INFORMACIÓ 160

JUNY 2014 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

UN DUC MOR ELECTROCUTAT A LA COSTA DEL PEDRÓ

El dijous, 8 de maig, diverses persones varen informar a membres del grup d´ornitologia de la presència d´una rapinyaire nocturna morta en una torre elèctrica situada per sobre del local del Centre d´Esplai. També hi havia un tros d´ala al peu de la torre. El divendres, Tomás Blasco hi va anar a fer fotografies, en les quals es veia que era un exemplar de Duc (Bubo bubo), l´au nocturna més gran del nostre entorn. Amb la curiositat de que, quan morí electrocutada, tenia un tudó (Columba palumbus) com a presa. Ell mateix trucà al cos dels agents rurals avisant-los d´aquest fet. A mitjanit, operaris de l´empresa elèctrica retiraren el cos de dalt la torre i l´endemà els agents rurals recuperaren el cos i el fragment d´ala per a realitzar la corresponent necròpsia i tramitar l´expedient per a que la companyia faci les corresponents modificacions a la torre per evitar en el futur altres electrocucions d´aus. Com que l´exemplar de Duc mort és possible que fós un adult de la parella que cria en el nostre entorn, els agents rurals és probable que segueixin la nidificació en aquesta zona per, si fos el cas, retirar una part de la niada i l´únic adult pugui tirar endavant un poll. També es va comunicar la mort d´aquest exemplar de Duc a Joan Real que, juntament amb Albert Tintó i Santi Mañosa, del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, estudia les morts d´aus per electrocució i quins tipus de torres i instal·lacions elèctriques eviten aquests accidents.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

El 20 de maig es va inaugurar l´exposició “Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona” organitzada per l'Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona a l´edifici de l’Institut Botànic, al Jardí Botànic de Barcelona (c/ Dr. Font i Quer, 2 · Parc de Montjuïc). Aquesta exposició del gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col·leccionista de diverses generacions de la família Salvador a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de la ciutat de Barcelona serà oberta fins a l'abril del 2016. Els gabinets de curiositats dels segles XVII i XVIII estaven formats principalment per elements dels tres regnes del món natural (mineral, vegetal i animal) identificats, etiquetats i classificats sistemàticament. Col·leccions nascudes de la curiositat i de la passió per atresorar, però també d’una voluntat de recerca científica amb el propòsit de contribuir a comprendre millor la natura i el seu funcionament. Per realitzar el document nº 145, amb el qual acompanyem aquest full informatiu, hem aplegat la presentació de l´exposició, extreta del web de l´Institut Botànic de Barcelona, un article de Maria Palau publicat al diari El Punt Avui, i un interessant article de Ramon Folch publicat a la revista Mètode. Reproduïm, a continuació, un fragment de l´article de Ramon Folch. L'aventura dels Salvador –poca broma: sis generacions de folls per la natura– és tan fascinant com desconeguda pels ciutadans, tot i que donen nom a un carrer de la ciutat, al Raval, i un dels seus membres, Jaume Salvador, està immortalitzat en una escultura a la façana del Museu Martorell, a la Ciutadella. Justament serà en aquest edifici on a mitjà termini –“el pròxim mandat”, va precisar ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana– es desplegarà un nou projecte museístic fonamentat en la col·lecció dels Salvador. De moment, i fins al 2016, l'Institut Botànic n'ofereix un interessant assaig de preestrena. Ciurana creu que ja és hora de presumir de patrimoni, perquè el cas dels Salvador és “excepcional”. La majoria dels gabinets particulars europeus que van emergir des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració es van dissoldre en els grans museus nacionals. El llegat dels apotecaris Salvador, en canvi, s'ha mantingut “pràcticament sencer”, subratlla el comissari de l'exposició, José Pardo-Tomàs, i per curiosos girs de la història és en mans de l'Ajuntament. La farmàcia del carrer Ample ja no existeix, com tampoc no queda rastre del jardí que la família tenia a Sant Joan Despí, des d'on van introduir a Catalunya espècies avui tan freqüents com ara els geranis d'heura i la mimosa americana. Però sí que s'ha preservat el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.400 volums, un herbari amb 4.700 plecs –“que encara utilitzen els científics per a la seva recerca”, emfasitza Pardo-Tomàs–, 30.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatges i expedicions, i piles de correspondència. Gran part de la col·lecció va ser requisada per la Generalitat republicana el 1938, per tal de protegir-la, i després de la guerra les autoritats franquistes es van posar d'acord amb els seus propietaris per adquirir-la. Els tresors del gabinet ja no es trobaven a Barcelona, sinó a Vilafranca del Penedès, al mas de la Bleda, on fins l'estiu passat les seves golfes encara amagaven important material de la nissaga de naturalistes. L'Ajuntament de Barcelona no va badar i va comprar un segon conjunt que completa i dóna un sentit més definitiu a aquest patrimoni.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el nº 63, sobre el nou programa Life de l´ós bru al Pirineu. Són informacions publicades als diaris El Punt Avui, Ara, El Periódico i La Vanguardia, els mesos d´abril i maig, sobre aquest nou programa Life i l´ós al Pirineu. Reproduïm un fragment del comunicat de premsa del Departament d´Agricultura de la Generalitat de Catalunya de l´abril del 2014. Un nou projecte europeu dinamitzarà la zona del Pirineu amb presència d’ós bru Es destinaran gairebé 2,5 milions d’euros a desenvolupar noves accions que facilitin sobretot la seva coexistència amb el territori El nou projecte LIFE+ garanteix i amplia les mesures vigents de suport als ramaders i reforça el treball amb el sector turístic També permetrà consolidar els equips de seguiment i suport ramader, i assegurar la viabilitat genètica de l’espècie

