecnologia social disponible.

Mario Bunge, Crisi i reconstrucci de la filosofia.

a) Expliqueu breument unes 70 paraules aprox. les idees principals daquest fragmenti com hi apareixen relacionades (1,4 p.).

(Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: sha de construir un discurs propi.

Aquesta pregunta s fonamental).

b) Definiu amb precisi i breument al voltant de 5-15 paraules en cada cas elsignificat, en el text, de les paraules o expressions segents (1 p.).:

escptic radical coherent tecnologia social

c) Expliqueu en relaci a aquest fragment qu distingiria a un escptic moderat dunrelativista. Sembla que els relativistes tampoc es deixen portar per la cega obedincia, latradici o limpuls del moment, oi? (1 p.).(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no

siguin explcitament expressats en el text).d) Compareu, en relaci a les possibilitats del coneixement de la veritat, lescepticisme i

el dogmatisme, i poseu exemples que puguin aplicar-se al text de Bunge que estsanalitzant. Penseu que comparar no s explicar cada un separadament, sin manifestarque se saben els dos i ss capa de contraposar-los (1 p.).(Ha de quedar clar amb qui feu el parallelisme, iles diferncies i les semblances)


37/78

37 / 78

Examen 3r trimestre Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. La veritat es pot entendre de diferents maneres. Exposeu qu s la veritat segons la

concepci tradicional de la correspondncia i segons la concepci semntica (que en volresoldre una limitaci de la primera).

2. El determinisme: qu proposa?, i enumereu de quins tipus nhi ha (expliqueu-ne noms un)

3. Origen del coneixement hum: se sol contraposar principalment el racionalisme alempirisme: expliqueu-ne la diferncia i valoreu la importncia de cada un.

4. La cincia admet uns pressupsits o principis que no demostra pas (sn metafsics).Exposeu-ne noms dos (realisme ontolgic / uniformitat de la naturalesa / causalitat).

5. La sociologia neix en aplicar-se el mtode cientfic a lestudi del mn hum: quan es vadonar aquest fet? i quins en sn alguns pensadors tpics (breu explicaci de cada un).

6. La cultura no s el mateix que la societat. Qu s la cultura? Giddens afirma que cap culturano podria existir sense una societat. I el contrari, s possible? Justifiqueu-ho.

7. Exposeu en qu consisteix - en general - la socialitzaci, i expliqueu-ne dos tipus: la primriai la resocialitzaci


38/78

38 / 78

II. Comentari de text (4,4 p. / cal que la resposta manifesti comprensi del text i expressi didees)

El comentari ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Potser conv fer-vos abans a ms duna lectura atenta iun subratllat selectiu - un esquema de qu voleu dir.

Pertnyer a una classe social es tradueix en un determinat estil de vida, ms o menys diferentdel de les altres classes. Aquest mateix estil de vida est relacionat amb la quantia de rendesde

cadasc. Daltra banda, els recursos individuals o familiars estan estretament vinculats a lesfuncions exercides en la societat (...). La forma dutilitzaci de les rendes mostra molt sovintlestil de vida que classifica socialment les famlies i els individus. En un pressupost familiar oindividual, les despeses, per una mateixa quantia de renda, es reparteixen sovint de diferentmanera segons el grup social al qual es pertany.

Alguns donen preferncia a lalimentaci, a la satisfacci de les necessitats elementals iessencials, daltres ho dediquen a despeses de la llar rebedor, menjador o a les despesesdindumentria, que suposen un element de dignitat exterior (...). Els tipus de distracci sovint sntamb diferents segons les categories socials: certs esports sn ms populars, altres estan, defet, reservats a les classes mitjanes o superiors. Per lessencial resideix, sens dubte, en el tipusdeducaci.

Pierre Laroque, Les classes socials.

a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals i com hi apareixenrelacionades(1,4 p.).


b) Definiu amb precisi i breument (5-15 paraules en cada cas) el significat, en el text i per ala filosofia social, de les paraules o expressions segents (1 p.).

classe social funcions exercides [en la societat]

c) Expliqueu en relaci a aquest fragment qu pot influir en qu per una mateixa quantiade renda, [les despeses] es reparteixen sovint de diferent manera. Mireu de relacionar-hoamb els conceptes destatus i rol (1 p.).

