Edició de BarcelonaDIMARTS · 19 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14672 - AVUI / Any XL. Núm. 13542 - EL PUNT

1,20€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

NACIONAL P12,13

L’assassinat dedos nois, l’estiupassat, continuaenvoltat de moltsinterrogants

No s’ha pogutsituar el llocexacte del crimni on van llançarels seus cossos

Les incògnites de Susqueda

La fiscaliano es mouCÀRRECS · En una vista al Suprem insisteix a acusar els líderscatalans de rebel·lió “anunciada”, malversació i desobediència

P8

L’alcaldessa Colau i el president Torra travessen el pati dels Tarongers durant la trobada d’ahir ■ MARTA PÉREZ/EFE

La política d’habitatge, seguretat i els refugiats, en l’agenda comuna

Cimera entre Torra i Colau

Nou crim de violència de gènere, a Badalona

Nacional P14

Europa-Món P20

Urdangarin, als jutjats de Palma ■ EFE

El cunyat del rei ja és a la presó

El PSOE es comprometa no ampliar els peatges

Nacional P11

Catalunya capta cada cincdies una inversió exterior

Nacional P15

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018

rticle 47 de laConstitución Es-

pañola: “Tots els es-panyols tenen dret aun habitatge digne iadequat. Els poderspúblics promouran les

condicions necessàries i establiran lesnormes pertinents per fer efectiuaquest dret, i regularan la utilitzaciódel sòl d’acord amb l’interès generalper tal d’impedir l’especulació.”

També diu (article 24) que “totesles persones tenen dret a la tutelaefectiva dels tribunals en l’exercici delsseus drets i interessos legítims, senseque, en cap cas, pugui produir-se inde-fensió”.

També diu que tenim dret a la vida,a la llibertat d’expressió, a l’associació ia la participació. També assenyala (ar-ticle 15) que tenim dret a la vida i a laintegritat física.

La pregunta és evident: qui incom-pleix la Constitució?, per què les forcespúbliques han apallissat centenars depersones amb dret a l’associació i a laparticipació? Nosaltres som els il·le-gals? O ho són els poders públics que

no han fet cas dels drets constitucio-nals (“que nos dimos entre todos”, usen recordeu?).

Tot de sobte ha canviat el govern deMadrid. Ara el president Sánchez (usimagineu si arriba a ser nomenat JordiSànchez president de la Generalitat?)vol fer veure que és l’esquerra. Comdiuen, fa el Zapatero, que ens va pro-metre no tocar el nostre Estatut, que,alerta, vam guanyar al Parlament i, ai!,en un referèndum.

Tinc la sensació que aquest governespanyol no serà pitjor; em pregunto siserà millor, i si els gestos tindran con-tinguts. Tots recordem Pedro Sánchezclamant que la unitat d’Espanya és sa-grada, tema en el qual han estat sem-pre d’acord les dretes i les esquerresespanyoles. Sabeu per què? PerquèEspanya és el país, de tot el món, queha perdut més colònies, compresa laGran Bretanya. Obliden que ells tenencolònies (Ceuta i Melilla), i que ells vanregalar Gibraltar i la Catalunya delNord. I ningú no ha demanat tornar. Iés que “en Flandes se ha puesto el sol”.És un fet.

A

Keep calmIsabel-Clara Simó

Qui és il·legal?

Nosaltres som els il·legals? Oho són els poders públics queno han fet cas dels dretsconstitucionals que “‹nosdimos entre todos›”?

Cornellà del Terri, el Pla del’Estany, hi havia un cine, el ci-ne Rosa. La sala era en un pis, i

els propietaris van instal·lar un bar alvestíbul, a peu pla. La gent hi feia elvermut, anés al cine o no. Els amosvan descobrir que tenien traça als fo-gons a còpia de servir esmorzars deforquilla, i van anar eixamplant el bar,afegint-hi taules. Al final va ser un res-taurant, Can Xapes. El cine a dalt i elrestaurant a baix. M’expliquen quequan la província de Girona no era elcentre gastronòmic que ara és i no esparlava, ni de lluny, d’El Bulli, d’El Ce-ller de Can Roca ni de les emulacionsque n’han sortit, Can Xapes era centrede pelegrinatge per a la gent amb ganaexquisida de Girona, juntament ambel Motel Empordà de Figueres. Es veuque ningú cuinava el peix com la mes-tressa de Can Xapes ni ningú en triavade tan fresc com el seu marit als rot-lles de Roses o Palamós. El restaurantva tancar el 2010. El cine, no sé siabans o després. Aquesta setmana, elrestaurant ha tornat a obrir. Em vanconvidar a la inauguració. M’hi vaigtrobar l’Antoni Puigverd i en Josep M.

A

Fonalleras, amics i col·legues estimatsque són tan cars de veure. El nou CanXapes fa una altra cuina, més posadaal dia, més tocada per l’experimenta-ció que ara es porta, i té un caràctersocial. Se n’ha fet càrrec una entitatgironina que treballa per a la reinser-ció de les persones marginades. Uncuiner professional i solvent ensenyauns joves a cuinar. El cap de sala ense-nya a servir uns altres. Tot molt bé.M’hi havia convidat la Mercè Guixot,antiga alumna meva. Sempre ha estatvinculada a projectes benèfics, i elsnous propietaris de Can Xapes li hanofert de portar els números, que és el

seu fort professional. L’amo de la ges-toria on treballa li ha permès combi-nar-se els horaris. Aquest senyor és undels fundadors de Càritas de Mataró,fa ara 50 anys. Tot lliga.

