14 protestes, retocs i cartes a un mes del pla güellindependent.cat/gracia/independent_499.pdf ·...

499

27 d

e se

tem

bre

de

20

13

Protestes, retocs i cartes a un mes del pla Güell

sumari

12MÚSICADuel de hip-hop en el festival EH Sona

14VIURE GRÀCIA

Jordi Costa: “Una dona a Primera? Més fàcil la independència”

ISSN - 1695-4793

A un mes de l’estrena de l’accés regulat a la zona monumental del Park Güell, on a la pràctica tots els turistes pagaran, l’Ajuntament de Barcelona ha enviat aquesta set-mana les 76.994 cartes als veïns dels cinc barris limítrofs i ja ha co-

XaVi Garcia

silVia Manzanera

“Per cada carrer es podria es-criure un llibre”. Amb aquesta màxima, l’expert en heràldica i onomàstica Jesús Portavella ha tancat aquest estiu una de les obres definitives del nomenclà-tor de Gràcia, amb un recomp-te exhaustiu i explicatiu al llar-ge de prop de 400 pàgines de les 381 vies que hi ha als cinc barris de Gràcia.

Pàgina 5

Gràcia fixa el nomenclàtor en 381 carrers

mençat a registrar les 6.530 perso-nes de la comunitat educatiova de la zona. Dimecres hi va haver una manifestació a plaça de la Vila i els paletes han hagut de canviar una guixeta de lloc.

Pàgina 7

de Gràcia

2

27 de setembre de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, aMB un MàXiM De 15 línies, inDicant el Vostre noM, aDreça, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. taMBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

No és casualitat que els dos principals temes de portada de l’Independent d’aquesta setmana siguin probablement les dues qüestions que més debat susciten a les places i carrers de Gràcia, ara que sabem que segons l’últim llibre de nomen-clàtor hi ha un total de 381 espais (o són 380 perquè al llibre hi ha un error?). El Pla Especial d’Establiments de Pública Concurrència i el Pla Integral d’Actuacions del Park Güell, que respectivament regulen l’atorgament de llicències i l’accés regulat i de pagament al recinte més turístic de Gràcia, són els dos grans reptes polítics del mandat.

El segon ja està a punt d’entrar en funcionament i ha arribat a un mes de la seva aplicació amb un consens de majori-es però amb una oposició creixent. El primer encara no ha començat a caminar, però ha entrat a la segona fase

amb una pedra a la sabata, després del soroll dels mitjans de comunicació generals pel tancament de A Casa Portuguesa i després del cessament del seu màxim responsable. Hi ha qui dirà que aquest responsable només tenia l’encàrrec de fer la primera fase d’estudi i diagnosi però, tal com han explicat diversos consellers de l’equip de govern, la raó de la destitu-ció s’ha de buscar en el malestar que van causar les explicaci-ons que Marçal Tarragó va donar a aquest setmanari a finals d’abril. La desautorització pública, a través d’una nota de premsa, ara sabem que va anar seguida d’un cessament.

No cal fer cap judici de valor sobre aquestes actuacions, perquè cadascú és responsable dels seus límits, però com a ciutadans sí que ens preocu-pa que cal ser conscients, els dirigents polítics primer que tot, que ens trobem en l’hora

de la veritat del mandat, en l’hora d’arribar a negociacions d’èxit que permetin tancar els grans acords que ja seran im-possibles d’aquí a un any, quan tots els partits comencin a fer estratègia electoralista. Cal veure com engega l’aplicació de l’accés regulat del Park Güell i com s’obre la mà del veto a l’obertura de nous esta-bliments de pública concurrència al nucli històric, i des de tots els vessants caldrà ser àgils. Perquè l’èxit serà de tots, i el soroll, si existeix, s’ha de fer sentir, però la simfonia és el que més ens agrada. Amb totes les notes.

FeminismeL’hora de la veritat del mandatSara Reñé

el dependentLa Casa Fuster no s’inquieta en el seu ritme d’alta societat, malgrat que al seu entorn tot són obres, trasllats de nego-cis com el restaurant Da Greco o ven-des que no es concreten com l’espai dels cinemes Casablanca. Entre el famoseo que darrerament s’ha deixar caure per l’hotel-monument hi ha els sastres Victorio & Lucchino, si bé el que definitivament s’hi ha instal.lat cada vegada que ve a Barcelona és l’amo del projecte Barcelona World, Enrique Bañuelos.

Cal ser conscients que és moment de fer acords que en un any seran impossibles

El 1931, Clara Campoa-mor, recollint les deman-des d’amplis sectors de la població, fa una aferrissada defensa del sufragi femení A les Corts espanyoles i aconsegueuix que el dret de vot per a les dones sigui incorporat en la Constitució espanyola. A Catalunya, el 1931, el sufragi femení s’inclou també en el Projecte d’Estatut de Núria que serà ampliament refrendat. En el moment del Referèndum però,(agost 1931) les dones encara no podien votar i s’ organitza un plebiscit femení paral.lel en el qual es recullen més de 400.000 signatures a favor de l’ Esta-tut. El mateix any es crea el Lyceum Club de Barcelona, un actiu espai cultural que pretén millorar la situació de les dones a través de l’educació i la cultura. Hi participen un important nombre de dones d’esquer-res, sobretot de l’òrbita d’Esquerra Republicana: Aurora Bertrana, Carme Monturiol, Anna Murià, Enriqueta Gallinat i moltes altres…que defensen femi-nisme moderat, d’esquerres, republicà i nacionalista. El Lyceum Club s’hi organitzen diverses activitats culturals i es tracten i debaten temes com l’educació, l’avortament i el divorci, el feminisme i el vot femení,… Amb l’esclat de la guerra, el Lyceum anirà desapareixent.

El soroll, si existeix, s’ha de fer sentir, però la simfonia és el que més ens agrada

L’any 2001 vaig formar part donant suport a la candidatura de la junta directiva de la Federació de Colles de Sant Medir, que havia de rellevar a l’anterior junta del senyor Melgarejo. Vaig acceptar el càrrec de vocal ‘asses-sor hípic’ perquè coneixia el tema, degut a la meva afició i pràctica d’aquest esport des de feia molts anys. S’ha de reconèixer que la feina del nou presi-dent ha estat positiva per endreçar novament l’enti-tat. Per tal d’anar obtenint més seguretat i en consens

amb els districtes de Gràcia i Sarrià, en els darrers mesos vaig anant recordant a les assemblees, a totes les colles, la importància de disposar de les fotocòpies de les assegurances de Responsabilitat Civil de cada Hípica. Quina va ser la meva sorpresa quan els cavalls d’una de les colles, durant la festa del 2 de març d’aquest anys, eren d’una hípica diferent a la qual els havia encarregat i que fins al dia d’avui no han demostrat estar en possessió de la deman-dada Responsabilitat Civil.

Ren

únci

a a

Sant

Med

ir

Vaig informar verbalment i de forma immediata a la junta directiva d’aquest fet i durant la primera assemblea després de la festa el 18 d’abril de 2013, ho vaig donar a conèixer a les colles. Part de la junta directiva, anteposant les seves amistats personals protegint a qui no va complir amb el que s’havia indicat en repetides assemblees i no protegir a les colles, com crec que és el nostre compromís per ser de la junta directiva, han intentat passar pàgina, cosa que he informat a les Colles en l’última assemblea del 19 de setembre, presentant per escrit la meva renúncia irrevocable.

Pere Sastre

Fe d’errates. Isabel Ribas, que relleva Elsa Blasco com a presidenta del Districte, no ha nascut l’any 1948, com s’explicava en L’Independent 498, sinó que té 48 anys.

de Gràcia

3

27 de setembre de 2013l’independent Opinió

Què en penseu dels últims canvis per entrar al park Güell? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

el bloc

L’Escola L’Univers

El mur de la Wertgonya del carrer Bailèn ens recor-da, dia si dia també, que encara falten 24 mesos perquè s’inauguri L’Escola L’Univers. Mentrestant, els nanos han hagut d’encetar un nou curs en barracons a la plaça del Poble Roma-ní. I a les seves famílies els costa creure que estrenaran escola l’any 2015, com els promet l’ajuntament. De fet, res fa pensar que això hagi de ser així. El calendari cor-re i cap màquina ha entrat encara al solar reconvertit curiosament en un camp de petanca provisional. L’ajun-tament de Barcelona s’es-polsa les puces i passa la patata calenta a la Generali-tat, l’única amb potestat per construir escoles. Però ara ja no hi ha excuses. Si vol, pot decidir pagar a mitges la construcció del centre, com ha fet l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro recent-ment Un copagament inèdit fins ara però que sembla lògic per evitar que l’edu-cació en barracons s’eter-nitzi. Llavors, si Barcelona es vanta de ser un dels pocs consistoris amb els comptes sanejats, per què no pot fer el mateix?

