2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

oc podia pensar elprofessor Manel

Riu que la Guàrdia Civill’aniria a buscar a l’insti-tut de Tremp on fa clas-ses de castellà a causa

d’uns comentaris que va escriure al Face-book referits a les agressions policials del’1 d’octubre. Com tampoc mai s’haurienimaginat vuit professors de diferents ins-tituts de la Seu d’Urgell que serien inter-rogats pel jutge per haver parlat als seusalumnes d’allò que havia passat en aque-lla mateixa data.

Imagino també la cara que li deviaquedar, a l’humorista Eduard Biosca, elpopular Sr. Bohigues del programa VersióRAC1, quan va ser cridat a declarar com ainvestigat per haver fet broma dels poli-cies allotjats al vaixell Piuet; intueixo quela mateixa que a Toni Albà quan va rebrela citació per anar al jutjat per respondreper un delicte d’injúries contra la jutgessaLamela a causa de diverses piulades queva escriure després de l’empresonamentdel vicepresident Junqueras i de set delsconsellers del govern.

Gràcies a una cabriola jurídica, totes

aquestes persones i moltes més estanacusades del delicte d’odi. Un delicte quees va incorporar a la legislació espanyoladesprés d’anys de lluita destinats a pro-tegir les minories. Com ens recordava enaquestes mateixes pàgines Joan Rueda,el Codi Penal diu que es poden denunciarels atacs per “motius racistes, antisemi-tes o d’altres referents a la ideologia, lareligió o les creences, la situació familiar,la pertinença a una ètnia, raça o nació, elseu origen nacional, el seu sexe, orienta-ció o identitat sexual, per raons de gène-re, malaltia o discapacitat”. Com veuen, elmón capgirat com un mitjó per poder de-nunciar periodistes, cambrers, regidors,humoristes, bombers, professors... quehan gosat criticar les salvatges actua-cions policials i judicials del dia 1 d’octu-bre i posteriors.

Els sona el nom del senador JosephRaymond McCarthy? Els sonen els pro-cessos que va dur a terme als EstatsUnits de mitjan segle passat i que són co-neguts amb el nom de la cacera de brui-xes? Allà també es van fer servir les incri-minacions falses, les llistes negres o lesdelacions anònimes. Ho recorden?

P

Keep calmJordi Creus

Cacera debruixes

Els sonen els processos quees van dur a terme als EstatsUnits de mitjan segle passati que són coneguts amb elnom de la cacera de bruixes?

La vinyetaFer

vui comença la campanya elec-toral però ja es podria acabar,perquè ja està tot dit. Aquesta

és la campanya més anòmala i extra-vagant des de la restauració de la de-mocràcia. És dir “restauració de la de-mocràcia” i ja se sent un grinyol declau rovellada que no entra al pany. Hiha consellers a la presó i a l’exili i ungovern suspès, i el principal problemaper a la Junta Electoral Central per-què tots els partits concorrin en igual-tat de condicions el 21-D són els llaçosgrocs a la solapa i la il·luminació de lesfonts de Barcelona. Són les eleccionsmés grotesques perquè arriben des-prés que les forces de l’Estat exercis-sin la violència contra ciutadania pací-fica i indefensa, amb plena impunitat,amb el colofó posterior d’arribar a ne-gar la veracitat de les imatges que vaveure mig món. Són unes eleccionsconvocades per un Estat que juga,com qui té un dau a la mà, amb la pos-sibilitat d’allargassar o retraure la sus-pensió del govern i la intervenció delscomptes de la Generalitat.

Enmig d’aquesta escudella barreja-da de pertorbacions, algú pot arribar a

A

imaginar una campanya normal i cor-rent? Serà una campanya sense pro-grames, sense propostes (i això va pertots, veient la confusió general), permolt que alguns dissimulin, d’altres in-tentin fer passar bou per bèstia grossao d’altres vesteixin alguna cosa similara una proposta. I el pitjor és que tot,més que mai, quedarà abocat a l’èpica,al sentimentalisme, a l’agitació abran-dada, sense pensar en el mal que es fa.Com es poden contraposar propostespolítiques si n’hi ha una –l’indepen-dentisme– que és criminalitzada iamenaçada? Quin fons de debat ésimaginable quan el gas a fons ambl’aplicació del 155 i d’altres mesuresde força s’ha convertit en un argu-

ment polític? El colofó dels mítings se-rà l’anunci de més càstigs? Serà unacampanya de bons i dolents? (No ensconfonguem, en una certa equidistàn-cia també hi ha una forma de bonismecalculada). Si alguna cosa hem aprèsd’aquest octubre –venia de lluny peròl’octubre n’ha servit una escenificacióexcelsa– és que les notícies han deixatde ser notícies. I surfegem en un mun-tatge de falsedats entatxonades en unembut com qui sàdicament vol engrei-xar un pollastre en només una setma-na. L’espiral de falsedats s’assemblaràmolt a la dels dies convulsos de finalsde setembre i d’octubre, i tornarà asotmetre la ciutadania a una pressióinjusta. I feridora.

Hi ha partits disposats a tot per es-garrapar vots i poder, i als quals no elsha importat gens inventar fractures ademanda. I hi ha un cansament delsaparells de partits obcecats a parir re-lats allunyats de la realitat. Desprésdel fred d’aquests dies –oh, quina sor-presa!–, l’altre fenomen d’aquest de-sembre seran totes les misèries quesortiran a la superfície. Sí, com a mí-nim des d’avui i fins al 21-D.

“Serà unacampanya senseprogrames, sensepropostes

Anna BallbonaTu rai

Final de campanya

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/pbcy4l

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Primer va ser el pacte sobre el clima; després, laUnesco, i ara, l’acord mundial de l’ONU sobre mi-gració. El president dels Estats Units ha anunciatque abandona un pacte subscrit pel seu prede-cessor. “La política migratòria dels EUA ha d’estarsols en mans dels nord-americans”, sosté.

SECRETARI GENERAL DE PODEM

I ara, els refugiats

Les campanyes catalanes no són el punt fort dePablo Iglesias. Ho va tornar a demostrar ahir quanva responsabilitzat l’independentisme en generali el govern de Carles Puigdemont en particulard’haver contribuït a “despertar el fantasma delfeixisme”. Injust i injustificable.

-+=

-+=

Reactivant l’OACMiguel Àngel Gimeno

Crítica injustaPablo Iglesias

-+=

Donald Trump

Miguel Àngel Gimeno va assumir el juliol del 2016la direcció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, ambla difícil tasca de recuperar el prestigi de l’organis-me. L’OAC s’ha activat i, entre els projectes en quètreballa, el dia 9 té previst posar en marxa la bús-tia de denúncies anònimes telemàtica.

DIRECTOR DE L’OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

El Tribunal Suprem comuni-carà aquest dilluns, entre les

9 i les 10 del matí, si fa cas del fiscal imanté a la presó vuit conseller i elspresidents d’Òmnium i de l’Assem-blea Nacional Catalana, o bé si deci-deix seguir el mateix criteri que vautilitzar amb Carme Forcadell i lamesa del Parlament. És a dir, deixar-los en llibertat. Les pressions en un ialtre sentit estan sent extraordinà-ries, sempre amb l’horitzó electoralde Catalunya. D’una banda, hi ha elsque defensen que s’ha de donar unaimatge de fermesa de l’Estat davantl’independentisme. De l’altra, elsque saben que l’opinió pública euro-pea està pendent de les eleccions ique el fet que hi hagi candidats a lapresó per haver posat urnes perjudi-ca enormement la imatge de l’Estatespanyol. Més, per descomptat, delque ho pugui fer una fantasmal xar-xa de ‘hackers’ russos.

És d’esperar que, si el jutge deci-deix posar en llibertat sota fiançaels 10 empresonats, aquest acte si-gui rebut com una gran victòria i quesigui motiu de celebració entre totsels que a Catalunya creuen en el va-lor de la democràcia. Aquesta cele-bració és lògica, perquè suposal’alliberament d’unes persones em-presonades per la interpretacióabusiva d’una sèrie de lleis espa-nyoles. Però això no ens ha de feroblidar que la mateixa situaciód’empresonament és anòmala.Com és anòmal que hi hagi una partdel govern legítim, amb el seu presi-dent al capdavant, exiliat a Brussel-les. I tot per haver complert el seuprograma electoral i haver posatunes urnes que van ser declaradesil·legals per un règim que té molt aaprendre de les democràcies avan-çades. El 21 de desembre que ve, pe-rò, molts catalans tindran l’oportu-nitat de renovar la legitimitatd’aquests esperem que ex-presospolítics.

La llibertatno fa oblidarl’anomalia

EDITORIAL

endents avui del jutge de Ma-drid i de Brussel·les que ha dedecidir el futur del govern i dels

Jordis, i quan falten poques hores pera l’inici formal de la campanya de leseleccions convocades pel govern espa-nyol, mereix una reflexió parlar sobrela realitat que volen fer creure que vi-vim. Perquè ja fa mesos que des del go-vern espanyol, i des del tripartit del155, s’està inoculant el missatge que aCatalunya es conculcaven els drets fo-namentals, s’infringien les lleis impu-nement i es perseguia tot aquell queno combregués amb el pensament ma-joritari. Un missatge que s’ha disparatexponencialment amb l’aplicació del155 i que ha derivat ara en la persecu-ció, sota la figura de delicte d’odi, d’ac-tuacions la majoria d’aquestes empa-rades pel dret de la llibertat d’expres-sió. Encara més, a les portes dels co-micis, ens trobem una junta electoralhiperactiva activada per les forces del

P “Per al governespanyol l’odinomés va enuna direcció

155, que no passa ni una i que ha arri-bat a l’esperpent de criminalitzar nimés ni menys que un color, el groc,com demostra el cas de les bufandes aMataró.

En aquest context el govern espa-nyol, amb l’estimable col·laboraciódels mitjans afins, amplifica fets

aïllats com ara els ninots de la C-17 i lacrema d’una bandera espanyola a Bal-sareny, actuacions de quatre brètolsque en cap cas formen part del sentird’una majoria de la ciutadania, queprecisament fa anys que reclama demanera pacífica les seves reivindica-cions. La qüestió és presentar-se coml’únic defensor i garant de la legalitat,oblidant-se això sí de l’actuació –anec-dòtica segons Zoido– dels grups d’ex-trema dreta, que ara campen més im-punement que mai, avalats pel discursnacionalista espanyol. Al carrer i a lesxarxes. És aquí on el govern espanyol,que s’ha omplert la boca parlant deltrencament de la convivència i apun-tant només en una direcció, entra encontradicció, ja que en lloc de preocu-par-se per fomentar-la només mira peruns, i s’oblida dels altres. Ves per onque l’odi només va en una direcció.Aquesta és la falsa realitat que estanconstruint.

