O BC

2012-2013

Núm. 23

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

25, 26 i 27 D’abril DE 2014

Jakub Hrusadirector

Sala 1 / Pau Casals

L’OBCilaPatèticadeTXAIKOVSKI

JaNiNE JaNsENviolí

PablO GONZÁlEZ DIRECTOR TITULAR

ELSDIUMENGESAL MIGDIA,TORNA EL

VERMUT

JAZZ!CONCERTS GRATUÏTSA L’ESPAI EXTERIOR DE L’AUDITORI

www.auditori.catLepant 15008013 Barcelona

MÉSL’Auditori és un consorci de Visiteu-nos a

Maig/Juny

2014

33

Jakub Hrusa directorJaNiNE JaNsEN VioLí

18 min.1/ BeNJAMiNbriTTENLowestoft 1913Aldeburgh 1976

Simfonia da Requiem, op. 20 (1940)

Lacrymosa. Andante ben misurato Dies Irae. Allegro con fuoco Requiem Aeternam. Andante molto tranquillo

CONCERT 23

DissabTE 26

DiuMENGE 27

19h

20.30h

11h

abril 2014 DivENDrEs 25

20 min.PAUSA

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.un mocador redueix notablement el soroll.

el temps i la durada del concert són aproximats. Programa presentat per

2/ Piotr íLitXTXaikOvskiVotkinsk 1840 Sant Petersburg 1893

Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 35 (1878)

Allegro moderato Canzonetta: Andante Finale: Allegro vivacissimo

Janine Jansen violí *

34 min.

3/ Piotr íLitXTXaikOvski

Simfonia núm. 6 en Si menor, op. 74, “Patètica” (1893)

Adagio. Allegro non troppo Allegro con grazia Allegro molto vivace Finale. Adagio lamentoso

45 min.

* Janine Jansen signarà discos al foyer durant la pausa del concert.

4

COMENTari

el pòquer de rèquiems musicals —cadascun amb les seves particularitats— està format pels de Mozart, Verdi, Brahms i Britten. Però el famós War Requiem de Britten no va ser l’única obra amb la qual el compositor britànic va voler expressar la seva repulsa de la guerra i el sofriment humà. el pacifisme apassionat de Britten el va portar a compondre altres obres en les quals denuncia les guerres i proclama un ideal de pau que cal defensar en tot moment. La Simfonia da Requiem n’és un bon exemple. L’obra va ser escrita l’any 1940 com a resposta a un encàrrec del Govern japonès per commemorar el 2.600 aniversari de la dinastia Mikado. L’obra, però, va ser refusada per raons d’ordre religiós i jutjada com a insultant envers l’emperador. Malgrat que l’obra no se sustenta sobre cap text, sembla que la inspiració en la litúrgia romana no va agradar als responsables del país nipó. Finalment, Britten va dedicar la Simfonia da Requiem a la memòria dels seus pares. es tracta d’un rèquiem orquestral, sense text, estructurat en tres moviments en els

quals l’autor transita per diferents emocions com ara el dolor, la compassió, l’espant i l’aspiració al repòs etern. La música està impregnada d’aquests sentiments i presenta una unitat formal molt sòlida que ajuda a transmetre la sinceritat i la profunditat que Britten va donar a aquesta obra. L’estrena va tenir lloc el 29 de març de 1941 al carnegie Hall de Nova York, amb la Filharmònica de la ciutat sota la direcció de John Barbirolli. La primera interpretació de l’obra al Japó la va dirigir el mateix autor l’any 1956.

inicialment, txaikovski va dedicar el Concert per a violí i orquestra op. 35 al violinista hongarès Leopold Auer (1845-1930), però després, lleugerament modificat, el va dedicar al rus Adolf Brodsky (1851-1949) que el va estrenar a Viena l’any 1881. Sembla ser que la raó del rebuig per part d’Auer era la complexitat de la partitura que va qualificar d’impracticable. Aquesta mateixa dificultat va impedir que l’obra tingués més ressò en aquells moments. Però, passat un temps, el propi Auer es va convertir en el màxim difusor d’aquest concert i fins i tot va aconseguir que fos obra de repertori obligat per a tots els violinistes. L’obra és, efectivament, molt difícil i d’un virtuosisme inimaginable per l’època (el crític eduard Hanslick la va qualificar d’indecent). Una de les raons d’aquesta complexitat potser cal buscar-la en el desconeixement que tenia l’autor de la tècnica del violí. el tractament que dóna a aquest instrument en les seves obres orquestrals (en aquells moments ja havia escrit quatre simfonies) és molt acadèmic, però a l’hora d’escriure per a violí solista, inventa entrebancs, filigranes i arpegis impossibles que, paradoxalment,

Sempre ens ha costat expressar les nostres emocions, però la música és un mitjà perfecte per esbombar-les: vet aquí tres obres que sorgeixen de l’emoció, dels sentiments, d’allò que corre per dintre i que resulta tan difícil —si no impossible— d’expressar amb paraules.

