118. setembre 2014 - abcat.cat · d’entrada cal dir que cada un dels salms per separat té la...

118. setemb

re 2014

Bu

tlletd

e lAsso

ciaci B

blica

de C

atalunya

Vocaci de Mateu. GraVat de B. Picard a Partir del quadre de l. carache. (collecci de GraVats de la BiBlioteca de Montserrat)

1

Portal

La Paraula i els seus fruits

La Bblia ha nascut en un ambient rural. Els protagonistes i els primers destinataris de la majoria descrits bblics coneixien b la natura, aix com les tasques agrcoles. Els eren familiars les plantes, els camps, la sembra, la collita La producci dels arbres fruiters, dels cereals o dels productes de lhort eren aleshores indispensables per a lali-mentaci i, per tant, per a la vida. I tamb ho sn avui, per ms que a moltes persones, acostumades a lambient de la ciutat, els processos de producci i de recollecci els resultin ms aviat llunyans i desconeguts.

No s gens estrany que els autors bblics facin comparacions entre la natura i lexis-tncia humana i que apliquin, per exemple, la idea de donar fruit a la vida humana. El profeta Jeremies relaciona lhome que confia en Du amb un arbre plantat vora laigua, que dna fruit abundant: Benet lhome que es refia del Senyor, que posa en el Senyor la confiana. Ser com un arbre que arrela vora laigua, que enfonsa les arrels ran del torrent; no t por quan ve lestiu, el seu fullatge es mant verd; no es neguiteja en anys de secada, no deixa de donar fruit (Jr 17,7-8).

s una imatge grfica i expressiva, que tamb es troba a vegades en els Salms. El salm 92 parla del just com un arbre fort i majestus, que assoleix llarga vida i fructifica abundosament: Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Lban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Du. Encara do-naran fruit a la vellesa, continuaran plens dufana i de vigor (Sl 92,13-15). El ms conegut i emblemtic, tanmateix, s el text que obre el Salteri. Tamb all el just s lloat i enaltit com un arbre que lleva bons fruits: Ser com un arbre que arrela vora laigua: dna fruit quan ns el temps, i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que emprn (Sl 1,3).

Per arribar a ser productiu, larbre, com tot organisme viu, sha dalimentar cont-nuament. A travs de les arrels, la planta va extraient del sl les substancies nutritives que necessita per crixer i per donar fruit. Ara b, com pot fer aix una persona hu-mana? El salm 1 indica quin s el secret: es tracta de meditar de nit i de dia la llei del Senyor. Efectivament, la Paraula de Du t la capacitat de nodrir els creients. A travs de lescolta, la recepci i la meditaci, podem anar extraient de la Paraula laliment que necessitem per crixer interiorment i donar bons fruits.

Tamb Jess usa sovint imatges del mn rural per fer entendre ms fcilment el seu missatge a la gent del seu temps. Parla de vinyes, de camps, de figueres, de blat En la

2

coneguda parbola del sembrador parteix de lobservaci sobre all que succea en els camps de Palestina: si b molta part de la llavor es perd per un motiu o un altre, la que cau en terra bona dna molt de fruit. Jess ho aplica a la Paraula de Du, que ell est sembrant amb la seva prpia predicaci: si troba un acolliment adequat, donar fruit abundant.

De fet, ara sabem que la Paraula s Jess mateix. Per tant, all que cal per donar fruit s escoltar-lo i seguir-lo a ell, ms encara, viure unit a ell. Aix ho expressa lEvangeli de Joan quan posa en boca de Jess aquestes paraules: Estigueu en mi, com jo estic en vosaltres. Aix com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi (Jn 15,4).

Ls daquest llenguatge es va mantenir entre els cristians, com ho demostra la seva presncia en diversos escrits del Nou Testament. Lapstol Pau constata la rpida ex-pansi de la bona nova i celebra que levangeli fructifiqui en els creients: Aquesta esperana us lha feta conixer la paraula de la veritat, levangeli, que ha arribat fins a vosaltres. I aix com creix i dna fruit en tot el mn, s present entre vosaltres des del dia que el vau sentir i que vau reconixer la grcia de Du en tota la seva veritat (Co-lossencs 1,5-6). La Carta als Hebreus exhorta la seva comunitat a crixer en la fidelitat a Crist i en la coherncia de vida amb aquestes paraules: Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dna plantes bones als qui la conreen, vol dir que t part en la bene-dicci de Du; en canvi, la terra que dna cards i espines s tinguda per intil i gaireb per maleda, i acabar consumida pel foc (He 6,7-8).

Levangeli continua tenint avui la mateixa fora de sempre. Porta en ell la capacitat de donar fruit. Per fer-ho, cal tan sols que trobi cors ben disposats, persones decidides a acollir-lo i deixar-lo actuar en elles. Aix demana una atenci activa a la Paraula de Du: lhem rebuda, la tenim a m, per hem dassimilar-la i fer-la nostra perqu arribi a traduir-se en obres. La recomanaci de la Carta de Jaume s ben escaient: acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que t el poder de salvar-vos. Poseu en prctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyareu a vosaltres mateixos (Jm 1,21-22).

Un mitj til i efica per arribar a aquest resultat s practicar lanomenada lectio divina o almenys entrar en contacte amb la Paraula de Du amb el seu esperit. Es tracta dobrir-se amb receptivitat i amb inters a la Paraula, buscar els elements necessaris per entendre-la en el seu sentit original, retenir-la en el cor i meditar-la, descobrir la veu de Du que ens parla a travs della, entrar en dileg damistat amb ell i respondre-li amb un comproms de vida que sigui realment alimentat per la seva Paraula.

La nostra relaci amb la Bblia no es pot limitar a una lectura informativa o a un estu-di intellectual per acrixer els nostres coneixements. En les seves pgines hi ha la Paraula de Du, que s viva i efica (He 4,12) i est destinada a donar fruit en els seus receptors.

Agust Borrell

Portal

3

Articles

La creaci en els SalmsLes ressonncies del concepte de creaci en els Salms

a travs de lhermenutica de la histria de les religions

per Jordi Sidera

1. Introducci

El Llibre dels Salms s lobra potica per excellncia de la Bblia hebrea. El ttol grec, , ja fa referncia a un conjunt dobres potiques per a ser cantades. Cada salm s una poesia individual, una manifestaci personal i, com a tal, sovint sexpressa en un llenguatge quotidi i directe, de familiaritat amb Du, sigui per lloar-lo, per pregar o per dirigir-li spliques, tal com indica el seu nom hebreu tehillim, lloances. Un llibre de poesia. Un llibre de cants.

Interpellar el Salteri sobre el concepte de creaci comporta forosament apro-par-nos a la qesti dels orgens del mn des dun context lric i des duna meditaci personal. Les nocions de la creaci que hi trobarem, seran presentades com a cant i com a poesia. El Salteri no vol ser un tractat de definicions teolgiques precises, ni despeculacions racionals. Per aquest fet no ha de deixar de banda la profunditat espiritual, al contrari. El mateix concepte de creaci dIsrael tendeix ms a presentar el sentit del pla div desplegat en la histria, que no pas a centrar-se en el fet originari inicial. Lespeculaci religiosa es dirigeix principalment cap a lAliana amb el poble i en la salvaci dIsrael.1 Per tant, la mateixa creaci s concebuda des duna perspectiva diacrnica, com a part dun pla div, un pla dhistria sagrada, que tindr el seu punt lgid en lAliana, per que, en la mesura que es tracta dun procs histric no tancat, cada moment conserva el seu propi pes dins del conjunt. La creaci, tot i la seva pree-

1 X. Lon-Dufour, Vocabulario de Teologa Bblica, Barcelona 1966, p. 163.

4

minncia com a origen, queda matisada per un context teolgic ms ampli. El context lric i la perspectiva dinterpellaci personal que representen els Salms, fecunden les reflexions sobre la creaci amb una mirada potica interior que enalteix i dna fron-dositat a la meditaci sobre el rol de lsser hum en la histria.

Per al mateix temps, com veurem ms endavant, aquest context potic permet la utilitzaci de textos i concepcions molt heterognies. Aquesta diversitat planteja qes-tions profundes a lhora de dilucidar lhoritz espiritual dIsrael, especialment pel que fa a la dialctica amb les espiritualitats del seu entorn. Per no es tracta noms duna qesti dhermenutica bblica, sin que la situaci paradoxal que genera aquesta heterogenetat condueix inevitablement al punt fonamental de lhermenutica de la histria de les religions. Ms enll de lestudi arqueolgic i documental, les cincies de lesperit tenen una pretensi dexposici duna veritat, tal com assenyalaren en el seu moment H. G. Gadamer i Paul Ricoeur, precisant els termes dun debat que sarrosse-gava des del neokantisme, lidealisme alemany i el positivisme anglosax. Per aquest accs a la veritat actual dun document histric sha de confrontar amb la paradoxa de les divergncies profundes entre la perspectiva del lector i la del document. Aquest fet saguditza en cas de les religions pel fet que, per definici, sautopresenten com a via nica a la veritat. Com es poden conciliar visions contraposades amb una pretensi dabsolutesa, i extreuren una veritat? Lexemplificaci que trobem en els Salms, a part delegant, s enormement fecunda.

Dentrada cal dir que cada un dels salms per separat t la seva prpia personalitat, el seu sentit i la seva finalitat. Els primers salms nasqueren en el context de la destruc-ci del temple de Jerusalem i lexili babilnic, amb la funci de substituir el culte.2 Com molts altres llibres bblics, el dels Salms presenta unes caracterstiques especials, que fan que es pugui llegir en diversos sentits. Es pot llegir com un conjunt, com a cntics individuals, segons lordre de composici, segons la divisi tradicional del Salteri, per temes, per autors atributs, per gneres, o encara per altres agrupacions. Per al nostre estudi, que sendinsa en a travs dels prstecs culturals que presenta el concepte de la creaci en el Salteri, hem adoptat com a guia de treball la perspectiva de la gnesi histrica, ja que ens permetr de comparar els contextos histrics i ide-olgics, amb les definicions internes, copsant aix, tots els matisos que sorgeixen en aquest encreuament.

En tot cas, tot el Salteri es pos amb el temps sota lautoria davdica, fins hi tot aquells salms que porten explcitament la referncia a un altre autor o clan. David apareix sovint com a citarista (1Sa 16,16-23; 18,10; 19,9) i per altra part s presentat sovint en tant que sser hum, amb totes les seves virtuts i faltes, centrat en una re-

2 A. ohLer, Invitaci a la Bblia, Barcelona 2008, p. 111.

La creaci en els Salms

5

laci personal amb Du (1Sa 19,13-16; 2Sa 11-12; 15,24-26). Precisament aquestes caracterstiques savenien amb lorientaci literria del llibre. Aix ja el recull ms antic de salms (del 51 al 72) respon a aquest nim dinterpellaci a Du des de la pietat personal i s anomenat, simplement, amb el nom de pregries de David (Sl 72,20).3 A partir daquest nucli inicial, el Salteri an creixent amb successives aportacions que es degueren estendre durant segles. Ara b, si cada aportaci introdua un mats dife-rent, depenent dels autors i les circumstncies histriques i socials que envoltaven al text, de fet no substitua les parts anteriors, sin que les integrava en un nou conjunt i en proposava una nova lectura. Daquesta manera (tal com passa amb altres libres de la Bblia) ens trobem amb diferents estrats sobreposats que els investigadors han anomenat amb diferents noms, salteri elohista, davdic i que es complementen els uns als altres a la manera dels harmnics musicals. En el segent esquema exposem les principals fases daquest procs dampliaci, posant-lo en referncia als esdeveniments histrics segons lestadi actual de la investigaci:4

Ara b, cadascuna daquestes parts respon a unes perspectives determinades, de manera que, pel que fa a la creaci, matisen, reelaboren o amplien el concepte de creaci aportant-li densitat i profunditat. El resultat final s una polifonia en qu cada veu desvela un mats nou de la concepci de conjunt.

En lAntic Testament, la creaci ja s presentada des de diferents perspectives que conflueixen totes en la idea del Du creador. Els Salms es fan ress daquest llegat.

3 T. rmer et al., Introduccion al Antiguo Testamento, Bilbao 2004, p. 488-490.4 Lesquema est elaborat a partir de lexposici de M. rose en ibd., p. 490-495.

Exo

rdi

Intr

oduc

ci

mes

sin

ica

Sal

ms

de D

avid

Sal

ms

de C

or

Sal

ms

dA

ssaf

Ora

cion

s de

Dav

id

Sal

ms

dA

ssaf

Sal

ms

de C

or

Sal

ms

de D

avid

Sal

ms

de C

or

Con

clus

i m

essi

nic

a

Sal

ms

del R

egne

Ap

ndix

s i a

llel

uies

Rec

opila

ci

sapi

enci

al

Sal

ms

de p

ereg

rinac

i

Ann

ex: S

alm

s de

Dav

id

All

elui

es fi

nals


6

Lestrat ms antic correspon a la idea del Du creador del cel i de la terra (Gn 14,19; 14,22). Per resumir breument els diferents relats del Gnesi, podem dir que subratllen la idea dordenaci del caos, de creaci mitjanant la paraula, de bondat del procs de creaci, i de lactivitat quasi artesanal de Du en la creaci de cada un dels ssers creats.5 En aquest relat ja shi observen amb tota claredat la superposici de tradici-ons i de concepcions entorn de la creaci. El conjunt resultant no s sincrtic, sin simfnic, de manera que mostra la profunda saviesa dels redactors del text, que eren capaos damalgamar diferents visions entorn dun dels misteris ms profunds per a lsser hum. En altres passatge, lAntic Testament posa laccent creacionista en el designi de Du en la histria de la salvaci (per ex. Jr 27,4-7; Is 43,1-7; 45,12), i, per tant, aquest noms s el punt inicial de tot aquest procs. En aquesta mateixa lnia, la salvaci s entesa com a recreaci (Jr 31,22; Is 41,20; Ez 36,26-35). Altres passatges serveixen per a definir la situaci ontolgica de lsser hum, davant del creador (Jb 38-41; 42,1-6) o com a mitj per a descobrir lartfex de la creaci (Sv 13,5). Tamb trobem lectures ms morals, en les quals lanalogia i la semblana entre Du i lhome fa que aquest descobreixi el seu propi cam i lorientaci que han de seguir els seus actes (Is 44, 24-28).6

LAntic Testament combina concepcions teolgiques amb altres dun to marca-dament moral o ms contemplatives. Cadascuna aporta la seva part de veritat i, al mateix temps, deixa entreveure les inquietuds mentals i histriques que guiaven els seus redactors. En aquest article rastrejarem aquestes concepcions bbliques a lin-terior del llibre dels Salms. Ens centrarem en el procs de gestaci i mirarem quins matisos afloren al llarg de les diferents ampliacions. En primer lloc repassarem les diferents mencions que els Salms fan de la creaci, tot seguint lordre del Salteri, per individualitzant els diferents matisos creacionistes. En la segona part farem lestudi dels diferents estrats que componen el llibre: la dilucidaci de les preocupacions i les esperances en qu vei la llum cada Salteri i les circumstncies histriques i socials, ens serviran de guia per a comprendre la inquietud religiosa que amarava els redactors. Daquesta manera podrem aprofundir una mica ms en cada un dels aspectes de la concepci creacionista dels Salms tot emmarcar-la en els contextos religiosos en qu es desenvolup. Acabarem copsant la visi de conjunt que sorgeix precisament daquesta polifonia de motius.

5 X. Lon-Dufour, Vocabulario de Teologa Bblica, p. 163-164.6 Cf., ibd., p. 164-166.


7

2. Els Salms i la creaci

En aquesta part recopilem els Salms en qu apareixen referncies a la creaci o a lacci creadora de Du. El tractament dels Salms s, per tant, en tant que unitats individuals que volen transmetre un missatge en si mateixes. Aquesta primera aproxi-maci posa de relleu el missatge del salm en tant que cntic espiritual. Per compren-dre lessncia religiosa de cadascun dels salms, els hem dentendre com a expressi religiosa dun individu particular que, tot i formar part de la comunitat, es dirigeix personalment a Du. Aix, fins i tot quan el cntic s collectiu, pot dirigir-se a Du en una relaci destreta intimitat.

El primer Salm en qu trobem una referncia al Du creador s el Salm 8:

4 Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, 5 jo dic: Qu s lhome, perqu ten recordis? Qu s un mortal, perqu el tinguis present?

Es tracta dun salm de lloana, amb un missatge amb un doble mats. Si per un costat exposa la grandesa del creador mitjanant la magnificncia de la seva obra, per laltre, vol mostrar la dignitat que aquest ha concedit a lhome, precisament en contraposici a aquesta grandesa. Segurament es tracta dun salm utilitzat en el culte, que presenta elements arcaics, manllevats de cntics reials cananeus, en concret de la civilitzaci dUgarit.7 Tot i que la referncia a Gn 1,17 i 26 s evident, la intenci de lautor no s aturar-shi, sin utilitzar-la com a prembul per a la descripci de la pro-funditat del que significa lsser hum.8 Cal destacar que no hi apareix cap referncia a la situaci original de lhome, ni a la prdua de cap estat primigeni, sin que lsser hum apareix en la plenitud de la seva dignitat.9

El Salm 19, tot i ser un himne, presenta unes caracterstiques especfiques que en fan difcil la classificaci. Segurament era tamb utilitzat en el culte, per la forma arcatzant de la primera part (Sl 19,1-7), precisament la que fa referncia a la creaci, li dna unes caracterstiques particulars:10

2 El cel parla de la glria de Du, lestelada anuncia el que han fet les seves mans. 3 Els dies, lun a laltre es transmeten el missatge, luna a laltra sel revelen les nits. 4 Silenciosament, sense paraules,

7 Cf. h.-J. KrAus, Los Salmos, Salamanca 1993, vol I, p. 285.8 Cf. ibd., p. 289.9 Cf. ibd., p. 291-292.10 Cf. ibd., p. 415-416.


8

sense que ning els senti la veu, 5 el seu anunci sescampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als lmits del mn. Du ha posat en el cel un pavell per al sol, 6 i el sol en surt com un esps de la cambra; radiant com un atleta que es llana a la cursa, 7 surt dun extrem del cel i volta fins a laltre; res no sescapa de la seva escalfor.

El Salm es refereix clarament a la revelaci que el mn creat fa del seu Creador. Per al mateix temps que lunivers revela aquesta fora misteriosa, loculta. El missat-ge s silencis i sense paraules.11 El mn s enigmtic: proposa lenigma, per no en revela la resposta. s molt significatiu que en la tradici jueva sexpressi aquest misteri precisament amb lexpressi sense paraules, ja que s una contraposici clarssima a la revelaci divina mitjanant la paraula, o a la transparncia de la creaci com a indici del Creador. Sha volgut relacionar aquest salm, amb antics himnes cananeus de lloana al sol. El v. 2 presenta parallels amb la glorificaci del du El a Ugarit, mentre que els v. 5b-7, recorden les descripcions sumries i egpcies sobre la sortida literal del du Sol de la seves cambres. Respecte a aix, i a lespera destudis ms acurats, cal fer notar que les tradicions dIsrael sobre la creaci que fan referncia al Sol sn molt an-tigues, i que sovint shan adaptat les descripcions referides al sol, per nhan transferit les caracterstiques a Yhwh.12

Precisament fa referncia a lacci de la paraula divina en la creaci el Salm 33:

4 Perqu la paraula del Senyor s sincera, es mant fidel en tot el que fa. 5 Estima el dret i la justcia, la terra s plena del seu amor. 6 El Senyor ha fet el cel amb la paraula, amb lal de la boca ha creat lestelada; 7 com dins un odre, recull laigua dels mars, ret els oceans en el seu llit. 8 Que tota la terra veneri el Senyor, que el temin els habitants del mn. 9 A una paraula seva, tot comen; a una ordre dell, tot exist.

Es tracta tamb dun cntic de lloana, cantat segurament en el marc duna cele-braci cultual. s tard i es tracta dun poema acrstic (amb tants versets com lletres

11 Cf. Sv 13,1ss. i Rm 1,19-20.12 Cf. KrAus, op. cit., p. 417-8 i 421-422.


9

t lalefat).13 Els versets 4-9 es poden dividir en tres parts: la primera lloa la paraula; la segona nexposa les obres i la tercera reclama el retorn de la paraula des de la creaci cap al Creador. Les imatges mtiques primordials que ja trobvem en el Gnesi sn posades sota el poder del Senyor.14 Tamb cal ressaltar el fet que sexplicita que la creaci divina no s noms un acte originari, sin que continua viu i present en la histria: es mant fidel, la terra s plena del seu amor. Pel que fa al tema de la paraula creadora, ja havia aparegut en altres tradicions religioses, especialment en la teologia de Memfis en refe-rncia al du Ptah, per adquireix un significat particular a Israel en funci de la singu-lar concepci de la histria i de lAliana.15 Que aquest elogi de la paraula s produeixi en el marc del Salteri, en un cant de lloana, confereix al text una gran finor esttica.

El Salm 51, un salm de splica, tot i no parlar de la creaci del mn, presenta una singularitat remarcable. En el verset 12, lorant demana a Du que li cre un cor nou. En la Bblia el verb crear, bar, es reserva nicament a la creaci divina: aix significa que es tracta duna acci singularssima. El fet que en aquest salm es refereixi a la creaci a linterior de lhome subratlla el carcter de continutat en el temps de la creaci divina, i al mateix temps que Du s lnic que pot renovar linterior de la persona, fent patent aix la dependncia absoluta respecte de Du.16

El Salm 74 correspon a un cntic de pregria, celebrat en un lloc sant. Lamenta la destrucci del temple. Es tracta dun text molt corromput, que presenta divergncies entre les diverses parts que el componen. El fragment central (12-17) t un carcter hmnic de celebraci del Du creador i salvador:17

12 Per tu, oh Du, des de sempre ets el meu rei, victoris per tota la terra. 13 Amb quin poder vas dividir el mar i vas trencar els caps dels monstres marins! 14 Tu esclafares els caps de Leviatan, convidares a menjar-sel un poble del desert. 15 Tu vas obrir fonts i torrents i eixugares rius inestroncables. 16 Teu s el dia, teva s la nit; tu fixares la lluna i el sol. 17 Delimitares les fronteres del mn; lestiu i lhivern, tu vas formar-los.

13 Cf. ibd., p. 573.14 Cf. ibd., p. 575.15 Cf. ibd., p. 576-578 ; i K. KocK,, Wort und Einheit des Schpfergottes in Menphis und Jerusalem,

Zeitschrift fr Theologie und Kische 62 (1965) 251-293.16 Cf. KrAus, op. cit., p. 769.17 Cf. KrAus, op. cit., vol II, p. 151-155.


10

La majoria de referncies sn mtiques i alguns autors pensen que es poden atri-buir tant a la creaci del mn com a la histria dIsrael. La referncia del verset 13a sembla esmentar el pas del Mar Roig, per tant, i amb una certa harmonia amb la resta del Salm, el fragment voldria mostrar el poder de Du tant en la creaci com en la histria. Ara b, en la segona part del verset hem de cercar el referent ms aviat en la llegenda de la lluita amb els dracs, de probable origen sirocananeu.18 De fet, lnica referncia explcitament clara al moment de la creaci, es refereix a la creaci del Sol i de la Lluna. El fragment actua com a punt de referncia per al missatge principal del salm, dirigit a exhortar el poble a retornar vers Du i a honorar-lo. Es tracta del Du omnipotent, en les mans del qual hi ha el mn i la salvaci del seu poble.

En el verset 4 del Salm 75 hi trobem una referncia al manteniment constant de la terra per part de Du, fins i tot en el moment en que vindr a judicar els injustos. No es precisa de quin judici es tracta, ni quan ser el moment. Tampoc no hi ha cap referncia a la creaci primordial.19

Un tractament a part mereix el Salm 89. Podem dividir-lo en tres seccions. Una primera part hmnica individual (1-19), que s seguida per una visi oracular (v.

18 Cf. ibd., p. 155 i 352.19 Cf. ibd., p. 163.

El rei David. Miniatura del segle XIV.


11

20 i ss.), per acabar amb un altre cant individual, aquest de lamentaci per la deca-dncia del Regne de David (v. 39-53). Tot el salm sembla ser duna gran antiguitat, especialment els v. 7-16 (en els quals apareixen les referncies a la creaci). El Salm podria ser preexlic, potser del temps del rei Josies (final del s. VII aC). Els versets 10-15 narren la victria de Du sobre els poders del caos:20

10 Domines larrogncia de la mar, amanseixes les onades quan sencrespen. 11 Vas esbocinar el cadver de Rahab, el teu bra potent va dispersar els enemics. 12 Sn teus el cel i la terra; has format el mn i tot el que shi mou. 13 Has creat el nord i el migdia; el Tabor i lHermon aclamen el teu nom. 14 El teu bra s fort i potent, la teva m, poderosa i sublim. 15 El dret i la justcia sostenen el teu tron, la lleialtat i lamor et precedeixen.

La descripci s expressada en termes mtics propis de lOrient Antic. Du domin el mar i les forces primordials, personificades en el monstre anomenat Rahab. En el verset 11, les forces primordials catiques sn anomenades enemics, conseqentment en el v. 12 es descriu la consumaci del domini del cel i de la terra amb la creaci del mn. Lestructura de lluita contra el caos primordial, creaci i regnat el trobem repe-tit en moltes mitologies orientals, de les quals lEnuma Elix ns lexemple ms clar. Aquest domini sobre tot el mn es reitera amb la descripci dels quatre punts cardi-nals. Aix, el nord i el sud que apareixen en el poema, en la mesura que acompanyen els monts divins de Tabor i Hermon, semblen formar part duna geografia mstica, possiblement arrelada en antigues tradicions cananees. Els versets 14 i 15 continuen exalant el poder heroic i reial del Senyor, en la lnia mtica que ja aflorava en els v. 5-9. Aquests fragments sn duna gran antiguitat, i tot i que esdev quasi impossible de localitzar els elements arcaics, H. Gunkel ha suggerit un origen nord-israelita.21

El Salm 90, atribut excepcionalment a Moiss, en el verset 2, expressa una glo-rificaci de Du anterior a lacte creatiu. En aquesta, es fa una referncia obscura al naixement de les muntanyes i el mn. Sembla una imatge extreta dantics mites cosmognics.22

20 Cf. ibd., p. 309.21 Cf. ibd., p. 309-311.22 Cf. ibd., p. 324 (Cf. Jb 38,2).


12

En el Salm 94, bsicament un salm doraci, hi trobem una diatriba entre els ver-sets 7 i 11, en la qual sutilitza un recurs retric en referncia al Creador: El qui ha fet lorella, no hi sentir? / El qui ha format lull, no hi veur? (v. 9). Aqu, el recurs a la creaci s utilitzat per tal de definir la posici moral de lsser hum des de la pers-pectiva ontolgica. Lacte hum ha de ser de determinada manera, ja que aix ha estat creat lhome. El recurs retric serveix per ressaltar tant la capacitat de judicar de Du, com la profunda coherncia ontolgica daquest judici.

Ms difcil de classificar resulta el Salm 95, que sembla tenir algunes caractersti-ques que lindividualitzen dins del Salteri. En tot cas, lopini majoritria s que es tracta dun salm cultual, que podria haver estat compost al final de la monarquia, o just en comenar lexili.23 Els primers sis versets actuen com a introducci que exhorta el poble a la celebraci ritual, abans de passar a la part ms proftica del salm. s en aquesta introducci on trobem les referncies a la creaci:

3 El Senyor s el Du sobir, rei de reis per damunt de tots els dus; 4 t a la m les entranyes de la terra i sn dell els cims de les muntanyes; 5 la mar s dell, perqu ell lha feta, les seves mans han modelat la terra ferma. 6 Entreu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.

Es tracta duna descripci tpica de la reialesa divina, segons les antigues formules cananees. La formula rei de reis per damunt de tots els dus del v. 3, s un antic ttol div, que apareix a Egipte i a Mesopotmia, lligat en aquesta darrera a les pretensions de lideratge del du local de Babilnia: Marduk. Tamb a la regi sirocananea, grcies als texts de Ras Xamra i les cartes dAmarna, sha pogut constatar el fenomen dexal-taci dun du particular a sobir sobre els altres dus, com a senyor dels cels, prncep de la terra i jutge, amb la utilitzaci de frmules semblants. En les antigues frmules cananees, la descripci honorfica continua presentant-lo com a creador i senyor del mn, com en el verset 4 i segents.24 La referncia a la creaci del verset 5 sha den-tendre dins daquest context de descripci del poder div. Per en el verset 6 sen fa una lectura molt ms particular. Amb lexpressi ens ha creat es refereix directament al poble dIsrael, com b sespecifica en el verset 7.25 De forma molt elegant i subtil, el salmista passa duna formulaci mtica arcaica a lespecificitat prpia del poble

23 Cf. ibd., p. 369.24 Cf. KrAus, op. cit., vol I, p. 126-127.25 Cf. KrAus, op. cit., vol II, p. 369.


13

dIsrael, sense ruptures estilstiques. Parallelament, la noci de creaci aprofundeix el camp semntic i passa de la frmula ritual cosmognica, a lacci daquesta acci divina en la histria.

Tamb en el salm segent, el Salm 96, hi trobem una referncia a la creaci del cel (v.5) en un passatge on es destaca lanorreament dels dus pagans davant de la descripci del poder del Senyor (v. 4-5). Ens trobem tamb davant dun salm cultual, segurament cantat desprs de lexili. Amb tot, com passava en el salm anterior, aquest passatge correspon a frmules estereotipades molt ms antigues que shaurien adequat al context de lanomenat salteri teocrtic.26

El verset 3 del Salm 100 (un himne cultual dacci de grcies) se situa en la mateixa perspectiva que el verset 6 del salm 95: enllaa la creaci del mn amb la histria del Salteri. El Salm 102, en el verset 19, shi refereix de manera encara ms explcita: el poble creat de nou lloar el Senyor. Aqu tamb, per a la paraula recreaci, sutilitza larrel del verb bar, reservat a lacci creadora divina.

El Salm 104 s un dels que contenen ms referncies al tema de la creaci i un dels ms interessants de tot el Salteri sobre aquest tema. Es tracta dun himne individual, estretament vinculat literriament amb el salm anterior. Per en canvi presenta unes divergncies de contingut que el fan molt especial, fins al punt que, mentre el Salm 103 sha datat entre els salms ms recents, sobre el 104 no hi ha hagut manera de posar-se dacord sobre la data de composici.

El tema de la creaci s present al llarg de tot el text: exposa de forma alternada les mencions a lobra primordial de Du i el manteniment daquesta al llarg de la histria. El primer que sobta del salm s el seu parallelisme amb lHimne al sol dAmenofis IV o Akhenaton, el fara heretge del s. Xiv aC. Es creu que alguns elements de lhimne egipci degueren penetrar en cants cananeus dexaltaci del Du altssim i del creador. Durant lpoca del bronze, les ciutats palestines es trobaven en contacte estret amb la civilitzaci egpcia i fortament impregnades de la seva cultura. Desprs, Israel devia reabsorbir els temes i motius presents en els himnes cananeus. A ms de les allusions de lHimne al sol, en el salm tamb shi troben elements procedents del coneixement cientfic natural egipci, molt allunyats de les visi del mn dIsrael, i tamb motius referents a loce primordial, de procedncia sirocananea.27 Pel que fa a la semblana amb el relat sacerdotal del primer captol del Gnesi, actualment es pensa que no es tracta duna influncia directa entre tots dos textos, sin que ambds pouen del ma-teix fons cultural que va sedimentar en tots dos textos.28

26 Cf. ibd., p. 375-380.27 Cf. ibd., p. 441-442 i 450.28 Cf. ibd., p. 442.


14

El salm comena amb una autoexhortaci a lloar la grandesa divina. En aquest pri-mer fragment ja apareix la primera menci a la creaci, per vinculada a la descripci de la residncia divina:

2 tembolcalla la llum com un mantell. Has ests el cel com una vela, 3 damunt les aiges thas fet un palau.

Desprs daix, latenci es dirigeix cap a la creaci de la terra, que s descrita en un llenguatge mtic de lluita contra els poders catics, especialment representats per les aiges. La referncia a la veu de tro divina, deixa entreveure restes duna concepci summament naturalista. Les referncies a fonaments i a establir lmits assenyalen vers un fons cosmognic cananeu, on lacci divina es concebuda en termes dorde-naci del caos:

5 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. 6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aiges sepultaven les muntanyes. 7 Les vas amenaar i fugiren a linstant, esverades de sentir el teu tro, 8 pujant les muntanyes, baixant per les valls, fins al lloc que els havies assignat: 9 els fixares un lmit que no traspassaran, mai ms no cobriran la terra.

Continuen uns quants versets que descriuen lacci de Du sobre la natura. Els versets 10-11 serveixen de transici entre aquest passatge de les aiges i els que vnen a continuaci sobre el mn vegetal, agrcola i animal, i les seves relacions mtues. En el verset 19 es reprn el tema de la creaci:

19 Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on sha de pondre. 20 Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva; 21 els lleons rugeixen buscant la presa, reclamant a Du el seu menjar. 22 Quan fas sortir el sol, es retiren i sajacen als seus caus;

23 i lhome sen va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre. 24 Que en sn, de variades, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa. La terra s plena de les teves criatures.


15

Entre els versets 19 i 24 s on ms es deixa sentir la influncia literria de lHimne al sol, per a diferncia del poema egipci, on la divinitat exalada s el sol, en el salm es posa insistentment en relleu la dependncia dels elements naturals respecte al seu creador. A diferncia de Gn 1, aqu lautor es complau en lexposici detallada de les obres de Du. A travs duna delicadssima bellesa potica, el salm va desgranant davant dels ulls del lector aquestes obres. La influncia de les llistes enciclopdiques egipcis s prou notria.29 El verset 24 remarca el fet que totes les obres sn fetes amb saviesa (cf. Jb 28 i Pr 8,22ss.) idea recurrent en els llibres sapiencials, per tamb del Gnesi, i que mostra com la saviesa s una qualitat que amara la creaci des dels inicis.

Tant en el verset 26 com en el 30, les referncies a la creaci estan emmarcades en el context de creaci permanent o manteniment de la creaci. El Leviatan del verset 26 ja no es mou per les aiges primordials, sin pels mars solcats pels vaixells. En el verset 30 el manteniment de la vida, la recreaci, es mostra tamb com a depenent de lal de Du.

Resumint, tot el Salm 104 s una visi de la creaci en tant que dependncia originria i permanent del mn respecte de Du. Bona part de la bellesa del poema prov de la mateixa estructura cosmolgica que shi descriu. El mn per a Israel, tal com el descriu el salm, no era una entitat estable i en reps, persistent per si mateixa, un cosmos a lestil grec, sin ms aviat un esdevenir. La seva essncia s aquest entre-llaament de cada una de les parts que el componen guiades per una saviesa divina que les empeny.30

La referncia al Du creador del cel i la terra del Salm 115 (v. 25) semmarca dins del context dexili, en el qual sexpressa la confiana en la salvaci i en la benedicci di-vines (v. 9-14). La confiana en Du ha de ser absoluta en la mesura que ho s tamb el seu poder. Remetres a la creaci del cel i la terra s la forma ms radical dexpressar labsolut poder de Du.

En el llargussim Salm 119, salm conclusiu del salteri sapiencial, hi trobem tam-b una menci a la creaci en el verset 73:

73 Les teves mans mhan fet i mhan creat, dnam seny per a aprendre els manaments.

La primera lnia es tracta duna confessi i un reconeixement de Du com a crea-dor, per ms interessant s la conseqncia daquest reconeixement en un sentit que trobem en la segona lnia del verset. Precisament per la dependncia creativa, lacci moral depn tamb, en darrer terme, del sosteniment div. No s que lhome no hi hagi de posar la seva voluntat, per aquesta sorienta a la petici de seny, ms que no a

29 Cf. ibd., p. 446.30 Cf. ibd., p. 450.


16

la decisi sobre el que far. La dependncia respecte Du en lacci moral ens remet a la pregunta retrica del v. 9 del Salm 94.

En el salms 121,2; 124,8 i 134,3 shi troben altres referncies a la magnificncia de Du com a creador del cel i la terra. Es tracta bsicament de la frmula honorfica que recull lantiqussim ttol bblic que hem esmentat en la introducci, per no shi especifica res ms sobre la creaci.

El Salm 136 s un himne responsorial, evidentment destinat a ser cantat col-lectivament durant el culte. El salm descriu les grans gestes de Du comenant per la creaci i continuant per les intervencions histriques a favor del seu poble. Els versets 5-9 descriuen el procs creacionista segons les etapes habituals: cel, terra sobre les aiges, i sol i lluna (cf. Gn 1,4-14).

5 Ha creat el cel amb saviesa. Perdura eternament el seu amor. 6 Consolid la terra sobre laigua. Perdura eternament el seu amor. 7 Creador dels dos astres gegants. Perdura eternament el seu amor. 8 El sol, que impera sobre el dia. Perdura eternament el seu amor. 9 La lluna i els estels, que governen la nit. Perdura eternament el seu amor.

El Salm 139, que comena com un himne de lloana (v. 1-18) acaba com un cant de lamentaci (v. 19-24, possiblement els ms arcaics). s un salm singular i original, difcil destereotipar. Els versos 13 i 18 reconeixen la dependncia ontolgica total de lhome respecte de Du, en tant que aquest lha creat:

13 Tu has creat el meu interior, mhas teixit en les entranyes de la mare. 14 Et dono grcies perqu mhas fet tan admirable, les teves obres sn meravelloses: ho reconec amb tota lnima. 15 Res del meu cos no et passava per alt quan jo manava fent secretament, com un brodat en el fons de la terra. 16 Els teus ulls em veien abans destar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que nexists un de sol.

En el verset 13 loriginal hebreu diu textualment has creat els meus ronyons, que simbolitzaven la part ms interior de lsser hum, les entranyes ms profundes, la


17

seu de les emocions ms ntimes i de la voluntat. Sn molt reveladores les expressions secretament, en el fons de la terra del v. 15, reminiscncies de mites ctnics que volen mostrar la profunditat de la mirada del Senyor (cf. Gn 2,7, segurament ms recent, perqu en el Gnesi ja sespecifica que s directament Du mateix qui crea).31

El verset 16 subratlla la profunditat ontolgica de la creaci divina en prescincia i predeterminaci. Lorientaci general del salm, que posa al seu autor davant de la mirada judicativa de Du, per amb confiana, situen aquestes referncies a la creaci en el pla ontolgic. Tant el judici de Du, com la resposta humana, la confiana, estan fonamentades en la mateixa essncia de lhome. Du no noms ens coneix, sin que ens coneix tan profundament que el seu judici, ms que una sentncia, esdev un gui-atge: Mira si vaig per camins didolatria i guiam per camins eterns (v. 24).

En el Salm 146 torna a aparixer la descripci honorifica de creador del cel i de la terra (v. 6); shi afegeixen ara tamb els habitants: tot el que shi mou.

El Salm 148 s una elaborada composici literria, en la qual es lloa el nom del Senyor. La composici correspon a un responsori entre dos cors, situats un enfront de laltre que salternen en la lloana a lAltssim.32 El salm exhorta tota la creaci a proferir paraules de lloana al nom del seu creador, que mitjanant la paraula, va cre-ar-los. Daquesta manera, lestructura dramtica del poema (lloana - resposta) esdev anloga a lexposici conceptual (creaci mitjanant la paraula - lloana mitjanant la paraula). El verset 5, en qu apareix la referncia a la creaci, actua de xarnera entre la lloana dels ssers celestials (v. 1-4) i la dels ssers terrenals (v. 7-14), de manera que agrupa aix els cossos creats celestes i els ssers creats terrestres:

5 Que tots llon el nom del Senyor: a una ordre dell, tots foren creats. 6 Els don solidesa perptua, els impos lleis que no traspassaran.

No deixa de ser significatiu que en un salm en qu se celebra la paraula (de crea-ci, de lloana, els responsoris), aquesta es dirigeixi principalment envers el nom de Du, concepte importantssim en moltes tradicions orientals, i especialment en la Bblia, ja que Du culmina la creaci precisament donant el nom a les criatures o demanant a Adam que ho faci.33

En el Salm 149, en el verset 2, torna a aparixer el ttol honorfic de creador, aplicat a la creaci del poble dIsrael.

31 Cf. ibd., p. 762.32 Cf. ibd., p. 825.33 Cf. c ibd., p. 528 i X. Lon-Dufour, op. cit., p. 520-522.


18

3. La gestaci del concepte

Un primer cop dull al Salteri ens fa adonar de seguida de lheterogenetat de les mencions que shi fan. I la distribuci daquestes tamb presenta algunes irregulari-tats. Dels cent cinquanta salms que formen el Salteri, en vint-i-quatre hi apareix algu-na referncia a la creaci, des duna simple menci fins a descripcions detallades. Ara b, la major part daquests vint-i-quatre salms, en concret disset, els trobem dins dels salms incorporats desprs del fracs de les esperances messiniques en Zorobabel i en la reorientaci dels objectius dIsrael envers la reconstrucci del temple, el culte i en la vida espiritual de la comunitat.34 Uns altres quatre salms shi devien haver incorporat en el moment de les esperances messiniques (salteri davdic i salteri messinic). Dos salms ms correspondrien a lpoca immediatament posterior a lexili (Salms dAssaf ). Mentre que un sol salm del nucli originari esmenta el tema de la creaci. Amb tot, les caracterstiques dels salms reunits en les Oracions de David i els Salms dAssaf (salms 50-83), tots pregries individuals, dna una certa homogenetat a tot el con-junt, que fa que es puguin considerar des de la mateixa perspectiva religiosa.35 Segons aquest esquema, la major part de salms amb referncies a la creaci shi devien haver incorporat en les etapes tardanes de formaci del Salteri.

En primer lloc hem de tenir en compte que, tractant-se com es tracta dun llibre potic per a ser cantat, el Salteri no pretn ser un tractat sistemtic i exhaustiu. La presncia dels diversos temes religiosos obeeix tant a qestions de fe i a exigncies de lexposici lrica, com a justificacions teolgiques. I, a ms, aquestes darreres no segueixen un esquema sistemtic extern, sin les exigncies prpies del desenvolupa-ment narratiu de cada salm. Per tant, la menci dun determinat aspecte de la creaci divina ms que una declaraci dogmtica per part dels autors o dels compiladors, lhem de considerar com a acceptaci, per part daquests, dun material previ. Un material present en la fe del poble i en la histria religiosa dIsrael, divers, i a voltes paradoxal. Lacceptaci dun salms representa, abans que res, lacceptaci del planteja-ment general i de les lnies mestres. El fet que entri a formar part del Salteri cannic, s ms aviat un senyal dadopci i daprovaci de concepcions entorn del concepte de creaci, ms que no pas la plasmaci dun programa ordenat i dogmtic.

Cal advertir, a ms, que lantiguitat de cadascun dels salms s independent del moment de la incorporaci al Salteri. La incorporaci noms indica el moment en qu un determinat salm entra a formar part del conjunt cannic de cants relacionats amb el culte, sigui com a substitutiu daquest, o per reprendrel un cop retornat el poble de lexili. Per el moment de la gestaci es perd en el temps, i noms secund-

34 Cf. T. rmer et al., op. cit., p. 492.35 Cf. ibd., p. 490.


19

riament, a travs duna exegesi i una crtica textual molt acurades, sha pogut suposar aproximativament la data de composici dalguns dels salms. A ms, molts no sn composicions homognies sin la integraci de diversos fragments anteriors, cosa que dificulta encara ms la dataci i la delimitaci del context histric en el qual i per al qual van ser compostos.

Els diferents motius relacionats amb la creaci que shi esmenten tamb sn prou heterogenis i es reparteixen de forma irregular, tal com hem vist:

Motiu Quantitat Salms

Creador del cel i de la terra 12 8; 19; 33; 89; 96; 115; 121; 124; 134; 136; 146 i 148

Relat mtic o motius arcaics 10 8; 19; 33; 74; 89; 90; 95; 96; 104 i 139

Pla de la creaci enllaat amb el de salvaci 7 74; 95; 100; 102; 115; 136 i 149

Descripci ontolgica de lsser hum 4 8; 51; 119 i 139

Manteniment i cura del creat 3 33; 75 i 104

Com a guia del cam moral de lhome 2 119 i 139

Criatura indici de Du 1 19

Creaci mitjanant la paraula 1 33

El motiu que apareix ms vegades s el ttol honorfic de Du com a creador del cel i de la terra, a vegades lligat a lautntica descripci de la creaci, per sovint simplement com a qualificaci de Du. Aquest ttol, amb lleugeres variants, s com a la majoria de cultures del Prxim Orient, i indica lassumpci per part dIsrael de formules antiqussimes presents en el substrat cultural de tota la regi.

Si ens fixem en el nucli formatiu ms antic del Salteri, els Salms dAssaf, hi trobem referncies a la situaci ontolgica de lhome (Salm 51), al pla de la salvaci (Salm 74) i al manteniment de la creaci per part de Du (Salm 75). Per tant, es veu clarament com ja estan formats alguns dels principals trets distintius de la concepci creacionista veterotestamentria. Daquests tres, noms el Salm 75 dna alguns indicis que per-metrien situar-ne lorigen en lpoca tardana de la monarquia.36 Cosa que faria recular encara ms en el temps lestabliment de la noci de manteniment de la creaci. Per tant, aquest primer bloc, lluny de donar indicis duna concepci embrionria, mostra clarament la concepci ontolgica i histrica plenament conscients, ni que sigui a travs de referncies breus. Per altra part s bastant significatiu que en el Salm 74, hi aparegui una enumeraci dels actes creatius divins amb els referents mtics.

36 Cf. KrAus, op. cit., vol II, p. 162.


20

Quan Israel descriu la creaci, sovint es fonamenta en les mitologies subjacents en les cultures venes i anteriors. Aquesta visi ms mtica conviu al costat de les nocions prpiament israelites. No noms en la recopilaci de salms, sin dins del mateix salm, com succeeix en aquest.

El segent moment constitutiu del Salteri en el qual apareixen referncies a la creaci s el Salteri davdic, que segons Martin Rose, respon a les esperances messi-niques en la persona de Zorobabel, descendent de la casa de David.37 En aquests salms es repeteix el tema de la situaci ontolgica de lsser hum (Sl 8), per hi trobem noves aportacions. El Sl 19 es refereix a com la natura fa referncia al Creador, si b de forma enigmtica; mentre que el Sl 33, com si respongus a aquest, reprn el tema de la paraula per mostrar-la com a paraula creadora divina. La lectura daquests tres salms reforcen la visi ontolgica dun Du que crea amb la paraula. En tots tres hi apareix Du com a creador del cel i la terra, tot i que no sesmenti la forma estereotipada. En el 19 i el 33, hi tornem a trobar descripcions creacionistes arcaiques. I si b la primera part del Sl 19 segurament s antiqussima, el Sl 33 semblaria molt ms recent, cosa que mostra una vegada ms la capacitat dIsrael per a harmonitzar els relats forans amb la seva prpia fe al llarg de diferents moments histrics.

En aquests salms, prcticament noranta, la creaci apareix en sis, mentre que en els seixanta-dos segents sesmenta en divuit. Aparentment la menci a Du com a creador va adquirint relleu a mesura que samplia el Salteri. Ara b, com ja hem anat veient, les mencions que segueixen no difereixen significativament de les que ja han aparegut. Per tant, no podem parlar duna canvi significatiu de la concepci de la crea-ci en aquest procs formatiu, ni tan sols pel clar augment de salms que shi refereixen. Noms en el cas dels salms 119 i 139 ens trobem amb una novetat.

En el Sl 89, que conclou el Salteri messinic, ens trobem novament amb una descripci mtica i amb la referncia al domini sobre cel i terra. Aparentment no shi aprecia cap novetat, excepte en el fet que sesplaia ms llargament en la descripci mtica. Ara b, el que s s digne de destacar s la suposada antiguitat del salm, que, com hem dit, podria ser del s. vii aC. De fet, els versets immediatament anteriors a lexposici de la creaci (7-9) reflecteixen un procs de definici de la divinitat dIsrael en confrontaci amb les divinitats dels pobles dels voltants molt arcaica. Per en el salm ja hi apareix la noci de les promeses de Du, de lelecci dun rei de la casa de David com a representant del poder de Du a la terra, i de la fidelitat de Du envers el seu poble.38 Els estudiosos encara no estan dacord sobre lhomogenetat de redacci daquest salm. Val a dir que el to messinic que es volgu donar al conjunt del Salteri

37 Cf. T. rmer et al., op. cit., p. 491.38 Cf. KrAus, op. cit., vol II, p. 305 i 316.


21

en aquest moment de formaci, pogu propiciar la inclusi dun salm amb fortes connotacions mtiques. El mite enllaa els orgens amb el present i amb el futur. Si com proposa M. Rose, aquest salm concloa el Salteri messinic, el to mtic del salm afavoria latmosfera dexpectativa que es volia transmetre als seus lectors.

Esperarem que en el segent recull, el Salteri teocrtic, les referncies a la creaci fossin molt ms institucionals. Aix ho dna a entendre el Sl 94, amb la referncia moral i els 100 i 102, amb referncies a lAliana. Per, en canvi, els salms 95, 96 i 104 tornen a mostrar textos arcaics i descripcions mtiques. Lesperana en el messies sha substitut per lentusiasme en una renovaci del mn per part del Senyor. En tot cas, lnic indici de pes sacerdotal, en els textos de la creaci, el trobem en lexhortaci moral del v . 9 del Sl 94.

Lanomenat Salteri sapiencial, emmarcat entre els salms 1 i 119, pretn ser una guia de saviesa per a lensenyament, mostrant a Du com a mestre suprem.39 No s estrany, doncs, que la referncia a la creaci, en el Sl 119, es trobi vinculada a lense-nyament div: dnam seny per aprendre. Per el Du dIsrael no noms s mestre per saviesa, sin donador de lsser, daqu la referncia ontolgica a la creaci, en la primera part del salm. Ara b, la dependncia ontolgica s tan gran, que el supli-cant no demana a Du que li ensenyi els manaments, sin que li doni seny per tal aprendrels. La situaci de lsser hum es troba tan ntimament lligada a Du, que la llibertat no consisteix a fer o no fer (en aquest cas aprendre), sin simplement a demanar, o no, que Du li atorgui el seny per a fer-ho. Aquesta dependncia recorda fil per randa la que trobvem en el Sl 51 i que mostra, una vegada ms, com algunes de les concepcions fonamentals vinculades amb la creaci estaven slidament assumi-des en les diferents etapes de composici del Salteri i fins hi tot, anteriorment, en el moment de composici dels salms.

El Salteri litrgic pretengu matisar la visi sapiencial que havia adoptat el Sal-teri donant-li un to ms cultual, litrgic i collectiu.40 Ara b, pel que es refereix a la creaci hi trobem poques novetats. Tot hi que hi ha vuit salms que en fan esment, sis es limiten a repetir el ttol de creador. Ttol que no era ents de forma purament protocollria, com es pot deduir del Sl 148, on aquesta frmula fa de mitjancera entre el llistat dssers celestials que lloen el Senyor, i el dels terrenals. La inserci en aquest punt evidencia amb precisi la dependncia de tots de la creaci divina. Aix, quan Israel anomenava Du creador del cel i de la terra, era molt conscient que es re-feria a una realitat ben present, no noms a un ttol honorfic. Els altres dos salms que tracten la creaci, el 136 i el 139, a travs dalgunes descripcions mtiques arcaiques,

39 Cf. T. rmer et al., op. cit., p. 494.40 Cf. ibd., p. 495.


22

esmenten de nou, respectivament, als temes de lAliana i de la dependncia ontol-gica de lsser hum.

Lnic motiu conceptual lligat amb la creaci que no havia aparegut abans, i que apareix a partir del Salteri teocrtic, s el que vincula la creaci amb el guiatge moral, a travs de la constituci ontolgica. Una primera menci en el Sl 119 es desenvolupa i consolida en el Sl 139. Aix permet intuir que lorientaci sacerdotal i cultual que prengu la religi dIsrael en aquella poca augment la reflexi entorn de la qesti del comportament i de la conducta moral, amb la incorporaci de dos salms de dataci difcil per amb un clar component sapiencial.41

La resta de temes relacionats amb la creaci i presents en el Salteri no semblen indi-car un procs evolutiu definit. De fet, el que s que es constata s que el tema de la cre-aci no s un concepte central en els salms. Tot i que apareix quasi en una sisena part dels poemes, la majoria de vegades es tracta duna menci dins dun text amb altres finalitats religioses o sapiencials. Noms el Sl 104 est plenament dedicat a la creaci. Aquesta manca dintencionalitat en el tractament del tema, permet en canvi copsar de forma ms difana el pensament dIsrael entorn de la creaci, sense el filtre que necessariament implicaria una descripci dirigida a lexposici teolgica sistemtica.

Al llarg de tot el Salteri salternen les exposicions mtiques del procs de creaci amb descripcions estretament vinculades als preceptes fonamentals de la cosmovisi religiosa dIsrael. Aquestes darreres, vinculades als preceptes religiosos (ontolgics, histria de la salvaci) estan plenament formats en les primeres etapes de formaci del Salteri. Cosa que permet precisar com en aquest moment, per tamb en el ms antic de redacci dels salms, Israel ja t plenament consolidat els conceptes religiosos i teolgics fonamentals. El major nombre de mencions a la creaci cap al final del Salteri, en les recopilacions ms recents, s molt poc significativa, perqu hi apareixen prcticament els mateixos temes que en la resta de salms.

Pel que fa a les exposicions mtiques, cal remarcar el fet que hi apareixen amb mol-ta ms assidutat que no pas les prpies concepcions dogmtiques de la fe dIsrael. I aix s un fet enormement sorprenent, sobretot tenint en compte la clara voluntat diferenciadora de la fe dIsrael respecte a les creences dels pobles vens. De fet, el motiu ms nombrs que apareix en els salms s el tractament de Du amb la frmula de Du creador del cel i de la terra, que apareix amb variants fins a dotze vegades. Aquest ttol, si b plenament assumit per Israel i en consonncia amb els seus fona-ments religiosos, no deixa de ser un prstec manllevat del substrat religis de la zona. Ja apareix en el Gnesi en la trobada dAbraham amb Melquisedec, i amb el rei de

41 Noms el Salm 119 permet fer una aproximaci a lpoca de la seva composici i cal situar-la en el context de lexili. Cf. KrAus, op. cit., vol. II, p. 607.


23

Sodoma (Gn 14,19 i 14,22, respectivament), i es remunta a fonts anteriors fencies.42 De fet, la mateixa formula sadiu perfectament amb les imatges suggerides per lEnu-ma Elix, quan Marduk mata el monstre Tiamat i de les dues meitats del seu cos crea el cel i la terra (s. Xii aC). A ms, la denominaci Altssim, Elyon, que acompanya les citacions del Gnesi apareix en taules de la civilitzaci dUgarit (s. Xv-Xiii aC).43 Per tant, tot i tractar-se duna frmula ritual, i en el temps dels Salms ja plenament estereotipada, en el fons s un ttol hiertic arcaic procedent dels vens culturals i del substrat preisraelita, no duna formula genunament jueva.

El segon motiu ms nombrs en les descripcions de la creaci sn tamb relats m-tics i motius arcaics, que apareixen fins a deu vegades. Aix, entre la frmula honorfi-ca i els relats mtics, trobem que, dels vint-i-quatre salms que es refereixen a la creaci, en disset la formulaci utilitzada no s estrictament originria del pensament religis dIsrael, o fins hi tot ns radicalment aliena. Ara b, a diferncia del que trobvem en les descripcions religioses prpies, aquestes formulacions mtiques i arcaiques sn molt divergents entre si, des de frmules hmniques a geografies mstiques, passant

42 X. Lon-Dufour, op. cit., p. 163.43 J. DAY, Yahweh and the Gods and Goddesses of Canaan, Sheffield 2002, p. 20.

Du gemetra en la Creaci. Miniatura del segle XIII.


24

per diferents textos narratius. Les descripcions varien en extensi, en la descripci dels passos i en la utilitzaci de les imatges mtiques. s cert que hi ha una perioditzaci ms o menys establerta que comena en els cels i continua a la terra, i sovint sestn en la histria, per no hi trobem un esquema fix en la descripci daquest procs. Tampoc no hi ha un parallelisme clar amb el llibre del Gnesi.

El procs de formaci del Salteri no sembla tenir tampoc cap incidncia en la in-clusi daquest mbit temtic, ja que la majoria de referncies ms arcaiques apareixen en els salms inserits ms recentment, desprs de lexili, en el moment de les esperances messiniques en Zorobabel, i algun fins hi tot ms tard. Per, a ms a ms, tamb la disparitat en lantiguitat de redacci dels salms esmentats no permet suposar cap procs evolutiu en la selecci i adopci per part del poble. Ms aviat sembla que els salms, independentment de lpoca de gestaci, incorporen elements arcaics presents en limaginari popular, fos en forma de rondalles, canons o contes. De fet tamb la diversitat geogrfica i histrica de les fonts utilitzades, des de Mesopotmia fins a Egipte, passant per Sria, Canaan i Fencia, no deixa entreveure un procs daporta-cions progressives. Ms aviat, tot fa suposar la presncia dun psit com compartit, afavorit per la intensitat de les relacions culturals que shavien anat desenvolupant al llarg dels segles entre aquestes regions.

4. La qesti hermenutica

Arribats a aquest punt, es fa patent la immensa saviesa dels compiladors dIsrael, que sn capaos dadoptar tot un seguit de concepcions manllevades de cultures i religions alienes, en un llibre com el Salteri que pretn lloar, pregar, i lamentar-se davant de lAltssim a travs del cant i la msica. Ara b, aquesta polifonia ens posa de ple davant de la qesti interpretativa. Fins ara, seguint les ressonncies del tema de la creaci, ens havem centrat en lhermenutica bblica, per els resultats daquesta condueixen inevitablement a enfocar la qesti des del camp de lhermenutica de la histria de les religions, i des de lhermenutica filosfica, dins la qual, la de la his-tria de les religions s un cas especial. La qesti que suscita la inclusi de nocions alienes a Israel no es pot resoldre noms des dun punt de vista de crtica histrica i documental.

El procs formatiu de la religi dIsrael s llarg, complex i difcilment reconstru-ble, per tenim prou indicis per entreveure unes inquietuds religioses que sanaren desenvolupant a la regi cananea, i de les quals el judaisme no en qued al marge. Els fenmens de monolatria (ladoraci dun du, sense negar lexistncia dels altres) i dhenoteisme (creena en un du, sense negar lexistncia dels altres) sn fenmens histrics prou testificats en tota la regi. Fins hi tot en el mateix text bblic hi ha elo-qents testimonis que donen prova dun procs progressiu cap al monoteisme, que


25

es degu produir entre els s. vii i vi aC, com a resultat de la crtica proftica i deute-ronmica.44 Per aquest procs, que en principi es pot perioditzar documentalment i des dels estudis histrics, no s suficient per comprendre la fe dIsrael. La fe dIsrael es constitueix com a cosmovisi prpia i noms es pot entendre en profunditat des daquesta cosmovisi mateixa. Ens trobem davant de lhermenutica religiosa que M. Eliade defensava com a total, com a una immersi en la perspectiva prpia de la cultura que sest tractant. Noms en aquest sentit es pot arribar a la comprensi de laltre, comprensi que Gadamer defin com a conservaci i no supressi de lalteritat de laltre.45 Noms des daquest plantejament es pot comprendre la realitat prpia duna totalitat cultural, que es constitueix des dun centre creador i no com a pro-ducte final, establert i definitiu. No des de la darrera vivncia, sin des de la vivncia significativa.46 En aquest sentit, s lexperincia de lAliana la que constitueix el nucli central que condiciona i reformula tota la perspectiva dIsrael.

La realitat fenomnica histrica del desenvolupament ideolgic i religis queda eclipsat per la singularitat daquesta experincia. Davant duna realitat innegable devoluci cap a diferents formulacions henoteistes i de monolatria en aquella zona cultural, el poble dIsrael visqu una experincia, difcil de precisar, que el fu prendre conscincia de la singularitat del seu monoteisme. Si aquesta experincia fou puntual (com deixaria entendre la narraci bblica), o fou una presa de conscincia progres-siva, que en un determinat moment, realitz el seu prpia salt quntic, resulta irre-llevant per a la comprensi del fenomen. El que s esdev ineludible s la conscincia de lexperincia en si. Aquesta experincia capgir totalment la perspectiva dIsrael i aport una cosmovisi nova i total. s a dir, un cercle hermenutic nou que compre-nia el mn i els ssers de forma diferent i que, per tant, submergia la comunitat en un horitz de veritat completament nou. s a partir daquest canvi de perspectiva que resulta rellevant la qesti de la presncia de textos amb referncies a creences anteriors i alienes a la prpia fe. s lgic pensar que el procs formatiu, des de lptica sociolgica i psicolgica, hagus mantingut restes de fases formatives anteriors en les creences i fins i tot en els documents. Aquest s un fet mpliament testimoniat al llarg de la histria de la cultura. Per tamb s igualment lgic i raonable suposar que un canvi radical de perspectiva, com fou lexperincia de lAliana, hagus comportat una revisi crtica sobre el material existent o que, almenys, el filtre que necessriament es degu exercir sobre els nous materials que sanaven incorporant, hagus estat molt ms rigors. Sobretot si tenim en compte el llarg perode temporal durant el qual es van gestant els diferents textos bblics.

44 r. s. henDeL en Encyclopedia of Religion, vol. 7, Chicago 2005, p. 4743.45 h. G. GADAmer, Verdad y mtodo, II, Salamnca 1992, p. 13.46 Cf. ibd., p. 36-37.


26

Aquesta condescendncia amb el material incorporat ens condueix a una altra categoria hermenutica: aquella definida per P. Ricoeur com a cercles hermenutics concntrics.47 Si el primer cercle pivotava sobre la interpretaci que fem nosaltres de la religi jueva, en tant que perspectiva prpia enfocada des de lAliana, aquest apro-fundiment hermenutic ens condueix cap a la interpretaci que pogu fer la prpia religi jueva dels materials que no provenien del nucli vivencial originari de lexperi-ncia de fe dIsrael. Aquest segon cercle redefineix i precisa el primer, per, aparent-ment, en un sentit que posa en qesti la mateixa noci de perspectiva prpia des de la qual es defineix la mateixa religi jueva.

Entre aquest conjunt de materials aliens, hi trobem un primer grup que no repre-senta una oposici conceptual frontal a les creences dIsrael. La utilitzaci de ttols honorfics aplicats a Yhwh, les frmules hmniques de lloana, o fins i tot la descripci de la creaci mitjanant la paraula del Sl 90, podien sser assumits sense dificultats per Israel, ja que concordaven amb la seva prpia cosmovisi. Una altra qesti s fins a quin punt eren conscients els autors i compiladors del Salteri que aquestes expres-sions eren manllevades o heretades. Les frmules podien haver-se anat incorporant al llarg dels segles perdent-se la conscincia del seu origen estranger. Per per altra part, en un ambient de notable contacte cultural, tamb era probable que es tingus notcia de les similituds amb les frmules i descripcions emprades en ladoraci divina pels pobles vens. En tot cas, es tractava de lassumpci de dues tipologies de veritats. Per un costat la perspectiva dIsrael, que com tota perspectiva t un abast csmic, i per laltra de veritats particulars, concretades en aspectes concrets de la descripci de la creaci, com ara la creaci a travs de la paraula, coincident amb la teologia de Memfis. Tot i que lorigen daquestes veritats particulars depenia duna perspectiva de veritat aliena a la jueva (egpcia, mesopotmica o sirocananea, totes politeistes o, en el millor dels casos, henoteistes), la veritat particular no noms podia coincidir, sin que fins i tot reforar la perspectiva csmica dIsrael, en tant que coincident amb aquesta. s evident que una veritat particular pot ser vlida per si mateixa en la mesura que no condiciona la veritat dordre csmic, sin que en tot cas s condicionada per aquesta. Es tracta de lassumpci del mateix principi integrador que inspira la declaraci Nos-tra Aetate 2,3 del Concili Vatic II, quan afirma que en totes les cultures hi pot haver espurnes de veritat. En aquest sentit, lassumpci per part dIsrael daquestes concep-cions no havia de representar cap dificultat, per ms que haguessin estat conscients del prstec histric, ja que la perspectiva csmica inaugurada amb lAliana les assumia com a prpies. Per a ms, hem de tenir en compte que en aquest joc de veritats, s la

47 P. Ricoeur, Lhermeneutique de la scularisation. Foi. Idologie, utopie, Archivio di Filosofia 1976 n. 2-3, p. 66.


27

de la perspectiva csmica la que subsumeix i dna sentit a tota la realitat. De manera que les veritats particulars resten dependents del paradigma general, tant ontolgica-ment com gnoseolgicament.

Per la veritable paradoxa la constitueixen aquells materials manllevats que diver-geixen de la perspectiva csmica dIsrael, no noms pel fet de pertnyer a una altra tradici (cosa que implica inevitablement una altra perspectiva), sin en tant que la veritat particular que desvelen soposa a les veritats particulars fonamentals de la prpia perspectiva jueva. Una daquestes concepcions s la que contraposa a labsolut monoteisme dIsrael, frmules ambiges que exalcen figura de Yhwh, per que sn ms prpies dun context politeista. Les trobem en els salms 89, 95 i 96, per esmentar noms aquells en qu aquesta concepci es troba vinculada al concepte de creaci. En el Sl 89, just abans del fragment referit a la creaci, hi trobem un text que enalteix la supremacia de Yhwh, el Senyor. El fragment de la creaci constitueix precisament una exemplificaci del poder div. En el verset 7 Du s comparat mitjanant una pregunta retrica als fills de Du: Qui s com el Senyor entre els fills de Du? hi ha una discussi oberta entre els hebraistes sobre si la interpretaci correcta hauria de ser els fills dels dus.48 Evidentment es tracta de la reminiscncia dun text arcaic referit a lentronitzaci dun du particular enmig dun context politeista. En el 95,3 hi trobem el mateix concepte dentronitzaci, formulat amb una expressi que sem-bla dorigen egipci, i que anomena Du com a rei per damunt de tots els dus. La frmula tamb precedeix lenumeraci del seu poder creatiu. Finalment en el Sl 96, segurament el ms recent de tots tres, posterior a lexili, el procs denaltiment es veu ja en una fase molt ms elaborada. Mentre que en el verset 4 es diu novament que s ms temible que tots els altres dus, en el verset 5 ja safirma que els dus dels [altres] pobles, sn no res, ftils, elelim. Aix, el text, partint de la formula arcaica denalti-ment dun entre molts, acaba per negar la consistncia dels altres. El versicle hebreu, a ms, cont una figura dalliteraci degut a la semblana sonora entre les paraules elo-him (dus) i elelim (no res), que aporta una gran bellesa potica al text. En el mateix verset 5 trobem tot seguit la menci a la creaci del cel, com a justificaci de la realitat de Yhwh i la demostraci de la nullitat dels altres dus. En tots aquests passatges s evident la dissonncia daquests textos arcaics amb la perspectiva monoteista.

Un cas anleg el trobem en lexposici de relats mtics sobre el procs de crea-ci per part de Du, com els que trobvem en els salms 33, 74, 89, 104 i 139, per esmentar noms els ms complerts i significatius. La procedncia diversa daquests passatges sobserva en les variacions entre els diferents relats. No noms els processos sn diferents, sin que fins i tot les imatges mtiques que shi descriuen. Aix, i per

48 Cf. Sl 89, nota 12 BCI.


28

posar noms un exemple, veiem que mentre en el Sl 33,7 es dibuixa la creaci del mar com un acte dordenaci prcticament arquitectnic, en el Sl 104,7-8, el mateix fet fundacional s descrit en termes de confrontaci violenta entre Du i les forces cati-ques que el mar representa. La manca dhomogenetzaci entre els diferents relats que poblen els salms ja mostra lacceptaci simultnia de diferents perspectives. Aquesta pluralitat narrativa est en consonncia amb el relat del Gnesi, on ja sintercalen com a mnim dues narracions, per que al seu torn recullen diversos relats anteriors de notable antiguitat, i que, a ms, es plasmen en quatre estrats redaccionals diferents per acabar donant el text que coneixem avui en dia.49 Es podria pensar que les variacions reflecteixen una etapa formativa en la qual encara no sha fixat una postura dogmtica fonamental entorn de la creaci. Efectivament, no ser fins al s. ii aC, durant lpoca dinfluncia hellenstica que es definir el concepte de creaci des del no-res. Per fins i tot aleshores es mantindran les diferents imatges mtiques de creaci pica que trobem escampades aqu i all al llarg dels diferents textos bblics. Per tant, el cert s que tant en el moment delaboraci dels salms, com en el de formaci del salteri, com en el de la submissi posterior del concepte creacionista dins de la perspectiva csmica jueva, conviuen les diferents imatges que exposen el fet misteris de lorigen del mn.

En els dos mbits temtics que acabem dexposar (monoteisme i creaci) es pro-dueix el fenomen de convivncia entre la veritat de la perspectiva csmica dIsrael i les veritats particulars de provinena aliena. Dos ordres de veritat oposades des duna perspectiva estrictament lgica i literal. Per s que la Bblia t alguna pretensi de ser un text literal? El llenguatge del sagrat s el smbol, perqu la veritat a qu fa referncia el sagrat sescapa de les limitacions del mn fsic. Els textos sagrats, el llenguatge religi-s sempre han hagut de cercar una forma dexpressi que ports ms enll de lunivo-citat, perqu la veritat a qu pretenen conduir fa referncia a un ms enll misteris, inexpressable i inaprehensible. Un ms enll dall que Eugenio Trias anomenava el lmit del nostre mn, de la nostra perspectiva. La qesti que ens ocupa ara s si les inclusions alienes en la perspectiva dIsrael tenen realment un significat hermenutic per a lexposici efectiva de la seva fe, o sn simples residus arqueolgics. s a dir, si els redactors, compiladors i transmissors de la fe, per tamb els creients, tots ells en tant que guardians de la veritat que configurava la perspectiva collectiva, considera-ven que aquests textos eren rellevants per a la comprensi efectiva de la veritat que volien transmetre.

Vist el procs formatiu histric de la fe dIsrael i labundncia de documentaci de la zona, que testimonia diferents processos daprofundiment espiritual, s evident que el material espuri sn restes que van quedar de tradicions anteriors compartides

49 Cf. T. rmer et al., op. cit., p. 120-126.


29

o manllevades pel poble dIsrael. Es tracta dun fenomen histric i social, causat per la mateixa inrcia que acompanya la transmissi de tota cultura. Aquest fenomen pot ser conscients o inconscient. Les institucions religioses de qualsevol cultura han transms la tradici de forma crtica, analitzant i valorant el material que els ha arribat de forma conscient. s evident que si la transmissi fou permesa des de les instncies institucionals, fou perqu el que shi relatava havia de ser significatiu, en un sentit o en un altre. Per sovint tamb la transmissi lefectuen els simples creients, en tant que comunitat que comparteix un mateix horitz espiritual coherent. Per aquest costat, la transmissi obeeix ms a inrcies inconscients que a un control efectiu sobre la co-herncia interna dels conceptes transmesos. Aix, veiem com en totes les anomenades cultures populars es transmeten relats, rituals i creences molt ms enll de lpoca en qu aquestes eren significatives per a la comunitat. Per com sap tot investigador de les tradicions populars, la transmissi popular tamb s selectiva. No tot es trans-met, i sovint, tot i que es transmeti una determinada formulaci, els seus elements es transformen fins al punt de desdibuixar totalment el significat original. Per tant, la transmissi popular tamb exerceix un procs de tria i exclusi, per b que pugui ser molt ms perllongat en el temps i menys dogmtic. Noms es transmet all que conserva un significat per a la comunitat que ho viu. Per tant, i en el cas concret dels salms, el poble degu conservar aquells salms amb un contingut espiritual que els era significatiu. Mentre que els compiladors els incorporaren perqu, tot i el contingut divergent, no hi veieren una negaci de la fe. Les dues consideracions ens porten a concloure que la inclusi daquest material ali entr a formar part del cercle herme-nutic de la fe dIsrael pel fet de ser significatiu per a aquesta fe. Dalguna manera, tot i que lexposici literal fos contradictria, en aquests textos hi traspuava una veritat. La qesti s saber quina era aquesta veritat significativa que els va permetre sobreviure dins del cnon.

Podem entreveure tres tipus dmbits de significaci que portaren a aquesta accep-taci de veritats particulars pertanyents a tradicions alienes. En primer lloc, haurem de considerar la possibilitat de la creena en la seva veritat literal, per aquest punt sembla totalment descartable. Aix pogu sser cert en etapes molt arcaiques de la reli-gi israelita, per s evident que episodis com la victria de Yhwh sobre els altres dus no podien sser enteses literalment en les etapes on el paradigma de la religi dIsrael estava ja plenament format. En segon lloc, podrem pensar que hi trobaren una veritat de caire metafric. Podria ser que la realitat significativa fos el concepte de fons que volia transmetre el text. Aix, una descripci pica de la lluita de Du amb el caos, serviria per a exemplificar el poder de Du. Ens trobarem davant duna exposici on la imatge simblica prevaldria per sobre del contingut conceptual. Finalment, tamb hi hauria la possibilitat que el fragment fos mantingut dins del text pel seu carcter es-ttic. s prou conegut com la bellesa ha estat considerada una forma de coneixement


30

des dels dilegs platnics, passant per lesttica medieval, fins al pensament romntic i lhermenutica filosfica moderna. En aquest cas, la veritat del fragment es trobaria en un ms enll de lexposici textual suggerit simblicament per la plasmaci de la perfecci esttica. Aquesta funci seria especialment rellevant en un recull de poemes per a ser cantats com s el cas dels Salms. Aix, tant en el cas de lmbit metafric com de lesttic, ens trobarem no davant de veritats literals, sin simbliques. A manca de testimonis explcits, difcilment podrem escatir el pes de cada mbit de forma precisa.

Ara b, amb la constataci de la possibilitat duna obertura simblica en els textos tractats, no es resol pas la qesti del perqu daquest material ali. Tant el llibre dels Salms en particular, com tot el conjunt de la Bblia, no estan pas precisament mancats de recursos metafrics, ni desttica literria, ni de profunditat teolgica, sigui expres-sada de forma simblica o de forma discursiva. El fet que aquests fragments puguin arrossegar a la meditaci sobre un ms enll espiritual, no explica per qu utilitzen una narraci i un esquema conceptual ali al dIsrael, quan aquest ha estat capa delaborar algunes de les creacions espirituals i culturals ms sublims de la histria de la humani-tat. La paradoxa de la seva presncia continua imposant-se persistentment. La tossude-ria amb qu apareix una vegada i una altra, la resistncia que oposa a tota classificaci fa que aparegui com una remor de fons i que actu com un baix continu en una melodia musical: no altera el motiu principal, per constantment el modula. Per la remor que es deixa sentir no s tant el concepte teolgic o la narraci arcaica, sin la mateixa dissonncia. El que realment interpella el lector en la narraci paradoxal s la mateixa paradoxa. s la paradoxa la que constantment remet a un ms enll, que no s del text intrs, sin de la dialctica de si mateix i de laltre. Aquest nou motiu significatiu dels textos paradoxals safegeix a laportaci de significat que poden suggerir els recursos esttics i els metafrics, de manera ms genuna que aquests altres dos. Sobjectar que les crtiques a les veritats alienes tamb sn profuses i furibundes al llarg del text bblic,

La Creaci del mn. Baptisteri de la catedral de Pdua. Segle XIV.


31

per precisament aquestes crtiques no fan sin ressaltar encara ms la divergncia dels textos paradoxals.

Aix, el cercle hermenutic del text no es configura noms des de la veritat de la perspectiva csmica prpia i de les aportacions de les veritats parcials alienes, sin amb una tercera veritat a la qual remet la dialctica entre aquestes dues. I s on les veritats parcials, pertanyents a una altra perspectiva csmica, especialment quan interfereixen amb la perspectiva csmica prpia dIsrael, adquireixen plenament la ra de ser. s en aquest sentit en qu realment pot actuar la superaci de lautoconscincia a qu apuntava Gadamer. La simple comprensi de laltre en el dileg, en realitat significa la seva supressi i lautocomprensi. s a dir una reconciliaci en lesfera de si mateix. Lautntica hermenutica ha de conservar en el dileg lalteritat de laltre. Les veritats parcials alienes serigeixen aix en esper de la interpretaci creativa, tot mantenint lobertura espiritual cap al sagrat, que, per definici, s sempre inaprehensible.

Al comenament daquest apartat parlvem de dos cercles hermenutics concn-trics. El segon cercle s el que ens ha portat a copsar la interpretaci dels materials aliens dins de la tradici jueva. La veritat nuclear de la fe dIsrael s la que s en la mesura en qu tamb incloa en la seva interpretaci les veritats alienes. Ens trobem davant dun cas paradigmtic, per no allat, de la histria de les religions. Les reli-gions shan trobat davant daquesta disjuntiva dialctica amb les altres cultures, ms que cap altre mbit de lexperincia humana, per la seva caracterstica particular de fer present el sagrat, s a dir, all absolutament real. La seva pretensi de guia cap a la veritat ha propiciat que el debat per a la comprensi de laltre saguditzi. Noms des de la comprensi daquest segon cercle podem ser capaos de copsar el primer, la nostra prpia comprensi de la religi jueva.

Ara b, si aquesta comprensi no volem que sigui noms una comprensi erudita i acadmica, la radicalitat interpretativa saguditza. Si les cincies de lesperit, tal com pretenen i ha assenyalat lhermenutica filosfica moderna, han daportar una expo-sici de la veritat, lassoliment daquesta sha de dirimir necessriament en la con-frontaci amb lalteritat. Alteritat, cultural, temporal i geogrfica. Entre les diferents disciplines que estudien el fenomen religis, s la histria de les religions, tal com fou formulada per Mircea Eliade, la que ms profundament es troba en lencreuament de perspectives csmiques que configura el cercle hermenutic. Aix s aix en tant que pretn resoldre la qesti de la comprensi de lhoritz religis que estudia, des de si mateix, s a dir, des de la seva prpia perspectiva de veritat csmica.50 Per en la mesura que el punt de vista de linvestigador, fins i tot quan no parteix dun horitz espiritual, tamb ve marcat per una perspectiva igualment csmica, la tasca esdev

50 Cf. m. eLiADe, La bsqueda, Barcelona 2000, p. 86-87.


32

singularment delicada. Daqu sorgeixen els dilemes hermenutics per comprendre les altres perspectives csmiques i interpretar-les des del propi horitz. s possible conixer i comprendre una cultura, present o histrica, amb una perspectiva csmica totalment diferent? Quina veritat pot aportar la comprensi dun horitz espiritual ali? Les veritats contraposades al punt de vista de lhistoriador no condueixen al rela-tivisme? Les respostes a aquestes qestions no difereixen del plantejament que sha fet pals en el cercle hermenutic dIsrael. Com molt b han evidenciat H. G. Gadamer i G. Steiner, el cert s que en la prctica som capaos de entendre el que expressem ms enll de les diferncies de llengua, cultura, religi i ideologia.51 Aquesta realitat factual s la que trobem en els salms, en la Bblia i en la fe dIsrael. La confrontaci entre les diferents veritats, sempre que no caigui en la resposta fcil del cercle vicis de si mateix, com advert Heidegger, traspassa lmbit de la comprensi cap a una nova dimensi creativa.52 La forma devitar el cercle vicis s precisament la parado-xa, lenigma, la remor de fons mai no resolta. s justament all on la trobada entre la prpia perspectiva de veritat csmica i les veritats particulars daltres perspectives simposa com a irresoluble, que savana en lautntica comprensi de lsser hum, fent aflorar significats oblidats, poc desenvolupats, o aliens a la cosmovisi prpia, per fonamentals per a entendre lobertura humana envers el sagrat.53 Aquest qes-tionament paradoxal fou el que els savis dIsrael saberen transmetre de manera tan magistral en els seus ensenyaments.

51 Cf. h. G. GADAmer, Verdad y mtodo, II, p. 61; G. sTeiner, Despus de Babel, Mxic 2001, p. 112.52 Cf. ibd., p. 65.53 Cf. m. eLiADe, La bsqueda, p. 91.


33

Coneixia Lluc les cartes de Pau?Tres marques literries

per Rodolf Puigdollers i Noblom

1. Introducci

Coneixia lautor del llibre dels Fets dels Apstols les cartes de Pau? Per qu no hi fa cap referncia? Es tracta duna pregunta a la qual shan donat moltes respostes. Una vegada ms i, tenint en compte perspectives diferents, val la pena tornar a plante-jar-se-la i cercar respostes per aconseguir una explicaci versemblant.

Partirem de lafirmaci negativa, per anar veient les dificultats daquesta resposta que semblaria la ms evident i arribar a una explicaci de la no referncia directa a les cartes, malgrat el fet que podien ser ben conegudes. Les tcniques literries de Lluc i la utilitzaci de marques velades servir per trobar un cam destudi.

2. Hi ha dades fidedignes daquest coneixement?

J. A. Fitzmyer, en la introducci al seu comentari a lEvangeli segons Lluc expres-sa de forma clara i contundent el seu parer sobre el possible coneixement, per part de lautor de la doble obra lucana, de les cartes de Pau. Escriu: No tenim cap dada fidedigna que ens permeti afirmar que Lluc arrib a llegir alguna carta de Pau []. No sha presentat cap argument que demostri convincentment que Lluc hagus llegit alguna de les cartes paulines (El Evangelio segn Lucas, Madrid: Cristiandad 1986, vol. I, p. 93). Amb lleugeres matisacions, va repetir aix mateix, uns anys ms tard, en la introducci al seu comentari als Fets dels Apstols: s molt improbable que Lluc hagus llegit alguna vegada les cartes de Pau; cap dels arguments utilitzats han demos-

Articles

34

trat ser veritablement convincents (Los Hechos de los Apstoles, Salamanca: Sgueme 2003, vol. I, p. 197).

Aquestes paraules clares i rotundes de part dun dels especialistes ms coneguts sobre la doble obra lucana serveixen per resumir una postura molt estesa entre els estudiosos. De tota manera, la versemblana daquesta postura no sembla tan evident.

3. Unes cartes polmiques

La figura de Pau i, concretament, les seves cartes, no van ser ben considerades pels jueus contemporanis ni per les comunitats judatzants de creients en Jess. Els matei-xos escrits de Pau testimonien aquestes dificultats, aix com tamb el llibre dels Fets dels Apstols. La postura de les comunitats judatzants es pot comprovar en les comu-nitats ebionites, que sn les hereves de les comunitats judatzants de lpoca de Pau.

Ireneu de Li, a final del segle ii, escriu sobre aquestes comunitats: Els anomenats ebionites admeten que el mn ha estat fet per Du, per en all que es refereix al Senyor (Jess) pensen el mateix que Cerint i Carpcrates (s a dir, que era tan sols un home); tan sols utilitzen lEvangeli de Mateu i rebutgen lapstol Pau, dient que s un apstata de la Llei (Adv. Haer. 1,16,2). I, en un altre passatge de la mateixa obra, indica que, per als ebionites que Pau no s un apstol (Adv. Haer. 3,15,1).

Aquest parallelisme entre lEvangeli segons Mateu i lapstol Pau s indici que Ireneu sest referint a les cartes de Pau, que els ebionites rebutgen. s el que indica concretament Orgenes quan escriu: Hi ha, en efecte, sectes que no accepten les cartes de lapstol Pau; per exemple, els dos grups debionites i els encratites (Contra Celsum 5,65); aquests, com indica a continuaci, no consideren Pau com a benaurat i savi (bidem).

4. Lluc, company de Pau

Lluc considerat tradicionalment lautor de lEvangeli que porta el seu nom i dels Fets dels Apstols, que ns el segon volum ha estat vist per tota la tradici com un company de Pau. Ireneu de Li lanomena company inseparable de Pau (Adv. Haer. 3,14,1). No tan sols per les referncies explcites ms aviat escasses que es fan de Lluc en les cartes originals paulines (Flm 24; cf. Col 4,14; 2Tm 4,11), sin tamb pels anomenats passatges nosaltres, que semblen fer referncia a lautor de lescrit com a company de viatge de Pau (Ac 16,10-17; 20,5-21; 27,1-28,16; en el text occidental tamb 11,28; 13,14; 21,29).

Aquesta proximitat de Lluc respecte a Pau faria inimaginable el desconeixement de la seva correspondncia epistolar amb les comunitats, malgrat totes les diferncies de pensament teolgic o pastoral que es pugui pensar entre tots dos. Es pot acceptar si es vol que Lluc desconegus alguna carta concreta, per no podia desconixer el fet

Coneixia Lluc les cartes de Pau? Tres marques literries

35

que Pau havia escrit cartes a algunes comunitats, ni tampoc les fortes reaccions que alguna daquelles cartes havia provocat i continuava provocant entre les comuni-tats judatzants i entre els jueus en general.

5. Tefil, jueu

La doble obra lucana va dirigida a lexcellentssim Tefil, el qual vol que comprovi la certesa respecte els informes que than arribat a les odes (Lc 1,4). Si Tefil s considerat un pag acabat de convertir, que est essent consolidat per Lluc en lense-nyament rebut, es podria comprendre labsncia de qualsevol referncia a les cartes paulines, les quals el nou creient potser encara no coneixia. Igualment es podria dir si Tefil s un nom simblic, que representa dalguna manera lestimat lector. Per si se lidentifica amb el gran sacerdot jueu que va exercir el pontificat en el anys 37-41 i que era fill daquell Anns contemporani de la mort de Jess i nebot de Caifs, el gran sacerdot aleshores en exercici (cf. r. Anderson, la recherche de Thophile, en Saint Luc, vangeliste et historien, Dossiers dArchologie, nm. 279 [2002-2003], pp. 64-71), el desconeixement de les cartes de Pau es fa difcilment comprensible. Un desconeixement de lexistncia mateixa de les cartes, del seu contingut i del gran en-renou i rebuig que produen entre alguns; desconeixement que seria per part de Lluc, com a escriptor cristi, i per part de Tefil, com a figura ben coneixedora dels inicis de les comunitats cristianes i de les fortes tensions que havien provocat i continuaven provocant entre les comunitats jueves. On quedaria la seriositat daquell qui diu dell mateix que he anat seguint de prop tots els esdeveniments des dels inicis (Lc 1,3)?

6. Filtre luc de la figura de Pau

En aquest dileg entre Lluc i Tefil, el primer est presentant els esdeveniments que estan succeint de forma que el segon en pugui entendre el seu significat espiritual. Per damunt de les tensions ocorregudes, de les fbies i les flies, de la mateixa possible involucraci familiar, etc., Lluc intenta dirigir a Tefil al fons de lobra que Du est realitzant enmig del seu poble i enmig de la humanitat. Com en tot veritable dileg, procura deixar de banda els aspectes ms polmics o que puguin produir una reacci a partir de sentiments difcils de dominar en un discerniment espiritual.

En aquest sentit, Lluc realitza el que sha anomenat un filtre de certs aspectes del passat. I un daquests aspectes polmics, especialment en la relaci entre jueus i paganocristians creients en Jess, s la figura de Pau i ms concretament el contingut de les seves cartes. La figura de Pau es pot reduir als seus punts ms essencials, posant laccent en lobra de lEsperit Sant, que malgrat les resistncies i dificultats, va anar realitzant-se per mitj de la persona daquell creient tan polmic.

118. setembre 2014 - abcat.cat · d’entrada cal dir que cada un dels salms per separat té la...

Documents