13/2015. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 19 D’OCTUBRE DE 2015. A la Vila de Martorell, el dia 19 d’octubre de 2015, essent les 20:05 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET. Oberta la sessió pel senyor Alcalde, a continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 21 DE SETEMBRE DE 2015. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 21 de setembre de 2015, que és aprovada per unanimitat dels assistents.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR: 2. PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES MODIFICACIONS DE LES ORDENANCES FISCALS PER A L’EXERCICI 2016. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmcia, d’Organització i Règim Interior, de data 13 d’octubre de 2015. El regidorSr. JOSEP CASASAYAS PUIG diu: Aquesta ocasió portem a aprovació la modificació de les ordenances fiscals, impostos i taxes per a l’any 2016. En aquest any les modificacions que s’han fet de les ordenances, són modificacions que en cap cas afecten a l’import que tindran que pagar els nostres convilatans, per tant són unes ordenances que incorporen aquelles recomanacions i aquelles variacions que han hagut en la normantiva durant aquest últim any, però els imports a pagar seran exactament igual, no incrementen cap tipo d’impost, ni de taxa per l’any 2016. Per tant estaran igual que estaven l’any anterior. Gràcies La regidora Sr. RAQUEL PÈREZ diu: En aquest punt el grup SM farà abstenció. Per tal de fer-nos una idea global de la situació econòmica d’aquest ajuntament, el grup SOM Martorell, encara no tenim suficient informació del consistori. Tal com és el llistat del personal d’aquest ajuntament, la despesa general que això comporta,

 

 

demanat per via instància, durant vàries vegades, el passat dia 25 de setembre i que encara falta per contestar per part del govern, i revisar totes les despeses que suposa la contractació del mateix, i la seva efectivitat. Haurem de ser prudents, i no dir encara que es podrien baixar tots els impostos el municipi, per evitar la continua pressió fiscal a la que els ciutadans estem sotmesos, en aquests ja 8 anys de crisi econòmica. En definitiva tenim la percepció que diners i han, una altra cosa és la distribució, i les preferències que aquest govern en fa d’ell. Gràcies El regidor Sr. FRANCESC X. ARPAL diu: Des del grup PP considerem que en general són adients les modificacions de les ordenances per l’exercici 2016, a excepció de l’ordenança fiscal núm. 1, reguladora del impost sobre béns immobles, l’IBI, perquè l’acord amb ADIGSA de no aplicar el valor cadastral als habitatges, en canvi aplicar un valor administratiu, que a més han pogut comprovar que aquesta reducció no estava regulada en les darreres ordenances fiscals, i d’acord amb ADIGSA, hem de recordar que va ser el 29 de juliol de 1992, no s’entén que després de tants anys, fins ara 3 anys després, no es decideixi regular en les ordenances aquesta modificació. Clar hi ha moltes preguntes a fer-se, com s’han aplicat fins ara aquestes reduccions? No ho sabem, ara s’està adequant l’ordenança fiscal a la legalitat, la bonificació per vivendes d’VPO, és obligada per a tots el ajuntaments, perquè així ho estableix la llei d’hisendes locals, tot i que la limita els 3 anys posteriors a la seva qualificació, cosa que ja ha passat en aquest cas fa molts anys. Aquesta bonificació obligatòria hem de remarcar que és de caràcter rodat, és a dir els interessats l’han de sol·licitar. Tot i això ens permet que els ajuntaments puguin establir en les ordenances fiscals una bonificació quan s’hagin superat els tres anys, que és el que fem ara, per aquest exercici 2016, com hem dit abans quan han passat una pila d’anys. Clar tot això ens genera un seguit de qüestions, en primer lloc estranya que l’ajuntament hagi fet ús de la reserva de facultats quan la gestió d’aquest impost es va delegar a la Diputació de Barcelona, clar perquè aquesta reserva de facultats? En segon lloc, com he dit abans, el dubte de com s’ha gestionat aquest impost fins ara, i més havent observat que en les ordenances fiscals dels darrers anys, fins i tot a les anteriors a la delegació a la Diputació de Barcelona, no trobem en lloc regulada aquesta bonificació. En tercer lloc, tal com reflexa el decret 557/2015, cal comprovar quins habitatges d’VPO encara estan vigents, ja que tècnicament s’ha de dir que és molt complicat. Per tant, cal establir uns mecanismes que no trobem regulats a l’ordenança, i que tampoc hem pogut contrastar en l’expedient. Per tant, a l’hora d’establir una bonificació que afecta a tants habitatges de Martorell, considerem que s’ha de ser molt rigorós. D’altra banda, les bonificacions ja previstes a l’IBI, com són les de les famílies nombroses, o les de la nova construcció, o les d’energies tèrmiques, estan perfectament regulades, en quant al seu règim de gestió, terminis, documentació requerida, etc. Per tant hem de dir que ara que esta regulant una nova bonificació en l’ordenança de l’IBI, l’acord que es porta en aquest cas a l’aprovació no incorpora aquesta regulació, ni la bonificació obligatòria del VPO, ni la potestativa, cap d’ella. Dit això, hem de posar de manifest que no considerem justificat que es bonifiquin aquests habitatges, ja que clarament ens trobem davant d’un greuge comparatiu,

 

 

que fàcilment podria comportar que qualsevol propietari de VPO exclòs en aquest cas, per aquestes ordenances, pugui impugnar aquesta ordenança fiscal. També voldríem conèixer quin és l’impacte econòmic que representa per l’ajuntament, també i donat que tots aquests anys s’ha estat utilitzant el valor administratiu, no el valor cadastral, volem conèixer també l’impacte econòmic que ha representat exercici, per exercici, recordem que són 23 anys, que s’han deixat de recaudar molts diners en aquest ajuntament. En conclusió, trobem adient el que vulguin adaptar l’ordenança fiscal de l’IBI, per poder, si és que volen, aplicar aquesta bonificació d’acord amb la legalitat, però sincerament hi trobem a faltar rugositat, ja que no sabem de quina manera s’ha comprovat, que tots aquests habitatges mantenen encara la qualificació de VPO. També no trobem justificada la data final d’aquesta bonificació, ho sabem els propietaris d’aquests habitatges que al 2027 deixaran de gaudir d’aquesta bonificació? Clar i aquí ens hem de preguntar perquè al 2027i no altre any?, perquè no està justificat en lloc 2027. Posa de manifest el dictamen, un dictamen que signa fiscalitzat per l’interventor, però no hi ha cap informe d’intervenció, ni el signa amb nom i cognoms cap interventor, perquè aquesta bonificació tampoc es diu en lloc que hagi de ser vivenda habitual, és un criteri que en canvi s’aplica. Però a banda de tot això, sobretot el que si volem posar de manifest una vegada més el greuge comparatiu que genera en la resta de vivendes de VPO de Martorell, més a més l’impacte econòmic que representa per l’ajuntament de Martorell, un fet que pel nostre grup doncs ?. El regidor Sr. JOSÉ A. SIMÓN diu: El nostre grup municipal com fem sempre, i així ho continuarem fent, hem presentat una sèrie de propostes de millora per aquestes ordenances i taxes, les vam entrar per registre el passat dia 9 d’octubre, i encara no hem tingut resposta de quina era la posició del govern amb les propostes de millora de les ordenances que fèiem. Vam fer una primera tanda després d’obrir un procés participatiu perquè la gent de Martorell pogués dir com millorar les seves ordenances i taxes a Martorell, i de moment vam presentar 8 propostes de millora que ens agradaria que vostè ens respongués si té a bé tirar-les endavant o ens les denega. La primera era aplicar la tarificació social, que és una moció que ja vam aprovar el passat 19 de desembre de 2011, i que significa bàsicament que la gent pugui pagar en funció de la seva renda familiar, és a dir, qui més tingui, pagui més, i qui menys tingui, pagui menys. La segona era aprovar un reglament de subvenció sense recursos, per a complir amb les seves obligacions tributàries amb l’ajuntament de Martorell. La tercera era subvencionar l’IBI a les persones que posin a disposició de l’oficina local de l’habitatge, el seu habitatge, per tal de què pugui ser llogat per a altres persones que estiguin a l’oficina Local de l’Habitatge. El quart era aplicar un tipus de gravamen de l’IBI, que no carregui més l’economia de les famílies de Martorell, i es pugui esmorteir les pujades dels darrers anys, recordem que a la passada legislatura l’IBI va pujar més un 10%, i entenem que aquesta modificació que es va fer la darrera legislatura creiem que ara l’ajuntament té la suficient capacitat per esmorteir-la i creiem que el coeficient el podrien baixar i que la gent pugui recuperar el valor cadastral que tenien fa 3 anys.

 

 

La cinquena era que els veïns de Martorell puguin pagar els seus impostos, sobretot pel que fa a l’IBI, en quatre terminis, fa dos anys sinó m’equivoco eren dos terminis, ara són tres terminis per una proposta que vam fer a la passada legislatura, i els demanen que, com passa a altres municipis, que això s’estengui a 4 terminis a l’any, entenem que això no suposa cap despesa extra per l’ajuntament i que si pot alleugerir una mica les finances a les famílies. La sisena proposta que els hi fèiem, era afegir a l’ordenança de recollida de les escombraries, un 20% als contribuents de recollida que portin els seus residus en horari d’obertura a la deixalleria municipal, com a mínim 12 vegades a l’any, i una altra era 20% pels contribuents comercials. Demanàvem també la creació d’una comissió per tal d’estudiar en profunditat, de formular l’ordenança núm. 15 i la núm. 27, que fan referència als serveisculturals, llar d’infants, serveis esportius, casals d’estiu i serveis culturals, creiem que cal, ja ho vam demanar al principi de la legislatura, una comissió que estudiï, totes aquestes taxes, i tots el preus per intentar arribar a un acord, per això necessitem per a fer les propostes, necessitem totes les xifres que vostès tenen a la ma, i a partir d’aquí reformular, tenim vàries propostes, però per anar més enllà les volem contrastar econòmicament. I per última demanen conèixer el tractament fiscal que té el peatge de Martorell, per poder demanar a la concessionària i a l’estat espanyol, que pagui els seus impostos corresponents. Per lo que feia referència abans, recordàvemque l’IBI va tenir una pujada de més del 10%, i les taxes més d’un 40%, per això els hi dèiem que creiem convenient crear una comissió i a partir d’aquesta comissió, mirar les despeses, mirar els ingressos que hi ha, i intentar reformular una mica totes les taxes. Aquest punt de l’ordre del dia és una modificació de les ordenances fiscals, creiem que el punt, es podria dir, continuar amb les mateixes ordenances fiscals, no han variat gens lo que hi havia a la legislatura anterior, només modificant el redactat, entén que el redactat jurídic per adequar-lo a la legislació vigent, i si que li volíem fer una pregunta a l’equip de govern, en aquest cas a ER, quina són les seves aportacions en aquestes ordenances fiscals, perquè si arrosseguem tot lo que està fent fins ara, i fent lo mateix, no entenem que ara que al govern hi ha dos partits polítics, que fem lo mateix que es feia abans, entenem que com a mínim s’hauria de notar una mica la seva ma, i haguessin proposat alguna cosa, nosaltres hem entrat 8 propostes, no sabem quines han entrat vostès per a millorar les ordenances fiscals a Martorell. El regidor Sr. LLUÍS TOMÁS diu: Bé la nostra intervenció molt relacionat amb el que ha comentat abans el company Arpal, entenem el que ha dit el regidor Casasayas, el que va dir l’altre dia el regidor Lluís Amat, que la majoria d’aquestes ordenances i taxes, s’ajusten al redactat actual que ha fet la Diputació de Barcelona, però si que volíem comentar el tema d’aquesta bonificació del 50% de l’IBI, segons hem pogut veure a l’expedient, en els habitatges de VOP que venen de l’Instituto Nacional de la Vivienda, dos temes que volíem saber, segur que vostès ho hauran fet, és quin és l’impacte econòmic que això podrà suposar, en el que és sobretot el capítol d’ingressos respecte a l’IBI, també ho ha dit el company Arpal, que estem parlant d’un tema que s’allargarà fins l’any 2027, estem al 2015. També voldríem conèixer que passa amb els altres habitatges que pugui haver-hi també de VPO, entenem que ara fa temps que no se’n fan, però si té alguna cosa a

 

 

veure, o si tindrien l’opció de poder-se afegir en aquesta bonificació. També voldríem comentar, no sé si té relació amb el que és el redactat, però hem vist per exemple, en el impost de vehicles, que hi ha un apartat a on es comenta que desapareixeran del padró els vehicles que tinguin una antiguitat més gran, més alta de 12 anys, o aquells que ja estiguin declarats com aincobrables, lo de incobrables ho entendríem perquè tampoc serien no inflar un padró existent que realment no seria així, però si té alguna explicació lo dels 12 anys, o és que està contemplat en aquest nou redactat, o en aquest ajust del redactat que hagi pogut fer la Diputació de Barcelona. També hem observat, sobretot en el tema de les escombraries, recollida i eliminació de residus urbans que es mantenen les bonificacions que hi havia però que hi ha una exempció que vostès diuen que serà subjectiva al salari mínim interprofessional, i que serà decidit pels serveis socials d’aquesta cas. M’agradaria saber quina previsió tenen i quan diem subjectiva exactament en què estem aprovant. També he vist, no hem pogut fer nosaltres una comparativa, evidentment en el que va ser les anteriors ordenances i taxes, però m’ha cridat l’atenció, no sé si és de nova creació en el tema de la recollida d’escombraries, que efectivament no es mou, com ha dit el regidor, però si que hem observat que hi ha locals comercials, o establiments que estan tancats, a on s’exerceix cap activitat, que se’ls hi passarà un rebut de 101,34 €. També preguntar, va sortir l’altre dia a la comissió informativa, una mica com afectarà i quina previsió tenen de recaptació el tema de la reorganització cadastral que va sortir aquí, es va explicar molt bé el tema de la tarifa de 60 €, que era en funció del treball que s’havia fet d’inspecció, però sinó estic equivocat aquest tema està tancat, ja es coneixen els contribuents que per diferents motius després d’aquesta reorganització cadastral, tindran que fer el pagament corresponent, com no pot ser d’una altra manera. Per tant també sabem pel que hem pogut llegir, i sinó és així voldria que se m’expliqués, el tema que el govern central, sinó hem falla la memòria, ha tornat a augmentar la base, o el tipus, segons es va comentar a la comissió informativa per part del regidor, es reajustaria el tipus o la base perquè no tingués un impacte amb els ciutadans, sinó recordo malament, el senyor Amat va dir un 13%, entenc que això seria així, per tant aquesta seria la nostra primera intervenció esperant rebre resposta. Gràcies El regidor Sr. JOSEP CASASAYAS PUIG diu: Bé crec que requereix una explicació aquest tema que ens parlat el Sr. Arpal i que entén que en la comissió informativa a la qual no vaig poder assistir i el Sr. Amat ja ha explicat. Jo intentaré explica’ls-hi una mica, com a minin diferent. VPO que composen varis de Buenos Aires i de Verge del Carme en el seu dia i per falta, a veure com els hi explico, ADIGSA no està pagant IBI, i teníem un fotiment de pisos sense que paguessin cap tipus d’IBI, a l’any 1992 això havia acabat, com van dir els que estaven governant, que s’havia acabar, i que en tot cas es tenia que fer pagar l’IBI a tots els pisos de Martorell. En aquell cas es va fer una negociació i van sortir uns acord signats, a tres bandes, vol dir propietaris dels pisos, ADIGSA i l’ajuntament de Martorell, a on es fixava un valor administratiu per cada un d’aquests habitatges, amb unes condicions determinades i es fixava aquest valor administratiu absolutament que era una acord intervingut, totalment en la legislació vigent. Aquest acord s’ha anant mantenint, dintre d’aquest acord hi havia clàusules del tipus de què si un Sr. es venia l’habitatge

 

 

deixava de tenir aquest valor administratiu i passava a tenir el valor cadastral, a no ser que se’l quedes per herència, o un fill, una familiar de primer grau de consanguinitat del propietari del pis, i això va continuar així. Per tant cada any anaven sortint pisos de la llista dels pisos que tenien la bonificació, anaven sortint, que eren els que estaven canviant-se de propietari. En aquest cas, hi ha molt d’aquest pisos que no el tenen inscrit en el registre de la propietat, a consideració de pisos de VPO, cosa raríssima, perquè prové de l’any 1987, de l’any 1988 o de l’any 1990, i no ho tenen inscrit, tot i que són pisos de VPO, per tant es va na continuant amb aquest valor administratiu, en tots aquells pisos que complien les característiques que deia l’acord que es va signar a l’any 1992. Després, crec que és arrel de l’ARSAL, canvia la normativa i aquest valor administratiu queda absolutament fora de lloc, amb lo qual que podia succeir, el valor administratiu aproximadament estava, no en tots els casos era igual, però aproximadament estava al 50% del seu valor cadastral, no tots els casos eren igual, i desconec com es va fixar el valor administratiu en aquell moment, a l’any 1992 jo ni pensava en estar a l’ajuntament. Quan traspassen la gestió dels tributs a la Diputació, veuen això i diuen escolti ha sortit aquesta normativa, i si vostès recorden l’any passat ja va haver-hi una nota dintre de l’ordenança fiscal que parlava de què durant l’any 2015 es tenien que revisar tots els pisos de Buenos Aires i de Verge del Carme per veure quina situació tenia la seva condició de VPO. En aquest cas, en el registre, tal com els he dit no estava inscrit això. Per tant ens trobem que en el registre no hi ha l’informació necessària per fer aquesta revisió. Llavors ens posen en contacte amb la Diputació i diem escolta hem de buscar una solució perquè el que no podem fer és que un senyor que pagava d’IBI 100, tot i de cop i volta a l’any 2016 li passi a ser de 200 el rebut, no pots ser, ningú ho entendria, no és lògic això, i llavors des de serveis jurídics de Diputació i serveis jurídics de l’ajuntament vam trobar aquesta possible solució, i aquesta solució el que diu és que se’ls hi aplicarà a partir de l’any 2015 el seu valor cadastral, el que ens digui la ponència, la gerència cadastral, i sobre aquest valor s’aplicarà el mateix % de pagament que té el poble de Martorell, i una bonificació que ens permet la llei que diu que fins el 50%, i perquè fins el 2027?, perquè el 2027 es quan perden la seva característica de pisos de VPO, per tant Sr. Tomás, per això diu 2027, perquè això prové de l’any 1987, i és el 2027 el que s’acaba, això li estic explicant de memòria pensava que ja ho coneixien. Per tant la solució que hem trobar els serveis jurídics de l’ajuntament i de la Diputació ha sigut, o ens han proposat, fem un % de descompte sobre la quota a pagar, de forma que aproximadament l’IBI sigui el mateix, ja els hi dic que en alguns casos l’IBI baixarà algun €, i en alguns casos l’IBI pujarà algun €, però les diferències son poques, però no podem canviar segons la promoció el tipus de bonificació i se li ha d’aplicar la mateixa per tots els habitatges, per aquest motiu vam dir fem el 50% que és la xifra, la màxima que poden accedir, però és la xifra que ens permet que tot els habitatges paguin aproximadament el mateix respecte al que van pagar a l’any 2015. Per tant tal com els hi dit abans els imports no pugen, excepte en el cas dels pisos de VPO de Buenos Aires, que alguns pujaran una miqueta, i altres baixaran una miqueta, en funció de quina era la relació entre el valor que estava assignat a l’any 1992, i que es va anar actualitzant amb el temps i el valor cadastral, aquest és el motiu per fer això, perquè no vam trobar altre

 

 

tipus de solució per arreglar aquest tema, i ens vans suggerir els serveis jurídics que aquesta era la millor solució. Respecte a l’import aquest de l’IBI, el que ens ha fet l’estat en aquesta ocasió i en definitiva nosaltres ens hi hem adheritcom a ajuntament, és un increment del valor cadastral de tots els habitatges de Martorell en un 13%, això és una comunicació que ens fa la Gerència de l’Estat, i que ens diu escolti’m pujada de un 13%, com que aquest ajuntament no té la intenció de pujar l’IBI aquest any que encara no hem acabat de sortir de la crisi, el que fem és rebaixar el tipus del que es paga, recordin que hi va haver un moment que teníem un tipus del 1,21%, i ara ens anirem ja al voltant del 0,89, haurem baixat dues terceres parts la quota que paguem d’IBI, efectivament la base sobre la qual s’aplica haurà pujat aquest 33%, però aquest és el motiu. Perquè s’ha fet això, perquè ens hem acollit a la renovació del valor cadastral? Ens hem acollit perquè l’alternativa és fer una revisió cadastral a tot el municipi, i fer una revisió cadastral a tot el municipi representa que afectaria absolutament, tant als habitatges, com a la indústria, a tot arreu, hi estaria una feina de bastants anys, recordin tots vostès que la ponència en la qual estan valorades els valors cadastrals de la població de Martorell és la ponència de l’any 1987. Per tant porten bastants anys amb la mateixa ponència, amb aquests increments del valor cadastral, el que hem fet és regularitzar la valoració dels habitatges, el seu valor cadastral, i en canvi no perjudicar als Martorelles amb un IBI més pesat del que estàvem pagant. Per tant aquesta és una mica l’explicació de què hem fet amb el tema de l’IBI, per tant la recaptació que hi haurà d’IBI del 2016 respecte al 2015 serà aproximadament la mateixa, no hi haurà diferència entre lo que vam recaptar d’IBI al 2015 i lo que tenim previst per l’any 2016. Respecte a les taxes, ja ho sé que quan s’està a l’oposició tothom és capaç de baixar qualsevol taxa o qualsevol impost, bé això no és tan fàcil, les taxes saben tots vostès que tenen un límit, i aquest límit és que les taxes no han de ser, l’aplicació d’una taxa no ha de provocar uns ingressos superiors en el cost que tingui aquell servei, és a dir, si un servei, el que sigui, no sé que dir, les escombraries, si un servei ens costa 300, els ingressos que tenim per taxes aplicades d’aquests rebuts, no pot superar el seu cost, per lo tant sempre ha d’estar el cost de el que ens consta servei. Que succeeix mentrestant, tots vostès coneixen que va sortir la famosa ARSAL, i l’ARSAL el que diu és senyors vostès ajuntaments no poden tenir, o no tindrien que tenir serveis impropis de l’ajuntament i que no se sostinguin econòmicament, això tots vostès ho coneixen , per tant tots vostès saben que l’ajuntament tindrà que fer durant l’any 2019, tindrà que fer uns estudis que diran que costa cada un d’aquests serveis de 2015, i quin ha estat l’ingrés que hem tingut. Per tant fins que no se sàpiga això és difícil de dir escolta’m pujarem o baixarem qualsevol taxa. La intenció del govern és no pujar-les, no pujar-les, i així és lo que hem explicat aquí, i és lo que pretenem fer, no pujar les taxes, que diuen vostès, perquè ho creuen així, escolti baixi-les, de moment la situació de l’ajuntament, és una situació que és econòmicament confortable, tot i que des del punt de vista de tresoreria diguéssim sempre ens queda aquell decalatge que hi ha entre quan nosaltres prestem els serveis i quan ens arriben les subvencions per poder pagar, per lo tant és l’ajuntament que amb els propis recursos té que fer front amb tots els serveis que està prestant fins que no acaba cobrant-les.

 

 

Per lo tant en quant a taxes la proposta d’aquest equip de govern és no pujar-les, de moment baixar-les, i mirar a veure que ens diu els estudis econòmics que va sortir la setmana passada o fa quinze dies, en sembla, el model pel qual s’han de valorar tots aquests serveis que es presten en quant a ingressos i en quant a despeses, fins la setmana passada o fa 15 dies no va sortit aquest model. En quant a l’impost de vehicles, tribut que pagarem pels cotxes, tampoc pujarà i el comentari que feia el Sr. Tomás, si que ha de tenir un efecte de poder netejar padrons, no podem tenir padrons a on hi hagin cotxes que faci anys que no s’està cobrant, llavors des de la Diputació diuen, home a altres llocs el que fem és primer, antiguitat de 12 anys, segona, és sumar tot això, no és o, és i, antiguitat de 12 anys, segona que s’hagin declarat com a incobrables, és a dir, que haguem fet tots, la Diputació hagi fet tots aquells passos que cregui que hagi de fer per cobrar i no haver aconseguit cobra’ls, i tercer punt que porti dos anys com a mínim sense passar l’ITV. Sembla ser que sinó ha passat l’ITV, lo més probable és que aquest cotxe hagi estat desballestat, perquè entre altres coses tant l’ajuntament de Martorell, com altres ajuntaments, i com els mossos d’esquadra fan revisions aleatòries dels cotxes que van pel carrer a veure si porten o no porten l’ITV, per tant si aquests tres conceptes es compleixen, aquell cotxe deixarà d’estar en el padró de l’ajuntament de Martorell, aquesta és l’explicació. En quant a la pregunta sobre reorganització cadastral, no és una reorganització, és una revisió que va estar manada per Madrid diguéssim, de què totes les poblacions tenen que tenir fetes les revisions abans del 31 de desembre de 2016, revisions en quant a aplicació de diferents valors en els immobles, en funció de les obres que s’hagin fet, és a dir, un senyor que tingui un habitatge que estigui mig derruït, tindrà un valor cadastral determinat, si en aquest habitatge, es fan obres, s’hi fa una casa nova, el valor cadastral immediatament hi ha l’obligació de comunicar que s’han fet obre i que el valor cadastral puja. Això es fa a través dels permisos d’obra que es demanen, però en els casos de hagin hagut obres que no hagin estat, que no hagin tingut el permís d’obres o el permís d’obres no s’hagi adaptat a lo que ha sigut l’obra que s’ha fet a aquella casa, és una revisió que estan fen des de la Gerència Cadastral, i aquesta revisió afecta a uns quants habitatges. En diuen ja saben tots els que son, no, hi ha una primera relació d’habitatges, els que sabem que se’ls hi ha enviat una carta, que els hi diu escolti’m els hi hem revisat i vostès aquesta casa que tenen valorada per 100, creiem que tindria que ser per 103, perquè es va construir una piscina, o perquè va fer el que hi hagi fet. Llavors el contribuent té la potestat de en 15 dies, dir, escolti no estic d’acord amb això, i una vegada li transmeten ja la notificació final dient, pues el seu valor és de 30000 € per aquest pis, tenen una altra oportunitat de tot un mes per presentar al·legacions, els 60 € són la taxa diguéssim establerta per tota Espanya el mateix, i que s’aplica com a pagament del cost que ha tingut fer aquesta revisió a cada habitatge. Per lo tant aquesta en principi s’ha de pagar, i si no s’està d’acord després recorre-la, però en principi s’ha de pagar perquè sinó passaria la taxa a executiva i podria haver-hi altres conseqüències, la recomanació és primer es paga, i sinó estàs d’acord després tens que reclamar-la. La taxa no la cobra l’ajuntament, la taxa l’esta cobrant la Gerència Cadastral que és la que ha fet la revisió, i que és la que ha dit quins habitatges no són els correctes. Em sembla que tema de l’increment del valor cadastral, disminució de tipus ha quedat clar, el mateix que es puja el valor cadastral, es baixa el tipus impositiu i per

 

 

tant per la butxaca del contribuent, l’import és exactament igual, saben vostès que per temes de decimals poder no serà exactament igual, però pràcticament ni es notarà, poden sortir cèntims de diferència o un € o poca cosa més. Respecte a les al·legacions que ens va presentar el grup de MM, és veritat que el dia 28 de setembre el Sr. Simón em va dir, suposo que us esteu mirant, està per escrit això, suposo que us esteu mirant les taxes, ens agradaria poder dir algo, del 28 de setembre li vaig contestar efectivament, ho estem mirant, si tens alguna cosa a dir avisa’ns, i ens va contestar amb una, entrant per registre amb data 9 d’octubre, del 28 de setembre, al 9 d’octubre. Bé en aquesta carta parla de vàries coses que ja són conegudes per tots nosaltres, i per tots els que ens escolten, perquè n’hem parlat d’altres vegades, en primer lloc parla de l’aplicació de la tarificació social, sobre aquest tema, la veritat és que no ho hem fet mai, però mai hem dit que no ho farien, la veritat és aquesta, però no ho hem fet mai, ja portem uns quants anys que vostès reclamen la tarificació social, sabem vostès que nosaltres no ho acabem de veure clar, però això no vol dir que no anem a aplicar mai a la vida. El que m’agradaria és que si algun dia acabem aplicant-ho que no diguin ja els hi deia, perquè si que és veritat és que ens ho han dit vàries vegades, però no ho veiem oportú. El segon punt diu, aprovar un reglament per les famílies sense recursos per al compliment de les seves obligacions amb els tribus locals, bé, si bé no hi ha un reglament de subvencions si que hi ha unes bonificacions a cada un dels tributs que són els que marca la llei, nosaltres no ens podem inventar, sobretot amb els impostos, no ens podem inventar cap tipus de bonificació que no estigui contemplada per la llei, tots vostès recordaran que aquí a Martorell havíem proposat i havien aplicat una bonificació a les famílies monoparentals, que ens la van tirar enrere, ens van dir escoltin això no ho poden fer, va contra llei, i van tenir que tenir que tirar-la enrere, i treure-la, en aquest cas era de l’IBI. Per altra banda subvencions tots vostès saben i coneixen que l’ajuntament de Martorell en cas de necessitat, té un volum, no sé si dir-li subvencions, ajudes, té varius noms, però té un volum molt important i no tant sols molt important, sinó que ademés en coses que no ho trobaran en altres ajuntaments, sabem que vam crear una subvenció perquè són diners que donem a les famílies, a on se’n van afavorir, em sembla que és en l’últim quadrimestre, és fan afavorir més de 400 famílies, a on sinó pudien, sinó tenien possibilitat de pagar la llum, l’aigua, i el gas, podien adreçar-se al serveis socials d’atenció primària d’aquí Martorell, per demanar una subvenció pe poder pagar el llum, el gas o l’aigua, en aquest cas es van donar a més de 400 subvencions, això anava en funció de què, anava en funció dels ingressos que tingués la unitat familiar, i això estava governat per un reglament, ii aquest reglament aprovat aquí en el Ple, i aquest reglament posa unes condicions per les qualsla gent dret a tenir una ajuda en funció de les seves necessitats. El tema subvencionar l’IBI a les persones que posin a disposició de l’oficina local d’habitatge, alguna vegada havien parlat amb el Sr. Simón d’aquest tema, no ho veiem malament, però és d’aquelles coses que no es poden posar a l’ordenança de l’IBI, en tot cas es pot posar com una espècie de subvenció, i això no, tampoc els hi diem que no, amb certes condicions, per ixo, però té que anar per una altra via, té que anar per via d’impostos, sinó per via de subvencions.

 

 

Això del tipus de gravamen de l’IBI no ho entenia lo que deia, amb la seva explicació si que ho he entès, vostè diu escolti’m aquí a Martorell, hi ha haver un any, igual que molts altres pobles, hi va haver-hi una pujada del valor cadastral, aquesta pujada que hi va haver comptant aquesta pujada, és el que en aquests moments la Gerència Cadastral ja comptant aquesta, ens diu vostès aquest any els hi tocaria pujar un 13% el valor cadastral, per tant aquesta pujada del 10, està ja incorporada a tots els càlculs que fan des de la Gerència Cadastral per dir-nos quins són els valors cadastrals que necessitarem a Martorell. Si que és veritat en aquest cas que això continuarà uns quants anys més, i la intenció d’aquest govern, igual que la d’aquest any és que aquests impostos no pugin més de lo que estem pagant ara, per lo tant si torna haver-hi una altra pujada cadastral el més probable és que, sempre dic el més probable, perquè poden canviar les circumstancies, però si no canvien les circumstàncies que puguem aguantar sense tenir que pujar impostos als Martorelles. El tema de pagar en 4 terminis, tenim un cert problema amb això, no un problema tècnic, però si un problema que si vostès tenen la precaució d’agafar el calendari fiscal que tenim a Martorell, i van col·locant a cada dia de cada mes, quan cau les escombraries, quan cau els guals, quan cau l’IAE, quan cau els tres terminis que ara hi ha d’IBI i a més tenen en compta que abans del mes de maig no podem posar al cobrament el padró de l’IBI, es donaran compta de de posar un quart pagament dividint per 4 l’IBI, amb molta probabilitat s’ajuntarien pagaments per exemple d’escombraries amb el de l’IBI, amb lo qual lo que guanyaríem dividint per 4, ho tindríem per ajuntar, o sigui tindríem el mateix efecte ajuntament l’IBI amb les escombraries. Això ens va passar quan vam fer els tres períodes de l’IBI ja ens va passar i vam tenir ciutadans de Martorell, que en aquest cas em van trucar a mi personalment dient escolti’m que no se’n ha adonat compta de què, no sé si era l’any 2012, quan paguem el primer termini de l’IBI, que moltes gràcies per haver dividir-lo per tres, però que cau justament quan tenim el cotxe i els guals, no ens vam donar compte i a l’any 2012 ens va passar això, al 2014 això està regularitzat, i el 2015 també veuran que està regularitzat, si vostès col·locant cada un dels mesos tots els impostos que estan pagant veuran que queden repartits. Per tant no veiem oportú, ni possible, a no ser que es pogués adelantar el cobrament de l’IBI, no veiem oportú posar 4 pagaments d’IBI, amb 3 creiem que ja està prou bé. Recollida d’escombraries, ens parlant una altra vegada de la gent que porti material a la deixalleria, aquí li haig de dir que senzillament aquest no el veig de cap manera, de cap manera, no per l’import que ja veurà que l’import de les escombraries a Martorell són 90 €, pe tant l’import seria un 20 % que vostès proposen, seria 18 €, no afectaria a l’economia de Martorell, però si pel tema de control que comportaria això a la deixalleria, nom de la persona, veure quin és els ingressos que tenen, en tot cas tindria que ser un reglament un pèl més complicat que dir escolta si portes el material a la deixalleria durant un període de 6 mesos, o 12 diuen aquí tindràs una bonificació, per tant aquesta és senzillament que no la veiem oportuna. Lo del tractament fiscal del peatge sé que els hi van explicar ja, necessiten que ho tornem a explicar, bé, les autopistes tenen una condició especial per la qual sobre el seu valor cadastral, que també ha estat pujat en aquests %, tenen una bonificació del 95%, en el cas de l’autopista d’aquí a Martorell, crec recordar que a l’any 2017 se’ls hi acaba la possibilitat d’aquesta bonificació, 2016, al 2017 pagues ja, els hi

 

 

tocaria pagar sinó ens canvien les regles del joc. Per tant a l’any 2017, seria el primer any que aquesta bonificació no s’hauria d’aplicar, però fins el 2016 si que s’ha d’aplicar encara aquesta bonificació. Per lo tant, sinó ens canvien la normativa, a l’any 2017 tindrem un ingrés que fins ara no teníem, del 95% del import de la que és la infraestructura de l’autopista, però això ja fa anys que es tenia que haver acabat, van treure una nova, una pròrroga, i a més van dir que específicament també prorrogaven aquesta bonificació, però l’ultima pròrroga que van fer, a veure si m’explico, hi ha hagut dues pròrrogues sinó recordo malament, la primera pròrroga van dir, prorroguem el temps de l’autopista, que no passi a mans de l’estat, però ademés prorroguem aquesta bonificació del 95%. A la segona vegada que han fet aquesta pròrroga, han fet una altra pròrroga, doncs en aquesta segona pròrroga el que han fet és prorroguem aquest fet de què l’autopista segueixi sens d’ABERTIS, però no van prorrogar la bonificació. Jo no sé durant l’any 2016 diran que ens hem deixat de prorrogar la bonificació, sinó la tornen a prorrogar, ja al 2017 tindrem que veure com l’ajuntament ingressa el 95% que ara té bonificada les autopistes. Hi havia també un altre pregunta que han fet directament a ER que els hi contestaré jo com a ponent d’aquest grup, diguessin que això que diu la Sr. Raquel, que diu que jo necessito temps per saber de tot perquè no ho sé tot encara, bé quan estàs al govern evidentment saps més coses i quan se’ls hi explica exactament quina és la situació de cada un dels impostos i quan saps les coses, si que fan propostes de millora de alguns articles, però en definitiva el que succeïa és que una vegada explicat com funciona, te’n dones compta que en moltes ocasions l’ajuntament té les mans lligades, voldrien fer bonificacions de moltes coses que no es poden fer, i això ho proposen normalment els grups de l’oposició quan es passa a governar, és la primera idea que tens, rebaixaré això, rebaixaré allò altre, en definitiva després et dones compta de què quan governes no pots fer, i sobretot en impostos, no pots fer el que vols, sinó el que pots. Gràcies El regidor Sr. FRANCESC X. ARPAL diu:Bé convindrà amb mi Sr. Casasayas, que aquesta bonificació de l’IBI d’aquestes vivendes va ser en el seu dia un acord molt beneficiós i també s’ha de dir tracte de favor en aquest cas amb ADIGSA, però clar això ja dura fa 23 anys. D’altra banda vostè ens dit que el valor administratiu ara està fora de joc des de que s’ha traspassar la gestió a la Diputació de Barcelona, però veiem que això no és així perquè vostès segueixen aplicant un valor administratiu, l’únic és que abans era d’un 50% en referència valor cadastral, i ara de un 40%, per tant segueix havent-hi un gran tracte de favor pel que fa a aquestes viviendes. Vostè diu home és de cop i volta no els hi podem pujar que paguin un 50% a que paguin lo que han de pagar, eh porten 23 anys així, no sé, i amb lo que vostès proposen serà fins el 2027, per tant. D’altra banda no s’ha parlat en absolut e l’impacte econòmic, i jo entenc que vostè l’impacte econòmic dels exercicis anteriors evidentment ara no el pugui teniral cap, però el del 2016 si, perquè el del 2016 l’han de conèixer, perquè ha de figurar en el pressupost de l’exercici 2016, si, si, ho posa el decret 557/2015, signat pel Sr. alcalde, si vol li puc llegir, diu ”àmbit temporal d’aquesta bonificació l’impacte en els ingressos de la implantació d’aquesta bonificació s’acreditarà en la documentació del pressupost de cada exercici en que estigui vigent” això està en l’última pàgina del decret 557, per tant l’ha de conèixer.

 

 

Bé s’ha de dir que és un greuge comparatiu amb la resta de VPO, que vol que li digui, és un greuge comparatiu i molt gran.D’altra banda també que vol que li digui que no es demani cap requisit en aquest tipus de bonificació ni tan sols la vivenda habitual, que seria el requisit mínim a demanar, pues també que vol que li digui, evidentment tot aquest conglomerat d’aquestes vivendes s’ha de dir que tot i regularitzant -ho és una falta de rugositat i a la vegada doncs és preocupant que l’ajuntament de Martorell segueixi d’aquesta manera amb aquest tipus de vivenda. Gràcies El regidor Sr. JOSÉ A. SIMÓN diu:Començarem pel final agraint al nou portaveu d’ER a l’ajuntament de Martorell que ens aclareixi que ER de Martorell no portarà a terme el programa electoral que va presentar al mes de maig, primer de tot gràcies. Segon per rebatre-li una mica les propostes que van presentar, no eren al·legacions, les al·legacions són el següent pas, que encara tenim temps i encara les poden discutir i entén que la nostra voluntat com a minin és arribar a un acord en aquestes 10, i en moltes altres que puguin sorgir, i començarem per la 7 que vostè també ha parlat abans de taxes i preus públics, de com es podia fer, como no es podien fer, com es podien tocar els preus, estem d’acord, per això precisament li dèiem de fer una comissió especifica per taxes i preus públics per veure ingressos i despeses, quines podem tocar, quines no poden tocar, i com tocar-les. Tenim, la gent ens han fet propostes sobre anglès, sobre llar d’infants, sobre serveis esportius i sobre altres serveis, però clar, i precisament en un exercici de responsabilitat no ho hem presentat directament aquestes propostes sense veure tot el que hi ha al darrere i quin impacte econòmic i social significa per l’ajuntament de Martorell, per això precisament li demanen una altra vegada aquesta comissió per entrar al detall de totes aquestes taxes i preus públics. Pel que fa a la tarificació social, em fa molta gràcia que digui que encara ho tenen al cap, precisament amb aquell acord de ple que es va votar per unanimitat pels 21 membres d’aquell moment de l’ajuntament, la primera proposta era crear una comissió d’estudi com a minin, i seure mirar si era viable, sinó era viable, que està fent a altres municipis, fa 4 anys només Sant Feliu de Llobregat ho estava fent, ara hi ha altres municipis que també ho estan fent. L’altre dia va sortir a la premsa que Badalona ho començarà a fer, que l’ajuntament de Barcelona s’ho està plantejant començar-ho a fer. Terrassa ho fa, Cerdanyola ho fa, creiem que ara mateix si que hi ha una mica de bibliografia i casos d’èxit per consultar, i provar de tirar-la endavant. Desprès pel que fa referència a l’IBI, com vostè bé a dit a la seva intervenció en una part, vostè a dit que l’IBI semblava que digués que baixava, no pel tema del coeficient que s’aplica, ara si que ha quedat clar que l’IBI queda congelat, es consolida amb aquest n10% que es va pujar la passada legislatura passada. Per això també dèiem que mirant la xifra de tancament de l’any passat va haver un superàvit a l’IBI d’un milió d’€ conforme lo que hi havia pressupostat, per això li diem que creiem que aquesta xifra la podríem mirar. Pel que fa al tema de l’oficina local de l’habitatge, perfecte seient-nos, parlem, perquè creiem que és una mesura per dinamitzat l’oficina local de l’habitatge, amb el pla ho tenen recollit, dinamitzar l’oficina local de l’habitatge, i creiem que és una mesura que

 

 

pot ajudar precisament a desenvolupar una millor feina per l’oficina local de l’habitatge. El tema de què els impostos en puguin pagar en 4 terminis i no 3, el calendari fiscal sinó m’equivoco del 2016 encara no està aprovat, com a mínim no l’hem vist, seient-nos i miren d’encabir aquesta proposta, i mirem d’intentar que la gent pugui pagar els seus imposts en 4 terminis i no en 3, que creiem que altres municipis ho estan fen i creiem que es pot buscaruna solució raonada. Pel que fa al tema de bonificar les escombraries a la gent que faci ús de la deixalleria municipal, també hi ha experiències fora de Martorell, de municipis que ho fan, també crec que podríem seure i mirar casos de fora de Martorell que s’estan fent. I per últim amb el tema del peatge, ja ho vam recordar fa un temps, ho tornem a recordar i ara és al primera notícia que tenim que l’any que ve 2016 s’acaba aquesta bonificació del 95%, crec llavors que l’any que ve serà el moment d’encetar aquesta proposta que fem ara. Com li deien al principi de la intervenció, lo que presentàvem eren propostes, volen obrir una via de diàleg, ja sigui via al·legacions, o una comissió, com vostè prefereixi, per intentar que aquestes i moltes altres més pugui tirar-les endavant, el nostre vot serà en contra. Gràcies. El regidor Sr. ADOLF BARGUÉS diu:Sr. Simón i resta de forces de representants de grups polítics municipals, serà la primera i última vegada que participaré en un cara a cara d’aquest tipus quan vostès instin a que jo respongui o digui algo. Primer Sr. Simón el portaveu del grup municipal d’ER sóc jo, no el Sr. Casasayas, segon li recordo que nosaltres formem un equip de govern que és una coalició entre dos partits, de la mateixa manera que hagués pogut ser una coalició amb tres o quatre partits, també li recordo que vostè va ser a la negociació que vam fer per formar el nou govern del mandat 2015-2019, i escolti’m les indiscrecions que vostès van tenir, les intransigències i aquestes actituds tan retrogrades del seu grup, van ser una de les decisions que vam prendre per no fer govern amb vostès. Nosaltres amb el punt següent serà perfectament contestat al pla d’acció municipal, quin és l’acord que hem fet de govern. Aquesta mateixa lleialtat que tenim amb els socis de govern d’aquest mandat, l’haguéssim tingut amb gent amb un altre tarannà, amb vostè de debò no cal que vagi fotent floretes, perquè no li penso contestar cap més. El pla d’acció municipal és transparent, i nosaltres ens devem als nostres votants, no amb els seus. Gràcies El regidor Sr. LLUÍS TOMÁS diu:Aquest petit incís que ha hagut, bé jo he quedat perfectament assabentat segons ha dit el regidor Casasayas, perquè la pregunta o la resposta que esperaven els ciutadans, els que ens puguin escoltar, es saber si augmentarà l’IBI, o no, hi entès pel que ha comentat potser que per qüestió de dècimes si que pugui haver-hi alguna petita variació, però en principi si no he entès malament Sr. Casasayas, quedarà al 0,89, però entén que per això de les dècimes, o centèsimes pugui variar alguna cosa, jo crec que hagués estat, crec modestament aclaratori, que el tema que ha sortit aquí del reducció de la bonificació de l’IBI del 50%, podria haver l’exercici, entenc eh modestament, sinó ja m’ho dirà en un altre moment, de fer una petita comparativa, perquè a lo millor estem parlant d’una cosa que té un impacte del 50% de bonificació, però exactament, tot i que el meu pare viu i he vist que està a la relació dels carrers del barri de Buenos Aires, o altres familiars, no sabem de quants diners estem parlant d’aquesta bonificació, si vostè ho té a ma

 

 

en la darrera intervenció si m’ho vol comentar li agrairé. En quant a l’IBI, les bonificacions entén que són les que diu la normativa, les que diu el redactat de la Diputació, he sentit que vostè ha comentat, ho desconec eh, si vostè m’ho vol explicar, que l’exercici anterior vostès van aplicar una bonificació a les famílies monoparentals, que evidentment és una cosa que tristament encara no està contemplada en aquest redactat, esperem que tard o d’hora pugui estar, el que se m’ha quedat la dubte si vostès via subvenció, o via una altre camí van poder aplicar aquesta bonificació que també sinó recordo malament era com una família nombrosa del 50%, li trasllado aquesta pregunta, si me la vol contestar. En quant el tema del calendari fiscal, vostè a dit pot ser oportú, pot ser possible, jo agafant una mica el que ha dit el company Simón, i entenem que avui no s’ha aprova el calendari fiscal, entenc que no s’aprova o si no es diu res continua funcionant el de l’any anterior, però si que m’agradaria poder contemplar la possibilitat, he entès eh la problemàtica que vostè a dit, l’he entès, però possible si que és, a lo millor podríem fer un exercici de parlar amb la Diputació que és qui gestiona els impostos, per contemplar quines possibilitats podria haver-hi de poder fer un fraccionament en 4 anys. També ha comentat el tema de la revisió cadastral, a dit que les persones que s’hagin trobat afectades que poden tenir la possibilitat de fer les al·legacions oportunes, m’agradaria preguntar-li en altres ajuntaments que està passant això, com a molts ajuntaments, el propi ajuntament ha ficat el servei dels ciutadans que tenen problemes per solventar aquest tema, per fer possibles al·legacions, no sé si la paraula és una gabinet, alguna persona de l’ajuntament que els hi pugui donar un cop de ma, perquè és possible que algunes d’aquestes persones puguin ser grans, que no dominin el tema, és possible que si vulguin fer alguna al·legació tinguin que buscar-se algun professional que evidentment els hi costaria uns diners, s’han plantejat vostès el fet de crear algun departament, algun gabinet per poder ajudar a aquestes persones a solventar aquest tema? I després suposo que perquè li han fet moltes preguntes, li ha marxat el tema de les escombraries que jo li he preguntat sobre aquesta exempció que hi ha, que és subjectiva, les persones que en el seu domicili, la seva casa tinguin un ingrés inferior al salari interprofessional, que seria una bonificació, una exempció subjectiva al que puguin dictaminar els serveis socials. I després també l’hi preguntat, no sé si és nou, o no és nou aquest tema dels locals, o establiments a on no s’exerceix cap activitat de passa’ls-hi a cobrar un rebut d’escombraries de 101,34 €. Gràcies El regidor Sr. JOSEP CASASAYAS PUIG diu:Si, en aquest cas, quan el tema d’exempcions subjectiva, no vol dir que depengui de la subjectivitat de cap persona eh, és la manera de expressar-ho, no és subjectivitat, hi ha uns barems que segons quin sigui els ingressos que tingui la família, tindrà lloc, no una bonificació, seria en aquest cas una exempció, o una altra, però no és en aquest cas un tema subjectiu, encara que sigui de serveis municipals. Respecte al gabinet aquest que vostè ens diu d’assessorament a la gent, tenim dos punts d’informació sobre aquest tema, un punt és precisament la planta baixa de l’ajuntament del carrer Mur, els membres de Gestió Tributària, i una altre a l’oficina d’habitatge, però generalment estan més enterats d’aquests temes i és a Gestió

 

 

Tributària, i és a on s’adreça a la gent que vol preguntar sobre aquest tema, o se’ls ha d’assessorar sobre aquest tema de la revisió cadastral. El que veig que el tema que porta més rebombori és el tema de l’IBI, i el tema de l’IBI té que queda clar una cosa, en primer lloc, l’IBI no s’apuja, està congelat, igual que tots els altres impostos, tant si vius al Camí Fondo, com si vius al barri de Buenos Aires, tots dos, el que jo els hi he explicat és que a través d’aquest canvi de valor administratiu, que ara no hi ha valor administratiu, abans en el rebut de l’IBI ho posava clarament, valor administratiu, ara no hi ha valor administratiu, ara hi ha una bonificació, en aquest cas del 50%, però ara no hi ha valor administratiu, constarà en el rebut de l’IBI, constarà el seu valor cadastral, per to tant en aquest cas no estem insistint en cap tipus de valor administratiu, ens oblidem, ja no existeix, existeix una bonificació que apropa la base sobre la qual s’aplica el tipus, s’apropa en el valor administratiu que tenien abans, i això es fa a fi i a efecte de què qualsevol maartorellenc no li pugin els impostos, entre parèntesi, o entre cometes, els hi dic que hi ha petites variacions. Si aquest valor administratiu no féssim la bonificació que fem, hi haurien al voltant de 1600 pisos de Buenos Aires que tindrien un increment al voltant, si fan els números al revés, al voltant del 100% de l’impost de l’IBI. Per lo tant, el que s’està fent és mantenint la carrega fiscal, o la pressió fiscal que té cada un dels propietaris dels habitatges de Martorell. En el cas de qualsevol família que no pot arribar a pagar qualsevol dels impostos, saben tots vostès que hi ha uns serveis socials, i ho saben perfectament, que tenen a la seva ma poder ajudar, si és a través de xecs de menjar, o a través d’altres, de molts altres ajuts, i saben vostès perfectament. Per lo tant si hi ha persones, famílies, que en aquesta època de crisi no han pogut arribar en els pagaments que pertoquen per l’ajuntament de Martorell, tenen una via dintre de serveis socials, per a tenir ajuts per poder tirar endavant. L’impacte econòmic que em diu el Sr. Arpal, no sé sinó ens estem entenen, jo el que li estic dient és, en el pressupost de l’ajuntament l’impacte econòmic serà 0, o proper a 0, això és el que li estic dient, l’efecte que tindrà en el pressupost de l’ajuntament, aquest tema serà 0, o casi 0, respecte a lo que hi va haver a l’any 2015, 0 o quasi 0, per lo tant jo hi entès que hem preguntava això, i això és lo que li he contestat. Per tant per les arques de l’ajuntament de Martorell, respecte a l’any 2015, no hi ha variació. No sé si hem descuido alguna cosa, en definitiva donar més explicacions seria reiterar el que he dit en la primera intervenció i tampoc vull allargar-me més del compte. Lo que si té que quedar clar és per l’any 2016, avui per avui, en lo que aprovem aquí, l’impacte que tindrà en els martorellencs, els nous impostos i taxes, serà 0, estem congelant els impostos de Martorell aquest any, ho he dit d’aquesta manera perquè l’any passat ja ho vam fer això. L’any passat deien és que és any electoral i per això no pugen els impostos, aquest any no ho és d’any electoral, i com que podem no apuja’ls, tampoc els apugem, no tenim cap interès en apujar els impostos, aquest any 2016, al igual que a l’any 2015, els impostos no apujaran, les taxes no apujaran, es quedaran congelats. Gràcies Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER,

 

 

BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN, 9 vots en contra dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 1 abstenció formulada per la senyora RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, acorda: El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment. Aquest expedient ha estat fiscalitzat per la Intervenció municipal. Primer: Aprovar provisionalment les modificacions de les següents ordenances fiscals que imposen, ordenen i regulen impostos i taxes per a l’any 2016: A) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES Article 5è. Bonificacions

. A l’apartat 2. s’incorpora la lletra d), i queda redactat de la següent manera:

 

 

“2. Bonificacions de caràcter potestatiu: d) Gaudiran d’una bonificació del 50% en la quota íntegra de l’impost els immobles qualificats en el seu dia per l’Instituto Nacional de la Vivienda com habitatges de protecció oficial subvencionats, compresos en la relació annexa al decret de l’alcaldia de Martorell núm. 557/2015, de 20 d’abril. La bonificació s’aplicarà cada exercici fins que es mantingui vigent la qualificació de protecció oficial, i en tot cas fins l’exercici 2027.”   Article 7è. Tipus de gravamen i quota

. En el punt 2, es modifica el tipus de gravamen dels béns de naturalesa urbana, que del 0,971% passa a ser el 0,86%.

B) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA. Article 8è. Padrons . L’apartat 2. queda redactat de la següent manera: “2. En el cas de primeres adquisicions de vehicles o quan aquests es reformin de manera que s’alteri la seva classificació als efectes d’aquest impost, els subjectes passius presentaran, davant l’oficina gestora corresponent, en el termini de trenta dies que es comptaran des de la data de l’adquisició o reforma, una autoliquidació que contindrà els elements de la relació tributària imprescindibles per a la liquidació normal o complementària que s’escaigui i la seva realització. S’aportarà la documentació acreditativa de la seva compra o modificació, el certificat de les seves característiques tècniques i el document nacional d’identitat o el codi d’identificació fiscal del subjecte passiu.

 

Article 9è. Padrons . S’afegeix un nou apartat 4. amb el contingut següent:  “4. No es reproduiran als padrons anuals successius les matrícules corresponents als vehicles de més de 12 anys d’antiguitat des de la matriculació que no tenen al dia la inspecció tècnica i els propietaris han estat declarats incobrables.”

 

 

C) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES.

Article 4t. Escala de coeficients de ponderació de la situació física de les activitats

. Es modifica l’apartat 2., que queda redactat tal com segueix:  “2. Les vies públiques que no apareguin assenyalades a l’índex alfabètic abans esmentat, seran considerades de la categoria que tingui previst un coeficient més baix i romandran en l’esmentada classificació fins al 1r de gener de l’any següent a aquell en què el Ple de l’Ajuntament aprovi la categoria fiscal corresponent i n’aprovi la inclusió a l’índex alfabètic de vies públiques.” ÍNDEX ALFABÈTIC DE CARRERS . S’afegeix el C/ Manuel Gallardo, de categoria industrial, amb el codi 0269. D) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 5, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA Article 8è. Bonificacions de la quota tributària . Queda redactat de la següent forma: “Article 8è. Bonificacions de la quota tributària.

Es concedirà una bonificació del 95% per cent de la quota de l’Impost, en les transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudiment limitatiu del domini que afectin a l'habitatge habitual del causant realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels seus descendents de primer grau i adoptats, els cònjuges i els seus ascendents de primer grau i adoptants. A aquests efectes es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant. No obstant, s'entendrà que l'habitatge no perd el caràcter d'habitual a efectes d'aquesta bonificació, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut suficientment acreditades. L’habitatge, un traster i fins a dues places d’aparcament es poden considerar

 

 

conjuntament com a l’habitatge habitual, sempre i quan es trobin situats al mateix edifici o complex urbanístic. En qualsevol cas, per tenir dret a l'esmentada bonificació caldrà que l'immoble adquirit, en el moment de la defunció del causant, no estigues total o parcialment cedit a tercers. Per gaudir d’aquesta bonificació, els subjectes passius hauran d’acompanyar, a la declaració regulada a l’article 110 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la sol·licitud de bonificació, a la que s’adjuntarà certificat d’empadronament que acrediti que la finca per a la qual es demana el benefici fiscal constitueix l’habitatge habitual del causant.” Article 9è. Exempcions de l’impost .Resta redactat de la següent forma: “Article 9è. Exempcions de l’impost.

Amb efectes des de l’1 de gener de 2014, així com per als fets imposables anteriors a aquesta data no prescrits, resten exemptes d’aquest impost les següent transmissions:

a) Les transmissions realitzades amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant d'aquest, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre la mateixa, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.

b) Així mateix, estaran exemptes les transmissions de l'habitatge en què concorrin els requisits anteriors, realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials. No és aplicable aquesta exempció quan el deutor o garant transmetent o qualsevol altre membre de la unitat familiar disposi d'altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute hipotecari i evitar l'alienació de l'habitatge. Es presumirà el compliment d'aquest requisit. No obstant, si amb posterioritat es comprova el contrari, es procedirà a practicar la liquidació tributària corresponent. A aquests efectes, es considerarà habitatge habitual aquell en què hagi figurat empadronat el contribuent de forma ininterrompuda durant, almenys, els dos anys anteriors a la transmissió o des del moment de l'adquisició si aquest termini fos inferior als dos anys.

 

 

Pel que fa al concepte d'unitat familiar, s'estarà al que disposa la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no Residents i sobre el Patrimoni. A aquests efectes, s'ha d'equiparar el matrimoni amb la parella de fet legalment inscrita. ”

E) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9, REGULADORA DE LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I PER LA COMPROVACIÓ D’ACTES URBANÍSTICS COMUNICATS Article 6.- Quota tributària .Es modifica el primer supòsit, que queda redactat de la següent forma: SUPÒSIT BASE IMPOSABLE TIPUS

Obres per les que sigui necessària la corresponent llicència urbanística cost real i efectiu de l’obra

1,34% (*)quota

mínima = 20,00 €

F) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 10, REGULADORA DE LA TAXA PER LA INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS

Article 6. Quotes Les lletres a) i b) de l’apartat 1 queden redactades de la següent forma: a) Informe sobre les activitats sotmeses a autorització ambiental 4.238,92 € b) Informe sobre la declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva 3.195,48 € La lletra f) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: f) Activitats sotmeses a la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives o a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals i d’impuls de l’activitat econòmica. La lletra f.2) de l’apartat 1 queda redactada de la següent forma:

 

 

f.2) En règim de comunicació prèvia (article 124 del Decret 112/2010 de 31 d’agost) o d’activitat econòmica innòcua o de baix risc (classificació I-55/56) 2.367,49 € La lletra g) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: g) Activitats i i instal·lacions innòcues o de baix risc o sotmeses a la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. La lletra g.2) de l’apartat 1 queda redactada de la següent forma: g.2) Resta d’activitats i instal·lacions innòcues o de baix risc o sotmeses a la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. La lletra h) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: h) Taxa per activitat de Centres de Culte: 577,76 €” G) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11, REGULADORA DE LA TAXA DE CEMENTIRI MUNICIPAL

Article 6. Bases i Tarifa .Resta redactat de la següent forma: “Article 6. Bases i Tarifa La quota tributària es determinarà per l'aplicació de la tarifa següent: Concessió de nínxols Departament “c”, secció 17 i 18 (des del núm. 101 a 150) Primera fila 1.989,33 € Segona fila 1.136,76 € Tercera fila 909,41 € Quarta fila 852,57 € Cinquena fila 795,73 €

Concessió de cineraris 282,86 €

 

 

Concessió de nínxols revertits a l’Ajuntament. En aquest cas, el subjecte passiu abonarà en aquest concepte les quantitats següents:

Nínxol provinent d’una concessió anterior al 3 de desembre de 1988 (es conceptuaran com a concessions per 99 anys com a màxim, si del títol no resulta una durada inferior) El 50 per cent del valor fixat per un nínxol de les mateixes característiques en l’exercici econòmic en el qual es faci la petició, i en proporció als anys que restin de concessió.

Nínxol provinent d’una concessió atorgada a partir del dia 3 de desembre de 1988 (es conceptuaran com a concessions per 50 anys com a màxim, si del títol no resulta una durada inferior) El 100 per cent del valor fixat per un nínxol de les mateixes característiques en l’exercici econòmic en el qual es faci la petició, i en proporció als anys que restin de concessió.

Concessió terreny per sepultures

L’import de la taxa vindrà determinat pel preu d’adjudicació de la concessió atorgada mitjançant licitació pública.

Drets de conservació del cementiri Per cada nínxol o cinerari, quota anyal 11,99 € Per cada tomba, quota anyal 17,55 € Per cada panteó, quota anyal 22,39 €

Llicència d’ocupació temporal de nínxols Quota anyal 23,15 €

Dipòsit Pel dipòsit d'un cadàver a instància de part, per una nit 6,44 €

Inhumacions, exhumacions, dipòsit i retirada de cendres i trasllats Inhumació de cadàvers/dipòsit de cendres en tomba o panteó 9,01 € Inhumació de cadàvers/dipòsit de cendres en nínxol 5,32 € Trasllat d'un cadàver/cendres/restes d'una sepultura a una altra 9,01 € Exhumació d'un cadàver/retirada de cendres i trasllat fora de la població 5,40 €

NOTA.- Quan el difunt no pertanyi a la família del propietari del nínxol, tomba o panteó, els drets

 

 

d'enterrament augmentaran el 30%. Drets de traspàs a) Entre familiars de 1r i 2n grau

• Per cada nínxol o cinerari 8,55 € • Per cada tomba o panteó 12,65 €

b) Entre els altres familiars o successors • Per cada nínxol o cinerari 27,00 € • Per cada tomba o panteó 53,94 €

Expedició de títols Per cada títol original o duplicat 4,11 €

La construcció de sepultures romandrà sotmesa a la normativa específica sobre concessió de llicències d’obres.”  H) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 12 REGULADORA DE LA TAXA PEL SERVEI DE RECOLLIDA I ELIMINACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS  Article 3. Subjectes passius L’apartat 4 queda redactat de la següent forma: “4. Referent als locals on s’exerceixen activitats econòmiques, siguin de caire professional, comercials, industrials, de serveis o artístiques, seran subjectes passius d’aquesta taxa, els que ho siguin de l’impost sobre activitats econòmiques. Tindran la consideració de subjectes passius, substituts del contribuent, els propietaris o usufructuaris dels locals, els quals podran repercutir, si s’escau, les quotes satisfetes sobre els usuaris, que són els beneficiaris del servei.” Article 5. Exempcions  . Queda redactat de la següent forma:  “Article 5. Exempcions 1. Exempcions:

Gaudiran d'exempció subjectiva aquells contribuents amb uns ingressos familiars inferiors als que corresponguin al salari mínim interprofessional, previ informe favorable

 

 

dels serveis socials de l'Ajuntament. Aquesta exempció es podrà sol·licitar fins el 31 de març de l’exercici en què hagi de tenir efectivitat, sense que pugui tenir caràcter retroactiu.”   Article 6.Quota tributària  . S’afegeix l’apartat 3. que queda redactat de la següent manera:    “ 3. A la quota tributària dels habitatges s’aplicarà el coeficient reductor del 0,5:

a) Als subjectes passius, majors de 65 anys, que reuneixin les condicions següents:

• L’habitatge motiu del pagament de la taxa, ha de ser ocupat, amb exclusió de

qualsevol altre persona que també hi estigui empadronada, per: -­‐ el subjecte passiu sol i/o

-­‐ amb el seu cònjuge -­‐ amb els seus fills menors de 16 anys -­‐ amb els seus fills incapacitats judicialment -­‐ amb els seus fills pels quals, mitjançant resolució emesa pel departament de

Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’acrediti la necessitat d’assistència per tercera persona

-­‐ amb els ascendents de primer grau del titular del rebut o del seu cònjuge

b) Als subjectes passius arrendadors de l’habitatge, en cas de que l’arrendatari compleixi les condicions següents:

• ser major de 65 anys. • Estar empadronat a l’habitatge sol i/o:

-­‐ amb el seu cònjuge -­‐ amb els seus fills menors de 16 anys -­‐ amb els seus fills incapacitats judicialment -­‐ amb els seus fills pels quals, mitjançant resolució emesa pel departament de

Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’acrediti la necessitat d’assistència per tercera persona

-­‐ amb els seus ascendents de primer grau o els del seu cònjuge

c) En ambdós supòsits els titulars del benefici hauran d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries amb l’Ajuntament a la data de meritació de la taxa.

d) El coeficient reductor atorgat quedarà prorrogat automàticament per l’exercici següent, sempre i quan no es produeixi cap modificació de les circumstàncies que van motivar l’atorgament.

 

 

e) Les sol·licituds de coeficient reductor a que fa referència aquest article, tindran caràcter

pregat i s’aplicaran a instància de part, prèvia sol·licitud de l’interessat davant de l’Ajuntament, tot acreditant que es reuneixen els requisits requerits en aquesta ordenança. Quan el sol·licitant sigui el arrendatari de l’habitatge, haurà de presentar el corresponent contracte de lloguer. S’hauran de presentar les sol·licituds abans del 31 de desembre de l’exercici anterior al que hagi de tenir efecte.”

. S’incorpora l’apartat 5. que queda redactat com segueix: “ 5. L’aplicació de la tarifa de l’epígraf F corresponent a locals que s’efectua recollida selectiva dels residus de la seva activitat s’ha de sol·licitar per cada exercici fins el 31 de març, acreditant que tenen contractat un gestor autoritzat per la gestió dels residus que produeixi l’activitat corresponent.”

I) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 24 REGULADORA DE LA TAXA PER L’ÚS PRIVATIU DE LA VIA PÚBLICA I DEL DOMINI PÚBLIC

Article 5. Beneficis fiscals . Queda redactat de la següent forma: “Article 5. Beneficis fiscals 1. L’Estat, les Comunitats autònomes, les Entitats locals no estaran obligats al pagament de la taxa quan sol·licitin llicència per gaudir dels aprofitaments especials necessaris pels serveis públics de comunicacions que exploten directament, i per aquells altres usos que immediatament interessen a la seguretat ciutadana o a la defensa nacional.  2. Les entitats de participació ciutadana inscrites en el registre d’entitats ciutadanes de Martorell, els partits polítics i els sindicats no estaran obligats al pagament de la taxa quan sol·licitin llicència per gaudir dels aprofitaments especials necessaris per a l’exercici de llurs activitats.”   Segon: Exposar al públic l’acord precedent, mitjançant anunci inserit als taulers d'edictes de l’Ajuntament de Martorell i de la plana web www.martorell.cat, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a un diari dels de major difusió de la província, durant trenta dies hàbils a comptar des del següent al de la darrera de les publicacions. En aquest termini les persones interessades poden examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període

 

 

d’exposició pública sense haver-se formulat reclamacions, l’acord d’aprovació provisional esdevindrà definitiu, sense necessitat d'un nou acord plenari. Tercer: En cas de no haver-se produït reclamacions, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona l'acord definitiu i el text íntegre de les modificacions. 3. PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2015-2019. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 3 d’octubre de 2015. El regidor Sr. Lluís Esteve i Balagué diu el següent: Un dels punts d’acords de govern entre els dos partits que formem el govern municipal de l’Ajuntament de Martorell va ser l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal, a tal efecte al mes de juliol es va nomenar una comissió integrada per dos representants del grup municipal d’Esquerra Republicana i dos representants també del grup de Convergència i s’ha fet un treball i una feina de refosa de les diferents propostes dels dos programes electorals, uns programes electorals de les duess formacions polítiques que formen part d’aquest govern. Ha estat una feina, diguem-ne, intensa, ha estat una feina on s’hi ha dedicat, diguem-ne, moltes hores. Jo vull agrair doncs, als integrants d’aquesta comissió, dels quals he tingut la sort de forma part les hores esmerçades i òbviament el que s’ha acabat fent es un document, que és un document obert, és un document que es un full de ruta que no vol ser més que una eina de planificació del que l’Ajuntament de Martorell farà doncs en els propers quatre anys. He dit que era un document obert perquè òbviament qualsevol modificació en positiu doncs, i qualsevol proposta en positiu que s’aliniï amb el que es la línia estratègica que es proposa doncs òbviament no el deixarem passar, és a dir, no és un document que sigui dogma absolutament de res, ni una cosa tancada, sinó que pensem que pot enriquir-se doncs amb l’evolució i en els propers anys. Repeteixo, doncs, presentem a aprovació aquest Pla d’Actuació Municipal que entenem com una eina de planificació que recull bàsicament eixos estratègics i també liníes d’actuació que constitueixen el que seran les actuacions de gestió que s’haurà d’complir a través de la planificació operativa anual de cada regidoria. Estructurem el Pla en tres grans nivells, per un cantó els que són els ajuts estrategics, després les línies d’actuació i després els objectius operatius. Els dos primers són més genèrics, formen part d’aquest present document i tenen la vigència del mandat actual. Els objectius operatius són, diguem-ne, més concrets, i òbviament aquesta concreció es competència de cada regidoria i també de l’àrea de gestió. Es un compromís que ens vam posar al mes de juliol, vam comentar que al mes d’octubre aprovaríem el PAM, el portem a aprovació i en la mateixa proposta el que posem també en coneixement és que l’avaluació d’aquest PAM es farà també publica en una memòria que elaborarem dintre del primer trimestre de cada any de legislatura, pensem que és un exercici que ens pot ajudar a tots plegats doncs a saber com va evolucionant el desenvolupament del govern. Hem parlat de què estava organitzat en diferents eixos i línies d’actuació, òbviament és un document que és llarg i feixuc, seguint les instruccions que ens donava l’alcalde, i jo sóc creient senyor alcalde, intentaré doncs no ser molt feixuc però si

 

 

que m’agradaria, diguem-ne, comentar quins són aquests grans eixos i a partir d’aquí si en el debat es necessita alguna aclaració més puntual i concreta òbviament tinc tota la informació per llegir les diferents línies d’actuació proposades i doncs, poder ampliar la informació que convingui. Aquests eixos estratègics s’engloben cinc grans àrees, que seria l’àrea d’atenció a les persones, en línies d’actuació pel que fa a l’àrea d’ensenyament, a l’àrea de salut, a l’àrea també específicament de gent gran, el tema de l’envelliment poblacional òbviament és un dels reptes importants de la nostra societat. Línies d’actuació també en l’area de benestar social, en l’àmbit també de la família hem volgut destacar el concepte de família, també el d’infància i adolescència i òbviament també en l’àrea de joventut. També hi ha unes línies específiques d’actuació en l’àmbit cultural, en l’àmbit esportiu, en l’àmbit de cooperació i també en l’àmbit d’hisenda i seguretat ciutadana. El segon eix bàsicament desenvolupa el que seria la represa econòmica. Com saben venim d’uns anys de crisi econòmica important, els punts importants de treball d’aquest Ajuntament i un dels compromisos importants és la represa econòmica i per tant, també hem definit una sèrie de línies d’actuació en l’àrea de promoció, en l’àrea també de formació ocupacional i continuada, en l’àmbit del comerç, entenent que és un element també de dinamització de la promoció econòmica i també hem volgut posar èmfasi en línies d’actuació referent al turisme i patrimoni local, per posar en valor també doncs el patrimoni històric que tenim i lligar-lo amb aquest aspecte amb el turisme, ambdós aspectes també pensem que pot tenir un impacte a nivell de promoció econòmica. El tercer eix englobaria totes aquelles línies que van encarades a l’eix que anomenen regeneració democràtica amb propostes concretes, amb línies d’actuació en l’àmbit de la comunicació, la participació i la cooperació i també en l’àmbit de la modernització de l’administració. Pensem que hi ha molta feina a fer i a desenvolupar en aquest aspecte i que la comunicació de l’administració amb el ciutadà hi tenim passos decisius importants a fer en els propers mesos. L’eix quatre també és un dels eixos importants perquè va molt lligat també a la promoció econòmica i també a la manera doncs de viure i de poder configurar doncs un municipi i és l’eix d’ordenació del territori. En aquest aspecte hi ha un compromís programàtic que és l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Aquest és un aspecte que ja vam avançar a l’anterior legislatura, és un aspecte important i com ja vam anunciar en el seu moment el volem tirar endavant i desenvolupar cercant el màxim de consens possible. Òbviament dintre d’aquest eix d’ordenació del territori hi ha una línea d’actuació concretament en l’àmbit d’habitatge i pensem que aquest també és un aspecte a destacar des del punt de vista de tot el tema relacionat amb la crisi econòmica doncs que hem patit, el tema de l’habitatge és un dels béns importants i preuats i que ens cal defensar i treballar en aquesta línia. I l’últim eix és un eix que també ja vam anomenar en el mateix ple d’investidura, és un eix de govern i jo crec que pot ser compartit per altres grups municipals i per altres persones del municipi que és l’eix institucional. Estem en un moment, diguem-ne, històric, caminant cap a una direcció molt concreta que busca doncs que Catalunya esdevingui, doncs, un Estat. Estem en un temps d’emancipació nacional i per tant es un dels eixos de treball que volem proposar i que inclou el mateix programa d’actuació municipal.

 

 

Hi intervé la regidora Sra. Raquel Pérez: Nosaltres, el nostre grup municipal, en aquest punt votarà en contra. Els ciutadans i les ciutadanes esperem de l’Ajuntament una actuació àgil, eficaç i de qualitat dels serveis públics. La participació, la transparència, l’austeritat haurien de ser els criteris bàsics dels nostre exercici quotidià i la responsabilitat del nostre govern i és per això que serveix l’elaboració d’aquest PAM. Segons les paraules del senyor Esteve, el passat mes de juliol, l’elaboració del PAM seria de manera participativa i consensuada amb la resta de grups municipals d’aquest Ajuntament encara que no fossin part del govern. Això no ha estat així, no ens han deixat que la resta de regidors participéssim en l’elaboració del mateix. En tot cas, no podem entendre com es pot fer un document tant important sense tenir dades, dades dels nostres ciutadans, almenys a nosaltres no ens consten i això que hem buscat bé a la pàgina web per veure si trobàvem alguna. Les ultimes referències que tenim son dels 2012. L’índex de pobresa infantil, l’índex d’aturats que no perceben cap retribució, el nombre de desnonaments a Martorell, les dades envers la violència de gènere, el suïcidis, les persones en risc greu de pobresa, les empreses i els autònoms que han tancant durant els quatre últims anys, el número d’empreses a efectes dels ERE, els joves que han deixat d’estudiar i no han acabat l’ESO, els joves que han hagut de marxar de Martorell per tal de trobar feina, etc, etc...No creiem que es pugui fer una bona planificació dels recursos sense tenir dades actuals de la situació real de la ciutadania. El pressupost era el document essencial on s’haurien de recollir la quantificació dels serveis prestats als ciutadans i la materialització del PAM, i d’altres que són competència del govern local. Cal garantir la suficiència econòmica, la llei d’estabilitat pressupostària, la viabilitat de la institució i l’aplicació de polítiques d’austeritat que garanteixin els serveis essencials als ciutadans i les ciutadanes en especial aquells amb gran dificultats econòmiques. Ens ho hem llegit, crec que aquesta no era la versió sencera, però tot i així ens ho hem mirat i no hem vist parlar de mesures com la reducció del deute viu que tenim a Martorell, durant aquests anys, durant aquest quatre anys no he sentit parlar de la contenció de la despesa del personal mitjançant l’ocupació als serveis estrictament necessaris, la no realització d’hores extres. Casualment aquest matí he vist un decret que al setembre l’Ajuntament de Martorell s’havia gastat 15.000 euros en hores extres del personal, i en general l’adopció de mesures que estabilitzin la plantilla actual, adaptada als requeriments de la situació actual. Tampoc hem sentit parlar de la revisió dels contractes de serveis, cosa que em preocupa bastant, de la seves condicions econòmiques a fi d’adaptar-los al moment econòmic actual, ni de la congelació de contractes o revisió dels que no són estrictament necessaris. Com que no tenim el llistat perquè ja l’hem demanat varies vegades però no ens faciliten els llistat, nosaltres, com a grup municipal, no sabem ni quants treballadors hi ha, que fan, ni res de tot això. Tampoc hem sentit parlar de compliment de terminis de pagament a proveïdors o compromís de cobrament d’altres administracions com ara la remodelació de l’escola Montserrat que es va pagar amb diners de l’Ajuntament quan era competència de la Generalitat i que a hores d’ara, que jo sàpiga, és una inversió d’ells però que no hem recuperat.

 

 

Tampoc hem vist previsió del pagament dels deutes pendents, alguns ja de fa anys com és el tema de Sant Esteve de Sesrovires, per exemple. Un Pla ple de generalitats que suposem que quedaran en paper mullat com tantes i tantes coses. Valgui d’exemple aquest Reglament que tinc aquí, regulador de la participació ciutadana a Martorell, en data 4 de maig del 2005. Com a mostra de l’incompliment dels Reglaments per part del govern. Com anècdota explicaré que en aquest document del 2005 hi ha la proposta del Consell d’Infants que precisament avui fa deu anys després intentem aprovar. El regidor Sr. Arpal diu el següent: Bé, aquest document que ens presenten avui vostès, que manifesten d’estratègia i d’objectius, i d’intencions a assolir en el seu mandat, els he de dir que sincerament podria ser més ambiciós i a la vegada més realista, tocar més de peus a terra. No obstant, és el seu Pla d’Actuació Municipal, el del govern, com ha dit abans el regidor Esteve, és el seu. Bé, els grups de l’oposició hem de dir que no hem tingut res a veure amb aquest document i per més que vostè digui que està obert, estarà obert però a nosaltres no se’ns hi ha donat entrada. D’altra banda, val a dir, que va cap a una direcció que considerem del tot equivocada i més davant del pluralisme del nostre poble. Hi intervé el regidor Sr. Simón: Senyor Lluís Esteve, recordo, que ens va dir de paraula que convidaria a tots els grups a fer aportacions, a fer que això no fos una cosa només dels dos partits que ara mateix estan al govern sinó que fes una cosa oberta. Malauradament ens hem trobat que això no ha estat així, ens ho vam trobar fet, llavors això és un acord del govern, l’acord de govern que vostè abans deien com acord de progrés ara plasmat en un paper, llavors és un acord de l’equip de govern, no és un pla d’acció municipal entès en el qual la resta de grups o agents socials del municipi hem pogut participar perquè no ha estat així, només per deixar-ho clar. Creiem que aquest pla de govern ja neix coix per dues circumstàncies: -La primera per manca de pluralitat i de participació ciutadana. Entenem que hi ha altres municipis, he fet una cerca simple al google i si poses PAM, pla d’acció municipal, els sis o set primers que surten: Mollet, Tona, Mataró, Figueres, El Prat, Sant Feliu, tots han fet un procés de participació ciutadana. Sant Feliu, que el tenim aquí al costat, va rebre 1.100 propostes ciutadanes per fer el seu PAM. Això si no m’equivoco també estava al seu pacte de progrés que era impulsar la participació ciutadana. Ja comencem malament entenc. És la nostra opinió que comencem malament si un pla que hagués pogut ser ambiciós i la primera eina de fer participar a la resta d’entitats socials de Martorell, a la resta de partits polítics, a la ciutadania en general, ja no l’hem començat bé. Com vostè deia és obert, més que obert és poc concret. L’altra dia li dèiem a la junta de Portaveus que si això és un pla que ens va dir vostè que era molt feixuc i molt llarg, li dèiem “pengi’l a la pàgina web no pengi el resum, pengi el concret, llavors tindrem la informació entenc que seria millor per tots”. Després és coix, l’altra cosa per sobre que hem vist, perquè creiem que l’avaluació de les polítiques que es porten a terme, l’avaluació constant que s’ha de fer la trobem fluixa sota el nostre parer. A la documentació que hem pogut consultar sobre PAMs que es fan a altres costats i la bibliografia que hi ha diuen que un pla

 

 

d’actuació ha d’incorporar els canvis produïts a l’entorn que afecten el seu desenvolupament amb els redissenys necessaris per adequar-lo a la nova realitat. També han d’incorporar el resultat d’aquestes avaluacions i si és necessari actualitzar-lo permanentment. Entre els principals avantatges de l’elaboració estratègica es pot esmentar que ha d’involucrar els agents econòmics i socials dels municipis. Moltes vegades es realitza un pla estratègic comptant des del principi amb la seva participació i aquest és l’element més interessant d’aquest tipus de planificació atès que si es realitza d’aquesta manera, la planificació estratègica es converteix en un element de foment de la participació i una eina per conèixer les demandes i preocupacions de la població i poder-se involucrar amb la seva solució. Com dèiem hem consultat altres municipis i la majoria diuen que els programes són fruit de pactes amb un ampli consens i participació, a l’Ajuntament de Sant Boi, a l’Ajuntament de Barcelona té llarga experiència en aquest sentit i fa molts anys que ho fa processos participatius pel PAM, audiències públiques, informació pública... Entenem que neix coix des d’un principi, i després entrant una mica més i només per sobre a les propostes que vostès fan, creiem que falta propostes concretes sobre polítiques d’ocupació i acompanyament a les persones a l’hora de reinsertar-se al món laboral, propostes per disminuir les desigualtats de la població de Martorell, propostes, com dèiem, de la participació ciutadana i per això mateix creiem que aquest PAM ja comença coix. Té la paraula el regidor Sr. Tomàs que diu: Afegir a tot el que s’ha dit aquí que efectivament el seu PAM, entenem que té que ser el full de ruta del que serà aquest mandat, només reiterar el mateix que ha dit el company Simón i el company Arpal en una de les intervencions del darrer ple o d’una de les juntes de portaveus, efectivament, el regidor Esteve va dir que se’ns tindria en compte les nostres aportacions i tot i que després a la junta de portaveus va dir que no és un tema que està tancat que si hi ha algun tema que pot ser interessant que no hi hauria problemes en incorpora’l tot i que afegeixo que el senyor alcalde va dir sempre i quan sigui de la nostra línia programàtica, que això ho entenc. Precisament aquest fet, és el fet que nosaltres voldríem destacar que l’hem mirat a fons i nosaltres detectem coses. Entenc que estarà en consonància amb els que eren - no m’hi entretingut en mirar-ho senyor Esteve - els seus programes electorals, tant de Convergència i Unió com d’Esquerra Republicana, entenc que tindria que ser així seguint una mica els eixos que vostès van presentar com a programa electoral, el que si li dic que igual que m’ho he mirat no he tingut accés a veure si es compleix els objectius que vostès es marcaven quan es van presentar a les eleccions. El que si està clar és que no compleixen els objectius que nosaltres ens marcàvem en el nostre programa electoral i que el Josep Simón ha comentat tres o quatres línies o actuacions que trobem a faltar. Nosaltres en consonància amb el programa electoral que ens vam presentar i és lícit, és la nostra idea, i era el nostre compromís electoral, no s’ajusten als eixos que surten aquí. Per tant, el nostre vot en aquest PAM serà en contra. El regidor Sr. Esteve respon: Bé, els haig de confessar que no esperava aplaudiments. Jo el que si els hauria de dir és que la feina feta ha estat una feina rigorosa, jo crec que és important que en un govern de coalició posem per escrit allò

 

 

que volem fer i cap on volem anar. Òbviament és un document genèric, això ho he dit jo a l’inici, és a dir, les propostes concretes emanen d’aquests eixos i aquestes línies d’actuació que són força extenses però òbviament no tenen el nivell de concreció que desenvoluparà cada regidoria. Vostès han parlat de si era fluix, si era coix, si era línia equivocada, bueno, són objectius que òbviament posen vostès, jo crec que és un treball rigorós que s’ha fet en poc temps, que és un document d’inici però es un document que ha estat fet, doncs, amb molta intencionalitat i després com que sabia que farien referència a les meves paraules, he volgut recuperar l’acta i si us hi sembla la llegiré literalment perquè òbviament les interpretacions que es poden fer son les que vulguin però jo els hi llegiré el que vaig dir en aquell dia concret que és: “que tenim la volutat d’aprovar en el plenari, que recollirem totes aquelles propostes dels dos grups municipals de govern però que també, òbviament estem oberts a incloure propostes d’altres grups que puguin ser positives i que vagin en la línia programàtica i de govern”. Això va ser el que vaig dir en el plenari, ho reitero, de fet ho reitero avui, ho he reiterat a l’inici. Jo crec que un dels problemes, probablement, que tenim a nivell de la política que estem fent és que perquè uns estem al govern i els altres a l’oposició anem una mica com anem; senzillament nosaltres hem fet propostes en positiu, hem fet propostes de coses que pensem que son importants i interessants a desenvolupar i, òbviament, segur que vostès en tenen moltíssimes de propostes en positiu i que segur que podrien enriquir el PAM, ja els hi dic que la feina feta ha estat ingent en el sentit de què hem adjuntat els dos-cents cinquanta compromisos d’un programa electoral i el gairebé centenar de propostes que hi havia a l’altra, que els hem intentat fusionar, que òbviament hem intentat buscar els punts on hi ha acord perquè jo crec que en política municipal - i això també ho dèiem el dia que vam fer el ple d’investidura, el que és més important és la feina a desenvolupar a nivell de municipi que no pas, doncs, les polítiques partidistes que puguin desenvolupar-se a altres nivells d’alta política. El reitero això, és un document que jo crec que s’ha treballat de manera molt ferma, és un document òbviament que té vida, no és un document tancat i és un document que incorporarà totes aquelles propostes positives que vinguin, òbviament, del propi govern, o de fora del govern. Si es una proposta positiva i que, òbviament, va en la línia dels eixos programàtics que nosaltres hem anunciat, doncs òbviament la recollirem perquè la idea es enriquir les propostes que puguin ser, ja dic, positives per la ciutadania de Martorell, de fet aquest és el motor que ens mou. En un segon d’intervencions la regidora Sr. Raquel Pérez diu el següent: Sr. Esteve jo el que passa és que veig molts reglaments i moltes coses que es fan en aquest Ajuntament però que no serveixen per res, llavors això crec que està abocat a un altre més, a un altre document més on hem posat tot el nostre treball, l’èmfasi però que no servirà per res i em torno a remitir a aquest reglament orgànic regulador de la participació ciutadana a Martorell. Jo no sé quina participació ciutadana hi ha hagut a Martorell, crec que aquest hagués sigut un bon moment per fer participar als ciutadans. Aquí parlen de dret a la participació, de dret a la consulta popular. Quan s’han fet aquestes coses? En quines coses poden participar els ciutadans de Martorell? Em poden dir, concretament, en quines coses ha participat la ciutadania? Aquí ja parlen també de noves tecnologies, d’aplicacions informàtiques. Perquè és

 

 

aquest document? Què fem amb aquest document que fa deu anys que està voltant? Llavors davant d’aquest document que no serveix per res el que estic veient és que això s’ha fet de forma partidista,que tornem un altre cop a no deixar participar els ciutadans ni tant sols als grups polítics o als regidors que estem aquí, i llavors, doncs, perd tota la credibilitat del govern. Per la meva banda no m’ho crec, no m’ho crec les coses que diuen perquè si després no les compleixen. Si en poden concretar en què s’ha fet un dret a la consulta popular jo m’hauré de callar però no ho sé. Hi intervé el regidor Sr. Jose A. Simón: Ja que vostè ha llegit l’acta literal i així també constarà a l’acta li fem les tretze primeres propostes pel PAM: Primera, incorporar les vuit propostes que hem fet abans, abans hem fet vuit propostes per les ordenances, les incorporem aquí. Segurament hi ha algunes que poden incorporar al PAM. Següent - i així ja quedarà en acta - recuperar serveis públics privatitzats. Això també seria bo incorporar-lo al PAM, perquè ja hi havia algun partit que ara està al govern que també ho portava. Tercer, aplicar l’acord de què un acord del Patronat que ja està de fa molt de temps, que era no privatitzar serveis i personal del Patronat. Potenciar la participació ciutadana, refer el ROM. Ara d’aquí a final d’any tenim els pressupostos 2016 a la mà. Una de les propostes que feien en el seu pla de govern era fer-los participatius, ara tenim l’oportunitat d’ara a final d’any, de complir el primer. I per últim, que és una proposta, garantir que tots els ciutadans de Martorell puguin fer front a les seves despeses. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Seré breu responen tres coses que ha comentat el company, el regidor Esteve. Jo no m’ha semblat sentir a ningú, senyor Esteve, que hagi dit que no hi hagut un esforç darrera. Vostè ha dit : “no esperàvem uns aplaudiments”, vostè ho ha dit. Crec que és un esforç, tot el treball que pugui fer-se és un esforç, evidentment que no pot generar els aplaudiments, com ha dit vostè, però l’esforç hi és, això ho dic jo com mínim el meu grup no ho discutirà. Nosaltres reiterem, vostè ha parlat també de què si hem dit que és una línia equivocada, no, nosaltres hem dit que no és la nostra línia del nostre programa electoral. Algunes coses, he llegit, podríem coincidir perquè son coses realment bàsiques i que estic segur que entrarà a dins de l’eix programàtic de tots els grups, o tindria que ser així. Nosaltres tenim una altra línia de programa i no comentaré alguna com ha fet el company Simón, però de fet algunes que surten aquí segur que és perquè tots tenim el mateix interès, les teníem nosaltres en el nostre programa o compromís electoral però repeteixo el nostre vot negatiu serà justament per això, no perquè no sigui una línia ni equivocada o encertada sinó que no és una línia coincidint amb la nostra línia. I crec que igual que és lícit que vostès hagin fet aquesta confluència de les dos-cents cinquanta propostes i les cent propostes....no, perdoni m’estava adreçant a ells i no... no home, no, aquesta coincidència dels dos programes electorals, per tant, com he dit algunes coincidències tenen amb el nostre programa electoral, però la majoria no les tenen, per tant reconèixer l’esforç

 

 

d’aquestes quatre persones que han fet aquest treball però no gaire cosa més senyor Esteve. El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Bé, jo si estic convençut de què hi ha propostes a tots els programes electorals que són confluents, n’estic convençut, també és veritat que n’hi ha que no ho són però si que hi ha una majoria de propostes que són confluents, jo crec que hauríem de treballar justament aquestes perquè posar èmfasi en allò que ens separa doncs, probablement, no ens fa avançar adequadament. També dir que, escolti, el tema de la crítica ens agrada, ens agrada molt que es critiqui. De fet la crítica es pot fer de manera dolça, es pot fer de manera salada, de fet el salat i el dolç són gustos que ens agraden, és a dir, en una gent li agrada el salat, l’altra gent li agrada el dolç, hi ha gent que li agrada el salat i el dolç, el que no agrada en cap cas és l’agre, hi ha crítiques que es fan des de l’agror i aquestes són les que justament no són aprofitables perquè ja es veu justament quin es l’objectiu que tenen i per tant, aquestes, òbviament no són crítiques que aportin absolutament res. Els hi reitero això, escolti, esforcem-nos, tots plegats, nosaltres òbviament més que som els que tenim la responsabilitat de fer-ho i de tirar-ho endavant, doncs en buscar aquelles propostes que són positives. Nosaltres ho hem intentat fer, hem fet aquest procés de treball i de fusió i s’han fet processos participatius senyora Raquel, vostè fa poc que ha aterrat a l’Ajuntament i això la dispensa de desconèixer determinades coses i determinats processos de l’Ajuntament, però també pensi que això se li acabarà, vull dir, perquè clar ja fa uns mesos que hi és i ja hi ha determinades coses que hi hauríem de saber com van i com funcionen i bueno, i això doncs escolti l’ajudarem amb tot el que puguem i tot el que ens convingui, i tot el que li convingui òbviament l’intentarem ajudar, però jo el que si que li demano és que faci propostes també en positiu en la línia que he comentat abans, i que d’una manera o altra també se sumi a aquesta manera de treballar en positiu perquè des del negativisme i des de l’agror no s’avança, només això. Reiterar això, és un document que s’ha fet amb molta il.lusió, que a més a més, volem passar comptes de l’acció feta durant el primer trimestre doncs de cada any i ens assembla que és una eina doncs, important i interessant, que per cert, doncs no s’havia desenvolupat fins al moment ni pel grup de Convergència i Unió, que havia estat al govern molts anys ni tampoc pel govern tripartit que hi va haver a aquest Ajuntament durant una legislatura, doncs tampoc no, en desconeixem que hi hagués un pla d’actuació municipal, per tant, nosaltres el volem posar en valor perquè pensem també que és una eina que ens apropa doncs, al ciutadà. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN, i 10 vots en contra dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTINEZ, acorda:

 

 

I.- El dia 13 de juny de 2015 es va celebrar la sessió constitutiva de l’Ajuntament en Ple. II.- Des del primer moment els grups municipals que configurem el govern ens vàrem comprometre a presentar davant el Ple de la corporació el Pla d’Actuació Municipal (PAM) pel mandat 2015-2019. III.- Amb la finalitat de complir el compromís assolit amb els ciutadans i amb aquest plenari. Primer.- Aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) pel mandat 2015-2019, de conformitat amb el següent detall:

a. METODOLOGIA

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) és l’eina de planificació on es recullen els eixos estratègics i les línies d’actuació que constituïxen les instruccions de gestió que s’han de complir a través de la planificació operativa anual de cada regidoria. Així doncs, el PAM s’estructura en tres nivells: eixos estratègics, línies d’actuació i objectius operatius. Els dos primers formen part del present document i tenen vigència durant el mandat 2015-2019. Els objectius operatius són la concreció dels dos anteriors i són competència de cada regidoria i àrea de gestió. La dotació de recursos per a l’assoliment dels objectius operatius anuals quedarà incorporada al pressupost econòmic per a cada exercici de conformitat amb les prioritats establertes per l’equip de govern. L’avaluació del PAM es farà pública en forma de memòria durant els tres primers mesos de cada any, en relació a l’exercici anterior.

b. EIXOS ESTRATÈGICS, ÀREES I REGIDORIES :

EIX 1: ATENCIÓ A LES PERSONES ÀREA DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES:

Regidoria d’Ensenyament, Salut i Gent Gran. Regidoria de Benestar Social i Joventut. Regidoria de Cultura Regidoria d’Esports

Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació.

ÀREA ECONÒMICA I D’ORGANITZACIÓ: Regidoria d’Hisenda i Seguretat ciutadana.

ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT: Regidoria de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge.

 

 

EIX 2: REPRESA ECONÒMICA ÀREA ECONÒMICA I D’ORGANITZACIÓ:

Regidoria de Promoció Econòmica i Règim Interior.

EIX 3: REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA ÀREA DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES:

Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació.

ÀREA ECONÒMICA I D’ORGANITZACIÓ: Regidoria de Promoció Econòmica i Règim Interior.

EIX 4: ORDENACIÓ DEL TERRITORI

ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT: Regidoria de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge.

ÀREA ECONÒMICA I D’ORGANITZACIÓ:

Regidoria d’Hisenda i Seguretat ciutadana. Regidoria de Promoció Econòmica i Règim Interior

EIX 5: EIX NACIONAL. ÀREA DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES:

Regidoria d’Ensenyament, Salut i Gent Gran. Regidoria de Benestar Social i Joventut. Regidoria de Cultura Regidoria d’Esports Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació.

ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT: Regidoria de Serveis Urbans i Afers Interdepartamentals.

c. EIXOS i LÍNIES D’ACTUACIÓ DISTRIBUIDES PER REGIDORIES:

Per a cada eix estratègic es defineixen diverses línies d’actuació que s’assignen a les regidories que les han de desenvolupar a nivell operatiu.

EIX 1: ATENCIÓ A LES PERSONES

ÀREA DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES: Regidoria d’Ensenyament, Salut i Gent Gran.

ID   Línies  d’Actuació:  Ensenyament  1.3.4.01   Garantir  les  places  de  llars  d’infants  municipals  i  reforçar  els  

serveis.  

 

 

1.3.4.02   Garantir  la  llibertat  d’elecció  d’escola  i  de  model  educatiu  a  les  famílies  de  Martorell  per  assolir-­‐ne  un  de  més  equilibrat  i  cohesionat.  

1.3.4.03   Potenciar  programes  d’assessorament  i  suport  econòmic  per  als  llibres  de  text.  

1.3.4.04   Promocionar  mesures  de  reforç  d’hàbits  d’estudi  i  d’atenció  a  la  diversitat.  

1.3.4.05   Promoure  l’oferta  de  les  escoles  municipals  i  el  seu  impuls.  1.3.4.06   Impulsar  la    formació  i  l’oferta  en  l’àmbit  social  i  promocionar    

places  de  PQPI  i  PIF  1.3.4.07   Consolidar  el  desenvolupament  de    la  Xarxa  d’Infància  i                                                                                                                                                            

Adolescència  ID   Línies  d’Actuació:  Salut  1.3.4.08   Crear   l’Oficina  Tècnica  de  Salut  per  a   redactar   i  desplegar  el  

nou  pla  de  salut  municipal.  1.3.4.09   Constituir   la   Taula   de   coordinació   en   Salut,   amb  

representants   dels   agents   de   les   diferents   institucions   i  entitats  que  treballen  en  aquest  àmbit.  

1.3.4.10   Impulsar   de   manera   coordinada   el   projecte   de   Salut  Comunitària   i   promoció   de   la   prevenció,   la   sensibilització   i  l’educació  en  salut  als  centres  d’ensenyament  i  entitats.  

1.3.4.11   Reforçar   el   programa  Salut   i   Escola   incorporant-­‐hi   tallers   de  salut   per   als   educadors   i   per   al   professorat   dels   centres  educatius.  

1.3.4.12   Promocionar     la  prevenció  de  la  salut  mental  en  els  plans  de  salut  municipals.  

ID   Línies  d’Actuació:  Gent  Gran  1.3.4.13   Impulsar  el  programa    “Gent  gran  activa”  amb  accions    de  

suport,  activitat  física  i  formació  continuada  per  a  persones  grans  

1.3.4.14   Crear  el  Consell  de  la  Gent  gran  com  a  eina  de  participació.  1.3.4.15   Ampliar  i  desenvolupar  nous  serveis  i  programes  d’atenció  a  

la  gent  gran:  “Radar”  de  la  gent  gran  de  Martorell,  teleassistència,  utillatges,  a  fi  i  efecte  de  millorar  el  seu  benestar  i  llur  autonomia.  

1.3.4.15   Crear  nous  programes  de  foment  de  la  pràctica  d’activitat  física  i  saludable  entre  les  persones  grans  

 Regidoria  de  Benestar  Social  i  Joventut.  

ID   Línies  d’Actuació:  Benestar  Social  1.3.2.1   Consolidar   la   Taula   Municipal   del   Tercer   Sector   amb   la  

participació  d’Ajuntament,  entitats  i  agents.  1.3.2.2   Fomentar  i  reforçar    la  Xarxa  de  Voluntariat  social  amb  formació  

i  més  difusió  1.3.2.3   Consolidar   i   implementar   més   recursos   i   serveis   per   fer   de  

Martorell  una  ciutat  més  inclusiva.  

 

 

   

   R    Regi    Regidoria  de  Cultura.    

1.3.2.4   Garantir   el   programa   de   suficiència   alimentària   i   millorar   la  coordinació  en  el  funcionament  dels  bancs  d’aliments.  

1.3.2.5   Continuar  mantenint  la  garantia  d’ajuts  i  serveis  de  menjador  escolar  cap  a  les  famílies  amb  vulnerabilitat  econòmica  i  extrema  necessitat.  

1.3.2.6   Continuar  potenciant  l’activitat  dels  serveis  socials  bàsics  municipals  per  donar  resposta  a  les  demandes  socials  i  millorar  el  nivell  de  benestar.  

1.3.2.7   Desenvolupar  les  accions  previstes  per  a  l’acollida  de  refugiats  de  la  crisi  humanitària  de  la  Mediterrània  en  coordinació  amb  l’àrea  de  cooperació.  

ID   Línies  d’Actuació:  Família  1.3.2.8   Consolidar  el  programa  d’acompanyament    i  seguiment  del  

suport  a  les  famílies.  1.3.2.9   Ampliar  els  programes  respir  per  a  cuidadors  de  determinats  

col·∙lectius  per  facilitar  a  les  famílies  cuidadores  de  persones  dependents  un  temps  de  respir  

ID   Línies  d’Actuació:  Infància  i  adolescència  1.3.2.10   Redactar  i  desplegar  el  nou  Pla  Local  d’Infància  pel  període  

2016/2020.  1.3.2.11   Establir  protocols    d’actuació  i  coordinació    en  el  marc  d’hàbits  

saludables  de  la  població  infantil  i  juvenil  .  1.3.2.12   Potenciar   el   treball   en   xarxa  entre   les   famílies   i   l’administració,  

tot  cercant  aliances  per  oferir  espais  de  treball  conjunt  1.3.2.13   Garantir  els    programes  d’ajuts  a  les  famílies  del  municipi  que  ho  

necessitin.  1.3.2.14   Crear  i  difondre  de  forma    telemàtica  un  programa  transversal  i  

específic  per  a  la  infància.  ID   Línies  d’Actuació:  Joventut  

1.3.2.15   Augmentar    l’oferta  d’activitats  i  l’atenció  als  joves  i  a  les  seves  necessitats.  

1.3.2.16   Millorar  els  ajuts  per  promoure  l’emancipació  dels  joves  .  1.3.2.17   Promocionar   el   talent   juvenil   i   la   creació   cultural   dels   joves.  

Augmentar  les  hores  de  les  aules  d’estudi.  1.3.2.18   Reactivar  i  reforçar  el  SIJ  Punt  nord  i  l’atenció  als  joves,cercant  

sinèrgies  amb  centres  educatius,  universitat  i  empreses  1.3.2.19   Crear  una  Taula  de  joventut  per  accentuar  la  interacció  i  la  

participació  juvenil.  1.3.2.20   Incrementar    les  accions  del  programa  d’educació  per  a  la  salut  a  

joves.  1.3.2.21   Incentivar  empreses  i  comerços  per  a  contractar  joves  

martorellencs  i  facilitar  la  creació  de  negocis  per  a  emprenedors  joves  

ID   Línies  d’Actuació:  Cultura  1.3.6.01   Redactar  i  desplegar  el  nou  Pla  Cultural  on  es  marquin  les  línies  

estratègiques  per  a  millorar  la  qualitat  de  la  cultura  a  Martorell  en  tots  els  seus  àmbits.  

 

 

     

Regid    Regidoria  d’Esports  

ID   Línies  d’Actuació:  Esports  1.3.3.01   Donar  un  nou  impuls  al  programa  esport-­‐salut    aprofitant  els  

espais  naturals.  1.3.3.02   Afavorir  l’ús  de  la  bicicleta  seguint  les  indicacions  del  pla  de  

mobilitat  municipal.  1.3.3.03   Definir   i   impulsar   el   programa   “pràctica   esportiva   en   edat  

escolar”,  tot  creant  aliances  amb  les  entitats  esportives.  1.3.3.04   Treballar  per  a  garantir  l’existència  d’equipaments  suficients  i  

necessaris  per  a  la  pràctica  esportiva  del  municipi.  1.3.3.05   Donar  suport  a  la  viabilitat  de  les  entitats  esportives  del  

municipi  mitjançant  convocatòries  d’ajuts.  1.3.3.06   Millorar  i  continuar  donant  suport  a  la  xarxa  d’entitats  

esportives  creant  sinèrgies  i  aliances  per  a  la  definició  de  polítiques  esportives.  

1.3.3.07   Afavorir  la  presència  de  Martorell  en  esdeveniments  esportius  d’àmbit  nacional,  apostant  per  Martorell  com  a  vila  esportiva,  d’àmbit  nacional.  

1.3.3.08   Crear  un  Martorell  saludable  i  esportiu  treballant  de  manera  transversal.  

 Regidoria  de  Comunicació,  Participació  i    Cooperació.  

ID   Línies  d’Actuació:  Cooperació  

1.3.5.01   Coordinar  la    participació  de  les  entitats  de  cooperació  en  la  determinació  de  projectes  i  campanyes  de  sensibilització  en  aquest  àmbit.  

1.3.5.02   Reforçar  el  programa  d’accions  de  sensibilització  adreçades  a  la  població    i  especialment  als  infants.  

   

ÀREA  ECONÒMICA  I  D’ORGANITZACIÓ:  Regidoria  d’Hisenda  i  Seguretat  ciutadana.  

ID   Línies  d’Actuació:  Hisenda  

1.3.6.02   Crear    la  Taula  de  cultura  local  per  augmentar  la  participació,  cohesionar  i  coordinar  les  entitats  i  associacions  de  veïns    en  les  activitats  culturals,  festes  i  activitats  locals  

1.3.6.03   Desenvolupar   el   Programa   “Convertir   Martorell   en   capital  literària”  

1.3.6.04   Dur  a  terme  campanyes  per  a  augmentar    la  difusió  a  nivell  comarcal  de  les  fires,  festes  i  actes  culturals  de  Martorell.  

 

 

1.1.1.01   Seguir  garantint  la  política  de  gestió  econòmica  responsable  i  eficient.  

1.1.1.02   Garantir  una  política  impositiva  de  contenció.  1.1.1.03   Mantenir  les  bonificacions  del  50%  a  la  taxa  de  recollida  

selectiva  per  les  persones  grans  i  el  50%  de  l’Impost  sobre  Bens  i  Immobles  a  les  famílies  nombroses.  

ID   Línies  d’Actuació:  Seguretat  Ciutadana  1.1.1.04   Impulsar  el  civisme  com  un  element  bàsic  de  la  convivència  

ciutadana,  a  través  de  l’ordenança  de  convivència  ciutadana  i  civisme.  

1.1.1.05   Millorar    i  reforçar  la  seguretat  ciutadana  potenciant  la  coordinació  amb  altres  cossos  policials.  

1.1.1.06   Prioritzar  la  seguretat  vial  a  fi  i  efecte  de  reduir  la  sinistralitat.  1.1.1.07   Sensibilitzar  i  desenvolupar  la  cultura  de  l’autoprotecció  amb  

campanyes  específiques  adreçades  a  la  ciutadania.    

ÀREA  DE  TERRITORI  I  SOSTENIBILITAT:  Regidoria  de  Planificació  Urbanística,  Medi  Ambient  i  Habitatge.  

 EIX  2:  REPRESA  ECONÒMICA  

ÀREA  ECONÒMICA  I  D’ORGANITZACIÓ:  Regidoria  de  Promoció  Econòmica  i  Règim  Interior.  

ID   Línies  d’Actuació:  Promoció  Econòmica  2.1.2.01   Impulsar  el  teixit  productiu  local  i  establir  mesures  per  afavorir  

el  desenvolupament  econòmic.  2.1.2.02   Facilitar  l’accessibilitat  a  les  empreses  simplificant  els  tràmits  per  

promoure  l’emprenedoria,    l’activitat  econòmica  i  generació  d’empreses.  

2.1.2.03   Completar  el  catàleg  de  serveis  del  Molí  Empresa  en  l’àmbit  comarcal.  Crear  i  donar  suport  a  diferents  escoles  temàtiques  d’abast  comarcal  per  reduir  l’atur,  i  millorar  la  qualitat  de  l’educació,  la  formació  tècnica  i  la  formació  específica  per  a  sectors  productius  i  de  serveis.  

2.1.2.04   Fer  sinèrgies  amb  les  empreses  més  significatives  per  conèixer  les  seves  necessitats,  estratègies  i  expectatives  amb  l’objectiu  d’ajudar-­‐les  i  acompanyar-­‐les.  

2.1.2.05   Fomentar  i  acompanyar  en  la  creació  de  l’associacionisme  empresarial  a  Martorell.  

2.1.2.06   ”Invertir  negocis”.  Mantenir  i  ampliar  les  línies  d’incentius  per  a  la  contractació  de  persones,  emprenedors  adscrits  al  Molí  Empresa  i  empreses  del  territori.  

2.1.2.07   Cercar  les  millors  condicions  de  finançament  per  a  les  entitats  adscrites  al  Molí  Fariner,  a  través  de  la  intermediació  i  assessorament  en  els  seus  projectes  de  creixement  i  internacionalització.  

 

 

2.1.2.08   Planificar  i  promoure  l’estratègia  urbanística  per  dinamitzar  la  promoció  econòmica  i  afavorir  la  instal·∙lació  de  noves  empreses.  

2.1.2.09   Difondre  el  concepte  d’innovació  oberta  entre  les  empreses,  per  tal  d’afavorir  la  col·∙laboració  entre  grans  i  petites  empreses    i  amb  centres  de  recerca  i  centres  universitats.  

2.1.2.10   Mantenir  i  fomentar  l’esperit  i  la  base  industrial  de  Martorell.  La  indústria  és  el  motor  de  la  seva  activitat  econòmica.  

ID   Línies  d’Actuació:  Formació  ocupacional  i  continuada  2.1.2.11   Generar  oportunitats  de  formació  per  a  tothom,  sectoritzar  la  

formació  i  prioritzar  el  temari  d’accionsformatives  en  funció  de  les  necessitats  de  les  empreses  o  emprenedors.  Apropar  el  món  empresarial  als  centres  educatius  de  Martorell.    

2.1.2.12   Fomentar  la  cultura  emprenedora  als  centres  educatius.  2.1.2.13   Crear  la  plataforma  de  formació  amb  la  participació  

administració/empresa  i  amb  fórmules  de  col·∙laboració  amb  els  instituts  i  les  universitats.  

ID   Línies  d’Actuació:  Comerç  2.1.2.14   Establir  elements  de  coordinació  entre  associacions  de  

comerciants  i  l’Ajuntament  per  promoure  i  millorar  el  comerç  local.  

2.1.2.15   Millorar  l’accessibilitat  i  mobilitat  als  eixos  comercials  de  Martorell.  

2.1.2.16   Simplificar  els  tràmits  administratius  per  a  l’obertura  de  nous  negocis  i  comerços.  

2.1.2.17   Actualitzar  periòdicament  les  dades  de  l’observatori  de  comerç.  2.1.2.18   Aprovar  i  desplegar  un  pla  d’usos  comercials  per  dinamitzar  el  

comerç  en  consonància  amb  el  POUM.  2.1.2.19   Sensibilitzar  i  promocionar  la  “marca  Martorell”  com  a  zona  

comercial  a  nivell  comarcal.  2.1.2.20   Millorar  i  revitalitzar  el  Mercat  municipal  de  la  Rambla  de  les  

Bòbiles.  2.1.2.21   Impulsar  el  Pla  d’activació  comercial  de  La  Vila  per  promoure  el  

lloguer  de  locals  tancats  i  incentivar  el  traspàs  de  negocis.  ID   Línies  d’Actuació:  Turisme  i  Patrimoni  

2.1.2.22   Desenvolupar  el  programa  de  promoció  del  patrimoni  cultural,  museístic  i  natural  de  Martorell  

2.1.2.23   Promocionar  Martorell  com  a  destí  turístic  ric  en  patrimoni  i  actes  culturals  

2.1.2.24   Adequar  el  patrimoni  urbà  per  millorar  el  seu  atractiu  turístic.  2.1.2.25   Crear  sinèrgies  entre  els  centres  educatius  i  els  centres  culturals  

i/o  museus  per  a  generar  un  sentiment  de  pertinença  i  sensibilització  vers  el  patrimoni  de  Martorell  

         

 

 

   

EIX  3:  REGENERACIÓ  DEMOCRÀTICA  ÀREA  DE  SERVEIS  D’ATENCIÓ  A  LES  PERSONES:  

Regidoria  de  Comunicació,  Participació  i  Cooperació.    

ID   Línies  d’Actuació:  Comunicació,  Participació  i  Cooperació  3.3.5.01   Desenvolupar  i  posar  en  marxa  el  Centre  de  Serveis  per  a  les  

Entitats,  amb  nous  recursos,  espais  i  serveis  de  suport  a  aquestes.  

3.3.5.02   Potenciar  la  Trobada  d’Entitats  com  la  festa  de  les  entitats  de  Martorell.  

3.3.5.03   Desenvolupar  un  programa  de  suport  als  veïns  amb  la  creació  d’una  taula  de  treball  per  a  informar  i  debatre  temes  comuns.  

3.3.5.04   Augmentar  els  processos  participatius  en  temes  rellevants  per  àmbit  sectorial  o  territorial.  

3.3.5.05   Posar  en  marxa    diversos  òrgans  de  participació  per  a  infants,  joves  i  persones  grans.  

3.3.5.06   Mantenir  els  agermanaments  existents  amb  d’altres  municipis  i  impuls  d’un  de  nou  on  la  llengua  anglesa  sigui  vehicular.  

3.3.5.07   Establir  i  aplicar  una  política  comunicativa  homogènia  i  reconeguda  en  qualsevol  àmbit.  

3.3.5.08   Establir  una  comunicació  i  uns  mitjans  de  comunicació  públics  més  moderns  i  plurals,  prioritzant  els  continguts  de  servei  .  

3.3.5.09   Facilitar  l’accés  de  la  ciutadania  a  les  noves  tecnologies  i  a  la  informació.  

    ÀREA  ECONÒMICA  I  D’ORGANITZACIÓ:  

Regidoria  de  Promoció  Econòmica  i  Règim  Interior.    

ID   Línies  d’Actuació:  Modernització  de  l’Administració  3.1.2.01   Implantar  la  xarxa  d’oficines  d’atenció  al  ciutadà  (OAC)  per  

millorar  l’atenció  i  facilitar  els  tràmits  administratius.  3.1.2.02 Desplegar  l’administració  electrònica  i  la  web  municipal  garantint  

l’accessibilitat  i  la  interacció  amb  el  ciutadà.  3.1.2.03 Aplicar  un  model  d’administració  municipal  transparent  i  efectiu,  

facilitant  l’accés  ciutadà  a  la  informació  pública  i  les  eines  de  comunicació  de  servei.  

3.1.2.04 Establir  un  programa  per  a  la  millora  de  processos  entre  ajuntament  i  empreses  públiques  

     

EIX  4:  ORDENACIÓ  DEL  TERRITORI  

 

 

  ÀREA  DE  TERRITORI  I  SOSTENIBILITAT:  Regidoria  de  Planificació  Urbanística,  Medi  Ambient  i  Habitatge.  Regidoria  de  Serveis  Urbans  i  Afers  Interdepartamentals.  

ID   Línies  d’Actuació:  Urbanisme  i  medi  ambient  4.2.1.01 Aprovar  el  nou  Pla  d’Ordenació  Urbana  Municipal  cercant  el  

màxim  consens  possible  4.2.1.02 Desenvolupar  el  Parc  Fluvial,  millorar  l’entorn  natural  amb  

especial  protecció  a  les  lleres.  Creació  d’una  "ferradura  verda"  que  inclogui  el  Parc  Fluvial  amb  horts  comunitaris,  generant  un  nou  punt  de  trobada  i  itinerari  de  lleure  a  les  ribes  dels  rius.  

4.2.1.03 Continuar  amb  la  transformació  i  millora  dels  nostres  carrers  i  places  dels  diferents  barris  de  Martorell,  fent  un  urbanisme  amable,  per  millorar  la  qualitat  de  vida  de  les  persones,  urbanisme  al  servei  de  les  persones.  Creació  d’espais  de  trobada,  llocs  per  poder-­‐hi  passejar  i  gaudir.  

4.2.1.04 Millorar  i  ampliar  els  equipaments,  infraestructures  i  espais    dedicats  a  serveis.  

4.2.1.05 Promocionar  i  difondre  mesures  d'eficiència  energètica  tot  establint  sistemes  d'optimització  i  estalvi  energètic  i  d’aigua  als  equipaments  municipals,  a  l’entorn  urbà  i  a  les  llars  del  municipi.  

ID   Línies  d’Actuació:  Habitatge  4.2.1.06 Promocionar  l’oficina  local  d’habitatge  i  redactar  i  posar  en  marxa  

el  Pla  Local  d’Habitatge.  4.2.1.07 Desenvolupar  accions  per  incrementar  el  parc  d’habitatges  de  

lloguer  assequible  per  a  les  famílies  amb  dificultats  i  pels  joves.  4.2.1.08 Assessorar  en  la  tramitació  d’habitatge  de  lloguer.  4.2.1.09 Incrementar  les  accions  orientades  a  lluitar  contra  el  risc  

d’exclusió  residencial  i  la  pobresa  energètica.  4.2.1.10 Desenvolupar  programes  de  foment  del  manteniment  i  la  

rehabilitació  de  la  vivenda  habitual.  4.2.1.11 Incrementar  el  nombre  d’habitatges  gestionats  amb  criteris  

socials.  4.2.1.12 Definir  i  desplegar  accions  de  control,  sanció  o  intervenció  en  

relació  a  la  utilització  anòmala  dels  habitatges,  especialment  amb  els  habitatges  permanentment  desocupats  propietat  d’entitats  financeres  

 

 EIX  5:  EIX  NACIONAL.  

 ÀREA  DE  SERVEIS  D’ATENCIÓ  A  LES  PERSONES    

  ÀREA  ECONÒMICA  I  D’ORGANITZACIÓ  

ÀREA  DE  TERRITORI  I  SOSTENIBILITAT  

 

 

 Regidoria  de  Serveis  Urbans  i  Afers  Interdepartamentals.  

 ID   Línies  d’Actuació:  Eix  Nacional  

5.2.2.01 Crear   espais   de   debat   on   compartir   idees,   iniciatives,   i   tot   allò  que   pugui   ésser   útil   per   a   contribuir   a   la   construcció   d’un   nou  país,   convençuts   que   la   millora   i   el   progrés   social   van   lligats   a  l’emancipació  nacional.  

5.2.2.02 Fomentar  i  defensar  els  drets  nacionals.  5.2.2.03 Conscienciar  a  la  ciutadania  de  la  necessitat  que  Catalunya  pugui  

exercir  el  seu  dret  a  l’autodeterminació.  5.2.2.04 Donar  suport  a  les  decisions  que  es  prenguin  al  Parlament  de  

Catalunya    i  al  govern  de  la  Generalitat.  5.2.2.05 Afavorir  la  presència  de  simbologia  institucional  de  Catalunya  .  

Segon.- Traslladar el present acord a tots els departaments de l’Ajuntament i fer-ne difusió a través dels mitjans municipals. 4. PROPOSTA DE SOL·LICITUD DE FRACCIONAMENT DURANT UN PERÍODE DE 10 ANYS DEL REINTEGRAMENT DEL SALDO DEUTOR DERIVAT DE LA LIQIUIDACIÓ DEFINITIVA DE LA PARTICIPACIO EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT CORRESPONENT A L’EXERCICI 2013. Es dóna compte del dictàmen de la Comissio Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 13 d’octubre de 2015. El regidor Sr. Josep Casasayas exposa el següent: En aquest moment portem a aprovació una sol.licitud per pagar, el que ara els hi explicaré, en cent vint mesos. Unes de les principals fonts de finançament que té l’Ajuntament són la participació en tributs de l’Estat i això és el repartiment que fa l’Estat de diners per tots els ajuntaments en base a varis paràmetres; en base a la població, en base a l’esforç fiscal que fan, etc... En aquest cas cada any l’Estat diu “Per l’any següent els hi avançarem cada mes aquesta quantitat”, i ens van pagant mensualment una quantitat determinada. Quan arriba el mes d’agost - que aquest any almenys ha sigut a l’agost – ens comuniquen “Escolti, en l’any 2013 els hi vam pagar més diner dels què tocaven per tant ens els han de tornar”. En aquest cas, per a l’any 2013, el què ens estan dient és que tenim una liquidació negativa de 138.783,91.- € i en principi això ho tindríem que tornar en un plaç de tres anys però hi ha una disposició addicional que ens permet, sota una sèrie de condicions, que aquests 138.000 euros per comptes de tornar-los en tres anys els tornem per mensualitats en deu anys i això es el que estem fent aquí, estem aprovant el sol.licitar al Ministeri d’Hisenda que ens deixi tornar aquests 138 mil i escaig euros en cent vint mensualitats, per tant, això és el que portem a aprovació d’aquest plenari.

 

 

Es fa constar expressament que a les 22:52 hores s’absenta de la sessió la Sra. Belén Leiva Herrera. En el torn d’intervencions té el seu torn de paraula la regidora Sra. Raquel Pérez que manifesta el següent: Sr. Esteve intentaré ser dolça per a veure si així té efecte les propostes que faig. A l’anterior ple, el senyor Casasayas, va dir moltes vegades que teníem molt de romanent, que la gran aportació és que al 2014 havíem aconseguit romanent, per tant, la nostra proposta, perquè és així com ho fem en el nostre partit i es com creiem que s’ha de fer, és que nosaltres hem de pagar els deutes que tenim tant amb altres administracions, com altres Ajuntaments o amb el que sigui i per tant, no vèiem massa efectiu demanar un aplaçament del pagament quan la quantitat no és tampoc tant significativa com per demanar-ho. El regidor Sr. Casasayas respon: Sigui la quantitat més alta o més baixa si podem pagar en cent vint mesos no ho pagarem al comptat. He sigut prou clar oi? Doncs això normalment ho farem així. Es sotmet a aprovació la proposta. i l’Ajuntament Ple. per 19 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUE, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A, SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN i FRANCESC ARPAL MACIÀ, 1 vot en contra de la senyora RAQUEL PÉREZ MARTINEZ, i una abstenció formulada per la senyora BELÉN LEIVA HERRERA, acorda:. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va notificar a l’Ajuntament de Martorell el dia 7 d’agost de 2015, registre d’entrada 2015-E-RC-4923, el resultat de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponents a l’exercici 2013. D’acord amb les dades subministrades pel Ministeri resulta una liquidació negativa de 138.783,91 euros que haurà de reintegrar l’Ajuntament de Martorell. L’article 72 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2015 disposa que en cas que el saldo que pugui derivar-se de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponent a l’exercici 2013 sigui negativa i els municipis hagin de reintegrar les quanties percebudes en excés, aquest retorn s’articularà mitjançant compensacions, amb les entregues a compte de les participacions de tributs de l’Estat, durant un període màxim de tres anys practicant-se retencions trimestrals equivalents al 25% d’una entrega mensual, llevat que, aplicant aquest criteri, s’excedeixi el termini assenyalat, cas en el qual s’ajustarà a la freqüència i quantia de les retencions corresponents. No obstant l’establert en l’article anterior, la disposició addicional desena del Reial Decret llei 17/2014, de 26 de desembre, de mesures de sostenibilitat financera de les comunitats

 

 

autònomes i entitats locals o altres de caràcter econòmic, estableix que el reintegrament dels saldos deutors que resultin de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponents a l’exercici 2013, podran fraccionar-se per a un període de 10 anys, excepcionant el règim de reintegrament explicat en el paràgraf anterior. Per a l’aplicació d’aquest fraccionament es requereix la presentació d’una sol·licitud per part de les entitats locals, que haurà de ser aprovada pel Ple de la corporació local i es remetrà per l’interventor al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per mitjans telemàtics i amb signatura electrònica amb anterioritat a l’1 de novembre de 2015. Els requisits per accedir a aquest fraccionament són els següents:

a) Haver presentat la liquidació dels pressupostos de la totalitat d’ens integrants de la corporació local corresponents a l’exercici immediatament anterior.

b) Previsió de compliment a 31/12/2015 amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i amb el límit del deute establert en els articles 51 i 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

c) Compliment del període mig de pagament a proveïdors en el sentit que no superi en més de 30 dies el termini màxim establert en la normativa de mesures de lluita contra la morositat.

El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, a efectes de verificar el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i del límit del deute tindrà en compte la informació corresponent al tercer trimestre d’execució del pressupost de l’exercici de 2015. L’aplicació dels fraccionaments s’iniciarà amb l’entrega a compte de la participació en els tributs de l’Estat del mes de gener de 2016 i es mantindrà durant 120 mesos sempre que els ens locals aportin les liquidacions dels pressupostos i compleixin els objectius i límits esmentats en els paràgrafs anteriors referits en tots els casos a 31 de desembre de l’exercici anterior. En cas que s’incompleixin aquests requisits durant dos exercicis consecutius, s’aplicarà el règim general previst en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2015. ACORDS Primer.- Sol·licitar al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques el fraccionament en 120 mensualitats del reintegrament de 138.783,91 euros corresponent al saldo deutor resultant de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponent a l’exercici 2013. Segon.- Comunicar aquest acord al Ministeri d’Hisenda i Administracions i Administracions Públiques, mitjançant la plataforma telemàtica que s’habiliti a aquestes efectes. 5. PROPOSTA DE FIXACIÓ PER A L’ANY 2016 DE DOS DIES FESTIUS ADDICIONALS D’OBERTURA COMERCIAL AUTORITZADA AL TERME MUNICIPAL DE MARTORELL. Es fa constar que a les 22:55 hores, es torna a incorporar a la sessió la senyora Belén Leiva Herrera.

 

 

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 13 d’octubre de 2015. El regidor Sr. Amat diu el següent: Bé, en aquest cas, la proposta és de fixació per l’any 2016 dels dos dies festius addicionals d’obertura comercial autoritzada al terme municipal de Martorell. Com bé sabem la Generalitat proposa o marca vuit dies i llavors aquí proposem dos dies addicionals, afegits que són el 24 d’abril i el 4 de desembre. El regidor Sr. Simón diu: Li volia fer una consulta al senyor Lluís Amat, donada la poca participació que hem vist abans a l’expedient dels establiments de Martorell amb aquesta consulta li volíem preguntar quina és l’eina de participació que tenen per preguntar o per copsar l’opinió dels establiments de Martorell sobre aquest cas i sobre altres . El regidor Sr. Tomàs diu: Una mica en la línia que ha comentat el senyor Simón, bé, aquesta pregunta ja va sortir en la Comissió Informativa, se li va preguntar al regidor Lluís Amat de tots els estaments que hi ha, que treballen pel món del comerç, quins havien contestat i quins havien contestat en cas afirmatiu, ell ja va dir que en principi no havien contestat tots, que ell li hagués agradat més que haguessin contestat tots, no sé si des de llavors que ha passat una setmana alguna d’aquestes entitats comercials o associacions ha acabat contestant o no i si vostès han intentat fer un esforç per què hi hagués un més gran consens. El regidor Sr. Lluís Amat diu: Doncs els hi contesto, una mica, la pregunta veig que va al mateix lloc. Tal com deia el senyor Tomàs en l’informatiu que nosaltres no parlem evidentment amb tots els establiments comercials de la població, seria segurament inviable, el que si fem és parlar amb les dues associacions que tenim i amb les grans superfícies que hi ha actualment. En el cas de les superfícies van contestar tots dos, i en el cas de les associacions una sí i l’altra no. El procés participatiu que nosaltres tenim és aquest, el de contactar a les associacions perquè creiem que és el camí lògic i de sentit comú que ens toca. I el senyor Tomàs em preguntava si havia hagut una altra resposta, no, almenys que jo sàpiga fins el dia d’avui ningú més ens ha contestat. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda: I.- L’article 1.2.c) de la Llei 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció estableix: “El nombre de diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments comercials és de vuit l’any. Cada ajuntament ha de fixar dos festius més per al seu àmbit territorial municipal, que s’han de comunicar d’acord amb el que estableixi una ordre de departament competent en matèria de comerç.” El precepte transcrit ha estat desenvolupat per l’Ordre EMO/156/2015, de 22 de maig, per la qual s’estableix el calendari d’obertura dels establiments comercials en diumenge i dies festius per als anys 2016 i 2017, els articles 1, 5 i 6 de la qual assenyalen:

 

 

“Article 1 Els vuit dies festius que els establiments comercials de Catalunya poden romandre oberts al públic per als anys 2016 i 2017, d'acord amb el que estableix la Llei 3/2014, de 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció (DOGC núm. 6568, de 24.2.2014), són els següents: Per a l’any 2016: 3 i 10 de gener. 3 de juliol. 15 d’agost. 6, 8, 11 i 18 de desembre. Per a l’any 2017: 8 de gener. 2 de juliol. 1 de novembre. 6, 8, 10, 17 i 24 de desembre. Article 5 6.1 Als efectes del que preveu l'article 1.2.c) de la Llei 3/2014, els ajuntaments, amb l'acord previ de l'òrgan competent, han de comunicar a la Direcció General de Comerç, els dos dies festius addicionals d'obertura comercial autoritzada aplicables al seu àmbit territorial municipal. Les comunicacions preceptives s'han de presentar abans del dia 30 de octubre de 2015 en el cas de l'any 2016, i del 31 de octubre de 2016 en el cas de l'any 2017. Per determinar les dates dels dos dies addicionals els ajuntaments han de tenir en compte el que estableix l'article 1.2.d) de la Llei 3/2014. 6.2 A instàncies del Departament d’Empresa i Ocupació es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la relació de les dates addicionals comunicades pels ajuntaments. Article 6 En el supòsit dels municipis els ajuntaments dels quals no hagin presentat la comunicació preceptiva a què fa referència l'article 5 dins dels terminis previstos, s'entendran com a dates escollides i aplicables als seus àmbits territorials respectius el dia 1 de novembre i el dia 4 de desembre en el cas de l’any 2016 i el dia 12 d’octubre i el dia 3 de desembre en el cas de l’any 2017.” II.- L’informe emès pel tècnic de comerç, mercats i consum, en data 5-10-2015 diu literalment: “I.- Atesa la normativa reguladora dels horaris comercials de la Generalitat de Catalunya, a través de la ordre EMO/156/2015 de 22 de maig s’estableix el calendari d’obertura dels establiments comercials pels anys 2016 i 2017. II.- La Associació de botiguers del Centre Comercial de la via contesta, el passat dia 1 de setembre de 2015 per via electrònica, al requeriment efectua des de la regidoria de comerç de l’Ajuntament de Martorell que ells proposen dates per obertura del comerç que coincideixin dins de les dates que les associacions de botiguers fan i organitzen fires i activitats de dinamització ( per exemple la fira de Primavera , la Fira del Roser, la fira de Nadal a vila, etc.) . Concretament ells proposen que es pugui el dia 24 d’abril, dia de celebració d’actes de la fira de Primavera.

 

 

III.- En el seu escrit per via electrònica de 4-9-2015 Mercadona proposa que un dels festius que es pugui obrir sigui el dia 25 de setembre i qualsevol data del mes de desembre. IV.- LIDL supermercats SAU contesten al seu escrit, per via electrònica, de 7-9-2015, que els dies addicionals per obrir per a ells serien el 27 de novembre i 4 de desembre Es per això que escoltats als agents comercials implicats, proposem els següents canvis:

1. Que els dos dies dos festius addicionals que son potestat de l’ajuntament de Martorell siguin els dies 24 d’abril ( diumenge) i 4 de desembre de 2016 ( diumenge).

2. Així doncs la proposta de calendari de festius en que pot obrir el comerç pel 2016 seria el següent: 3 i 10 de gener ( diumenges ambdós) 24 d’abril ( diumenge) 3 de juliol ( diumenge) 15 d’agost ( dilluns) 4 ( diumenge),6 ( dimarts),8 ( dijous),11,18 de desembre ( diumenges ambdós)

Es per això que escoltats als agents comercials implicats, proposem els següents canvis: Que els dos dies dos festius addicionals que son potestat de l’ajuntament de Martorell siguin els dies 24 d’abril i el dia 4 de desembre 2016.” Primer.- Fixar per a l’any 2016 com a dos dies festius addicionals d’obertura comercial autoritzada al terme municipal de Martorell els dies 24 d’abril ( diumenge) i 4 de desembre de 2016 ( diumenge). Segon.- Comunicar el present acord a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Botiguers del Centre Comercial la Vila de Martorell, a l’Associació de Botiguers Nou Martorell, a l’Associació de Comerciants del Mercat municipal de les Bòbiles, als establiments de Carrefour, LIDL, Mercadona i Caprabo de Martorell, així com al departament d’activitats de l’Ajuntament de Martorell. Tercer.- Establir que una vegada autoritzat aquest canvi per la Direcció General de Comerç, aquest Ajuntament haurà de fer-lo públic adequadament, per tal que els establiments comercials situats al seu terme municipal en prenguin coneixement. 6. PROPOSTA DE CANVI DEL REPRESENTANT DE L’AJUNTAMENT EN EL CONSORCI LOCALRET. Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informtiva de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 13 d’octubre de 2015. El regidor Sr. Amat diu: També com vam explicar aquí el que hi ha és un canvi de representant del nostre Ajuntament davant del Consorci Localret i també, com els hi vaig explicar en l’informativa econòmica, aquesta setmana va ser bàsicament per una petició expressa de l’actual president del Consorci.

 

 

Sotmesa la proposta de que es tracta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, i 10 abstencions formulades pels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, acorda: Per acord plenari adoptat en sessió celebrada el dia 22 de juny de 2015 es van designar els representants de l’Ajuntament de Martorell en els òrgans col·legiats dels ens dels quals forma part. En aquest acord es va designar com a representant municipal en el Consorci Localret al regidor senyor Lluís Amat Ferrer. Es considera convenient canviar el representant d’aquest Ajuntament en el Consorci esmentat. Primer.- Canviar el representant de l’Ajuntament de Martorell en el Consorci Localret, que passa a ser l’alcalde de la Corporació, senyor Xavier Fonollosa Comas. Segon.- Notificar aquest acord al Consorci Localret.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT: 7. PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE MARTORELL EN RELACIÓ ALS PARÀMETRES QUE REGULEN ELS SÒLS INDUSTRIALS (CLAUS 7 I 8 I PLA PARCIAL EL CONGOST). Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 13 d’octubre de 2015.

El regidor Sr. Adolf Bargués diu el següent: Bé, doncs portem a l’ordre del dia l’aprovació provisional d’aquesta modificació puntual que ja va ser aprovada en el Ple del mes de febrer d’aquest any 2015. Per recordar una mica la situació i l’àmbit, correspondria a les modificacions dels polígons industrials corresponents al polígon de la Torre Santa Llúcia, al de SEAT, al polígon de Can Cases-Can Sunyol, al polígon industrial de Solvay i al polígon industrial del Congost. La voluntat d’aquestes modificacions, d’aquest que es va aprovar aquest passat 16 de febrer són en concret relatives a l’ocupació, a l’alçada reguladora i als usos. El regidor Sr. Arpal diu: Bé, hem de recordar que aquesta modificació puntual del Pla General en aquests polígons es va justificar en el seu moment que es duia a terme degut a la difícil situació econòmica actual, ja que se’ns va dir que amb

 

 

aquesta modificació doncs es potenciaria el teixit industrial davant de la possibilitat del ventall d’empreses que es podrien instal.lar a Martorell. Bé, des del grup Popular vam manifestar que tot allò era cert, però clar, feia més de 7 anys que estàvem en crisi i durant tots aquests anys hi havia hagut el mateix govern amb majoria absoluta, el de Convergència i Unió llavors, ara Convergència. Per tant, temps havien tingut vostès per corregir aquestes deficiències del Pla General en aquests polígons. D’altra banda, volem recordar que aquesta modificació entre d’altres, permet, com ha dit el regidor, l’edificació aïllada a una alçada màxima d’edificació fins a un vint per cent de la superfície d’ocupació, podent arribar a un màxim de quaranta-cinc metres d’alçada. El que ens preocupa d’aquesta modificació puntual del Pla, és que s’hagin tret les restriccions a l’ús religiós, ja que tal com es va posar de manifest, l’Ajuntament ja tenia peticions de diferents cultes religiosos per poder-hi ubicar en algun dels polígons construccions per poder practicar el culte religiós. Clar, aquesta modificació, com hem dit abans, permet fer una gran construcció i en aquest cas una construcció amb minaret inclòs. El regidor Sr. Simón hi intervé: Aquesta modificació del Pla General, bàsicament, si la podríem, sota el nostre parer, resumir ràpid, que el seu eix fonamental és desenvolupar altres activitats que abans no es podien fer amb els polígons industrials sobretot pel que fa a Ca N’Oliveres. Aquest augment d’activitats incorporen activitats esportives, religioses, comercials, d’oci i educatives. Crèiem que aquest augment dels usos suposa un augment de les plusvàlues i del valor de les finques que hi ha allà mateix; a la mateixa vegada suposa que estem perdent teixit industrial al nostre municipi, donat que en llocs o polígons industrials que abans eren només industrials ara passen a ser polígons d’oci, educatius i amb altres tipus de servei. Sota el nostre parer, això comporta lo que hem guanyat per una banda, que es un altre tipus de servei o perd per la part industrial que també creiem que s’hauria de fer palès. Aquesta modificació en concret moltes vegades l’hem revisat moltes vegades i moltes vegades creiem, que està fet bastant a mida dels propietaris actuals, pel què dèiem abans, per l’augment de les plusvàlues i del valor i del usos que se’ls hi pot donar. Recordo que vostè, senyor Bargués, quan parlava del Pla General, que no ha estat poques vegades, la veritat, sempre, i amb aquí hem coincidit sempre, que hem dit que el Pla General és una cosa - i a més crec que està al PAM, a l’acord de govern i a tots els documents que jo he pogut consultar - que ha de ser consensuat o el màxim consensuat. Aquesta modificació ve del febrer d’aquest mateix any. Aquesta modificació, per la informació que nosaltres tenim, no ha estat consensuada amb els veïns del barri que toca, que és Can Carreras, entenc que és una cosa prou important com per haver consultat i haver exposat aquesta circumstància amb aquell barri, a nosaltres, els veïns del costat ens van dir que, bueno, que creien que es veurien afectats en major o menor mesura i que no havien estat informats. Li deia precisament pel que vostè deia i que coincidim plenament, que a l’hora de refer un Pla General i una modificació puntual o una modificació general de tot el Pla General, hauríem

 

 

d’intentar arribar a un acord. Creiem que aquesta modificació puntual s’hagués pogut afegir a la modificació que entenc que durant aquesta legislatura vostès porten a terme i que entenc que buscaran el consens i no ha estat així. Amb aquesta modificació van haver al.legacions de dues persones representants de dues entitats de Martorell, aquestes anaven una mica, una per part d’Iniciativa per Catalunya que anava una mica al fons jurídic i de la forma en la qual s’ha fet aquesta modificació, i l’altra que era una entitat mediambientalista de Martorell que anava recordant que aquesta revisió ja està en marxa quan hi ha una revisió total - el mateix que dèiem fa un minut – del Pla General i que s’hagués pogut incloure perfectament a la revisió general. Crèiem que és una zona mediambientalment bastant sensible de Martorell i que s’hauria d’haver acurat molt més el risc d’aquella zona, tant d’inundació, com químic, com tots els riscos que pugui haver en aquella zona, crèiem que s’hauria pogut anar una mica més enllà, fins i tot, si consultem l’informe ambiental que hi ha en aquesta modificació puntual, consta un informe ambiental d’una pàgina, crèiem que es podria haver anat una mica més enllà. I d’aquesta pàgina hi ha set línies dedicades a aquest tema. Crèiem que aquí amb tots els riscos que comporta la zona, protecció civil i demès, podríem haver arribat en un acord i tothom hagués, suposo, que hagués aportat la mateixa opinió. Per tot això nosaltres hi votarem en contra. El Sr. Alcalde puntualitza: Aprofitant que parlava de consensos en matèria urbanística, a mi m’encanta que parli d’això senyor Simón perquè sinó crec recordar malament com que jo era l’anterior regidor d’Urbanisme que vaig portar aquest punt en el mes de febrer la seva aprovació inicial, crec recordar que em vaig reunir amb vostè i amb un assessor que tenien vostès present per aquesta modificació i a més a més, amb intenció d’intentar consensuar-la, aleshores jo crec que no estàvem tant lluny, per això només li faig aquest apunt, avui sembla que estem molt més lluny amb la provisional que amb la inicial, però a mi em sembla recordar, perquè ara m’ha vingut el flash quan vostè parlava de consens urbanístic, doncs que ens havíem reunit amb vostè i amb un assessor seu i jo recordo que no estàvem tant lluny, només era apuntar això, senyor Simón. El regidor Sr. Simón diu: Amb aquest apunt que vostè fa, és veritat que ens vam reunir amb vostès, amb l’arquitecte municipal i una persona que ens ajuda en temes urbanístics, hem presentat al.legacions i a dia d’avui encara no ens han respost ni a aquestes al.legacions o sigui que el consens es pot buscar però si no contesten es una mica difícil, per això li diem al regidor actual d’Urbanisme, encetem el Pla General i busquem consens, estem oberts a buscar el consens. El regidor Sr. Tomàs diu el següent: Jo si que no em vaig reunir amb ningú, aquí per tant permeti’m, efectivament, com s’ha comentat al mes de febrer es va aprovar inicialment, avui suposo que s’aprovarà provisionalment seguint tots els passos, he vist que hi havia uns informes, entre d’altres, de Protecció Civil, en tot aquest dossier, en aquest expedient i entenc que serà el pas previ per enviar aquest document a la Generalitat de Catalunya i en el seu moment fer la definitiva, ho explico també per la gent que ens pugui estar escoltant.

 

 

Jo m’hi he llegit la memòria, els antecedents, parla dels objectius sobretot d’incrementar el ventall d’empreses. El senyor Arpal ha parlat d’un tema, el senyor Simón ha parlat del polígon industrial La Torre, sobre activitats esportives, d’índol cultural, religiós, etc...A mi m’ha cridat i molt l’atenció el fet del polígon El Congost, es parla d’establiments alimentaris, i lligat una mica amb el que deia abans el senyor Amat, el contrast i de l’opinió de, parlant del tema comercial, si hi ha hagut algun tipus d’anticipació, de consulta, com es vulgui dir, en aquestes entitats comercials, actualment aquestes associacions, per veure quin impacte podria tenir, parlo ara concretament del polígon El Congost. Nosaltres, també li dic per si després surt, senyor alcalde, ja li he dit, ni ens vam reunir ni hi era quan es van aprovar aquest mes de febrer, desconec absolutament que és el que vam fer els meus companys en aquella votació del, em sembla que era el 15 de febrer, i només també pregunta’ls-hi si des de l’aprovació inicial, ara que estem a punt de fer la provisional, si en relació a aquests polígons hi ha hagut ja alguna empresa o alguna persona o algun col.lectiu que s’hagi pogut interessar (tot i que encara no està aprovat definitivament) per alguna possibilitat de muntar alguna d’aquests eixos que han parlat, esportius, culturals, religiosos, alimentaris, comercials. El regidor Sr. Bargués respon: Per començar la ronda de respostes amb el representat del grup municipal del grup Popular, senyor Arpal, doncs sí, ara de les modificacions que hi ha és en l’àmbit cultural, esportiu i religiós, doncs d’obrir els usos en aquests polígons, cosa que ara no es pot fer. Com comprendrà, per un veí que té un bar musical sota de casa, per un espai d’us religiós que vostè tanta sensibilitat té envers aquest tema, és clar, a vostè tant li fa això, perquè vostè viu fora, viu en una urbanització i tant li fot que actualment al polígon es pugui obrir un establiment religiós quan ara està permès en qualsevol lloc del casc urbà. La demanda és una demanda evident, però no d’un col.lectiu, i amb això també responc al senyor Tomàs, sinó que és una demanda evident dels temps actuals. La logística, una empresa abans era una empresa que es feia en superfície, vostè ha fet esment als quaranta-cinc metres d’alçada, home, tots sabem que els magatzems robotitzats necessiten estibar i necessiten alçada. Recordi que lo dels quaranta-cinc metres estem parlant per parcel.les de més de 5.000 metres, que tampoc frivolitzem amb el metratge. Escolti’m, ara estem obrint a una demanda i amb una necessitat del col.lectiu al que servim que és la ciutadania. Per respondre al senyor Simón, escolti’m, el teixit industrial, que baixi el teixit industrial, que és trinxi, ja està trinxat, ja tenim molts carrers sense indústria, aquí l’únic que fem és obrir l’oportunitat a que no només hi hagi industria sinó que hi hagin altres activitats si hi ha necessitat, el que és il.lògic es no permetre cap tipus d’activitat econòmica quan en realitat qualsevol activitat econòmica genera feina, no només la industrial, no estem vetant la industrial sinó que estem obrint altres usos. No sé, el tema a comentar amb els veïns, sempre s’ha de comentar, però vaja, em fa l’efecte que els veïns de Can Carreras, que un espai inutilitzat com pugui ser per exemple una nau industrial quan tenim necessitat de pistes esportives, ara no ho podem fer i potser ara ho podríem fer. Jo sóc veí de Can Carreras i m’alegraria moltíssim poder tenir una pista per practicar esport al costat de casa, repeteixo, ampliem els usos d’unes zones que estan molt limitades.

 

 

No digui tampoc, però bueno fent la demagògia que acostuma a fer vostè, doncs escolti’m, no digui que no se li han contestar les al.legacions que va fer entre varia gent el seu grup, perquè es van contestar el dia 9 de octubre, i suposo les deu tenir, hi ha un visat electrònic i estan contestades, són d’exposició pública i les al.legacions estan plenament respostes. Miri, això d’incloure això en el Pla General, hi ha hagut vint-i-dos modificacions puntuals del Pla en aquests últims quinze anys, cada modificació s’ha fet, ha passat per Ple, vostès les han vistes, i cadascú les ha votat com els hi ha semblat. Senyor Simón, el grup d’Esquerra Republicana, ja al mes de febrer va votar d’acord amb aquesta modificació i ja sap vostè que quan no estàvem a govern, a moltes coses ens hi oposàvem però amb altres que vèiem lògiques no ens hi oposàvem, que és el cas. Amb el tema que ha fet esment dels riscos que hi puguin haver-hi de riscos d’inundabilitat, en aquest cas, escolti’m, a part de l’Ajuntament hi ha altres organismes que determinen si s’ha de fer estudi o no, en aquest cas no hi ha d’haver-hi estudi d’inundabilitat i l’estudi referent en zona de risc químic, com per exemple que va ser una de les seves al.legacions desestimades, si el Pla General d’Ordenació Urbana actualment ja ho permet, doncs no cal tornar a fer; de totes maneres pensi que aquests mapes de risc químic, sigui d’una, quinze o dues-centes pàgines, tampoc l’elabora l’Ajuntament ni els seus serveis tècnics sinó que són les lliurades per la Subdirecció General de Seguretat Industrial. Clar, aquí cadascú té la seva responsabilitat, cadascú té els seus mitjans i ja li dic no falti a la veritat i llegeixi, ja li facilitaré, ara, abans de sortir la resposta a totes les al.legacions, que per cert li recordo que han estat desestimades i aquí té tot el suport jurídic i legal per la qual han estat tombades. En un segon torn d’intervencions el regidor Sr. Arpal diu: Miri, senyor Bargués, cadascú viu on vol o a on pot, ja sé que vostè té una fixació amb que jo visqui en una urbanització, sinó no ho hagués manifestat aquí en el ple, però bueno, per mi no és cap deshonra viure en una urbanització, sembla que vostè ho llença aquí com si fos una deshonra viure en una urbanització, doncs miri, doncs per mi no ho és, evidentment estic molt tranquil, per això hi visc, això d’una banda. D’altra banda, el que si li he de dir, i més com a regidor d’Urbanisme, és que amb les ordenances que vostès han aprovat jo precisament tinc una vivenda a Martorell de protecció oficial i ara amb el que vostès han aprovat doncs hi ha un greuge comparatiu, amb mi, amb mi i amb molts altres ciutadans, per tant, d’altra banda tal i com abans ha manifestat el senyor Tomàs, quantes demandes d’empreses hi ha hagut per implantar-se en aquests polígons industrials? Que sapiguem només diferents cultes religiosos, cap més. Si hi ha hagut més posi-les de manifest aquí en el ple. El regidor Sr. Simón diu: Sr. Bargués en cap moment jo li he dit que vostè va votar en contra això al mes de febrer, va votar a favor, si he mirat l’acta i he vist que vostè havia votat a favor, no cal que estigui a la defensiva, escolti, només li deia que vostè i, ho hem parlat personalment moltes vegades, sempre ha buscat el consens, com a mínim de paraula, i per això és lo que jo li deia, l’anterior equip de govern hi havia gent que ens era era inviable i vostè ho sap, vostè ho sap que era inviable el consens depèn de amb qui amb l’equip anterior, precisament per això li deia

 

 

aquestes al.legacions que vostè diu que hem rebut, ara consultava al senyor secretari, no les hem rebut encara i són del mes de febrer, per això li deia que si es vol arribar a un consens es pot arribar a un consens i amb el tema d’ampliar els usos, vostè que entenc que també té coneixements del món empresarial, com a mínim sota el nostre parer, si amplies els usos i els amplies tant, l’ús industrial normalment baixa i exemples podem trobar fora, com a la zona Hermètica, com a Cornellà i altres exemples, és el que jo li deia, la nostra aposta era potenciar el teixit industrial i entenc fins i tot personalment ja ho havíeem parlat això amb vostè, però entenc que si volem anar avançant, i ho hem comentat moltes vegades, amb el tema del Pla General hem d’intentar arribar a un acord. Amb aquesta petita modificació o no tant petita modificació i amb tot el Pla General. Nosaltres amb aquesta votarem en contra. Hi intervé el regidor Sr. Tomàs: Veig que el company, amic Bargués s’ha oblidat de mi de les preguntes que li he fet, no sé si...no, està dispensat evidentment, o és que estava distret o estava parlant o alguna cosa, però bé, alguna d’elles ja l’ha dit el company Arpal i traslladar la meva pregunta si fins hores d’ara fins que es va aprovar inicialment hi ha hagut ja algun interès o alguna petició i li he mostrat una mica la meva preocupació dels polígons que vostè perfectament ha numerat sobretot pel tema del polígon El Congost li he preguntat si hi havia hagut alguna inquietud per la possible instal.lació o si tenen constància d’alguna gran superfície sobretot relacionada amb el món alimentari. I en quan al tema del coreligiós, segur que algo deu haver-hi, no sé si hi ha alguna entitat o alguna associació que s’ha adreçat a vostè perquè hem vist quan hem aprovat les ordenances que per primera vegada hi havia un preu públic de 577 euros per la possibilitat, també va sortir a la Comissió Informativa, d’obrir algun centre de culte. Espero que em pugui contestar. El regidor Sr. Bargués diu: Senyor Tomàs el polígon industrial El congost, ja és un polígon actualment comercial, l’únic punt que s’ha obert és un eix comercial, com vostè sap, un dels nostres punts programàtics era establir un pla d’usos, un pla d’usos que precisament defengués no només un teixit industrial sinó un teixit plural com correspon a la societat, és a dir, hi ha d’haver-hi un àmbit de serveis, hi ha d’haver-hi un àmbit industrial, i un àmbit i un sector encara que petit, però primari, que s’ha de respecta, que s’ha de protegir i només estem fent això, estem garantint aquesta diversitat. Com que ja és comercial el que és una anomalia és que aquella zona que és comercial no pogués obrir una zona d’alimentació, no per res sinó perquè es generen sinèrgies. És a dir, jo quan vaig a buscar i carrego d’aigua o carrego d’oli, o carrego del que sigui, si estic jo amb el cotxe aparcat allà, escolti’m, no descobreixo res quan al costat tinc uns pantalons texans que em puc comprar o puc anar a arreglar l’ordinador dos naus més amunt, i això és el que és el polígon del Congost, l’anomalia és el sector alimentari, jo crec que la seva pregunta ja està plenament resposta. Que si hi ha gent amb interessos o no? Primer, la meva responsabilitat de govern comença en el minut a partir del juny d’enguany. Evidentment que hi deuen haver-hi, estic seguríssim, perquè a l’Ajuntament ens arriben constantment demandes i peticions que són les que atenem, però no només de ciutadans sinó també d’empreses. Obrir - i reitero- ampliar els usos estem, entre cometes, estem

 

 

desregulant, estem fent que l’activitat pugui ser més rica i puguin haver-hi més opcions, si vostè té un interès d’obrir una nau industrial la podrà obrir i si té interès en obrir un supermercat, no té res, quina incongruència es dir-li no pot obrir-lo en una zona on precisament el que volem és que hi hagi un flux de consumidors o de ciutadans que necessiten aquests serveis. Contestant al senyor Arpal, no tinc cap mena d’obsessió on viu vostè perquè perfectament hi podria viure jo, el que passa és que el sentit comú quan diu que defensar, es com dir estem...vostè té els seus pares que viuen aquí el municipi, actualment que obrin un lloc de culte religiós a sota de casa de seus pares ara és factible. D’això evidentment no es queixarà perquè és una cosa que està aprovada i ja està, que aprovem amb entitats que poden ser o poden generar certes molèsties o cert rebuig com puguin ser un bar musical, li he repetit l’exemple, és normal, la zona Hermètica a Sabadell s’ha especialitzat en una zona d’oci, i els veïns de Sabadell no contents, no, contentíssims, i els propietaris de les naus feliços, i els mossos d’esquadra també, perquè saben on han d’anar a controlar i no han de fer tot el tour a tot el poble. I el tema del consens, si, consens n’hi haurà, i n’hi haurà sempre de consens, ja sap vostè quins són els consensos i a on ens trobaran, i en aquest punt crec que ja va quedar, repeteixo és reiterar el mateix que ja es va discutir en aquell ple, en aquell ple passat, per tant, ens queda passar a votació, si vostè vol senyor alcalde. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, 9 vots en contra dels senyors/s LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMON CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i l’abstenció formulada per al senyora RAQUEL PÉREZ MARTINEZ, acorda: I.- En sessió plenària celebrada el dia 16 de febrer de 2015 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell en relació als paràmetres que regulen els sòls industrials (claus 7 i 8 i Pla Parcial El Congost), promoguda per l’Ajuntament de Martorell. II.- L’expedient de l’esmentada modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell es va sotmetre a informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant anuncis publicats al diari La Vanguardia de data 27 de febrer de 2015, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 27 de febrer de 2015, i als taulers d’edictes de la Corporació i de la plana web municipal www.martorell.cat Simultàniament al termini d’informació pública es va concedir audiència durant el termini d’un mes als ajuntaments d’Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. Dintre del termini d’audiència i d’informació pública, que va finalitzar el dia 27 de març de 2015, es van presentar al·legacions per part de les següents persones:

 

 

. Sr. Xavier Gómez Revuelta, com a regidor del grup municipal d’ICV de l’Ajuntament de Martorell, registre d’entrada núm. E2015002091, de 27/03/2015. . Sr. Rafael Díez Jiménez, en nom propi i de Martorell Viu, registre d’entrada núm. E2015002116, de 27/03/2015. III.- També simultàniament al tràmit d’informació pública es van sol·licitar els informes dels següents organismes: Direcció General de Protecció Civil, Subdirecció General de Seguretat Industrial i Direcció General de Comerç.

IV.- La Subdirecció General de Seguretat Industrial va emetre informe favorable en data 5 de març de 2015, per bé que indica que en la documentació gràfica cal incloure les franges de seguretat. La Direcció General de Comerç va informar favorablement en data 22 d’abril de 2015, sempre i quan en la normativa del planejament s’incorporin les prescripcions que s’assenyalen en el seu informe. La Direcció General de Protecció Civil en el seu informe de data 22 d’abril de 2015 només prescriu envers la modificació del planejament aprovada inicialment, en compliment de la normativa sectorial aplicable, que a l’interior de la zona d’indefensió envers l’autoprotecció resultant i de la zona d’intensitat límit a l’exterior, segons la Resolució IRP/97/2010, no es considera compatible la modificació de les condicions dels usos admesos pel planejament vigent ( esportiu, cultural i religiós de les claus 7 i 8); i en el cas de la clau 7, tampoc no es considera compatible l’admissió de l’ús recreatiu V.- El cap de l’àrea de territori i sostenibilitat, Rodrigo Alaminos Rodríguez, el cap de la secció d’urbanisme, Marco A. Sabe Bernal, i el secretari de la Corporació, Jaume Tramunt Monsonet, han emès conjuntament l’informe sobre les al·legacions formulades que a continuació es transcriu: “INFORME SOBRE LES AL·LEGACIONS FORMULADES ENVERS L’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE MARTORELL EN RELACIÓ ALS PARÀMETRES QUE REGULEN ELS SÒLS INDUSTRIALS (CLAUS 7 I 8 I PLA PARCIAL EL CONGOST) I.- Escrit d’al·legacions presentat pel Sr. Xavier Gómez Revuelta, com a regidor del grup municipal d’ICV de l’Ajuntament de Martorell (registre d’entrada núm. E2015002091, de 27/03/2015). Al·legació primera.- La modificació del Pla General d’Ordenació Urbana ha de donar compliment a les previsions del Text refós de la Llei d’urbanisme. En la documentació de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell (PGOU), en concret, en la Memòria de l’actuació, apartats “ MA01 Justificació de la conveniència i oportunitat de la Modificació” i “MA02 Objectius i criteris de l’ordenació”, es justifiquen abastament els motius i les raons d’interès públic per procedir a la modificació d’aquest instrument de planejament, els quals donem per reproduïts per tal de no haver-los de repetir.

 

 

Les prescripcions de l’article 99 del Text refós de la Llei d’urbanisme únicament i exclusiva són aplicables quan la modificació de la figura de planejament urbanístic general comporta un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat dels usos, o la transformació dels usos establerts anteriorment. Doncs bé, en la present modificació del PGOU no concorre cap dels supòsits esmentats, ni tan sols l’increment de la intensitat dels usos que sosté l’al·legant. L’article 36.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme defineix la intensitat d’usos en els següents termes: “36.1 Els elements que integren l'aprofitament urbanístic són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. La intensitat dels usos depèn del nombre d'establiments per unitat de superfície o de la densitat de l'ús residencial, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic.” És cert que amb la nova ordenació es permeten amb caràcter general els usos esportiu, cultural i religiós en les claus 7 i 8 (usos que en el planejament vigent ja s’admetien a les instal·lacions i els centres al servei del personal de les empreses de la zona) i el recreatiu en la clau 7, els quals s’ajustaran a les limitacions derivades de l’aplicació de la normativa sectorial en matèria de seguretat industrial i protecció civil. En canvi, no és cert que s’introdueixi l’ús comercial en el sector El Congost, perquè aquest ús ja es permetia en el vigent article 149è.2 de les normes urbanístiques del PGOU a la zona industrial. La novetat introduïda per la modificació del PGOU és la supressió de la prohibició de poder instal·lar establiments dedicats a la venda de productes d’alimentació a la menuda, que s’admetrà en la nova ordenació en la zona definida per la concentració comercial. En qualsevol cas, no queda acreditat que augmenti el nombre d’establiments per unitat de superfície, ni tampoc la densitat de l’ús residencial. Per tant, si no s’incrementa la intensitat dels usos, no són exigibles els requisits regulats per l’article 99 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Conclusió: Es proposa desestimar la primera al·legació. Al·legació segona.- La limitació de l’ús religiós contravé la legislació sectorial de centres de culte. En primer lloc, s’ha de remarcar que la modificació del PGOU impugnada no restringeix l’ús religiós, sinó que, ans al contrari, l’amplia notablement. Mentre que el PGOU vigent només permet aquest ús a les claus 7 i 8 circumscrit a les instal·lacions i els centres al servei del personal de les empreses de la zona, la modificació del PGOU els permet amb caràcter general en aquestes mateixes claus. El propi al·legant reconeix aquest extrem en un dels paràgrafs de la seva al·legació primera, on es diu literalment: “ La modificació del PGOU comporta una modificació de la intensitat dels usos atès que es permet l’esportiu, cultural i religiós en les claus 7 i 8 i l’ús recreatiu a la Clau 7. Aquests usos són admissibles en l’actual PGOU vinculats a les indústries dels polígons, per atendre necessitats complementàries del personal, però ara seran usos totalment independents, oberts a la ciutadania”. (la negreta és nostra). L’article 4 de La Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte, publicada al DOGC el 30 de juliol de 2009, estipula l’obligatorietat de què els plans d’ordenació urbanística municipal

 

 

han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta exigència s’ha d’aplicar en els termes previstos en la Disposició Transitòria Primera, apartats 2 i 3 de la Llei 16/2009, que estableixen: “2. En els municipis sense un pla d'ordenació urbanística municipal adaptat a les determinacions de l'article 4, les modificacions del planejament urbanístic que s'aprovin inicialment després de l'entrada en vigor del títol I han de complir el que disposa l'article esmentat, si pel contingut de la modificació és factible de fer-ho. 3. Els municipis han d'adequar llur planejament general al contingut de l'article 4 en el termini de deu anys.” La modificació del PGOU impugnada té com a objectiu, segons l’apartat “MA02 Objectius i criteris de l’ordenació”, modificar algunes de les condicions dels sòls industrials, per tal d’incrementar el ventall d’empreses que es poden instal·lar al municipi, i reordenar els usos d’aquests per tal d’adequar-los a les necessitats actuals. Per tant, el contingut de la modificació del PGOU no fa factible complir amb les determinacions de l’article 4 de la Llei 16/2009. En qualsevol cas, tampoc ha expirat el termini màxim de deu anys que tenen els municipis per adaptar el seu planejament a la Llei de centres de culte, perquè aquest termini finalitzarà el 19 d’agost de 2019 (la llei entrà en vigor el 19 d’agost de 2009, per la qual cosa el període de deu anys acabarà el 19 d’agost de 2019). Conclusió: Es proposa desestimar la segona al·legació. Tercera.- La modificació s’ha realitzat sense participació ni consulta ciutadana. L’al·legant manifesta, sense invocar cap norma jurídica en suport de la seva al·legació, que la modificació hauria d’haver anat precedida d’una participació i consulta ciutadana. L’article 105 del Reglament de la Llei d’urbanisme regula la participació ciutadana en el procés de planejament de la següent forma: “Programa de participació ciutadana en el procés de planejament 105.1 Les administracions competents per a la formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a l'acord d'aprovació inicial, l'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l'article 22 d'aquest Reglament. 105.2 L'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l'avanç del pla.” Queda clar que la participació ciutadana només es preceptiva en el supòsit de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, però en cap cas ho és per a la seva modificació. Conclusió: Es proposa desestimar la tercera al·legació. II.- Escrit d’al·legacions presentat pel Sr. Rafael Díez Jiménez, en nom propi i de Martorell Viu (registre d’entrada núm. E2015002116, de 27/03/2015). Al·legació primera.- Sobre l’oportunitat i el moment de la modificació.

 

 

En la normativa urbanística vigent no existeix cap precepte que impedeixi tramitar una modificació puntual del planejament general un cop s’ha aprovat l’avanç de la revisió d’aquest planejament general. En la documentació de la modificació del PGOU, en concret, en la Memòria de l’actuació, apartats “ MA01 Justificació de la conveniència i oportunitat de la Modificació” i “MA02 Objectius i criteris de l’ordenació”, es justifiquen abastament els motius i les raons d’interès públic per procedir a la modificació d’aquest instrument de planejament, els quals donem per reproduït per tal de no haver-los de repetir. Conclusió: Es proposa desestimar la primera al·legació. Al·legació segona.- El risc químic i el risc d’inundació. Junts o per separat. Les al·legacions sobre la manipulació dels mapes d’inundabilitat i el risc d’inundació són meres apreciacions subjectives de l’al·legant, que no es fonamenten en cap dada, ni en cap document, per la qual cosa no s’han d’entrar a valorar. A l’informe mediambiental de la modificació s’assenyala amb claredat que el seu àmbit territorial és sòl urbà consolidat, per la qual cosa són inexistents les afectacions mediambientals. I en sòl urbà, tal com prescriu l’apartat 5 de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, no s’apliquen les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 d’aquest mateix article. Tal com es diu en l’acord plenari d’aprovació inicial de la modificació del PGOU, l’Ajuntament ha sol·licitat informe, entre d’altres organismes, a la Direcció General de Protecció Civil i a la Subdirecció General de Seguretat Industrial. La Subdirecció General de Seguretat Industrial va emetre el seu informe el passat 5 de març amb caràcter favorable, per bé que indica que en la documentació gràfica cal incloure les franges de seguretat. I la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe de data 22 d’abril de 2015 només prescriu envers la modificació del planejament aprovada inicialment, en compliment de la normativa sectorial aplicable, que a l’interior de la zona d’indefensió envers l’autoprotecció resultant i de la zona d’intensitat límit a l’exterior, segons la Resolució IRP/97/2010, no es considera compatible la modificació de les condicions dels usos admesos pel planejament vigent ( esportiu, cultural i religiós de les claus 7 i 8); i en el cas de la clau 7, tampoc no es considera compatible l’admissió de l’ús recreatiu. A les prescripcions d’ambdós informes es donarà compliment en el tràmit d’aprovació provisional. Conclusió: Es proposa desestimar la segona al·legació. Al·legació tercera.- La convivència d’usos socials, recreatius en una zona de risc químic. Novament es torna a fer unes al·legacions sense cap suport jurídic, ni tècnic. En efecte, no hi ha cap impediment tècnic, ni normatiu perquè en la Clau 7 es puguin permetre els usos cultural, religiós, esportiu i recreatiu. A més a més, l’al·legant no té en compte que el PGOU vigent ja admet els usos esportiu, cultural i religiós en la Clau 7, per bé que limitat a les instal·lacions i els centres al servei del personal de les empreses de la zona.

 

 

L’al·legant també omet que en l’informe mediambiental es declara que a Martorell existeixen factors de risc químic, derivat de les activitats industrials localitzades al municipi, per la qual cosa s’han incorporat les corbes d’isorisc provinents d’aquestes activitats, lliurades per la Subdirecció General de Seguretat Industrial, i també s’incorporaran amb motiu de l’aprovació provisional les zones d’afectació per risc químic (zona d’intensitat límit a l’exterior, zona d’indefensió envers l’autoprotecció resultant – amb i sense mesures compensatòries-, i zona de confinament general), segons la informació facilitada per la Direcció General de Protecció Civil. Hem de reiterar el contingut dels informes emesos per la Direcció General de Protecció Civil i la Subdirecció General de Seguretat Industrial, a les prescripcions dels quals s’ha de donar compliment en el document que s’aprovi provisionalment. Conclusió: Es proposa desestimar la tercera al·legació. Al·legació quarta.- Els mapes de risc químic presentats no són creïbles. Les corbes d’isorisc incorporades a la documentació gràfica de la modificació del PGOU són, com s’ha dit més amunt, les lliurades per la Subdirecció General de Seguretat Industrial. Per aquesta raó, afirmar, com fa l’al·legant, que aquestes corbes no són creïbles i que semblen arbitràries, és una apreciació subjectiva sense cap tipus de fonament. Conclusió: Es proposa desestimar la quarta al·legació. Al·legació cinquena.- Els mapes de risc d’inundació no s’han presentat. Els mapes de risc d’inundació no s’han presentat perquè no és preceptiu fer-ho, en no haver cap norma jurídica que imposi aquesta obligació. Conclusió: Es proposa desestimar la cinquena al·legació.” VI.- La legislació aplicable a la present modificació del PGOU és la següent: articles 73 i 74, i 82 a 100 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme; articles 102 a 104, 112, 117 i 118 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme; i articles 22.2, apartat c) i 47.2, ll), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Segons l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme en el cas de planejament urbanístic general, s’entén que són canvis substancials: a) L’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori. b) L’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl. Els canvis que s’han d’introduir en l’aprovació provisional d’aquesta modificació del PGOU no estan compresos en cap dels supòsits previstos pel precepte esmentat, per la qual cosa com no són substancials no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació, tal com prescriu l’article 112.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

 

 

Primer.- Desestimar íntegrament les al·legacions formulades per part de les següents persones:

. Sr. Xavier Gómez Revuelta, com a regidor del grup municipal d’ICV de l’Ajuntament de Martorell, registre d’entrada núm. E2015002091, de 27/03/2015. . Sr. Rafael Díez Jiménez, en nom propi i de Martorell Viu, registre d’entrada núm. E2015002116, de 27/03/2015. Segon.- Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell en relació als paràmetres que regulen els sòls industrials (claus 7 i 8 i Pla Parcial El Congost), promoguda per l’Ajuntament de Martorell, introduint envers l’aprovació inicial els següents canvis: 1r. En la documentació gràfica s’inclouen les franges de seguretat dels establiments afectats per la legislació d’accidents greus, Air Liquide i Solvay, i les zones delimitades pel risc individual acceptable d’Air Liquide 10-6/any, en compliment del prescrit per la Subdirecció General de Seguretat Industrial, així com les zones d’afectació per risc químic (zona d’intensitat límit a l’exterior, zona d’indefensió envers l’autoprotecció resultant – amb i sense mesures compensatòries-, i zona de confinament general), en compliment de les prescripcions assenyalades per la Direcció General de Protecció Civil. 2n. En la normativa s’incorporen: a) Les prescripcions assenyalades en l’informe emès per la Direcció General de Comerç en data 22 d’abril de 2015. b) Les prescripcions assenyalades en l’informe de la Direcció General de Protecció Civil de data 22 d’abril de 2015, consistents en què a l’interior de la zona d’indefensió envers l’autoprotecció resultant i de la zona d’intensitat límit a l’exterior, segons la Resolució IRP/97/2010, no es considera compatible la modificació de les condicions dels usos admesos pel planejament vigent ( esportiu, cultural i religiós de les claus 7 i 8); i en el cas de la clau 7, tampoc no es considera compatible l’admissió de l’ús recreatiu. Tercer.- Lliurar l’expedient complet a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona perquè procedeixi a la seva aprovació definitiva, si s’escau. Quart.- Notificar aquest acord a les persones al·legants, així com l’àrea de territori i sostenibilitat.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES:

8. PROPOSTA SOBRE SOL·LICITUD DE PRÒRROGA DEL CONVENI INTERADMINISTRATIU SUBSCRIT AMB LA SECRETARIA D’INCLUSIÓ SOCIAL I PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMILIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A LA CONCERTACIO DEL CDIAP.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones, de data 13 d’octubre de 2015.

 

 

La regidora Sra. Cristina Dalmau en la seva intervenció diu: Bé, simplement és el que diu el propi punt, amb aquest punt el que portem és sol.licitar la pròrroga del conveni que té aquest Ajuntament amb la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal del departament de Benestar i Família de la Generalitat, per tal de poder continuar prestant els serveis que s’ofereixen al CDIAP, que és el centre de desenvolupament en infantil i d’atenció precoç. Doncs res, simplement és això, exposar la sol.licitud per portar-la a votació.

Hi intervé el Sr. Tomàs: Molt breu, en la Comissió Informativa se li va preguntar en aquest cas a la regidora Canal, se li va dir que nosaltres votaríem a favor d’aquest conveni, el que si ens agradaria es poder fer, regidora, una comparativa en el que era el conveni que estava vigent, mirant l’expedient del ple, només hi ha la proposta i una mica la carta per part de la Generalitat on es comunica, per dir-ho així, les noves condicions del que hi haurà, no sé si vostè disposa aquí d’aquesta informació, sí que li agrairia, d’això vam parlar amb la regidora Canal que vostè o algú del Patronat, en faci arribar, només per fer una comparativa del què hi havia i del que hi haurà. La regidora Sr. Dalmau diu: Prenc nota i els hi farem arribar.

Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

I. En data 5 d’octubre de 2015 s’ha rebut per correu electrònic la notificació de la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya relativa a la necessitat de sol·licitar la subscripció de la pròrroga del conveni per a la prestació del servei d’atenció precoç subscrit en data 29 de novembre de 2013. II. Així mateix ens notifiquen que el règim econòmic pel 2016 és de 32,87€ per hora. III. L’Ajuntament de Martorell creu convenient i necessari per al manteniment del centre la subscripció de l’esmentat conveni. IV. D’acord amb l’escrit de la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal (SISPAP) cal un acord de Ple per tal de sol·licitar dita pròrroga. Primer.- Sol·licitar per a l’any 2016 la pròrroga del conveni interadministratiu entre la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal (SISPAP) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Martorell de 17.544 hores de servei del Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç. Segon.- Facultar el senyor alcalde per a la signatura del conveni i de tota la documentació que se’n derivi per a l’efectivitat del present acord. Tercer.- Notificar el present acord a la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal (SISPAP), així com als departaments d’intervenció i comunicació de l’Ajuntament.

 

 

9. PROPOSTA DE CREACIÓ DEL CONSELL D’INFANTS DE MARTORELL. Es dóna compte del dictamen de la Comissio Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones, de data 13 d’octubre de 2015. La regidora Sra. Miriam Riera exposa el següent: Bé, en aquest punt el que portem a aprovar és la creació del Consell d’Infants i més concretament també la composició o la formula de composició del Consell d’Infants. Intentaré fer un resum, encara que sigui breu, però una mica més extens que no a la Comissió del Patronat, que se’n va demanar una mica més d’informació, per això intentaré anar una mica més enllà. Comentar-los que aquesta creació del Consell d’Infants, es fa en base a tot un seguit de normativa començant pel Reglament Orgànic de Participació Ciutadana, que segons la senyora Pérez no serveix per gaire cosa doncs avui serveix per alguna cosa. La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència que va aprovar el Parlament al 2010, el Pacte per la Infància promogut per la Generalitat a l’any 2013 i el Pla d’Infància i Adolescència de l’Ajuntament de Martorell de l’any 2011. A banda de tot el que és la part més normativa ens hem també basat en experiències prèvies de participació amb infants a Martorell, és a dir, si hi ha hagut processos participatius i processos de participació a Martorell, entre d’altres les visites escolars, les dinàmiques participatives amb alumnes de quart i cinquè de primària i primer d’ESO, en experiències més concretes amb escoles en concret, no entraré en el detall perquè no acabaríem. A banda de la recopilació d’altres consells d’infants i també de la sessions de treball amb la Secretaria Tècnica de la Xarxa d’Infància i amb el tècnic de la Diputació que és el referent de la Xarxa de Consells d’Infants de la Diputació de Barcelona. Per definir la proposta en concret es va treballar amb aquest mateix tècnic de la Diputació, també amb la Secretaria Tècnica de la Xarxa d’Infants de Martorell, és a dir, on hi ha tots els tècnics dels diferents departaments que tenen a veure amb la infància. Es va treballar també amb els caps d’estudis de primària i amb tots els agents de la comunitat educativa, això vol dir que no només ens vam centrar amb el que és els centres escolars sinó doncs, amb professionals de la salut, dels serveis socials, de les AMPAS, amb una jornada oberta, amb una jornada de la Xarxa d’Infància que es va fer si no m’equivoco al novembre del 2014. Això es, diguessin, d’on sorgeix una mica el procediment per arribar on hem arribat i una mica per exposar que aquest Consell d’Infants o la direcció d’aquests consells d’infants és una mica altament consensuada amb tots els àmbits que toquen el tema. En aquest Consell hi haurà alumnes de quart i cinquè, cada any es triaran els alumnes de quart, el mandat durarà dos anys això vol dir que aquest any triarem només catorze alumnes, que és un per aula de totes les aules que hi ha a primària, que és quart de primària, i es renovarà la meitat cada any, és a dir, aquest any no, evidentment, entraran catorze, l’any que ve entraran els que hi hagin segons les línies que hi hagi i s’aniran renovant a partir d’aleshores. Els membres es triaran o bé per sorteig o bé per votació, qui ho decidirà seran les pròpies escoles, una mica en funció de la dinàmica de cada centre. Sempre, evidentment a quart que són els que

 

 

entren. I tot i que el reglament ens diu que s’ha de reunir com a mínim dos cops a l’any, el Consell d’Infants, nosaltres tenim previst que com a mínim es reuneixin tres cops l’any, un cop per trimestre, o sigui que anirem més enllà i si calgués més òbviament però com a mínim nosaltres més enllà del que diu la Llei, volem anar més enllà. Jo crec que així com a cosa inicial ja ho he explicat tot i si volem alguna cosa més per descomptat poden preguntar i els hi respondrem. Té la paraula la regidora Sra. Pérez que diu: Senyora Riera o és que no m’he explicat bé o és que vostè no m’ha entès. Jo el que he dit és que hi ha aprovat un reglament orgànic regulador de la participació ciutadana a Martorell, de l’any 2005, on la proposta del Consell d’Infants ja hi era i que han passat deu anys i que el Consell d’Infants si l’estem proposant a dia d’avui és per què no s’ha fet, llavors si hem de trigar deu anys a fer un consell d’infants per mi això és paper mullat. Jo no sé com serà a partir d’ara, si això tirarà endavant o no, en tot cas si que és evident si fa deu anys que ja estava proposat, home, massa àgil no ha anat el procés, però bé... I una altra cosa que volia afegir i aquesta és com a proposta al govern, que jo crec que no caldria perquè he estat buscant i no he trobat, és que no hi ha consell de dones a Martorell i tant important és el consell d’infants com el consell de dones, al menys aquesta és la meva visió. El regidor Sr. Sánchez diu: Des del nostre grup municipal ens alegrem de la creació d’aquest Consell de Participació Ciutadana, esperem que sigui el principi del canvia en aquesta matèria al nostre municipi perquè fins al moment no ha estat gaire extensa. També, tot i que no és el punt, volíem saber perquè el PAM, al seu PAM, no hi ha la proposta de modificació del Reglament de participació ciutadana i bé, finalment fer-los saber la nostra voluntat propositiva en aquest i en els següents projectes de participació ciutadana perquè com ja vam demanar a la Comissió Informativa, una reunió amb la regidora de Participació i la tècnica de Participació amb la qual hi vam poder assistir i ens vam poder donar tota la informació que acaba de donar ara mateix la regidora. El Sr. Tomàs diu: Ho vam explicar, ho vam comentar a la informativa que ens assemblava una bona idea, i tirant uns minuts enrere, senyor Esteve, veu, això és una cosa que hi ha coincidència amb el nostre programa electoral, perfecte, cap problema. L’únic que també vam expressar que ens assemblava molt positiu, sobretot aquesta formula que explica la regidora, mixta, de fer un sorteig o fer una votació, això ho diran els mestres que són els que estan treballant cada dia amb aquests nens i nenes, però si que vam traslladar el fet, una pregunta que la regidora va dir que ho miraria que em sembla que per reglamentació no podria ser possible. Aquest Consell està presidit, crec que de forma correcte, pel senyor alcalde, i la secretaria seria la tècnica de participació, que aprofito com hem fet en alguna altra ocasió, per felicitar-la per la bona feina que ha fet en tot el què ha estat la preparació perquè aquest consell escolar, no pas consell de participació que entenc que ha estat un petit lapsus, bueno, és igual, consell escolar i participació, perfecte. Vaig

 

 

preguntar-li a la regidora quan tenia previst que comencés a funcionar i si que tots els grups vam coincidir en el fet de què demanàvem que hi hagués algun integrant dels grups de l’oposició, no tots evidentment, però algun integrant dels grups de l’oposició en la composició d’aquest Consell escolar, no sé si ho he entès malament, Ricard disculpa’m però és així. La regidora Sra. Riera hi intervé i diu: Primer la senyora Pérez, senyora Pérez miri és cert que el Consell d’Infants està previst en el reglament de Participació Ciutadana com molts altres consells. De vegades per arribar a un punt s’ha de passar per altres punts, jo no sé si vostè a sentit parlar de la Xarxa d’Infància que era un pas previ necessari per la creació del Consell d’infants que fa molt temps que es treballa, no sé si deu anys és molt o poc, sí, hi ha un treball previ, i s’amplia i es va fent, però si que sé que avui ho estem portant aquí, jo crec que això es el que avui hem de discutir. Si vostè s’ho creu o no s’ho creu, doncs miri, la veritat és que com nosaltres tenim tant clara la voluntat de tirar-ho endavant doncs ja li demostrarem amb els fets i si de cas quan estigui tirat endavant m’agradarà que vostè reconegui que no era paper mullat igual que ha dit que no s’ho creu, doncs el dia que tiri endavant li agrairé molt que allò que no es creia doncs realment ha tirat endavant. Pel que fa a la seva demanda del consell de dones. Evidentment, almenys, i ara parlo només per la meva boca, és a dir, evidentment que la intenció és obrir com més processos participatius millor, tots els que puguem impulsar, un darrera l’altra, el que si que ja li dic des d’ara és que no sé si tots tindran la forma de consell, és a dir, ja veurem quines formules utilitzem en cada cas perquè els consells funcionen molt bé i això no és que ho digui jo, perquè al final jo sóc molt nova en tot això, sinó que m’ho han explicat els propis tècnics de Participació que els consells estan molt bé per segons quins tipus de processos i en canvi per d’altres és millor trobar alternatives. Evidentment, s’ha d’estudiar i diguéssim, m’ho apunto, perquè faltaria més com per poder-ho estudiar. Pel que fa al senyor Ricard Sánchez que em preguntava perquè dins del PAM no hem posat la modificació del reglament orgànic, li diré que perquè...de participació, li diré perquè evidentment encara té molt recorregut el que hi ha, és a dir, jo crec que encara es poden desenvolupar molt i molt alguns aspectes del propi reglament. Senyor Tomàs, recordo perfectament que vostè em va preguntar sobre si podien haver-hi representants d’altres grups, jo li vaig respondre que això és un tema que venia molt reglamentat i qui ha de presidir el Consell d’Infants és l’alcalde o regidor que l’alcalde delegui, jo entenc que serà l’alcalde i vostè em va contestar que aquí havia un tema de voluntat política, doncs jo ara li dic que la voluntat política és que no hi hagi cap altra representant polític, compte, no em malinterpreti. Perquè? Perquè l’alcalde representa institucionalment el consistori, el consistori som tots els regidors que hi ha aquí, però per un element més, que es que estem parlant d’un Consell d’Infants que quan es reunirà es reunirà diguéssim, públicament, i que tothom hi podrà assistir amb el punt més institucional però en el seu treball del dia a dia és un Consell d’Infants. Jo crec que no hem de polititzar un consell d’infants, hem de deixar que debatin, que s’expressin lliurament i com menys adults i menys polítics hi hagin més enllà dels dinamitzadors millor, i és la meva opinió i si vostè no hi està d’acord doncs ho respectaré però francament no crec que sigui un consell on els polítics haguem d’anar, crec que és un consell on hi ha d’anar el President, hi ha

 

 

d’anar només quan sigui estrictament necessari perquè sinó les dinàmiques no funcionaran, els nens actuen amb uns altres criteris, funcionen diferent i que hi hagin adults en les reunions del consell no crec que ajudi, adults parlo, compte, no dels dinamitzadors, no dels tutors, no d’aquells que fan aquesta feina, és a dir, crec que no aporta gaire gran cosa, però no perquè sigui vostè o qualsevol altre membre de l’oposició és que ni jo mateixa, crec que quan menys adults hi hagin en un consell d’infants, més feina faran, més lliures se sentiran i més profit en treure’m de les seves propostes. Bé, no sé si, crec que he respòs a tot. En un segon torn d’intervencions el regidor Sr. Sánchez diu: Estic d’acord en què el reglament de ParticipacióCciutadana encara té molt recorregut, hi ha altres propostes com el consell de barris o com altres eines que hi ha, però si que crec que pot haver una revisió, per exemple, de participació ciutadana amb aquesta sessió que estem ara; com fer la participació ciutadana més fàcil en els plens perquè de la manera que està feta ara és gairebé impossible que la gent participi d’una de les eines que ara té, no n’hi ha gaires doncs una que té la podríem revisar per millorar-la i fer-la més fàcil. El regidor Sr. Tomàs diu: De forma molt breu, regidora Riera, estic d’acord amb la intervenció que vostè ha fet, suposo que és una interpretació seva la primera part, en cap moment he parlat d’intentar polititzar aquest Consell d’Infants, no és el meu interès ni n’ha sortit pas de la meva inquietud. Jo pensava que era positiu poder estar present o participar sobretot perquè entenc que serà un Consell d’Infants on aquests infants, com bé ha dit la regidora, expressaran les seves inquietuds, les seves queixes, les seves coses i no estaria de més, no sé si després hi ha previst de cadascun d’aquests consells fer unes actes, només el nostre objectiu, i crec que els dels altres grups era estar present per conèixer les seves inquietuds, evidentment entenc la segona part de la seva intervenció, la primera no la entenc i no la comparteixo. La regidora Sra. Riera diu: Senyor Sánchez, segurament que és cert que tot és millorable, jo crec que el que primer el que hem de fer es esgotar el recorregut de les coses que ja funcionen la qual cosa no vol dir que no es pugui revisar quan convingui, i realment si hi ha uns mecanismes entenc que no són senzills de vegades, però existeixen, i tot i existir de vegades no s’utilitzen, llavors potser que primer haurem de comprovar quan s’utilitzen o sigui si s’utilitzen molt veure fins on podem arribar però evidentment dir-li que no estem tancats a res, simplement ara creiem que se li ha de treure prou suc. Senyor Tomàs jo no sé potser l’ha interpretat malament i perdoni’m si s’ha sentit atacat o ofès, no ho pretenia pas, simplement. Jo crec que en el moment que posem polítics en un àmbit no polític, estem polititzant una situació però potser és una interpretació equivocada. Jo crec, potser sí, jo crec que hi ha un representant institucional, aquí no parlem de política ni de grups, parlem d’un representant institucional que representa la institució que és aquest consistori que en representa els vint-i-un regidors i a tota la ciutadania de Martorell, per tant, jo crec que això és claríssim. Sobre que vostès vulguin conèixer les inquietuds dels infants,

 

 

evidentment, per això hi ha unes fases, una fase que a més no he destacat d’entrada però ja els hi dic ara, una fase primordial de diagnòstic on es treballa dins de les aules amb els quatre-cents cinquanta nens que formen part de tots els cursos de quart de primària que això es fa en molt poques poblacions, és a dir, tots els nens de quart de primària d’aquest municipi, participaran de manera indirecta perquè ho faran en les aules d’aquest Consell d’Infants, i evidentment a partir d’aquí molts d’actes són públics, és més quan presentin les seves propostes doncs serà una cosa totalment oberta que hi podrà assistir doncs tothom que vulgui, els seus pares, els seus companys d’escola i per descomptat tots hi seran convidats, només faltaria. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda: Antecedents I.- La tècnica de participació de la Corporació, senyora Sílvia Companyó Cots, ha formulat una proposta per a la creació del Consell d’Infants de Martorell, en la qual també es conté la seva composició, que és la següent: “Composició del Consell d’Infants Edat, durada del mandat i renovació dels membres

• Els membres del Consell d’Infants de Martorell seran alumnes dels cursos de 4t i de 5è de totes les escoles de Martorell.

• Els membres seran escollits entre els alumnes de 4t.

• El seu mandat serà de dos anys; és a dir, seran membres del Consell mentre cursin 4t i 5è.

• Així, el Consell renovarà la meitat dels seus membres cada any.

Nombre de participants

• Seran membres del Consell d’Infants de Martorell, 1 alumne/a per cadascun dels cursos de 4t i de 5è que hi hagi a les escoles de Martorell; garantint una certa proporcionalitat entre el nombre d’infants que hi ha Martorell en aquestes franges d’edat i el nombre de membres del Consell.

• El primer curs de funcionament del Consell d’Infants des de la seva creació, l’òrgan només tindrà la meitat dels membres, ja que només s’escolliran els alumnes membres de 4t. Serà a partir del seu segon any de funcionament que el Consell d’Infants assolirà la totalitat dels seus membres.

Elecció dels participants

• Cada classe de 4t escollirà el seu representant per votació o bé per sorteig.

 

 

• Els membres del Consell s’escolliran per votació o bé per sorteig en funció del que decideixi cada centre educatiu, ja que seran els mestres els que, coneixent els seus grups-classe, podran valorar quina de les dues possibilitats és la més adient.

L’elecció entre els alumnes de l’aula introdueix els infants en el joc democràtic, però com a contrapartida el què molt sovint acaba passant és que sempre surten escollits els alumnes que tenen un cert lideratge i en queden exclosos els que poden tenir més dificultats. Per la seva banda, el sorteig té com a positiu que tots els alumnes tenen les mateixes possibilitats de ser membres del Consell, però també pot ser que surtin escollits infants que no volen formar-ne part. S’ha optat doncs, per una fórmula mixta, en la qual el tutor/a de cada classe, en base al coneixement del grup, decidirà si l’elecció és per votació o bé per sorteig. Presidència del Consell El Consell d’Infants serà presidit per l’alcalde o l’alcaldessa o el regidor o regidora en qui l’alcalde o alcaldessa delegui. Secretaria del Consell Actuarà com a secretari del Consell el tècnic o tècnica de Participació.” II.- El consell rector del Patronat municipal de serveis d’atenció a les persones de Martorell en sessió celebrada el dia 13 d’octubre de 2015 va informar favorablement la creació de l’esmentat consell, en compliment del que prescriuen els articles 6.1. v) i 9. 13) dels estatuts del Patronat. Fonaments de dret I.- Els consells sectorials són òrgans de participació regulats per l’article 62 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya en els següents termes: “Article 62 Òrgans de participació sectorial 62.1 Així mateix, per acord del ple, es poden crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d'actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d'integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. 62.2 Presideixen els òrgans de participació sectorial els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa delegui.” Aquesta previsió legal es desplega pels articles 21 a 24 del Reglament orgànic regulador de la participació ciutadana a Martorell (publicat al Butlletí Oficial de la província de Barcelona núm. 106, de data 4 de maig de 2005, pàgines 63 a 69), que estableixen literalment: “Capítol primer Els consells sectorials

 

 

Article 21 Definició dels consells. (Desplegament a l'article 62.1 TRLMC) Els consells sectorials tenen la finalitat de promoure i canalitzar la participació de les entitats i de la ciutadania en els diferents sectors de la vida local en què l'Ajuntament té competència, fent així possible una major participació dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics de la vila de Martorell. Article 22 Composició. (Desplegament a l'article 62.2 TRLMC) L'acord plenari de creació dels consells sectorials establirà la seva composició. Tots els consells sectorials seran presidits pel regidor o regidora en qui l'alcalde o alcaldessa delegui. Article 23 Normes de funcionament i funcions Els consells sectorials hauran d'esdevenir elements claus de la participació de la ciutadania en els afers públics. Entesos així, les diferents àrees municipals han d'impulsar i coordinar el seu treball i han d'evitar, en tot moment, considerar els consells sectorials com òrgans merament formals. Per aquestes raons, tots els consells sectorials compliran les següents normes generals de funcionament: a) Es reuniran almenys dues vegades a l'any. b) També es podran reunir en sessió extraordinària quan ho consideri necessari el seu president o ho sol·liciti per escrit la tercera part dels seus membres. c) Les convocatòries de sessions, que seran públiques, es faran amb una antelació mínima de deu dies hàbils i incorporaran l'ordre del dia. L'ordre del dia de les sessions inclourà un punt de precs i preguntes. d) El quòrum per a la validesa de les sessions serà, tant en primera com en segona convocatòria, d'una tercera part dels membres del Consell. En tot cas hi hauran d'assistir el president i el secretari, o qui legalment els substitueixi. e) En tot moment s'intentarà consensuar les propostes, malgrat que els acords s'adoptaran per majoria simple dels membres presents, i en cas d'empat decidirà la Presidència amb vot de qualitat. f) Es trametrà l'acta de totes les reunions no només als membres del Consell, sinó a totes les entitats que representen. Les actes s'enviaran en el termini màxim de quinze dies. g) A tots els consells sectorials es presentarà el pla anual de treball de l'Ajuntament, remarcant els objectius municipals en el sector de què es tracti, però impulsant també una reflexió global sobre la vila. En termes generals, les funcions bàsiques dels consells sectorials són les següents:

 

 

a) Debatre i valorar els afers que presenti l'Ajuntament, especialment la informació, el seguiment i avaluació dels programes anuals. b) Debatre i valorar les aportacions que faci qualsevol membre del consell. c) Elaborar propostes relatives a l'àmbit d'actuació de cada consell sectorial, amb plena capacitat per sotmetre-les a debat en el ple municipal. Article 24 Creació dels consells. (Desplegament a l'article 62.1 TRLMC) L'Ajuntament aprovarà en sessió plenària la creació dels consells sectorials que consideri adients per al foment de la participació ciutadana. Aquest acord haurà de ser adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació.” II.- En l’article 25 del Reglament orgànic regulador de la participació ciutadana a Martorell també es preveu la creació del Consell d’Infants de la següent forma: “Article 25 Consells d'infants L'Ajuntament de Martorell potenciarà un treball conjunt amb les escoles, els instituts i altres institucions educatives per dur a terme consells d'infants o altres activitats pedagògiques de foment de la participació.” III.- El secretari de la Corporació ha emès informe favorable sobre la creació del Consell d’Infants de Martorell. Primer.- Aprovar la creació del Consell d’Infants de Martorell, que tindrà la següent composició: “Composició del Consell d’Infants Edat, durada del mandat i renovació dels membres

• Els membres del Consell d’Infants de Martorell seran alumnes dels cursos de 4t i de 5è de totes les escoles de Martorell.

• Els membres seran escollits entre els alumnes de 4t.

• El seu mandat serà de dos anys; és a dir, seran membres del Consell mentre cursin 4t i 5è.

• Així, el Consell renovarà la meitat dels seus membres cada any.

Nombre de participants

• Seran membres del Consell d’Infants de Martorell, 1 alumne/a per cadascun dels cursos de 4t i de 5è que hi hagi a les escoles de Martorell; garantint una certa

 

 

proporcionalitat entre el nombre d’infants que hi ha Martorell en aquestes franges d’edat i el nombre de membres del Consell.

• El primer curs de funcionament del Consell d’Infants des de la seva creació, l’òrgan només tindrà la meitat dels membres, ja que només s’escolliran els alumnes membres de 4t. Serà a partir del seu segon any de funcionament que el Consell d’Infants assolirà la totalitat dels seus membres.

Elecció dels participants

• Cada classe de 4t escollirà el seu representant per votació o bé per sorteig.

• Els membres del Consell s’escolliran per votació o bé per sorteig en funció del que decideixi cada centre educatiu, ja que seran els mestres els que, coneixent els seus grups-classe, podran valorar quina de les dues possibilitats és la més adient.

L’elecció entre els alumnes de l’aula introdueix els infants en el joc democràtic, però com a contrapartida el què molt sovint acaba passant és que sempre surten escollits els alumnes que tenen un cert lideratge i en queden exclosos els que poden tenir més dificultats. Per la seva banda, el sorteig té com a positiu que tots els alumnes tenen les mateixes possibilitats de ser membres del Consell, però també pot ser que surtin escollits infants que no volen formar-ne part. S’ha optat doncs, per una fórmula mixta, en la qual el tutor/a de cada classe, en base al coneixement del grup, decidirà si l’elecció és per votació o bé per sorteig. Presidència del Consell El Consell d’Infants serà presidit per l’alcalde o l’alcaldessa o el regidor o regidora en qui l’alcalde o alcaldessa delegui. Secretaria del Consell Actuarà com a secretari del Consell el tècnic o tècnica de Participació.” Segon.- Establir que el funcionament del Consell creat s’ha d’ajustar a les normes generals de funcionament regulades en l’article 23 del Reglament orgànic regulador de la participació ciutadana a Martorell. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS: 10. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE MOVEM MARTORELL I DEL PSC, SOL.LICITANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE GARANTEIXI BEQUES-MENJADOR A TOTS ELS INFANTS EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT.

- La regidora Sra. Laura Ruiz llegeix la moció:

 

 

“EXPOSICIÓ DE MOTIUS Ateses les creixents dificultats de moltes famílies de la nostra ciutat per oferir una alimentació adequada, diversificada i de qualitat als seus fills i filles per problemes econòmics, derivats tant de l’atur creixent com de les retallades en els diferents programes de garantia de rendes (RMI, prestació contributiva d’atur, Prepara...) Atesa l’existència d’una situació significativa de malnutrició infantil reconeguda tant per entitats socials (com Creu Roja o Càritas) com per diverses instàncies de la Generalitat: segons l’IDESCAT (estadística oficial) 50.000 catalans menors de 16 anys no poden menjar carn o peix cada 2 dies per privacions materials; esment a la problemàtica en diversos pactes recentment signats com el pacte contra la pobresa o el pacte per la infància; diverses crides per part de la presidència de la Consell Assessor de la Generalitat per Polítiques Socials i Familiars; reiterats informes elaborats per la Sindicatura de Greuges. Davant d'aquesta situació, valorem el criteri que des del Govern de la Generalitat s'ha realitzat per dotar de major recursos econòmics la partida destinada a beques menjador garantides, i l'adopció d'un sistema de valoració única a tot el país, cercant així la màxima equitat en el repartiment dels fons destinats a beques menjador. Atès que la funcionalitat dels menjadors escolars ha anat evolucionant. Fa uns anys era bàsicament un recurs per millorar les oportunitats educatives i per facilitar la conciliació laboral-familiar. Ara també es planteja com una eina per garantir la suficiència alimentària dels infants vulnerables en un entorn socialment normalitzat. Atesa la responsabilitat competencial de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria: art.166 del EAC de Serveis Socials, Voluntariat, Menors i Promoció de les Famílies i Decret 160/1996 que regula el servei escolar de menjador als centres docents públics. Atès que, malgrat l’agreujament de la situació social, la partida pressupostària que dedica la Generalitat a les beques menjador porta 4 anys congelada. Atès que aquesta combinació de necessitats creixents i recursos congelats ha implicat un enduriment de la situació exigida als usuaris per accedir al sistema de beques. Atès que aquest canvi de criteris implica una important reducció del nombre de beques i suposa també deixar d’atendre infants que sí s’atenien els cursos anteriors. Alhora cal esmentar que els canvis introduïts per la Conselleria han implicat una pèrdua de cobertura en tant que es deixa fora del sistema a gairebé la meitat de famílies que realitzen la sol·licitud de beca. Atès que aquest curs escolar el Consell Comarcal del Baix Llobregat ha rebut més d’11.000 sol·licituds d’ajuts de menjador, la més alta registrada en els darrers cursos escolars. Atès que a data 2 d’octubre, amb el curs ja començat, s’han atorgat un total de 5.147 beques garantides, xifra que no arriba al 50% de les sol·licituds presentades. Atès que, en la mateixa data, la Generalitat va comunicar al Consell Comarcal del Baix Llobregat que la quantitat destinada a la dotació flexible, és a dir, aquella quantitat econòmica destinada a cada territori per a cobrir la resta de beques no garantides patirà una

 

 

retallada de 250 mil euros respecte el curs anterior, el que suposa pràcticament la meitat del pressupostat anteriorment. Atès que l’Ajuntament de Martorell, malgrat no tenir responsabilitats competencials al respecte, ha anat complementant de forma important el sistema de beques de la nostra ciutat/poble amb una aportació durant el curs 2014/15 de 38.292,88€. Atès l’acord del Parlament de Catalunya pres per unanimitat del 4 de juliol de 2013 en el sentit d’una major dotació pressupostària per garantir que cap nen o nena del nostre país que ho necessiti es quedi sense beca de menjador per limitacions pressupostàries.. És per tot això que els Grups Municipals de Movem Martorell i del PSC proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que habiliti les partides pressupostàries adients per tal que es puguin atorgar pel curs 2015-2016 les beques-menjador necessàries per atendre les sol·licituds avaluades pels serveis socials, per tal de garantir un àpat equilibrat al dia a tots els infants en situació de vulnerabilitat. Segon.- Traslladar l’anterior acord al Govern de la Generalitat, a la Mesa del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.” - La regidora Sra. Cristina Dalmau llegeix l’esmena a la totalitat de la moció: “La comarca del Baix Llobregat pateix intensament els efectes de l'actual crisi econòmica, i constatem un enduriment de les condicions de vida de molts i moltes catalanes, especialment d'infants i adolescents, segons dades de l’IDESCAT. Davant d’aquesta situació, valorem l’esforç que des del Govern de la Generalitat s’ha realitzat per dotar de major recursos econòmics la partida destinada a beques menjador garantides, i l’adopcíó d’un sistema de valoració únic a tot el país, cercant així la màxima equitat en el repartiment dels fons destinats a beques menjador. L’existència de beques garantides, amb una partida econòmica que es manté oberta al llarg de tot el curs escolar, per tal d’atendre en qualsevol moment aquelles situacions més vulnerables, és també un canvi substancial. Entenem que la funcionalitat dels menjadors escolars ha anat evolucionant, passant de ser un recurs per millorar les oportunitats educatives i facilitar la conciliació laboral-familiar, a ser un instrument per garantir al menys un àpat en condicions i que això comporta, indubtablement, dificultats i friccions del propi instrument, davant la magnitud de la situació econòmica de moltes famílies. Al Baix Llobregat aquest curs escolar s’han presentat més d’11.000 sol.licituds d’ajuts menjador, la més alta registrada en els darrers cursos escolars. Atès que tot i havent atorgat, a data d’avui, més de 5.000 beques garantides, existeix una bossa de 2.000 nens i nenes que, tot i reunint les condicions d’accés als ajuts de

 

 

menjador que estableix el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, no tindràn beca garantida. Atès que d’aquests 2.000 nens i nenes, el 55% del mateixos està en intervenció per part dels serveis socials municipals, i que el 31% són famílies nombroses. El Departament d’Ensenyament ens ha comunicat que la dotació econòmica per atendre aquestes famílies és de 266.000 €, i que és una quantitat que no es podrà incrementar, essent en 250.000€ inferior a la del curs passat. Atès que la dotació del curs escolar passat, pel mateix concepte, va ser de més de 500.000€, i ja es va manifestar en el seu moment que era insuficient per la realitat social de la comarca del Baix Llobregat. Manifestar i deixar constància que la insuficiència de fons destinats a beques menjador està sent suportada any rere any pels ajuntaments de la nostra comarca, el que suposa un gran esforç en uns pressupostos sotmesos a tensió i ajustos continuats. Des de la comarca no s’entén la decisió de la Generalitat, que ha congelat els pressupostos destinats a beques menjador en un moment en que la demanda s’ha incrementat, fet que implica, automàticament, que famílies necessitades quedin fora del sistema, ja que s’endureix la situació exigida als ciutadans per accedir al mateix. És per tot això que proposem al Ple l’adopció dels següents acords: 1. Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya el compliment dels acords signats al Pacte per la Infància, i garanteixi els recursos necessaris per a què tots els infants que ho necessitin tinguin accés a un ajut de menjador. 2. Sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya una revisió dels criteris econòmics i socials d'atorgament de les beques perquè cobreixin a tots els infants en situacions de vulnerabilitat. 3. Comunicar els acords al Parlament de Catalunya, a les Conselleries d'Ensenyament, i Benestar Social i Família, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis.” - La regidora Sra. Laura Ruiz retira la moció: Nosaltres vam presentar aquesta moció, de fet vam enviar-la a tots el grups fa cinc dies, el dia 14 amb temps i forma com s’ha de fer. No tenint a priori cap.. les quatre persones que som aquí en representació de Som Martorell però que som moltes més.. hi havia el partit dels Socialistes, disculpin. No tenint a priori diferències substancials amb la moció que presenten sí que és cer t que en dos minuts de començar el Ple és complicat poder fer aportacions i sobretot permetre a les altres persones que també son del nostre grup municipal i probablement i del nostre... de Movem Martorell i del partit dels Socialistes enriquir aquest text, fer aportacions o no fer-les però donar almenys el vistiplau. És una forma de fer que esperem que no es repeteixi, i tenim fins i tot tenim dubtes que el ROM ho permeti, però de tota manera és una forma de fer que ens dificulta poder-nos posar d’acord. Si es presenta aquesta mateixa moció de cara al Ple vinent, bueno mirarem.. la treballarem amb tranquil·litat i esperem poder-la votar a favor i consensuar-la clar, però amb aquesta forma a dos minuts de començar ens és impossible poder-la aprovar, per tant retirem la nostra i ho treballem de cara al proper Ple si us sembla bé.

 

 

El Sr. Alcalde diu: De tota manera per aquest Ple, vagi per endavant, per que probablement doncs no ho coneguéssim però quan es llegeix la moció ja no es pot retirar, és a dir quan tractes del punt no pots retirar el punt, ja s’ha iniciat el debat i per tant ja no es pot retirar el punt. No passa res, per que entenc que no ho coneixíem, per tant ho retirem. I la potestat de retirar el punt de l’ordre del dia sempre la te aquell qui aporta el punt de l’ordre del dia i s’ha de fer sempre amb caràcter previ a que es tracti el punt i així és com ho diu el nostre reglament també i el reglament d’àmbit a més a més reglamentari. No passa res el retirem i en tot cas si som capaços doncs de fer una moció pel Ple vinent, perfecte. Recordar també que aquest és el text íntegre que des del Consell Comarcal s’aprova i es passa a tots els Municipis per que s’aprovi precisament aquest text. 11. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE MOVEM MARTORELL I DEL PSC, AMB MOTIU DE LA MARXA ESTATAL CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES DE 7 DE NOVEMBRE DE 2015. - La regidora Sra. Laura Ruiz llegeix la moció: “El 7 de novembre de 2015 confluiran a Madrid milers de persones de tot l'Estat, convocades pel Moviment Feminista, per manifestar-se contra les violències masclistes. Totes les persones i entitats, especialment les públiques, estem emplaçades no només a manifestar-nos i contribuir a aquesta acció ciutadana, sinó a reactivar i millorar la prevenció i la resposta a la subsistència de la violència masclista evidenciada en els casos gravíssims d'aquest estiu, deu anys després de la Llei integral contra la violència de gènere de 2004, de les nombroses lleis autonòmiques i un any després de la ratificació del Conveni d'Istanbul (BOE del 06.06.14), que s'incompleixen substancialment quant a prevenció en l'àmbit educatiu, que només donen protecció laboral o econòmica al 1% de les 126.742 denunciants, o d'habitatge, mentre creix la desigualtat que és el brou de cultiu de la violència. Els ajuntaments, com a institució més propera, som imprescindibles per a la prevenció i l'atenció social, jurídica i psicològica que estableix l'article 19 de la llei estatal de 2004. No obstant això, l'article 27.3.c) de la Llei de Règim Local reformat per la Llei 27/2013 diu que els ajuntaments només podran prestar serveis socials, de promoció de la igualtat d'oportunitats i de prevenció de la violència contra la dona per delegació de l'Estat o de la Comunitat Autònoma finançada al 100%, que en absolut cobreixen els 6 milions de la partida 45 del programa 232C de Violència de Gènere en el Projecte de Pressupostos de l'Estat 2016. Per això, aquest Ajuntament ACORDA: • Col·locar el 7 de novembre de 2015 a la façana de l'Ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘contra les violències masclistes’ i promoure la participació ciutadana en la Marxa • Fer-ho igualment cada any el 25 de novembre, Dia internacional contra la violència cap a les dones.

 

 

• Sostenir tots els dies de l'any, tots els anys, els recursos personals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció i atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de violència masclista, complint l'art. 19 de la Llei Orgànica 1/2004, establint un sistema estable de finançament estatal, autonòmica i local a llarg termini, una atenció estable i de qualitat, en condicions d'àmplia accessibilitat, confidencialitat, protecció i anonimat, que inclogui la rehabilitació, avaluació i seguiment, la qual cosa comporta la gestió pública directa dels serveis per a la igualtat i contra la violència de gènere. • Contribuir a la promoció de la igualtat i contra la violència de gènere en tots els centres i en totes les etapes educatives, cooperant amb la comunitat escolar, la sensibilització contra el sexisme en l'activitat cultural, d'organització de festejos, de seguretat i convivència i totes les actuacions i serveis de competència municipal . • L'eradicació del sexisme, la segregació, l'assetjament i els estereotips sexuals en totes les nostres actuacions i serveis • Una atenció especial a les dones amb discriminació múltiple i altres col·lectius agredits per la violència masclista, com a persones amb diversitat sexual, immigrants, amb diversitat funcional, parades o dependents, i no incórrer en la victimització múltiple en els processos d'atenció. • La participació de la societat civil, en particular les organitzacions de dones. • Enviar aquest acord a la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, perquè en el seu seguiment i Informes al GREVIO per a l'aplicació del Conveni d'Istanbul que estableix el seu article 68 inclogui, conforme als articles 7.3 i 18.2, les actuacions de l'administració local.” El regidor Sr. Francisco J. Arpal Macià diu: El Grup Popular considerem que totes les actuacions que es facin per contribuir a la igualtat i contra la violència de gènere i la radicació del sexisme doncs son evidentment prou adients per tant donarem suport a aquesta moció. La regidora Sra. Cristina Dalmau i Cerdà diu: Simplement dir que nosaltres donarem suport a aquesta moció. Abans hem parlat de dues petites esmenes a la moció que era simplement doncs de per tenir en compte la feina que es fa des del CET d’aquí Martorell que és una tasca important que es porta a terme. És una moció de bastanta sensibilitat tenint en compte el que es comenta aquest estiu ha sigut un estiu bastant negre en aquest sentit, així doncs donarem suport. El regidor Sr. Lluís Tomás i Moreno: Essent ponents evidentment que estarem d’acord, jo crec com ha dit la regidora Dalmau que és un tema de màxima sensibilitat i no esperàvem menys que els companys, en aquest cas que exerceixen la tasca de grup de govern s’hi afegeixin, com no podria ser d’una altra manera. Donar’ls-hi les gràcies i crec que és un fet importat votar aquesta moció per la unanimitat de tots el grups. Sotmesa la moció a votació, aquesta resulta aprovada per unanimitat dels assistents:

 

 

“El 7 de novembre de 2015 confluiran a Madrid milers de persones de tot l'Estat, convocades pel Moviment Feminista, per manifestar-se contra les violències masclistes. Totes les persones i entitats, especialment les públiques, estem emplaçades no només a manifestar-nos i contribuir a aquesta acció ciutadana, sinó a reactivar i millorar la prevenció i la resposta a la subsistència de la violència masclista evidenciada en els casos gravíssims d'aquest estiu, deu anys després de la Llei integral contra la violència de gènere de 2004, de les nombroses lleis autonòmiques i un any després de la ratificació del Conveni d'Istanbul (BOE del 06.06.14), que s'incompleixen substancialment quant a prevenció en l'àmbit educatiu, que només donen protecció laboral o econòmica al 1% de les 126.742 denunciants, o d'habitatge, mentre creix la desigualtat que és el brou de cultiu de la violència. Els ajuntaments, com a institució més propera, som imprescindibles per a la prevenció i l'atenció social, jurídica i psicològica que estableix l'article 19 de la llei estatal de 2004. No obstant això, l'article 27.3.c) de la Llei de Règim Local reformat per la Llei 27/2013 diu que els ajuntaments només podran prestar serveis socials, de promoció de la igualtat d'oportunitats i de prevenció de la violència contra la dona per delegació de l'Estat o de la Comunitat Autònoma finançada al 100%, que en absolut cobreixen els 6 milions de la partida 45 del programa 232C de Violència de Gènere en el Projecte de Pressupostos de l'Estat 2016. Per això, aquest Ajuntament ACORDA: • Col·locar el 7 de novembre de 2015 a la façana de l'Ajuntament una pancarta violeta amb el lema ‘contra les violències masclistes’ i promoure la participació ciutadana en la Marxa • Fer-ho igualment cada any el 25 de novembre, Dia internacional contra la violència cap a les dones. • Sostenir tots els dies de l'any, tots els anys, els recursos personals, materials i polítics per a la igualtat i per a la prevenció i atenció jurídica, social i psicològica a les víctimes de violència masclista, complint l'art. 19 de la Llei Orgànica 1/2004, establint un sistema estable de finançament estatal, autonòmica i local a llarg termini, una atenció estable i de qualitat, en condicions d'àmplia accessibilitat, confidencialitat, protecció i anonimat, que inclogui la rehabilitació, avaluació i seguiment, la qual cosa comporta la gestió pública directa dels serveis per a la igualtat i contra la violència de gènere. • Contribuir a la promoció de la igualtat i contra la violència de gènere en tots els centres i en totes les etapes educatives, cooperant amb la comunitat escolar, la sensibilització contra el sexisme en l'activitat cultural, d'organització de festejos, de seguretat i convivència i totes les actuacions i serveis de competència municipal . • L'eradicació del sexisme, la segregació, l'assetjament i els estereotips sexuals en totes les nostres actuacions i serveis • Una atenció especial a les dones amb discriminació múltiple i altres col·lectius agredits per la violència masclista, com a persones amb diversitat sexual, immigrants, amb diversitat

 

 

funcional, parades o dependents, i no incórrer en la victimització múltiple en els processos d'atenció. • La participació de la societat civil, en particular les organitzacions de dones. • Enviar aquest acord a la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, perquè en el seu seguiment i Informes al GREVIO per a l'aplicació del Conveni d'Istanbul que estableix el seu article 68 inclogui, conforme als articles 7.3 i 18.2, les actuacions de l'administració local.” 12. MOCIO PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC-CP I ERC-AM, PER RECLAMAR AL MINISTERI DE FOMENT ACTUACIONS DE MILLORA A LES XARXES VIÀRIA I FERROVIÀRIA A MARTORELL. - El regidor Sr. Adolf Bargués llegeix la moció: “Martorell està situat en una cruïlla geogràfica on conflueixen algunes de les infraestructures més transitades de l’Estat, cosa que converteix el nostre municipi en un important nus de comunicació i de transport de persones i mercaderies. La concentració d’infraestructures viàries i ferroviàries genera un impacte que fa necessàries mesures per pal·liar els efectes sobre el municipi i el seu entorn més immediat. Alhora, els titulars de les infraestructures públiques tenen l’obligació de vetllar perquè els ciutadans de Martorell puguin accedir a aquestes vies de comunicació en unes condicions òptimes i amb uns serveis de qualitat. El Ple de l’Ajuntament de Martorell ha reivindicat en diverses ocasions l’execució d’actuacions de millora i inversions per part del Ministeri de Foment que no han estat ateses, o ho han estat només parcialment, perjudicant el benestar dels veïns i la competitivitat econòmica del municipi. Enguany, un cop més, els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 ignoren algunes peticions històriques de l’Ajuntament de Martorell en matèria viària i ferroviària, a les quals s’afegeixen noves necessitats i dèficits detectats en ambdues xarxes. Malgrat que la tramitació del Pressupost del 2016 està en la seva fase final i el termini d’esmenes ja s’ha esgotat, aquest Ajuntament seguirà reclamant les modificacions necessàries perquè l’Estat prioritzi i doti econòmicament aquestes actuacions. Per tot el que s’ha exposat, es proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Reclamar al Ministeri de Foment les següents actuacions a la xarxa ferroviària a

Martorell: a.- L’execució de l’estació intercanviador de Rodalies RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Martorell Central.

 

 

b.- Actuacions de millora de l’impacte acústic del ferrocarril als barris de Can Carreras i Camí Fondo. En concret, són les actuacions al túnel de RENFE a la zona de la Plaça Maria Canela i a les vies descobertes des del Centre Integral d’Esports i Salut (CIES) fins al pont de l’Avinguda Mancomunitats Comarcals. c.- Millora de la freqüència i replantejament de les corones tarifàries de la línia de Rodalies R8 Martorell – Granollers per tal de millorar la connexió entre el Baix Llobregat Nord i el Vallès, amb l’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). d.- La inclusió del projecte constructiu definitiu existent de soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, per tal que pugui ser licitat i permeti millorar les freqüències de pas de la línia de Rodalies R4 St. Vicenç de Calders / Martorell - Terrassa / Manresa.

2. Reclamar al Ministeri de Foment les següents actuacions a la xarxa viària a Martorell: a.- Actuacions de millora de l’impacte acústic al vial d’enllaç entre l’autopista AP-7 i l’autovia A-2, al barri de Can Cases; i al viaducte de l’AP-7, al barri de la Vila, mitjançant la col·locació de pantalles acústiques. b.- Execució de nous accessos al polígon SEAT, al vial d’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2; i execució de nou accés a l’A-2, des del polígon la Torre/carretera de Terrassa. c.- Acabament de les obres de connexió entre l’autovia A-2 i la B-30 i alliberament del peatge per als moviments interns dins de l’àmbit de la B-30 entre Martorell i Granollers. d.- Acabament de les obres de la B-40-Ronda del Vallès entre Abrera i Terrassa. e.- Acabament de les obres de la variant N-340 al seu pas per Vallirana.

3. Notificar al Ministeri de Foment el contingut d’aquesta moció.” El regidor Sr. Francisco J. Arpal Macià: És evident que totes les Administracions i més en aquest anys de dificultats econòmiques, doncs deixen de fer accions que tenien previstes de d’un principi. També sense anar més lluny doncs el cas de la Generalitat amb el tant promès Hospital Comarcal, fins i tot, fa uns anus vam tenir aquí la pròpia consellera a llavors de Sanitat la Sra. Marina Geli que ens va aquí venir a fer una sèrie d’explicacions de com seria el nou hospital i bé han passat els anys i seguim sense hospital, per tant hem viscut tots amb uns anys molt difícils econòmicament i és evident doncs que moltes de les infraestructures i de les millores que havien previstes no només per Martorell sinó per tots el municipis en general doncs no s’han pogut portar a terme. D’altra banda voldria fer algun tipus d’aclaració pel que fa a aquesta moció per que hi han algunes d’aquestes demandes que en la actualitat no son competència del Ministeri de Foment, sinó que ho son de la Generalitat de Catalunya i em refereixo al tema del replantejament de les corones tarifàries i la millora de freqüències dels trens de rodalies. Tots vostès recordaran que havent-hi en el Govern Central el Sr. Rodríguez Zapatero i havent-hi a la Generalitat de Catalunya el conseller de transports el Sr. Joaquim Nadal, les rodalies de Barcelona, de Catalunya perdó, van ser traspassades a la Generalitat de Catalunya pel que fa al tema d’horaris i al tema de tarifes. Per tant està bé que es

 

 

vulgui demanar el que es vulgui però s’ha de demanar a qui s’ha de demanar i en aquest cas no depèn el Ministeri de Foment. D’altra banda podem demanar, però clar, es tracta de tenir les coses una miqueta molt clares. Per exemple lo que és el R-4 Martorell-Barcelona, Barcelona-Martorell, diàriament tenim 73 circulacions en un sentit i en l’altre. Vull dir, difícilment es pot millorar aquest servei però bueno, per millorar, per demanar es pot demanar el que es vulgui, però a veure son coses que crec s’han de tenir en consideració a l’hora de presentar una moció d’aquest tipus. No obstant doncs és evident que considero que és adient que els ajuntaments en general doncs demanem a les administracions les actuacions de millora pels nostres municipis i les que facin falta, però clar, s’ha de fer a l’administració que pertoca. El regidor Sr. José Antonio Simón Cabrera diu: El passat 15 d’octubre els hi vam fer un correu electrònic al portaveu de Convergència i Unió, al Lluís Esteve, comentant-li que hi havia dos punts que en ares del consens 2.b i 2.d que si els treien de la moció la presentàvem conjuntament. Entenc que no hem rebut resposta, entenc que no accepten la nostra proposta per la qual cosa nosaltres ens abstindrem. El regidor Sr. Lluís Tomás i Moreno diu: Nosaltres hem donat suport en aquesta moció i evidentment, sobretot, pels temes que afecta a Martorell, però crec que en aquesta moció espero que desprès n’hi haurà una altra similar, no amb el mateix contingut, també donant suport a altres indrets que hi ha a nivell comarcal. Nosaltres vam fer la proposta de ficar la variant la N-340 a Vallirana, això ho vam fer la setmana passada, justament el divendres em vaig posar en contacte amb l’alcaldessa de Vallirana i diputada i el dia abans havia estat la ministra de foment i havia dit una vegada més, que així s’ho van prendre a Vallirana que en el pressupost del 2016 sortiria el contingut i la despesa consignada per tancar aquesta variant, evidentment per acabar aquesta variant. Nosaltres votarem a favor de la moció. El regidor sr. Adolf Bargués i Asturias: Gràcies per les seves aportacions, contestant al Sr. Arpal la moció és objectiva i son uns punts plenament objectius però recollim la seva aportació i proposem en el subtitulat de fer-ho extensiu a les administracions corresponents. En quant al Sr. Simón li agraeixo l’aportació però evidentment discrepo plenament de que l’execució d’aquells accessos puguin ser, vulnerin algun tema de viabilitat o de mobilitat doncs el contrari faciliten i crec que son una demanda necessària pel correcte desenvolupament industrial i de circulació de mercaderies i de persones per la nostra població. I per últim al PSC agrair l’aportació amb el cas doncs de Vallirana i tenir en compte de que som una comarca molt castigada per les infraestructures i que tot el pas, tots el peatges conceptuals que tenim de trànsit ferroviari, de trànsit viari, jo crec que han de ser d’una especial sensibilitat per les administracions que toquen. És per això que els hi agrairia que recolzin al màxim els punts d’aquesta moció. Sotmesa la moció a votació, aquesta resulta aprovada per 17 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS

 

 

ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 4 abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA i ASUNCIÓN MORENO LOPEZ:

“Martorell està situat en una cruïlla geogràfica on conflueixen algunes de les infraestructures més transitades de l’Estat, cosa que converteix el nostre municipi en un important nus de comunicació i de transport de persones i mercaderies. La concentració d’infraestructures viàries i ferroviàries genera un impacte que fa necessàries mesures per pal·liar els efectes sobre el municipi i el seu entorn més immediat. Alhora, els titulars de les infraestructures públiques tenen l’obligació de vetllar perquè els ciutadans de Martorell puguin accedir a aquestes vies de comunicació en unes condicions òptimes i amb uns serveis de qualitat. El Ple de l’Ajuntament de Martorell ha reivindicat en diverses ocasions l’execució d’actuacions de millora i inversions per part del Ministeri de Foment que no han estat ateses, o ho han estat només parcialment, perjudicant el benestar dels veïns i la competitivitat econòmica del municipi. Enguany, un cop més, els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016 ignoren algunes peticions històriques de l’Ajuntament de Martorell en matèria viària i ferroviària, a les quals s’afegeixen noves necessitats i dèficits detectats en ambdues xarxes. Malgrat que la tramitació del Pressupost del 2016 està en la seva fase final i el termini d’esmenes ja s’ha esgotat, aquest Ajuntament seguirà reclamant les modificacions necessàries perquè l’Estat prioritzi i doti econòmicament aquestes actuacions. Per tot el que s’ha exposat, es proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Reclamar al Ministeri de Foment les següents actuacions a la xarxa ferroviària a

Martorell: a.- L’execució de l’estació intercanviador de Rodalies RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Martorell Central. b.- Actuacions de millora de l’impacte acústic del ferrocarril als barris de Can Carreras i Camí Fondo. En concret, són les actuacions al túnel de RENFE a la zona de la Plaça Maria Canela i a les vies descobertes des del Centre Integral d’Esports i Salut (CIES) fins al pont de l’Avinguda Mancomunitats Comarcals. c.- Millora de la freqüència i replantejament de les corones tarifàries de la línia de Rodalies R8 Martorell – Granollers per tal de millorar la connexió entre el Baix

 

 

Llobregat Nord i el Vallès, amb l’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). d.- La inclusió del projecte constructiu definitiu existent de soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, per tal que pugui ser licitat i permeti millorar les freqüències de pas de la línia de Rodalies R4 St. Vicenç de Calders / Martorell - Terrassa / Manresa.

2. Reclamar al Ministeri de Foment les següents actuacions a la xarxa viària a Martorell: a.- Actuacions de millora de l’impacte acústic al vial d’enllaç entre l’autopista AP-7 i l’autovia A-2, al barri de Can Cases; i al viaducte de l’AP-7, al barri de la Vila, mitjançant la col·locació de pantalles acústiques. b.- Execució de nous accessos al polígon SEAT, al vial d’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2; i execució de nou accés a l’A-2, des del polígon la Torre/carretera de Terrassa. c.- Acabament de les obres de connexió entre l’autovia A-2 i la B-30 i alliberament del peatge per als moviments interns dins de l’àmbit de la B-30 entre Martorell i Granollers. d.- Acabament de les obres de la B-40-Ronda del Vallès entre Abrera i Terrassa. e.- Acabament de les obres de la variant N-340 al seu pas per Vallirana.

3. Notificar al Ministeri de Foment el contingut d’aquesta moció.”

13. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, MM-E I ERC-AM, DE SUPORT A L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A LA PLANTA DE VALEO-MARTORELLES. - El regidor Sr. Lluís Amat llegeix la moció: “Atès que la multinacional francesa Valeo ha presentat un pla pel trasllat de l’activitat industrial de la planta de Martorelles a Saragossa, que afecta a la totalitat de la plantilla i que a partir de l’1 de Gener del 2016 deixa la planta catalana sense activitat. Atesa la petició del Comitè d’Empresa de sumar el suport de tots els ajuntaments en els quals resideixen els treballadors de Valeo Martorelles, juntament amb altres accions, per aconseguir el manteniment dels llocs de treball. Per tot això es proposen els següents:

ACORDS 1. Donar el nostre suport a la plantilla de Valeo Martorelles i a la representació sindical en

defensa de l’activitat a l’empresa i pel manteniment dels llocs de treball.

2. Demanar a la direcció de Valeo que garanteixi la continuïtat de la planta martorellessenca amb un pla industrial negociat amb la representació dels treballadors/es.

 

 

3. Demanar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Indústria que intercedeixin a favor de la planta martorellessenca i facilitin el diàleg entre les parts.

4. Demanar a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i als parlamentaris europeus catalans que facin accions davant la matriu francesa per garantir la producció a Valeo – Martorelles.

5. Donar trasllat d’aquests acords al Comitè d’Empresa de Valeo – Martorelles, a les representacions al territori de CCOO, UGT i CGT, a la direcció de Valeo, al Departament d’Empresa i Ocupació, al Ministeri d’Indústria i a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.”

La regidora Sra. Raquel Pérez Martínez diu: Nosaltres votarem a favor, com no pot ser d’una altra manera, per que sempre estarem al costat del treballadors. El regidor Sr. Francisco J. Arpal Macià diu: Considerem que es bo doncs donar suport a la plantilla de Valeo i al manteniment dels llocs de treball de l’empresa. D’una banda el dissabte va sortir als mitjans de comunicació que semblava ser doncs de que Valeo havia reconsiderat aquest canvi d’ubicació però avui en els mitjans de comunicació s’ha dit tot el contrari no? Per tant no sé, si en dos dies hi ha hagut reconsideracions n’hi poden tornar a haver d’aquí dos dies més, doncs donar el nostre suport al personal de Valeo. La regidora Sra. Laura Ruiz Sigüenza diu: Nosaltres des de Movem Martorell ens vam sumar a aquesta moció de suport als treballadors i treballadores de Valeo Martorelles, entre d’altres coses per que hi ha algunes persones dins de Movem que hem seguit no només hem seguit molt d’aprop tot el que ha passat a Valeo sinó que hem participat activament en totes les accions que han fet, marxes que han fet pel Vallès Oriental, ciberaccions, etc. Només instar a la resta de grups a participar o a donar suport també a les altres lluites que hi ha altres empreses del territori. Ara per exemple penso quan va haver-hi no fa gaire a Johnsons Controls que és una empresa molt propera, va haver-hi un conflicte laboral i també doncs suposo que, a mi personalment, però també als treballadors de Johnsons Controls els hi hauria agradat rebre un suport per part d’aquest Consistori i a títol personal de tothom que està aquí. També penso doncs en Cargill que estan ara mateix en un conflicte preocupant no? Instar, en tot cas, a totes les persones que som aquí i a títol polític i personal a donar també suport no a aquestes lluites. Dic Cargill i Solvay ja s’ha demostrat en els plens anteriors que té tot el suport d’aquest consistori no? Res mes i reiterar doncs el suport que donem als treballadors de Valeo i felicitar-los per la lluita. El regidor Sr. Lluís Tomás i Moreno diu: Evidentment com han dit tots els grups no pot ser d’una altra manera donar-los suport també. El Sr. Alcalde va comentar a la Junta informativa, m’he absentat no sé si ho ha acabat dient, que aquesta moció arriba aquí per que jo crec que en bon criteri els treballadors la fan arribar als consistoris. Hi havia un

 

 

interès explícit per que dels sembla que son 200 i escatx treballadors que hi ha a Martorelles hi havia afectats aquí a Martorell i per tant entenem que tenim que estar al seu costat només la preocupació que ha expressat el company Arpal quan ja es va presentar aquesta moció vam sentir que inclús en un mateix whatsapp vostre que semblava que tot anava bé i avui hem sentit al conseller Felip Puig que les coses no anaven tan bé esperem que acabi bé i que continuem amb Martorellles que és un poble que només afegint la e i s podríem dir és mig germà nostre. El regidor Sr. Lluís amat i Ferrer diu: Evidentment des de l’equip de govern i jo crec que de tot el consistori estem per donar recolzament i voldria si que deixar palès que no només aquelles empreses que tenen un ressò molt més important sinó que pels temps que estem vivint a tots aquells autònoms i petites empres que potser no tenen el ressò mediàtic que parlem últimament en aquesta sala i que des de la regidoria de la que en soc titular intentem fer tot aquell acompanyament, assessorament i ajuda que els hi fa falta per que els temps son difícils. El Sr. Alcalde diu: Bé jo, ja ho he dit abans agrair-vos que estigueu aquí i que hagueu aguantat fins ara. Quan veu venir tal com han explicat la resta de companys del consistori, doncs evidentment, és una reivindicació que ens fem... l’acollim des de institucionalment des de l’Ajuntament. També jo el que vull dir és que no totes les lluites sindicals son iguals ja sigui per una negociació col·lectiva, i en definitiva no totes son exactament iguals, però jo crec que en aquest cas que és el trasllat d’una empresa que decideix doncs traslladar doncs la fàbrica a un altre lloc i que doncs sense fer-se’n ressò dels llocs de treball que hi han doncs evidentment jo crec que sempre hem demostrat aquí el nostre suport institucional i a més a més incondicional, per tant passarem el punt a votació, com hem vist s’aprovarà per unanimitat i és el que en principi desitjàvem tots plegats. Sotmesa l’esmentada moció a votació, aquesta resulta aprovada per unanimitat dels assistents:

“Atès que la multinacional francesa Valeo ha presentat un pla pel trasllat de l’activitat industrial de la planta de Martorelles a Saragossa, que afecta a la totalitat de la plantilla i que a partir de l’1 de Gener del 2016 deixa la planta catalana sense activitat. Atesa la petició del Comitè d’Empresa de sumar el suport de tots els ajuntaments en els quals resideixen els treballadors de Valeo Martorelles, juntament amb altres accions, per aconseguir el manteniment dels llocs de treball. Per tot això es proposen els següents:

ACORDS 1. Donar el nostre suport a la plantilla de Valeo Martorelles i a la representació sindical

en defensa de l’activitat a l’empresa i pel manteniment dels llocs de treball.

 

 

2. Demanar a la direcció de Valeo que garanteixi la continuïtat de la planta martorellessenca amb un pla industrial negociat amb la representació dels treballadors/es.

3. Demanar al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Indústria que intercedeixin a favor de la planta martorellessenca i facilitin el diàleg entre les parts.

4. Demanar a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i als parlamentaris

europeus catalans que facin accions davant la matriu francesa per garantir la producció a Valeo – Martorelles.

5. Donar trasllat d’aquests acords al Comitè d’Empresa de Valeo – Martorelles, a les

representacions al territori de CCOO, UGT i CGT, a la direcció de Valeo, al Departament d’Empresa i Ocupació, al Ministeri d’Indústria i a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.”

14. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS DE CIU, MM-E I ERC-AM, DE SUPORT A LA ILP PER A LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI 39/2006, DE 14 DE DESEMBRE, DE PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA, EN MATÈRIA DE PARTICIPACIÓ EN EL COST DE LES PRESTACIONS I SERVEIS DE LES PERSONES BENEFICIÀRIES. El Sr. Alcalde diu: A l’igual que hem fet en la moció anterior aprofito per saludar a la Rosa Cadenas que també de manera estoica ha aguantat fins ara que és quan tractem el seu punt i com tots coneixen la Rosa Cadenas és martorellenca i a més a més és la presidenta de Dincat que és qui en principi té la iniciativa de fer aquesta moció arreu dels municipis del país. Per tant per presentar la moció té la paraula la Sra. Dalmau. - La regidora Sra. Cristina Dalmau llegeix la moció: “ATÈS que la promulgació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a les persones en situació de dependència, va suposar un avenç significatiu en l'extensió i intensificació dels drets socials d'àmplies capes de la població que per raó d'edat avançada o discapacitat, originària o sobrevinguda, precisen de suports per la seva autonomia personal i la seva participació comunitària en condicions d'igualtat i dignitat. ATÈS que el nou dispositiu de protecció social, el Sistema per l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), creat per aquesta Norma legal havia de començar a corregir definitivament el dèficit històric que en aquesta esfera presentaven les precàries i dèbils estructures de benestar a Espanya.

 

 

ATÈS que la consagració normativa de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència com el dret subjectiu que portava aparellada la Llei 39/2006, a pesar de les seves deficiències, inaugurava una nova forma de concebre i aplicar les polítiques socials que va generar enormes expectatives en tot el teixit social, que considerava aquesta legislació com una conquesta irreversible que permetria millorar les condicions de vida i de ciutadania de grups socials en situació estructural de vulnerabilitat. VIST que transcorreguts més de set anys des de l'aprovació d'aquesta Llei, la implantació i desplegament d'aquest nou sistema de protecció i del dret social en què es traduïa, s'ha enfrontat a una infinitat de vicissituds, entre elles, i com més rellevant, la virulenta crisi econòmica i social que ha malmès Espanya en aquest període i que ha sacsejat amb violència les arquitectures de benestar, sempre insuficients, que han de caracteritzar a un Estat com l'espanyol, que constitucionalment es defineix com social. ATÈS que aquesta adversa conjuntura econòmica, que ha induït a aplicar ferotges polítiques de retallades de despesa pública, en combinació amb altres múltiples factors - polítics, socials i de governança del sistema- han determinat que els propòsits amb què va néixer la Llei en bona part no s'hagin assolit, deixant sense resposta a les urgents necessitats socials que havia de satisfer. ATÈS que un dels aspectes que sens dubte més rebuig ha suscitat en aquests anys de desplegament del SAAD per part de les potencials persones beneficiàries de la Llei, generant més cotes de frustració, ha estat el de la regulació de tot el que fa referència a la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions, conegut popularment com "copagament", que ha estat percebuda com una reglamentació mancada d'equitat i justícia material, pròxima al que és confiscador i que més que convidar a exercir el dret subjectiu, expulsava a les persones grans i amb discapacitat destinatàries naturals del sistema, per com d'onerosos eren els seus exacerbats requeriments en matèria d'aportació econòmica. ATÈS que aquesta desencertada regulació dels aspectes econòmics de participació en el cost de les prestacions, que comporta un risc cert de buidar el dret creat per la Llei, ha de ser corregida i així ho avala no només l'opinió majoritària dels moviments socials de les persones grans i persones amb discapacitat i les seves famílies, sinó també el criteri dels professionals dels serveis socials i dels experts i analistes que han fixat la seva posició en múltiples estudis i informes sobre la Llei 39/2006. ATÈS que amb la finalitat de reorientar i enfortir aquest dispositiu de protecció social, dotant-lo de major equitat i obertura, i contrarestant els efectes perversos evidenciats en aquests primers anys de desenvolupament, resulta necessari i imprescindible modificar la Llei 39/2006 per establir criteris més clars, justos i iguals en relació amb la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions d'autonomia personal i atenció a la dependència per part de les persones beneficiàries, dones i homes amb discapacitat i d'edat avançada.

 

 

ATÈS que per aconseguir aquesta reforma legal, el CERMI i les entitats federades com COCARMI van posar en marxa el passat 3 de desembre de 2014, coincidint amb el Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, una Iniciativa Legislativa Popular, d'acord amb el que estableix la Constitució Espanyola i en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, amb el propòsit de demanar els propers mesos 500.000 signatures de ciutadans i ciutadanes que permeti portar aquesta proposta de canvi legal a les Corts Generals per a la seva aprovació. Per tot l’anterior, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Martorell adopta els següents acords:

1- Donar suport al procés de recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada pel CERMI i el COCARMI a Catalunya, destinada a fer possible la discussió al Congrés dels Diputats d'una reforma legislativa per modificar la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència, en matèria de participació en el cost de les prestacions i serveis de les persones beneficiàries.

2- Sol·licitar al Govern de l’Estat que prengui en consideració les demandes

presentades en aquesta ILP que són principalment:

• La modificació de l'article 14 de la vigent Llei, per precisar que serà també objecte de normativa reglamentària estatal la regulació de la participació en el cost de les prestacions, igual que passa ara amb la capacitat econòmica. De la mateixa manera, respecte d'aquest mateix article, s'han de ampliar els factors que es tenen presents a l'hora de determinar tant la renda com el patrimoni, afegint a l'edat el moment vital d'aparició de la situació de dependència i la seva major o menor prolongació al llarg de la vida de la persona beneficiària. • La modificació de l'article 33 del text legal per incorporar diverses garanties per a les persones beneficiàries que modulin el seu esforç de participació en el cost de les prestacions que reben, com l'exempció d'aportació per sota d'un determinat llindar de capacitat econòmica (2,5 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples - IPREM-); la limitació màxima en la participació del cost del servei; i la seguretat d'un mínim per despeses personals, que no seria inferior al 40 per cent de la capacitat econòmica.

3- Facilitar el procés de recollida de signatures de l'esmentada ILP per mitjà de l'habilitació d'espais municipals com a punts en els quals els ciutadans que ho desitgin puguin fer efectiva la seva signatura durant l'horari habitual d'atenció al públic d'aquests.

4- Fer públic aquest acord de l'Ajuntament a través de les vies de comunicació ordinàries de les quals disposa el consistori i traslladar aquesta moció a l’Associació Arc de Sant Martí de Martorell i a l’Associació Dincat.”

 

 

El regidor Sr. Francesc J. Arpal Macià diu: Tal com es reconeix en la mateixa exposició de motius de la moció hem passat set anys d’adversa conjuntura econòmica i precisament doncs per canviar aquesta conjuntura el que s’ha de fer, el que s’ha d’aconseguir és que hi hagi un creixement econòmic i per que hi hagi un creixement de l’economia el primer que s’ha d’aconseguir és tenir una estabilitat política i aquí s’ha de dir que hi ha hagut algun govern doncs que no ha ajudat gaire a aquesta estabilitat política. Bé per part del grup Popular doncs considerem adient les demandes que es fan a aquesta iniciativa legislativa popular impulsada pel Cocarmi a Catalunya però deixant clar que el pastís econòmic no creix evidentment difícilment podrà repartir-se més tros del pastís no? Per tant no és nomes una qüestió de voluntats politiques que aquestes doncs son molt fàcils de tirar endavant però a part de les voluntats politiques també tenen que haver-hi els recursos econòmics suficients. El regidor Sr. José Antonio Simón Cabrera diu: La veritat és que no volia ni intervenir però sembla que les voluntats polítiques moltes vegades sí que haurien de prevaldre una mica més sobre les voluntats.. altres voluntats vaja. El nostre grup municipal recolza totalment aquesta moció, la presentem conjuntament i per la qual cosa ens afegim. El regidor Sr. Lluís Tomás i Moreno diu: Evidentment que nosaltres ens afegirem a aquesta moció i agafant una mica el testimoni d’un acte que vam tenir abans de les eleccions, justament a la Fundació Arc de Sant Martí i tenint en compte que nosaltres vam estar en una interessant xerrada que es va fer ara fa pocs dies al Col·legi d’advocats de Barcelona on Dincat era un dels protagonistes, ja els hi comento i els encoratjo a que puguem fer conjuntament i evidentment amb Dincat algun tipus de moció, això que surt aquí em sembla perfecte que reivindiqui però sobretot nosaltres aniríem espero que amb tots plegats una mica mes enllà amb el tema de que els discapacitats també puguin recuperar per dir-hi així el seu dret a votar. Encoratjo a la gent de Dincat i a l’Arc de Sant Martí que ens faciliti totes les eines per poguer-nos sumar també a una iniciativa que de fet en aquella tertúlia-debat que vam tenir a l’Arc de Sant Marti en el seu moment al mes de maig més o menys ens vam comprometre, votarem a favor. La Sra. Cristina Dalmau i Cerdà diu: Bé, simplement comentar que estem contents de que així sigui i creiem que es una iniciativa important i poder donar suport a les persones doncs que més ho necessiten doncs és... sempre serà part de la nostra causa. Sotmesa la moció a votació, aquesta queda aprovada per unanimitat dels assistents:

 

 

“ATÈS que la promulgació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a les persones en situació de dependència, va suposar un avenç significatiu en l'extensió i intensificació dels drets socials d'àmplies capes de la població que per raó d'edat avançada o discapacitat, originària o sobrevinguda, precisen de suports per la seva autonomia personal i la seva participació comunitària en condicions d'igualtat i dignitat. ATÈS que el nou dispositiu de protecció social, el Sistema per l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), creat per aquesta Norma legal havia de començar a corregir definitivament el dèficit històric que en aquesta esfera presentaven les precàries i dèbils estructures de benestar a Espanya. ATÈS que la consagració normativa de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència com el dret subjectiu que portava aparellada la Llei 39/2006, a pesar de les seves deficiències, inaugurava una nova forma de concebre i aplicar les polítiques socials que va generar enormes expectatives en tot el teixit social, que considerava aquesta legislació com una conquesta irreversible que permetria millorar les condicions de vida i de ciutadania de grups socials en situació estructural de vulnerabilitat. VIST que transcorreguts més de set anys des de l'aprovació d'aquesta Llei, la implantació i desplegament d'aquest nou sistema de protecció i del dret social en què es traduïa, s'ha enfrontat a una infinitat de vicissituds, entre elles, i com més rellevant, la virulenta crisi econòmica i social que ha malmès Espanya en aquest període i que ha sacsejat amb violència les arquitectures de benestar, sempre insuficients, que han de caracteritzar a un Estat com l'espanyol, que constitucionalment es defineix com social. ATÈS que aquesta adversa conjuntura econòmica, que ha induït a aplicar ferotges polítiques de retallades de despesa pública, en combinació amb altres múltiples factors - polítics, socials i de governança del sistema- han determinat que els propòsits amb què va néixer la Llei en bona part no s'hagin assolit, deixant sense resposta a les urgents necessitats socials que havia de satisfer. ATÈS que un dels aspectes que sens dubte més rebuig ha suscitat en aquests anys de desplegament del SAAD per part de les potencials persones beneficiàries de la Llei, generant més cotes de frustració, ha estat el de la regulació de tot el que fa referència a la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions, conegut popularment com "copagament", que ha estat percebuda com una reglamentació mancada d'equitat i justícia material, pròxima al que és confiscador i que més que convidar a exercir el dret subjectiu, expulsava a les persones grans i amb discapacitat destinatàries naturals del sistema, per com d'onerosos eren els seus exacerbats requeriments en matèria d'aportació econòmica. ATÈS que aquesta desencertada regulació dels aspectes econòmics de participació en el cost de les prestacions, que comporta un risc cert de buidar el dret creat per la Llei, ha de ser corregida i així ho avala no només l'opinió majoritària dels moviments

 

 

socials de les persones grans i persones amb discapacitat i les seves famílies, sinó també el criteri dels professionals dels serveis socials i dels experts i analistes que han fixat la seva posició en múltiples estudis i informes sobre la Llei 39/2006. ATÈS que amb la finalitat de reorientar i enfortir aquest dispositiu de protecció social, dotant-lo de major equitat i obertura, i contrarestant els efectes perversos evidenciats en aquests primers anys de desenvolupament, resulta necessari i imprescindible modificar la Llei 39/2006 per establir criteris més clars, justos i iguals en relació amb la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions d'autonomia personal i atenció a la dependència per part de les persones beneficiàries, dones i homes amb discapacitat i d'edat avançada. ATÈS que per aconseguir aquesta reforma legal, el CERMI i les entitats federades com COCARMI van posar en marxa el passat 3 de desembre de 2014, coincidint amb el Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, una Iniciativa Legislativa Popular, d'acord amb el que estableix la Constitució Espanyola i en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, amb el propòsit de demanar els propers mesos 500.000 signatures de ciutadans i ciutadanes que permeti portar aquesta proposta de canvi legal a les Corts Generals per a la seva aprovació. Per tot l’anterior, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Martorell adopta els següents acords:

1- Donar suport al procés de recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada pel CERMI i el COCARMI a Catalunya, destinada a fer possible la discussió al Congrés dels Diputats d'una reforma legislativa per modificar la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència, en matèria de participació en el cost de les prestacions i serveis de les persones beneficiàries.

2- Sol·licitar al Govern de l’Estat que prengui en consideració les demandes

presentades en aquesta ILP que són principalment:

• La modificació de l'article 14 de la vigent Llei, per precisar que serà també objecte de normativa reglamentària estatal la regulació de la participació en el cost de les prestacions, igual que passa ara amb la capacitat econòmica. De la mateixa manera, respecte d'aquest mateix article, s'han de ampliar els factors que es tenen presents a l'hora de determinar tant la renda com el patrimoni, afegint a l'edat el moment vital d'aparició de la situació de dependència i la seva major o menor prolongació al llarg de la vida de la persona beneficiària. • La modificació de l'article 33 del text legal per incorporar diverses garanties per a les persones beneficiàries que modulin el seu esforç de participació en el cost de les prestacions que reben, com l'exempció d'aportació per sota d'un determinat llindar de capacitat econòmica (2,5 vegades l'indicador públic de

 

 

renda d'efectes múltiples - IPREM-); la limitació màxima en la participació del cost del servei; i la seguretat d'un mínim per despeses personals, que no seria inferior al 40 per cent de la capacitat econòmica.

3- Facilitar el procés de recollida de signatures de l'esmentada ILP per mitjà de l'habilitació d'espais municipals com a punts en els quals els ciutadans que ho desitgin puguin fer efectiva la seva signatura durant l'horari habitual d'atenció al públic d'aquests.

4- Fer públic aquest acord de l'Ajuntament a través de les vies de comunicació ordinàries de les quals disposa el consistori i traslladar aquesta moció a l’Associació Arc de Sant Martí de Martorell i a l’Associació Dincat.”

15. MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I ERC, DE SUPORT AL PRESIDENT MAS, L’EXVICEPRESIDENTA ORTEGA I LA CONSELLERA RIGAU A FAVOR DEL PROCÉS PARTICIPATIU DEL 9-N. - El regidor Sr. Lluís Esteve llegeix la moció: “El passat 9 de novembre, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, més de 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol va ser querellar-se, a través de la Fiscalia General de l’Estat, contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, que han estat citats a declarar aquest mes d’octubre com a imputats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Quatre són els suposats delictes de que se’ls acusa: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació. Les penes van des de la inhabilitació fins a la presó. Aquesta citació forma part d’un judici polític i suposa un episodi extremadament greu en Termes polítics i democràtics, que no té precedents. Es portarà davant dels tribunals al president d’un país, a una vicepresidenta i a una consellera del govern per haver posat urnes, paperetes i locals perquè la gent expressés democràticament la seva opinió. Per tot el que s’ha exposat els grups municipals de CiU I ERC proposen al Ple l’adopció dels següents

ACORDS 1.- Expressar el nostre suport i solidaritat amb el president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014. 2.- Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Martorell amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

 

 

3.- Condemnar l’actitud i les accions de l’Estat espanyol, que porta davant dels tribunals a aquells representants polítics que donen la veu al poble. 4.- Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals.” El regidor Sr. Ricard Sánchez Gaya diu: Nosaltres quan se’ns va enviar aquesta moció vam demanar afegir unes esmenes per tal de presentar-la conjuntament i és afegir els acords, donar suport a les persones encausades per defensar el dret a la vaga i els drets democràtics i donar suport a les persones impulsores i voluntàries del multi-referèndum procés participatiu realitzat el 25 de maig de 2014. El regidor Sr. Lluís Esteve i Balagué diu: Aquesta setmana passada ha sigut una setmana molt intensa per que ha estat una setmana amb un dia menys. Vam fer la Junta de portaveus el dimarts a la tarda. Vam posar sobre la taula 10 mocions a les quals s’han afegit després 9 preguntes que veurem més endavant i per tant ha estat una setmana molt intensa, 12 perdó, 12 preguntes. Això ha fet també que en el debat intern i en el consens intern que també que doncs hi ha dintre del govern, algunes de les propostes que s’han fet les haguem debatut doncs de manera conjunta avui mateix i per tant això explica que d’una manera o altra en la moció anterior hi hagi hagut doncs el posicionament aquest de manera diguem-ne precipitada, que s’ha d’entendre dintre d’aquest context i també avui hem comentat doncs de manera conjunta doncs totes les persones que integrem el govern de manera participada i consensuada doncs les seves aportacions d’aquesta moció, les seves esmenes en aquest cas. El que hem comentat de manera tots plegats és escolti nosaltres no estem absolutament en contra de que es fagi una moció doncs parlant de les persones encausades doncs al dret a la vaga ni tampoc amb el tema amb del multireferèndum però ens sembla que aquesta moció que presentem avui està dedicada doncs a un tema molt concret, per tant defensàvem que la moció presentada avui parlés exclusivament del procés participatiu del 9-N i els avancem que en els mateixos termes si es presenta en el futur doncs una moció referenciada doncs amb les propostes que vostè ha fet no tindríem cap problema doncs en poder-la recolzar, però ens semblava que des d’un punt de vista també doncs institucional era important doncs que la moció del 9-N fos la moció del 9-N i aquesta és la diguem-ne la conclusió a que hem arribat i que els hi trasllado. Disculpes ja dic que l’avançada per que la resposta no ha sigut lo àgil que ha sigut en altres ocasiones ja saben que normalment intento respondre de manera acelerosa doncs els missatges doncs que rebem però s’ha produït diguem-ne aquesta situació. A continuació es sotmeten a votació les esmenes, resultant rebutjades per 11 vots en contra dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALLAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, 5 abstencions formulades pels senyors/es

 

 

LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 5 vots a favor dels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ. La regidora Sra. Raquel Pérez Martínez diu: Els membres de Som Martorell hem decidit donar suport i votar a favor d’aquesta moció per que entenem tal com diu el text que s’està imputant l’Artur Mas, la Irene Rigau i la Joana Ortega per motius polítics, que s’està utilitzant la justícia per a reprimir a posteriori una iniciativa democràtica, un exercici d’expressió popular. Entenem que la justícia no s’ha de fer servir així. Entenem que darrera d’aquestes imputacions hi ha una intenció soterrada. Entenem que hi ha una amenaça dirigida tot aquell que pensi que s’han tanca bé les coses que afecten a l’interès comú o obrir un debat sobre un tema important, però entenem que el Sr. Mas esta sent víctima, si es pot anomenar víctima una persona amb tot el seu poder, d’un vici que ell ha ajudat a fomentar. Aquest atac perjudica seriosament a la Democràcia mentre alhora beneficia enormement a la imatge del líder i màrtir indiscutible de la Pàtria catalana al Sr. Mas. Aquest atac no és més que un altre exemple de com el poder polític aprofita el sistema judicial, els fiscals i les lleis, sovint fetes en mesura d’interessos elitistes per atacar allò que li molesta. Volem recordar com la Generalitat el Sr. Mas va demanar 3 anys i mig de presó per a dos estudiants de física, el Isma i el Dani de la Universitat de Barcelona per participar a la vaga general del 2012. Com els mossos d’esquadra, com ja comença a semblar un costum van portar expressament aquests dos nois a la jutgessa Carmen García Martínez, la mateixa que va jutjar el polèmic cas del 4-F, si no els sona vegin el documental “Ciutat morta” i van ser retinguts 34 dies en presó preventiva quasi com fossin terroristes fins que la pròpia Audiència de Barcelona va haver de cridar-li l’atenció a la jutgessa per que els alliberés. Entenem que fer una vaga o muntar una Assemblea a la Plaça Catalunya també és una expressió de sobirania, un desig de canviar les coses per a millor i de conèixer la voluntat de la gent. Esperem que després de la penosa experiència que suposa que algú l’amenacin amb la presó per a voler fer una consulta el Sr. Mas empatitzi una mica més en totes les persones imputades o senzillament detingudes o eventualment apallissades per les forces públiques al seu càrrec per defensar una salut o un ensenyament públics. Per defensar els seus drets, la seva feina, per protestar contra les retallades o la corrupció que impregnen les institucions. Esperem de bon cor que els Ajuntaments com el nostre manifestin la seva solidaritat i bona voluntat que avui demostrem amb altres persones afectades per l’ús partidista de la Justícia encara que no tinguin cognoms il·lustres. El regidor Sr. Francisco J. Arpal Macià diu: Bé aquests darrers dies hem vist un espectacle molt poc gratificant, que un president, una vicepresidenta i una consellera doncs hagin d’anar a declarar com a imputats per un cas de desobediència i malversació de fons. La veritat és que és molt greu, però greu també és el numeret de la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que posa de manifest i evidència una falta de respecte per part del Govern de Catalunya en relació a la independència del Poder Judicial i de la Democràcia. Difícilment ens podem creure

 

 

la voluntat del govern de Catalunya. He intentat trobar ponts i solucions. Quan a un procés judicial s’intenta barrejar en decisions polítiques i aquest tipus de comportaments evidentment no ajuden a intentar trobar un clima de diàleg i de cordura dins de la política catalana. D’altra banda que d’una vegada per totes que és el que s’ha de fer, es constitueixi el nou Parlament de Catalunya i que de la manera més ràpida possible hi hagi un nou govern per que la Generalitat no pot estar aturada. Ja fa molts dies que s’han celebrat les eleccions autonòmiques i Catalunya no pot seguir estant sense un govern, no pot estar amb un govern que no pren iniciatives ens uns moments en que el creixement econòmic necessita mesures correctores per que Catalunya no corri el risc de quedar-se al marge de la recuperació del conjunt d’Espanya. El fet que el deute català estigui a nivells per sota del “bono-basura” és una mala notícia que denota que cal prendre mesures de manera urgent. Catalunya no pot seguir patint un degoteig d’empreses que se’n van de Catalunya per la responsabilitat del seus governants. Si ara es cau en mans a sobre del partit antisistema de la CUP seria el pitjor que li podria passar a Catalunya en l’àmbit social i econòmic. Artur Mas hauria de fer un acte de valentia i responsabilitat i cridar als que han presentat propostes, seure a una taula i intentar arribar a una situació que signifiqui estabilitat i creixement per Catalunya. En democràcia, per això la política mai pot tapar la justícia i ningú estar per sobre d’ella encara que es digui Artur Mas. El regidor Sr. Ricard Sánchez Gaya diu: Donada la diversitat del nostre grup municipal Movem Martorell, estem a favor de part d’aquest moció per que som davant d’un nou atac contra les Institucions Catalanes per part del govern del Partit Popular un govern demofòbic que utilitza políticament les instàncies judicials per intentar doblegar la voluntat del poble català. Però també donem i donarem suport a les persones que defensin els drets de l’autodeterminació, el dret de decidir, el dret a fer vaga, el dret a la manifestació, és a dir, als Drets Democràtics. Per aquest motiu igual que donem suport i solidaritat al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau vàrem demanar incloure els acord esmentats abans en suport i solidaritat amb el Dani i l’Isma, la Laura i l’Eva, el Roger i en Sergi, en Mercader, l’Alfons, l’Ester Quintana i un llarg etcètera de persones encausades i empresonades pel dret de vaga, pel dret de manifestar-se, pels drets laborals, pel dret a la llibertat d’expressió, pel dret a decidir-ho tot amb l’organització de les consultes i referèndums com el multireferèndum del 25 de maig del 2014 que va obtenir, que no va obtenir el suport que sí està obtenint aquest procés participatiu del 9-N. I que el govern de la Generalitat va enviar als mossos a treure les urnes i les paperetes i que a més a més 9 persones han estat imputades per desobeir com el president Mas. El nostre vot... volia afegir al Sr. Arpal li volia contestar que sense la desobediència no s’haurien aconseguit molts drets com laborals, civils i un gran etcètera. I pel tema de la independència dels tribunals potser li recordaria que al 2013 el seu partit van anar a suport o a fer pressió al tribunal quan l’alcalde Albiol, el candidat Albiol havia fet unes deixò i havia estat imputat i se’l va anar a donar suport o com vostè diu fer una pressió a un tribunal. Bé el nostre vot donada la nostra diversitat el dividirem en 2 vots a favor i 2 en contra.. ah! i 2 abstencions, disculpeu.

 

 

El regidor Sr. Lluís Tomás i Moreno diu: Bé, sobre aquesta moció nosaltres també hem donat diversitat de vot però no tindrà feina eh!, hem coincidit tots, hem votat el mateix. Sí, però hem donat la llibertat de vot per que cada un pugui dir la seva. En aquesta moció hi ha dos temes que crec que caldria separar clarament, de fet la moció més o menys ho fa veure segons nosaltres que és el tema de la política és una cosa, estem totalment en contra d’aquestes persones hagin estat encausades en aquest tema judicial, totalment en contra, per que els 4 companys que presentem o representem aquí al PSC estàvem en el seu moment en el dret a decidir, no ens va semblar pas malament que es treiessin unes urnes i que la gent, consultéssim a la gent. Això ho vam veure del tot correcte ens va semblar correcte amb la nostra ideologia però una altra cosa és les lleis que crec que es tindrien que fer, que es tindrien que complir. Per tant aquesta petita contradicció totalment en contra d’aquestes tres persones hagin estat citades a declarar, però sí que ens agradaria que a lo millor complint les lleis a lo millor no hagués passat això però, repeteixo, que estem del tot satisfets que el 9 de novembre es poguessin treure les urnes. Sé que és un discurs gastat segurament, però en fin després de tot el que ha passat sí que esperaríem que en el govern central hi hagi un canvi i puguem tenir una via de.. no la tercera via famosa no, sinó una via d’encaix que ja se n’ha parlat molt de Catalunya en Espanya. I en quant a les concentracions que hi ha hagut aquests dies, aquesta setmana, entenem que son del tot lícites, que la gent pot fer lo que vulgui i comportant-se amb educació i en correcció poden anar manifestar-se i a defensar a qui creguin per tant el nostre suport-recolzament o reconeixement seria l paraula més exacte per a totes les persones que lliurement van optar, entre ells l’alcalde, anar a donar suport concret el dia del president Mas. El nostre vot serà en aquest cas d’abstenció. El regidor Sr. Lluís Esteve i Balagué diu: Bé sense ànim de polemitzar amb cap de les afirmacions o algunes de les afirmacions que s’han fet, cadascú doncs ha manifestat la seva opinió, ha dit el que bonament li ha plagut, però la moció va del que va i justament és de donar suport doncs al president Mas, a la exvicepresidenta Ortega i a la consellera Rigau per que se’l encausa per posar les urnes i per seguir doncs el mandat del poble. Pensem que explicitem aprovar en aquesta moció el nostre suport. Que manifestem també el compromís de l’Ajuntament amb el dret democràtic del poble de Catalunya poder escollir el seu futur i pensem que la independència del Poder Judicial que doncs en tan voga està doncs de vegades sorgeixen dubtes quan es veuen accions com les que hem vist les darreres setmanes. Bàsicament la moció el que busca doncs és això, donar suport doncs al president i a les persones que van seguir en el mandat del poble de Catalunya van afavorir la participació ciutadana. Sotmesa la moció a votació, aquesta resulta aprovada per 14 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, RICARD SÁNCHEZ GAYA i JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, 1 vot en contra del senyor FRANCESC ARPAL MACIÀ,

 

 

i 6 abstencions formulades pels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, LAURA RUIZ SIGÚENZA i ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ: “El passat 9 de novembre, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, més de 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol va ser querellar-se, a través de la Fiscalia General de l’Estat, contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, que han estat citats a declarar aquest mes d’octubre com a imputats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Quatre són els suposats delictes de que se’ls acusa: desobediència, obstrucció a la justícia o usurpació de funcions, prevaricació administrativa i malversació. Les penes van des de la inhabilitació fins a la presó. Aquesta citació forma part d’un judici polític i suposa un episodi extremadament greu en Termes polítics i democràtics, que no té precedents. Es portarà davant dels tribunals al president d’un país, a una vicepresidenta i a una consellera del govern per haver posat urnes, paperetes i locals perquè la gent expressés democràticament la seva opinió. Per tot el que s’ha exposat els grups municipals de CiU I ERC proposen al Ple l’adopció dels següents

ACORDS 1.- Expressar el nostre suport i solidaritat amb el president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur poltic de Catalunya del 9 de novembre de 2014. 2.- Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Martorell amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. 3.- Condemnar l’actitud i les accions de l’Estat espanyol, que porta davant dels tribunals a aquells representants polítics que donen la veu al poble. 4.- Enviar aquesta moció al president de la Generalitat, al president del Govern Espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fer-la públic a través dels mitjans públics municipals.” 16. PUNT D’URGÈNCIA: El regidor Sr. Lluís Tomàs i Moreno diu: Defensaré la urgència de la primera, que és un tema de urgència perquè està de candent actualitat, és la defensa de les persones que pateixen el que és la malaltia de la talidomida, així se’n ha fet arribar per part d’aquesta associació, on tenim un ex-martorellenc de sempre que pateix

 

 

aquesta malaltia, i segons l’associació que ens demana, que sigui aprovada aquesta moció, per donar-li suport m’han comentat que segurament que sí, que hi ha algun altre afectat a Martorell, és un tema que està d’actualitat perquè de fet, sí s’aprova ho explicaré, per instar a l’empresa alemanya al grup.....? a indemnitzar als afectats de la talidomida. El motiu de la urgència és aquest. El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies, recordem que en Junta de Portaveus es va presentar aquestes dues mocions, aquesta i la que vindrà després encara que és urgent, aquesta de la talidomida fa mesos que corre, i que correrà, tota manera vull recordar a la Sra. Pérez que era la que portava concretament aquesta moció, doncs havia de presentar com és preceptiu en tots els grups municipals el registre abans del tancament del registre, el dia de la convocatòria que és el dijous anterior al Ple a les dues del migdia, no va se així, i ara ho porten com a punt de urgència, només aclarir perquè això que ens ha explicat Sr. Tomás està molt bé, per això la moció de la talidomida, fa mesos que corre per molts ajuntaments, a més correrà mesos després, per tant, urgència, perdonin que la qüestioni, per tant passaríem el punt a votació, perdonin, no el punt, la urgència de la moció. Sotmesa la seva urgència a votació, queda rebutjada per 11 vots en contra dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÈS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, 1 abstenció del senyor FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 9 vots a favor dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALE LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ. 17. PUNT D’URGÈNCIA.: La regidora Sr. Pérez diu: Bueno, el motiu de la urgència d’aquesta moció és que hi ha nou alcaldes de la comarca del Baix Llobregat, que han fet públic un comunicat conjunt, en que rebutgen les retallades de personal eventual als centres d’atenció primària que està aplicant la Generalitat el comunicat està firmat pels alcaldes de Sant Boi, Cornellà, Sant Joan Despí, Viladecans, Gavà, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues, Sant Just Desvern i el Prat, segons expliquen els alcaldes la Generalitat a diversos de centres d’atenció primària, que a partir del dia 1 d’octubre, i sí no recordo malament estem a dia 19, no es renovarà cap contracte de personal eventual, pel que sabem encara no s’ha fet efectiu en cap dels municipis però el mandat és imminent, per això, la urgència d’aquesta moció, podríem ser que sí la presentéssim el mes que ve doncs aquesta gent ja estaria fora, es tot. Sotmesa la urgència a votació, queda rebutjada per 11 vots en contra dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I

 

 

SANTAFÉ, ADOLF BARGUÈS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, i 10 vots a favor dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ.

II.-PART DE CONTROL A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA. Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.09.2015 i fins el dia 30.09.2015, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre El regidor Sr. Lluís Tomàs i Moreno diu: Sr. Alcalde només una cosa molt curta, la resolució 1060 del 15 del 9, que vostès fan una petició de subvenció a la Generalitat de Catalunya per 752.193,00€, per l’escola municipal de música, només queda dit aquí que els agrairia que en moment que tinguin una resposta, tot i que, mirant al registre ho podem veure, m’ho facin arribar. Gràcies, res més B. DONAR COMPTE DEL DECRET DE L’ALCALDIA NÚM. 1195/2015, DE 14 D’OCTUBRE, DE MODIFICACIÓ DE LES DELEGACIONS DE L’ALCALDIA A FAVOR DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL. Es dóna compte del decret de l’alcaldia núm. 1195/2015, de data 14 d’octubre, pel qual es disposa la modificació de l’apartat segon, lletra B), números 2 i 14, del decret nº. 794/2015, de 17 de juny (publicat al BOPB de data 29 de juny de 2015), en relació a les delegacions de l’alcaldia a favor de la junta de govern local C. DONAR COMPTE DEL COMPLIMENT D’ALLÒ PREVIST SOBRE PERSONAL EVENTUAL PER L’ARTICLE 104 BIS DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL (PRECEPTE INTRODUÏT PR LA LLEI 7/2013, DE 27 DE DESEMBRE, DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL). En compliment del que prescriu l’article 104 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (precepte introduït per la Llei 7/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), es dóna compte al ple de la Corporació que en aquesta entitat local hi un lloc de treball reservat a personal eventual: . cap de protocol i relacions institucionals de l’alcaldia. Així mateix, s’informa que el nombre de llocs de treball reservats a personal eventual en aquesta entitat local ha estat publicat en la seva seu electrònica, situada a la plana web

 

 

www.martorell.cat , i en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 3 de juliol de 2015. D. INTERPEL·LACIONS. No n’hi ha E. PREGUNTES.

Preguntes “in voce”formulades en la sessió plenària de 20 de setembre de 2015

- La regidora Sra. Ruiz llegeix la 1ª: El passat 8 de setembre Catalunya Sí Que Es Pot , Esquerra Republicana i el Partit Socialista van manifestar el seu suport i adhesió al compromís per l’aigua a Catalunya, impulsat per la plataforma Aigua és vida. La pregunta és: aposta per tant Esquerra Republicana de Martorell per una gestió pública de l’aigua o defensarà una postura contrària al compromís del seu partit ? - El regidor Sr. Bargués respon: Benvolguda regidora, la gestió publica de l’aigua ho és sempre, altra cosa és el mode de gestionar-la. La gestió sempre és pública, tu la pots cedir, o no la pots cedir, i es pot, però la titularitat és publica. -El Sr. Alcalde, diu: Perdoni permeti’n que respongui sis plau vostès han fet una pregunta, la pregunta que han volgut, deixi’n que faci la resposta, com qualsevol altre regidor. -El regidor Sr. Bargués respon: I podem tenir tres opcions, les opcions que vulguem, municipal, mixta, o l’externalització. La mateixa casuística que els signants de l’acord de l’organització l’aigua és vida, compromís per l’aigua, la mateixa casuística d’aquest tipus de gestió, les podem trobar en municipis on governen vostès, on governa el PSC, on governa vostès amb nosaltres on governen vostès nosaltres amb convergència, nosaltres amb qui sigui, així cada ciutat a cada vila es poden trobar aquest tipus de gestions, pensin que sí realment aquesta pregunta es per intentar comprometre al grup d’Esquerra Republicana, en quan al seu posicionament no sé? ja ens ho haguessin pogut preguntar, de tota manera quant vam fer la roda de negociacions vostès estaven convençut de volguer-lo municipalitzar i clar Sra. Laura, li he dit que moltes vegades, moltes tardes que no guanyo 16.500.000,00€, com per torna a recuperar la gestió de l’aigua, que en el seu moment que aquest ple va decidir que s’havia de externalitzar, Simplement jo considero que és un suïcidi a nivell martorellenc, entenc que vostè la real polític li queda una mica lluny, però abogaria abans per un sistema mixt que per la remunicipalització de l’aigua, de totes maneres la situació es ara, és la que és , nosaltres, aquí ens devem torno a repetir, al casal Francesc Riera, als nostres

 

 

votants, als nostres milers de militants els nostres simpatitzants i al nostre acord és aquest, d’acord. Moltes gràcies. - La regidora Sra. Ruiz llegeix la 2ª: I tant m’estalviaré comentaris, sí cas en persona parlem. Quina informació té l’equip de govern sobre el canvi de gestió del CAP de Buenos Aires cap a una unitat de gestió d’atenció primària ? És un model fortament jerarquitzat i que des de 2014 ha aixecat moltes crítiques per part del personal que ho consideren el primer pas cap a una privatització. - La regidora Sra. Morera respon: Bona nit a tothom, des del 2012 en diferents plens i diferents grups municipals, m’han fet aquesta pregunta o mol semblant, i per tant li respondre de manera semblant, a data d’avui no hi ha informació al respecte nosaltres el que ens preocupa és que els prestadors de serveis sigui qui sigui, ho facin bé i amb satisfacció, la nostra preocupació com a govern municipal és del que el finançament dels serveis sanitaris de la nostra ciutat sigui l’adequat, en tots els àmbits ja sigui primari, socio-sanitari, i també en salut mental, l’organitza interna de les entitats públiques prestadores de serveis, que en el cas que vostè, en comenta el CAP que tenim aquí a Martorell és del ICCS (Institut Català de la Salut) el que nosaltres ens interessa i que he dit sempre, es que les entitats que prestin els serveis, per exemple l’Hospital és la Mútua de Terrassa, és que el servei que ho faci en interès de les persones de Martorell, amb qualitat i amb un bon servei. - La regidora Sra. Ruiz llegeix la 3ª: Respecte als aparcaments sota el Pont de l’Anoia, que nosaltres sempre hem considerat il·legals, si serien tan amables de fer-nos arribar l‘informe tècnic i l’informe de legalitat. - El regidor Sr. Bargués contesta: En sabria greu que aquesta pregunta fos condicionada i perdéssim l’amabilitat per no poguer-li oferir cap tipus d’informe tècnic i legal, perquè simplement no hi ha, no cal cap tipus d’informe, quan aquestes obres estan emparades per una autorització de l’A.C.A., emparades per Cap de la demarcació territorial del Llobregat Foix, Tordera Besòs, per l’Agència Catalana de l’Aigua en data 4 de juliol de 2011. Gràcies. - La regidora Sra. Ruiz llegeix la 4ª: En el contracte de concessió del servei d’aigües que es va fer al 2008, hi havia un article, concretament l’article 80, que contemplava la creació d’una comissió de seguiment i de control del servei. Voldríem saber qui és actualment el representant de l’Ajuntament en aquesta comissió, si és que existeix, per vetllar pels interessos d’Aigües de Martorell davant SOREA, qui era el l’encarregat o el representat a la legislatura anterior i qui representa i qui representava a la legislatura anterior a l’Ajuntament a la comunitat d’usuaris de la Cubeta d’Abrera; i finalment si hi ha un expedient municipal a l’abast dels ciutadans que puguem consultar. - El regidor Sr. Bargués contesta: En primer apartat li contestarem tal i com diu la clàusula 80, textualment a les reunions d’aquesta comissió ambdues parts podran assistir acompanyades dels tècnics que considerin oportuns pel seu assessorament,

 

 

periòdicament es reuneixen el cap de l’àrea, l’aparellador, l’enginyer dels Serveis Municipals i de diferents tècnics en funcions de les necessitats que hi hagin. En el segon punt, la representació de l’’Ajuntament a la comunitat de usuaris de la cubeta d’Abrera, al realitzar la concessió d’aigües de SOREA, correspon a aquesta com a gestors dels Serveis d’Aigües. I el tercer punt, sí que existeix l’expedient administratiu de concessió de servei, i aquest està a l’abast de tots el ciutadans per la seva consulta. - La regidora Sra. Ruiz llegeix la 5ª: El passat dimecres 9 de setembre, ja ha fet referència el Sr. Bargués, es va crear la coordinadora impulsada per la Plataforma afectats per la hipoteca, la coordinadora del Baix Llobregat Nord per fer un seguiment de com s’està aplicant la moció a tot el territori Abrera, Esparreguera, Olesa i Martorell, i en fi per abordar una mica la manca d’habitatges al territori. Volíem preguntar si pensen tirar endavant l’estudi de la Diputació, que no només assessora, sinó que supervisa i recolza la Diputació de Barcelona, per conèixer el número de pisos buits aquí a Martorell, que sí que s’està fent per exemple a Molins de Rei, i en cas afirmatiu si és que ho pensen fer ,quan començaria, quan finalitzaria, si tenen els terminis una mica a l’abast. - El regidor Sr. Bargués contesta: Li agraeixo que recordi que és impulsada per la Plataforma d’afectats de la hipoteca, però el que passa també des de que la va impulsar, des de que vam aprovar aquella moció per majoria aquí a l’Ajuntament evidentment hi ha tot el reforç de les institucions ciutadanes en aquest cas en forma d’Ajuntaments del Montserratí, estaria bé que aquest impuls, és un impuls comú no només de la plataforma dels afectats. Quant contestar si pensem tirar endavant l’ estudi de la Diputació, denota, d’entrada la resposta és no, no pensem impulsar. Sí Molins de Rei no ha fet la feina o altres municipis no han fet la feina, aquí a Martorell disposem de bons tècnics, i d’una oficina local de l’habitatge, aquesta feina ja la vam fer, fa bastants dies, en concret el mes de febrer d’ aquest any, com poden saber de tota la gent de la plataforma afectats per la hipoteca en les reunions que anem tenint amb la coordinadora es va exposant. Martorell va fer la feina de creuar les dades entre els IBIS, i els consum d’aigua, en el creuament d’aquestes dades, vam detectar un parc de 94 habitatges buits propietat d’entitats bancàries. Aquest observatori que vostès parlen de la Diputació, el fan per poder orientar als ajuntaments a executar aquesta moció nosaltres això ho tenim superar, de fa un quants mesos, aquí a Martorell no hi ha necessitat perquè tenim aquell llistat de pisos buits, tal com li he comentat. - El regidor Sr. Rozalén llegeix la 1ª:¿Teniendo en cuenta que la nueva biblioteca ya está en pleno funcionamiento, nos podrían decir detalle del coste total, dinero y cantidad subvencionada por la Diputación de Barcelona y la aportación económica por parte del Ayuntamiento de Martorell ? - El regidor Sr. Esteve respon: La informació que disposem ens permet dir-li que l’import de les subvencions atorgades per la Diputació de Barcelona, per la construcció i equipament del nou equipament cultural, destinat a biblioteca pública

 

 

es de 4.600.000,00€, i el cost de l’actuació ha estat subvencionat per la Diputació de Barcelona. - El regidor Sr. Rozalén llegeix la 2ª: Vecinos de barrio de Buenos Aires nos comentan que el aparcamiento que existe justo delante de la comisaría de los Mossos d’Esquadra se estacionan vehículos que suponemos han estado requisados por los propios Mossos, estacionando también estos en otros puntos del barrio. ¿Tienen constancia de este hecho? ¿Han hablado con los Mossos o tienen previsto algo para solucionar este problema ? - El regidor Sr. Casasayas contesta: Sí, que tenim constància que hi havien cotxes aparcats que pertanyien a actuacions que havien tingut els Mossos d’Esquadra, i si recorden abans de la biblioteca també hi havia cotxes aparcats en el aparcament on ara es la biblioteca, la dificultat que tenien aquells cotxes es que molts d’ells intervinguts pel jutjat, i es necessita permís del jutjat per moure els cotxes. En la primera intervenció que vaig tenir amb la regidoria de Governació, que ho porta la Guardia Urbana, van anar a veure al Mossos amb el subinspector allà al mes de juny, i el hi vam fer saber el nostre malestar, pel fet de tenir allà, en aquell moment hi havien dos cotxes, que hi havia , i a més estaven en mal estat, posteriorment s’han anat afegint cotxes, fins un total de quatre, i finalment hem aconseguit poder retirar aquests cotxes i comunicar-ho al Jutjat, i dir que estant ubicats en un altre lloc, no es qüestió de dir-ho per antena però estan en un altre lloc. Per lo tant ara mateix que jo sàpiga no queda cap cotxe d’aquest retirats pels Mossos d’Esquadra en el barri de Buenos Aires aparcats, no vol dir això que d’aquí una setmana no pugui haver un altre, doncs els tràmits que comporten, després treure el cotxe una vegada ho han comunicat en el Jutjat que ja immobilitzats i estan en un lloc determinat, és un pèl feixuc, ara mateix no hi ha cap, i esperem que tot i que vagin apareixent els puguem anar traient amb paciència. gràcies. - El regidor Sr. Rozalén llegeix la 3ª: En el convenio que tiene el Ayuntamiento y el Club de Fútbol Martorell por la cesión del bar, y concretamente en uno de los puntos, que se dice que el club abonará al Ayuntamiento el 1% de la recaudación anual, preguntamos: ¿Qué cantidad se recaudó en el año 2014 ? - La regidora Sra. Canal respon: Efectivament, i per tal de donar compliment a la clàusula 8a del conveni signat entre el Club de Fútbol Martorell i el Patronat, el Club va abonar 1101,90€ en el termini i temps que tocava. Gràcies. - El regidor Sr. Rozalén llegeix la 4ª: Los vecinos nos trasladan sobre recogida de basuras, ¿por qué no se hace de noche ? Así evitaríamos los colapsos circulatorios sobre todo en horas punta y en puntos complicados como puede ser hospital y ambulatorio. - El regidor Sr. Esteve respon: Bé, això que presenta de manera diguem como una cosa molt senzilla, i com una bona idea per entrende’ns, o que algun ciutadà se li acut como una bona idea i que vostè ens traslladen, té la seva historia, tot i que, és l’hora que és, no m’allargaré gaire, però m’agradaria contestar de manera diguem-

 

 

ne concreta i adequada, Pensi que el plec de condicions de neteja i recollida que es vigent des de l’1 de gener del 2006, es treballa?? específicament la recollida s’ha de fer en horari diürn, i per tant, la proposta que vostè fa implica una modificació d’aquest plec de condicions, de fet en el servei de neteja s’han fet diferents millores, li recordo que no fa pas gaire anys la recollida es feia en contenidors de superfície tipus igloo per entrendren’s en el paper envasos i vidres, contenidors de rodes del rebuig, i crec que aquest sistema de recollida amb camions amb càrrega posterior pel tema de rebuig, i els igloo eren recollits pel sistema de doble ganxo, al 2010 es van posar en funcionament la recollida amb els contenidors soterrats per fer totes les fraccions de brossa, i aquest sistema que permet robotitzar la recollida de contenidor entre altres avantatges ens permet una reducció en el temps de descàrrega, del set minuts que teníem en el sistema de doble ganxo, dels igloo , i el quatre minuts de càrrega posterior, i ens permet reduir-ho en el 2,5 minuts del nou sistema, i s’ha fet una gestió en aquest sentit per reduir diguem-ne i minimitzar el temps de recollida. Vostè en comentava, això perquè no ho fan de nit, tot i que, s’ha treballat en millorar el que és el temps de recollida, i que òbviament quant el camió de la brossa està fent la seva feina es fa en un circuit determinat, i que en determinats moments, està fent la recollida impacta en el trànsit, això és difícil de poder-ho combinar, però el fet de fer-ho de nit, ens presenta dos inconvenients de fet tres, un ja l’he comentat, que és el de fer el canvi contractual, que això es podria arribar en el nou contracte, però hi ha dos inconvenients més, un el tema dels sorolls, i de molèsties al veïns tot i que, s’ha millorat el sistema de recollida la utilització del camió en unes determinades hores de nit, doncs òbviament genera molèsties als veïns, i els veïns que es molestin quant amb el vehicle es trobin el camió a davant ja dic, aquest és un tema que s’ha de intentar millorar alguns circuits, per intentar que en hora determinades, i vies determinades, hi hagi aquestes situacions, això concretament ho reconeixem, però també hem de tenir en compte que pot haver molèsties als veïns en horaris de descans. També comentar que hi ha abocadors com som per exemple, el de fracció de rebuig i envasos que tanquen a les 8.00 del vespre, i el vidre tanca a les 6.00 de la tarda, això també ens produiria un problema, en tot el tema que és buidatge dels residus. Desprès hi ha un altre tema que també posem sobre la taula, només en cost de personal la idea aquesta pot semblar molt brillant o molt fàcil, ens suposaria un cost només en cost de personal superior al que estem pagant avui, en 96.000,00€ anuals, i per tant, es un tema que també hem de tenir molt en compte a l’hora doncs de gestionar aquest servei.

Preguntes escrites formulades pel grup municipal PSC-CP - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 1ª: Observant els registres d’entrada del passat mes de setembre, vàrem apreciar que la Diputació de Barcelona ha concedit una subvenció econòmica per tirar endavant un Pla d’Ocupació. Volem conèixer quina és la previsió, pel que fa als Plans d’Ocupació, d’aquí a finals d’any, en quant a dates, període i persones que estan previstes ser contractades, així com per a quines feines serien ofertades.

 

 

- El regidor Sr. Amat respon: Li haig de dir Sr. Carvajal que al fer la pregunta m’ha despistat, ja que al mes de setembre subvencions econòmica de la Diputació per fer plans d’ocupació no n’hi ha, crec que sé quin decret ha llegit vostès, jo també me’ls miro, però en quant a Pla d’ocupació de la Diputació no tenim .Sí que tenim, i no sé sí ja ha sortit el decret publicat, d’un pla d’ocupació amb el S.O.C, que en principi la gent va començar a treballar a partir del 2 de novembre, el que vostè segurament deu haver llegit és un expedient en el que, d’un pla d’ocupació que ja està acabat de la Diputació, que va acabar al maig del 2015, i havia un petit romanent i per unes necessitats concretes de feina, s’ha contractat a una persona per dos mesos i mig, entenc que és el que vostè l’ha despistat, per aclarir, deixar-ho molt clar no hi cap pla d’ocupació previst de la Diputació a hores d’ara. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 2ª:També, amb relació al registre d’entrada del mes de setembre 2015, volem preguntar sobre uns avisos de l’empresa Sorea, on es comunica l’impossibilitat de que alguns ciutadans, establiments i empreses puguin fer front al pagament de les factures per consum d’aigua. Quins són els passos següents , per part de l’Ajuntament, després de rebre aquests avisos? Se’ls talla el subministra directament? Les persones que tinguin dificultats per fer front al pagament, tenen oportunitat de rebre algun ajut econòmic? En cas afirmatiu, quantes persones en el que portem d’any han rebut aquesta ajuda? - El regidor Sr. Bargués respon: Sr. Carvajal em congratulo, i me n’alegro, que faci aquesta feina de control polític que es el que ha de fer, el que passa per una altra banda, el que ha de fer es recalcar que faci una altra feina que es potser més callada, més silenciosa i de mirar en aquest cas el reglament de servei públic d’aigua potable en el municipi de Martorell, article 73, clar si li haig de llegir fil parranda, quins són els passos, i quin són els procediments, con que veig que m’ assegura amb el cap que no, doncs els hi llegiré, perquè així els retingui, i que a part surti amb acta, però vaja crec que és un tema de feina que hauria de fer abans d’aquesta feina de control polític. Miri! l’article 73 de suspensió del subministrament, parla que desprès de la primera factura impagada, l’entitat subministradora notifica a l’usuari per qualsevol mitjà que acrediti la recepció de la notificació que disposa d’un termini d’un mes per abonar la factura pendent, sí ha exhaurit aquest termini, i el titular no ha fet efectuat el pagament l’entitat subministradora comunica a l’Ajuntament les dades de titular morós i demana l’autorització pel tall de subministrament que s’ha de resoldre en el termini d’un mes. Punt número dos? El subministrador pot procedir a la supressió del subministrament només sí l’ Ajuntament ho autoritza expressament. En el punt número tres, en el cas de que hagi resolució favorable del subministrament l’entitat subministradora té dret a repercutir les despeses per gestió d’impagats vigent en cada moment. El punt número quatre, la suspensió del subministrament d’ aigua per impagament de l’abonat, no és pot dur a terme en dia festius, o en qualsevol altre que no hagi servei administratiu tècnic o d’atenció al públic, i la vigília del dia que es doni alguna d’aquestes circumstàncies.

 

 

Punt número cinc, el restabliment d’aquest servei es realitza el mateix dia o sinó bé el següent dia hàbil en el qual s’hagi fet efectiu el pagament per part de l’abonat, això és el que diu, i ara el que dic jo. Dimarts tinc el privilegi d’estar amb la reunió de tècnics de la casa. Amb el punt número dos que parla explícitament de qualsevol tall d’aigua, serà d’autoritzar per l’Ajuntament, i li puc assegurar que tots els que passen es frenen des d’aquí, i dintre aquesta casa, i ara li diré els números exactes on es fan i es frenen no per un motiu alt, perquè poden haver-hi molts impagats, m’ha fet molta gràcia vostè ha fet esment a empreses, establiments i particulars, crec que aquí la vàlua més feble és sempre particular, perquè clar sí clar sí jo tinc un establiment i no pago l’aigua, ni podré pagar el lloguer, ni podré pagar la llum i potser que faci alguna altra cosa que tingui una viabilitat econòmica, per dir-li exactament els números recordi un cop són qui parla d’un mes, són tres trimestres, abans no és talla el subministrament a algú, i són tres trimestres d’acord, i amb casos un cop exhaurits aquest tres trimestres, totes les persones poden demanar els ajuts municipals, o els que dóna la Generalitat a través de les companyies subministradores recordi la singularitat d’aquest municipi en el cas d’ajuts a les famílies que oferim. Des de l’Ajuntament de Martorell per atendre subministraments energètics i per l’aigua per la convocatòria del 2014. Es van acollir 410 famílies i el total d’ajuts van ser de 165.000,00€, en aquest cas només tres famílies d’aquestes 410 famílies, que van rebre aquells ajuts van rebre l’ordre de suspensió del subministrament. Gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 3ª: Ara fa uns dies, el sr. Alcalde i el primer tinent d’alcaldia es varen traslladar a Madrid per tenir una reunió amb membres dels grups parlamentaris. Pel que hem pogut llegir al Web Municipal, aquesta reunió era per concretar i explicar la problemàtica de l’empresa Innovyn-Solvay i, així, cercar un diàleg per ajudar a solventar aquesta problemàtica. Voldríem conèixer quin va ser el resultat i compromisos de la reunió. Per fer més força política, que és del que es tracta en aquestes reunions, i tal i com es va proposar al darrer ple i junta de portaveus, perquè no es van convidar a la mateixa reunió als diferents portaveus municipals? Esperem que, en futures ocasions, aquest tema es pugui resoldre. - El regidor Sr. Bargués contesta: Perquè vam considerar que ja hi anava la màxima representació institucional d’ aquest ajuntament que era en aquest cas la figura de l’Alcalde, el primer tinent d’Alcalde, en representació de l’equip de Govern, miri! l’estratègia conjunta es estar al costat dels treballadors i de l’empresa tal com al resta de portaveus d’aquest plenari, es va posicionar en el moment d’aprovar la moció. Aquesta unitat en forma de moció en suport d’Innovyn-Sovay, ja va ser notòria, clara i meridiana, nosaltres al Congrés de Diputats ens vam entrevistar amb la Comissió d’Energia, que els hi recordo que en la Comissió d’Energia hi havia tots els espectres polític l’espectre polític que està representat, en el Congrés de Diputats, que hi havia la izquierda plural, fins als senyors del Partit Popular, com vostès entendran, l’ interès, i el recolzaments de tots grups polítics van ser clars, i transparent meridià, i molt especialment el que interessava era veure el posicionament del Partit Popular amb la figura del Guilllermo Mariscal, que a més a més, era president d’aquesta comissió, jo crec que el resultat va ser d’alineació amb

 

 

els objectius de Martorell d’intentar salvar l’empresa i d’estar al costat, tal i com vam estar aquí al Consistori amb els treballadors. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 4ª: Voldríem conèixer quins són els serveis que, actualment, ofereix l’Ajuntament i Patronat al Servei i Atenció a les Persones a través de l’empresa SAFI SPORTS, S.L. Parlem de les activitats i dels imports econòmics de les mateixes. El personal d’aquesta empresa té cap vinculació amb treballadors de l’Ajuntament? Quina durada té l’actual contracte? - La regidora Sra. Canal respon: Primer de tot Sr. Carvajal, sí que comentar-li, aclarir-li que SAFIS-SPORTS, S.L. és una entitat que efectivament presta serveis al Patronat, però que és una empresa que ha estat adjudicatària a través d’un concurs de lliure concurrència, per tant, és un concurs, totalment públic lliure, transparent a més a més avalat per un comitè tècnic, format per persones professionals de la casa dit això, responent a la primera part de la pregunta li haig de dir que l’empresa SAFIS-SPORTS, té adjudicats actualment dos tipus de contractes, un per prestar serveis i activitats esportives que són promogudes pel Patronat estem parlant d’activitats especialitzades com són el ioga, taichi, judo, new dance, rumba, salsa, etc ciclisme indoor i supervisió de la sala Fitness, la durada és de dos anys va començar al gener del 2014 fins al 31 de desembre del 2015, i el preu de cost anual és de 95.000,0€ més I.V.A. Ja un altre contracte consistent en la prestació d'activitats intensives d’estiu promogudes i organitzades també, pel patronat són les coneixem com, l’aprèn i gaudeix amb l’anglès, com el summer dance, de l’escola esportiva d’estiu, i el casal d’estiu, tenen un preu anual de 57.000,00€ més I.V.A. també una durada de dos anys també prorrogable. En quant a la segona part em preguntava, que em comentava sí el personal d’aquesta empresa, té algun tipus de vinculació, li haig de dir que no hi cap tipus de vinculació de l’equip directiu i treballadors d’ aquest Ajuntament, i sí fa referència a qualsevol tipus de relació personal entre una empresa i l’altra, això no és objecte d’aquest contracte, no ens afecta per res, i en tot cas, no tenim pas l’obligació de coneix-la. Gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 5ª: Voldríem conèixer quants aparells de Teleassistència gestiona el propi Ajuntament de manera directa o indirecta. Finança l’Ajuntament o el Patronat alguna part econòmica dels mateixos? Existeix cap conveni amb d’altres institucions per l’instal·lació i pagament del cost econòmic? Quins són els passos o canals, per part dels ciutadans o familiars, per demanar aquests serveis? - La regidora Sra. Dalmau respon: Pel que fa pel nombre d’aparells que gestiona directa o indirectament l’Ajuntament són 294, l’Ajuntament finància el 53% del Servei Local Teleassistència, i la Diputació el 47% restant, existeix un copagament dels usuaris i les usuaries del servei segons la seva capacitat econòmica individual. Pel que fa sí hi ha algun amb altres administracions, dir que això els municipis menors a 300.000 habitants, regula la seva participació en el Servei de Teleassistència,a través de la cohesió a les bases per la gestió al desenvolupament

 

 

del programa aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, marcada en el article 60 de la Llei 30/1992 del 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions públiques i del procediment comú. La instal·lació es fa a càrrec d’una empresa contractada a través concurs públic, per la mesa de contractació de l’Àrea d’atenció a les persones de la Diputació de Barcelona, segons les bases per la gestió de desenvolupament del programa local de Teleassistència. I els canals per demanar aquests serveis són programar bé presencialment, bé telefònicament entrevista amb els Serveis Socials Bàsics, el Servei d’atenció a la dependència, en l’entrevista acordada es valora tècnicament, i sí es compleixen o no els criteris d’accés, i a partir d’aquí en cas de reunir els criteris es facilita la sol·licitud per tal de registrar, i s’informa de la documentació que cal adjuntar simplement. Gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 6ª: Al darrer ple, el regidor Bargués va comentar contactes amb l’empresa Manuel Docón, per tal de tirar endavant un contracte per la recollida de gossos. En quin punt es troben aquests contactes? Actualment, els serveis que ofereix aquesta empresa, entenem, que no tenen contracte. Hem vist que l’interventor els hi avisava a vostès, en diferents aprovacions de factures fetes en els darrers mesos, de que no existia contracte vigent. És així? - El regidor Sr. Bargués contesta: Sí, tenen contracte, un contracte menor de servei de recollida, trasllat i manteniment dels animals de companyia abandonats, perduts, ferits o morts al terme municipal de Martorell, amb un abonament mensual de 1650,00€ al mes que expiren aquest 31 de març de l’any 2016. Moltes gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 7ª: Ens traslladen veïns del C/Eusebi Planes del barri El Pla, les constants avaries que es produeixen en l’enllumenat públic. Són coneixedors d’aquestes avaries? Coneixen els motius de les mateixes? Tenen previst quan es solventarà aquesta problemàtica? Aprofitem l’avinentesa per conèixer si tenen cap solució envers la problemàtica de l’enllumenat públic al barri del Torrent de llops. - El regidor Sr. Esteve respon: El Sr. Carvajal tenim constància d’alguna incidència de subministrament elèctric a alguns carrers de Martorell, vostè ha fet referència a un concret, on hi ha un problema important de subministrament amb una zona concreta del barri de la Mina. on hi ha talls de subministrament elèctrics de manera continuada i per exemple l’ empresa concessionària no està donant resposta adequada, i són talls que s’estan produint des de fa molt temps, el que no tenim és una constància de registre específic de la incidència que vostè concreta, ni que tampoc sigui una situació amb incidències constants òbviament la brigada municipal d’enllumenat públic, està sobre el correcte funcionament de les instal·lacions i es evident i és molt important quant es produeixi una incidència, doncs hi hagi la comunicació preceptiva, perquè també és la manera per poder estar molt a sobre, assegurar el funcionament adequat dels circuits perquè a vegades les incidències són imputables a l‘empresa que ens fa el subministrament de llum, i no a la instal·lació, o al mecanisme del fanal per entendre’ns. Per que fa a enllumenat públic del barri de Torrent dels Llops i de qualsevol altra zona de Martorell òbviament hi ha el compromís i la voluntat com ja hem anat fent

 

 

als darrers anys, a mida que sigui possible anar desenvolupant sistemes lumínics que millorin la qualitat de la llum i el servei que prestem, i a més a més, siguin també eficients des del punt de vista econòmic i energètic. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 8ª: El passat dimecres 7 d’octubre del 2015 va tenir lloc una concentració de treballadors/es de l’empresa CARGILL. Aquell mateix dia i l’endemà, la noticia d’aquest fet va aparèixer al Web Municipal. El divendres 9 d’octubre, el secretari del Comitè d’Empresa es posa en contacte amb nosaltres per sí som coneixedors de que la notícia en qüestió ja no es podia llegir al Web i quins eren els motius. Voldríem conèixer quins han estat els motius de la retirada de la noticia. - La regidora Sra. Riera respon: Bé com vostè ben bé diu, el set d’octubre va haver una concentració a CARGILL, es va cobrir va anar-hi un periodista de la redacció del departament de comunicació, en aquest mateix periodista, un membre del comitè d’empresa de CARGILL, li va comunicar que el dia nou emetrien un comunicat des de CARGILL, des del propi comitè d’empresa anunciant doncs o diguéssim per confirmar, sí s’ havien produït acomiadaments, o no s’havien produït acomiadaments, vaja nova informació. El que es va fer, es va despenjar la notícia del dia set, perquè no quedessin dues notícies seguides, del mateix fet que podien arribar a contradir-se, bé es cert que el comunicat del comitè d’empresa no va sortir el dia nou, és més el mateix comitè d’empresa va demanar posposar el seu posicionament, es a dir, sí havia una relació entre els periodistes del gabinet de comunicació, i el comitè d’empresa, el mateix comitè d’empresa va dir, ens esperem a comunicar això, i això va acabant sortint el dia catorze sinó m’equivoco, i tal com va sortir, es va publicar una altra vegada la notícia en la WEB. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 9ª: A la darrera sessió plenària es va afirmar que, finalment, no tindríem presència a la Junta de Patrons de l’Hospital i de la Residència de Gent Gran. Així, doncs, voldríem conèixer si, finalment, cap membre de l’oposició hi serà present a les Meses de Contractació. - El regidor Sr. Esteve respon: Pel que fa a la mesa de contractació, els hi haig de dir que aquest és un òrgan eminentment tècnic, és un òrgan eminentment tècnic, i que per la seva pròpia naturalesa és obert de fins i tot, pot assistir-hi públic de manera lliure i òbviament qualsevol regidor sigui del govern o de l’oposició pot participar-hi sempre que vulgui igual que passa en determinades sessions de les comissions de govern de l’Ajuntament de Martorell que se celebren en aquesta sala de Plens, i on són públiques i lliures i evidentment poden participar sempre que ho creguin convenient i adequat. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 10ª: Se’ns comunica per part del Club Vòlei Martorell que, una temporada més, continuen entrenant alguns dels seus equips a la zona esportiva de l’Institut Pompeu Fabra. Si és així, voldríem conèixer quins són els motius del per què han de ser ells, i no una altra entitat esportiva, que facin ús d’aquestes instal·lacions. Quins criteris s’han seguit? Té un cost econòmic, per part

 

 

de l’entitat, el fet de fer servir aquestes instal·lacions? En cas afirmatiu, aquesta entitat rep un suport econòmic per part del Patronat per sufragar aquesta despesa? - La regidora Sra. Leiva contesta: Com cada any aquest passat mes de juny les entitats, presenten les seves sol·licitud d’espais esportius arran de que el departament d’esports ho demana, l’àrea desprès valora i assigna els espais que les entitats rebran, per la temporada del 2014-2015, el Club de Vòlei va presentar la previsió d’increment d’un equip, passaven de sis a set en aquella temporada, en l’horari que llavorés demanaven no es podia admetre a la demanda per un equip en concret per saturació d’espai llavors se’ls ofereix las possibilitat d’ampliar les hores d’entrenament dimecres i divendres, a partir de les set de la tarda el Club aquesta opció no li va bé, i opta per entrenar en la jornada esportiva del Institut Pompeu Fabra, en cap cas és el departament d’Esports qui atorga aquest espai, ni és de gestió municipal, ni aquesta entitat, ni a cap altra. Per la temporada actual de 2015-2016, en una reunió realitzada el passat mes de setembre el president del Club ens explica que un dels equips seguirà entrenant en aquest espai, però en cap cas sol·licita cap ajuda al respecte al marge de la subvenció que rep l’entitat dintre del programa de subvencions que té atorgats per aquest any 2015. Gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 11ª:A la darrera sessió plenària, el regidor Bargués va explicar que s’havia fet un requeriment, via telefònica, als propietaris dels terrenys de La Sínia perquè fessin la neteja dels mateixos. A hores d’ara, aquesta actuació no s’ha portat a terme per part dels propietaris. Voldríem conèixer quin període de temps s’ha donat per fer-lo i quan tenen previst vostès que es faci aquesta neteja. També, li volem traslladar, apart de la neteja de la vegetació, que aquests terrenys han esdevingut uns abocadors de runes. Tenen previst fer cap actuació davant aquesta problemàtica? - El regidor Sr. Bargués contesta: L’ajuntament, i personalment jo, aquest mes d’octubre he tractat, no només he parlat per telèfon amb els propietaris d’aquests terrenys , sinó que també m‘entrevistat, el motiu de contactar amb els propietaris de la Sínia ha sigut instar-los perquè procedeixin a la seva urbanització la qual cosa farà que aquestes incidències, desapareixien pròpies dels terrenys sense edificar, desapareixien de forma definitiva. El projecte de urbanització preveu el desdoblament del carrer Prat de la Riba, i la creació d’un gran parc urbà de mes de dues hectàrees, i se està plantejant que es pugui començar aquesta execució amb un termini anterior a dos anys, ja que manca la redacció, aprovació dels instruments de gestió urbanística, projecte de urbanització i reparcel·lació, mentres no es legalitzin aquestes obres de urbanització. L’Ajuntament seguirem requerint als propietaris que mantinguin en bon estat de conservació els seus terrenys, en quant a la percepció purament subjectiva d’abocador, això em recorda a un presentador de TELE-5 que deia, terrorífico apocalíptico, vostè pot dir que és un abocador, jo aquest matí i pres la molèstia d’anar passejant a veure com estava li puc dir, sí vegetació n’hi ha, perquè és una zona vegetació, i mes quant és una zona de terra no conreada, però d’abocador

 

 

dubto que ho així vist, el màxim que he vist , és una pica de lavabo de porcellana que estava tirada allà, però d’abocador, res de res. Moltes gràcies. - El regidor Sr. Carvajal llegeix la 12ª: Veïns i veïnes del C/Prat de la Riba 30-36, ens han fet arribar unes queixes referents a una presència de cucs. Voldríem saber si són coneixedors d’aquesta presència i si tenen previst fer cap actuació. I abans de res si m’ho permet, li faig arribar unes fotografies en relació, i en aclariment a la qüestió que comentaven al Sr. el regidor Sr. Bargués - El regidor Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies, per contestar-li la pregunta, prenem nota de les fotografies que ens fa arribar, ens les dona? Suposo? Gràcies, i per contestar-li la pregunta, té la paraula el Sr. Bargués. - El regidor Sr. Bargués contesta: Abans de contestar la pregunta, si em pot facilitar el seu telèfon li faré les fotografies que he fet aquest matí, i li enviaré via WHAPSAPP, pel seu telèfon perquè contrasti. Moltes gràcies. Vaig a procedir a la pregunta, miri! En referència als cucs que és un tema crec que àmpliament contestat, però i tornarem, i han dues instàncies relacionades amb aquest assumpte, una de juny d’aquest any, i una altra de setembre d’aquest any, per part dels Serveis Municipals es va comprovar la problemàtica de la existència de cucs, a causa que s’havia format una basa d’aigua de pluja, en una zona sense urbanitzar propera al carrer Prat de la Riba, a principis d’octubre en van fer les actuacions de desbrossar el terreny, moviment de terres, i execució de la rasa per eliminar la basa, i garantir la correcta evacuació de l’aigua. En l’actualitat s’està fent el seguiment de l’actuació efectuada, la qual pel moment fet que és minimitzi la problemàtica, aquestes actuacions es repercutiran als propietaris dels solars , això ja se’ls va explicar, aquesta última actuació a costat 2741,00€, que seran repercutits als propietaris dels solars. Gràcies.

Preguntes “in voce” - La regidora Sra. Pérez formula la 1ª pregunta: Serè bastant breu, el passat dia 21 de setembre del 2015, al Ple municipal el nostre grup SOM-Martorell, vam fer una pregunta i llegeixo literalment, quines retribucions o aportacions econòmiques quantificades, reben els representants de Govern d’aquest Ajuntament com a càrrec públic, actualment a banda dels propis de l’Ajuntament o del Patronat Municipal d’Atenció a les Persones, el Sr. Casasayas va respondre explicant les retribucions del Sr. Alcalde com a Vicepresident del Consell Comarcal, i del Sr. Tomás, com a diputat de la Diputació de Barcelona, bé en tot cas, el Sr. Tomás no forma part del Govern, tot i així, se’m va descuidar dir quines són les retribucions de la Sra. Núria Canal amb dedicació parcial a la Direcció General del Institut d’Acolliment i Adopció. Del Sr. lluís Esteve Balagué, també en dedicació parcial en el Institut de Salut de Salut. De la Sra. Cristina Dalmau, en dedicació parcial en el departament d’ensenyament. I la Sra. Mercè Morera i Santafé, també en dedicació parcial en el Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, crec que són públics també?.

 

 

- El senyor alcalde respon: Això, miri! Normalment tenim.. està Sra. Pérez?. Normalment, tenim el costum de que les preguntes “in voce” es contesten al proper Ple, però aquesta li contestaré jo directament, en aquest Ple, perquè d’aquesta manera tindrà la immediatesa, això que vostè ha citat, les feines de cadascuna d’aquestes persones. El doctor Esteve, perquè és doctor, per tant, treballa al sistema de la salut. La Mercè Morera, fa molts i molts, anys que treballa als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. O la Sra. Dalmau, que és mestra i directora d’una escola de Martorell. Això són les seves feines, això són les seves feines Sra. Pérez, jo no sé on treballa vostè! Sí és públic o privat, no m’interessaria en absolut, ni m’interessa saber ... doncs sí són públics, vagi vostè a l’administració que toca, i consulti-ho, i llavors sabrà les remuneracions d’aquestes persones. Però li diré una cosa, Sra. Pérez, ja fa crec uns quants plens que venim tolerant una mica tots plegats la seva actitud, i en preguntes com aquestes es denota precisament quina és la seva actitud davant d’aquest Ajuntament. Sí, Sra. Pérez, permeti’m, estic contestant, ha fet una pregunta i jo li contesto, si vol saber les remuneracions d’aquestes persones que acaba d’esmentar que són les seves feines, perquè aquí en aquest govern municipal, resulta que tots i cadascú de nosaltres a banda de tenir la dedicació municipal, tenim les nostres feines, no sé? Sí vostè ho sabia però jo l’explico, perquè ho sàpiga, escolti! Cadascú té les seves feines, - La regidora Sra. Pérez diu: les públiques no té res a veure amb les privades, és un tema de transparència. Sí vostès tinguessin això penjat a alguna pàgina, on poguéssim els ciutadans veure-ho, no preguntaria. - El senyor alcalde respon: Sra. Pérez, Sra. Pérez, estic parlant jo, hem portat al Ple moltes hores de manera molt correcta, doncs deixi’m que acabem de la mateixa manera, que jo els hi agraeixo molt a tots plegats, aquesta pregunta, ja no cal que li contestem al Ple següent perquè li acabo de contestar jo ara mateix, per tant, hi ha alguna pregunta més. - La regidora Sra. Pérez diu: Sí - El Sr. Alcalde diu: Digui’m quantes preguntes té? - La regidora Sra. Pérez diu: Tres, li sembla bé? Ho quantes preguntes faig. - El Sr. Alcalde diu: Jo li pregunto, quantes en té? Té tres!, N´ha fet una, té que fer dues més, perquè hi ha més regidors que probablement vulguin fer preguntes, sisplau procedeixi a la segona. - La regidora Sra. Pérez diu: A cap persona li ha limitat les preguntes, i això a lo millor el Sr. Secretari ens ho podrà dir, sí es correcte que jo faci les preguntes que calgui, o les que vostè em digui.

 

 

- El Sr. Alcalde diu: Perdoni Sra. Pérez, jo li he preguntat quantes en fa, i vostè m’ha dit tres, n’ha fet una, i com no sóc gaire llarg, però sé restar, li queden dues, li demano que faci la segona, perquè són tres quarts d’una de la nit, faci la segona. - La regidora Sra. Pérez diu: No sigui agressiu, no s’emprenyi amb mi. - El Sr. Alcalde diu: No en sóc d’agressiu jo, no en sóc en absolut agressiu - La regidora Sra. Pérez formula la 2ª pregunta: La següent es la del tema de la recollida dels animals, perquè sí que ha explicat el Sr. Bargués, com es feia, però a mi m’agradaria saber que es fa quant es recullen els animals. Es sacrifiquen, es porten a algun puesto on finalment és sacrifiquen, o sí es vacunen s’esterilitzen aquests animals ?. - La regidora Sra. Pérez formula la 3ª pregunta: El nou protocol proposat per l’Ajuntament, en concret per la Junta de Portaveus sobre la tramesa d’informació dels regidors de l’oposició, està recollit en el ROM d’aquest Ajuntament ?, i sí no és així, es pot fer un protocol que no estigui aprovat pel ple ?. En aquest sentit el Sr. Secretari ens pot ajudar. - El regidor Sr. Rozalén pregunta: Con respecto al decreto número 918/2015 del 22 de julio por el cual se nombró jefe de protocolo y relaciones institucionales de Alcaldía, lugar de trabajo reservado a personas eventuales. Nosotros en la aprobación del cartipàs, ya votamos en contra, porque uno de los puntos en nuestro programa electoral, era suprimir los cargos de confianza. Nos gustaría hacer las siguientes preguntas: , ¿No hay ningún trabajador en el Ayuntamiento, en el Patronato, en el departamento de Comunicación que pudiera desarrollar este trabajo? Hay que recordar que supondría un ahorro aproximado de 50.000,00 € anuales, que se podrían destinar a temas sociales. O con el objetivo siempre de dar trabajo a los ciudadanos de Martorell, la siguiente pregunta sería: . ¿No ha sido posible encontrar a ningún ciudadano de Martorell para ocupar este puesto, ya que la tasa de paro es de las más altas de la Comarca. En el decreto de Alcaldía vemos en cuanto a atribuciones del Jefe de Protocolo y Relaciones Institucionales de Alcaldía unos puntos que pone, asesoramiento al Alcalde, a los Regidores y Corporación en general, la organización y ejecución de los actos protocolarios del Ayuntamiento. Las preguntas son: . ¿Es asesor de todos los Regidores, o solo de los que gobiernan? . ¿Creen que está haciendo correctamente ese trabajo? Y bueno pienso que hoy no hemos hablado del sexo de los Ángeles. F. PRECS. - La regidora Sra. Ruiz formula el següent prec: Bé gràcies Sr. Alcalde, no voldria fer aquest prec, és un prec que li faig al Sr. Bargués, sense acritud, li demanaria que m’escoltés amb tota atenció, li faré de tot cor i simpatia, en tot cas ens queda quatre

 

 

anys per endavant son molts plens, són moltes vegades que ens haurem de trobar només li diré que les consideracions que hagi de fer sobre la meva persona, sí estic a prop o lluny de la real politic, se les pot estalviar, perquè jo mai les faré sobre la seva persona, entre altres perquè no el conec prou. Només, res mes li demano, és un prec que res més li faré a vostè personalment li diré, que no fa tant, vostè estava aquí en el meu lloc, i patia en les seves carns actituds que vostè està reproduint avui, amb un cert to de prepotència, amb un cert to de cert despotisme , que sota el meu parer són irrespectuosos, a les hores li demanaria, amb mi evidentment no li penso tolerar, i aquests precs els faré totes es vegades que vostè m’obligui a fer-los, en tot cas li demano, jo quant veia com era vostè tractat en alguns plens, jo des de casa o des del públic empatitzava amb vostè, jo em solidaritzava en l’anonimat amb vostè, li demano que ara no reprodueixi aquestes actituds, que no reprodueixi, sé que cal un to una mica solemne, una mica seriós però em veig en l’obligació moral, personal, no ho he parlat amb els meus companys, benvolgut Adolf Bargués que és demanar-li, que no repeteixi, que no es comporti con les persones febles, que al final el poder transforma, espero vostè no sigui d’aquest tipus de persona, i li demano, i li exigeixo això, més que en mi, mai més torni a fer una consideració personal sobre la meva persona, mai més perquè no li toleraré. Gràcies. - El regidor Sr. Rozalén formula el següent prec: Buenas noches, primer punto, haber ruego que contesten estas instancias, puesto que el otro día hice el ruego y no las han contestado, es la E2014004673 del 30 de septiembre de 2014, la E2014004672 del 30 de septiembre de 2014, la E2015001939 23 de marzo del 2015, las persones no han tenido contestación.

===== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 00.55 hores del dia 20 d’octubre de 2015, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.