Guie

s d’

educ

ació

am

bien

tal 1

9

En bicicleta, també per ciutat [4]El redescobriment de la bicicleta [4]Moure’s sense fums ni sorolls [7]

Inicia’t en l’ús de la bicicleta! [9]Uns quants consells pràctics [9]La seguretat amb ulls de ciclista [11]La bicicleta i la llei [14]Els avantatges d’una tecnologia senzilla [16]

Barcelona a cop de pedal [18]La ciutat des de la bicicleta [18]La xarxa de carril-bici [20]La mobilitat sostenible...també en bicicleta [22]Serveis i recursos per al ciclista urbà [25]Activitats ciclistes per a tothom [29]

Com pots utilitzar la bicicleta per la ciutat [33]Per anar a la feina [33]Per anar a l’escola o a l’institut [34]També per anar a la Universitat [35]

Per a més informació [37]

Barcelona en bici [3]

Es calcula que habitualment circulen per la ciutat de Barcelonaunes 30.000 bicicletes. Tot i ser una part minoritària dels modesde desplaçament a la ciutat, la bicicleta va guanyant cada vegadamés presència als nostres carrers. Els seus avantatges són la millorpromoció: és una forma de circular beneficiosa per la nostra salut,ecològica perquè no contamina –un vehicle sense fums i sensesoroll– econòmica perquè estalvia moltes despeses i ajuda a unamillor ocupació social de l’espai urbà. Per això, moltes ciutatseuropees tenen en la bicicleta un sistema de transport habitualmolt important.

Aquesta nova Guia d’Educació Ambiental té el propòsit de promourel’ús de la bicicleta entre la població barcelonina com un sistemade desplaçament habitual en la vida urbana, ja sigui per anar atreballar, a estudiar, a comprar o a passejar. La bicicleta no ésnomés una activitat d’oci sinó un sistema de transport molt adientper moure’s en les nostres ciutats. La tasca de moltes associacionscíviques que treballen per promoure la bicicleta des de fa anys,així com els canvis que es van produint en el nostre espai públic–carrils bici, aparcaments...– són una base òptima per donar unsalt endavant en l’ús social de la bicicleta.

Aquest és un dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona, del Pacteper la Mobilitat i de la Comissió Cívica de la Bicicleta, tres instrumentson Ajuntament, entitats i institucions treballen conjuntament peravançar en una mobilitat més sostenible a la ciutat. Confiem quela Guia, amb les seves informacions i consells sobre seguretat,recursos, característiques i molts altres temes, sigui una eina útilperquè molts ciutadans i ciutadanes se sentin convidats a afegir-se a tots aquells que ja es mouen en bicicleta per la ciutat.

[4] Barcelona en bici

En bicicleta, també per ciutatEl redescobriment de la bicicletaEls carrers són indrets de convi-vència i llocs de trobada quefan possible la interacció perma-nent entre els ciutadans que hiviuen, hi treballen o, senzilla-ment, hi passegen. Són també,naturalment, vies de comunica-ció que permeten la mobilitatde les persones, ja sigui com avianants o com a usuaris d’algunmitjà de transport rodat.

L’actual model de mobilitat, tan-mateix, ha fet que bona partdels carrers de les grans ciutatshagin esdevingut en els darrersanys espais de circulació per onpràcticament circulen sense in-terrupció vehicles a motor que,sovint, dificulten la comunicacióhumana al carrer.

En aquest entorn urbà caracterit-zat per la presència constant delcotxe, la bicicleta apareix coma element silenciós que no afectala fluïdesa del trànsit ni contri-bueix als embussos habituals.Per aquesta raó, el progrés capa un model de mobilitat urbana

més pacífic, eficient i segur –ésa dir, més sostenible– implicala consideració de la bicicletacom a un mitjà de transport urbàmés i la seva incorporació alventall d’alternatives que elsciutadans tenim al nostre abasta l’hora de moure’ns.

Segons les estadístiques, més del 30% dels viatges que es fan en cotxe a Europa corresponen adesplaçaments inferiors als 3 km, i un 50% són inferiors als 5 km. En aquests casos, la bicicletaés un transport eficient que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones i dels espaisurbans.

UN MITJÀ IDEAL PER A LA CIUTAT!

Els desplaçaments en bicicleta per ciutat són adequats per adistàncies inferiors o iguals als 8 quilòmetres, per als quals labicicleta pot substituir còmodament el cotxe o la moto. Barcelona,per exemple, té unes dimensions de 8 km x 9 km.

En bicicleta es pot assolir sense gaire esforç una velocitat d’uns15 km/h, la qual permet moure’s per la ciutat amb rapidesa, ja quetampoc no s’han de suportar els embussos habituals associats aaltres mitjans de transport. Així, en uns 10 minuts es recorrenaproximadament 3,2 km.

© G

etty

Im

ages

Barcelona en bici [5]

ELS BENEFICIS DE LA BICICLETA

Font: La mobilitat sostenible. Guies d’educació ambiental. Ajuntament de Barcelona

Econòmics: molt menyspressupost familiar encomparació amb el cotxe,i reducció de les horesperdudes en els embussos.

Per a la salut: millora dela salut i, de retruc, estalvide costos sanitaris.

Socials: democratitzacióde la mobilitat, majorautonomia i accessibilitata tots els serveis per partde tots els grups d’edat.

Ambientals: estalvi de recursosenergètics no renovables,i reducció dels impacteslocals i globals: soroll,emissions, etc.

carrer de 3,5 m1 hora

14.0002.000

En un carrer de 3,5 md’amplada, durant una horapoden circular en cotxeunes 2.000 persones,mentre que en bicicletaho poden fer set vegades més,14.000. La bicicleta, a més,només necessita una setenapart de l’espai que li cala un cotxe per aparcar.

LA DECLARACIÓ D’AMSTERDAM:EL DRET D’ANAR EN BICICLETA

Durant la primera Conferència Mundial sobre la Bicicleta VeloMondial, celebrada a Amsterdam el juny de l’any 2000, es vaaprovar una declaració en la qual els participants proclamaren eldret de totes les persones d’anar en bicicleta quan vulguin, alhoraque feien una crida als governs, als sectors econòmics i a lesorganitzacions perquè adoptessin mesures en aquest sentit.

La declaració diu que:

■ l’ús de la bicicleta aporta molts avantatges, tant per a l’individucom per a la societat i el medi ambient;

■ la bicicleta, com a mitjà de transport particular, ofereix un transportde porta a porta que és al mateix temps ràpid i eficaç;

■ la bicicleta ofereix una disponibilitat immediata i el seu mante-niment és relativament econòmic;

■ el temps de desplaçament en bicicleta és previsible; al ciclistano li afecta la congestió del trànsit;

■ la bicicleta ofereix intimitat, independència i llibertat; el ciclismeés una activitat emancipadora;

■ com que el ciclisme és una forma d’exercici, millora la salut físicai mental;

■ en la canviant societat d’avui, la bicicleta ofereix una forma detransport flexible;

■ el trànsit en bicicleta manté fluid el moviment de les ciutats i enpreveu o redueix la congestió;

■ l’ús de la bicicleta amplia el radi d’activitat de la gent, indepen-dentment del fet que sigui jove o d’edat avançada, rica o pobre,home o dona;

■ l’ús de la bicicleta estalvia espai i és rentable dedicar-li infraes-tructura;

■ desplaçar-se en bicicleta estalvia temps i promou el desenvolu-pament de l’economia local;

■ un major ús de la bicicleta significa un accés millor a lesoportunitats de feina, més creació de llocs de treball i un nivellmajor de salut pública;

Entre les propostes que fa la declaració hi ha la proposta que elsgoverns i les institucions redactin Plans Directors de la Bicicleta(PDB) en els quals defineixin les polítiques per a augmentar l’úsde la bicicleta, estimulin les autoritats locals i regionals i els altresorganismes pertinents, defineixin els papers i les responsabilitatsde les parts implicades i proporcionin un suport i un finançamentper a les polítiques i els programes.

[6] Barcelona en bici

Pots consultar el text completen català a la web del Departa-ment de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya, me-diamb.gencat.net/ea, i en anglèsa la web www.velomondial.net

© w

ww

.vel

omon

dial

.net

© C

lic T

raç,

scc

l

Barcelona en bici [7]

Desplaçar-se en bicicleta consumeix unes 25 vegades menysenergia que fer-ho en cotxe, i aproximadament una quartapart que a peu. És, doncs, el mitjà de transport més eficient,ja que té un consum d’energia de només 0,15 caloriesper gram i per quilòmetre.

Moure’s sense fums ni sorollsLa bicicleta no contamina niprodueix cap altre so que nosigui, de vegades, el grinyold’algun element mecànic pocengreixat. Com que no consumeixcombustibles d’origen fòssil, labicicleta no emet cap dels gasosque perjudiquen la qualitat del’aire urbà –diòxid de carboni(CO2), òxids de nitrogen (NOx),hidrocarburs (HC) o monòxid decarboni (CO)–, fet que contribueixa reduir els nivells de contami-nació urbana i a millorar la salutde les persones.

