INFORMACIÓ 189

NOVEMBRE 2016 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ

Dins del programa de la Festa Major de Sant Martí, l´ANT ha organitzat una sortida naturalista guiada el diumenge, 13 de novembre. Es sortirà de la plaça de l´Ajuntament a les 9 del matí. Amb una durada d´unes dues hores es passejarà per una ruta propera al casc urbà per observar la flora i la fauna del nostre entorn. Aquesta activitat és oberta a tothom. A continuació reproduïm el text que s´anuncia al programa de la festa. Diumenge, 13 de novembre 9h / Plaça de l’Ajuntament Passejada naturalista. Descobreix la flora i la fauna de Torrelles. Durada aproximada: 2 hores. Es recomana anar amb calçat adequat. Organitza: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)

A continuació també reproduïm la part del programa que es refereix a l´Espai del Medi Ambient i un correu electrònic de la regidoria de Medi Ambient oferint l´espai del Mercat de segona mà i d´intercanvi. Dissabte, 12 de novembre 10.30h / C. Major (des de la plaça de l’Església a la plaça Sant Martí) Espai del Medi Ambient: Mercat de segona mà i d’intercanvi. Reduïm residus i allarguem la vida dels productes (inscripció prèvia a l’Ajuntament o a través de mediambient@torrelles.cat. Places limitades). Parades informatives i tallers de sensibilització. Solidança: Dona un segon ús a la roba usada. Fundació Catalana per la Prevenció de Residus: Inici de la campanya de prevenció de residus als comerços. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): Taller de construcció d’un molinet de vent. Regidoria de Medi Ambient: Què es fa a Torrelles? La Festa de l’Aigua. Vine a divertir-te amb jocs d'aigua per a tota la família. Adreçats a nens d'entre 1 i 12 anys. Organitza: Aigües de Barcelona. 12h Recicleta Music Band. Espectacle musical teatralitzat per explicar la gestió que se’n fa de la brossa. Amb el suport d’Ecoembes, Ecovidrio i AMB. MERCAT D‘INTERCANVI I SEGONA MÀ Des de fa uns anys, l’Ajuntament organitza dins del marc de la Festa Major de Sant Martí i de la Setmana Europea per la reducció de residus, un mercat d’intercanvi i segona mà. L’objectiu del Mercat es potenciar la segona vida dels productes, evitant la generació de residus i a l’hora fomentar la cultura de l’intercanvi i de la segona mà. Es per aquest motiu que ens posem en contacte amb vosaltres, per si esteu interessats en participar-hi. Data: dissabte 12 de novembre de 2016, de 10,30h a 14h. Qui hi pot participar? Poden participar-hi les persones individuals, així com les entitats o associacions. Es poden vendre exclusivament productes de segona mà, que no siguin perillosos per la salut de les persones i el medi ambient. No es poden vendre animals ni productes alimentaris de cap mena, així com productes o restes d’estoc. No cal pagar res. L’ajuntament posa a la disposició dels interessats taules i cadires. Les places són limitades. Si teniu interès en participar, nomes cal que respongueu aquets correu. Agrairíem, si ho considereu oportú, enviar aquets correu als vostres socis.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 174 dins de la col·lecció, que porta el títol “Els patis de les escoles”. Hem confeccionat aquest document amb l´article de Raquel Font publicat al suplement Criatures del diari ARA, el dissabte, 3 de setembre del 2016. Tracta sobre la transformació dels patis, realitzada en algunes escoles, promoguda per Carme Cols i Pitu Fernàndez, mestres jubilats que, actualment, viuen a cal Simon, a Torrelles de Llobregat. Ho hem complementat amb un parell de notes informatives i algunes fotografies del web “El Nou Safareig. L´espai exterior de l´escola com a espai educatiu”. La primera informació recollida del web fa referència al premi de reconeixement donat a El Nou Safareig. A continuació reproduïm la seva presentació del web.

Qui som? Som Carme Cols i Pitu Fernàndez, una parella de mestres jubilats que estem anant a moltes escoles i col·lectius per compartir la inquietud de repensar els seus espais exteriors amb el desig de crear entorns naturals de salut i benestar. La nostra passió per la natura, ja fa quinze anys, ens va portar a publicar la pàgina El Safareig a Internet, un espai de diàleg i comunicació sobre els infants i la natura. La reflexió, l’intercanvi d’experiències i propostes sobre els materials naturals ha estat i segueix sent un aprenentatge compartit en molts àmbits i amb moltes persones. Els darrers anys la nostra tasca ens ha portat a visitar, i en molts casos acompanyar, prop de tres-centes escoles en l’articulació dels seus espais exteriors com a espais educatius. Ara, des d’aquí, volem compartir tot el coneixement que hem anat acumulant sobre el repte que suposa dur a terme aquesta iniciativa. Com ho hem fet? A partir de la demanda d’un col·lectiu, hem fet l’acompanyament passant un dia amb ells com a observadors. Retornant l’observació a les persones, respectant temps i processos, continuant amb altres sessions, i fent un plantejament possible. Ho hem fet sense cobrar, com a treball voluntari. Únicament demanant fer-se càrrec del cost dels nostres desplaçaments i del compromís per part del col·lectiu de deixar-nos compartir el procés per anar creant una xarxa de coneixement compartit. Actualment ens dediquem únicament al seguiment de molts dels processos iniciats i a compartir-los a partir dels continguts d’aquest bloc. No som dissenyadors. Som mestres amb inquietuds que, amb l’ajuda d’altres professionals, arquitectes, fusters, jardiners, pedagogs, anem trobant respostes per repensar els espais exteriors incidint en plantejaments educatius i en les oportunitats que poden oferir aquests espais. Acompanyem a les escoles que troben en el seu espai exterior un aliat per a un canvi educatiu.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 92 dins de la col·lecció, que porta el títol Ajornen la signatura del CETA. Es tracta de dotze informacions recollides dels diaris Ara, El Punt Avui i El Periódico, inclòs un article d´opinió, que fan referència a les últimes negociacions del tractat anomenat CETA entre la Unió Europea i el Canadà i a la oposició que aixeca en determinats sectors. Semblava que l´oposició del parlament de Valònia dificultaria la signatura. Tot i l´aixecament del veto va caldre ajornar-la. Finalment es va signar el diumenge, 30 d´octubre, a Brussel·les. Però encara cal que l´aprovi el Parlament europeu i cadascun dels estats de la Unió. Això pot endarrerir l´entrada en vigor entre dos i quatre anys. A continuació reproduïm una part de l´article de la Viquipèdia corresponent a l´Acord Integral d´Economia i Comerç. Acord Integral d'Economia i Comerç L'Acord Integral d'Economia i Comerç o Acord Econòmic i Comercial Global, AECG,[1] més conegut per l'abreviatura CETA de la denominació en anglès de l'acord (Comprehensive Economic and Trade Agreement), és un acord de lliure comerç que actualment es troba a nivell de la negociació, entre el Canadà i la Unió Europea.[2][3] L'acord ha de ser aprovat pel Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu. La ratificació de tots els Estats membres de la UE és necessària i està en disputa. Si s'aprova, l'acord eliminarà al voltant del 98% dels aranzels entre les dues parts. El mandat de partida per a la negociació del CETA mai no ha estat públic, però sembla que el del TTIP va estar basat en ell, o fins i tot podia ser-ne una còpia. Sí se sap que gairebé tots els punts tractats al TTIP (amb els Estats Units) hi són també al CETA, amb Canadà. S'espera que la CETA superi el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (entre Canadà, Estats Units i Mèxic) com el major acord transfronterer de Canadà. Origen L'any 2009 hi va haver una cimera UE-Canadà a Praga, a la qual es va parlar oficialment per primera vegada d'encetar negociacions sobre un acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Canadà. El comissari Karel De Gucht, de la Comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu, va confirmar verbalment el juliol de 2014 que l'acord havia estat negociat sobre un mandat secret que mai no ha estat publicat, tot i que segons De Gutcht havia estat otorgat per unanimitat per Canadà i la Unió Europea. Poc se sap també de les negociacions, tret que va sofrir diversos aplaçaments fins que el 26 de setembre de 2014 es va fer una cimera UE-Canadà a Ottawa, sent anomenat Acord Econòmic i Comercial Global i que va ser rubricat per ambdues parts. No va ser signat, pendent de la prèvia ratificació, planificada per al 2016. Ratificació El tractat CETA està actualment rubricat i s'hauria d'haver ratificat, per a poder ésser signat, a mitjans de 2016. Sigmar Gabriel, com a ministre d'economia d'Alemanya, va demanar assessorament jurídic al professor de dret constitucional comparat Franz Mayer, que va concloure que havia de ser ratificat pel Parlament de la Unió Europea i a més per tots i cadascun dels Parlaments de cada Estat membre. A la mateixa conclusió van arribar altres experts consultats, com Andreas Fischer-Lescano, expert en dret europeu. El juny de 2016 però, el president de la Comissió Europea, el conservador

Jean-Claude Juncker, va dir que era suficient que la rúbrica d'aquesta i de Canadà. Una setmana més tard, la Comissió Europea va desdir-se i va afirmar el contrari, considerant que el CETA és un "acord mixt" que afecta competències dels governs estatals i no únicament assumptes comercials depenents exclusivament de la UE. De moment l'opció més probable és la que proposa que hagi de ser ratificat un per un a cada parlament dels 28 Estats membres (27, si es fa efectiu el Brexit). Una part de la societat civil, així com entitats socials i partits polítics, especialment els d'esquerres i els ecologistes, demanen des d'una revisió de l'acord abans de ratificar-lo a que no sigui ratificat en cap cas. Abast Segons l'article 2 del capítol 2 del propi tractat CETA, aquest abasta tots els nivells de govern d'ambdues parts, és a dir, a la Unió Europea i a cadascun dels Estats membres, governs regionals, territorials, provincials o municipals. Inclou la majoria de serveis públics, com l'aigua, i serveis en general, també els que es puguin considerar inherents a l'estat del benestar (serveis socials, sanitat, educació, etc.), a excepció únicament d'alguns serveis considerats sobirans, com la policia, l'exèrcit i el poder judicial. Pel que fa a la cultura, el tracte és diferent. Segons l'article X-01 del capítol 9, s'exclou del tractat, i per tant no s'en eliminen els aranzels, dels serveis audiovisuals per part de la Unió Europea. La resta de producció artística i indústria cultural queda exclosa del tractat per ambdues parts: La Unió Europea i Canadà.

15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les últimes dues fotografies del concurs, comunicades fins ara per l´encarregat del concurs, Sergi Sales, corresponent al mes de juny, són les següents:

Foto nº 11: Aquila chrysaetos Àguila daurada Golden Eagle Aguila Real

Foto nº 12: Falco vespertinus Falcó cama-roig Red-footed Falcon Cernícalo Patirrojo Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes d´agost.

Aquestes són les dues fotografies del mes de setembre.

Aquestes eren les dues fotografies de l´octubre.

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. En el moment de tancar el full informatiu, Sergi Sales encara té pendent de donar les solucions a les fotos del mes de juliol, agost, setembre i octubre. Tampoc ha actualitzat la classificació des del mes de juny.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes d´octubre. Si bé es recull alguna de les observacions recollides durant el seguiment de la migració, la majoria d´aquestes es recopilen a final de temporada i es publiquen al web, en l´apartat de la migració. Titella (Anthus pratensis) (3 ex.) observats a l´esplanada de can Balasc de baix. Diumenge, 30 d´octubre del 2016, a les 16,15 hores. Observador: Vicenç Roig Àguila daurada (Aquila chrysaetos) (1 ex.) observat sobrevolant la serra de can Güell i anant en direcció al castell de l´Eramprunyà. Diumenge, 30 d´octubre del 2016, a les 13,30 hores. Observador: Tomás Blasco Cornella negra (Corvus corone) (3 ex.) observats aixecant-se de la pedrera de can Gallina i volant fins la planta de compostatge. Diumenge, 23 d´octubre del 2016, a les 18,25 hores. Observador: Vicenç Roig Àguila calçada (Aquila pennata) (1 ex.) observat en vol des del Sotarro de Begues. Diumenge, 16 d´octubre del 2016, a les 10 hores. Observador: Tomás Blasco Àguila calçada (Aquila pennata) (2 ex.) observats en migració, en sentit nord, des del Tabor. Diumenge, 2 d´octubre del 2016, a les 18 hores. Observador: Vicenç Roig Àguila calçada (Aquila pennata) (5 ex.) observats en migració, en sentit nord-est, des del Tabor. Dissabte, 1 d´octubre del 2016, a les 17 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (1 ex.) observat a cal Pinyons. Dissabte, 1 d´octubre del 2016, a les 7 hores. Observadora: Rosa Simon

ÀGUILA CALÇADA Seguint la migració d´aus planejadores, enguany s´ha notat un pas notable d´exemplars d´Àguila calçada (Aquila pennata) amb la particularitat d´aquesta espècie que sovint va del sud cap al nord. Ens fem ressò de la nota informativa publicada al web municipal del Prat. Xifra rècord d´àligues calçades observades al delta dilluns, 10 octubre, 2016

Els últims dies s'ha registrat un pas extraordinari d’àligues calçades sobre el delta del Llobregat, que va arribar al seu zenit el divendres 7 d’octubre, amb la xifra rècord de 29 exemplars sobre l'estany del Remolar. En aquesta època de l’any aquests rapinyaires abandonen el seu territori de cria i van a passar l'hivern a les zones més càlides, d'on en tornen cap a l'abril. Migració inversa Aquestes aus, procedents del continent europeu, migren cap a la sabana africana per buscar aliment, però curiosament tots els exemplars observats en aquests dies ho han fet en migració inversa, cap al nord. De vegades succeeix que els ocells es desplacen en direcció contrària per reprendre la ruta correcta més tard. Podeu consultar les novetats ornitològiques del delta al blog http://consorcideltallobregat.blogspot.com.es/

Una de les àligues calçades observades aquest cap de setmana. Foto d'Elio Ramón.

