. > 1 BALTASAR RAGÓN j

• (R. DE LA GALERA)

1 TERRASSA E N

; EL »

SEGLE X I X

f Biblioteca Central

Terrassa

TERRASSA EN EL SEGLE XIX

BALTASAR RAOÓN (R. DE LA GALERA)

T E R R A S S A EN EL SEGLE XIX

^ ^ ^ . . .

-

IMP. JOAN MORRAL

T E R R A S S A

TEIHaSSA m EL SEGLE XIX

PRESENTACIÓ

r z , presentar aquest nou llibre als tertassencs, em dóna la satis-^^ ¡acció d'haver acomplert un deure.

Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s'hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura

jlel seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat.

Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d'altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d'un treball constant, que no necessita recompensar-se, ja que el millor premi és el goig ¡ustíssim d'haver-lo pogut recopilar. Però si que es necessiten conti­nuadors i afecaonats per a recollir i escriure aquestes efemèrides ciutadanes. I aquesta feina hauria d'ensenyar-se a fer, no als homes que ja tenen altres preocupasions a la vida i no necessiten de més complicacions, sinó d la quitxalla que es troba encara dintre Y època escolar.

Aixi com els ensenyen gramàtica, aritmètica i història d'Espanya, pet exemple, també haurien d'ensenyar-los la història de Terrassa, encara que fos solament mitja hora diària o setmanal, per tal ctincul-car-los des de petits l'amor a la ciutat-

Aixi com els ensenyen que Colon va descobrir l'Amèrica,- que el rei Felip lí va fundar l'Escorial, etc., també els podrien dir que a Terrassa va haver-hi un Pare Font que fou missioner al Mèxic, un Sagrera que oferí tot quant tenia per tal de lliurar Espanya de les

BALTASAR RÁGON

urpes dels francesos manats per Napoleó, i que hi ha un sacerdot terrassenc a Cuba que és honorat amb un monument al mig de la ciutat de Catnagüey-

Als nostres infants s'els inculca l'amor a Déu, l'amor a la Pàtria, i l'amor a la Humanitat. De l'amor a la ciutat mai ningú no els en parla; i en aquest noble sentiment hi ha un filó verge que si els educa­dors s'emprenguessin la tasca d'explotar-lo i encausar-lo amb traça i talent podrien en una sola generació trasbalsar de soca i arrel la nostra volguda ciutat, fent desaparèixer aquest indiferentisme que existeix entre la majoria dels terrassencs i inculcant-los d'aquesta ma­nera l'amor a les coses de la ciutat com a cosa pròpia-

Sé que això és un xic difícil- Costa molt de prendre aquestes coses seriosament, però si hi hagués més estímul per a desenrotllar aquesta afecció, hi hauria més bons ciutadans que estimarien Terrassa i no­saltres ens sentiríem més orgullosos d'ells.

Agraeixo als Ajuntaments que m'han donat ja ciutats per a trobar la majoria dels apunts que he pogut acoblar per a donar als terrassencs un tast de coses, moltes d'elles inèdites, que mereixen ésser comentades pels d'ara i pels que vindran.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX

LA VILA A COMENÇAMENT DE SEGLE

El motiu principal d*escriure aquestes ratlles és per a donar una esguardada a alguns anys enrera i fer re­cordar als presents l'evolució que ha fet la nostra ciutat des del seu origen, ja que d'un segle ençà ha anal crei­xent i ha anat fent-se més formosa, i nosaltres anterior-menl — malgrat linguà alguns defectes — si u'hem sentit una satisfacció, no l'hem exterioritzada perquè no és el nostre caràcter; però interiorment hem sentit el goig de veure-la créixer j cada vegada l'hem estimada més.

A principis del segle passat o sigui Tany 1800, Terras­sa, separada del iot del poble de Sant Pere, comptava solament amb 3.500 habitants, amb un total de 746 cases disribuïdes en 20 carrers.

Imaginem-nos que ens trobem a la part dreta de l'ex­trem del Passeig: d'enllà avall no hi havia cap carrer; solament alguna casa de pagès com el Viveret, la Torre d'en Bru, avui Can Canela, i alguna altra.

La Plaça del Doctor Robert, nom que fou posat per acord de l'Ajuntament el dia 16 d'abril de Tany 1902, era coneguda pel Porta] del Rei des del 1828. perquè per aquell lloc, venint de Barcelona, varen entrar els reis Ferran Vil i la seva esposa Amàlia, el dia 9 d'abril d'a­quell any. D'allà arrencava el cami que anava a Rubí.

A l'esquerra hi havia el Convent de Sant Francesc que era lot junt amb el que és ara l'Hospital.

BALTASA li li A O O N

Els terrenys que formen el Passeig foren cedits pels seus propietaris Salvador Vinyals, Josep Mauri i Fran­cesc Galí i Galí a l'Ajuntament, a condició que havia d'ésser sempre Passeig; en cas contrari, aquells terrenys tornarien a ésser propietat dels donants. Segons escrip­tura del notari Huguet amb data 20 de juliol de l'any 1827.

En aquella època i en aquell Hoc hi havia moltes classes d'arbres com pollancs, verns i moreres, i a l'ex­trem o sigui davant de l'edifici de la Presó, al lloc on en diuen el Passeig dels Samalers, hi havia una fàbrica de saials regentada per frares. Per anar al Convent i a la fàbrica hi havia un camí vorejat de xiprers i uns petits monuments del Via Cruels. A la part de darrera, un edifici tocava amb l'altre. Al lloc de la Presó hi ha­via la Sagristia.

En diuen el Passeig dels Samalers perquè alguns anys després d'enrunada la fàbrica, al 1880, en aquell terreny varen plantar uns plàtans sense canviar la ter­ra, sense fer cap adob, i com dels arbres no sortia cap branca ni brot la gent va començar de dir que allò sem­blaven samalers.

El Passeig no fou pla com és ara fins l'any 1843, com ho indica prou el desnivell de cada costal, i en obrir el carrer del Mas Adei, les terres del desmunt foran transportades al Passeig per a aplnnar-lo.

Sortint del Passeig, seguia el carrer de Sant Fran­cesc o sigui des de la font del Pas.seig fins a la font que hi ha on s'estreny el carrer: llavors s'entrava a la Font-vella fins a la Plaça Vella. Ei lloc més ample d'aquell carrer en deien de Sant Francesc perquè hí havia el cami que conduia al Convent d'aquest nom. A les dar­reries del segle passat, els veïns del carrer de la Font-

rmiUSSA EN EL SEGLE XIX

vella encara celebraven la festa del carrer, amb llumi­nàries i balls, per la diada de Sant Francesc, que és el dia 4 d'octubre.

A mitja Fontvella s'escau una placeta on lii havia un camí que anava al carrer de Sant Pers i un altre a les hortes del Puignovell, que pertanyen al Mas Novell, en terres del qual ja hi havia edificades nou cases. A la cantonada del carrer de Sant Pau i a la dreta, hi havia els Corrals de la Vila, propietat de l'Ajunlament, que els va vendre a particulars el dia 12 de juliol del 1835 per tal de recollir cabals per a fer un nou edifici per a les Cases Consistorials.

El camí que travessava l'esmentada Placeta anava cap el carrer del Cardaire, nom amb que encara es no­mena malgrat fos canviat, el dia 14 de octubre de l'any 1861, pel de Sant Fruitós, en recordança de les hortes que s'estenien per aquell lloc i que tenien el nom d'aquest Sant.

Abans d'arribar a la Plaça Vella es troba el carrer de la Palla, que a mig segle xvm n'havien dit el carrer de les Bitlles perquè en aquella època, i molt abans tam­bé, hi havia un camp on s'anava a jugar.aquell joc. Amb data 12 d'agost de l'any 1582 hi ha una ordre pro­hibint jugar-hi a bitlles.

I parlem de la Plaça Vella, Plaça Major; Plaça de la Constitució, però que tothom en diu la Plaça Vella.

Aquesta Plaça formava un quadrat irregular. La part del Cafè de les Víctimes feia un reco i les cases s'avançnven fins al dret del carrer Major per a donar entrada a l'esmentat carrer i al carrer Cremal, on a la dreta, en uns murs, antiquíssims, hi havia uns abeuradors que tenien més de tres cents anys d'existència,

A la part dtt migdia i a l'esquerra, des de l'any 1855,

10 BALTASAR RAGÓN

havia esfat «a cal Piera», xocolater; però abans les ca­ses avançaven tapant loía la perspectiva de Tesglèsia del Sant Esperit.

Allà hi havia uns pòrtics amb voltes, com són a molts pobles de Catalunya, i a sota d'aquestes voltes hi tenien Jes parades els carnicers.

Mirant cap a ponent, el carrer Major, on un segle enrera hi havia l'aristocràcia terrassenca i els millora comerciants. A l'esquerra hi havia la casa on visqueren els avis <íe Sant Josep Oriol, i més avall el senyorívol jardi de can Vinyals amb la seva casa al davant. En aquell indret hi ha el carrer de la Cisterna, que fins a darrers del 1935 encara conservava a l'esquerra les anti­gues muralles de la vila. La reforma d'eixamplament del carrer es va acordar el dia 4 de març del 1931.

A Textrem del carrer Major s'acabava la població amb el típic portal de Sant Roc, enrunat a Tagost de l'any 1881.

I ja érem fora de la vila i calia tornar enrera pel carrer del Vall que no tenia cap sortida en lot el carrer i conserva encara la corba com qui extén els braços per a acotxar o abraçar. Hom suposa que era el Vall de la vila que hi havia sota de les muralles fins arribar al Portal Nou, que donava sortida a la població per anar a Sant Quirse, nom que adoptà el carrer que s'urbanitzà després del Portal Nou. Al principi també se n*havia dit carrer de Barcelona.

A la dreta quedava el que després fou carrer de la Rutlla, nom que recorda que en aquells terrenys hi ha­via hagut la Rutlla, Hoc destinaf i^r a tirar al blanc.

També potser pel nom d'una roda que s'usava amb freqüència en les antigues màquines lextils de fusta prò­pies dels temps del teler de ma.

TERRASSA EN EL SEGLE XÍX 11

I tornant enrera passant pel carrer de l'Església, tornem a trobar la Plaça Vella i agafem el carrer de Gavatxons. Aquest carrer de nom tan original es diu que ja prové del s-egle xvi quan conmençà a créixer per aquest costat la nostra vila i un gros contingent de fran­cesos vingueren i s'establiren en aquell carrer. I això fou un dels motius pels quals els terrassencs, que els anomenaven «els gavatxos», donessin aquest nom al car­rer dels Gavatxons. Fins el 1930 sempre hi havia hagut un ganiveter o un paraiguer. que eren els oficis en els quals la majoria de gent d'aquella època s'hi establien.

La plácela que on diem de la Font Trobada, so'n deia la Placeta del Forn, perquè a l'esquerra, on hi ha les màquines Singer, hi havia hagut una fleca amb nus grans abeuradors. A mig segle xvin també se'n deia de Mossèn Salvi perquè hi havia un capellà, fill de can Amat, qu« es deia aquest nom.

Els esmentats abeuradors, foren susbtituïts per una font que varen fer desaparèixer a l'any 1924.

Seguint la paret de l'esquerra hi ha el Raval, amb l'edifici de l'Institut, on en aquella època hi havia la Ca­serna de la vila; més tard, a l'any 1840, s'hi construí l'edifici actual per a l'Ajuntament, i en 1895, l'Institut Industrial.

A l'extrem del Raval, a l'indret on hi ha el mercat del peix, hi havia el porta! de la Guia, que fou destruït el dia 30 d'abril de l'any 1882.

A Tcsquerra hi ha el carrer de la Goleta, nom que es (roba en documents del segle xvii.

Un corredor unia el portal de la Guia amb el portal de Sant Roc, i s'anomenava el carrer de la Unió. Aquest havia existit en part fins l'any 1935, en què es va ur­banitzar la continuació del carrer de la Cisterna passant

12 BALTASAR HAGON

pel costat del teatre del Kecreu fins el carrer de Iscle Soler, nom que li fou posat el dia 3 d'agost de l'any 1913. Actualment es ei que va des del Raval a la Plaça del Dr. Cadevall.

1 més enllà ja hi havia la Riera del Palau, sense cap més casa.

Tornant enrera trobem el carrer de Sant Pere, car­rer que va anar-se formant a l'antic camí d'anar al poble de Sant Pere, i a l'extrem, al costat esquerre, hi ha el carrer de'la Rasa, una mena de torrent on desem­bocaven les aigües que baixaven del Camí fondo i on llençaven totes les escombraries les cases del Carrer de Sant Pere. Una escriptura de l'any 1600 diu que les aigües foren desviades per la Rasa de la vila perquè no passessin pel carrer de Sant Pere.

A la Placeta de Saragossa abans hi havia existit una fonda al lloc on hi ha l'estanc, que en deien de Sara­gossa, nom que li varen posar perquè des d'allà, pas­sant pel Camí fondo, s'anava a Testació del Nord. I en­trem a] carrer Nou, posterior al carrer de Sant Pere, que fou construït per haver-hi el camí que hom seguia per anar a Sant Pere; per això encara en diuen carrer Nou de Sant Pere.

A la dreta, el carrer de] Teatre, carrer urbanitzat Tany 1874 en terrenys de cal Puig de la Bauma, abans era un carrer estret amb giragonces i amb un pendent molt prímunciat i per on tot just passava un carro.

Quant al carrer de Sant Pau, solament hi havia l€s cases que hi ha a l'indret de les Escales. Se'n deia el carrer dels Corrals, perquè, com he dit abans, anaven als Corrals de la Fontvella. Les escáleles hi foren cons­truïdes Tany 1888.

Pujant carrer Nou amunt, es troba el carrer de la

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 13

Creu, amb una placeta i una font al mig rematada amb una creu d'estil renaixement.

Aquesta creu hom suposa que era la que estava col-locada al lloc on dividia els termes de Sant Pere i Ter­rassa. A mig segle passat la font era a un costat de la Plaça i al mig hi havia mercat cada dia,

I baixem pel carrer de Sant Antoni, conegut per la Quadra. Aquest carrer correspon a terrenys de la Qua­dra del Vallparadís. Ço és, el carrer de Sant Antoni de la Quadra, tal com diuen «a can Palet de la Quadra». D'aquest nom, com que prové de molts segles enrera, em limitaré a dir sols el que he llegit en un article in­serit al «Butlletí del Club Pirenenc»;

«La Quadra consistia en una gran extensió de ter­renys situats al llarg del torrent del Vallparadís, el se­nyor dels quals hi tenia un batlle que era independent del de la vila de Terrassa. La proximitat de la Quadra i la Vila fou causa de molts aldarulLs; en un d*ells el batlle de la Quadra fou empresonat pels t«rrassencs en les presons del Palau.»

La unió de Terrassa i la Quadra del Vallparadís, tingué lloc el dia 13 de febrer del 1830.

I ja ens trobem on érem en començar, i que formava la vila de Terrassa a principis del segle passat.

Ens havem deixat el que és la part més antiga de Terrassa, el bressol que podríem dir, que són: els car­rers de Bastard, que havien nomenat d'En Peiró; Mus-terol, i no Muslarol com en diuen avui, i que a mig se^ gle xvTi se'n deia carrer del Pare Font i abans carrer d'En Barba; Baix Plaça i carrer del Forn, tros comprès entre el carrer Major i Plaça del Doctor Cadevall; car­rer de la Calabruixa, que era el tros tancat de Textrem del carrer de Baix Plaça i que anava a parar al carrer

14 SALTAS A li HA CON

Major, i finalment el carrer de Cantaré, els noms dels quals provenen tots dels propietaris més acabalats d'aquells carrers, que el poble sense caràcter oficial els donava i que en el segle xvi tenien la seva importància.

, Després ve el carrer de les Parres, on hi havia ha­gut un hostal, i el carrer Cremat, del qual en Soler i Palet diu: «En el llibre de Consells de la vila, del 1560 i següents, hi ha un Consell tingut el dia 8 de juny d'aquell any en què s'acordà l'obertura d'un portal a la muralla de la vila nova, de pedra picada i, bona fusta, de l'alçada i amplada del «Portal» dit vulgarment «Cremat».»

A l'any. 1661 se'n deia ja el carrer Cremat, pero al­guns anys abans havia estat el carrer del Palau, tocant les parets de la Torre del Palau. •., A mig carrer Cremat hi ha el carrer de la Vilanova^

que no és cognom: és sencillament un carrer que es va fjormar a fora de la vila i que era llavors una vila nova.

Totes les poblacions, per regla general, han tingut i tenen encara la tendència a estendre's per on ni ha més bon mitjà de comunicació a les altres poblacions. Per això la vila de Terrassa quan sorti a fora de les muralles, les edificacions començaren pel camí que portava al poble de Sant Pere, i en inaugurar-se la carretera de Sabadell l'any 1852, la població s*estengué per la part de la carretera, i també en inaugurar-se el tren del Nord Tany 1856, va estendre's per aquell indret, i així segui­dament va anar creixent i en acabar el segle xix la ciu­tat comptava amb 15.700 ànimes.

I segons un article publicat al començament del se­gle XX Terrassa es trobava en un periode de progrés i desenrotllament, ja que en pocs anys — deia — s'obri-ren i eixamplaren molls de carrers, places i passeigs, i

TERRASSA EN' EL SEGLE XIX 15

es bastiren llavors de nova planta edificis públics i par­ticulars que l'embellien, i s'ban construït fàbriques i ta­llers que augmenten la seva potent vida industrial.

I ara anem a publicar alguns dels fels més impor­tants que es registraren durant el segle passal.

16 BALTASAR RAQON

LA GUERRA D E LA INDEPENDENCIA

A Espanya governava eJ rei Carles IV, el qual es trobava en un estaf llastimós de postració en sofrir el jou de Godoy, el privat de la reina. Ferran VII s'armà contra el seu pare Garles IV, i demanà ajut a Napoleó per tal de fer-se proclamar rei abans d'hora. El seu pare també acudí al francés, per tal de no ésser des­tronat. Napoleó s'emportà pres i enganyat a Ferran i coUocà al tron d'Espanya el seu germà, que ja era rei de Nàpols.

Davant tfaquels fet els espanyols es sublevaren al crit d'Independència.

Les tropes franceses entraren a Barcelona els dies 13 i 15 de febrer de l'any 1808, comanades pel general Duhesme. Mirats amb just recel pel poble, els francesos començaren a fer el servei de retens i guàrdies barre­jats amb els soldats espanyols.

Els francesos es volien fer populars, però no ho acon­seguiren; a Catalunya foren més detestats que en lloc. Als vells records de les campanyes de 1794 i 1795, s'ajun­tava el ressentiment que havia produït al comerç i la industria de Catalunya l*aliança amb França. Tol el que d'aprop o de lluny es relacionava amb rarístocrày eia, veia en la França la nació revolucionària i anive­lladora, enemiga dels privilegis. EI poble tenia dins de

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 17

la sang l'odi al francés, més viu i més insistent potser com menys raonat era.

La joventut emigrava en massa per anar a engrossir els sometents; els cossos de IropU espanyola es dissolien per a tornar-se a formar a la muntanya Nombroses societats secretes treballaven sense descans per a pro­vocar Ja deserció en les files.

Era el dia 23 de maig del 1808, quan va rebre's la nova de l'abdicació de Carles IV i Ferran VII, i el poble de Barcelona, rabiós, arrencava els bans de les canto­nades.

Els terrassencs, comanats pels guerrillers Joaquim de Sagrera, Salvador Vinyals i Pau Viver, formaren «gue-rilles» i foren els primers en prendre les armes per a defensa no solament dels interessos de la vila, sinó per la llibertat dels pobles que es trobaven en perill de caure en mans de renemic.

El dia 6 de juny fou la data memorable de la cèlebre batalla del Bruc, de resultes de la qual l«s tropes del ge­neral Schawartz, cami de Manresa, hagueren de retirar-se, amb grans pèrdues, en passar per Montserrat.

Dos dies després, el batlle terrassenc Salvador Vi­nyals i Galí, cap de brot del moviment a Terrassa, va rebre una comunicació de la Junta General de Govern de Manresa, demanant un comissionat de la vila que as­sistís a una Junta que, amb altres representants de di­versos pobles, es celebraria a Manresa el dia 12 següent.

Tot seguit, per ordre de ïa Junta General de Govern del Partit del Vallés, es posaren a les ordres del batlle de Terrassa 44 homes del sometent de Sabadell, 10 de Rubí, 50 de Terrassa, 20 de Terrassa forana, 4 de Sarda-nyoln, 36 de Sant Cugat, 3 de Barbara, 6 do Matadepera, 15 de Sentmenat, 12 de Castellà i Sant Feliu del Reco,

18 BALTASAR RAGON

41 de Sant Feliu de Codines, 13 de Polinyà, 3 de Santi-ga, 3 de Gallifa, 10 de Sant Llorenç Savall, i 35 de Cal­des de Montbui, amb un total de 295 homes.

El dia 20 següent, eí bat lk va rebre una ordre de la Junta Suprema del Principat de Catalunya, la qual dispo­sava l'allistament dels fadrins de 16 a 40 anys, i a maji-ca d'aquests, els casats o vidus, i amb preferència els sen­se fills, per a contribuir a completar els 40.000 homes que anaven a constituir l'exèrcit de defensa de Catalunya.

Aquesta ordre remogué tota la vila, i com que al­guns descontents intentaren desertar, l'Ajuntament do­blà vigilància i publicà un pregó en el qual ordenava que ningú no es mogués de casa o de la població, sota l'advertiment que fóra severament castigat qui no obeis l'esmentada ordre.

El dia 5 de juliol, en un combat al terme de Molins de Rei, moria un home de Sant Pere de Terrassa, ano­menat Isidre Petit i Solà.

EI dia 10 de juliol, el mateix Vinyals enviava una lletra a cadascun dels batlles de Sabadell, Caldes de Montbui 1 San Feliu de Codines, que deia:

«És enterament necessari als que cuiden aquestes justícies d'enviar queviures al cordó de Moneada, on hi ha apostats 600 homes que han marxat avui el matí, com també d'enviar reforços per a juntar-se amb ells, a fi que no desmaïn, ja que s'han proposat no desempa­rar el punt mentre no manquin queviures per a soste­nir l'indicat cordó. Déu vos guardi molts anys. — Ter­rassa. 10 de juliol del 1808. — Salvador Vinjjals, batlle.»

Les forces del comte de Cadaqués, que estaven aquar-terades a Martorell per a guardar la part alta del Llo­bregat, sortireu de dita vila en direcció a Girona; el 17 d'agost arribaven a Terrassa, d'on, després de descansar

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 19

algunes hores, a Íes tres de la tarda sortiren cap a Sabadell; s'ajuntaren a aquestes forces un bon nombre de terrassencs.

A Terrassa s'aquarteraren les forces del regiment de Bassa, a les ordres del coronel Miquel d'Haro.

Aquest regiment estigué molt temps a la vila, durant el qual es lliuraren alguns combats per evitar qUe Ter­rassa caigués a mans de renemic.

Mentrestant es muntà un Hospital militar en el lloc on avui hi ha l'Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàt­zer, que llavors era Convent dels PP. Recoletos, per tal que els malats i ferits poguessin ésser assistits com cal, sota la direcció del religiós franciscà, fill de Terrassa, reverend Francesc Petit.

El general Enric Josep O'DonnelI, el dia 3 de març del 1809, establí la caserna a Terrassa i la seva presèn­cia produi general esglai entre els terrassencs, perquè venia precedit d'una certa reputació sanguinària.

Confirmà aquesta reputació el fet que l'endemà d'es­tablerta la caserna general a la nostra ciutat. O'Donnell ordenà fer passar per les armes un sergent del regiment d'indultals de Tarragona, natural de Valladolid, ano­menat Miquel Ribas,

Segons unes notes del terrassenc Ignaci Rodó. no hi havia dia que el general O'Donnell no baquetegés a mort.

Quan trobava un sospitós, el posava davant del pú­blic amb argolles de ferro, o muntat dalt d*un ase el feia passejar nu dVsquena, perquè el ferissin més a fons les fuetades del butxí.

Mentretant la Junta Suprema donà ordre que es fes una lleva a tots els pobles, sense distinció de classes.

20 BALTASAR RAGON

Els lerrassencs que. com ja havem dit, servien als so­metents, s'oposaren a aquella ordre que els posava al servei de tropa de línia, però hagueren d'obeir, i el dia 9 de març d'aquell any el general O'Donnell ordenà fer el sorteig dintre l'església del Sant Esperit.

L'endemà, el mateix general obligà tots els jov€s sortejats a fer acte de presència al Raval, j rO*Donnell, des del balcó de can Gali, on estava allotjat, contemplà com eren equipats i proveïts de municions.

El dia 23 d'aquell mes, els terrassencs varen rebre la nota, poc agradable, que les tropes franceses venien per la banda de Rubí. en direcció a Terrassa, pujant per la Riera del Palau.

Segons una nota de l'Arxiu de la Parròquia de Sant Pere, aquell dia els francesos assassinaren Pere Figue­res, pagès de Gelida, i el seu cadàver fou sepultat al­guns dies després en el lloc on morí, prop de la casa on vivia, anomenada Can Santeliu, per no haver estat possible portar-lo al cementiri.

Seguidament, gairebé tots els homes varen abando­nar la població i es fortificaren a Can Guret i a la serra de Can Poal, on varen posar dues peces d'artilleria.

El foc va durar dues hores. Finalment l'enemic, com­post de 9.000 homes, sota les ordres del general Scha-wartz, va entrar a Terrassa, atropellant i saquejant tot el que trobava al pas.

A conseqüència d*aquest fet d'armes moriren: Jau­me Archs, mestre de cases, de setanta anys d'edat; Joa­quim Savall, de trenta-cinc anys; Francesc Ferminat; Pere Jnan Sanahuja, peraire, de cinquanta-tres anys; Francesc Sagrera i Bastard, peraire, de cinquanta-vuit anys; Francesc Antoni Ubach, peraire. de .«^ixanta-íiua-tre anys; Pau Xairó j Mata, bracer, de seixanta anys;

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 21

Magdalena Silvestre, de setanta-vuit anys; Gertrudis Jo-fresa ftusinyol, de setanta anys; Valentí Figueres Tu-sell, bracer, de Irenta-quatre anys; Josefa Ramoneda Llaveria, de cinquanla-cinc anys; Maria Salvatella, mu­ller de Bernal Salvatella, de seixanta-tres anys, i alguns joves els noms cïels quals s'ignoren.

També fou saquejada la casa i la fàbrica d*en Sagre-ra, a qui ocasionaren una pèrdua de 213.000 rals de velló.

L'endemà, morien assassinats a Can Torrella del Mas, Mateu Fermi i la seva dona Francesca. Igualment varen fer amb Ramon Molins, bracer, i sa esposa Maria Cornelias, a Can Amat de la Muntanya.

A primers d'abril moriren Maria Castellví, de sei­xanta any.s; Cristófftl Vidal, bracer. de cinquanta-tres anys; Pau Torrella, pagès, de cinquanta anys, i Antoni Ponsa. drapaire de la Seu d'Urgeïl.

El dia 6 següent, part dels enemics abandonà la po­blació emportant-Se lot el blat enmagatzemat, reven-tant les bótes dels cellers i cremant els telers de mà que hi havia a les entrades de moltes cases particulars.

