2 Damunt la taulaEmpeltar vida almuseu de la terrad’Almàssera

06L’envejable biblioteca escolarde bonrepòs i Mirambell12REMODELADA AMB LA DONACIÓ DE LA FAMíLIA DE PILAR VICENTE

Record a Vicent Vicent Cortina,cronista de Moncada30VA SER UN ENTUSIASTA DE LA SEUATERRA I DEL SEU POBLE ADOPTIU

TAMbÉ DESTAqUEM

EL  PI  DE  L’ANELLEl símbol d’una forma de viureVinalesa

08

LA  INAUGURACIÓ  DE  LESESCOLES  VELLES  DE  FOIOSUn acte de rebel·lia i afirmacióvalencianista en 1922

10

LA CAVALCADA MÉS ANTIGAEls Reis d’Orient desfilen pelscarrers d’Alfara del Patriarcai entreguen els regals alsmenuts en mà des de 1959

16

TASTEM  L’HORTALa Mancomunitat del Carraixetimpulsa la gastronomia amb lacreació d’un Club de Producte

24

LA TIRA

HIVERN 2019

de Toni Cabo

www.espaicarraixet.es@espaicarraixet

Arrels de vida, llavors de futur14RAFELBUNYOL ACOLLIRÀ LA PRÒXIMATROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ

REENCONTRES  SOTALA PÓLVORA La celebració de Sant AntoniAbat a Massalfassar

20

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

No, no parlarem de Catalunya. Nitan sols del País Valencià o de lesfronteres físiques de l’Horta Nord.La independència, la vertadera in-dependència, té a veure amb la ca-pacitat que cadascú de nosaltres te-nim per a sentir-nos lliures davantqualsevol circumstància. Us preguntareu quina relació té

aquesta premissa amb la revista Es-pai Carraixet. Absolutament tota.Aquesta publicació va nàixer deslli-gada de qualsevol pretensió política.Va nàixer, de fet, deslligada de qual-sevol pretensió, sense qualificatius.L’inici d’Espai Carraixet va estarmarcat únicament per dues circums-tàncies: la necessitat de satisfer unainquietud professional lligada a larecerca d’un periodisme de qualitati el sentiment d’amor i respecte pelnostre territori, les nostres arrels, lesmanifestacions artístiques i el patri-moni material i immaterial de la co-marca.Pot semblar fàcil mantindre la in-

dependència d’un mitjà de comuni-cació que es definix i es conformaal voltant de la cultura, però la reali-tat és que el producte final que ar-riba a les vostres mans cada tresmesos, de forma totalment gratuïta,comporta una important inversió derecursos humans i materials ques’han de sufragar perquè el negocisiga rendible i puga subsistir ambunes condicions acceptables.És clar, el finançament d’Espai

Carraixet depén de la confiança que

les institucions públiques i privadesdepositen mitjançant la publicitatque hi fem de les seues activitatsculturals. Val a dir que cada vegadasón més els pobles que volen estarpresents a la revista, perquè els re-presentants municipals entenen elgran valor que suposa recollir itransmetre tot allò que es relacionaamb la cultura local. Quan hem pro-posat o acceptat fer un reportatge,hem deixat clar que cada periodistaexercix la seua tasca amb la màximaprofessionalitat. En aquest sentit,hem de dir que fins ara no hem patitcap ingerència, però és cert que se-gons anem creixent ens adonem quehi sorgixen algunes suspicàcies alvoltant de la línia editorial d’EspaiCarraixet.La independència de la revista

òbviament va lligada a una deter-minada manera de mirar la realitat,perquè els qui estem darrere sompersones humanes amb valors, pre-ferències, inquietuds i desitjos. Tot ique aquest mitjà de comunicació nobusca la confrontació i no s’alineaamb cap opció política representa-tiva, no podem passar per alt temà-tiques fonamentals per a nosaltresque van més enllà de l’àmbit local,com ara el feminisme, les qüestionsrelacionades amb la protecció delterritori o la lluita contra el feixisme.Nasquérem lliures i, si cal, mori-

rem lliures. De moment, continuemamb el coratge que ens doneu totsels qui ens seguiu. Gràcies!

IndependènciaNúRIA gARCIADIRECTORA D’ESPAI CARRAIXET

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 8 HIVERN 2019

DirectoraNúria GarciaSubdirector

Eduard RamírezRedacció

Jorge PérezManuel RegidorMireia Corachán

Il·lustracionsToni Cabo

Col·laboracions en este número Marta Margaix

Marc FerriSergi Ruiz

Pau Sanchis FerrerMiquel Nicolás

Disseny i maquetacióAlamida

ImpressióMarí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

5ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

Dels 35 anys que tinc, he viscut 31 a l’Horta Nord. Solsvaig eixir per a anar a estudiar al Conservatori Superiorde Castelló durant 4 anys i he de dir que em va agradarmolt. La primera llibertat d’eixir de casa dels teus pa-res, anar a dormir a les tantes entre setmana tenintclasse l'endemà, aprendre a fer la compra com toca,cuinar receptes dels teus companys de Reus, Cullera,Guadassuar... Ahí vaig conéixer una nova llibertat queno coneixia fins eixe dia i em va enriquir de "lo més".La resta de llocs on he viscut és a Massalfassar (el

meu poble), Rafelbunyol, València i Alboraia, que éson estic actualment. La llibertat que tinc ara no es pa-reix en res amb la de fa 10 anys.Saps quin plaer dona passejar per l’horta un dimarts

pel matí? Anar entre camps, olorar les cebes que estaneixint, saludar a un llaurador “ieee, bon dia!”, escoltarel silenci… Si estàs per Alboraia, pots optar per anaral costat del Barranc del Carraixet, que de la mateixamanera que té l’encant dels ànecs i la flora diversa,t’omplis de ràbia de vore’l per altres trams ple de fem.Però què li anem a fer, l’ésserhumà és imbècil i meravellós aparts iguals.I què em dius de tindre la

platja a 2’5kms, que en 10 mi-nuts et plantes amb la bicicleta?Pots anar tant per carretera en-tre camps o pel barranc, quepasses per l’Ermita dels Peixets,que sincerament, acabada dereformar vos aconselle anar adotorejar-la. Si el passeig el fasal matinet el que pots (deus) fercom a bon valencià és anar aesmorzar. Un bon entrepà, ambels seus cacaus i olives "xafaes"i, per a rematar, un "cremaet".

Busca aquell bar on entre les 9.30 i les 11.30 estiga plede gent major, eixos sí que saben!Jo em dedique a la música professionalment i no

tinc un horari fix de feina, de manera que la rutina debuscar l’aire pur entre camps o al mar no és fàcil, però

sempre ho intente i busque elmomentet de la setmana, com amínim per a agafar forces. Laterreta té molts llocs on encaraque siguen uns minuts al dia, etrecarrega les piles.L’únic lloc on ja no es respira

igual a l’horta d’Alboraia és pelcostat de l’autovia, on han tiratavall el Forn de Barraca i altresedificis per a poder construir unaltre carril a la V-21, on tot el mónsap que les cues per a entrar aValència seguiran.Ens volen privar de llibertat,

però no els ho ficarem tan fàcil.L’Horta és vida!

La convidada

«L’úNIC LLOC ON JANO ES RESPIRA

IgUAL A L’HORTAD’ALBORAIA ÉS

PEL COSTAT DE L’AUTOVIA, ON HAN TIRAT

AVALL EL FORN DE BARRACA

I ALTRES EDIFICIS»

MARTA MARgAIXARTISTA

L’horta és vida

ESPAI6 Patrimoni

Quan l’any 1999 s’obria el Museu de l’Horta en Almàsseraen l’espai de l’antic escorxador i el seu entorn directe, de

terra cultivada i pati amb jardí, podia sorprendre la idea d’ar-xivar en un local un paisatge que ens bressola cada dia i ensompli d’imatges i olors de temporada. Ens resulta una evi-dència tan quotidiana que a voltes se’ns pot fer invisible...L’objectiu era conservar part de la riquesa etnològica local, iper això intenta mostrar a les noves generacions un modelde vida agrícola que reflecteix la vida històrica d’Almàssera.Llaurar la memòria i les continuïtats.

Ara l’Ajuntament considera que cal impulsar una renovacióen el seu funcionament, com a projecte transversal que superela referència local i permeta convertir-lo en un projecte alservei de tota la comarca.

La intenció és obrir-se a l’entorn i projectar el poble, desd’una doble perspectiva: una educativa i una altra d’utilitatcom a espai d’encontre. La via didàctica ha de contemplar to-tes les edats i tots els sectors, promovent les relacions i laimplicació amb l’horta. La pedagogia es treballa mà a mà ambla comunitat educativa, que a banda de connectar l’escolalocal i els horts d’oci, buscarà convenis de col·laboració ambla universitat. L’Ajuntament també pretén donar vida al Museumés enllà dels continguts exposats, que ja és un punt de tro-bada de les sendes de l’horta senyalitzades per la Mancomu-nitat del Carraixet; condicionar-lo com a espai polivalent pera associacions i seu del Consell Agrari, a més de promoure-hiles activitats culturals i la gravació d’audiovisuals, que tambéentren en els seus plans. En la legislatura anterior es va ges-

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Alamida

Empeltar vida al

El Museu de l’Horta d’Almàssera mostra aspectes etnològics tradicionals amb la recreació d’escenarisi l’exposició d’aparells agrícoles i artesanals

MUSEUDE LATERRA

HIVERN 2019

tionar la llicència d’obertura, i arahan passat del manteniment a lesintervencions de llavat de cara iadaptació de les instal·lacions.