La Comissió Europea acaba d’anunciar que ha atorgat un projecte LIFE+ que permetrà consolidar la població d’ós bru (Ursus arctos) a la zona del Pirineu central català. El Departament d’Agricultura aconseguirà amb aquest nou projecte europeu ampliar les accions que es duen a terme a la zona del Pirineu amb presència d’ós bru. El total del pressupost d’aquest projecte és de 2.435.639 € i serà finançat en un 75% per la Unió Europea. Els objectius principals són conèixer i consolidar genèticament la població, dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per a l’ós i millorar-los, impulsar el paper de l’ós en relació amb el turisme i, sobretot, potenciar el sector ramader que conviu amb l’ós, tot demostrant que es pot continuar minimitzant el risc d’atacs a la ramaderia i l’apicultura. També el nou projecte ha de ser bàsic per generar una implicació del territori a fi d’integrar l’ós en la societat de muntanya i per treballar perquè aquesta espècie esdevingui una oportunitat de desenvolupament econòmic per al territori. El projecte preveu implementar una sèrie d’accions que permetin consolidar el futur de l’ós al Pirineu en un entorn favorable. A més, és una bona oportunitat per generar productes i sistemes de bona gestió que serveixin com a exemple per ser “exportats” a

la resta dels Pirineus (aragonès, francès) o a altres zones de la UE, ja que s’incrementaran i milloraran els espais de coordinació internacional en relació amb l’ós. Una de les dificultats que hi ha ara pel que fa a la gestió de la població d’ós és la incertesa sobre la seva variabilitat genètica, per la qual cosa es preveu treballar també en aquest àmbit. El projecte té com a beneficiari principal el Departament d’Agricultura de la Generalitat, i com a beneficiaris associats el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida. Així mateix, compta amb el suport formal d’una bona part de les administracions locals, associacions de ramaders i institucions turístiques locals, a més d’altres administracions d’àmbit pirinenc. Una prioritat: donar suport al sector ramader El Departament d’Agricultura i el Conselh Generau d’Aran tenen obertes diferents línies d’acció per a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’ós bru. Es tracta bàsicament del programa d’assistència als ramaders i propietaris d’arnes que es puguin veure afectats per la seva presència. A més, a banda del pagament dels danys ocasionats per l’ós bru, des de fa anys hi ha un programa de suport a ramaders i propietaris perquè agrupin els seus ramats de manera que es puguin aplicar mesures efectives de protecció i es puguin vigilar quan pasturen en zones amb presència d’óssos amb l’objectiu de facilitar el maneig dels ramats. Una altra de les mesures dutes a terme en els darrers anys que ha resultat molt efectiva és que el Departament d’Agricultura ha contractat diversos pastors perquè es facin càrrec de vigilar aquests ramats agrupats des del mes de juny fins a l’octubre. A banda, també es duu a terme el control i el manteniment dels vailets elèctrics instal·lats per protegir les arnes d’explotacions apícoles dels atacs de l’ós bru. També des de fa anys, el programa que el Departament d’Agricultura desenvolupa en zones ramaderes amb presència de l’ós bru inclou la cessió de gossos de protecció dels ramats en zona d’ós bru. En els darrers 10 anys, s’han cedit un total de 32 gossos que, a més de prevenir possibles danys ocasionats per l’ós bru, també defensen el ramat davant de qualsevol altra amenaça com ara l’atac de gossos ensalvatgits, llops, guineus, etc. El Departament ha treballat amb el sector primari per aconseguir rebaixar al màxim la incidència de l’ós bru. Es tracta, doncs, de donar suport a la conservació de l’ós bru com a element de recuperació de la nostra biodiversitat, però també com a element dinamitzador del territori. En aquest sentit, el nou projecte LIFE+ preveu ampliar i reforçar les línies de treball existents i impulsar-ne de noves, com per exemple la valorització dels productes locals resultants de la ramaderia que es practica en les zones de presència de l’ós, de manera que aquesta espècie no només ocasioni menys problemes, sinó que generi també avantatges per al ramader que hi ha de conviure. La problemàtica de la consanguinitat de la població actual d’óssos El nou projecte LIFE+ pretén contribuir a assegurar el futur biològic de l’ós al Pirineu i allunyar-ne el risc d’endogàmia. Pyros, mascle alliberat l’any 1997, es calcula que té uns 26 anys i és el pare de 28 dels óssos que han format o formen part de la població del Pirineu central. L’edat mitjana de vida d’un ós és d’uns 30 anys i, per tant, està arribant al final de la seva vida.

13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les vuit primeres fotografíes del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer, març i abril, són les següents:

Foto nº 1: Galerida theklae Cogullada fosca Thekla Lark Cogujada Montesina

Foto nº 2: Falco columbarius Esmerla Merlin Esmerejón Foto nº 3: Hippolais icterina Bosqueta icterina

Icterine Warbler Zarcero Icterino Foto nº 4: Aquila chrysaetos Àguila daurada Golden Eagle Águila Real Foto nº 5: Ardeola ralloides Martinet ros

Squacco Heron Garcilla Cangrejera Foto nº 6: Corvus monedula Gralla Eurasian Jackdaw Grajilla Foto nº 7: Motacilla flava Cuereta groga

Yellow Wagtail Lavandera Boyera Foto nº 8: Streptopelia senegalensis Tórtora del Senegal Laughing Dove Tórtola Senegalesa A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes d´abril. Les solucions: Cuereta groga (Motacilla flava) i Tórtora del Senegal (Streptopelia senegalensis) Moltes felicitats als pocs que heu encertat aquesta difícil foto. Adjunto prova que era una senegalensis SS .

CLASSIFICACIÓ DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les vuit primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a maig del 2014, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

15 PUNTS: Marc Pérez

14 PUNTS: Arnau Sales

13 PUNTS: Núria Rodríguez

12 PUNTS: Juan Mora

10 PUNTS: Vicenç Roig Tomás Blasco Marc Collado

Enric Morera

9 PUNTS: Neus Solà Jaume Duaigües

Eva Reñé

8 PUNTS: Pep Domènech

6 PUNTS: Joan Guillamon Frederic Sanchez Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només cal ser membre de l´ANT i demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de maig, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de maig.

