Centre d’Art Villa EugèniaDel 7 d’ octubre al 6 de novembre

Godella, 2016

Pinazo com a pretext. Dotze MiradesJJosé Ignacio Casar Pinazo ....................................7

CATÀLEG

Estellés Salomón .................................................10Josep Ferriol .......................................................14Raquel Aguilar ................................................... 18José Carrasco ................................................... 22Germà Lloris ..................................................... 26Cristina Ghetti ................................................... 30Josep Gil ........................................................... 34Alfredo Pardillo .................................................. 38Encarna Monteagudo ........................................ 40Grup Modern Fi ................................................. 42MIguel Ángel Ríos .............................................. 44Manuel Silvestre ................................................ 46

TEXTOS ORIGINALS .......................................... 49

ÍNDEX

101418222630343840424446

49

Sens dubte que l'opció vital de Pinazo per Godella vatindre una mitat d'intuïció i una altra de casualitat!Però és indubtable que aqueixa opció personal va mo-dificar l'esdevindre del poble.

La producció més personal i dubitativa, lamés arriscada i intuïtiva i al mateix temps la menyscontrastada amb la societat i amb el mercat, té el re-refons de la vida del municipi; per això la seua CasaMuseu no és només el testimoni del seu hàbitat sinóla millor interfície per a comprendre la seua aventurapersonal i plàstica. I la casa -i amb ella el món querepresenta- només s'entén si es té la voluntat de co-néixer la geografia i els costums locals, si s'és capaçd'endinsar-se en ella lliure de prejuís i de buscar enl'abundant producció del pintor les claus que permetenconéixer els nombrosos perquès, les incomptablesraons que li guiaren en la solució dels problemes re-presentatius, en la selecció de les opcions plàstiquesamb què de manera deliberada i intuïtiva va pintar elsseus quadros.

En aquest any de la commemoració del pri-mer centenari de la seua mort, s'ha conformat un im-portant nombre d'exposicions en la ciutat de Valènciaque tenen per objecte confrontar l'obra de Pinazo ambels seus referents -exposicions en el Museu de BellesArts de València i en la Fundació Bancaixa- amb elsseus contemporanis -exposició en el MuVIM- i inclúscontrastar les intuïcions plàstiques de Pinazo amb els

7

Pinazo com a pretext. Dotze miradesJOSÉ IGNACIO CASAR PINAZO

artistes presents en la col·lecció de l'IVAM. A Godellas'han dut a terme diversos actes i celebracions amb uncaràcter més festiu, que impulsats pel Taller d'HistòriaLocal, han tingut un caràcter més popular i han sigutpromoguts per distintes associacions i grups culturalsamb el patrocini de l'Ajuntament.

L'exposició «Pinazo com a pretext. Dotze mi-rades» respon a l'interés d'un grup d'artistes vinculatsa Godella que han decidit rendir el seu tribut al mestredes de la reflexió sobre la seua pròpia producció, ta-misada per les influències que l'obra de Pinazo ha des-til·lat sobre els seus treballs. Es tracta de propostesplàstiques de distint format i matèria creades expres-sament per a aquesta ocasió que, en el seu conjunt,constitueixen un interessant i, necessàriament, parcialelenc dels camins pels quals es mou la producció ar-tística cent anys després de l'òbit de Pinazo. Dozte mi-rades perquè són dotze els artistes que han volgut, ipogut, retre ací i ara el seu tribut pinazià; dotze com-promisos amb l'art i dotze artistes que, en el mateixcontext territorial que el mestre, es decideixen a con-frontar el seu procés creador amb si mateixos, amb elsseus companys de viatge i, òbviament, amb Pinazo.Els codis creatius responen a les distintes personalitatsdels dotze: la interpretació plàstica com a pintura pura,Aguilar, Ferriol i Grup Modern Fi; la interpretació plàs-tica immersa en la història de la cultura, Lloris; la in-terpretació tamisada per formes de producció d'autors

8

o ismes contemporanis, Carrasco i Ghetty; la interpre-tació a través de la sublimació del format pinazià, Es-tellés; la interpretació a través dels llenguatges quecaracteritzen altres tècniques de producció, Montea-gudo i Gil; i finalment, la interpretació a través de lestècniques artístiques pròpies, Pardillo i Ríos.