La connexió amb la terra conti-nua molt viva en la nostra societat,encara que s’haja perdut la pràcticacom a opció laboral en les genera-cions joves. D’ací naix una curiosi-tat que cal saber aprofitar. Com es-criu el periodista i editor FrancescBayarri en la seua novel·la Valènciasic transit, “també nosaltres anà-vem d’excursió, sobretot en prima-vera i en l’estiu, a la seua alqueriad’Almàssera, on podíem córrer lliu-rement pels marges dels camps,botar séquies i jugar a amagar-nosentre els arbres del voltant: llime-res, lledoners i una xicranda deflors violàcies que era el nostre ar-bre preferit. A l’interior de l’alque-ria, l’andana representava per a mil’espai més singular; una estançadiàfana el sostre de la qual estavatravessat per bigues de fusta d’onpenjaven melons tendrals engan-xats amb cordells, i sobre els tau-

lells del terra hi havia en certesèpoques xufes escampades, o sacsde creïlles esperant compradors.L’andana romania en silenci. Allànomés arribaven com en sordinaels crits de les meues germanesque jugaven pel marge de la séquiaque passava enfront de l’alqueria,d’una aigua molt neta que discorriaplàcida sobre el fang i el tarquim”.

Al començament del 2020 defi-niran la part tècnica del projecte,que compta amb la participacióciutadana d’associacions del poblei especialment amb la col·laboraciódel Consell Agrari Municipal, queaporta la seua experiència i desen-volupa la part pràctica que ha de

completar la vida del Museu. Par-lem d’un «voluntariat sènior» arti-culat per llauradors jubilats queoferisca una formació agrícola iajude a superar la dificultat actualdel canvi generacional entre elsproductors de la terra. També, se-gons el regidor Joan Carles Jover,«ajudaria a promoure el prestigi iel coneixement de la qualitat delsproductes de proximitat. El Museude l’Horta està integrat en la xarxade la Diputació en el vessant etno-lògic, i amb els materials de quèdisposa podem renovar l’oferta decontinguts amb exposicions de te-màtica específica segons la tempo-rada, com la llar o la sembra... Ésimportant que ara el projecte elcompartim cinc àrees del govern iaixò enriqueix el compromís insti-tucional i les seues possibilitats. Acanvi, carreguem la restricció delgovern central de contractar per-sonal que puga mantindre la ins-tal·lació oberta amb continuïtat».

El Museu, que nasqué a partir dedonacions particulars, compta ambuna col·lecció de plantes aromàti-ques en el jardí, i està a disposiciód’escoles i grups que vulguen feruna visita guiada. Una molt bonamanera de conéixer la història i pa-trimoni vital, ara amb un nou im-puls que li aportarà vigor en elstemps de revalorar l’horta. g

LA INTENCIÓ DEL MUSEU DE

L’HORTA ÉS OBRIR-SE A L’ENTORN I

PROJECTAR ELPOBLE DES DE

LA PERSPECTIVA EDUCATIVAI D’ESPAI

D’ENCONTRE

7ESPAI CARRAIXET

Les persones majors de Vinalesaconten que el Pi de l'Anell, de

gran altura, s'albirava des d'Alfara imés enllà. Malauradament, aquestarbre, situat a la partida de la De-vesa, va caure per una forta tem-pesta fa vora 50 anys. En el lloc vanplantar-ne un altre que fa temps queestà malalt, encara que resisteixdempeus, al costat de la séquia deMontcada, en el primer gir cap a ladreta que fa la sendera de l'aiguaper a formar l'Anell.

La zona on està el segon pi, depropietat municipal, està tancadaperquè hi ha un projecte de cons-trucció d’habitatges de protecció ofi-cial paralitzat des que va esclatar lacrisi immobiliària. Darrere de latanca sobreïx la seua copa i, la gentdel poble, el continua identificantcom el Pi de l'Anell.

Aquesta àrea de Vinalesa, la De-vesa, va ser temps enrere propietat

de Pere Bas, un terratinent i diputatdel segle XIX que va deixar una he-rència amb la qual es va crear unafundació al poble amb finalitats so-cials. La seua casa encara roman enel camí de la Devesa. Abans hi es-tava envoltada de tarongers; ara l’es-pai ha estat reconvertit en polies-portiu municipal i, l'edifici devivenda, en el bar de l’enclavament.

Mentre xarren al carrer d’enfrontdel Centre Cívic, Felicitat Delgado iAmparo Camps, veïnes de Vinalesa“de tota la vida”, recorden la seua in-fantesa sota el pi a la séquia. “Elsvalents es tiraven a l'aigua des dedalt, era una cosa més de xics. Lesxiques jugàvem a conillets a ama-gar, a córrer... No sé com no ens ma-tàvem perquè el sòl estava ple devidres trencats, era un perill. Éremmolt feliços, vam tindre una infàn-cia meravellosa malgrat que era unaèpoca molt dura”, expliquen.

ESPAI CARRAIXET8

HIVERN 2019

EL PI DEL’ANELL

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Alamida / Fundació Pere Bas

El símbol d'una formade viure Vinalesa

EL PI DEL'ANELL ÉS UNA REFERèNCIA EN

EL PAISATgED'UNA èPOCA

I EN L'IMAgINARI DE VINALESA;

TESTIMONI D'UNTEMPS DE JOC I D'ESPLAI A LA

SÉqUIA DE MONTCADA

Imatge de la Devesa de Vinalesa de mitjans del segle XX, amb el

Pi de l’Anell encara dempeus

Pel que fa al Pi, comenten que“era molt molt llarg, altíssim”. “Eraun pi de pinyons, els recollíem. Vaser molt trist quan va caure perquèera una referència del poble”, afir-men aquestes veïnes.

Paco Ample, secretari de la Fun-dació Pere Bas, coincideix a asse-nyalar que estar a la Devesa era si-nònim de llibertat i amistat.“Anàvem cada dia a nadar a la sé-quia, sobretot a l'estiu. A la séquia ial barranc n'hem fet de tot. Jugàvema indis i vaquers, rodàvem amunt iavall, era una passada”, recorda.“Llavors el pi ens semblava enorme.Quan va caure vam sentir moltatristesa perquè hi havia una part denosaltres que se n'anava amb ell.Era un símbol per al poble, una re-ferència que es podia veure des d'Al-fara. Miraves allà i ja sabies on pa-rava Vinalesa”, diu Ample.

Un símbol tan propi que així s'a-nomena un carrer i La Coral Pi del'Anell, que forma part de la SocietatRenaixement Musical. El presidentde l'agrupació, Julio Pastor, afirmaque sota el pi “han crescut diversesgeneracions”. La Coral està formadaper 48 persones que, aquestes set-manes, assagen intensament elsconcerts de Nadal.

El testament de Pere basLa Fundació Pere Bas, que va ges-tionar la Devesa abans que passaraa mans municipals, va ser consti-tuïda el 1917 amb la finalitat sociald'ajuda a les persones necessitadesdel poble. L'any 1884, el testamentde Pere Bas Martínez va deixar a laseua dona, María de los Desampa-rados Boira, l'usdefruit de gran partdels seus béns amb la condició d'ad-ministrar i cultivar la Devesa perquèfora productiva.

El testament establia que, des-prés de la mort de Boira, es creariaun Patronat que administrara lespropietats. El document recull quel'administrador del Patronat haviade tindre cura del cultiu de la De-

vesa “invertint les sumes necessà-ries per a fer-la productiva”, diu elpunt 33. El punt 39, per la seuabanda, explica la voluntat de Basperquè en el futur es construïra allloc un asil de xiquets abandonatson reberen educació i formació enel treball del camp.

Aquest projecte, finalment, es vaadaptar fa dotze anys amb la posadaen marxa a Vinalesa d’un centre dedia per a gent major, la qual cosa su-posa la principal activitat de la fun-dació ara per ara. L'espai està a lesEscoles Velles, on s'atén a prop de70 persones usuàries. g

9ESPAI CARRAIXET

Antiga casa de Pere Bas,que actualment és el bar del

Poliesportiu Municipal

Centre de Dia Pere Bas de Vinalesa

Pere Bas

Dilluns 9 d'octubre de 1922. Ésl’aniversari de la rendició i

presa al moro del Cap i Casal enmans del rei Jaume i el municipide Foios es disposa a celebrar l’e-femèride. Ho fa amb la senzillapompa d’una població menuda, dellauradors laboriosos i amb la in-auguració d’unes escoles sufraga-des pel mateix poble.

Aquell dia, els carrers mostra-ven encara les cadolles de les breusperò intenses pluges d’una tardorincipient, i els balcons i finestreslluïen engalanats amb cobertors idomassos com qualsevol altre jornde festa. Era poc entrada la ves-prada, però només els infants decurta edat s’abandonaven a la mig-diada, allunyats dels quefers queentretenien la gent adulta, quanl’esquifit tren de via estreta va ferla seua arribada a l’estació de Foios,amb un enrenou sord, procedent deValència, havent travessat la lla-vors immensa i encara poc esquit-xada horta periurbana.

El sol començava a declinar i lamultitud esperava pacientment alspeus del ferrocarril, presenciantencuriosits com visitants i amfi-trions se saludaven efusivament ireverencial. Fets els complimentsapropiats, enfilaren el breu recor-regut fins a la plaça, on hi havia, ihi ha encara, l’ajuntament i l’esglé-sia. Pocs eren els que es conforma-

ven amb guaitar a través dels llin-dars entreoberts. Una majoria de-sitjava acompanyar l'alcalde, Joa-quim Pujol, l'arquebisbe deValència, Dr. Reig i Casanova, abi-llat amb roba eclesial i el governa-dor civil, Sr. Garcia Ormaechea, du-rant la seua estada al poble. Laresta del seguici, un bon rastred'autoritats de l'Estat i del muni-cipi, com ara el secretari de l’Ajun-tament, Sr. Federico Higon, el rectorde la parròquia, En Juan BautistaSoucase, i la curta però obligadanòmina de mestres, Na Lluïsa Fer-ràndiz i En Josep Ridaura.

Sense cap additament, el grup iuna nombrosa munió de dones en-dolades, de cabells coberts i rostresvelats, s’endinsà en el temple i eslliurà a l’ofici religiós. Fora, un min-vat grup d’homes enraonava ani-madament mentre el rumor de l’ac-tivitat a dins del temple s’escolavaa l’exterior pel cancell i els gransbatents de fusta entreoberts. Lapresència de l’arquebisbe va allar-

HIVERN 2019

Frontispici amb les lletres EM,sigla de les Escoles Municipals,en el rossetó central

DE FOIOSLes escoles velles

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA Sergi Ruiz

gar la cerimònia més del que havien previst les auto-ritats i, en acabar, el remorós seguici enfilà acceleratel curt centenar de metres que hi havia fins a les novesescoles.