REVISIÓ DE LES CAIXES NIU

El diumenge, 11 de maig, al matí, organitzada pel grup d´ornitologia de l´ANT, es va fer una altra sortida per fer el seguiment de les caixes niu instal·lades en el nostre entorn i estudiar-ne la ocupació per les diverses espècies. Hi van participar Tomás Blasco, Pep Domènech, Juan Mora i Rosa Simon. Es van revisar 30 caixes niu. De buides n´hi havia 9, amb materials 10, amb ous 4 i amb polls 7. Les espècies que hi havia instal·lades identificades eren Mallerenga carbonera (Parus major), Mallerenga blava (Parus caeruleus) i Raspinell (Certhia

brachydactyla).

PLA D´ACTUACIÓ PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L´AIRE La direcció general de Qualitat Ambiental ens ha adreçat per correu electrònic, referent a la tramitació del pla d´actuació per a la millora de la qualitat de l´aire, la carta que reproduïm a continuació.

L´informe sobre al·legacions al Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire a la Zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric està disponible a la web de la Secretaria de Medi Ambient 9 de maig Senyor/a, En data 11 de novembre de 2013 es va publicar l’anunci d’informació pública del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, i des de diferents organismes van arribar observacions, suggeriments o al·legacions. Acabat el termini d’audiència i d’informació pública, la Direcció General de Qualitat Ambiental ha avaluat les al·legacions rebudes. En aquest sentit, us informem que s’han rebut 295 al·legacions de 25 organismes, de les quals se n’ha estimat un 93% de la totalitat. El resultat d’aquest procés d’informació pública ha suposat una revisió important del contingut del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, la tramitació del qual seguirà per tal de ser finalment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Tant les al·legacions com la resposta concreta a cadascuna es recullen en l’informe que es troba disponible a a la web del Departament de Territori i

Sostenibilitat a l’apartat del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire (www.gencat.cat/territori, Medi ambient i sostenibilitat > Atmosfera > Qualitat de l’aire > Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire). Cordialment, Direcció general de Qualitat Ambiental

XARXA NATURA 2000 Hem rebut la comunicació de la sortida a informació pública del projecte de declaració de les Zones Especials de Conservació de la regió biogeogràfica mediterrània integrades dins de la xarxa Natura 2000. S´hi poden presentar al·legacions fins el 9 de juliol. Es declaren Zones Especials de Conservació (ZEC) els espais naturals que en el seu moment es proposaren com a Llocs d´Importància Comunitària (LIC). Això implica el compliment formal de la Directiva Hàbitats i no es revisen els límits dels espais que hi són inclosos. L´ANT, en el seu moment va demanar d´ampliar els espais inclosos dins la xarxa Natura 2000 en el nostre entorn. A continuació reproduïm el correu electrònic rebut.

20 maig Benvolguts/des, Amb el present correu, us informo que s’ha publicat al DOGC (núm. 6619 amb data 9 de maig de 2014) l’anunci d’informació pública del projecte d’Acord de Govern pel qual es declaren les Zones Especials de Conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n’aprova l’Instrument de gestió. Aquest període tindrà una durada de dos mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació, és a dir, fins el 9 de juliol. La documentació corresponent està a disposició de les persones interessades a la seu de la Direcció General de Polítiques Ambientals (Av. Diagonal, 523-525 08029 Barcelona), als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Lleida (C/ Clot de les Monges, 6-8 25007 Lleida), a Girona (Pça. Pompeu Fabra, 1, 170002 Girona), a les Comarques Centrals (C/ Àngel Guimerà, 14, 08241 Manresa), a Barcelona (C/ Aragó, 244-248 08007 Barcelona), a Tarragona (C/Anselm Clavé, 1 43004 Tarragona) i a les Terres de l’Ebre (Av. Generalitat 116 43500 Tortosa). Us demano que, en la mesura que estigui en el vostre abast, en féu la màxima difusió i en faciliteu la consulta. Com a entitat registrada en el registre d’entitats de Medi Ambient, us convido a que formuleu, si ho creieu oportú, les observacions que estimeu pertinents, al present projecte d’Acord de Govern. Tota la documentació que es sotmet a informació pública i a audiència als ens locals la podeu consultar accedint a la pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat i seguint la següent ruta: Departament > Informació pública > Disposicions generals. D’altra banda us adjunto un document de preguntes més freqüents per facilitar-vos la comprensió del que suposa aquest procés. L’Acord de Govern culmina el procés de desplegament de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, de manera que declara com a Zones Especials de Conservació (ZEC) els espais que ja van ser proposats com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC) en l’Acord de Govern GOV 112/2006, de 5 de setembre o en Acords anteriors. La declaració com a ZEC comporta el compliment formal de la legislació comunitària (Directiva Hàbitats), i no implica una revisió dels límits dels espais, que es mantenen en la seva delimitació aprovada en l’Acord de Govern GOV 112/2006. Les al·legacions a la declaració de ZEC que es formulin durant el procés d’informació pública cal adreçar-les al Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Direcció General de Polítiques Ambientals (Av. Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona 3era planta). Moltes gràcies per la vostra col·laboració, Salutacions, Jordi Parpal Servole Responsable de Natura 2000 Servei de Planificació de l'Entorn Natural Direcció General de Polítiques Ambientals av. Diagonal, 523-525 | 08029 Barcelona | Tel. 93 444 50 00 – ext 4371 | jparpal@gencat.cat | gencat.cat/mediambient | twitter.com/mediambientcat