Cada espectador construirà les seues afinitatsi seleccionarà, en forma de preferència, una o diversesde les obres que constitueixen aquesta mostra: no solsés lògic sinó que és desitjable i és, sobretot, garantiade diversitat i de fruïció. Però en aqueix procés de se-lecció haurà de ser conscient que és el grup dels Dotzeel que li influeix, i que el contrast amb la resta de lesobres es converteix en la guia subconscient que diri-geix les seues preferències, i tot això per una dobleraó: per sintonia visual i perceptiva amb l'obra o obresseleccionades i per sintonia amb la forma d'interpre-tació amb què l'autor s'ha acostat a Pinazo.

Així el treball dels Dotze supera el conceptede mirada per a convertir-se en autèntics codis inter-pretatius que serveixen per a acostar-se a la complexai, a vegades, contradictòria producció del pintor: ben-vinguts siguen l'esforç, la dedicació i el compromís.

CATÀLEG

Un relat, 2016Impressió digital sobre 158 x 170 cm

EESTELLÉS SALOMÓNwww.estellessalomon.es

12

De Pinazo m'emociona la part que és tan lleu-gera com un paper de fumar, i visualitzant aquestafràgil agulla, he resseguit un relat en el qual el Mestrepodria passejar-se, per camins que no són sempre evi-dents, però la companyia hi ha segut molt grata...

Europa, 2016Guaix i bolígraf sobre paper29,7 x 21 cm

13

Boxejador, 2016Guaix i bolígraf sobre paper29,7 x 21 cm

Banyistes, 2016Guaix i bolígraf sobre paper29,7 x 21 cm

Eixida de missa, 2016Mixta sobre tela100 X 300 cm

JJOSEP FERRIOLwww.josepferrriol.com

16

Des de la finestra de la meua casa he vist moltesvegades el tumult de la gent un dia de festa, un matíde celebració o un trist soterrar. He vist gent cantant,ballant, parelles enamorades, famílies senceres queés retroben en dies assenyalats. Sí, ho he vist i conti-nuaré veient-ho, com ho va veure Pinazo. Ell va repre-sentar aquella atmosfera de l’eixida de missa plenade gent, majors, menuts al braç; homes i dones d’unpoble de finals del segle XIX, d’una frescor irrepetible,traç segur que descriu el moviment de les formes ambuna textura i un empastament que potencia la llum ifa que és perden els obscurs alhora que els trobemperfectament contrastats, com aqueixes xicotetes llumsque destaquen allà al fons de l’església que confor-men el punt d’inici o final de l’obra, segons els ullsque la miren.

17

Esbossos I i II, 2016Aquarel·la sobre paper15 x 40 cm

Niña con flores, 2016Oli sobre tela130 x 97 cm

RRAQUEL AGUILARwww.raquelaguilar.es

20

Estudio de Niña con flores II, III y IV, 2016Impressió digital sobre paper29,7 x 21 cm

Niña con flores, obra d'Ignacio Pinazo, és un oli sobretela de quaranta-cinc centímetres d'alt per trenta-sisd'ample en la firma del qual està l'any 1887. Unadata que pareix corregida amb posterioritat, ja quebaix els dos huits de 1887, més foscos i allargats quel'un i el set, podem endevinar un nou i un zero, és adir, 1907, un any, sens dubte, en què pareix mésoportú datar el quadro.

Més enllà de l'anècdota, l'obra en qüestió desdel primer moment atrapa la nostra mirada: La repre-sentació de la xiqueta amb una cistella plena de florsqueda immediatament relegada per una composicióen què les taques de color es disposen de forma or-denada sobre els eixos cartesians del quadro. Lesmans desdibuixades, les flors a penes pintades o elfons indefinit, ens parlen del mateix, d'un Pinazo delqual emanen els predicats de la modernitat sobre al-tres trets de caràcter naturalista.