Carina Bellver

tribunaAgustí Guisasola, filòsof i professor de l’UB

Un bon badoc fa mudar el joc

La secessió de Catalunya res-pecte a Espanya és la batalla final entre aquestes dues nacions i l’objectiu d’ambdues és guanyar la guerra. Dema-nar permís a l’enemic per fer una consulta (referèndum), amb una alta probabilitat de guanyar-la, és simplement ab-surd. A un enemic o contrin-cant no se li demana res, se li pren! En el nostre cas prendre el que es nostre, allò que històricament ells ens han pres abans. Això implica que Madrid sempre dirà que no a les nostres propostes i amb raó perquè el seu paper és aquest, jugar a favor seu i no al nostre. Qui deixaria marxar la gallina dels ous d’or del regne? Servirà d’alguna cosa la contundent pronunciació del poble català aquest onze de setembre? Servirà si hi ha una continuació a múltiples nivells, de tota manera no hem de mirar cap al centre de la península sinó vers fora. L’error principal és demanar a Madrid, on lògicament sempre ens diran que no, i el segon error és legitimar com a tòtem la gran excusa de la Constitució Espanyola, ja que si els interessés que marxés-sim ja l’haurien modificada fa molt de temps. Hem de canviar el focus d’atenció, no som una terra aïllada sinó que estem geogràficament a Europa, i això implica moltes coses, la més important: que no se’ns pot fer fora ni que vulguin. Estar fora de la UE és

dena humana a Catalunya. La Comissió Europea a través de la portaveu de l’Executiu comuni-tari, Pia Ahrenkilde, creu que no li competeix per tractar-se d’un tema d’àmbit intern als Estats membres. Però aquesta decisió

es general, provi-sional i incipient que no té en compte aspectes fonamentals. De fet és una tàctica que forma part del joc, cabia

esperar-la, no es volen implicar precipitadament davant d’una acció que de no ser continuada esdevindrà anecdòtica. La dife-rència amb Espanya és que l’UE no és la nostra contrincant i no té cap interès ni a favor ni en contra de la nostra independèn-

un altre tema, i segurament no ens hi convindria sortir, però no cal alarmar-se, també estan fora altres països europeus molt més rics que nosaltres com An-dorra i Suïssa i en canvi hi for-men part de la UE països molt més pobres com Grècia, Romania, Bulgària, Letònia i Lituània. Els diaris més importants euro-peus i nord-ame-ricans s’han fet ressò d’aquesta diada – més de 200 periodistes internacionals acreditats segons fonts ofici-als - i això marcarà un abans i un després malgrat aquests canvis no es vegin d’immediat. El camí no serà fàcil, Brussel.

les ha declinat valorar la ca-

staff

la perla, 31, 08012 - Barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl

director: alBert Balanzà

És una iniciativa de: associació Veïnal Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanzà, Joan lou. director local: alBert Balanzà directora adjunta: sílVia Manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casapriMa, clara DarDer, MeritXell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura Millan, patricia Mon-Ge, Marta narBerHaus, paula solanas, GineBra Vall. col.la Boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, Miquel caBal Guarro, raMón casalé, GuilleM ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, Manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere Martí, Joan Milla-ret, Víctor nuBla, roGer roFín, tris-traM, raFael VallBona. FotoGraFia: laia coll, Jasna HoDzik i DaViD zorraquino. maQuetació: serGi l. BoFill. disseny weB: Maria Vilarnau. puBlicitat: carlo-ta FreiXenet (692 601 263). imprimeix: inDuGraF oFFset, s.a.dipòsit leGal: B-32.478-00

distriBució controlada per pGd

núm. 499

núm. 499

XaVi teDó

cia. Això significa que quan hi hagi una major conscienciació i un consegüent acatament de les normatives i de l’esperit europeu canviaran d’opinió i Europa intervindrà a favor de la secessió. La nostra situa-ció política és la d’una nació rebaixada a comunitat autò-noma, espoliada fiscalment, tractada antidemocràticament i explotada de múltiples ma-neres i a sobre menyspreada (catalanofòbia), que arriba a un punt on els problemes no es poden resoldre a casa i que per tant ha d’intervenir una força major, externa i equà-nime, diguem-li Unió Europa, comunitat internacional o fins i tot Estats Units. Europa no pot fer la vista grossa davant la nostra voluntat d’indepen-dència basada en el dret de l’autodeterminació que ella mateixa va escollir en el pas-sat i continua defensant avui dia. I si mira cap un altre lloc, haurem d’insistir-hi, perquè la via del diàleg (?) amb Espanya és un mer tràmit protocol.lari que requereixen les instituci-ons democràtiques, en altres paraules un paperot, un bla, bla, bla, però res més. I és que una economia a punt de caure en l’abisme i una ineptitud i corrupció políti-ques sense precedents són greuges que s’ajunten amb el pal de paller, parafrasejant a Jordi Pujol, que no és altre que el de constituir l’estat propi tan anhelat pels cata-lans durant segles.

La Unió Europea no té cap interès ni a favor ni en contra de la independència

Silvia Manzanera què en penseu...

de la retirada de la tuneladora i les tanques de Lesseps?

Javier Navarrocomerciant

Balbina Alsinamestressa de casa

Roser Alsinaarquitecta i educadora

Mireia Bargallófarmacèutica

Estic d’acord amb la retirada de les tanques i la tuneladora; estava molt clar que s’havia de fer. Segur que passarem molt de temps en obres, i ja venim de moltes places diferents... Trobo que també s’ha de solucionar al-guns usos, com els dels gossos, i els espais infantils.

Es una decisió pel bé de la plaça perquè la imatge que donem als turistes és penosa. Ara s’haurà de veure com reordenen els espais, perquè és necessari solucionar el tema dels gossos; fa falta un pipican. I també veure què es farà amb els espais destinats a petanca.

És fantàstic i sorprenent, perquè els veïns ja pensàvem que triga-rien més a causa de la dificultat de prendre aquesta decisió per raons econòmiques. Almenys ja hi ha un pla, però fa por que ara la proposta de reordenació no estigui ben planificada tenint en compte els usos de la plaça.

L’anunci desencalla una situació que portava enquistada cinc anys, quan es va inaugurar la nova plaça. Però ja veníem de vuit anys d’obres... Per això ara desitgem que la reordenació sigui més acurada pels veïns, i hem demanat a l’administració una agenda d’actuacions.

de Gràcia

4

27 de setembre de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Àlex López, President ERC-Gràcia

Llegeixo l’article de la setma-na passada de la consellera d’ICV-EUiA respecte el Park Güell, i recordo encara la Regidora Imma Mayol el 2009 en diverses reunions propo-sant un tancament de TOT el Park Güell, a la vegada que defensava també la instal.la-ció de diversos quioscs-bars. Però més enllà d’un exercici de memòria històrica recent, penso que és més important explicar el nostre posicio-nament, sabent que som el partit que més va lluitar, junt amb CiU, contra el projecte d’ICV-EUiA i PSC. El que vam aconseguir aleshores, junt amb associacions veïnals i entitats, fou salvar els usos habituals de connexió entre barris, aspecte clau per als Barris Nord.Efectivament, i no ho nega-ré, tota nova regulació és el reconeixement de la impo-tència de l’autogestió o, com diria aquell, de l’evolució natural. És evident que per a la preservació de la zona pa-trimonial calia limitar l’accés de persones. No fer res era fer el pitjor projecte possible, amb un Parc que ja no es presentava atractiu. I aquí rau el debat ideològic i de gestió que ens genera la limitació d’accés a aquest 8% del parc, la lluita per la quantitat o la qualitat de l’espai públic. És a dir, és millor limitar l’ac-cés a una part del Parc (Sala Hipòstila, Plaça de la Natura, Jardins d’Àustria, drac) per tal d’assegurar que qui hi vagi (pagant o no) ho faci en bones condicions? Provem-ho, diem.Però també diem que hi ha

Què pensem del Park Güell

una sèrie de punts crítics a considerar que caldria que el govern municipal incorporés:Informació, informació, infor-mació. Detectem, a pocs dies de l’inici, que la gent, fins i tot els veïns de la Salut, Vallcarca-Penitens, Carmel, el Coll i Can Baró, que podran entrar a tot el Parc de forma Lliura i Gratuïta, no estan ben assabentats de tot plegat. I això és clau per a que els veïns se’l segueixin fent seu. Proposem fer consells de barri específics sobre el tema, més enllà de les cartes.Pla de Mobilitat: la reducció de persones ha d’anar acompanya-da d’una redistribució dels flu-xos d’autocars, taxis i persones. Dinàmic i avaluable, amb comp-tatges per hores i estacions.Ràtio persones que paguen/per-sones Gaudir+BCN (les que de-manin un carnet i tindran visites gratuïtes reservant hora): ens movem en una relació 800/100. Atès que l’interès de les mesures no és recaptatori, fora adient po-der veure si es pot augmentar el

nombre de barcelonins que po-den accedir, en determinades hores, sobretot a les tardes.Hores pagament: en funció dels usos reals podrem avaluar si es poden avançar les hores de finalització de la limitació d’accés, però només si tenim dades fiables.Facilitat veïns i veïnes Vila de Gràcia i Camp d’en Grassot: atesa la diferència entre barris, o bé augmentar amb el temps el nombre de barris que tenen dret a accedir a part de la zona monumental, o bé facilitar-los (OAC districte) l’accés al servei Gaudir+BCN.I, finalment, o incorporant tot això, provem-ho, diem, sempre que ens permeti tenir un àmbit per a avaluar possi-bles canvis en tot el procés, seguint, per exemple, amb la Taula del Park Güell, com a òrgan consultiu i informatiu de seguiment de la implantació del nou projecte. Només així serem prou flexibles per a po-der fer els canvis que calgui.

laia coll

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília,321 934584130 web:www.sedeta.cat [email protected]

Associació Cultural Tram TravessiadeSantAntoni,6-8 932184485 web:www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó,6 932182562

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

SantLluís,6 932102568

Casal Corpus Teatre Bailèn,175 935312425 web:www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart,68 web:www.lafotobcn.org

El Cercle SantaMagdalena,12 932181001 web:www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos,68 932171877 web:www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts SantPereMàrtir,9 932181897

Galeria d’Art Atelier PlaçaRoviraiTrias,9 932844317

Galeria d’Art Espai B Torrentdel’Olla,158 932171090 609592432 web:www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi,152 934151801 web:www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi,25 933681574 web:www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer,9 932138496 web:www.galeriasafia.com [email protected]

Galeria Hartmann SantaTeresa,8 934159556 web:www.galeriahartmann.com [email protected]

Galeria Miquel Alzueta RieradeSantMiquel,34 933684544 web:www.galeriamiquelalzueta.com

[email protected]

Galeria Tagomago SantaTeresa,3,baixos 932922422 web:www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art JoanBlanques,44 932852546 web:www.torcul.com [email protected]