El soroll és també un dels pro-blemes ambientals que afectenles grans ciutats i que té com acausa principal el trànsit. Labicicleta, com que és un vehicletotalment silenciós, no afegeixcap decibel al brogit urbà, cosaque representa un altre avantat-ge que cal tenir en compte al’hora de triar-lo com a mitjà detransport habitual.

Comparació de les emissions contaminants(Base = 100 -cotxe-)

Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).

Cotxe Bicicleta Autobús TrenConsum d’energia primària 100 0 30 34Diòxid de carboni 100 0 29 30Òxids de nitrogen 100 0 9 4Hidrocarburs 100 0 8 2Monòxid de carboni 100 0 2 1

Qui està més exposat a la contaminació atmosfèrica?(Nivells d’exposició en ug/m3)

Ben al contrari del que hom pot pensar, els usuaris del cotxe estan exposats a nivellsde contaminació més elevats que els ciclistes, ja que la concentració de compostoscontaminants a l’interior del vehicle és superior a la de l’exterior. Un conductor, engeneral, aspira el doble de monòxid de carboni que un ciclista i un 50% més d’òxidsde nitrogen, tot i que el segon aspira de mitjana dues o tres vegades més aire queel primer a causa de l’esforç realitzat per pedalejar. L’exercici físic, a més, enforteixla capacitat de resistir els efectes de la contaminació.

Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).

Ciclistes ConductorsMonòxid de carboni (CO) 2.670 6.730Diòxid de nitrogen (NO2) 156 277Benzè 23 138Toluè 72 373Xilè 46 193

© G

etty

Im

ages

[8] Barcelona en bici

A la ciutat de Barcelona es calcula que hi ha unes 200.000 bicicletes, de les qualscirculen habitualment unes 30.000.Si aquest nombre de persones canviés la bicicleta pel cotxe i fes un recorregut diarid’uns 10 km, les emissions de CO2 s’incrementarien en més de 50 tones diàries.

CIUTATS QUE PEDALEGEN

Són molts els països europeusque tenen una llarga tradiciópel que fa a la utilització de labicicleta com a mitjà de trans-port per ciutat o que l’han in-corporat de forma decidida du-rant els darrers anys. Tot i queles condicions climàtiques so-vint no acompanyen ni convidena fer-ne ús de forma habitual,la cultura de la mobilitatd’aquests països ha incorporatsense cap prejudici la bicicleta

Campanya publicitària de promoció de la bicicleta del Department of the Environment Transport & the Regions (DTER),Regne Unit.

© D

TER

, R

egne

Uni

t

dins el ventall de possibilitatsque hom té a l’abast a l’hora demoure’s. En nombroses ciutatseuropees, la bicicleta suposa jael 30% dels desplaçaments ha-bituals.

La disponibilitat de desenes dequilòmetres de carril-bici percircular pels carrers amb como-ditat i l’existència d’infraestruc-tura adient per a arribar amb labicicleta a qualsevol racó de les

ciutats, fa que els usuaris deles dues rodes no dubtin a rei-vindicar també el seu dret aocupar l’asfalt.

La distància recorreguda cadaany en bicicleta a la Unió Euro-pea és de més 70 bilions dequilòmetres. Al capdavant hi haels Països Baixos, amb una mi-tjana de 1.020 km per personai any. A Espanya, la mitjana ésencara de només 24 km.

Barcelona en bici [9]

Abans de començar a fer servirla bicicleta, adapta l’alçada delseient a la llargada de les cames.La posició més adequada ésaquella en la que la cama quedauna mica flexionada o totalmentestirada posant el taló del peual pedal; d’aquesta maneras’aprofita tota la potència delvehicle.

Alçada correcta de la bicicleta.

Inicia’t en l’ús de la bicicleta!Uns quants consells pràctics

EL COR, EN PLENA FORMA

La utilització habitual de labicicleta, segons els metges,comporta molts avantatgesper a la salut. Anar en bici-cleta és la segona activitatfísica més completa, desprésde la natació.

Diversos estudis com el del’Associació Mèdica Britànicaevidencien que els ciclistes,en general, gaudeixen d’unamillor salut que els no-ciclistes ja que l’activitatfísica, a més d’enfortirel cor i reduir lespossibilitats de patiruna afecció car-diovascular, aug-menta la capacitatpulmonar, millora elto muscular, reforçales articulacions,actua favorable-ment en malaltiescom la bronquitiscrònica o l’asma,i contribueix a

Per iniciar-nos en l’ús habitualde la bicicleta per la ciutat ésfonamental tenir present queportarem un mitjà de transport,tot i que també tingui associatun component esportiu o lúdic,i que circularem per espais ivies públiques en els quals en-trarem en contacte amb altresmitjans de transport o amb els

vianants. Per tant, respectar ifer-nos respectar seran dos delsprincipis que haurem de teniren compte a l’hora de moure’nsen bicicleta per la ciutat.

Cal, doncs, dur a terme totesaquelles mesures que garan-teixin la nostra seguretat i ladels tercers i conèixer el codi

de circulació a fi de respectarles normes bàsiques que regulenel trànsit de vehicles i de perso-nes pels carrers. D’altra banda,com a enginy mecànic que és,caldrà que mantinguem la bici-cleta en el millor estat possibleper tal d’assegurar-ne un bonfuncionament i reduir el riscd’avaries o d’accidents.

atenuar l’estrès, l’ansietat,la depressió i el sentimentd’aïllament.

L’Organització Mundial de laSalut també recomana desde fa anys que tothom, finsi tot la gent gran, faci servirla bicicleta per als desplaça-ments.

[10] Barcelona en bici

TRIA LA TEVA BICICLETAIDEAL

Hi ha, en general, tres tipusbàsics de bicicleta: les de carre-tera, les de muntanya o moun-tain bikes i les híbrides, un mo-del que barreja característiquesdels dos primers. Ara bé, la pro-gressiva utilització de la bicicletacom a mitjà de transport urbàha portat al desenvolupamentde nous tipus, com ara les ple-gables, les elèctriques o les ze-robikes, i ha fet sorgir nous ac-cessoris com cadiretes per aportar nens, carros de transporti d’altres.

La bicicleta més adient per anarper la ciutat és la de passeig ocitybike–, ja que és ideal per adesplaçar-se en entorns urbansper la seva comoditat i la posicióque adopta el cos. Està equipadahabitualment amb un seient demolles ample i confortable, unsparafangs sencers, un protectorde cadena, un timbre, un enllu-menat fix i un portaequipatgefix al quadre; de vegades tambéinclou una cistella al manillar.

Si tens una bicicleta de munta-nya o de ciclisme pots adaptar-la per anar per ciutat pujant elmanillar o canviant-ne el seientper un de més confortable.

Models de bicicleta amb cadira de nen.

Model bicicleta plegable de la CampanyaA21. Punt Verd Sagrada Família.

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

© P

unt

Verd

Sag

rada

Fam

ília

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

Barcelona en bici [11]

La seguretat amb ulls de ciclistaLa bicicleta no és un mitjà de transport perillós. Ho és l’entorn urbà motoritzat en el qual es mou.Per raons òbvies, els ciclistes són els que, en cas d’accident, habitualment reben la pitjor part quancirculen per la calçada tot compartint l’espai amb els vehicles a motor.

Per aquest motiu, es recomana triar els carrers més tranquils, de prioritat invertida i amb carrils bici,circular amb prudència i adoptar un sistema de “conducció defensiva” per tal de preveure les situacionsmés compromeses abans que es produeixin.

Tipus de vehicle %Turisme 33Ciclomotor 28Motocicleta 21Vianants 13Camió o autobús 4Bicicleta 2

Dades de lesionats segonsel tipus de vehiclesimplicats, 2003

Si considerem el risc d’accident delsciclistes urbans i no pas els efectessobre les persones, les estadístiquesdemostren que és inferior al dels con-ductors de vehicles a motor, atès quela fragilitat de la bicicleta enfront delsaltres mitjans de transport fa encaramés prudent la conducció. En algunesfranges d’edat, el risc de patir accidentde cotxe és el doble del que tenen elsciclistes.

Tipus de vehicle Nivell de riscCotxe 100Avió 12Autocar 9Tren 3Bicicleta 2

Risc d’accident associat adiversos mitjans de transport(Base = 100 –cotxe– )

Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavan-tera a les ciutats”.Comissió Europea/Generalitat de Catalunya(versió en català).

Font: Agència de Salut Pública de Barce-lona, dades de la GUB.

[12] Barcelona en bici

CONSELLS BÀSICS PER A CIRCULAR AMB MÉS SEGURETAT

Sigues prudent i respecta les normes i els senyals de circulació. Fesservir els carrils-bici, que són d’ús exclusiu dels ciclistes. Quan nopuguis, utilitza sempre que sigui possible el carril de la dreta mésproper a la vorera. Si aquest està reservat per al transport públic,circula pel següent.

Guarda una distància prudencial amb la vorera i amb els cotxes aparcats,ja que una porta que s’obri o un vianant que baixi de la vorera etpot obligar a fer un moviment brusc.

Respecta els vianants, sempre tenen prioritat. Quan circulis per lavorera suficientment àmplia, illes de vianants i passeigs respectala seva preferència de pas, i adequa la teva velocitat segons la sevaafluència, sense sobrepassar els 10 km/h, i no facis maniobres niziga-zagues que puguin afectar la seva seguretat. Quan hi hagi unaaglomeració de vianants, baixa de la bicicleta i porta-la a peu.