DaviD PuErTas EsTEvE

5

omplen d’atractiu aquesta obra, no solament per a qui l’escolta, sinó també per a qui la interpreta.

«em sembla natural que aquesta simfonia hagi topat amb insults o escassa valoració al principi. Jo, no cal dir-ho, la considero la millor i, sobretot, la més sincera, de totes les meves obres. L’estimo com mai no he estimat cap de les meves filles musicals anteriors.» Amb aquestes paraules, el mateix txaikovski es referia a la seva darrera obra pocs dies abans de morir, quan ja estava malalt de còlera per no haver desinfectat l’aigua abans de beure-la. La Simfonia núm. 6 es va estrenar el dia 28 d’octubre de 1893 a Sant Petersburg i, encara que aquell dia no va recollir l’entusiasme del públic, al novembre es va tornar a interpretar —en record de l’autor mort feia poc— i l’èxit va ser indiscutible.

Alguns musicòlegs han volgut veure en aquesta obra una mena de testament de l’autor en què l’argument sobre el qual s’escriu la música seria la seva pròpia vida. ell mateix escriu: «em pertorba una mica que la darrera simfonia que acabo d’escriure estigui caracteritzada, sobretot al final, per un ambient que té molt de rèquiem». Premonitòria o no, el valor musical d’aquesta obra és innegable. el sobrenom «Patètica» va ser posat pel mateix txaikovski quan la va enviar al seu editor, i es desprèn especialment

del caràcter del primer i el darrer moviments, immergits en un clima de melangia i lament que transmet uns sentiments personals tràgics i fatalistes. el segon moviment s’inspira en una melodia popular russa i representa un oasi d’optimisme dintre de l’obra. en temps no gaire llunyans, alguns directors d’orquestra interpretaven aquesta obra canviant d’ordre el tercer i el quart moviments, de manera que el final de l’obra resultava més alegre i optimista. Per sort, aquestes pràctiques han deixat d’estar de moda i, avui, l’estat en què ens quedaran el cos i la ment després que s’apagui la darrera nota serà més semblant al que txaikovski havia previst.

suGGEriMENTs DisCOGrÀFiCs

l’FNaC rECOMaNa

PiOTr TXaikOvski → Symphony no 6; Romeo & Juliet russiaN NaTiONal OrCHEsTra Mikhail Pletnev directordeUtScHe GrAMMoPHoN (2002)

també de BritteN:

bENJaMiN briTTEN → War Requiem, 50th anniversary recordinglONDON sYMPHONY OrCHEsTraGalina vishnevskaya sopranoPeter Pears tenorDietrich Fischer-Dieskau barítonbenjamin britten directordeccA (2013 remaster 1963)

Agraïm a per la seva col·laboració en la celebració del 70è aniversari de l’oBc.

CONCERT de CHOPIN

d i l lu n s , 1 9 d e m a i g d e 2 0 1 4 , 2 0. 3 0 h l’au d i to r i

Chopin, Concert per a piano i orquestra núm. 1 Xostakóvitx, Simfonia núm. 10

Orquestra Simfònica Txaikovski Vladimir Fedosseiev, director

Iulianna Avdeieva, piano

7

L’oBc es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre eduard toldrà. des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. d’ençà de la seva fundació, l’oBc, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’oBc porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXoS. en aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’oBc està enregistrant tres cd dedicats a enric Granados.d’altra banda, l’oBc manté una activitat artística continuada a espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’oBc és la primera orquestra de l’estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi ono.Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