Grup de Teatre Disbauxa Betlem,26baixos 932102091

Entitats artístiques i galeries d’art

tribuna

Mòbil pervers

Diumenge al matí. Concert de Jazz a la plaça de la Vila de Gràcia i mi-ra-cu-lo-sa-ment, servidor i el meu amic Margi trobem taula en una terrassa. La compartim amb uns guiris, que amablement ens ofereixen dues cadires i segueixen, com qui res, enganxats als seus mòbils, absents a la música ambiental. Alesho-res observo el meu mòbil i m’adono que l’odio. Ja l’odiava abans, quan era un pot de 34 quilos amb antena desplegable i contracte Mobiline, que amb prou feines permetia trucades de veu i gràcies. Res a veure amb ara, però ja m’esclavitzava mentalment: sabia que, fos on fos, la quietud del meu bosc podria veure’s (i es veia) interrompuda per un brunzit odiós. Després van arribar els SMS. D’entrada tenien una cosa bona: permetien enviar missatges curts i concisos, a voltes freds, i sovint contundents que resolien certes situacions. Vaja, que anaven molt bé per estalviar-te trucades d’aquelles que són molt compromeses

o que, directament, fan mandra, ja ens entenem... Però és clar, aques-tes grans virtuts dels SMS, tenien dos problemes: el primer, que tot això també passava a la inversa. O sia, que podies estar esperant, tot xiroi i trempat, la gran trucada d’una gran femella, i l’únic que

rebies era un brunzit odiós amb un trist missatge tipus: “ho sento no puc kedar. Ens trukem”. Així, a la brava, sense vaselina i sense dret a pataleta. Ah, i tot això amb el segon problema com afegitó: cada missatge costava 15 cèntims. Quan vam aprendre a treballar amb els teclats del mòbil (i estimar-los com estimem els teclats Qwerty) i fins i tot vam excel.lir en escriure en llenguatge sms (cosa q x ciutadans bcn va se fàcil) va i arriba el hot-crack: els smartpho-nes i els whatsapps. Amb això sí que s’ha acabat el “catxondeig”. Amb el mòbil, els missatges, els grups, l’internet, les aplicacions, les afotos i els trenta mil elements nous dels telèfons el control i esclavatge és total. Si, els mòbils són sospitosos per naturalesa. Però aquesta setmana hem descobert un nou factor que els fa especialment perversos. Resulta que, segons explica el Wall Street Journal (senyor editor de l’Independent, puc citar la competència no?) els smart phones que permeten rebre la informació de tot el món en un minut són un clar motiu per impedir que els catalans puguin decidir el seu futur. Tal qual. O com a mínim, aquest és un dels arguments que el president espanyol Mariano Rajoy exhibia dimarts en aquest diari nord-americà. En resum, venia a dir que un estat català va contra l’evolució d’un món que ara és més obert, tal com ens demostren cada dia els mòbils. Tan de bo aquesta obertu-ra mental que aporten els mòbils s’estengués de veritat a tot arreu. No sé si existeixen aplicacions per aconseguir-ho.

*trisTRAM1973

Tristam* la setmana

Wall Street Jounal diu que un estat català va contra l’evolució del món

tuitsSelecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

el tuit de la Quinzena

Tomás Navarro Bravo @Tomasonavarro Després de l’espectacle ahir de Muñiz, Ana Zar-daín s’està plantejant arbitrar els seus partits engominada. #ceeuropa 26 de setembre

26 de setembreBernat Requena ||*|| ‏@bernatrequena Primer P6 de Castellers de la Vila de Gràcia (@cvg_cat) de la història!!! Felicitats Colla! #castellers #vila-degràcia

19 de setembre Esteve Suñé (@esteve_sd)Què farem amb el Círculo Ecuestre després de la in-dependència?

12 de setembreSebastià_Jovani (@Sebastia_Jovani)Ayer el ocultista pop Victor Nubla me habló del poco conocido Hombre con Rayos XL en los ojos. #Grande

de Gràcia

5


Política

El volum de Jesús Portavella destaca els noms canviats per l’agregació i els terratinents

“Per cada carrer es podria escriure un llibre”. Amb aquesta màxima, l’expert en heràldica i onomàstica Jesús Portavella ha tancat aquest estiu una de les obres definitives del no-menclàtor de Gràcia, amb un recompte exhaustiu i explicatiu de les 381 vies que hi ha als cinc barris de Gràcia, des de la Vila fins a Vallcarca i des del Camp d’en Grassot fins al Coll i la Salut. Al llarg de prop de 400 pàgines, el volum també destaca la pèrdua de noms coin-cidints amb altres zones de Barcelona a causa de l’agregació de 1897 i dó-na espai als terratinents.

ALBERT BALANzÀ

L’obra Els carrers de Barcelona: Gràcia, seguint el mètode que ja s’ha utilitzat a altres zones de la ciutat com les Corts, Sant Gervasi, Vallvidrera i Sarrià, agafa el relleu de treballs anteriors de Portavella mateix o del duet Fabre-Huertas o de Joan Lafarga, i alhora home-natja amb el títol la primera refe-rència recopilatòria publicada per Víctor Balaguer el 1866. A la introducció, tal com expli-cava a l’Independent en un avenç explicatiu el passat mes de març, Portavella ha anat a la documen-tació original per evitar errors fins i tot en els registres municipals i així ha reconstruït el parcel·lari de 1863 amb els llibres d’hisen-da de la contribució territorial.

silVia Manzanera

una lectora FulleJant el lliBre De Jesús portaVella

El nomenclàtor del Districte queda fixat en 381 carrers als cinc barris de Gràcia

El 1870 es va cremar tot l’arxiu municipal per la Revolta de les Quintes. Als annexos i als apunts inicials s’hi explica, per exemple, que els Trilla van ser els primers a urbanitzar les seves terres o que Rosell, comerciant de pedres, va crear la plaça del Diamant i els carrers de l’entorn amb noms vinculats a la seva professió. Una altra curiositat són els 13 car-rers amb noms de sants que van canviar perquè ja existien a la ciu-tat en una operació que va afectar 160 vies. Per exemple, Sant Rafael era l’actual Berga o Santa Llúcia era Siracusa. Els torrents i els ma-sos també tenen el seu espai, des del Torrent de l’Olla que prenia el nom de l’indret on naixia, Llepa-olles, fins a Ca l’Alegre de Dalt.

Al volum de Portavella hi ha, només començar el reguitzell de carrers, el nom d’Anna Frank (plaça d’): “situada al carrer de Jaén, cantonada a la Traves-sia de Sant Antoni. Dedicació aprovada el 4 d’abril de 1997”. Més endavant apareix Maria Baldó (jardins de): “Espai urbà limitat pels carrer de la Mare de Déu dels Reis, de Sant Camil, de Gustavo Becquer (sic) i el passatge de la Farigola. Dedi-

cació aprovada el 7 d’abril de 2006”. Otília Castellví, a tocar de l’avinguda Vallcarca, va ar-ribar el 2006 i per a la història queden detalls com la plaça Jo-an Carles I, del 27 de febrer del 1981, una setmana després del cop d’Estat, o que el pla d’en Salmerón és de 1997, quan l’exalcalde havia donat nom al carrer Gran. També hi ha espai per a l’error: els jardins d’Irene Polo, que són al Poblenou (!).

Totes les noves incorporacions, sobretot dones, i un petit error

XAVI TEDó

La Fiscalia ha notificat que man-té la pena de dos anys de presó per als dos membres de la Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop, Ferran Blasi i Gregori Saavedra, que l’any passat en l’acte que ce-lebra l’Esquerra Independentista al Fossar de les Moreres en motiu

de la Diada van pujar a l’escena-ri amb cartells de les dues preses polítiques catalanes –Lola López i Marina Bernadó– que encara són a la presó arran del conflicte basc. Després de declarar el pas-sat mes de gener a la Ciutat de la Justícia, fruit de la denúncia presentada per la Fiscalia de l’Au-diència Nacional per “enaltiment

Els dos joves duien pancartes de preses d’ETA a la Diada del 2012

La fiscal manté pena de presó pels bastoners acusats de “terrorisme”

de terrorisme”, la fiscal ha deci-dit seguir amb la instrucció que també demana per als acusats vuit anys d’inhabilitació total, la suspensió de qualsevol subvenció a la colla i 3.000 euros de mul-ta. La seva advocada ha presentat recurs aquesta setmana amb l’ob-jectiu d’evitar el judici a l’Audi-ència Nacional, però els dos joves

XaVi teDó

els Dos Bastoners Graciencs acusats D’enaltiMent De terrorisMe

no es mostren massa optimistes. Saavedra revela que “en certa ma-nera ens ho esperàvem, l’Estat

busca assentar la doctrina de la por”. La data del judici es podria donar a conèixer a l’octubre.

Ribas serà presidenta dimarts al ple extraordinari

A. B.

El relleu sorpresa en la presi-dència del Districte de Gràcia, avançat la setmana passada a l’Independent, i com a conse-qüència del reequilibri intern entre ICV i EUiA, es farà més ràpid del que estava previst. La junta de portaveu, reunida aquest dimecres, va decidir in-crustar un ple extraordinari di-marts que ve 1 d’octubre, just després del ple ordinari i just abans de l’audiència pública. D’aquesta manera, la fins ara presidenta, Elsa Blasco, i la se-va successora, Isabel Ribas, no deixaran cap període interí amb Gràcia sense el segon màxim càrrec en representativitat buit.El relleu de Blasco per Ribas tampoc s’ha vist afectat per cap canvi en el pacte a quatre que va signar a principi de mandat CiU amb la resta de l’oposició, excepte ERC, perquè PSC, ICV-EUiA i PP es repartissin les presidències dels districtes. Fruit d’aquest acord, a Gràcia es va arribar a la cohabitació entre Elsa Blasco a la presidèn-cia i Maite Fandos al capdavant de la regidoria, un fet gairebé calcat però a la inversa a la re-alitat que totes dues dirigents van viure en el mandat passat al districte d’Horta-Guinardó, quan Blasco era regidora i Fan-dos regidora adscrita. Fandos, en conversa amb aquest setma-nari, ja va mostrar el seu suport a Blasco i li va desitjar sort en l’etapa en què ara només serà regidora de Barcelona.

de Gràcia

6


Societatbreus

El semàfor de Torrent de l’Olla i Còrsega, més verd

La direcció de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, després de les queixes sovinteja-des dels últims anys per la poca durada del verd del semàfor de Torrent de l’Olla amb Còrse-ga, ha anunciat que allargarà aquesta freqüència a favor dels vehicles en un màxim de tres segons. Després de revisar els temps de pas, tal com explica-ven fonts de mobilitat en una carta al director a La Vanguar-dia dilluns passat, un estudi ha determinat que es modifiqui a l’alça el verd “entre un 15% i un 25%” del temps. Els recomptes últims registraven 12 segons de verd i 75 de vermell.