Marxaren en direcció als afores del poble, de límitsimprecisos, trobant alqueries aïllades, però també unaàmplia horta tota de cebes, tomates, dacsa i creïlles,sobre la qual, poc després, hauria de créixer el muni-cipi, en terres dels absentistes Barons d’Alcahalí.

Encara no havia acabat la passejada, quan el seguiciva advertir el perfil de les escoles orientat al llevant.Un edifici amb tres grans pavellons, construït amb larajola d’argila del país —l’emprada també a l’antic es-corxador, de la mateixa època— i adornat amb sanefesde vistosos taulells. Segons les cròniques, els visitantses van meravellar aviat amb la imponent força delconjunt. Tanmateix, en aquells moments, gairebéningú sabia que el grup escolar s’arrodoniria, anysmés tard, amb la construcció del monumental jardíde l'Albereda, en aquell eixample de Foios.

En vespres del primer centenari des que el mala-guanyat Josep Fontestad —alcalde a les primeries delsegle XX i mort prematurament—, promoguera la seuaconstrucció, és de justícia descobrir-nos davant d’a-quelles autoritats locals que tingueren la visió d’im-pulsar un projecte d’aital ambició. Més encara. Lescròniques ens narren els detalls de la inauguració, al-guns dels quals encara perduren testimoniats a lespedres de l’edifici. Destaquem, en primer lloc, la datade la inauguració que, no debades, hom fa coincidiramb la commemoració del 9 d’octubre, en una plena inítida proclama de tints valencianistes i, per tant, pro-fundament populars. El principal signe d’aquesta vo-luntat d’arrelament el trobem a una de les façanes, ones fa gravar l’escut amb les quatre barres de la senyera.L’escut que podem veure hui és tan sols una rèplica,l’original es va traslladar —sense massa justificació—al pòrtic d’entrada a la Plaça del Rei en Jaume, ambmotiu d’una reforma. Hora és que el restituïm al llocque li correspon.

Les cròniques també relaten, amb indissimulat en-tusiasme, les abundants lloances que els diversos ora-dors van retre al govern local i al poble de Foios perl’esforç per la cultura i l’ensenyament mostrats ambla construcció d’aquelles escoles. Aquest orgull el vanplasmar al frontispici de l’edifici, on perduren encarales lletres EM, sigla d’Escoles municipals.

Més audaços, i més explícits, sens dubte, van seralguns dels discursos pronunciats, com ara el del Sr.Casto Luis Gimeno, que va gosar retraure la mancad'inversions d’un «Estat que gasta tants diners per ala guerra, però no per a millorar els mitjans d’ense-nyament», i potser, més atrevit i crític encara, el del

Sr. Josep Cervera Aviñó que, en llengua valenciana,va blasmar perquè «el poder central res no fa per mi-llorar l’ensenyament», i va afegir que «quan l’Estat i lapolítica res no fan pel seu progrés, el poble ho acon-segueix pel seu propi esforç», davant d’un atònit go-vernador civil.

L’actual sistema de drets i llibertats no ens deixacalibrar adequadament el context polític de l’època.Ens trobem en 1922, l’endemà del Desastre d’Annual,epítom de l’aventura espanyola al nord d’Àfrica, al finalde la decadent restauració borbònica i a punt d’entraren la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Corrupció,caciquisme, estat unitari i centralista, un poble anal-fabet i una democràcia merament nominal pactadaentre liberals i conservadors.

Tanmateix, amb poc que ens esforcem, advertimcom són d’atípics —i quasi revolucionaris— els argu-ments dels oradors, la mateixa construcció a costesmunicipals, els símbols gravats a les pedres de les no-ves escoles, hui centenàries, o la llengua valencianaemprada en algunes intervencions, que fan d’aquelldia un acte de rebel·lia i també d’afirmació valencia-nista, front un estat espanyol absent.

Tot plegat, molt actual.

11ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

g

12

Llum, prestatgeries plenes dellibres i un sofà per a llegir. Labiblioteca escolar del col·legi

públic Mare de Déu del Pilar convidal’alumnat a acaronar les paraules através de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai en-vejable, tant pel que fa a la dotaciódel mobiliari com pel programa d’in-novació educativa que el centre de-senvolupa.

El seu director, Manel Gandul, ex-plica que es tracta d’una de les mi-llors biblioteques, “no tant pel fonsbibliogràfic de què disposem, sinóper la forma i qualitat dels préstecsque es realitzen”. El Pla Lector quebascula sobre la biblioteca suposala visita setmanal de totes les aulesde l’escola, així com la implicaciódirecta dels familiars dels xiquets ixiquetes, que també tenen llibres ala seua disposició.

“L’hàbit lector és un dels princi-pals eixos vertebradors del col·legi,i les múltiples activitats de fomentque organitzem al llarg del curss’han vist reforçades amb la remo-delació que férem de la biblioteca faun parell d’anys”, matissa Gandul.

Ho fa amb els ulls brillants, amb elsrecords amuntegats, ja que la inver-sió amb què es va modernitzar l’es-pai lector va procedir de la donacióque va realitzar la família de PilarVicente, l’anterior directora de l’es-cola que va morir en un accident d’a-vió l’any 2015.

A més d’un complet equipamentde prestatgeries, taules i cadires, labiblioteca compta amb un sofà delectura en un ampli espai diàfan ones realitzen activitats d’animaciólectora. Sobre les parets d’eixa zonahi ha un gran mural que l’escola vadissenyar amb la imatge de Pilar Vi-

cente en un preciós paisatge costa-ner d’Astúries, on a ella li encantavaviatjar. Manel Gandul va ser el capd’estudis fins que Pilar Vicente vadeixar l’escola l’any 2012 i ha conti-nuat implantant valors educacio-nals basats en la convivència, el res-pecte, la companyonia i latolerància.

El CEIP Mare de Déu del Pilarcompta amb 420 alumnes d’infantili primària de Bonrepòs i Mirambelli de Cases de Bàrcena, però tambéhi ha xiquets i xiquetes procedentsde Tavernes Blanques, Foios i Al-màssera. “Intentem transmetre unaprenentatge basat en l’evolució na-tural dels menuts. En infantil s’im-planten dinàmiques de joc i a poc apoc anem instaurant un ensenya-ment més acadèmic”, detalla el di-rector, que explica que, així i tot, enels cursos de primària “seguim apli-cant metodologies basades en l’ex-periència, com ara les matemàti-ques vivencials en les qualsl’alumnat ha de manipular figuresen activitats que promouen una mi-rada alternativa a l’aprenentatge tra-dicional”.

«LES ACTIVITATSDE FOMENT qUEORgANITZEM ALLLARg DEL CURS

S’HAN VIST REFORÇADES AMBLA REMODELACIÓ

DE LA BIBLIOTECA»HIVERN 2019

DE BONREPÒS I MIRAMBELLBIBLIOTECA ESCOLAR

ESPAI Educatiu

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA CEIP Mare de Déu del Pilar

L’ENVEJABLE

Manel Gandul, director del col·legi públic de Bonrepòs i Mirambell, al sofà

de lectura de la biblioteca escolar

13

Un altre fonament de l’escola ésl’aprenentatge cooperatiu, que im-plica una estructura d’interrelacióentre iguals on cadascú ha d’assumirun paper preestablert i desenvolu-par-lo amb decisions autònomesperò comptant amb les aportacionsque hi poden fer la resta de com-panys. En este aspecte, hi té relacióel projecte pioner de mediació per ala resolució de conflictes i el desen-volupament del pati coeducatiu, ambpropostes de diversió que van mésenllà de jugar amb la pilota.

‘quin fàstic de plàstic’Enguany, el lema de l’escola és ‘Quinfàstic de plàstic’. A partir d’este filconductor es desenvoluparan dife-rents activitats relacionades amb elmedi ambient i la sostenibilitat pertal de conscienciar les famílies delpoble de la necessitat de limitar ifins i tot erradicar l’ús d’este materialtan nociu. L’any passat la campanyava resultar un èxit, centrada en l’úsde la bicicleta per a la realització detrajectes curts. El director exposaque l’Ajuntament “va col·locar unaparcabicicletes a la porta de l’escolai molts xiquets i xiquetes durant estecurs continuen utilitzant-lo”.

També destaca el programa de sa-lut per tal d’afavorir el consum defruita i verdures. Tanmateix, en elservei de menjador prima el pro-ducte de proximitat, de temporada id’elaboració pròpia. “Fa uns anys ad-quirírem un forn de convecció per aevitar els refregits dels aliments”,ens conta Manel.

Pel que fa a les infraestructures,Manel Gandul lamenta la tardançaen l’execució del Pla Edificant. “Lacomunitat educativa porta des del2005 demanant l’ampliació delcol·legi i cada vegada la necessitatés més urgent. Hem perdut l’aulad’audiovisuals i tenim tres barra-cons. Sabem que el projecte estàaprovat i que anirà endavant, però larealitat és que encara no s’ha mate-rialitzat”, expressa el director. g

ESPAI CARRAIXET

Pilar Vicente Sebastián (1960-2015), mestra compromesa i va-lenta, va prendre possessió de la seua plaça en educació in-fantil a Bonrepòs i Mirambell en setembre de 1991. La iniciacióal plaer de la lectura i l’escriptura va ser un eix fonamental dela seua tasca docent. En l’any 2005 va optar a la direcció del

centre on es va-ren implementarmoltes millorespedagògiques ide convivència(el primer impulsal servei de me-diació, la recupe-ració del pla d’ac-ció tutorial, lagestió dels recur-sos de forma or-denada...). Enl’any 2010 va im-pulsar i encapça-lar la celebracióde la Trobadad’Escoles en Va-

lencià a Bonrepòs i Mirambell, així com la participació de l’es-cola pública en el Premi Sambori. El 24 de març de 2015 va perdre la vida en l’avió estrellat

als Alps. La seua memòria perviu en la biblioteca escolar delCEIP Mare de Déu del Pilar, remodelada amb els fons que laseua família va destinar al col·legi. Va ser inaugurada el 24 demarç del 2018 en un sentit homenatge que la comunitat edu-cativa va realitzar en memòria de Pilar Vicente.