Per celebrar o commemorar aquestaniversari em vaig trobar divendresentaulat per a un altre sopar, més con-vencional. Tot comença i acaba en unataula parada. També era un àpat soli-dari: la recaptació i les donacions su-plementàries anaven destinades a lespersones que Càritas de Mataró socor-re i que no poden bufar cullera comnosaltres sí que vam fer. Hi vaig salu-dar el cap de la Mercè. Ella devia ser aCan Xapes fent comptes. Fa dos diven-dres Càritas de Mataró va organitzarun concert amb el mateix objectiu: ce-lebrar els 50 anys i recaptar diners.Una coral de vells va posar lletra i mú-sica als inconvenients de l’edat provec-ta: la malaltia, la viudetat, la solitud, lapensió... També a les alegries: els nets,el temps lliure, les noves amistats,l’amor... Sopant i cantant anem com-batent les penes pròpies o pròximes.La coral va cantar fragments del pros-pecte del Sintrom.

“Sopant i cantantanem combatentles penes pròpieso pròximes

Vuits i nous

Can XapesManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018

l govern de Pedro Sánchez hadeixat anar aquest cap de set-mana (ha tornat a deixar anar,

de fet) la seva intenció d’exhumar lesrestes de Francisco Franco del Vallede los Caídos perquè puguin ser enter-rats fora del mausoleu que va encarre-gar (o obligar a fer) el dictador. I nonomés això: si hem de fer cas del por-taveu de l’executiva federal del PSOE,Óscar Puente, a banda de treure lesrestes de Franco del Valle de los Caí-dos “el més aviat possible”, els socialis-tes proposaran també introduir al Co-di Penal el delicte d’apologia del feixis-me i del franquisme i la nul·litat de to-tes les resolucions judicials dels tribu-nals d’excepció franquistes. No és elprimer cop que el PSOE ho proposa, ino és el primer cop que la intencióqueda en res. Però, és clar, hi ha el pe-tit detall que el PSOE ara governa ique en aquest cas és fàcil que la sumade vots necessària per prendre aques-

E “Quin problemahi ha a introduir alCodi Penal el delicted’apologia delfranquisme? Quinadivisió crea?

ta decisió hi sigui. Fantàstic. A mi emsembla que el que a hores d’ara costad’entendre és que el delicte d’apologiadel franquisme no hi sigui, al CodiPenal, i que segons quines banderespreconstitucionals s’exhibeixin impu-nement. O que es cridin segons quinesconsignes i no passi res. I el que noentenc, i per això em pregunto quèels passa, és com al cap de dos segons

que Puente fes pública aquesta inten-ció del PSOE ja sortís segons qui acriticar-la. I aquest segons qui és, perexemple, Andrea Levy, del PP, però enpodrien ser alguns altres més queaquests darrers dies han sortit a dirque la mesura expressada pel PSOEestà fora de lloc. Diuen que insistiren l’exhumació del dictador i a anul-lar els seus judicis és una manera debuscar la confrontació. I jo em pregun-to: però, què els passa a determinatssectors? Quina confrontació? Ho tro-ben bé, que les restes d’un dictador si-guin on són? Quin problema hi tenen,que es consideri delicte l’apologia delfranquisme? Això és dividir la socie-tat? Què passa si finalment la Funda-ción Francisco Franco és il·legalitza-da? Quin problema tenen? En qualse-vol altre país aquesta discussió fariaanys que s’hauria acabat. Potser man-tenir-la és el que realment divideix lasocietat.

Però, què els passa?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Iñaki Urdangarin ja compleixla condemna pel cas Nóos de

cinc anys i deu mesos de reclusió.Un fet rellevant, però, que s’ha vol-gut aprofitar per netejar la imatged’un sistema judicial espanyol par-cial i poc equitatiu sota la idea que lajustícia és igual per a tothom. Encanvi, l’anàlisi objectiva del casNóos indica que el favoritisme capUrdangarin i la seva esposa, la infan-ta Cristina, ha estat constant. Tam-bé en la tria de la presó de Brieva,prop d’Àvila. Un centre penitenciariper a dones, però amb un pavelló es-pecial per a homes que només ocu-parà el cunyat del rei Felip VI, dispo-sant de totes les instal·lacions enexclusiva. Un privilegi que no té capaltre pres i que contrasta rotunda-ment amb la duresa penitenciària aquè són sotmesos els presos polí-tics catalans confinats lluny de la fa-mília a Estremera i Soto del Real i lespreses a Alcalá-Meco.

Més enllà de la decidida tascadel jutge del cas, José Castro, elsex-ducs de Palma han gaudit demúltiples privilegis: la benigna ac-tuació de la fiscalia i l’advocacia del’Estat ha permès rebaixar la penade presó d’Urdangarin a la meitatdel que tot indica que li pertocaria,ha evitat haver de tornar els més de5 milions d’euros de diner públicdesviats, i ha exonerat la infanta decondemna reduint l’afer a una limi-tada responsabilitat econòmica.Han gaudit de mesures cautelars in-audites residint a Suïssa malgrathaver-hi condemna. I ara s’ha fetuna presó a mida. Només falta com-provar si passarà el mateix respectedel temps d’estada a la presó. Capaltra persona ha tingut aquest trac-te pel mateix delicte, i per tant no-més és explicable per una possiblesubmissió de la justícia espanyola ala casa reial. La qual cosa deixa unamica més desprestigiades encaratotes dues institucions.

Presó a midaper al cunyatdel rei Felip

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’exparlamentària Gemma Lienas ha estat guar-donada per la novel·la El fil invisible amb el premiBBVA Sant Joan, el tercer més ben dotat de leslletres catalanes. L’obra, amb el punt de vista fe-minista habitual en l’autora, narra un misteri fami-liar i una investigació científica sobre l’ADN.

PRES

Un dels premis grossos

El cunyat del rei va ingressar ahir a la presó deBrieva, a Àvila, per complir els 5 anys i 10 mesosde condemna per malversació, prevaricació, fraua l’administració, dos delictes fiscals i tràfic d’in-fluències arran del cas Nóos. Brieva, una presó dedones amb un mòdul VIP per a homes. Tot dit.