El Districte engega la fase tècnica d’anàlisi de la reforma sense l’equip de Marçal Tarragó

El director de Serveis de Llicències i Espai Públic, del Districte, Oriol Bonet, ha assumit la direcció de la reforma del Pla Especial d’Establiments de Pública Concurrència i altres usos del distric-te Gràcia, l’anomenat pla d’usos, vigent des de l’any 2005, un cop aquest ha entrat en la fase tècnica d’anàlisi i ha prescindit de l’equip de Marçal Tarragó, que va fer l’estudi de la diagnosi però que, a diferència del 2005, ja no ha continuat.

ALBERT BALANzÀ

La fase tècnica d’anàlisi és la que determinarà el posicionament del Districte i fixarà el possible aixe-cament del veto a obrir nous bars al nucli històric de la Vila. Però, tal com apunten fonts de l’equip de govern, aquesta nova fase no comptarà amb l’equip encarregat de l’estudi i la diagnosi, liderat per l’economista Marçal Tarragó, que va estar present en tot el procés anterior de l’any 2005 però que el passat 29 d’abril va ser desautorit-zat pel Districte per fer un posici-onament explicatiu del pla d’usos a través de les pàgines de l’Inde-pendent (vegeu núm. 481). Fonts de l’equip de govern han explicat a aquest setmanari que Tarragó va rebre de manera gairebé imme-diata la comunicació per part de l’Ajuntament que no continuaria

silVia Manzanera

a casa portuGuesa Ha HaGut D’aBaiXar la persiana pel nou pla D’usos

al capdavant de la reforma del pla d’usos i que se li agraïen els serveis prestats. L’autor del pla d’usos de 2005, en declaracions a l’Indepen-dent, va apuntar a l’abril que era partidari d’estudiar “illa per illa” l’aixecament del veto a l’obertura de nous bars, però que no podia ser “que continuem regulant molt restrictivament en una situació de crisi en què han tancat molts establiments en alguns carrers”. Gràcia va quedar dividida el 2005 en 14 zones, la meitat de les quals eren de color lila i eren declarades com a zones d’especial restricció a l’hora d’atorgar noves llicències i la majoria eren al nucli històric.

Els tècnics del Districte assumeixen el pla d’usos després del cessament del cap

A. B.

La modernista Casa Ramos, al número 30-32 de la plaça Les-seps, esplendorosa des que es va eliminar la rampa de la plaça Lesseps que impedia veure-li les plantes baixes i també des que Pedro Almodóvar la va posar al món a Todo sobre mi madre, torna a estar mans a la feina per netejar-se la cara i aquest dime-cres, un cop instal·lada del tot la bastida, ha començat una nova

restauració que li permetrà recu-perar volums i lluentor. “Es trac-ta d’una posada al dia perquè la dona és vella”, apunta l’activista gracienc i veí de l’escala Fernado Casal. La Casa Ramos (o Cases Ramos), una obra de 1906 de Jaume Tor-res inspirada en Donènech i Muntaner i Puig i Cadafalch, tot i ser un edifici d’habitatges, ha comptat, sobretot en els últims anys, amb la sensibilització dels veïns, que ara han encarregat a

La reforma se centra en les tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc

La Casa Ramos restaura la façana per recuperar volums i lluentor

un equip de restauradors una intervenció de neteja, restitució de volums i consolidació de les tribunes, originals amb pedra sorrenca de Montjuïc. Els treballs, segons ha explicat Casal, s’allargaran fins a Nadal i se centraran en la façana princi-pal, si bé en una segona fase es preveu atacar la façana que to-ca a l’avinguda General Mitre, on s’hi han d’arranjar una sèrie d’humitats i retirar mostres de calç enganxades als esgrafiats.

10 anys de la història de l’IED, en un llibre

El proper dimarts es presenta-rà el llibre Ten Years Book, que recopila deu anys d’història de l’IED a partir d’una selecció de projectes i articles sobre l’edu-cació en disseny. L’acte tam-bé serà una taula rodona amb personalitats de l’àmbit de la creativitat i l’empresa que refle-xionaran sobre les tendència i necessitats del disseny. Al debat participaran el filòsof Francisco Jarauta, la directora general de Barcelona Centre de Disseny Isabel Roig, el president de PI-MEC 2020 Daniele Furlan i Jürgen Salenbacher, docent. El director de l’IED, Alessandro Manetti, serà el moderador del debat. L’acte tindrà lloc a la Fà-brica Moritz a les 19.30 h.

El debat sobre la confecció del pla d’usos ja es viu a places i car-rers, sobretot entre els emprene-dors de nous negocis a la Vila. Però els que ja no tenen marge de reacció són els propietaris de A Casa Portuguesa, que diumen-ge va obrir portes per última ve-gada al carrer Verdi, després d’un estira-i-arronsa amb el Districte

per adequar-se a una llicència de pastisseria que no permetia de-gustació. “Ni amb la reforma del pla d’usos tenien cap possibilitat, sobretot en un carrer com Verdi, ple d’establiments de restaura-ció”, apunten fonts municipals. Ara A Casa Portuguesa ha reo-bert al carrer Aragó 111, canto-nada Viladomat.

“A Casa Portuguesa no tenia cap possibilitat de salvar-se”

alBert Balanzà

la casa raMos està en ple procés De restauració

de Gràcia

7


nal d’adequació de les taquilles i amb l’últim moviment de recol-locació de la que estava prevista a la porta secundària del carrer Olot, que s’ha decidit de situ-ar a l’interior del parc d’acord amb la comissió de Patrimoni, segons apunten fonts de l’Ajun-tament. Aquest canvi, segons la plataforma Defensem el Park Güell, pot entrar en conflic-te amb els criteris de protecció que marca la UNESCO, sobre-tot perquè l’entitat mundial ha demanat a l’Ajuntament un pla de gestió per a tota la zona i no només per a la zona restringida monumental.La taula tècnica del Park Güell, en última reunió malgrat que ICV-EUiA ha demanat que es reconverteixi en comissió de se-guiment més enllà del 25 d’octu-

bre, tampoc va ser dimecres un camí de roses per als responsables de BSM i d’Hàbitat Urbà. Pri-mer perquè a fora hi havia una manifestació que va aplegar unes 200 persones contra l’accés regu-lat; després perquè la vintena de veïns i entitats representades van expressar encara molts dubtes so-bre l’aplicació pràctica del tanca-ment, com les cues que es forma-ran; i finalment perquè aquests mateixos veïns ja preparen acci-ons de protesta anticipatòries, com la col·locació de cartells als balcons perquè els visitants tin-guin en compte que allà, al costat del monument que l’any que ve complirà 30 anys des que va ser declarat Patrimoni de la Huma-nitat, hi viu gent.

SOcietat

L’únic retoc, a un mes de l’accés regulat, és el trasllat d’una taquilla a l’interior del parc

alBert Balanzà

les oBres a l’entraDa secunDària Del carrer olot, on anirà la GuiXeta preVista inicialMent al carrer

El Districte envia 77.000 cartes als veïns del Park Güell tot i l’oposició creixent

A. B.

La carta, adreçada als 76.994 ve-ïns dels barris limítrofs al recinte (Coll, Vallcarca-Penitents, la Sa-lut, Carmel i Can Baró), detalla

que a partir de l’última setmana de setembre el titular de la carta i la resta d’empadronats al do-micili podran sol·licitar la targe-ta d’accés lliure. Hi haurà dues maneres: a través de la web www.bcn.cat/tramits o trucant al 010. L’Ajuntament calcula que en deu dies a partir de la sol·licitud hau-rà pogut fer la tramesa.Els primers que rebran el carnet, no obstant això, seran els 6.530 membres de la comunitat edu-cativa de les sis escoles properes al parc (Baldiri Reixach, Cor de Maria, Jesuïtes de Gràcia, Petit Virolai, Reina Elisenda i Turó del Cargol) que ja han demanat el carnet perquè utilitzen l’espai de manera habitual i no volen patir cap mena de restricció.

El registre, Gaudir+BCN, de tota manera, també per a la resta de ve-ïns de Barcelona, Catalunya o de la resta del món, no s’activarà fins al 16 d’octubre, i els sol·licitants hauran de tramitar la petició a la plaça Sant Miquel però podran recollir el ticket a les OAC de Sant Miquel, Gràcia o Horta. Una al-tra front són les persones, sobretot turistes i turoperadors, que aniran de dret a la fórmula de pagament i que ja han pogut reservar entrada des de fa un mes. L’Ajuntament encara no té dades d’aquesta ven-da anticipada.

Últim requisit de la UNESCO

A nivell estructural, les obres també han entrat en la recta fi-

L’accés regulat al Park Güell, i de pagament per a tothom que no es registri i vagi a buscar el carnet oficial (llegiu ‘estrangers’), ha entrat aquesta setmana defini-tivament en la recta final de concreció amb l’envi-ament de 77.000 cartes signades per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l’última reunió dimecres de la taula tècnica.