INCINERACIÓ DE RESIDUS A LES CIMENTERES

En el debat de política general del govern, realitzat al Parlament de Catalunya, del 5 d´octubre, el president Puigdemont va afirmar, en resposta a una pregunta, que la incineració de residus en les cimenteres no produïen cap contaminació. El 7 d´octubre ens va arribar per correu electrònic el text que reproduïm a continuació a través del grup Entitats cap al residu zero. Benvolguts/es, Us fem a mans una declaració sobre la resposta del President Puigdemont al debat de política General del Govern del 5 d’octubre de 2016. El President Puigdemont respon a una pregunta de la Diputada Àngels Martinez, o està mal informat o menteix quan declara al Parlament “....es cremen residus a les cimenteres a 2000 graus amb contaminació 0, amb una normativa que el tripartit va permetre per fer valorització energètica, no es cert que contamina, contaminació 0, i es garanteix 0 contaminació,..., no hem de posar por al cos als ciutadans,...” Per totes les incògnites i arguments exposats en aquesta declaració que argumentem, apel·lem a que el President retiri aquestes afirmacions, i que el Govern de la Generalitat apliqui els criteris comunitaris del principi de precaució. Considerem del tot desencertat que el Govern de la Generalitat promogui de forma irresponsable, contradient els principis comunitaris, la incineració de residus com a substituts de combustibles convencionals, que pot contribuir a augmentar els índexs de contaminació i de riscos ambientals i sanitaris de la població. Que el Departament de Territori i Medi Ambient insti a les cimenteres que estan cremant residus, elaborin nous projectes que no contemplin la crema de residus

com a combustible alternatiu i que incorporin d’altres combustibles amb menys afectacions ambientals i encarreguin estudis epidemiològics independents, amb participació ciutadana. Resposta a la intervenció del President Carles Puigdemont al debat de política General del Govern del 5 d’octubre de 2016 Sr President, aquí el que passa es que les grans multinacionals del ciment, fan “negoci rodó” ja que redueixen els costos dels combustibles fòssils, venen els bons d’emissió de CO2 a d’altres empreses, cobren per cremar aquests residus mitjançant una practica d’alt risc per a la salut i el medi ambient. El President Puigdemont respon a una pregunta de la Diputada Àngels Martinez, o està mal informat o menteix quan declara al Parlament “....es cremen residus a les cimenteres a 2000 graus amb contaminació 0, amb una normativa que el tripartit va permetre per fer valorització energètica, no es cert que contamina, contaminació 0, i es garanteix 0 contaminació,..., no hem de posar por al cos als ciutadans,...” http://www.parlament.cat/web/canal- parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7781984&p_cp2=7782435&p_cp3=778 2062 minut 18 al 19. Sr President després d’aquestes declaracions les entitats i plataformes signnants d’aquest escrit indignades manifestem: No pot obviar que les zones del país afectades per les emissions de la les fabriques de ciment que cremen residus (Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Molins de Rei, El Papiol, Montcada i Reixac,......) estan situades en una zona densament poblada (AMB) i on la càrrega de contaminants atmosfèrics és força elevada, està inclosa dins l’àrea considerada com d’Especial protecció de l’ambient atmosfèric segons la llei 22/1983 i el Decret 226/2006 i especialment en el cas de partícules PM10, ozò i NOx. S’ha de considerar l’emissió total màssica dels diferents contaminants produïts per les cimenteres (La de Santa Maria i els Monjos també), atès que les quantitats totals tenen una importància molt més gran que les concentracions i els límits d’emissió pel que fa a l’avaluació de l’impacte ambiental i l’exposició humana. Les partícules i els Òxids de Nitrogen són les substàncies emeses més representatives el sector del ciment. No pot obviar o amagar que segons informes científics i tècnics sobre els possibles efectes a la salut pública en coincinerar residus a les cimenteres, la incineració de residus es una activitat nociva i perillosa per a la salut de les persones (CAPS, CSIC, Universitat Carlos III, etc) donat que a més dels COPs (dioxines, forans, ...) es poden produir emissions de gasos (NOx, CO, CO2, SO2,...), metalls pesants i partícules fines. Segons la llei de la termodinàmica la matèria no es destrueix ni elimina, com diu vostè, es transforma! Les conclusions d’un informe finançat per la Direcció General de protecció de la salut i del consumidor de la Unió Europea, elaborat en el marc del programa de APHEIS (Air Pollution Health: A European Information System) demostra que la reducció de les concentracions de contaminants a l’atmosfera, inclòs en una petita quantitat, podrien tenir beneficis significatius per a la salut pública. L’ informe observa que es podrien prevenir 2.653 morts prematures (o 9 morts prematures per 100.000 habitants) si l’exposició a llarg termini a les PM10 es reduís a 40 micrograms/m3 en 19 ciutats europees que mesuren PM10 amb una població total de 32 milions d ́ habitants. El nivell de 40 micrograms/m3 és el valor límit establert per la Comissió Europea per a tots els estats membres per l’any 2005. Ratificat per diversos treball del CREAL. PM10: Partícules que passen a través d’un capçal de mida selectiva per a un diàmetre aerodinàmic de 10 μm amb una eficiència de tall del 50%.

No es cert que a 2000 graus la contaminació es 0 i desapareix el risc, ja que entre d’altres estudis, dos estudis cientifics elaborats per l’Àrea d’Epidemiologia Ambiental i Càncer del Instituto de Salud Pública de Carlos III, La mortalitat per càncer en municipis i ciutats situades a les proximitats de incineradores i La mortalitat per càncer en les ciutats en les proximitats de les instal·lacions per a la producció de ciment, calç, guix i òxid de magnesi (el segon amb data de gener de 2015), constaten un risc major de mort per càncer en els municipis en un radi de 5 km d’aquestes empreses i l’ampliació de l’afectació a 65 km a la rodona i donen prou dades per poder estar preocupats per l’increment de certs tipus de càncers, alteracions endocrines (diabetis), alteracions hormonals, afectacions en el desenvolupament cerebral de les funcions cognitives en el procés fetal com a conseqüència de la incineració”. “L’Atlas de mortalitat de Catalunya 1984-1998” realitzat per la UPF, es mostra com els municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, Pallejà i Sant Vicenç dels Horts es troben dins del rang del 10% dels municipis amb pitjor situació de Catalunya quant a càncer de pulmó en homes i amb una pitjor evolució al llarg del període. En dones, Montcada es troba entre el 10% dels municipis amb pitjor situació en malaltia pulmonar obstructiva crònica, Sant Vicenç entre el 50% dels municipis, mentre que Sant Feliu es troba entre el 20 i el 50% dels municipis en pitjor situació. Quant a càncer de mama, Montcada es troba entre el 20 i el 50% dels municipis amb pitjor situació. L’Oficina de Control i Prevenció Integrada de la Pol·lució “ha revelat que la generació de les substàncies que es produeixen en les cimenteres a través de la incineració, que són substàncies molt tòxiques i que no són controlades en les instal·lacions, ja que no han estat o no estan incloses en les autoritzacions ambientals integrades. Podem assenyalar els possibles índexs d’afectació de la salut que cal tenir molt en compte quan es tracta de realitzar activitats que poden augmentar els factors de risc ambiental i de salut pública existents. En aquest sentit, la autorització ambiental de cremar residus i pneumàtics, pot augmentar el grau de contaminació atmosfèrica i els riscos a la salut de les milers de persones que viuen en un territori que, està situat geogràficament en les zones d’especial contaminació atmosfèrica. En aquest preocupant context de salut pública, es fa imprescindible l’aplicació del principi de la precaució (precisat dins de la Unió Europea arrel de la resolució del Consell Europeu de desembre del 2000), segons el qual cal realitzar una avaluació global dels riscos que es poden generar pel medi ambient i la salut. Es per això, que davant de cap interès particular o especulatiu, cal impulsar l’aplicació de les polítiques de protecció de la salut de les persones i el medi ambient, per la qual cosa és assenyat, que abans d’iniciar cap activitat de substitució de combustibles fòssils per residus, s’elabori un Estudi independent on es descriguin i valorin els aspectes científics i socials fonamentals i els possibles riscos ambientals i sanitaris generats per aquesta activitat, la qual cosa no s’ha realitzat en cap cas d’aquestes instal·lacions que cremen residus com a substitució de combustibles fòssils. El seguiment epidemiològic de la població exposada és el procediment òptim per a protegir la salut a llarg termini, considerant tant aspectes d'exposició – quantitats en teixit adipós, sang, llet de dones que alleten, ingesta en aliments, nens etc.- així com possible efectes patològics indicats pel coneixement toxicològic i els casos humans. Això Sr President no s’ha fet en cap cas. El Conveni d’Estocolm i la subsegüent aprovació per part de l’Estat Espanyol, en aplicació del principi de precaució no s’hauria de promoure una nova font d’emissió de Contaminants Orgànics Persistents, donat que la incertesa reconeguda pel món científic sobre les condicions en que es produeixen i la dimensió dels efectes sobre la salut de les persones fa pensar que el risc és molt més alt del que es constata actualment (els nivells màxims de concentració en teixits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut es van reduint exponencialment a mida que es van fent nous descobriments al respecte). Sr President, s’està aprovant el paquet d’Economia Circular, l’Estratègia d’Europa cap a Residu Zero, no correspon en aquest marc si s’és conseqüent cremar residus quan el que s’ha d’aplicar les estratègies i polítiques de els 3 erres. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P8-TA- 2015-0266+0+DOC+XML+V0//ES Per totes les incògnites i arguments exposats en aquestes argumentacions apel·lem a que el President retiri aquestes afirmacions, i que el Govern de la Generalitat apliqui els criteris comunitaris del principi de precaució. Considerem del tot desencertat que el Govern de la Generalitat promogui de forma irresponsable, contradient els principis comunitaris, la incineració de residus com a substituts de combustibles convencionals, que pot contribuir a augmentar els índexs de contaminació i de riscos ambientals i sanitaris de la població. Que el Departament de Territori i Medi Ambient insti a les cimenteres que estan cremant residus, elaborin nous projectes que no contemplin la crema de residus com a combustible alternatiu i que incorporin d’altres combustibles amb menys afectacions ambientals i encarreguin estudis epidemiològics independents, amb participació ciutadana. Signants: Agrupación de Vecinos de Can Sant Joan de Montcada i Reixac APQUIRA Asociación de Vecinos de Pallejà Asociación de Vecinos el Trébol de Sant Vicenç dels Horts Asociación Aire Net de Sant Feliu de Llobregat CAPS Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius - Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC). Coordinadora de Catalunya contra la Incineració en Cementeras. Col.lectiu de Veïns del Barri de Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts Ecologistes de Catalunya (EdC) IPCENA-EdC Martorell Viu Moviment Contra la Incineració a Uniland. Plataforma Antiincineradora del Congost Plataforma Antiincineración de Montcada i Reixac Plataforma Aturem la incineradora a Juneda Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient de Sta. Margarida i els Monjos

OPOSICIÓ DEL GOB A UN PROJECTE AL CAP BLANC Ens fem ressò de l´oposició mostrada pel GOB a una projecte per instal·lar una plataforma per saltar a l´aigua en una penya-segat del Cap Blanc a la costa de Mallorca. Reproduïm la nota informativa del web del GOB. Divendres, 7 Octubre 2016 La plataforma de bot projectada al Cap Blanc afectaria una zona amb protecció internacional per a les aus És urgent aprovar els plans de gestió d'aquest i altres espais de la xarxa europea d'espais protegits Natura 2000 Davant el projecte, presentat a l'ajuntament de Llucmajor, per instal·lar una plataforma de bot al penya-segat del Cap Blanc, el GOB recorda que aquesta zona es troba dins un espai natural protegit per normativa europea.