Realitats irrealsPepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Com lleonsfamolencs

questa nit arrenca una nova campanya electoral,però no n’és una qualsevol. Ens trobem immersos

des de fa temps en una situació totalment inèdita, ambles institucions intervingudes, part del govern a l’exili i laresta a la presó (tant de bo avui sigui el darrer dia!). Hemviscut episodis de violència que no oblidarem mai,patim una repressió extrema a la llibertat d’expressió iens apliquen un càstig constant, manipulant la llei i laConstitució a la seva conveniència, pel sol fet de posaren qüestió la unitat del regne d’Espanya. Per tant,

aquesta no és una campanyaelectoral qualsevol.En aquests comicis ens hi juguemmolt més. No es tracta només derecuperar allò que ens hanarrabassat –autogovern i dignitat–sinó de protegir coses tanimportants per a l’essència d’unpaís com són la llengua, la cultura,

l’educació i la cohesió social. Perquè, no ho dubtin, si nohi ha una victòria contundent del bloc sobiranista, notindran cap mirament i allò que ara s’han reprimit a fer–no pas per ganes!– com intervenir en els mitjans decomunicació, a les escoles, a les entitats culturals isocials... s’hi abocaran com lleons famolencs. Per tant,aquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit i enun acte d’autoafirmació com a país del que som i delque volem ser. La resposta ha de ser clara i no potgenerar dubtes ni interpretacions. L’alternativa és unhuracà espanyol, que té fam d’arrasar-ho tot.

A

La respostaen aquestscomicis ha deser clara i nopot generardubtes

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La suma de festius entresetmana i la falta d’un marcgeneral incentiven el pont llargi situacions laborals moltdiverses.

10anys

20anys

Educació vol que els mestresfacin un curs de pràctiquesabans d’opositar. Els nousestudis de magisteris’implantaran el 2009.

El PNB critica la sentènciacontra HB i l’atribueix a les“pressions” als jutges. Mayoranuncia el trasllat “immediat”de presos d’ETA a la península

Superpont Oposicions El PNB i HBTal diacomavui fa...

ecididament, Es-panya és un país

de contrastos. I comque el seu govern,consorciat amb elPSOE i amb Ciuta-

dans, s’ha tret la careta amb l’article155, ja queda clar que Catalunya ésd’Espanya. I, per tant, en aquest articleobviaré fer distincions.

Espanya és un país de contrastosperquè resulta que els dos partits quemés es vanten de ser liberals, com sónel PP i Ciutadans, són els que promo-uen més prohibicions. Prohibides lespancartes. Prohibits els llaços. Prohibitil·luminar les fonts amb llum groga.Com si tot això tingués alguna influèn-cia en l’elector. També volen prohibir elcolor groc? Vagin a demanar explica-cions al senyor Isaac Newton.

Lliberals prohibint. I potser em res-pondran que el liberalisme funcionadins de la llei. Sí, però quina llei? La se-va, per suposat. La que apliquen alsdíscols. Tot oblidant que, les lleis, lesfan les persones, i que no són immuta-bles, sinó que s’han d’adaptar als can-

vis socials i polítics. Perquè, si no, ensregiríem encara per la Constitució de1812. Sí, home: aquella que diu que elspaïsos de l’Amèrica Llatina són part in-dissoluble d’Espanya...

Un altre contrast: el govern espa-nyol afirma ser el campió de la trans-parència, però no sabrem quan costa-rà –ens costarà– l’estada dels policiesi guàrdies civils que van venir per evitarque l’1 d’octubre passessin no sé quinsaldarulls. Uns aldarulls que no hauriensucceït si s’haguessin quedat a casaseva. I, ells, ben feliços d’estar amb lesseves famílies, hi he d’afegir.

Un tercer contrast: d’una banda, elgovern espanyol ha afavorit la marxad’empreses de Catalunya amb un de-cret aprovat –com sempre en aquestscasos– a una velocitat fulgurant i ambaltres maniobres que tard o d’hora sesabran. I ara es lamenten que marxin iprometen ajuts fiscals –després de leseleccions, és clar– perquè retornin. Ex-cel·lent. Ja ho sap, això, el senyor Mon-toro? I si no, és igual: ja olorem d’onsortiran els diners. Ara que ja hauranescrutat els comptes fins a l’últim de-tall, ens ho diran, oi que sí?

D

Full de rutaLluís Martínez

Un país decontrastos

Dos partits que es vanten deser liberals, com són el PP iCiutadans, són els que mésprohibicions promouen

“Part del’electorat espanyolpremia els atacsa les culturesminoritàries

el dicho al “echo” o cultura donde la“aya”. Suposo que ja deveu saberde què estic parlant, quan repro-

dueixo algunes de les faltes que comet unpercentatge significatiu d’alumnes a l’horad’escriure en castellà (hi podríem afegir pa-relles d’homònims com haber/a ver, halla/haya, hay/ahí, valla/vaya, etc. Y suma ysigue). El més remarcable de tot plegat ésque aquests tipus d’errors ortogràfics, afe-gits als que provoquen les tildes o accents,es repeteixen entre els alumnes de tot l’Es-tat espanyol (ja siguin monolingües, bilin-gües, trilingües, plurilingües o poliglots).Resulta, a més, que els darrers informes PI-SA situen els alumnes catalans una micaper sobre de la mitjana espanyola, europeai de l’OCDE en competències educativesbàsiques, tant en l’àrea científica com enllengües. No soc cap fan d’aquesta menad’informes, però són proves oficials queavaluen de manera objectiva els alumnesd’escoles i d’instituts, diguin el que diguinels qui en fan comparacions interessades.A ningú se li escapa que el nivell general deconeixement de llengües és millorable ique la invasió del llenguatge WhatsApp es-tà accentuant les dificultats a l’hora d’es-

D criure mínimament bé, tant hi fa en quinallengua ens expressem. Però això no justifi-ca que alguns pretenguin carregar-se el sis-tema d’immersió lingüística que tenim, unsistema que ha estat tolerant i eficaç, fins alpunt que ha permès a polítics “adoctrinatsper l’escola catalana” tenir la facultat de po-der posar-la en dubte (fa dies, amb un ma-pa lingüístic a la mà, sense cap argumentde pes i sense conseqüències de cap mena).Potser amb la voluntat de sembrar més zit-zània contra una llengua cooficial i obtenirvots electorals a costa de tot. És una novamostra de menyspreu contra els profes-sors, que gastem energia en programa-cions didàctiques i formacions, a mésd’atendre casos de TDAH, dislèxia... Du-

rant anys, bona part dels partits polítics do-minants no han fet gens de pedagogia perfer entendre l’estat plurinacional que pro-clama la Constitució, que alguns esgrimei-xen ara com una bíblia inamovible. En con-seqüència, part de l’electorat espanyol pre-mia els atacs a les cultures minoritàries,que són béns a preservar. Aquells que re-butgen la immersió lingüística s’excusenen l’argument que volen un trilingüismeque ja tenim. Un alumne d’escola catalanafa assignatures en castellà i anglès i, enmolts casos, pot escollir el francès com aoptativa. On és el problema? No serà que,sota la idea de trilingüisme, s’hi amaga lacreença falsa que la diversitat lingüísticano és una riquesa sinó un mal a combatre?La diversitat és pròpia de les societatsavançades i, quan la “normalitat” s’enténcom la negació de la riquesa cultural, calparlar de pensament únic. Tot això, a costade renunciar a l’art difícil d’educar, que im-plica reconèixer les diferències, per poderconstruir una escola basada en els drets de-mocràtics. D’aquí que siguem on som: a lesportes d’un 21-D multilingüe que farà mí-tings en flamenc-francès-anglès-català-castellà...

Núria Esponellà. Escriptora

Un altre cop, l’escolaTribuna

Contaminacióa Barcelonab Els promotors de les me-sures anticontaminació nodonen cap indicació sobreen quin percentatge baixaràels dies que els autos “do-lents” no circulin. Molt emtemo (i millor que m’equivo-qui) que serà, si fa no fa,com la que van obtenir ambla imposició de la velocitatregulable a les entrades perla Diagonal, que va éssermés o menys de “cero pata-tero”, com va dir no sé qui,conclusions que es van pu-blicar de resultes de la peti-ció feta per l’oposició muni-cipal.

El que sí que és segur ésque dites mesures són allòque se’n diu canviar el regla-ment a mitja partida i con-culcació del dret a circulardels vehicles que en van és-ser autoritzats amb la nor-mativa vigent quan es vanfabricar.

En el món industrial, quana un aparell li passa el ma-teix pot seguir funcionantfins al final de la seva vidaútil.

No és que la finalitat detot plegat no sigui bona; elque passa és allò d’aquelladita que fa: si t’enganyo unavegada és culpa meva; sit’enganyo dues vegades ésculpa teva.RICARD ALSINA VICENTEBarcelona

Catalunya: entrel’espasa i la paretb Amb l’article 155, el governcentral ha trobat la maneraper a la recentralització, i mi-rar així de rebaixar el deutepúblic. L’endeutament de lesadministracions públiques aEspanya continua creixent.Segons les dades publicadesrecentment pel Banc d’Espa-nya, el conjunt de les adminis-tracions públiques de l’Estatha sumat 8.890 milions d’eu-

ros de deute el segon trimes-tre de l’any. Es manté així el ni-vell d’endeutament en un per-centatge equivalent al 100%del PIB. Cal recordar que l’Es-tat ha d’acabar l’any per sotad’aquest percentatge, en el99% del PIB. A més, si escompara amb el mateix perío-de del 2016, s’ha incrementaten 30.790 milions d’euros. Ca-talunya aporta el 19-20% delPIB estatal. Si aquestes dadessón certes, sense reconèixer-ho explícitament i en funciódel resultat de les eleccionsdel dia 21, el govern centralpodrà seguir aplicant i modu-lant l’art. 155 quan li convinguii justificar la seva aplicació aconseqüència del procés ca-talà. Cal que el 30% d’indeci-sos sàpiguen que amb l’apli-cació de l’art. 155 Catalunyano progressa ni progressarà ila societat se’n ressentirà,perquè és el 25-30% de po-blació amb dret a vot a Cata-lunya el que cal que se sumi alprocés perquè Catalunya pu-

gui tenir el reconeixement in-ternacional que necessita. Ca-talunya viu amb la paradoxaque té pressa per ser inde-pendent, però necessitatemps i no pot córrer (ho deiaamb un article el novembredel 2014).