Manté sempre la bicicleta en bon estat. Abans de sortir revisa elspneumàtics, frens i llum de la teva bicicleta.

Maniobra progressivament i amb seguretat. Indica amb anterioritatles maniobres d’avançament o de canvi de direcció, i assegurat quet’han vist.

Fes respectar els teus drets. No dubtis a fer servir el timbre o a avisaramb la veu. De nit utilitza els llums i materials reflectants.

Contracta una assegurança de responsabilitat civil per a la tevatranquil·litat. Pots aconseguir-la fent-te soci de les associacionsciclistes que trobaràs en aquesta guia.

Tria bé l’itinerari i sigues respectuós amb l’entorn. Escull els itinerarismés adients: carrils-bici, carrers de poca circulació, etc. A l’horade circular pels parcs o per la muntanya sigues respectuós ambl’entorn. Si el teu recorregut és massa llarg o t’obliga a anar percarrers amb molt de trànsit, prova de combinar la bicicleta amb eltransport públic.

Valora la possibilitat d’utilitzar el casc, sobretot en el cas dels infants.

Posa’t en contacte amb altres ciclistes. Per estar ben informat/da fesarribar les teves queixes i propostes, i per a la promoció d’aquestmitjà de transport, participa a les associacions.

Font: Guia Barnabici. Sector de la Via Pública. Ajuntament de Barcelona

© C

lic T

raç,

scc

l

Barcelona en bici [13]

ATENCIÓALS ROBATORIS!

Per evitar que et robin labicicleta és important lligar-la sempre, encara que no-més la deixis una estonacurta. Pots utilitzar cadenatsde tipus pitó (amb cableblindat), tot i que són méssegurs els que tenen formad’arc o de ferradura, comels que fan servir les motos.Són més cars però són elsmés resistents.

Al carrer, fes servir els apar-caments–bici de barra horit-zontal, lligant amb dos ca-denats les dues rodes i elquadre. En el seu defecte,lliga-la a un punt fix comun fanal en un lloc visible,però sense que destorbi elpas dels vianants.

En cas de robatori, denuncia-ho ràpidament a la policia.Guarda sempre la factura dela bicicleta o una descripciódetallada amb una foto, jaque et serà d’utilitat per apoder recuperar-la.

Imatges del camí escolar amb bicicleta a Brusel·les.

Els reflectors (catadiòptric vermell al darrera) i els llums (blancdavant i vermell darrera) són uns complements obligatoris per a laconducció nocturna. Els reflectors (catadiòptrics blancs o grocs)són opcionals a les rodes i als pedals. Portar roba reflectant et famés visible i és obligatori fora del nucli urbà.

Les normes de trànsit obliguen als usuaris de la bicicleta a utilitzarcasc de protecció homologat o certificat quan circulin per viesinterurbanes. Dins l’espai urbà, si bé no és obligatori, l’Ajuntamenten recomana l´’us.

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

[14] Barcelona en bici

La bicicleta i la lleiPer la seva condició de mitjà detransport que ha de conviureamb altres vehicles en l’espaiurbà, la utilització de la bicicletaestà subjecta a un seguit denormes locals i de lleis d’àmbitnacional que tenen com a objec-tiu garantir la seguretat viària.

A la ciutat de Barcelona, l’Orde-nança de Circulació de Vianantsi Vehicles té uns articles referitsa la bicicleta que en regulen l’úsdins el terme municipal. A nivellde tota Espanya, el Reglament

Si utilitzeu habitualmentla bicicleta, contracteu algunaassegurança que cobreixiels riscos de circular perla ciutat, tant per a la vostraseguretat com per ala de la resta d’usuarisdel carrer.

Algunes entitats com BicicletaClub Catalunya (BACC)i Amics de la Bici ofereixenuna assegurança en el momentde la inscripció com a soci.

General de Vehicles de l’any1998, d’una banda, i la reformade la Llei de Trànsit de l’any2001, de l’altra, tenen tambéuns apartats específics sobre labicicleta. L’any 1999 es va apro-var una llei sobre l’adaptació deles normes de circulació a lapràctica del ciclisme, peròl’oposició social dels col·lectiusde la bicicleta ha fet que la sevaaplicació hagi quedat aturada.

El referent més actual, a mésde l’ordenança municipal, és la

Llei de Trànsit, a la qual l’any2003 es van incorporar noustermes com via ciclista –condi-cionada expressament per a lesbicicletes–, carril bici –quandiscorre adossat a la calçada–,carril bici protegit –amb ele-ments laterals que el separende la resta de la calçada–, vorerabici –amb traçat independentde la carretera–, i senda ciclable–via per a vianants i per a bici-cletes que discorre per espaisoberts, parcs o boscos.

Barcelona en bici [15]

QUÈ DIUEN LES NORMES DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES DE BARCELONA?

1. Les bicicletes circularanpreferentment pel carrilbici o per itineraris senya-litzats, tot respectant lapreferència de pas delsvianants que el travessin.

2. Si van per la calçada, cir-cularan preferiblementpel carril de la dreta, po-dent-ne ocupar la partcentral. En cas que hihagi carrils reservats ad’altres vehicles, circula-ran pel carril contigu enles mateixes condicions.Tanmateix, podran circu-lar pel carril de l’esquerraquan les característiques

de la via no permetin de fer-ho pel carril de la dreta o quanhagin de girar a l’esquerra.

Excepte en moments d’aglo-meració, les bicicletes podrancircular pels parcs públics,les àrees de vianants, els pas-seigs, les voreres suficient-ment àmplies (5 metres) i leszones de prioritat invertidamancades de carril bici, enles següents condicions:

- Respectaran la preferènciade pas dels vianants

- Adequaran la velocitat a ladels vianants sense superarels 10 km/hora

- S’abstindran de fer ziga-zagues o qualsevol altra ma-niobra que pugui afectar laseguretat dels vianants

3. Els conductors de bicicletesno podran circular amb elvehicle recolzat només en unaroda, ni agafar-se a vehiclesen marxa.

4. Els ciclistes gaudiran de lesprioritats de pas previstes ales vigents normes de trànsit.

© C

lic T

raç,

scc

l

© C

lic T

raç,

scc

l

[16] Barcelona en bici

Els avantatges d’una tecnologia senzillaSi la comparem amb un automòbil, la bicicleta és des del punt de vista tecnològic un enginy relativamentsimple, ja que es tracta d’un vehicle de dues rodes dotat d’uns pedals que, en girar i gràcies a unacadena de transmissió, posen en moviment una de les rodes. D’aquesta manera, el ciclista, que vaassegut en un petit seient acoblat a l’estructura de metall que suporta tots els elements mecànics,es desplaça pel seu propi esforç.

En un món que canvia ràpidament i en el qual es valora la complexitat tecnològica, la simplicitatmecànica de la bicicleta és el principal avantatge d’aquest mitjà de transport, ja que en facilita l’úsi la reparació i la fa assequible per a tothom des del punt de vista econòmic.

Des que a mitjan segle XIXel precursor directe de labicicleta moderna es va ferpopular a França –un modelamb quadre i rodes de fustai una roda davantera mésalta que la del darrera querebia el nom de velocípe-de–, aquest ginyha canviat a mesura ques’hi anaven incorporant mi-llores tècniques i tecno-lògiques: pneumàtic decautxú, coixinets, estructurad’acer o d’aliatges, seientde molles, roda dentada,plats i pinyons, amortidors,canvis de marxes, frens,etc.

Actualment, hi ha bicicletes de passeig equipades ambun petit motor elèctric, canvi de marxes i bateria ambautonomia per a uns 30 quilòmetres, que poden assoliruna velocitat màxima d’uns 25 km/h sense pedalejar. Quans’augmenta l’esforç sobre el pedal s’activa el motor.

Model bicicleta elèctrica.

Les parts més importants de la bicicleta

selló

pneumàticllanda

pinyons

cadena

plat

fre

canviador de marxes

manillar

raig

reflectors

Barcelona en bici [17]

LA BICICLETA,SEMPRE A PUNT

Per tenir la bicicleta sem-pre a punt és fonamentalmantenir-la ben neta, en-greixar les zones més frà-gils –articulació, cables,cadena, rodaments, etc.–i evitar qualsevol símpto-ma d’oxidació. També ésnecessari vigilar la pressiói l’estat dels pneumàticsper tal d’evitar punxadesi tenir els frens en bonescondicions.

Si esteu un temps sensefer servir la bicicleta, des-infleu-li les rodes i pen-geu-la d’un ganxo o béposeu-la cap per avall icobriu-la per protegir-lade la pols.

Les avaries més comunesde la bicicleta afecten lesrodes, la direcció, elsfrens, el manillar i el pe-daler. Porteu sempre aldamunt les eines bàsi-ques que us permetrande reparar vosaltres ma-teixos la bicicleta: clausmúltiples, claus Allen,alicates, tornavís, cablede fre, cambra de recanvii equip de reparació depunxades.