El Col·legi d’Economistes obre de forma oficial el dia 1

A. B.

Tot i que ja estan en marxa gai-rebé tots els serveis des de finals de juliol i que la vorera ha que-dat neta de les obres pròpies i de les que han implicat la refor-ma de l’estació de Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat, la nova seu del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, al número 32 de la plaça Gal.la Placídia, no s’inaugurarà de manera ofi-cial fins dimarts que ve, 1 d’oc-tubre, amb un acte que estarà presidit per la regidora del Dis-tricte, Maite Fandos, i la junta en ple de la institució sectorial.Després de quatre anys i mig d’obres i de sis en total des que es va anunciar l’adquisició del solar on hi havia hagut les his-tòriques atraccions del Caspo-lino, el Col·legi d’Economistes només està enllestint aquests dies els últims serrells de l’edi-fici de nova planta, obra de Roldan+Berengué, per exem-ple, com l’estampació al pas-sadís de l’entrada dels logotips de les empreses mecenes, patro-cinadores i col·laboradores i la llista de despatxos de protectors i benefactors. Cuidada fins a l’últim detall -tal com va explicar aquest set-manari, l’auditori de la planta subterrània reposa sobre molles i la façana està rematada amb frases d’Adam Smith i Fra Luc-ca Bartolomeo de Pacioli-, la nova seu del Col·legi d’Econo-mistes ha aterrat a Gràcia amb la idea complementària d’estar “oberta al Districte”, tal com van apuntar els seus responsa-bles un cop van agafar el relleu de la primera idea de projecte per al solar, la de l’empresa Ni-lo S.A., que volia fer-hi minia-partaments.

ICV-EUIA demana ara la reconversió de

la taula tècnica en comissió de seguiment

de Gràcia

8

27 de setembre de 2013l’independent SOcietat

L’Independent engega l’Any del 500 amb un vermutL’acte, el 5 d’octubre a la plaça de la Vila

REDACCIó

L’Independent de Gràcia ha organitzat el proper dissabte 5 d’octubre un vermut a la plaça de la Vila per celebrar que el setmanari ha arribat al núme-ro 500. L’acte, que coincideix amb la jornada de comerç al carrer, servirà per engegar tota una sèrie d’activitats i propos-tes per commemorar el núme-ro 500 i compartir amb veïns, entitats i comerciants la trajec-tòria de la publicació que edita DeBarris i que s’ha convertit en un referent a la Vila.

Trobada amb amics i lectors

Així, els responsables de l’In-dependent volen compartir amb lectors l’efemèride amb un vermut, que s’acompanya-rà amb música i parlaments de l’equip del setmanari així com d’amics que han donat suport a la publicació gracienca des de la seva fundació l’any 2000. També hi haurà un espai on es farà una fotografia als graci-

encs que vulguin “donar la cara per l’Independent”, i obtenir la imatge que es podrà enviar per correu electrònic. El setmanari va engegar ara fa un any una campanya per eixu-gar les dificultats econòmiques per les que està passant i ajudar a tirar endavant la publicació. El tradicional sopar de les festes de Gràcia, enguany de pagament, també va servir per rellançar la campanya d’ajut a l’Indepen-dent. Durant els propers mesos, i també emmarcat en les cele-bracions del número 500 i que s’allargaran fins la propera Festa Major, l’Independent organitza-rà diverses activitats per assegu-rar 500 números més.

crònica blava

Montserrat torres

Tornada amb forçaEls CVG comencen amb bon peu a l’actuació de la Mercè

Acabades les vacances d’estiu els CVG enca-ren l’últim tram del curs amb la il.lusió de completar la millor temporada de la seva història. I han comen-çat amb molt bon peu demostrant que les vacances d’estiu no els han passat, ni de bon tros, factura.

Aleix Vila

Així doncs els graciencs han encadenat dues actuacions se-guides on han anat de menys a més, descarregant el quatre, el dos i el cinc de set per la Diada Nacional a Badalona, i quatre dies més tard recuperant sensa-cions ja amb tres castells de vuit a la Festa Major del Poble Nou, el tres, el quatre de vuit i el seu castell insígnia de la tempora-da, la torre folrada. Bones dia-des i bons castells per posar-se a punt per una de les cites més importants de l’any, la Mercè, el dia en el que els graciencs baixen a Barcelona amb ganes

de mostrar a la ciutat que són una colla gran. L’actuació va comen-çar tard, a quarts de dues, però amb una plaça Sant Jaume plena a vessar els blaus descarregaven en primera ronda la seva novena torre de vuit de l’any, demostrant així el gran domini i confiança que li tenen a aquest castell. A segona ronda era el torn del set

de vuit, un castell a priori força estable però que necessita un gran nombre d’efectius, tant a pinya com a tronc, que puguin fer castells de vuit; i els CVG ho tenen, doncs aconseguien descarregar-lo sense cap mena de problema, el quart del seu historial. Tancaven les rondes de castells amb un apamat tres

de vuit guardant reptes superi-ors per a més endavant. Però la sorpresa va arribar en ronda de pilars i ho va fer en forma de pilar de sis, el primer cop que els graciencs l’intentaven i a més amb èxit, convertint-se en una de les poques colles que el descarreguen al primer intent. Una gran jornada castellera pels graciencs que els torna a posar al lloc que els pertoca.

Durant la diada els blaus van aconseguir descarregar al primer intent un pilar de sis

de Gràcia

9


de Gràcia

10


recomanem

Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Txus Blues & Jose Bluefingers.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Laia Vehi.Alfa (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Beher2.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Concert: Joan Pons + Joan colomo + Mau Boada.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 4 d’octubreSetmana del comerç i l’emprenedoria. Jornada formativa amb diverses po-nències a càrrec d’experts. Organitza Eix Passeig de Sant Joan. Places limitades.Sala Polivalent “Eix Comercial Passeig de Sant Joan” (Bailén 176, entresol 1ª), a les 17.45 h

Festival Calicanto Calicu-ento.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20.30 h

Concert: Tiger Menja Ze-bra + Putan club.KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 22 h

Concert: Talavera Power

Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

TALLERS

Tot el mesDansa Improvisació per adults, impartides per He-lena Pellisé. Inscripcions a [email protected] NunArt (Sol, 8)

Inscripcions obertes pels clubs de lectura.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101)

Inscripció oberta pel club de lectura, conduït per Fer-nando Muñiz.Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69)

Tallers culturals per a tothom. Els alumnes del trimestre gaudiran d’un 20 per cent de descompte per fer-se soci del club TR3SC.C.C. La Sedeta (Sicília, 321), de 9 a 14 i de 16.30 a 20.30 h

Cursos de català del Cen-tre de Normalització Lin-güística de Barcelona. Tota l’oferta de cursos a la web del centre: [www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona] i [blocs.cpnl.cat/sarriaamb-gracia/]. Diferents nivells i certificats oficials.CNL Gràcia (Av. Príncep d’As-túries, 23-27), de 9 a 2, de di-lluns a divendres; dimecres, de 16 a 20 h

EXPOSICIONS

Fins al 28 de setembreExposició de pintures a l’oli i dibuixos d’Encarna Collado. Fets amb llapis carbó de l’artista, sòcia de l’entitat gracienca, que ha guanyat diferents premis en concursos d’art i ha ex-posat repetidament en và-ries sales d’associacions.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11)

Fins al 29 de setembreExposició Joan Maillo, artista i artesà vinculat al barri. Mostra dels treballs de Maillo amb motiu de la Festa Major dels barris del Coll, la Salut, Vallcarcai Els Penitents.Centre Cívic el Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins al 30 de setembre Exposició col.lectiva a L’indiscret. Mostra multidis-ciplinar amb la participació de diverses editorials, fan-zines i col.lectius de per-formance, segells musicals (La Olla Expréss o Hrönir), la cineasta Laia Manresa i un nombrós grup d’artistes plàstics i artesans. L’indiscret (c. Milà i Fontanals, 46)

De l’1 al 14 d’octubreExposició de pintures de Pa-olo Escobar-Elorza, Daiana Lukacs i Marta Tarrés, gua-nyadors del 13 Concurs de Pintura al Passeig de Sant Jo-an. El vernissage es farà l’1 d’octubre a les 20.30 h. Or-ganitza: Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan i el Districte de Gràcia.Sala d’Exposicions del Districte de Gràcia (Pl. Vila, 2)

Fins al 2 de novembre Exposició fotogràfica d’Ame-rica Sánchez. Composa-da per una gran varietat d’obres, intenta mostrar una visió restrospectiva dels tre-balls i assajos fotogràfics del reconegut autor. Galeria Tagomago (Santa Te-resa, 6)

Fins al 8 de novembre Exposició Calendari dels pagesos. 150 anys me-surant el temps. Aquesta mostra compta amb 11 pa-nells en què s’explica la his-tòria i característiques del calendari, la publicació més antiga en català que encara s’edita, i es completa amb

una selecció d’objectes etno-gràfics que conserva el museu relatius a la vida rural.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)

INFANTILS

Dissabte 28 de setembreConta Contes de Circ, a càr-rec de La Kima. Espectacle fa-miliar.Bateau Lune (Pl. Virreina, 7), a les 17.30 h

Titelles: Els músics de Bre-men, a càrrec de la compa-nyia Xip Xap Teatre.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7), a les 12 i a les 18 h

Dimarts 1 d’octubreBerenar per a infants al Mercat de Lesseps.Verdi, 200, de 17.30 a 19 h

Dimecres 2 d’octubreLletra petita-Contes a la mà: Moixaines, magarrufes i carantoines. Amb la Gina Clotet. De 2 a 4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

ACTES

Divendres 27 de setembreConcert: Born54.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Mart & Dusan Je-vtovic.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: A Veces Ciclón.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dissabte 28 de setembreFira del Llibre Indepen-dent Autoeditat.Carrer Farigola, 10, a les 10 h

Xerrada: Neuroimatge ce-rebral de les emocions. A càrrec de Joan Deus Yela, doctor en psicologia i espe-cialista en neuropsicologia i psicologia clínica.Biblioteca Jaume Fuster (Less-pes, 20-22), a les 12 h

Gaijin! Fest Barcelona: Josei Idols + ParaPara + Gyaru.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h

Concert: Freak Fandango Orchestra.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Lalü.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Germán Carasco-sa y la Alegría del Barrio + Vida.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 hEspectacle: Todo sobre mi pene, a càrrec de Ploma Te-atre.Teatreneu (Terol, 26), a les 22 h

Poesia cabaret: Noches de Prostíbulo Poético.Teatreneu (Terol, 26), a les 22.30 h

Diumenge 29 de setembreSessió de flamenc: Gandom Garousi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Dimarts 1 d’octubreAudició comentada: Laia Cagigal i Publio Delgado.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

Dimecres 2 d’octubre Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Os Ovos.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Teatre: Buenos Aires, de Rafael Spregelburd, dins el cicle ‘Accent Obskené’.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Nit de contes i música: Rik Van de Bosch and Giaco-mo.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Joan Pons + Joan colomo + Mau Boada. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 3 d’octubreLectura dramatitzada: Sal-vador Espriu.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

L’Aventura de conèixer: In-auguració de l’exposició 50 anys i tan joves. La Gale-ra 1963-2013.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18.30 h

LEM: Candor Chasma + Zoviet*France.