El Cap Blanc forma part de la ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) ES0000081 Cap Enderrocat-Cap Blanc i de LIC (LLoc d'Interès Comunitari) ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc. Així, aquest espai està emparat per les directives europees 2009/147/CE i 92/43/CE per a la protecció de les aus silvestres i dels hàbitats naturals respectivament. Des del GOB recordam que als penya-segats del Cap Blanc hi nidifiquen espècies emblemàtiques o amenaçades, com el corb marí (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i el falcó (Falco peregrinus) que entre d'altres han motivat la protecció de la zona. Aquestes i altres espècies d'aus es veurien sense dubte perturbades amb una instal·lació com la que s'ha projectat. La possibilitat que es presentin projectes com aquest a espais naturals protegits posa de manifest per una banda el desconeixement gairebé general del grau de protecció que ja tenen els espais de la xarxa Natura 2000, i per altra evidencia la necessitat d'aprovar els corresponents plans de gestió que clarifiquin quines activitats hi estaran permeses i quines no es podran autoritzar. Així, des del GOB instam la Conselleria de Medi Ambient a impulsar amb urgència la redacció i aprovació dels plans de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, per a la qual cosa ja duim un retard de més de 4 anys sobre el termini que ens va establir la Comissió Europea. Imatge del projecte. Font: Diario de Mallorca

CONSELL PER A LA PREVENCIÓ I LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA En el butlletí de Medi Ambient es donava la notícia de la constitució d´un nou consell. La reproduïm a continuació. Dilluns, 10 d'octubre de 2016 Constituït el Consell per a la Prevenció i la Gestió de Residus de Catalunya És l'òrgan d'assessorament i participació de l’agència, que servirà l’espai de relació deliberativa entre l’organisme i la societat civil S’han creat tres grups de treball per informar sobre els projectes de Decret amb els quals està treballant l'agència

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presidit aquest divendres la constitució del Consell per a la Prevenció i la Gestió de Residus a Catalunya. Aquest és l'òrgan d'assessorament i participació de l’agència, regulat pel Decret 98/2015, i encarregat d'emetre dictàmens sobre els seus projectes normatius. Neix amb la missió d’esdevenir l’espai de relació deliberativa entre l’agència i la societat civil, per cercar el consens a través de l’argumentació de les diferents propostes dels participants. El conformen representants de diferents departaments de la Generalitat, de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Unió General de Treballadors (UGT), Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC),

l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Foment del Treball, el Consell General de Cambres de Catalunya, la Unió de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), el Consell Interuniversitari de Catalunya, la Federació d’Empreses d'Inserció de Catalunya (FEIC), l'Associació Catalana d'Instal·lacions de Tractament de Residus Especials (ACITRE), el Gremi de Recuperació de Catalunya, el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Ecologistes en Acció, Depana, Greenpeace, i dos experts designats pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Ignasi Puig i Jordi Baucells. En la primera sessió, el consell ha aprovat nomenar vicepresident el director de l’àrea de Medi Ambient de l’AMB, Joan Pinyol, i ha creat els grups de treball per informar sobre els projectes de Decret amb els quals està treballant l'agència: el del nou programa de residus; el del nou pla d'infraestructures de residus; i el del Catàleg de Residus de Catalunya.

25è ANIVERSARI DEL PARC NACIONAL DE CABRERA El divendres, 30 de setembre, dins dels actes de celebració del 25è aniversari de la declaració del parc, es va presentar el “Manifest per a la conservació del Parc nacional marítimo-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera”. Reproduïm la nota informativa procedent del web del GOB. Dissabte, 1 Octubre 2016 Entitats socials relacionades amb Cabrera presenten un manifest per a la conservació del Parc Nacional

En el marc dels actes de celebració del 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional marítimo-terrestre de l'arxipèlag de Cabrera, ahir es va realitzar al centre de visitants del parc (Colònia de Sant Jordi) una taula rodona en la que participaren diferents entitats relacionades amb l'espai protegit, bé sigui per la reivindicació que donà lloc a la protecció, pel posterior seguiment crític de la gestió a través del patronat del parc, per l'estudi científic dels seus valors naturals o per la participació en feines de voluntariat ambiental. Les entitats participants foren Amics de la Terra, Associació de Geòlegs de les Illes Balears, Creu Roja, GOB, Greenpeace, Oceana i Societat d'Història Natural de les Balears. A més d'exposar el seu àmbit de relació amb el parc nacional, les entitats presentaren el següent manifest:

Manifest per a la conservació del Parc nacional marítimo-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera Amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional marítimo-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera, les entitats socials i de conservació ambiental Amics de la Terra, GOB, Greenpeace, Oceana, AGIB, SHNB i Creu Roja, compromeses amb els valors de l’espai protegit mitjançant la seva col·laboració al llarg dels anys i preocupades per l’assoliment de les finalitats que motivaren la protecció d’aquest espai natural únic, volem transmetre públicament i a l’administració gestora les següents consideracions: Després de 25 anys de la protecció la consciència pública sobre l’estatus de parc nacional està ben implantada en la societat balear. En consonància, cal impulsar i consolidar criteris de gestió adequats a la maduresa de l’espai protegit, plasmats als corresponents documents de planificació. El Parc Nacional ha de millorar qualitativament l’ús públic, facilitant la visita de tots els ciutadans que vulguin conèixer els seus valors naturals de forma respectuosa amb la integritat dels seus valors i amb la seva reglamentació, i promoure la seva sensibilització i compromís amb la conservació. L’administració ha d’impulsar aquest coneixement amb la qualitat adient, tant dins l’àmbit de Cabrera com al seu centre d’interpretació a Mallorca. La promoció de la visita i gaudi del parc nacional s’ha de fonamentar en els seus valors naturals particulars i extraordinaris, i no en l’ús públic i turístic generalista. Cabrera és un laboratori natural on cal l’estudi i seguiment adequat de la geodiversitat i la biodiversitat, per tal de determinar la seva evolució front a condicionants locals i globals i per tal de disposar d’indicadors sobre els efectes de la gestió del parc. Els hàbitats i les espècies més rellevants o endèmiques han de rebre l’atenció que mereixen. Resulta evident la necessitat de comptar amb un servei d’informació i vigilància que vetlli de forma efectiva pel compliment de la normativa i la defensa dels valors excepcionals de Cabrera, i a tal efecte cal destinar-hi el personal i mitjans necessaris. En aquest sentit cal fer un especial esforç en la vigilància de l’àmbit marítim. El Govern de les Illes Balears ha de destinar el finançament adequat per abordar convenientment la gestió de Cabrera i els altres espais naturals protegits, de forma que es puguin cobrir adequadament les necessitats de personal i mitjans materials imprescindibles per millorar i mantenir l’estat de conservació. Pel que fa a la participació, les nostres i altres entitats socials i de conservació ambiental poden constituir un suport complementari en l’impuls de la gestió conservacionista del parc. Cal reforçar els canals de relació entre administració i entitats per tal de facilitar la nostra tasca sense ànim de lucre, en els diferents àmbits de col·laboració. Finalment, volem mostrar el nostre suport al repte de futur que afronta el parc amb la seva ampliació, incloent hàbitats encara poc representats a la xarxa de parcs nacionals, com l’escarpe d’Emile Baudot al sud i l’escull coral·ligen del Fort den Moreu a l’est. Ens trobam en un moment clau per fer d’aquesta ampliació una realitat i per això s’ha d’assolir dins d’aquesta legislatura, assegurant el compliment dels punts anteriors a tota la zona ampliada Consideram que cal fer del 25è aniversari una fita a partir de la qual s’evidencïi el clar compromís del Govern amb la millora i conservació del parc nacional, i encarant una nova etapa amb el grau de responsabilitat que pertoca per atendre adequadament els reptes de conservació de Cabrera.

60 ANYS DE LA CREU DE CAN CARTRÓ Enguany es celebren els 60 anys de l´erecció de la creu de can Cartró per la Unió Excursionista de Catalunya de Sant Boi de Llobregat. El passat diumenge, 23 d´octubre, es va realitzar un Aplec amb la participació dels quatre municipis els termes dels quals conflueixen en aquest punt. A continuació reproduïm la nota informativa publicada al web municipal de Torrelles de Llobregat, el cartell de l´aplec i un escrit de Carles Serret, historiador de Sant Boi. Aplec conjunt a la Creu de Can Cartró per celebrar els seus 60 anys El diumenge 23 d’octubre s’organitza una sortida des de la plaça de l’Ajuntament amb esmorzar i actuacions musicals 13/10/2016 La Creu de Can Cartró celebra enguany els 60 anys des que els membres de l’antiga Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Sant Boi van fabricar-la, transporta-la i aixecar-la. Els quatre municipis que conflueixen en l’espai on està situada, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat, i Òmnium Cultural han preparat conjuntament un aplec per al proper 23 d’octubre que comptarà amb diverses actuacions de música folk. L’objectiu de la trobada és, a banda de celebrar l’efemèride, posar en valor l’espai natural, cultural i paisatgístic que representa la Creu de Can Cartró. Els torrellencs es trobaran a la plaça de l’Ajuntament per seguir l’excursió fins a dalt la creu, on s’esmorzarà. Abans de la Creu, l’emblema del cim era el pi d’en Cartró, que es va destruir per un llamp el 1915. Fa sis anys, se’n va plantar un altre al mateix lloc.

L'APLEC DE LA CREU DE CAN CARTRÓ La mitologia antiga ens parla de l'au "Fènix" que reneix de les seves cendres. La filosofia del segle XIX va aportar el concepte, nietzschià, de l'etern retorn... Sigui com sigui, la realitat és què, avui, l'APLEC DEL PI DE CAN CARTRÓ és una realitat, una festa feliçment recuperada i amb una clara voluntat de continuació, des de la confluència de l'esforç de persones, entitats i institucions, dels quatre municipis que hi conflueixen i limiten. Aquest "Aplec", hereu d'aquella gesta, quasi heroïcitat, de l'any 1956, quan per celebrar els 25 anys de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), la secció local santboiana -tot just acabada de crear- va alçar aquesta creu a tocar del lloc on, fins el 22 de febrer de 1915, s'havia alçat el "Pi de Can Cartró" el vell arbre monumental que havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el vent huracanat d'un temporal el va aterrar.

Un "pi" llegendari, que la memòria popular veia i equiparava a un far que servia de referència als mariners que s'acostaven a la desembocadura del Llobregat. Des de la nostra talaia, un segle més tard, no podem valorar la versemblança d'aquella història, però sí que demostra la importància simbòlica d'aquell Pi i, especialment, d'aquest indret i d'aquests petits turons de la riba dreta del Pla del Llobregat.

Llocs plens d'història: jaciments arqueològics, terra de frontera, de masies i camins ramaders, escenari de batalles i escaramusses vàries, de trists episodis de bandolerisme i de refugi de les poblacions del Pla en mil i una circumstàncies dramàtiques. I de fires històriques com la de Sant Pau o aplecs, com els de la sardana, que s'havien celebrat a Can Ribot... Perquè la seva història més pròpia, la intrahistòria és aquella vinculada a la de la pròpia gent que l'habitava, la del món dels pobles i de les masies, la de l'agricultura de muntanya, especialment la de la vinya què, després del pas de la fil·loxera a les acaballes del segle XIX, va veure's substituïda per tot tipus d'arbres fruiters i pel bosc feréstec, en constant creixement i amb els seus pros i contres associats. Un canvi del sistema vital que no fou gens fàcil i que va anar acompanyat de l'abandó