Si el dia 21 de desembre nos’obté aquesta majoria, ambla fragmentació parlamentà-ria i la difícil governabilitat quehi pot haver l’endemà de leseleccions, tot em fa pensarque Catalunya entrarà en unperíode de recessió econòmi-ca i conflictivitat social. Caldràmolta intel·ligència políticaperquè el país està entre l’es-pasa i la paret. Mentre no hihagi la majoria àmplia inde-pendentista necessària i/oper part de l’Estat no es vulguiresoldre el problema política-ment (fet que no farà si és queno li ve imposat de fora), l’in-dependentisme viurà amb laresignació i la perseverança.ROGER FARRÉManresa (Bages)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Demano al tripartit del 155 que s’abstingui de prendredecisions que puguin comprometre la pròxima legislatura”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“ No es podrànegar que els valorsconstituentsd’Europa han patituna catarsidegenerativa, i queel populismeamenaça de derruirl’estat de benestar

ap de les coses que passen és gratu-ïta. Tenen les seves arrels, la seva ge-nètica, la seva etiologia. Potser per-

què no poden ser d’una altra manera. Peraixò Europa flaqueja, perquè en part hadeixat de ser ella mateixa. El ciment queculturalment ha forjat Europa és el cristia-nisme; i ara sembla que els populismes,eminentment reactius, ho vulguin exclou-re. Com si es tractés del màxim inconve-nient, del petri obstacle que conté el pas del’evolució. S’han adonat que l’islam és unretorn a l’edat mitjana? No adverteixenque Rússia torna a les etapes prèvies a laRevolució d’Octubre de 1917, encara quesubstituint el feudalisme tardà pel capita-lisme salvatge de les màfies i les oligarques?No han reparat, si de cas, en la immobilitatamericana sobre principis arcaics delsseus postulats del segle XIX, amb unTrump que pretén el retorn dels instintsprimaris de l’economia de la fundació de lasocietat americana postcolonial?

ESTEM PARLANT DE PROGRÉS o de retro-cés? No faltaran opinions molt dispars pera aquesta interrogació. Per sobre d’altresconsideracions serà d’urgència convenirque el món està malalt, en particular l’occi-dental. No es podrà negar que els valorsconstituents d’Europa han patit una catar-si degenerativa, i que el populisme amena-ça de derruir tota arquitectura de la màxi-ma conquesta europea: l’estat de benestar.Ningú millor que Joan Pau II, el 1982, va ai-xecar el seu crit de desafiament a la vellaEuropa des de Santiago de Compostel·la.Era un gran desafiament, gairebé profètic:“Jo, bisbe de Roma i pastor de l’Esglésiauniversal, et llanço, vella Europa, un critple d’amor: Torna a trobar-te. Sigues tumateixa. Descobreix els teus orígens. Avi-va les arrels.” 35 anys després no semblaque la seva crida hagi caigut en terra assao-nada, a la vista dels efectes gairebé contra-posats: cap dels seus mals va trobar l’antí-dot, i bona part dels seus béns amenacenruïna, entre altres raons per la niciesa delsseus polítics, l’avarícia de les seves elits eco-

C nòmiques i els efectes perversos d’una crei-xent invasió migratòria d’estranya genèti-ca cultural que, per la via del suïcidi demo-gràfic dels europeus, amenaça a mudar lasubstància de la seva vertebració cultural ide les seves conquestes socials.

RÚSSIA, POLÒNIA, HONGRIA, Àustria, etc.estan alçant els seus murs interiors evitanten l’intent aquesta penetració invasivad’una altra cultura que, sent d’un altre or-dre ètic, amenaça de descompondre les es-sències del que és nostre. Tenia o no raó enla dècada dels noranta Samuel Huntingtonquan va publicar el seu llibre sobre el xoc, oconflicte, de les civilitzacions? Per què se’lva acusar de tantes coses que ara són irre-futables evidències en el nostre horitzóproper? Quina estranya força va ventar aEuropa la fúria contra els últims llibresd’Oriana Fallaci, coratjosa dona d’esquer-res, en denunciar fets que avui són difícilsde contravenir? Tan sols el mestre politò-leg Giovanni Sartori va gosar aixecar la se-va veu en pro de les teories socioculturalsde Fallaci.

EM SEMBLA EVIDENT QUE EUROPA enaquesta hora s’enfronta a determinats rep-tes d’endimoniada contextura per alsquals les seves elits socials, econòmiques ipolítiques no semblen preparades, ni dis-posades a rectificar els seus ingents errors:la crisi ideològica, la crisi del seu sistemademocràtic viciat, o corrupte, el col·lapsedemogràfic, la desestructuració de la socie-tat a partir de les crisis de família, la immi-gració invasiva i descontrolada, etc., etc.Estem davant una dinàmica de cultura desubstitució a mitjà termini? Si és així, cal-drà referir-se a una altra Europa diferenten les pròximes generacions. Si és així, re-sultarà molt difícil la sostenibilitat de l’es-tat de benestar i de la democràcia com a sis-tema polític. Si és així, renaixerà el concep-te del totalitarisme per la via del teisme ra-dical (res a veure amb el vell concepte decristiandat) o pels populismes de dreta ra-dical o d’esquerra. Què li passa, a Alema-nya, amb la Merkel generosa i el renaixe-ment dels neonazis? Què succeeix a Polò-nia, Hongria o Àustria amb el retorn de ladreta radical als seus governs? Ni la bogeriade Syriza a Grècia ni la temptació lepenistaa França són símptomes esperançadors.Ni el desafiament bufó a la UE de Puigde-mont a Brussel·les hauria de passar d’unsimple exabrupte. Però aquí hi ha els popu-listes i els radicals simplificadors de la solu-ció als nostres mals; l’expressió queda claraen el Brexit, o en el mateix desafiament ca-talà a una Europa desunida, proper esce-nari de la geopolítica internacional, en elsupòsit de no produir-se una reacció atemps abans que les grans potències i elsseus interessos afrontin el combat de lesseves dissidències. L’hora de la geopolíticaés sempre un anunci de grans pèrdues. Elsnacionalismes i els populismes acostumena ser fenòmens que anuncien les granstempestes a la història, com àmpliamentdemostra el segle XX No hi haurà urgènciade revisar, com més aviat millor, aquestspostulats de prevenció? Caminem sobratsde símptomes i molt mancats de remeisper a un diagnòstic com aquest.

Manuel Milián Mestre. Periodista i consultor d’empreses

El col·lapse de la consciència

Tribuna

uan escolto queEuropa va de boca

en boca, quan es frivo-litza i es banalitza laidea d’Europa m’esgar-

rifo i m’escandalitzo. Trobo a faltar el sen-tit de la història i una visió intel·ligent delsdos drames bèl·lics que Europa va prota-gonitzar al segle XX. Ara que fins i tot es-peculem de ser-hi o no ser-hi i que s’esti-mula un rebuig primari a Europa que demanera impulsiva molts adopten m’atu-ro a pensar i llegir. Torno a un llibret deli-ciós de George Steiner sobre La idead’Europa (Arcàdia, 2004) que té una ar-rencada d’excepció quan explica que elsparallamps han d’estar connectats a ter-ra i que fins i tot les idees més abstractesnecessiten un ancoratge amb la realitat.Steiner s’acosta a una definició senzillad’Europa que és una geografia de cafès.Moscou és poc europea (ja és un suburbid’Àsia), Anglaterra tampoc no té gairecafès i no n’hi ha als Estats Units.

Europa és també un territori abasta-ble i transitable, d’escala humana. Desd’aquesta simplicitat Steiner s’endinsaen l’anàlisi del paisatge i conclou quecom en cap altre lloc del món “les costes,els camps, els boscos i els turons... hanestat modelats no tant pel temps històricgeològic com pel temps històric humà”.L’abundància de llocs de memòria escontraposa també a un nomenclàtornord-americà molt més vegetal. A Euro-pa conviu la memòria dels vius i la me-mòria dels morts i ens aclapara el pes dela història: “A Europa, fins i tot una criatu-ra es doblega sota el pes del passat comsi portés una motxilla massa carregada.”

Malgrat el drama de dues guerresmundials (i des d’aquí hi hauríem d’afegirla Guerra Civil) que no conviden a l’opti-misme, Steiner postula l’esperança delconeixement, de la bellesa, de la llibertat.Europa és encara una esperança enfrontde la barbàrie i aquesta idea no la potmercadejar ningú, ni des de la imposició,ni des de l’abús econòmic, ni des de lamanipulació esbiaixada.

Q

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Europa

Potser cap altre dia estaràtothom tan pendent de lajustícia com avui. Faltenpoc més de dotze horesperquè comenci la campa-nya electoral més atípicaque es recorda, i tots elsulls estan posats en uns tri-bunals que han de decidirsi vuit candidats podranparticipar en actes polítics.A Brussel·les, cinc candi-dats més declaren per unaordre d’extradició.

Tot comença a les noudel matí. L’interès judicialestarà focalitzat en dosescenaris: el Tribunal Su-prem, a Madrid, i l’edificiPortalis, a Brussel·les. Enel primer indret, el magis-trat Pablo Llarena ha denotificar si finalment deci-deix deixar en llibertat elvicepresident Oriol Jun-queras i els consellers Ra-ül Romeva, Carles Mundó,Jordi Turull, Josep Rull,Dolors Bassas, JoaquimForn i Meritxell Borràs, iels presidents de les en-titats sobiranistes JordiCuixart i Jordi Sànchez.Tots deu ja van declarar di-vendres passat al Suprem,però el magistrat va volerdemostrar que era ell quimarcava els terminis da-

vant l’eufòria que donavaper fet una imminent po-sada en llibertat dels pre-sos, i va optar per ajornarla resolució fins avui a lesnou del matí. A aquestahora, els advocats serandavant del jutge i més tardes dirigiran a la presó percomunicar el veredicte alsinvestigats, que aquestavegada es quedaran al cen-tre penitenciari fins quees conegui la resolució. Encas que Llarena opti per

demanar una fiança, elsadvocats començaran debon matí les gestions pertal de poder fer efectiva laposada en llibertat.