(Podeu fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara queno siguin explcitament expressats en el text).

d) Manifesteu la vostra opini raonada sobre el que lautor anomena el tipusdeducaci. Com influeix en lestil de vida de la gent? Justifiqueu-ho. (1 p.).

(Podeu fer referncia a altres aspectes encara que no surtin explcitament en aquestfragment).


39/78

39 / 78

Examen extraordinari Filo1Nom .. .... / Curs: 1r Batx. ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions(feu les que corresponguin segons els trimestres pendents: en total, val 5 punts)

1. Defineixi, amb precisi, qu s la filosofia..2. Qu s un metadiscurs?; i, en quin sentit saplica a la filosofia?

3. Assenyali elements rellevants i alguns autors de la filosofia antiga (fins al s. IV aC)

4. Parts de la filosofia que tracten com a objecte propi de la realitat: enumeraci i breureferncia aclaridora.

5. Quins sn els principals tipus de discursos que elaborem els humans? Expliquin breumentdos dells

6. Definiu qu s un raonament. Expliqueu breument i clarament la diferncia entre

raonaments deductius i raonaments inductius.7. Quins sn i com es fan servir els smbols del llenguatge lgic proposicional: variables,

constants i auxiliars? Afegiu un exemple ds, formalitzant aquests (indiqueu tamb si sno no correctes, amb el mtode que vulgueu):

a. Alguns catalans ballen sardanes. En Sergi s catal. Per tant, en Sergi ballasardanes

b. Si neva aquest cap de setmana, llavors no es podr circular per la carreteracomarcal. Si obren les pistes desqu, llavors es podr circular per la carreteracomarcal. Per tant, no s veritat alhora que nevi aquest cap de setmana i que obrin

les pistes desqu8. Qu s una fallcia? Com es diferencien les fallcies formals de les no formals?

Observeu aquest argument: Tothom hauria de poder passejar pels parcs i gaudir de lairepur de la naturalesa. Per tant, els presos condemnats a cadena perptua tamb tenen dreta passejar pels parcs i gaudir de laire pur de la naturalesa: s correcte? Per qu?

9. Indiqueu les proposicions que se us demanen, especificant la relaci que tenen entre ellespel que fa al seu valor de veritat:

a. contrria de: Cap metge s giron

b. contradictria de: Alguns peix no vola

10. Valoreu si sn correctes aquestes expressions daparena sillogstica, i el perqu:Tots els rbitres vesteixen de negreCap giron vesteix de negreAlgun giron s rbitre

Tots els escocesos saben anglsAlguns gironins no saben anglsAlguns gironins no sn escocesos

11. Qu sentn per concepci semntica de la veritat?

12. Distingiu els conceptes de veritat i de certesa.

13. Expliqueu en qu consisteix el determinisme i quins en sn els seus principals tipus.


40/78

40 / 78

14. Exposeu qu sentn per rol i estatus en els estudis sobre les estructures socials. Tenena veure amb els tipus de classes socials? En quin sentit?: relacioneu-los.

15. Qu sentn per pressupsits metafsics de la cincia i quins en sn alguns exemples.

II. Comentari de text (5 p. / noms ha de comentar el text que se li indiqui)

El comentari daquest text ha de tenir coherncia, cohesi i ser adequat. Cal una lectura atenta i un

subratllat selectiu. Suggerim que us feu un esquema. Calculeu b temps per a una seriosa revisi final.

A. Perqu, tant ara com quan els homes varen comenar a filosofar, ho fan impulsats perladmiraci: al comenament admirats de les coses sorprenents ms a labast; ms endavant,avanant a poc a poc i amb dubtes ms grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i ales estrelles, i tamb a la generaci de lUnivers. Per el qui dubta o sadmira, reconeix la sevaignorncia (...).Perqu si varen filosofar per defugir la ignorncia, s manifest que fou a causa del coneixementque perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I aix ho testifica el que sha esdevingut.Ja que aquesta mentalitat va comenar a cercar-se quan ja existien gaireb totes les coses

necessries per a viure, i les referents al lleure i al transcurs de la vida. s doncs evident, que nola cerquem [la filosofia] per cap altra utilitat, sin que aix com anomenem home lliure el qui s persi mateix i no per un altre, aix tamb tenim aquesta com lnica cincia lliure, ja que nomsaquesta s per si mateixa.

