100422 pla de gestió del prat - andratx · • el desbordament de les aigües fecals provoca males...

maig de 2010

PLA DE GESTIÓ DEL PRAT DE SALUET (PORT D’ANDRATX) Pla de Recuperació del Sistema de

Drenatge Històric de la Zona Humida

Bisbe Desbach, 14. 074

60. Pollença. CIF: B

573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat

100422 Pla de Gestió del Prat Pàgina 2 de 25 Informació Confidencial

Si no és imprescindible, no imprimeixi ni fotocopiï aquest document. Estalviar paper i energia és cosa de tots.

1 ÍNDEX

1 ÍNDEX ....................................................................................................................................... 2

2 INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 3

3 OBJECTIUS ................................................................................................................................ 4

4 ANTECEDENTS .......................................................................................................................... 5

5 PROBLEMÀTICA ACTUAL .......................................................................................................... 6

6 ACTUACIONS DE MILLORA ....................................................................................................... 7

6.1 CALENDARI ....................................................................................................................................... 8

6.2 VALORACIÓ ECONÒMICA GLOBAL ................................................................................................... 9

7 EL FUTUR DEL PRAT ................................................................................................................ 10

7.1 DECLARACIÓ DEL PRAT COM A ZONA HUMIDA ............................................................................. 10

7.2 VALORS AFEGITS ............................................................................................................................ 12

7.3 PROGRAMA DE SEGUIMENT .......................................................................................................... 12

7.4 REPERCUSSIONS ............................................................................................................................. 12

8 IMATGES ................................................................................................................................. 14

9 CARTOGRAFIA ........................................................................................................................ 18

10 FITXES DEFINITÒRIES DE LES ACCIONS................................................................................... 19

11 DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA .......................................................................................... 25



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



2 INTRODUCCIÓ

Amb la creació del Conveni RAMSAR ( Convención relativo a los Humedales de Importancia Internacional Especialmente como Hábitat de Aves Acuáticas, 1971) es comença a donar a conèixer les zones humides o aiguamolls i a considerar‐se un element d’importància a conservar.

Si es remunta a temps històrics, aquests espais eren considerats insalubres i improductius pel qual es procedia a la seva dessecació i posteriorment es destinava a altres usos. Tal era la visió d’aquestes zones que inclús va arribar a ser d’obligatorietat el fet de que l’Administració procedís al dessecament de les mateixes (Ley General de Obras Públicas, 1877). Tal va ser la persecució legal al llarg dels anys sobre les zones humides que a les Balears van desaparèixer part dels aiguamolls existents o perderen una superfícies molt significativa. Una vegada alterats, alguns, al no fer‐se un ús agrícola sostenible, perderen les seves qualitats ambientals i se salinitzaren els aqüífers, produint‐se com a conseqüència el seu abandonament. Molts d’aquests llocs d’elevada degradació es donaren a la construcció total o parcial.

Amb el Conveni RAMSAR es comença a promoure la conservació de les zones humides , essent avui en dia una prioritat internacional. A partir d’aquest moment la legislació dóna un gir total, incentivant la seva protecció front a la dessecació.

A les Illes Balears ja trobam un nombre elevat de zones humides que s’han aconseguit custodiar. Però encara en manquen algunes per ser emparades per la llei abans de que es degradin per complet i es considerin irrecuperables.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



3 OBJECTIUS

El present document té els següents objectius:

• Definir la problemàtica existent al Prat de Port d’Andratx.

• Millorar l’estat actual mitjançant actuacions bàsiques de primera necessitat.

• Fer arribar a la ciutadania la necessitat de restaurar aquest espai, comptant amb la seva participació activa.

• Mantenir en bon estat de conservació la zona humida, tal i com es recull en el Pla Hidrològic de les Illes Balears i en la llei 4/1989 de Conservació d’espais naturals i de la Flora i Fauna Silvestre.