L’optimisme per unapossible excarceració quees va viure divendres en-tre les famílies dels presosdavant del Suprem haquedat mitigat aquest ma-tí. A més d’evitar un nouxoc emocional, l’informedel fiscal per demanar quees mantingui a la presó elsdeu investigats obliga aproveir-se d’una nova dosi

de prudència. El fiscal sos-té que continua el risc defuga, atesa la gravetat deles penes que se’ls podrienacabar imputant si se’lsdeclara culpables. L’infor-me també assenyala el pa-per de pròfugs de la justí-cia que el president Puig-demont i la resta de mem-bres del govern s’han ator-gat en un “pla preconce-but”. La destrucció de pro-ves és un tercer argumentper demanar que avui nose’ls deixi en llibertat.Amb relació a això, l’infor-me del fiscal recorda l’in-tent d’eliminar documen-tació en una incineradoraque va ser aturat per la po-licia. Finalment, la fiscaliatambé considera que “nos’ha modificat la voluntatexpressada pels investi-gats, i la fórmula d’acatarel 155 no ha implicat reco-neixement de cap canvi”.“No s’ha pogut inferir capindici de sotmetiment a lalegalitat vigent”, diu el co-municat dels fiscals.

De les deu persones queestan a les presons de Ma-drid, totes menys Borràsi Cuixart formen part dedues de les candidatureselectorals que aquesta nitcomençaran la cursa cap ala Generalitat. Junts perCatalunya ho farà a Barce-

lona, concretament a laseu de premsa on es vandonar a conèixer els resul-tats de l’1-O. ERC, per laseva banda, es traslladaràaquesta nit fins a Vic.

En cas que al final espugui dipositar una fiançaper sortir de la presó, elsadvocats ja ho tenen tot apunt perquè es faci efecti-va avui. Els consellers can-didats ja han mostrat laseva disposició a partici-par en els actes políticsde campanya. Un autocaramb les famílies dels pre-sos també viatja aquestmatí fins als centres peni-tenciaris, on esperaranque se’ls comuniqui la no-tificació del Suprem. ■

PendentsdelSupremFET El magistrat Llarena notifica a les nou del matí si mantéels dos Jordis i els vuit consellers a la presó MÉS Aquesta nitcomença una campanya electoral del tot atípica, amb tretzecandidats que no saben si podran participar en actes polítics

Emma AnsolaBARCELONA

El candidat de Junts per Ca-talunya a les eleccions cata-lanes, el president CarlesPuigdemont, va reclamar ahir“no anar més enllà” en la in-tervenció de l’autonomia i vadefensar que el govern quesurti de les urnes desfaci elscanvis aplicats per la via del’article 155 de la Constitució.

Així ho ha explicat a travésd’una videoconferència desde Bèlgica, i en directe davantdels membres de la llista queavui inauguraven el local decampanya de la candidatura,al barri barceloní de Gràcia.

A l’hora de demanar que

es posi fi als canvis que su-posa l’aplicació del 155, elpresident Puigdemont va po-sar com a exemple les dele-gacions del govern a l’exte-rior: “Els demanem que tre-guin les seves mans del queés l’estructura de delega-cions de Catalunya, perquèles haurem de restablir.” Tam-bé ha defensat que calia des-fer la resta de modificacionsdesprés de les eleccions del21-D. “Cal restablir la demo-cràcia, la llibertat, el governlegítim i la dignitat que enshan volgut arrabassar, tot ique no han pogut ”, va cloure.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont vol que s’aturi el 155

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els advocats vanprimer al Suprem;les famílies, a lapresó, a esperar

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

El secretari generalde Podem l’acusad’haver despertatel feixisme a l’Estatespanyol

Entrevista ambMiguel ÁngelGimeno, directorde l’Oficina Antifraude Catalunya

Pablo Iglesiascarrega contraPuigdemont

“La corrupcióimplica greusmancances dedrets”Nacional

El vicepresident Junquerasi diversos consellers del govern,entrant a declarar a l’AudienciaNacional el 2 de novembre ■ EP

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

El PP, Cs i la cursadels tres dijous

L’APUNT que va criticar la moderació del PSC, va defensar lavigència de la Constitució i va subratllar que, passiel que passi el 21-D, “no és moment d’acontentarqui no vol ser acontentat”. El missatge és d’una cla-redat meridiana i esvaeix qualsevol dubte de quèpassarà a Catalunya si l’independentisme no és ca-paç de guanyar, i amb autoritat, d’aquí a tres dijous.Ricard Palou

L’aplicació de l’article 155 ha acabat d’alliberar la dretade complexos i ha donat el tret de sortida a una cursaon sembla que tot s’hi val per veure quin és el partitmés inflexible amb Catalunya. La protagonitzen el PP iCiutadans davant d’una parròquia unionista entrega-da al xou del “A por ellos”. Dissabte, a Mataró, Rajoyno només va presumir de ser l’impulsor del 155 sinó

180124-1175613 ®

Jornada decisiva tambéals tribunals de Brussel-les. Quan falten poques ho-res per a l’inici de la campa-nya electoral, garantir lamàxima “igualtat de con-dicions” està en mans delsjutges. El president, CarlesPuigdemont, i els conse-llers Toni Comín, ClaraPonsatí, Meritxell Serret iLluís Puig declaren avuidavant del magistrat fla-menc que ha de decidir so-bre la seva extradició.

El retorn immediat dePuigdemont i de la restad’exiliats a Bèlgica és pocprobable. El seu procés espodria allargar més enllàdel 21-D, llevat que deci-deixin tornar per voluntatpròpia, amb el risc, això sí,que la justícia espanyolaels detingui.

El govern a l’exili ha tin-gut prop de dues setmanesper preparar la seva defen-sa contra l’ordre europeade detenció, que la fiscaliabelga proposa executarequiparant els delictesque imputa la justícia es-panyola als de “coalició de

càrrecs públics” i “malver-sació”. En el Codi Penalbelga, els dos delictes tenenpenes màximes de sis me-sos i deu anys, molt llunydels 30 amb què amenaçala justícia espanyola.

La vista, a porta tanca-da, començarà aquest ma-tí a partir de les nou i “po-dria durar tot el dia”, se-gons la fiscalia. Per raons“d’organització pràctica”,les declaracions es faran al’edifici Portalis, on tambéhi ha sales de la Cambradel Consell i la mateixa fis-calia, i no al Palau de Justí-

cia, on es van fer l’últimavegada. Els belgues volenevitar de nou la invasió deperiodistes, conscients del’alta expectació mediàti-ca que genera el cas.

Un cop acabin les decla-racions, el jutge anunciaràla data de la seva decisiósobre l’extradició, o bé de-manarà una nova citacióper continuar amb les de-claracions. Si es decantaper la primera opció, tin-drà entre vuit i deu diesper dir si els envia a Espa-nya o no. Sigui quina siguila decisió, tant la defensa de

Puigdemont i els consellerscom la fiscalia tenen dret apresentar dos recursos.

La cita als jutjats belguesprecedeix el tret de sortidade la campanya electoral.L’endemà d’haver de reba-tre els arguments de les au-toritats espanyoles per exi-gir l’extradició, els mem-bres del govern a l’exilihauran de començar a de-fensar les seves candida-tures de cara al 21 de de-sembre: Puigdemont, Pon-satí i Puig, la de Junts perCatalunya; Comín i Serret,la d’Esquerra. ■

N. Segura / L. PousBRUSSEL·LES

El govern a l’exili es defensadavant la justícia belgaa Puigdemont i els consellers declaren a partir de les nou del matí a La fiscalia belgademana equiparar sedició i rebel·lió a “coalició de càrrecs públics” i “malversació”

Puigdemont, amb el seu advocat, Paul Bekaert, aquesta setmana a Gant ■ EFE / C. REY ESTÉVEZ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

8165

63-1

1772

13®

No hi ha campanya elec-toral en què vingui PabloIglesias i les seves afirma-cions no generin contro-vèrsia. Després que el 27-Sconvidés els descendentsd’extremenys i andalusosa “ensenyar les dents” perfer fora Artur Mas de la Ge-neralitat, fet que va ser in-terpretat com a etnicista,el secretari general dePodem va visitar ahir almatí Sant Adrià de Besòs iva responsabilitzar l’inde-pendentisme d’haver con-tribuït a despertar el fan-tasma del feixisme. Ambuna prèvia: “Potser sensevoler, o potser buscant-ho.” Amb mig govern a lapresó i l’altre mig a Brus-sel·les per la persecució ju-dicial del PP, i en un mo-ment en què proliferen lesmanifestacions d’extremadreta i les agressions d’ul-tres impunement arreudels Països Catalans, Igle-sias va entonar el jo ja hodeia: “Els ho vam dir enpúblic i en privat, que aixòpodia tenir conseqüènciesdesastroses.”

La referència al feixis-me no va ser una mera re-lliscada, sinó una estratè-gia per contrarestar les crí-tiques que acusen Podem,en l’entorn mediàtic espa-nyol, d’abraçar el secessio-nisme. N’és una prova el fet

que, a mitja tarda, el comp-te de Twitter de Podem Ca-talunya reproduïa unes de-claracions de Juan CarlosMonedero –que havia es-tat present a Sant Adrià–:“Cal dir-ho amb claredat,no som una força indepen-dentista. Gràcies als inde-pendentistes s’ha desper-tat la força del feixisme atot Espanya.”

Iglesias va acusar el go-vern del president CarlesPuigdemont d’haver men-tit conscientment milionsde catalans i d’haver-se

embolicat amb la bandera.En el marc d’una assem-blea dels comuns per apro-var el programa electoral,va defensar el vot “de lareconciliació” per sobredel “de la venjança”. El di-rigent del partit dels cer-cles, que tornava a Catalu-nya per primer cop des dela sortida d’Albano-DanteFachin de la direcció de lafranquícia morada catala-na, va assenyalar tambécom a “fracàs” que la dretaespanyola hagi renunciata construir cap projecte

atractiu per als catalans ique tota la seva política aCatalunya estigui “pensa-da només per buscar votsen altres territoris”. Aixímateix, va carregar con-tra els que s’arrenglerendarrere del rei Felip VI perbastir una idea de pàtria.“Construir un país darrered’un monarca, una figuravotada per ningú, és haverfracassat”, va arrodonir.

El cap de cartell, XavierDomènech, es va concen-trar a atacar la llista delPSC per la presència del’exdirigent d’Unió Ra-mon Espadaler, “garantia

que es continuïn pagantles escoles de l’Opus Dei”, ila candidatura d’ERC perla presència d’Antoni Cas-tellà, també provinent delpartit de Josep Antoni Du-ran i Lleida, “garantia quees continuïn pagant les ta-xes universitàries més ca-res de tot l’Estat”.

