QUI ÉSENRIC VALOR I VIVES?

L’any 1911, va nàixer, a lacasa número vint-i-dos del carrer Major deCastalla, qui amb els anys ha arribat a ser elcastellut més universal: Enric Valor i Vives.

Considerat, en l’actualitat,com un dels pares de la cultura valencianacontemporània, junt a noms tan il·lustres comManuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i VicentAndrés Estellés; la seua obra, vastíssima enl’erm on nasqué, gaudeix, hui per hui, delrespecte, de l’admiració i del reconeixement,de tot aquell que en ella s’endinsa.Consideració i respecte guanyats a forçad’una fidelitat i d’una honestedat intel·lectualal nostre país que ningú ha gosat mai posaren dubte.

L’obra d’Enric Valor és, sensdubte, una de les claus necessàries i obligadesper a entendre la nostra societat actual. És,a través de les seues novel·les, que ha elaboratuna imatge de la societat valenciana, i de laseua evolució al llarg del segle XX, quasiimpossible de millorar.

L’ambició d’Aleix, La idea del’emigrant, Sense la terra promesa, Temps debatuda, Enllà de l’horitzó, són documentsque parlen de nosaltres, i alhora ens parlen.Són novel·les, amb les quals, ha salvat una

part molt important de la nostra memòria.Hi ha, però, un aspecte de l’obra de Valor que ens mostra

com d’intens i vehement pot arribar a ser l’amor que hom té pel propi país,per la pròpia cultura; ens referim, és clar a les seues, seues?, rondalles. Maitrobarem, creiem, una millor manera d’explicar i definir, alhora, el nostrecaràcter, com en la rondalla de El jugador de Petrer, on podem veure redimitun home, i amb ell ens redimim tots davant l’esdevenidor, per la pilleria dePere el protagonista, qui tot valent-se d’una astúcia fora de mida decideixi aconsegueix arribar a enganyar el mateix dimoni. I amb l’anterior, què nodir de: Esclafamuntanyes, El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador, Lesvelletes de la Penya Roja,... totes elles són una autèntica delícia i una fontinesgotable de divertiment i goig.

Al costat de la seua obra narrativa, tant rondallística comnovel·lística, que ja justificarien per sí soles la seua benguanyada fama iadmiració, hi ha la seua obra lingüística: Millorem el llenguatge, Curs mitjàde gramàtica Valenciana, Curs mitjà de gramàtica catalana referidaespecialment al País Valencià, La flexió verbal, Temes de correcció lingüísticai un Diccionari Valencià-Castellà, són obres que es constitueixen en unpotencial magnífic en la tasca de normativització de la llengua parlada itinguda com a nostra, des d’aquest racó tan meridional del domini lingüísticcatalà.

És en aquest sentit que Valor, com d’altres lingüistesvalencians, es converteix en una referència indispensable a l’hora de donar-li a la lingüística la seua veritable dimensió geogràfica, superant qualsevolmena de menysvaloració referent a la “correcció” o a la “bondat” de la nostravariant lingüística.

L’obra d’Enric Valor i Vives, tot i no ser quantitativamentextensa —potser alguns no compartiran aquest criteri—, sí que ho ésqualitativament. Hom ha dit que Valor, a través de la seua obra, ha omplitun buit en la història cultural del nostre poble (rondalles i novel·les, bàsicament).

Realment Valor excedeix el marc d’arreplegador de material etnològico-lingüístic, excedeix per la seua faceta de creador literari (novel·lístic i narradorbàsicament); i, creiem, excedeix per la seua aportació al marc de lanormativització —codificació— lingüística.

Del que acabem d’assenyalar només cal pegar una ulladaals pròlegs de les seues obres. Existeix, però, una dificultat en intentar unaaproximació —ni que fos crítica— a l’obra valoriana, i és que el DoctorEnric Valor i Vives no ha estat un autor normal —dintre de la anormalitat— en la història cultural contemporània del País Valencià. Valor no és un autorque el puguem enquadrar fàcilment. Existeix el Valor rondallístic, existeixel Valor narrador, existeix el Valor novel·lístic, existeix el Valor lingüista.