En aqueix sentit, i amb la voluntat d'aprendreen alguna mesura la lliçó del pintor, en el nostre tre-ball tractem d'evidenciar la forma del quadro i con-vertir-la en el tema, minorar en la mesura que es pugala presència del motiu però sense arribar a l'abstrac-ció. De fet, com pot comprovar-se en els nostres exer-cicis, la síntesi de la figura, la descripció de l'eix verticalde la composició o la concreció de les àrees que ro-manien desdibuixades en l'original són algunes de lesvies d'investigació que prenem i que ens brinden unanova mirada sobre l'obra.

21

Retrato, 2016Impressió digital, tinta pigmentada i acrílic sobre llenç73 x 60 cm

JJOSÉ CARRASCOcarrascolopez.blogspot.com

24

Mascletà, 2016Impressió digital, tinta pigmentada i acrílic sobre C-blacklite21 x 40 cm

El MAREl teu mar… drames d'anyils, ultramars, rojos, ocres,grocs, sienes… trobades, pèrdues i soledats.La teua platja els torna… plet de realitats.

Merienda con retrato, 2016Impressió digital, tinta pigmentada i acrílic sobre llenç24 x19 cm

25

Marina, 2016Impressió digital, tinta pigmentada i acrílic sobre llenç70 x 50 cm

William Wilson, 2016Acrílic sobre tela100 x 81 cm.

GGERMÀ LLORISgermalloris.blogspot.com.es

28

Com entra el MMÓN exterior en les creacions pictòri-ques nostres? O de Velázquez, Pinazo, Soulanges, Ge-novés? Amb quina subtil astúcia els pintors introduïmen aquestes el món, de manera que Velázquez formapart de Goya, Goya i Velázquez de Pinazo i tots ellsde nosaltres? Ho fa, naturalment, sobre la base d'e-leccions «discriminatòries».

Aplicat al meu cas, al tema que m’ocupa, unsuposat autoretrat (de Pinazo? meu?) serà paradig-màtic. Quina forma, quina imatge intente resseguir enaquesta tela? La de l’aparença? O aquella altra queestà «plegada» en la foscor desconeguda?

A l'espill jo no veig cap Pinazo! Així que avivela meua declaració d'intencions («MÓN» versus«ART»): «No vull cap disfressa, anècdotes, fora tantaliteratura, fora la bellesa apresa i consensuada. Huihaig de trobar-te «William»: d'aquesta tela de sac vin-dràs tot d'una,... i amb barret !».

«William Wilson» és del tot inaccessible, invi-sible a l'espill, una veu «pressentida», és l'interlocutordel pintor. Accepta posar-se el barret expectant, rubo-ritzat, capficat: per si de cas Germà aconsegueix«mostrar» la seua identitat.

A poc a poc, conforme la pintura s´asseca,William Wilson va sorgint, formant-se sobre la telarústega de sac, una tela de ràfia sorpresa i pertorbadaque crida: «pintor, que m´has vist seductora!».

Aquell vell canemàs sospira cofoi i afalagatperquè ha seduït Germà! No content amb això, sus-picaç, encara vol escodrinyar: «Qui serà aquest W.W.,vestit de «sobretot», que tothom anomena ART?».

29

W.W. III, 2016Acrílic sobre tela36x28 cm.

W.W. II, 2016Acrílic sobre tela41x30 cm.

Celaje, 2016Impressió digital sobre paper.25 x 25 cm

CCRISTINA GHETTIwww.cristinaghetti.org

32

El meu treball abstrau el color en formes simples coma línies. La meua mirada és, en conseqüència, selec-tiva, se centra en un concepte i sorteja, entre altrescoses, el tema. És a dir, al llarg del procés d'investiga-ció he sostret l'anècdota, del tema i el gest, de la pin-zellada, desenrotllant una sèrie d'obres en què esmostren els colors que Pinazo utilitza de manera re-current en quasi tota la seua obra però de forma aus-tera i essencial.