-+=

-+=

Més faltariaJosé Luís Ábalos

Privilegiat en totIñaki Urdangarin

-+=

Gemma Lienas

El nou ministre de Foment assegura que les auto-pistes deixaran de ser de peatge ... el dia que tocaque deixen de ser de peatge! Home, si la decisiófos una altra s’hauria d’explicar molt i molt bé. Entot cas, el que cal és avançar cap a un sistema depeatges més just.

MINISTRE DE FOMENT

ESCRIPTORA

De reüllMarga Moreno

Ordres iexecucions

ovint trobem espurnes de saviesa als entorns mésinsospitats. En la celebèrrima sèrie Joc de trons hi ha

una llei no escrita entre els nobles d’aquell univers fantàsticpseudomedieval que diu que qui dicta la sentència l’ha defer complir. I és que en la vida real les injustícies mésflagrants es produeixen en la majoria dels casos perquè quipren les decisions té un braç executor que és manat de dura terme les accions que el primer ha determinat, gairebésempre amb resultats infames per als objectes del’anomenada “justícia”.

Tot això ve a tomb arran del tristepisodi que s’ha viscut a Europa ambel vaixell Aquarius, finalment atracat aValència, després d’un periple pelMediterrani en què han estatrebutjats, no sense un bon exercici decinisme, pels mandataris d’Itàlia iMalta. Resulta d’allò més còmode fercom aquell Ramsès II de cartó pedra

d’Els Deu Manaments quan deia “Que així s’escrigui i així escompleixi”, per després espolsar-se qualsevolresponsabilitat. I els qui han hagut d’impedir el pasd’aquests éssers humans que fugen de la mort tenien elpretext ideal: dir que les ordres venen “dels de dalt”. Sabembé que hi ha assumptes que no es poden retardar amblegalitats ridícules. Parlem de drets, no de burocràcia ni depopulisme. I, als qui diguin “Doncs per què no te’ls endús acasa teva?” (amb el mateix to del “¿qué pone en tu DNI?”),cal respondre’ls que també vull educació i sanitat universali no tinc ni una aula ni una sala d’operacions a la galeria.

S

Qui prenles decisionssovint té unbraç executorper dur-lesa terme

http://epa.cat/c/aqugjx

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

ui ho ha dit mésclar fins ara és

l’Associació Catalanapels Drets Civils, dis-sabte a la plaça deCatalunya: “Mentre

no hi hagi una solució política ens hemde mantenir ferms al mandat de l’1-O.L’única solució és un referèndum pac-tat.” El govern pretén negociar amb Pe-dro Sánchez un referèndum pactat. Hoinsinuava divendres la consellera de laPresidència, Elsa Artadi, en una entre-vista a aquest diari. Explorar una novaconsulta? “Aquest és el camí que hemde veure si es pot recórrer o no amb elgovern espanyol”, afirmava la portaveu.No és cap secret que l’independentis-me no ha descartat mai aquesta via, elcamí menys pedregós cap a la inde-pendència, però pretendre acordar unreferèndum després de l’1-O és sensi-blement diferent que voler-ho ferabans. En quin lloc deixa el resultat im-peratiu de l’1-O? Seria, si més no, pe-culiar pactar un referèndum desprésd’haver-ne fet un. S’estaria devaluantel resultat d’aquelles urnes tacades de

sang només perquè el govern no el vavoler implantar. Fet i fet, tal com votemles coses, no dubto que les municipalstornaran a ser plebiscitàries, com cadavegada que els catalans acudim a lesurnes. Fa anys ens preguntàvemquants Onze de Setembre massiuscaldrien per a la independència, peròpotser la pregunta que cal formular-seés quants referèndums es necessitenper esdevenir independents. De tot elque sigui votar després de l’1-O en di-rem referèndums de ratificació.

Al capdavall, tots sabem que la pre-tensió de pactar una consulta no té re-corregut. No sorprendrà que el PSOEhi doni la mateixa resposta estèril queel PP. Al final, qui decidirà el valor del’1-O seran els carrers. Ho comprova-rem més endavant, quan les cosess’escalfin pel judici i la gent –que no va“de farol”– es torni a mobilitzar massi-vament per acabar la feina. Caldrà queaquesta vegada hi hagi correlació ambl’actuació del govern. Serà significatiuveure com amb el PSOE a La Moncloas’envia la Guàrdia Civil a reprimir elsanhels de llibertat. Tot amb tot, el camíno té retorn.

Q

Full de rutaEmili Bella

Referèndumsde ratificació

El govern pretén negociaramb Sánchez un referèndumpactat. Quants referèndumscalen per a la independència?

1any

El líder del PSOE, PedroSánchez, s’erigeix com abaluard de l’esquerra i anunciaun front al Congrés per plantarcara al PP.

10anys

20anys

Montilla s’obre a vetar per lleila tercera hora. El president dela Generalitat minimitza leslínies vermelles que exigeixEsquerra Republicana.

El grup de CiU al Congrésexpressa la seva més “enèrgicarepulsa” per les últimesdeclaracions del Defensor delPoble sobre la llei del català.

Una opa a Podem La tercera hora La llei del catalàTal diacomavui fa...

