COM VIVIEN A L’HÈLADE

CRONOLOGIA (abans de la nostra Era)

cap a l'any 2000

civilització minoica. Creta.

cap al 1400 civilització micènica. Aqueus.

cap al 1200 Doris i jònics. La "polis". 

683 abolició de la monarquia hereditària a Atenes. 

680-650 Apogeu d'Argos.

594 Solon és nomenat arcont únic a Atenes. 

561-527 Tirania de Pisístrate a Atenes. 

530 Formació de la Lliga del Peloponès.

508 Clístenes reforma la Constitució atenenca. 

499-449 Guerres mèdiques. 

477 Formació de la Lliga de Delos.

461-431 Govern de Pericles a Atenes. 

431-404 Guerra del Peloponès

370Formació de la Lliga Arcàdia, dirigida per

Tebes

359-336 Filip II, rei de Macedònia.

338 Filip II conquesta Grècia. 

336-323 Alexandre Magne, rei de Macedònia. 

L’Hèlade

Creta

Creta, una illa poderosa

Una illa afavorida pels déusSegons la llegenda, Creta era una illa rica i bonica, on hi havia 90 ciutats. En la de Cnosos regnava Minos, un fill de Zeus. Minos es convertí en rei amb l’ajuda del rei del mar, Posidó i gràcies als seus vaixells es convertir en l’amo de la Mediterrània.

La llegenda de Minos, un rei cruelEl poder de Minos arribava fins a Atenes, on imposava el terror. Cada any sacrificaven al Minotaure 10 joves grecs. Aquest monstre amb cap de brau i cos d’home, vivia en un palau extraordinari, el laberint. Quan Teseu matà el Minotaure, Grècia s’alliberà del poder de Minos.

Un regne oblidatDurant segles, ningú no creia que el regne de Minos hagués existit de debò. Els viatgers que arribaven a Creta no trobaven ruïnes antigues. Però a finals del segle XIX, uns arqueòlegs exploraren l’illa i les seves excavacions varen donar uns resultats sorprenents.

Creta, una illa poderosa

Cases amb banyeresEls arqueòlegs descobriren que, entre 1.700 i 1.440 aC, Creta havia estat la regió més desenvolupada d’Europa.Les ciutats tenien carrers empedrats i les cases del més poderosos eren de pedra i maons.Tenien banys i aigua corrent per canonades d’argila.

Un comerç puixantEls artesans cretencs fabricaven ceràmica, joies, armes i teixits.El vi i l’oli i els objectes de luxe s'embarcaven en grans naus i es venien a Grècia i fins i tot a Egipte

Una escriptura misteriosaA les excavacions s’hi van trobar unes tauletes plenes de signes que demostren que els cretencs sabien escriure. Els escribes empraven tres tipus d’escriptura. La més antiga encara no s’ha desxifrat, el que fa que no es pugui conèixer bé com s’organitzava aquell regne.

L’illa, arrasada per la guerraCap el 1450 aC, la guerra va destruir les grans ciutats de l’illa. Només Cnosos se salvà i s’hi establiren reis d’origen grec.

Lineal ANocions bàsiques

• El sistema d’escriptura lineal A es sil·làbic i es va usar entre

els segles XVIII a. C. al XV a. C. El sentit de l'escriptura és

horitzontal d’esquerra a dreta.

Les excavacions del palau de Cnosos

El 1900, un arqueòleg anglès, Arthur Evans, va comprar un oliverar a Creta. Creia que en aquell lloc hi havia enterrat el palau de Cnosos.

El primer dia de l’excavació descobriren una sala decorada amb frescos i un tron.

Després desenterraren altres sales i passadissos i hi varen trobar gerres, figuretes d’ivori i tauletes amb escriptura desconeguda.

Tots aquests tresors mostraven una civilització antiga i oblidada: la de Creta entre 2000 i 1450 aC.

Evans es dedicà a les excavacions finançades amb els seus propis diners.