Homenatge aPilar Vicente

Homenatge a Pilar Vicenteen març del 2018 a l’escolade Bonrepòs i Mirambell

Pilar Vicente

Rafelbunyol es prepara per aacollir la Trobada d’Escolesen Valencià del 2020. Serà el

pròxim 29 de març quan milers depersones procedents de tots els mu-nicipis de la comarca celebren lafesta per la llengua en aquest mu-nicipi de l’Horta Nord.

Feia molts anys que la comunitateducativa de Rafelbunyol demanavaque el poble fora amfitrió de l’esde-veniment. Des d’Escola Valenciana,entitat que promou les Trobades ar-reu del territori valencià, MercèMartínez explica que treballar ambuna predisposició tan gran “facilital’organització de la trobada comar-cal gràcies a la il·lusió dels centreseducatius de Rafelbunyol i a l’afanyde l’Ajuntament per complir una re-ivindicació cultural que es mani-festa al voltant de l’estima pel va-lencià”.

Rosa Azor, regidora d’Educació,explica que la implicació va més en-llà dels equips docents i les famíliesde les escoles i de l’institut. “L’Es-cola de Música s’ha involucrat mol-tíssim en la coordinació dels dife-rents actes de la Trobada, peròtambé la resta de les associacions i

el teixit comercial del poble”, mani-festa l’edil. Així, el primer dels actestindrà lloc el 23 de març amb l’a-nunci de la Trobada pels carrers deRafelbunyol. Consistirà en una cer-cavila amb la Colla de Dolçainers iTabaleters l’Andana, durant la quales repartirà el Tornallom, el periòdicde les Trobades de l’Horta Nord, atots els comerços col·laboradors.

I Jornada de SecundàriaEls dies 24, 25 i 26 de març es de-senvoluparà la Trobada Musical,una activitat consolidada des de faalguns anys en la qual participenels cors i altres formacions musi-cals dels centres escolars de la co-marca. El mateix 26 de març es farà

una Trobada Esportiva i el dia 27 almatí s’encetarà la I Jornada de Se-cundària, amb tallers i jocs organit-zats pel mateix alumnat d’ESO delsdiferents instituts de la comarca.“És una nova proposta per tal d’aug-mentar la participació dels joves enla Trobada. Volem potenciar laxarxa col·lectiva entre els centresde secundària mitjançant la verte-bració del valencià per a incloureaquest sector educatiu d’una formamés activa”, expliquen des de la Co-ordinadora pel Valencià de l’HortaNord d’Escola Valenciana.

El mateix dia s’inaugurarà l’expo-sició del concurs de fotografia alvoltant de la natura a l’Horta Nord iel de cartells. Al respecte, la carpeta

14

HIVERN 2019

ESPAI CARRAIXET

ARRELSDE VIDA,LLAVORSDE FUTUR

Cartell guanyador en la categoriade secundària, d’Adrià Marín Bayarri,

amb què s’il·lustraran les carpetesde la Trobada de Rafelbunyol

Rafelbunyol acolliràla Trobada d’Escolesen Valencià del 2020

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Escola Valenciana

de la Trobada d’enguany estaràil·lustrada amb el dibuix d’Adrià Ma-rín Bayarri, de l’IES Puçol, que haguanyat el certamen en la categoriade secundària. També s’obrirà lamostra sobre les Mestres de la Re-pública i la figura d’Empar Navarro,una mestra i política republicanadefensora de l'escola pública, laicai solidària, a qui Escola Valencianadedica de forma genèrica aquestaedició de les Trobades.

A més d’aquest reconeixement, aRafelbunyol tindrà lloc, el 27 demarç a la nit, el sopar homenatge al’escriptor del poble Vicent Penya.L’endemà es lliuraran els guardonsdels Premis Sambori Comarcal i, fi-nalment, el diumenge 29 de marçse celebrarà el dia gran de la Tro-bada. Durant la jornada altres dues

persones relacionades directamentamb Rafelbunyol, com són Pep La-guarda i Llorenç Giménez, rebranun homenatge pòstum per la seuacontribució a l’enfortiment de lallengua i la cultura valenciana.

També hi haurà les tradicionals cer-caviles amb música, tallers organit-zats pels centres educatius partici-pants, actuacions, partides de pilotai colpbol i l’exhibició de la Jove Mui-xeranga de València.

15ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

g

La comissió de la Trobada tria els dibuixosguanyadors del Concurs de Cartells

16

Dubtar de la màgia dels Reis d’O-rient, més enllà de la tradició

cristiana que origina la seua arri-bada cada 6 de gener, és deixar decreure en la capacitat humana deregalar-nos als demés, de crear icompartir amor, de sentir i fer sentiril·lusió i bondat als qui ens envolten.La realitat és que Melcior, Gaspar iBaltasar visiten tots i cadascun delspobles de la comarca des de tempsimmemorials per a deixar regals alsnostres fills i filles. Diu el costumque cal deixar les sabates en els bal-cons o les terrasses per fer-los saberque hi viuen menuts, així com unpoal amb aigua per als cavalls i al-gun pastisset de moniato per si elspatges tenen fam. També es co-menta que Ses Majestats tenen unaclau màgica que obri totes les portesper a accedir als indrets més remots,i porten els paquets de nit, mentreel poble descansa.

Des de fa un grapat d’anys, però,els Reis d’Orient es deixen veure lavespra pels carrers de les nostres lo-calitats. A Rafelbunyol arriben enmetro, a la Pobla de Farnals en vai-

xell i a Alfara del Patriarca són tras-lladats en cotxe fins al Calvari, onsaluden les autoritats i pugen als ca-valls per començar la cavalcada finsa l’església i la plaça de l’Ajunta-ment.

Aquest xicotet poble de l’HortaNord tingué l’honor de ser el primerde tota la comarca on els Reis d’O-rient aparegueren públicament. Vaser el 5 de gener de 1959, només esva pondre el sol, quan els monarques

passejaren pels carrers entre lesaclamacions i aplaudiments del ve-ïnat. Aquell primer any llançaren ca-ramels des del local de la CENS (laCentral d’Empresaris Nacional Sin-dicalista, l’únic sindicat legal a Es-panya durant el franquisme). AdriánCarsí, que hi va estar present quanencara era un adolescent, recordaque Melcior “va dirigir unes paraulesal públic, encara que quasi ningú vaentendre el que deia” perquè ho vafer en anglés —no sabia parlar cas-tellà, menys encara valencià enaquella època dictatorial.

Tot seguit els Reis pujaren nova-ment damunt les haques i visitarenuna per una totes les cases del pobleamb xiquets per entregar-los en màel seu regal, una acció que finsaquell moment només s’havia es-coltat que es realitzava en la llu-nyana ciutat d’Alcoi.

Fa quasi 61 anys d’això i la màgiade Ses Majestats continua arribanta cada racó d’Alfara amb les matei-xes condicions, gràcies a l’ajuda in-estimable d’un gran nombre de per-sones que s’encarreguen que tot

«ÉS UNA gRANRESPONSABILITAT

FER ARRIBAR ELS REgALS ATOT EL VEïNAT, NO NOMÉS ALS

MENUTS, TAMBÉALS PARES,

MARES, TIESI IAIOS»

LA CAVALCADAmés antiga de la comarca

Una xiqueta rep un regalde Melcior a la portade la seua casa en 1964

HIVERN 2019

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Miquel Navarro / Amics dels Reis d’Alfara

ESPAI

ELS REIS D’ORIENT DESFILEN PELSCARRERS D’ALFARA I ENTREgUEN

REgALS ALS MENUTS EN MÀ I CASA PER CASA DES DE 1959

Tradicions

estiga a punt per a l’arribada del se-guici reial.

Amb la transició democràtica,però, la festa més participativa d’Al-fara corria perill, donat que la Nit deReis havia estat organitzada durantaquells vint anys pel Frente de Ju-ventudes, en primer terme, i per laOJE (Organización Juvenil Espa-ñola) més darrerament. Davant laconvocatòria de les primeres elec-cions municipals de la democràcia,l’encara alcalde del règim Lluís Gra-nell va demanar als responsables deles diferents associacions del poble(com ara al Grup Parroquial, a la Co-ral i a la Junta del Parc que regulaval’ús de la zona verda del Calvari) laseua col·laboració perquè Melcior,Gaspar i Baltasar pogueren ser re-buts a Alfara del Patriarca tal comera tradició des de feia 20 anys.

Hi varen ser moltes les personesdel poble que treballaren de valent ia contrarellotge per a l’organitzacióde la cavalcada i el repartiment deregals de 1979, entre les quals des-tacaren Antonio Espolio i José Ra-món Molins per la seua capacitat or-

Any 1959

Any 1979

Any 1990

Any 1996

Any 2000

18 ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

ganitzativa. En poc de temps fundaren l’associacióAmics dels Reis d’Alfara, amb la qual també s’hi va in-volucrar Antonio Valverde, que ha continuat al capda-vant de l’entitat fins fa pocs anys, quan va fer una passaenrere per motius de salut. “La participació del pobleen esta festa sempre ha estat envejable. Tot el món s’haprestat sempre a col·laborar, des de les dones que cosienels vestits, les persones que deixen els seus vehiclesper a traslladar els reis i els joguets, els veïns que sem-pre compren loteria”, explica Valverde.

José Pedro Albert i Vicent Palau Mota, altres doshistòrics de l’associació, coincidixen a dir que amb elsdiners que es gasten en altres pobles només en unacarrossa “nosaltres organitzem la cavalcada, el repar-timent per les cases, la recollida de cartes i el concursde cartells anunciadors, i això és gràcies a la gran col·la-boració de tota la gent que es bolca amb nosaltres”.Eren quasi uns xiquets quan col·laboraren l’any de latransició i ara per ara són els qui més experiència tenencom Amics dels Reis, associació a la qual pertanyenprop de 100 persones.

L’evolució de la festa al llarg de 60 anys és palesa,no només pel que fa a la modernització del vestuari ide l’esbart de la cavalcada, sinó pel fet que dels 80 regalsque es repartien al llarg i ample de la població s’ha pas-sat a entregar prop de 2500 paquets en més de 300 ca-ses. “És una responsabilitat tremenda fer arribar els re-gals a tot el veïnat, no només xiquets i xiquetes, sinótambé pares, mares, ties i iaios als quals els brillen elsulls com si foren menuts quan pugen al carruatge a pelseu paquet”, exposen els organitzadors.