COM ES REPAREN ALGUNES AVARIES

En cas de punxada: traieu la roda i la cambra interior; trobeu elforat, submergint la cambra o inflant-la; canvieu-la i repareu elforat posant-hi un pegat.

En cas d’haver d’adreçar o aixecar el manillar: afluixeu el cargol idoneu-li un cop sec, en direcció al terra.

En cas d’haver de canviar un cable del fre: traieu el cable, fixant-vos per on passa. Afluixeu el cargol de subjecció i comenceu aposar el nou cable pel cap, per la maneta de fre. Allotgeu el cableen tot el seu recorregut.

Si noteu, però, que les rodes, l’eix dels pedals o la direcció tenenjoc o que els canvis de marxes no funcionen de manera correcta,porteu la bicicleta al mecànic abans de tocar-la sense tenir leseines adequades. Feu-li revisions periòdiques en botigues especialit-zades. A Barcelona hi ha més de 40 comerços de bicicletes repartitsper tota la ciutat que tenen taller de reparació i que, en algunscasos, organitzen tallers de mecànica.

VELOCITAT MITJANA A PEU I EN BICICLETA

Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).

Velocitat mitjana Distància recorreguda Àrea deen 10 minuts cobertura

A peu 5 km/h 0,8 km 2 kmEn bicicleta 20 km/h 3,2 km 32 km

[18] Barcelona en bici

Barcelona a cop de pedal

La ciutat des de la bicicletaLes dimensions de les ciutatsmediterrànies, en les quals tra-dicionalment tot és a l’abast perla barreja d’usos i serveis en unmateix espai urbà, fa que labicicleta sigui un mitjà de trans-port ideal per desplaçar-s’hi. Enaquest sentit, les condicionsgeogràfiques de Barcelona sónmolt favorables per a l’ús habi-tual de la bicicleta, ja que el80% del sòl té un pendent infe-rior al 2% i es pot recórrer fins

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

Poster cursa de transports.

El gran nombre de cotxes que circulen per Barcelona durant algunes hores del dia ha comportatuna reducció progressiva de la velocitat mitjana, fins al punt que és molt més ràpid desplaçar-se en bicicleta que no pas en automòbil.

i tot amb un vehicle sense mar-xes. A la resta de la ciutat, lautilització hàbil de les marxes iun petit esforç físic afegit permettambé la mobilitat en aquestmitjà de transport.

El clima benigne de Barcelona,a més, ajuda a fer que la pràcticade la bicicleta sigui agradable.El fet que els països en què méss’utilitza aquest vehicle siguinels del centre i nord d’Europa,

on les condicions meteoro-lògiques habituals són menysassolellades que les d’aquí, enspot donar una idea molt bonadels avantatges i beneficis queaporta la bicicleta malgrat lesinclemències del temps.

En cotxe 21,6 km/h per la ciutat56,5 km/h a les Rondes

Font: Dades bàsiques de la mobilitat 2003. Ajuntament de Barcelona

a Barcelona

Barcelona en bici [19]

El pendent no ha de ser un obs-tacle per a la utilització de labicicleta. Et donem unes quan-tes indicacions per tal que lespujades no et desanimin:

■ Si l’has de fer habitualment,mira mapes i intenta trobar laruta amb menys pendent, en-cara que el recorregut es facimés llarg.

■ Les pujades es noten menyssi els carrers són estrets, i sihi ha poc trànsit millor. Podràsagafar el ritme de pujada quevulguis, tranquil·lament.

UNS CONSELLS EN CAS DE PUJADA

■ Els girs constants de dreta aesquerra i viceversa, canviantsovint de carrer, fan més dis-treta la pujada.

■ És recomanable que la bicicle-ta tingui també un bon canvide marxes.

■ El transport públic serveix pera transportar les persones i lesbicicletes, aprofita’l.

Per accedir a les parts més altesde la ciutat pots utilitzar tambéel transport públic –metro, Fe-rrocarrils de la Generalitat, funi-culars– i les escales mecàniques.

La mobilitat a la ciutat de Barcelona(desplaçaments interns)

En vehicle privat24%

A peui en bicicleta

35,4%En transport públic40,6%

Font: El pacte per la mobilitat: seguiment 2003.Ajuntament de Barcelona ©

Bic

icle

ta C

lub

de C

atal

unya

– B

AC

C

[20] Barcelona en bici

La xarxa de carrils-bici de Bar-celona té una longitud de mésde 120 km, i està previst quearribi als 140 com a mínim elspropers anys. Tots els carrilsnous tindran una amplada míni-ma d’1,2 metres i seran segre-gats, és a dir, no transcorreranper la vorera, sinó per una partde la calçada adaptada a aquestmitjà de transport, amb l’ob-jectiu de millorar tant la segure-tat dels ciclistes com la delsvianants.

La xarxa està delimitada ambfranges contínues de color blanci pictogrames sobre el paviment,així com amb senyals verticalsamb símbols indicatius del carril,i compta amb semàfors especí-fics en els llocs on s’estima mésescaient per a la circulació. Alllarg dels recorreguts se supri-meixen obstacles arquitectònicsi s’adapten les transicions entrediferents nivells del pavimentmitjançant zones deprimides ales voreres de tipus gual, cosaque dóna una continuïtat al ro-dament de les bicicletes.

La xarxa de carril-bici

LA RONDA VERDA

Un circuit d’uns 60 quilòmetres per a bicicletes anomenat Ronda Verda envoltaràl’any 2005 l’àrea metropolitana de Barcelona.

A partir del circuit que ja existeix a la vora del riu Besòs, es continuarà per lacarretera de les Aigües, L’Hospitalet de Llobregat, Montjuïc i la façana marítima.El projecte integra 29 trams de bicicleta, dels quals cinc ja estan creats, mentreque la resta s’aniran realitzant fins a l’any 2005.

BARNA BICI,LA GUIA DELSCICLISTES URBANS

L’Ajuntament de Barcelona, encol·laboració amb la ComissióCívica de la Bicicleta, posa adisposició dels ciclistes urbansla Guia de la Bicicleta de Bar-celona Barna bici, un mapa decarrils bici de la ciutat.

S’hi pot trobar també tota lainformació necessària per a cir-cular amb aquest mitjà de trans-port: consells de seguretat, con-sell per reparar les avaries méscomunes, telèfons d’interès, in-formació turística, informaciósobre transports públics, princi-pals actes populars i pro-vesciclistes internacionals, adrecesde col·lectius ciclistes, botiguesespecialitzades i un mapa de laxarxa de carril bici de Barcelona.

© C

omis

sió

Cív

ica

de la

Bic

icle

ta

Imatge Guia Barnabici de Barcelona.

Barcelona en bici [21]

Carrils existentsCarrils previstosProposta eix bicicletes, Super Illes 22Enllaç comarcalRonda verda

[22] Barcelona en bici

La mobilitat sostenible...també en bicicletaNomés una tercera part dels ciutadans de Barcelona utilitzen el vehicle privat motoritzat com a mitjàde transport habitual. És, doncs, una minoria la que ocupa la màxima quantitat d’espai urbà. Si a aixòs’hi afegeix que Barcelona s’ha convertit en el centre d’una ciutat real de 4 milions d’habitants, jaque atrau persones de tot el territori metropolità, es comprèn el perquè dels problemes de mobilitatque el trànsit provoca cada dia.

En aquest escenari de congestió i d’embussos, la bicicleta pot contribuir en gran mesura a avançarprogressivament vers un model de mobilitat més sostenible –és a dir, més pacífic, més eficient i méssegur–, en el qual els carrers siguin un espai de convivència i de contacte entre les persones, no pasuna gran xarxa viària.

LA COMISSIÓ CÍVICA DE LA BICICLETA I EL VIANANT DE BARCELONA

© C

lic T

raç,

scc

l

La ciutat de Barcelona comptaamb un organisme de participa-ció ciutadana que aplega lesprincipals entitats de promocióde la bicicleta, així com repre-sentants de diversos àmbits del’Ajuntament i altres organismesrelacionats amb la bicicleta.Aquest organisme és la ComissióCívica de la Bicicleta.

Des d’aquesta Comissió es pro-posen mesures per ampliar laxarxa de carrils bici a la ciutat,així com per promoure aquestmitjà de transport mitjançantl’edició de publicacions divulga-tives, la celebració d’esdeveni-ments ciclistes, la signatura deconvenis amb entitats, la realit-zació de mesures de govern, etc.

La Comissió organitza desdel 2002 la Setmana de laBicicleta per tal de fomentaraquest transport a la ciutat.

En l’àmbit, concretament,de l’ensenyament primari, esrealitzen diverses actuacionsper a estimular la utilitzacióde la bicicleta per part delsnens i dels joves. En el marcd’aquest programa s’ha rea-litzat una exposició sobre labicicleta, de caràcter itine-rant per tots els districtes dela ciutat, i s’han definit cir-cuits en bicicleta pels esco-lars.

Barcelona en bici [23]

ACCIÓ 21 I BICICLETA

En el marc de la campanyaACCIÓ 21 que porta a termel’Ajuntament de Barcelona, elBicicleta Club de Catalunya(BACC), en conveni amb l’admi-nistració municipal, invita lesentitats a conèixer i provar labicicleta com a sistema de trans-port, a intercanviar experiènciesi a crear una xarxa a favor de labicicleta. Aquest recurs consis-teix a posar a disposició de lesentitats, durant un any, un seguitd’eines que els ajudin a desen-volupar les seves pròpies cam-panyes internes de difusió de labicicleta.