El brau, animal sagrat de Creta

Palau de Cnosos

Reconstrucció

ideal del pòrtic

Les columnes tenen

ÈNTASI invertit

Palau de la Reina i pou de llum

Micenes, al Peloponès

Acròpolis de Micenes

Tombes reials

Porta dels lleons Mègaron

Micenes

Accés a l’Acròpolis de Micenes

Porta dels Lleons.

Tresor d’Atreu o Tomba d’Agamèmnon

Els guerrers, puntal del món micènic

LA COLONITZACIÓ GREGA

• Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrània i de la Mar Negra. Des del Caucas fins a la península Ibèrica, ocupant sempre tan sols la costa, van estendre el seu món conegut (oikouméne), de tal manera que el filòsof Plató va poder dir, en la primera meitat del segle IV a.C., que "des de Fasis fins a les columnes d'Hèracles, habitem a l'entorn de la mar com formigues o granotes a l'entorn d'un bassal". Odessa a Ucraïna; Istanbul, l'antiga Bizanci, a Turquia; Nàpols, Tarent, Palerm i Siracusa a Itàlia, i Niça i Marsella a França van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega per tota la Mediterrània. Conseqüència d'aquesta colonització podrien ser les minories gregues que encara existeixen al sud d'Itàlia.

• Utilitzar el concepte colonització pot generar confusió a causa de l'ús que s'ha fet arran del colonialisme modern. El terme apoikía tindria per a un grec del segle VIII al segle VI a.C. un significat més pròxim al d'immigració, amb la finalitat d'establir un assentament independent de la metròpoli o un barri habitat per grecs en una ciutat no grega.

FUNDACIÓ DE LES COLÒNIES

• El procés de fundació d'una colònia comença amb la sanció religiosa de l'oracle de

Delfos i la designació d'un oikistés o cap d'expedició. Aleshores el grup de colons,

provinents d'una o més ciutats, s'embarquen cap a lloc on s'ha previst la fundació de la

nova ciutat, ja conegut abans per les expedicions comercials. L'elecció de l'emplaçament

respon a dos objectius: cercar terres cultivables abundants i més fèrtils i aconseguir una

ciutat en un lloc de pas i amb un bon port que afavoreixi els intercanvis comercials. • Les funcions bàsiques de l’oikistés són transferir des de la metròpoli el culte a una

divinitat i el foc sagrat de la ciutat, dictar les primeres lleis i controlar el repartiment de

les terres entre els colons amb la previsió de deixar parcel·les sense assignar per a futurs

nouvinguts. Un cop finalitzada la seva missió o es queda a la nova ciutat o se'n va amb la

comesa de fundar-ne una altra.• Un cop fundada la nova ciutat és una polis amb el seu propi govern, plenament

independent de la ciutat mare, amb la qual sol conservar, de tota manera, vincles

religiosos, comercials i de política exterior.

Les noves ciutats solen seguir un pla ortogonal, que facilita el repartiment de l'espai urbà

entre els seus nous ciutadans. Els fundadors rebien no solament un lot dins el recinte

sinó també una part en el territori del voltant, destinada al conreu. Així els primers colons

esdevenien els principals terratinents, mentre que els que arribaven després havien de

fer-se arrendataris seus, ocupar pitjors terres o bé dedicar-se a una activitat artesanal o

comercial.

Causes i etapesEl fenomen colonial grec és paral·lel a la formació de la polis arcaica, originada

per la reunió dels aristòcrates en nous nuclis urbans al voltant de santuaris. Cal

cercar les causes d'aquesta emigració massiva en els canvis socials i econòmics

que es produeixen a les polis gregues en època arcaica: per evitar les revoltes i

conservar el seu domini, els poderosos promouen l'enviament dels descontents

enllà del mar.