FJ. dia 11 d'abril, foren afusellats Isidre Amorós, pagès de Sant Pere de Terrassa, natural de Vacarisses i Esteve Pla Serra, lambé de Sani Pere de Terrassa, fill de Castellar del Vallès.

Hom conta que aquell mateix dia, un escamot de francesos entraren a cal Biel, de Sant Pere, obligaren la mestressa que amb les seves pròpies mans aguantés un gibrell gran i veges com els enemics feien acotar el cap al seu espòs, Gabriel Dalmau i Pujol, de setanta-sis any d*edat, al qual tallaren el cap en rodó, que rodolà després pel gibrell sagnant, amb els ulls oberts que mi-

22 BALTASAR RAGON

raven fits la seva esposa. Aquesta màrtir va morir el juliol següent.

La fam i el tifus varen fer estralls entre els ter-rassents i cada dia es registraven de deu a quinze de­funcions, nombre espantable, si es té en compte el nom­bre d'habitants de Terrassa en aquella època.

Aquest estat tràgic va durar fins el 31 de juliol, data en què els francesos varen abandonar la vila. Durant aquels set mesos moriren mil-dues-centes persones.

EI pa s'havia de fer amb segó, brisa, pinyons o ser-ments molts. Les herbes del camp també eren aprofita­des per a menjar.

El cementiri de la vila, que era al lloc ou ara hi ha la Casa Priora!, esdevingué insuficient pels cadàvers que s'hi portaven, i l'Ajuntament va creure convenient d'utilitzar un camp propietat del Marquès de Sentme­nat, senyor del Castell, de la jurisdicció de la Quadro de Vallparadís.

Alguns anys després, en aquell camp hom instal·là definitivament el cementiri, que és el conegut actual­ment per «Cementiri Vell».

Com que el batlle de la Quadra va oposar-se que s'enterrés en el terreny del senyor de Sentmenat, els terrassencs varen fer-lo presoner i el tancaren durant algun temps a la presó de Ja Torre, i així va salvar-se del perill de mort amb què alguns terrassencs l'amena­çaren.

El dia 31 de desembre d'aquell any, el canonge doc­toral de Tortosa, reverend Josep Roset, cap de la divisió de la dita ciutat acantonada a Terrassa, adressà una instància a la Junta Superior de Catalunya, perquè fos més rigorosa amb els sometents, que se li amotinaven a Terrassa per voler tornar a campanya sense tenir ar-

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 23

mes, sinó, ni «les Autoritats Superiors estaran segures en el govern de la Província. Els sometents creuen tenir dret al llibertinatge, a la insubordinació, j a consumir els cabals preciosos que amb millor fruit podrien redi­mir l'esclavalge que ens amenaça. Per aquesta vila pas­sen contínuament esamots nombrosos d'acomiadats de l'exèrcit i gairebé tots van armats... i la major part amb fusells, sigui la causa que sigui, la qual jo ignoro, però crec que aquestes armes ficades a les cases particulars de la Plebe són altres tants enemics pitjors que els fran­cesos.»

Vinyals va rebre Tencàrrec de facilitar a l'exèrcit del principat de Catalunya, els teixits de la seva fàbri­ca, com així consta en una relació de les quantitats re­budes per l'intendent Joan Guiteras, el qual, en 27 de març del 1810, lliurà a Salvador Vinyals, per ordre de la Junta del dit Principat i per compte de teixits, la quantitat de 540 duros en plata.

El sometent del Vallès feia sortides j gairebé sempre retornava victoriós, però, amb tot no era prou potent per allunyar l'enemic, malgrat que li produis moltes baixes.

EI dia 3 d'abril del 1811 moria assassinat a Cap Mis-sert, Josep Salas, vei de Sant Pere, natural de Sant Llorenç Savall, i el seu cadàver fou enterrat per uns amics seus a Sant Miquel de Taudell.

Encesos de quimera els francesos en no poder-se po-sessionar altra volta de Terrassa, varen començar a des­truir camps, cremar pallers i les cases de pagès, com Can Amat, Can Font de Gaià, Can Cardús, etc.

Finalment entraren de nou a la vila el dia 6 d'abril següent.

Aleshores carregaren grans impostos als contri-

24 BALTASAIi RAGON

buents, els quals deien que tot anava a mans d'un re­captador general del Departament de Montserrat. El mobiliari de les grans cases pairals fou llançat a un gran foc que encengueren a la Plaça Major. L'endemà, dia de Pascua de Resurrecció, fou fet presoner l'Ajun­tament i els majors contribuents, als quals fou exigida una forta quantitat per al seu alliberament, i com que no varen pagar, foren conduïts al Convent de Sant Fran­cesc de Paula, de Barcelona, on varen estar tres mesos, sofrint tota mena de burles i penalitats.

L'enemic passava alguns temps allunyat de la pobla­ció, pero tornava quan els terrassencs menys s'ho pen­saven, i cada vegada imposava nous augments de con­tribució.

Mancats de recursos, els contribuents es resistiren a pagar i novament foren detinguts alguns, que varen ésser enviats a Barcelona.

Eritre ells hi havia Antoni Bosch, Marian Soler, Gabriel Busquets, Marian Oliart, Aleix Roca, Francesc Biosca, Baltasar Samaranch, Pau Vila, Nicolau Agulló i Jan Xic.

Els francesos baldaven els veïns a exaccions i em­bargaren les finques dels absents. S'allotjayen a les ca­ses de millor posició sense cap mirament ni respecte als vells i les coses.

La glòria d'aquesta .guerra fou per la gent dels po­bles, la qua] formada en sometents suplia la desorga­nització de les tropes i la manca de patriotisme dels governants espanyols, sotmesos a l'emperador.

En un combat que va sostenir en Sagrera amb les tropes franceses, prop d'òdena, el dia 27 de setembre del 1811, va caure presoner, i fou conduït a Igualada, on el sentenciaren a mort. En saber-se la nova a Térras-

TEÜRASSA E!V EL SEGLE XIX 25

sa, deseguida varen fer-se gestions per a obtenir la seva llibertat; mentre els uns acudien al general en cap, els altres parlaven amb el general Manso, el qual, atenent els precs dels terrassencs, va escriure al general Mathieu, demananl-Ii una entrevista.

Aquest va atendre el general Espony, qui va escriure una carta al general Espert, el qual estava jnstallàt a Igualada, i en Sagrera va salvar-se de la mort, però va quedar presoner de guerra i fou conduït a la ciutadella de Barcelona.

Finalment fou aconseguida la llibertat d'en Sagrera per vint-i-cinc mil duros, que varen ésser lliurats al recaptador general dels Departaments per dret del ge­neral Mathieu, el dia 25 de desembre del 1813.

Mentre en els camps de batalla lluitaven heroica­ment els sometents contra les tropes de l'ambiciós Em­perador, la Junta Superior de Defensa de Catalunya acordava la concurrència dels diputats de la Regió a les Corts que havien de celebrar-se a la villa de León, però es celebraren a Càdiç, on aquells immortals legis­ladors, models de fe política i de patriotisme, promul­garen la famosa Constitució, en la qual foren consignats els principis de la sobinaria nacional, j fou legislat a favor dels drets del poble i de la independència de rEstat.

Mentrestant el Govern es .proposà que els terrassencs posseïssin una brigada per al transport de convois, i envià a tal fi un nombre de gent dels seus, amb l'ordre que fossin ben cuidats i atesos, una volta aposentáis a la vila.

En aquelles circumstàncies, quan la vila tenia encara la ferida oberta de la sagnant guerra, refusà aquells frrasters i l'Ajuntament, presidit per l'alcalde Joan Pon-

26 BALTASAR RAGON

sa i Sobrevalls, protestà enèrgicament contra el servei difícil i gravós que els era imposat, sense comptar amb les conseqüències.

El dia 8 d*agosl del 1813, una divisió de tropes es­panyoles s'emportava presoners, a Sant Feliu de Co­dines, els regidors Ramón Prat, Francesc MarineUo i Isidre Vinyals, els quals foren objecte de grans amena­ces, que àdhuc feren témer que els perillava la vida.

No pogueren realitzar llurs propòsits d'emportar-se els restants regidors, puix que, preveient el fet, marxa­ren abans de la .vila.

Aquests foren Josep A. Busquets, Tomàs Boada, Joan Rodó i Amaf i Joan Petit.

Tot i la fam i misèria que regnava a la vila, als ter-rassencs els calgué supeditar-se a les ordres d^l Go­vern, i el dia 4 d'octubre següent, retornaven els pre­soners a llurs cases.

L'any 1814 s'acabà la guerra; el dia 22 de març en­trada Ferran VII a Espanya per La Junquera i aquest rei, que tantes baixeses havia comès durant el seu exili, mentre la nació es batia per a conservar-li el tron, el dia 4 de maig ps negava a jurar la Constitució i el 30 del mateix mes la derogava.

En 1815 retornaven de França els terrassencs Antoni Petit i Joan Bautista Vendrell, ambdós exilats, els quals aprofitaren les hores del seu captiven per a estudiar els procediments que poguessin millorar la indústria de teixits de la nostra ciutat.

Terrassa va reaccionar i algun temps després restà del tol normalitzada i reemprengué el treball que amb el temps l'ha feta gran i esplendorosa.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 27

LES FESTES DE LA CONSTITUCIÓ

En començar l'any 1820, el Govern va rebre, amb sorpresa, la nova que el comandant Riego, amb les for­ces que comanava, havia proclamat la Constitució de Càdiç, a Cabezas de San Juan.

Les guarnicions de La Coruña, El Ferrol i Vigo es sublevaren i a Saragossa es proclamava la Constitució; el general Espoz i Mina, de retorn de França, revolucio­nava Navarra, i a Madrid, el poble en manifestació da­vant de Palau, demanà, també, la Constitució.

Veient el rei Ferran VII que creixia la maror popu­lar, perillava la corona i era, per tant, necessària una resolució, dit sol)irà firmà un decret amb els següents termes: «Essent la voluntat general del poble, m'he de­cidit a jurar la Constitució promulgada per les Corts general i extraordinàries de l'any 1812.»

Malgrat això, els liberals exigiren el jurament del rei, i aquest va atorgar-lo en el Palau, publ'cant, demés, un manifest, el 10 de març del 1820, exhortant els po­bléis a la pau del reialme.

Terrassa rebé la nova el dia 18 de març següent, amb un entusiasme extraordinari. Amb dit motiu cele­brà una gran festa l'endemà, o sigui el dia de Sant Josep.

28 li ALT A S A I! U AGÓN

Unes notes escrites pel terrassenc Josep Ignasi Rodó ens ho expliquen de la següent manera:

«A les primeres hores del mati sortiren de TAjun-tament (instal·lat, llavors, a la Plaça Major, davant l'Es­glésia), el batlle Jaume Martínez, seguit dels regidors i síndics, precedits d'una orquestra que tocava himnes patriòtics i feren una cerca-vila, unint-s'hi una gran gentada que els acompanyà cantant i llençant crits de ¡Visca la Constitució!

De retorn a la Plaça Major, l'Ajuntament pujà a dalt d'un empostissat ja preparat, i el secretari, En Francesc Soler i Ler, en alta veu llegí el decret firmat pel rei.

Es celebrà, després, la cerimònia del jurament del batlle i regidors, un per un. Finalment jurà el poble, que omplia tota la Plaça Major, llavors molt reduïda.

Al vespre, foren enllumenades les façanes dels edi­ficis públics i es celebraren extraordinaris balls.

L'endemà, a Tesglésia del Sant Esperit es celebrà ofici solemne, a tota orquestra, amb assistència de l'A­juntament en corporació. L'Itre. Prior, doctor Francesc Casals, va fer una eloqüent exhortació al poble i llegi la Constitució. L'acte religiós acabà amb el cant d'un Te-Deum».

Alguns dies després, es col·locà una placa de marbre a un angle de la Plaça Major, amb el rètol de «Plaça de la Constitució».

Aquest acte fou presidit pel batlle, els regidors, l'Itre. Prior les comunitats de la Col·legiata i P, P. Recoletos i un gran nombre de persones notables de la vija. A més a més, s'hi adheriren els terrassencs.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 29

UN JUDICI PER CANTAR CANÇONS

SUBVERSIVES

La reacció dels reialistes triomfava per tot arreu, fins i tot a Catalunya, malgrat els esforços d*En Mina i En Milans. El general Manso, obligat per les mateixes tropes, es va passar a l'enemic junt amb el coronel Basa i alfres.

La majoria dels pobles de Catalunya anaven rendint-se, desproveïts com estaven de queviures, i sols Barce­lona es defensava heroicament.

El poble s'esbrabava cantant ej Trágala, cançó que era reemplaçada per una marxa reialista que els con­traris havien improvisat.

El general Kiego, que anava de poble en poble per a enlairar l'espcrit de les tropes contra els reialistes, anà de fracàs en fracàs.

Terrassa comptava amb gent d'ambdós bàndols, re­ialistes i liberals, i molts compatricis, cada un segons les seves idees, cantaven també les cançons al·lusives que més els simpatitzaven.

L'autoritat terrassenca era al costat dels liberals i tenia formada una milicia a fi de conservar l'ordre. Amb tol i això els reialistes terrassencs no estaven mai quiets, i cada vespre, sota els pòrtics de la Plaça o al Raval,

30 BALTASAR RAGON

cantaven cançons que l'autoritat deia eren atemptatò-ries a l'ordre públic.

Heus aquí el text de amb dues cancos: «Quan tindrem les armes — lots els catalans, amb la sang dels negres — ens rentarem les mans.» cQuan tindrem Figueres — i la Seu d'Urgell, a tots els milicianos — los llevarem la peli.»

Els liberals cantaven aquesta: «Bautizóse en Gàdiz, — siendo sus padrinos los hombres mas finos que hubo en la Nación; la niña se llama María Concepción.»

' ü n grup que cantà la primera de les dites cançons fou denunciat i es formà causa als seus components, segons veiem en la cèdula de citació que transcrivim a continuació, estesa pel sots-batlle En Josep Mauri i Suris, per indisposició del batlle propietari En Antoni Rodó i Martínez:

«A la vila de Terrassa, als 14 de setembre del 1823: »Per quant ja fa dies que uns mal intencionals,

menyspreant oberfament les ordres circulades pel Go­vern, per a la conversació de la pública Iranquillitat, en fer-se fosc, van pels carrers i places cantant cançons insultants i provocatives, motejant tothom qui els sem­bla, amb el nom de Negres, i com que no estic disposat a tolerar-ho, mano que es procedeixi de seguida a re­bre les declaracions dels testimonis que puguin ésser trobats i que sàpiguen qui són els autors i còmplices de semblants excessos, perquè justificada amb la de­guda forma llur delicte, siguin castigats amb tot el ri­gor que prescriu la llei.

»Josep Mauri, sots-batlle; Marian Ubach, assessor, i Francesc Soler i Ler, escriba.»

TERHASSA EN EL SEGLE XIX 31

Aquell mateix dia es presentaren a declarar els se­güents terrassencs: Isidre Vinyals, pagès, regidor, de seixanta-dos anys d'edat; Pau Cardellach, fabricant, quaranta-tres anys; Jaume Ballber, sastre, vint-i-un anys; Domènec Elias, serraller, divuit anys; Isidre Oller, pelaire, quaranta anys; Valentí Aliguer, sastre, vint-i-cinc anys; Ignasi Marinello, ferrer, trenta-tres anys; Jaume Pala, teixidor, divuit anys; Joan Biera, teixidor de franelles, vint-i-vuit anys; Josep Curet, mestre de pàrvuls, vint-i-un anys; Tomàs Mas, pelaire, vint-i-vuit anys; Josep Oller, fabricant de teixits, trenta-tres anys; Valentí Ballber, pelaire, vint-i-vuit anys; Nicolau Agu­lló, sense ofici, vint-i-dos anys; Francesc Costa, pagès, divuit anys; Llorenç Torrella, traginer, vint anys; Ma­rian Vallhonral, agricultor, quaranta-dos anys; Esteve Amigó, tallador de carn, trenta-nou anys, 1 Antic Costa i Avellaneda, vint-i-cinc anys.

Quasi bé tots declararen que durant les primeres hores de les nits dels jorns anteriors, havien sentit can­tar cançons però que a causa de la foscor no sabien qui eren els que les cantaven, puix el que resultava que formava part d'un grup, s'excusava amb els altres o bé deia que uns desconeguts li havien ensenyat aquelles cançons.

El que va fer la declaració més categòrica fou En Marian Vailhonrat, el qual va dir que el dijous, dia 11 del que cursava, pols volts de dos quarts de deu, va sortir al terrat de casa seva a prendre la fresca i va sentir que, en una conversa que tenien a casa En Colomer sastre, un del srup va dir:

«Avui érem un ramat a la Plaça, i ha arribat el Cal-çonet (era En Miquel Jover), el qual venia proveït de pedres, i ba proposat apedregar la taula dels negres,

32 BALTASAR RAOÓN

de cala Fleca (casa Antoni Badrinas), i al moment que ells s'hi tornarien, abocar-nos-hi lots dintre, i ja estava armada Ja bulla; qui ho pagaría primer seria la jus­ticia.»

Finalment declararen Salvador Riera, teixidor de franel·les, vinf anys; Francesc Font, paleta, no sabia Tedat; Jaume Rigol, jiunci, dinou anys; Miquel Jover, revenedor, vint anys; Madrona Sabater, seixanta anys; Francesc Bugunyà, teixidor de franel·les, dinou anys; Joan Riera (a) «Cagavit», traginer, quaranta-set anys, i Llàtzer Subirana, fabricant, trenta-sis anys.

Al final de tot, Túnic que resultà culpable fou Antic Costa i Avellaneda, al qual obligaren a pagar costes, segons fall publicat el dia 10 de febrer de 1824. El total que li costà foren 15 lliures, 13 sous i 2 diners.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 33

ELS REIS FERRAN VH I AMALIA

VISITEN TERRASSA

Les primeres flamarades del carlisme varen surgir en aquesla època, en què el germà del rei Ferran prete­nia la corona d'Espanya, i al circular el rumor que el rei no podia sortir de casa perquè estava encercat, fou quan per a desmenlir-Ia, va dir: « — Si diuen que soc presoner vull provar-los com soc home lliure.»

I el dia 27 de setembre del t827 se'n va venir a Cata­lunya, i els seus enemics varen dispersar-se de moment, com per ari d'encantament.

El dia 21 de març de Tany següent, en què era batlle de la vila En Manuel Frutos, es va rebre la nova de què el rei Ferran i la reina Amàlia, la seva esposa, visitarien Terrassa, essent aquesta notícia trasniesa als terrassencs amb un repic general de campanes.

En efecte, el dia 9 d'abril següent, varen fer els reis la seva entrada a Terrassa pel lloc que avui ès carrer de Topete i Plaça del doctor Robert, en el qual s*hi va col·locar un majestuós arc de triomf, amb tres grans portalades, amb una inscripció a la cornisa que deia: «A SS. MM. don Fernando y doña Maria Josefa Amalia, Tarrasa agradecida.» També hi havia un altre arc a l'entrada del carrer de Sant Francesc (ayxii Fontvella, tota la part ampla) prop del lloc on es avui carrer del Passeig.

34 BALTASAR RAGON

A l'arribar, estava preparat un cotxe, el qual anava arrastrat per vint-i-quatre homes, els més ben plantats de la vila.

Dísprés que l'alcalde els hi donà la benvinguda, els reis pujaren al cotxe preparat, i la comitiva va dirigir-se pels carrers de Sant Francesc, Fontvella (que començava al lloc on hi ha la font), Plaça Reial (Major), carrer Ma­jor, i s'hostatjaren a can Vinyals.

Al vespre va haver-hi en aquella residència una re­cepció, a la qual hi assistiren l'Alcalde, l'Ajuntament, Prior, Comunitat, PP. Recoletos, President i Comissió de la Reial Junta de Comerç, Vocal de la d'Aranzels, Junta d'Obsequis i una Comissió de fabricants.

Quinze parelles de l'alta societat, amb un vestit molt capriciós, varen ballar la «moixiganga» i altres danses, fins a altes hores de la matinada.

Els reis varen fer-estada a la vila durant els dies 9, 10 i 11 d'abril de l'any 1828.

Els terrassencs Joan Baptista Gali i Suris, Francesc Galí i Galí, Pau Busquets Barata i Miquel Vinyals, ofe­riren un emprèstit de 150 lliures catalanes a l'Ajunta­ment per a sufragar les despeses de la visita reial.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 35

ELS «MURRIS:

A conseqüència de les guerres molta gent forastera s'havia estès per tot el Vallès, i sense escrúpols de cap mena actuava i feia grans perjudicis arreu, fins í tot robava i assassinava.

Una part d'aquesta gent va prendre per caserna la vila de Terrassa, i hom pot suposar l'abast de llurs malifetes, quan l'alcalde lliurà al governador un docu­ment, el qual copiem perquè reflexa la clase de gent i la seva manera de procedir:

«Excm. senyor: Una de les calamitats d'aquest país, que considerem

mes digna de coneixement de V. S., és aquest agrupa­ment de captaires anomenats vulgarment «Murris», que l'infecten. Són moltes les partides d'aquesta llagosta metzinosa; i van en nombre tan gran, que a l'ombra d'una font de la vora la vila se n'hi han comptat més de seixanta, i el que es pot dir sense confusió de cap mena, que fa pocs dies, entre tots els escamots d'aquests ganduls a la Plaça de la vila se n'hi reuniren l'esgarri­fós nombre de setanta i més.

Les seves divisions s'engruixeixen d'una manera ex­traordinària i són cada dia més imponents.

Es fan tan temibles les seves incursions per,les cases de pagès, com en altre femps les invasions dels mateí-

36 BALTASAR RÁGON

xos enemics. I per bé que vagin coberts de roba estri­pada i apedaçada sota l'aspecte de captaire, amb tot és ben notori qu€ no viuen de caritats, sinó del Uadro-nici, ja que ordinàriament menyspreuen la sopa que els donen els pagesos i els hisendats, malgrat ésser les so­bres d'aquella que ells bar. menjat. Per a menjar aques­ta canalla roi i miserable no reconeix res més que les bones viandes, fruita i llegum que han estat regades amb l'esforç de l'honrat treballador del camp. No els manca, a més, com ho han pogut comprovar alguns veïns, els seus bons plats d'arròs amb vedella i gallina, per Tadquisició de les quals van acompanyats d'uns gossos que els proveeixen. A més, és ben pública la presència de llurs dones a la Carnisseria, on fan valuo­ses provisions de carn i gallina. Per aquests actes es presenten ben abillades, com si fossin unes menestrales.

Les despulles que deixen després d'un àpat són una prova ben convincent: plomes i ossos. D'aquí es mos­tra clarament que llur arbitri ni es conforma solament amb la capta, de la qual en fan pública professió, sinó que s'estenen al robatori i al pillatge.

Això ho confirma la relació del guardià de can Vi­ver, veí d'aquesta comarca, el qual pogué espiar onze d*aquests pillets en un barranc, on es varen treure la roba esírijjada de captaires i al moment es transfor­maren en uns comerciants vestits de vellut i casquets vermells. ¿Per quin motiu es produí aquella metamor­fosi, sinó per llurs pilleries?

Els mals físics que aquests menyspreables produei­xen al propietari, són incalculables, però són encara més sensibles els mals civils i morals que fan al veïnat. Les noies humils de les cases de camp que abans ana­ven segures per aquests camins, ara no poden moure's

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 37

de casa per a guardar-se de la brutalitat d'aquests carnivols animals.

La seva lascívia extremada està continuameut a Taguait des d'un punt amagat, esperant si passa alguna d'aquestes noies, quan per necessitat han d'anar a bus­car viandes o labors per a llurs cases.

Els pares han de contemplar com els roben la tran­quil·litat, després d'haver-los x>r«s l'honra que ha servil de joguina d'aquesls llops famolencs.

Es veuen xicots sapats que ronden les nostres cases, acompanyats de xicotes fornides que, incautes, han estat el fruit d'atrevits assalts.

La seva vida de cràpula és ben palesa, per l'acumu­lació de quitxalla que va amb ells.

La primera Uet amb qué mantenen la seva descen­dència és l'escàndol més abominable, perquè és costum ja vell entre aquests monstres, el viure els dos sexes bo i despullats a l'iníerior de les barraques, on dormen revolcant-se entre el fang de llurs passions criminals.

Si la Constitució santa que havem jurat veiés amb els seus ulls les brutalitats d'aquesta raça execrable, enten­dria fàcilment que podria arrelar més fortament, si arrenqués d'aquest país aquesta maranya.

Nosaltres, Senyor, no podem. Nosaltres prou els agafaríem i els portaríem a la

presó, però si els havem de mantenir amb la seva ma­nera de viure, és sens dubte un crim, en un país on els jornalers guanyen vuit rals diaris i les terres queden sejise treballar per manca de braços.

Si ens fos permès, diríem a V. S. sense prèvia suma­ria, que podrien providenciar llur captura pels Mossos de l'Esquadra que hi ha a Sabadell i enviar-los a poblar les illes desertes.

38 BALTASAR RAOON

L'Alcalde, Joaquim de Sagrera. El Secretan Francis­co Soler i Ler.

3 d'agost de 1820.» Amb data 25 de desembre del mateix any trobem

el següent: <í.Las partidas de ladrones de que ya tienen mención en el parte anterior, continúan corriendo por ésta y pueblos comarcanos, las que se hacen cada día más imponentes, por los robos y atrocidades que come­ten, por todo lo que se hace preciso e indispensable tome el Gobierno medidas l-as más serias, a fm de lograr un total exterminio. — Joaquín de Sagrera, al­calde.^

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 39

E L CARNAVAL DEL 1831

Quan va encarregar-se de la Capitanía General de Barcelona el Comte d'Espanya, va començar una època de persecucions i d'exilis, que va sembrar el terror per tota la capital.

Aquest governant en tenía prou amb una petita mis­siva per enviar a qualsevol a la Ciutadella o l& lanzaba a la eternidad, segons frase d'ell mateix. Va morir la nit del 7 de novembre de 1839, al pont del riu Segre, prop d'Organyà.

La vila de Terrassa en aquells temps, quan es presen­tava el Carnaval, amb tot i les quimeres i els daltabaixos que sovint es registraven, no per això deixava de cele­brar les seves festes de Carnestoltes amb humorades que en aquells temps també devien fer la seva gràcia.

Un fet interessant hi ha en un llibre que era del ter-rassenc Josep Ignaci Rodó, i diu així:

«El dia 13 de febrer de l'any 1831. diumenge de Car­naval, alguns terrassencs de bon humor, varen construir una al·legoria de la Quaresma.

Abans de recórrer els carrers varen demanar permís a l'alcalde, que era llavors el senyor Manel Frutos, qui informat de la broma, no solament va donar-los permis, sino que va posar dos agutzils a disposició dels organit­zadors.

La pensada va obtenir un gran èxit.

40 BALTASAR RAGÓN

Mes no va faltar qui envejós d'aquelles festes, algun espitregat, va enviar un paper al Comte d'Espanya de­nunciant el fet com una burla al rei Ferran VII.

El que eren rialles pel diumenge varen ésser engú-nies pel dilluns. Una comissió composta de l'alcalde, el Prior doctor Francesc Casals i el P. Guardià del Con­vent visitaren el governador donant tota classe de sa­tisfaccions amb tot i costant molt de convèncer al Comte d'Espanya de que es tractava d'una broma innocent.