Aristtil, Metafsica, I.2.

a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: shade construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents alvoltant de 5-15 paraules en cada cas:

ignorncia mentalitat

c) Expliqueu com argumenta Aristtil que la filosofia s principalment un desig de saber msque no pas de fabricar, de dominar, etc. Opineu que la filosofia s una cincia, o no?Argumenteu-ho.

B. Una estructura argumental s vlida si i noms si qualsevol exemple della que tingui lespremisses verdaderes t una conclusi verdadera. Un exemple duna estructura argumentalsobt substituint les estructures lgiques de cada enunciat per enunciats concrets.Una altra forma de definir una estructura argumental vlida s dir que cap dels seus exemples tpremisses verdaderes i conclusi falsa. Tamb es diu que les premisses impliquen la conclusi.Una estructura argumental s invlida si i noms si algun dels seus exemples t premissesverdaderes i conclusi falsa.

Tom Tymoczko i Jim Henle, Ra, dola ra.

a) Expliqueu breument unes 40 paraules aprox. les idees principals daquest fragment icom hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: shade construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental

b) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al

voltant de 5-15 paraules en cada cas: premisses

raonament vlid


41/78

41 / 78

c) Argumenteu i expliqueu quins mtodes coneixeu per a descobrir si un argument s o nocorrecte.

C. El relativisme es pot entendre de diverses maneres, segons el camp d'aplicaci(epistemologia, tica, esttica) i segons el grau o intensitat de l'actitud racionalista (radical,moderat).

a) Relativisme epistemolgic. No hi ha veritats absolutes; totes les veritats sn relatives, s adir, depenen de certes condicions (poltiques, psicolgiques, socials, econmiques, etc.)que determinen o condicionen la seva validesa.

b) Relativisme tic i esttic. No hi ha valors morals i esttics absoluts, sin que tots snrelatius, s a dir, depenen de les circumstncies. La bondat, la maldat, la bellesa, lalletgesa sn relatives a cada moment histric.

c) Relativisme radical. No hi ha res que sigui vertader o fals, ni bo o dolent, ni bell o lleig. Calprescindir d'aquests termes, que no signifiquen cap qualitat especfica ni denoten caprealitat concreta.

d) Relativisme moderat. Si la veritat, la bondat o la bellesa sn propietats que depenen decertes condicions i circumstncies, l'especificaci d'aquestes condicions i circumstncies

legitima l's d'aquesta classe de proposicions. Aix, per exemple, si b no es pot dir queuna determinada proposici s absolutament vertadera, s que es pot dir, segons elrelativisme moderat, que aquesta proposici, depenent de les condicions i circumstnciesespecificades, s prou vertadera.

A vegades es distingeix entre subjectivisme i relativisme. El primer afirma que la veritat depn decada individu, de cada subjecte; el segon, remarca la importncia dels factors externs quecondicionen l'apreciaci i valoraci dels individus i grups socials: el subjectivisme, com ja indica elseu nom, limita la validesa de la veritat al subjecte que coneix i que jutja. Aquest pot ser tant elsubjecte individual o l'individu hum com el subjecte general o el gnere hum. En el primer castenim un subjectivisme individual; en el segon, un subjectivisme general. Segons el primer, unjudici s vlid nicament per al subjecte individual que el formula. Per al subjectivisme general hi

ha veritats supraindividuals, per no veritats universalment vlides. Cap judici no s vlid ms queper al gnere hum. [ ... ]El relativisme est emparentat amb el subjectivisme. Segons aquell, no hi ha tampoc cap veritatabsoluta, cap veritat universalment vlida; tota veritat s relativa, t noms una validesa limitada.Per, mentre que el subjectivisme fa dependre el coneixement hum de factors que resideixen enel subjecte cognoscent, el relativisme subratlla la dependncia de factors externs. Entre aquestsconsidera, abans que res, la influncia del medi, de l'esperit de l'poca, la pertinena a undeterminat cercle cultural i els factors determinants continguts en ell.

Johannes Hessen, Teoria del coneixement.

a) Expliqueu breument unes 60 paraules aprox. les idees principals daquest fragment i

com hi apareixen relacionades. Cal evitar la cpia o repetici del que hi ha al text: shade construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamentalb) Determineu i definiu el significat, en el text, de les paraules o expressions segents al

voltant de 5-15 paraules en cada cas:

supraindividuals

lesperit de lpocac) Considereu que s correcta aquesta afirmaci?: El relativisme est emparentat amb el

subjectivisme. Si sn diferents..., on est la seva semblana?. Argumenteu-ho.