de moltes peces de terra i amb elles, en un fet especialment greu o dramàtic, el de moltes masies en marxar les famílies masoveres -no propietàries-, a la cerca d'un millor futur en l'incipient industrialització i les majors comoditats de la vida urbana d'aquells temps. I l'abandó de camins, corriols, d'eres, rierols, fonts, ... i, amb ells, l'abandó i pèrdua de nombrosos topònims, fets i històries personals, ... La presència humana, permanent, va anar substituint-se per passavolants, especialment els dies festius: excursionistes, caçadors, cercadors de bolets, espàrrecs, ginesta o flors boscanes... que fruïen del paisatge, dels arbres, de les fonts (avui gairebé desaparegudes) i del silenci i sorolls de la natura. També, com no, dels serveis prestats, a diverses generacions, per masies com la propera de "Can Cartró", en especial des què amb la família Viscarri s'especialitzà en atendre, amb servei de restauració, a tots aquells visitants esporàdics, o no tant esporàdics, després d'una bona passejada... Des de fa molts i molts anys, però, l'asfalt i els vehicles a motor han anat guanyant terreny i l'excursionisme ha optat per cercar espais llunyans i cotes i fites més elevades, deixant les nostres muntanyes desprotegides davant la pressió constant que exerceixen les veïnes poblacions, cada cop més encimbellades. Pressió urbanística, infrastructural, humana... La història ens diu que el darrer Cartró, la darrera persona que va portar aquest cognom, abans que els Sàbat i els Viscarri es fessin càrrec de la masia, ara deu fer uns 150 anys, fou assassinat per uns lladres. Amb aquell crim execrable s'extingia una nissaga, però va deixar petja en el nom de la masia que els va veure néixer i morir, en una font, en el "Pi" i en el turó que perpetua el seu nom. Aquest fet dramàtic, ens ha parlat del preu que s'havia de pagar per l'aïllament. Al llarg de molts segles, partides de bandolers (de vegades producte de lluites civils i d'altres, com una via d'obtenir recursos fàcils), es feren amos i senyors d'aquestes muntanyes i valls. Més enllà del recurs a la legítima supervivència, hi havia el menyspreu per aquells què, en moltes ocasions, també els havien donat refugi. I també ens parlen de la seva insolència quan es diu que, sense cap escrúpol, es jugaven els diners mal adquirits, a les tavernes dels nostres pobles i, en posar les monedes en joc, tenien el cinisme de fer constar la seva procedència: "Un Via, un Lluch, un Sala, un Mas...". Ho havia explicat el recordat Manuel Goicoechea, excursionista i escriptor, qui va recollir -entre 1950 i 1970- diverses històries i contalles breus d'aquestes muntanyes que tan i tan bé coneixia. També ens va parlar de la Tereseta de Can Coc Vell, "la Coca" qui sortia de l'antiga casa (enrunada en temps de Goicoechea), poc més avall de la Creu d'En Querol, i, per Sant Boi i Cornellà anava a peu, a Barcelona, a vendre ous, aviram, bolets quan n'era temps- i, de retorn, també caminant, portava bacallà, congre i arengades. I també recollia una contalla, de la família Viscarri, que gairebé ens fa creure que en aquest turó hi trobem el melic del món: "Contava en Fidel Viscarri que quan ell tenia uns deu anys, el seu pare -l'avi Josep- va dir-li: -Demà, que és Dissabte de Glòria, anirem a la Muntanya del Pi d'En Cartró i des d'allí podràs sentir el repic d'Al·leluia de les campanes de vint-i-cinc pobles. -Encara que jo no vaig comprovar-ho mai -afegia el pare d'En Jaume- és de creure que així havia d'ésser, perquè, si bé era impressionant el brogit de joia de tots diversos tons, es feia impossible de comptar-los puix que cantons pujava a la muntanya amb veus metàl·liques de totes les campanes brandaven ensems... Però, el pare no mentia mai! Ara, que el repicar de les campanes s'esdevé a mitja nit, entre el Dissabte Sant i el Diumenge de Resurrecció, ara que dalt la muntanya s'hi enlaira la Creu en lloc del pi, encara ha d'ésser molt emocionant poder escoltar-hi el clam d'Al·leluia dels vint-i-cinc pobles de la rodalia." De ben segur què, ara, en ple segle XXI, amb el brogit del trànsit i de les nostres ciutats i viles, i de les infrastructures vials que les envolten i comuniquen, aquest repte d'identificar les campanes de vint-i-cinc pobles és, ben bé, quelcom inviable, impossible. Però, perquè no intentar-ho?. També semblava impossible recuperar l'Aplec i, ves per on, aquí estem. Després d'una desena d'edicions, des d'un dels pobles limítrofes, emprenem una nota etapa, amb l'agermanament dels quatre municipis i esperem què, per molts i molts anys, puguem seguir gaudint de les nostres muntanyes. Els temps moderns necessiten, com mai, que seguim recuperant -des del màxim respecte per la natura- aquells hàbits sanitosos i, ara, que està tan de moda el caminar, el fer senderisme, el "nordic walking", les bicicletes de muntanya i tantes d'altres modalitats esportives que podem practicar a prop de casa i sense gaire despeses, ni esforç. Estem en un bon moment per descobrir o redescobrir camins, torrents, masies, fonts, històries i agermanar-nos, novament i de forma periòdica, tot estrenyent vincles d'amistat i veïnatge, aquí, dalt, a la "Creu del Cartró". Carles Serret i Bernús Historiador Sant Boi de Llobregat, 23 d´octubre de 2016

SISTEMA D´ETIQUETATGE AMBIENTAL PER A VEHICLES Les administracions competents en trànsit i en prevenció de contaminació a Barcelona s´han coordinat per establir un sistema d´identificació i classificació dels vehicles per discriminar positivament els menys contaminants. A continuació reproduïm la nota informativa del butlletí de Medi Ambient sobre aquesta qüestió. 11-10-2016 Les etiquetes ambientals per a vehicles, base per establir mesures de reducció de la contaminació a l'àrea de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i la Generalitat han treballat conjuntament amb la DGT per establir la classificació El sistema per identificar els vehicles més respectuosos amb el medi ambient permetrà gestionar els episodis d’alta contaminació o les zones de baixes emissions en els centres urbans

La Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona estan satisfets amb la disposició del sistema d’etiquetatge ambiental que ha establert la Direcció General de Trànsit (DGT). Aquests distintius serviran de base per executar les polítiques i les mesures que les diferents administracions, a escala local i autonòmica, decideixin en el marc de les seves competències en matèria de qualitat de l’aire. La missió d’aquest sistema és discriminar positivament els vehicles més respectuosos amb el medi ambient esdevenint un instrument eficaç a l’hora de gestionar, per exemple, els episodis d’alta contaminació, o establir zones de baixes emissions en els centres urbans. En realitzar una classificació dels vehicles en funció de les seves emissions, el sistema, a més, promou aquells propulsats per energies alternatives.

Una eina comuna Totes tres administracions han treballat conjuntament amb la DGT per definir els criteris de classificació de cotxes i furgonetes, i per establir com a prova pilot l’emissió i l’enviament de les etiquetes a tota la demarcació de Barcelona. D’aquesta manera, el mes de març passat es va materialitzar la primera de les etiquetes adhesives, l’anomenada “zero emissions”, de color blau, i es va enviar als 3.200 titulars de vehicles elèctrics de l’àrea metropolitana. Durant el mes de juliol la van rebre els 9.700 titulars dels vehicles ECO, en aquest cas, de color blau i verd. Aquest mes culminarà el procés amb la tramesa de les identificades com a B –unes 500.000, de color groc– i C –unes 260.000, de color verd–. Els titulars dels vehicles més antics i contaminants no rebran distintiu ambiental, de moment. Aquest conjunt d’etiquetes representen el 50% del parc de vehicles més net de la conurbació de Barcelona segons la seva incidència en la contaminació local. Cada autoritat amb competències en fiscalitat de l’automòbil, mobilitat i medi ambient podrà decidir en cada moment quins incentius ofereix als vehicles menys contaminants. Voluntària però efectiva Tot i que la col·locació de l’adhesiu és voluntària, es recomana fer-ho a la part inferior dreta del vidre del vehicle per permetre’n la visibilitat. Les administracions amb competències en mobilitat i medi ambient, com és el cas de l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, podran accedir en temps real al registre de vehicles de la DGT a través de la matrícula i conèixer la classificació ambiental i el tipus d’etiqueta que correspon a cada vehicle. La conurbació de Barcelona ha de millorar la qualitat de l’aire pel que fa al contaminant diòxid de nitrogen (NO2) i continuar amb les polítiques de reducció d’emissions de partícules en suspensió. A l’àrea metropolitana el transport rodat constitueix al voltant de la meitat de les emissions d’aquests contaminants. El percentatge augmenta molt significativament quan s’avaluen els nuclis urbans. Units contra la contaminació És per aquest motiu que les diferents administracions implicades treballen en el foment del transvasament modal cap a sistemes més nets i eficients. Ho fan, entre d’altres vies, a través de la Taula de la Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona, impulsada per la Generalitat, un òrgan on treballen conjuntament tots els sectors, agents socials, institucions i organismes públics i privats implicats o interessats en la reducció de la contaminació de l’aire d’aquesta àrea. La Generalitat bonifica els vehicles més nets en els peatges de la seva titularitat, que són gratuïts per als cotxes elèctrics. Ara està preparant el Decret que exclourà dels descomptes els vehicles dièsel, més contaminants, i que inclourà les motos elèctriques en la gratuïtat. També està avaluant la discriminació dels vehicles que poden circular pels carrils bus-VAO que són competència d’aquesta administració. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha creat la Taula contra la Contaminació de l’Aire per tenir un espai transversal que permeti analitzar la situació de la qualitat de l'aire de la ciutat, proposar i desenvolupar mesures correctores, informar i sensibilitzar, i fer-ne el seguiment; així com analitzar l’actuació davant episodis de contaminació de l’aire. L’AMB ha creat el Consell de Municipis en Lluita contra la contaminació atmosfèrica per elaborar una estratègia conjunta per millorar la qualitat de l'aire de la metròpoli. És l'encarregat d'acordar i coordinar mesures conjuntes amb els 36 municipis metropolitans, identificar necessitats comunes i possibles solucions i potenciar, alhora, programes i accions d'educació i sensibilització ciutadana. Entre les primeres mesures a desenvolupar per aquest nou organisme destaca la creació de zones de baixes emissions. Els tres organismes treballen de forma coordinada i els grups de treball s’han organitzat perquè estiguin unificats i donin una resposta conjunta en aquest àmbit.

EL CANVI CLIMÀTIC I LES PAPALLONES El butlletí de Medi Ambient es fa ressò d´un estudi del CREAF sobre l´afectació del canvi climàtic a les diverses espècies de papallones mediterrànies. Reproduïm la nota informativa del butlletí. El 70% de les papallones mediterrànies estan en declivi 26 de setembre 2016

La Damer de la blenera (Melitaea trivia), una de les espècies que està perdent població. Charlie Jackson (CC-BY). Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d’ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any. Investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers han estudiat durant dues dècades les poblacions de papallones de Catalunya, Andorra i Menorca i manifesten que tres quartes parts d’aquestes estan perdent individus. Les causes principals són l’escalfament global – i la conseqüent

sequera a la regió mediterrània – i els canvis que pateixen els hàbitats de les papallones, sobretot a causa de la urbanització, l’abandonament dels espais oberts i el desenvolupament d’una agricultura intensiva. D’entre totes les espècies, els autors destaquen les davallades de les poblacions de Damer de la blenera (Melitaea trivia), Safranera pàl·lida (Colias alfacariensis) i Escac ferruginós (Melanargia occitanica). En aquest escenari les espècies més afectades són les especialistes, que viuen en hàbitats molt concrets, i les que es reprodueixen diverses vegades al llarg de l’any. Tot i això, l’autora principal de l’estudi que investiga al CREAF, Yolanda Melero, alerta que «les espècies generalistes estan patint també una davallada en les seves poblacions i, per tant, estem davant d’una pèrdua global de biodiversitat». Reproduir-se diversos cops a l’any no sempre és favorable «A la regió mediterrània el canvi climàtic accentua la sequera estival, i això és un inconvenient per a les espècies que han de reproduir-se vàries vegades just al llarg de l'estiu» recorda l'ecòleg Constantí Stefanescu. Tradicionalment, en la biologia de la conservació, s’ha considerat que els insectes que produeixen diverses generacions a l’any són més capaços d’adaptar-se als canvis ambientals. Segons els experts, aquesta estratègia ajuda a fer créixer la població i això fa disminuir el risc d’extinció. En l’estudi present es demostra que això no sempre es compleix: «les papallones que es reprodueixen diversos cops a l’any semblen més susceptibles davant del canvi climàtic, ja que els efectes negatius del clima s’acumulen al llarg de vàries generacions» explica l’investigador del CREAF i del Museu de Ciències de Granollers, Constantí Stefanescu.

L’escac ferruginós (Melanargia occitanica) és una papallona típica del sud-oest d’Europa i nord-oest d’Àfrica afectada per la gran davallada. Autor: Maxime (CC-BY). Les poblacions que fluctuen fortament tenen un major risc d’extinció Si bé la disminució en l’abundància de papallones és una dada molt informativa de que alguna cosa no funciona bé, també cal tenir en compte altres factors per valorar el futur de les poblacions de papallones a la nostra regió. Els investigadors del CREAF han observat que les poblacions més inestables – aquelles on el número d’individus varia fortament – són més vulnerables als factors ambientals. Que siguin propenses a fluctuar significa també que en

determinats moments la població tindrà pocs individus i és aquí quan les pressions ambientals poden fer desaparèixer la papallona. Les poblacions més inestables són, altre cop, les d’espècies amb vàries generacions anuals i les que s’especialitzen en explotar hàbitats més concrets. Més de 20 anys de participació ciutadana Aquest estudi ha sigut possible gràcies a la col·laboració de més d’un centenar de voluntaris dins del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), que es coordina dels del Museu de Granollers amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Els estudis de tendències demogràfiques són poc freqüents per la gran quantitat de dades que requereixen, però s’estan fent possibles gràcies a la força ciutadana. Com aquest cas, que compta amb voluntaris que participen en el monitoratge dels lepidòpters des de fa 23 anys i que passen prèviament per una fase d’aprenentatge per poder identificar les diferents espècies amb que es trobaran. Els censos consisteixen en un recompte visual de papallones adultes cada setmana entre març i setembre, que és la època de vol de la major part d’espècies. La participació en el projecte suposa una gran dedicació, que és un clar signe de la conscienciació que s’està prenent sobre el medi que ens envolta.

L’investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, fa el recompte de papallones en un tram. Autor: CREAF.