42è Mercat d’intercanvi. Xaingra impulsa, juntament amb l’Assemblea de la Vila, una nova trobada per reflexi-onar sobre el model de consum i proposar alternatives. A més del mercat d’intercanvi, el programa inclou una troba-da d’entitats veïnals, un dinar popular o punts d’informació de diversos col.lectius de la Vila.

Dissabte 28 de setembrePlaça de la Virreina a partir de les 11 h

ceDiDa

de Gràcia

11


de Gràcia

12


Culturabreus

Els joves dels tallers del Cercle estrenen obra

El Cercle de Gràcia estrena el proper 12 d’octubre a les deu de la nit i diumenge a les sis la primera obra escrita i dirigida íntegrament per un soci del relleu de joves i amb els actors sorgits dels tallers de teatre de la casa i del món professional. L’obra, Tartan Prince, és una comèdia escrita i dirigida per Xavi Segú.

Kepa Junkera i Josep Maria Ribelles també compartiran escenari el 5-D al CAT

El festival de música basca de Barcelona farà parada, com és habitual, a Gràcia per presentar algunes de les propos-tes musicals de més èxit d’Euskal Herria. Un dels plats forts del certamen serà l’”enfrontament” de rap entre grups bascos i catalans en una inici-ativa que han batejat amb el nom de “Xoc de veus”(Ahots Talka en èuscar) en un nou ager-manament cultural entre ambdós països.

XAVI TEDó

El quartet de Barakaldo, 121 Krew, i el grup de la Barceloneta, Poker d’Asos, es batran en aquest singular duel que tindrà lloc el di-vendres 29 de novembre a les vuit del vespre a La Fontana. També pujarà a l’escenari en representa-ció catalana Dani Lleonart, cone-gut com a Pulmon Beatbox, per encisar el públic amb la seva per-cusió vocal. Prèviament, el bertso-lari Iñaki Viñastre i la glossadora Mireia Mena faran un recital de caire més poètic que donarà inici a una vetllada on l’oratòria aca-pararà tot el protagonisme. Més enllà d’aquesta innovadora pro-posta, l’EH Sona, que organitza el Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona, acollirà tres concerts més a la Vila. Anai Arrebak i Go-se seran els encarregats d’obrir el foc amb un concert el dissabte 26

ceDiDa

el Grup De Hip-Hop De BarakalDo, 121 kreW, es Batrà en Duel aMB poker D’asos

d’octubre a les vuit del vespre a la sala KGB. Una setmana més tard, el grup de folk amb més renom del panorama musical basc, Kor-rontzi, que han agafat el relleu dels mítics Oskorri, actuaran al CAT a les deu de la nit. Una altra de les cites inel·ludibles és el maridatge entre acordió i arpa que fusiona-ran l’acordionista basc Kepa Jun-kera i l’arpista català Josep Maria Ribelles amb la col·laboració del percussionista Marc Vila. Aquest duet únic i excepcional que uneix el sabor del Cantàbric i la Medi-terrània es farà el dijous 5 de de-sembre també al CAT a partir de les deu de la nit.

Gràcia acollirà un duel de hip-hop entre Catalunya i Euskadi a l’EH Sona

S.M.

L’agrupació d’entitats Rialles a Catalunya i el Centre Artesà Tradicionàrius han preparat una programació d’espectacles famili-ars dissabtes i diumenges del mes d’octubre fins al gener. L’oferta és de quinze propostes, històries de titelles, contes tradicionals, fan-tàstics, populars i galàctics, es-pectacles amb música en directe o espectacles per aprendre anglès,

entre d’altres. El cicle arrenca el 13 d’octubre amb el Gat amb bo-tes, de la companyia Campi qui Pugui. Aquest mateix mes també s’estrenarà Pinotxo (Cia Tatoina) i El conte de la lletera (Cia Xip Xap). A més, la programació també inclou una sèrie d’especta-cles -Rialles de nit- pensat per als més grans amb espectacles variats que tindran lloc els dissabtes a les nou de la nit. En total seran tres propostes repartides en qua-

Es faran 15 sessions els caps de setmana d’octubre a gener

L’entitat Rialles programa al CAT un cicle d’espectacles familiars

tre sessions d’humor, comèdia i emocions. Aquestes començaran el 23 de novembre amb Impro-pon, de la Cia Improacatomba, i seguiran amb El diván, a càrrec de Kamaleonik (el 14 de desem-bre), i Naïf, de la cia Toti Toro-nell (28 de desembre).La companyia Xip Xap repeteix amb una altre espectacle, La ve-ritable història dels tres porquets, el 26 de gener, dia que clourà aquest cicle. Els contes clàssics

Jornada de portes obertes a Experimentem

Experimentem amb l’Art obre aquest dissabte 28 d’octubre d’11 a 14 h les portes de la seva escola per ensenyar l’espai i do-nar a conèixer l’oferta de tallers i activitats. L’entitat també té ja obertes les inscripcions de l’es-pai bressol (un taller d’art adre-çat a mares i pares amb nadons d’1 a 4 anys), el taller d’art per a infants (adreçat a nens de 5 a 12 anys) i l’art fun, un taller d’art en anglès (3 a 6 anys).

ceDiDa

FraGMent De l’oBra ‘el conte De la lletera’, De Xip Xap

no fallaran durant la programa-ció, amb la Rateta que... (Cia B) o la Sireneta (Cia Festuc Teatre).

Sgratta presentarà al gener Sol i lluna i Teia Moner l’espectacle Galaxy, el vuit de desembre.

A banda dels concerts que tin-dran lloc a la Vila, la quinzena edició de l’EH Sona ofereix una àmplia oferta musical en què el denominat rock radical basc gaudirà d’un gran pes. Si a l’edició de l’any passat, el públic català va poder gaudir de Sozie-dad Alkoholika, enguany la sala Razzmatazz 2 acollirà les actu-

acions de Berri Txarrak, Herri Oihua i Illinoise el dissabte 8 de novembre. El festival el tanca-rà la veterana banda de heavie d’Eibar, Su Ta Gar, autors de temes tan coneguts com “Jo ta Ke” o “Buru-belarri”, que actu-aran el dissabte 30 de novembre a les vuit del vespre també a la sala del Poblenou.

El rock radical basc aterra a diferents sales de la ciutat Espai [b] convoca

un concurs d’arquitectura

Amb motiu de la Tardor de l’Art i l’exposició Home, de l’ar-tista Pere Manrique, la galeria Espai [b] convoca un concurs entre estudiants d’arquitectura per enriquir una mostra que re-flexiona sobre el concepte d’ha-bitatge. Del 10 d’octubre al 2 de novembre.

de Gràcia

13

27 de setembre de 2013l’independent cultura

entrevistaRamón Casalé

“Vaig obrir a Gràcia pel seu esperit cultural i romàntic”

Albert Gran, director d’Atelier i President del Gremi de Galeries

el Director De la sala atelier, alBert Gran, a la plaça roVira

Ja fa temps que teníem interès en parlar amb Albert Gran (Barcelona, 1959) des del moment que va ser anomenat president del Gremi de Galeries d’Art de Cata-lunya, ja que la seva opinió respecte a la situació que viu actu-alment el món de l’art és important. Albert Gran va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. L’any 1990, juntament amb el seu germà, van obrir la Sala Atelier en un edifici de la Plaça Rovira i Trias que pertanyia a la seva família.

r.c.

Per què vas obrir la galeria al barri de Gràcia i no al centre de la ciutat on es troben la majoria de les sales d’art, i no has pensat traslladar-te actu-alment?El fet d’obrir la galeria al bar-ri de Gràcia era obvi, ja que hi havia un esperit cultural molt important, a més d’un cert component romàntic. No tinc interès en moure’m, abans sí que era important la ubicació, ara no ho és tant.

La galeria destaca per mos-trar el treball d’artistes con-temporanis, però per una altra banda també es poden trobar obres d’artistes cata-lans del segle passat. Per què vareu elegir aquestes dues lí-nies de treball?La idea inicial a l’obrir la gale-ria era ensenyar l’obra clàssica actual, o sigui, el postimpres-sionisme, el realisme, l’hiper-realisme i la pintura catalana

del XIX i del XX. Poc a poc hem anat evolucionant amb artistes d’avantguarda sense oblidar els clàssics.

Tenint en compte que la parti-cipació a les fires és important per una galeria, heu estat en al-gunes d’elles?Sí, el mateix any de l’obertura de la galeria, o sigui el 1991, vaig anar a Ginebra. Després hem estat a Artexpo quan es va fer a Barcelona ja fa uns anys, i també a Art Madrid, que és una fira que es fa paral.lela amb la d’ARCO, i a l’estranger: França, Alemanya i Canadà, concretament a To-ronto. Aquest any tenim previst participar a Swab de Barcelona i a Estambul.

Sempre m’ha interessat saber quin tipus de públic o de client té una galeria d’art; en el teu cas, qui vista la Sala Atelier?