BONUS: Explicaci (noms s informatiu)

Exposeu, de forma breu i completa, qu heu fet en aquesta matria durant el curs i per qu penseu queara us trobeu en situaci dhaver de fer una prova especial de recuperaci.


42/78

42 / 78

Examen 1r trimestre ETCNom .. .... / Curs: 4t ........ ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,7 p. cada una)1. Defineix que sentn per naturalesa humana.

2. Qu s una passi? s el mateix que un desig? Si cal, diferencia-ho.

3. Defineix intelligncia humana.

4. Actuar noms "quan estem motivats" ens esclavitza. De qu ens fa esclaus?

5. Quins sn 3 criteris diferents que ens mouen als humans - a triar?

6. Comenteu qu significa valor pensat en aquesta frase: "Els valors pensats poden resultarms molestos i requereixen esfor, per condueixen a decisions responsables".

7. Definiu seriosament llibertat (no noms com a fer el que em dna la gana).

II. Tema breu (3,1 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. La vida en societatDesenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents pargrafs, coherents) el que sapigueu. No usoblideu dassenyalar: per qu necessitem viure amb daltres; si la societat s o no natural; elpaper del llenguatge i leducaci; la qesti de les identitats prpies i la naturalesa comuna.


43/78

43 / 78

B. La personalitatDesenvolupeu-lo, explicant amb ordre (diferents pargrafs, coherents) el que sapigueu. Convafegir exemples i exposar la diferncia entre temperament i carcter; les virtuts principals que esvan adquirint; qu s la identitat; com es construeix la personalitat.

[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament II.A o II.B. Atenci: deixeu marges generosos]


Hace unos das, en un congreso, mantuve un debate con Eduardo Punset acerca de laimportancia de la emocin en la toma de decisiones. [l] (...) afirmaba que hay que fiarse delas emociones en el momento de decidir, porque tienen una perspicacia que el anlisis o elconocimiento no alcanzan. Con frecuencia tenemos la impresin de que poseemos informacionesque no sabemos justificar, convicciones que resuenan afectivamente con gran energa. Ellenguaje llama corazonadas a esas confusas premoniciones y considera que el plpito, laaceleracin del palpitar, es un modo certero de conocimiento.

Mi postura es que las emociones son necesarias para decidir (...), pero no podemos fiarnos deellas. Por ejemplo, todas las morales han sido establecidas para poner lmites estrictos a los

arrebatos del mundo pasional.Uno de los asistentes plante entonces el tema de la intuicin. Se lo agradec porque, en efecto,nos permita avanzar en el debate. Intuicin es un trmino curioso y esquivo, difcil de definir.Designa un conocimiento inmediato, directo, totalizador, que no necesita argumentos, por lo quetiene un aura misteriosa. Suele hablarse de intuicin femenina, por oposicin a la racionalidadmasculina. De cerebro derecho frente a cerebro izquierdo.

Qu hay de verdad en todo esto? Sin duda, captamos de golpe cosas que nos resultara muydifcil explicar. La risa es un ejemplo llamativo de esa percepcin a primera vista. Recuerdo unviejo chiste de Chumy Chmez: "Antes no crea en nada. Ahora, ni eso". O lo comprendo a laprimera o no entender su gracia, porque no hay nada ms desgraciado que tener que explicar

un chiste. Mi discrepancia con Punset se debe a que creo que esta capacidad de tener intuicionesacertadas es fruto de un aprendizaje eficaz, una habilidad para manejar de una vez grandesbloques de conocimientos (...).

Los antiguos saban que lo que llamamos buena suerte suele ser una sabia deteccin de lasoportunidades (...). Es un entrenamiento muy parecido al que puede tener un tenista, que ha deaprender casi a adivinar la trayectoria del saque del rival, puesto que tiene que responder antesde haberlo percibido. En un mundo globalizado y veloz, educar la intuicin se haceimprescindible para poder orientarnos en la complejidad, para equivocarnos lo menosposible..