Val a dir que la modernització també ha arribat al’ús de la nostra llengua. Els Reis d’Orient i els seuspatges han aprés a parlar en valencià. g

Un xiquetpuja alcarruatgedel reiGaspar

Baltasar i els patges reialsdesfilen pel carrer Major

La plaça de l’Ajuntament degom a gom la Nit de Reis

19ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2019

20 ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

Com cada any, una setmanaabans de la celebració de Sant

Antoni a Massalfassar, es trauen alcarrer els mobles vells. “Per a la fa-lla”, diuen. La festa en honor a SantAntoni Abat, patró dels animals, secelebra anualment el cap de set-mana més pròxim al 17 de gener.Els preparatius comencen abans,amb la plantada d’una foguera queal poble rep el nom de falla, for-mada per un arbre talat al municipii els trastos que veïns i veïnes handeixat a la porta de casa. Hi ha ritusque semblen no canviar.

És possible que Sant Antoni secelebre a Massalfassar des del se-gle XVI i, malgrat l’evident origenreligiós, el festeig integra elementsde tradició més antiga. D’unabanda, existix la immemorial con-nexió entre el foc i la purificació.D’altra, es troba la connotació ini-ciàtica, d’accés a l’edat adulta, de-rivada del fet que la festa està or-ganitzada pels quintos.

“A Massalfassar, les festes deSant Antoni es viuen amb una in-tensitat identitària”, conta Josep

Vicent Frechina, coordinador de larevista Caramella de música i cul-tura popular. “Tot el poble s’orga-nitza en quintes, colles de gent dela mateixa edat que de vegades nos’ha vist en tot l’any, de manera quela celebració funciona com unamena de restauració dels vinclesd'amistat”, comenta. El sopar de lanit de la cremà de la falla és, de fet,l’acte que ningú no es perd, i inclúsla gent que ja no viu al poble hitorna especialment. “També té unadensitat ritual més gran que a laresta de la comarca”, explica, un as-pecte que s’origina de costums tanarrelats com la d’ajudar-se entre

amics a vestir-se abans d’anar a lacordà, posar-se roba militar o de laforta seqüencialitat de les activi-tats, establida a través de la tradiciói respectada com una llei sagrada.

Així i tot, ni les normes que sem-blen més fermes, instaurades apartir de costums ancestrals, esmantenen immunes al pas deltemps i, encara que no en essència,la festa s’ha renovat en alguns as-pectes. Els coets ja no corren des-controladament pels carrers, en-cara que la profunda adoració perla pólvora roman intacta. La cordàes realitza com antany, amb unacorda de la qual penja “la barqueta”,un dispositiu mòbil d’on se suspe-nen els coets que descarreguenpluges d’espurnes sobre els valentsi valentes que intenten arribar albarrilet, una barra situada al centrei des d’on l’ambient de les fredesnits de gener s’escalfa amb l’oferi-ment de forts glops. Però la neces-sitat de garantir la seguretat va for-çar el trasllat de l’esdevenimentdes de la plaça a l’exterior del nucliurbà. El mateix va passar amb la

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Menos es más

REENCONTRES

«LES FESTES DESANT ANTONIES VIUEN A

MASSALFASSARAMB UNA

INTENSITATIDENTITÀRIA»

sota la pólvora

Cordà deSant Antoni

sortija, espectacle pirotècnic a l’es-til de les cordaes, que ha evolucio-nat en un altre sentit: si abans elrepte era agafar un pollastre sos-tingut entre els focs, ara han de fer-se amb un pernil.

Els actes religiosos com lamissa, la beneïda dels animals o laprocessó, continuen oficiant-se eldissabte, però el barracot, la tradi-ció dels grups de quintos de passaruns dies a la marjal una vegada elsactes concloïen el diumenge, éscada vegada menys habitual. La in-clusió de la música de tabal i dol-çaina sí que és una novetat relati-vament recent impulsada perl’associació El Xarquet. Els músics,a més d’actuar oficialment en lesdesfilades, toquen espontàniamental llarg de tot el cap de setmana.“En Sant Antoni, participa tot elmón d’una manera o altra”, diuXimo, un dels membres de l’agru-pació. La preparació de la calderaen l’última jornada conserva la ma-teixa cerimònia des de fa dècades,però els calderers són cada anymés majors i les generacions mésjoves semblen no acabar d’animar-se a agafar la paleta.

La realitat és que la poblacióestà envellida i, en aquest context,va nàixer, l’any 2013, l’associació

Amics del Coet. “Sant Antoni corriael risc de desaparéixer per falta defesters, però també per problemesamb la pólvora”, explica RobertMargaix, un dels membres. “L’agru-pació es va fundar tant per la man-cança de quintos com per exigèn-cies que imposa la legislacióeuropea, que obliga a obtindre unspermisos per a desenvolupar certsactes pirotècnics que són més fà-cils d’aconseguir com a associació”.Els anys que hi ha quintos, elsAmics del Coet es limiten a ajudarals festers a aconseguir les llicèn-cies; quan no es forma colla, orga-nitzen els actes principals. “La gentsap que si vol que continue SantAntoni, s’ha d’apuntar a l’associa-ció”, afirma. “Hem mamat aquestacelebració des de xicotets, tres diesde festa que hem de mantindre”.

En 2020, per segon any conse-cutiu, no hi haurà quintos. És peraixò que la tasca d’Amics del Coetesdevé indispensable per a garantirla continuïtat d’una festa quecompta amb antics rituals conser-vats per als massalfassins i mas-salfassines. Els canvis, inexorable-ment, arriben; abraçar-los iconservar l’essència ha permés quela festa es mantinga com la mésestimada pel poble.

21ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

Cremà de la falla,la foguera de Sant

Antoni a Massalfassar

La caldera es prepara l’últim diade les festes de Sant Anotni i es

repartix de manera gratuïta

Grup de quintos

g

22

Qui no coneix la impressió delcanvi a la foscor dels túnels en

entrar a la ciutat amb el brunzir delsvagons? O redescobrir els paisatgesde l’horta a plena llum en tornar capa casa? Fa un any que el lleuger tron-tollar dels trens també s’acompanyade la lluna, ja que el servici nocturnde Metrovalencia funciona des del 14de desembre de 2018. Així allarga laseua oferta tots els divendres, dis-sabtes i vespres de festius, quasi finsa les 3 de la matinada. El passat no-vembre, en un centenar de jornadesd’ús ja ha assolit la xifra de 500.000viatgers. I encara que reclamem unaaposta més decidida de les adminis-tracions pel transport públic, ambesperança que el consorci Autoritatde Transport Metropolità cree líniesde bus que vertebren la comarca d’esta oest, no hi ha dubte de l’encert dela posada en marxa de «A la Llunade Metrovalencia». La població delsvoltants demostra que l’obertura deltrànsit nocturn és una millora querespon a la necessitat social de visi-tar la ciutat sense cotxe ni urgències.

A més, l’Horta Nord també trobaen les línies 1 i 3 del Metro dos delsseus nervis principals de comunica-ció, potser junt amb la carretera deBarcelona, però sense embussos.Això ens ajuda a accedir a la ricaoferta cultural dels pobles veïns ambun bitllet de la zona AB i el transbor-dament en l’estació d’Àngel Guimerà,nombroses possibilitats per a gaudird’activitats diverses en la nostra co-marca viatjant amb el «trenet». El capde setmana del 14 i 15 de desembre,al costat de l’abaixador del Metro,

Montcada ofereix una «Escape roomde Nadal» en l’antiga càmera localagrària, amb passes de 30 minuts enhorari de matí i de vesprada per agrups d’un màxim de 8 persones ins-crites prèviament. Allí també podeuvisitar l’exposició sobre el poble kurden el centre La Cultural. Després po-dem anar al Mercat de venda directade productes de l’horta de Godella,tocant a l’ermita, que el matí del dis-sabte 14 oferirà un taller de construc-ció de guitarres. I en l’antic mercatmunicipal de Burjassot, del 13 al 15 idel 20 al 22 de desembre, podem vi-sitar la primera Fira de Nadal, on tro-barem artesania, gastronomia, tallersinfantils, regals i concerts.

Si seguim la línia 3, en Almàsserapodrem assistir als concerts de lesdues bandes locals, els dissabtes 14 i21, de vesprada. El centre culturalRausell de Meliana obri dissabtes en-tre les 18 i les 20 hores i diumengesde 12 a 14 hores, on podrem visitarexposicions d’art. Mentre a Foios po-dem descobrir les set bústies d’in-tercanvi gratuït de llibres instal·lades

ENCARA qUE RECLAMEM

MILLORES ALTRANSPORT,

NO HI HA DUBTE DE L’ENCERT DE ‘A LA LLUNA DE

METROVALENCIA’HIVERN 2019

AL TRÀNSIT DE CULTURAVIA AMPLA

ESPAI Mobilitat

REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Fgv

23

recentment en parcs públics, dins del programa de fo-ment de la lectura i la participació ciutadana «Llibre volalliure». En La Creu, el dissabte 14 podem participar en laSant Silvestre Solidària que organitza el Club EsportiuPobla, a canvi de la donació d’un aliment no perible. EnRafelbunyol, al costat la parada del cap de la línia delMetro, podem observar el mural de grafiti que Nena Wapava fer en la darrera convocatòria de «Rafelbunyol Finalde Trajecte» el setembre passat. I eixa mateixa vespradaen l’Auditori a les 19.30 h, assistir a l’espectacle musical«Novecento». La música impregna la vida cultural delsnostres pobles, i el cap de setmana previ al Nadal, podremgaudir de concerts de bandes i corals, com a La Pobla deFarnals en la casa de cultura amb la Unió Musical el dis-sabte 21, a les 18 h, i el Cor de Nadal el 22, a les 19h. En Ro-cafort el dissabte 21, a les 12h, l’Agrupació Musical orga-nitza un passacarrer de cançons de Nadal, mentre que ales 20.45 h en el Teatre Capitolio de Godella, s’oferirà unconcert amb la participació de quatre corals.