En aqueix sentit, la utilització de les noves tec-nologies m'ha permés reveure Pinazo a través de l'a-nàlisi de la seua paleta de color. Per a realitzaraquesta operació, he utilitzat un algoritme que trans-forma els colors que capta en la pintura, en colorspurs ordenats en línies. El resultat: la revelació d'unasorprenent i magnífica paleta, amb les seues obses-sions i recurrències a través de la qual intuïm quins co-lors Pinazo amava i quals evitava.

De fet, la primera cosa que m'atrau i sorprénde la seua obra és el seu elegant però continguda pa-leta de color i utilitze «continguda» amb l'admiració dequi adverteix la saviesa que s'amaga darrere d'aquestai la satisfacció d'haver-hi aprofundit amb el treballpropi.

Pirotecnia, 2016Impressió digital sobre paper25 x 25 cm

33

Visitant Pinazo I, 2016Fotografia. Paper baritat40x50cm

JJOSEP GILwww.josepgil.com

36

L'emoció de retronar als llocs viscuts, aquells llocso persones dels quals un dia u mateix, o un autor jareconegut va extraure tota l'essència amb una mirada,una sensibilitat i una expressió sorprenent i captiva-dora. Llocs viscuts en primera persona o a través dela mirada d’un altre.

Paisatges, ciutats, locals, persones, que retra-tats a través de les arts, des de la pintura al cinema,han adquirit un valor afegit, per haver segut triats idistingits per un cert autor, en imatges que formen partde la nostra memòria col·lectiva.

Tenim a Godella la possibilitat de retrobar-nosamb la llum, les olors, el cel, el mateix volteig de cam-panes que en el seu dia sentira el mateix Pinazo, en-voltats si no d’iguals, de semblants veus, converses,figures de persones majors renyint a xiquets que ambels seus jocs no deixen d’armar soroll al carrer... Podemcreuar-nos amb les mateixes processons, i situar-nosjust en el mateix punt des del qual un dia ideara pintaruna de les seues taules. Podem formar part, en untemps diferent, de la pròpia estampa que retratara.

És, aquest tríptic, un retrat ple d’anacronis-mes, un viatge en el temps on hi ha permanències igrans canvis. És un retrat on els personatges, les his-tòries i els entorns s’aproximen i s’allunyen sense que-dar clar quina part de la imatge és contemporània dequi. Tres senzills retorns a una essència reconeguda.

37

Visitant Pinazo ii, 2016Fotografia. Paper baritat40x50cm

AALFREDO PARDILLOalfredo.com.es

Amb un cert rubor ens acostem al moment reflectit enun dels quadros de Pinazo, concretament, «La Creudel molí a Godella». El lloc ens transmet tranquil·litat,el sol de l'alba tiny els horts, els núvols i la carreteraamb tons ataronjats, malves i roses.

Observem que la creu, protagonista sobre lacolumna de pedra, i la casa romanen en el mateix llocperò que la resta ha canviat amb l'esdevindre dels mésde cent anys que han passat des que Pinazo va pintarel quadro. Aquest procés de canvi és el que ens invitaa interpretar, amb algunes llicències, l'essència del pai-satge actual.

D'esta manera, treballem a partir de diversesfotografies del lloc preses des del mateix punt de vistai a l'hora aproximada en què estimem que va estar Pi-nazo treballant. Fem un estudi de la composició, lallum i el color, i advertim, entre altres coses, amb unacerta sorpresa i satisfacció, com Pinazo va variar lagrandària de la creu i la columna de pedra. Aprenemla lliçó. Nosaltres hui, com ell, hem variat la seua di-mensió.