Són les següents:■ Cessió per un any de 2 bicicle-

tes amb material de seguretat(casc, cadenat, llums, etc.)

■ Sessions de formació■ Suport informatiu■ Servei d’assessorament per a

cada entitat■ Aparcament de bicicletes per

a cada entitat

A canvi es demana el compromísde:■ Promoure l’ús de la bicicleta

a l’entitat■ Fer difusió de l’ús i del servei

a d’altres entitats■ Organitzar una activitat per

promocionar l’ús de la bicicleta■ Fer servir les bicicletes en

cessió

Les organitzacions interessadespodeu contactar amb el BACCal 93 307 71 00 o a info@bacc.info

El Pla Estratègic de la Bicicleta de Barcelona

Per iniciativa de la Comissió Cívica de la Bicicleta i el Vianantde Barcelona s’ha elaborat un Pla Estratègic de la Bicicletaque defineixi les línies d’actuació futures per potenciar aquestsistema de transport en el medi urbà i contribuir a la pacificaciódel trànsit.

Entre les accions que proposa el Pla destaquen les següents:■ Crear una Oficina de la Bicicleta.■ Fomentar el lloguer de bicicletes en l’àmbit municipal.■ Millorar la xarxa d’infrastructures ciclistes urbanes.■ Ampliar la xarxa d’aparcaments.■ Difondre l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà.■ Estudiar la repercussió econòmica de la promoció de la

bicicleta.■ Fomentar l’ús de la bicicleta en els centres de secundària

i a la universitat.■ Promoure la bicicleta com a opció per als trasllats laborals.■ Informar a professionals de la salut dels beneficis, per a

la salut, que pot aportar l’ús de la bicicleta.

El Pla assenyala també que la visibilitat social de la bicicletacom a mitjà de transport ha d’anar acompanyada d’unavisibilitat marcada en l’ús de la via pública que corroboril’atenció prioritària a les necessitats dels ciclistes quant aseguretat, comoditat i connectivitat.

© C

lic T

raç,

scc

l

[24] Barcelona en bici

EL PACTE PER LA MOBILITATDE BARCELONAI LA BICICLETA

El Pacte per la Mobilitat és unfòrum per construir junts –admi-nistració local, associacions ientitats– el model de Mobilitatque volem per la Barcelona delsegle XXI.

El pacte és, doncs, un organismeviu que evoluciona d’acord ambels nous reptes que genera laciutat. Una taula de diàleg i decompromís recíproc, una fórmulaper arribar a acords. L’objectiunúmero 9 del pacte és fomentarl’ús de la bicicleta com a mitjàhabitual de transport, i defineixles accions que s’han de portara terme per tal d’aconseguir-ho:

■ Ampliar, racionalitzar i millorarla xarxa d'itineraris i de carrilsbici amb espais protegits isenyalitzats, i definir els llocsadients d’estacionament.

■ Potenciar el transport de bici-cletes al metro i als ferrocarrilsde la regió metropolitana.

■ Promoure el coneixement i elrespecte a les normes de cir-culació per part dels usuarisi usuàries de la bicicleta.

■ Adherir-se al projecte europeuEuroVelo de construcció d’unaronda costanera per a bicicle-tes.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha incorporat també labicicleta al seu parc de vehicles. La policia local comptaamb 10 bicicletes que funcionen en tres districtes: l’Eixam-ple, Les Corts i Sant Martí, amb un total de 20 agentsdistribuïts en els diversos torns.

L’ús d’aquest vehicle ofereix, entre d’altres avantatges, lapossibilitat de detectar algunes infraccions amb més facilitatque els agents motoritzats.

Barcelona en bici [25]

Serveis i recursos per al ciclista urbà

Si creieu que hi ha un emplaçament a la ciutat amb una demanda prou importantperquè hi hagi un aparcament de bicicletes, podeu adreçar una sol·licitud al vostredistricte. Heu de tenir en compte que els aparcaments al carrer són per a ús públici que la dimensió mínima d'un aparcament és de 4 unitats (capacitat per a 8bicicletes).

© S

ense

fum

s

Aparcament de bicicletes a la Facultat d’Arquitectura de la UPC de Barcelona.

Places d’estacionament de bicicletes de BarcelonaDistricte Aparcaments públics Aparcaments privats Recintes Total

Ciutat VellaEixampleSants-MontjuïcLes CortsSarrià-Sant G.GràciaHorta-Guin.Nou BarrisSant AndreuSant MartíTotal

1992964593

1348430103062

983

1.18288123235064

2101885067

5723.796

361233

1680

1229000

290

1.4171.1893106111983062476097634

5.069

L’augment del nombre de ciuta-dans que opten per utilitzar labicicleta com a mitjà de trans-port habitual fa que la ciutats’hagi d’anar adaptant a les ne-cessitats d’aquest col·lectiu, nonomés ampliant la xarxa de ca-rril-bici, sinó també introduintnous serveis per fer més còmodeel transport o l’aparcament.

Així, per exemple, si no és pos-sible desplaçar-se en bicicletaal llarg de tot el recorregut quehom fa habitualment per anara la feina, a la universitat, al’escola, etc., pot combinaraquest mitjà amb el tren o elmetro per tal de cobrir gransdistàncies o per superar pen-dents pronunciats. El park andride ofereix l’oportunitat d’apar-car el cotxe en un determinatpunt de la xarxa viària i agafarla bicicleta per a arribar a ladestinació final, de la mateixamanera que es fa quan es com-bina l’auto amb el tren o l’auto-bús.

També es pot utilitzar la bicicletaper a anar a l’estació de trenmés propera, deixar-la en elsaparcaments disponibles i, pos-teriorment, utilitzar el ferrocarril.Aquest és el cas, per exemple,d’algunes estacions dels Ferro-carrils Catalans, que disposend’aparcaments segurs.

L’aparcament de bicicletes ésun altre dels serveis que la ciutatposa a l’abast dels ciclistes. ABarcelona hi ha actualment mésde 3.500 places d’aparcament

en superfície, xifra que continuaaugmentant a causa de la de-manda creixent dels usuaris.Fins i tot alguns aparcamentssubterranis tenen places per abicicletes, degudament contro-

lades per tal d’evitar els robato-ris. Una nova normativa que estàelaborant l’Ajuntament de Bar-celona exigirà que tots els edifi-cis de nova construcció tinguinplaces per a bicicletes.

Font: Dades bàsiques de mobilitat 2003. Ajuntament de Barcelona.

[26] Barcelona en bici

Els aparcaments subterranis de BSM (l’empresa pública que elsgestiona) tenen una capacitat per a més de 600 bicicletes i estansituats, per motius de seguretat, a prop de la cabina de cobrament.Els aparcaments solen llogar-se per uns 11€ al mes però tambées poden llogar cada dia per uns 1,20€.

Està previst construir també un aparcament subterrani de bicicletesanomenat biciberg al Parc de Garcia Faria, en el marc d’un programapilot per evitar els robatoris i donar més seguretat als propietaris.S’hi podran emmagatzemar fins a 46 vehicles.

També podem trobar a Ciutat Vella el Parking-bike intel·ligent, l’únicaparcament d'iniciativa privada a Barcelona exclusivament per abicicletes. Es tracta d’un local comercial convertit en aparcament,amb accés amb targeta de banda magnètica, obertura de portesautomatitzada i circuit tancat de vigilància. Es troba al carrer Hostald’en Sol, 10 (telèfon 93.315.04.07), i pot ser una bona iniciativaa seguir per a altres barris.

BICICLETA I TRANSPORT PÚBLIC

Les dimensions i les característiques de la bicicleta fan que el seuusuari pugui transportar-la amb certa facilitat quan no està enmoviment. Per aquest motiu, si durant un determinat recorregut hiha certes dificultats que en limiten la utilització, es pot practicarla intermodalitat, és a dir, combinar la bicicleta amb mitjans detransport públic com el metro i el tren.

Tot i que en les anomenades hores punta és complicat accedir alsvagons amb la bicicleta a causa de l’alta quantitat de viatgers, totsels serveis de ferrocarril permeten portar la bicicleta gratuïtament.El transport està permès en els horaris següents:■ Metro: Dissabtes, diumenges i festius, tot el dia. Feiners (juliol

i agost), tot el dia; Feiners (resta de mesos de l’any), de 5.00 a6.30 h., de 9.30 a 16.30 i de 20.30 a la finalització del servei.

■ Renfe: Dilluns a divendres, de 10 a 15 h. Dissabtes, diumengesi festius, tot el dia.

■ Ferrocarrils de la Generalitat: Durant tot el dia, tots els dies del’any.

■ Funiculars de Montjuïc i Vallvidrera: Durant tot el dia, tots els diesde l’any.

■ Tramvia Metropolità: No existeix un límit d’horari. Per millorar lacomoditat del transport de la bicicleta, hi ha un espai destinatdins del vagó.