* col·laboradors

PablO GONZÁlEZ director titular / EMMaNuEl kriviNE principal director convidat

PriMErs viOliNs: Malcolm stewart*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / María José aznar / sarah bels / José valentín Centenero / Walter Ebenberger / ana isabel Galán / Natalia Mediavilla / katia Novell / María Pilar Pérez / anca ratiu / Jordi salicrú / Jozef Toporcer / ana Chiu* / adrián Centenero* / Francesc Puche* sEGONs viOliNs: alexandra Presaizen, solista / alexis a. aguado*, solista invitat / Emil bolozan, assistent / María José balaguer / Hug bosch / Jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta Flaqué / Mireia llorens / Melita Murgea / antoni Peña / Josep Maria Plana / robert Tomàs / angela E. Gherasim* / annedilia riestra* / Marina surnacheva* viOlEs: ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de lacoste / sophie lasnet / Michel Millet / Miquel serrahima / Jennifer stahl / andreas süssmayr / irene argüello* / Félix Gallego* / victor Gil* / alina Gurgu* / María Juan* / albert romero* / Marc Tarrida* viOlONCEls: José Mor, solista / vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / linda D’oliveira / Jean-baptiste Texier / Jordi Claret* / Magdalena Cristea* / Marc Galobardes* / Peter schmidt* CONTrabaiXOs: Christoph rahn, solista / Dmitri smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / apostol kosev / Josep Mensa / albert Prat / Felipe H. Contreras* / Juan J. Márquez* / stanislava stoyanova* FlauTEs: bea Cambrils / Frederic sánchez* / Christian Farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOÈs: Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès ClariNETs: larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix saXÒFONs: ignasi Gascón* FaGOTs: silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / slawomir krysmalski, contrafagot TrOMPEs: Juan Manuel Gómez, solista / Joan aragó / David Cuenca* / Javier Forner* / Francisco león* / Juan Conrado García, assistent solista / David bonet / David rosell, assistent TrOMPETEs: Mireia Farrés, solista / adrián Moscardó / Javier Navasquillo* / angel serrano, assistent TrOMbONs: Eusebio sáez, solista / vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / raul García, trombó baix / vicente E. boix*, trombó baix Tuba: Pablo Manuel Fernández / Pedro Castaño* PErCussiÓ: roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco ruiz / ignasi vila / Pere Cornudella* / roberto Oliveira* arPa: Magdalena barrera / Marta Jarne* PiaNO: Dolor Cano* ENCarrEGaT D’OrQuEsTra: Walter Ebenberger rEsPONsablE DE DOCuMENTaCiÓ MusiCal: begoña Pérez rEsPONsablE TÈCNiC: ignasi valero PErsONal D’EsCENa: Joan luis

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’oBc. també hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya Música i radio Clásica de rNE.

Jakub Hrusa director

Nascut a la república txeca, va estudiar direcció a l’Acadèmia d’Arts escèniques de Praga i és president del cercle internacional Martinů, a més de director musical i principal de la Filharmònica de Praga i principal direc-tor invitat de la Simfònica Metropolitan de tòquio. convidat habitual d’orquestres com la Philharmonia, la Gewandhaus de Leipzig, i les simfòniques de Wdr de colònia i de la BBc, el 2010 va ser el director més jove des del 1949 en dirigir el concert d’obertura del Festival Primavera de Praga. A Amèrica del Nord ha dirigit, entre d’altres, l’orques-tra de cleveland, les simfòniques de dallas, Houston, Atlanta i Seattle, i la Nacional del centre d’Arts d’ottawa. també és un assidu visitant d’Àsia, on, a més de la Simfònica Metropolitan de tòquio, ha dirigit les or-questres més importants i la Filharmònica de Praga en una gira pel Japó l’any 2012.

Aquesta temporada té previst dirigir l’or-questra Philharmonia al royal Festival Hall i altres punts del regne Unit, i debutar amb les filharmòniques d’oslo, Los Angeles i ràdio Ho-landa, les simfòniques de Baltimore, Montreal i ràdio Viena, la Nacional de rússia i l’Òpe-ra Nacional de Finlàndia. Hrusa ha publicat sis cd amb el segell Supraphon que inclouen, entre d’altres, l’enregistrament en directe de Má vlast de Smetana i per a Universal els con-certs de violí de txaikovski i Bruch amb Nicola Benedetti i la Filharmònica txeca.

JakubHrusavadirigirl’OBCperdarreravegadaelmesdegenerdel2012.

Fotografia → Zbynek Maderyc

8

JaNiNE JaNsEN violí

JanineJansencol·laboraambl’OBCperprimeravegadaenaquestconcert.

