1ª JORNADA FORMATIVA “La garantia dels drets humans als pobles i a les ciutats de Mallorca”

Horari: 11h – 14h Seu: Sala d’Actes del Consell de Mallorca. Palma. Adreça: C/General Riera, 111 S’ha constituït la Xarxa de ciutats i pobles de Mallorca per als Drets Humans. Es va considerar important realitzar una primera acció formativa per iniciar la divulgació i el debat sobre la importància de la garantia dels Drets Humans als pobles i ciutats de Mallorca. L’administració local té un paper molt important com a garant d’aquests drets, així, aquesta formació comença amb una dinàmica de formació i intercanvi per posar a l’abast dels ajuntaments els instruments necessaris per treballar en la garantia dels Drets Humans als nostres municipis. L’acció presentada s’adreçava a tota persona interessada en la matèria i molt especialment a responsables polítics i tècnics de l’administració pública i entitats ciutadanes. PROGRAMA: 11-11’15h. Inauguració institucional. Sr. Miquel Rosselló, conseller de Cooperació Local i Interior 11’15- 12h. Nous Drets Emergents: dels Drets individuals als Drets col·lectius. Carmel Bonnin, responsable de la Comissió Justícia i Pau de Mallorca

12-13’30h. La Xarxa de Barcelona, un exemple de bones pràctiques i experiència. Manel Brinquis, cap de l'Oficina de Participació Ciutadana de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona. 13’30-14h. Xarxa de pobles i ciutats de Mallorca per als Drets Humans: objectius i recursos. Maria Orts, directora insular d’Assessorament Municipal. 14h. Picada de cloenda. (S’altre senalla).

DESCRIPCIÓ DE LA JORNADA: Després de l’arribada i l’entrega de materials, es va dur a terme la Inaguració Institucional per part del Conseller executiu del Departament de Cooperació Local i Interior, Sr. Miquel Rosselló. Aquest va exposar el que suposava la creació i posada en funcionament de la Xarxa de ciutats i pobles de Mallorca per als Drets Humans. Va esmentar que es crearia un comitè d’experts per ajudar a difondre la xarxa i prendre cada vegada més iniciatives en aquest camp. S’esperen més adhesions d’ajuntaments de les Illes i un cop acabat l’estiu, es vol dur a terme una trobada de les organitzacions membres de la Xarxa. La primera ponència va ser a càrrec del Sr. Carmel Bonnin, Responsable de la Comissió de Justícia i Pau de Mallorca. Aquest va explicar el pas dels Drets Individuals als Drets Col·lectius: aquests no són estàtics sinó que van canviant d’acord a les necessitats (també canviants) de la societat. Aquesta és més complexa ja que el context des de 1948 (data en que es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans com a reacció als desastres com la Segona Guerra Mundial) ha canviat i com a conseqüència, el respecte i l’aplicació dels Drets Humans tampoc resulta fàcil. El sorgiment de nou reptes (economia canviant, rapidesa dels canvis, migracions, pobresa extrema, noves formes d’esclavitud, tràfic de drogues i màfia, terrorismes, riscs medioambientals, ...) ha provocat que al 2003 es signés la Carta de Drets Humans Emergents. Aquesta carta és conseqüència dels canvis socials i de l’existència de drets que havien estat “marginats” o “submergits”. Però sobretot, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents ha estat voluntat ferma de la Societat Civil (a diferència de la Declaració Universal dels Drets Humans que va ser voluntat dels Estats sobirans), atorgant-li d’aquesta manera, una legitimitat mai aconseguida pels Estats. Els valors que es van promoure en la Declaració de 1948 eren: dignitat de la persona, llibertat, justícia i pau. Amb la nova Declaració de 2003 s’hi afegiren: dignitat, vida humana, igualtat (equitat), solidaritat, convivència, pau, llibertat (aquest amenaçat per un altre dret com és la Llibertat d’expressió) i coneixement. Finalment, el Sr. Bonnin va fer esment als principis asseguradors i transversals d’aquests drets: participació política, identitat de gènere, ciutadania, no discriminació, seguretat humana i l’exigibilitat dels drets emergents. Després va ser el torn del Sr. Manel Brinquis, Cap de l’Oficina de Participació de l’Area d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Mitjançant un Power Point explicatiu es va exposar la labor duta a terme per aquesta institució en la matèria que ens ocupa.

La Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans de Barcelona neix lligada a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat és un recurs liderat per la Diputació de Barcelona al servei dels municipis per potenciar el dret a la ciutat, en totes les seves dimensions, contribuint a l’aplicació i el desenvolupament de la Carta al territori de la província de Barcelona. Compta amb 145 ajuntaments adherits i 1 Consell Comarcal. Els objectius estratègics són: fomentar i difondre adhesions a la XPCDH i a la Carta; ampliació la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en el marc dels pobles i les ciutats; incorporació del discurs dels drets humans en els programes d’actuació municipal; prestar suport als municipis i ser marc de debat i intercanvi. Aquesta labor s’articula entorn a tres línies de treball: gestió i organització de la Xarxa; activitats i serveis per als ens locals i treball en xarxa i col·laboracions amb altres institucions . A més, es varen especificar els principals reptes dels governs locals en aquesta matèria:

1. Donar a conèixer la Carta i el seu contingut, a la ciutadania i als consistoris municipals.

2. Desenvolupar estratègies amb altres actors per assegurar la salvaguarda de tots els drets de la Carta, inclosos els que no són de competència municipal.

