NAVETA DELS NAVETA DELS TUDONSTUDONS

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Alumne: Tomeu Salvà BoverProfessora: M Assumpció Granero

Cueves

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓPerquè rep aquest nom?

Perquè esta situada al Lloc dels Tudons, al terme de Ciutadella.

Situació de la Naveta

Es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella.

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICAAutor Desconegut

Cronologia

1000 aC

Estil Pretalaiòtic

Tipologia Monument Megalític (construcció funerària) en forma de nau invertida

Material Grans pedres

Tècnica Construcció Ciclòpia

Dimensions

14m de longitud, 6,5m d’ample i 4,30 d’alt

Localització

Ciutadella, Menorca

CRONOLOGIACRONOLOGIAPREHISTÒRIA

Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:

1. Paleolític 2. Neolític 3. Edat dels Metalls

3.1. Coure3.2. Bronze

3.3. Ferro

ART PREHISTÒRIC. ART PREHISTÒRIC. CRONOLOGIACRONOLOGIA PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLEART MOBILIARI O MOBLE Venus esteatopígies • ART RUPESTREART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina

NELOLÍTIC (10000-3000 aC)NELOLÍTIC (10000-3000 aC)• CERÀMICA CERÀMICA Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICAARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• COURECOURE• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

CRONOLOGIACRONOLOGIA Des de la perspectiva cronològica...

La Naveta dels Tudons, dins la Prehistòria, pertany a l’Edat dels Metalls (3000-500 aC) i, en concret, a l’Edat del Bronze,...

... quan va sorgir la Cultura Pretalaiòtica a les Illes Balears, que amb particularitats insulars, es manifesta a tot l’arxipèlag.

Amb poblats de cases de pedra, bastant grans, amb cambres rectangulars intercomunicades, una mena d’habitacions en forma de navetes (navetes d’habitació o navetiformes).

Al final del pretalaiòtic es van trobar les famoses navetes d’enterrament, que eren típiques de Menorca on es practicava l’enterrament col·lectiu.

En canvi a Mallorca es trobaren navetes d’enterrament individual d’època posterior i de constitució diferent. Alguns investigadors també inclouen dins el pretalaiòtic les navetes d’enterrament de planta ovalada, pròpies de Menorca.

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

TERMINOLOGIA I MANIFESTACIONSTERMINOLOGIA I MANIFESTACIONSArquitectura ciclòpia Balears

Edat de Bronze. En Mallorca i en Menorca. La principal caracterísitica: construccions ciclòpies aixecades a base de gran blocs de pedra sense escairar. Monumentes megalítics més característics són:

Talaiots. Taules. Navetes.

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

Taula de Talatí de Dalt

(1000-500 aC). Menorca.

Talaiot de Torollonet Nou. Menorca.

Societat Pretalaiòtica: Societat relativament igualitària de petites

comunitats, autònomes i autosuficients econòmicament.

Fins la meitat del segon mil·lenni aC, societat pacífica per l’absència d’armes ofensives i fortificacions, però l’agment poblacional intensificà la lluita pels recursos escassos (jerarquització social).

Base econòmica: conreu de cereals (agricultura rudimentària) i la ramaderia d’ovicàprids (cabres, ovelles, bous i porcs).

Hàbitats característics: les navetes d’habitació també conegudes amb el nom de "navetiformes", constitueixen habitacles de planta en forma de ferradura allargada de vegades lleugerament "estrangulada" a l'entrada, que podien formar petits agrupaments, com el poblat de Bòquer (Pollensa), o el de Son Mercer de Baix (Ferreries). A les Pitiüses, el poblet més significatiu és el de Cap de Barbaria (Formentera).

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC

POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.

PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. SES SALINES.

ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.

POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.

POBLAT DE L’HOSPITATEL. MANACOR.

SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

TERMINOLOGIATERMINOLOGIA Construccions longitudinals amb façana d’accés plana i absis semicircular. Megàlit de Menorca i Mallorca de planta rectangular i alçat atalussat. Semblant a una nau o vaixell invertit. Dins i fora del poblats, com a habitatge i com a sepulcre.

Naveta

Naveta d’habitació Vivendes d’ús familiar. Espai habitable d’uns 70 m2. Presidit de la llar i el molí de pedra.

Naveta d’enterrament Sepulcres col·lectius. Formats per un passadís que finalitza amb una o dues cambres sepulcrals superposades.

Planta i accés Construcció aïllada (en forma de

ferradura allargada), de planta quasi rectangular, façana plana a l’oest, i capçalera absidal (absis arrodonit), amb dos pisos, que fa 4,30m d'alt, 14m de llarg i 6,5 d’ample en la base).

L’aspecte exterior recorda al d'una barca al revés, d'aquí el nom naveta (nau invertida).

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

Sistema constructiu Tipus d’aparell regular ciclopi (murs

gruixuts formats per grans blocs de pedra assentats en sec, és a dir, sense cap tipus d’element cohesionant).