ENLLUMENAT EXTERIOR I CONTAMINACIÓ LUMÍNICA En el Butlletí de Medi Ambient nº 360, del 16 de maig, que ens envia per correu electrònic el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, s´informa que s´està treballant en un nou reglament per desenvolupar la Llei 6/2001 de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Per justificar aquesta llei, en aquell moment, es deia que hi ha la necessitat de regular mecanismes que permetin donar resposta a la problemàtica que planteja un enllumenament nocturn inadequat, i a les formes de contaminació lumínica que en derivin, sense oblidar en cap moment la importància que l'enllumenament nocturn té com a element essencial per a la seguretat ciutadana, per a la circulació i també per a la vida comercial, turística i recreativa de les zones habitades. En tot cas, una regulació adequada de l'enllumenament nocturn ha de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a les ciutats i als pobles. La Llei, doncs, determina la divisió del territori en diverses zones en funció de les característiques i especificitats de cada una en relació amb la claror lluminosa que hi pot ésser admissible, i també regula els aspectes relatius a les intensitats de brillantor permeses, al disseny i la instal·lació de l'enllumenat i al règim estacional i horari d'usos. La Llei estableix igualment les obligacions de les administracions públiques per a assegurar el compliment dels objectius que persegueix, fixa els ajuts econòmics necessaris per a donar suport a les possibles operacions d'adaptació dels enllumenats existents a les noves prescripcions, regula el règim sancionador corresponent i, finalment, impulsa campanyes de conscienciació ciutadana envers la problemàtica ambiental que planteja la contaminació lumínica. Tota aquesta regulació ha de permetre fer un altre pas endavant cap al compromís global de tota la societat en la defensa i la conservació del medi, inserit en el marc d'un desenvolupament sostenible que faci possible el creixement del benestar econòmic i social i el compatibilitzi amb la necessària protecció del medi. En aquest sentit, l'aplicació d'aquesta Llei ha de servir per a millorar l'eficiència energètica dels enllumenats. Ara diuen que elGovern de Catalunya està preparant una disposició reglamentària que desenvolupa la Llei, a fi de promoure la millora de les instal·lacions aplicant les millors tecnologies d'il·luminació, eficients energèticament i respectuoses amb l'entorn. El reglament incentivarà que el sector de la il·luminació generi activitat econòmica per a millorar els enllumenats exteriors, amb unes inversions d'uns 110 milions d'euros en 4 anys. Les inversions comportaran uns beneficis importants: es reduirà el consum elèctric uns 100 GWh anuals, amb un estalvi econòmic de 18 M d'euros cada any. Reproduïm, a continuació la informació penjada al web de la Generalitat de Catalunya. 08-05-2014 La nova normativa de la Generalitat sobre l'enllumenat exterior comportarà una reducció de la despesa energètica de més de 18 M d'euros anuals abans de 4 anys

Un estudi exhaustiu conclou que el 25% de les làmpades de l’enllumenat públic són de vapor de mercuri, tecnologia que caldrà canviar per raons mediambientals i d’eficiència energètica Es prioritzarà la renovació d’aparells i d’instal·lacions ineficients, com els fanals que emeten més de la meitat de la llum al cel A llarg termini, Catalunya disposarà d’un enllumenat que disminuirà en un 40% el seu consum elèctric i la potència instal·lada en un 34% El Govern de Catalunya està preparant una disposició reglamentària de desenvolupament de la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, per promoure la millora de les instal·lacions aplicant les millors tecnologies d’il·luminació, eficients energèticament i respectuoses amb l’entorn. Aquest reglament incentivarà que el sector de la il·luminació generi activitat econòmica

per millorar els enllumenats exteriors, amb unes inversions d’uns 110 milions d’euros en 4 anys. Les inversions comportaran uns beneficis importants, reduint el consum elèctric uns 100 GWh anuals, amb un estalvi econòmic cada any de 18 M€. Alhora, la nova norma vetllarà perquè es prioritzi la renovació d’aparells i d’instal·lacions ineficients, com els fanals que emeten més de la meitat de la llum al cel (FHS>50%), o els que utilitzen làmpades de vapor de mercuri (VMAP) que, amb el mateix consum, emeten la meitat de llum que les làmpades de vapor de sodi, poden contaminar el medi ambient (contenen més de 12 mg de mercuri per làmpada) i emeten radiacions perjudicials per a la salut de les persones. El Departament de Territori i Sostenibilitat preveu dur la disposició reglamentària a exposició pública a principis de l’estiu perquè el Govern la tramiti enguany, i quedi aprovada el primer semestre de 2015.

El 25% de l’enllumenat públic utilitza una tecnologia que l’any vinent deixarà de comercialitzar-se Per a l’elaboració de la normativa, la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha liderat un exhaustiu treball d’anàlisi i inventari de l’enllumenat exterior de Catalunya, en el que també hi han participat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Institut Català d’Energia i associacions d’empreses industrials i comercials. L’estudi ha permès disposar de l’inventari més detallat i exhaustiu que s’ha fet mai a Catalunya sobre aquestes instal·lacions, tant públiques com privades, ha identificat les característiques luminotècniques i ambientals dels diferents tipus de llums, làmpades i sistemes de regulació, la seva distribució territorial, i els seus usos. De l’anàlisi es desprèn que prop del 25% de l’enllumenat públic de Catalunya encara utilitza el vapor de mercuri (358.500 làmpades), tecnologia que l’any 2015 deixarà de comercialitzar-se per la seva elevada toxicitat ambiental. Pel que fa al sector privat, la important despesa energètica d’aquests llums ha fet que les empreses els hagin anat substituint en els darrers anys a un ritme superior que en l’àmbit municipal, i ara mateix només representen el 8% del total (118.500 làmpades). L’actual estat dels enllumenats exteriors a Catalunya i la previsió de l’aplicació de la normativa és el següent:

Enllumenat exterior

Públic Activitats Catalunya

Punts de llum totals 1.400.000 1.500.000 2.900.000

Consum energètic anual en GWh 713 606 1319

Cost energia en milions d'€ 128 109 237

Làmpades de VMAP 358.500 118.500 477.000

Llums amb FHS>50% 80.500 147.000 227.500

Inversió en milions d'€ 44 64 109

Estalvi energètic anual en GWh 43 59 103

Estalvi econòmic anual en milions d'€ 8 11 18

Període de retorn en anys 5,7 6,0 5,9 Previsió a llarg termini Avui dia, 227.500 punts de llum emeten la meitat de la radiació cap al cel. Aquesta situació, a més de causar contaminació lluminosa, fa que s’estiguin usant làmpades amb potències massa elevades per il·luminar correctament els espais, malbaratant energia. El reglament preveurà la necessitat que en les renovacions dels enllumenats s’obligui a emetre tota la llum cap a l’espai que es vol il·luminar. Pel que fa als que encara n’emeten un 15% fora del que es pretén il·luminar (prop del 40% del total), la seva adaptació serà més progressiva, atès l’elevat volum de llums que caldrà corregir. L’aplicació de la normativa catalana de protecció del medi nocturn promourà avançar cap a un enllumenat exterior sostenible, amb les característiques, estalvis d’energia i de contaminants següents:

Enllumenats exteriors

Actual Futur Estalvi Reducció Factura elèctrica anual en Md’€ 237 135 102 36% Potència instal·lada en MW 319 211 108 34% Consum anual d’energia en GWh 1.319 805 514 39% Emissions de GEH en t CO2eq. 395.700 241.500 154.200 39% Contaminació atmosfèrica anual en t CO 8.000 4.900 3.100 39% Contaminació atmosfèrica anual en t NOx 19.000 11.600 7.400 39% EFS. Llum emesa al cel en Mlm 7.400 5.300 2.100 28%

D’assolir-se els objectius, Catalunya disposarà a llarg termini d’un enllumenat exterior que disminuirà en un 40% el seu consum elèctric i la potència instal·lada en un 34%. S’estima que la contaminació de l’aire per monòxid de carboni (CO) i òxids de nitrogen (NOx) i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (CO2) associades a l’enllumenat exterior es reduirà prop d’un 40%. Alhora, augmentarà l’eficiència lluminosa dels aparells, reduint un 30% la llum emesa cap al cel. Es preveu que, quan tot l’enllumenat del país compleixi la normativa, els titulars de les instal·lacions s’estalviaran cada any uns 100 MEUR, 500 GWh del consum elèctric, i 100 MW de potència instal·lada.

NOVA GUIA DE NATURA DE CATALUNYA Hem rebut invitació, tant de Depana com d´Ipcena, per assistir a les diverses presentacions locals de la nova guia de natura titulada “Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya”. En la seva redacció hi ha participat membres de les dues associacions esmentades. Reproduïm, a continuació, l´invitació rebuda de Depana per a l´acte del 2 de juny a la Pedrera, a Barcelona.

Dimecres, 21 de maig del 2014 Presentació: Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya Us convidem a la presentació de la nova guia de la natura catalana, una obra divulgativa, molt recomanable i necessària, en la han col·laborat varis companys de DEPANA. Ens complau anunciar que ja està disponible la Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya, fantàstica tant per el seu abast com per les il·lustracions (més de 1000!), que ha estat possible en part gràcies al nostre company, el biòleg Joan Maluquer (coordinador científic i redactor). També han participat d'altes companys amb petites aportacions. La guia, pensada per al públic en general, és la primera en el seu gènere, i es presentarà: Quan? Dilluns, 2 de juny a les 19h On? A la sala Gaudí de la Pedrera, Barcelona L'acte consistirà en: Obertura, a càrrec de Miquel Rafa, director de l'Àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Benvinguda de l'obra, per Joandomènec Ros, catedràtic d'Ecologia i president de l'IEC. Conferència Apassionats per la natura. L'estudi i la protecció de la natura a Catalunya. A càrrec de Josep Germain, de la ICHN.

Tancament, per Joan Maluquer coordinador tècnic i en Joan Vàzquez, secretari general d'IPCENA i responsable de la direcció de l'obra- Tothom qui assisteixi a l'acte podrà adquirir un exemplar al 50 % del preu de venda. Esteu tots i totes convidades! Us hi esperem!

PROJECTE ORENETES: CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA

Un any més el grup d´ornitologia ha organitzat el cens de nius d´Oreneta cuablanca al nucli urbà de Torrelles de Llobregat. S´ha programat per al diumenge, 13 de juliol, a la tarda. Hi pot col·laborar tothom. No cal tenir cap experiència ornitològica. Només es tracta de comptar els nius existents i mirar si hi ha presència d´orenetes o no.

Una vegada comptabilitzats els resultats es publicaran al nostre web i es comunicaran a l´Institut Català d´Ornitologia i es publicaran al web www.orenetes.cat, junt amb els resultats de tots els censos realitzats a Catalunya.