Proteccióde dadesb M’he assabentat pels mit-jans de comunicació que unhospital s’ha negat a informarel familiar d’un pacient del llocd’estada d’aquest últim, al·le-gant que no tenen autoritzacióespecífica del pacient per feraquesta comunicació. Seguintel fil d’aquesta història, per nodormir, podem arribar a con-cloure que cal prescindir de totel servei de Correus, doncs jo,en particular, i la immensa ma-joria, no hem donat el nostreconsentiment explícit al remi-tent perquè comuniqui al car-ter on ha de fer arribar el cor-reu. Tot això no és cap altra co-sa que el resultat d’un sistemaburocràtic gestionat per gentque viu instal·lada en un móndiferent d’aquell que corresponals simples mortals, i en l’exer-cici de la seva potestat i sapièn-cia no té cap inconvenient atransmetre a aquests infinitatd’obligacions d’un resultat més

aviat incert. Tota la nova para-fernàlia amb què s’obliga a infi-nitat de petites i mitjanes em-preses no traurà que d’aquí aalguns mesos ens assabentemque alguna gran multinacionalde les dades ha aconseguit in-degudament les nostres o, elque és pitjor, les ha manipulat. Ien aquest cas, no dimitirà capdels buròcrates que s’ha ator-gat el dret a inflar-nos ambobligacions. De moment, elspetits ja estan assumint unanova càrrega. I en van moltes.JORDI ANTICH I CORGOSBarcelona

Talents i tarannàs

b Edison, orfe de pare i mare,va assistir poc a l’escola. Elmestre va demanar al seu on-cle que li busqués una feina, jaque considerava el noi incapaçper als estudis. A Fernando Fer-nán Gómez, li va recomanarl’empresari teatral de la com-panyia en què treballava demeritori que tractés de canviar

d’ofici, assegurant que mai se-ria ningú en el món de l’espec-tacle. De Fred Astaire es guardauna antiga fitxa a Hollywood enquè es fa constar la seva abso-luta manca de facultats per alcinema... tot i que s’indica que“balla una mica”. La històriadels triomfadors és pròdiga enexemples similars. Recomana-ria als joves amb aspiracionsque confiïn més en el seu propitalent que en el criteri dels queels desqualifiquen arrogant-seuna suposada autoritat persentenciar el seu futur.JORDI S. BERENGUERBarcelona

PDeCAT

b El nom no fa ben bé la cosa,l’important no és l’embolcall,sinó el contingut. I, en el casdels partits, l’honestedat delsdirigents, la militància i simpa-titzants que donen suport alprojecte. Els dos darrers sónels principals valedors perquèun partit no fracassi. Des de fo-

ra –i amb tots els respectes–es va improvisar massa amb elnom (Més Catalunya, CatalansConvergents, Partit NacionalCatalà) i aquest fet ha compor-tat una càrrega de provisionali-tat important. Es va repensarpoc el nom definitiu dins unalògica culinària: no engresca.Junts per Catalunya té força.Incorpora un terme sumatiu,de trobada i capacitat, impor-tantíssim per voler esdevenirRepública. PDeCAT haurà tin-gut curta durada, perquè lagent troba a faltar una maneramés senzilla d’anomenar elspartits: socialistes, cupaires, es-querra... Com que PDeCAT so-na rar, hi ha qui continua ano-menant-los convergents, fetque volen evitar. Dit això, deixarconstància del paper determi-nant, històric i viu d’Artur Mas,de la trempera que dona al pro-cés el president Puigdemont iles esperances del M.H. QuimTorra i Elsa Artadi. Bon congrés.SALVADOR DOMÈNECSt. Quirze del Vallès (Vallès Occ.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Sí, hi ha vidaintel·ligent mésenllà de Barcelona ila Costa Brava

í, hi ha vida intel·ligent més enllàde Barcelona i la Costa Brava. No-més cal tenir ganes de descobrir

pobles i ciutats menys transitades,canviar el rumb convencional i deixar-se sorprendre. Hi ha vida intel·ligenten pobles i ciutats que no són teòrica-ment turístics. I no només hi ha vida,també hi ha empenta, il·lusió, amor,idees. Cal concretar, d’acord. ¿Quin po-ble està fent avui les coses diferents, es-tà sortint dels clàssics mercats i firesrepetitives i està trobant un estil propi isingular? Per exemple, Penelles. Enaquest poble de poc més de 500 habi-tants, ubicat a la Noguera i que limitaamb l’Urgell i el Pla d’Urgell, s’estàduent a terme una proposta contempo-rània, preciosa i transgressora. A tra-vés d’un festival de murals i art rural, elGargar, es realitzen intervencions ar-tístiques en espais públics per millorarel poble, apropar l’art a tothom i donarmés recursos a la seva gent. Cap a Pe-nelles, doncs! Al poble hi trobareu lafont centenària i la plaça Major, el safa-reig, la creu gòtica i les dues esglésies, ipodeu tastar els vins del Castell del Re-

S mei, tot això podríem dir que és la basetradicional, l’herència que han rebutels seus habitants, un poble bonic, endefinitiva. Ara, hi ha vida intel·ligent amolts pobles i ciutats, per exemple, aPenelles. I allà, han sabut crear i inno-var i generar un nou relat. A Penelles hisurt el sol, a Penelles s’han alçat de lacadira i amb empenta i imaginació es-tan fent una cosa admirable: el poble ésple d’art al carrer, un art que transmetenergia i ganes de viure, unes interven-cions artístiques coherents amb el ter-ritori, tot plegat, una iniciativa creadaper Binomic amb el suport de l’Ajunta-ment i la Diputació de Lleida, que difonla cultura artística al món rural, fent-ne una referència, implicant la gent en

una proposta singular, que dinamitzael poble i potencia el turisme. Aquestany se n’ha fet la tercera edició i si hianeu veureu desenes de murals fets perartistes internacionals. És fantàstic!És una idea diferencial que transmetestima i innovació, un poble que se sapreinventar, que escapa de la monoto-nia i abraça el futur. Anem a Penelles,va, hem d’anar-hi de mica en mica, sen-se carregar-nos el poble, hem d’anar-hiuns quants cada dia, perquè a aquestspobles i ciutats on hi brota vida intel·li-gent i s’arrisquen, cal donar-los un su-port entusiasta. Abans de fer-ho, abansd’anar-hi o de tornar-hi, podeu mirar elprograma d’El foraster que van realit-zar a Penelles i coneixereu o recorda-reu el Tato, un padrí estimat al poble ial qual se li ha dedicat un mural gegan-tí, quasi tan gran com el seu cor. És clarque sí: cal apostar per accions diferen-cials, arrelades, i cal creure-hi. Hemd’apostar per tots els pobles i ciutats,per totes les associacions i col·lectiusque generen l’espurna de la transfor-mació social i cultural. Cap a Penelles,doncs!