DESMANTELLAMENT D´UNA RESCLOSA AL RIU TER En el butlletí de Medi Ambient s´informa del desmantellament d´una minicentral hidroelèctrica en desús del riu Ter a Ripoll. Reproduïm la nota informativa amb les fotografies que l´acompanyen. 6-10-2016 Es desmantella una minicentral hidroelèctrica en desús a Ripoll que recupera la connectivitat fluvial del Ter L’actuació inclou l’enderroc d’una resclosa amb prop de 100 anys d’antiguitat i s’adequarà la llera amb materials propis del riu, millorant les condicions d’inundabilitat També s’està fent una escala de peixos perquè aquests puguin remuntar el Ter

L'escala de peixos que s'està construint. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està supervisant els treballs que s’estan duent a terme en una minicentral hidroelèctrica en desùs que hi ha a Ripoll (Ripollès). Concretament s’està desmantellant una resclosa, amb prop de 100 anys d’antiguitat, que millorarà la connectivitat del riu Ter al seu pas per aquest municipi. Els treballs s’estan fent de manera parcial per evitar possibles danys en infraestructures properes i contribuiran a una millor estabilitat de la llera, millorant les condicions d’inundabilitat d’aquest sector. La present actuació, que es va iniciar durant el mes de juny d’enguany i és previst que finalitzi durant aquest mes d’octubre, també contempla la construcció d’una escala de peixos perquè aquests puguin remuntar el riu, garantint així la connectivitat fluvial en aquest tram del Ter. A l´esquerra, la resclosa abans de la intervenció. A baix a la dreta, treballs d´execució. A baix a l´esquerra, estat actual de les obres.

NOU PÒSTER DE PAPALLONES DE CATALUNYA En el butlletí electrònic de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona s´informa de la publicació del segon pòster de la sèrie “Papallones de Catalunya”, editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. Reproduïm la nota informativa. Montseny | Xarxa de Parcs Naturals Elaborat i editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers

Ja podeu aconseguir el segon pòster de la sèrie 'Papallones de Catalunya' Segon pòster. Autor: Martí Franch 17/10/2016 Després de l'excel·lent rebuda que va obtenir el primer pòster de la sèrie 'Papallones de Catalunya' (aparegut l'any passat i dedicat a les espècies més comunes de la terra baixa mediterrània), acaba de sortir-ne el segon, dedicat en aquesta ocasió a les papallones de la muntanya mitjana. Es preveu que l'any vinent es publiqui el tercer i darrer dedicat a les espècies de l'alta muntanya. En aquest segon pòster (dels tres previstos que conformaran la sèrie) s'han representat quaranta-cinc espècies típiques dels diferents ambients de muntanya mitjana i es recull el seu nom català oficial (acceptat pel TERMCAT) i el seu nom científic. En la majoria dels casos, a més a més, s'han dibuixat juntament amb les plantes nutrícies que utilitzen les larves o els adults. Podeu adquirir-lo al Museu de Ciències Naturals de Granollers i té un preu de 2 euros. Els dibuixos han estat realitzats pel biòleg i il·lustrador Martí Franch i la fotocomposició i disseny ha anat a càrrec d'en Lluc Julià. El Museu de Ciències Naturals de Granollers, responsable del projecte i edició, ha comptat amb la col·laboració del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), l'Ajuntament de Granollers, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Centre de Terminologia TERMCAT, Antoni Jonch Cooperació, Societat Catalana de Lepidopterologia, Atenea Vallès, Altima i Celler Credo.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ RECICLATS Ens fem ressò de l´acord entre gremis i l´Agència de Residus per promoure la reutilització d´àrids reciclats en la construcció. Dijous, 29 de setembre de 2016 Acord per augmentar fins el 75% la valorització dels residus de la construcció i de la demolició L’Agència de Residus de Catalunya, el Gremi d’Àrids de Catalunya i l’Associació Catalana de Gestors de Residus de la Construcció i la Demolició signen un protocol per fomentar els àrids reciclats

L’acord promourà la utilització d’un mínim d’un 5% d’àrids reciclats en totes les obres públiques i privades que es facin a Catalunya El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presidit aquest dimecres la signatura d’un protocol entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Gremi d’Àrids de Catalunya i l’Associació Catalana de Gestors de Residus de la Construcció i la Demolició per al foment dels àrids reciclats. L’acord al qual també ha assistit el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, persegueix augmentar un 75% la valorització dels residus de la construcció i demolició generats al nostre país per a l’any 2020. D’aquesta manera, ha afirmat Rull, “l’economia circular en aquests moments per la Generalitat de Catalunya no és una opció, és una exigència. Només ens en sortirem si som capaços d’abraçar aquest paradigma i parlem de recursos”. La Generalitat promou el valor dels residus com a recurs per a la producció de materials que es puguin integrar de nou en els processos de producció. Actualment a Catalunya es valoritza el 41% dels residus de la construcció. L’acord afavorirà un augment substancial d’aquest percentatge gràcies a un control eficaç dels fluxos de residus, per

conduir-los cap a les plantes de gestió corresponents, i al foment i explotació de les instal·lacions autoritzades de gestió de residus de la construcció i demolició implantades arreu del territori. Vuit milions en ajuts fins el 2014 L’ARC s’ha compromès a tramitar i a impulsar un decret per regular la utilització d’aquest producte. També en promourà l’ús entre les diferents administracions i en l’àmbit privat. Des del 2010, convoca ajuts adreçats als ens locals per fomentar la reutilització, el reciclatge i la valorització de les runes i terres procedents de les obres, contribuint a un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció. Fins el 2014 ha atorgat uns vuit milions d’euros per aquest concepte, destinats a 250 ens locals de Catalunya que han aprofitat uns 700.000 m3 d’aquests materials. L’import prové del romanent del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. Aquest any l’agència ha promogut una nova convocatòria d’ajuts per un import d’1,2 milions d’euros. Per la seva banda, el Gremi d’Àrids de Catalunya col·laborarà perquè l’àrid reciclat que s’incorpori al mercat provingui exclusivament dels gestors autoritzats, evitant la competència deslleial, i perquè s’utilitzi un mínim d’un 5% d’aquest producte en totes les obres públiques i privades. L’Associació Catalana de Gestors de Residus de la Construcció i Demolició s’ha compromès a subministrar l’àrid reciclat de qualitat, complint les condicions tècniques que marqui la normativa i a col·laborar en la informació i difusió de les característiques tècniques del producte.

ALLIBERAMENT DE TORTUGUES DE RIEROL AL DELTA DEL LLOBREGAT El dilluns, 17 d´octubre, es van alliberar 26 exemplars de Tortuga de rierol (Mauremys leprosa), procedents de la cria en captivitat del Zoo de Barcelona i del CRARC, a les Reserves del delta del Llobregat, als aiguamolls de cal Tet – ca l´Arana. A continuació reproduïm les notes informatives publicades al diari El Punt Avui i al web d´El Prat. Alliberades 26 tortugues al delta Dimarts, 18 d´octubre - Redacció - El Prat de Llobregat

Alliberades 26 tortugues al delta Foto: EL PUNT AVUI. Tècnics del Consorci del Delta del Llobregat i del Zoo de Barcelona van alliberar ahir 26 exemplars de tortuga de rierol, una espècie vulnerable que està inclosa en la llista vermella d'animals en perill d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Les tortugues van ser criades al zoo i ara s'han reintroduït als aiguamolls de cal Tet-ca l'Arana, un hàbitat aquàtic amb molta alimentació.

Alliberen 26 tortugues ibèriques d'aigua als Espais Naturals del Riu Provinents del zoo de Barcelona i del CRARC dilluns, 17 octubre, 2016

Moment de l'alliberament de les tortugues provinents del zoo. Avui al matí s'han alliberat als Espais Naturals del Riu -estanys de Cal Tet i Ca l'Arana- del nostre municipi, 26 tortugues ibèriques d'aigua. 17 d'elles provenen del CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya) les altres 9 del zoo de Barcelona. El Consorci del Delta del Llobregat i el zoo van signar l’any 2012 un conveni per a la conservació de la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa), que es basa en la cria en captivitat d’aquesta espècie i el seu alliberament a les zones humides del delta per reforçar les poblacions naturals. El 2014 van néixer els primers exemplars, que transcorreguts dos anys ja estan preparats per ser alliberats.

EL GEPEC CONTRA L´OBERTURA DE PISTES A LA SERRA DE CARDÓ El GEPEC ha mostrat la seva oposició a l´obertura de pistes forestals a l´espai protegit de la serra de Cardó que realitza el departament d´Agricultura de la Generalitat. A continuació reproduïm el text del seu web. Dimecres, 05/10/2016 GEPEC denunciarà davant Unió Europea si no s'atura l'obertura de pistes a la Serra de Cardó El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació insisteix en el projecte de construcció de pistes forestals al cor de la Serra de Cardó. GEPEC-Ecologistes de Catalunya prepara una denúncia davant l'Unió Europea i altres accions administratives i judicials en cas que el projecte segueixi endavant.

Camí vell Tivenys - Perelló (foto: GEPEC-Ecologistes de Catalunya) El passat mes de febrer des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya varem denunciar unes obres que s’estaven portant a terme dins l’espai protegit de la serra de Cardó i que podien comportar uns impactes importants i irreversibles sobre el patrimoni natural, cultural i paisatgístic d’aquesta serra. El promotor d’aquests actuacions era el mateix Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya. El DARP pretén, entre d’altres actuacions, obrir dos pistes forestals a l’interior d’aquesta serra amb una extensió de més de 4 quilometres. Una d’aquetes pistes travessaria tot el cor d’aquest

important espai natural, amb un elevat impacte paisatgístic, obrin l’accés rodat al cor d’aquesta serra, espai d’impressionant valor paisatgístic on s’hi mantenen les espècies més sensibles que han sobreviscut gràcies a la inaccessibilitat i tranquil·litat del sector que ara es veurà afectat. Una d’aquestes pistes es vol construir sobre l’antic camí ral de Tivenys al Perelló, antic camí, l’origen del qual es remunta a l’Edat Mitjana, on encara s’hi conserva la traça i els trets propis dels antics camins rals (espones, ribassos, murs de pedra seca) i és, de fet, l’ÚNIC exemple que resta en aquesta zona de les serres de Cardó-Boix de camí antic amb aquestes característiques centenàries, constituint un element d’interès cultural i històric de primer ordre. El projecte del Departament d’Agricultura suposarà eliminar completament aquest patrimoni cultural històric i humà, fet molt greu, com ja es va informar a la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre. En aquest projecte el Departament d’Agricultura, lluny de complir els requeriments legals, va aprovar i adjudicar a l’empresa executora unes obres dins un espai natural protegit sense ni tant sols sotmetre les actuacions a l’obligat tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Cal tenir present que la serra de Cardó és inclosa a la xarxa europea d’espais naturals protegits, “xarxa natura 2000”, amb les categories de ZEPA (Zona d’especial protecció per les aus) i de LIC (Lloc d’interès comunitari).També és inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part d’un dels tres nuclis de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. És, a més, l’hàbitat d’espècies protegides en perill d’extinció i bressol d’un importantíssim patrimoni cultural, part del qual declarat patrimoni de la humanitat. L’aprovació i adjudicació d’aquestes obres, sense aquesta avaluació d’impacte ambiental, és un fet molt greu que suposa una vulneració de l’ordenament legal que ha de comportar l’anulació de tota la tramitació i deixar sense efecte l’aprovació i adjudicació del projecte. És especialment greus ja que les actuacions prèvies incloses al projecte ja foren executades. La construcció de les pistes no es varen iniciar gràcies a la denúncia presentada pel GEPEC-Ecologistes de Catalunya, d’altra forma s’hagués continuant amb les actuacions previstes sense cap preocupació pels importants impactes que es podien provocar. Ara el Departament d’Agricultura, lluny d’aturar i anular les actuacions previstes, optant per la conservació d’aquesta serra amb els seus actuals valors naturals, paisatgístics i culturals, ha tramitat el projecte per que les actuacions previstes sigui sotmès a l’avaluació d’impacte ambiental per així intentar “omplir l’expedient”. Els projectes que ho requereixen es sotmeten a l’avaluació d’impacte ambiental durant la seva tramitació i aquesta determina si, en funció dels impactes que es provocaran, l’actuació és o no assumible. També en pot determinar modificacions substancials. En definitiva una declaració d’impacte ambiental condiciona que una actuació pugui portar-se o no a terme i en quines condicions. En el cas que ens ocupa les actuacions previstes han estat ja aprovades i fins i tot adjudicades a l’empresa executora (l’empresa Aprofitaments Forestals Colldejou S.L, per un valor de 128.500 euros, iva exclòs). Sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental una obra que ja ha estat aprovada i adjudicada i que, per tant s’ha decidit que es portarà a terme i en quines condicions, és un FRAU EN MAJUSCULES que vulnera tota normativa de regulació de les avaluacions d’impacte ambiental i ens torna a posar damunt la taula el pes real que li dóna la Generalitat a les avaluacions ambientals. Cal denunciar de nou que tot aquest procediment està viciat de bon començament i que cal que s’anul·li el projecte afectat. En aquest sentit des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya hem presentat escrit davant el Departament de Territori i Sostenibilitat , que és qui té les competències de les avaluacions ambientals. També s’ha advertit a l’administració que de seguir amb el projecte des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya s’iniciaran els tràmits legals per tal d’invalidar-lo. Així també s’està preparant una denúncia davant instàncies europees per vulneració greu de les directius europees que regulen les avaluacions d’impacte ambiental, així com per afectacions greus d’un espai sotmès a protecció europea inclòs a la Xarxa Natura 2000. També es denunciarà l’afectació d’espècies protegides per la legislació europea. Cal destacar que els arguments que el DARP utilitza per tirar endavant la construcció d’aquestes pistes és la seva utilitat en els treballs d’extinció d’incendis forestals. L’estudi dels focs històrics que han afectat a la Serra del Cardó ens demostra que pistes com la que es vol fer al cor de la serra serien del tot inútils i no serien utilitzades pels bombers per la perillositat que comportaria ubicar personal en indrets on el foc arribaria amb virulència i sense possibilitats de control. Aquest arguments han estat també corroborats per fonts properes als bombers. Aquests arguments també s’han fet arribar, per part del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, al mateix Departament d’Agricultura. De portar-se a terme el projecte que planteja el DARP estarem provocant la pèrdua d’un patrimoni històric i cultural de primer ordre de les Terres de l’Ebre. Estarem provocant uns impactes paisatgístics a una de les serres més impressionants del sud del País, estarem possibilitant un accés incontrolat a indrets molt fràgils que constitueixen els últims refugis d’espècies en perill d’extinció, augmentant les pertorbacions i la caça furtiva, estarem augmentant els riscs d’incendis al permetre l’accés motoritzat al cor de la serra. Sembla una paradoxa però una infraestructura que es justifica per l’extinció d’incendis pot acabar afavorint l’inici d’aquests mateixos incendis.