Jansen treballa habitualment amb orques-tres com les de Filadèlfia i cleveland, la del concertgebouw d’Amsterdam o les filharmò-niques de Berlín, estocolm, oslo, rotterdam i Nova York, amb directors com Gergiev, Mehta, Maazel, dudamel, Jansons, Pappano i Haitink.

La temporada 2013-2014 participarà en el Festival Proms de la BBc amb l’orques-tra de París i anirà de gira per europa amb l’orquestra Philharmonia i pel Japó amb la Simfònica de Boston. en l’àmbit de la música de cambra oferirà recitals amb el pianista itamar Golan i el violocel·lista torleif the-déen, continuarà amb el Festival internaci-onal que va fundar a Utrecht i participarà en el Spectrum concerts de Berlín, la sèrie de concerts de cambra en què actua des del 1998. en exclusiva per a decca ha enregis-trat obres de Prokófiev amb la Filharmònica de Londres i Vladimir Jurowski, de Beethoven i Britten amb Paavo Järvi, de Mendelssohn i Bruch amb riccardo chailly i de txaikovski amb daniel Harding. també ha rebut nom-brosos premis, entre els que cal ressaltar l’edison Klassiek, l’echo Klassik, l’Ndr Mu-sikpreis, el de la crítica alemanya, el VScd Klassieke Muziekprijs i l’rPS al regne Unit. Jansen va estudiar amb c. Wijzenbeek, Ph. Hirshhorn i B. Belkin i toca un ‘Barrere’ Stradivari (1727), cedit per la Fundació elise Mathilde.

9

Per als abonats a l’oBc l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta de dies el preu és reduït (3,50€).

bENJaMiN briTTEN compositor

Durantaquestatemporada2013-2014l’OBChaprogramatalgunesdelesmillorsobresd’aquestcompositorbritànic,encommemoraciódelcentenaridelseunaixement.

Britten va néixer a Lowestoft (Suffolk, An-glaterra) el 22 de novembre de 1913. com-ponia música ja de ben petit, l’any 1928 va buscar la guia del compositor Frank Bridge i dos anys més tard va entrar al royal college de Música de Londres, on va estudiar amb A. Benjamin, H. Samuel i J. ireland. La col-laboració que va iniciar amb el poeta W. H. Auden va ser extraordinàriament important en la seva carrera.

es va establir als eUA a l’inici de la Segona Guerra Mundial, i va tornar a Gran Bretanya el 1942. A Amèrica va produir una gran quanti-tat d’obres importants, entre les quals des-taquen la Simfonia da Requiem, el cicle de cançons Les Illuminations per a veu i corda i el Violin Concerto. de retorn a Gran Breta-nya, va començar a treballar en la peça que el situaria inevitablement com el compositor britànic més important de la seva generació: l’òpera Peter Grimes, estrenada amb un èxit rotund el 7 de juny de 1945.

La influència de Britten en la vida cultural britànica de postguerra va augmentar consi-derablement quan va fundar l’english opera Group el 1946 i el Festival Aldeburgh dos anys després. La seva carrera com a compositor es va veure afavorida per l’habilitat que mostra-va com a director: va ser tant un pianista des-tacat com un bon director. L’horitzó professi-onal de Britten només es va veure ennuvolat al final de la seva vida pel seu estat de salut. Va morir el 4 de desembre de 1976 als 63 anys, pocs mesos després de rebre el títol de Lord, un reconeixement que no s’havia concedit mai abans a cap altre compositor.

10

Fotografia → J. Henry Fair

CONCErTs DEsTaCaTs a l’auDiTOri

l’ObC i El bOlErO DE ravElMAiG 2014 dv 16 20.30h / ds 17 19h / dg 18 11h# Sala 1 Pau casals

stéphane Denève directorNikolaj Znaider violí

obres de: beethoven, Connesson, Dukas i ravel

Preu: de 10 a 55€

JEaN GuiHEN QuEYrasMAiG 2014 dc 21 20.30h# Sala 2 oriol Martorell

obres de: J. s. bach, britten i kodály

Preu: de 18 a 25€

TriO bCN COsMOMAiG 2014 ds 10 13h# Sala 4 Alicia de Larrocha

sarah bels violíJean-baptiste Texier violoncelXavi Pardo piano

obres de: Mendelssohn, Casablancas i Xostakóvitx

Preu: 25€ concert i tast de vins

busCa l’auDiTOri a la XarXa

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

comenta aquest concert amb l’etiqueta #ObCpatetica

@lauditori@OrquestraObC