La cruz del molino, 2016Acrílic sobre llenç.116 x 163 cm

Geometrías constructivas: a Pinazo Camarlench, 2016120 X 180 cm (mesura grupal 11 obres)

EENCARNA MONTEAGUDOkarnamonte@yahoo.es

Als dèsset anys vaig ser per primera vegada a la CasaMuseu Pinazo acompanyant (com a pigall) a RicardoGarcía de Vargas, director del Museu. Passats els anys,les visites guiades per Esperanza Pinazo i per José I.Casar acompanyant i acompanyada per tants amics...Sempre que torne a entrar en la Casa Museu, el tempscontinua detenint-se... la màgia roman.

«Quadros que només serveixen per a menjari beure» (escrivia el pintor), compartien espai en l'es-tudi amb les seues obres més avantguardistes: «les deviure» les anomenava, les de l'esperit inquiet i investi-gador. «No és que jo no puga evolucionar, no. El queno puc és tornar arrere». Tantes notes i reflexions sobrel'art, els artistes, els crítics... les seues inquietuds i dis-crepàncies amb la política de l'època, («quan com-prenguem Espanya, no en quedarà res»), reflecteixenl'home conscient del seu context vital.

Mire les obres de Pinazo i -amb tota humilitatdavant de la dimensió del ser humà i de l'artista-, i emcentre en un sol aspecte: la construcció, l'estructuraque subjau en les seues obres; com concep i ordenal'espai del llenç, la geometria amb què organitza unacomposició...

És aqueixa aparent senzillesa de tota una ar-quitectura que queda velada pel domini del color i lapinzellada solta, precisa i incisiva de les seues obres...el que em fascina; la seua essència. Anys després quePinazo pintara les seues taules, l'arquitecte M. van derRohe diria referint-se a l'art: «Menys és més». Al meuentendre, Pinazo ho va aconseguir.

Sense títol, 2016Esmalt sobre tauler.175 x 101 cm

GGRUP MODERN FIJono Raffi - Josele López

Més d'un segle després de la realització d'aquest esbósla modernitat de Pinazo segueix latent en cada una deles línies vibrants que componen aquesta figura dellaurador. Com si es tractara d'una oda al pintor deGodella, l'esbós original ha sigut respectat de manerarigorosa. Únicament varia l'escala, augmentada finsa aconseguir l'altura dels espectadors, que es veuenenfrontats cara a cara amb el llaurador de Pinazo. Lamodernitat que ja brolla del propi esbós es veu aixíreforçada tant per la magnitud l'escala com per lestextures i tractaments pictòrics afegits, que reflecteixentant l'art del nostre segle com la trajectòria del grupModern Fi.

María García MontoyaLlic. en Història de l'Art

Fauve, 2016Collage sobre cartolina104 x 74 cm

MMIGUEL ÁNGEL RÍOSmrios@dib.upv.es

Sent una gran admiració per Ignacio Pinazo; el seugran talent està ja en la història; seria un dels gransdel Quai d'Orsay, com a intuïció del Fauvisme. En lasolejada Godella, la seua dilatada vida va estar creantuna pintura que fa possible la vida més que l'ensomni.No va amortitzar mai la seua investigació per la pin-tura; va ser la seua gran passió. Va ser, inequívoca-ment, un gran pintor i un gran solitari, amb unaresolta actitud crítica i testamentària. I així va ser!: pera ell els llargs anys viscuts a Godella van ser semprecamí, i el camí, una bella aventura i un bell somni:«Un somni que es va somiar».

D'aprés Pinazo, 2016Pintura i collage sobre taula75 x 122 cm.

MMANUEL SILVESTREmsilvestrevisa@yahoo.es

Celatge. Oli sobre taula. Ignacio Pinazo CamarlenchDos penells i un cel.

Una taula de xicotetes dimensions, 18, 5x32 cm.

La matisada llum s'obri entre núvols blancs amb refle-xes solars.Unes subtils i evanescents taques de color sobrepreneni enlluernen la mirada de l'espectador.Ara i ací uns efímers i flexibles papers juguen al ritmedel vent.Tot canvia de manera instantània, quasi tant ràpidcom el paisatge d'un cel.