Fases de la colonització grega• Dins del fenomen colonial grec es poden distingir tres moments en els quals els

colons es dirigeixen a zones diferents: • Les primeres fundacions arcaiques fins al segle VII a.C. són establiments grecs a

la costa síria i fenícia. No es tractava de ciutats sinó tan sols de barris en nuclis

urbans ja existents amb una finalitat comercial, com per exemple Al Mina. • Des de la fundació de Pitecusa el 775 al 675 a.C. es colonitza sobretot Sicília, el

sud d'Itàlia, conegut pels grecs com la Magna Grècia, i el nord de l'Egeu. • A partir del 675 fins a la primera meitat del segle V a.C. la colonització es dirigeix

des de Grècia fonamentalment en dos sentits: cap al nord-est (Tràcia, l'estret dels

Dardanels, Bòsfor i tota la mar Negra) i cap al nord-oest (Còrsega, la Gàl·lia i la

península Ibèrica).

Mapa de la colonització grega

LA CIUTAT GREGA D'EMPÚRIES

• La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis.

• la Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer

establiment. Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que

ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època

grega.

• la Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l'antiguitat era

en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des

del segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només

alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més

profunds. N'és el principal exemple el santuari del sud-oest, construït al segle IV

a.C. i considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu de la medicina, a partir de la

identificació d'una estàtua que hi ha estat trobada amb aquesta divinitat. La ciutat

es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat

urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora, una gran plaça tota

envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la

travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta

sud de la muralla fins al port, al nord.

• En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses

reformes urbanístiques: – una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure

al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud. – un recinte porticat rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-,

on més endavant es va construir un temple consagrat a Serapis. – l'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est. – construcció a la mateixa àgora d'una stoá -un edifici porticat- de dues naus i,

probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals

comercials.

Muralla sud de la Neàpolis, s II aC Temple de Serapis

Les guerres mèdiques

La Grècia clàssicaLa civilització de les polis• Les civilitzacions del Pròxim Orient i de l’antic Egipte es van basar en grans imperis

territorials sostinguts per l’agricultura i el comerç terrestre i fluvial. El cas de Grècia,

les illes de la mar Egea i la costa occidental de l’Àsia Menor és molt diferent:

aquestes civilitzacions es van crear al voltant de les ciutats estat i el comerç

marítim.• Les ciutats estat, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, i no

obeïen un mateix sobirà, tot i que les unia una mateixa llengua i la defensa enfront

dels els pobles estrangers, que anomenaven bàrbars. Al segle V aC la ciutat estat

d’Atenes va vèncer els perses en les guerres mèdiques.• Als segles V i IV aC van ser nombrosos els conflictes entre les polis d’Atenes,

Esparta i Tebes, que derivaren en el que es coneix com les guerres del Peloponès La

feblesa que va afectar aquestes polis va ser aprofitada per Macedònia per a ocupar

un lloc de preeminència i iniciar un període d’expansió guiat per Alexandre el Gran

Atenes i la democràcia• La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Dins del govern democràtic

només podien participar els ciutadans lliures: els esclaus, els estrangers residents a

les polis i les dones no tenien dret a intervenir en política. L’assemblea de

ciutadans, l’ekklesía, elegia els magistrats, els membres del tribunal i els membres

del consell. Aquest darrer era l’encarregat d’elaborar les lleis, controlar els

magistrats i aplicar les decisions de les assembles de ciutadans.

• "La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles

veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De

nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó

de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és

segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó

de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions

públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l'Estat, no li és destorb

la seva obscura condició social [...]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels

afers particulars que dels públics [...]. Perquè som els únics que tenim el qui no

pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil".

Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

Els tres ordres de l’arquitectura

Olimpia, seu dels jocs més coneguts

Temple de Zeus

estadi

Sala del consell

olímpic

Temple d’Hera

Tresors

A l’estadi s’hi entrava sota una volta

El teatre: situat en llocs escollits, lluny de les ciutats

La casa d’un ciutadà ric, propietari o comerciant

Decoració de mosaic: temes mitològics

Les joies adornaven les dones riques

La tomba

Les tombes i les cases de les persones riques es decoraven amb frescos

Armes de guerra

La trirreme, vaixell per comerciar i per la guerra

Tres files de rems per anar més de pressa