• Decidir participativament si catalogar la zona com a espai protegit segons les directrius que marca la normativa actual.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



4 ANTECEDENTS

El Prat del Port d’Andratx és una zona humida que, com a tal, actua d’àrea de transició entre els ecosistemes aquàtics i els terrestres. Aquests espais es caracteritzen per tenir el nivell freàtic, és a dir, el nivell de les aigües subterrànies molt proper o inclús per damunt del nivell del sòl. Aquest fet fa que algunes zones humides estiguin permanentment inundades i d’altres siguin fàcilment inundables. A la zona del Port d’Andratx trobam un ecosistema humit del segon tipus.

Es tracta d’un terreny que recull l’aigua de tota la conca de les muntanyes d’Andratx i les condueix de forma natural cap al mar. A més també compta amb l’aportació de l’aigua que discorre pel subsòl i que en l’època de pluges el nivell freàtic esdevé superior al del terreny, provocant inundacions temporals. Una petita part d’aquesta aigua nodreix el Torrent des Saluet.

Si ens remuntam en les èpoques històriques, de sempre les zones humides o de prat, han estat de gran interès, principalment agrícola, per la humanitat degut a la gran fertilitat d’aquest tipus de terrenys i la proximitat de l’aigua dolça. D’aquí que en aquestes àrees una part del territori es convertís en marjal. Els pagesos que volien conrar la terra obrien sèquies per a l’ús de l’aigua. Amb el fang que treien d’aquestes es feien les veles, feixes o peces, que no són més que petites parcel∙les de terra allargades i estretes que s’empren per sembrar. Les canalitzacions obertes transcorrien pel terreny fins a arribar a la zona d’abocament que generalment és el mar. D’aquesta manera s’aprofitava l’aigua dolça i es dotava al terreny d’un excel∙lent sistema de drenatge.

El manteniment de l’activitat agrícola suposa també el manteniment de les veles lliures de la vegetació pròpia de la zona humida, que a més és un tipus de vegetació de creixement ràpid. En el llocs on no es conrava la terra o en l’època de descans d’aquestes, s’utilitzava la pastura,principalment vaques, cavalls i muls, com a sistema de gestió. D’aquesta manera s’evita que la vegetació esdevingui un problema, obstruint les sèquies i canals o envaint les zones de cultiu.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



5 PROBLEMÀTICA ACTUAL

L’abandonament de les veles del Prat d’Andratx ha provocat que la vegetació pròpia de les zones humides, com ara el jonc i el canyet, vagin agafant terreny. Les canalitzacions per la que discorria l’aigua es troben totalment revestides de vegetació fet que dificulta el pas de l’aigua. En alguns punts a més s’observa com aquests camins d’aigua s’han vist obstaculitzats per construccions o inclús s’han destruït no donant més sortida a l’aigua que la d’inundar els terrenys adjacents.

El que en un principi sembla simplement un canvi d’activitat està generant tot un seguit de problemes que afectes tant a propietaris com visitants de la zona. A més la construcció del passeig marítim ha obstruït la sortida de l’aigua al mar, fet que contribueix a un major estancament de les aigües en superfície.

Les problemàtiques detectades són:

• Obstrucció i destrucció de les sèquies.

• Bloqueig de les sortides de les sèquies cap al mar, provocant que les aigües quedin amarades per llarg temps.

• En el camí de Prat s’han tallat algunes sèquies, impedint una continuïtat al camí de l’aigua. Algunes de les canalitzacions fins i tot han desaparegut a un dels costats del camí.

• De les que sí s’ha mantingut la continuïtat, obrint la sèquia al mig del camí no són suficients per drenar tot el cabdal d’aigua que es recull a la conca.

• En una de les bifurcacions del camí de Prat, en fer l’ampliació de la calçada s’ha tapat la canal d’aigua. A més s’ha entubat una part del canal, reduint el cabdal i deixant la bocana oberta la qual cosa a permès l’entrada de restes vegetals que podrien taponar el tub.

• En construir‐se un camí particular s’ha tallat una dels principals passos d’aigua, donant lloc a la inundació d’una gran àrea.