I va costar molt de convèncer perquè havien obser­vat que molls barcelonins demanaven passaport per a Terrassa i no era rés més que per fugir dels fets des­pòtics del Comte d'Espanya.»

TERRASSA EN' EL SEGLE XIX 41

Famílies nombroses l'any 1835:

Bonaventura Piera, xocolater, 49 anys, sis fills; Josep Roca, lïauner, 48 anys, sis fills; Francesc Segret, fuster, 36 anys, set fills; Joan Bta. Xatart, retorcedor de llana, 45 anys, nou fills; Francesc Gorina, espardenyer. 49 any3, onze fills; Francesc Vinyals, rejoler, 34 anys, sis fills; Antoni Rodó, fabricant, 42 anys, vuit fills; Ma­nuel Sabater, traginer, 40 anys, set fills; Pau Trias, agutzil, 42 anys, sis filis.

Càrrecs importants:

Francesc Soler Ler, escriba; Joan Baplista Rovira, Administrador de Correus; Josep Mauri, Administra­dor de Tabacs; Joaquim Galí, Administrador de la Casa de Caritat; Salvador Vinyals, coronel graduat; Tomàs Sagrera, Administrador de Presons; Pau Vallhonrat, Administrador de l'Hospital; Salvador Coll i Vinyals, tinent; Josep Vehí, mestre d'Estudi.

Majors contribuients:

Pau Busquets, Joan Vallhonrat, Joan Baptista Galí, Pau Gali, Tomàs Boada, Francesc Vidal Parera, Bar­tomeu Amat, Salvador Pous de Abrera, Miquel Palel i Francesc Bosch de Basea.

42 BALTASAR RÁGON

UN COMBAT A LES DUES RIERES

La guerra carlista estava estesa per tota la Península amb més o menys gravetat.

A Terrassa solament algun escamot rodeijava la vila, sense que per això tinguessin prou esperit per a entrar.

La vida lerrassenca es desenrotllava normalment en­cara que tingués els seus moments de perill, I els més importants eren quan el gènere treballat a les nostres fàbriques havia d'èsser enviat a fora.

El dia 22 de gener de Tany 1839 un convoi de nacio­nals terrassencs custodiava una partida de panyos que's portaven a Rubí per els acabats, quan al ser a l'encre­uament de la Riera de les Arenes amb la del Palau, va sortir-los al pas un escamot de carlins a les oi^res de Tristany (a) Mossèn Benet escomenlenl-los a trets.

Els terrassencs varen tenir temps d*acullir-se entre'ls arbres i pels marges, resistint el combat durant una hora, obligant per últim a fer retirar a l'enemic.

En aquell fel hi varen trobar la mort el caporal Va­lentí Montserrat i Bou de 48 anys (a) Ros del Marques, Marc Armengol Oliart 41 anys (a) Morro Tallat, Josep Roca Mateu 40 anys (a) Xarrapcta, Isidre Ballber Bosch 35 anys (a) Sidret, Antoni Colomer Badia 32 anys (a) Bei, Joan Carner Solà 44 anys (a) Malet i Carles Valls Masdefiol 47 anys (a) Guerra.

Pocs dies després s'organitzaven festivals i funcions teatrals per a socórrer a llurs famílies.

I^s vídues obtingueren una pensió de ral j mig diari que cobraren Gns a l'any 1856.

TERRASSA £N EL SEGLE XIX 43

UNA JUNTA D'ARMAMENT

A Catalunya, els republicans començaven a donar senyals de vida. Després del bombeig de Barcelona pel general Espartero, s'anà estenent, com reguero de pól­vora, un moviment insurreccional, fins que aquell gene­ral tingué de fugir cap a Anglaterra.

Llavors es constituí a Barcelona la Junta Central i els sublevats, coneguts per centralistes, entre els que hi figuraven elements molt exaltats, formaven la Jamanc¿a.

A la capital no es passava dia sense trets ni canoneig Terrassa conservava oficialment la neutralitat, en­

cara que la vila estava desitjosa de saber noves i tenia també ànsies de revolució na r-se.

El dia 16 de setembre de 1843, a les 10 del matí, es reunia l'Ajuntament presidit per l'ajcalde liberal En Miquel Vinyals. En aquella sessió es llegí un ofici de la Junta Suprema Provincial, el qual deia que dita Junta s'estranyava de l'apatia amb què procedia dita Corpo­ració en no secundar l'alçament de la Capital. AI mateix temps ordenava que es reunís la Milícia Nacional per adaptar el lema: Constitució Í837, Isabel II i Junta Central i que es formes una Junta Auxiliar per a què es posessin d'acord. L'amonestava amb una greu respon­sabilitat, en el cas de què no s'executés dita ordre.

La majoria acordà convocar un centenar de veïns perquè a lea cinc de la tarda del mateix dia assistissin a l'Ajuntament per a deliberar sobre el què havien de fer davant d'aquella ordre.

44 BALTASAR RAGON

Com sigui que en aquesta reunió hi assistiren sola­ment una tercera part dels convocats, es resolgué, da­vant d'aquesta actitud, convocar els veïns per barris i que cada un d'aquesls nomenés dos comissionats.

L'endemà, després d'una llarga discussió s'acordà no contestar res de moment, però si reedificar de se­guida les portes de les muralles, tancar-les durant la nit, posar un retén de gent armada en els fortins i instal·lar un vigva a la Torre del Palau perquè, en cas de què la força armada es dirigís a la vila, els terras-sencs tinguessin temps de prendre precaucions.

El dia 19 següent es reuniren, a la Casa Comunal, els comissionats dels pobles i la Milícia Nacional junt amb els regidors i s'acordà per majoria, amb el vot en contra de l'alcalde» la formació d'una Junta d'Arma­ment, .per la qual foren elegits: Pau Galí, Jaume Mari-nel·lo, Domènec Ventalló, Francesc Torres Falguera i Ezequiel Grau. S'abstingueren de votar els comissionats d'artilleria, granaders i caçadors, per no estar facultats per la Companyia.

Quelcom d'anormal devia passar el dia 21 següent car el Capità General envià un comunicat a l'alcalde, en el que demanava una nota exacta dels fets ocorreguts en aquell dia i una relació nominal de les persones que prengueren part a favor dels sediciosos. L'Ajuntament no es tornà a reunir fins el 16 d'octubre següent.

El dia abans es tomaren a obrir les Corts amb el Ministeri Lòpez-Serrano i el dia següent el Capità Gene­ral destituïa a l'alcalde Miquel Vinyals i als regidors Llàtzer Ullés i Tomàs Rovira.

El dia 8 de novembre següent, declarada major d'edat Isabel II, prenia les rengles del govern espanyol.

TKHHASSA EN EL SEGLE XIX 45

UN F E T DELS «MATINERS:

Els carlins estaven esperançats de trobar una recon­ciliació amb el casament de la reina Isabel II amb un fill de don Carles i reberen amb disgust la nova que el Govern havia acceptat la indicació de França, de casar la reina amb el seu cosi don Francesc d'Assís, i aquest disgust fou un motiu per a tornar a la brega, amb l'or­ganització de les partides anomenades dels «matiners>, acabdillats per Cabrera.

A Terrassa es va rebre un band, amb data 4 de març de 1847 i signat pel capità general de Catalunya, don Manuel Bretón, el qual, entre altres coses, deia que es castigaria amb la pena de mort, tots els que directament D indirectament ajudessin els que llavors anomenaven facciosos; í que els alcaldes i justicies dels pobles man-linguessin sempre un vigilant al campanar o en altre lloc des d'on es dominés millor la població. El dit ban acabava dient:

«Em reservo fins a quin punt pot ésser possible la població nombrosa on una petita guerrilla entri i no trobi resistència, a fi de posar una forta multa o altre càstig més greu a TAjuntament.»

Cada dia es rebien noves de fets dels «matiners» en diverses poblacions de Catalunya, on exigien quantitats en metàl·lic per mitjà d'un repartiment forçós.

46 - BALTASAH RAGON

El dia 7 de març de 1847, es presentaren a Terrassa, manats pels cabdills Tristany. (a) Mossèn Benet, Ros d'Eroles i Vilella.

En Tristany distribuí part de la seva gent pejs vol­tants de la vila i al campanar, a fi que no es toqués a sometent i no fossin sorpresos per les tropes.

A la Plaça Major, hi posà un retén de 150 homes. Una vegada segur, acompanyat d'En Ros d'EroJes, Tris­tany es dirigí a can Vinyals, on després de fer-se donar la benvinguda i>el propietari de la casa, senyor Miquel Vinyals, enemic irreconciliable, es féu servir xacolata amljl melindros per una minyona basca, molt guapa, mestressa de claus, anomenada Nicolassa Ascube, que de molts anys vivia en la dita casa.

Després d'esmorzar. En Tristany va fer portar un avís a l'alcalde, N'Agustí Galí, a fi de convenir com s'havia de fer el repartiment per a recollir el diner que pensaven endur-se de Terrassa.

Mentre esperava la visita de l'alcalde, va rebre la nova de què les tropes del regiment de la Unió, núme­ro 28 de la companyia de Granaders, segon batalló, a les ordres del general Joaquim Manzano, s'apropaven a la vila.

En Tristany, sense pensar-s'hí gens, es reuní amb els seus a la Plaça, i des de la cantonada del carrer Major, donà ordres pel que pogués succeir.

Quan les tropes del general Manzano anaven a ata­car als «matiners», aquests varen fer foc, obligant les tropes a batre's en retirada pels carrers de la Fontvella i Gavatxons.

Els «matiners» se'n anaren pel Portal nou, camí de Sant Quirze, emportant-se'n les baixes que els havien ocasionat.

TEIIJUSSA EN EL SECLE XIX 47

Les baixes de la tropa, foren les següents: Rafael Sánchez i Lenas, de 23 anys, tinent, natural

de Càceres, mort. Miquel Garcia i Camacho, de 23 anys, soldat, natural

de Màlaga, mort. Manuel Hidalgo Gutiérrez, de 23 anys, de Càceres,

mort. Andreu González Valero, de 23 anys, de Màlaga,

mort. Joan González Carretero, de 21 anys, de Albacete,

ferit, que morí a l'Hospital al cap de dos dies d'ingres­sar-hi.

Després d'aquest fet d'armes, es reunien a l'Ajunta­ment, en sessió oficiosa, els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vall-honral, Manuel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep 0. Bu-gunyà, Magi Solà i Pau Busquets, junt amb el Coman­dant d*armes i presidits per Talcalde Agustí Galí, els quals acordaren convocar els majors contribuents per a proposar-los els mitjans més convenients per tal que un fet com el passat no tornés a succeir.

EI dia 27 de maig següent, el Comandant d'armes, lliurà un ofici perquè es fes tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec i perquè s'uti-lizés la porta de la Rasa. L'Ajuntament acordà parlar amb els veïns dels carrers que havien demanat llur ober­tura, a fi de convidar-los a què les tanquessin, contri­buint a costejar les despeses o obligar-los si fos precís.

El capitost Tristany (a) Mossèn Benet, fou fet preso­ner a Ardevo], son poble nadiu, j el dia 17 de maig se­güent traslladaren a Solsona, on fou afusellat l'endemà.

48 BALTASAR li A CON

EL SOMETENT

L'origen del Sometent deriva dels últims del segle xn en temps del rei Alfons I. La causa de la fundació d'aquesta institució, fou posar -els pobles i les famílies, sota la salvaguarda reial del despotisme, cada dia més creixent, dels feudals d'aquella època i per a garantit-zar el respecte a l'església i la vida de la societat.

El rei Ferran I a les Corts de Barcelona de l'any 1413 formà un Codi per al Sometent català que regi fins l'any 1713.

A l'any 1794 el Sometent de Terrassa, el cap del qual era el batlle Jaume Giralt, comptava amb els se­güents elements: 41, enlre oficials i capitans, 54 indivi­dus del barri de la Fontvella, 40 del carrer de Sant Pere, 42 del Raval, 23 del carrer Cremat, 35 del carrer del Vall, 23 del carrer Major, 36 de la Rutlla i 31 de Baix Plaça.

Amb la guerra napoleònica, el Sometent de Cata­lunya adquirí una fama que s'estengué per tot el món.

A la nostra ciutat, el Sometent ha tingut les seves èpoques de floreixement i de crisi i hi han desfilat un seguit d'homes que han sapigut honorar-lo.

Del 2 de gener de 1843, trobem una nota que diu que l'Ajuntament acordà entrevistar-se amb els alcal-

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 49

des de Sant Llorenç Savall i Matadepera, per aixecar el Sometent i perseguir els lladres d'aquests encontorns.

En virtut d'una R. O. enviada al Comandament Mi­litar pel Capità General l'any 1850, TAjuntament, el dia 15 de juliol d'aquell any, acordà reorganitzar el Sometent conduït pels individus de dita Corporació, i a l'efecte es nomenaren els següents: Pel barri primer, Miquel Vinyals i Marian Galí; pel segon, Salvador Vall-honrat i Gros; pel tercer, Pau Gubert i Domènec San-vicens i pel quart. Pau Homs i Marian Ros.

Amb la guerra carlista decaigué considerablement la institució, per qual motiu «s procedí altra volta a una nova reorganització.

El dia 1 de juny del 1873 el Capità General d<el Principat, ordenà l'aixecament del Sometent, i l'Ajun­tament de Terrassa acordà manifestar que la Corpo­ració acceptava amb entusiasme la idea de reorganitza­ció, i a la vegada feia esment que de la vila, el nom­bre d'homes obligats a formar el Sometent era, aproxi­madament d'uns 2.500, essent impossible precisar-los amb exactitud i que d'aquells hom«s, uns 1.800 no tenien armes, amb la condició de què tots ells havien d'ésser auxiliats per l'Autoritat Militar, en atenció a què la Municipalitat no tenia un cèntim per a destinar al lloc que hagués convingut.

ALCALDIA CONSTITUCIONAL DE TARRASA

Por los bandos fijados en los lugares acostumbrados de esta villa, estarán enterados los vecinos de la misma, mayores de 18 años y menores de 60, de la obligación que tienen de salir en somatén el día 18 del actual.

Al efecto, pues, todos los habitantes de la presente localidad comprendidos dentro de.las edades expresa-

50 BALTASAR RAGON

das, deberán presentarse en el Paseo de la Fuentevieja con la mejor arma de fuego que posean, o, en su defecto, con cualquier instrumento ofensivo, al amanecer del citado día 18, cuando las campanas de la torre de la Iglesia den la señal de somatén, en cuyo punto so les destinarà a las órdenes de un concejal, respetándose, en lo posible, las agrupaciones espontáneas, y en la inteli­gencia de que todo aquel que a la hora de haberse dado la expresada seña] no se haya presentado en el indicado sitio, serà comprendido en la relación de los que falten al somatén y penado por tal concepto.

A fin de que los habitantes de esta villa, que por hallarse ausentes de la misma por justa causa no pue­dan concurrir al somatén expresado no sufran perjui­cio, se advierte a los individuos de su familia, que algu­nos de ellos debe pasar a manifestar a la Alcaldía, por todo el día de mañana, los mencionados extremos, con indicación del sitio en que los ausentes se encuentren.

Todos los que siendo eclesiásticos o pastores, se con­sideren exentos de concurrir al somatén, en virtud de los bandos publicados, por enfermedad o por cualquier otro motivo legítimo, serán declarados tales si lo soli­citan oportunamente por escrito.

Tarrasa. 14 de noviembre de 1875.

El Alcalde, JAIME VALLHONRAT

I el dia 17 de desembre de 1875, actuant de President el Brigadier Mola i Martínez redactà un reglament, que a Terrassa, pel motiu d'ésser el nostre un Sometent més ben compenetrat, fou atès i regí fins el 30 de juny de l'any 1890, que fou quan els terrassencs, de cop i volta.

TERRASSA EN EL SECLE XIX 51

es tornaren a reorganitzar, augmentant cada vegada més llur prestigi.

A l'entrar al segle xx, el Sometent a Terrassa comp­tava amb 500 places.

El dia 25 de gener del 1903, se celebrà amb tota so­lemnitat, la benedicció de la bandera, a can Amat de la Muntanya.

Un any després era creada una germandat entre els individus de dit cos, a l'objecte de què fossin auxiliáis en malalties i invalidesa i, en cas de defunció socórrer llurs famílies. Figuraven com a socis protectors d'aques­ta germandat, un bou nombre de propietaris i indus­trials.

52 BALTASAR RAGÓN

ELS CONSUMS

L'impost de consums ja existia en el segle XIV quan es cobraven els drets de portes, de trànsit i el monopoli de la sal.

Durant l'invasió dels bàrbars el dit import era ja cosa corrent. Es van instituir les aleábales per a atendre les despeses que ocasionà la reconquesta, barrejant-se, més tard, amb el servei de milions.

A l'any 1542 el rei Felip atorgà un privilegi a la vila de Terrassa perquè aquesta pogués imposar drets sobre vitualles.

Llavors pagaren consums les pells, i també es creà un impost del deu per cent sobre llur valor, a les llanes que teixissin els terrassencs i anessin destinades a pe-raires forasters.

El dia 6 de maig de l'any 1598, els consellers de la vila presentaren una requesla al batlle sobre exigir els drets de taula en les fires i mercats de la vila.

L'any 1813 va quedar suprimit l'impost de consums que es tomà a cobrar Tany 1817. Si fou suprimit durant el citat període, ho fou per haver estat substituït per l'anomenat dret de portes, que s'havia ja cobrat anti­gament.

El dia 18 de juny de l'any 1853, va fer-se un pregó en el que digué que el qui volgués administrar el co-

TERRASSA EN' EL SEGLE XIX 53

brament dels drets sobre el vi foraster, es presentés a l'Ajuntament a fer les oportunes proposicions.

Les substàncies alcohòliques havien d'entrar a la vila per un lloc determinat.

El dia 1 de febrer de Tany 1865, TAjuntament acordà cobrar els consums per Administració Municipal.

Vingueren els aconteixements de la revolució de se­tembre de l'any 1868 i el poble es revoltà contra els ad­ministradors dels consums, els quals tingueren de fugir de la vija. Llurs mobles foren llençats a les fogueres aixecades a la Plaça, a la Creu Gran, etc. Aquests fets demostren l'aversió amb què el poble veia els procedi­ments que emprava l'Ajuntament de la vila.

El dia 12 de juliol de l'any 1874, ja tranquil·litzat el país, foren restablerts de nou els consums, tal com eren administrats antigament.

A l'any 1881 fou posat un lloc de repès al número 19 del carrer de Gavalxons i es nomenà a Ignasi Pous per encarregat del mateix.

Pel març de Tany 1884, TAjuntament acordà, altra vegada, cobrar els consums per administració.

El dia 4 d'abril següent, l'Ajuntament acordà posar un arbitri sobre els llocs públics en places, carrers, fires i mercats, pagant 6 cèntims de pesseta per metre lineal.

Pel maig de 1907 varen instalar la Bascula Publica ai Passeig 22 de Juliol.

El dia 1 d*abril de l'any 1923, per acord nlunicipal, quedà suprimit el Cos de Consums. Els guardes que que­daren cessants, foren traslladats a la ronda d'arbitris i foren jubilats els d'edat avançada.

54 BALTASAR fíAGON

ELS DUCS D E MONTPENSIER

VISITEN TERRASSA

Era un quart de quatre de la tarda del dia 30 d'octu­bre de Tany 1857 que aprofitant l'estada que els Ducs de Montpensier feien a Barcelona varen arribar a la nostra vila per l'Estació del Nord, des d*on es dirigiren a l'Ajun-tanient a fer la recepció.

Actuava aleshores d'Alcalde En Josep Cadafalch i Bogunyà i una vegada feta l'acostumada cerimònia va­ren visitar l'Església Parroquial del Sant Esperit on va cantar-se un Te-Deum.

Després amb una gran comitiva de terrassencs que els varen acompanyar visitaren el Vapor Segret, avui Vapor Ventalló, on hi havia una petita exposició de gèneres elaborats pels fabricants instal·lats en aquell edifici del carrer de la Rasa. ' Al pas de la regia comitiva s'entapissaren els balcons i la gent hi sortia per tal de veure-la passar i saludava amb entusiasme.

Després varen tornar a l'Ajuntament on hi havia ima exposició de gèneres de llana que els fabricants terras­sencs havien montat d'improvisi, la qual cridà força l'atenció dels visitants que feren algunes transaccions.

Al sortir visitaren l'Hospital que era en un edifici vell que hi havia al lloc on avui es la Plaça Mercat, el

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 55

Col·legi de les Germanes Carmelites i finalment la Casa Vinyals del carrer Major on hi yaren prendre un refresc després de seguir les cambres reials.

De retorn, per mes que tingueren d'esperar-se molta estona per a prendre el tren que havia de conduir-los a la capital, no volgueren acceptar de cap manera la for­mació d'un tren especial que la Companyia els oferia, sinó que preferiren anar en el tren que viatjavan tothom i sense ostentació. Aprofitaren eJ temps d'espera per a visitar les Esglésies de Sant Pere de les quals en feren elogis.

A les sis de la tarda tornaren a l'Estació on abans d'agafar el tren, per ordre dels Ducs, el Marquès de Mos-coso que el acompanyava, va fer entrega d'una grossa quantitat en metàlic a la ciutat per als pobres, per les cases de beneficència i pel servei que va estar a les or­dres de S. S. A. A. en aquelles pocfues hores. Al marxar el tren una ovació va ésser l'úlíima salutació a les augus­tes persones.

En la sessió del dia següent l'Ajuntament va acordar que en recordança d'aquesta visita s'esculpis una pedra de marbre i es col·loqués en el saló de sessions. Aquesta pedra diu: «En 30 octubre de 1857. Los serenísimos se­ñores Duques de Montpensier. Doña María Luisa Fer­nanda de Borbón y D. Antonio María Fejipe Luis de Orleàns.

Honraron con su presencia esta villa, visitando cuan­to de notable encierra. El Ayuntamiento, en demostra­ción de amor y respeto a tan augustos príncipes, les consagra este recuerdo.»

El Duc de Montpensier era casat amb una germana de la reina Isabel II i aspirava al tron d'Eispanya. Va ésser desterrat un any a les Balears el 1870.

56 BALTASAR RAGON

COMPLIMEN r D 'UNA SENTENCIA

El diumenge de Pasqua florida d'aquell any, s'esten­gué la nova de què en una masia del terme de Santa Perpetua de la Moguda, havien estat assassinades tres criatures i una dona.

En mig de Tescena d'horror, un cas providencial va ajudar a fer justícia: Una de les esmentades criatures, la més petita, malgrat que la seva vida s'extinguia per moments, pogué encara pronunciar aquestes úniques pa­raules: l'oncle! l'oncle!..., mots que expressaven que l'autor del fet, segons ell mateix ho confessà després, era Un germà del pare de les tres ciatures, i, per tant, cunyat de la dona victima també del crim horrorós, que emo­cionà tota la comarca del Vallés.

L'autor de l'assassinat es deia Narcís Gasademunt i Aulet, era solter tenia 38 anys i era fill de Caldes de Montbuy.

En ésser detingut, fou portat a la presó de Terrassa que era cap de partit judicial.

Es celebrà judici j el criminal fou condemnat a la última pena.

El diumenge de Pasqüetes, diada de visitar els presos, aquell any va ésser visitada Ja presó com no ho havia estat mai. Pot dir-se que tota la població va desfilar per aquell edifici, per a poder veure l'autor d'aquell assas­sinat.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 57

Al cap de pocs dies, varen editar-se remansos amb el relat del crim, que es venien a deu cèntims, per tots els pobles del voltant.

I vingué el dia que havia d*executar-se la sentència dictada per l'Audiència Territorial.

Era el dia 14 de maig de 1859. A rhora anunciada per Texecució, tothom va deixar

el treball per a poder presenciar la tètrica cerimònia. S'organitzà una processó en la que al davant hi figu­

rava un grup de congregants amb vesta, presidits per una imatge del Sant Crist, que oferí per aquest acte la casa Mulet, manyà del carrer de Sant Pere. El reu ana­va acompanyat d'un frare, mnlt bondadós i d'edat avan­çada, qui vivia a cal Ralots del veí poble de Sant Pere i a qui tothom coneixia amb el nom de Pare Bartomeu.

El reu anava custodiat per una parella de mossos d'Esquadra.

En sortir el condemnat de la presó, li fou ofert un ruc per a què hi pugés a cavall, però ell preferí anar a peu, malgrat donar mostres de gran abatiment.

Al pas de la comitiva, el so greu d'un timbal, feia el moment esborronador. El reu i acompanyants, desfilaren pels carrers de la Fontvella. Rutlla, Sant Francesc, car­retera de Moneada i Riera del Palau.

A l'indret de la Rambla d'Egara, aproximadament on desemboca el carrer de l'Infant Marti, s'aixecava el ca-dafalc, rodejat, quasi bé de tots el veïns de Terrassa.

El Casademunt demanà perdó per tres vegades al seu germà, espòs i pare de les victimes i aquest l'hi negà.

Per a pujar les escales del patíbul, hagué d'ésser sostingut, puix que li mancaven les foroes, tal era el seu estat de defalliment.

58 BALTASAR RAGÓN

Una volta sentat en el pal, fou tapat amb un drap negre i es complí la sentencia.

Ran d'aquest fet, es compta que moltes mares, seguint una tradició d'aquell temps, hi portaren llurs fills i en el moment que entrà en acció el butxi, els infants rebe­ren una bufetada de la seva mare, perquè així tingues­sin un record punyent que els servís per abstenir-se de fer maldats.

Compten també, que feia més de sis mesos que no havia plogut; el blat dels camps era completament sec i en ésser executada la sentència ràpidament s'ennuvolà el cel i descarregà una tempesta que no donà temps als que presenciaren l'execució, d'arribar a les llars respec­tives sense mullar-se.

La història de Terrassa no registrà cap més sentència de niort, fins el dia 23 de setembre de l'any 1923.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 59

LA VISITA D E LA REINA ISABEL II

Era per l'agost del 1860 que l'Ajuntament, presidit per l'alcalde En Josep Scgret, va rebre un avís de que probablement dintre poc temps visitaria la nostra ciutat la reina Isabel II i va destinar 24 mil rajs a obsequiar-la, quina quantitat farien efectiva els millors contribuents per mitjà d'un anticip reintegrable. Va nomenar-se una comissió d'obsequis formada per Pau Galí, Miquel Vi-nyals, Antoni Galí, Francesc Ubach, Rafel Benet, Tomàs Rovira, Felip Soler; una de indústria formada per Ig-naci Amat, Llàtzer Ullés, Marc Aliart, Francesc San-martl, Andreu Solà, Josep Busquets, Gaspar Galí, Enric Torrella; una d'ornat públic formada per Antoni Gali i Soler, Antoni Ubac i Ubac, Isidre Torres Falguera, Cris­tòfol Rodó, Josep A. Parc, Joaquim Sagrera, Josep Salas i Rafel Lluch.

A tres quarts de 6 de la tarda del dia 1 d'octubre de l'any 1860, va arribar el tren reial, procedent de Mont­serrat, que conduïa a la reina Isabel 11 i cl seu fill Alfons, pare de Alfons XIII, vestit de pagés català, acompanyats de la Marquesa de Malpica, la Duquesa de Tetiian, i els generals O'Donnell, Prim, Dulce, St. Miquel, i el gover­nador civil senyor Llasera.

