15) moderats i progressistes

9
15) Moderats i 15) Moderats i Progressistes. Progressistes. - Grups en què es van dividir els liberals. - Grups en què es van dividir els liberals. - Dos grups que la constitució de 1837 farà que - Dos grups que la constitució de 1837 farà que s’alternin al govern. s’alternin al govern. 16) Regència de Maria Cristina (1833-1840) 16) Regència de Maria Cristina (1833-1840) - Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però - Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però Intromissió de militars. Intromissió de militars. - 1834 - 1834 Estatut Reial: Implantació de certes Estatut Reial: Implantació de certes llibertats polítiques. llibertats polítiques. - Conflictes amb els partidaris de Carles Ma. - Conflictes amb els partidaris de Carles Ma. Isidre. Isidre. Carlins Carlins - A partir de 1836 - A partir de 1836 Mendizábal i progressistes. Mendizábal i progressistes. Insurrecció a La Granja. Insurrecció a La Granja. a) Dissolució del règim senyorial . b) a) Dissolució del règim senyorial . b) Desamortització. Desamortització.

Upload: rhian

Post on 12-Jan-2016

32 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

15) Moderats i Progressistes. - Grups en què es van dividir els liberals. - Dos grups que la constitució de 1837 farà que s’alternin al govern. 16) Regència de Maria Cristina (1833-1840) - Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però  Intromissió de militars. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: 15) Moderats i Progressistes

15) Moderats i Progressistes.15) Moderats i Progressistes.- Grups en què es van dividir els liberals.- Grups en què es van dividir els liberals.- Dos grups que la constitució de 1837 farà que s’alternin al - Dos grups que la constitució de 1837 farà que s’alternin al

govern.govern.

16) Regència de Maria Cristina (1833-1840)16) Regència de Maria Cristina (1833-1840)- Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però - Suport dels Liberals. Sistema de partits. Però Intromissió Intromissió

de militars.de militars.- 1834 - 1834 Estatut Reial: Implantació de certes llibertats Estatut Reial: Implantació de certes llibertats

polítiques.polítiques.- Conflictes amb els partidaris de Carles Ma. Isidre. - Conflictes amb els partidaris de Carles Ma. Isidre. CarlinsCarlins- A partir de 1836 - A partir de 1836 Mendizábal i progressistes. Insurrecció a Mendizábal i progressistes. Insurrecció a

La Granja.La Granja. a) Dissolució del règim senyorial . b) Desamortització.a) Dissolució del règim senyorial . b) Desamortització.

Page 2: 15) Moderats i Progressistes

17) Constitució de 183717) Constitució de 1837 Constitució impulsada pels progressistes.Constitució impulsada pels progressistes. Basada en la constitució de 1812.Basada en la constitució de 1812. Text molt obert Text molt obert Havia de poder ser acceptat per Havia de poder ser acceptat per

moderats i progressistes.moderats i progressistes. Sobirania nacional, llibertats, divisió de poders i Sobirania nacional, llibertats, divisió de poders i

absència de confessionalitat de l’Estat.absència de confessionalitat de l’Estat. Dues cambres: Congrés i Senat (designat directament Dues cambres: Congrés i Senat (designat directament

pel monarca).pel monarca). Poders més amplis per a la corona.Poders més amplis per a la corona. Compromís de finançar el culte catòlic.Compromís de finançar el culte catòlic. Sufragi masculí majors de 25 anys amb 200 rals de Sufragi masculí majors de 25 anys amb 200 rals de

contribució.contribució.

Page 3: 15) Moderats i Progressistes

18) Regència d’Espartero (1840-1843)18) Regència d’Espartero (1840-1843)..

- Ma. Cristina dimiteix per pressions progressistes. Creació de - Ma. Cristina dimiteix per pressions progressistes. Creació de Juntes.Juntes.

- Espartero, vencedor de la guerra carlina és nomenat nou regent.- Espartero, vencedor de la guerra carlina és nomenat nou regent.- Acaba amb les juntes. Governa de forma autoritària.. - Acaba amb les juntes. Governa de forma autoritària..

- Política lliurecanvista: - Política lliurecanvista:

- Entrada de teixits de cotó anglesos. - Entrada de teixits de cotó anglesos. - Oposició de la burgesia catalana.- Oposició de la burgesia catalana.

- Oposició de les classes populars. Por per la feina. - Oposició de les classes populars. Por per la feina.

- Maig 1843 Maig 1843 Pronunciament contra Espartero. Exili Pronunciament contra Espartero. Exili d’Espartero.d’Espartero.

- 11/1843 - 11/1843 Proclamació d’Isabel II com a reina (13 anys) Proclamació d’Isabel II com a reina (13 anys)

Page 4: 15) Moderats i Progressistes

19) Les Guerres carlines.

- Conflicte entre partidaris de Carles Maria Isidre i els partidaris de Isabel II.

- País Basc, Navarra, part de Catalunya, Aragó i València.

- Ideologia tradicionalista i antiliberal. “Déu, Pàtria i Furs”.- Defensors de la legitimitat dinàstica de _________________.- Monarquia absoluta, manteniment de l’A.R. i del sist. Foral.- Suport del clergat, petita noblesa rural, pagesos i petits propietaris- Defensors de l’ Església i dels valors tradicionals.

- Partidaris de _________________.- Acceptació de les demandes liberals (perill ____________)- Suport dels liberals. Burgesia i sectors populars de les ciutats.