Domènech va retreureals socialistes haver “co-piat” el programa electoraldels comuns quan reivin-diquen una hisenda prò-pia. “Ara sembla que s’hohagin inventat ells”, va iro-nitzar. “Som més garantianosaltres que no vam ferpresident Mariano Rajoy,ja que, quan diem les co-ses, les fem”, va subratllar.Segons el candidat, la pit-jor notícia per al PP el 21-Dseria una victòria dels co-muns: “El pròleg per fer-lofora a Espanya.” ■

Iglesias culpa Puigdemontd’haver despertat el feixisme

Emili BellaSANT ADRIÀ DE BESÒS

a Domènech censura la presència d’exmembres d’Unió tant en la llista del PSC com en la d’ERC a Elscomuns celebren amb ironia que Iceta ara també reivindiqui una hisenda pròpia i l’acusen de plagi

Catalunya en Comú Podemva aprovar ahir el programaelectoral per al 21-D –per 517vots a favor, 11 nos i 10 vots enblanc–, en què recullen la rei-vindicació d’un referèndumsobre la independència acor-dat amb l’Estat en el marcd’una “agenda social i consti-tuent de majories àmplies”i d’un estat plurinacional detall confederal. Sobre el pro-cés constituent, els comuns

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ahir a Sant Adrià, entre Elisenda Alamany i Xavier Domènech ■ EFE / A. GARCÍA

proposen crear una xarxad’assemblees ciutadanes dedebat a escala local per parlardel model de país, que servei-xin de base perquè el Parla-ment elabori un “text consti-tuent que superi el marc es-tatutari” i defineixi el noumarc de “relació bilateral”entre Catalunya i Espanya.En paral·lel, volen impulsar un“canvi constitucional de ca-ràcter plurinacional” a l’Estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El referèndum pactat, en el programa

“Potser sense volero potser buscant-ho,heu contribuït adespertar el fantasmadel feixisme”

Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1750

93®

La secretària generald’ERC, Marta Rovira, vainstar ahir alcaldes, regi-dors i portaveus del seupartit a fer pinya amb l’ob-jectiu d’aconseguir un bonresultat el 21-D que per-meti al país continuaravançant cap a la indepen-dència. “Avui ens conju-rem per tornar a obteniren aquestes eleccions unmandat democràtic percontinuar construint laRepública”, va emfasitzarRovira en la cloenda de lajornada El món local amb

la democràcia. Segons vaassenyalar, la indepen-dència implica “construiruns ajuntaments mésforts que siguin uns autèn-tics governs locals” i dei-xar enrere la “cotilla” del’Estat espanyol. La líder

d’ERC no va desaprofitarl’oportunitat de denun-ciar la “repressió” exerci-da contra els més de 700alcaldes catalans citatsper la fiscalia pel seu su-port al referèndum del’1-O, i les conseqüènciesnegatives que l’aplicacióde l’article 155 pot tenirper als consistoris “perl’excessiva burocratitza-ció derivada de la inter-venció de les finances de laGeneralitat”. “La bonagestió de la Generalitat idel Departament d’Econo-mia en concret haviaaconseguit que es paguésels consistoris en un perío-

de de sis mesos”, va recor-dar la número 2 d’ERC perBarcelona, convençudaque la situació també potafectar serveis socials bà-sics i pagaments a entitatsdel tercer sector.

Rovira, que també vareclamar la llibertat delspresos polítics, va posar

xifres a la repressió de l’Es-tat sobre el món local. “Te-nim fins a 362 processosjudicials al món local perhaver impulsat la sobira-nia fiscal al nostre país i106 més per no haver pen-jat determinades bande-res als balcons dels consis-toris”, va concloure.

a La líder d’ERC anima els electes del seu partit a fer pinyaper continuar avançant cap a la independència

Rovira demana unnou mandat per a laRepública el 21-D

RedaccióBARCELONA

El vicepresident de la Genera-litat, Oriol Junqueras, conside-ra que l’“ofensiva anticatalananomés es frena guanyant el21-D”. En una entrevista feta ala presó d’Estremera i publica-da ahir per El Periódico, el líderd’ERC hi afegeix que “res ésfàcil, cal persistir”. Junquerasassegura que “s’ha de recór-rer menys a focs artificials” ique “allò de suau en les for-mes, ferms en el fons agafamés sentit que mai”. Sobre laseva possible sortida de lapresó amb fiança avui, nomésdeclara que “tenen moltes ga-nes d’anar en contra nostra. El2 de novembre tenia molt clarque ens tancaven”. El vicepre-sident subratlla la bona relacióque manté amb els altres in-terns, explica que està refre-dat, que divendres van estargairebé tres hores a la intem-pèrie i de matinada esperantel trasllat fins al Suprem i queno ha rebut cartes enviades faun mes.

Marta Rovira, secretària general d’ERC, ahir ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La nova Repúblicaimplica construir unsajuntaments forts quesiguin autènticsgoverns locals”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras:“L’ofensivanomés es frenaguanyant”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Xevi XirgoBARCELONA

na de les sorpreses d’aquestaprecampanya ha estat saberque Eduard Pujol, fins ara di-rector de RAC1, ocuparia el

número vuit en la candidatura de Juntsper Catalunya.

Per a vostè també va ser una sorpresa?Sí. No m’esperava la trucada del presi-dent Puigdemont. Tot i que, probable-ment sense saber-ho, com a espectadorprivilegiat del que ha passat a Catalu-nya en els darrers mesos, ja hi estavapredisposat. I m’ho vaig pensar poc.Probablement perquè el que va passarl’1-O és molt gruixut, i marca un abansi un després.

Vostè no és militant del PDeCAT. Si lihaguessin trucat per anar a la llista delPDeCAT, què hauria dit?Si fos per anar a unes eleccions nor-mals, hauria dit que no. La meva decisiós’emmarca en la situació d’excepciona-litat que tenim. Perquè aquest és unmoment excepcional. Ens falta el dar-rer esprint per reivindicar i tornar a dirque el que està passant és una vergo-nya, i que hem perdut llibertats indivi-duals i col·lectives.

Aquesta consideració que estem en unmoment excepcional també la deu poderargumentar ERC, no? Els hauria dit quesí si li haguessin proposat formar partde la llista?Puigdemont és el president de Catalu-nya. El president a l’exili, en una situa-ció excepcional. El president té una càr-rega emocional simbòlica de represen-tació del país que jo no discuteixo. I quiem fa la trucada és el president en unasituació excepcional.

UEl president volia una llista unitària, i livan donar carabassa. Vostè estaria méscòmode en una llista unitària?En la llista del president, m’hi trobomolt còmode. Amb una llista unitàriatindríem la força dels partits. Però siun partit ha fet un pas al costat per per-metre la llista on soc ara, ho trobo unacte de generositat.

El president Puigdemont ha de tornar aser el president si la suma de les forcesindependentistes té majoria?Sí. El president de la Generalitat no esclona, no es pot replicar. N’hi ha un i ésCarles Puigdemont. I penso que tot elsector sobiranista ho ha de tenir moltclar. El que no vol l’Estat és el retorn delpresident Puigdemont.

Però deu ser lícit que ERC reclami que elpresident sigui Oriol Junqueras o MartaRovira, com diuen aquests darrers dies.És lícit, però penso que ha de prevaldreun exercici no només de responsabilitat,sinó d’empatia, i d’allò que necessita elpaís. És normal que l’electorat d’ERCpensi en la presidència de Junqueras,que pensi que aquest és un bon final pera una trajectòria política, però estem enun moment d’excepcionalitat i la gentd’Esquerra ho ha d’entendre; se’ls hade demanar que ajornin aquest momentabsolutament lícit.

Puigdemont, si fos el cas, hauria de ve-nir a prendre possessió corrent el riscde ser detingut?El risc és gran, evidentment. Però Puig-demont pot ser diputat electe. I, si ésdiputat, té possibilitats de ser presi-dent. Serà diputat perquè anem a nor-malitzar, a restaurar, el govern. La pri-mera pregunta que ens hem de fer és:hem de restaurar el govern o ens hemde rendir al 155? La resignació no ésuna bona situació.

Resignats o no, el risc de ser detingut hiserà.Però a tota aquesta gent unionista del155, que han acabat aplicant un 155 du-ríssim, se’ls ha de recordar que aquesteseleccions les van convocar ells. I, si ac-cepten el resultat, han d’acceptar queel guanyador de les eleccions pugui pren-dre possessió. I no només com a diputat,sinó com a president, si així ho decideixuna majoria parlamentària.

El món independentista ha comès algunerror?L’error és haver entrat en el joc de l’er-ror. No podem demanar a l’independen-tisme un exercici brutal d’autocrítica,perquè aquest exercici d’autocrítica ensfa perdre de vista el que hem fet, que ésmolt. No és que sigui dolent, perquè l’au-

tocrítica és bona. Però no hem de perdrela perspectiva d’on som i del que hem fet.

Suposem que el 21-D guanya l’indepen-dentisme. Per fer què?Per aconseguir que aquest país arribi a laindependència.

Això ja ho deia el govern anterior, i somon som.El que cal primer de tot és reinstauraruna certa normalitat democràtica. Lademocràcia és el primer que cal salvaren aquest procés. I amb la independèn-cia al final del camí.

No vivim en democràcia?El que vivim s’assembla perillosamentmolt, massa, a allò que anomenàvemuna dictablanda. El dia 21-D no es potanar a votar amb un llaç groc, per exem-ple. Ens volen segrestar fins i tot el llen-guatge. És molt subtil, però molt dur.

No em resisteixo a preguntar-li, venintd’on ve, pel paper dels mitjans de comu-nicació. Hi ha un relat únic en els mit-jans espanyols?Aquests dies he anat a debats i m’he tro-bat gent que et diu que l’1 d’octubre nova existir. I hi ha qui ha aplicat el 155 iet diu que és una mesura per donar es-tabilitat. Els mitjans de fora no han fetl’exercici aquell de preguntar-se el per-què de les coses. Quan en un país 1,5 mi-lions de persones surten al carrer i la te-levisió pública d’aquell país t’ho col·locaen el minut 20 de l’informatiu, a partird’aquí tot és molt difícil.