Ha anat canviant molt la cli-entela, abans era mitjana-alta, de professions liberals. El fet de tenir un fons d’art ajudava a que mitjançant unes quotes mensuals, al cap d’un temps es poguessin adquirir les obres -això ho fan la majoria de gale-ries-. Existia una certa estabili-tat econòmica. Aquest tipus de clients s’ha anat constrenyent, però penso que es pot recupe-rar. Encara hi ha gent que pot ser col.leccionista.

Ccom a president també del Gremi de Galeries de Cata-lunya, tens més responsabili-tats, com penses assumir-les?Ja fa anys que col.laborava d’al-guna manera amb el Gremi, degut que vaig ser vicepresi-dent, però ara venen dos anys complicats –els de la meva le-gislatura-, però procuraré fer la millor tasca possible.

relat curt

Nits d’amnèsia

Ana Marín

El primer cop que vaig despertar al seu costat, vaig voler fugir. Al dutxar-me em vaig fregar amb força. Volia arrancar-me l’olor a tu que em colpejava la cara des de que havia obert els ulls. Vam decidir deixar aquella nit en l’oblit. Hores esfumades en-tre les ombres de l’alcohol que s’esvaeixen amb l’eferves-cència d’un analgèsic. Però les errades que no s’esborren no comporten aprenentatge ni penediment, i el mateix oblit es convertí en la pedra amb la que ensope-gàrem una segona vegada, i una tercera, i les infinites que van arribar en una absurda i inacabable successió de dies de rutina i nits d’amnèsia. La necessitat d’eliminar de la memòria actes que inclús han deixat marques a la pell es va

convertir en la meva obsessió i el meu millor hàbit, però no vaig poder aturar-me només amb això. Poc a poc, les om-bres van deixar de conformar-se amb la foscor i van comen-çar a envair les hores de llum. Suposo que al principi van ser petits descuits, tan quotidians que no mereixien ser menci-

onats, que van anar a més fins a convertir-me en el que sóc ara.Estic estirada al llit, la llum

del sol entra per la finestra i em cega. No em moc, no sabria a on anar. Enyoro la memòria.Només espero que arribi la nit per a poder repetir l’únic que ara puc recordar i que, n’estic segura, demà voldré oblidar.

Estic estirada al llit, la llum del sol entra per la finestra i em cega.

No em moc

Amb la col.laboraciódel Aula de Escritores

Les grans veus del jazz a la Cot i Miralpeix. El proper dimarts 1 d’octubre a les set de la tarda tindrà lloc a la bibliote-ca M. Antonieta Cot i Miralpeix l’audició comentada Les grans veus del jazz, a càrrec de De Laia Cagigal, veu, i Publio Delgado, guitarra. Es tracta d’un recorregut per la història del jazz vocal, la seva evolució en les diferents etapes al llarg de la història i l’estil i influència de les seves figures més destacades. Des de Louis Arm-strong, passant per Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, fins arribar a la contemporània Diana Kall.

ceDiDa

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Kon-Tiki. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10

i 00.45. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Justin y la espada del valor. Ds i dg,

16.00, 18.00 i 20.00. La resta, 16.00.• Cruce de caminos. Dv, 19.00, 22.00 i

00.45. Ds, 22.00 i 00.45. Dg, 22.00. Dl, dm, dc i dj, 19.00 i 22.00.

• Asalto al poder. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Rush. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Las brujas de Zugarramurdi. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Jobs. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• 2 Guns. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• R.I.P.D. Departamento de policía

mortal. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La gran familia española. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.35. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. Dl, 16.05 i 18.10.

• Springsteen and I. Dl, 22.00. CINEMES GIRONA. Girona, 175• Barcelona, Nit d’estiu. Dv, 21.00. Ds i

dg, 20.00. Dc, 21.30.• La mejor oferta. Dv, 18.30. Ds i dg,

17.30.•¿Abandonados? Dc, 19.30.• Arraianos. Dv, 23.00. Ds i dg, 16.00.• Viaje a Surtsey. Dv, 17.00, 19.00,

21.00 i 23.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc, 17.20 i 21.30. Dc, 19.30. Dj, 17.30. Dj, 19.30 i 21.30.

• Un hombre solitario. Dv, 17.00. Ds i dg, 22.00. Dc i dj, 17.30.

• Serrat Sabina: el símbolo y el cua-te. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds i

dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.

• Ópera: Mefistófele de Arrigo Boito. Dj, 19.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Kon Tiki. 16.00 18.10, 20.25 i

22.35. • Sala 2: El último concierto. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala 3: Jobs. 16.30, 19.30 i 22.00.• Sala 4: Barcelona nit d’estiu. 16.30,

18.20, 20.20 i 22.20.• Sala 5: El comandante y la cigüeña.

16.00 i 20.20. Antes del anochecer. 18.10 i 22.30.

VERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: El espíritu del ‘45. 16.15,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala B: La espuma de los días.

16.15, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sala C: Mud. 17.35, 20.00 i 22.25.• Sala D: Las manos de mi madre.

16.15, 18.10, 20.20 i 22.30.Verdi Kids: Zarafa. 16.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy (dv i ds,

22.00, dg, 18.30). • Esperanto-te (ds, 20.30.) • Magia S.A. junior (dg, 17.15). • Maleïts gossos (dg, 20.30). • Monólogos para el fin del mundo

(dc, 20.30). • Noches de prostíbulo (Ds, 23.30). • The cat, the rat and a motorcycle

(ds, 17.00). • Todo sobre mi pene (dv, ds, dc,

22.00.). • Todo es mentira... O no! (dj, 22.00).Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show (ds, 23.30). • Impro-fighters Revolution (dv,

23.00).

• Impro-show (dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00).

• Magia S.A. junior (ds, 18.30, dg, 17.15). 18.30h

SALA PORTA 4. Església, 4-6• ¿Qué te habrán hecho sus ojos? De Gabriel Beck. Fins al 28/09• Perdó, de Jordi Solé. Fins al 28/09• Cèl.lules - T, de Michael Kearns, diri-

gida per Gerard Nicasi. Fins al 29/09• Efecte glacial, de Carles Casas. Fins

al 29/09.

SALA BECkETT. Alegre de Dalt, 55.• Este no es un lugar adecuado pa-

ra morir, d’Albert Boronat. Direcció, Judith Pujol. Fins el 29/09

• La tensió crida l’atenció, amb Car-les Mallol. Curs de dramatúrgia. Del 14/10/13 al 16/12/13

• Trossos I. La setmana argentina de la Companyia Obskené. Dirigida per Ri-card Soler i Mallol. Del 26/09 al 28/09

de Gràcia

14


Esports

Els graciencs s’imposen a l’Igualada, un dels aspirants a pujar a EBA, per 62 a 64

Millor debut, impossi-ble. Després d’aplaçar el primer partit de la tem-porada contra el Grup Barna A per indisposició dels jugadors del barri del Clot, els Lluïsos van aconseguir en el seu re-torn a la Copa Catalunya una important victòria a domicili contra l’Iguala-da, un dels equips que presumiblement lluitarà per jugar la fase d’as-cens a la lliga EBA.

XAVI TEDó

El conjunt de la plaça del Nord va disputar un partit molt seriós i va anar sempre per davant en el marcador. L’encert en el llança-ment exterior de Raimon Daví, autor de set triples, va ser clau en una victòria que no es va de-cidir fins a la prórroga perquè al final dels 40 minuts es va acabar amb empat a 57. La victòria dó-na un plus de moral tenint pre-sent que el conjunt de la capital de l’Anoia té una de les millors plantilles de la competició. En-cara més complicat serà el debut a caca aquest dissabte a les vuit del vespre. Els graciencs s’en-fronten al Martorell-Solvin, que ha guanyat amb solvència els dos primers partits i ja lidera la clas-sificació. Els Lluïsos, però, han mantingut vuit dels jugadors de l’any passat, consolidant el bloc que tants èxits ha donat al club els darrers anys, amb l’única in-corporació d’un jugador bregat a EBA com és Ramon Bordas i d’Arnau Canyes, que fins l’any

passat jugava al Sénior B i no necessiten massa rodatge. “Hem apostat de manera clara per gent de la casa amb l’objectiu de fer la millor temporada possible per mirar de lluitar per pujar a lliga

JriBeralern

ceDiDa

els lluïsos es Van iMposar a DoMicili al cB iGualaDa

Els Lluïsos debuten amb victòria a fora en el seu retorn a Copa Catalunya

La Federació Catalana de Bàsquet (FCB) ha donat una moratòria de dos anys als Lluïsos perquè pugui seguir disputant els seus partits al pavelló de la plaça del Nord, que no reuneix les condi-cions necessàries. Tot i que l’ascens a EBA va provocar que l’equip gracienc s’hagu-és de desplaçar a Llars Mun-det l’any passat, el descens a Copa Catalunya l’ha permès tornar al seu pavelló, que serà remodel·lat finalment aprofitant la reforma de la seu de l’entitat per adaptar-se a la normativa vigent.

Moratòria de dos anys per adaptar el pavelló

breusMor l’esquiador Jordi Tenas en una allau

L’esquiador gracienc, Jordi Te-nas, va morir aquest dissabte sepultat per una allau a l’es-tació de Las Leñas als Andes (Argentina) quan es trobava descansant a la tenda de cam-panya amb el seu amic i fo-tògraf especialitzat en esports hivernals, Txema Trull. Un gos ensinistrat va aconseguir rescatar Trull, amb evidents símptomes d’hipotèrmia des-prés de passar-se quinze ho-res dins de la tenda colgat de neu, però Tenas, que competia en la disciplina de “free-ride” (esquí fora pistes) a l’hivern a Baqueira i a l’estiu a Argenti-na, va ser trobat mort fora de la tenda.

El CB Pedagògium llueix l’estelada a l’equipació

El Club Bàsquet Pedagògium s’ha convertit en el primer club esportiu de la Vila que incorpora l’estelada a la seva equipació. L’equip del car-rer Neptú ha decidit posar la bandera independentista a la part dorsal de la samarreta amb l’objectiu de refermar el compromís del club amb el país tal i com ja han fet al-tres entitats esportives com el Club Patí Vic.