TEXTOS ORIGINALS

JOSÉ IGNACIO CASAR

Pinazo com a pretext. Dotze mirades

¡Qué duda cabe que la opción vital de Pinazo por Godella tuvo unamitad de intuición y otra de casualidad! Pero es indudable que esaopción personal modificó el devenir del pueblo.

La producción más personal y dubitativa, la más arries-gada e intuitiva y al mismo tiempo la menos contrastada con la so-ciedad y con el mercado, tiene el trasfondo de la vida del municipio;por eso su Casa Museo no es solo el testimonio de su hábitat sinoel mejor interfaz para comprender su aventura personal y plástica.Y la casa -y con ella el mundo que representa- solo se entiende sise tiene la voluntad de conocer la geografía y las costumbres loca-les, si se es capaz de adentrarse en ella libre de prejuicios y de bus-car en la abundante producción del pintor las claves que permitanconocer los numerosos porqués, las incontables razones que leguiaron en la solución de los problemas representativos, en la se-lección de las opciones plásticas con las que de manera deliberadae intuitiva pintó sus cuadros.

En este año de la conmemoración del primer centenariode su muerte, se ha conformado un importante número de exposi-ciones en la ciudad de Valencia que tienen por objeto confrontar laobra de Pinazo con sus referentes -exposiciones en el Museo de Be-llas Artes de Valencia y en la Fundación Bancaja- con sus contem-poráneos -exposición en el MuVIM- e incluso contrastar lasintuiciones plásticas de Pinazo con los artistas presentes en la co-lección del IVAM. En Godella se han llevado a cabo diversos actosy celebraciones con un carácter más festivo, que impulsados por elTaller d'Història Local, han tenido un carácter más popular y hansido promovidos por distintas asociaciones y grupos culturales conel patrocinio del Ajuntament.

La exposición "Pinazo com a pretext. Dotze mirades" res-ponde al interés de un grupo de artistas vinculados a Godella quehan decidido rendir su tributo al maestro desde la reflexión sobre

su propia producción, tamizada por las influencias que la obra dePinazo ha destilado sobre sus trabajos. Se trata de propuestas plás-ticas de distinto formato y materia creadas expresamente para estaocasión que, en su conjunto, constituyen un interesante y, necesa-riamente, parcial elenco de los caminos por los que se mueve laproducción artística cien años después del óbito de Pinazo. Doztemirades porque son doce los artistas que han querido, y podido,rendir aquí y ahora su tributo pinaziano; doce compromisos con elarte y doce artistas que, en el mismo contexto territorial que el maes-tro, se deciden a confrontar su proceso creador consigo mismos,con sus compañeros de viaje y, obviamente, con Pinazo. Los códigoscreativos responden a las distintas personalidades de los doce: lainterpretación plástica como pintura pura, Aguilar, Ferriol y GrupModern Fi; la interpretación plástica inmersa en la historia de la cul-tura, Lloris; la interpretación tamizada por formas de producción deautores o ismos contemporáneos, Carrasco y Ghetty; la interpreta-ción a través de la sublimación del formato pinaziano, Estellés; lainterpretación a través de los lenguajes que caracterizan a otras téc-nicas de producción, Monteagudo y Gil; y finalmente, la interpreta-ción a través de las técnicas artísticas propias, Pardillo y Ríos.

Cada espectador construirá sus afinidades y seleccio-nará, en forma de preferencia, una o varias de las obras que cons-tituyen esta muestra: no solo es lógico sino que es deseable y es,sobre todo, garantía de diversidad y de fruición. Pero en ese procesode selección deberá ser consciente de que es el grupo de los Dotzeel que le influye, y que el contraste con el resto de las obras se con-vierte en la guía subconsciente que dirige sus preferencias, y todoello por una doble razón: por sintonía visual y perceptiva con laobras u obras seleccionadas y por sintonía con la forma de inter-pretación con la que el autor se ha acercado a Pinazo.

Así el trabajo de los Dotze supera el concepto de miradapara convertirse en auténticos códigos interpretativos que sirven paraacercarse a la compleja y, a veces, contradictoria producción del pin-tor: bienvenidos sean el esfuerzo, la dedicación y el compromiso.