L'alcalde va donar-los la benvinguda oferint-los una carretella tirada per quatre cavalls, mentres el poble els*

60 BALTASAR RAOÓN

vitorejava i una orquestra tocava l'himne nacional. La comitiva ya posar-se en marxa anant al davant

el cotxe que ocupava la família reial, seguint a peu l'Ajuntament, el jutge, representants de la ckrecia, dels casinos amb llurs banderes i tres cotxes descoberts, que ocupaven les dames i generals que acompanyaven a les regies persones.

El carrer de Sant Pere, boi guarnit presentava molt bell aspecte. A la Plaça de l'Estació hi havia un arc, fet amh mata i boix, amb una dedicatòria.

A l'arribar a l'església, la reina i el princep foren rebuts sota tàlem i acompanyats fins el presbiteri.

Després de cantar-se el Te-Deum, la reina va admirar al Crist jacent, del qual va fer-ne grans elogis.

Al sortir de Tesglésia, com ja s'havia fet fosc, varen prevenir-se i foren enceses 300 atxes, les quals illumina-ren tot el camí fins a can Vinyals, del carrer Major, on varen ésser obsequiáis amh un exquisit lunc servit per la casa Salles, del carrer de Gavatxons, avui encara existent.

La reina va visitar les habitacions on s'hi havia hostatjat el seu pare, el rei Ferran VII.

Després va visitar el teatre Principal, on va cele-brar-s'hi una festa en honor seu i admirà l'exposició de panyos que va improvitzar-se dues hores abans, en el vestíbul.

Allà va rebre a una comissió d'industriajs, operaris i a l'Ajuntament en ple.

Com a record de la seva visita a la nostra ciutat, lla­vors vila, la reina Isabel II, el dia 8 del mateix mes i any, va fer entrega a l'Ajuntament de tres mil rals per Jes religioses i dotze mil pels pobres.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 61

LES PESTES DEL 54 I D E L 65

El dia 1/ d'agost de l'any 1854 va ésser declarat el cólera morbo assiàtic a Barcelona, on feu grans estralls.

Hi va causar 6,419 defuncions, fins el dia 13 d'octubre següent, data en que va quedar del tot extinguit.

Aquesta peste va estendre's per la majoria dei les po­blacions de la Península i en ciutats ben a la vora de Terrassa, com Sabadell, Manresa. Mataró, Sitges, etc.; però a Terrassa sortosament no s'hi propagà, amb tot i haver-hi un gros contingent de forasters que fugint de les poblacions apestades es refugiaren a la nostra vila per a millor seguretat de llurs vides.

El dia 13 d'agost, «n l'Església del Sant Esperit es varen començar les pregàries i des d'aquell dia crema­ven molts ciris davant les imatges de St. Roc i St. Se­bastià.

Aquell any, per temor al contagi, es va susprendre la fira de tardor, que es celebrava el primer diumenge d'oc­tubre.

El dia 22 d'aquell mes va donar-se per acabada Tepi-demia.

La vila va engalanar-se i va estar dos dies en festes. Es celebrà una processó amb les imatges de Sant ]Roc, Sant Sebastià, la Verge del Roser i el Sagrament, acom­panyats de més de sís centes atxes. Seguí el curs dels

62 BALTASAR RAGÓN

carrers de la Foni vella, Palla, Sant Pere, Gavatxons i Plaça Major.

L'any 1859 el servei mèdic el formaven: Josep Homs Vivé, Doctor en medicina i cirurgia. Pau Homs Roca, Llicenciat en medicina i cirurgia. Ezequiel Grau Ala, Doctor en Ciències mèdiques. Francesc Roig Morgades, Doctor en medicina i cirurgia. Rafel Benet Petit, Doctor en medicina i cirurgia, sotsde-legat de Medicina.

Pau Gnberl Postius, Llicenciat en mediciuíi i cirugia. Tomàs Rovira Bnisi, farmacèutic. Domènec Ventalló Llohateras, farmacèutic. Bonaventura Castellet, farmacèutic. Leandro Viladot Rovira, farmacèutic.

Des del 10 d'agost fins el 23 d'octubre de l'any 1865 el còlera morbo ocasionà, a Barcelona, 3.765 defuncions. Es de suposar que originà l'epidèmia la descurança amb què eS tenia, llavors, el servei d'higiene, puix la manca de neteja es notava a tot arreu. Les deixalles de les cases eren llençades al carrer, esperant, a la ventura, que un dia passés un home a recolliries o una tempesta s'ho emportés.

Els veïns d'alguns carrers organitzaven balls a la nit, i a les cantonades properes dels mateixos s'hi ence­nien un gran foc de fustes enquitranadcs, mesura que, segons deien, allunyava el contagi. El fum desprès de la fusta enquitranada, donava un aspecte fantàstic.

A Terrasa, fou declarat el còlera morbo el dia 12 de setembre d'aquell any. L'Ajuntament, amb la cooperació d'alguns compatricis, pogué combatre la epidèmia, que sortosament ocasionà, a la nostra ciutat, molt poques víctimes en comparació a algunes altres poblacions.

TERRASSA EN FL SEGLE XIX 63

En el registre parroquial del Sant Esperit, consta que durant els mesos d'agost, setembre i octubre d'aquell any, ocorregueren 87 defuncions. Com sigui que en dit registre no consten les malalties que produïren les cita­des defuncions i no essent excessiu el nombre de defun­cions ocorregudes en un trimestre, és de suposar que el còlera morbo no produí gaires estralls a Terrassa.

Altra prova convincent del que diem, fou que l'any del còlera es registraren 207 defuncions, l'anterior 349 i el posterior, 224.

Fou una de les víctimes d'aquella pesta, el Prior de la Parròquia del Sant Esperit, el Reverend Jaume San-tacana, que morí el dia 26 de setembre, a l'edat de 57 anys, quan en feia 8 que desempenyava dit càrrec.

L'endemà, dia 27, l'Ajuntament acordà, que per no causar alarma, no es toquessin les campanes pels enter­raments ni pel viàtic i es suspenguessin els funerals de cos present.

El dia 28 els terrassencs Sever Martí, Joaquim Marti, Lluís Jané, Josep Trilla, Valentí Anglada, Maurici Gall, Antoni Fraxanet i Pau Artés, s'oferiren incondicional­ment, sols amb una petita retribució, per a fer els serveis necessaris de sanitat per a combatre el cólera^ en cas de què s'estengués massa per la vila.

Aquell any fou suspesa la fira que es celebrava el mes d'octiibre, així com la visita al Cementiri, el dia de Tots Sants.

EI dia 12 de novembre, per haver ja desaparegut del tot la epidèmia, es celebrà un gran ofici i es cantà un Te Deum a l'Església del Sant Esperit.

64 BALTASAR RAGÓN

DESTITUCIÓ DE L'AJUNTAMENT

Era a Tany 1867 que el govern de la reina Isabel II, va presentar una dictadura forta per a fer un escarment contra els revolucionaris que sovintment movien gatza­ra. La Gaseta va insertar un manifest condemnant a mort a .Castelar, Martos, Montemar, Becerra, Ortiz, i Sa-gasta i alguns altres i les Corts varen quedar tancades.

A Terrassa hi germinava l'esperit de revolució que s'acostava a passos agegantats. I pel perill que corria el poble que'l preveia, el Capità General va enviar el bri­gadier ja entrat en anys, nomenat Benet de Franc el qual va presidir una sessió de TAjuntament amonestant els regidors amb la destitució i empresonament si no tenien interès amb l'ordre i seguretat de la vila.

Llavors, la Corporació JWunicipaJ era formada per Domènec Ventalló, Francesc Roig, Josep Verdós, Joan Carranca, Maurici PuigdoUers. Francesc Pujáis, Fran­cesc Costa Avellaneda, Jaume Vailhonrat, Joan Juncosa, Josep 0. Cortés. Angel Casals. Gabriel Roca, Joaquim Matari i l'alcalde Miquel Trullas.

En la sessió celebrada el dia 21 d'agost d'aquell any es rebé una comunicació firmada pel Governador Civil que deia que havent-se observat un decaïment a les files dels subleváis, podria ésser possible que aquets fes­sin un últim esforç per entrar en algun poble, buscant.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 65

refugi, i pregava que en cas que aquest poble fos Terras­sa procurés tothom fer-los resistència, evitant-los l'en­trada, unint-sc tots els veïns i utilitzant quants mitjans fossin possibles.

L*Ajuntamenl va donar-se per enterat i al mateix temps va acordar convocar una reunió de regidors i con-tríbuients per l'endemà a les cinc de la tarda.

Aquesta reunió va celebrar-se al Teatre Principal per haver-se ocupat militarment la sala de la vila.

Allà va acordar-se que pel torn que els correspon-gués es formés una ronda de nit amb un regidor i fessin guàrdia en cada caserna i una al campanar, sense perju­dici de reunir-se tots junts en cas d*alarma.

El dia 25 es va rebre una ordre del Capità general per a que es presentessin presoners En Miquel Vinyols i Joan Carranca, tots dos de reconegudes tendències libe­rals, els qual eren fitxats com a revolucionaris i TAjun-tament va nomenar una comissió composta de Joaquim Malari, Josep 0. Cortés, Maurici PuigdoUers, regidors, i Salvador Reniu, secretari, Antoni Galí, Ignasi Viela, industrials i el Prior mossèn Heribert, perquè fessin les gestions necessàries per ralliberament.

El dia 19 de setembre va donar-se Tordre de clausu­rar totes les societats, i que els cafès i tavernes es tan­quessin a les 10 del vespre.

I va venir la sessió de destitució d'una part de TAjun-tament que transcrivim.

«A la vila de Terrassa dia 28 de setembre del 1867 re­units en sessió extraordinària els senyors regidors Miquel Trullas Josep O. Cortés, Àngel Casals, Domènec Venta­lló, Josep Verdós, Gabriel Roca, Joan Juncosa, Maurici PuigdoUers i Francesc Costa Avellaneda va Uegir-se Tac-ta anterior la qual va ésser aprovada.

66 BALTASAR RAGÓN

Acte seguit entraren en la sala de sessions els senyors Antoni Tàrrega, Serafí Sanmartí, Marian Ros, Rafel Be­net, Jacinte Sttler, Jaume Marinello, no compareixent Josep Cadafalch i Salvador Ballber i Ferrer havent estat avisats prèviament, i va llegir-se un ofici de l'Excm. Go­vernador Civil amb data 27 d*aquest mes en el que transcriu una ordre de TExcm. Capità General en la qual prevé siguin destituïts de tot càrrec municipal a TAjuntament els senyors Francesc Roig, Josep Verdós, Joan Carranca, Maurici Puigdollers, Francesc Pujáis, Francesc Costa Avellaneda, Jaume Vallhonrat i Joan Juncosa i es nomenin per a substituir-los els senyors pri­merament citats, ordenant que's dongui compte de la cesantía dels uns i la presa de posessió dels altres.

Acte seguit varen jurar els senyors presents davant de J'alcalde en quin acte N'Antoni Tàrrega va fer present que ho feia solsament atemperant-se al cumplíment de l'ordre donada del Capità General reservant-se el dret d'assistir de les excepcions que el fan competent com a substitut fiscal i registrador interí de la propietat. El notari Jacinte Soler va expressar-se amb els mateixos termes per excluir-los la llei com escriba d'actuacions del Jutjat i secretari de govern del mateix.

Don Serafí Sanmartí i don Jaume Marinello accepta­ren el càrrec amb protesta per afavorir-los la llei per ésser majors de seixanta anys.

El president va donar les gràcies als regidors que deixaven el càrrec, per llur comportament, sempre dici-piinat, principalment en les circumstàncies més perillo­ses que varen alrayessar-se, esperant que seguiran com fins ara treballant a favor de Tordre i defensa dels inte­ressos de Ja vila, j aquells ex-regidors varen contestar que en totes les ocasions complirien el deure.»

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 67

Un any després era destronada la reina nomenant-se Un govern provisional, i a Terrassa alguns dels regidors destituïts, formaven una Junta revolucionària nomenant homes nous al Consistori, amb la presidència de l'indus­trial Antoni Galí i Goma.

Notes curioses:

7 de setembre del 1867. — A fi de col·locar els obrers mancats de treball, l'alcalde En Domènec Ventalló or­dena que dintre el termini de quinze dies tothom tingui construïda la voravia del davant de casa seva; en cas contrari, es farà a compte de l'Ajuntament.

18 d'abril del 1868. — Com que hi havia uns vuil-cents obrers sense treball a causa de la forfa crisi, s'a­corda fer un emprèstit reintegrable fins 4.000 escuts de capital, a l'interès del 6 per 100, aplicable aquesta sub­venció a obres públiques i d'urgent necessitat.

68 BALTASAR RAGÓN

EL REI AMADEU I A TERRASSA

La nació no havia acceptat, gaire de bon grat l'adve­niment al tron del rei Amadeu; mostraven principal­ment aquesta aversió, els republicans i els catòlics.

Quan feia nou mesos que ocupava el tron, Amadeu féu vàries visiles a diferents poblacions, entre elles Bar­celona, on arribà ei dia 13 de setembre de 1871.

Malgrat la hostilitat que trobà a la capital catalana, el monarca es féu agradable per la seva popularitat, assistint a diversos llocs, moltes vegades sol i a peu.

Amb motiu de l'estada d'Amadeu a Barcelona, en un dels aparadors del Passatge del Rellotge, el fabricant lerrassenc don Ignasi Amat i Galí, hi exposà uns bo­nics panyos, els quals eren destinats a la confecció de dos trajos peï rei.

Aquell dia, els regidors acordaren suprimir les ban­des o faixes que usaven en actes oficials i substituir-les per medalles de plata daurada.

El addictes obriren una subscripció en la que es re­captaren 3.161,25 pessetes, quantitat insuficient, doncs les despeses foren tant crescudes, que quedà un dèficit de 1.142 pessetes. La societat de fabricants lliurà 160 pes­setes i N'Ignasi Amat, 90. El restant fou extret de la caixa municipal.

TE11HASSA EN EL SEGLE XIX 69

El rei Amadeu I vingué a Terrassa el dia 20 de se­tembre del 1871 i fou obsequiat pels mateixos elements que a l'any 1860 obsequiaren a la reina Isabel II. Anava acompanyat del diputat a Corts en Frederic Gonin i de N'Antoni Maria Fontanals.

Arribà per rEstació del Nord i el carrer d'aquest nom, encara no molt urbanitzat, fon adornat amb ban­deres, mata i una gran estesa de panyos de fabricació terrassenca.

El monarca s*hostatjava a can Vinyals del carrer Major.

En sortir de visitar el Col·legi Terrassenc digué Amadeu: ^No haij otro en Italia ni en España-».

Després visità el Convent de Sant Francesc, passant el carruatge que el conduïa pel mig del Passeig, que estava exornat també amb banderes i panyos.

A la tarda s'acomiadà de les autoritats i de la vila. Entre els pocs records que deixà a Espanya el seu

regnat, fou un d'ells el d'haver-se donat el nom d'Ama­deu a molts recents nascuts durant el seu regnat, se­guint la costum que hi havia d'imposar als fdls el nom de llur monarca, els que n'eren addictes.

El propi rei Amadeu posà el seu nom en ésser-li padrí, al fill d'un súbdit seu, artista de vàlua. Aquell infant que llavors venia al món i que fou apadrinat pel rei Amadeu, va conviure entre els terrassencs i la seva descendència viu encara a la nostra ciutat.

El rei Amadeu I abdicà el dia 11 de febrer del 1873.

70 BALTASAR li A G O N

LA SOCIETAT «LA SABATA:

En la botiga num. 49 del carrer de la Fontvella, hi habitava un sabater que tothom coneixia pel Sabater de la Marina, per dir-se aquest nom la seva esposa» es reunien en tertulia una colla de joves, amics de la bu­llanga, els quals varen formar una societat a semblança de les que avui nomenen penya, a la qual van posar el nom de «La Sabata».

El dia 22 de febrer de Tany 1871, quedà oficialment constituïda, baix reglament firmat per l'alcalde en Jau­me Vallhonrat i Rovira.

L'intent dels components, era únicament procurar* un relleu a les festes de Carnaval, cridant a les societats perquè s*organitzessin amb pompa, tant com llurs ca­bals i facultats permetessin, sempre baix un fi filantrò­pic, ja que si els acabalats es divertien, els menestero­sos fossin almenys auxiliats, per a consol de llurs penes.

Els terrassencs que constiluiren la societat foren: Josep F^at, Magí Tobella i Oliveras, Daniel Ubach, Pere Verdós, Lluís Montset, Josep Escudé, Vicents Armengol, Miquel Gibert, Miquel Taló, Jaume Caba, Manuel Galí, Joaquim Galí, Josep Aymerich, Josep Iscla, Evarist Cris­tòfol, Esteve Viader, Pere Casarramona, Joan Baddnas i Antoni Boada i Puig.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 71

Aquesta agrupació no actuava durant Tany, però formaven cada dia la seva tertúlia a cal Sabater de la Marina, on es discutia de tot, comentant els afers d'ac­tualitat.

El dia 1 de gener de Tany següent de la constitució» va nomenar-se la comissió per a fer els treballs neces­saris pel proper Carnaval i es féu un pregó per la vila per qui volgués associar-se a les festes que iniciava cLa Sabata».

EI 24 de gener de l'any 1872, es reuniren la Junta de la societat «La Sabata», composta per Magí Tobella, pre­sident; Daniel Ubach i Esteve Viader, vocals; Josep Prat, tresorer i Lluís Monset, secretari, junt amb Miquel Capella i Faust Trullas, pel Casino de] Comerç i Pere Colomer i Ricard Badrinas, pel Casino Terrassenc. Des­prés d*ésser exposat el programa en projecte, varen no­menar-se les següents comissions:

D'orquestres, Faust Trullas i Pere Colomer; de tra-jos, Miquel Capella i Lluís Monset; de cavalleries, Magí Tobella i Pere Casarramona. Pels discursos es nomena­ren a Josep Prat, Ricard Badrinas i Daniel Ubach.

Dit programa consistia en organitzar una cavalcada. coincidint amb l'arribada del Carnestoltes i fer alhora una capta per a auxiliar els pobres de la vila.

Enviaren la seva adhesió els Casinos Artesans j Unió i va dirigir-se un comunicat a l'Ajuntament sol-licitant el concurs dels gegants i nans.

El diumenge, dia 11 de febrer següent, era el dja de Carnaval.

Reunida la Comitiva al Vapor del Segret, avui Ven­talló, a les nou del mati, va dirigir-se a l'Estació del Nord, per a fer una bona arribada al Rei de la Broma.

Havia plogut la nit abans i va amanèixer un dia sen-

72 BALTASAR R AGÓN

se un raig de sol. Amb tot, la festa es presentava esplèn­didament.

Una gran gentada s'estenia per la Plaça de l'Esta-ció. A l'arribada del tren, d'enlre les portes d'un vagó, sortí un grotesc personatge, el qual va dirigir-se als co­missionats de les societats terrassenques. Després de fer la presentació oficial, va pujar en una carretel-la, acompanyat d'un altre subjecte, que deien que era el seu secretan, i el president de «La Sabata».

La manifestació emprengué la marxa amb el se­güent ordre:

Obria pas el Drac, vomitant fuets i espeternegant pe­tards; seguien nans, ball de bastons, sac de gemecs, dos guàrdies muntats, una «estudiantina» cantava cançons amoroses, mentre invitava al públic a contribuir amb una almoina pels pobres.

Seguia el carruatge del Carnestoltes i al seu darrera els comissionats, vestits d'etiqueta, amb barret de copa i acompanyats de] jovent de les societats que també feien la recapta.

La cavalcada va seguir els carrers del Nord, Sant Pere, Gavatxons i Plaça Major. En aquest darrer lloc, el Carnestoltes va fer un petit discurs, refreient, apro­vant o censurant els fets que llavors eren d'actualitat. Fou ovacionat pel nombrós públic que l'escoltava; mes no va poguer acabar de dir el que volia, perquè comen­çà a plovisquejar, aigualint la festa i dispersant la gent que en aquells moments hi havia a la Plaça.

Però no per això va disoldre's la cavalcada. Aques­ta va seguir els carrers de Gavatxons, Raval, Cremat, Major, Vall, Rutlla, i Sant Domènec, arribant al Col·legi Terrasseric, on els esperava una comissió d'estudiants vestits de comparsa.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 73

El director de dit Col·legi va fer entrega d'una quan­titat recaptada entre els professors i alumnes i desti­nada al pobres. Finalment, una forta pluja va disoldre la comitiva.

A la tarda, ¡'«estudiantina» va recorre de nou la ma­joria dels caners de la vila, fent una bona recapta.

A última hora les comissions acudiren a la Casa Priorat, on varen fer entrega al Rnd. Prior, Heribert Font, de 310 pessetes, 6 carniceres de butifarra i 49 lliu­res de pa, que havien recollit durant el dia, deixant a discreció del mateix Prior la manera de repartir-ho.

Amb tot i l'entusiasme que van despertar aquell any les festes, «La Sabata» sols donà fe de vida durant aque­lla curta temporada.

Les causes de la disolució no es troben en lloc. Sols se sap que alguns sabataires dels que la constituireu varen guardar algun temps els documents. Sis anys des­prés, part d'elements de la disolta entitat i alguns de nous fundaren la societat «El Barret».

74 BALTASAR RAGON

ELS CARLINS A TERRASSA

Feia dies que per la vila corria la veu de que els carlins preparaven una envestida i la Junta d'Arma­ment estava de guardia per què els terrassencs no es trobessin desprevinguts.

I era que, segons versions, la vila havia de pagar la «Contribució» estipulada per a que aquesta no fos molestada, i aquesta «Contribució» no es pagava.

I els carlins, baix les ordres del general Joan Cas­tells tingueren la pensada d'apoderar-se d'un tren a Tes-tació de Viladecaballs, varen fer baixar tots els passat­gers i ompliren el convoi amb uns 500 carlins d'infan­teria i amagant les armes i les boines, arribaren a Ter­rassa, mentres una altra partida de cavalleria s'apro­pava a la població, baixant de la muntanya.

A l'Estació de Terrassa tingueren una conferència, i en Castells dividi els seus en dos grups: un pel carrer del Mas-Adei i l'allre carrer del Nord avall, però en tot recomanaven a la gent que es trobaven al pas «molta calma i força confiança», tota vegada que no venien en sò de guerra i si sols per cobrar-se la «Contribució» que la vila no els hi volia pagar.

I un home, conegut pel Faci, no parà d« tocar men­tres els carlins van ser a la vila, els terrassencs no s'ho

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 75

van pendre a la bona com els altres volien i els primers trets sortiren de les finestres del carrer del Mas-Adei ocasionant un mort i varis ferits.

"Els terrassencs al donar-se compte de que els carlins havien entrat a la vila, tancaren les portes amb el con­següent esglai.

El tinent d'alcalde, Jaume Jover i Marquet, de 46 anys, es trobava a l'obrador de casa seva, on pastava pa, quan senti la campana del sometent. Inmediatament agafà una arma i, amb la mateixa indumentària de forner, seguit del seu amic Alagorda, es dirigí des de casa seva, carrer dels Gavatxons, núm. 3, al Raval, per a salvar els cabals de la vila. Trobà un grup que cus­todiava l'edifici de l'Ajuntament i, sense escudar-se amb res, els féu foc. Els carlins contestaren a trabucades i Jaume Jover resultà mort instantàniament i ferit Va­lentí Alagorda i Mas.

Pocs moments després, sortien trets per tot arreu, per teulades i finestres, i obligaren a l'invasor a reti­rar-se.

En baixar l'escala de l'Ajuntament, caigué ferit d*una bala al cap un dels carlins. Quan s'entornayen carrer de Sant Pere amunt, un terrassenc nomenat Mas­déu, des d'una finestra del carrer de la Palla engegà un tret i en ferí un que anà a caure sota la reixa de cal Amat. Aquest ferit fou traslladat a l'hospital, on mori poques hores després.

Els que baixaren pel carrer Mitjà del Passeig, entra­ren al carrer do Sant Pau, amb l'intent de fer presoner l'alcalde Jaume Vallhonrat, que vivia a la casa núm. 35 d'aquell carrer, però en Vallhonrat ja s'havia reunit amb els seus companys, saltant la muralla del pati que després fou jardí del Circol Egarenc. per anar al Cen-

76 BALTASAR RAGÓN

tre instal·lat, llavors, en el lloc actua! del magatzem de J. y M. Duran.

Tot plegat fou cosa de mitja hora. Després va sabcr'-se que l'invasor esperava, proce­

dent de Rubí, una partida que no arribà. En div-ersos carrers de Terrassa moriren en la lluita

els següents carlins: un xicot de vint-i-dos anys, d'una bala al cap; un de setze, d'una bala a l'orella esquerra; un home de quaranta-cinc anys, d'una bala al coll; un dé vint-i-set, d'una bala al cor; un de vint-i-tres i un de trenla-dos, ferits ambdós del cap.

L'Alagorda morí a l'Hospital el dia 16 d'agost se­güent, a l'edat de trenta-nou anys.

El dia 30 de desembre de l'any 1873 un grup de ter-rassencs varen tenir una topada, de poques conseqüèn­cies, amb els de Sabadell per equivocació, pensant que aquests últims eren carlins.

I la «Contribució» es diu que la varen cobrar amb un altre procediment. El dia 9 de març de l'any 187.5 una partida de carlistes deturaren el tren davant del bosc de can Viver, que, sense causar cap dia de dol ni cap gota de sang, varen fer presoners a una trentena de terrassencs, encara que a l'endemà el comandant Fran­cesc de Guzman envià un comunicat a l'alcalde per a que fes presoners als més significats veïns del districte per llurs idees carlistes.

El dia 15 de març següent foren tots alliberats. La guerra civil durà encara fins el 1876 i durant

aquest temps, la vila es va fortificar tota ella, armant ademes a tots els terrassencs de setze a quaranta anys.

TEHRASSÀ EN EL SEGLE XIX 77

TERRASSA AL REI ALFONS XII

La guerra carlista encara durava. Els alfonsins, acabdillats per Cánovas del Castillo,

feren circular un manifest d'Alfons XII, i el comte de Balmaseda i Martínez Campos, junt amb alguns cabdills més estaven d'acord per a un promincianient, que s'havia de fer, segons compromís pactat, abans d'acabar l'any 1874.

El general Martínez Campos va sortir de Madrid e] dia 27 de desembre d'aquell any i es posà enfront de la columna del brigadier Daban, als afores de Sagunt. Féu formar les tropes, i, després d'arengar-les, procla­mà rel d'Espanya a don Alfons XII

Des de Sagunt, aquest general va telegrafiar al Go­vern la proclamació, i, dirigint-se a València, aconsegui que e) general Jovellar, amb tot l'exèrcit del Centre, s'adherís al moviment.

El rei Alfons XII entrà a Barcelona el dia 9 de ge­ner de 1875, quan comptava 18 anys d'edat.

En saber-se a Terrassa el pronunciament de Sagunt, l'Ajuntament s'apressà a enviar el següent telegrama al governador;

cEste Ayuntamiento, creyendo que la proclamación de don Alfonso XII ciu-ará los males de la Patria, se adhiere a esta resolución y ofrece al Gobierno su apoyo para defenderla.»

i

78 BALTASAR RAGON

El dia 4 de gener, la Corporació Municipal acordà assistir a l'arribada del rei a Barcelona i a dit fi nome­nà una comissió composta deis senyors Jaume Vallhon-rat, alcalde; Francesc Mata, Miquel Marcel, Antoni Ar-nella, regidors i el secretan Joan Vallès.