Jordi Mayoral. Galerista

Cap a PenellesTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018

Elsa Artadi, PORTAVEU DEL GOVERN I CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

“Seria un despropòsit ignorar que hi ha milions decatalans que volen deixar de ser espanyols”

La frase del dia

quests dies, ElCeller de Can Ro-

ca és objecte de durescrítiques pel fet queuna part dels actes delliurament dels premis

Fundació Princesa de Girona es faran ales seves instal·lacions del Mas Mar-roch de Vilablareix. Des d’amplis sec-tors del sobiranisme els han reclamatque renunciïn a aquest encàrrec, en lí-nia amb el rebuig que tant l’Ajunta-ment d’aquest municipi com el de Gi-rona han manifestat per ser amfitrionsd’aquesta celebració.

Una reclamació que ha anat acom-panyada d’una important pressió me-diàtica i d’unes desqualificacions que

són lamentables pel to i demagògi-ques pel fons: perquè només des de laignorància o la mala fe es pot oblidarque la manera de fer dels germans Ro-ca està impregnada d’amor per l’en-torn i pel nostre país i que n’han deixattestimoni amb tanta generositat comdiscreció. L’1-O, sense anar més lluny.

Per tant, en comptes d’exigir puris-mes o de disparar alegrement el ditacusador i desfermar la delirant xerra-meca de les xarxes socials, ens hau-ríem d’haver preguntat quines raonspoden haver impulsat els Roca, gentamb aquest palès nivell de compromís,a assumir aquest encàrrec. I també,com és que la Fundació Princesa deGirona no el retira quan observa queprovoca un nou episodi de rebuig so-cial i, a més a més, situa un dels cen-tres d’aquest talent que diu que impul-sa entre l’espasa reial i la paret popu-lar.

A

De set en setEnric Serra

Entre l’espasai el banquet

La manera de fer delsgermans Roca estàimpregnada d’amor perl’entorn i pel nostre país

“Martin LutherKing tractade potenciarel sentiment d’unióper sobre deles diferències, elsentit de fraternitatamb tots els homes,més enllà del seucolor de pell

ommemorar els 50 anys de l’as-sassinat de Martin Luther Kingés una ocasió per aprofundir en

la naturalesa del lideratge ètic. Fer-hono és irrellevant en els temps que enshan tocat viure.

LA PRIMAVERA DE L’ANY 1968, King s’esta-va a Memphis per portar a terme unamobilització tant de negres com deblancs. El 4 d’abril, mentre parlavaamb els seus col·laboradors, des delbalcó de l’habitació d’un motel, va serassassinat a trets en circumstànciesmai no aclarides. El presumpte culpa-ble, James Earl Ray, arrestat a Lon-dres dos mesos més tard, va confessarl’assassinat i va ser condemnat, peròpoc després es va retractar de la sevaconfessió tot dient que havia estat víc-tima d’un complot.

EL PREDICADOR DE LA VIOLÈNCIA i el pro-feta de la no-violència, el musulmà ne-gre i el reverend baptista cristià vanser-ne els protagonistes. Condemnatsa ser diversos, però a córrer en la ma-teixa direcció, el separatista i integra-cionista, Malcolm Little, després Mal-colm X, i Martin Luther King van ser,per al seu temps i per a la generació deblancs i d’americans negres, el CheGuevara i el Gandhi de la revolució an-tisegregacionista.

EL SOMIADOR D’ATLANTA era una espècienova, inquietant. Era un líder ètic i es-piritual, més que un organitzador o unagitador, que els guardians de l’apart-heid americà volien demolir abansque res partint de la seva estatura mo-ral. L’Amèrica oficial ha santificatMartin Luther King, el Gandhi d’At-lanta, dedicant-li carrers, ponts, fes-tes nacionals, escoles i, en canvi, haignorat Malcolm X. Només en els con-textos undergrong és recordat i reco-negut, en l’urban beat, en la músicarap i el hip-hop.

C EL DIA 28 D’AGOST DE 1963, MartinLuther King va pronunciar el conegutdiscurs, “He tingut un somni” (I havea dream). Val la penar rellegir-lo i fi-xar-se en alguns passatges en què esposa en relleu el caràcter eminent-ment ètic i espiritual de la seva oratò-ria i, en darrer terme, del seu liderat-ge.

COM EN EL CAS de Mahatma Gandhi–una de les seves fonts d’inspiració–,el pastor protestant exhorta els seusseguidors a no deixar-se arrossegar

pel ressentiment, per la set de venjan-ça. Els crida a perseguir la missió desde la disciplina, l’autodomini i la digni-tat. També en el seu cas, el mode d’as-solir el fi és tan rellevant com el fi. Peraixò, conté els ànims i la violència la-tent en les masses i mou els seus segui-dors a transcendir les baixes passionsi a prendre’n distància.

MARTIN LUTHER KING tracta de poten-ciar el sentiment d’unió per sobre deles diferències, el sentit de fraternitatamb tots els homes, més enllà del seucolor de pell. Lluny del populisme i delmaniqueisme simplista, exhorta elsseus seguidors a discernir, a no con-fondre les persones amb el color de laseva pell i a reconèixer, també, entreels homes blancs, desig de dignitat i dejustícia.

COM TOT LIDERATGE ÈTIC, el de MartinLuther King és un lideratge conscientde la importància que té, per al con-junt, fer realitat la missió. Sap que solno se’n sortirà, que necessita la com-plicitat i el sacrifici de tots.

LA MISSIÓ DEL DOCTOR KING era clara:l’equitat de drets civils de tots els ciu-tadans dels Estats Units, el reconeixe-ment de la mateixa dignitat. Un delselements més subratllats del lideratgede King és la seva oratòria, que no so-lament inclou el domini del llenguatgeverbal i de totes les figures i formes ex-pressives, sinó també del llenguatgegestual.