EBA”. La directiva espera que la inesperada marxa de Carles Ro-fes de la banqueta dels Lluïsos després de nou anys triomfals no suposi un entrebanc en les aspi-racions de jugar la fase d’ascens

perquè el nou entrenador, Rafa Nache, també és un tècnic de la casa que coneix a la perfecció la plantilla perquè entrenava el sé-nior B. Després del partit contra el Martorell, els graciencs torna-ran a jugar a casa contra el Grup Barna A en el partit aplaçat de la primera jornada que es disputarà el dijous 3 d’octubre a un quart de deu de la nit. Si suma aquests quatre punts, els de la plaça del Nord se situaran al capdavant de la classificació.

de Gràcia

15


reportatgeSilvia Manzanera

La Vila ja té la seva ‘app’Una aplicació permet consultar el comerç gracienc al mòbil

l’aplicació està DisponiBle per ipHone i anDroiD

El comerç de Gràcia està començant a fer el salt a les noves tec-nologies. Dos graci-encs, preocupats pels continus tancaments de botigues de tota la vida i amb l’objectiu de potenciar el comerç de proximitat, han llançat una aplicació per mòbil i tablets amb l’oferta d’establiments de la Vila. De moment tenen gairebé un centenar de botigues registrades, amb la ubicació, dades de contacte i les pro-mocions d’aquell dia. I és clar, l’aplicació Co-merç Mòbil -disponible en quatre idiomes- ha estat molt ben rebuda per les botigues del districte.

“Creiem en el petit comerç, en la proximitat, en les boti-gues de barri de tota la vida. I aprofitant el coneixement que tenim de xarxes socials i mò-bils se’ns va ocórrer la idea de fer una aplicació per potenci-ar-les”. Així explica Francesc Machado l’origen del projecte que ha desenvolupat amb So-lucions x Pimes [www.comer-çmobil.eu]. La idea és senzilla. Algú que està per Gràcia i vol saber quines botigues de roba hi ha a prop d’on es troba en aquest moment. Amb el mòbil, un parell de clicks i ja té les té localitzades, amb una fitxa de cadascuna, les dades bàsiques i si fan alguna promoció. Ara, la feina i el desenvolupament per fer aquest programa ja no han estat tan senzills. “Fa mesos que parlem amb les associa-cions de comerciants per pre-sentar el projecte. Ha agradat molt i ja tenim 95 comerços del Districte que s’han sumat”, afegeix Machado. La informa-ció està classificada per cate-gories, darreres promocions i zones comercials del barri. A la plana inicial també hi ha un

espai reservat per a que les asso-ciacions i unions de botiguers puguin informar diàriament dels esdeveniments destacats de la seva agenda; festes, comerç al carrer, anuncis relacionats amb l’associació o del barri... Des de la fitxa de l’establiment hi ha la possibilitat de fer una trucada a

l’establiment, trobar rutes reco-manades per arribar-hi (sempre a peu), o compartir amb la resta d’usuaris l’opinió de la botiga. “Es tracta de saber què hi ha al barri en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Més endavant

ens agradaria importar la idea a d’altres districtes de la ciutat”, explica Francesc Machado. L’aplicació, que és gratuïta pels usuaris, és intuitiva i amb un disseny senzill però personalit-zat i únic (“hem fet nosaltres els logos de cada establiment i també les icones, perquè algu-nes estan molt vistes”). Els impulsors de Comerç Mò-bil, que també té el recolza-ment del Districte, es mostren il.lusionats amb el projecte i aprofitaran el dia del comerç al carrer, el proper dissabte 5 d’octubre, per difondre’l. “La feina de desenvolupament ja està feta”, assegura Machado, “i ara comencem una altra fase, la de la promoció i difusió per-què necessitem potenciar més l’aplicació i aconseguir més descàrregues i usuaris”.

Cada establiment té una fitxa amb les dades d’interès i una

ruta recomanda

Activitat econòmica

de Gràcia

16

27 de setembre de 2013l’independent Viure GrÀcia

la torratxa

Cruel Darwin

Es percep el rerefons del procés de progressiu des-mantellament dels models socials i culturals que la nostra civilització havia posat dempeus en el darrer lustre amb molt d’esforç. Ara que l’economia lliberal s’ha fet amb el control i els usurers trenquen les cames dels que no els hi tornen els diners (les preferents tenen la gràcia que els estalviadors han actuat com a prestadors a interès zero dels bancs), els estats adverteixen que la cosa ha canviat: el malalt de càncer o d’hepatitis C haurà de pagar el 4,2% de medi-caments que poden valdre 8000 euros, les empreses no rebran ajudes i el tercer sector s’haurà d’autofi-nançar sota un model que apunta a la privatització dels ajuts a la cultura, que haurà de complaure al capital en un país on la llei de mece-natge no motiva ningú. A aquesta economia, després de les declaracions d’un conseller dient que la crisi s’havia acabat i les coses ara es quedarien així, li ha arribat el moment d’aga-far pels pèls el darwinisme per anunciar que solament sobreviuran els més forts. La gent de bona salut i la que pugui pagar-se les medicines, les empreses del mercat estable i l’oportunis-ta, la cultura de masses que produeix diners en massa... Sobreviuran a la liquidació els més forts, però els més forts són els que han aplicat aquests privilegis o tenen el poder d’aplicar-los.

Vícto

r Nubla

Jordi Costa: “Veure una dona entrenant a Primera? És més fàcil la independència”Als quatre anys ja anava al Camp Nou i creu que volia ser periodista espor-tiu. Va començar a Radio Gràcia amb el Carrussel Esportiu de l’emissora, on hi va ser dos anys. Va entrar de becari a El Mun-do Deportivo, i després ja va ser contractat pel diari Avui, durant dos anys més. També va treballar quatre anys a Ona Cata-lana i ara en porta nou a RAC1. Un total de quinze anys avalen la seva trajec-tòria com a locutor d’es-ports. Si seguiu RAC1 per saber del Barça, de ben segur que en sou fans.

CLARA DARDER

Li recomanaries a un periodista que es fes locutor d’esports? No li recomanaria mai a ningú perquè plantejar-s’ho és absurd. No tenim horaris i sempre treba-llem en cap de setmana. S’ha de te-nir molta curiositat i que t’agradin molt els esports.

Vas entrevistar Messi... Amb 19 anys, a la Copa Amèrica a Veneçuela. A l’habitació d’una companya d’El Mundo Deportivo a les tres del matinada. S’amagava de periodistes argentins. Era un Messi jovenet, ell estirat al llit i jo pregun-tant mentre m’ensenyava els blaus de les cames. Ara les entrevistes només les fa per acords comercials.

Sabem que és el millor jugador del món, però és el més humà? Ho dius pel problema amb Hisen-da? Messi no sap el que passa amb els seus calés; només els guanya i els gaudeix. Les persones que té al darrera, inclòs el seu pare, són qui ho dominen. Si és bona persona, ho desconec.

Com és que no reduïm despeses en el món esportiu?

anna roMaGosa

el perioDista Gracienc JorDi costa a les instal.lacions Del Fc Barcelona

Sé que tot el que es gasten ho re-cuperen del tot i en guanyen més. Les samarretes d’en Neymar, en dos dies, s’han venut totes, imagi-na’t. Que hi hagi gent que no pot ni pagar la casa i que els jugadors s’embutxaquin 15 milions d’euros, però, són coses diferents.

A qui escolliries com entrenador pel millor equip del món? Sens dubte a Guardiola. Va portar el futbol a un altre nivell, com nin-

gú ho ha fet fins ara. Encara estem en fase de desintoxicació. I respecte en Tito, és dolorós veure com ha perdut l’oportunitat de la seva vi-da per motius de salut. En Tito va aconseguir bons resultats i en Tata també ho farà, però el que va fer en Pep ja no ho veurem més.

Vas dir: “Tata” Martino és un es-tudiós”. El futbol està molt professionalit-zat i cal estudiar com són les rodes

i el volant d’un cotxe. Després ja posarem l’aire condicionat. El que fa diferent a un entrenador d’un altre és saber interpretar-lo i canviar sobre la marxa. Només Cruyff i Guardiola són els millors. En Pep era més ràpid de cap que de cames. El que el feia gran com a jugador l’ha fet gran com entre-nador, quan els altres anaven ell ja tornava.

Quan t’emociones més? Quan un partit no se’m escapa de les mans. Sóc com un entrenador de la ràdio, si sóc capaç d’anticipar-m’hi i veure el gol, millor. Jo també estudio, repasso partits dels equips que juguen contra el Barça.

Veurem una dona entrenadora de futbol d’un equip d’homes? Tinc una amiga comentarista que també és entrenadora de futbol, la Natàlia Arroyo, de l’ARA i en sap més que jo. És entrenadora de la selecció catalana sub16 i ho fa bé, no sé si voldrà fer carrera però serà difícil. Veuré abans la independèn-cia que una dona a la banqueta, el futbol està molt masculinitzat.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Visc a Vilafran-ca amb Providència, els meus pares tenien una Cansaladeria a la cantonada que l’han tancat aquest estiu. Per esmorzar vaig al Vall de Rovira. Les pelis als Ver-di i també al Bosque. Per com-prar al Mercat de l’Abaceria o el de la Llibertat, amb la reforma m’agrada molt. Per sopar vaig a una pizzeria collonuda que es diu Casa de la Pizza a Verdi. També una hamburgueseria que està al carrer de sota de la Virreina i

tinc ganes d’anar a La Panxa del Bisbe. I les copes a l’Elephanta. Odio profundament les Festes de Gràcia pel que comporta, dos anys vam tenir l’escenari sota ca-sa i saps que és una setmana, pe-rò son una discoteca a l’aire lliure i això no es una Festa Major. No m’agraden per la massificació i que se’t pixin a la porta de casa, i la brutícia, i veure que no fan res.

Un desig... que les festes conti-nuïn però que es civilitzin.

14 protestes, retocs i cartes a un mes del pla güellindependent.cat/gracia/independent_499.pdf ·...

Documents