Las nostra ciutat, el dia 9 de gener, es posà de festa. Aparegueren guarnits amb domassos els balcons dels edificis públics i molts de particulars. A l'Església del Sant Esperit va cantar-se un Te-Deum, amb assistència de tot l'element oficial. Les orquestes «Els Trullassus> i «La Fleca» voltaven pels carrers, tocant himnes.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 79

VISITA A TERRASSA, D E L GENERAL

MARTÍNEZ CAMPOS

Feia poc que s'hayia acabat, a Catalunya i al Centre, la última guerra carlista, durant la qual, el general Arseni Martínez Campos, es féu tan popular a tota la península, gue es guanyà, popularment, el sobrenom de Pacificador de Catalunya.

Aquesta simpatia peí general, féu que aquest realit­zés algunes visites a les poblacions catalanes, entre elle» a Terrassa, el dia 3 de novembre de l'any 1875.

La visita de Martínez Campos a la nostra ciutat, no s'anuncià fins poques hores abans d'efectuar-se.

No obstant i això, acudiren a l'estació a rebre el general, l'alcalde en Jaume Colomer, el governador mi­litar i l'oficialitat de la força que hi havia destacada a Terrassa.

L'arribada fou a les nou del mati. Acompanyaven a Martínez Campos, els caps del seu Estat Major.

El balcons aparegueren endomassats i el general e» vegé aclamat, al seu pas, pels terrassencs.

Acompanyava la comitiva, una orquestra composta de 22 músics.

EI general s'estatjà a la casa de l'industrial Ignasi Amat, del carrer de Sant Pere, número 25, on li foren presentades, en recepció, les comissions del Tribunal

80 BALTASAR RAGON . ^ 1

del Partit, TAjuntamenl en corporació, Institut Indus­trial, Casinos i molts particulars, especialment fabri­cants, que es presentaren expontàniament al general, per tal de felicitar-lo personalment, per haver portat a bon terme la pacificació, que de molts anys, desitjava el país.

En el mateix estatge li fou ofert un esmorzar, al qual hi assistiren, ademes del citat propietari de la casa. Ics autoritats civil, militar i eclesiàstica, el coronel Chacón, del regiment de Bailen, tots els Caps de l'Estat Major í un bon nombre de particulars. En honor de l'illustre hoste es pronunciaren, al final de l'àpat, diversos brindis.

El general Martínez Campos sortí de la nostra ciutat cap a Manresa, abans de) migdia, per l'estació del Nord.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX - 81

LES FESTES DE LA PAU

Després de contínues lluites en aquella guerra civil, quan el pretendent a la corona d*Espanya va marxar a França (27 febrer 1876), per fi va arribar la desitjada pau i toies les poblacions, de la més gran a la més pe­tita, varen celebrar amb solemnitat les festes de la pau.

Terrassa va adornar amb guirnaldes i lluminàries —• fetes amb gresolets — la majoria de carrers, sobres-sortint el de Sant Pere i el Major. Les façanes de l'Ajun­tament, «Casino Tarrasensc», «Artesans», «Comerç» i «Centro Tarrasense», presentaven un aspecte imponent,

Balls de Bastons, Gitanes, gegants, nanos, drac, etc. L'Ajuntament va assistir al Te-Deum que va cantar-

se a l'Església de Sant Pere, amb representacions de totes les societats i entitats lerrassenques. Tingueren lloc concerts al Raval, Plaça Major, Creu Gran i Pas­seig de la Pau.

A la tarda, va celebrar-se el típic Ball de Plaça. To­tes les balconades de dit lloc estaven guarnides i ata-paides de gent. Va presentar-se l'Ajuntament acompa­nyat d'una orquestra, fent-se un seguit de descàrregues de fuselleria mentres repicaven les campanes de l'Es­glésia del Sant Esperit.

En aquest ball, varen prendre-hi part unes 50 pare­lles, tot el més distingit de la vila dVnirc les donze­lles, una representació de totes les entitats terrassen-

82 BALTASAR RAGON

ques i l'Ajuntament presidit per l'alcalde en Jaume Valllionrat.

S'hi va dançar l'antic «Ball de plaça». Al teatre Principal va donar-se un concert a profit

de les famílies dels individus fills de Terrassa morts durant la guerra, essent la part principal a càrrec del músic terrassenc N'Emili Daura.

A la nit, va disparar-se un castell de focs i va cele­brar-se un ball popular en un envelat aixecat al Pas­seig dels Samalers.

Les lluminàries, balls i banquets, varen cejebrar-se durant tres dies seguits.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 83

UN PLÀNOL D E TERRASSA

Actuava d*alcalde en Jaume Colomer quan VAjun-tament acordà encarregar un plànol de la ciutat a Tar-quitecte municipal en Miquel Curet, fill de Terrassa. Dit plànol fou entregat a la Corporació el dia 27 de juny de Tany 1878.

Amb aquest interessant document havem pogut com­provar que llavors la ciutat comptava amb 80 carrers i 7 places o placeles i eslava dividida en tres dislriclos.

El primer era integrat pel Passeig, Fontvella (part dreta), Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna i Ma­jor (part esquerra), i tenia per extrems els carrers de la Çiba, Torre, Auxili (Viveret, part alta), Carretera Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (avui Llúria), Passatge Comerma, darrera CoUegi i Vinyals.

Als segons corresponien els carrers del Nord, Sani Pere, Gavatxons (part dreta) i Fontvella (part esquer­ra), amb els extrems al barranc del Vallparadis.

Formaven el tercer districte els carrers del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Plaça Major (part esquerra), Es­glésia, Rutlla, Sanf Domènec, Cisterna i Major (part dreta) amb els extrems als carrers Cervantes (que sols comptava llavors amb dues cases prop de TEstació) Montserrat, Pantan, Indústria i Riera del Palau.

Hi havien les següents places: Major, Creu, Estació.

84 BALTASAR RAGÓN

placeta de Montserrat (Raval), Saragossa (Zamenhof), Teatre (Maragall) i la de la Fontvella.

Entre els edificis fabrils s'hi comptaven TAuxiliar Tarrasense (Vapor gran), Segret, Companyia, Amat. Ar­mengol Germans, Quel (avui Freixa fills), «La Carraca» (ara A. i J. Freixa), Vapor Tarrasense (avui Sala i Ba-drinas) i Busquets í Vinyals.

El cens de la població constava aproximadament de 11.057 habiants.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 85

L'ATENEU TERRASSENC

Aquesta entitat, va fundar-se el dia 23 d'agost de l'any 1879 i s'instal·là en el carrer del Nord, número 24, nmh el nom de Ateneo Lliure. Eren 310 socis i pagavp-una pesseta cada mes.

La primera junta directiva fou la següent: Presi­dent, Joaquim Marinello; vocal primer, Pere Noguera; vocal segon, Miquel Curet; Tresorer, Miquel Marsà; bi­bliotecari, Joan Borrell Casamitjana i secretari. Plàcid Segales i Serra.

L'inauguració oficial va fer-se el dia 19 d'oclubre següent. Es celebrà una festa a la qual varen assistir-hi literats de la capital, entre ells Frederic Rahola, Agus­tí Trilla Alcover, Josep Joan Jaumandreu, Miquel Ma-lagarriga, etc. Contribuiren també a la festa els literats tèrrascncs Josep Ventalló, Francesc Giralt, Adolf Ra-moneda, Joan Bta. Galí Coll, etc. Aquesta festa va és­ser presidida per l'allavors alcalde Isidre Abelló.

L'any 1883 va traslladar-se TAteneu al carrer deï Vall, 19. En aquest local hi havia una gran sala, on so­vint s'hi donaven conferències culturals i s'hi celebra­ven vetllades i festes literàries i musicals, que eren molt concorregudes, principalment per la Festa Major. El dia 1 d'octubre de l'any 1884 s'inauguraren les escoles de primera ensenyança i dibuix i teoria teixits.

86 BALTASAR RAGÓN

L'any 1888 l'Ateneu es traslladà al carrer del Pan-tan, a la casa on ara hi ha el chor Els Amics. S'hi monta un petit teatre, en el qual es representaren bon nombre de comedies; encara que era reduit, hi assistia sempre força concurrència.

Alguns envejoses de la bona marxa de la societat, varen començar a moure raons amb el pretext de que el nom de Lliure no feia cap favor als socis.

L'Ateneu trobà una marcada hostilitat entre els ele­ments directius de Terrassa, malgrat s'hi fes únicament cultura i art. De resultes d'aquesta hostilitat va anar Tií̂ 'lt a menvs fins aue PIS «ocis aue l'eslimaven de debA varen fer el sacrifici de canviar el nom pel à'Atenea Terrassenc i la societat va tornar a la normalitat.

El 30 de gener de l'any 1890 s'instal·là al Raval, en el mateix solar on s'hi aixeca ara l'edifici de Casa la Ciutat.

La societat pagava 1.750 pessetes anuals de lloguer a rinstitut.

Llavors In Junta Directiva la formaven: President, T Soler i Palet; vice-president, Cecili Ullés: vocal ori-mer, Manel Targarona; vocal segon, Francesc Soler; conservador de l'edifici Valentí Coma; bibliotecari, Francesc Casanovas; tresorer, Agustí Pi; secretari. Marc Camps, i vice-secretari, Joan Palau.

Aquella casa, d'antiga construcció, coneguda per can Galí, tenia molt bell aspecte. En la façana hi havia uns grafiats artístics i a l'interior unes pintures força adients. Els departaments eren suficients per instal·lar •degudament tots els serveis que es necessitaven en "n" societat d'aquella classe. Era un edifici que semblava exprofés j)er ateneu.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 87

El pati es comunicava amb el primer pis per una es­plèndida galeria.

A sota d'aquesta galeria hi havia uns departaments en els que els germans Pompidor hi havien instal·lat uns banys que en deien a la Guanabacoa.

Ei primer any d'estar instal·lat en aquell local, l'Ate­neu va organitzar els primers Jocs Florals celebrats a Terrassa. La festa va fer-se en el Teatre Principal. Ob­tingué la flor natural el poeta Apeles Mestres, amb la poesia La Rosa. Va nomenar Reina de la Festa a Na Jo­sefa Torras Falguera i Ricart. Llegi la poesia premiada l'actor Ermengol Goula. Varen rebre's 103 treballs en prosa i vers i s'oferiren 18 premis.

Eren 180 socis i llavors augmentà fins a 530. El dia 15 de març de l'any 1891, l'Ateneu va comen­

çar a publicar un butlletí quinzenal, exclusiu pels socis. EI dia 24 de juny del mateix any va inaugurar-se

el nou saló que va fer construir exprofés la societat, el qual avui serveix per quarteret de bombers i sala de gimnàs.

Per Tescenari del nou saló hi varen desfilar durant alguns anys un bon nombre d'aficionats a l'art de Talia, els quals es feien aplaudir força.

El dia de l'inauguració es celebrà un banquet a mig dia, després de repartir almoines als pobres de la po­blació. A la nit hi hagué un gran ball.

Llavors era president en Cecili Ullés. El dia 28 següent, va donar-s'hi la primera repre­

sentació teatral, amb el drama «La paz del hogar» i la comèdia «Juanilo Tenorio».

La bibioteca va créixer extraordinàriament. Tots els socis,, qui més qui menys, oferien llibres i al publicar-se

88 BALTASAR RAGÓN

el Butlletí es rebien 51 periòdics, entre diaris i revistes setmanals i mensuals.

De l'Ateneu va néixer l'iniciativa d'en Soler i Palet de fundar a Terrassa un Museu d'art retrospectiu. Es nomenà una junta, la qual va començar a recollir ob­jectes arqueològics que es trobaren a l'enrunar les cases velles de la Plaça Major prop on hi havia hagut cl Pa­lau d€ Terrassa.

Per la Festa Major de l'any 1894, l'Ateneu va organit­zar una tómbola a benefici de la Casa de la Caritat i Hospital de Sant Llàtzer, la qual va resultar un èxit. Varen recollir-se 6.072 objectes.

L'Ateneu, degut a una discrepància de criteri, entre els qui volien seguir les evolucions del temps i els qui no es volien moure dels molllos antics, va quedar defi­nitivament disolt el dia 19 de juny de l'any 1898.

El dia 25 de juny següent, l'Ajuntament acordà ad­quirir el mobiliari i material de l'Escola de TAteneu, a fi de crear una escola nocturna gratuita per a obrers sostinguda per el Municipi.

TERÜASSA EN EL SEGLE XIX 89

LA SOCIETAT «EL BARRET:

El dia 30 de març de l'any 1878, es reunien: a cal Ventaj'ol del carrer de Sant Pere, una colla de terras-sencs de hon humor, i fundaven la societat que anome­naren El Barret.

La Junta directiva quedà constituida de la següent manera: President, Antoni Ventayol; yice-p resi dent, Josep Font; vocals, Josep Sánchez i Lluis Monsel; se­cretari, Adolf Ramoneda; vice-secretari, Moisès Gui-Uemot i tresorer. Pau Alegre. Els associats pagaven la quota d'una pesseta al trimestre.

El rehut era escrit en forma de versos humorístics. Les convocatòries també eren redactades en vers.

Una d'elles ens ve a les nostres mans, encapçalada amb* la següent salutació: Vi hr>, butifarra i peles.

«L'Esquella de la Torratxa» s'ocupà de la societat «El Barret» en un dels seus números d*aquella època i deia així:

«¿Què és aquesta societat? preguntareu vosaltres. Arribeu-se a Terrasa, pregunteu a qualsevol, des del trisl teixidor al propietari i al fabricant més atabalat i respondran:

Res, una colla de gats, que quan s'acosta Carnestol­tes, es posen el barret... i a riure! Els pobres us diran encara una altra cosa: Es una societat en la qual s*hi

90 BALTASAR RAGÓN

barregen treballadors i amos, i que al mateix temps que es diverteixen, fan caritat als pobres.

L'un any cavalcada, Taltra any balls... aquest any rhan pegada en fer sarsuela escrita expresament, una sarsuela en tres actes i un pròleg, amb tretze o catorze números de música, amb ball i comparseria... una ver­tadera sarsuela d'especlacle».

En totes les reunions de Junta que es celebraven a cal Venlayol, no hi mancaven mai les pastes, dolços i vi ranci, obsequi que el president feia als que li hono­raven la llar.

I el que pot l'entusiasme! En la reunió tinguda el dia 6 de febrer de 1879 acordaren els components de «E/ Barret», representar la sarsuela «E/ rei íranquih, lletra de Joaquim Marinello i música de Francesc Gi­ralt, ambdós barretaires. L*obra es posà en escena el dia 11 del mateix mes, en el Teatre Retir, llavors ano­menat El Prado Egarense.

I «L'Esquella de la Torratxa» diu, en referir-se a dita estrena:

«I els socis, de «El Barret», els barretaires, qui ba­llant, qui cantant, qui recitant, qui fent de primer actor, qui de comparsa, van interpretar Tobra, molts d'ells no com a simples aficionats, sinó com a actors veritables, obtenint molts i merescuts aplaudiments.

I de gent no en volgueu més...! perquè els barretai­res es proposaren treure del món una cosa molt justa, molt bona, un tip de riure. Feia un vent que talrñent Híemoritzava, i amb tot, el públic semblava que deia: «Podrà ensorrar-se el teatre, però jo no em moc fins que s'acabi l'obra».

I el dia 23 de febrer d'aquell any es celebrava el

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 91

Carnaval. L'arribada del Carnestoltes fou per TEstació del Nord, al tren de dos quarts de deu del matí.

Tots els socis de l'entitat EI Barret es personaren a l'Estació abillats amb barret de copalta. Figuraven a la comitiva des del més granat fabricant al més humil tre­ballador.

S'organitzà una cavalcada que recorregué els prin­cipals carrers de Terrassa, malgrat l'inclemència del temps, amb borrasca, pluja menuda, etc.

Com sigui que la finalitat de la societat era recollir cabals per a auxiliar els menesterosos, a la reunió que es celebrà el dia 5 de març següent, la Junta acordà repartir els beneficis obtinguts aquell any en les repre­sentacions de la sarsuela i la cavalcada, en la forma següent:

110 bons de 3 lliures de pa, 1 d'arròs i una tersa de carn que repartí el President a tots els pobres que pre­sentaven la corresponent papereta lliurada pel senyor Prior del Sant Esperit; vint caritats de 40 rals cada una, als pobres vergonj^ants; 8 rals a cada un dels 14 pre­sos que hi havia a la presó; 120 rals a l'Hospital, 200 rals a la casa de Caritat i encara els quedaren 200 rals que ingressaren al fons de la societat.

92 BALTASAR RAGÓN

EL e o s DE BOMBERS

Les primeres ínciatives per a la creació d*un eos d« bombers foren del regidor N'Isidre Abelló i Espinach, Vany 1877, qui va exposar a l'Ajuntament la convenièn­cia de dotar a la vila d'un servei d'extinció d'incendis.

Per de prompte varen adquirir-se dues bombes que s'installaren al mateix taller que l'Abelló tenia al carrer de Viveret.

Aquest tros de carrer comprés des del carrer de To­pete al torrent del Vallparadis, jncara que va comen­çar-se a urbanitzar a primers de Tany 1868, l'Ajunta­ment no va posar-hi nom fins que l'Abelló, l'any 1877. va demanar que hi posessin el de carrer de l'Auxili, per tenir-hi dipositades les bombes d'apagar foc.

Aquest nom no devia tenir gaire acceptació, tota negada que va adoptar-se el mateix que portava el tros d'aquest carrer que continuava a la dreta del carrer de Topete, 0 sigui el de Viveret.

El dia 18 de desembre del 1878, l'arquitecte muni­cipal, en Joan Feu, va presentar un reglament.

Al cap de poc un formidable incendi va destruir per complert el teatre nomenat dels Campos, edificat aí mateix lloc, on hi havia el teatre Retir, i el servei de bombers va resultar insuficient.

En sessió del 21 de setembre de l'any 1879 el mateix Isidre Abelló, llavors alcalde, va esplicar que en l'any 1877 va concebir la idea d'adquirir dues bombes, quin cost s'havia de fer efectiu per mitjà d'una subscripció,

TfJilïASSA EN EL SEGLE XIX 93

però aquesta sols havia donat mil pessetes de particu­lars i una quantitat igual de l'Ajuntament, resultant un dèficit que no hi havia manera d*extingir si no s'ho pre­nia pel seu càrrec l'Ajuntament. Va proposar fer do­nació a dita corporació de les dues bombes sistema nnrdamcricà «Coll de Cigne» número 549 amb 4 tn^«-sos de lona de manguera, adquirides a la casa E. Baiv ral i Vidal de Barcelona i que s'encarregués el Munici­pi, de satisfer les 4.230 pessetes, segons factura.

De moment s'acceptà la proposició i va facultar-se als regidors Francesc Giralt i Francesc Surrallés per a que es fessin càrrec de tot el material i l'instal·lessin a l'Hospital vell, i a la vegada estudiessin la manera de fer efectives les 2.230 pessetes per cubrir el dèficit de la compra. Després, en la mateixa sessió, varen exposar el projecte de creació d'im cos de bombers compost de 30 plaees, amb llurs distintius i uniforme i quedaren nomenats els mateixos Giralt i Surrallés com a inspec­tors de la companyia de bombers que s'anava a crear.

El 18 de març de l'any 1880 foren nomenats caps subalterns de la companyia en Miquel Curet, arquitecte

en Pere Noguera, mestre d'obres. Francesc Pujada« ^nqinyer. i capataces primers N'Antoni Cañiz Falcó, e'" Ramon Martorell i segons, en Joan Bros, en Faustí Echi-nique, en Ramon Minguell.

S'instal·laren dos quarterets, un a Tantic Hospital ¡ Taltre al carrer de Sant Josep, número 45.

En Carpinell era cap dels bombers en 1890. En enrunar l'edifici de l'Hospital vell, en 1904, el

quarteret va ésser instal·lat als baixos de Ca la Ciutat, al lloc on ara hi ha la Comandància Municipal i va dei­xar-se el del carrer de Sant Josep, posant-ho tot en un sol local; en Tany 1915 va ésser traslladat al lloc on és

94 BALTASAR RAGÓN

ara, o sigui en l'antic saló de festes de l'Ateneu, edifici situat en el pati de l'Ajuntament que té sortida pel cor­redor del carrer de Llessamí.

Des del 2 d'abril del 1915, els bombers fan servei de guàrdia en les sales d'espectacles.

Pel juliol del mateix any va començar a haver-hi retén en el quarteret.

Pel febrer del 1916 va adquirir-se la primera bomba a vapor que llençava 450 litres d'aigua per minut, fabri­cada per la casa Merriwarter de Londres.

Com a nota curiosa apuntem alguns dels focs més importants que s'han registrat a Terrassa.

Teatre Principal, 11 de juny del 1847. Teatre Campos, 5 de maig del 1879. Can Canela, 7 d'octubre del 1885. Vapor Tarrasense (carrer de Prim), 7 de febrer

de 1891. Casa Margarit, Fontvella, 5, 10 de juny del 1896. Josep Rodoreda (carrer del Nord), 10 de desembre

del 1897. Joan Pagès (ebanistería), Rutlla, 10, 19 d*octubre

del 1898. Vapor «Auxiliar Tarrasense» (Vapor Gnin). 1 de se­

tembre del 1903. Pere Sabater (carrer Galileu), 24 desembre del 1906. Vapor Bendranas, 5 de juliol del 1907. Serra Sanllehí (carrer Federic Soler). 23 de juliol

del 1913. Vapor de la Companyia, 13 de abril del 1920. Vapor Ros, 24 de juny, del 1920. Vapor Canyelles, 8 de febrer del 1921. Vapor GaH, 27 de juliol, del 1926. Vapor Matan, 3 de juliol <tel 1928.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 95

FOC ALS «CAMPOS»

El dia 5 de juliol de Tany 1877, el mestre d*obres Jaume Comerma, presentava a l'Ajuntament una pro­posició per a construir un teatre al carrer del Pantan, amb el nom de «Prado Egarense», segons plànol de l'arquitecte Carles Gauran.

Aquest teatre fou construït en el mateix lloc on hi havia el teatre del Retir, on antigament hi havien hagut els esplèndids i frondosos jardins anomenats del Pantan, origen del nom del carrer, els quals travessa­ven el que és avui carrer de Sant Gaietà i arribaven fins al peu d'una gran cascata de la que encara avui es conserva algun vestigi. L'arbreda d'aquests jardins arribava fins al peu de la Riera del Palau.

L'esmentat teatre tenia una cabuda de dues mil cinc-centes a tres mil persones, i encara que portés el nom de «Prado Egarense», el poble en digué sempre el tea­tre dels «Campos».

Encara avui hi ha qui per anomenar el carrer del Pantan, en diu el carrer dels «Campos».

Va inaugurar-se amb una companyia de sarsuela gran, en aquell temps es desconeixia el gènere «chico».

EI local del teatre va utilitzar-se molt de temps per a sala de ball. Els diumenges a la tarda, un gran nucli de joves de tols els estaments anaven a ballar als «Cam­pos», on dues orquestes tocaven balls continus.

96 BALTASAR ItAGÓN

El dia 16 de febrer del 1879 s'hi va estrenar «El rei tranquil», obra carnavalesca, de Joaquim Marinello, re­presentada per terrassencs, la qual ja hem esmentat

La nit del 5 al 6 de maig de 1879, un soroll estrany, d'espetecs de fusta, va cridar l'atenció dels veïns d'a­quell voltant. Era un incendi que s'havia produït en el dit teatre. Quan fou descobert, les flamarades sortien per la teulada.

L'espectacle era fantàstic. EJ foc s'estengué talment que fou impossible aturar-lo i en poques hores aquell edifici quedà convertit en un munt de runes i cendra.

Segons hom pogué deduir, aquella nit, el conserge, com de costum, acabat el ball, va resseguir l'edifici amb una espelma encesa, ja que en aquella època no existia encara la electricitat, però sí els llums de gas.

Ran de la conxa de l'apuntador, hi havia una aixeta oberta, des d'on s'escampava el gas en gran quantitat, llançant una forta bravada.

En acostar-s'hi el conserge amb l'espelma encesa, el gas s'inflamà i ràpidament es propagà l'incendi.

Quan arribà el servei deïs bombers al lloc del suc­cés, ja fou tot inútil, tal era l'increment que el foc havia pres.

Varen cremar-se una col·lecció de «nanos», propie­tat de l'Ajuntament, que eren una delícia per la seva forma i construcció.

La mateixa fi haurien fet els «gegants», si no s'ha­guessin trobat accidentalment de reparació en altre local.

Aquells «nanos» es trobaven als «Campos» perquè sortien en la comèdia «El rei tranquil», la qual, com havem dit, feia poc que s'havia representat.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 97

LA NOSTRA ESCOLA D'ARTS I OFICIS

El dia 15 d'abrü de l'any 1880, el governador de Barcelona comunicava a l'Ajuntament de Terrassa que la Diputació havia acordat la creació d'una Escola d'Arts i Oficis, sota la seva protecció, a la població que estigués en millors condicions.

La Corporació Municipal acordà estudiar l'assumpte, del qual, però, no se n'ocupà fins el dia 14 d'octubre següent, en sessió municipal en la qual el regidor Fran­cesc Giralt presentà un dictamen en el qual proposava la instal·lació a Terrassa d'unes Escoles Industrials per al foment de la indústria llanera, destinant per aquest fi l'edifici de l'ex-Hospital —lloc on ara hi ha la Plaça Mercat —i una quantitat del capital dedicat a instruc­ció pública, així com el producte d'una subscnpcio a !a qual haurien de contribuir l'Institut Industrial i els terrassencs lots. Proposava el dictamen que l'ex-Hospital podria utilitzar-se de dia per a les escoles de pàrvuls i elemental, amb sales a propòsit per a aprendre la teoria dels teixits i pràctiques químiques, i de nits a dasses de primeres lletres, comptabilitat general, tene­duría de llibres, física, dibuix industrial, mecànica, etc., ensenyaments indispensables per a formar bons teòrica. amb l'avantatge de poder fer pràctiques als tallers j fàbriques de la mateixa localitat. Proposava, finalment.

98 BALTASAR BAGON

l'establiment d'una biblioteca, la qual pogués no tan sols ésser consultada pels alumnes de les escoles indus­trials, sinó també per quantes persones ho tinguessin per convenient.

El dictamen d'En Francesc Giralt passà, pel seu es­tudi, a la Comissió de Foment.

En sessió del dia 6 d'octubre del 1881, o sigui un any. després, el regidor Joaquim Marinello es queixà del poc interès que l'Ajuntament demostrava per la creació d'una Escola d'Arts i Oficis, tenint en compte la citada oferta de la Diputació.

El dia 10 de juliol de l'any següent, la Diputació Provincial aprovà unes bases en una de les quals s'o; bligava les poblacions que aspiraven a la dita Escola, que abans del 15 següent enviessin el quadro de pro­fessors encarregats de les assignatures.

Sense perjudici del que després es pogués deter­minar, en el reglament que s'havia d'aprovar, la Cor­poració Municipal nomenà, en concepte de professors interins, En Fruitós Verneda i Figueras, En Pere Va-carisas i Bofill i En Joan Cadevall i Diars.