Jos Antonio Marina, La intuicin(Estilos de vida, 13/11/10).

a) Expliqueu breument unes 50 paraules aprox. les idees principals i ms rellevantsdaquest fragment i com hi apareixen relacionades. (Cal que eviteu la cpia o repetici delque hi ha al text: sha de construir un discurs propi. Aquesta pregunta s fonamental).

b) Assenyaleu amb precisi i breument al voltant de 5-10 paraules el significat, en aquesttext, de les expressions segents:

a. emociones (ser un tipus de sentiment)b. mundo pasional (passions)

c) Opineu que s correcte dir que ltica socupa de poner lmites estrictos a los arrebatos

del mundo pasional? Quina s la funci de ltica? Justifiqueu-ho.[Desenvolupeu-lo al full en blanc, posant clarament III. Atenci: deixeu marges generosos]


44/78

44 / 78

Examen recuperaci1r trimestre ETCNom .. .... / Curs: 4t ........ ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Quina s la diferncia entre el temperament i el carcter?

2. Defineix qu sn els sentiments i afegeix un parell dexemples, clars.

3. Enumereu quines sn les 4 virtuts bsiques que estan presents en casi tots els projectesculturals, i expliqueu-ne el significat duna?

4. Qu s ltica? Sabries explicar quan es comena a tenir autonomia moral?

5. Defineix intelligncia humana? s igual que la intelligncia animal? Per qu?

6. Per determinar el valor de la vida humana shan donat algunes solucions que sn claramentdolentes: digues-ne algunes i per qu no sn bones.


45/78

45 / 78

II. Tema breu (3,2 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. Lsser hum i la intellignciaFeu notar all especfic dels humans en front dels animals, i les caracterstiques de laintelligncia que compartim o no amb ells. Comenteu els tipus dintelligncia que hi ha i larelaci que fer-se preguntes t amb ltica i la recerca de la felicitat.

B. Cal elegir la nostra personalitat

Indiqueu qu s la personalitat i qu la forma, aix com la importncia que t fer el que cal ino noms el que ens ve de gust. Parleu quines sn i han estat les virtuts bsiques en lesdiferents cultures i tamb de la identitat social i els seus lmits.


Aquest s un fams text dAristtil.Un cop llegit, i subratllat si vols, explica amb les teves paraules per qu Aristtil afirma quelsser hum s social, de manera natural.

La ra per la qual lhome s un sser social, ms que qualsevol abella i que qualsevol animal

gregari, s evident: la naturalesa no fa res en va, i lhome s lnic animal que t paraula, ja que laveu s signe de dolor i de plaer, i per aix la posseeixen tamb els altres animals, perqu la sevanaturalesa arriba a tenir sensaci de dolor i de plaer, i a indicar-la els uns als altres. Per laparaula serveix per manifestar el que s convenient i el que s perjudicial, aix com el que s justi el que s injust.

Aristtil, Poltica.

PREGUNTA ACLARIDORA (bonus)

Qu he fet, en concret, den que NO vaig superar el trimestre susps, i que ara vull

recuperar (actitud a classe, deures, esfor especial, consultes al professor o a companys,

estudi....). Ha de ser una redacci clara i sincera


46/78

46 / 78

Examen 2n trimestre ETCNom .. .... / Curs: 4t ........ ........ / ........ / ... .....I.. .II.. .III.. .Obs. . . / Final ... .. ...

I. Qestions (0,8 p. cada una)1. Afirma o nega per sempre argumenta: Les mobilitzacions socials sn necessries per

reivindicar i defensar els drets. Per justificar el que pensis, posa algun exemple!!!

2. Tot i que la guerra sempre s una soluci dolenta, assenyala breument les condicions de laguerra justa

3. Les bones solucions als problemes tics no es poden comprovar com ho fem amb els aparellso sistemes tecnolgics: com se pot saber si una teoria tica s veritable?

4. Lutilitarisme sassembla molt a les tiques hedonistes clssiques, per... quines diferncies

principals shi descobreixen?

5. La recerca de lautenticitat, que proposa com a criteri tic lexistencialisme t un perill. Quin?

II. Tema breu (3 p. / feu-ne noms un / organitzeu-vos el contingut, seguint el vostre propi esquema)

A. La importncia de les religions per a lticaIndiqueu quina s la realitat de les religions i la seva rellevncia cultural.

2012-examens-recull

Documents