Una altra dificultat lligada, potser amb l’anterior, és queValor encara no és un autor suficientment llegit. No diem llegir, llegir. Ensreferim al tipus de lectura crítica i reflexiva. A molts ens haurà passat, queen llegir a Valor, ens hem deixat seduir per la màgia de les seues paraules,o per l’autoritat del seu coneixement sobre la llengua i els assumptesnormatius; i, pensem, que no és aquesta l’única lectura que s’ha de fer deValor. A Valor massa ràpidament se li ha atorgat la categoria de clàssic; i,açò és un gran perill, ja que correm el risc que en negar-nos la nostracapacitat crítica davant tota obra humana li la neguem al seu autor. I, vaser, precisament la seua actitud crítica, davant la societat que li va pertocarviure, allò que el va motivar a escriure.

A banda de tot el que anteriorment hem anat assenyalanthi ha un aspecte de la biografia d’Enric Valor insuficientment valorat finsara. És el referit a la seua militància com a valencià.

Darrerament des de tots els àmbits de la societat i la culturavalenciana, i catalana en general, tot plegat, ha fet que l’any 1983 se liatorgara el Premi Manuel Sanchis Guarner de la Diputació de València. El1985, el Premi de les Lletres Valencianes. El 1987, el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes. La Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya.

I per últim, nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València,Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant i Doctor Honoris Causaper la Universitat de les Illes Balears.

I no acaben ací els actes de reconeixement. El 1995 s’instituíel premi de la Diputació d’Alacant Enric Valor de novel·la. I com no, elmagnífic homenatge que durant el mes de març de l’any 1995 el CentreCultural Castallut i el poble de Castalla li va retre amb el Simposi d’estudi ifesta: Enric Valor.

Moltes són les raons que poden justificar que l’Institutd’Ensenyament Secundari de Castalla duga el nom d’Enric Valor. Deia enManuel Sanchis Guarner: “Els valencians no s’han adonat del gran serveique Enric Valor ret al País Valencià”. Nosaltres pensem que sí, reconeixemsobretot el seu mestratge; reconeixem el seu sincer i lleial amor per la nostrallengua, per la nostra cultura i pel nostre poble.

Narracions de la Foia de Castalla, obra escrita en l’any 1952són probablement la millor descripció que de la nostra geografia i del nostrecaràcter s’han escrit fins ara; difícilment superables.

I encara més: “Quant dec als meus pares (...)! I a Castalla!”. Aquesta frase és dita per Valor en l’obra de la seua editora actual, RosaSerrano, Converses amb un senyor escriptor, de recent aparició. Valor, unhome de paraula, ha dut i ha demostrat fins a les últimes conseqüènciesel seu amor per la terra que el va veure nàixer: El carrer Major, la placetaels Cassinos, Planisses, el Molí del riu,... mots pertanyent a la geografia deCastalla, que ell ha convertit en universalment coneguts i estimats.

Castalla, tardor de 1998.

per tots els membres del citat Consell Escolar.

2n) La Presidenta del Consell Escolar del Centre convocà alsmembres per al dia 17 d’Abril de 1.996, amb un punt en l’ordre del diareferent a la denominació especifica de l’Institut. Es va procedir a lapresentació dels noms i a la votació, amb el resultat següent:

Membres presents 18Denominació Enric Valor 13Denominació Foia de Castalla 03Denominació Castalla 01En blanc 01

3er) Tenint en compte que la normativa vigent deia que la propostatriada i aprovada pel Consell Escolar del Centre s’havia d’enviar a Conselleria;l’Institut va procedir al seu enviament, el dia 26 d’Abril de 1.996.

4t) El dia 18 d‘Agost de 1.997 apareix publicada en el Diari Oficialde la Generalitat Valenciana l’Ordre que atribueix a l’Institut la denominacióespecífica ENRIC VALOR, votada i aprovada pel Consell Escolar del Centre,i que entra en vigor al dia següent de la seua publicació. Es a dir el 19d’Agost de 1.997.

5é) Cal remarcar que el procediment va estar sempre d’acord ambla legislació vigent i que no va incomplir cap tràmit respecte a la qüestió deposar-li un nom a l’Institut.

6é) El dia 21 d’Agost de 1.997,— tant sols 2 dies desprès depublicar-se en el DOGV l’Ordre que atribueix a l’Institut el nom d’Enric Valor—, el diari “ Las Provincias” publicà un article contra la aprovació del nomENRIC VALOR per l’Institut de Castalla i contra el mateix Sr. Enric Valor;obrint un processament públic a la legítima decisió de nomenar aquestcentre d’acord a llei.