Què li agradaria que passés el 21-D?Que el president Puigdemont guanyi leseleccions, que Espanya faci una reflexió iobri els ulls i faci un gest de generositaten el sentit de dir prou al diàleg de la vio-lència, prou al diàleg de les llibertats tre-pitjades, i que accepti el resultat. ■

“De president,només n’hi haun, i ERC ho had’entendre”‘DICTABLANDA’ · L’exdirector de RAC1, ara candidatde Junts per Catalunya, sosté que vivim momentsexcepcionals i que cal salvar la democràcia

Eduard PujolCandidats

JOSEP LOSADA

És normal que la gentd’ERC pensi en lapresidència de Junqueras,però se’ls ha de demanarque ho ajornin

❝

Podeu veure l’entrevista senceraavui a les 19 h i a les 21.30 h

a ‘L’illa de Robinson’

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1776

65w

1350

29-1

1776

87®

Ajuntament deMalgrat de Mar

Codi 45/2017

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària ce-

lebrada el dia 14 de novembre de 2017, entre

d’altres, aprovà inicialment el Reglament d’or-

ganització i funcionament dels mitjans de co-

municació municipals de l’Ajuntament de Mal-

grat de Mar. La qual cosa s’exposa al públic

mitjançant anuncis en el DOGC, en el Tauler

d’Anuncis i en el BOP, per un període de tren-

ta dies hàbils (comptats des d’aquesta publi-

cació), a fi que els possibles interessats pu-

guin formular les al·legacions i els suggeri-

ments que estimin oportuns.

En cas que no es formuli cap suggeriment ni

al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà defini-

tiva de forma tàcita, sense necessitat d’adop-

tar un nou acord exprés.

L’alcaldessa

M. Carmen Ponsa Monge

Malgrat de Mar, 30 de novembre de 2017

8378

03-1

1778

44w

Ajuntament deMontcada i ReixacÀrea Econòmica

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament, en sessió tingudael dia 30 de novembre de 2017, ha apro-vat provisionalment l’expedient de modifi-cació de les Ordenances fiscals i dePreus públics per a 2018, el qual se sot-met a informació pública durant un perío-de de 30 dies hàbils comptat des de l’en-demà de la publicació d’aquest anunci enel Butlletí Oficial de la Província, perquèsigui examinat i qualsevol persona inte-ressada pugui presentar-hi les reclama-cions i al·legacions que consideri oportu-nes. En cas que no se’n presenti cap,l’expedient s’entendrà aprovat definitiva-ment.

Montcada i Reixac, 1 de desembre de 2017.L’alcaldessa,Laura Campos Ferrer

Els quinze membres delsecretariat nacional de laCUP han decidit dimitir iobrir “un procés de reno-vació” que afronti el perío-

de que s’obrirà després deles eleccions del 21 de de-sembre. La decisió la vannotificar als militants dis-sabte, en la reunió del con-sell polític, tot i que ja vaser adoptada per unanimi-tat en la reunió de l’òrgan

executiu convocada el 27de novembre. “El secreta-riat actual creu que és elmillor moment perquèl’organització es doti d’unnou equip de militants queafronti els mesos venidorsamb tot l’impuls necessa-

ri”, va indicar ahir la CUP ala seva pàgina web. Aquestcanvi “no significa quepart dels actuals membresdel secretariat no puguinpresentar-se, bé sigui en lacandidatura col·lectiva ode manera individual, en elprocés intern de renova-ció”. El procés s’iniciaràentre el 10 i el 20 de de-sembre i està previst que elnou secretariat “engeguimotors” a partir de princi-pis de febrer. ■

El secretariat de la CUPplega i s’inicia la renovacióAgènciesBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El candidat del PP a les elec-cions del 21 de desembre, Xa-vier García Albiol, va afirmarahir que “en aquests mo-ments tan complicats” Cata-lunya no pot quedar en mans“d’aventurers i oportunistes”com Cs, a qui va acusar de“jugar” a l’acció de govern enfunció de “qui tenen davant”.Per això, va demanar que elPP sigui la “força decisiva” alParlament per marcar “les lí-

POLÍTICA

Carrizosa demanaanar a votar“massivament”

El candidat número 2 de Cs ales eleccions del 21-D, CarlosCarrizosa, va negar ahir que el21-D sigui una “segona volta”de l’1 d’octubre, tal com vaafirmar Carles Puigdemont, aqui va dir que “el que ha de ferés tornar i donar la cara da-vant els jutges”. Després de vi-sitar un mercat ambulant aSabadell, Carrizosa va recla-mar que es voti “massiva-ment” i s’omplin les urnesd’“il·lusió” per “posar fi alprocés.■ ACN

POLÍTICA

Granados acusaPuigdemontd’“irresponsable”

Albiol vol un PP decisiuper evitar ‘aventurers’

La candidata número 2 delPSC per les eleccions catala-nes, Eva Granados, va dir ahirque el candidat de Junts perCatalunya, Carles Puigde-mont, “ha estat el presidentmés irresponsable que ha tin-gut Catalunya” perquè “hafracturat la societat”. Abansde l’estrena del documentald’Albert Solé, Federal, Grana-dos va dir que pel PSC el 21-Dha de servir per girar fulld’“aquesta etapa negra per alcatalanisme”.■ AGÈNCIES

POLÍTICA

nies i els criteris” dels propersmesos. Durant la presentacióde la imatge de campanya delpartit sota el lema Espanya ésla solució, Albiol va dir que és“imprescindible” que en mo-ments “d’excepcionalitat polí-tica” els partits constituciona-listes tinguin les “idees clares”i va demanar deixar de bandales diferències per avançar enun “projecte comú” per treureel país de “l’encallador”.■ ACN

El president del PP, Xavier García Albiol, amb altres membresdel seu partit, ahir, amb el cartell electoral ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

ls exilis que hem resseguitfins avui no tenen res a veu-re amb el drama humà quees va desfermar el 1936 i el

1939, perfectament comparableal que experimenten els civils deSíria o altres països colpejats perla guerra. En aquella ocasió, el nos-tre país va viure una autèntica tra-gèdia col·lectiva, tant per la mag-nitud de les xifres com pel buit in-substituïble que van deixar elsexiliats, entre els quals hi haviaescriptors, músics i sindicalistesque, a partir d’aleshores, van haverd’explotar el seu potencial en altrespaïsos. Des de qualsevol perspecti-va, doncs, l’exili republicà ens dei-xa un balanç esfereïdor.

En teoria, els militars havien or-ganitzat el cop d’estat per tal defrenar una suposada revolució, pe-rò, paradoxalment, va acabar ge-nerant una espiral revolucionàriasense precedents. Les institucionstradicionals es van esfondrar i elpoder va passar als comitès, senseque fos possible aturar la violènciadesfermada contra la burgesia, els

Epropietaris rurals, l’Església i, endefinitiva, contra tot allò que re-presentés el vell sistema. Aquestasituació va provocar un exili prounombrós. Albert Manent ha xifraten prop de 30.000 els catalansque van emigrar durant la guerra,mentre que Rafael Abella situaen 40.000 els que es van passar al’anomenada “zona nacional”. Da-vant la impossibilitat d’aturar laviolència revolucionària, la Gene-ralitat, amb el president Lluís Com-panys al capdavant, es va esforçarper tal de facilitar la sortida a aque-lles persones que corrien algun ti-pus de perill. Fins i tot el generalGonzalo Queipo de Llano reconei-xia que el govern català “havia dei-xat sortir de Barcelona més de5.000 homes de dretes, cosa quehavia d’alleujar, sens dubte, la res-ponsabilitat que pesava sobre si”.Una de les colònies més importantsde catalans es va situar a Gènova.L’historiador Rubèn Doll-Petit haanalitzat amb detall aquest exili iha remarcat l’evolució d’aquestacolònia, que, a poc a poc, va comen-çar a mostrar el seu suport al gene-ral Franco, ja fos a través d’adhe-sions públiques, d’oferiments per-

sonals, de mitjans de comunicació–com és el cas del comte de Godó,que va posar al servei dels naciona-les el diari La Vanguardia– o, fins itot, de donatius econòmics.

En tot cas, l’exili més nombrósel van protagonitzar els republi-cans que s’havien mantingut fidelsa la República. A principis del1939, amb la caiguda de Tarrago-na, les possibilitats de la Repúblicaes van esvair del tot i el principalobjectiu, l’última esperança, era ar-ribar a la frontera. L’èxode no no-més afectava els veïns dels poblesque anaven caient, sinó els més de702.000 refugiats republicans arri-bats al nostre país des de l’inici dela guerra procedents d’altres terri-toris de l’Estat. Amb la caiguda deBarcelona, el 26 de gener del 1939,l’èxode encara es va accelerar mési es va convertir en una cursa dra-màtica per arribar a la frontera.Mentrestant, l’aviació Còndor i lestropes franquistes bombardejavensense compassió i sense cap altreobjectiu que no fos sembrar el pà-nic. Només entre finals de gener iprincipis de febrer, la ciutat de Fi-gueres va rebre més de quinzeatacs aeris, que van causar 200

morts, entre veïns i refugiats. Eldramatisme d’aquesta persecuciómacabra queda perfectament resu-mit amb l’arribada de les tropes fei-xistes al pas del Pertús a les duesde la tarda del 9 de febrer, nomésun quart d’hora després que hi ha-guessin passat els últims soldatsrepublicans.

Les imatges i les cròniquesd’aquells dies ens descriuen unaprocessó interminable de personesque envaïen les carreteres i que esdesplaçaven majoritàriament apeu, carregades amb les seves es-casses pertinences. Carles Pi i Su-nyer va deixar escrita una crònicacolpidora d’aquella tragèdia: “Ja leshavia vist abans, les corrues degent que se n’anaven, fugint ambdolorosa angoixa; les intermina-bles caravanes de carros, cotxes icamions; dones i criatures, apilatsdamunt de l’amuntegament de ba-gatges, caixes i farcells [...]. Erenmasses de gent, grups que s’havienajuntat, alguns cops de tot un po-ble i que, en anar-se’n, procuravenendur-se amb ells tot el que podien.Famílies pageses que ho havienapilat tot al carro: matalassos, ba-guls, cristalls, gàbies amb aviram i

“Malamentcom els nazis”En el seu clàssic estudi‘Els catalans alscamps nazis’, l’escrip-tora Montserrat Roigrecollia un munt detestimonis esfereïdorsde la tragèdia de mi-lers de catalans, so-bretot d’aquells quevan anar a parar aMauthausen. Algunsd’aquests no conser-vaven un record gensagradable del seu pasper França. FrancescTeix, per exemple, re-marcava: “Els france-sos ens van tractargairebé tan malamentcom els nazis. Noméshi havia una diferèn-cia: els francesos etmataven de fam i elsnazis ho feien directa-ment.”