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

© M

anol

o Ví

lche

z -

Fund

ació

TE

RR

A

Aparcament subterrani.

Aparcament sota l’escala a l’interiorde la seu de la Fundació Terra.

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

Bicicleta al transport públic.FFGC i Metro.

Algunes línies dels trens de Renfe tenen vagons especialment destinats al transport de la bicicleta.

Barcelona en bici [27]

PUNTS DE LLOGUERDE BICICLETESA BARCELONA

Al punt de trobadaBadajoz, 24. Sant Martí.

BellowsAv. Cardenal Vidal Barra-quer, 7. Horta-Guinardó.

BiciclotPg Marítim. Pg MarítimBarceloneta, 33.Ciutat Vella.

BicitramAv. Marquès de l’Argen-tera, 27. Ciutat Vella.

Bikes de CoolPg. Picasso, 44.Ciutat Vella.

BybykeCasp, 196. Eixample.

Equip Raiders-Grup Aventu-ra Numància S.L.Numància, 101.Les Corts.

Los FilicletosPg. Picasso, 40.Ciutat Vella.

Montana BikesCtra. Aigües, 299.Sarrià-Sant Gervasi.

Trixi-Bike Rental BarcelonaAgregació, 17.Horta-Guinardó.

Un Cotxe MenysEsparteria, 3. Ciutat Vella.

SERVEI DE TRIXI

Barcelona és la primera ciutatdel sud d’Europa que comptaamb un servei de trixis, unsvehicles de tres rodes que fun-cionen com a taxi i que estandissenyats per a transportar dospassatgers. Els vehicles recorrenla façana marítima de Barcelona,des del monument a Colom finsa l’emplaçament del “Fòrum2004”. Els vehicles tenen unmotor elèctric que ajuda elsusuaris a pedalejar.

www.trixi.info

EL CICLOBUS

CICLOBUS és una iniciativa de-senvolupada conjuntament perTransports Metropolitans de Bar-celona (TMB), Turisme de Bar-celona, el Fòrum Universal deles Cultures i l’Ajuntament deBarcelona, que consisteix en unsistema de préstec o lloguer debicicletes en diversos punts dela ciutat. Uns autobusos de TMB,especialment adaptats per em-magatzemar les bicicletes, fun-cionen com a punts de lloguer.

Aquesta iniciativa permet llogaruna bicicleta en un dels punts itornar-la en qualsevol altre, sensehaver de tornar al lloc d’origen.La bicicleta es lloga per hores,mitjos dies, caps de setmana, etc.

Les bicicletes són de disseny ifabricació específics pel Fòrum,tematitzades amb els colors ofi-cials del CicloBus. En total, hiha 400 bicicletes del modelBarcelona 2004.

L’ús del CicloBus per accedir alFòrum és gratuit si el recorregutes fa amb menys d’una hora ies mostra l’entrada al recinte.En acabar el Fòrum Barcelona2004, el CicloBus serà una deles herències que aquest esde-veniment deixarà tant per alsciutadans com per als visitants.

[28] Barcelona en bici

BOTIGUES ESPECIALITZADES DEL GREMIDE COMERCIANTS DE BICICLETES DE CATALUNYA

A TOT ARREU BICICLETES – Amilcar, 102 bis – Tel. 934 552 657AL PUNT DE TROBADA – Badajoz, 24 – Tel. 932 250 585ARTUR RIBERA CICLISME – Indústria, 265 – 934 362 903BICI A FONS – Secretari Coloma, 96-98 – Tel. 932 850 981BICICLETAS ALAMA – Hostafrancs, 10 – Tel. 933 257 641BICICLETES CASTELLS – Avda. Vilanova, 1 – Tel. 932 316 058BICICLETES MEDINA – Peñíscola, 4 – Tel. 932 743 498BICICLETES SISQUILLO – Vallespir, 132 – Tel. 934 907 261BICICLOT – Verneda, 16 - 22 – Tel. 933 077 475BICIS LOPEZ – Lepant, 256 – Tel. 932 652 098BICISPORT – Piferrer, 107 – Tel. 933 404 480BICITRAM – Avda. Picasso, 46 - Marqués Argentera, 27 – Tel. 607 226 069BIKE DE COOL – Avda. Picasso, 44 – Tel. 636 401 997BIKE HOUSE – Pg. Sant Gervasi, 12-14 – Tel. 934 175 144BIKE TECH – Torrijos, 14 – Tel. 932 130 255BIKE WORLD – Collblanc, 106 – Tel. 934 401 530BIKESHOP – Major de Sarrià, 172 – Tel. 932 804 222CAP PROBLEMA – Pl. Traginers, 3 – Tel. 933 100 082CIAL. DINTER 4 – Calàbria, 241, Baixos – Tel. 934 990 621CICLES CARIÑENA – Pg. Fabra i Puig, 115-123 – Tel. 933 117 601CICLES SANCHEZ – Aragó, 386 – Tel. 932 318 471CICLOS CATALUNYA – Concepció Arenal, 239 – Tel. 933 120 771CICLOS SANT ANTONI – Manso, 33 – Tel. 934 251 601CICLOSPORT MOTA – Pg. Valldaura, 243 – Tel. 932 760 104CICLOTURISME S.L. – València, 574 – Tel. 932 656 553DOBLE DOS – Via Júlia, 77-79 – Tel. 933 546 905EL MÓN DE LA BICI – Escultor Claperós, 39-41 – Tel. 933 006 458ESPAI BICI – Bruc, 63 – Tel. 935 323 143GALVESPORT – Diputació, 69 – Tel. 933 257 790J. VALL – Creu Coberta, 23 – Tel. 934 246 326J. VALL – Comerç, 2 – Tel. 933 198 233J.PONS - TOT BICI – Llull, 196 – Tel. 933 091 689LA BICICLETA – Rector Triadó, 44 tda. – Tel. 934 250 154PROBIKE – Villarroel, 184 – Tel. 934 197 889TOMAS DOMINGO – Sepúlveda, 109 – Tel. 934 521 616

MISSATGERS EN BICICLETA

La Cooperativa Trèvol Missatgers,fundada l’any 1984, ofereix desde l’any 1992 serveis de mis-satgeria en bicicleta, pioners entot l’estat espanyol.

Trèvol va participar també l’any1995 en la creació de la Agru-pación de Mensajería en Bicicle-ta (AMB), que recolza totesaquelles iniciatives que sor-geixen en aquest àmbit a Espan-ya, sempre sota els principis delcooperativisme, l’autogestió,l’ecologia i la solidaritat. L’AMBforma part de la Coordinadorade Colectivos de Defensa y Fo-mento de la Bicicleta (CONBICI)i de la Red de Economía Alter-nativa y Solidaria (REAS).

www.trevol.com

© T

rèvo

l mis

satg

ers

Barcelona en bici [29]

ELS PRINCIPALS ACTES POPULARS I PROVES A BARCELONA

Març “Mou-te en bici” (campanya escolar)

Maig Festa de la bicicleta i joc sobre rodesSetmana de la bicicletaOperació Ring-ring

Juny Congrés Free Style BarcelonaVolta ciclista a Catalunya

Agost Pedalada Festa Major de Gràcia

Setembre Marxa popular mountain bikeLes carpes de la bici (Festa de la Mercè)

Octubre Marxa popular Collserola-Nou BarrisEscalada internacional a MontjuïcMercat universitari de la bici d’ocasióBicibarris: sortides urbanes i tallers de bicicleta

Novembre Passejada popular Sant MartíPedalada popular Barcelona-Sitges

Desembre Passejada popular Sant Andreu

Activitats ciclistes per a tothomLa bicicleta és present en un grapat d'activitats que s’organitzen cada any a la ciutat. L’Ajuntamentde Barcelona i les entitats ciclistes realitzen nombrosos actes populars per tal que els ciutadansenvaeixin els carrers amb les seves bicicletes i gaudeixin de l’espai urbà des d’una altra perspectiva.

Barcelona és membrefundadora de la xarxa Ci-ties for cyclists (Ciutatsper ciclistes), que reuneixciutats que estan treba-llant a favor de l’ús de labicicleta en àrees urbanesi que propicia l’intercanvid’experiències i de resul-tats.

COMPRES AMB BICI

“COMPRES AMB BICI” és un projecte engegat l’any 2003que promou l’ús de la bicicleta per anar de compres. Ésuna fórmula que ofereix un seguit d’avantatges a l’horade realitzar compres en els establiments de l’Associacióde Comerciants i Professionals de la Dreta de l’EixampleCor Eixample, quan el desplaçament s’hagi fet enbicicleta.

Es tracta d’una campanya pionera a Catalunya iEspanya, i té el suport de l’Ajuntament de Bar-celona, a través de la Comissió Cívica de laBicicleta i el vianant.

[30] Barcelona en bici

LA SETMANA DE LA BICICLETA

La Setmana de la Bicicleta, celebrada per primera vegada elmaig del 2002, és un pas més en la línia ja encetada el seudia per la Festa de la Bicicleta, integrada actualment dins lasetmana. A banda dels actes lúdics i festius o de la presentacióde diversos projectes amb la bicicleta com a fil conductor, ésuna crida a moure’s pedalejant i una invitació a comprovar-ne els avantatges.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Comissió Cívica dela Bicicleta, programa un seguit d’activitats que van des d’unabicicletada nocturna, tallers de reparació i manteniment iexposicions a la Operació Ring-Ring pensada per a promocionarl’ús de les bicis en institituts de secundària.