EL SEU DISCURS NARRA un somni indivi-dual, però invita els oients a participard’aquest somni, a prendre-se’l seriosa-ment, a lluitar per ell. Com en tot lide-ratge ètic i espiritual, la fe és decisiva.King té confiança en el fet que és pos-sible assolir el seu somni, però té el doi la gràcia de persuadir els altres a con-querir-lo amb ell.

Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la URL

L’any Martin Luther KingTribuna

SísifJordiSoler

En un fet que il·lustra l’ex-cepcionalitat del momentque viu la política catala-na, l’alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, s’haurà re-unit amb fins a tres presi-dents de la Generalitat di-ferents des de comença-ment de mandat, fa totjust tres anys. Ahir va serel torn de despatxar ambQuim Torra, amb qui va te-nir una trobada de poc me-nys de dues hores que, pelque en va transcendir, vaservir, essencialment, pernormalitzar relacions des-prés de l’aturada abruptadel 155, i fer repàs a la llis-ta de qüestions pendentsentre totes dues institu-cions. D’acords tangibles,més aviat pocs, per no dircap, però Colau sí que vaaprofitar la cimera perplantejar al cap de governcatalà reclamacions, bàsi-cament en matèria de fi-nançament, en temes comara l’habitatge o la segure-tat ciutadana.

Pel que van explicartant la mateixa alcaldessacom, posteriorment, laportaveu de l’executiu ca-talà, Elsa Artadi –que a es-tones també va ser pre-sent a l’entrevista–, va ha-ver-hi una primera part decontingut més polític. Va

ser el torn de fer un repàsde la situació del país, i defer un manament conjuntreclamant la llibertat delspresos o de la necessitat derestituir algunes de leslleis socials tombades pelTribunal Constitucional.Torra i Colau també vanestar d’acord en la necessi-tat de reactivar la tasca delDiplocat, ja que l’Ajunta-ment de Barcelona formapart del seu patronat i con-sidera que és un instru-ment crucial en la seva es-tratègia política de promo-ció exterior. Interrogadasobre si es va parlar, tam-bé, de possibles aliancesentre els comuns i el sobi-ranisme per aprovar elsrespectius pressupostos a

banda i banda de la plaçaSant Jaume, la batllessava respondre amb una ver-sió pròpia de l’això avui notoca. “Soc aquí com a al-caldessa de Barcelona, i nocom a representant de cappartit”, va asseverar.

Entrant en matèriaLes qüestions de compe-tència municipal en què laGeneralitat és part inte-ressada, van centrar la se-gona fase de la trobada.D’entrada, es va acordarconvocar una reunióabans d’un mes de la co-missió bilateral de totesdues administracions –ique el 2017, per exemple,només es va convocar uncop– per tractar més al de-tall sobre aquestes qües-tions. Una d’elles, a talld’exemple, és el litigi encurs perquè el govern ca-talà no ha aportat els di-ners pactats per a les esco-les bressol públiques de lacapital, i que ha motivatque el consistori hagi pre-sentat una demanda judi-cial on reclama una com-pensació de 40 milionsd’euros.

L’habitatge va ser un al-tre tema destacat a trac-tar, en què Colau va aprofi-tar per recordar que tot ique l’Ajuntament té unaparticipació minoritària–del 40%– en el consorci

creat entre les dues insti-tucions per fer polítiquesconcertades en la matèria,ha acabat assumint el 80%del cost d’aquestes. “Hemestat molt sols”, va emfa-titzar. Més tard, Artadi lireplicaria amb l’argumentque no necessàriament to-tes les actuacions que fanreferència a habitatge aBarcelona es canalitzen através del consorci. Aquí,clarament, es percep unpunt de fricció. Tambén’hi ha un altre amb lesfinques que arriben en he-rència a la Generalitat, ique són posades en sub-hasta. Arribats a aquestpunt, l’única conclusió aquè es va arribar va ser

convocar una cimera ex-traordinària de l’ens queestarà presidida pels dosmandataris. Es podria ce-lebrar, també, en les pro-peres setmanes. Un delspunts que s’hi podrientractar va ser una de les al-tres demandes que va po-sar sobre la taula l’alcal-dessa: que el govern catalàallargui el termini durantel qual els pisos protegitstenen aquesta categoriaabans de passar a ser equi-parats als del mercat. Arahan de transcórrer vintanys perquè això passi. I aulls del consistori barcelo-ní, és massa poc.

En seguretat hi va ha-ver coincidència sobre la

necessitat de fer un pasmés en la lluita contra elsfurts i els narcopisos aBarcelona. Davant de lanegativa d’Interior a desti-nar-hi més mossos, la solu-ció que va proposar Colauva ser que facin més horesextres. S’estudiarà.

I finalment es va parlarde refugiats. L’alcaldessava explicar que en l’últimcap de setmana n’han arri-bat 200 a la ciutat de ma-nera imprevista en auto-car provinents del sudd’Espanya, i que, per tant,cal més coordinació. Tam-bé en l’àmbit català. Per ai-xò es convocarà una cime-ra de país sobre aquestaqüestió, si pot ser aviat. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Colau posadeures alpresidentCITA L’alcaldessa de Barcelona reclama a Torra mesures enpolítica d’habitatge o de seguretat en la seva primera cimerainstitucional CONSENS Ambdós acorden celebrar una‘cimera de país’ per donar respostes a la crisi dels refugiats

“L’arribada [derefugiats] augmentarà.Tenim capacitat defer-ho bé. Ens hemd’organitzar”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal fer un frontcomú ampli quedefensi la sobiraniadel Parlament”

Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Colau i Torra, ahir a la tardaal Palau de laGeneralitat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 20186 |