Només esmentem algunes de les múltiples ofertesculturals, esportives i d’esplai, que durant estos dies tro-barem en els pobles veïns, i a les quals podem arribaramb el transport públic. Els ferrocarrils de la Generalitatsón nervis de ferro de l’Horta Nord, que indiquen un mo-viment en les estacions de Metro i tramvia de Burjassotde 2.910.637 usuaris. Alboraia amb 1.282.144, Moncada-Alfara amb 1.025.032, i Meliana que ha arribat als 481.079usuaris, apareixen entre les deu poblacions amb majormoviment de la xarxa del 2018, que tingué un incrementdel 5,5% respecte al 2017. Enguany, que també comptabi-litzaran els moviments inclosos en el servei nocturn elcreixement resulta més que probable, i ens fa memòriaque amb el Metro tenim una bona oportunitat de desco-brir la cultura de la resta de pobles de l’Horta Nord. g

HIVERN 2019

ESPAI CARRAIXET

24

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Mancomunitat del Carraixet

L'hivern és el moment de la car-xofa, la carabassa, la bleda... Si,

a més a més, en són recollides a l'-horta del Carraixet de matí i, almigdia, les mans expertes de cui-neres i cuiners de la zona les trans-formen en imaginatius plats acom-panyats d'hortalisses, cereals,llegums, peixos o carns de proxi-mitat, com serà el resultat?

D'això tracta 'Tastem l'Horta', lacampanya de promoció impulsadaper la Mancomunitat del Carraixetamb l'objectiu de visibilitzar en elmercat turístic la gastronomia d'a-questa part de l'horta de València.La iniciativa, en aquesta primerafase, reuneix cinc restaurants re-presentatius de la cuina de la co-marca que demostren com es tre-balla ací un producte de proximitatde qualitat perquè siga degustat ala taula.

De moment, 'Tastem l'Horta' elformen els establiments Ca Pepico,en el barri de Roca-Cuíper; El Racói La Barraca de Toni Montoliu, aMeliana; La Lluna de València, aAlmàssera; i Jadelu, a Foios. “Elconcepte d'aquest Club de Producteés que els seus membres es con-vertisquen en ambaixadors de lagastronomia de l'Horta”, comentaLlorenç Rodado, president de laMancomunitat del Carraixet.

Ressaltar la cuina valencianaelaborada amb matèria primera lo-cal és el primer pas d'aquesta menade Club. Més endavant, la cam-panya se centrarà també a donarsuport a la resta d'actors de la ca-dena de valor de l'horta valenciana,des del producte agrícola fins al co-merç tradicional. “Tenim clara laimportància de les empreses delterritori perquè siguen beneficiarisdel turisme. Actualment, el princi-pal valor de la nostra horta és l'au-tenticitat del seu producte agrícolavinculat a una gastronomia de qua-litat”, afegix el president.

Aquesta promoció de la gastro-nomia local considera les caracte-rístiques de les tradicions culinà-ries de cada municipi del Carraixet(Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mi-

ESPAI

L’HORTA DEL

CARRAIXETES TASTA I ES MENJA

«EL PRINCIPALVALOR DE LA

NOSTRA HORTA ÉSL’AUTENTICITATDEL PRODUCTE

AgRìCOLAVINCULAT A UNAgASTRONOMIADE qUALITAT»

Gastro

HIVERN 2019

Portaveus de La Barraca deToni Montoliu, El Raco ́, Ca Pepico,

Jadelu i La Lluna de València

Degustació de plats

Plat creat pel restaurant La Lluna deValència inspirat en una de les obres de

Miradors del Carraixet

rambell, Vinalesa, Foios, Albalatdels Sorells, Almàssera i Meliana),perquè es convertisquen en unadestinació turística singular. Enaquesta línia, els restaurants quehi participen recuperen la im-portància de l'alimentació saluda-ble i el consum de producte frescde qualitat, de temporada i dequilòmetre 0; per a, també, expli-car-ne a través de la cuina com ésel Carraixet, una comarca que gau-deix d'una cultura i d'una manera

de ser i de viure particulars.Perquè, com diu l'eslògan del

restaurant Ca Pepico que revisa ien fa seu un vers d'Estellés: “A lataula i al vi (del Carraixet, hi po-dríem afegir), al primer crit”.

Patrimoni mundialEl llançament de la campanyacoincideix amb la inclusió de l'-horta, per part de la FAO (l'Organit-zació de les Nacions Unides per al'Agricultura i l'Alimentació, en an-

glés Food and Agriculture Organi-zation), en la seua llista del patri-moni agrícola mundial per serexemple de reg sostenible i alber-gar una àmplia varietat de plantes,peixos i ocells.

La FAO remarca que els agricul-tors utilitzen tècniques agrícolessostenibles que preserven l'aigua iels recursos de la terra, cosa que faque siguen sòls fèrtils dels qualspoder obtindre fins a tres collites al'any. Una altra iniciativa turísticarecent a la comarca, en la mateixalínia vertebradora del territori, vaser la ruta “Camins del Carraixet”,un itinerari per senders de l'hortaque connecta les localitats d’Alfaradel Patriarca, Bonrepòs i Mirambell,Foios i Vinalesa.

El recorregut permet conéixerels principals monuments, edificishistòrics i elements paisatgísticsde la zona. Per exemple, diversoscartells expliquen llocs d'interéscom ara el barri de Mirambell, l’es-glésia del Pilar o l’Alqueria del Pide Bonrepòs; l’església de Sant Ho-norat, la Fàbrica de Seda o la RealSéquia de Moncada de Vinalesa; laplaça Sant Joan de Ribera, el Molío el convent de Sant Dídac d'Alfara;i la plaça del poble, l’Escorxador ol’ermita del Crist de Foios.

25ESPAI CARRAIXET

g

HIVERN 2019

26

Els poetes solen ser un bon recursper a batejar carrers (les poetes, ailas!, no tant). Ara bé, més enllà delscarrers amb nom de poeta o delsbustos per a que hi caguen els co-loms, la poesia no sol estar presentals nostres pobles. Hi ha algunsllocs, però, on la paraula s’imposa iels versos ocupen l’espai urbà.Aquest article vol ser un recorregutparcial i provisional per aquests ra-cons en què la poesia es fa matè-ria.

Alberti de la mar i Hernández de laterraA la platja de la Creu, molt a propdel centre Veles e vents, batejatamb l’arxiconegut hemistiqui d’Au-siàs March abans que el de Valèn-cia, trobem el parc Rafael Alberti.Ací, mentre els grans juguen a pe-tanca i els menuts s’engronsen, elsversos del poeta del Puerto deSanta María ens parlen de la platja:Siempre que sueño las playas, / lassueño solas, mi vida. / ...Acaso al-gún marinero... / quizás alguna ve-lilla / de algún remoto velero...

De tornada al poble, trobarem elparc Miguel Hernández. Uns jocsinfantils, una pista de bàsquet i, denou, versos per terra: “Me llamo ba-

rro aunque Miguel me llame / barroes mi profesión y mi destino / quemancha con su lengua cuantolame”. Versos tel·lúrics, planers ipopulars, que podem llegir mentrepassegem per la Pobla de Farnals.

El passeig poètic del PuigLa muntanya de Santa Bàrbara ésla gran desconeguda del Puig.L’ombra llegendària de la Patà ésallargada i, a més, com explicaFrancesc Orts, aquesta muntanyaera propietat privada fins passadala meitat del segle XX. Tanmateix,de fa un parell d’anys, Santa Bàr-bara acull el passeig poètic, unaidea nascuda del Consell de Lec-tura del Puig. El passeig, que ini-cialment anava de la plaça de Ma-gúncia (ciutat natal de Gutenberg)a l’estació, es va traslladar a SantaBàrbara i ara comença, simbòlica-ment, al carrer d’Ausiàs March desd’on serpenteja cap al cim.

Són vint-i-sis preciosos faristolsde ferro. Cada un amb un poema.Orts explica que la idea era canviarels poemes amb cada estació, peròque, en realitat, s’acaben canviantdues vegades l’any. Ara mateix, hiha poemes triats per músics del po-ble amb molt bon gust: Estellés,

Machado, García Lorca, SánchezCutillas ens acompanyen cap a l’er-mita. O, per exemple, aquests ver-sos de Maria Beneyto: Jo sóc ladona forta de la Santa Escriptura. /(Mai no hi hagué més feble, méshumil criatura.) / Mai no hi haguéun silenci més compacte que elmeu / tancant els camins vívids amés crescuda veu.

La ruta EstellésTravessem l’horta fins arribar aBurjassot, on una ruta literària re-corre els llocs de la poesia estelle-

HIVERN 2019

Poesia i espai urbàa l’Horta Nord

DE PEDRA,FERRO I AIRE

ESPAI L iterari

REDACCIÓ Pau Sanchis FerrerFOTOGRAFIA Alamida / Pau Sanchis Ferrer

Estàtua d’Estellés a la plaça Emilio Castelarde Burjassot

siana. La ruta consta de 25 punts:12 panells ceràmics amb poemesd’Estellés i 13 siluetes de gres ambel bust del poeta, tots obra del ce-ramista Vicent Espinosa Carpio. Amés, cada punt té un codi QR on espot escoltar l’explicació de per quècada racó és important en la vida il’obra del fill del forner. Els QRtambé guarden poemes recitats perFrancesc Anyó i Pepa Alòs o can-tats per Miquel Gil o Araceli Ban-yuls, entre d’altres.

Aquesta ruta ens porta pels ra-cons del poble natal d’Estellés, des

de la plaça d’Emilio Castelar, on arahi ha l’estàtua del poeta, passantper les Sitges, pel Pouet, pels ca-rrers on va viure i escriure, finsarribar al cementeri. Una ruta totalque ocupa l’espai físic i escampala poesia per l’aire i que, a més, espot fer amb visita guiada. Els guiessón els nets de Vicent Andrés Es-tellés, Vicent i Isabel Anyó. Fami-liars del poeta i alhora personescultes i sensibles que porten elsgrups, sobretot d’escolars, ens ex-plica Isabel, pel poble en vers delseu avi. Isabel Anyó ens n’explicaels orígens: “la iniciativa naix per-què alguns professors cridavenpreguntant si existia alguna rutaliterària sobre Estellés. La meuamare [Carmina Estellés] va ser laprimera que la va fer.”