© C

omis

sió

Cív

ica

de la

Bic

icle

taPortada del tríptic de la setmana de la bicicleta.

© C

lic T

raç,

scc

l

LA SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

En els últims anys, arran de la iniciativa de diverses ciutatsfranceses, la Comissió Europea ha instituït el 22 de setembrecom a Dia Europeu sense Cotxes. Aquesta Jornada ha anatevolucionant cap a la Setmana de la Mobilitat Sostenible, unmarc per promoure la reflexió i el canvi d’hàbits respecte a lanostra mobilitat. L’ús dels transports públics, els desplaçamentsa peu, l’ús racional del cotxes i, per suposat, la bici són algunesde les alternatives que es promouen en aquesta Setmana.

Barcelona en bici [31]

SORTIDES GUIADES PER BARCELONA AMB BICICLETA

Pedalar per MontjuïcAquestes visites, que tenen lloc en dissabte i en diumenge,tenen dos recorreguts diferents. El primer té el punt de sortidaal Mirador del Migdia i s’acaba a l’estació del funicular. Té unadurada aproximada de dues hores i un grau de dificultat baix,ja que l’itinerari fa baixada. En canvi, el segon recorregut, quesurt de l’estació del funicular a les 17 h i s’acaba a les 20 h al’avinguda de Rius i Taulet, a la Font Màgica, fa pujada i estàindicat per als ciclistes en forma. La visita guiada en bicicletaés gratuïta si es porta el vehicle.Per a més informació:Centre Gestor del Parc de Montjuïc, 93 289 28 30 - parcmontjuic@mail.bcn.es

Tapes amb cultura i amb bicicletaSortides culturals en bicicleta per conèixer el bo i millor de lahistòria i la cultura culinària de Barcelona. En el transcurs deles sortides es visiten barris amb monuments, edificis o raconshistòrics a destacar. Durant el passeig es fan dues aturadesgastronòmiques. Per tal de garantir la bona marxa de l’activitat,es recomana un mínim de 6 persones i un màxim de 10 persortida. El preu inclou un recorregut de 4 hores, el lloguer dela bicicleta, una ampolla d’aigua i tres tasts “gastronòmics” enestabliments prèviament seleccionats per la seva singularitat.Calendari: Des de maig de 2004, de dimarts a dissabte, de 10 ha 14 h i de 17 h a 21 h.Per a més informació: CUSSONS-HANSMANN,S.L. 93 217 23 54.

Rutes per a particularsSortides cada dissabte i diumenge, de 10.00 h a 12.30 h. Laruta és totalment plana, sense cap tipus de dificultat, apta pera gent de totes les edats, i no cal estar habituat a anar enbicicleta. La distància total és d’aproximadament 12 km, quetranscorren per zones de vianants i carrils bici.Itinerari: Parc Ciutadella (en les rutes diürnes), Palau de la Música Catalana(edifici modernista), Catedral, Plaça del Rei, Plaça Sant Jaume (Ajuntament iGeneralitat), Plaça Reial, Plaça del Pi, La Rambla, Plaça dels Àngels (MACBA),Rambla del Raval, Colom, Port Vell, Barceloneta, Passeig Marítim de la Barceloneta(platges), Port Olímpic i Vila Olímpica, carrer de la Circumval·lació i carrerEsparteria (final del trajecte).Sortida i Arribada: Carrer Esparteria (carrer paral·lel al Passeig del Born). Elpreu inclou la ruta amb monitor, el lloguer de la bicicleta i l’aperitiu.Reserves: 932 68 21 05 - info@bicicletabarcelona.com

Barcelona en viuTour pel casc antic, llocs emblemàtics de la ciutat, platges, PortVell, etc.Per a més informació: bybyke@bybyke.com - Tel. 93 265 03 41

SORTIDES NOCTURNESAMB BICICLETA

Per conèixer la Barcelona denit d’una forma divertida,Biciclot organitza de maig asetembre sortides nocturnesamb bicicleta cada divendresde 21:00 a 23:00 per la zonade Ciutat Vella. Aquesta sor-tida inclou el lloguer de labicicleta, un monitor guia iparada per a fer unes tapesamb beguda. No cal reserva,però és aconsellable trucarabans al 93.221.97.78 opassar per la botiga del’associació, situada al Pas-seig Marítim 33, que tambéés el punt de sortida i d’arri-bada.

Biciclot també ofereix sorti-des personalitzades. Per amés informació us podeuposar en contacte ambl’associació a través del seutelèfon, 93.307.74.75, oenviar un correu electrònica biciclot@biciclot.net.

© B

icic

lot

[32] Barcelona en bici

El desembre de 1999 esva celebrar la primera jor-nada Operació Ring-ring,organitzada per Amics dela Bici.

L’activitat consisteix aagafar la bicicleta i gaudird’un matí diferent fentl’itinerari habitual enaquest vehicle. Per fer elcamí encara més agrada-ble es va distribuir unpetit esmorzar, la premsadel dia i d’altres sorpresesen uns punts d’acollidadistribuïts per la ciutat.

www.amicsdelabici.org

APRENDRE A MOURE’S ENBICICLETA

Des de l’any 2.001, el BicicletaClub de Catalunya (BACC) realit-za cursos de bicicleta a la sevabici-escola. En aquest centres'ensenya a moure’s per la ciutatamb aquest transport de manerasegura i respectuosa, es donena conèixer els drets i deures delsciclistes urbans i es fan pràcti-ques al carrer.

Amb tres nivells –iniciació, per-feccionament i circulació– elsfuturs ciclistes urbans surtenpreparats per a circular ambaquest transport sostenible. Jasón gairebé 200 les personesque han participat en els cursosque s’imparteixen als CentresCívics de la ciutat i al PasseigMarítim. Aquests cursos tambées realitzen a Badalona i s’esten-dran en el futur a tot Catalunya.

MODERNISME EN BICICLETA

Una ruta en bicicleta visita elsprincipals edificis modernistesde Barcelona: la Casa de lesPunxes, La Pedrera, la Mançanade la Discòrdia, la Casa Elizalde,el Claustre de la Concepció, etc.L’activitat té una durada de 3hores, amb un nombre màximde participants de 15.

Per a més informació: Espai bici. Telèfon93 532 31 43. www.espaibici.com.

PEDALADES CENTPEUS

Utilitzant com a mitjà de trans-port la bicicleta, l’associació UnCotxe Menys - Bicicleta Barce-lona proposa una altra manerade fer visites a la ciutat. Unatarda al mes, durant unes 3hores, es visita el Districte deCiutat Vella amb els peus alpedal, tot buscant racons peraturar-se i explicar històries.

El punt de sortida és la seu del’associació (carrer Esparteria,3), i el preu de la pedalada ésde 6€ (sense lloguer de bicicle-ta) o 18€ (amb lloguer). Per amés informació i inscripcionsenvieu un correu electrònic aciempiesedu@inicia.es.

TARDOR EN BICICLETA

Des del 2001, cada tardor s’or-ganitza el programa d’activitatsBicibarris per donar moltes raonsper no aparcar la bicicleta des-prés de l’estiu i viure-la tambéa la ciutat: itineraris, tallers demecànica i cursos al voltant dela bicicleta. Els itineraris cultu-rals s’organitzen al voltant d’untema, com Gaudí, la Ruta del’aigua o racons desconeguts deBarcelona.

www.bacc.info

Una alternativa per desplaçar-se en bicicleta tot combinantaquest mitjà amb el transport públic són els vehicles plegables,que es pleguen pel quadre i es poden agafar com si es tractésd’una maleta. Hi ha models que pesen uns 10 quilos, ja queestan fets amb materials lleugers com l’alumini.

Barcelona en bici [33]

Com pots utilitzar la bicicletaper la ciutatPer anar a la feinaUtilitzar la bicicleta en els des-plaçaments diaris per motiuslaborals és rendible, no nomésdes del punt de vista ambiental,de salut pública o de mobilitaturbana, sinó també de l’eco-nòmic. Les iniciatives que finsara han dut a terme governs iadministracions regionals i localsd’Europa ho demostren amb es-creix, ja que s’ha afavorit laindústria de la bicicleta tot dis-minuint els costos empresarialsassociats al manteniment delsaparcaments de cotxes i l’absen-tisme laboral per malaltia. Lautilització habitual de la bicicletaper part dels treballadors d’unaempresa en millora de retruc laimatge, ja que demostra la sevaaposta pel civisme i per la qua-litat de vida.

La realització per part de lesempreses de plans de mobilitatque analitzin les pautes de des-plaçament dels seus treballadorsi proposin mesures per fer-lesmés sostenibles i per reduir ladependència del cotxe contribui-ria a la implantació d’un modelde mobilitat laboral en el qualla bicicleta també tindria el seupaper com a alternativa real ieficaç. L’estalvi en mantenimentd’infraestructures viàries desti-nades al cotxe podria revertir enmillores qualitatives i quantita-tives de la xarxa de carrils pera la bicicleta.