CATÀLEG DE PAISATGE DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA L'Observatori del Paisatge va lliurar el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona al Departament de Territori i Sostenibilitat el 29 de desembre de 2011 i es va aprovar amb caràcter previ el 10 d'abril de 2014 (Edicte de 28 de març de 2014, sobre una resolució del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme per la qual s'aprova amb caràcter previ el Catàleg de Paisatge de la regió metropolitana de Barcelona). Dins d´aquest catàleg hi figura la unitat de paisatge nº 6 amb el títol “Muntanyes d´Ordal” on hi ha el terme municipal de Torrelles de Llobregat. És interessant que a la página 104 d'aquesta Unitat de Paisatge s´hi troba, a l'apartat "Possible evolució de les Muntanyes de l'Ordal", el següent text: "Ara bé, dins dels àmbits assenyalats com a àrees especialitzades residencials a reestructurar es detecta la incorporació d'espais intersticials que actualmente están classificats com a no urbanitzable. És el cas d'un àmbit prop del sector de Can Coll, entre el raval Mas i la urbanització de Can Güell, per una banda, i Torrelles de Llobregat, de l'altra, que avui comprèn fonamentalment camps no urbanitzats (i no classificats com a urbanitzables), però que queda inclòs dins d'una d'aquestes estratègies de reestructuració". Això fa referència, encara que no s'esmenti, a allò que es va aprovar en el Pla Territorial Metropolità en el sentit que aquest espai intersticial constava en un plànol com a espai obert (és a dir, amb funció de corredor entre espais naturals) i en un altre com a "Área especialitzada residencial a reestructurar" dins d'un àmbit continu urbà que va des de Can Güell fins a Santa Coloma de Cervelló passant per Cesalpina. Això implica que la definició (urbana o agrícola i forestal) de l´espai entre can Coll i el raval Mas continua oberta segons les planificacions supramunicipals. Aquest espai, per tant, continua en perill de ser declarat urbanitzable en qualsevol planificació futura. A continuació reproduïm els objectius i les propostes de criteris que s´esmenten en la part final de l´estudi que fa referència a la unitat de les Muntanyes d´Ordal. Objectius de qualitat paisatgística i proposta de criteris i accions Els objectius de qualitat paisatgística (OQP) i la proposta de mesures (criteris) i accions que s’exposen a continuació són específics d’aquesta unitat de paisatge. Igualment, també són d’aplicació els definits per a tot l’àmbit territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona continguts en els capítols 13 i 14 de la present memòria (volum 1). Els poders públics i privats, així com els agents socials i la societat en general, han de vetllar pel compliment d’aquests objectius de qualitat paisatgística. El llistat de mesures (criteris) i accions són una proposta per assolir els OQP. Objectius de qualitat paisatgística 6.1. Un paisatge natural de Muntanyes d’Ordal ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’aprofitament de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 6.2. Uns creixements dels assentaments urbans de Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Cervelló, Vallirana, Sant Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat ordenats i que no comprometin els valors del paisatge circumdant. 6.3. Un sistema d’urbanitzacions compactes i integrat en el territori, ben relacionat amb l’entorn forestal. 6.4. Un paisatge agrícola viu, amb els cirerers i els presseguers valoritzats i promocionats, inclosos els vestigis passats, que garanteixi el manteniment de l’arquitectura de pedra seca. 6.5. Unes cingleres de les Planes de Pallejà, la Penya Roja de Cervelló i altres singularitats geomorfològiques, preservades com a elements configuradors del paisatge, mantingudes com a referents visuals i identitaris de qualitat. 6.6. Uns castells de Cervelló, Eramprunyà, Gelida, Subirats, Rosanes o Pairet (a la serra de l’Ataix, al capdamunt de Martorell) o Sant Jaume (l’antic Castellví), restaurats i mantinguts com a elements de valor històric i simbòlic. 6.7. Unes activitats extractives –en nombrosos indrets del terme municipal de Vallirana o en el Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló)- integrades en l’entorn. Criteris i accions Objectius de qualitat paisatgística i proposta de criteris i accions Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a la protecció 6.1. Preservar els cingles i les singularitats geomorfològiques de la unitat, com ara les Planes de Pallejà, la Penya Roja de Cervelló i l’entorn de Brugués, entre d’altres, i evitar-hi les actuacions que les puguin malmetre o afectar-ne seriosament la percepció. Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a la gestió 6.2. Impulsar l’elaboració d’un pla de gestió forestal sostenible de les Muntanyes d’Ordal, que estableixi fórmules avançades de lluita contra els incendis forestals, en especial preventives com la neteja del sotabosc. 6.3. Promoure el tractament de les franges de seguretat al voltant dels assentaments que estan en medi forestal, amb criteris d’efectivitat en la lluita contra incendis, de sostenibilitat ecològica i d’integració paisatgística. 6.4. Estudiar la possibilitat d’establir un consorci de gestió dels espais forestals i agraris de les Muntanyes d’Ordal (parc rural). 6.5. Les cireres del Baix Llobregat i el préssec d’Ordal generen un teixit socioeconòmic particular, en especial als ravals Mas i de Torrelletes de Torrelles de Llobregat. Cal mantenir i revaloritzar aquesta activitat. En aquest sentit, promoure la creació de les IGP de la cirera baixllobregatina i el préssec d’Ordal, que han de vetllar pel manteniment de la qualitat dels productes, el reconeixement de la seva individualitat i desenvolupar polítiques de marca per reforçar el posicionament d’aquests productes en el mercat. 6.6. Impulsar un programa d’agroturisme amb una forta presència del component gastronòmic a les valls dels cirerers (en la línia de l’holeriturisme impulsat pel Parc agrari del Baix Llobregat), sobretot durant l’època de la florida, que té un elevat atractiu paisatgístic. 6.7. Impulsar la conservació dels murs de pedra seca, de les cabanes, de les feixes i dels altres elements d’arquitectura rural popular. 6.8. Promoure la restauració adequada dels elements de patrimoni construït de les Muntanyes d’Ordal, des de les petites ermites més malmeses (Sant Jaume del Pla del Castell) fins als grans monestirs (Sant Ponç de Corbera o Sant Genís de Rocafort), passant per castells com Sant Jaume. En alguns d’aquests casos convindria fer obres d’estabilització de murs, torres, etc. 6.9. Crear una ruta turística que relligui els elements del patrimoni cultural de les Muntanyes d’Ordal, al voltant de la idea de marca fronterera d’aquest territori i amb un fil conductor que aglutini aspectes històrics, culturals, paisatgístics, etc. 6.10. Impulsar l’elaboració d’estudis d’impacte i integració paisatgística de les propostes de noves infraestructures viàries que incloguin mesures d’integració paisatgística eficaces. Això és especialment important en el cas del projecte de la variant de la Palma de Cervelló.

CONTRA UNA NOVA CARRETERA AL MONTSENY Ens han fet arribar el programa de la campanya contra la construcció de la carretera entre les Illes i Sant Marçal, al Montseny. Ho reproduïm a continuació.

