6Música

2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 1 12/12/14 12:49

32

1. Més que Bach pàg. 4

2. Bromes musicals amb elegància pàg. 16

Activitats competencials Àfrica pàg. 26

3. Deixa’t portar pel rubato pàg. 30

4. Sons i colors, quina impressió! pàg. 42

Activitats competencials Àsia pàg. 54

5. Entre bastidors pàg. 58

6. No puc viure sense la música! pàg. 70

Activitats competencials Llatinoamèrica pàg. 80

Índex

2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 2 12/12/14 12:49

Annexos pàg. 85

Anècdotes musicals pàg. 86La cantata és demà Abans que res, bon humor! La Simfonia dels adéusHomenatges

32

CD del professor/a CD P1/2

Activitat interactiva(en el DVD del professor/a)

DVD del professor/a DVD

CD de l’alumneCD A

Vides creuades pàg. 90La dansa popular a Catalunya pàg. 92

2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 3 12/12/14 12:49

5

Més que Bach1OH, QUE BÉ S’ESTÀ AL

CEL!… NI MODES. I SENSE

MODES, NO HI HA PERRUQUES!

ÚLTIMAMENT EM MORO DE

CURIOSITAT PER VEURE…

… COM LI VA A LA MEVA MÚSICA

A LA TERRA.

AI, DÉU! AI, DÉU!

QUÈ?!

CHARLIE PARKER

… O UN SOLISTA…

… A MÉS DE DUETS, TRIOS, QUARTETS, QUINTETS, SEXTETS…

PERDÓ, NOMÉS ERA UNA FRASE

FETA.

AIXÍ QUE VOSTÈ ÉS JOHANN SEBASTIAN

BACH!

FA POC VAIG CONÈIXER DOS MÚSICS AMERICANS.

BUFA, QUINA LLAUNA!

Al PRINCIPI NO ENTENIA RES! EM SEMBLAVA UNA MÚSICA MASSA DESCONTROLADA. I NO ACONSEGUIA IDENTIFICAR-HI UNA FORMACIÓ BÀSICA.

LA MÚSICA JAZZ LA POT TOCAR UNA GRAN ORQUESTRA…

UN CASAMENT! I NO ÉS EN UNA

ESGLÉSIA! MMM…!

BÉ, VAL MÉS AIXÒ QUE RES! A VEURE

AIXÒ QUE ANOMENEN TELEVISIÓ…

PERÒ… SONA UN CORAL

DE LA MEVA CANTATA NÚM.

147!

OH, QUINA COSA MÉS LLETJA!

ÉS PER FER POR?

PERÒ… LA MEVA TOCATA I FUGA EN RE

MENOR…

I LA SUITE NÚM. 1 PER A VIOLONCEL...

PORTARÀ MÉS CLIENTS A AQUEST

BANC?

CARAM, QUINA CALOR!

I COM QUE AQUÍ NO EXISTEIX EL

TEMPS…

EM VA DESPERTAR LA CURIOSITAT EL QUE

M’HAVIEN EXPLICAT, DE MANERA QUE VAIG

OBSERVAR ALGUNS LLOCS…

I EM VA ENCANTAR! ARA, SEMPRE QUE PUC, VAIG A TOCAR JAZZ AMB

ELS GRANS!

I, A MÉS, A LA TERRA HAN APAREGUT ESTILS I GÈNERES NOUS, MÉS

INSTRUMENTS…

AIXÍ QUE ANEM A FER-HI UN COP D’ULL.

A VEURE…

… I NOUS MITJANS DE

COMUNICACIÓ. I, DE VEGADES, TOTS FAN

SERVIR LA MEVA MÚSICA!

LA MÚSICA DE DÉU ÉS FANTÀSTICA I JO NO HAIG DE TOCAR PER

VIURE.

4_5_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 4 12/12/14 12:50

— Escolta els fragments de les obres que anomena Bach al còmic: el coral Wohl mir, dass ich Jesum habe de la cantata núm. 147, la Tocata i fuga en re menor, el preludi de la Suite per a violoncel núm. 1 i l’«Allegro» del Concert de Bran-denburg núm. 3 en Sol Major. Les havies sentit abans?

— Torna a escoltar l’«Allegro» del Concert de Brandenburg núm. 3 i observa el musicograma. Fixa’t en la densitat sonora i en el paper que exerceixen els diversos instru-ments. Els pots distingir?