Page 5: 15) Moderats i Progressistes

20) Primera guerra carlina (1833-1840).20) Primera guerra carlina (1833-1840).

- 1833 -1835 - 1833 -1835 Els Carlins es fan forts al nord de la Els Carlins es fan forts al nord de la Península.Península.

Carles torna d’Anglaterra i s’instal·la a Carles torna d’Anglaterra i s’instal·la a NavarraNavarra

Dirigits pel general Cabrera. Dirigits pel general Cabrera. - 1836 -1840 - 1836 -1840 La guerra s’inclina a favor dels liberals. La guerra s’inclina a favor dels liberals. Triomf d’Espartero a Bilbao.Triomf d’Espartero a Bilbao.- 1837 - 1837 Expedició Reial dels carlins per ocupar Expedició Reial dels carlins per ocupar

Madrid.Madrid. La tropes liberals aturen l’expedició. La tropes liberals aturen l’expedició.

Triomf liberal definitiu. Recuperen Ripoll i Solsona.Triomf liberal definitiu. Recuperen Ripoll i Solsona.

Conveni de Bergara (1839)Conveni de Bergara (1839) Manteniment dels furs bascos i navarresos.Manteniment dels furs bascos i navarresos.Integració de l’oficialitat carlina a l’exèrcit reial.Integració de l’oficialitat carlina a l’exèrcit reial.

Page 6: 15) Moderats i Progressistes

21) Segona guerra carlina (1846-1849).21) Segona guerra carlina (1846-1849).

- Guerra dels Matiners. A Catalunya.- Guerra dels Matiners. A Catalunya.

- Partidaris del fill del pretendent (Carles VI).- Partidaris del fill del pretendent (Carles VI).

- Arriben a Barcelona. Queden residus a les zones - Arriben a Barcelona. Queden residus a les zones muntanyenques i rurals del Nord.muntanyenques i rurals del Nord.

22) Tercera guerra carlina (1872-1876).22) Tercera guerra carlina (1872-1876).

Conseqüències de les guerres:Conseqüències de les guerres:

- Triomf del model centralista de l’Estat.- Triomf del model centralista de l’Estat.

- Prestigi del militars liberals i el seu accés a la política.- Prestigi del militars liberals i el seu accés a la política.

- Costos econòmics. Manteniment del exèrcits. - Costos econòmics. Manteniment del exèrcits. Desamortitzacions.Desamortitzacions.

Page 7: 15) Moderats i Progressistes

23) La Dècada Moderada (1844-1854). 23) La Dècada Moderada (1844-1854). Ramón M. Narváez. Constitució 1845.Ramón M. Narváez. Constitució 1845.

- Les eleccions del 1844 - Les eleccions del 1844 Triomf dels moderats. Triomf dels moderats. - El general Narváez és el president del nou govern.- El general Narváez és el president del nou govern.- Principi del liberalisme moderat basat en el predomini - Principi del liberalisme moderat basat en el predomini

de l’ordre i l’autoritat:de l’ordre i l’autoritat:a) Acabar amb l’etapa revolucionària.a) Acabar amb l’etapa revolucionària.b) Normalitzar el funcionament de les institucions b) Normalitzar el funcionament de les institucions liberals.liberals.c) Crear una legislació bàsica per estructurar el nou c) Crear una legislació bàsica per estructurar el nou Estat.Estat.d) Posar fi a les expectatives social i polítiques.d) Posar fi a les expectatives social i polítiques.

- Règim fonamentat en la burgesia terratinent. - Règim fonamentat en la burgesia terratinent. Falsejament i suport de l’exèrcit.Falsejament i suport de l’exèrcit.

Page 8: 15) Moderats i Progressistes

Redacció d’una nova Constitució de 1845.Redacció d’una nova Constitució de 1845.

- Recull les idees bàsiques del moderantisme:- Recull les idees bàsiques del moderantisme:- Sobirania compartida entre el rei i les corts.- Sobirania compartida entre el rei i les corts.- Major poder de l’executiu i disminució de les - Major poder de l’executiu i disminució de les

atribucions del legislatiu.atribucions del legislatiu.- Restricció del dret de vot.- Restricció del dret de vot.- Ajuntaments i diputacions queden sotmesos a - Ajuntaments i diputacions queden sotmesos a

l’administració central.l’administració central.- Religió oficial de l’Estat - Religió oficial de l’Estat Religió catòlica. Religió catòlica.- Restricció de la llibertat de premsa.- Restricció de la llibertat de premsa.- Sufragi censatari molt restringit (1% de la població)- Sufragi censatari molt restringit (1% de la població)

Page 9: 15) Moderats i Progressistes

- 1851 - 1851 Concordat amb la Santa Seu. Concordat amb la Santa Seu.

* Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics * Suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats.desamortitzats.

* Devolució dels no venuts.* Devolució dels no venuts.

* La Santa Seu reconeix a Isabel II.* La Santa Seu reconeix a Isabel II.

* L’Estat es compromet al sosteniment de l’Església * L’Estat es compromet al sosteniment de l’Església Espanyola.Espanyola.

- La jerarquia de l’Església catòlica va donar suport al tron - La jerarquia de l’Església catòlica va donar suport al tron d’Isabel II.d’Isabel II.

- Ambient de corrupció i autoritarisme. Possibilitat de - Ambient de corrupció i autoritarisme. Possibilitat de governar per decret.governar per decret.

-1854 -1854 Suport popular a un aixecament liberal progressista. Suport popular a un aixecament liberal progressista.