El calendarielectoral podriadeixar la promesade Foment en unaanècdota

Les defenses delspresos insisteixenen les“irregularitats”del jutge Llarena

El fiscal instael Suprem aconfirmar larebel·lió

Ábalosexhibeix elcaramel de lafi dels peatgesNacional

El president del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, va afir-mar ahir a la nit, en una entre-vista a RTVE, que preveu re-unir-se amb el president de laGeneralitat, Quim Torra, “aprincipis de juliol” per reacti-var les relacions entre totsdos governs. Sánchez va ex-pressar el seu desig que no si-gui una simple trobada for-mal i de cortesia, i que servei-xi per reactivar els mecanis-mes de debat i acord, a través,per exemple, de la comissióbilateral entre els governs es-panyol i català. Sánchez coin-cidirà en un acte amb Torraprevisiblement aquest diven-dres en la inauguració delsJocs Mediterranis, a Tarrago-na, i espera “obrir una novaetapa” respecte a Catalunya.

El president espanyol tam-bé va considerar com a “rao-nable” que un cop es tanqui lainstrucció “quan el jutge hoconsideri”, Institucions Peni-tenciàries traslladi els presosindependentistes a Catalu-nya, “prop de les seves famí-lies i dels lletrats perquè eldret de defensa s’ha de poderexercir i materialitzar”. Una si-tuació que Sánchez va volerdiferenciar de la dels presosetarres, després que algunesveus al País Basc hagin de-manat també el seu acosta-ment a presons d’Euskadi.Segons el president espanyol,en aquest cas es tracta desentències fermes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez preveureunir-se ambTorra al juliol

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

Anuncis de façanaL’APUNT lanes. Perdó? És que algú preveia allargar el negoci

fent pagar per unes vies amortitzades fa decennis?D’acord que el PP havia defugit fins ara un afer que in-comoda els poders econòmics que encara hi deuenvoler sucar, però el que diu el ministre Ábalos no deixade ser una obvietat més. Confiem que el del diàlegamb Catalunya no sigui un altre anunci de façana.Òscar Palau

Després de vendre com un gest una obvietat previstafeia mesos, com és que amb el 155 s’aixecaven les últi-mes mesures de control financer sobre la Generalitat(no pas les del 2015), el nou govern espanyol anunciaara com una fita el fet que es deixin de cobrar peatgesquan, d’aquí a un any i mig, comencin a caducar les lu-cratives concessions de les principals autopistes cata-

829430-1187171T

El president Quim Torraes va reunir ahir al matíamb els líders de CCOO,Javier Pacheco, i la UGT aCatalunya, Camil Ros, idesprés amb represen-tants de les patronals Fo-ment del Treball, RamonAdell, Pimec, Josep Gon-zàlez, i Fepime, Helena deFelipe. Tal com va explicardesprés la portaveu ElsaArtadi, el president vacopsar la complicitat delsprimers en el front pelsdrets civils i polítics delspresos, però va trobar mésdivisió entre els segons, dequi va admetre que li agra-daria una major “defensa”dels drets de Catalunya.Ros i Pacheco van apostarpel diàleg per solucionar elconflicte polític. Artadi, ai-xí, va insistir que, en la re-unió que es prepara ambPedro Sánchez, caldràparlar de les reclamacionsindependentistes, o de siseguirà la repressió, i no dela llista de 45 punts secto-rials pendents, que creuque cal deixar per a futu-res trobades.

Els empresaris sí que esvan mostrar favorables ademanar al govern estatalque retiri el decret que al’octubre va facilitar eltrasllat de seus socialsd’empreses catalanes, fetque admetien que seria un“gest polític” més simbòlicque pràctic, ja que no seriacap incentiu perquè tor-nin. De fet, Artadi va expli-car que el govern estudiamesures jurídiques contrael decret perquè podriaviolar els drets dels accio-nistes, ja que va permetre

el trasllat de seus ambl’acord del consell d’admi-nistració i no de la junta.

Torra es va comprome-tre amb uns i altres a con-vocar la taula de diàleg so-cial permanent, que no esreuneix des del 2015 i queha de servir per reactivarla concertació en els granstemes. A més, va recollir lapetició sindical de no espe-rar fins al 2019 per trobarpressupost per desplegarla renda garantida i tornarles pagues extres pen-dents als funcionaris. ■

a Torra troba la complicitat de la UGT i CCOO, però no delsempresaris a Rebuig unànime al decret per al trasllat de seus

Els sindicats fancostat als presos

RedaccióBARCELONA

Torra es va reunir ahir al matí a Palau amb dirigents de lespatronals, després de fer-ho amb els dels sindicats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

El fiscal Fidel Cadena nova canviar ahir ni una co-ma del seu relat criminalper demanar a la salad’apel·lacions del TribunalSuprem que ratifiqui elprocessament pels delic-tes de rebel·lió, malversa-ció de fons i desobediènciacontra 25 càrrecs del go-vern català, de la societatcivil, de la Mesa del Parla-ment i dels partits per ha-ver impulsat i haver decla-rat la independència deCatalunya. El fiscal va as-segurar que el 20 de se-tembre, l’1-O i els dies pos-teriors es va produir una“crònica de rebel·lió anun-ciada”, i per això va recla-mar que la sala segona ra-tifiqui el processament ideixi a un pas del judicitretze dels acusats pel de-licte de rebel·lió, que impli-ca fins a 25 anys de presó.Per contra, les defensesvan reiterar que no hi vahaver pas violència comrequereix el tipus penal dela rebel·lió, i van denun-ciar les “irregularitats” enla instrucció comeses peljutge Pablo Llarena.