49

RAQUEL AGUILARNiña con flores, obra de Ignacio Pinazo, es un óleo sobre lienzo decuarenta y cinco centímetros de alto por treinta y seis de ancho encuya firma reza el año 1887. Una fecha que parece corregida conposterioridad, ya que bajo los dos ochos de 1887, más oscuros yalargados que el uno y el siete, podemos adivinar un nueve y uncero, es decir, 1907, un año, sin duda, en el que parece más opor-tuno datar el cuadro.

Más allá de la anécdota, la obra en cuestión desde el pri-mer momento atrapa nuestra mirada: La representación de la niñacon un cesto lleno de flores queda inmediatamente relegada poruna composición en la que las manchas de color se disponen deforma ordenada sobre los ejes cartesianos del cuadro. Las manosdesdibujadas, las flores apenas pintadas o el fondo indefinido, noshablan de lo mismo, de un Pinazo del que emanan los predicadosde lo moderno sobre otros rasgos de corte naturalista.

En ese sentido, y con la voluntad de aprender en algunamedida la lección del pintor, en nuestro trabajo tratamos de eviden-ciar la forma del cuadro y convertirla en el tema, aminorar en loposible la presencia del motivo pero sin llegar a la abstracción. Dehecho, como puede comprobarse en nuestros ejercicios, la síntesisde la figura, la descripción del eje vertical de la composición o laconcreción de las áreas que permanecían desdibujadas en el origi-nal son algunas de las vías de investigación que tomamos y quenos brindan una nueva mirada sobre la obra.

JOSÉ CARRASCOEl MARTu mar… dramas de añiles, ultramares, rojos, ocres, amarillos, sie-nas … encuentros, pérdidas y soledades.Tu playa los devuelve… llenito de realidades.

CRISTINA GHETTIMi trabajo abstrae el color en formas simples como líneas. Mi mi-rada es, en consecuencia, selectiva, se centra en un concepto y sor-tea, entre otras cosas, el tema. Es decir, a lo largo del proceso deinvestigación he substraído la anécdota, del tema y el gesto, de lapincelada, desarrollando una serie de obras en las que se muestranlos colores que Pinazo utiliza de manera recurrente en casi toda suobra pero de forma austera y esencial.

En ese sentido, la utilización de las nuevas tecnologíasme ha permitido rever a Pinazo a través del análisis de su paletade color. Para realizar esta operación, he utilizado un algoritmo quetransforma los colores que capta en la pintura, en colores puros or-denados en líneas. El resultado: la revelación de una sorprendentey magnífica paleta, con sus obsesiones y recurrencias a través de laque intuimos qué colores Pinazo amaba y cuales evitaba.

De hecho, lo primero que me atrae y sorprende de suobra es su elegante pero contenida paleta de color y utilizo “conte-nida” con la admiración de quien advierte la sabiduría que se es-conde tras ella y la satisfacción de haber profundizado en la mismacon el trabajo propio.

ALFREDO PARDILLOCon cierto rubor nos acercamos al momento reflejado en uno de loscuadros de Pinazo, concretamente, “La Cruz del molino en Godella”.El lugar nos transmite tranquilidad, el sol del amanecer tiñe los huer-tos, las nubes y la carretera con tonos anaranjados, malvas y rosas.

Observamos que la cruz, protagonista sobre la columnade piedra, y la casa permanecen en el mismo sitio pero que el restoha cambiado con el devenir de los más de cien años que han pa-sado desde que Pinazo pintó el cuadro. Este proceso de cambio esel que nos invita a interpretar, con algunas licencias, la esencia delpaisaje actual.

De este modo, trabajamos a partir de varias fotografíasdel lugar tomadas desde el mismo punto de vista y a la hora apro-ximada en la que estimamos que estuvo Pinazo trabajando. Hace-

50

mos un estudio de la composición, la luz y el color, y advertimos,entre otras cosas, con cierta sorpresa y satisfacción, cómo Pinazovarió el tamaño de la cruz y la columna de piedra. Aprendemos lalección. Nosotros hoy, como él, hemos variado su tamaño.