Montseny: Tour contra l’asfalt 8 de juny de 2014 Des del Baix Montseny al cor del Parc Natural, amb l’objecte de manifestar la nostra protesta contra la construcció de la carretera projectada entre les Illes i Sant Marçal. Que els visitants del Parc puguin comprovar que ací tot no són "flors i violes". Que se sàpiga que aquest espai natural està en perill. Que tothom entengui que, dins del espais protegits, també hi han cacics, interessos il·legítims i especulació. Aquesta diada mostrarem a tothom que no és necessari destruïr la natura per poder viure dignament. 8 de juny. Punts i horaris de recollida dels autocars protesta 1r punt : 10:15h; Sant Celoni, Pl. Mercé Rodoreda, parada de bus al costat del carrer Dr. Trueta (a cinc minuts de l’estació de RENFE). 2n punt : 10:45h; Santa Ma de Palautordera, Pl. de l’Església. 3r punt : 11:00h; Sant Esteve de Palautordera, aparcament (rotonda d’entrada a la població). El preu serà simbòlic: Bo d’ajut 2 € Ningú no es quedarà a terra per no poder pagar! Caldrà tota la imaginació i l’animació possibles per fer ben visible la protesta. Apunteu-vos amb les vostres iniciatives! Animeu-vos Convoca: Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, amb el suport de ciutadans i entitats, entre les quals Ecologistes en Acció de Catalunya.

PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS

Recordeu d´enviar-nos les vostres primeres observacions de les espècies d´aus estivals Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Ara, a finals de maig, només resten les comunicacions de l´espècie més tardana en el nostre entorn, el Siboc ( Caprimulgus ruficollis ). Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions ornitològiques la comunicació de les quals hem rebut per correu electrònic o a la reunió del grup d´ornitologia. Us recordem que ens podeu comunicar totes aquelles observacions d´ocells realitzades en el nostre entorn que considereu prou interessants. Mallerenga petita (Periparus ater) (x ex.) dos adults alimentant a joves al til·ler de la plaça de l´Església. Dilluns, 26 de maig del 2014, a les 6,45 hores. Observador: Vicenç Roig Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) (x ex.) sentits cantant cap a can Riera i la vall de can Mas. Diumenge, 25 de maig del 2014, a les 21,40 hores. Observador: Vicenç Roig Falcó mostatxut (Falco subbuteo) (1 ex.) en vol per sobre el puig d´Endi i can Bruguera. Diumenge, 25 de maig del 2014, a les 19,40 hores. Observador: Vicenç Roig Faisà (Phasianus colchicus) (1 mascle) a la Clota. Dimarts, 20 de maig del 2014, a la tarda. Observadora: Rosa Simon Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) a la urbanització can Güell. Dissabte, 10 de maig del 2014, a la tarda. Observador: Juan Mora Oriol (Oriolus oriolus) (1 mascle) a can Pi. Dissabte, 10 de maig del 2014, a la tarda. Observador: Juan Mora Abellerol (Merops apiaster) (22 ex.) en vol baix per sobre la Roca plana. Dissabte, 10 de maig del 2014, a la tarda. Observador: Juan Mora Cucut (Cuculus canorus) (1 ex.) sentit cantant des del mas Segarra. Divendres, 9 de maig del 2014, a les 7,15 hores. Observador: Vicenç Roig Gaig (Garrulus glandarius) (1 ex.) fotografiat a la Ronda del Molí, a can Guey. Diumenge, 4 de maig del 2014, a les 12,54 hores Observador: Enric Daunis

34a FESTA DE LA CIRERA DE TORRELLES DE LLOBREGAT

El dissabte, 7 i el diumenge, 8 de juny es celebrarà a Torrelles de Llobregat la 34a Festa de la Cirera. Des del web municipal es pot accedir al programa d´actes de la festa, a reportatges fotogràfic d´edicions anteriors, a més d´altres continguts com ara unes rutes s peu i en bicicleta, entre les quals la denominada ruta de la cirera, en la confecció de la qual hi participà l´ANT. Actualment els productors de cireres de Torrelles de Llobregat realitzen en la seva majoria una producció integrada i alguns ja fan producció ecològica. Reproduïm un text promocional de la festa. Des de l’any 1981, cada primer cap de setmana de juny Torrelles organitza una festa que, destinada inicialment a celebrar l’èxit de la collita de cireres, s’ha convertit en una de les festes més importants de l’any al poble. S’estructura al voltant de tres grans activitats que tenen com a protagonista a la cirera: l’Exposició de Cireres , el Mercat de Cireres i la Fira d’Artesans . Tot i que la festa està centrada en la cirera, Torrelles aprofita per donar a conèixer l’artesania de Catalunya mitjançant la Fira d’Artesans, on es poden trobar articles d’artesania diversa i productes típics de la gastronomia catalana i d’altres indrets, elaborats amb mètodes tradicionals. Durant els dies de la celebració, també es realitzen nombroses activitats culturals i esportives, com la Trobada de Puntaires (des de 1981), la Mostra d’Entitats i la Mostra de Comerços de Torrelles, un correfoc, cercavila de percussions, entre altres activitats. A més, durant alguns caps de setmana dels mesos de maig i juny, quan es cullen les cireres, es realitza el mercat de la cirera a la plaça Sant Martí, on diversos pagesos del poble venen directament les cireres i altres productes seus al públic.

De cara a donar la màxima difusió a la Festa de la Cirera, i per suggeriment de la Coordinadora Cultural, l’Ajuntament ha creat una pàgina web oficial:

www.festacirera.cat A més, el Col·lectiu Èxit, en col·laboració amb el Casal de Joves La Troka i Tot Gimnàstica, han creat també una pàgina web amb informació específica de les Barraques a més d’informació genèrica de la Festa de la Cirera:

www.lesmillorscireres.cat

SALVEM LA ZONA AGRÍCOLA DEL PRAT

Depana i Delta Viu ens fan arribar informació de la campanya “Salvem la zona agrícola del Prat” i ens demanen que en fem difusió. Ho reproduïm a continuació.