TRAGÈDIA · L’esclat i el desenllaç de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) van provocar l’exili més massiu de la nostra història,xifrat en unes 200.000 persones DESTINACIÓ · Del total de republicans que van travessar la frontera, més d’un 60% van serrepatriats, un 25% es van quedar a França i poc més del 10% es van traslladar a altres països o es van allistar a la legió francesa

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

Dues imatges de l’exili republicà a través de la Jonquera, una de les principals vies de sortida cap a França ■ MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI

La diàspora republicana

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

potser un xai o una cabra que elsseguien lligats a una corda [...].Quina era la causa que fossin tantsi tants els que se n’anessin? La pri-mera era naturalment la por [...].[La segona] era una reacció instin-tiva de la nostra gent, liberald’idees, democràtica de caràcter,catalana de sentiment.” A l’assetja-ment indiscriminat dels franquis-tes, s’hi afegien la duresa de lescondicions meteorològiques i el fla-gell de la fam, que es van convertiren un obstacle insalvable per a cen-tenars de persones. Quan s’arriba-va a la frontera, encara calia supe-rar una altra adversitat: la negativade les autoritats franceses a obrir-la, un bloqueig que no es va aixecarparcialment fins la nit del 27 al 28de gener. La realitat amb què es

van trobar els gairebé 500.000 re-fugiats que van travessar la fronte-ra era el resultat d’una absolutaimprevisió des d’un punt de vistasanitari i assistencial. Semblavaque hi havia molta més obsessióper controlar militarment i poli-cialment els refugiats que no pasper atendre’ls. Els refugiats van sertraslladats a centres d’acollida si-tuats a l’interior del país i a campsde concentració com el d’Argelers,el primer que es va obrir. Les con-dicions en aquests camps eren de-plorables, la qual cosa va afavorir laproliferació de malalties com ara ladisenteria i la tuberculosi, que van

provocar centenars de morts. Elsrefugiats catalans no només ha-vien de suportar aquestes condi-cions lamentables, sinó també lesvexacions i les humiliacions delssoldats francesos. Amb aquestscondicionants i amb el pessimismeinstal·lat per la derrota republica-na, no resulta gens estrany que undels presoners del camp d’Arge-lers, l’escriptor Agustí Bartra, esreferís a aquell espai com “la ciutatde la derrota”.

El problema no eren només lescondicions transitòries que van ha-ver de suportar, sinó també la in-certesa del futur. Els refugiats no-més tenien tres opcions: tornar al’Espanya de Franco, emigrar alspaïsos llatinoamericans o quedar-sea França, que ben aviat, amb la in-vasió de l’Alemanya nazi, es va con-vertir en una immensa ratera perals mateixos francesos. Segons al-gunes estimacions, dels gairebé500.000 republicans que van tra-vessar la frontera, més d’un 60%van ser repatriats, un 25% es vanquedar a França i poc més del 10%es van traslladar a altres països o bées van allistar a la legió francesa. Eldrama de molts d’aquests refugiatsno es va aturar el 1939, sinó que esva perllongar durant força anys.L’inici de la Segona Guerra Mundiali l’ocupació de França per part del’exèrcit alemany van suposar untomb radical en la situació dels exi-liats catalans. Els principals diri-gents polítics i sindicals van ser víc-times d’una persecució implacable iles comunicacions entre els nuclisde refugiats es van tallar en sec,una persecució que, en molts casos,els va conduir als camps de concen-tració i directament a la mort. ■

Carrasco i Formiguerai la teranyina de l’exiliPoques trajectòries són tan il-lustratives sobre la complexitatdels exilis que es van derivar del’esclat i el desenllaç de la Guer-ra Civil com la de Manuel Car-rasco i Formiguera (Barcelona,1980 - Burgos, 1938). La sevatrajectòria expressa una cohe-rència difícil de rebatre. El 1932,quan encara no havia fundatUnió Democràtica de Catalunya,es va convertir en l’únic diputatque va gosar alçar la veu contrales retallades infligides a l’Esta-tut de Núria. El seu compromísen el terreny social també erainqüestionable, fins al punt dedefensar sense dubtes la lleisocial més important que vaaprovar el Parlament, la decontractes de conreu. Tam-bé ho era el seu compromísamb la legalitat republicana.Dos dies després del 18 dejuliol del 1936, els dirigentsdel seu partit es van pre-sentar davant del presi-dent Companys per expressar-liel rebuig al cop d’estat, l’adhesióa les autoritats legítimes i la pro-testa pels excessos que s’haviencomençat a cometre.

Malgrat tot, el dirigent d’UDCes va convertir ben aviat en l’ob-jectiu dels anarcosindicalistes.Per posar-ne algun exemple, valla pena citar un escrit apareguten l’òrgan de premsa de la CNT,Solidaridad Obrera, en què esparlava obertament de la neces-sitat que la revolució fos “dura”.“I gairebé ens atreviríem a dirbrutal, amb els individus que, toti la seva actuació netament con-trària a les essències revolucio-

El dirigent d’UDC, Manuel Carrasco i Formiguera ■ ARXIU MUNICIPAL DE BARCELONA.

El rostre de l’exili

nàries que presideixen el mo-ment actual, no es resignen adesaparèixer”, continuava. La nitsegüent, Carrasco i Formigueraja no va dormir a casa seva, sinóal Palau de la Generalitat. Po-ques hores després, uns mili-

cians es van pre-

sentar acasa seva. Carrasco va optar peranar d’enviat de la Generalitat alPaís Basc, tot i la insistència deJosep Tarradellas perquè no hianés. Pocs dies després, el ma-teix Carrasco es va adonar ques’havia ficat en “una ratera”.Quan els franquistes van con-querir Guipúscoa, va tornar aBarcelona, tot i que ben aviat esva haver d’exiliar de nou, aquestcop amb tota la família. Però lamarina franquista va interceptarel seu vaixell i el van acabar con-duint a Burgos. El judici suma-ríssim al qual va ser sotmès,com tots els de la justícia fran-

quista, va ser una autèntica pan-tomima. Malgrat el seu compro-mís catòlic, un periodista del rè-gim, Maximiano García Venero,escrivia un mes després de laseva detenció: “La Falange no eslimita a assenyalar els enemicsamb la denominació de rojos.

Per nosaltres, és indispensa-ble recalcar que estemlluitant contra els rojosseparatistes. Separatistesde dreta i separatistesd’esquerra. Un Carrasco iFormiguera i un Aguirre.Un Companys i un Leizao-la.” La sentència, doncs, jaestava dictada, i Carrasco vaser condemnat a la pena demort “com a autor d’un de-

licte d’adhesió a la rebel·lió”. Undels agreujants feia referència a“la perseverança i transcendèn-cia de la seva ideologia antiespa-nyola, que accentua el grau dela seva perversitat”. Carrasco vaser afusellat el 9 d’abril del 1938,amb un crucifix a les mans i, pa-radoxalment, pels trets d’aquellsque van acabar disfressant de“croada” el seu cop d’estat. Unabona prova del laberint en quèes van trobar atrapats alguns ca-talans, que es van veure obligatsa exiliar-se el 1936, però que novan poder tornar el 1939.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Alguns catalans esvan haver d’exiliar el36, però tampoc vanpoder tornar el 39

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El drama dels refugiats noera només per les condicionsque van haver de suportar,sinó per la incertesa del futur

i 5ELS ALTRES EXILIATS. L’exili del 1936-1939

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1550

46-1

1762

35 ®

ra un matí fred, peròl’ambient no podia sermés càlid. A quarts d’unadel migdia d’ahir, els

9.952 músics i cantaires ques’havien apuntat, via internet,per participar en el concert ambmés intèrprets que mai s’ha fetal país (i un dels més grans delmón, segons els organitzadors)ja eren a punt per entonar melo-dies catalanes i universals perreclamar l’alliberament “delspresos polítics i defensar el dreta l’autodeterminació”.

“Enmig de tanta injustícia i

Eretallades de llibertats, vivimfets extraordinaris com aquest.Hem fet moltes coses boniques,però això és immens”, deia Mar-cel Mauri, portaveu d’Òmnium,l’entitat organitzadora junta-ment amb la plataforma Músicsper la Llibertat que, al setembre,ja havien convocat 3.000 músicsdavant la catedral de Barcelona.“Va ser un èxit i ens va servir peraprendre molt i llançar-nos a tri-plicar el repte, en espai i intèr-prets”, explicava a aquest diariel seu portaveu, Joel Sans.

Ocupant mitja plaça Espa-nya, s’aplegaven músics de di-verses nacionalitats i edats, arri-bats de bandes, corals i orques-

tres de tot arreu. Com MariaRodríguez, estudiant de viola de12 anys de Barcelona que tocavaal costat de Clementina Boey-kens, de pare belga i mare italia-na, nascuda a l’Argentina i resi-dent a Vilafranca i la Geltrú: “Hisoc per clamar contra la injustí-cia”, deia, mentre en Joaquim,de 85 anys, provava de posarpinces a la partitura perquè novolés i confessava: “A mi m’em-peny a venir sentir el que diu laSoraya.”

Els músics de simfònica con-vivien perfectament amb lagresca de la percussió (hi haviaampolles de vidre que sonavencom campanes divertides). “Soc

aquí perquè la música és pau,com el meu nom”, deia el timba-ler Pau Riullavanera, de 19anys, de l’Alt Empordà. Al seucostat, la Laia, de 20 anys, deMollet del Vallès, reivindicavaamb el tambor la República, i laJúlia, de 16, assegurava no en-tendre “per què hi ha presos po-lítics en el segle XXI”.

També des de la grada habili-tada per als directors d’orques-tra, els organitzadors reivindica-ven la música com a “llenguatgesense fronteres” i al seu so cla-maven contra “un Estat espa-nyol sord, i un govern que utilit-za el 155 per atacar la cultura”.Reafirmaven el seu compromís

CONCERT · Més de 6.000 instrumentistes i 3.000 cantaires entonen al carrer sis simbòliquesmelodies per demanar l’alliberament dels presos DIRECTORS · Sis batutes de prestigi al capdavant

M.J. JordanBARCELONA

10.000 músics unitsper la llibertat

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1777

19®

1350

48-1

1769

22®

Ajuntament delMasnou

EDICTEAprovació inicial de les Bases específiques reguladores de la concessió de subvencions a

entitats a atorgar pel procediment de concurrència competitiva.Aprovat inicialment pel Ple d’aquest Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el 16 de novem-bre del 2017, l’expedient d’aprovació inicial de les Bases específiques reguladores de la concessióde subvencions a entitats a atorgar pel procediment de concurrència competitiva, se sotmet a infor-mació pública pel termini de 30 dies hàbils, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclama-cions, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província de Barcelo-na, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària,a la publicació “El Masnou Viu” i al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament, de conformitat amb elque determina l’art. 178.1.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text re-fós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, a l’objecte que tots els que es considerin inte-ressats per l’aprovació de l’esmentat expedient puguin formular, per escrit, les al·legacions o obser-vacions que estimin oportunes, acompanyades dels documents que les justifiquin.El termini d’informació pública començarà a comptar l’endemà del dia de la publicació de l’anunci alBOPB.En el supòsit que no es produeixin reclamacions de cap mena, les esmentades Bases es conside-raran aprovades definitivament a tots els efectes sense necessitat de cap tràmit ulterior.L’expedient es podrà consultar a l’Àrea de Comunitat i Persones de l’Ajuntament del Masnou, situatal carrer Roger de Flor, 23, 08320 El Masnou (Barcelona), de dilluns a divendres de 8:30 a 14:00hores, i al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament.