CAMPANYA CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI Ens fem ressò d´una informació publicada al web xarxanet.org (Entitats i voluntariat per un món millor) que presenta sis entitats que realitzen campanyes per evitar el malbaratament d´aliments. La reproduïm a continuació. 6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya Presentem 6 entitats activament implicades en la lluita contra el malbaratament d'aliments. Dij, 06/10/2016 Autor: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya Amb el menjar que es tira es tiren també recursos com aigua - gran part de la demanda hídrica mundial està relacionada a la producció d'aliments-, terra fèrtil, adobs i fertilitzants, combustibles fòssils, fonts energètiques de tot tipus. Es tiren diners, i recursos humans. El malbaratament alimentari té implicacions ètiques, socials, nutricionals i ambientals. A Catalunya creix la conscienciació i trobem que, al marge de les iniciatives sorgides des de les administracions, cada cop més col·lectius i associacions, vinculats amb les escoles o amb els barris, actuen contra el malbaratament alimentari, una disfunció del sistema estretament vinculada amb el nostre model de consum.

Enguany estan previstes diverses "Festes dels Aliments Recuperats" (imatge: aprofitem els aliments)

Presentem 6 projectes de 6 entitats. 1. El grans dinars d'aliments recuperats i la Plataforma Aprofitem els Aliments Es tracta d'una associació formada per persones i entitats lligades a la prevenció del malbaratament alimentari, signants del manifest "Prou malbaratar aliments". Treballen en xarxa, apropant tots els agents implicats en la cadena dels aliments (productors, empreses, entitats, consumidors...) per trobar solucions comunes al problema del malbaratament d'aliments. La seva tasca s'articula al voltant de tres línies de treball: la sensibilització, per estimular el debat i mobilitzar els diferents agents en l'acció per l'aprofitament dels aliments; el coneixement, aglutinant el coneixement, facilitant l'intercanvi d'experiències amb jornades com Teixint Xarxes, i potenciant la investigació, l'acció, i promovent accions concretes per reduir el menjar malbaratat en totes les etapes de la cadena dels aliments. Realitzen actes d'impacte com el Gran Dinar, on van servir 4.115 racions de menjar i recuperat més de quatre tones d'aliments, o l'Assaig General, organitzat en el marc del FAD, o les Festes dels aliments recuperats, com la prevista el dia 15 d'octubre a Reus. Dijous 6 d'octubre han exposat el seu posicionament en relació a la proposició de Llei contra el malbaratament al Parlament de Catalunya. 2. "La manduca no caduca" de l'Associació de Naturalistes de Girona La manduca no caduca és una iniciativa que pretén sensibilitzar a la ciutadania sobre el malbaratament alimentari i les seves conseqüències ambientals i socials, d'una manera col·lectiva, convidant les persones a participar i crear juntes noves formes d'aprofitar millor el menjar així com reflexionar sobre el model de consum que genera aquest. L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), conscient d'aquest problema va iniciar aquesta campanya l'any 2013. Al llarg d'aquests anys de treball han aconseguit recuperar més d'una tona d'aliments que haurien acabat a les escombraries. L'objectiu essencial d'aquesta iniciativa és evitar les pèrdues alimentàries que es produeixen al llarg de la cadena alimentaria, generant consciència i fent accions per reduir el malbaratament a les llars, als supermercats i botigues, i al mateix camp. Amb menys d'un terç del total de menjar malbaratat a la Unió Europea, els Estats Units i el Regne Unit, n'hi hauria prou per evitar la desnutrició de totes les persones del món.

Lamentablement, el malbaratament alimentari és una injustícia que no només afecta els humans. És una problemàtica mundial que té una greu incidència al medi ambient: canvi climàtic, desforestació, pèrdua de la biodiversitat, etc. El projecte ofereix també un recurs educatiu adaptat per al cicle de primària. 3. Pont Alimentari i la Fundació per la Prevenció de Residus El projecte Pont Alimentari, promogut per la Fundació per a la Prevenció de Residus i la Fundació Banc de Recursos pretén incidir en la reducció del malbaratament a través d'una campanya basada en els valors de la solidaritat i l'aprofitament dels recursos naturals. Està adreçat a les empreses de càtering, restauració o de la distribució d'aliments al detall que vulguin reduir el malbaratament alimentari als seus establiments i donar els seus excedents a entitats socials. En un any han aprofitat 1722 racions de menjar cuinat i 656 kg d'aliments frescos que haurien estat malbaratats. 4. Es im-perfect i els Espigoladors Espigoladors és una organització sense afany de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari, i, alhora, empodera persones en risc d'exclusió social d'una forma transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. Es dediquen a recuperar fruites i verdures que són descartades, ja sigui per un descens en les vendes, per sobreproducció o per qüestions estètiques, i per tant representen una solució al malbaratament alimentari. Espigoladors canalitza les fruites i verdures descartades cap a entitats socials, o bé les transformem en els productes de la marca es im-perfect. A més a més, faciliten la incorporació d'una alimentació saludable i equilibrada, com la derivada de les fruites i verdures fresques, a persones que viuen en una situació vulnerable. Dediquen part de la seva tasca a sensibilitzar a la societat, a través de tallers per crear consciència sobre la importància de gaudir d'una alimentació saludable i fomentar un canvi cap a nous hàbits de consum. 5. "Bcn comparteix el menjar" de Nutrició Sense Fronteres "BCN comparteix el menjar" vol convertir-se en marca i referència de ciutat sostenible i solidària, d'una ciutat que s'organitza per compartir i optimitzar els seus recursos alimentaris. Es tracta d'un projecte d' aprofitament de recursos alimentaris i treball en xarxa que contribueix a reduir la situació de pobresa, protegint el dret universal a l'alimentació de la ciutadania de Barcelona. Està impulsat per Nutrició Sense Fronteres (NSF), una organització sense ànim de lucre, d'acció humanitària, de cooperació al desenvolupament i intervenció en el tercer i el quart món. Per aconseguir el seu objectiu, posen en contacte els grans hotels de la ciutat, amb menjadors beneficiaris, i amb empreses col·laboradores del sector alimentari. Dissenyen un protocol intern per la reutilització del menjar cuinat excedent, per tal de garantir a innocuïtat i seguretat dels aliments en tot el circuit de reutilització, i en gestionen la recollida, transport i entrega dels aliments. Han col·laborat recuperant excedents de grans esdeveniments com el Mobile World Congress. 6. "La cultura de l'aprofitament a les llars" i l'Ocuc "La cultura de l'aprofitament a les llars", és el projecte per l'aprofitament d'aliment de l' Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya. El projecte fa pedagogia sobre l'aprofitament a les llars, atès que el malbaratament domèstic representa un important percentatge. Es tracta de pèrdues vinculades al model de consum al que estem sotmesos, i també a hàbits de compra, i/o de cuina. El projecte vol implicar les persones a través de la recuperació de receptes tradicionals o de proposta de moderns mètodes de conservació. La iniciativa comprèn tallers participatius d'intercanvis de consells, trucs i receptes que eviten haver de llançar menjar, l'elaboració d'estudis sobre els hàbits de consum, i la recerca d'estratègies socials per trobar una sortida digna als sobrants del menjar. L'OCUC és una associació sense afany de lucre, democràtica i independent, que des de 1978 assumeix les funcions de defensar, educar, difondre, promoure i representar els drets del conjunt dels consumidors i els usuaris de Catalunya.

Durant el "Gran Dinar" organitzat per la PAA el 2014 es van recuperar més de 4 tones de menjar (imatge: gran dinar)

ABOCADORS DE RESIDUS INDUSTRIALS Ens fem ressò del comunicat de premsa del GEPEC, penjada al seu web, sobre el deficient control de les administracions, Agència Catalana de l´Aigua i Agència de Residus, sobre els abocadors de residus industrials de Reus i Tivissa. A continuació reproduïm la nota premsa publicada a primers d´octubre i l´ampliació. Dijous, 6/10/2016 EL GEPEC DENUNCIA UN CONTROL INSUFICIENT DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA I DE L’AGÈNCIA DE RESIDUS SOBRE ELS ABOCADORS DE RESIDUS INDUSTRIALS DE CORSA (REUS) I DE TIVISSA

Vista per satèl·lit de l'abocador de Tivissa. Foto: Google Maps El GEPEC va demanar el maig de 2016 informació ambiental entre els anys 2010 i 2015 sobre els dos abocadors industrials de la nostra demarcació, referida a volums abocats, tipologia de residus, piezòmetres de control de contaminació, lixiviats, etc. Un cop analitzada la informació tècnica aportada volem emetre les consideracions següents: 1- No es realitzen inspeccions oficials per part del’ACA ni de l’ARC sobre els piezòmetres i els lixiviats i es deixa tota la tasca d’anàlisi als anomenats autocontrols de la pròpia empresa o d’empreses contractades per ella mateixa, amb l’evident risc que això suposa per falta d’objectivitat. 2- No hem obtingut valors concloents per assegurar que pugui haver contaminació procedent dels vasos dels abocadors, tot i deixar clar que, a causa de no haver inspeccions oficials contrastades respecte dels autocontrols, posem un interrogant sobre l’estat real de les aigües subterrànies. 3- Les queixes i la demanda d’explicacions a l’ACA (Departament de Territori i Sostenibilitat) sobre la falta d’anàlisis i inspeccions pròpies suficients ha quedat en el típic silenci administratiu. Per la qual cosa, dirigirem la nostra queixa als grups parlamentaris, a veure si tenen més recursos per obtenir informació ambiental. 4- El silenci administratiu d’alguns ajuntaments com el de Reus ens impedeix saber quins volums de lixiviats dels abocadors, i amb quins valors analítics, van a parar a les depuradores urbanes, amb el risc de perjudicar els sistemes biològics de les plantes, abocar efluents de pitjor qualitat i malmetre els fangs resultants. 5- Considerem desproporcionat l’ús que s’està fent de l’Abocador de Tivissa que ha passat a convertir-se, d’un abocador que pretenia resoldre les insuficiències dels residus comarcals en un macroabocador industrial en contínua ampliació que recull els residus de tota Catalunya. Aquest no era l’objectiu pel qual es va crear i sols la consideració dels Residus com un Objectiu Econòmic explica que hagi passat d’assumir només en cinc anys quasi el triple de residus (de 130000 tones el 2010 a 322000 el 2015). L’Agència de Residus de Catalunya, amb unes polítiques que només afavoreixen la incineració i l’abocador, mostra la seva incompetència i la seva inhibició per millorar les polítiques de prevenció, recuperació i reciclatge.