Està previst que la saladel Suprem respongui enun termini de quinze diesi, si ratifiqués el processa-ment per rebel·lió, obririala porta a la possibilitat queel jutge Llarena dictés la

suspensió dels diputats quesón a la presó –Oriol Jun-queras, Raül Romeva, Jor-di Turull i Josep Rull, enpresó preventiva– i a l’exili–Carles Puigdemont i An-toni Comín–. Per executarl’article 384 de la llei d’en-judiciament criminal, ca-len dos requisits: que siguinacusats de rebel·lió i que es-tiguin en presó preventiva.Hi ha debat sobre si l’exili,amb ordre europea de de-tenció, pot ser interpretatd’aquesta manera. Tambécaldrà veure si la nova fiscal

general de l’Estat, María Jo-sé Segarra, a punt de sernomenada, donarà novesdirectrius als fiscals del Su-prem, els quals ja van avan-çar que qualsevol canvi enla causa, com ara acceptarla llibertat provisional delsnou presos, el faran per im-peratiu legal. El que cadacop sembla més segur ésl’acostament dels presospolítics a penals catalans–hi ha fonts que indiquenque serà a finals d’aquestmes–, ara que ha quedatclar que la responsabilitatés del govern de Madrid i nodel jutge instructor.

Reclamació de llibertatsLes defenses no es rendei-xen, i l’advocat Jordi Pina,defensor de Jordi Sànchez,de Josep Rull i de Jordi Tu-rull, va anunciar ahir queno trigaran a tornar a de-manar la llibertat dels pre-sos polítics en aquest pro-cés “ple d’irregularitats”.Per demostrar la seva inde-fensió, Pina tornarà a sol·li-citar la declaració del ti-nent coronel de la GuàrdiaCivil Daniel Baena, autorde gairebé tots els informescontra els polítics i els Jor-dis, i que, segons Público,amb l’àlies de Tácito, piu-lava contra el govern. El jut-ge Llarena sempre ha dene-gat la petició de fer-lo decla-rar, tot i que ben segur queserà citat en el judici.

El penalista Andreu vanden Eynde, que representaJunqueras i Romeva, va in-sistir en la vulneració dedrets fonamentals, comara tenir el jutge predeter-minat per llei, en aquest casel TSJC. I, l’advocat JaumeAlonso-Cuevillas, amb elsuport del penalista DavidAineto per defensar CarlesPuigdemont, va reclamarla “nul·litat” de la causa. Sino, ho faran els tribunalseuropeus, va predir. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El fiscal demana al Supremque confirmi la rebel·lióa Les defenses insisteixen en les “irregularitats” del jutge Llarena i reclamen que citi a declarar elcap de la Guàrdia Civil autor dels informes a Si la sala ho ratifiqués, sis diputats podrien ser suspesos

El Tribunal Suprem ha arxivatla querella presentada pel pre-sident de la Generalitat, QuimTorra, contra Mariano Rajoy iSoraya Sáenz de Santamaría,expresident i exvicepresidentadel govern espanyol, per la se-va negativa a publicar el de-cret de nomenament del go-vern del 19 de maig.

En una resolució, conegu-da ahir, la sala segona inad-met a tràmit la querella de

El balcó de la Generalitat llueix des del 2 de juny una pancarta per reclamar la llibertat i el retorn dels presos i exiliats ■ JUANMA RAMOS

Torra, al·legant que no veu de-licte en la denegació de la pu-blicació d’aquell decret, queincloïa el nomenament com aconsellers de Jordi Turull i Jo-sep Rull, en presó preventiva,i d’Antoni Comín i Lluís Puig,exiliats a Bèlgica. Torra va pre-sentar l’1 de juny la querellaper un presumpte delicte de“prevaricació per omissió”contra Rajoy i Sáenz de San-tamaría. Els acusa d’haver

pres una decisió “arbitrària,extralimitadora de compe-tències i sense cap emparalegal”. No obstant això, elsmagistrats consideren que“els fets descrits en la quere-lla no sustenten la comissióde cap il·lícit penal”, com sos-tenia la fiscalia. La no publi-cació dels nomenamentsen el DOGC va bloquejar unsdies la formació del governfins al canvi de consellers.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La querella contra Rajoy i Sáenz de Santamaría, arxivada

a corrupció podreix la con-fiança dels ciutadans. Unmalestar que s’incrementa

aquests dies en què moltes per-sones es veuen obligades a ajus-tar les seves declaracions de ren-da. La sentència del Tribunal Su-prem contra el cunyat del rei potfer revifar una mica els ànims al’hora de creure que la llei és igualper a tothom. Malgrat que la des-

L confiança és tan elevada que elsrumors estesos sobre la pocapermanència de l’exduc de Palmaa la presó fan tornar a pensarque no hi ha un pam de net i quetot plegat és un teatre vergonyós.

Fa alguns mesos era difícil decreure que veuríem Iñaki Urdan-garin a la presó. La seva actuacióera més que criticable, sobretotperquè no va saber estar a l’altu-

ra de les seves circumstancies,no va saber tenir un comporta-ment exemplar. Feia anys ques’explicaven en els llocs on es fasafareig de Madrid i en els deBarcelona fets disfressatsd’anècdotes sobre els privilegisdels reis i de la seva família, finsal punt que la Casa Reial va volerdeixar clar que la família reial es-tava composta pel rei, la reina i

les dues infantes. Els altres sónfamiliars del rei, que no és la ma-teixa cosa. La sentència contraUrdangarin és una fita molt im-portant en la història d’Espanya.Era difícil, tot i la suavitat de lasentència, que el Tribunal Su-prem condemnés a cinc anys ideus mesos de presó (per mal-versació de cabals públics i frau al’administració) un familiar tan

directe del rei, que entrava i sor-tia dels despatxos oficials fent elque volia.

Estan a punt de caure novessentències d’afers de corrupció.S’esperen, tot i que no se sap siseran exemplars, els papers deBárcenas i l’afer Lezo, que afectael Partit Popular, els ERO d’Anda-lusia, que afecten el PSOE –Cha-ves i Griñan– i d’altres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Calen més sentències exemplars

Lluís FalgàsPeriodista