Per preparar la visita, es pot con-sultar la pàgina web de la FundacióEstellés, on hi ha un mapa amb els25 Punts Estellés, les fotos de cadapanell i cada racó i els textos i lesgravacions corresponents.

La ruta Estellés és una bonicamanera de celebrar un poeta quefeia, del paisatge urbà, poesia. Justés que els carrers i les places queva fer eterns, ens ho recorden, en-cara que la conservació d’algunspanells no siga la ideal.

Deixem Burjassot i pensem enla poesia feta pedra, ferro o aire. AGodella, pintats en la paret trobemmés versos d’Estellés: Seràs el rentque fa pujar el pa, / seràs el solc iseràs la collita, / seràs la fe i la me-dalla oculta, / seràs l'amor i la fe-rocitat...

27

g

HIVERN 2019

ESPAI CARRAIXET

Passeig poètic del Puig

Versos d’Estellés a un mural de Godellarealitzat pel col·lectiu ‘Juniors Som Rent’

28 Colp d’ull

Amb l’objectiu de teixir relacions entre pobles i col·lectius de la comarca,fomentar models de vida basats en la cooperació, potenciar el comerçlocal i la defensa de l’horta com a patrimoni compartit i font de treballdigne, s’ha fet públic el manifest que reprén la iniciativa de trobadad’un cap de setmana d’Aplec de l’Horta Nord durant la pròxima prima-vera. Amb la il·lusió de donar vida als nostres pobles, els promotors dela iniciativa busquen majors connexions de les persones que habitemací amb el seu entorn: «La nostra comarca requereix experiènciescol·lectives, de creixement comú i retorn a les seues arrels. (...) Perquèno s’és res si no s’és poble. Perquè per ser poble, cal fer poble».

CONVOCATÒRIA DEL 5É APLEC DE L’HORTA NORD

Al novembre passat el documental «Cant al ras. La nit del poble», deJosep Pitarch i Rosa Roig produït per Lapònia TV, fou distingit amb elpremi al millor audiovisual de promoció del valencià en el 5é Festivalde Cinema Ciutadà Compromés d’ACICOM. Cada tercer dissabte de maigla Colla de Dimonis de Massalfassar celebra una trobada de cant tradi-cional valencià que aplega músics i públic per a compartir el plaer decantar. Una iniciativa cultural i popular, honesta i senzilla que crea unesdeveniment únic, sorgit del poble i per al poble, que recupera a travésde la música la nostra forma més genuïna de viure i de ser.

PREMI AL DOCUMENTAL DE CANT AL RAS

La Biblioteca Municipal de la Pobla de Farnals ha pre-sentat la quarta edició del cicle de contacontes per apersones adultes. La primera sessió va tindre lloc el25 d’octubre i va estar a càrrec de Jordina Biosca, quiva portar l’espectacle de misteri “L’entrada”. La prò-xima cita s’ha programat per al 31 de gener, amb la vi-sita del poeta català Josep Pedrals. A través d’aquestainiciativa, es programen quatre contacontes a l’any,tots ells amb entrada gratuïta.

CICLE DE CONTACONTES PER A PERSONES ADULTES A LA CREU

HIVERN 2019

29ESPAI CARRAIXET

El termini de presentació d’obres per a la segona edició del Premi Interna-cional de Novel·la Gràfica ‘La Pobla de Farnals’ està obert fins al 6 de febrer.Enguany el guardó consistix en 6.000 euros i una edició de 300 exemplarsdel treball seleccionat. Hi poden participar persones de qualsevol edat inacionalitat i les peces han de ser inèdites i originals, de qualsevol temàticai no poden haver estat premiades en cap altre concurs. També hi ha totalllibertat en la selecció de l’idioma, però en cas que la novel·la gràfica no es-tiga escrita en valencià, castellà o anglés, caldrà lliurar una còpia en unad’aquestes llengües. L’obra final haurà de tindre entre 72 i 100 pàgines.

PREMI DE NOVEL·LA GRÀFICA ‘LA POBLA DE FARNALS’

El dramaturg d’Alfara Manuel Molins ha estat guar-donat amb el Miquelet d’Honor, un premi atorgat perla Societat Coral El Micalet en reconeixement a latrajectòria de les figures més destacades de la literaturavalenciana. L’escriptor, autor d’obres com “Combat” o“Dones, dones, dones”, és actualment un dels literatsmés influents del teatre valencià i al llarg de la seuatrajectòria ha rebut nombrosos reconeixements entreels quals es troben el Premi de la Crítica de Teatre del’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, elPremi Octubre de Teatre i el Premi de la Crítica delsEscriptors Valencians en vuit ocasions.

EL DRAMATURG MANUEL MOLINS GUANYA EL MIQUELET D’HONOR

Les obres de recuperació del refugi antiaeri deMassarrojos s’han iniciat. Aquest espai subterraniva ser construït a finals de la Guerra Civil i va ro-mandre ocult durant 60 anys, després que als anys50 del segle passat es taparen els accessos. El re-fugi es va descobrir en octubre de 2016 i si bé éscert que n’existien referències, la localització ex-acta es desconeixia. Les obres serviran per a posaren valor les instal·lacions i es col·locaran panellsinformatius per a explicar com va afectar la guerraa Massarrojos./ IMATGE CEDIDA PER DANI MORELLó

COMENÇA LA RECUPERACIÓ DELREFUGI ANTIAERI DE MASSARROJOS

HIVERN 2019

30

Una cultura es fa amb les apor-tacions ingents de moltes per-

sones que hi contribueixen de ma-nera diversa. Hi ha els grans noms,indispensables, que tohom coneix.Però el llegat col·lectiu es nodreixtambé de l’esforç silenciós i abne-gat de múltiples treballadors delconeixement. De cronistes del diaa dia, que completen les baules dela cadena, a fi que no es trenque elnexe entre passat i present. Són sa-vis modests, callats, que diuen laseua quan se’ls requereix el parer.De vegades són poc coneguts. Peròsense la seua intervenció seria di-fícil reconstruir la nostra memòriacompartida. Aquesta nota recordaun d’aquests treballadors del patri-moni de la nostra comarca, unhome honest, que fou cronista dela ciutat de Moncada.

Vicente Vicent Cortina era fillde l’escultor carpesà Carmelo Vi-cent Suria (1890-1957) i SalvadoraCortina Lluna. El pare descendiad’una família de llauradors benes-

tants que va poder donar estudis aun jove inquiet, el qual destacàaviat per la vocació d’artista. Des-prés de cursar estudis en l’Escolade Belles Arts de San Carlos, Car-melo Vicent s’instal·là a València,en l’emblemàtic carrer de Cava-llers. Ací va nàixer el 1919 el fill ter-cer del matrimoni, a qui batejarenen la parròquia de Sant Nicolauamb el nom segon de l’avi patern,José Vicente Ballester. En aquellaèpoca, Carmelo Vicent havia adqui-rit un terreny a la partida de Ma-sies, en el secà de Moncada. Entrepins i garroferes hi alçà un petitxalet de dues plantes, amb pou iporxada. Durant dècades, aquestacaseta serà el lloc de reunió de lafamília. I s’hi aplegaran a més, entrobades ocasionals, intel·lectualsi artistes valencians de renom (Ló-pez Chavarri, Almela i Vives, MariàBenlliure, Maximilià Thous, Fe-rrandis Luna…), amb els quals Car-melo Vicent es relacionava.

A la mort de la mare, la famíliaes traslladà el 1928 a Madrid, onCarmelo Vicent seguí desenvolu-pant la professió artística i fou dis-tingit amb diversos premis nacio-nals. L’ambient més cosmopolitade la capital de l’Estat deixà unaforta empremta en un jove i encu-riosit Vicent. Són anys de fortesconvulsions polítiques i socials,que desembocaran en la tragèdiade la guerra civil. A l’inici de la con-tesa, fugint dels bombardeigs queassolen el Madrid assetjat, la famí-lia de Carmelo Vicent torna aValència. Ja en la postguerra, Vi-

cent Vicent cursà estudis de Filo-sofia i Lletres en la seu històrica dela Universitat de València, al carrerde la Nau. El vincle amb Moncadael portà a conèixer la seua muller,María López Torres, moncadina,

del cronista de Moncada

VICENT VICENT CORTINA

HIVERN 2019

RECORD

ESPAI Personal

«VICENT VICENTFOU UN gRAN

CONVERSADOR,UN ESTUDIÓS I,

SOBRETOT, UN ESTUSIASTA

DE LA SEUA TERRAI DEL SEU POBLE

ADOPTIU»

REDACCIÓ Miquel NicolásFOTOGRAFIA Família de Vicent Vicent

amb vincles familiars a Yecla i Barcelona, on haviacursat la carrera de farmacèutica. La jove boticàriaadquirí l’oficina de farmàcia de la plaça del mercatvell, que hui es diu del Mestre Palau, és a dir, ManuelPalau i Boix (1893-1967). I tot just amb una filla d’aquestcelebrat compositor alfarer es casaria el germà gran,

Salvador Vicent, l’únic dels set fills de Carmelo queseguí la carrera d’escultor, amb el nom artístic d’Oc-tavio Vicent.

Acabada la carrera, Vicent Vicent va guanyar laplaça de professor de geografia i història a l’institutd’Alcanyís. Després va passar a la Universidad Laboralde Tarragona. I a primeries dels anys setanta s’incor-porà al Centro de Orientación de Universidades Labo-rales, a Xest, on impartí docència durant més d’unadècada fins a la jubilació. Allí ensenyà en diversos ni-vells educatius, incloent-hi la formació del professorat.Com a docent, Vicent Vicent contribuí a la formacióde centenars de futurs mestres. Indulgent i rigorós al-hora, exercí el mestratge amb discreció i paciència,adequant els seus extensos coneixements a les ne-cessitats dels alumnes.