Font: “Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats”.Comissió Europea/Generalitat de Catalunya (versió en català).

Taula comparativa de les velocitats de viatge al medi urbà

A la ciutat, la bicicleta és un mitjà de transport tan ràpid com elcotxe (temps calculat de porta a porta).

35

30

25

20

15

10

5

0

Min

0 1 2 3 4 5 6 7 8Km

Escolars en bicicleta.

[34] Barcelona en bici

L’any 1998 es va crear al barri de la Sagrada Família elprimer “camí escolar”, una actuació destinada a fer de lavia pública un espai de socialització, i donar prioritat a lamobilitat dels nens que es desplacen a peu o en bicicletafins al seu centre educatiu.

El projecte de Camí Escolar, aparegut a partir del ProjecteEducatiu de Barcelona i del Pacte per la mobilitat de laCiutat, aposta per una mobilitat entesa des del respecte, laresponsabilitat i l’autonomia, és a dir, des de l’educació envalors. També pretén afavorir un accés segur i agradabled’anada i tornada de l’escola i fer del carrer un entorn acollidori formatiu per a l’alumnat que hi circula.

En aquests camins hi ha instal·lades senyalitzacions verticalsde “zona escolar” i es prohibeix l’estacionament de cotxesi motocicletes, entre d’altres accions, a fi de garantir laseguretat dels nens i les nenes que es desplacen en mitjansde transport sostenibles.

Les escoles, amb la col·laboració de l’administraciói la participació activa de les associacions de maresi de pares, poden impulsar també la creaciód’aparcaments de bicicletes en els seus recintes,així com la realització de classes centrades en lamobilitat i en la cultura de la sostenibilitat quefomentin l’ús de mitjans alternatius al vehicle amotor.

Els companys de classe o de curs que visquina prop els uns dels altres poden organitzar-seper anar-hi plegats i fer respectar els seus dretscom a ciclistes i ciutadans davant dels con-ductors.

Per anar a l’escola o a l’institutMilers de nens i de joves esdesplacen diàriament als centreseducatius, i molts d’ells ho fanen cotxe. A partir de certesedats, tanmateix, la bicicleta espot convertir en un mitjà detransport ideal, ja que la sevavessant lúdica i esportiva és unaspecte que la fa encara mésatractiva per a aquest col·lectiu.

Si bé és cert que sovint ja no escontempla aquesta possibilitatper la falta de tradició a lesnostres ciutats, el trànsit i elsriscs viaris són factors que frenenencara més la voluntat d’utilit-zació de la bicicleta per partdels nens i dels joves o el seufoment per part dels pares.

Per a contrarestar aquests des-avantatges, els sectors implicats(administració, escola i usuaris)poden dur a terme diverses ac-tuacions: l’administració local,en primer lloc, pot afavorir lacreació de camins especialmentadaptats al voltant de les escolesa fi que els nens i els jovespuguin desplaçar-se de formasegura, ja sigui en bicicleta o apeu. Aquesta acció hauriad’anar acompa-nyada de mesuresque hi limitessinl’accés de cotxes,de manera que espacifiqués el trànsiti es reduïssin lespossibles situacionsde risc per als usuarisde la bicicleta.

© B

icic

leta

Clu

b de

Cat

alun

ya –

BA

CC

Barcelona en bici [35]

PROJECTE BICIUAB

El projecte BiciUAB és una pro-posta de la Universitat Autònomade Barcelona que ofereix alter-natives de mobilitat a l’entornde la comarca del Vallès Oriental.Aquest projecte es va presentarel passat 13 de desembre de2001 a diferents estaments del’administració autonòmica i lo-cal i va rebre una bona acollida.

El projecte contempla la ins-tal·lació, dins del campus, d’a-parcaments per a bicicletes il’habilitació d’un espai especial-ment destinat a la bicicleta, queinclou un servei de lloguer debicicletes i un taller de repara-cions. Per als desplaçamentsdins del campus, es contemplatambé la incorporació de vehicleselèctrics, entre ells, 10 bicicleteselèctriques. Aquests vehiclespermetran al personal d’admi-nistració i serveis de salvar ladificultosa orografia del campusde Bellaterra independentmentdel seu estat de forma física.

Però el projecte de la UAB vamolt més enllà, ja que tambécontempla l’adequació de la xar-xa de carrils bici i de rutes ci-clables que connecten la univer-sitat amb les poblacions veïnes.Per tal de rendibilitzar el projectei fer-lo atractiu a les administra-cions locals i comarcals, la UABproposa el seu ús lúdic els capsde setmana. En aquest sentit,el campus de Bellaterra, integratdins d’una xarxa de vies cicla-bles, es convertiria en una zonade lleure on els vallesans podriengaudir de la natura.

També per anara la UniversitatA la ciutat de Barcelona hi tenen la seu, en part o totalment,3 universitats de titularitat pública i 2 universitats de titularitatprivada que imparteixen estudis superiors de cicle llarg i ciclecurt. Prop de 150.000 persones cursen estudis superiors enalguna de les universitats esmentades, en les quals hi ha tambémés de 9.000 professors i alguns centenars més de treballadorsque hi desenvolupen tasques no relacionades estrictament ambl’activitat docent.

Així, doncs, cada dia lectiu prop de 200.000 ciutadans participende l’activitat universitària, es desplacen i fan ús dels serveisque aquestes institucions posen al seu abast. Elaborar, pertant, plans de mobilitat i crear una oficina d’informació id’assessorament en matèria de mobilitat als estudiants benefi-ciaria també el coneixement sobre els avantatges que la bicicletaté com a alternativa a d’altres mitjans de transport, especialmentel cotxe, cosa que redundaria en una millora de l’accessibilitatals centres d’ensenyament.

[36] Barcelona en bici

LA BICICLETA A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

El curs 2000-2001, la Universitat Politècnica de Catalunya vapublicar la primera edició de la Guia pràctica d’accés amb transportsostenible a la UPC. El títol de la publicació era Cap a la Universitat,a peu, en bici i amb transport públic.

A partir de dades objectives, la guiaconvida a la comunitat universitàriaa substituir el transport en vehicleprivat a motor per altres alternativesmés “sostenibles” i respectuosesamb el medi ambient, entre elles labicicleta. Els mapes dels diferentscampus de la UPC inclouen, entred’altres informacions, les infras-tructures com aparcaments i carrilsque permeten desplaçar-se a launiversitat en bicicleta.

La implantació de sistemes de bi-cicletes comunitàries és una altra

de les iniciatives que compten amb el recolzament del pla de mediambient de la UPC.

Els estudiants, els professors i el personal del campus de Terrassatambé tenen a la seva disposició un servei de préstec de bicicletesamb el qual poden completar el tram final del seu trajecte entrel’estació de transport públic i la Universitat (Projecte Bicizoom).

Des de l’any 1999, l’As-sociació UniversitàriaSense Fums celebraanualment el Mercat dela Bicicleta de segonamà, amb l’objectiu queels estudiants puguincomprar una bicicleta aun millor preu.

© C

lic T

raç,

scc

l

Barcelona en bici [37]

Per a més informacióAjuntament de Barcelona (“Moure’s en bicicleta per Barcelona”)www.bcn.es/bicicleta

Amics de la Biciwww.amicsdelabici.org

Bicicleta Club de Catalunya (BACC)www.bacc.info

Con Bici. Coordinadora en defensa de la biciwww.conbici.org

Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicletawww.amicsdelabici.org/a_ccub.htm

Federació Europea de Ciclistes (ECF)www.ecf.com

La Farinera-Ateneu del Clot (Grup de Cicloturisme)perso.wanadoo.es/farinera

Sense fums (secció universitària del BACC)www.bacc.info/sensefums

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Acció 21. Guia pera la sostenibilitat. Barcelona, 2003.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. La mobilitat sostenible.Guies d’educació ambiental. Barcelona, 2001.

COMISSIÓ EUROPEA/DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT.Anar en bicicleta: la solució capdavantera per a les ciutats.Departament de Medi Ambient (versió en català). Generalitatde Catalunya, 1999.

FUNDACIÓ TERRA. La física de la bicicleta (Perspectivaambiental, nº 28). Associació de Mestres Rosa Sensat, 2003.

WORLDWATCH INSTITUTE. Signes vitals 2003.Centre UNESCO de Catalunya (versió en català), 2003

Edita© Ajuntament de Barcelona. 2004.Sector de Serveis Urbans i Medi AmbientDirecció d’Educació Ambiental i Participació

CoordinacióTxema Castiella i Lucas Martínez

Continguts i redaccióAntoni París –Comunicació Ambiental–

Col·laboracióNúria Mir (Pacte per la mobilitat, Ajuntament de Barcelona)Diana González i Enric Velo (Bicicleta Club de Catalunya – BACC)

Disseny gràficclic traç, sccl

Paper 100% reciclat

Per a qualsevol informació sobre les guies d’educació ambiental:Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 20, baixos08012 BarcelonaTelèfon: 93 237 47 43recursos@mail.bcn.es

www.bcn.es/agenda21/crbs

Objectiu 3

Millorar la mobilitat i ferdel carrer un entorn acollidor

Avançar en l’ús de la bicicletacom transport habitual