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

Sistema constructiu Naveta construïda damunt un sòcol fet amb pedres de gran tamany a

forma de cimentació, és a dir, s’aixeca sobre una base d’ortostats, grans peces verticals que donen la volta a tota la construcció (peristàlit), a sobre d’aquest peristàlit les pedres es troben col·locades horitzontalment.

DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL

Tècnica constructiva El monument

s'alça sobre una plataforma de pedra calcària realitzada mitjançant la tècnica ciclòpia, una mena de sòcol lític (d’ortostats) construït amb enormes roques calcàries, que encaixen, més o menys, amb un mínim d’aplanament entre les pedres adjacents, sense fer ús de morter.

Les roques solien ser treballades en brut, però a vegades podien ser escairades.

SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).

DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMALTècnica constructiva Les obertures s'han omplert

amb petits trossos de pedra calcària.

Les parets, de doble parament, tenen l’espai intermedi reblert de terra i pedres de petita grandària.

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL

Accés i interior S’accedeix a l’interior a través d’una

petita obertura en la façana plana, que dóna a l’oest (un minúscul portal d’accés dóna a una avantcàmera).

S’ha perdut la llosa perforada de l’entrada i s’ha substituït per una entrada feta per pedres rectangulars, dues pedres verticals i una llinda horitzontal, que dóna accés al passadís que condueix a una cambra oval amb pis superior.

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

Accés a l’interior

Accés i interior El passadís condueix a una cambra

oval amb pis superior, és a dir, el seu interior està composat per una doble cambra de dos pisos, una superposada a l’altra, que estan cobertes per lloses planes embotides en els murs, on es col·locaven els cadàvers en posició fetal (és un sepulcre col·lectiu).

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FORMALFORMAL

Vista frontal de la naveta en la actualidad (2008). Menorca.

Naveta dels Tudons (1000 aC). Menorca.

INTERIOR INTERIOR Accés a l’interior oval

INTERIORINTERIOR: Una cambra superposada a l’altra.

INTERIORINTERIOR: Lloses planes embotides en el mur

És una de les Navetes d’enterrament, que s’han trobat arreu del món, més ben conservada, considerada com un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de Menorca i, possiblement, el més conegut de totes les Illes Balears. És molt representativa, junt a d’altres ubicades a Calvià, Son Gaià, o Hospitalet Vell.

TEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT

S'utilitzava com a monument funerari col·lectiu amb funció d’ossari. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats d'objectes personals, un aixovar senzill format per joies de bronze i altres ornaments, a més d'alguna arma, estris metàl·lics i d’os, i recipients de ceràmica que devien contenir ofrenes.

FINALITAT: SIMBOLOGIA FINALITAT: SIMBOLOGIA I ÚSI ÚS

Pot ser són una evolució dels dolmens (megàlit funerari aixecat amb tres pedres, dos de les quals están clavades a terra i la tercera es troba col·locada damunt les altres com si fos una llinda), ja que algunes navetes presenten uns trets o funcions semblants com la llosa perforada, present als dolmens de passadís, per donar accés a la càmera mortuòria, que representa la separació entre el món dels vius i dels morts.

Només hi podien accedir persones iniciades en els ritus funeràris. En el cas de la Naveta del Tudons, en canvi, no trobam la llosa perforada, com en altres construccions d’aquest tipus.

Restaurada en 1959, en l’actualitat el jaciment està obert al públic.

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

Continuen el model de les construccions funeràries anteriors com els dolmens i, també, dels hipogeus (cambres subterrànies excavades a la roca), és a dir, coves artificials, també, dedicades a l’enterrament.

Els hipogeus, a vegades, tenien un passadís d’accés a la cambra funerària, cosa de la que s’apropiaran les navetes posteriorment.

DOLMEN DE VINYES MORTES.

EMPORDÀ. GIRONA.

TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC).

DAYR al BAHARI.

ESQUEMA I SECCIÓ D’UN HIPOGEU

TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC).

DAYR al BAHARI.

HIPOGEU I TOMBA DE TUTANKAMON

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.

DEFINICIÓ NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc de pirámide o de quilla de vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).

TERMINOLOGIATERMINOLOGIAPrehistòria: Bronze.

Naveta d’enterrament

CONTA LA LLEGENDA...CONTA LA LLEGENDA...

Fitxa realitzada per l’alumna Paloma Salvador (curs 2009-10) www.calvia.com www.menorcaweb.net www.paraisobalear.com www.menorcatour.com www.menurka.com www.viquipedia.com www. Wikimedia Commons www.vilaweb.cat www.trivago.es/ciutadella/monumento/naveta-dels-tudons- www.menorcamonumental.org www.wikipedia.org/.../Naveta_des_Tudons http://www.wikipediaenciclopedia libre ww.illesbalears.es/esp/islasbaleares/edificios-singulares www.artehistoria.jcyl.es/artesp/monumentos www.disfrutamenorca.com/naveta-des-tudons www.paseandohistoria.blogspot.com/.../naveta-des-tudons Boib Catastre

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

OBJECTIUOBJECTIU

Alumne: TOMEU SALVÀ BOVER

Professora: M ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES

Acabar finalment… i estam començant…