3. Desenvolupar estratègies per introduir la Carta en el discurs i les agendes política.

En quant a la gestió i organització de la xarxa barcelonina, les passes a seguir establertes per la Diputació de Barcelona són:

1. Plenari anual de la Xarxa. Aprovació pla de treball Discussió temes d’especial rellevància en Drets Humans de proximitat.

2. Reunions de la comissió permanent Se celebra quatrimestralment en els municipis que la composen Dirigir i coordinar tota l’actuació de la xarxa

3. Foment i gestió adhesions a la carta i la xarxa.

Adhesions Total membres de la Xarxa: 146

4. Conveni de col·laboració amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Secretaria Científica de la Xarxa

5. Espais de treball: Agenda local pels drets humans Joc dels drets humans

6. Gestió i manteniment del web de la xarxa: www.diba.cat/participacio/dretshumans

Les activitats concretes i serveis que ofereix la Diputació per engegar la xarxa el més activament possible són:

1. Instruments per a la implementació de la carta:

Agenda local pels drets humans. Autoavaluació i planificació estratègica en drets humans de proximitat Proves pilot a 3 municipis Cursos de formació Electes i personal tècnic local

2. Instruments per a la difusió i sensibilització sobre els drets humans a la

ciutat: Joc cooperatiu: aquest joc fomenta el coneixement de la xarxa i es dóna als centres escolars dels municipis adherits. Exposició Itinerant: es pot demanar per part dels municipis adherits i es posa a disposició dels interessats, visites guiades i xerrades-debat. Poster dels Drets Humans. Versió de la Carta en llenguatge planer. Catàleg d’activitats (subvencions per activitats de sensibilització en drets humans a la ciutat).

3. Suport econòmic:

Convocatòria anual de subvencions als ens locals. a. Recerca i creació de recursos innovadors b. Activitats o materials de sensibilització c. Polítiques públiques

Subvencions directes i convenis amb ens locals. Per acabar es va manifestar la voluntat de treballar col·laborant entre entitats interessades en la promoció i garantia dels Drets Humans. Les relacions amb altres ens que manté la Diputació són les següents:

- Fòrum de pobles i ciutats pels drets humans: Espai de reflexió i debat biennal.

- Col·laboracions amb entitats especialitzades: i. Síndic de Greuges de Catalunya: conveni per assessorar

i recolzar ajuntaments sense síndic local. Comissió d’inclusió social i democràcia participativa del CGLU. Grup de treball per a l’impuls de la Carta a Europa.

ii. Fòrum de síndics i defensors locals de Catalunya. Promoció de la figura.

iii. Consell de Mallorca: Informació i assessorament per a la creació i posta en marxa de la Xarxa de ciutats i pobles

de Mallorca pels drets humans.

iv. Assemblea d’Autoritats locals i regionals del Consell d’Europa. Presentació i seguiment del projecte de la Xarxa. Agenda local pels drets humans

- Altres col·laboracions: i. Ens locals ii. Entitats de drets humans iii. Celebració dia internacional dels drets humans

Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana d’ONGs pels drets humans

La darrera ponència va córrer a càrrec de la Sra. Maria Orts, Directora Insular d’Assessorament Municipal. Aquesta va explicar els punts d’interès de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat. Es va esmentar que aquest document reconeixia 28 drets fonamentals. També la necessitat de comptar amb mecanismes de garantia d’aquests drets ja que esdevindran mediadors de conflictes i la necessitat de potenciar els processos de conciliació mitjançant diversos instruments (mediadors interculturals, policia de proximitat, la figura del defensor del poble i programes d’Agenda Local 21). Seguidament es van manifestar els compromisos de la Carta: incentivar la democràcia participativa i l’avaluació d’aquests drets a nivell local, a més aquest document s’ha d’integrar dins els ordenaments jurídics municipals. Finalment es va fer referència als objectius concrets de la Xarxa (on s’hi afegiren la capacitat de recerca de recursos i aliats):

• Promoure la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en el marc dels pobles i les ciutats.

• Incorporar el discurs i la lògica dels drets humans en els programes d’actuació municipal.

• Prestar assessorament als municipis per a la implantació de mecanismes garantia per satisfer els drets de proximitat que enumera la Carta.

• Oferir formació a les entitats locals pel desenvolupament de la Carta. • Ser un marc de debat i d’intercanvi d’experiències entre entitats o

exercir com a interlocutor mallorquí amb la resta de xarxes o organismes de fora de Mallorca que tenguin entre els seus objectius els Drets Humans.