7é) El President del Consell Escolar Municipal ( L’ALCALDE) eldia 27 d’Agost de 1.997 convocà un Consell Escolar Municipal Extraordinari a celebrar el dia 15 de Setembre a les 12 hores (hora molt apropiada)amb un únic punt de l’ordre del dia: “ Nueva Denominación del Institutode la localidad de Castalla”. S’ha d’aclarir que en aqueixos moments elConsell Escolar Municipal no tenia competències per canviar el nom delcentre.

En aquest Consell Escolar Municipal Extraordinari es va votar altravegada el nom de l’Institut, no permitent el President del Consell EscolarMunicipal ( l’Alcalde) que alguns membres d’aquest Consell feren al·legacions en contra d’aquesta votació; com que l’Institut tenia nom aprovat perConselleria i publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’Alcaldeva exigir començar la votació i, a més, amb dues propostes fetes per ell: 1)IES Enric Valor, 2) IES Castalla.

Abans de començar la votació,— on hi havien personesque feia anys que no eren convocades/ no eren membres del Consell EscolarMunicipal segon llei —, dos membres del Consell abandonaren la reuniói un tercer s’abstingué per no representar a l’estament pel que havia segutconvocat, quedant a la reunió 6 membres dels 9 inicialment presents.

Es va procedir a la votació i el resultat fou el següent:

IES Castalla 04IES Enric Valor 01En blanc 01

Aquest resultat pot semblar clar, però el nombre de membres queconstitueix el Consell Escolar Municipal es de 12 i no de 9, ni de 6. Per tant4 vots de 12 no representa cap majoria.

8é) A partir de l’acta d’aquesta irregular, il·legal i poc transparentreunió del Consell Escolar Municipal; el Conseller de Cultura, Educació iCiència: senyor Francisco Camps, revoca allò que havia signat i canvia elnom, publicant el dia 31 de Juliol de 1.998 l’Ordre per la qual es modificala denominació especifica de l’Institut d’Educació Secundària de Castalla,la qual diu:

“Es modifica la denominació específica de l’institut d’EducacióSecundària Enric Valor de Castalla, codi 03013157. Dit centre es denominaràInstitut d’Educació Secundària Castalla”.-

9é) Tot i això, no queda tancada la polèmica. S’ha presentat al TRIBUNALSUPERIOR DE JUSTÍCIA DE VALÈNCIA un Recurs Contenciós Administratiucontra la dita Ordre de 31 de Juliol de 1.998, que els tribunals tardaran enresoldre. Mentrestant, legalment l’Institut s’anomena“I.E.S. ENRIC VALOR de Castalla.”

SOBRE EL NOM DEL’ I.E.S “ ENRIC VALORDE CASTALLA

Sobre la polèmica suscitada alvoltant del nom de L’I.E.S. “Enric Valor” deCastalla, convé fer els següents aclarimentsper a coneixement general:

1er) La Direcció del Centre desprésde la inauguració del nou edifici, en febrerde 1.996, va plantejar la qüestió de ladenominació específica de l’Institut, ja queaquest no en tenia.

Seguint la normativa vigent: LleiOrgànica 8/1.985 i Reial Decret 83/1.996 ,La Direcció del Centre, va convocar al ConsellEscolar del Centre, — Òrgan que tenia lafacultat de proposar a la Conselleria deCultura, Educació i Ciència el nom de l’Institut.

Aquesta qüestió es va tractar en elConsell Escolar del Centre de data 28 de marçde 1.996, on es va plantejar la denominacióespecífica “Enric Valor”, a proposta delClaustre de Professors celebrat el dia 20 demarç.

Però, en aquest Consell noes va dur a terme la votació perquè els paresi el representat de l’Ajuntament de Castalla,al·legant que no havien consultat amb lesparts que representaven, creien mésconvenient deixar temps suficient per fer lesconsultes pertinents amb les grups. LaPresidenta del Consell Escolar del Centre vaacceptar la petició i es va acordar que enel pròxim Consell Escolar del Centre esvotarien les propostes de denominacióespecífica de l’Institut, rebudes i presentades

Foto

: Jos

ep V

. Rod

rígu

ez

Foto

: Jos

ep D

urà

Foto

: T.D

.