En el Consistori no es parlà més d'aquest afer fins el 17 de febrer de 1883, data en què l'Ajuntament no­menà una comissió composta pels terrassencs Joan Vi-nyals, Pere Armengol, Joaquim de Sagrera, Joan Va­llès, Pau Aymerich, Jaume Morral i In Comissió de Fament, presidida pels regidors Francesc Cziralt, Joan Salas, Joan Piera i Joan Salvans, per tal de fer els tre­balls necessaris per a la instal·lació de l'Escola d'Art« 1 Oficis.

Finalment, el dia 14 de maig de 1886, la Diputació Provincial, en sessió pública ordinària, acordà conce­dir a l'Ajuntament de Terrassa una subvenció anual

TEURASSA EN EL SEGLE XIX P9

de 2.225 pessetes, pel termini de cinc anys, a pagar per meitats en primer de setembre i primer de març de cada any, destinades al sosteniment de l'Escola. Aquesta quedà oberta per al seu funcionament el dia 1 de se­tembre d'aquell mateix any, en Tex-Reial Col·legi Ter-rassenc, amb el següent professorat:

Joan Cadevall, de quaranta ariys, Doctor en Cièü-cies Naturals i llicenciat en Exactes. Professor d'Àlge­bra elemental, les equacions de segon grau inclusiu, i de Ciències aplicades o nocions de Mecànica, Física i Química, ambdues alternes.

Aquestes assignatures es donaven amb la mateixa extensió que en l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.

En Pere Vacarisas i Bofill, de trenta-tres anys, lli­cenciat -en Ciències fisico-malemàtiques.

Professor d'Aritmètica aplicada i Geometria, amb alternes.

En Fruitós Verneda i Figueras, de trenta-vuit anys, llicenciat en ciències físico-químiques i perit agrònom.

Professor de dibuix, en les seves diverses seccions, amb classe diària.

Els esmentats professors foren nomenats definitiva­ment per la Corporació Municipal, en sessió del dia I t de març d'aquell any i acceptats per la Diputació. Gau­dien d'un sou de 1.500 pessetes anuals i sols podien ésser separats dels respectius càrrecs per falta greu o justificada, mitjançant l'oportú expedient.

El primer dels esmentats professors exercia a la vegada de director de l'Escola, amb una gratificació de 250 pessetes anuals.

La inauguració de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis fou el dia 2 de novembre de Tany 1886.

100 fí ALT AS AH JIAGON

En inaugurar-se l'Escola, hi assistien setanta alum­nes, xifra que s'augmentà fins a noranta, en la data de la inauguració oficial, o sigui dos mesos després. El nombre de noranta alumnes ultrapassà en mt>lt els pressagis que s'havien fet.

Es classificaren, el primer any 103 alumnes, distri­buïts de la següent manera: 22 cerrallers, 10 fusters, 6 paletes, 19 estudiants, 5 pintors, 30 operaris de la indústria fabril i 11 de diversos oficis.

La classe de teoria i pràctica de teixits s'inaugurà al curs 1887-88.

El dia 16 de juliol del 1891 l'Ajuntament rebé una subvenció de 3.000 pessetes amb destinació a l'Escola. Ui\ any després, per R. 0. es concediren 1.000 pessetes més. . El dia 28 d'agost del 1898 les principals entitats in­

dustrials terrasenques presentaren una sol·licitud a l'Ajuntament per a establir l'ensenyament oficial del Peritatge mercantil i mecànic.

En aquell any s'establí un curs preparatori, d'ense­nyament primari, per tal de vèncer una de les majors dificultats ami) què topava l'Escola d'Arts i Oficis, i eren els pocs coneixements que tenien els obrers per a seguir amb èxit els estudis tècnics. Llavors fou no­menat per a aquest càrrec En Modest Pineda i Rovira.

Pel maig del 1899, l'Ajuntament acordà la seva con­formitat amb la proposta del senyor Cadevall, la re­unió de les classes d'Àlgebra i Geometria en un mateix professor, i donar les 500 pessetes que percebia el pro­fessor de Geometria al d'Ensenyament primari, que exercia el seu càrrec gratuitament.

:.,Les classes que es donaven eren i són, encara, per a proporcionar als obrers mitjans adequats per a per-

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 101

fecionar llur intel·ligència, adaptant-se a rofici que fan. Per R. O. del 23 de setembre del 1901 es concedí

validesa acadèmica als estudis fets en aquesta Escola. Dos mesos després entraven a formar part del qua­

dre de professors els senyors Josep Prats i Aymerich i Eugeni Ferrer i Dalmau, doctor en ciències fisico-qui-miques el primer i enginyer industrial el segon.

EI dia 3 de febrer de l'any 1902 s'inaugurà rEscola d'Aris i Oficis, transformada en Escola Elemental d'In­dústries i d'Arts i Oficis, i per a les classes s'utilitzà interinament, en espera del nou edifici, un local de la casa número 4 del carrer de Topete.

L'aclual edifici, obra de l'arquitecte terrassenc En Lluís Moncunill, es començà a construir pel gener de l'any 1903, amb un pressupost de 300.000 pessetes. S'en­carregaren de la construcció els mestres Carreres i Sal-vatella.

El local destinat a màquines fou el primer d'inaugu­rar-se, el 2 d*octubre del 1903, aprofitant la festa d'ober­tura de curs, que presidí el Subsecretari d'Instrucció Pública i Belles Arts, el Rector de la Universitat, el Governador civil, el President de la Diputació i altres personalitats.

Aquesis tallers foren els primers a Espanya que fun­cionaren en una Escola d'Arts i Oficis.

A últims del 1911, la casa Platt Brothers Co. féu un donatiu de màquines, les quals ocupen tota una sala, que fou inaugurada el dia 10 de març de l'any següent.

El dia primer d'octubre de l'any 1904 s'inauguraren les classes en el nou edifici,

L*anv 1015 es fundaren els ensenyaments per als aprenents, limitant-se com a- assaig a Manyancria i Fusteria.

Èll3LI0I£C/\.MÜNÍCm SOLER y PALF'P

102 BALTASAR RAGÓN

,E1 dia 28 de maig de 1920, el Claustre de Professors presenta a l'Ajuntament uiía exposició raonada, en la qual es proposaven una sèrie d'informes i ampliacions sota un pla preconcebut, amb l'experiència de la seva diaria actuació i aquella Corporació va acollir part del pla de referència, en virtut de la qual es portà a cap la reinstauració de la classe de pràctiques de fusteria, sospesa des de feia alguns cursos, i la creació, amb independència de les altres classes d*Art, d'un curs de «Modelat, motilo i art decoratiu aplicat a la indústria», que fins llavors era una modesta secció de les de dibuix artístic. Es dividí les classes de «Mecànica aplicada», diària, en dues alternes de «Mecànica general i apli­cada» i «Construccions industrials i de Màquines».

EI dia 6 d'octubre del 1926, l'Ajuntament acordà establir a l'Escola unes classes d'Aritmètica, Geometria, Àlgebra, Trigonometría, Gramàtica castellana i Histò­ria, amb càrrec al mateix Ajuntament.

Actualment, el pla d'ensenyament és •excel·lent i am-plissim, i els terrassencs en podem estar fdrça orgullo­sos, ja que l'Escola Municipal d'Arts i Oficis té l'honor d'ésser una de les més antigues de Catalunya, la pri­mera que es va fundar després de la de Barcelona.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 103

LA SOCIETAT «LA BARRETINA:

El día 10 de març del 1883 fou presentat a l'Ajunta­ment un reglament firmat per En Francsc Gallifa, en nom d'una comissió anomenada per tal de formar una nova societat, que sota el nom de La Barretina, actués d'iniciadora i actuadora de les festes anuals del Carnaval.

S'havien format anys enrera La Sabata i El Barret. Posteriorment es dissolgueren. El seu record féu des­vetllar a la memòria les Jnülangues carnavalesques que no quedaren per complert en Toblid, dones un bon nombre de joves terrassencs es reuniren al Cafè Kspa-n5'.ol, al carrer Major, j nomenaren la Junta que havia de dirigir l*entitat esmentada.

En aquella Junta hi eren representats tots els cle­ments de les diverses societats terrassenques d'aquella època, i quedà constituïda en la forma següent: Josep Llonguerns, president, en representació del Casino Es­panyol; Francesc Alegre, vicepresidcnt, del Casino dels Artesans; vocals, Josep Soler i Joan Badrinas, del Ca­sino Terrassenc; Rossend Barba, del Casino dels Arte­sans; Antoni Armengol i Marcellí Julià, del Casino de la Unió; Vicenç Vellsolà, del Centre Terrassenc; Mi­quel Marsà i Josep Vila, de l'Ateneu terrassenc; Feliu Barba i'Tomàs Mas, del Cafè Espanyol; tresorer i vice-secretari, Francesc Gallifa i Joan Domènech, respecti-

104 BALTASAR RAGÓN

vament, ambdós del Casino del Comerç, els quals pren­gueren possessió dels càrrecs el dia 28 d*aquell mes.

Pocs dies després, la societat comptava ja amb cent setanta-un socis, que pagaven un ral d'entrada i una pesseta trimestral, i tenien dret a un reglament imprès. Era necessari pagar tota la quota anual, qualsevol que fos el mes d'ingrés a la societat.

Aquell any no es féu Carnaval, per haver-se dispo­sat de poc temps. Amb tot, en reunió del 30 de maig mateix, el patrici En Francesc Alegre inicià, portant-se finalment a cap, una Exposició local en el Col·legi Ter-rassenc, amb la cooperació de VInstitut Industrial, la qual s'inaugurà el dia de la Festa Major següent.

Com sigui que el Reglament ordenava que solament es podien invertir cabals de la societat en festes de Carnaval, la junta de La Barretina va recórrer a una subscripció pública, que l'Ajuntament ya encapçalar amb 500 pessetes, assolint un èxit aquella exposició.

La Barretina celebrà les millors festes carnavales­ques d'aquella època. A la Plaça Major hi montaven per Carnestoltes un gran taulat, amb vuit graons i un Tron ornat amb robes de molts colors, fent guàrdia a cada costat el gegant i la geganta.

Les cavalcades que s*organitzaven sempre eran sota el motiu de recaptar cabals, que després eren lliurats a l'Hospilal i als presos.

Aquesta societat donà fe de vida fins ei 21 de gener de Fany 1886, data en la quaj La Barretina celebrà l'úl­tima reunió.

%

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 105

L'EXPOSICIÓ LOCAL D E L 83

Un dels actes més importants dels finals del segle passat fou, sens dubte, Texposició local d'indústria, agricultura i belles arts, que se celebrà per la Festa Major de l'any 1883, en el Col·legi Terrassenc.

La Comissió organitzadora la formaven: Ignasi Amat, president de l'Institut, el qual figurava com a president; com a vocals, Joan Cadcvall, Isidre Pala, Antoni Ubach Soler, Jaume Morral i Casamada, Lluis Salvans, Ramon Cortès, i com a Secretari, Alfons Sala.

A l'exposició hi prengueren part el comerç, la in­dústria, agricultura i les belles arts de Terrassa. Pot dir-sc que fou Túnica vegada que, en un mateix lloc, s'han reunit manifestacions dels diversos sectors que constitueixen la vida terrassenca.

No disposem de prou espai per a dontir una nota detallada d'aquell magne esdeveniment. Donarem, però, uns quants noms dels que hi contribuïren, d'al­guns des quals, llurs descendents encara conserven la mateixa casa, després de transcorreguts cinquanta-tres anys.

Al final de l'esplèndid jardí que encara es conserva més bonic que mai, a la plataforma que forma Tentra-da de l'edifici del Col·legi, s'hi construïren unes piràmi­des, unes de llana, dç Clapés Iglésies i Ribas, i altres

106 BALTASAR RAGON

de carbó, de Barata, Mata i Ubach, i altres de pedra calissa, de Torras Palet. Hi figuraven fustes de pi, de Palet de la Quadra; blocs de marbre, de Barata, pro­cedents de les pedreres de Matadepera; pedra artifi­cial, de Noguera; exornaments de guix, de Duhay.; un molí de vení, de Torrens i Font; una turbina en fun­cionament; una maquina de vapor damunt una co­lumna de fundició, de la casa Abelló i Companyia.

A l'interior i al passadís, la casa Segués hi tenia exposats gerros i pedra artificial; sabons, la casa Joan Baptista Galí; xocolates, la fàbrica Piera; cordes, Ra­mon Fau; models de màquines de fer rodets, de Grau; una col·lecció de ganivets, de Bufí; teles combinades de Hicart, i aparells de cuir de Castella i fill i Auges.

Hi contribuïren els fusters Ferran, Iglesias, Caste­lla, Rodoreda i Sabater i els pintors Cascante, Viver i Creus, amb treballs sobre vidres decorats; el sastre Badrinas de la Plaça Major, al qual el rei Amadeu havia distingit en certa ocasió amb la Creu d'Isabel la Caiòlica.

La classe mèdica bi envià alguns exemplars d'obres i monografies de metges fdls de Terrassa, entre les quals la de Pau Aymerich premiada a l'Acadèmia; diverses del"*doctor Nicolau Homs, que era catedràtic de l'Escola de Medicina de Barcelona; una de física mèdica, del doctor Pere Verdós Mauri; una vitrina de productes del farmacèutic Joan Vinyals; una coMocció d'obres d'ensenyament, del doctor Vilaseca, pvre.; una Flora de la Comarca del Vallès, del doctor Cadeyall, amb 1.036 espècies vegetals.

En la secció de Belles Arts hi figurava en lloc de preferència i d'honor l'artista terrassenc Francesc Tor­ras, el qual hi tenia exposades vint-i-sis obres, entre

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 107

escultures i pintura. Seguien obres dels artistes fills de Terrassa, també, Francesc Montset i Tomàs Sagrera, de l'escola de Beciers.

Venien a continuació obres de Sor Serafina Caba, Tomàs Sala, Josep Ros, pintura; i Llorenç Oliart i Pau Rodó, escultura.

Els Col·legis Mas, Arañó, Rojo, Clara Freixas, Petra Cervera, Concepcionistes i Carmelites hi aportaren, també, llurs treballs.

L'acte de la inauguració, que se celebrà el dia 1 de juliol de l'any 1883, fou molt solemne.

Després de l'ofici del primer dia de Festa Major, l'Ajuntament, presidit per l'alcalde Joaquim Marinello, junt amb la Comissió, es dirigiren al Col·legi Terras-senc, acompanyats-de les bandes de Caçadors de Bar­celona i d'Enginyers, per tal de procedir a la citada* inauguració.

A Tacte hi eren presents, ademes de l'Ajuntament i Comissió, e! doctor Joan Cadevall; Santfeliu, coman­dant militar del Canton; Feliu i Coma, representant de l'Institut de Foment de Barcelona; Mas, diputat a Corts per Manresa; Soler, diputat provincia) de la mateixa ciutat; Mestres, del Foment; Prat. en repre­sentació de la premsa; Tobella, de la Renaixença; Roca i Gales, del Centre Industrial; Roca i Roca i molts al­tres.

EI preu d'entrada a l'Exposició era d'una pesseta, però alcíuns dies es rebaixà a la meitat.

L'últim dia d'exposició, que fou el dia 15 de juliol, es dnnà un concert i els expositors celebraren un ban­quet al menjador del mateix Col·legi,

L'afluència de forasters durant aquells dies, fou ver-daderament extraordinària.

108 BALTASAR RAGÓN

EL COLERA DEL 85

S'havia extès per Barcelona repidemia colérica, que causà grans estralls. Des del primer de juliol, de l'any 1885, que es presenta el primer cas, fins el dia 1 de no­vembre següent, que es cantà un Te-Deum per haver cessat el cólera, produí a Barcelona 1.318 defuncions.

Per a prevenir la propagació de l'epidèmia a la nos­tra ciutat el dia 30 de juliol d'aquell any es reuní l'Ajun­tament, d'acord amb la Junta de Sanitat i, de conformi­tat amb alguns dels majors contribuents, designà una Junta amb facultats per a elegir vàries comissions per tal de portar a cap els treballs que fossin necessaris.

Es formà una Junta d'auxilis composta de les autori­tats civil, eclesiàstica i judicial. Es nomenà president efectiu, a Antoni Ubach Soler; dipositari, Josep Ame­lla; vocals, Jacinte Bosch, Narcís Argemí, Ramón Al-biñana. Fidel Poal i secretari Tomàs Kscul)os.

Foren també designades unes comissions de barri, presidides per Francesc Alegre, Josep Salas, Josep Ros i Josep Pi.

Actuava, accidentalment, d'Alcalde, En Domènec Domingo, i el dia 2 d'agost següent, l'Ajuntament inicià una subscripció que encapçalà amb 3 mil pessetes i rà­pidament ascendí a 77.500 pessetes.

Ademes fou publicat un ban, el qual obligava a abandonar la ciutat, a tots els captaires que no tingues-

TERRASSA EiV EL SEGLE XIX 109

sia domicili a Terrassa; els terrassencs hayien de por­tar, a l'Ajuntament, el nom dels forasters que cada un tingués a casa seva, ja que es donava el cas que molts barcelonins es venien a refugiar a Terrassa. També or­denava el ban que fos llençada tota aigua entretingu­da, així com un sens fi de mesures higièniques en be­nefici de la ciutat. El primer cas de còlera a Terrassa fou denunciat pel metge Dr. Josep Ullés i Massaveu, el dia 16 d'agost d'aquell any.

Durant aquell mes es registraren,- solament, 25 de­funcions; 22 pel setembre, 13 per l'octubre i 19 pel no­vembre. I encara pot dir-se que la major part no foren degudes a la peste que assolava Barcelona.

La Junta de l'Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer, muntà un local independent a l'objecte d'aillar per complet els casos que poguessin presentar-se.

La quantitat total recaptada ascendí a 142.715 pes­setes.

El dia 15 de novembre es celebraven, amb tota pom­pa, divins oficis i es cantà un Te-Deum, amb assistència de les autoritats. Predicà l'orador sagrat. Candi Sainz. de Robles.

A la tarda es celebrà processó i el penó principal fou confiat a la Junta d'Auxilis. El curs d'aquesta pro­cessó fou pels carrers de la Fontvella, Sant Antoni, pont de Sant Pere i Esglésies, on la comitiva es dividí en tres grups i es repartí en les tres esglésies, en les quals esta­va exposat el Santissim. Es cantà el Te-Deum i, acabada la cerimònia, la processó seguí el curs i s'hi pfogircn les autoritats i clerecia de Sant Pere. Passà pels carrers de la Creu, Nou, Sant Pere, Gavatxons i Plaça Major. Eren portades les imatges de Sant Roc, Sant Sebastià i el Sant Crist.

l i o BALTASAR RAGÓN

De les quantitats subscrites pels terrassencs per als necessitats en cas d*invasió colérica i pels obrers man­cats de recursos, la Junta d'Auxilis recaptà, de moment, un deu per cent, del qual, solament fou necessària la inversió d'un 70 per cent. i s'acordà, per tant, que el sobrant fos retornat als interessats.

Qui volia dit sobrant, havia de passar-lo a recollir i, en cas contrari la quantitat era lliurada a l'Hospital i Casa de Caritat de St. Llàtzer, el qual en sorti benefi­ciós, puix que fot*en pocs els que sol·licitaren el retorn de les quantitats sobrants.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX lU

L'ALBERG NOCTURN

En la casa número 16 del carrer de les Parres, hi havia antigament un hostal, on els traginers hi feien parada quan anaven de cami. Tamhé en aquell lloc s'hi estatjaven de nit els vianants pobres. El dia 25 de no­vembre de l'any 1770 l'Ajuntament acordà arrendar a Salvador Grané, Illosta] de la vila per 10 lliures mo­neda barcelonesa, amb Tobligació d'allotjar-hi soldats. En sessió del 15 de maig de l'any 1874, l'Ajuntament clogué un conveni cnlre dita Corporació i el propie­tari de l'Hostal, En Miquel Grané i Valls, porqué aquest seguís estatjant a casa seva els vianants pobres, als que devia cobrar 6 cèntims a cada un. L'Ajuntament abo­nava al citat Grané, per aquest concepte, vint pessetes cada trimestre.

Aquest conveni devia acabar en 1879, doncs el dia 13 de febrer d'aquell any, l'Ajuntament acordà que els po­bres, durant la nit, fossin allotjats a l'Hospilal vell, antic edifici) que hi havia al Uoc on ara hi ha la Plaça Mercat.

El dia 6 d'octubre del 1887 TAjuntament arrendava, destinat al mateix fi, un edifici de la carroíera de Mont­cada número 83, propietat de Miquel Arnau, fins a Voc-lubrc del 1891, en què els pobres eren novament allotjats a THospital yell.

Els mendicants foren destinats per manca d'espai, als soterranis de l'edifici. Feia els serveis de llit un jas

112 BALTASAR liAGON

de palla, que sois era canviada de tant en tant i havia ja servit moltes nits.

Aquelles parets humides i fosques presentaven un tètric aspecte j a la vegada constituïa un perill d'infecció.

Així i tot, fins al cap de 13 anys no es desocupà el local, i encara pel poderós motiu d*haver-se dVnrunar Tedificí, per tal de construir en aquells terrenys, la nova Plaça Mercat.

En espera d'un nou estatge, els pobres mendicants foren allotjats, interinament, als quarterets municipals.

A mig febrer de l'any 1905 els regidors Ubach i Su-carrats varen visitar els Asils Nocturns de Barcelona per a montar-ne un a Terrassa.

En sessió del 23 de febrer de l'any 1905, PAlcalde Alfons M." Ubach proposà habilitar, per alberg nocturn, l'antic Escorxador de la barriada de Sant Pere, situat a l'extrem de] carrer de Parellada, que des del juliol de 1904, no s'utilitzava, pel motiu de l'agregació de dita barriada amb Terrassa

La idea es trobà moK encertada i acte seguit es feren les obres necessàries i durant aquell mateix any, s*hi allotjaren ja 317 pobres.

Els pobres que hi volen passar la nit, han de pre­sentar-se de vuit a nou del vespre a Casa la Ciutat, des d*on un empleat els acompanya a l'Alberg.

Una vegada hi són, els prenen els noms i el Uoc d'on son fills. Després els fan rentar cara i mans i si tenen algun objecte els el recullen per guardar-lo en lloc tancat. A l'endemà, a les 5 si es a l'estiu i a les 6 a l'hivern, els fan aixecar i rentar-se altra vegada.

El màxim d'estada, per individu, és de tres nits se­guides.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 113

EL CENTRE ARTÍSTIC TERRASSENC

En la casa núm. 11 del carrer del Vall, on anys en­darrera hi havia hagut una societat popular coneguda pels Parrots, va fundar-se el Centre Artístic, en el qual s'hi aplegaren els terrassencs enamorats de les belles arts. Era una branca del Centre Català, fundat dos anys abans, i tenia per objecte treballar en profit de l'art i de Terrassa. N'era president Enric Torrella i vice-president Enric Ochoa i figuraven entre els socis fundadors Antoni Boada i Puig, Pere Autonell i Guardiola, Ramon Coll i Gorina, Baró de Corbera, Josep Viver de la Torre Bo­nica, Isidre Mogas, etc.

Com a primer acte oficial es va celebrar una exposi­ció de dibuixos i pintures d'artistes terrassencs, la qual va cridar força Tatenció, i ademes es va organitzar una escola d'aspirants, baix la direcció del mestre Martínez.

El dia 8 de juliol del mateix any, amb motiu de tenir lloc una altra notable exposició, es va celebrar una vet­llada en la qual hi prengueren part Soler i Palet, Josep Ventalló, Pere Autonell, E. Masriera i el canonge Cullell.

Noves corrents desviaren alguns dels socis fundadors i al cap d*un any fou disolta la societat i es dispersaren els pocs socis que quedaven entre el Circol Egarenc i Els Artesans i es passà més de deu anys sense fer-se cap altra manifestació d'art.

114 BALTASAR H ACÓN

EL FOC DE CAL SALA

El día 11 de maig de I'any 1866, els terrassencs Fi'an-cesc Pujáis i Colomer, Jacint Bosch i Curet, Pere Ar­mengol i Albi, Gaietà Alegre i Trias, Antoni Sala i Salles i Josep Muns i Torres, compraren un terreny que era de propietat d'En Feliu Figueras i Sabater.

L'objccle d'aquesta compra fou la d'aixecar un edi­fici per a installar-hi maquinària per a la fabricació de panyos.

El dia 23 de juny següent, quedava constituïda una societat amb el nom de Jacinto Bosch y Compañía i es començaren els treballs de construcció al lloc on és ara carretera de Rubí, senyalat amb el número 50, amb en­trada també al carrer de Prim. anomenat llavors carrer d'Isabel II.

Aquest terreny amidava 9.807 canes quadrades i l'edi­fici solament n'ocupava unes 3.947.

En aquella época i en aital indret, les últimes cases de Tesquerra eren al carrer de l'Aurora i a la dreta aca­bava la població amb aquell edifici citat.

El dia 6 de juny del 1874, els socis de la societat Jacinto Bosch y Compañía, acordaren canviar el nom de la dita societat, per «Vapor Tarrasense», nom que fou adoptat per anomenar l'esmentat lloc.

Aquest edifici era un conjunt de tres llargues qua­dres, paral·leles amb el carrer de Prim, però que la vi-

TEHRAS6A EN EL SEGLE XIX 115

sual d'elles no es deixa veure des del dit carrer, per haver-hi un rengle de cases al davant.

Dividia aquestes llargues quadres, un pati molt am­ple, a l'extrem del qual hi havia un edifici de regulars dimensions i de forma arquitectònica molt adequada, amb un rellotge sobre el portal de la façana, que perme­tia veure l'hora des de llarga distància.

A l'inlerior d'aquests dos edificis hi havia instal·lades les màquines anomenades de vapor que distribuïen la força a les dites quadres.

EI dia 8 de febrer de l'any 1890, es grodui un incendi a la quadra mes propera a les cases del carrer de Prim.

Era un dissabte, aproximadament a les vuit del ves­pre, quan tot just feia mitja hora que els setmanals de la casa havien deixat el treball, que el vigilant de la fàbrica Ramon Tusell i Gorina es donà compte que per damunt d'un empostissat sortia fum i a la vegada se sentia una gran felor de socarrim. No tingué temps de sortir a fora per a demanar auxili, doncs cl foc, a causa del vent que entrà por la porta que el vigilant obri, pren­gué unes proporcions formidables, la qual cosa féu que quedés aquell home atontat i sense esma ni de tocar la eampana que hi havia instal·lada per a demanar auxili.

Quan hi arribaren els bombers, era impossible sal­var l'edifici, ja que el sostre i part de parets era tot un munt de runes.

El que presentava veritable perill, era que el foc es propagués a les cases properes, cosa que tant el veïnat com els bombers pogueren evitar després d'un treball incessant que durà fins a altes hores de la matinada.

A l'interior d'aquest edifici hi havia instal·lats cinc assortiments, màquines desmotadores i altres màquines d'aparells propietat tot de la casa Sala y Sobrino.

116 BALTASAR RAGÓN

El material destruït, fou evaluat en 150.000 pessetes i estava assegurat en vàries companyies.

Quan va ocórrer aquell incendi, figuraven com a pro-pielarís de l'edifici conegut per «Vapor Tarrasense», però que tothom en deia a cal Sala, els senyors Jacinte Bosch, Jacinte Pujáis, Antoni Muns, Francesc Alegre i Alfons Sala.

Els que llavors varen presenciar aquell foc, no re­cordaven haver-ne vist mai cap de tan gros a Terrassa. La ciutat estava consternada.

Com que s'ensopegava ésser prop del Carnaval, al­gunes societats tenien anunciats balls de màscares per aquell vespre, i foren suspesos, en senyal de dol per aquella tragèdia que repercutí a algunes famílies d'o­brers, deixant-los sense treball per algun temps.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 117

UNA MANIFESTACIÓ PER LES

VUIT HORES

En el Congrés socialisia internacional celebrat a Pa­rís l'anv 1889, s'acordà un programa.de reformes per a millorar la situació de les classes obreres.

En aquest programa figurava, entre altres coses, la limitació de la jornada a vuit hores pels homes, a sis pels nois i noies de 14 a 18 anys, prohibint-se en absolut el treball a menors de 14 anys i descans absolut de 36 ho­res seguides setmanals.

Llavors la classe obrera, fonamentava aquestes de­mandes en el gran desenrotllament que havia pres ïa maquinària nuïlliplicaiit els mitjans de stitisfer les ne­cessitats del consum, amb menys esforç humà. 1 al·le­gava que si havia de fer-se a força de braços el que les màquines produïen, havia d'augmentar-se considerable­ment el nombre dels obrers i la duració de la jornada.

Les màquines estalviaven força humana i just era, deien els partidaris de les vuit hores, que vingués la disminució de la jornada.

Aquest estat d'opinió va anar-se estenent per tot Europa, produint-se vagues en diferents llocs per de­sacord de patrons i obrers, i finalment quedava tot arran­jat reduint la jornada a nou hores.

118 BALTASAR RAGON

A la nostra ciutat, els primers de llençar-se al carrer per a obtenir la jornada de les vuit hores, foren els pa­letes, que es declararen en vaga el dia 27 de febrer del 1890.

El dia 28 d'abril d'aquell any, les societats obreres terrassenques es reuniren a l'Ateneu Obrer, situat al carrer de Topete, número 99, a fi d'estudiar la forma amb què es podia portar a cap una vaga d'un dia i una manifestació com a acte d'adhesió a la petició de la jornada de vuit hores.

En aquesta reunió també va acordar-se dirigir un comunicat a l'Alcaldia i a J'Institut Industrial sol·licitant suspendre el treball de totes les fàbriques i tallers el dia primer de maig.

L'endemà al vespre, va celebrar-se un míting al tea­tre del Retir, on a dos quarts de nou ja era impossible fer-hi entrar xma persona més.

El pati de butaques oferia un aspecte extraordinari amb aquell atapeïment de bruses blaves, vestit únic que usava llavors l'obrer fabril.

Varen fer ús de la paraula els obrers Font, Riusech, Paloma, Sabater, Aligué i Masana, els quals tots aconse­llaren l'assistència a la manifestació del dijous següent, procurant guardar la serietat i màxim respecte a les Ueis establertes.

I el dia primer de maig del 1890, a les deu del mati, es trobaven reunits al Passeig un gros nombre d'obrers amb banderes i pancartes que deien: «Vivan las ocho horas». «Fiesta proletaria», «Manifestación del 1." de Mayo», etc.

A un quart d'onze, després d'unes breus paraules de l'obrer Aligué, recomanant ordre, la manifestació es posà en marxa. Carrer de Sant Antoni amunt. Els teíxi-

TERRASSA £M EL SEGLE XIX 119

dors mecànics anaven al davant amb els xicots de 14 a 18 anys, tots amb la brusa blava i la majoria amb la gorra de fai; seguien els paletes, serrallers, manyans, fusters i al darrera, tots els altres oficis» amb una repre­sentació obrera femenina.

En arribar la comitiva al Raval, tres comissionats va­ren pujar a l'Ajuntíiment j lliuraren un plec amb llurs peticions a l'alcalde senyor Domingo,, per tal que la dita autoritat el lliurés al Cap del govern de la nació.

Seguidament, l'ajcalde, regidors i comissionats, sorti­ren al balcó de la Casa Consistorial i foren fortament aplaudits pels manifestants.

L'obrer Aligué, des del balcó, va dir que el obrers terrassencs, conscients de llur situació i de llurs deures socials, demostraven amb aquell acte que no anirien mai als terrenys de la violència i del desordre per a aconseguir els seus nobles ideals.

L'alcalde, en breus paraules, va mostrar l'agraïment per l'actitut digna de Tobrerisme terrassenc.

Els comissionats varen fer lliurament d'un altre plec a Ja Junta de l'Institut Industrial.

La manifestació va seguir pel carrer Cremat, Major, Vall, Església, Fontvella i Passeig, on es va dissoldre.

En arribar el vespre, corrien versions de què la vaga havia de continuar l'endemà a tot Catalunya, però a la nostra ciutat, la majoria dels obrers que nsisfiren a una reunió, acordaren anar al treball i confiar a les autoritats la seva solució.

L'endemà el generaj Blanco declarà l'estat de guerra a tot Catalunya.

El dilluns següent, els paletes retornaren al treball amb la condició de començar la jornada de nou hores el dia primer d'agost següent.

120 BALTASAR RAGON

El dia 12 de gener de l'any 1919, o sigui vint-i-nou anys després, els obrers del l'art fabril tenien una as­semblea al teatre Alegria per a posar al corrent a la classe obrera que en una entrevista entre patrons i obrers, celebrada últimament, s'havia acordat fer la jornada de les nou hores a començar el dia 1 d'abril següent; però la majoria opinà que aquest horari havia de començar Fendemà del dia que es celebrava l'Assem­blea, i aixi ho acordaren els que s'entrevistaren després entre obrers i patrons.

I el dia 13 d'agost següent, l'Institut Industrial reme­tia a la Junta local de Reformes Socials l'horari que començà a regir a totes les fàbriques d'aquesta ciutat des del dilluns següent, o sigui des del dia 18, s·egons conveni de la «Federación patronal de Hilados y Teji­dos de Cataluña» i la comissió obrera representont^de la «Federación Nacional del Arle Textil y Fabril de España».

Aquest horari fou el d'establir la setmana anglesa de 48 hores, que començà el dia 18 d'agost següent.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 121

E N SAGASTA A TERRASSA

En aquella època En Sagasta, cap del partit fusiü-nista, va fer-sc popular recorrent les poblacions més importants de la Península en defensa del sufragi uni­versal.

El dia 9 de novembre del 1890 va arribar a Barce­lona, després de visitar Saragossa. Ambdues pobla­cions varen fer-li esplèndides arribades, donant el poble grans mostres de simpatia. A l'arribar a la capital catalana, va pujar en un cotxe que va ésser tirat per homes.

A la nit varen obsequiar-lo amb un banquet a No­vetats, on va pronunciar un discurs que va ésser molt comentat.

El dia 12 del mateix mes, acompanyat de Josep Ca­nalejas, Manuel Becerra, Manuel Aguilior, Venanci Gon­zález i Gaspar Núñez de Arce, va fer una visita a la nos­tra ciutat. Durant la seva estada, ya seguir els tinls d'En Pere Soler i Bohigas, les fàbriques de «Sala y Sobrino», «Alegre y Cia» i el Reial Col·legi Terrassenc.

A la casa Vieta i C.% que era al carrer de Sant Pere, s'hi va improvitzar una exposició de panyos terrasseucs, que va cridar força l'atenció dels visitants.

Els industrials terrassencs varen obsequiar-lo amb un banquet en els salons del Círcol Egarenc i a l'hora dej brindis, En Sagasta, entre altres coses, va dir:

l.>2 BALTASAR RAGÓN

«L'industria catalana, per nostres dissorts passades, no disfruta com el comerç, rjndústria i Tagricultura d'altres paisos, de tots els aventatges que reporta el fo­ment dels interessos materials, i mentres aquí, amb les nostres lluites interiors, havem perdut rius de sang i de diners durant tants anys de guerra civil, altres na­cions han pogut dedicar llurs tresors al foment de llurs interessos materials i creuar el país amb canals, camins de ferro, carreteres i pantans que han donat a l'agricul­tura, a l'indústria i al comerç mitjans i aventatges que manquen a l'agricullura, a l'indústria i al comerç es­panyol.»

«Es necessari que els partits polítics i els governs d'avui girin la vista amb més atenció al foment i desen­rotllament dels interessos dej. país. Podem fer-ho ja afortunadament, perquè ha desaparegut en realitat la lluita dels principis polítics «n què estàvem empenyats feia més d'un segle, descartat per resolt el sufragi uni­versal, conquerides les llibertats més àmplies que pot desitjar qualsevol país i establerta, sobre bases sòlides de tolerància i llibertat, la pau pública, bé poden els Governs preocupar-se d'altres atencions, bé poden posar exclusiva atenció al foment i desenrotllament dels inte­ressos materials del país. Doncs, bé, això és el que van a fer els Governs del partit lliberal; atendre preferent­ment el desenrotllament i foment dels interessos mate­rials del país, a fi de donar a l'agricultura, al comerç i a la indúslria tots els aventatges per a que puguin com­petir amb tots els de les altres nacions.»

«Brindo perquè aviat aconseguim aquests avantat­ges; brindo a la salut dels terrassencs j a la prosperitat de Terrassa i a la prosperitat, saiut i pervindre de Ca­talunya.»

TERRASSA EIV EL SEGLE XIX 123

Mentres els terrassencs despedien els visitants en l'Es­tació del Nord, no va fallar qui va entretenir-se a buidar la butxaca d'algun, industrial, escamotejant rellotges, carteres i moneders.

Cinc anys després d'aquest discurs tan rublert d'es­perances de pau, esclatava la guerra a Cuba, (febrer de 1895) quan En Sagasta era president del Consell de Ministres.

124 BALTASAR RAGÓN

E L COL·LEGI D E LES CARMELITES

En el lloc on avui hi ha la Plaça Mercat, o sigui a l'extrem del Raval, hi havia un edifici destinat a l'Hos­pital de Sant Llàtzer, on els malalts estaven cuidats per les Germanes Carmelites.

Aquesta institució, fundada a principis del segle pas­sat a Vic per la R. M. Joaquima de Vedruna i de Mas, obrí la seva casa a la nostra ciutat, l'any 1856.

A fi de què fossin menys oneroses les despeses que ocasionava l'Hospital, aquelles religioses es dedicaven també a Tensenyança.

A primers d'abril de l'any 1869, THospital fou tras­lladat al Convent de Sant Francesc, a l'extrem del Pas­seig, on les religioses continuaven l'ensenyança, amb molt bon zel per cert, com ho constaten de paraula al­gunes de les que en foren alumnes, que viuen encara i serven d'aquelles ensenyances un bon FRCord.

El dia 31 de desembre de l'any 1879, per acord de TAjuntament foren substituïdes per Germanes Tercià­ries Carmelites Descalces, les Germanes Carmelites de THospital. Aquestes, es dedicaren aleshores per complet a l'ensenyança, i el dia 2 de gener de l'any 1880 inaugu­raren un CoUegi al primer pis de Tantiga Casa Pons, de la Plaça Major, lloc on avui hi ha el nou edifici de la Central Telefònica.

TERHASSA EN EL SEGLE XIX 125

Deu anys després, la senyora vídua de l'induslrial J. Escursell, oferí a les Carmelites la seva casa del carrer de l'Església números 9, 11 i 13.

Aquest edifici comptava, al costat esquerre, amb unes grans sales que havien estat fàbrica i magatzem del dit industrial terrassenc. Aquelles sales foren llavors d'una grau utilitat per a l'ensenyança a càrrec de les Carme­lites.

A la casa de la senyora vídua Escursell, una de les sales de la planta baixa comunicava amb el pati, i fbu habilitada per a capella, que contenia un esplèndid altar gòtic dedicat a Nostra Senyora del Carme.

La inauguració del nou domicili del carrer de l'Es­glésia, tingué lloc el dia 26 de maig de l'any 1891.

Com a delegat del Bisbe, hi assistí el canonge doctor Estalella, qui va fer la benedicció dels locals.

Acabada la benedicció, el doctor Estalella féu una al·locució als assistents, entre els quals s'hi comptaven la major part de les famílies benestants de Terrassa.

En morir En Salvador Busquets, aquell edifici es des­tinà a l'Asil del benemèrit compalrici, fundat aleshores en ei seu llegat.

Les Germanes Carmelites, l'any 1901 obtingueren lo­cal propi al lloc on actualment són, caiTcr del Vall, nú­mero 21.

La Capella fou instal·lada a la cambra de reixa, fins que aixecaren al costat de l'edifici antic un edifici nou, destinat a capella, millor que la que hi havia al carrer de l'Església. Aquest edifici s'inaugurà el dia 26 de març de l'any 1922. Fou beneit pel Rnd. Prior doctor Molerá. El sermó anà a càrrec del Dr. Guardiet.

La campana que figurava al cim de la façana princi­pal, fou beneïda el dia 19 de desembre de l'any 1926.

126 BALTASAR RAGÓN

LA CAIXA D E RECLUTA

Una comissió de l'Ajuntament composta deis senyors Francesc Alegre, Lluis Salvans i Salvador Busquets vi­sitaren, el 5 de novembre de l'any 1891, ais germans Manuel i Josep Planas i Casals, a fi de fer veure a dits senyors, la necessitat que tenia Terrasa d'una zona de reclutament, ja que els minyons que entraven en quinta havien d'anar tots els anys a Mataró, inconvenient molt gran, no solament pels terrassencs, sinó també per altres districtes molt més apartats, que nosaltres d*aquella po­blació.

L'alcalde i «1 diputat a Corts don Alfons Sala visi­taren aj ministre de la Guerra general Azcàrraga.

Aquestes gestions no donaren resultat fins l'any 1902, en què fou concedida per R. D. del 26 de febrer d'aquell any. La zona militar fou instal·lada en l'antic edifici de l'Hospital vell, Hoc on avui hi ha el nou edifici de la Plaça Mercat i començà a funcionar el 3 d'abril d'aquell any.

.El dia 2 d'abril del 1905 es traslladà al carrer de To­pete, número 2, i en ranyl910 al lloc on és ara, carrer Major de Sf. Pere, número 20, que havia estat Casa Con­sistorial de l'antic poble de Sant Pere.

Donaren mil escuses, una d'elles, que si s'havia de donar una Zona, seria al districte de Solsona, tota ve-

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 127

gada que anleriorment ho havia solicitat un germà del general Azcàrraga.

Aquest edifici fou contruït l'any 1892, per l'Ajunta­ment del llavors poble de Sant Pere, abans de l'agrega­ció amb Terrassa.

En el xamfrà de la façana que dóna als carrers Major de Sant Pere i Parellada hi ha encara Tescut en relleu del poble de Sant Pere.

Des de l'any 1904 fins al 1905, data en què s 'hi tras­lladà la zona, hi havia instal·lat, en dit edifici, el Juljat 'de primera Instància.

La Caixa de Recluta de Terrassa comprenia els par­tits judicials de Tierrassa, Sabadell, Igualada i Sant Feliu del Llobregat.

Formaven el personal de plantilla, un tinent coronel, dos capitans, un sub-oficial, un sargent, dos caporals i quatre soldats.

128 BALTASAR RAGÓN

MISTER SECUAH

La majoria de terrassencs nascuts el segle passat, se­gurament que encara tenen a Ja memoria aquell estran­ger anomenat Mister Secuah, el qual, fent-se passar per metge de gran fama, visita la no'stra ciutat on va roman­dre per espai de tres setmanes.

Era un home ros i alt, que cada día, a les onze del mati, s'inslallava al Raval i a les nou del vespre, a la Plaça, davant del Cafè de les Victimes.

Des de dalt d'un cotxe, arengava el públic en anglès. Al seu costat hi havia un home séc que li feia d*intèrpret.

Quan acabava de parlar Mister Secuah, el seu intèr­pret amb veu de sorna, contestava: — El senyor diu que començarà arrancant caixals... El senyor diu que després guarirà el dolor de tots els que es presentin, siguin qui siguin, per arrelat que el mal estigui.

I tan bon punt acabava de parlar i es posava a arren­car caixals dels qui es presentaven, una banda, els mú­sics de la qual anaven uniformats, tocava alguna com­posició estrident. Aixi amb el soroll de la música, no es sentien les queixes dels pacients que de bona fe havien pujat al cotxe per a ésser guarits.

La frase «El senyor diu...», era el toc d'atenció per a escoltar la traducció de tot el que anava dient Mister Secuah.

— EI senyor diu-... que té un ungüent que fa mi­racles.

Als coixos, abans de fer-los unes fregues brutals, Mis­ter Secuah els trencava les crosses i els feia el massatge de calent en calent, amb un oli que ell es portava. Aca-

TERRASSA EM EL SEGLE XIX 129

bada la frega, els feia ballar com si mai haguessin coi­xejat.

Aquestes cures momentànies entusiasmaven el pú­blic d'una manera fantàstica.

Mister Secuah venia unes ampólleles al preu de deu rals, les quals servien per a beure i per a fer fregues.

Cada dia, a la Plaça es reunia una gran gentada per a sentir el que el senyor deia i un gros nombre de ma­lalts pujaven confiats al cotxe d'aquell estranger, cl qual, per tal de donar major espectacularjtat i reconèixer amb més perfecció el malalt, portava un llum elèctric enganxat al front. Cal dir que en aquella època, un llum elèctric i encara isolat, era una cosa rara i meravellosa.

Al cap d'una hora i'mitja o dues, l'intèrpret s'alçava i deia: — El sen3'.or diu que s'ha acabat i que fins demà.

I a l'endemà, el curander i l'intèrpret tornaven a fer la mateixa propaganda.

Fou tan desmesurada la importància que es donà a aquell home, que fins i tot es venien fotografies del seu bust, les quals eren col·locades en marcs als rebedors d'un gros nombre de cases particulars, en algunes de les quals, encara el conserven.

Mister Secuah va inaugurar la seva propaganda a Taira lliure el dia 12 de gener de l'any 1892 i va acabar­ia el 10 de febrer següent. El dia 24 de gener, la societat coral «La Llanterna» el va obsequiar amb una serenata.

Un mes després de les seves cures, la majoria dels que es deixaren trencar les crosses per Mister Secuah, tingueren d'encarregar-ne de noves per no poder cami­nar sense elles.

Al cap de dos anys, va dir-se que Mister Secuah ha­via mort en un naufragi,

EI cert és que mai més s'ha sabut res d'ell.

130 BALTASAR RAGÓN

EL VAPOR NIQUET

En desembre de l'any 1891, Mr. Niquet, natural de Reims, acompanyat dels seus amics Greorffroy, Vernís i Paillés, aquests dos últims comerciants de Barcelona, feien una visita a la fàbrica «Sala y Sobrino» de la nos­tra ciutat, instal·lada llavors al carrer de la Rasa, on éa avui la «Manufactura Textil» a l'objecte de conèixer la indústria espanyola.

Aquella visita fou Tinici de muntar una fàbrica en la nostra ciutat i el dia 4 de febrer de l'any següent, Mr, Niquet demanava autorització a l'Ajuntament per aixecar Tedifici a la carretera de Martorell, cantonada al que avui és carrer del Concili Egarenc,

S'encarregà de l'obra la casa Llàtzer Matalonga i fill i el dia 14 de juny següent, es començà a construir l'edi­fici de 4.000 metres quadrats, sobre una bectàrea de terreny de 16.700. Amb tota solemnitat s'inaugurà, el dia 16 d'octub"re següent.

El diumenge abans, tots els que contribuïren a la construcció de la fàbrica foren esplèndidament obse-quiats.

El dia de la inauguració, l'edifici estava per tot arreu adornat amb mata, boix i banderes franceses i espa­nyoles.

Foren invitats a Tacte, les societats, premsa i autori­tats civils, militars i eclesiàstiques.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 131

A les 10 del matí, donà la benedicció a la fábrica el Reverend Ramon Colomines, pvre., de la parròquia del Sant Esperit.

Acabada la benedicció, fou engegada la maquina de vapor, mentre l'orquestra «Trullassus» tocava la Marxa Reial i La Marsellesa.

A les 12 del malí, es celebra un banquet, en el qual hi assistiren uns 200 comensals.

El lloc on es celebrà aquest acte era adornat amb grans ramatges amb els escuts de Terrassa, Reims, Ca­talunya, França i Espanya. A l'extrem de dues llargues taules, hi havia, combinada en verd i flors, la inscripció «A. Prevost, E. Niquet y C.% F. Georffroy». Als extrems de la inscripció hi havia els escuts d'Espanya i França.

En el banquet hi assistiren, ademes dels socis pro­pietaris de la nova fàbrica, totes les autoritats, els se­nyors Alfons Sala i Vidal i Valls, diputats provincials, en representació de la Diputació. També hi havia re­presentacions de ITnstitut Industrial, Cambra de Co­merç, Institut Agrícola de Sant Isidre, el vice-cònsol se­nyor Monset, un gran nombre de fabricants, industrials i periodistes de Terrassa i Sabadell.

L'orquestra «Trullassus», durant el banquet inter­pretà GiiiUern Teli i Gari.

A rhora del brindis parlaren els senyors Josep Ven­talló, E. Niquet, A. Sala, Rnd. Colomines l'alcalde senyor Homs, Soler i Palet, Vernis, Georffroy, doctor Cadevall, doctor Almonacid, prevere i Vidal i Valls.

Aquell acte, celebrat entre unes parets on després hi foren muntades les màquines que col·laboraren per a la prosperitat de la nostra ciutat, fou com una consagració a la indústria i al progrés.

132 BALTASAR RAGÓN

El día 23 de maig del 1900 la casa Niquet y Co. pre­senta un recurs d'alçada contra l'Ajuntament perqué es permetés donar permís per a construir un forn d'obra prop de) Vapor.

Aquella fabrica, a Tany. 1902 fou traspassada tota a nom d'Ernest Niquet, i a l'any 1914 a Francesc Massana. el qual a l'any 1919, es junta amb els industrials Fran­cesc Salvans, J. Salvans Pasqual i Fills de E. Torrella, formant el que és avui S. A. de Peinaje e Hilatura de Lana.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 133

E L CAMPANAR D E L'ESGLESIA

DEL SANT ESPERIT

Fins a l'any 1893, a l'església del Sant Esperit hi havia un campanar, construït en el segle XVII, relati­vament baix, majorment per estar edificat en un dels' punts mes baixos de la ciutat.

L'any 1861 l'encarregat del rellotge era Fco. Abelló que cobrava 480 rals l'any.

El Prior, doctor Roig, va fer-se el propòsit de restau-rar-Jo i a la vegada aixecar-lo, car desdpia força de la grandiositat del temple aquell campanaret esquifit.

Va obrir una subscripció i amb ajuda del poble i de TAjuntament amb poc temps va recaptar la quantitat que ell desitjava.

El mestre d*obres, .Josep Perich, es va encarregar de la construcció, pel tipus de 14.000 pessetes. El cost total va ésser d' unes 25.000, incluint-hi el cost de les noves campanes.

Aquestes obres es varen començar el dia 15 de juliol, de l'any 1893.

Del campanar vell s'utilitzà la mateixa escala que ' hi havia, en la que s'hi compten 56 graons, des del pla del vestíbul de l'església al pla dels finestrals dels cos­tats, en que hi ha un llarc passadís que fa de sostre als altars laterals, 88 en l'escala de cargol; amb la restaura-

134 BALTASAR RAGÓN

ció s'hi varen afegir 30 graons més, fins el pla dels fines­trals i des d'aquest pla al cim, on hi ha les campanes de les hores, 36 graons més. Al fer-se la restauració es va­ren construir sis nous finestrals.

El dia 28 d'octubre de l'any 1893, va celebrar-se amb tota solemnitat la cerimònia de benedicció de les noves campanes. Al dit acte varen assistir-hi el bisbe de Bar­celona, doctor Català, el canonge Mateu, el vice-secre-tari de Cambra, Rnd. Puig i les autoritats locals.

Foren padrins, don Alfons Sala i donya Concepció Rocafort de Barata.

La de les hores porta el nom de Miquela, que era el del llavors alcalde, en Miquel Homs; la mitjana es diu Alfonsa 1 la petita Josefa Oriola, que era el nom del llavors Prior de TEsglésia del Sant Esperit.

Dessobre d*aquesi campanar hi ha una armadura de ferro per a sostenir les tres campanes de les hores, cons­truïdes per Esteve Barberi, d'Olot.

Per anar a dalt d'aquesta armadura de ferro, fins a la campana petita, hi ha una escala també de ferro, que conté 36 graons. Al cim de tot, una llarga barra ser­veix de parallamps i es creuada amb el penell corres­ponent i una creu. El gruix de les parets d'aquest cam­panar es d'un metre i en el cim, parets endins, té una circumferència de 18 metres.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 135

EL CAFE D E LES VICTIMES DEL LI

A Tany 1877, en el carrer Major número 7 i 9 en Jau­me Barceló, conegut pel Li, ya instal·lar-hi una cafè que anomenaven Cafè Espanyol. En Barceló va buscar dos socis per a que l'ajudessin en el negoci asociant-se amb Ignaci Agulló i amb Josep Llongueras.

En aquella època, les taules eren de fusta i les cadi­res de boga. EI cafè valia 15 cèntims i després va valer 6 quartos o siguin 18 cèntims, però com que l'inconve­nient era haver de tornar els dos cèntims sobrants al qufent donava 20, si s'hi conformava li donaven un car­quinyoli. D*aquests carquinyolis se'n feia un gros con­sum. En una sola tarda del diumenge, n'havien venut 14 lliures.

Als diumenges i dies de festa no era permès jugar a cap classe de joc fins a les 4 de la tarda, a fi de què els parroquians poguessin prendre cafè còmodament.

Era deliciós de veure com el típic terrasscnc, amb la barretina o amb aquella clàssica gorra de fai, sabo-rejava el cafè o el tè i després jugava a les cartes, per a defensar-se 15 cèntims de carquinyolis, durant tota la tarda i part del vespre.

I trobem que l'any 1887 com a cafès hi havia el de Catalunya a la Plaça Major número 4 i era cafeter en Josep Segarra, el de Europa, al carrer Nou número 8,

136 BALTASAR fíAGÓN

d'en Salvi Guilleumes, el del Retiro, al carrer del Pantan, d'en Jacinte Gaset j l'Espanyol, d'en Jaume Barceló, que ja s'havia traslladat al carrer Cremat número 8.

A l'any 1879, en Josep Barba va fer construir un local al carrer Cremat número 8, amb entrada per la Plaça Major, i va ser-hi traslladat el Cafè Espanyol.

El dia 15 de gener del 1885, va morir el soci Ignaci Agulló, mes els altres socis van seguir el negoci fins a Tany 1892, en que van acordar disoldre's, però seguiría essent propietari del cafè el qui oferis més quantitat a plec tancat, resultant ser el millor postor en Llongueras, qui va oferir 3.000 pessetes més que en Barceló refor­mant llavors el local i dotant-lo de totes les condicions que requeria.

Dos anys després, el propietari de l'edifici, un tal Fatjó, junt amb un notari-procurador i en Barceló (a) Li, varen lograr despedir al propietari del cafè, i aquest va llogar la casa on està actualment instal·lat, el cafè de les Víctimes, de la qual era propietari don Joan Pie­ra i Ferret. En Llongueras va batejar-lo amb ei nom de cafè «Las Victimas del Li» i en Barceló va sentir-se ofès amb aquell nom.

Quan en Llongueras va ésser cridat pel Jufge per una denúncia d*en Barceló perquè havia posat aquell nom al cafè, en Llongueras va declarar que a Tany 1851 (LI) hj havia pogut haver moltes víctimes aï món i, per tant, a elles anava dedicat el cafè.

I va inaugurar-se amb tot esplendor el dia 12 de juny de l'any 1893. Al 6 de novembre del 1896 moria el fun­dador i va seguir el cafè a càrrec del seu fill Ramon amb el nom de Cafè Llongueras, encara que tothom en diu a «Les Víctimes».

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 137

AI morir en Barceló, Tany 1897, el cafè «Español» varen nomenar-lo «Cafè Colón», propietat d'en Joan Donadeu, i va ésser obert fins a l'any 1919. El dia 20 de novembre de l'any 1927 s'inaugurà el nou «Cafè Colón» de la Plaça Major.

Fondes i cases de dispeses a l'any 1887, quan la ciu­tat comptava amb uns 13.000 habitants: La Peninsular, carrer del Raval, 20, propietari Miquel

Pompidor. Fonda de España, S. Pere, 53, Frederic Serra. Fonda de l'Univers, Cervantes, 4, Anselm Fanasa. Fonda de la Torre, Topete, 91, Agusti Amills. Restaurant, Pantan, 70, Joan Vidal.

Hosíaís: De Josep Farrús, Carrer de Cantaré, 3. » Josep Grané, carrer de les Parres, 16. » Jaume Roca, carrer de l'Església, 14. » Miquel Casanovas, carrer del Nord, 131. » Josep Figueras, carrer del Vall, 8. » Pere Mainou, carrer de Topete, 175. » Jaume Almirall, Plaça Major, 14.

Casa de Dispeses: Teresa Vigués, carrer Nou, 12.

Casinos: Comercio, carrer de la Fontvella, 40, Eliseu Marti. Tarrasense, carrer Sant Pere, 39, Frederic Serra. Mercantil, carrer Sani Pere, 48, Pere Aymerich. Centro Tarrasense, Teatre, 10, Pere Domingo. Unió, carrer Creu, 33, Joan Donadeu. Ateneu Tarrasense, Vall, 19, Francesc Puüt. Institut Industrial, Raval, 20, Josep Pompidor, Joventut Católica, San Antoni, 64, Àngel Rodó.

138 BALTASAR RAGÓN

UN EDIFICI NOTABLE

El Magatzem nomenat pel poble a cal Freixa, situat en el carrer Sant Pau, es sense cap dubte un dels mi­llors de Terrassa.

Llinda amb els carrers de Sant Pau, Sant Cristòfol, Passeig i Olm. L'entrada principal es al carrer de Sant Pau.

En aquest mateix terreny hi havia hagut el primitiu teatre Principal, que va cremar-se la nit del 11 de juny, de l'any 1847.

Abans d'aixecar-s'hi l'actual edifici hi havia instal·lat un jardiner, conegut per Tomàs Sagalà, i al costat de la casa del metge Ullés, hi havien quatre cases de pis, de construcció antiga. Encara es veuen algunes pintures en la paret d'aquesta casa, a la dreta del jardí actual.

Els terrenys havien perlenescut al industrial Josep Segret i darrerament al notari dou Joan Carranca.

Aquest bellissim edifici va fer-lo construir el terras-senc Pascual Sala i Salles, per a instaHar-hi el seu ma­gatzem de panyos.

Es obra de l'arquitecte Joan Trais i dels mestres d'o­bres Baltasar Gorina i Vicents Aymerich, que varen construir-lo pel tipus de 75.000 pessetes, començant l'e­dificació el dia 11 de maig de l'any 1893.

L'interior està dividit en varis locals a l'entorn del

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 139

grandiós saló central, cobert per una magnífica cúpula, de ferro i claraboia, a una alçada de 14 metres.

Està tot voltat de jardí i d'arbres frondosos i ocupa, en conjunt, una superfície de 1.300 metres quadrats.

Va inaugurar-se el dia 13 de juliol de l'any 1894. L'any 1900 va coniprar-lo la casa Freixa i Sans, fun­

dada el dia 4 d'agost de l'any 1894, continuadora de la casa Vieta i Companyia, fundada el 1824.

La casa Freixa i Sans va entra? en possessió d'aquest edifici el dia 1 de gener de l'any 1901.

El dia 23 d'agost de l'any 1927 en sessió de l'Ajunta­ment fou proposat el trasllat de la Casa Comunal en aquest edifici.

140 BALTASAR RAGÓN

MÍTING PROTECCIONISTA

L'Institut Industrial i el Sindicat de Contribuents agrícoles d'aquesta ciutat, adherits a la Lliga de Pro­ductors del Principat de Catalunya, convocaren a un mí­ting que se celebra el dia 14 de julíol de l'any 1895, en el Teatre Principal.

L'acte era per a donar compte de les gestions prac­ticades per a la defensa de l'Agricultura i de la Indústria i tractar del règim comercial que llavors hi havia entre les Antilles i la Península.

El teatre estava completament ple. Abundava la clas­se treballadora.

Presidi Tacte el senyor Antoni Ubach i Soler, presi­dent del Sindicat de contribuents de Terrassa, el qual tractà de recabar solucions pràctiques per a salvar la indústria i l'agricultura.

Es llegiren adhesions del Foment de la Producció Nacional, Lliga de productors de vàries Cambres agrí­coles, de senadors i diputats a Corts.

El senyor Costa, va combatre el caciquisme, origen de la ruïna de les classes productores.

El senyor Duran, vice-president de la Lliga de Sa­badell, censurà els diputats que prescindien dels inte­ressos de llurs districtes per a seguir les ordres del cap del partit al qual pertanyien.

TERRASSA ¿TV EL SEGLE XIX 141

Pregà que les comarques elegissin sempre per re­presentant a les Corts a llurs propis fills, ja que aquests senten les necessitats d'aquelles i poden defensar-les amb coneixements de causa i amb la independència ne­cessària.

El senyor Alsina, després de fer història dels treba^'s realitzats per la Lliga de Productors en pro del treball nacional, acabà excitant els industrials i agricultors per a què s'unissin, a fi d'aconseguir que Catíïlunya fos un pais pròsper, a la qual cosa hi tenia dret.

El senyor Zulueta explicà els treballs fets a Madrid per la Lliga de Productors que feren gestions per Ja reforma aranzelària de les Antilles. Es queixà, ademes. que malgrat d'haver-hi a les Corts 43 diputats catalans. solament 14 votaren en contra de les autoritzacions de­mandades pel Govern.

Finalment, parlà e] senyor Alfons Sala, el qual ad­vocà per la formació de Lligues de Productors a totes les comarques, reconeixent la importància dels treballs portats a cap. Afirmà, a més, que la qüestió dels aran­zels antillans revestia major importància per Catalunya que el frustrat conveni amb Alemanya.

Censurà l'organització política de llavors, i acabà dient, que dintre de la corrupció que existia, era pre­cís que els homes de bona fe s'unissin per a moralitzar l'Administració.

Una volta llegides les conclusions, es donà Tacte per acabat.

Després del míting, es constituí la Lliga de Produc­tors de Terrassa, la Junta directiva de la qual fou com­posta pels que formaven la Junta de la secció mer­cantil de la Cambra de Comerç.

142 BALTASAR RAGÓN

EL FRONTÓ TERRASSENG

Aleshores els partits de pilota basca havien desper­tat un interès extraordinari, i Terrassa estava desitjosa de posseir un Frontó. El compatrici en Pelegrí Matalon-ga i Paveras, el dia 4 de juliol del 1894, comprà, per 30.000 pessetes, un terreny situat al Passeig de 22 de Juliol, que ocupava la part del torrent de Vallparadís per llevant, carrer Mas-Adei per ponent i Sant Valentí pel Sud. Del citat terreny n'ulilitzà 1.835'60 metres qua­drats per a edificar-hi el Frontó, i el dia 14 de maig del 1895, l'Ajuníamenl li concedí el corresponent permís.

Un mes després, quan les obres del Frontó estaven ja molt avançades, es reuniren els aficionats a Tesport de la pilota per a confeccionar un programa de festes a celebrar-hi, a qual fi es nomenà una comissió com­posta dels senyor Francesc Alegre Roig, Josep Garcííi Humet, Josep Freixa Argemí, Joan Marcel Palet i Joa­quim Vancells Vieta.

Les parets de joc, o sigui la canxa, medien Tuna 15 metres de llargada i l'altra 54. La part de cadires i llotges era de ll ' lO metres d'amplada per 54 de llarga­da. Hi havia, ademes, un espai d'uns 426 metres, des­tinat a jardí, dependències i bar-restaurant, que hi te­nien instal·lat els germans Pbmpidor. Les llotges foren construïdes per subscripció pública per mitjà de 10 ac-

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 143

cions de 100 pessetes cada una, pels principals indus­trials i propietaris.

L'entrada principal del Frontó era el xamfrà exis­tent entre el Passeig de 22 de Juliol i carrer dit avui del Frontó, que llavors estava encara per urbanitzar, i es­tava emmarcada per dues columnes de dos metres de diàmetre, a l'interior de cada una de les quals hi havia una guixeTa per a la venda de les locaTilals En un lloc reservat del pati, hi havia instal·lada la taula de les postes.

El Frontó Terrassenc s'inaugurà el dia 28 de juny del 1895, quan encara faltava acabar la façana i locals accessoris.

El partit d'inauguració que fou jugat pels pilotaris Gogorza i Xiquito Berastegui contra Francés i Villàbo' na, despertà un interès extraordinari.

Les postes varen pagar-se a 7'50 pessetes i a 370, per 5 i 2, respectivament.

Al principi el Frontó Terrassenc obtingué un gran èxit, i cada dia era major el nombre d*apostadors; però algun temps després, o sigui a l'arribada de l'hivern, anà decaient, fins a no donar, quasi fe de vida.

Al següent estiu es notà un major entusiasme, encara que no prou per afrontar la situació econòmica tasca molt feixuga pels organitzadors.

Passada la Festa Major de l'any 1896, es donaren al Frontó, molts bons partits i es canvià l'empresa, per creure que així s'obtindrien uns resultats més positius.

Per la canxa del Frontó terrassenc hi passaren bons jugadors, entre ells S&Tozahal, Beloqui, Huarte, Zurdo de Vallibona, etc. Les postes s'arribaren a pagar de 4*05 pessetes a 10'15.

144 BALTASAR HÁGON

El màxim aconteixement que tingué lloc al desapa­regut Frontó, fou el dia 6 de setembre del 1896, amb motiu de la celebració d'un partit en. el que hi prengue­ren part els jugadors de niés reconeguda fama. Entre els concurrents s'hi destacaven distingides senyoretes, la majoria de les quals assistien per primera vegada al Frontó.

Els jugadors foren Oyarbide i Mendizabal (blaus) contra Madura i Garihaldi (vermells).

En arribar als 32 tantos, els equips estaven nivellats, però de seguida sobrepujaren els blaus, que arribaren als 50 tantos, mentre els vermells quedaren a 46.

L'últim anj'. que s'hi celebraren partits, fou el 1897. Passats tres anys més, el Frontó Terrassenc restà com­pletament abandonat.

EI dia primer d'abril, per escriptura del notari en Domènec Ventalló Homs es posà l'edifici en pública subhasta. Fou adquirit per l'industrial N'Isidre Esme­ráis, en nom de la casa Geis, Matalonga i C , per 18.250 pessetes.

En aquest edifici que ha sofert diverses transforma­cions, actualment hi ha la fàbrica de gèneres de punt de J. Geis Bosch, el qual ha anat adquirint el terreny que forma el terraplé del Passeig, on ha construït un espaiós magatzem, despatx i garatge, conjunt que dóna un bell aspecte a aquella via.

TERRASSA EN EL SEOLE XIX 145

INCENDI E N UNA CASA D E L CABRER

D E LA FONTVELLA

A la casa número 5 d'aquest carrer, on ara hi ha instal·lada la barberia propietat de la vídua de Josep Vallhonrat, hi havia en aquella època una botiga de merceria, de la qual n'era propietari en Ramon Mar­gan fc.

La nit del 9 al 10 de juny de l'any 1896, estant ab­sent el propietari, els seus familiars, o siguin la mes­tressa, una noia de 18 anys i dos nois més petits es do­naren compte des de dalt del pis que hi havia foc a la botiga.

Presos de terror no s*atreviren a baixar i des del bal­có de la casa començaren a demanar auxili, amb uns crits tan esgarrifosos, que despertaren tots el veïns.

Alguns transeünts, entre ells en Pau Paloma i en Joan Donadeu, que llavors eren regidors, començaren a donar tocs d'çilarma. Llarga estona tardaren en arribar els bombers, i entre tant provaren els veïns d*obrir la porta del carrer amb la pròpia dau que els tirà des de dalt la mestressa, presentant4se nïolt difícil aquesta tasca.

Finalment la porta cedí i una gran flamarada sortia carrer en fora, ajudada per la corrent de Vaire que ve­nia per l'escala.

La noia, que creia sens dubte impossible la seva sal­vació, intentava tirar-se des del primer pis a baix; però

H'6 BALTASAR RAGON

el públic 1 veïns li aconsellaven que no ho fes, ja que en arribar els bombers, podrien, per medi d*una escala, salvar a n'ella, a la seva mare i germans.

Entre tant es procurava, amb no pocs esforços, treu­re els pocs gèneres de la botiga, que no s'havien cremat encara.

EI foc prenia tais proporcions que encengué els cor-tinatges del balcó del primer pis i la noia, en un moment de desesperació, sortí al balcó del segon pis i un cop allà, creient sens dubte impossible la seva salvació, es llençà al carrer, amb tanta mala sort, que el seu cap ví) rebotre en el sardinell de Tacera de l'altre costat del carrer.

La desesperació de la pobre mare en veure recollir la filla sanguejant, des del balcó d'on no es pndia moure, car el foc ja tocava les seves robes, fou un quadre esga­rrifós i inoblidable pels que el presenciaren.

La noia, en estat agònic, fou conduïda a la casa del vei del davant, l'ebanista Antoni Iglésies, conegut pel Seró i auxiliada pel farmacèutic Joan Vinyals i els met­ges Ullés, Bosch i Calsina.

Pocs moments després de rebre l'Extremaunció de mans de l'Itre. Prior Roig, deixà d'existir la desventu­rada noia, que es nomenava Dolors Margíirit i Centell.

Fou traslladat el seu cadàver a casa d'un germà del seu pare, carrer de Sant Cristòfol, número 53.

Entre tant arribaren els bombers podent encara sal­var a la mare, presa d'un gran desvaneixement i als dos nois de dotze i set anys respectivament.

Els pocs gèneres de la botiga que es lliuraren de les flames foren venuts alguns dies després a preu de saldo en una botiga de la Plaça Major.

TERRASSA EN EL SEGLE XfX 14?

ELS REPATRIATS DE CUBA

El día 4 d'agost de l'any 1898, Mr. Chambón, ambai­xador de França a Washington, va demanar, en nom d'Espanya, la pau a Nordamèrica, després de la desfeta de Santiago de Cuba i el dia 12 va firmar-se el protocol preliminar.

Sapigut a Terrasa, al cap de poc temps, que s'efec­tuava la repatriació de soldats, tothom, que més qui menys, tenia interés en conèixer i al mateix temps auxi­liar els soldats que venien de llunyanes terres.

De Terrassa n'hi havia alguns, però fixament no se sabia qui eren ni quan vindrien. L'inseguretat de si en­cara vivien o no, els soldats familiars o coneguts, des­pertava més Tinteros de la població i la gent anava a VEstació a cada tren que passava per si per aquelles coses veien arribar algun soldat parent o conegut seu procedent d'Ultramar.

Les dones hi anaven amb ampolles de llet, carn o pa del dia per a fer-ne ofrena elles mateixes a aquells herois, molts d'ells desconeguis, però que sens dubte tenien pare o mare que amorosament els esperava en el seu poble amb aquella ànsia mortal que es sent en 2*incertitud.

Era un dimecres i vigilia de la Mare de Déu de se­tembre de Tany 1898, que va córrer el rumor de que

148 BALTASAR RAGON

arribaria un tren a la matinada i que en ell hi veniern repatriats fills de Terrassa.

Algunes colles dels que en vigílies mai se'ls fa tard, varen arribar-se a l'Estació del Nord» a les tres de la matinada, per veure si era cert que arribarien soldats procedents de Cuba, que se sabia que havien desembar­cat a Sanfander, on havien pujat al tren que els havia de conduir a llurs pobles respectius.

I en efecte, pocs minuts després de les tres de la matinada arribava un tren en direcció a Barcelona i al moment de parar-se va sentir-se una veu que va dir (Gràcies a Déu, Terrassa! i aquella veu que sortia del cor d'un dels repatriats, va ésser coneguda per un de llurs amics que ja el creia mort i es desenrotllà la esce­na emocionant que es pot suposar.

Aquell soldat era en Joan Canals i Farré de la sec­ció de Minadors Sapa dors, els pares del qual vivien en el carrer de Guttemberg número 25.

A l'endemà, per ordre de l'Ajuntament, va ésser auxi­liat pels metges Calsina, Benet i Samaranch, els qui varen diagnosticar que no tenia cap malaltia, però sí una gran debilital.

Seguidament rAjunlament, presidit per l'alcalde Pe­legrí Matalonga, va obrir una subscripció per a auxi­liar a tots els repatriats terrassencs i de seguida varen recaptar-se 6.786'91 pessetes, contribuint-hi les societats, entitats i els industrials i comerciants.

Alguns dies després varen anar arribant els demés soldats terrassencs supervivents de la campanya malalts de paludisme, febres o tuberculosis.

Dels que varen servir en aquella guerra sabem el nom d'alguns terrassencs: Tomàs Torras, Joan Estapé, Pere Echinique, Josep Solans, Amadeu Canyadell, Pau

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 149

Salles, Francecs Altamorros, Dionis Montfort, Emili i Antoni Alzamora, Josep Vera, Tomàs Freixas, Joan Vi-ladoms, Andreu Font, Emili Blasco, Agustí Paloma, Emili Roca, Aleix Molins, Estanislau Muntaner, Emili Ayné, Cristòfol Torra, Miquel Figuerola, Pere Artigues i Pere Gamell.

Durant un curt. espai de temps varen morir Llorenç Soler a l'Hospital de Barcelona, Agustí Nogués al de Lugo, Ramon Sabaté al de Manzanillo (Cuba), Antoni Masdéu al de Sagua la Gran (Cuba), Josep Sitges i Joan Canals a Terrassa, el primer al cap de mig any al car­rer de Cervantes número 10, i l'altre deu mesos des­prés, al carrer de Guttemberg.

De Testadística treta de Barcelona resulta que en aquell port, procedents de Cuba, hi varen desembarcar 23.210 repatriats.

150, BALTASAR RAGOK

LA CREU ROJA

EI doctor Joan Cadevall Diars havia rebut una co­municació de la Delegació especial de l'Associació de la Creu Roja a Barcelona, en la qual se'l nomenava Pre­sident de la Comissió que havia d*encarregar-se de la constitució de la Creu Roja en aquesta ciutat.

A tal fi es reuniren, a l'Institut Industrial, el dia 12 de desembre de Tany 1898, un bon nombre de terras-sencs, que sentien gran simpatia per la Creu Roja. Una volía practicats els requisits que marcaven els articles del Reglament general, el citat President delegat, en Joan Cadevall, donà per constituïda la Comissió del dis­tricte' de Terrassa de l'Associació internacional de la Creu Roja, i es nomenà la següent Junta:

President, Joan Cadevall Diars; vice-president pri­mer, Joan Salvans Armengol; ¡d. segon, Domènec Palet i Barba; dipositari de cabals, Joan Marcet Palet; comp­tador, Joan Bta. Gall Coll; vice-comtador, Josep Tobe-11a Pi; director de magatzem, Miquel Homs Roses; se­cretari, Miquel Galí Figueras i vice-secretarí, MiqueJ Fargas.

El dia 9 de gener següent, una comisió de l'institució recentment .constituïda a la nostra ciutat, es traslladà a Barcelona, a fi d'estudiar varis assumptes relatius a la bona marxa d'aquell associació. Com sigui que aquell

TERRASSA EN EL SEGLE XIX . 151

mateix dia desembarcaven repatriats, procedents de Cuba i Filipines, la comissió terrassenca, acompanyada d'alguns membres de la capital, anà a presenciar el desembarcament i observà, a la vegada, la bona orga­nització de la Creu Roja de Barcelona i el bon material amb què comptava.

Deu anys després de constituïda a la nostra ciutat, la Creu Roja comptava, ja, amb material bastant complert pels casos de necessitat.

El número de socis era de cinquanla-vuit, tots ells obligats a prestar els serveis necessaris, en els casos convinguts.

Hi havia muntades quatre ambulàncies, distribuïdes en diferents llocs de la ciutat; la central estava instal-lada a l'Ajuntament, altra al Vapor Galí del carrer de Sant Leopold, altra al Vapor Matari i Salallasera i una altra al Vapor Solà de la Carraca.

Cada una d'aquestes ambulàncies estava proveïda d'una llitera, un bofiquí, dos rentamans i demés mate­rials d'assistència. En la central hi havia nna llitera arti­cular model, per a la conducció i operació de ferits.

El dia 11 de març de l'any 1911, s'inaugurà el servei de brigada, que formaren de seguida 60 homes, a les ordres del Comandant en Joan Ramoneda i Surrallés.

A l'any 1919 la Creu Roja montà un servei que no­menà Protectora del soldat terrassenc a l'Àfrica que en combinació amb Mar i Cel, de Barcelona, auxiliava els soldats de l'Àfrica i llurs famílies.

A l'any 1921, agraït el «Seguro Tarrasense» dels bons serveis que la Creu Roja local havia prestat, li féu ofre­na d'una llitera amb rodes, proveïda de tots els acces­soris, últim model en la seva classe.

152 liALTASARRÁGON^

La Creu Roja havia tingut sempre el seu estatge principal en una de les dependències del pati de la Casa Consistorial, fms el dia 29 de març de l'any. 1925, que s'installà en un local apropiat, al carrer de Topete nú­mero 9.

El dia 6 de juliol del 1930 adquirí el primer-Auto-Cotxe i el dia 23 de maig del 1931 es traslladà al carrer d'Arquimedes on resideix actualment.

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 153

L'ASSEMBLEA DE LA CAMBRA

DE COMERÇ

S'havia acabat la guerra amb els nord-americans i el Govern espanyol estava amb dèficit extraordinària­ment gros.

Per tal de cobrir-lo, el ministre Villaverde va creu­re que era de necessitat augmentar els pressupostos. Els més perjudicats de l'augment foren les Cambres de Co­merç, les quals es van revoltar de seguida contra el Govern.

De moment, el país també protestà. Terrassa va jun­táis la seva protesta el dia 26 de Juny de l'any 1899, tan­cant les portes de totes les botigues des de les 11 a les 12 del matí. A les portes tancades s'hi posà el següent rètol: Tancat en protesta dels nous pressupostos.

La Cambra de Comerç de Terrassa organitzà un mí­ting de protesta en el Teatre Principal. En ell es donà compte, a la vegada, de les conclusions aprovades a TAsscmblea de Saragossa.

A les cinc de la tarda del dia 17 de setembre d*aquell any, es trobaven reunits a l'Institut Industrial els di­rectius de l'entitat, junt amb els de la Cambra de Co­merç, i les Comissions permanents d'aquestes i altres entitats de Barcelona, Sabadell i varis pobles del vol­tant. Junts es dirigiren al Teatre Principal.

154 BALTASAR RAGÓN

Entre les personalitats que prengueren part a l'As­semblea, hi havia els senyors Basili Paraíso, president de la Cambra de Comerç de Saragossa, qui presidi; Santiago Alba, de la de Valladolid; Ramon de Castro, de la de València; Albert Rusiñol, del F.,¡ment del Tre­ball Nacional; Raventós, de la Societat de la Propietat Urbana de Madrid i Latorre, de la Junta Sindical dels Gremis de Madrid. Es reberen adhesions de les Cam­bres de Comerç de Bilbao, València, Alava, Santiago, Logroño, Vigo, Granada, Tarragona, Reus i Madrid.

L'escenari del Teatre Principal, lloc on se celebrava TAssemblea, presentava un bell aspecte. La taula dels oradors formava semicercle i era coberta amb un vellut carmesí fosc, amb sarrell d'or. Al mig de la taula, dos lleons figurats en or i als extrems, els escuts d'Espanya i de Catalunya. El darrera, era lot cobert de plantes.

A les baranes de la sala hi penjaven uns bells tapis­sos amb escenes de la indústria i artístics dibuixos amb al·legories.

La direcció va anar a càrrec de Tartista Pere Viyer. Parlaren tots els que havem anomenat primer i ade­

mes, el llavors diputat a Corts, Alfons Sala i el doctor Joan Cadevall d'aquesta ciutat.

La premsa de Barcelona va donar una extraordinà­ria importància a Tacte.

Í N D E X

156 BALTASAR RAGÓN

Presentació 5 La Vila a començaments de segle 7 La guerra de l'Independència 16 Les festes de la Constitució 27 Un judici per cantar cançons subversives 29 Els reis Ferran VII i Amàlia visiten. Terrassa 33 Els "Murris" , 35 El Carnaval del 1831 39 *** ^-j

Un combat a les dues rieres 42, Una Junta d'Armament 43 Un fet dels Matiners 45 El Sometent 48 Els Consums 52 Els Ducs de Montpensier visiten Terrassa 54 Compliment d'una sentència 56 La visita de la Reina Isabel II 59 Les pestes del 54 i del 65 61 Destitució de l'Ajuntament 64 El rei Amadeu I a Terrassa 68 La societat "La Sabata" 70 Els carlins a Terrassa 74 Terrassa al Rei Alfons XII 77 Visita a Terrassa del General Martínez Campos 79 Les festes de la Pau 81

TERRASSA EN EL SEGLE XIX 157

Un plànol de Terrassa 83 L'Ateneu Terrassenc . ; 85 La societat "El Barret" 89 El Cos de Bombers 92 Foc als "Campos" 95 La nostra Escola d'Arts i Oficis 97 La societat "La Barretina" 103 L'Exposició local del 83 105 El còlera del 85 108 L'Alberg Nocturn l l i El Centre Artístic Terrassenc » 113 E! foc de cal Sala 114 Una manifestació per les vuit hores 117 En Sagasta a Terrassa 121 El Col·legi de les Carmelites -124 La Caixa de Recluta 126 Mistcr Secuali 128 El Vapor Niquet 130 El campanar de l'Església del Sant Esperit 133 El Cafè de les Víctimes del Li 135 Un edifici notable . . 138 Miting proteccionista 140 El Frontó terrassenc 142 Incendi en una casa del carrer de la Fontvella 145 Els repatriats de Cuba 147

La Creu Roja 150 L'Assemblea de la Cambra de Comerç 153

LLIBRES DEL MATEIX AUTOR

Recull de dades terrassenques.

Terrassa (Historials i efemèrides), fagotat).

El poble de Sant Pere de Terrassa, (agotat).

Les Cases pairals de Terrassa, (agotat).

Historials terrassencs 1931-1935.

Terrassencs del mil-vuit-cents.

Bodes d'or del ' 'Círcol Egarenc". (agotat).

Els Tudons. (agotat).

La industria tarrasense a través de los tiempos,

El Teatro del Retiro.

En preparació: Coses de Terrassa viscudes.

j?