16/2012

1
Full informatiu 2012-16 LA ULTRAREFORMA: ELS CONVENIS COL·LECTIUS La reforma laboral de febrer de 2012 estableix que els convenis de sector (per exemple, metall) i els convenis territorials estan per SOTA dels convenis d’empresa . Tot al contrari que fins ara. Amb això, es pretén deixar en mans de l’empresari tota la força per negociar un conveni directament amb els seus empleats, sense cap marc de referència i sense cap obligació de pactar la tornada al conveni de sector o territorial quan la cosa vagi bé. També la reforma contempla que transcorreguts dos anys des de la denúncia d’un conveni, si no s’ha arribat a cap acord sobre un de nou, el conveni denunciat perd tota la vigència i es passa a legislació bàsica, és a dir, es comença a negociar des de cero. Aquesta reforma posa el temps com a eina de pressió que teníem els sindicats a mans de l’empresari, que pot seure a veure com passen els dos anys i tindrà el millor conveni de l’estat per als seus interessos, CAP . També l’empresari pot mantenir el conveni de sector o de territori i deixar sense efecte els apartats referits al salari, la jornada, l’horari, el règim de torns, el sistema de treball, els sistemes de rendiment, les funcions dels llocs de treball, la mobilitat funcional i les millores de la prestació a la seguretat social i substituir aquests conceptes per altres diferents als del conveni de sector o territori. No necessitem tenir molta imaginació per contemplar un futur on l’empresari és el que decideix quin tipus de conveni vol, o senzillament, si no vol conveni, emparat en la derogació del vigent transcorreguts dos anys. Ni tampoc contemplar un futur on l’empresari sota l’amenaça d’acomiadaments individuals o col·lectius vol imposar les seves condicions en petites empreses, sense cap referència i amb l’excusa de la baixada de les vendes durant tres trimestres consecutius o manifestant canvis en la producció, encara que l’empresa tingui beneficis extraordinaris. Amb aquesta regulació nova i en el moment actual, la immensa majoria de les empreses poden despenjar-se dels convenis de sector o territorials i deixar tota la plantilla en condicions molt precàries. LA REFORMA DÓNA TOT EL PODER ALS EMPRESARIS EN LA NEGOCIACIÓ DELS CONVENIS.

Upload: fsp-ugt-girona

Post on 31-Jan-2016

212 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Reforma Laboral

TRANSCRIPT

Page 1: 16/2012

Full informatiu 2012-16

LA ULTRAREFORMA: ELS CONVENIS COL·LECTIUS

      La reforma laboral de febrer de 2012 estableix que els convenis de sector (per exemple, metall) i els convenis territorials estan per SOTA dels convenis d’empresa. Tot al contrari que fins ara. Amb això, es pretén deixar en mans de l’empresari tota la força per negociar un conveni directament amb els seus empleats, sense cap marc de referència i sense cap obligació de pactar la tornada al conveni de sector o territorial quan la cosa vagi bé. També la reforma contempla que transcorreguts dos anys des de la denúncia d’un conveni, si no s’ha arribat a cap acord sobre un de nou, el conveni denunciat perd tota la vigència i es passa a legislació bàsica, és a dir, es comença a negociar des de cero. Aquesta reforma posa el temps com a eina de pressió que teníem els sindicats a mans de l’empresari, que pot seure a veure com passen els dos anys i tindrà el millor conveni de l’estat per als seus interessos, CAP.

També l’empresari pot mantenir el conveni de sector o de territori i deixar sense efecte els apartats referits al salari, la jornada, l’horari, el règim de torns, el sistema de treball, els sistemes de rendiment, les funcions dels llocs de treball, la mobilitat funcional i les millores de la prestació a la seguretat social i substituir aquests conceptes per altres diferents als del conveni de sector o territori.

No necessitem tenir molta imaginació per contemplar un futur on l’empresari és el que decideix quin tipus de conveni vol, o senzillament, si no vol conveni, emparat en la derogació del vigent transcorreguts dos anys. Ni tampoc contemplar un futur on l’empresari sota l’amenaça d’acomiadaments individuals o col·lectius vol imposar les seves condicions en petites empreses, sense cap referència i amb l’excusa de la baixada de les vendes durant tres trimestres consecutius o manifestant canvis en la producció, encara que l’empresa tingui beneficis extraordinaris. Amb aquesta regulació nova i en el moment actual, la immensa majoria de les empreses poden despenjar-se dels convenis de sector o territorials i deixar tota la plantilla en condicions molt precàries.

LA REFORMA DÓNA TOT EL PODER ALS EMPRESARIS EN LA NEGOCIACIÓ DELS CONVENIS.