5

— Quines obres de les esmentades abans reconeixes en aquesta cançó? Es tracta de la Simphony in X major, de Xzibit.

— Coneixes cap anunci o cap programa de televisió que utilitzi música clàssica com a jingle o música de capçalera? Saps de quina peça es tracta?

— Vols crear el teu propi anunci i posar-hi música? Mostra’l als teus companys i després el podeu re-presentar tots junts.

CD P1 1-4

CD P1 5

ÉS TOT UN PLAER CONÈIXER-LO…

I VEURE’L!

JO ERA CEC,

SAP?

SOM-HI!

UNA CANÇÓ.

UN CANTABILE.

AH.

SÍ, PERÒ MOLTES VEGADES ÉS

INSTRUMENTAL.

… DESPRÉS DEL TEMA, QUE SERIA

COM… MMM…

SÍ. DONCS DESPRÉS D’AIXÒ, HI POSEM UNA ESTRUCTURA D’ACORDS I IMPROVISEM.

BÉ, GAIREBÉ QUALSEVOL.

UN MOMENT!

SÓN LES NOTES DE L’ALLEGRO DEL MEU CONCERT

DE BRANDENBURG NÚM. 3!

UI, AQUEST NOI SEMBLA ENFADAT! I ESTÀ RECITANT SOBRE

LA MÚSICA… VAJA! SÍ QUE FAN COSES RARES PER

AQUÍ A BAIX!

FAN SERVIR LA MEVA MÚSICA PER A COSES

MOLT ESTRANYES!

CREC QUE ANIRÉ A TOCAR UNA ESTONA AMB

DUKE ELLINGTON.

… I QUALSEVOL INSTRUMENT EN POT SER

PROTAGONISTA.

DESPRÉS, ELS MEUS AMICS EM VAN EXPLICAR QUE ON JO FEIA VARIACIONS ELLS HI FEIEN IMPROVISACIONS.

I LENNIE TRISTANO.

PARKER TOCAVA AQUELL INSTRUMENT D’ADOLPHE SAIX… EL SAXOFON.

I TRISTANO ERA PIANISTA. A LA TERRA TOCAVEN JAZZ.

QUÈ ÉS AIXÒ?

4_5_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 5 12/12/14 12:51

6 7

Johann Sebastian Bach va ser el professor de música dels seus nombrosos fills. La lectura que tens en aquesta pàgina pertany al Quadern d’Anna Magdalena. Aquest llibre conté una col·lecció de peces breus que Bach va compondre o va recopilar per a la iniciació en el clavicèmbal (antecessor del piano actual) i que va regalar a la seva segona esposa, Anna Magdalena Wilcke. Entre les peces hi ha minuets, rondós, sonates, marxes, corals… per mitjà de les quals podem saber com era la música domèstica de l’època, i també els gustos musicals de la família Bach.

1. Abans de la lectura, entrena’t practicant per separat aquests grups de notes. Observa el dibuix que tracen les notes i com ornamenten les notes principals.

2. Ara ja pots llegir tota la partitura!

Llenguatge musical1

Recorda la dura tres pulsacions.

1

4 5

2 3

La família Bach

Ornaments

6_7_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 6 12/12/14 12:51

6 7

3. Practica aquest recitat rítmic.

4. Ara escolta l’audició superposant el recitat rítmic. S’assembla a la partitura de la pàgina anterior? Havies sentit abans aquesta melodia?

5. Ara torna a escoltar el minuet i acompanya la música marcant els tres temps del compàs de la manera que prefereixis: gestos, per-cussions, desplaçaments… El vols ballar? Formeu parelles per dansar. El ritme que heu de seguir amb els peus és aquest:

Efectivament, la peça que acabes d’escoltar és un minuet, una dan-sa d’origen francès que es va fer molt popular durant l’època del Barroc. La paraula minuet procedeix del francès menuet, que signi-fica ‘petit, diminut’. Sembla que es referia als passos diminuts que es fan per ballar aquesta dansa. Tots els minuets estan escrits en compàs ternari, de .

Imagina que estàs ballant el minuet amb els vestits de l’època, amb lentitud i de forma cerimoniosa… Respira amb port i elegància!

Llenguatge musical 1

CD P1 6

CD P1 6

DVD

6_7_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 7 12/12/14 12:51

8 9

Veu i cançons1

Canteu per separat cada veu, fixant-vos en la manera com es «mouen» totes les notes. Podeu utilitzar una síl·laba per cantar:

«ma», «nu», «la»…

1

Canteu a dues veus, amb lentitud, i escolteu els

sons resultants, és a dir, l’harmonia.