El Masnou, 21 de novembre de 2017El secretari generalGustavo Adolfo Roca Priante

1350

30-1

1778

40w

Ajuntamentd’Argentona

FIRES D’ARTESANIA 2018 (ARGENTONA)REGIDORIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

DIES FIRA: Fira de Sant Julià: 13 i 14 de gener de 2018Fira de la Diada de la Flor: 2 i 3 de juny de 2018

HORARI: Fira de Sant Julià: de 10 a 14.30 i de 17.30 a 20.30 Fira de la Diada de la Flor: de 10 a 14.30 h i de 17.30 a 20.30 h

Documentació a presentar:Cal consultar la pàgina web de l’Ajuntament: www.argentona.cat

Presentació de sol·licituds:

DATA MÀXIMA: Fira de Sant Julià: Termini màxim dia 11 de desembre de 2017 (inclòs)Fira de la Diada de la Flor: Termini màxim dia 27 d’abril de 2018 (inclòs)

LLOC: La documentació l’han de presentar de forma telemàtica obligatòriament les perso-nes jurídiques a http://argentona.cat/tràmtis

I en cas de persones físiques també es possible presentar-ho personalment a l’OAC (c/Gran, núm. 59 d’Argentona) o per correu postal dirigit a:

Ajuntament d’ArgentonaOficina d’Atenció al Ciutadà - OACGran, 5908310 Argentona

Data selecció d’expositors:La llista d’expositors acceptats i exclosos es publicarà 15 dies abans de la fira, i en cas que no esresolgui en l’esmentada data, les peticions s’entendran desestimades per silenci administratiu.

amb “els valors democràtics i dellibertat” cridant a la mobilitza-ció pacífica “en defensa del go-vern legítim català”.

Marcel Mauri desitjava que,avui, els presos poguessin tornara casa “d’on no haurien d’haversortit”. “L’extrema dreta actuaamb impunitat mentre els nos-tres presos polítics i els dos Jor-dis són a la presó, i això és unavergonya per a la democràcia.”

Acabats els parlaments, arri-bava el torn de la música, quefins i tot seguien de lluny elsmolts visitant de la terrassa delcentre Les Arenes. Els assajosvan permetre que tothom anés al’hora i va quedar prou bé.

El concert es va iniciar ambJosep Ferrer dirigint Sant Martídel Canigó i es va acabar ambSalvador Brotons i un entusias-ta himne d’Els segadors, corejatper tothom. Entremig, altres pe-ces carregades de simbolisme:L’estaca, El cant de la senyera,Viatge a Ítaca i l’Himne de l’ale-gria o d’Europa amb les batutesde Josep Vila, Jordi Llobet, Ed-mon Colomer i Salvador Mas.Entre els més de 3.000 cantai-res, els més de 6.000 músics i elpúblic, s’aplegaven unes 30.000persones esquitxades de grocamb pins, mocadors, samarre-tes... Groc de pau. ■

Edmon Colomer en un momentdel concert dirigint prop de10.000 intèrprets a la plaçad’Espanya ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

1903

19-1

1775

86®

1352

02-1

1778

29w

Ajuntament deSant Celoni

ANUNCId’aprovació inicial de la modificació dela modalitat del sistema d’actuació dereparcel·lació, de compensació bàsicaa cooperació, de l’Àrea de sòl urbàsubjecte a Pla especial de la Urbanit-zació “Cal Batlle”.Es fa públic que per resolució de l’al-caldia de 22 de novembre de 2017 s’ha aprovat inicialment la modificacióde la modalitat del sistema d’actuacióde reparcel·lació, de compensació bà-sica a cooperació, per a la transforma-ció de l’Àrea de sòl urbà subjecte aPla especial de la Urbanització “CalBatlle” delimitada per la Revisió delPGOU de Sant Celoni.L’expedient de la seva raó romandràexposat al públic a l’àrea de Territorimunicipal i el pla especial al web del’Ajuntament de Sant Celoni(www.santceloni.cat) pel termini d’unmes comptat des de la darrera publi-cació dels edictes al Butlletí Oficial dela Província de Barcelona, al Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya ien un dels diaris de premsa periòdicade més divulgació en l’àmbit municipalo supramunicipal, a l’efecte que s’hipuguin formular al·legacions i suggeri-ments.Sant Celoni, 27 de novembre de 2017L’alcalde,Francesc Deulofeu Fontanillas

1800

87-1

1778

24w

Ajuntament del’Esquirol

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament de l’Esquirol, ensessió extraordinària celebrada el dia23 de novembre de 2017, va aprovarinicialment la modificació del Regla-ment d’atenció a la infància i a les famí-lies de l’Esquirol, així com el seu textrefós.D’acord amb el que disposa l’article178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28d’abril, pel qual s’aprova el Text refós dela Llei municipal i de règim local de Ca-talunya, i l’article 63 i següents del De-cret 179/1995, de 13 de juny, pel quals’aprova el Reglament d’obres, activi-tats i serveis dels ens locals, s’obre untermini de trenta dies hàbils, comptats apartir de l’endemà de l’última publicaciód’aquest edicte al Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona, al Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya i en undiari dels de màxima difusió, a l’objecteque qualsevol interessat pugui exami-nar l’expedient i presentar-hi les al·lega-cions i/o reclamacions que estimi opor-tunes.Transcorregut el període indicat sensehaver-se presentat reclamacions, lamodificació del reglament esdevindràaprovada definitivament sense necessi-tat de nou acord exprés, llevat de la pu-blicació del text modificat.L’Esquirol, 30 de novembre de 2017L’alcalde,Àlex Montanyà i Rifà

a distància física i l’aïlla-ment entre barrots durant32 dies no van ser impedi-ment perquè ahir el conse-

ller de Presidència, Jordi Turull,pogués agrair les mostres de su-port rebudes pels seus conciuta-dans de Parets del Vallès i de mol-tes autoritats, entre alcaldes, di-putats i senadors que ahir vanparticipar en una caminada i pos-terior botifarrada al municipi va-llesà per reclamar el seu allibera-ment. “Moltes gràcies pel vostreescalf! #Parets sempre al meucor!”, va piular des del seu comptede Twitter poc després que s’aca-bés l’acte amb una actuació musi-cal dels veïns, el cant coral d’Elssegadors i un enorme llaç gegantal parc de la Linera en el qual vanparticipar més de 200 personesque van aixecar el mocador grocamb la seva cara impresa i la frase“Jordi et volem a casa”.

Aquesta va ser la cloenda d’unmatí emotiu que es va iniciar a lesdeu al poliesportiu municipal Joa-quim Rodríguez amb una cami-nada d’uns quatre quilòmetrespels principals carrers del muni-cipi on resideix Turull. No va seruna concentració tumultuosa, si-nó més aviat silenciosa, amb unmunt de famílies amb fills i gossosamb llaços grocs que van enfilar elpasseig Fluvial creuant-se amb ci-clistes i corredors per acabar des-prés d’una ruta circular d’unsquatre quilòmetres sense cap in-cident al parc de la Linera. Allà,854 persones van fer un entrepà ivan prendre una beguda per recu-perar forces previ pagament a lacaixa de solidaritat per a l’Asso-ciació Catalana pels Drets Civils,

L

formada per les 15 famílies delsconsellers i els presidents d’Òm-nium, Jordi Cuixart, i de l’ANC,Jordi Sànchez, empresonats desde fa 47 dies. Entre la munió degent, moltes cares conegudes de

diputats, exdiputats, senadors deJunts pel Sí, el PDeCAT, ERC,d’alcaldes i entitats com ara NeusMunté, Lourdes Ciuró, FrancescHoms, Antonio Baños, GermàBel, Lluís Maria Corominas, Mi-quel Buch, Feliu Guillaumes oJoan Bagué, entre d’altres.

I, evidentment, també de la fa-

mília, que posteriorment van pu-jar a l’escenari per donar les grà-cies per les mostres de suport. Ladona del conseller, Blanca Bragu-lat, acompanyada de les seves fi-lles, Marta i Laura, va assegurarque sabia que quan Turull cone-gués la quantitat de gent que ha-via cridat pel seu alliberament “sesentiria més fort i reconfortatque mai”, però també va admetreels moments familiars difícils queestaven vivint perquè “emocio-nalment que tanquin una part detu a la presó és molt dur”. Bragu-lat va deixar clar que cap delsconsellers empresonats “ha co-mès cap delicte” i que l’“única cul-pa ha estat donar veu al poble icomplir, escrupolosament, elmandat democràtic que tenienencomanat”. També va tenir pa-raules de suport per al president i

la resta de consellers a l’exili, i vaacabar el parlament amb un mis-satge directe a Turull: “Pensemen tu en cada moment.” La inter-venció es va acabar amb un sentitaplaudiment acompanyat de lesproclames “No esteu soles” i “Lli-bertat, llibertat”. La família tam-bé va rebre un llibret amb totesles firmes de suport que han reco-llit entre els paretans aquestsdies. El seu alcalde, Sergi Mingote(PSC), va ser l’únic que va rebrealgun retret, encara que amb xiu-lets febles. El batlle va assegurarque “ningú per la seva ideologiaha d’estar tancat a la presó” i esva mostrar esperançant que avuio demà: “El Jordi sigui aquí i pu-gui passar el Nadal amb la seva fa-mília.” El jutge del Tribunal Su-prem, Pablo Llarena, tindrà avuila darrera paraula.

Jordi AlemanyPARETS DEL VALLÈS

SUPORT · Més de 850 persones participen en la caminada i botifarrada per l’alliberament de JordiTurull i els consellers EMOTIU · La seva dona lamenta que l’única culpa sigui “haver donat veu al poble”

L’escalf groc de Parets

Moment en què més de 200 persones fan voleiar els mocadors grocs per confeccionar un llaç gegant ■ J. ALEMANY

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més de 200 personesfan un llaç de color grocperquè s’alliberiJordi Turull