Es va doctorar en Geografia amb una documentadatesi sobre el riu Xúquer, treball que roman inèdit. Peròla vocació investigadora de Vicent Vicent es plasmatambé en diverses monografies i articles. En destaca-rem El Puerto de Valencia i Bibliografía geográfica delReino de Valencia, estudis publicats a Saragossa el1954 per l’Instituto Elcano, dependent del CSIC. I tambéel llibre divulgatiu Montcada: notes sobre el passat iel present, que edità Caixa Sagunt el 1990. Aquestasíntesi de geografia i història urbana repassa l’evolucióde l’enclau montcadí, des del jaciment ibèric del Tospelat fins l’època moderna. En atenció a aquests mè-rits, l’ajuntament de Moncada el nomenà cronista dela ciutat.

Valencianista de cor i de raó, els seus escrits de-noten un profund coneixement del seu entorn, l’Horta,les excel·lències de la qual no es cansà mai de ponde-rar. I ho feu sempre amb sentit crític i amb ironia,dues notes que destacaven en el seu tarannà discret,però obert i comunicatiu. Vicent Vicent fou un granconversador, un estudiós i, sobretot, un entusiasta dela seua terra i del poble adoptiu, on va residir els últimsanys i on va morir el 2 d’octubre de 2011.

31ESPAI CARRAIXET

HIVERN 2019

Vicent Vicent, la seua esposa i dosdels seus fills als anys cinquanta

g

32 Agenda

ALFARA

CANT DE LA SIBIL·LA

20 de desembre22.00 horesEsglésia

HIVERN 2019

www.espaicarraixet.es/agenda

BONREPÒS I MIRAMBELL

MONÒLEG DE RAÚL ANTÓN

29 de desembre19 horesAuditori de l’Ajuntament

» INFANTESA » MÉS  PROPOSTES

MAGIC ROCK

22 de desembre18 horesSaló de Plens

BONREPÒS I MIRAMBELL VINALESA

“DOCUMENTS PER A LA HISTÒRIAMEDIEVAL DE VINALESA”

20 de desembre19 horesEspai Cultural La Nau ‘Julio Martínez Blat’

Consulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

» TEATRE

Presentació de llibreTeatre Peloki

LA TERRA DELS BABAUS

23 de desembre17.30 horesCasa de Cultura

POBLA DE FARNALS

Cia. El ball de Sant Vito

XOCOLAT

26 de desembre18 horesTeatret

ALFARA

Teatro Paraíso

LA ROSA ENCANTADA

27 de desembre18.30 horesCasa de Cultura

MUSEROS

Espectacles Sergio Sevilla

CIRC AL NADAL

29 de desembre19 horesTeatre Capitolio

GODELLA

NUNCA JAMÁS, EL RESCATEDE CAMPANILLA

4 de gener19 horesCasa de Cultura

ROCAFORT

ALBORAIA

SOBREPASSADES

1 de febrer20.30 horesTeatre l’Agrícola

PUÇOL

LO MEJOR DE YLLANA

16 de febrer19.30 horesCasa de Cultura

Cia. Yllana

EL PUIG

L’ELECTE

8 de marçTeatre La Marina

Amb Josep Manel Casany iAlfred Picó

» MÚSICA

Amb la coral Juan de Ribera

MUSEROS

KEEP TALKING AND NOBODY EXPLODES

21 de desembre17 horesEspai Jove

Joc de cooperació per a joves

GODELLA

STAGE JOVE COMPANYIA GERARD COLLINS

26 - 28 desembreTeatre Capitolio

Dansa

ROCAFORT

TRIBUT DE MICHAEL MICHAEL

28 de desembre22.30 horesCasa de Cultura

Concert

34amb la col·laboració de

El Sahara Occidental formavapart d'una de les rutes comer-

cials més importants del món, laruta de l'or i la sal, i ocupava un espaisituat entre el cap Blanc i el cap Bo-jador. Entre 1958 i 1976, aquest terri-tori constituïa una província espa-

nyola més. El 1967,arran que l'ONU varecomanar-ne ladescolonització,un exèrcit de pas-tors nòmades or-ganitzaven clan-destinament elFront Polisario.

PERIODISMEEl Sàhara. La terra promesaVicent Garcia DevísEL MAGNÀNIM

Benvinguts a un suggeridor car-naval de versos d’imatge pode-

rosa. Per El cirurgià de màscareshi desfilen titelles, sants, pupil·lesde porc, carícies que s’ho repenseni no arriben a la galta, voltors, bas-

sals plens decel. Poemesamb punys ipoemes que tre-molen. Poemesque criden i poe-mes que parlensuau, celebrantel misteri (i l’ab-surd) de la vida.

POESIAEl cirurgià de màscaresAnna BouPERIFèRIC EDICIONS

Cotonet és un conillet eixerit irialler. Un dia es troba amb el

planter de carlotes que ha sembratson pare. Però, voldrà compartir-les amb la seua família o se lesmenjarà totes? Un llibre que ensensenya que compartir i ser gene-rosos amb les altres persones ens

ompli d’unamajor felici-tat i ens ésinfinitamentmés benefi-ciós i satis-factori en lavida.

INFANTILCotonet i les cinc carlotesIrene Verdú / Daniel GarcíaLLETRA IMPRESA EDICIONS

En Pedres que hande ser remogudes

Jovi Seser ret un sen-tit homenatge a lanarrativa negra desd’estils ben diferents.Els relats que componen aquest recull ens apro-pen huit assassinats reals i ficticis, perpetratsper innocents i per sicaris, narrats per les vícti-mes, però també pels agressors, en un joc literaripolifònic que constitueix un autèntic monogràficque parla de la perversitat i les diverses formesde narrar-la.

Així, en aquesta obra, guanyadora del PremiValència de Narrativa, desfilen moments histò-rics com l’Holocaust, l’atemptat al Teatre Du-brovka de Moscou l’octubre de 2002 o les fossesdel franquisme, a les quals fa al·lusió el títol. Per-què Pedres que han de ser remogudes té la voca-ció de reivindicar eixa memòria que ha de ser re-parada i remoguda, des de València fins aManhattan, passant per Siracusa o Bordeus, entremolts altres indrets i successos tràgics.

RELATSPedres que han de

Jovi SeserBROMERA

Quan la Meki creuhaver-se quedat

embarassada, iniciauna cadena de cor-reus electrònics ambsa mare. Les incerte-ses es tornen pregun-tes i aquestes refle-xions íntimes. O mésencara, es convertei-xen en l’oportunitatd’alleugerir-se d’unacriança plena d’obstacles i mines. I amb unes arrels amilers de quilòmetres de distància. La primera novel·lade Laia Asso ens sorprèn amb una història sobre elspoderosos lligams de la maternitat. Una emotiva obraque viatja a París, Barcelona i Etiòpia resseguint elssentiments de tres dones amb vides entrellaçades.Una narració que ens parla de les relacions entre fillesi mares, de les ferides obertes de l’adopció, de la lac-tància com una tria conscient i dels prejudicis racials,culturals i patriarcals que continuen colpejant.

NOVEL·LAVentres de paperLaia AssoSEMBRA LLIBRES

Llegim

HIVERN 2019

ser remogudes

35ESPAI CARRAIXET

El passat mes de setembre l'enderroc del forn de Bar-raca, esdevingut símbol de la lluita contra l'ampliacióde la V-21, va servir com a cru recordatori de la situacióactual de l'horta. La llei de protecció de l'horta de Va-lència, aprovada en febrer de 2018 és un avanç i uninstrument positiu, imprescindible, però no és, dissor-tadament el final de res. Seguirem veient camps arra-sats per les màquines i alqueries enderrocades si nohi ha un canvi de paradigma i accions decidides perpart de les autoritats. El millor exemple el trobem en la pròpia Alboraia.

Mentre queia el forn, es tancava la fase d'al·legacionsdel Pla General Estructural d'Alboraia. Un projecteque quintuplica l'impacte de l'ampliació de la V-21,amb 264.000 m2 d'Horta amenaçada. Impulsat pel go-vern local del PSOE que argumenta una millora de lesdotacions urbanes -parcs, escoles i instituts- per a jus-tificar la destrossa. Des de Per l'Horta denunciem que implica la tor-

nada de les polítiques especulatives a l'Horta, ja quel'objectiu reconegut pel municipiés reclassificar horta per sufra-gar deutes i millorar la capacitateconòmica de l’ajuntament. Totjust com el projecte impulsat pelPP el 2011, partit que ara donasuport al PGE socialista. El pro-jecte aposta per la vella políticadesenvolupista a costa del'Horta, planejant una ampliaciódel polígon industrial i de l'eco-parc, del tot innecessàries.

A més de l'impacte sobre una horta plenament pro-ductiva, el que ha alçat les protestes del veïnat i lamajoria dels partits polítics és la manca de participacióciutadana i el catàleg de proteccions en el centre his-tòric i en especial el litoral, ja que és a les platges dePatacona i Port Saplaya on es concentren la majoriadels 2800 nous habitatges previstos. Especialment po-lèmica és la projectada construcció de 865 habitatgesnous a l’actual pàrquing del centre comercial Alcampo.En conjunt, el PGE preveu un irreal creixement de lapoblació d'Alboraia de fins a un 40%, inaudit en unmoment en què es perd població al conjunt de l'Estat.

I la llei d'Horta?Com hem apuntat, la Llei d'Horta ha estat un avanç,però té clares limitacions. Una de les principals és laintroducció de la figura de les “zones rurals comunes”(ZRC), que han restat sense protecció a expenses defutures reclassificacions municipals. Les ZRC d'Albo-raia corresponen, precisament, a eixos 264.000 m2

d'horta que es pretén sacrificar.La Llei d'Horta tenia previstaaquesta afecció, per la qual cosaserà difícil que la Conselleria deTerritori pose cap limitació sensepressió ciutadana. En temps d'e-mergència climàtica l'horta és,encara més, un valor a protegir iprojectes com aquest PGE i al-tres que vindran a pobles del'horta perden encara més el seusentit.

Contracorrent

El PGE d'Alboraia, una novaamenaça a l’Horta

COL·LECTIU PER L'HORTA

«LA LLEI DEPROTECCIÓ DE

L’HORTA DE VALèN-CIA ÉS UN AVANÇ I

UN INSTRUMENT PO-SITIU, PERÒ NO ÉSEL FINAL DE RES»

MARC FERRI

HIVERN 2019