ENCARNA MONTEAGUDOA los diecisiete años fui por primera vez a la Casa-Museo Pinazoacompañando (como lazarillo) a Ricardo García de Vargas, directordel Museo. Pasados los años, las visitas guiadas por Esperanza Pi-nazo y por José I. Casar acompañando y acompañada por tantosamigos... Siempre que vuelvo a entrar en la Casa-Museo, el tiempocontinúa deteniéndose ... la magia permanece.

“Cuadros que sólo sirven para comer y beber” (escribíael pintor), compartían espacio en el estudio con sus obras más van-guardistas: "las de vivir" las llamaba, las del espíritu inquieto e in-vestigador, “No es que yo no pueda evolucionar, no. Lo que nopuedo es volver atrás”. Tantas notas y reflexiones sobre el arte, losartistas, los críticos ,... sus inquietudes y discrepancias con la políticade la época, (“cuando comprendamos España no quedará nada”),reflejan al hombre consciente de su contexto vital.

Miro las obras de Pinazo y -con toda humildad ante ladimensión del ser humano y del artista-, y me centro en un solo as-pecto: la cconstrucción, la estructura que subyace en sus obras; cómoconcibe y ordena el espacio del lienzo, la geometría con que orga-niza una composición...

Es esa aparente sencillez de toda una arquitectura quequeda velada por el dominio del color y la pincelada suelta, certera eincisiva de sus obras...lo que me fascina; su esencia. Años después deque Pinazo pintara sus tablas, el arquitecto M. van der Rohe diría refi-riéndose al arte: “Menos es más”. A mi entender, Pinazo lo consiguió.

GRUP MODERN FIMás de un siglo después de la realización de este boceto la moderni-dad de Pinazo sigue latente en cada una de las líneas vibrantes quecomponen esta figura de labrador. Como si se tratase de una oda al

pintor de Godella, el boceto original ha sido respetado de manera ri-gurosa. Únicamente varía la escala, aumentada hasta alcanzar la al-tura de los espectadores, que se ven enfrentados cara a cara conlabrador de Pinazo. La modernidad que ya mana del propio esbozose ve así reforzada tanto por la magnitud la escala como por las tex-turas y tratamientos pictóricos añadidos, que reflejan tanto el arte denuestro siglo como la trayectoria del grupo Modern Fi.

María García MontoyaLcda. en Historia del Arte

MIGUEL ÁNGEL RÍOSSiento una gran admiración por Ignacio Pinazo; su gran talento estánya en la historia; sería uno de los grandes del Quai d'Orsay, como in-tuición del Fauvismo. En la soleada Godella, su dilatada vida fue alum-brando una pintura que hace posible la vida más que el ensueño. Noamortizó nunca su investigación por la pintura; fue su gran pasión.Fue, inequívocamente, un gran pintor y un gran solitario, con una re-suelta actitud crítica y testamentaria. ¡Y así fue!: para él los largos añosvividos en Godella fueron siempre camino, y el camino, una hermosaaventura y un hermoso sueño: “Un sueño que se soñó.”

MANUEL SILVESTRECelaje Óleo sobre tabla. Ignacio Pinazo Camarlench

Dos veletas y un cielo. Una tabla de pequeñas dimensiones, 18,5x32 cm.

La matizada luz se abre entre nubes blancas con reflejos solares. Unas sutiles y evanescentes manchas de color sobrecogen y deslum-bran la mirada del espectador.Ahora y aquí, unos efímeros y flexibles papeles juegan al ritmo delviento. Todo cambia de manera instantánea, casi tan rápido como el paisajede un cielo.

51

DDisenyRaquel Aguilar i Josep Gil

MaquetacióRaquel Aguilar

TraduccióLluís Vallés

de les fotografies, els autorsde les obres i els texts, els autors