2El mestre hi pot afegir la tercera

veu.

3Us atreviu a

intercanviar-vos les veus?

4

Quan el pentagrama es queda petit per escriure-hi

les notes que necessitem, hi afegim línies addicionals.

sollasido

6. Estudia amb deteniment aquesta partitura. Es tracta d’un cànon a tres veus. Pot ser que algunes notes et semblin estranyes.

1a veu

2a veu

3a veu

Quines partitures més plenes de notes! Amb totes aquestes notes Bach aconseguia una harmonia plena.

RecordaEl calderó és un signe que allarga lliurement el valor d’una nota.

Harmonia plena

8_9_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 8 12/12/14 12:54

8 9

Veu i cançons 1Cantarem aquesta petita obra que heu estudiat, però sense interpretar-la a cànon. Perquè ja és prou difícil!

Bach va compondre moltes obres. La més extensa és la Passió segons sant Mateu, un reflex de la seva espiritualitat. I la més breu és aquest cànon, que té el compositor a la mà en un dels seus retrats. Saps quin és? Busca’l! El trobaràs en una pàgina d’aquesta unitat.

7. Assageu en diversos espais del vostre centre escolar: el pati, el vestíbul, el menjador, els lavabos, etc. On sona millor? Per què?

El so és una forma d’energia que es produeix quan un cos vibra. Quan cantem, el so es propaga a través de l’aire.

Si troba un obstacle (objecte, paret…), pot rebotar, extingir-se, ser absorbit, etc.

És el moment d’assajar i cantar

tots junts!

Espiritualitat

8_9_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 9 12/12/14 12:54

10 11

Audició1

Amb ell es va crear una gran revolució musical.

Compositors

De totes les obres musicals, se’n pot fer una versió, que significa transformar els sons posant-hi nous ritmes, noves harmonies i noves instrumentacions.

8. Bach també ha arribat a l’Àfrica! L’exemple que escoltaràs a con-tinuació és, encara que no ho sembli, un fragment de la Passió segons sant Joan, versionat i interpretat amb tot el ritme de les percussions de la música africana.

— T’agradaria posar moviment a aquesta música? Entre tots po-deu crear una coreografia.

CD P1 7-8

Formes

El laboratori de l’alquimista

La música de cada període és com una espècie de perfum únic que caracteritza un moment històric concret. Ara que ja coneixes alguns elements de l’essència del Barroc, ens ajudes a completar-lo?

Ornaments

Harmonia plenaEspiritualitat

Obres

Des de 1600

Fins 1750

Perfume Barroco Perfum barroc

Versions de peces clàssiques.

10_11_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 10 12/12/14 12:55

10 11

Audició 1

10. De moltes obres de Bach, se n’han fet versions de jazz. La peça que escoltaràs a continuació forma part de les Variacions Goldberg, una obra encarregada a Bach amb la curiosa finalitat de guarir l’insomni del comte Kaiserling. Així, el clavecinista de la cort (de cognom Goldberg) es passava la nit tocant les variacions per aconseguir que el comte s’adormís.

— Escolta aquesta versió del grup Jacques Loussier Trio. Sabries distingir quins instruments hi in-tervenen?

CD P1 11-12

9. Reconeixes aquesta melodia? També el rock més dur ha trobat en la música de Bach la seva font d’inspiració. Així sona el delicat Mi-nuet en Sol Major tocat en versió heavy. Què ha transformat Dan Mumm amb la guitarra?

la instrumentació

el ritme

la melodia

l’harmonia

CD P1 9-10

Dan MummJacques Loussier Trio

10_11_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 11 12/12/14 12:55

12 13

Instruments1Sens dubte, un dels instruments que més ha evolucionat al llarg de la història de la música és el piano.

A continuació, et presentem breument la història d’aquest instrument, des de l’època barroca fins als nostres dies.

A primera vista semblen dos instru-ments similars, però el seu mecanisme funciona d’una manera molt diferent. El clavicèmbal pinça o «pessiga» la corda per emetre el so, mentre que el clavi-cordi la percut. Això té una conseqüèn-cia important i és que el clavicordi per-met jugar amb la intensitat del so (fer matisos) i el clavicèmbal no ho pot fer.