AMPLIACIÓ DE LA NOTA DE PREMSA 1 – Els valors dels piezòmetres de control no permeten demostrar l’existència de contaminació procedent dels vasos dels abocadors. Ara bé, cal destacar una particularitat: no hi ha cap control específic realitzat per inspectors de l’ACA o de l’ARC sobre els piezòmetres dels dos abocadors que serveixen per determinar si existeix contaminació de les aigües subterrànies (de fet en cinc anys n’han fet un de sol a Tivissa i no ens envien els resultats). Tots els resultats acceptats i tramesos durant cinc anys formen part del que s’anomenen Autocontrols, és a dir, que estan fets per tècnics de la pròpia empresa o contractats per ella. Ens resulta estranya aquesta confiança cega de l’ACA i l’ARC després de comprovar en diverses indústries químiques de Tarragona i de Flix que els mecanismes d’autocontrol no són fiables al 100% i poden ser objecte de manipulacions per part de la pròpia empresa. Caldria reflexionar per què Administració no ha exercit cap tipus de control analític/inspecció en el cas dels abocadors, mentre la normativa contempla que es puguin dur a terme controls sorpresa en tota mena d’empreses potencialmente contaminadores. 2- Tot i la manca de resultats concloents sobre contaminació, basats únicament en els autocontrols, sí que es comprova que alguns piezòmetres tenen conductivitats molt altes (alguns al voltant de 1000/1300 uS/cm). Tenint en compte el caràcter bàsic i molt salí dels lixiviats de l’abocador amb gran abundor de clor, sodi i potassi, aquesta alta conductivitat podria estar relacionada amb algun episodi de fugues, però també podria ser degut a l’existència d’aigües subterrànies naturals molts salines. NO es detecta, tanmateix, una correlació de la conductivitat amb la matèria orgànica (TOC i amoni), també abundants en els lixiviats, cosa que ens fa dubtar d’una contaminació evident. Tot això basat, evidentment, amb els resultats d’autocontrols. 3- Que la demanda d’explicacions sol·licitada pel GEPEC a l’ACA sobre la falta d’inspeccions regulars i analítiques oficials sobre els piezòmetres i els lixiviats, enviada el 23 de maig de 2016, ha quedat sense resposta. Ens resulta estrany que, després de tan lamentables experiències, les agències que depenen del Departament de Territori s’abstinguin durant cinc anys d’efectuar controls intensius per comprovar i contrastar que no hi hagi discrepàncies remarcables en els resultats obtinguts per les analítiques de la pròpia empresa. A això se li diu Transparència Informativa. No sabem si els Premis de Transparència de què tan orgullosament es lloa la Generalitat tenen en compte aquests silencis. 4- Que segons informacions no contrastades pel silenci administratiu de l’ajuntament de Reus, sembla que una part dels lixiviats dels vasos dels abocadors (els que tenen tractaments previs en el propi abocador), es porten a depuradores urbanes, com la de Reus o la de Tarragona. No considerem adequat que les depuradores municipals dissenyades per a tractament de residus domèstics, hagin de suportar la càrrega tòxica dels lixiviats industrials, que només perjudiquen el bon estat biològic de les depuradores, produeixen efluents de menys qualitat que van a parar a barrancs o aqüífers i malmeten la qualitat dels fangs que podrien ser aprofitats per a la restauració o l’agricultura. En el darrer estudi de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) ja es constatava la gran dificultat de les depuradores de la demarcació per eliminar certes substàncies tòxiques amb els seus sistemes de filtratge. Caldria doncs evitar abocaments a depuradores urbanes d’efluents de procedència industrial. Quant als lixiviats de Tivissa sembla que es deixen acumular en el vas de l’abocador a l’espera d’un vessament accidental. No tenim constància que hi hagi en l’abocador cap depuradora que en faci un tractament previ i no hem pogut saber com es fa la seva gestió -si se’n fa. 5- Que, un cop més, contemplem amb astorament com el famós abocador de Tivissa que havia de servir bàsicament per gestionar els residus municipals de la Ribera, Priorat i algunes comarques veïnes, fent èmfasi (segons les grans paraules dels alcaldes i gestors d’aquella època) a la valorització i a la recollida selectiva dels residus, va esdevenir primer l’abocador municipal de mitja Catalunya i després un macroabocador de residus industrials que dóna cobertura a totes les mancances de reciclatge i recuperació existents. Podem veure, per exemple, com a mida que passen els anys, la presència de residus municipals va disminuint a poc a poc i, en canvi, va augmentant de forma radical l’entrada de residus industrials, amb significativa presència de llots, cendres i fangs de depuradores industrials. Entre els anys 2010 i 2014, Tivissa va acollir milers de tones de residus municipals procedents dels ECOPARC de Barcelona i del Besós i de les comarques d’Anoia, Alt i Baix Penedès, Garraf, etc. Tanmateix, el percentatge de residus municipals va disminuint a mida que passen els anys i augmentant els de procedència purament industrial. Així, en els anys 2010, 2011 i 2012, els residus municipals representaven entre el 89 i el 76 % del total. En canvi, en els darrers anys, 2013 i 2014 sols han representat entre el 25 i el 19 %. Amb tot això, el macroabocador industrial no cessa d’ampliar la seva superfície per instal·lar més dipòsits d’abocament: el negoci va a tot vent. Del 2010 al 2015, han passat d’enterrar 134.555 tones a 322137 tones! Com el rei Midas, el noi Pujol Ferrusola, ha tingut la virtut de convertir en or tot el que toca, fins i tot la merda. Mentrestant, on són les polítiques de reciclatge i recuperació de residus que havia d’engegar el riudecanyenc Josep Mª Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya?

NOUS ARBRES MONUMENTALS El departament de Territori i Sostenibilitat ha declarat 59 nous arbres monumentals i la Fageda de la Grevolosa com a arbreda monumental. A continuació publiquem la nota de premsa del web de la Generalitat i una nota informativa del web de l´IAEDEN per la inclusió del faig de la pedra de l´Empordà al catàleg. 17-10-2016 Territori i Sostenibilitat declara 60 nous arbres i arbredes monumentals Són 59 arbres de 15 comarques que gaudiran de més protecció S’hi afegeix la Fageda de la Grevolosa, un dels paratges naturals més impressionants de la Vall del Ges, amb faigs de més de 30 metres d'alçària i més de 300 anys d'edat

Fageda de la Grevolosa. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica aquest dilluns una Ordre de declaració d’arbres i arbredes monumentals, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Es tracta de 59 arbres de 15 comarques diferents i una arbreda, la Fageda de la Grevolosa (Osona), que passaran a gaudir de la protecció i tutela de la Generalitat. La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la Vall del Ges, amb faigs de més de 30 metres d'alçària i més de 300 anys d'edat. Tots els exemplars s’afegiran als declarats fins ara, uns 220 arbres o grups que abasten les 42 comarques. Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena han patit

malures o inclemències del temps que no han pogut superar. Alguns d’ells s’han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques, que porta mort gairebé un segle, i on s’hi celebra una diada al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s’han hagut d’aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat. L´enllaç al text del decret és: http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=757648&language=ca_ES

El faig de la pedra: nou arbre monumental de l’Empordà 18/10/2016 Aquesta setmana, la Generalitat ha declarat el faig gegant i curiós de l’Albera (Requesens, la Jonquera), conegut com el Faig de la pedra, arbre monumental. Amb aquest, ja comptem 12 arbres monumentals a la comarca. A principi d’aquest any vam publicar el Catàleg d’arbres singulars de l’Alt Empordà, arran del qual l’Ajuntament de la Jonquera ja el va protegir. Ara, la Generalitat l’ha considerat digne de ser arbre monumental. A banda de les seves mesures impressionants – l’arbre té una alçada de 20m, un volt de canó de 4m i una capçalada de 26m-, la curiositat d’aquest arbre és la pedra d’uns 700kg que aguanta en les seves branques. D’aquí li ve el nom, el Faig de la pedra, i diferents teories i llegendes que especulen de com la pedra va arribar aquí. Excursió al faig de la pedra amb la IAEDEN-Salvem l’Empordà, el juny de 2016.

NIUS DE CIGONYA Els nius de cigonya que hi ha en diversos edificis religiosos de la ciutat de Lleida ha provocat un conflicte entre el bisbat i Ipcena. Al mateix web d´Ipcena es reprodueix una informació del diari La Mañana, que fa referència a un edifici diferent de la catedral, i un retall del diari Segre. Els reproduïm a continuació, acompanyats de la portada de la revista Paratges d´Ipcena .

Nou conflicte pels nius de cigonya entre Ipcena i l’església El niu de cigonya de l’església de Santa Maria de Gardeny va ser retirat ahir, alhora que es va instal·lar un sistema per espantar les aus amb l’objectiu que no niïn més. La retirada del niu de cigonya, que portava diversos anys coronant la torre de l’església de Santa Maria de Gardeny, ha provocat un nou conflicte entre l’Església i l’entitat ecologista Ipcena. Quan semblava que la polèmica pels nius de la Catedral Nova s’havia resolt, una nova decisió, en aquest cas del rector de Santa Maria de Gardeny, en contra de les cigonyes ha “indignat” als ecologistes, segons va explicar Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena. L’empresa Cigonya Stop, contractada per retirar els nius de la Catedral, va ser la mateixa que ahir va extreure el niu, on habitaven 4 cigonyes, i va instal·lar un sistema d’impulsos elèctrics que molesta a les aus i els impedeix tornar a instal·lar-se. Segons l’empresa, aquest sistema no danya als ocells. La intervenció, que comptava amb el permís de Medi Ambient, pretén acabar amb la brutícia que les cigonyes ocasionaven i que, segons sembla, afectava alguns habitatges pròximes. També havien provocat filtracions a la coberta de l’església, segons l’empresa. No obstant això, Vázquez va negar que el ponedor causés problemes i, per contra, ha afirmat que “es tracta d’un niu apreciat al barri”, alhora que ha criticat que el rector “valori més el seu interès particular per sobre de la conservació d’un au protegida “. Per tant, Ipcena va anunciar que presentarà avui una queixa davant Medi Ambient. La Manyana – 6/10/2016

Diari Segre 9/10/2016

ANTROPOCÈ En el Congrés Internacional de Geologia, que es va fer a Sud-àfrica, recentment, una comissió de 35 científics, entre ells Alejandro Cearreta de la Universitat del País Basc, i després de set anys de feina, van fer diverses votacions fins a decidir que l'antropocè ja és una nova època geològica dins del període quaternari. També van votar que la marca que determina aquest canvi són els residus radioactius del plutoni, després dels nombrosos assajos amb bombes atòmiques realitzats a mitjan segle XX. I per això la data que han triat com a línia d'entrada a l'antropocè és el 1950. Tot i això encara queden molts tràmits a fer perquè sigui acceptat científicament de forma general. A continuació reproduïm un article del bloc Centpeus, de Daniel Closa, i una fotografia del diari El País, utilitzada per il·lustrar la notícia.

Els isòtops radioactius dipositats a tot el globus després dels assajos amb armes nuclears marquen l'entrada a l'antropocè. dilluns, 12/09/2016 Benvinguts a l’Antropocè La història geològica de la Terra és llarga i plena d’esdeveniments de tota mena. Els continents s’han anat movent, les espècies vives han anat apareixent extingint-se, hi ha hagut catàstrofes de tota mena, des d’erupcions de súper-volcans fins impactes amb cossos celestes… Tot això ha anat deixant empremta als diferents estrats geològics que es poden veure en molts indrets i que els geòlegs saben interpretar com si fos un anuari del nostre planeta. Gràcies a aquest registre han pogut establir grans divisions per mirar de posar una mica d’ordre en aquesta llarguíssima història. Per això ara parlem de les grans divisions, com el Paleozoic o el Cenozoic, i de divisions menors, com el Permià, el Juràssic o el Quaternari. I, com passa sempre amb els sistemes de classificació, seguim posant divisions menors i després subdivisions de les divisions. Tot plegat resulta confós pels que no hi són experts, però esdevé l’índex on buscar les coses en la història de la Terra des del punt de vista geològic. Naturalment cal que les divisions estiguin tant ben definides com sigui possible. Que els estrats geològics del Juràssic siguin diferents dels del Cretaci, i que es pugui identificar alguna marca, algun estrat, que permeti assenyalar on acaba un i on comença l’altre. El cas més conegut deu ser la capa d’iridi dipositada arreu del planeta per l’impacte d’un meteorit fa seixanta sis milions d’anys. Allò marca el final del Període Mesozoic, de la sèrie del Cretaci i també de l’estatge del Maastrichtià, i l’inici del Cenozoic, la sèrie del Paleogen i l’Estatge del Danià. Nosaltres estàvem vivint en l’era del Cenozoic i dins d’aquesta era, en el període Quaternari i, des de fa deu-mil anys, l’Holocè. Però això sembla que ja s’ha acabat. Fa uns anys s’està estudiant la proposta d’incloure un nou període geològic, marcat pels canvis a nivell global que ha causat l’activitat dels humans. Durant tot l’Holocè els humans hem anat fent, però no teníem un impacte important sobre el planeta. Ara les coses han canviat i un geòleg del futur podrà estudiar estrats geològics i marcar un indret que li permeti afirmar que alguna cosa va canviar en aquell moment geològic. Per això s’ha proposat una nova època dins el període Quaternari: L’Antropocè. Als geòlegs del futur no els costarà gaire identificar les marques que hem deixat. Per exemple, els materials radioactius sedimentats com a conseqüència de les explosions nuclears que hem realitzats des dels anys cinquanta. O les immenses capes de residus industrials que es van acumulant i compactant fins formar estrats amb característiques particulars. La comissió ja ha aprovat la nova època i ara queda la ratificació pels congressos internacionals de geologia, però sembla que ja només és una qüestió administrativa. També quedarà definir la marca que es farà servir de referent per indicar el canvi d’època. Aquí hi entrarà la política ja que molts països voldran que estigui situada en el seu territori. Ja es veurà. L’important és prendre consciencia de l’impacte que tenim els humans sobre el planeta. Tanta que ja hem forçat l’aparició d’una nova era geològica.