• Infiltracions a les canalitzacions d’aigües fecals provocant el desbordament d’aquestes, amb la conseqüent problemàtica de males olors i vessaments al mar.

• Creixement descontrolat de la vegetació provocant la invasió en els terrenys de cultiu i les zones enjardinades de les finques adjuntes.

Aquests problemes han provocant una sèrie de conseqüències que es descriuen a continuació:

• Els canals en els que s’hi ha mantingut una continuïtat no són suficients per drenar tota l’aigua i per tant es produeixen embassaments d’aigua. Aquestes acumulacions d’aigua es mantenen durant molt de temps al terrenys ja que aquest queda amarat i no pot drenar l’aigua.

• Creixement de la vegetació típica de zona d’aiguamoll que té un creixement molt ràpid. Per tant la major part del terreny es troba dominat per joncs, canyet i esbarzers, incloent zones enjardinades i horts partculars.

• El desbordament de les aigües fecals provoca males olors, a més de vessament al mar.

• Presència d’un major nombre d’insectes, principalment moscards, degut a l’aigua amarada.

• Presència d’humitats a les cases.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



6 ACTUACIONS DE MILLORA

La recuperació de l’antiga xarxa de drenatge és bàsica per tal de poder acabar amb la problemàtica que afecta al Prat del Port d’Andratx. A més s’ha de combinar amb una correcta gestió de la zona per tal de mantenir la vegetació controlada.

Les actuacions que es proposen són les següents:

• Netejar de vegetació totes les sèquies existents. D’aquesta manera es permet que l’aigua superficial pugui discorre més lliurement.

• Drenar totes les canals d’aigua per tal d’eliminar l’excés de fang i altres materials dipositats.

• Obertura de les sortides necessàries al mar. Algunes ja estan fetes però es troben obstruïdes i a efectes pràctiques es com si fossin inexistents.

• Donar continuïtat a aquelles sèquies que han quedat tallades pels camins.

• En aquells trams on les canalitzacions d’aigua no puguin tornar‐se a fer, dissenyar un nou traçat pel pas de l’aigua.

• En la bifurcació del Camí del Prat on la canal ha sofert una reducció, és necessari mantenir el diàmetre original i que encara es manté al principi de la mateixa. A més si es manté entubat s’ha de col∙locar una reixeta que impedeixi l’entrada d’impropis.

• Ús de la pastura tradicional pel manteniment de la vegetació. S’aconsella l’ús de les vaques ja que en altres espais s’ha demostrat la major efectivitat d’aquests animals front a altres com cavalls o inclús ovelles i cabres. Aquest s’ha de combinar amb el drenatge de les sèquies dins l’hivern, moment en que el canyet i el jonc aturen el creixement i es pot prescindir del bestiar dins les propietats.

• Millorar la canalització de les aigües fecals, separant‐se en la mesura del possible de la zona objecte de recuperació, evitant així la seva interferència.

• Informar als propietaris de les veles de les actuacions que es volen efectuar i les millores que suposaran.

• Rehabilitar les cases de Can Fasser, ja que són part del patrimoni del municipi. La millora d’aquest edifici suposa disposar d’un nou espai dins el municipi on poder‐hi desenvolupar un activitats diverses tals com activitats per infants (Casal d’infants i joves), exposicions, reunions d’associacions, etc.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



6.1 CALENDARI

El calendari d’actuacions que es proposa per tal d’afrontar la problemàtica actual és el següent:

Actuacions Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Octubre

Reunions informatives

Millora de les aigües fecals

Neteja de sèquies (vegetació)

Obertura connexions al mar

Drenatge de sèquies

Reconstrucció de les sèquies existents

Pastura



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



6.2 VALORACIÓ ECONÒMICA GLOBAL

Les actuacions proposades suposen una inversió econòmica a curt/mig termini donat l’estat en que es troba el Prat. A continuació es mostra una valoració qualitativa i aproximada de les inversions a realitzar, una definició de la titularitat o competència, així com una font de finançament per cada mesura, a més d’una priorització temporal de les mateixes.

Actuacions Inversió Competència Finançament Priorització

Reunions informatives ‐ Ajuntament Ajuntament Alta

Millora de les aigües fecals

Ajuntament CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Alta

Neteja de sèquies (vegetació)

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Alta

Obertura connexions al mar

Ajuntament CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Alta

Drenatge de sèquies Ajuntament CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Mitja


Ajuntament CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT;

ENTITATS PRIVADES Alta

Pastura ‐ ‐ ENTITATS SOCIALS DEL MUNICIPI

Mitja



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



7 EL FUTUR DEL PRAT

7.1 DECLARACIÓ DEL PRAT COM A ZONA HUMIDA

El Prat d’Andratx en l’actualitat es troba catalogat com a ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), quedant per tant baix protecció urbanística.

Agafant una perspectiva més àmplia, que no sols abraci el municipi d’Andratx, s’observa com dins la zona sud‐oest de l’illa de Mallorca gairebé són inexistents les zones humides, modificades o no per l’acció de l’home. Aquesta dada fa que augmenti l’interès d’aconseguir una millora en la seva recuperació i posterior gestió. A més, segons el Conveni RAMSAR, relatiu als aiguamolls, les zones humides han de ser conservades com a tals per tal de poder crear una xarxa internacional que afavoreixi la creació d’espais de descans per a les aus migratòries. Juguen, per tant un important paper i són insubstituïbles.

Pel que fa a l’assoliment de la qualitat ecològica de l’indret, si ens centram en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aquest té dues finalitats bàsiques:

• Aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigües superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.

• Aconseguir la recuperació integral de costs en els usos de l’aigua, sempre que això no impliqui costs socialment inassolibles o desproporcionats.

I aquestes es pretenen assolir mitjançant una sèrie d’objectius mediambientals, tant per les aigües continentals com per les subterrànies, que entre d’altres són:

• Prevenir el deteriorament de les masses d’aigües superficials.

• Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua superficial amb l’objectiu d’aconseguir‐ne un bon estat.

Si ens basam en la primera de les finalitats i amb alguns del seus objectius, el Prat del Port d’Andratx haurà millorat les seves condicions ecològiques actuals però n’ha de garantir el seu manteniment futur per tal de seguir en línia amb al Pla Hidrològic.

Altres raons per les que es considera de vital importància la conservació de les zones humides de dèbil equilibri ecològic són textualment (Punt 7.5. Manteniment de Zones Humides. Apartat 7: Objectius de Qualitat i Mediambientals. Proposta del Pal Hidrològic de les Illes Balears. Memòria):

• Són considerades importantíssimes fonts de biodiversitat.

• Constitueixen el refugi de moltes espècies tant de flora com de fauna, especialment l’avifauna i l’herpetofauna.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



• Tenen un elevat valor científic, cultural i didàctic.

• Tenen un importantíssim paper regulador del règim hídric general del lloc on es troben ubicades, podent arribar a tenir un efecte molt positiu en la regulació de les avingudes.

• Són un element indispensable per a les aus migratòries.

• Constitueixen elements diversificadors del paisatge.

• Mantenen, en general, els processos biològics de l’ecosistema.

Des de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Andratx es veu d’absoluta necessitat que el Prat del Port s’inclogui dins el catàleg de zones humides, i en concret d’aiguamolls, del futur Pla Hidrològic de les Illes Balears. D’aquesta manera no sols es garantirà un bon ús de l’aigua sinó també una millora substancial de l’espai.

En el marc del que s’estableix en la Directiva Marc de l’Aigua, la Llei d’Aigües i tota la normativa ambiental concordant, des de la Direcció General de Recursos Hídrics s’ha redactat un document tècnic on es recullen totes les zones humides de les Balears i a més proposa la creació d’una xarxa de zones humides de les Balears.

La inclusió del Prat en aquest catàleg, i per extensió al Pla Hidrològic, suposarà un major control de la zona, en quant a protecció i conservació de l’indret. A més, el formar part d’aquesta xarxa permetrà una gestió coordinada de la zona entre les diferents administracions i diferents direccions generals, amb la participació de grups ecologistes i altres usuaris i col∙lectius interessats i/o afectats.

Aquest fet permetrà, en el cas de ser necessari, signar convenis de col∙laboració i altres mesures entre els propietaris i les administracions o direccions generals que en tinguin la competència.

Per altra banda, la inclusió dins el Pla permetrà el control d’espècies invasores al∙lòctones ja que en ell es contempla com a un objectiu mediambiental més (punt 1.1 Objectius mediambiental, de l’apartat III Criteris, Objectius i Línies estratègiques del Pla Hidrològic).

El Prat compta amb una població molt elevada d’ànec coll blau (Anas platyrhyncos). Encara que es tracti d’una espècie autòctona, és necessari reduir la població actualment existent i mantenir‐la posteriorment. Una superpoblació d’una determinada espècie dins un ecosistema provoca una descompensació, alterant el procés biològic del mateix. Dit això i recordant el compliment del objectius ambientals marcats pel Pla, serà necessària una actuació sobre aquesta espècie.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



7.2 VALORS AFEGITS

En quant a la riquesa de biodiversitat, és sabut que els espais humits són zones d’elevada diversitat d’espècies tant de flora com de fauna. Si a això hi suman alguns trets d’importància faunística, com és la presència d’una espècia d’oronella, l’oronella coa‐rogenca (Hirundo daurica ). D’aquesta espècie se’n tenen vàries cites a Mallorca com a migrant escàs. Al Prat del Port d’Andratx en canvi, en el mes de juliol del 2007 es va localitzar el seu niu i es va comprovar que estava en actiu. Aquesta cita augmenta el valor de l’indret, a més de l’interès, incloent el turístic ornitològic per a la seva conservació ambiental. Es creu que la s millora ecològica d’aquest ecosistema suposarà una atracció per a moltes espècies migratòries.

7.3 PROGRAMA DE SEGUIMENT

Una vegada declarat zona humida, s’haurà d’assegurar el seu manteniment i inclús la millora dels seus valors. Per això s’haurà d’elaborar un pla de seguiment a mig i llarg termini que vetlli pel compliment del compromís adquirit. Aquest pla podrà potenciar aspectes lúdics i científics si es creu convenient. En ell s’han d’avaluar els resultats que es preveuen si es recupera la zona així com la despesa econòmica que suposarà a llarg termini.

7.4 REPERCUSSIONS

La declaració del Prat com a zona ANEI va suposar la desqualificació del sòl passant de ser un sòl urbanitzable a no urbanitzable.

L’augment de la categoria de protecció no suposarà cap tipus de limitació addicional de les que ja es contemplen pel fet de ser ANEI o obligatorietat d’enderrocament, tot i que marca una obligatorietat de conservació de l’espai i si és possible de recuperació. Les construccions que ja es troben dins el Prat podran reformar‐se, en cas de ser necessari, sol∙licitant el permís oportú a l’Ajuntament d’Andratx.

En cas d’ampliació de la construcció o d’un canvi estructural no sols caldrà sol∙licitar el permís pertinent a l’Ajuntament, sinó que també s’haurà de demanar a l’Administració competent. A més, al tractar‐se d’una zona humida que presenta usos agrícola i que encara manté vestigis que indiquen que es tractava d’un aiguamoll, és considerat un aiguamoll potencial. Per tant en ell es permetran el usos tradicionals, sempre procurant que es mantinguin el funcionament hidrològic i ecològic de l’indret.

Aquesta obligatorietat que es marca de conservació del Prat per part dels propietaris i d’afavorir, sempre i quan sigui possible, la recuperació i protecció de l’aiguamoll compta amb el suport de les administracions. Tal i com recull en Decret de Catalogació i Règim de Protecció de Zones Humides i Masses d’Aigua Càrstica de les Illes Balears (en fase d’aprovació), la Conselleria competent en



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



matèria d’aigües col∙laborarà amb els propietaris en les actuacions de conservació i recuperació de zones humides, i a tal fi, podrà firmar els oportuns convenis i arbitrar les mesures de foment que siguin pertinents.

Dins aquest espai s’hi podran desenvolupar totes aquelles activitats que es considerin compatibles amb la natura i la dinàmica de les zones humides, demanant sempre l’autorització de la mateixa a la Conselleria competent en matèria d’aigües.

Seguint la mateixa línia es prohibiran aquelles actuacions que no es considerin compatibles amb la conservació d’aquest espai, especialment si suposen l’edificació, el dipòsit d’enderrocs, els vessaments que puguin suposar la contaminació de les aigües (subterrànies o superficials) o la dessecació total o parcial de la zona.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



8 IMATGES

Imatge 1: desbordament de les aigües fecals provocades per la intrusió de l’aigua sobrant de la zona del Prat.

Imatge 2: obstrucció de les sortides al mar que interfereixen en el camí natural de l’aigua.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



Imatge 3: Entubament i reducció de la secció de la sèquia i obstrucció per restes vegetals.

Imatge 4: Inundacions provocades per la manca de sortides cap al mar de les sèquies.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



Imatge 5: Inundació provocada per la construcció d’un camí sobre un tram de sèquia i no haver construït una alternativa per l’aigua.

Imatge 6: Amarament d’aigua arrel del tall que suposa el Camí de Prat a la sèquia.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



Imatges 7 i 8: Problemàtica d’inundacions i humitats als terrenys i construccions particulars



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



9 CARTOGRAFIA

Els mapes elaborats pel projecte i s’adjunten a continuació són els que s’anomenen a continuació:

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 1 Context.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 2 Protecció 1‐91 ANEI.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 3 Pla Territorial Insular.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 4 Inundació i drenatges.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 5 Ortofotografia 2004.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 6 Ortofotografia 1956.

• 100518 Pla de Gestió Prat Port Mapa 7 Ortofotografia 08 punts.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



10 FITXES DEFINITÒRIES DE LES ACCIONS

ACCIÓ

Adequació de la canalització de les aigües fecals.

DESCRIPCIÓ

La canalització que recull les aigües fecals de la urbanització del Port d’Andratx en la seva arribada al línia de mar rep infiltracions de les aigües d’escorrentia del Prat. Aquesta volum d’aigua, en moments puntuals suposa el vessament per les tapes de clavegueram i la conseqüent inundació del passeig amb aquestes aigües que produeixen olors desagradables. Es proposa un lleuger desplaçament del recorregut actual de tal manera que no rebi les influències de les aigües del Prat.

MILLORA QUE IMPLICA

Al no interferir les aigües que baixen del Prat amb les aigües fecals, s’eliminarà la problemàtica actual: vessament d’aigües fecals al carrer i la seva arribada al mar i en conseqüència les males olors.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



ACCIÓ

Eliminació de la vegetació que obstrueix les sèquies

DESCRIPCIÓ

Les antigues sèquies es troben plenes de vegetació, el que suposa un impediment en el recorregut de l’aigua. Això provoca el vessament de l’aigua sobre els terrenys, que no pot arribar a absorbir les quantitats rebudes, quedant l’aigua amarada. L’acumulació de l’aigua comporta problemes d’inundacions dels espais, problemes d’humitats en les construccions particulars i la proliferació dels moscards.

És necessari eliminar aquesta vegetació per permetre a l’aigua un recorregut totalment lliure d’obstacles.

MILLORA QUE IMPLICA

Al no trobar obstacles en el seu recorregut l’aigua podrà fluir correctament cap al mar eliminant els problemes d’inundacions, humitats i proliferació d’insectes.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



ACCIÓ

Tornar a connectar les sèquies amb el mar

DESCRIPCIÓ

Les sèquies de drenatge presenta a la zona antigament connectaven amb el mar. D’aquesta manera l’excedent d’aigua vessava al mar i sense produir inundacions i altres problemes associats.

Una de les tasques més prioritàries actualment en la zona del Prat de Port d’Andratx és l’obertura de dites connexions per afavorir el drenatge natural de la zona.

MILLORA QUE IMPLICA

En obrir‐se de nou les connexions marines s’evitaran les inundacions dins dels terrenys.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



ACCIÓ

Drenatge de les sèquies

DESCRIPCIÓ

Les sèquies amb el pas del temps van acumulant sediments de diversos tipus que comporten la reducció de la secció d’aquestes.

El seu drenatge periòdic amb maquinària específica és de gran importància per tal d’eliminar l’excés de sediment acumulat a l’interior d’aquestes.

MILLORA QUE IMPLICA

L’eliminació del material acumulat en les sèquies permet un major pas d’aigua, evitant que aquesta sobresurti de la canalització.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



ACCIÓ


DESCRIPCIÓ

Moltes de les canalitzacions amb el pas del temps s’han vist reduïdes o inclús eliminades amb la construcció o adequació de camins per accedir als terrenys. Aquesta destrucció ha suposat un tall en el recorregut de l’aigua produint la inundació dels terrenys més pròxims.

És necessari mantenir la continuïtat de les sèquies així com la seva mida inicial. S’han d’obrir canalitzacions que travessin els camins actuals, col∙locant reixes que evitin l’entrada de materials a les sèquies per evitar‐ne l’obstrucció. Aquestes noves canals estaran tapades per tal d’evitar incidents amb les vehicles i vianants.

MILLORA QUE IMPLICA

El donar continuïtat a l’aigua aquesta no quedarà acumulada a les veles i drenarà cap al mar.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



ACCIÓ

Pastura per tal de mantenir la vegetació

DESCRIPCIÓ

La vegetació pròpia de les zones humides té un ràpid creixement i pot envair fàcilment les terres si no es manté un control.

La manera més natural de controlar aquest tipus de vegetació és la pastura tradicional. Es proposa la utilització de bòvids ja que en altres indrets s’han demostrar ser més efectives que les cabres, ovelles o cavalls.

MILLORA QUE IMPLICA

Si es manté un control sobre la vegetació s’evitarà la colonització de les sèquies, per tant no es dificultarà el pas de l’aigua. També s’evitarà l’aparició d’aquestes espècies vegetals en els jardins i horts.



573

7047

0 Tel 654

559

571

Fax 971

50 60

68 info@gram

.cat



11 DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA

− Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestre (BOE núm. 74/1989, de 28 de març)

− Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Balears (BOCAIB 9 de marzo, BOE 17 abril).

− Acord del Consell de Govern de 23 d’abril de 2004, d’inici de l’elaboració d’una disposició de caràcter general ampliant el llistat de LICS i ZEPAS a l’àmbit de les Illes Balears, en el compliment de les directives Comunitàries 79/409/CE i 92/43/CEE.

− Directiva 79/409/CE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (Diario Oficial nº L 103 de 25/04/1979 P. 00001 – 0018)

− Convenio Relativo a los Humedales de Importancia Internacional Especialmente como Hábitat de Aves Acuáticas (Conveni RAMSAR, 1971).

− Document tècnic de delimitació, caracterització, de classificació i inventari de zones humides de les Illes Balears. Direcció General de Recursos Hídrics. Serveis d’estudis i planificació.

− Pla Hidrològic de les Illes Balears. Memòria. Direcció General de Règim Hidràulic. Junta d’Aigües de Balears.

− Pla Hidrològic de les Illes Balears. Informe de Sostenibilitat Ambiental. Direcció General de Recursos Hídrics. Serveis d’estudis i planificació.

100422 pla de gestió del prat - andratx · • el desbordament de les aigües fecals provoca males...

Documents