Segle xvii Segle xix

Antecessors del piano

L’italià Bartolomeo Cristofori (1655-1731) inventa el primer instrument que permet distingir entre so fort i suau. L’anomena «gravicembalo col piano e forte».A finals del segle xviii neix el fortepiano, que és l’instrument de Cristofori perfec-cionat. I aquest és l’instrument que va conèixer Mozart.

Segle xviii

Primer pas cap al piano

clavicèmbal

clavicordi

CD P1 13

CD P1 14

CD P1 15

CD P1 16

El piano romàntic ja és molt semblant a l’actual. L’emblema d’aquesta època és el piano de cua.Aquest va ser el piano de Chopin.

12_13_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 12 12/12/14 12:56

12 13

Instruments 1

Aquest és el piano de concert actual. Els canvis principals s’han fet en el mecanisme intern per aconseguir més potència i la màxima qualitat del so.A la fi del segle xx apareixen, cada vegada més sofisticats, els teclats elèctrics, que deus haver vist en qualsevol concert al qual hagis assistit.

12. Escolta: quin instrument està sonant? Numera’ls.

11. Com t’imagines que seguirà evolucionant aquest ins-trument?

Evolució del piano.

Segle xx Segle xxi

CD P1 17

CD P1 18

CD P1

12_13_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 13 12/12/14 12:56

13. Georg Friedrich Händel, compositor alemany de l’època de Bach, va escriure la suite Música aquàtica. Aquí tens un fragment de l’«Alla Hornpipe», un dels moviments d’aquesta suite. Interpreta’l amb la flauta dolça. També el podeu acompanyar amb instruments de percussió.

14. Saps què és un horn-pipe? Mira el vídeo i ho descobriràs. http://links.edebe.com/vb

Flauta1

Flauta

Carilló soprano

Xilòfon contralt

Pandero

Pandereta

14

VÉS AMB COMPTE AMB LES SÍNCOPES!

Aquesta peça és ideal per interpretar-la tots

junts, alumnes i professor. És brillant

i majestuosa!

CD A 1-2

14_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 14 12/12/14 12:59

15

SAGUES MUSICALS La família Bach va ser coneguda per la gran quantitat de components que van escollir la professió de músic, la qual cosa no va ser exclusiva d’aquesta època. Molts artistes actuals han seguit els mateixos passos que algun membre de la seva família. En reconeixes cap?

L’afició per la

música li ve de

família a la cantant

Destiny Hope Cyrus,

més coneguda

com a Miley Cyrus.

Sabies que el seu

pare, Billy Ray,

és un conegut

actor, cantant

i compositor de

música country?

Els

Cy

ru

s

El violagambista

Jordi Savall és

un dels màxims

exponents

de la recerca

musicològica

de la música

antiga. La seva

dona, Montserrat

Figueras, va ser

una gran soprano.

No és estrany que

els seus dos fills,

Arianna i Ferran,

hagin continuat les

seves passes: ella

és arpista i soprano,

i ell toca la tiorba

i també canta.

Sabíeu que durant

un temps van

formar un quartet

i van gravar un

disc?

Fa

míl

ia S

av

all

Fig

ue

ra

s

Joe Jackson va

formar el famós

grup musical The

Jackson Five amb

cinc dels seus vuit

fills. El més petit

dels germans,

Michael, de seguida

va destacar i anys

després va iniciar

la seva carrera

en solitari. A més

del conegut «Rei

del pop», altres

germans seus

s’han dedicat al

món de la música,

com ara Janet i

La Toya Jackson.T

he

Ja

ck

so

n’s

Nick, Joe i Kevin

Jonas han tingut

grans èxits des que

van formar el grup

Jonas Brothers

el 2006. A mitjan

any 2013, després

de diversos anys

treballant junts al

món de la música,

van anunciar la

seva separació

per seguir els seus

camins en solitari.

Jo

na

s B

ro

the

rs

Enrique i Julio, dos

dels fills del cantant

Julio Iglesias, han

volgut dedicar-se

al món de la

música, igual

que el seu pare.

Fa

míl

ia I

gle

sia

s

T’agradaria seguir els passos d’algun dels teus familiars i formar una saga? A què us dedicaríeu?

Re

vis

ta

Ma

lú

Els seus pares

eren cantants

i el seu oncle va

ser el conegut

guitarrista Paco de

Lucía. Sabies que

el seu germà gran,

José, és guitarrista

i forma part del

grup de músics que

acompanyen Malú

en les seves gires?

15_A_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 15 12/12/14 12:59