EL BLOC DE LES PLANTES DE TORRELLES HA PASSAT DE LES 500 ESPÈCIES Les plantes de Torrelles. Herbari virtual de la flora silvestre i "asilvestrada" de Torrelles de Llobregat. Així s´anomena el bloc de flora del nostre entorn creat i mantingut per Tomás Blasco, membre de la junta de l´ANT, amb la col·laboració d´altres membres de la nostra associació. S´hi pot accedir des del web de l´ANT clicant sobre el requadre de Flora. Recentment ha passat del nombre 500 de les espècies inventariades. Us recordem que hi podeu col·laborar enviant les vostres fotografies de noves espècies. Sabem que és difícil distingir, degut al gran nombre d´espècies, si un exemplar determinat ja és inclòs o no al bloc. Per això seran benvingudes totes les propostes i, si és una nova espècie, s´incorporarà al bloc. També es poden incorporar noves fotografies a les fitxes de les espècies que ja hi són. A continuació reproduïm la informació de la fitxa corresponent a l´espècie nº 500 i les tres fotografies que la integren. També algunes fotos d´espècies incorporades més tard. Salsola kali Família: Quenopodiàcies Nom científic: Salsola kali Nom comú: Barrella punxosa Nom castellà: Capitana, barrilla espinosa Origen: Autòctona Localització: Comunitats ruderals de sòls més o menys salins Can Coll, setembre 2016

Fonollada groga Odontides luteus Ginebre Juniperus communis communis

AVANTPROJECTE DE BIKE PARK El dilluns, 10 d´octubre, a la sala d´actes municipal es va realitzar la reunió del Consell Local de Medi Ambient que ja s´havia anunciat en el full informatiu del mes passat. En l´ordre del dia s´esmentaven els següents temes: Projecte de Bike Park a la zona de can Cartró de Cesalpina, Gestió dels boscos, Pista de Begues i Porc senglar. Es va parlar molt i debatre sobre la gestió dels boscos del nostre municipi. També dels danys a l´agricultura del Porc senglar. I finalment es va donar informació sobre la proposta de Bike Park i una possible incorporació de la pista de Begues a la xarxa de carreteres de la Diputació. Com que d´aquest dos últims temes no s´havia donat informació prèvia als assistents a la reunió es va dir que s´enviaria per correu electrònic i es donaria un cert temps per estudiar-los, abans de tornar a reunir-se per debatre-ho. Finalment es va rebre una convocatòria de reunió del consell per al dijous, 20 d´octubre. Vista la convocatòria la junta de l´ANT es va reunir el dilluns, 17, per estudiar el tema i debatre la posició a prendre respecte a la proposta de Bike Park. Una vegada estudiada la proposta de l´avantprojecte es va acordar traslladar a la reunió del consell la posició contrària de la junta de l´ANT a la tramitació del projecte. Es van relacionar algunes característiques de la proposta que es consideraven suficients per desestimar la seva tramitació. L´afectació a la flora i la fauna existent, el canvi d´ús d´una part del sòl agrícola, l´afectació del sistema hidrogràfic, l´erosió del sòl, la restricció al pas existent actualment i l´increment del trànsit de vehicles per alguns camins. També, prèviament a la reunió, un membre de l´ANT i del consell, va presentar per correu electrònic un escrit justificant la seva posició contrària a la seva tramitació. A més dues persones van justificar la seva absència mantenint també la seva posició contrària a la proposta. En la reunió del consell, enmig del debat, tant l´alcalde com el regidor de medi ambient, van transmetre la seva opinió de que era difícil justificar l´interès públic de la proposta. El Pla General d´Ordenació Municipal no permet l´activitat del tipus Bike Park en el sòl agrícola i forestal. Ara bé, hi ha legislació superior que permetria canviar l´ús del sòl agrícola i forestal per a permetre aquest tipus d´activitat. Però per això caldria que l´administració, en aquest cas l´Ajuntament, ho declarés expressament d´interès públic. Tot i que alguna persona assistent a la reunió del consell es va mostrar favorable a la tramitació del projecte, amb mesures correctores per evitar al màxim els aspectes negatius sorgits en el debat, semblava que la posició majoritària era la contrària al projecte, si bé no es va procedir en cap moment a la votació. L´empresa promotora tampoc deu veure gaire clar que pugui tirar endavant la proposta si, abans d´encarregar el projecte, ha consultat el govern municipal per veure si pot obtenir el vistiplau. A continuació reproduïm un fragment de l´avantprojecte. Breu descripció del projecte El projecte que vol tirar endavant la societat Torrelles Bike Park consisteix en la creació d´una zona dedicada al descens amb bicicleta a les finques de Can Querol i Can Cartró situades al municipi de Torrelles de Llobregat. En concret es volen crear

1. Cinc pistes de descens (dos d´elles compartint part del traçat) des del Coll del Pi de Can Cartró fins a la masia de Can Querol. 2. Dues zones amb circuits tancats per realitzar salts o acrobàcies als camps situats a toca de la masia de Can Querol.

A més a més s´adaptarà la zona de la masia per poder rebre als visitants, aparcar els vehicles, situar els lavabos i vestidors, etc. Les obres es descriuen més endavant, però en general no són molt significatives ja que d´una banda la zona de la masia disposa de

tots els espais, infraestructures i serveis necessaris, i només s´haurien de condicionar. D´altra banda les zones de circuit tancat es farien a uns camps de conreu abandonats situats a la vora de la masia, i per últim, les pistes de descens són molt estretes (entre 1 i 1,5 metres), s´adpten al terreny existent, i no requereixen pràcticament obres ni aportacions de material. Respecte al funcionament de l´activitat, que també es descriu en detall més endavant, es vol muntar un espai per a tots els interessats en el descens, des d´especialistes fins a persones que hi vulguin iniciar-se en aquest esport. En tot cas, l´aforament limitat i la integració de les pistes en l´entorn són dues premisses d´aquest projecte ja que es vol que el visitant gaudeixi de la seva experiència, i del medi natural. Abocaments de terres il·legals realitzats a la zona on es voldrien fer els circuits tancats.

SORTIDA A LA BRAMA DEL CÉRVOL Tal i com s´havia programat, el divendres 7 d´octubre, al vespre, arribarem a Tornafort, procedents de Torrelles, els integrants del grup que volíem observar la brama del cérvol. Fórem acollits a Cal Tomàs, allotjaments rurals, on férem les dues nits de la sortida. El matí del dissabte s´aprofità per pujar amb vehicle al port de Cabús, entre el Pallars Sobirà i Andorra, a 2.300 metres d´altitud, on guiats per Job Roig i Francesc Capdevila, s´intentà observar la Perdiu blanca (Lagopus muta). Al cap de poc de guanyar alçada i desplegar-se per intentar trobar-la, el Job ens va assenyalar la proliferació de nabius, fruits semblants als aranyons però més petits, que hi havia arran de terra. La presència del seu fruit preferit per a l´estiu i tardor era un bon indicador per trobar la perdiu blanca. I després d´avançar una estona ja es veure un grup de sis exemplars allunyant-se peonant. Encara conservaven el plomatge d´estiu però ja amb algunes plomes blanques. En el segon intent d´apropament aixecaren el vol i desaparegueren. Es va continuar avançant per si es tornaven a veure però ja no fou possible. Però es va aprofitar el temps per observar espècies d´aus com Trencalòs, Voltor comú, Milà reial, Xoriguer, Grasset de muntanya, Gralla de bec vermell i mamífers com l´Isard i el Mufló. Retornats, a la tarda, a Tornafort, assistírem a un audiovisual on el Francesc Capdevila ens ensenyà les característiques del cérvol i les diferències amb altres ungulats, com la daina i el cabirol. Després, amb vehicle, ens traslladàrem a dalt de la serra, amb vistes a la Reserva de caça de Boumort. Allí s´escoltà i s´observaren diversos mascles de cérvol bramant. Amb la foscor anàrem a dormir a Tornafort i de matinada retornàrem a la mateixa zona per veure la sortida del sol. Es tornaren a observar diversos mascles bramant i algunes femelles. També s´aprofità el temps fent fotografies del sol ixent i observant l´avifauna amb una important presència de Trencapinyes i el sorprenent pas d´un exemplar de Bernat pescaire. Retornats a Tornafort, ens acomiadàrem de Cal Tomàs, agraint l´acolliment. Tornant per la carretera paràrem a Collegats, on ens semblà veure l´Àguila daurada enmig d´una bona presència de Voltor comú.

189 AGENDA NOVEMBRE 2016

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 28 de novembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 28 de novembre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 6 de novembre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 13 de novembre, a les 9 hores, a la plaça de l´Ajuntament. Passejada naturalista. Descobreix la flora i la fauna del nostre entorn. Durada aproximada de dues hores. Cal portar calçat adequat. Diumenge, 13 de novembre, a les 17,30 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia és obert a tothom. Dimecres, 30 de novembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de novembre del 15è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs en les properes edicions només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com. Del dissabte, 3 al dilluns, 5 de desembre. Sortida ornitològica a Gallocanta, Belchite i altres punts d´Aragó.

ALTRES ACTIVITATS

Dijous, 10 de novembre, a les 20 hores, a la seu de Depana, a Barcelona. Xerrada de Fotoidentificació de cetacis. Transcorreguts uns mesos, els responsables del programa de seguiment de cetacis amb l'interessant projecte la fotoidentificació d’exemplars concrets, ens venen a presentar els resultats de la campanya d’enguany. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 11 de novembre, a l´Albera, a l´Alt Empordà. Sortida de botànica. Els boscos de Requesens. Tot seguint camins i corriols, passarem per entremig de torrents, alzinars, rouredes, castanyedes, prats, pollancres i freixes que, inevitablement, acabaran captivant-nos amb els colors propis de la tardor. A càrrec d'Abraham Mas Garcia, biòleg. Organitzat per l´ADENC. T. 937171887. www.adenc.cat Dissabte, 12 de novembre, a les 10,30 hores, al carrer Major (entre Pl. Església i Pl. St. Martí). Espai del medi ambient.

Inclou el Mercat de segona mà i d´intercanvi, la Festa de l´Aigua i parades informatives i tallers de sensibilització de Solidança, Fundació per a la prevenció de residus, Àrea Metropolitana de Barcelona i la Regidoria de Medi Ambient. Dins el programa de la Festa Major de Sant Martí organitzat per la Coordinadora Cultural i l´Ajuntament. Diumenge, 13 de novembre, a les 11 hores, a la plaça Sant Martí. Taller d´estelladors. Per aprendre a estellar i entrenar-se de cara al proper concurs de la Festa Major de Sant Pau. Organitzat per Estelladors de l´Ateeneu Torrellenc.

Dissabte, 19 de novembre, a les rodalies de Barcelona. Curs de cants d'ocells. Taller pràctic d’identificació dels ocells pels seus crits, cants i veus d’alarma o territorials. És una sortida pràctica al camp i al bosc en un espai per determinar. El taller està especialment dirigit a aquelles persones que ja han participat en cursos de cants d’ocells anteriors, però resta obert a tothom. Guiada per Eloïsa Mattheu. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 26 i diumenge, 27 de novembre, a Calatayud-Terol. Espectacle de les grues a Gallocanta. Un any més organitzem una de les expedicions més demanades pels socis: Gallocanta. Aquesta llacuna endorreica acull una de les més importants poblacions de grues d’Europa. Aquests grans ocells s’aturen aquí durant unes setmanes en el seu camí migratori de tardor i primavera. De camí, visitarem també les planes de secans de Bujaraloz i/o Belchite per gaudir de l’observació d’ocells esteparis i rapinyaires. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 27 d e novembre, de les 8 a les 17 hores, a Mont-ral. Teix de Mont-ral. Descobrirem el Teix de Mont-ral, un arbre emblemàtic i centenari, que creix en un racó amagat i sorprenent a l'obaga dels cingles dels Motllats. A càrrec d´Albert Poblet. Itinerari: Mont-ral – Riu Glorieta – Pou de Gel del mas de Muster – l’Aixàviga - Mas de Cisterer – Punta de la Barrina – Foradada de Mont-ral – Cova de la Moneda - Teix de Mont-ral – Mont-ral. Cal portar roba i calçat de muntanya, esmorzar, dinar i aigua. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat