1. l’efecte hivernacle - wordpress.com · ciències socials_tema 1 el medi ambient 2 nefastes per...

Ciències Socials_Tema 1 El Medi Ambient

1

Grup 1_

1. L’efecte Hivernacle

La temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Ni massa freda, com a Mart, ni

massa calenta com a Venus. Gràcies a aquestes condicions la vida s'estén per tot el

nostre planeta.

La Terra s'escalfa gràcies a l'energia del Sol. Una part d'aquesta energia que arriba a

l'atmosfera és reflectida en direcció a l'espai, una altra part molt petita és absorbida i la

resta travessa l'atmosfera i escalfa la Terra.

Però quan l'energia és reflectida des de la Terra es produeix un fenomen diferent.

Alguns gasos de l'atmosfera, com el CO2 i el vapor d'aigua, la retenen, absorbeixen

gran part de l'energia i eviten que torni a l'espai. Això contribueix a mantenir el planeta

calent.

Així, doncs, l'atmosfera deixa passar la radiació del Sol per tal que escalfi la Terra,

però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l'espai. És molt semblant al que

passa als hivernacles, amb la diferència que l'hivernacle utilitza el vidre i no pas els

gasos de l'atmosfera per retenir l'escalfor. Per això aquest fenomen natural ha rebut el

nom d'efecte hivernacle. Si l'escalfor no restés retinguda a l'atmosfera, la Terra es

glaçaria.

2. L’escalfament global del planeta

Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de

l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la

superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han

augmentat en l'últim segle.

L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació.

Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de

graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants

graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de

molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències


2

nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets

polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.

El terme efecte hivernacle fa referència

al fenomen natural pel qual la Terra es

manté calenta gràcies a la presència a

l'atmosfera d'uns gasos (vapor d'aigua i

CO2, principalment ) que absorbeixen i

retenen la radiació solar, itambé a

l'escalfament general del planeta com a

conseqüència de la contaminació de

l'atmosfera.

3. Els gasos de l’efecte hivernacle

L'atmosfera conté diversos gasos (la majoria en quantitats molt petites) que retenen

l'escalfor que reflecteix la Terra. El diòxid de carboni (CO2), el metà, els òxids de

nitrogen, el vapor d'aigua i l'ozó són presents de forma natural en l'atmosfera. Tots són

gasos hivernacle. Sense la presència de dos dels gasos hivernacle naturals, el CO2 i

el vapor d'aigua, la temperatura de la Terra estaria a 30 ºC per sota de l'actual. Però la

contaminació fa que augmenti la quantitat de gasos hivernacle a l'atmosfera. Això

comporta el risc d'un increment general de la temperatura del nostre planeta.

4. Conseqüències de l’efecte hivernacle

El temps varia dia a dia i una diferència de pocs graus entre un dia i l'altre no ens

sembla estranya. Però si parlem de la mitjana de la temperatura de tot el planeta, una

diferència de pocs graus és un problema important.

Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un

increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en

compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps

actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la

mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món

canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els

tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més

duradores.


3

Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes.

L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals. Augmentarien els problemes de

fam i falta d'aigua i patiríem moltes més malalties.

Si es produís el canvi climàtic, les temperatures del nostre país equivaldrien a les

actuals del centre d'Àfrica.

D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets

polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països

perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.

5. Quines solucions estan a les nostres mans?

Font: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/hiverna.htm


4

Grup 2_

1. El Canvi climàtic

Ens trobem al segle més calent dels últims 600 anys. La gran contaminació de gasos a

l’atmosfera està creant una capa que impedeix que el calor s’escapi un cop ha rebotat

a la terra. Això causa un escalfament del planeta que provoca l’efecte hivernacle.

Aquest escalfament del planeta fa témer als entesos que sigui el començament d’un

ràpid canvi climàtic, i els seus efectes ja s’han vist en algunes comunitats de l’Estat

espanyol, on hi ha hagut inundacions, pluges desmesurades, sequeres,... tot a causa

del canvi de clima.

El principal gas que causa el canvi climàtic és el vapor d’aigua, però darrerament han

augmentat gasos com el diòxid de carboni, emès per la crema de combustibles fòssils,

com el petroli, el carbó o el gas natural.

Altres gasos causants són el metà que s’origina per fermentacions sense oxigen, o

l’òxid nitrós causat per l’eliminació de deixalles i l’ús de fertilitzants, també causen el

canvi climàtic. Per últim els CFC (gasos clorofluorocarbonats), que provenen dels

aerosols, neveres i aparells d’aire condicionat entre d’altres.

2. Els gasos que provoquen el canvi climàtic.

Gasos Produïts

CO2 diòxid de carboni Es produeix quan cremem carbó, gas natural i petroli.

N2O i CH4 nitrats i

metà Causats per la brossa, fertilitzants i excrements de les granges.

CFC Produït pels aerosols, refrigeradors i aparells d'aire condicionat.

H2O v (vapor aigua) Causat per l'evaporació de grans quantitats d'aigua i quan es

cremen combustibles fòssils.

3. Com observem l’acceleració del canvi climàtic?

Està previst que per al segle XXI la temperatura del planeta s’elevi una mitjana de fins

a 3’5ºC. Com a conseqüència d’això es probable que es desfacin les zones glacials i el

nivell del mar pugui pujar entre 50 i 95 cm, això afectaria les zones costaneres que és

on és concentren 2 de cada 5 habitants del món. S’amenaça d’inundar moltes regions


5

del món com ara el delta del Mekong, unes 300 illes del Pacífic i llocs com Argentina,

Bangla Desh, Nigèria i zones dels EUA.

També s’estan fonen valls glacials com a Suïssa i Nova Zelanda, això provoca allaus,

erosió de sòls i grans canvis en el cabdal dels rius, cosa que pot causar grans

inundacions.

A més, si la temperatura del planeta continua augmentant

existeixen més probabilitats que sobrevisquin gèrmens,

bacteris, espores i altres portadors de malalties, per tant

això també és un problema des del punt de vista mèdic.

Els científics creuen que no es massa tard per prevenir els

efectes més greus si s’actua immeditadament. Per això es fan convencions i

protocols on és pretén arribar a uns acords que posin fre al problema del canvi

climàtic.

4. Motius polítics

Anualment els polítics participen a convenis o protocols on s’intenta acordar la

reducció dels gasos que causen l'efecte climàtic (GEI). Normalment no hi ha gaire èxit,

perquè tothom mira més per als seus interessos que per la salut mundial.

El 1992 més de 150 caps de govern van firmar el Conveni de les Nacions Unides

sobre el Canvi Climàtic. L’objectiu d’aquest conveni era estabilitzar l’emissió de Gasos

que provoquen l’efecte hivernacle, controlar el ritme del Canvi climàtic i cooperar en la

investigació i l’educació de respecte al medi natural.

Un dels protocols més coneguts és el de Kioto on es va acordar la reducció mínima del

gasos d’efecte hivernacle i els països més contaminats com els EUA no pensaven

reduir ni acordar res si països amb un menor grau de desenvolupament no ho feien.

Finalment es va rebaixar una mica la producció permesa de GEI però el resultat va ser

molt modest, insuficient.

Normalment, en els convenis o protocols que es fan no s’arriben a acords significatius,

però tothom té clar que la reducció dels gasos contaminants haurà d’estar basat en


6

reduir primer les emissions per càpita de CO2, produïdes majoritàriament per països

com els EEUU, Austràlia, Canadà i Japó, seguits de la Unió Europea i Rússia.


Font: http://www.xtec.cat/iesolivera/webalum/alumnes/


7

Grup 3_

1. La pluja àcida

La pluja és molt important per a la vida al nostre planeta. Tots els éssers vius necessiten

aigua per viure, fins i tot nosaltres i els conreus que fem créixer.

Però ara la pluja que ens dóna la vida s'enverina dia a dia per la contaminació de l'aire.

Aquesta pol·lució prové principalment dels combustibles que cremen els vehicles, les

calefaccions de les cases, les fàbriques i les centrals energètiques. Determinades

substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen

amb la humitat de l'atmosfera i formen

àcids que cauen amb la pluja. Aquesta

pluja contaminada amenaça la salut de

les persones, destrueix la vida dels

estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i

en causa la mort, i afecta els edificis. És el que anomenem pluja àcida.

Només podrem aturar la pluja àcida si fem que les nostres cases, fàbriques i centrals

elèctriques siguin més netes, si millorem els nostres cotxes per tal que contaminin poc i

els utilitzem menys. Cal actuar ràpidament. El problema de la pluja àcida és cada vegada

més greu.

2. Com es fa la pluja àcida?

Els fums que surten pel tub d'escapament dels cotxes, de les xemeneies d'algunes

fàbriques (especialment si treballen a temperatures molt altes) i els que surten de les

centrals tèrmiques porten uns gasos nocius. Aquests gasos reaccionen amb el vapor

d'aigua de l'atmosfera i produeixen substàncies àcides. Quan plou, l'aigua de la pluja es

barreja amb aquestes substàncies i dóna una mescla, la pluja àcida, perjudicial per als

éssers vius i per als materials de construcció.

Malgrat els seu nom, la pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua. A vegades

cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la

pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i

és igualment perjudicial per al medi ambient.


8

3. Efectes de la pluja àcida

Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs i rius, la salut de

persones i animals i sobre els edificis i monuments.

Un problema mundial: molt sovint la pluja àcida es desplaça de la zona on es forma a

d'altres àrees. Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les

indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a l'atmosfera.

Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma àcids, que s'incorporen als

núvols. El vent transporta els núvols, sovint molt lluny d'allà on es van formar. Finalment,

els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després. Per exemple, les zones

industrials de la Gran Bretanya causen pluges àcides a Escandinàvia. Altres vegades, la

contaminació genera pluja àcida que cau a prop de la zona on es va produir. Es el cas de

Escòcia, que pateix la pluja àcida que produeixen les fàbriques d'Anglaterra.

Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetació han estat

estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i d'Amèrica del Nord. Els efectes

comprovats han estat la corrosió de les fulles i una reducció general del creixement dels

arbres, que pot acabar amb la seva mort. Els diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix

els petits porus de les fulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantes

necessiten per viure. D'altra banda, la pluja àcida altera les substàncies que componen el

sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents a condicions desfavorables com el

gebre, la sequera, els virus, els fongs i les plagues d'insectes.

Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua, quan cau

directament sobre els llacs o hi arriba des dels turons pels rius i les torrenteres. La pluja

àcida produeix l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen

la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguin

potables.

La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra en contacte amb els

materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures i altres objectes, els pot deteriorar i

arribar a destruir-los. Lenta, però segura, la pluja àcida els corroirà i les conseqüències

poden ser molt greus. Els materials de construcció s'erosionen, la pedra calcària es desfà,

els metalls es rovellen, el color de les pintures es fa malbé, el cuiro es debilita i en la

superfície del vidre es forma una capa dura.


9

Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida,

boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa

manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira

àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el

SO2 en àcid sulfúric. A més la pluja àcida pot contaminar amb alumini els dipòsits d'aigua.

Les anàlisis semblen indicar que l'alumini pot ser una de les causes de la síndrome

d'Alzheimer. A més altres contaminants que acompanyen la pluja àcida, com ara les

partícules negres produïdes pels vehicles dièsel, provoquen càncer.


Font: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm


10

Grup 4_

1. La destrucció dels hàbitats

L'aspecte de la Terra està canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen per

deixar pas a conreus, carreteres i ciutats. Els cotxes, les fàbriques i les centrals

energètiques enverinen l'ambient amb gasos contamianants i residus químics. La manera

com transformem el medi ambient destrueix molts hàbitats naturals, és a dir, els llocs on

viuen els animals i les plantes.

Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats

ambients. Molt sovint, quan es destrueixen aquests ambients, les plantes i els animals

que hi viuen no poden adaptar-se a les noves condicions i aleshores moren. Com a

resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espècies són en perill d'extinció.

El ritme de destrucció dels hàbitats naturals és cada cop més ràpid. Els incendis, la tala

abussiva d'arbres, la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació representen

un greu perill per als hàbitats naturals. Boscos, camps, pantans i selves desapareixen a

marxes forçades. Els esculls coral·lins, anomenats selves marines perquè contenen una

gran quantitat d'organismes vius, estan amenaçats a tot el món.

Els hàbitats naturals poden ser compatibles amb les activitats humanes si fem servir els

recursos naturals sense abusar-ne i sense destruir la zona. Cal aturar la destrucció dels

hàbitats naturals perquè són fonts de riquesa per al futur.

2. La deforestació

Els boscos ajuden a regular el clima reciclant la humitat i regulant els desequilibris de

temperatura i pluviositat. Desprenen oxigen, imprescindible per a la respiració dels

animals i les persones. Eliminen part del CO2causant de problemes mediambientals tan

greus com la intensificació de l'efecte hivernacle o el canvi climàtic. També eviten l'erosió

del sòl perquè les arrels dels arbres retenen la terra fèrtil i absoberixen aigua, i les fulles

esmorteixen l'impacte de la pluja. Als boscos, hi viuen infinitat d'animals i plantes. D'altra

banda, els boscos ens proporcionen fusta, fruits i substàncies que serveixen per fer

medicaments. Aproximadament una quarta part dels medicaments més importants que es

fan servir actualment tenen algun component extret de plantes de selves tropicals.


11

Tot i que són tan importants per a nosaltres, cap a l'any 2025 la major part de les selves

tropicals del món haurà desparegut a conseqüència de la indústria de la fusta,

l'agricultura, la mineria i la ramaderia. En el

darrer segle, la tala de boscos i selves ha

estat tan gran que més de la meitat ja han

desaparegut. Cada any es tala una àrea

equivalent a vuit vegades la superfície de

Catalunya. Fa mil anys, els boscos cobrien la

meitat de ls superfície terrestre; ara n'ocupen

només una cinquena part.

3. Els incendis forestals

Un dels problemes greus que pateix el medi natural són els incendis forestals, que causen

la destrucció d'importants àrees de bosc i matolls. En els últims anys, la propagació dels

incendis forestals ha anat adquirint proporciones gairebé catastròfiques. L'any 1994, per

exemple, es van cremar més de 400.000 hectàrees de bosc a l'Estat Espanyol. Això

representa el 2 % de la superfície forestal de l'Estat, és a dir, amb 50 anys com aquest

desapareixeria tota la massa forestals i ens quedariem sense boscos.

Les tres quartes parts dels incendis forestals són intencionats. La major part dels incendis

d'originen per cremes agrícoles, per a obtenció de pastures, per cremar rostolls, per

llençar cigarretes a prop del bosc, per espurnes de vehicles, per deixar brossa, vidres o

productes inflamables entre la vegetació, per fer costellades al bosc. De vegades també

es cremen boscos pels interesos econòmics que hi ha en joc amb l'aprofitament de la

fusta cremada o per urbanitzar zones protregides. Els incendis forestals es produeixen

més fàcilment en zones repoblades amb espècies vegetals no autòctones, de creixement

ràpid i de fàcil combustió. L'abandonament dels terrenys forestals, els vents secs, les altes

temperatures, l'escassessa de pluges i la humitat baixa són condicions que afavoreixen

l'aparició i propagació d'un incendi a partir de qualsevol espurna.

4. Conseqüències de la deforestació i els incendis

La desforestació i els incendis forestals agreugen problemes com l'escalfament global del

planeta, ja que tota la fusta tallada i cremada acaba convertint-se en CO2. És de témer

que la desaparició del cinturó de selves del planeta causi canvis importants en el clima.


12

Una altra conseqüència negativa és l'erosió del sòl, que sense la protecció dels arbres i

malmès per les plujes, perd els nutrients en pocs anys i els antics boscos o selves es

converteixen en ermots estèrils: es produeix unadesertització.

Si es tallen els arbres de les zones muntanyoses a un ritme massa ràpid, sense donar-los

temps a tornar créixer, els vessants de les muntanyes queden sense vegetació i les

pluges poden provocar esllavisades i inundacions.

A més a més, la destrucció de la selva duu associada la mort i l'extinció de milions

d'espècies de tot tipus d'organismes.

Cal recordar també que els boscos són els pulmons del planeta; tots els animals i totes les

persones necessiten l'oxigen que produeixen. Si desapareixen els boscos, disminuiran els

nivells d'oxigen de l'aire que respirem.

Els incendis provoquen una forta emissió de gassos i partícules a l'atmosfera. D'altra

banda, si es cremen o es tallen els boscos s'agreuja la contaminació atès que la vetegació

abosorbeix part del CO2 atmosfèric.

Les pèrdues econòmiques i les fortes inversions necessàries per a pal·liar els efectes dels

incendis forestals són altres de les conseqüències. Només des de l'any 1996 les pèrdues

econòmiques han supusat uns 250 milions d'euros, als quals cal afegir més de 300

milions d'euros d'inversió anual per part de les comunitats autònomes i les despeses dels

equips aeris del Ministeri de Medi Ambient.

També cal tenir en compte que, després d'un incendi, la recuperació del bosc no es fàcil

ni ràpida. Si l'erosió no transforma el terreny del bosc cremat en un desert, caldrà esperar

més de 100 anys per tal que es desenvolupi un bosc semblant al que es va cremar.

5. Com podem millorar?

Font: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/habitat.htm


13

Grup 5_

1. L’aigua: un be escàs

La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o

pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte

més petit, fins a la balena més gran.

Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total

del planeta és salada i es troba formant

els mars i els oceans. Per tant, només

un 3% de l'aigua del planeta és dolça i

no tota es troba disponible per als éssers

vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça

es troba emmagatzemada en forma de

gel, a les glaceres i casquets polars, un

20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el

vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden

utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.

No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més

equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

2. Un be escàs i mal distribuït

Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució

de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a

tot arreu.

Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000

milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica

d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà

pitjor.

La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de

desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats

Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i


14

la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats

industrials.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats.

Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el

desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.

3. Ús i abús de l’aigua

L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a

Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total.

Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels

sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de

microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de

l'aigua.

La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres

d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua

diaris.

L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per

refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria

primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les

papereres i les siderúrgiques.

L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les

persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la

Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si

viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix

només 25 litres.

També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de

dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua

també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.

4. Quines solucions trobau per millorar? Font: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm


15

Grup 6_

1. Residus tòxics i domèstics

Totes les coses que llencem un cop utilitzades i totes les matèries que resulten d'un

procés industrial es poden considerar residus. Les deixalles que traiem de casa

s'anomenen residus domèstics. Els residus que són especialment perillosos, que poden

ser verinosos per a les persones o per a la resta d'éssers vius, s'anomenen residus tòxics.

La major part dels residus tòxics provenen d'activitats industrials i poden contaminar els

rius, els mars, el sòl i l'aire

Cada any, arreu del món, es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics. Cal

mantenir els residus tòxics apartats dels éssers vius, perquè poden causar l'enverinament

de les persones que hi tenen un contacte directe, o bé poden anar a parar al medi i entrar

en la cadena alimentària. Generalment, es cremen, es soterren o es porten a uns

abocadors. Malauradament, aquests sistemes no sempre són prou segurs, ja que els

residus tòxics es poden filtrar a la terra, o poden desprendre gasos perillosos si

s'incineren.

Les deixalles que traiem de casa no desapareixen pel sol fet de llençar-les. Una casa

normal a Europa omple 100 cubells grans d'escombraries l'any. La majoria d'escombraries

s'enterren en abocadors enormes, on triguen molts anys a podrir-se. En algunes ciutats,

els munts d'escombraries dels abocadors són tan alts com els grans edificis.

2. Tipus de residus

• Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la

indústria electrònica.

• Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos

químics.

• Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del

material radioactiu d'alguns hospitals.

• Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt

tòxics.

• Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació

d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.


16

• Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.

• Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells.

Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.

• Deixalles domèstiques: Aigua bruta de la cuina i del bany; Restes de menjar;

Envasos de vidre i de plàstic. Paper i cartró. Llaunes i paper d'alumini. Bombetes

gastades. Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis,

insecticides, dissolvents, medicaments,etc. Roba vella. Mobles i electrodomèstics

vells. La runa de petites obres. Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els

esprais aerosols contaminen l'aire.

3. Problemes derivats dels residus:

Tot i que en molts països hi ha lleis que limiten l'abocament de residus tòxics als rius,

cada dia hi van a parar grans quantitats de productes perillosos que poden destruir la vida

aquàtica i causar malalties a les persones. A tot el món hi ha rius i llacs contaminats.

Els residus químics que arriben al mar també provoquen malalties en els animals

aquàtics. Els residus tòxics que no es degraden fàcilment passen a la cadena alimentària

(plàncton, peixos, ocells, mamífers marins) i arriben a les persones.

Els organoclorats són residus tòxics que han causat problemes a molts indrets de la

Terra. En aquest grup hi ha pesticides, dissolvents i PCB (substància química usada per

la indústria electrònica). Els organoclorats afecten el fetge i els ronyons, i fins i tot podem

produir càncer.

Les dioxines són unes substàncies tòxiques del grup dels organoclorats. Poden provocar

càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres problemes si es troben als

aliments que mengem o a l'aire que respirem. Els residus de les indústries papereres

contenen dioxines. També se'n produeixen als incineradors, quan es cremen determinats

residus.

Els residus radioactius es soterren o bé s'emmagatzemen en cementiris nuclears. La

major part dels residus radioactius tenen una vida mitjana de segles i qualsevol fuita dels

contenidors on es troben pot tenir greus conseqüències per als éssers vius. Cal recordar

que la radioactivitat perjudica el cos perquè n'afecta les cèl·lules, i de vegades provoca

càncer.


17

Els abocadors de deixalles contaminen tant la terra com l'aigua. Quan plou, l'aigua es

contamina perquè passa a través de la brutícia. Si l'aigua penetra en el sòl, arrossega els

elements tòxics i contamina l'aigua de rius i pous.

En els grans abocadors les escombraries es descomponen molt lentament. L'oxigen, la

llum del sol i els bacteris contribueixen al procés de descomposició, però quan s'acumulen

grans quantitats de deixalles, la llum solar no hi arriba bé i els bacteris no poden actuar. Hi

ha plàstics que triguen 500 anys a descompondre's. En un abocador, es va trobar un diari

que encara es podia llegir després d'haver passat 30 anys.

Font: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/deixalla.htm

1. l’efecte hivernacle - wordpress.com · ciències socials_tema 1 el medi ambient 2 nefastes per...

Documents