Dimecres, 28 de maig del 2014

Jornades: Salvem la zona agrícola del Prat! Amb motiu del pla urbanístic que ocuparà una de les últimes zones agrícoles del Prat de Llobregat, us convidem a unes jornades reivindicatives. L’ARE (Àrea Residencial Estratègica) de l’Eixample Sud és una de les últimes agòniques raneres de la bombolla immobiliària, en concret de les AREs del Baix Llobregat, la majoria en suspens o abandonades per la nova realitat socioeconòmica. Amb més de 37 hectàrees, preveu fins a 2.666 habitatges i 30.000 metres quadrats d’activitats comercials. La fase I ja està en marxa. Afecta a una zona agrícola molt productiva i de gran valor paisatgístic, autèntic pulmó i lloc d’esbarjo per als veïns i veïnes del Prat. Tocant al Parc Agrari i a les zones naturals, per la seva biodiversitat avifaunística (acull espècies d’aus protegides) ha estat inclosa al catàleg d’Àrees Importants per les Aus de SEO/BirdLife (IBA Nº140 delta del Llobregat), raó suficient perquè estigui dintre de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Ara l’especulació torna a la càrrega. Amb la proposta de no sotmetre a avaluació ambiental la Modificació puntual del Pla Director d’aquest ARE “per la manca d’efectes significatius en el medi ambient”, les entitats conservacionistes han interposat un recurs. La zona serà afectada també per una autovia de 4 carrils que

uneixi el port i l’aeroport, de gran impacte i que trinxarà altres 15 Ha d’explotacions agrícoles, fent-les inviables. Per tot plegat hem decidit endegar una campanya de conscienciació ciutadana, amb la següent proposta: Xerrada: “Què es i què suposa el projecte d’El Prat Sud?” Quan? Divendres, 6 de juny, a les 19h On? Al Casal Okupat i Autogestionat La Llavor (C/Arquitecte Moragas 2, el Prat) Sortida per l’espai on està planificat el projecte Quan? Dissabte, 7 de juny, a les 10:30h On? Av. Onze de setembre / Marina (el Prat) Per les últimes zones agrícoles del delta del Llobregat en perill ! Ni un pam més! Prou de totxo i especulació! Activitats gratuïtes i sense inscripció prèvia. Es prega difusió. Us hi esperem! Convoquen: DEPANA i Delta Viu.

ARE Eixample Sud del Prat

160 AGENDA JUNY 2014 CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 2 de juny, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de la junta directiva. Dilluns, 30 de juny, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 1 de juny, a les 17 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dilluns, 30 de juny. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de juny del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Diumenge, 13 de juliol, a les 18 hores, a can Sostres. Cens de nius d´Oreneta cuablanca. Dins del projecte orenetes, organitzat a Catalunya i coordinat per l´Institut Català d´Ornitologia. És obert a la participació de tothom. No cal tenir cap experiència ornitològica.

ALTRES ACTIVITATS Dijous 5 de juny, a les 18hores, a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme, 47, Barcelona). Acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i Escoles Verdes 2014, que enguany s’emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”, en el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, organitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. L’acte comptarà amb l’actuació de la cantant Andrea Motis & Joan Chamorro & Josep Traver. Divendres, 6 de juny, de les 18 a les 20 hores, al riu Ripoll. Nit amfíbia. Sortida nocturna per conèixer els amfibis del riu Ripoll. Activitat emmarcada dins del projecte de recuperació ecològica del riu Ripoll, a càrrec de Sandra Saura i Lluís Benejam, naturalistes. Organitzada per Adenc. T. 937171887. www.adenc.cat Dissabte, 7 i diumenge, 8 de juny. 34a Festa de la cirera de Torrelles de Llobregat. Exposició i mercat de cireres a més de moltes altres activitats. www.torrelles.cat Dissabte, 7 de juny, a les 13 hores, a la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra, de Torrelles de Llobregat. Xerrada: Torrelles i el Parc Agrari del Baix Llobregat. Intervindran Miquel Domènech, del Parc Agrari, Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal, i Ferran Puig, alcalde. Es signarà el conveni de col·laboració entre el Parc Agrari i el municipi. www.torrelles.cat Diumenge, 8 de juny, a les 8,30 hores, a la plaça de l´Ajuntament, de Torrelles de Llobregat. Passejada pels camps de cirerers. Caminada d´unes dues hores i mitja. Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc. www.cetorrellenc.cat.

Dijous, 12 de juny, a les 20 hores, al local de Depana (Sant Salvador,97), de Barcelona. Xerrada: Avifauna de la plana de Gavà. Per donar a conèixer la tasca de DEPANA que és no només la defensa del delta de Llobregat sinó també la seva contribució en l’estudi de la biodiversitar, en aquest cas l’avifauna de la plana de Gavà. Aquest projecte es fruit d'un conveni amb l'ajuntament de Gavà, que ha volgut conèixer l'estat d'aquest grup faunístic a la banda deltàica del seu municipi. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 14 de juny, de les 9 a les 17 hores, a Av Prat de la Riba, 18 - 2n de Reus. Taller: Plagues i malalties de l'hort. Aprendrem a identificar les principals plagues i malalties de l'hort i coneixerem els remeis per controlar-les. També aprendrem a elaborar remeis casolans amb plantes que serveixen per curar plantes. Organitzat pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat Diumenge, 15 de juny, al matí, a Collserola. Acció forestal a Collserola. Tasques de manteniment dels arbres replantats en actuacions anteriors i eliminació d’espècies invasores. Organitzatda pel GAF de Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Diumenge, 15 de juny, de les 11 a les 12 hores, a l´Escola de Naturalistes del GEPEC Lo Caro, a Tortosa. La qualitat de l´aigua del riu Ebre al seu pas per Tortosa. Organitzat pel Gepec, amb la col·laboració de ADECAGUA. escoladenaturalisteslocaro@gmail.com; T. 647 867 45.

Dissabte, 28 , i diumenge, 29 de juny, a l´Alta Ribagorça. Camins vius del Pirineu. Excursió de dos dies per descobrir els antics camins que enllaçaven els poblets de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Per camins reials o cabaneres, la història i la natura s’entrelliguen en aquests itineraris fent-nos reviure el Pirineu del passat mentre gaudim del moment present. Observació dels elements de la fauna i flora pirinenca. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org